revista claver 62

ClaverRevista Jesuïtes El Clot - Escola del Clot

6203/13

2

3 4 6 7 8

Editorial

BatxilleratViure l’art fora de l’escola

Conversaamb...Gerard Ardanuy i Mata

CiclesFormatiusRafael Carreras, coordinador de l’equip local d’Ubuntu en català

EducacióInfantilEns coneixem, ens descobrim i aprenem

JesuïtesEducacióHan sorgit idees...

PastoralEducant per la pau: construint un món millor

EducacióPrimàriaEl racó de la lectura

ParaescolarsLa nostra identitat... i el SID a paraescolars

EducacióSecundàriaEl silenci dels arbres

PFTTreballant a Europa: una realitat

AMPAAnem per feina

10 12 14 179

BibliotecaProvocar el desig de llegir els “blocs” i els “murs” físics

Flashos

18 20 21 22 24

CLAVER. PublicacióTrimestraldeJesuïtesElClot-EscoladelClot.C/València680,08027Barcelona/Tel.93.351.60.11/Fax.93.408.46.82/[email protected]ó:FrancescMoreno,MònicaSanJosé,AnnaR.Titos,MiquelSerra,CristinaCosta,VíctorBuitrago,GlòriaDurban,XavierGómez,MiquelEstal,FelisaLobato,DatiuSàlvia,BeatrizFeijoó,MontserratPuigbarraca,XavierAriño,MiguelDíaz-Carralero,MargaridaValls.

ProjecteGràficiImpressió:BarcinoSolucionsGràfiques,S.L.Dipòsitlegal:B-43437-1992

Nota:PerexprésmandatdelquedisposaiamparalaLleideProtecciódeDades,lleiOrgànica15/1999de13dedesembre,esdónaaconèixeratotselslectorsdelarevistaescolarquelesdadesiimatgesquehiconstenprocedeixendelaBasedeDadesGeneralsdeJesuïtesElClot-EscoladelClot.

L’Horitzó 2020, és el primer element del marc estratègic que hem engegat aquest curs. Un marc estratègic que no deixa indiferent a ningú. A hores d’ara, molts de vosaltres ja heu participat en aquesta aposta de futur impulsada des de Jesuïtes Educació i que planteja el repte de

seguir endavant amb el nostre somni i donar un pas més en la transformació profunda de l’educació. Les UBP (Unitats Bàsiques de Participació) han estat tot un èxit; els participants n’estan satisfets, animats i agraïts. Tant a la nostra escola com a la xarxa, hi ha hagut un alt grau de participació i han sorgit idees, suggeriments i propostes que ens animen a seguir endavant, a mirar el futur amb il·lusió. Tenim un repte!Aquesta primera fase en què han participat: pares i mares, professors, personal de gestió i monitoratge de les escoles i també a la xarxa: amb les UBP de personalitats i persones influents dels país, les AMPA, els Comitès d’empresa, empreses i entitats, ha finalitzat aquest mes de febrer. Però hem d’anar més enllà i ara són els nostres alumnes, tots ells, des dels més menuts de P3 fins als joves de CF, que amb les APA (Activitats de Participació dels Alumnes) i mitjançant el seu

Participació a l’Escola del Clot 2 UBP’s de pares i mares, 32 participants

1 UBP del GID (Grup Intermig de Direcció), 34 participants

13 UBP’s del personal de l’escola, 131 participants

Han sorgit idees...tutor de grup, podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur. De ben segur, que d’ells també sorgiran idees trencadores que no podrem obviar en el disseny d’aquest futur que estem esbossant. El futur dels nostres alumnes, el futur de les nostres escoles, el futur de l’educació.Res millor que les dades i les imatges per fer-nos una idea de tot allò que en les dues hores de sessions dinàmiques i profundes es va escapar de les nostres ments.

TorndeparaulaLaura Montilla

3Francesc MorenoDirectorGeneral

M’adreçoavosaltresenaquestarevistaambunmissatgedesatisfacció.Encarate-nimbenviul’assoliment,elpassatfebrer,delacertificacióISO9001.Aquestèxitésmoltimportantperal’EscoladelClot.Noestractadequearasiguemunaescoladequalitatiabansno.Ésmésprofund.Significaqueheminiciatambèxitlaimplantaciód’unanovaculturaorganitzativadetreballméstransparenticoordinada,mésorien-tadacapaltreballenequipialserveiquedonemaalumnes,famílies,i,internament,anosaltresmateixos.Voldirqueenshemorganitzatmillor,hemposatordreenelsnostresdocumentsiprocediments,hemunificatcriterisdefuncionament.Arapodemgarantirquefemelquediuenlesnormativesexternesielsnostrespropiscriterisdetreballdeformademostrableiavaluable.Hemsistematitzatlarevisiódelnostrefun-cionamentitenimméspresentlasatisfacciód’aquellsaquiadrecemlanostratasca,persermésobertsipoderoferirunamillorresposta.

Peraixò,obtenirelsegellvoldirhaverguanyatelreconeixementexternperlanostratasca,pelnostreservei.Hasuposatlaculminaciód’anysd’esforços,iniciatsperunapetitacomissiódequalitat,quevaengegarladuratascaderevisiódeprocessos.Mésendavant,elConselldedireccióvaassumirel lideratgeenelprocésd’implantaciódelssistemesdequalitat.Aquestfetvasuposarunsignificatiucanvidevelocitatenelprocésdeformacióid’implementaciódelsistema.Uncopconvençutselsequipsdirectius,haestattascadetotsanarescampantaquestafilosofiadetreball.Esforços,debats, superació de resistències, hores extres, neguits, … han rebut la seva com-pensació.Dinselcapítoldereconeixements,mereixseranomenatenJosepBrossa,elnostreCoordinadordeQualitat,queenshaanimat,empentat,ensenyat,advertitiguiatentotelcamífinsaquí.Peròaconseguirlacertificaciónoéslafitafinal.Tansolsésunprimerpas,quecaldràrevalidarcadaany.Aniremdestil·lantelnostresis-temacercantlamilloracontínua,iaconseguintcadacopmésquelaqualitatserveixiperlamilloradelsresultatsdelsnostresalumnesilamilloradelserveiperaellsiperlessevesfamílies.Quesiguicadacopmenysfeixuc,ireduintlaburocràciaalmínimimprescindible.Hihaequipsal’escolaquejahanassimilataquestconcepteihoconsi-derenungranavençrespectelaformadetreballanterior.Altresequipsencaraestanenfasesmésprimerenquesdelprocés,peròpocapocaniremavançant.Mentrehemlluitatperassoliraquestobjectiu,hemcontinuatalhoralatascadecadadia,amblamateixapassiódesempre.Amés,hemparticipatmoltactivamentenelgranprojectedelamilloraprofundadel’educaciódelS.XXI,Horitzó2020,amblaparticipaciódemestres,alumnes,famíliesiinstitucionsvinculadesalesescolesdeJesuïtesEduca-ció.Peròdetotaixòjaenparlaremenelpropernúmero.

Satisfacció per una difícil fita assolida!

Editorial

Gerard Ardanuy i Mata 4 Conversaamb...

President d’Unió Democràtica a la Ciutat de Barcelona. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Regidor del Districte de l’Eixample. Regidor d’Educació i Universitats. President de l’ Institut d’Educació de Barcelona. Vicepresident del Consorci d’Educació de Barcelona. Diputat adjunt d’Educació (DIBA). Neix a Barcelona l’any 1973. Enginyer Tècnic Industrial per l’Escola Uni-versitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, exalumne de Formació Professional de l’Escola Tècnica Professional del Clot.

Fina RetrésCoordinacióFormació

OcupacionalContinuadaiPQPI

Bon dia Gerard! Quin currículum!! Recordo el teu pas perl’Escola,amb il ·lusions imoltesganesdeseguirendavant,treballantdurperaconseguirelsteusobjectius.Vasfinalit-zarelsteusestudisdeFormacióProfessionall’any1992inovasparard’estudiar,Enginyeria,unacolladeMàsters....,haplogutmoltdesdellavors....També,vasserprofessord’ElectricitatenuncursdeForma-cióOcupacional,perapersonesdesocupades.Semprealcostatdelaformació.

