Revista de l’associació de paRes i maRes de l’escola aRRels • Nº11 • Any 2010

Escola aRREls

revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1revistaAMPA_2010.indd 1

Rev

ista

aM

Pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

Índ

ex

2

PResentaCiÓ3 Editorial4 Assemblea AMPA 2009 Estimats Espe i Albert...5 Arrels, 50 anys creixent junts6 Assamblea de la Federació Pedro Poveda

aCtivitats aMPa8 I Festa de l´AMPA Mares i pares, necessitem ajuda!9 El dia abans de La Píndola del dia després10 Què toca a cada edat?11 La nostra campanya de Nadal12 Passejada pel Gòtic Senderisme13 “De Mercados, por Barcelona” FEAC Família Escola Acció Compartida14 Una cita setmanal amb l´Esport: Futbol i Pilates15 Formació de mares i pares: Informàtica (Powerpoint) i anglès16 Els voluntaris de L´Hospital de St Joan de Déu de Barcelona: un exemple de compromís

vida sOCial de l´esCOla18 Cursa19 Futbol sala20 Bàsquet24 Tennis Taula Bolsa solidaria25 EDIT 2010, una experiència inoblidable26 Arrels, un espai i un temps per viure la solidaritat27 Antics Alumnes Arrels28 Tota una vida29 Fotografies de les promocions30 Ei, què el 50è aniversari ja arriba!32 Aula d´Estudi Poveda

institUCiÓ teResiana33 ACIT Jove34 De la memòria al compromís36 La festa de l’Ampa en imatges

CUltURal37 Premis Sant Jordi38 Recull cultural

Portada, obra de la Mercé tous, Professora d´evP de 2n i 3er d´esO

6

12

24

18

20

30revistaAMPA_2010.indd 2 8/6/10 00:46:13

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

3

pR

es

eN

ta

ció

50 anys d´escola cristiana

a quest curs 2009-2010 ha sigut un curs de cele-bració, estàvem d’aniversari. Com bé sabeu fa 50 anys que La Salle Congrés i l’Escola Arrels (en un

principi amb el nom de Sant Pius X) començaven a impar-tir classes. I sent dues escoles germanes, que van nèixer d’una mateixa iniciativa i amb l’objectiu comú de formar nens i joves amb arrels cristianes, es va veure que el més propi era fer una celebració conjunta, com així ha sigut. A l’abril vam tindre els actes centrals. El divendres 9 amb una eucaristia d’acció de gràcies a la Parròquia de Sant Pius Xè i la cantada del grup The Minstrels. I el dissabte 10 una jornada de portes obertes de l’escoles, activitats esportives als patis de les escoles i activitats lúdiques a la plaça del Congrés: Concerts i dansa d’alumnes i ex-alumnes, tallers per a nens amb la col.laboració d’ACIT Jove i INTERED, i una ballada de gegants gràcies a la Colla Gegantera de Sant Andreu.

I es van complementar amb la xerrada educativa que es va desenvolupar al Centre la Balmesiana el dia 4 de maig, impartida pel Sr. Francesc Torralba, filòsof i teòleg de re-conegut prestigi, i la Sra. M. Dolors Valencia, exalumna de l’escola, mestra durant molts anys del nostre centre, i reconeguda pedadoga a nivell mundial que actualment forma part del Govern General de la Institució Teresiana. A més, el dia 5 de maig l’Associació d’Antics Alumnes va or-ganitzar una trobada amb professors, alguns dels primers inicis, altres actualment al nostre claustre, i els exalum-nes. Tots els actes van ser un èxit tant per la convocatòria com per la qualitat, emotivitat i intensitat.

Ens podem sentir ben orgullosos de ser part de la co-munitat educativa de l’Escola Arrels, dintre del projecte educatiu que desenvolupa a 33 païssos la Institució Tere-siana. Tenim al darrere una llarga història de dedicació per l’educació integral dels infants i joves, amb una de les pe-dagogies amb més prestigi dintre del panorama educatiu cristià arreu del món. Són molts infants que han tingut la sort de passar per les seves aules, i molts més que ho faran en el futur. I som nosaltres ara els que tenim l’oportunitat de ser part activa en aquest llarg camí.