Gerard, què et va fer decidir estudiar Formació Professional? Com va ser la decisió? Quina visió en tenies de la formació professional?

Després de vàries converses a casa amb els pares i veurelespossibilitatsde ferunsestudisquepermetessindesen-volupar-melaboralmentambèxit,vaiganaravisitarvariesescolesd’FPiunad’ellesl’ETPC,allàemvaigconvèncerqueestudiarFPteniafuturim’hivaigllençar.Abansdeprendreladecisiónohoteniagaireclar,elsmeuscompanysdel’EGBvarenescollirmajoritàriamentferBUP,eltempsemvadonarlaraóifinalmentmoltsdelsmeusanticscompanysvanfertambél’FPendiversesespecialitats.

Quins records tens de la teva etapa d’estudiant d’FP? Era el què esperaves? Què et va aportar? La visió què tenies s’ajustava a la realitat que vas viure?

Unmoltbonambient tantperestudiar compercompartirambels companysbonsmoments, aprendre i conèixerco-sesnoves,interessar-meperlatecnologiailaciència,apren-dreatreballaramblesmansiambmàquines,aprendreunaprofessióiaserbonprofessional,trobarcompanysquesonamicsisobretotformar-mecomapersonaambunsvalorsiactitudsquem’hanajudatmoltenlamevavida.Destacaria també uns professors molt motivadors, gràciesalsqualsvaigmillorarmoltlesmevesmetodologiesdetre-ball i lesmevesqualificacionsiquevanferquedesprésdegraduar-mecontinuésestudiant.MirantcapenrereveigquehetretmoltmésdelqueesperavaquanvaigcomençarelsmeusestudisdeFormacióProfessi-onal.

Sempre has estat al costat de la formació, com veus els canvis d’aquests estudis?

Ambmoltesexpectativesdefutur,avuienstrobemalespor-tes d’un nou horitzó per la Formació Professional, al llargdels últims anys s’han millorat molt els centres, tenim do-centsextraordinaris,iunpotentmapad’especialitats,quies-tudiaFPtéméspossibilitatsqueningúdetrobarfeina!.Cal,però,donarunsaltendavant,calvincularmoltmés laFor-macióProfessionalal’empresaicalimplicarmoltmésl’em-presaal’institutd’FP.Aquestobjectiuelpodremaconseguirsiconstruïmunmodelcatalàdeformaciódual(formacióenalternança escola-empresa) adaptat a les característiquesdelnostrepaís.Cal fer les coses fàcilsa lesempreses,alscentresisobretotalsestudiants.Finalment,hemdetreballarperconstruirpontsd’anadaidetornadaamblescarrerestècniques,laUniversitatil’FPhandetreballarmésproperesperquètenenelmateixobjectiu:formarmésimillorsprofessionals.

Amb el nivell tan alt d’atur juvenil que tenim en aquest país, creus que és una bona opció la formació professional per trobar un lloc de treball o muntar la teva pròpia empresa?

N’estic totalment convençut. Més d’un 80% dels graduatsd’FPdelnostrepaístrobenfeina,lesestadístiquessónmoltindicatives.ABarcelonatenim30.000estudiantsdeciclesformatius,elmercatdetreball,totilacrisicontinuadema-nanttreballadorsformatsil’FPéselmillorvehiclequetenimavui per accedir al mercat de treball amb perspectives defutur.Esticmoltd’acordenestimularl’emprenedoriaiajudarade-senvoluparempreses,peròfinsitotesmésimportantdesen-voluparesperitemprenedorperliderarprojectesdinsdelescompanyies.Moltsdelsmeusanticscompanysdel’ETPChanacabat liderant equips i projectes d’empreses importants,més enllà dels coneixements tècnics que van aprendre. Estracta d’actitud personal, del caràcter que et pot imprimirunainstitucióeducativacomlanostra.

El teu currículum és un molt bon exemple de fins on pot arribar un estudiant d’FP. Què diries a les famílies i als nois que dubten al triar aquests estudis?

Quenodubtin,quetriïnunboncentre,unaespecialitatqueelspuguiinteressarihotastin,larestadependràd’ells;ambesforç,dedicacióielsuportdelessevesfamíliesesticsegurqueafrontaranelseufuturamblesmàximesgarantiesd’èxit,estudiarFPelspotportaronellsvulguinanar.

Moltes gràcies Gerard pel teu temps. Tu, com molts estudiants d’FP. demostreu que no és veritat el tòpic tan estès que afirma: “ els alumnes que estudien l’FP no són bons estudiants”.

La Universitat i l’FP han de treballar més properes perquè tenen el mateix objectiu: formar més i millors professionals

6 EducacióInfantil

Ens coneixem, ens descobrim i aprenem

Joan Carles MotaTutord’EducacióInfantil

AquestcursheminiciataP3unanovacomplementària:“Ensconeixem,ensdescobrimiaprenem”.Unaestonaperfacili-tarl’expressiófonètica.

Quanalcicled’educacióinfantilensvamposarabuscaruntítolperaquestacomplementàriase’nsvanacudirdiferentsnoms,peròcrecquevamencertarambaquestestresparau-lesquedefineixenrealmentelquedesitgemenaquestaeta-pa:queelsnensconeguintotelquesóncapaçosdefersols,quedescobreixinlesnovespossibilitatsqueelsdónaelseucosifinalmentlasumad’aquestesduesensdónaelresultatd’aprendred’unaaltramanera.Creiemquetotaixòafavoriràelseucreixementpersonal.

Elsexercicisqueproposembusquenafavorirunabonarespi-ració,quereforciiagilitzielsmúsculsdel’aparellfonador.Esrealitzenexercicisdejocsfonatoris,dramatització,imitació,mímica,lecturad’imatges,relaxació,etc.Aquestesactivitatspermetenobservaritreballarl’úsdelllenguatgeilessevesdiferentsfuncions.

Sónmoltselsjocsquetambépodemferacasaperfacilitaraquestaexpressiófonètica:

— Bufar: plomes, paperets, cotó, pols de guix, molinets devent...

— Xuclar: papersianar-lostransportant,beureambpalla...

— Mobilització de la llengua:treureiposarlallenguallisaidoblada,mossegar-selallengua,recórrerlesdentsamblallengua,arrossegarlallenguapelpaladar...

— Imitar imatges de cares:tristesa,alegria,sorpresa,...da-vantd’unmirall.

— Emissió de fonemes i sorolls(Onomatopeies).

Comveieu,sónmultitudlespossibilitatsdelesquedispo-sem per facilitar aquesta tasca. Hem de tenir en compteque l’etapa d’Educació Infantil és el millor moment perpotenciar l’expressió oral (consciència fonològica, estruc-turaciódefrases…), iaixípoderajudaradesenvoluparleshabilitatscognitives.

Em va sorprendre molt gratament la motivació i l’interèsdelsalumnesal’horadeparticiparenaquestesactivitats.Hi ha sessions més divertides que d’altres, però en toteselles s’ha aconseguit la participació i implicació de tot elgrup.

El que desitgem en aquesta etapa: que els nens coneguin tot el que són capaços de fer sols

El racó de la lectura

EducacióPrimària 7

Xxxxxxxit!!! Estem llegint!!!

Comcadainicidecursdesdefaunsquantsanys,elsnensdeprimervanalabibliotecaabuscaruntresorperendur-se’lalasevaclasse.Aquesttresorelsajudaaviuregransaventuresiadescobrirfantàsticspersonatgesqueelsacompanyentotelcurs,setmanareresetmana.Doncs....si!!!!Hoheudescobert!Eltresorsóncofresdecartróplensdellibresiésqueelracódelecturaal’aula,ésunllocpledecontesonendinsar-se,petitesestones,agransviatges.

Elracódelecturadelesaulesdeprimervolserunespai,em-marcatdinsl’animacióalalectura,onelsalumnesestrobinagustipuguingaudirdelsllibresamblaresponsabilitatquecom-porta(organitzant-los,fent-neunbonús,arreglant-losquanésnecessari...).Volserunaeinamésenelprocésdelectoescriptu-ratanfonamentalalcicleinicial.

Llegiréscomprendreunescrit jasiguiràpidoapocapoc,abatzegades o amb fluïdesa, silenciosament o en veu alta...l’importantésinterpretarquédiuenleslletresiconstruir-hiun

significat,aixòvoldirllegir!Tantsiguiperextreureinformacióoperpassarunabonaestona.

L’aprenentatgedelalectoescripturaésundelsprincipalsreptesdel’EducacióInfantiliPrimàriaiperiniciar-nosenaquestrepteésimportantpartirdelsinteressosdelsalumnesidelsseusco-neixementsprevisiamésambungrauimportantdemotivació.Alracódelalecturas’afavoreixlaparticipaciódetotselsnensjaqueellsescullenelsllibresquevolenllegirisónprotagonis-tesdelseuaprenentatge.Tambévolserunespaid’intercanvid’informació,derecomanaciódellibresidemotivacióentreelsalumnes.

Ésprocuraquel’aprenentatgedela lecturasiguisignificatiuifuncional,fentqueelsllibressiguinadequatsal’edat,alseuni-velldelecturaicomprensióialsseusinteressos.

Xavier Ramis, Marta Gallués i Ruth Xuclà, tutors de 1r d’Ed. Primària

L’aprenentatge de la lectoescriptura és un dels principals reptes de l’Educació Infantil i Primària i per iniciar-nos en aquest repte és important partir dels interessos dels alumnes

8 EducacióSecundàriaAlba Labraca

Alumnade4td’ESO

El silenci dels arbres

Cada trimestre els alumnes de 4td’ESO llegim un llibre proposat pelsprofessors.Jo,alumnade4titotalamevaclassehemllegit‘’ElsilencidelsArbres‘’ de l’escriptor Eduard Màr-quez.

Perquè us feu una idea aquí teniuun breu resum: El violinista AndreasHymerarribaaunaciutatdevastadai assetjada per una guerra crua. Volfer un concert a la que va ser casaseva i vol d’acompanyament al pia-nol’AmelaJensen,quehaviaestatlasevaamant,peròellarefusatreballaramb ell i fins i tot veure’l. Al mateixtemps, el luthier Ernest Bolsi sobre-viuexplicanthistòriesal’anticmuseudemúsica,arabuit,auncuriósgrupdegentqueesreuneixencadadiaperfer-lidepúblic.

Leshistòriesdetotstrespersonatgess’entrecreuaran en una trama fabri-

cada a base de records de momentsdolorosos. La música juga un papermolt important en tots ells. I entreaquestes pàgines ens trobem un se-guitdecartesdelagentdesesperadaqueviul’horrordelaguerra.Tothomsobreviucompotienyoraelsseusés-sersestimats.

Eldia22degenerelmateixautorvavenir-nosaferunaxerradasobrecomhaviaescritel llibre, les ideesprinci-pals,enquèesvainspirar…

Uns pocs vàrem poder gaudir de lessevesparaules.

La majoria de les persones que hemllegit aquest llibre mai ens havíempreguntat el perquè d’aquell lloc,perquè aquell context? Simplementvolíem acabar el llibre que ocupavauntempsessencialquepodíemestaremprant en fer qualsevol altra cosa

més interessant. Eduard Màrquez vaobrir-nos els ulls, va fer que no po-guéssim deixar de seguir les sevesfrases,ensvaatrapartotalment.

Va descobrir-nos la veritat sobre elspersonatges, fotografies… Les situa-cions viscudes per aquests al llibreresultaven ser reals! Algú les haviaviscutabans.EduardMàrquezvado-nar-nos una lliçó a alumnes i profes-sorsdelquepotarribar-seaamagardarrere unes simples pàgines…rereunahistòriaquesemblafictícia.

La Institució de les lletres Catalanes té una activitat anomenada “Itineraris de lectura a les escoles” . Una sèrie d’escriptors van per les escoles a parlar d’algun dels seus llibres. Aquest curs 2012-13, a l’escola del Clot ens ha visitat l’Eduard Márquez autor del llibre “El silenci dels arbres”...

Eduard Màrquez va donar-nos una lliçó a alumnes i professors del que pot arribar-se a amagar darrere unes simples pàgines

Viure l’art fora de l’escola

Vam anar al MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya,onensvanferunrecorregutpelsestilsartístics,bàsicamentromànicigòtic,aixícomobresdelsseglesXIXiXX,totfentun fort incísen lesobresqueentrena selectivitat.Creiemquesempreésbopodergaudirenprimeramàd’allòquees-tudiem, perquè després sempre ens venen pinzellades a lamentquanestemestudiant icomsomartistessempreensajudaméshaver-hovistquenopas llegir-hodels llibresdetext.Amésamésunartistahauriadesaber,encaraquesiguid’unaformabàsica,comhaarribataevolucionarl’artiallòqueeraconsideratartdurantlahistòria.

Aquestmesdefebrertambéhemtingutl’oportunitatdeveu-re una vessant menys acadèmica de l’art i més pròxima alprocés de creació artística, amb la sortida de l’assignaturadedibuixartístical’exposició:Explosió!ElllegatdeJacksonPollock,alaFundacióMiró.Semprecomafutursestudiantsd’artensplantegemquinesbarrerespodemarribaratrencar,comhanacabatenelsmuseusjustamentaquellesdetermi-nadesobresd’artinopasunesaltres.Aquestaexposiciónova ser pas tan acadèmica, va ser més una mostra del quesomcapaçosdecrearamblaintenciódeferarribaralmónunmissatge.

Vamdescobrir,quedesprésde laSegonaGuerraMundial,l’arttambé“explota”,Pollockobrenouscamins,novesfor-mesdeferart,qualsevolmaterialitècnicapotservir,ilesideesielprocéscreatiuquehihadarreralesobresésre-llevant.

Vamveuredeprimeramàelqueésunhappening,unaper-formance, el body art, una instal ·lació, un vídeo artístic iquenohihafronteresentrelesdiferentsarts,queunqua-drenohadesernecessàriamentendosdimensions,nis’hadereduiralatela,nial’úsdepintura,quesemprepotsex-perimentarformesnovesdetreballariquenos’hadetenirpor a la crítica, sinó ser fidel a un mateix i al que es voltransmetre.

Lesduessortidessónmoltdiferents,peròlesduessónfor-mesinteressantsd’endinsar-seenelmóndel’art,unad’unaformapràcticaperajudar-nosenelsestudisd’unamaneragràficaiperanarméspreparatsalesPAUil’altra,peraproxi-mar-nosaunmomentclaudelahistòriadel’art:lafidel’artconvencionalil’origendel’artcontemporani,iaixípoderen-tendremillorl’artactual.Isienunfuturfemd’artistes,inten-tartrobarelnostreracópropienelmóndel’art.

Marta MontillaAlumnade2nBAT-Art Batxillerat 9

Aquest mes de febrer també hem tingut l’oportunitat de veure una vessant menys acadèmica de l’art i més pròxima al procés de creació artística.

Aquest 2013 ha començat amb força per als alumnes de l’artístic. El passat 25 de febrer els alumnes d’història de l’art vam tenir l’oportunitat d’estudiar, de primera mà, part de les obres de selectivitat.

10 CiclesFormatius

Rafael Carreras, coordinador de l’equip local d’Ubuntu en català

El proper dissabte, dia 11 de maig, en horari de matí, es celebrarà a l’Escola del Clot la festa de llançament de la propera versió del sistema operatiu GNU/Linux Ubuntu (versió 13.04 amb àlies Raring Ringtail). L’assistència a la jornada és oberta a tothom i completament de franc. És una oportunitat per conèixer de prop aquests sistemes operatius de programari lliure i resoldre dubtes amb persones expertes. Si teniu interès en assistir-hi, us podeu inscriure a fi que es pugui preparar i dimensionar correctament l’esdeveniment, a la pàgina oficial d’Ubuntu.Per conèixer millor el que són aquests sistemes operatius, hem realitzat una entrevista amb Rafael Carreras, secretari de Caliu (Associació d’Usuaris i Usuàries de GNU/Linux en Llengua Catalana) i organitzador de la Comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català (Catalan Loco Team Ubuntu).