I l’AMPA té el goig i l’obligació d’aportar el nostre gra de sorra. I l´AMPA no només som les persones que fem el servei de ser part de la Junta, sinó totes les famílies de l’escola. Aquest ha sigut un any on el nombre de famílies que han col.laborat ha augmentat i això ha pogut perme-tre crear noves activitats com les sortides de senderisme o consolidar d’altres com la Festa de l’AMPA o les sortides culturals i la visita a projectes socials.

En aquesta Junta de l’AMPA ens hem marcat tres eixos a l’hora de desenvolupar la nostra tasca:

• col.laborar en tot el que sigui possible amb el projecte educatiu de l´escola.L’escola sempre ens ha facilitat al màxim tot per po-der desenvolupar la nostra tasca i ha estat sensible i col·laborativa en tot el que hem proposat, els ho volem agrair molt sincerament a tot l’equip directiu.

• ser veu representativa de les famíliesLa Junta està oberta a totes les vostres propostes i desit-jos i volem que aquesta comunicació sigui més intensa i fructífera. Per això us vam proposar en aquest curs crear una xarxa d’interlocutors de classe. Aquest curs ens han faltat prou voluntaris per posar-la en marxa, per la qual cosa sol.licitem la vostra col.laboració per al nou curs ja que volem començar a treballar d’aquesta forma sí o sí a partir del proper octubre.

• organitzar activitats per a les famíliesEstem convençuts que per fer escola hem de compartir vida junts. En la nostra societat tenim un munt de possi-bilitats de formació i lleure al nostre abast, però si volem crear escola entre tots també hem de fer coses plegats. I això es reflecteix en una millor relació entre tots els àmbits educatius i en transmetre als nostres fills que és bo caminar plegats i que ens interessa tot el que hi ha al voltant de la seva escola, que se’ns dubte és una part importantíssima de la seva vida com a infant i jove.

Com veieu tenim moltes coses per sentir-nos orgu-llosos. Crec amb seguretat que sóm uns privilegiats per formar part de la comunitat educativa de l’Escola Arrels i ens podem sentir molt contents de l’educació que reben els nostres fills. Però sempre es pot caminar més lluny, sempre es pot fer quelcom més i quelcom millor, i per això necessitem la col.laboració i l’esforç de tots. Així que us engresco que tots i cada un de vosaltres poseu de la vostra part en aquesta tasca comuna, i aquí teniu a l´AMPA com a un mitjà boníssim per fer-ho i la l Junta al vostre servei. Col.laboreu, feu-nos partícipets de les vostres il.lusions, comuniqueu-nos allò que penseu que es pot millorar... En-tre tots segur que farem una escola encara molt millor.

Que passeu un excel.lent estiu i aprofiteu els dies d’es-barjo per gaudir de la família i la vostra gent estimada, i que tots els nostres fills gaudeixin del millor regal que els podem fer, el temps i l’estima d’una mare i un pare. Bones vacances!

Justo Sampayo President Ampa Escola Arrels

revistaAMPA_2010.indd 3 4/6/10 19:46:37

pR

es

eN

ta

ció

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

4

a més de l’aprovació de l’estat de comptes del curs 2008-09 i el pressupost per al curs 2009-10, es van renovar dos membres de la Junta, i es va obrir

el torn de paraula. Aprofitem per agrair la tasca que de manera desinteressada han aportat en aquesta associa-ció l’Albert Clapés i la Esperanza Gordo. L’agraïment més sincer.

Es pot consultar tot el que es va tractar aquell dia, entrant al web de l’Ampa. Allà hi ha penjada l’Acta íntegra de l’Assemblea, a l’abast de tots els que la vulguin consultar. Esperem que aquesta iniciativa ajudi a estar informats a tots aquells socis que no poden assistir-hi.