Més informació a la web:https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/RaringRingtailPodeu realitzar la inscripció a la web:http://www.ubuntu.cat/FestaRaring

Com vas començar a interessar-te per cercar altres

opcions de sistemes operatius, fora dels habituals?L’any 1995, gràcies al meu germà que estudiavamatemàtiques, vaig descobrir el GNU/Linux amb unadistribució de programes anomenada Red Hat que encaraexisteix avui dia com una empresa destacada. Vaig trobarelconceptecol·laboratiumoltmésinteressantquel’aspectetècnic.Detotamanera,nosócinformàtic.

Ens pots explicar què és el software lliure?El programari lliure és aquell que respecta les 4 llibertatspostul·lades per en Richard Stallman, fundador de la FreeSoftware Foundation. El programa s’ha de poder copiar,distribuir,modificarilesmodificacionshandeseraccessiblesamblamateixallicèncialliure.

Quines avantatges i inconvenients té, respecte als altres sistemes operatius?Els avantatges són la llibertat (que no és poc) i la no-dependència d’altri a l’hora d’actualitzar i modificar partsdelprograma.

Amb motiu de la jornada de celebració del lliurament de la propera versió de GNU/Li-nux Ubuntu 13.04 que es durà a terme el proper dissabte 11 de maig a l’Escola del Clot, entrevistem al Contacte del LoCo (Local Community) Team de la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en llengua catalana.

Datiu Salvia i Jordi BinefaProfessorsCiclesFormatius

El primer que ens va començar a sonar és Linux? Com va

sorgir?ElsenyorLinusTorvaldsvaidearunsistemaoperatiulliure,basatenUnix, elméscomúaleshores, comaprojecteperalasevauniversitat,senseméspretensions.Envapublicarelcodiivaavisarallistesdecorreud’Unixonvatenirmoltd’èxit. Molts programadors es van mostrar interessats aajudarambelprojecteivaanarcreixent.JuntamentambleseinesGNUques’haviencreatperalssistemesprivatiusUnix,vanconformarelsistemacompletGNU/Linux.

I Ubuntu?Moltméstard,elGNU/Linuxjaeraàmpliamentconegutencercles acadèmics, tècnics i d’aficionats a la informàtica,però no per al món d’usuaris en general. Un empresarianomenatMarkShuttleworth,sud-africà,vaidearifinançarlacreaciód’unanovadistribuciódeGNU/Linux,basadaenDebian (segurament la distribució amb més col·laboradorsdetotes)adreçadaaunpúblicmésgeneral.Esvacuidarmoltel sistemad’instal·lacióperquè resultésmés senzill i es vaaconseguircrearunacomunitatpotentimoltmésàmpliaquelescomunitatstradicionalsdeprogramarilliure.

Quina difusió tenen aquests sistemes operatius i d’altres

per l’estil al nostre país?Ladifusióésgran, tot ique lavisibilitatnohoés tant.Elsordinadors de grans empreses funcionen amb sistemesprivatius per regla general i això és el que veu la majoriade gent. També quan compres un ordinador et venenobligatòriamentunsistemaoperatiuprivatiu.Aquestescosessón difícils de canviar, però avui dia es poden aconseguirordinadorsambUbuntupreinstal·lat,totiquenosiguimassafàcildetrobar.Peròelmóncontinuagirantielsdispositiusmòbilsguanyenterrenyenfrontdelsordinadors«normals»,iaramateixelsistemaoperatiumajoritarienaquestsaparellsésl’Android,unGNU/Linux.Irecentmentn’estansorgintméscoml’UbuntuperamòbilsielFirefoxOS.

I a nivell d’Espanya i el món?JodiriaqueaEspanyahihaunamicamésd’úsdeGNU/Linuxperquè diverses administracions autonòmiques i locals hihanapostat,cosaqueaCatalunyapassaenmenysmesura,oalmenyséslaimpressióqueentinc.Almónengeneralnoésestranytenirencompteelssistemeslliuresal’horad’idearunprojecte.Aquíemfal’efectequeestemendarreritsquantallibertatsdigitals.

Creus que es prou conegut i utilitzat pels joves

estudiants?No, l’idealseriaquetothomel fesservir.Defet, tothomfaservir programari lliure en més o menys mesura: Firefox,LibreOffice, PDFcreator, VNC,... però passar a un sistemaoperatiu lliure complet sembla que faci més por, o no esconsideranecessari.9.LescompanyiestipusMicrosoftiApple,posenproblemesperlaexistènciad’aquestesalternatives?No, però posen problemes perquè ningú no escapi al seucontrol. Els ordinadors es venen amb sistemes operatiusprivatius perquè fins i tot han aconseguit que s’aprovinlleisobligantels venedorsaposarun sistemaoperatiualsordinadors.Tambéfandeterminadestrampesper lligarels

usuarisalsseusproductescomamagarelcodidelsformatsdelsdocumentscreatsambelsseusprogramesdemaneraquesiguimoltcomplicatobrirdocumentsambprogramesdelacompetència.

En què consisteixen les 2 trobades anuals que feu els

d’Ubuntu?Femunasèriesdexerrades i tallersdediversosaspectes iprogramesdel’Ubuntu.Tambéajudemaferinstaŀlacionsaquiensportal’ordinadorienshodemanairesolemqüestionstècniques.Totplegat,enshopassemforçabé,perquèensveiem les cares després de mesos llegint-nos per correuelectrònicoelfòrumiconeixemgentnova.

Explica’ns finalment el bonic origen i significat de la

paraula «Ubuntu»Ubuntuésunaparaulaxhosaizulúquevoldiraproximadament«humanitat envers els altres» o «jo sóc pel que són elsaltres»,un fortsentimentdecomunitatquevaadoptarenNelsonMandelaen la lluitapelsdrets socialsaSud-àfrica.El fundador d’Ubuntu, sud-africà també, va intentar unacosa semblant per al seu sistema operatiu lliure. Si volsafegiralgunacosad’interès,pots fer-ho lliurement.Noempucestardedirquem’hasenviarunfitxerenformat.docxpropietat d’una coneguda empresa de sistemes operatiusque presenta una sèrie de problemes per poder obrir-loambsistemesoperatius lliures.Malgrat l’enormefeinadelsprogramadorsdeLibreOfficeiCalligra,fentservirenginyeriainversa(prohibidaenalgunsllocscomelsEUAgràciesalapressiód’empresesdeprogramariprivatiu)perdesxifrarelcodidel format,algunescosesnos’hanpogutsolucionar inos’acabendeveurebéenunprocessadordetextoslliure.Per això, és molt important no enviar documents a altrespersones en aquest formats. Es poden enviar en formatslliurescom.txt.odto.pdf.

El programari lliure és aquell que respecta les 4 llibertats postul·lades per en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation







Potenciar la implicació de l’alumne en el procés d’ensenyament-aprenentatge

Fomentar la participació

Recursos humans

per propiciar els

desdoblaments

Fomentar el treball

en equip dels nostres alumnes

Modernitzar la imatge

estètica de l’escola







Hi ha signes que ens fan mirar cap a una escola diferentLes escoles s’hauran d’adaptar als canvis accelerats de la societat.

Potenciar la implicació de l’alumne en el procés d’ensenyament-aprenentatge

L’alumne ha de saber ser

crític i recollir el que és

interessant per ell.

Col.laboració més estreta amb l’empresa

Afavorir la

semipresencialitatModernitzar la imatge

estètica de l’escola

14 ProgramesFormacióTreball

Treballar a Europa: una realitat

Desdellavorsianyrereanyhemampliatlesdestinacionsilesespecialitats,enviantjovesquehantrobatrespostaalessevesinquietuds,somnisiil·lusionsenlasevaestadaaEuropa.

Desd’aquelladatahemtramitatbequessotaelnomdedi-ferentsprogramesquesubvencionaven,enmajoromenorquantia, les estades: Petra, Leonardo da Vinci, Erasmus,Programad’AprenentatgePermanent…

Han participat més de 800 joves a països com Portugal,França,Itàlia,Alemanya,Holanda,BèlgicaiIrlanda,cadas-cund’ellsamblessevesil·lusions,desitjosiganesdesu-perarunasituaciódesconegudaiambl’objectiud’”espavi-lar-se”,paraulaclaud’aquestesexperiències,iconscientsqueestavenparticipantenun repte,que lagranmajoriavasuperarambèxit, iquequantocavatornarprovocavaexpressionscom“ja??ara??”.

Però,nosónaquestesdades lesquevolemdestacar,vo-lem compartir amb vosaltres els pensaments d’algunsparticipants que tenien alguna cosa dintre seu, que elsvafervalorarl’oportunitatofertadesdel’escolaiqueelsva ajudar a descobrir i potenciar les seves capacitats alllarg de la seva estada en pràctiques a l’estranger. A al-gunsd’aquestsalumneslasevatrajectòriaprofessionalelsha retornat de nou a Europa, a països on actualment sesenten valorats professionalment i feliços personalment.Nohantingutcappor,perquèsabienqueerencapaçosdefer-ho!

JOSÉ ESTRADA

JoséEstrada,alacantídenaixement,vaveniral’escolaaestudiarAudiopròtesi i l’estiude2002vamarxara Itàliaaferlespràctiquesaungabinetauditiu.L’experiènciavaser molt bona i profitosa. Va finalitzar els seus estudis ivadecidirmarxaratreballaraFrança,sol·licitantlacon-validaciódetitulacionsiexercintdetècnicaudioprotesis-ta en un país que valora molt aquesta formació i figuraprofessional. Actualment, és el responsable d’una botigaalcentredeParís.

Què et va animar a fer pràctiques en un altre país?Enprimerllocvaigpensarqueseriamoltinteressantconèi-xerunaaltramaneradetreballariveurecomfuncionavaelmóndel’audiopròtesienunaltrepaíscomItàlia.Tambésuposava aprendre una altra llengua per integrar-me enuna cultura que, encara que és mediterrània, és diferentdel’espanyolaiemvapermetreconèixermoltagent.

Què creus que tenies dintre que et motivava per fer una estada fora?Les ganes de conèixer un món diferent, de veure les co-sesdesd’unaltrepuntdevista,elpoderprogressarenelquesesuposavaseriaelmeufutur,iquedesprésesvaferrealitat.

Quins aspectes personals creus que et van ajudar per aprofitar aquesta estada?Desprésdel’experiènciaaItàlia,laconclusióenl’aspectepersonalvaser labona integraciódesd’unpuntdevistaprofessional. Recordo un període on vaig aprendre a fercosesqueencaranohaviafet,iuncontacteambunequipquenohaviatingutmai,emvadonar l’oportunitatnodeconèixerúnicamentgentdiferent,sinódeferamicsenlafeina,jaqueencaradesprésde10anyscontinuemencon-tacte.

Per què creus que tu i no un altre del teu grup, ha continuat en el país?Avui continuo a l’estranger, però no vaig quedar-me a

L’any 1991 l’Escola del Clot es va adonar de la necessitat d’oferir als nostres alumnes la pos-sibilitat de realitzar pràctiques en empreses europees. Els sis primers alumnes van tenir com a destí durant quatre mesos la ciutat de Perpignan, a empreses de fred i climatització i automoció.

Beatriz FeijoóCoordinadoraProjectesInternacionals

mençarenl’audiopròtesiiquenoimaginavaaconseguirenaltresempresesonvaigtreballaraEspanya.

Elquejoheofertanivellprofessionalhasigutcreuredesdelprimermomenticontinuarcreientenunprojecteinno-vador,quepotcanviarelmóndel’audiopròtesiiquel’estàcanviant.Lamotivaciópercréixerenl’empresaontreballoidiversificar,encaramésqueelsaltres,lessolucionsquepodemproposaravui.

Tambéhededirque laformaciórebudaa l’escolavaserdebonaqualitatilaprovaésquedesprésvaigpodercon-validarelmeudiplomaespanyolambelfrancèssensecapproblema.Potserambunamicamésdetempsdelqueha-gués volgut, però dintre de la lògica perquè correspon aassumptesburocràtics.

Tornaràs a casa?Larespostajal’hedonada,nopucdirunnodefinitiuper-quènoséquèpassaràdesprés,peròavuiesticmoltbé inotinclaideadecanviaraquestdestíperqualsevolaltre.

Itàlia,desprésme’nvaiganaraFrançaiésaParisontre-balloactualment.Ésdeveresqueaquellaexperiènciavamarcar-mepercontinuar l’aventuraenaltrespaïsos iarahetrobatelquemésm’agrada.Elperquèlagentdelmeugrupnohacontinuatésunmotiupotserd’inquietudimo-tivació, tambépotserdegutaunmotiupersonalperquèjoveniade foradeBarcelona i feiaunsanysque javiviasol, iaquípotserrau ladiferència,peròelqueésclarésquequalsevolques’aprofitid’aquestaexperiènciasempreguardaràunbonrecord.

Continues tenint relació amb els companys que van viatjar amb tu la primera vegada?Desgraciadamentnomantinccontacteambcapdelscom-panysdeviatge,noperresenparticular,únicamentper-quèeltempsvapassantinoparematencióamantenirelcontacteidespréssempreésmésdifícildereprendre’l.

Com et sents en el teu destí? Els companys de feina, els nous amics et fan sentir com a casa? Què els has ofert per ser tan ben acollit?Aramateixesticcomacasa,éselmeu lloc ino tinccapintenciódetornarniaAlacantd’onvinc,niaqualsevolllocd’Espanya,totaixògràciesalabonaintegracióenelgrupd’amicsquetincaquí,isobretotdelagentquem’envoltaalafeina.Vandonar-medeseguidamoltaconfiançaiaratincunaresponsabilitatquenom’imaginavaquanvaigco-

Qualsevol que s’aprofiti d’aquesta experiència sempre guardarà un bon record

16 ProgramesFormacióTreball

IGNACIO TORRES

IgnacioTorresvaferelseusegonCFGSdeDissenydePro-jectesmecànicsalanostraescolail’estiude2010vamar-xaraTorí, Itàlia,a fer lespràctiques.Va tornarambunaexperiència i nousamicsa l’empresa,peròsobretotambunsvinclesprofessionalsqueafinalsdel segoncursvanconcloureenunaofertaenfermpertornaraTorí,contrac-tatcomacapd’unnouequipdedissenyadors,algunsd’ellseren companys de classe. El setembre passat, l’empresaontreballovaacolliraunparticipantnostredenouaTorí.

Què et va animar a fer pràctiques en un altre país?Enprimerllocvaserlapossibilitatdegaudird’unaexpe-rièncianovacomsónlespràctiquesenunaempresareal,aunaciutatclaueneldissenyd’automociócomesTorí iperaltrapartvaserl’oportunitatdepoderemancipar-me,temporalment,icomprovarcoméslavidaessentautònom100%.

Què creus que tenies dintre que et motivava per fer una estada fora?Realmentnom’haviaplantejatmaiferunaexperiènciaaixípermimateix,peròvaseramblesxerradesilesexperièn-cies dels antics alumnes que van despertar la inquietudqueteniadintre,lesganesdecréixericonèixer,mésenllàd’unessimplespràctiquesaBarcelona.

Quins aspectes personals creus que et van ajudar per aprofitar aquesta estada?Sobretot l’afanydesuperació, lesganesd’aprendre i tor-naraBarcelonaambalgunacosaguanyada.

Per què creus que tu i no altre del teu grup, ha continuat en el país?No és fàcil marxar del teu país per anar a un altre, peròsuposoquevaserl’amistatquevaigferambgentd’ItàlialaqueemvaanimaratornaraItàliaatreballariviure,ésmolt importantel tenirgentqueetrecolzi tantaquícomallà.

Continues tenint relació amb els companys que van vi-atjar amb tu la primera vegada?Ambalgunespersonessíquemantincelcontacteviaemailo Facebook, amb d’altres, com sempre, els contactes esperden.

Com et sents en el teu destí? Els companys de feina, els nous amics et fan sentir com a casa?, què els hi has ofert per ser tant ben acollit?Joactualmentemtroboenunasituacióespecial,desprésd’estarunanyimigaTorí,esticlameitatdeltempsaBar-celonaalanovaseudel’empresa,il’altrameitatalacen-tral, ihededirqueelscompanysdeToríhanfetqueemsentiquasimillorqueacasa,suposoquepelfetquequanestàsenunpaísquenoéselteuit’hasdebuscarlavida,lesamistatsquefasilagentambquit’ajuntesetmarquenmoltmésquelesamistatsquefasquantenslesfacilitatsdelatevaciutat.