De tota manera, seria bo que hi hagués una major partici-pació, per posar en comú tot allò que pensem, i d’aquesta manera ajudar a millorar. S’ha pensat en com es pot faci-litar l’assistència. Hi ha hagut alguns suggeriments per

part dels socis, com per exemple convocar-la més aviat, en un horari menys intempestiu. També s’ha pensat en oferir custòdia per als nens, perquè a més d’estar atesos, puguin fer els deures durant aquella estona. Amb aquestes me-sures es pretén millorar la participació. Si algú té algun altre suggeriment, es pot adreçar a qualsevol membre de la Junta, deixar un escrit a la bústia de l’Ampa (davant de Secretaria), o enviar un e-mail a la nova adreça:

ampaescolaarrels@gmail.com

Des de la Junta volem fer una crida a la participació, volem escoltar-vos i comunicar-nos per treure el màxim profit a la nostra tasca, i per tant a l’Associació de Mares i Pares de l’escola. Aquest és el nostre objectiu, i necesitem que ens ajudeu a aconseguir-ho. Estem a la vostra disposició!

Xènia A.

assemblea ampa - 2009Aquest any l’assemblea ordinària de l’Ampa es va celebrar el dia 26 de novembre de 2009, a les 20:30h. a la Biblioteca de l’escola. Hi van assistir cinc membres de la Junta i vint-i-un assistents més. Certament, una escassa participació.

són molts anys formant part de la comunitat edu-cativa de l´Arrels, però tot a la vida té un inici i un

final, i els que van entrar com a nens ara ja són uns joves que es comencen a obrir-se al món. I la funció vostra com a pares va canviar d´una atenció constant en els primers anys a un acompanyament adult en l´estima d´ara endavant.

Us volem agrair tota la vida viscuda junts en tots aquests anys, i el vostre servei donat en la tasca que vau desenvolupar en tots els cursos en què vau ser part de la Junta de l´AMPA de la nostra escola. Han sigut uns anys de molta vida, de molta feina feta, de moltes petites il.lusions fetes realitat, i d´altres pendents que serviran d´inspiració per a les propostes del futur.

Vosaltres sabeu que tot aquest esforç val la pena, i que al final reps més del que dones. Que les coses no es fan soles, i que és tot un privilegi poder fer-les un, tot i que a vegades faci mandra anar a una reunió al vespre, o posar-te una nit a escriure una carta. Però la nostra societat avança gràcies als petits regals de cada dia que fan les persones com vosaltres.

Un goig haver compartit aquest temps amb vosal-tres i haver après del vostre saber estar a la vida.

I citant Josefa Segovia, Continuaremos contigo en la Obra que hoy acogemos. Fins a sempre.

Junta AMPA Escola Arrels

estimats espe i albert...

revistaAMPA_2010.indd 4 4/6/10 19:46:37

5

Q uan a l’inicií de curs, ens plan-tejàvem com organitzar-lo, teníem molt clar que havia

de tenir diferents moments. Un primer moment de caire més

festiu. Volíem obrir la nostra escola al barri, hem estat, som i serem una escola arrelada al barri del Congrés, per això vam creure necessari orga-nitzar-ho amb La Salle Congrés; uns mateixos orígens, una mateixa filoso-fia, un mateix entorn que ens uneix i agermana.

L’objectiu principal, d’aquest acte conjunt , era una celebració eucarís-tica d ‘acció de gràcies per tot allò que hem rebut, perquè creiem que recor-dar és molt valuós en la vida humana, i ens fa ser més justos amb la història pretèrita.

Volíem que aquest acte del dia 9, fos un espai d’agraïment als qui ens han precedit, perquè sense ells no existiríem, volíem ser agraïts i tenir presents tots aquells que ja no hi són, pares, alumnes, professors, directo-res etc.