Tornaràs a casa?Realmenthaarribatunpunt,desprésd’aquestaexperièn-cia,enquèlaparaula“casa”nosésiesrefereixaBarce-lonaoaTorí.

L’edició passada vas rebre a l’empresa un participant de l’escola, com has viscut la seva estada? Has fet una mica de “papa” en destinació? Degut a la teva experiència anterior, l’has entès millor durant la seva estada?Realments’ha intentatque l’alumneestiguielmillorpos-sible,ésobviqueunasobreprotecciónoésgensbona, jaque lafinalitatde l’estadaéspoderaprendrealmàximeinteractuar amb tots els companys i companyes, de ma-neraqueestàsunamicaasobrede lapersonaque fa lamobilitat,peròeltractesdeforma“imparcial”.

EnelcasdelDavid,novasercapproblema jaqueellesvaintegrarmoltbédinselgrupdetreballientretotshemintentatqueestiguéscomacasa.

Explica’m alguna anècdota de la teva estada que recordis especialment.Unaanècdotaquepucexplicarésquevaigferunajugues-caambelpropietaridel’empresasobreunpartitdefutbol.Jopersonalmentnosócmoltaficionatalfutbol,peròperdesgràciamevatotsels italianssónfanàticsd’aquestes-port...

Doncs,vaigapostarencontradelseuequipivanguanyard’unamaneramaivista...vaighaverdepagarl’esmorzaratotal’oficina...

Ignacio Torres va fer el seu segon CFGS de Disseny de Projectes mecànics a la nostra escola i l’estiu de 2010 va marxar a Torí, Itàlia, a fer les pràctiques

Biblioteca 17Glòria DúrbanBibliotecària

Provocar el desig de llegir els “blocs” de recomanacions i els “murs físics” de la bibliotecaA la biblioteca hem posat en marxaaquest curs “els murs per a les re-comanacions” on els alumnes podencompartir i recomanar de forma per-sonallesseveslectures.Lestargetesqueescol·loquenalsmurssóndeco-lorsperindicardeformamésvisualelgènere literari, alhora incorporen lesdades de localització per a permetreelsnoisilesnoiespodertrobardefor-maautònomaelllibrerecomanat.

Almateixtempslabibliotecaambl’ob-jectiudepoderproporcionaralsalum-nespropostesespecífiquesdelecturaiitinerarislectorshainiciatunsblocsaccessiblesdesdelawebdelabiblio-teca. Són el bloc “BiblioClot” de Pri-màira i “BiblioClot” de primer cicled’ESO.

“El bloc de la biblioteca m’encanta, perquè hi podem trobar molts llibres recomanats, amb petites explicacions i amb comentaris d’altres nens i nenes. No és un bloc avorrit, et ve de gust en-trar i veure llibres que hi ha, saber què opina la gent. En definitiva us recoma-no entrar-hi i buscar el llibre que més us agradi”.

Joan Iglesias (3r Primària)

“Jo crec que el bloc de la biblioteca ha sigut una molt bona idea, per als qui els hi agrada llegir i els qui no. Quan no saps quin llibre agafar i et quedes en blanc, pots entrar en el bloc i ell “t’ho soluciona”.A mi m’ha ajudat molt a tri-ar llibres i crec que a molts nens,o més ben dit, a tots, també”.

Júlia Felius ( 4t Primaria)

“El bloc de lectura està molt bé, perquè pots buscar els llibres que t’agraden i recomanar-los o que te’ls recomanin a tu. Pots trobar nous llibres molt bons i tens llibres per a totes les edats i de to-tes les seleccions, aventures, fantasia, humor, terror...”

Alejandro Garín ( 5è Primaria)

“El bloc nou de la Biblioteca és molt xulo. No només pots trobar llibres in-teressants si no saps què llegir sinó que també pots donar opinions sobre els llibres. Surten llibres interessants: d’aventures, de fantasia, d’humor, po-licíacs i molts més. Si explores el bloc trobaràs moltes coses interessants. També pots veure els comentaris, el nombre de visites, els títols dels llibres, on es troben a la biblioteca, l’autor i un text resumit que t’explica una mica de què va el llibre. El bloc és genial !”

Pau Molina (6è Primària)Et ve de gust entrar i veure llibres que hi ha, saber què opina la gent

http://biblioclotprimaria.blogspot.com.es/

Educant per la pau: construint un món millor“Feliços els que treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus” (Mt 5, 9)

ElDENIPpropugnaunaeducaciópermanenten ipera laconcòrdia,latolerància,lasolidaritat,elrespectealsdretshumans,lano-violènciailapau.Elseumissatgebàsicdiu:“Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal ésmillorquel’egoisme,laNo-violènciaésmillorquelaviolèn-ciailaPauésmillorquelaguerra”.

Pauinoviolència,dostermesqueescomplementen,queenshand’acompanyarenqualsevolmoment.Avui,mésquemai,enunmónpledeconflictesiguerres,ambunasocie-tatproperaplenadedificultatsiinjustícies,ambunesper-sonesplenesdetensions idedificultatshemdetreballarperquèaquestsdos termes tinguin més força i presènciaquemai.

Lapau,comaconceptemésampliquel’absènciadecon-flicte.Pauquehad’anarlligadaaaltresconceptes:justícia,solidaritat, compassió,... No Violència, eina de treball enlaresoluciódelsconflictes,formadedenúncia,dedeman-da,...PauiNo-violènciaques’hand’anarconreanteneldiaa dia i, l’escola, l’educació, han d‘anar escampant, trans-metent,empeltantcomavalorsenelsnensinenes,enelsnoisilesnoies.

ElDiadelaNo-ViolènciailaPaufadefarqueassenyalalanecessitatdeferaquestcamí.

L’escoladelClot,enelseuidearihatingutitépresenttre-ballaraquestsvalorsenelsseusalumnes.Aquestsdarrerscursoshafetapostesdecelebraciódiferentd’aquestdia.

CalrecordarfadoscursoselLIPDUB, iniciativad’ungrupde professors d’ESO, en què van participar alumnes dediverses seccions de l’escola, començant pels més petitsd’infantil iacabantpergrupsdeCiclesFormatius.AquestLIPDUBhaestatfinalistaenel1rconcursdeLIPDUBsperlapauorganitzatper l’InstitutCatalà Internacionalper laPau.

Elcurspassatlanostraescolaesvaomplird’ocellsdeco-lorsfetsambpapiroflèxia,mentreesteniaunpensament,una pregària per la pau, tot recordant la Història de Sa-dako(nenaquevaviureelbombardeigd’Hiroshimaianysdesprésvamorirdeleucèmiaaconseqüènciadelaradia-ciórebuda)ilesMilGrulles(ocellsímboldelapauaJapó)http://fundipau.org/recursos/fitxes/la_grua_de_paper.pdf(Enaquestenllaçpodeutrobarlahistòria)

18 Pastoral

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP) fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació no-violenta i pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers, aniversari de l’assassinat de Mahatma Gandhi, apòstol de la lluita pels drets de les persones des del camí de la no-violència.

Aquestcursnohemrealitzatcapactivitatcomunaa total’escola,peròvolemacostar-vosatresactivitatsques’hanrealitzatal’escola.

ESO i BatxilleratElDepartamentdesocialsieldePastorald’EIBvanorga-nitzar el dia 29 de gener, amb ocasió del Dia Mundial delaPau,unapregària-concertpersensibilitzarelsalumnesd’ESOiBatxilleratafavordelasemprefràgilpaualmónial’interiordecadapersona.

Esvacomptarambl’EnricPuiggròs,SJquecomacantau-torvaferunrepàspercançonsquevanajudaraconsiderareltreballperlapau.L’Enricvacomptarambl’ajuda,enal-gunescançons,delLuisNieves,laTaniaMittendorf(alum-nesde2ndebatxillerat)ielDavidGuindulain(Consiliaridecentre).Enduessessionsdiferents,peretapes;vaserunaocasióperalsalumnesdeviureiexpressarambelcant,elseucompromísperlapau.

Cicle Inicial de Primària“UndiaabansdeldiadelaPau,vamferunaavionsdepa-per iasotad’unaalavamescriureunapregàriasobre laPau.Aldiasegüentvamsortiralpassadístotselsnensdeprimerisegonivamdir:“VISCALAPAU!!!”itotsvamtirarelsavionsenlaireivamagafarelqueteníemdavantnostreivamaixecarl’ala,vamllegirlapregàriai jahavíemcom-partitlaPau!!!”

Cicles FormatiusAquestcursaciclesesvadedicar la tutoriade lasetma-naatreballarunapropostadela“FundacióperlaPau”:elproblemadelgrannombred’armessensecontrolquehihaal món i es va donar suport a la campanya internacionalARMES SOTA CONTROL. En aquesta tutoria es va fer undebatiesvantreureargumentsperenviaralaFundiPauialesNacionsUnidesperferpressióalsgovernantsiaconse-guirunbonTractatdeComerçd’Armesques’had’aprovaraquestmesdemarçalesNacionsUnides.

“Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

Montserrat PuigbarracaDirectoradepastoral

20 AMPAXavier Ariño

CoordinadorGral.Act.Paraescolars

La nostra identitat.El SID a paraescolarsArajafaunsdiesqueesvacelebraralanostraescolalaprimeratrobadaesportivaInterescolarpercelebrareldiadeSant Ignasi,destinadaa 12alumnesde5è i6èdepri-màriaqueformenpartd’algungrupdeparaescolars.

En l’actehivanparticipar60alumnes i 12monitors, totsells provinents de diferents escoles de JE: Casp, Kostka,Sarrià,JoanXXIII,queesvansumaralatrobada,icomaconvidatespeciall’escolaInfantJesúsdeBarcelona,aquivolemagrairespecialmentlasevaparticipació.

Vam participar en tres esports diferents, voleibol, futboli bàsquet, però com a curiositat hem de dir que tots elsalumnesestavenbarrejats.Aixíqueen la trobadahi vanparticiparnoisinoiesdediferentsescolesiprovinentsdediferentsesports,amblaintenciódegaudird’unajornadaesportivaiguardarunbonrecorddelanostraescola.

Gràcies a tots per la vostra participació. És la primeravegada que la secció de Paraescolars, ja sigui d’aquestaod’unaaltraescola,participade lacelebraciódeldiadeSantIgnasi.Éslaprimeravegada...peròsegurquenoseràl’última.

En l’acte hi van participar 60 alumnes i 12 monitors, tots ells provinents de diferents escoles de JE: Casp, Kostka, Sarrià, Joan XXIII

c/ València, 680 · 08027 Barcelona · T. 93 351 60 11 · [email protected] · www.clot.fje.edu

Moltpossiblement,quanaquestapubli-cacióarribialesvostresmansestaraniniciatselsdosnousprojectesque te-nimenmenttreballariqueconsideremmoltimportants.

Und’ells“les xarxes socials”.

Enunmóncibernèticenelqual la in-formaciócorrecomlapólvora,pensemque és imprescindible ser-hi present iésperaixòqueensheminiciataFace-book:“AmpaEscoladelClot”iaTwit-ter:“@AmpaEscolaClot”.

Ésmolt senzill d’entendre:enaqueststempsenquèensfaltenhoresaldianoensaturemamirartotesleswebsqueconsiderem importants en la nostravida quotidiana. Per aquest motiu usavisarematravésdelesxarxessocialsperquèpugueuaprofundiren la infor-mació; bé sigui a través de la pròpialecturadelmissatgeobédonantl’avísd’allòques’exposadeformaampliadalanostraweb.

Apartird’aquíveelsegonprojectequeconsideremsocialmentmésimportanti que es veurà complementat amb lesxarxessocials.

La borsa de treball de l’AMPA de l’escola del Clot, a la qual podríemanomenar també “el mercat boig”,però que li direm així perquè semblamésseriósienrealitat,hoés.

Sinceramentusdiréquenotinclamésmínimaesperançaquecapdelspolíticsd’aquestpaísniacurtniamigtermini(tambétincelsmeusdubtesallargter-mini) solucionin el problema de l’atur.Nocalsergaireespavilatperadonar-seque qui realment està patint aquestacrisi de manera angoixant és aquell oaquellaquenotéfeina.

Doncsbé,nocomptaremambells,noesperem res d’ells, però tampoc ensquedem de braços plegats esperantque qualsevol de nosaltres engreixi lallistadel’atur.

La idea molt resumida (espero saberexplicar-me)ésladecrearunabasededadesamb lesexperiènciesprofessio-

nalsquetenimcadascundenosaltres:treballs que podem oferir o habilitatsque podem aportar (serveixi com aexemple el bricolatge), perquè quanalgú de nosaltres necessiti algun pro-ducte, servei, reparació, ajuda, etc. eltrobientrenosaltres.

A partir d’aquí ja serem cadascun denosaltres els que contactarem ambaquell pintor, paleta, lampista, electri-cista,cangur,mestre,cuidadordegentgran,etc.queensajudiasolucionarlanostranecessitat;ipelserveioproduc-te,pagaremallòquehaguemacordatofarem l’intercanvi pactat (tu em repa-resl’aixeta,joetsolucionoelproblemaelèctric).

Des d’aquí us animo a col·laboraren aquest projecte solidari amb lesvostresaportacionspermilloraridees,alternatives, solucions, i a participardirectament en el fet que, encaraque sigui poc, donem feina a un delsnostres associats de l’AMPA o bé enrebem. Com a dada us diré que entremares i pares som unes tres mil cinc-centespersonesal’escola.

Tanmateixfemunacridaalesmaresoalsparesquetinguinpossibilitatd’ofe-rir feines (ofertes laborals), ja siguinempresaris, directius o responsablesdeRecursoshumans,perquèfacinser-viraquestaalternativaperincorporaralessevesofertesqualsevoldelsnostrescompanysdel’escola.

Intentarembuscarcol·lectiusalsqualspuguemoferirlanostrarelaciódepro-fessionalsiperfils.

Per acabar, indicar les dues úniquescoses que esperem d’aquest projecte:Primer:qued’aquíatresosismesosnoserveixiperareslatascaquehaguemfetperquèlacrisise’nvaitornemtotsalafeina(resensalegrariamés);ise-gon: el contrari, que realment fos ungranirotundèxitgràciesalasolidari-tatdetotsnosaltres.

Finalment vull agrair el suport i l’aju-da de la direcció de l’escola que desdelmomentenquèselivaferesmentd’aquestaideaenshaofertsuport,aju-daicol·laboració.

Aixíque,imaimillordit,anem per feina.

Anem per feina AMPA 21

Miguel Díaz-CarreleroPresidentdel’AMPA

No ens quedem de braços plegats esperant que qualsevol de nosaltres engreixi la llista de l’atur

22 Flashos

(http://www.ajutsuniversitaris.com/)

LaFundacióCatalunyaCaixa–LaPe-drera ha atorgat 503 ajuts de 1.000euros cadascun a les millors notesd’accésalauniversitatambl’objectiude fomentar l’esforç i l’excel ·lènciaacadèmica.

ElPalaudelaMúsicadeBarcelonavaacollirdissabte 16de febrerde2013,l’acte de lliurament d’aquests ajuts.Entreelsseleccionats,sissóndel’Es-coladelClot:

-DanielGarcíaGomis-SergioLópezGómez-JuanManuelMartínezHernández-JordiMolinerMartínez-JesúsRodrigálvarezGarcía-MarcVizcarroCarretero

A través d’aquest programa es volajudarelsestudiantsqueresideixenaCatalunyaiqueinicienelsseusestu-disauniversitatscatalanespremiantel seu rendiment acadèmic i donantsuportalsseusprojectesdeformació.

Peral’adjudicaciódelsajutsesvate-nirencompteelrendimentacadèmicdelssol·licitantsiesvaconsiderarlaseva nota d’accés de la fase generaldelesprovesd’accésalauniversitat.

Aquesta nota resulta de la mitjanaponderadaentrelanotaobtingudaalBatxillerat(60%delanotafinal) i laqualificaciódelaprovadelafasege-neral(40%delanotafinal).