Fer memòria del treball dels altres és una manera d’homenatjar-los i de fer justícia a la història.

Ens va ajudar a fer-ho possible l’ Emm. i Rvdm. Sr. cardenal Lluís Martí-nez Sistach arquebisbe de Barcelona qui va concelebrar juntament amb el bisbe emèrit de Girona Emm. i Rvdm. Sr.Carles Soler, M. Francesc Lledó rec-tor de la parròquia, els pares Enric Puig, secretari general de la Fundació Escoles Cristianes de Catalunya, i els diferents mossens compromesos en la pràctica educativa de cada escola. També hi van ser presents les autori-tats del barri i representats de la ins-pecció educativa.

En l’homilia el Sr arquebisbe va do-nar les gràcies per la labor realitzada i ens va encoratjar a viure el manament de l’amor en les nostres vides i en la tasca educativa

El dia 10 es va organitzar la jornada de portes obertes a les dues escoles i diferents entitats van participar a la plaça juntament amb els gegants de Sant Andreu. Va ser un dia de festa, un dia lluminós que ens va ajudar a viure la joia que portàvem tots a dins.

Un altre moment va ser el dia 4 de maig...Per als educadors vinculats a la proposta de Pedro Poveda , l’actualit-zació permanent, l’afany d’aprendre, la reflexió crítica i l’estudi són fona-mentals. La tasca pedagògica d’un centre necessita, per la seva pròpia dinàmica, ser vivificada contínuament Per aquesta raó ens van convocar a tots a l’espai de La Balmesiana, a un acte acadèmic. El professor Francesc Torralba i la professora Mª Dolors Va-lencia ens van donar l’oportunitat de gaudir de les seves reflexions sobre la construcció de la persona, des de l’humanisme cristià, per transformar el món.

La professora M Dolors Valencia deia: “Arrels per transformar la vida” “ Somiar amb una persona que va més enllà del propi jo” El professor Tor-ralba ens plantejava l’educació des d’ una visió d’antropologia d’arrel cristi-ana i ens suggeria algunes practiques que poden ajudar a la formació de la persona: el silenci, la contemplació de la bellesa, l’educació de la dimensió espiritual...

Per últim també hi va haver, el dia 5 de maig, un moment de retrobament entre professors i antics alumnes. Va ser un acte entranyable on el senti-

ment, el cor i la nostàlgia van prota-gonitzar la trobada.

Ens resta ara mirar el futur. El fu-tur no és el fruit del destí cec, és el resultat de les decisions i del treball del present, la forja del futur depèn de les nostres accions immediates i quotidianes. Tots som constructors de nostre futur; el futur de l’escola

M. Montserrat FusesDirectora pedagògica Escola Arrels

arrels, 50 anys creixent juntsEstem acabant un curs molt significatiu per a tots nosaltres. El lema “50 anys creixent junts” ens ha acompanyat tot aquest temps. Hem intentat celebrar aquest esdeveniment, en el dia dia, amb tranquil·litat, serenor, procurant que tothom que volgués hi participés. p

Re

se

Nt

ac

ió R

evis

ta a

mpa

aRR

els

• N

Úm

ero

11 •

AN

y 20

10

revistaAMPA_2010.indd 5 4/6/10 19:46:37

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

pR

es

eN

ta

ció

6

v àrem arribar la nit del divendres i ja ens esperava en Justo que juntament amb l’Assumpta Juncosa van acollir-nos amb el rerefons de la fragància de

l’espígol, tan característica i peculiar de la casa. A la sala comuna vam tenir els primers contactes i retrobaments amb d’altres Ampes que ja havien arribat

L’endemà va despertar-se un dia mig núvol i un sol tí-mid que va donar pas al desdejuni col·lectiu, els pares, els fills tots junts. Seguidament els monitors es van fer càrrec dels menuts per tal de propocionar-los jocs, divertiments, cançons, moments per al dibuix i també entre ells com els pares, a l’Auditori de les Cultures, van iniciar la convivèn-cia del cap de setmana.