Enhorabonaalsnostresalumnes!

16a edició del Programa Ajuts Universitaris

Elsdies18i 19dedesembrepassatsesvanferlesdefensesoralsdelstre-balls de recerca dels alumnes queenguanycursensegondebatxillerat,s’arribava així al final d’un procésque havia començat gairebé un anyabans.

Durant les dues jornades es van feruntotalde 146exposicionsoralsenintensessessionsdemitjahora,alesqualshivanassistircomapúblicelsalumnesdeprimerdebatxilleratquecomprovenaixí,quinéselpuntfinali,possiblementtambé,elpuntculmi-nantd’aquestprocésderecercaqueellsestantotjustcomençant.

Pocdesprés de les vacances de Na-dals’hanlliuratalsalumneslesquali-ficacionsfinalsdeltreball,quesupo-saràperaellsel10%delasevanotadebatxillerat.Elstreballsqualificatsamb nota d’excel ·lent tenen la pos-sibilitatdepresentar-sealsdiferentsconcursos que es convoquen arreudel país, entre ells als premis PareLabeiraquesónatorgatsperl’AMPAdel’Escola.

EldarrercapdesetmanadefebreresvarealitzarunaTVPambunconjuntforçaheterogenidetreballadorsdelnostrecentre.Alesinstal·lacionsdeMartí Codolar, la calma i la neu ensvanacompanyarenaquestatrobada.Dirigitsperuneslecturesignasianes,simplementcomaguiaperaunare-flexiópersonaliaplicablestantauncontextreligióscomlaic,hempassat48horesenquèhemfetunexercicid’introspecció personal i hem apro-funditenelconeixementd’unscom-panysdelsqualsnoteníemmésqueun contacte ocasional i, sovint, unaopiniópersonalpocfonamentada.

Elritmedevida,lesresponsabilitatsipreocupacionsdiàries,elmodeldesocietat en què vivim no afavorei-xeneldedicaruntempsadescobriri desenvolupar el nostre món interi-orperaplicar-loaldiaadia.L’òpticadesdelaqualhofemnoésrellevant,l’important és saber que existeix ia partir d’aquí, d’aquesta presa deconsciència,cadascúéslliuredede-cidirsivolaprofundir ienquingrauvolfer-ho.

L’escolaofereix,alllargdelcursipera tots els membres que la confor-men, diverses formes de participaren la reflexió segons les creencespersonals,eltempsdequèdisposemielgrauonesvulguiarribar.Uscon-videma informar-vos iparticiparenalguna d’aquestes propostes que esrealitzinalllargdelcurs.Uneshoresdetranquil·litat,relacionspersonalsi reflexió, no ens vénen malamentaningú.No tenimresaperdre iquisap, potser descobrim un camí des-conegutperòatraient.Animeu-vos.

Treballs de Recerca Trobada Vocacional Professional

23Flashos

Digues la teva!Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola [email protected]

Des del passat mes de desembreque, l’Escola del Clot, és presenta twitter, una de les xarxes socialsmés actives de l’actualitat. Es trac-ta d’una aplicació web gratuïta demicroblogging que permet els seususuaris estar en contacte, a tempsreal, amb persones del seu interèsmitjançant missatges breus de text(140caràcters)anomenatstweetsopiulades.

Seguir o ser seguit, crear els teuspropis #hashtags (etiquetatge degrups i/o temàtiques), així com, es-tablirquinssónelsteustuitsprefe-rits,obéretuitejarad’altres,sónal-gunesde lesaccionsque l’aplicacióenspermetfer.Aixídoncs,siusani-meuiensvoleuseguir,enstrobareucom @EscoladelClot.Som-hi!!!

Ja som a Twiter!!

Durant aquest curs 2012-13 ungrup de 12 alumnes de diferentsmodalitats de 1r de Batxilleratde l’Escola del Clot han comen-çat el seu Treball de Recerca apartir del Programa Argó de laUAB. Un cop van triar un temaentreunllistatdediferentsàreesdeconeixement (Física, Biologia,Matemàtiques, Ciències Socials,Llengua, ...), se’ls va adjudicarun tutor. Aquest tutor, des de lasevaespecialització, elsajudaadeterminar l’enfocament, la me-todologiadetreball,elsrecursos,la bibliografia, i dóna resposta aconsultes puntuals dels estudi-ants.

Durant els mesos de gener i fe-brer, els alumnes han tingut unaprimera sessió de treball amb elprofessor a la UAB, on van anaracompanyats dels seu tutor del’escola, i l’opinió ha estat moltsatisfactòria. Estan plenamentengrescats en aquesta nova viad’investigacióirecerca.

El primer dia de març es va ce-lebraraMadrid la6atrobadadeCoordinadors de Paraescolars,organitzada per EDUCSI. La tro-bada,comenelsdarrersanys,vaserunèxitdeparticipació.

Elstemesprincipalsd’estudiidià-legvanserelteatrealesescoles,estones d’esbarjo i migdia i l’ex-posició feta pel José Tomaz, delcol·legiSanJoaodeBritodeLis-boa, sobre l’organització d’actesesportiusInterescolars.

Programa Argó de la UAB

VII Encuentro de Coordinadores de Paraescolares. 1 de marzo, Madrid

T’agrada llegir?

Sí,molt.

Per què?

Perquè aprenc a llegir millor i conecnoveshistòries.

T’agrada l’activitat de padrins-fillols?

Sí,molt.

Llegeixes a casa?

Sí, cadadia.Devegadesambelmeupare,d’altres,sola.

Quan vas aprendre a llegir?

AP5,amblaLaiaPeña.

Et costa llegir?

Unamica,perquèelscontesde lletrad’impremtanoelsconectanbé.

Com t’agraden els llibres, amb poca lletra o amb molta?

M’agradenambmoltalletra.

En quin moment del dia t’agrada més llegir i a on?

Dedia iacasa,perquèacasanoemmolestentant.

Quin llibre que hagis llegit t’ha agra-dat més?

“Lagallinail’oud’or”.

Vas amb regularitat a la biblioteca? Què hi llegeixes?

Sí,hivaigsovint.Llegeixocontesquem’agraden.

Creus que és important llegir? Per què?

Gerard AndreuAlumne

Sí, perquè si no llegís, no podriaaprendrecosesnoves.

Quan llegeixes ho entens tot?

Sí, perquè les comprensions lectoresemsurtenmoltbé.

Quants llibres tens a casa?

En tinc molts: dues caixes plenes dellibres.

Com t’agrada llegir més, en català o en castellà?

Encastellà,perquèemvamésbé.

Per què creus que es fa l’activitat de “padrins de lectura”?

Perquènosaltres,elsnensde1r,milloremlalectura.

Creus que t’ajudarà el padrí a llegir millor?

Sí,ésclar,perquèellensapmés.

Llegeixes els rètols que veus pel carrer?

Sí, sobretot quan vaig amb el cotxe.Llegeixo els rètols que hi ha per lacarretera.

Saps què vol dir “padrí de lectura”.

Sí.Sónelsnensde5èqueensajudenallegiralsde1r.

Per què creus que aquesta activitat es fa amb els alumnes de 1r de primària?

Doncs perquè sabem llegir una micamés que a P5, però encara ens calpracticarmés.

Moltes gràcies, Laura!

Durant el curs escolar 2006-2007 es va posar en funcionament un dels projec-tes d’ innovació i millora del tre-ball en grup: els

padrins de lectura. És una acti-vitat que sorgeix, per una banda, de la necessitat de fomentar la col ·laboració entre companys de diferents cursos i, d’una altra, de la necessitat de fomentar l’hàbit lector.

Consisteix que a un alumne de 5è se li assigna un alumne de 1r. De tal manera que l’alumne de 5è fa de padrí del petit, el seu fillol. L’activitat comença cap a mitjans del 2n trimestre. Es fan sis ses-sions cada tres setmanes i tenen una durada de mitja hora. Es valora molt positivament aques-ta activitat/experiència ja que es compleixen els objectius que des d’un principi s’havien plantejat i, tant a grans com a petits, els encanta compartir aquesta esto-na d’acompanyament en la lec-tura.

Torndeparaula...

Laura Montilla

revista claver 62

Documents