A primera hora es va celebrar l’acollida, les salutaci-ons, les presentacions dels que participaven per primera vegada a l’Assemblea, l’oració i tot seguit s’inicià la part més formal, la lectura de l’acta, la presentació de la me-

mòria, la informació econòmica, l’elecció de la nova Junta Directiva. Es continuà amb l’assemblea extraordinària i finalment acabàvem amb la presentació que el Col.legi Santa Teresa de Màlaga feia de l’EDIT d’enguany.

Ja érem a l’hora del dinar, i primer els nens i nenes i des-prés els pares passàrem al menjador per retrobar-nos amb el dinar. Després d’un breu descans i de la mà de Loren Lozano passàrem a l’Espacio Alameda i novament amb les seves explicacions que poc canvien d’any en any però que sempre són diferents, ens retrobàrem amb els records dels fundadors de la Institució. Records de lluita, valors, privacions, patiments, sacrificis, compromís de cadascun d’ells que han donat com a fruit el que ha estat, és i el que volem que segueixi sent la Institució en el futur.

Ens incorporàrem a l’Auditori i allí ens reberem la Fran-cisca Feria i la Ma. Dolores Muzas. Treballàrem en grups i comentàrem, parlàrem, discutírem, sobre la solidaritat,

Los Negrales, del 22 al 24 de gener de 2010

assemblea de la Federaciópedro poveda

Novament enguany i com cada any la Federació d’ Ampes ha celebrat la seva assemblea a Los Negrales.

revistaAMPA_2010.indd 6 4/6/10 19:46:38

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

7

la pedagogia de la Institució, la participació, els valors, la inclusió, i els pares arribàrem a la conclusió que la Institució necessita més difusió, i per aixó la demanem. Creiem que la tasca diària que fa, no es dona a conèixer suficientment. Bé, és el nostre parer.

Sense adonar-nos arribàrem a la nit i tots en aplegà-rem al menjador, on a peu dret celebràrem el sopar de germanor, el de la terra, els dolços d’Alacant, els salats de Lleó, Burgos, Santander, el rebujito de Malaga, els patés de Cordoba, els salats i dolços de Mallorca, el pa, les pa-tates, el fuet, l’oli, refrescos per a menuts i grans i moltes coses més.

Tot seguit la vetllada, amb els acudits i les històries d’en Sebas de Còrdoba, regat amb el cava que vingué de Barcelona i a partir d’aquí el divertiment arribà fins el que cadascú aguantà, uns ens retiràrem aviat i d’altres més entrada la nit.

Al matí de diumenge en retrobàrem a l’Auditori on ens esperava en José Ignacio Rodríguez per oferir-nos la xerrada amb el lema “¿Educamos o amaestramos? Motivar para la madurez”. No gens fácil, la veritat, però de fet per això érem allà, per apendre, per escoltar i potser modificar actituds. Em va sorpendre la manera que va tenir per presentar-se, perquè les paraules que ens dirigí foren: “Es para mí un honor venir a vuestra casa aunque creo que venir aquí para hablar de estos temas es como llevar agua al rio”. Realment em van impactar.

Tot seguit i al mateix Auditori se celebrà l’Eucaristia que va donar per acabada el final de trobada i amb el recorda-tori i la promesa de retrobar-nos l’any vinent.

Fins aleshores doncs!!!!!,

Ma. Dolors MartiSecretària AMPA

pR

es

eN

ta

ció

Assemblea de la Federació Pedro Poveda

revistaAMPA_2010.indd 7 4/6/10 19:46:38

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

8

ac

tiv

ita

ts

am

pa

8

som-Hi!

Ja vénen les vacances, però una escola que aquest any ha acomplert 50 anys no pot parar la seva activitat…

Per aquesta raó necessitem de la vostra ajuda.

Des d’avui comencem a prepa-rar el proper curs i les nostres activitats.

Aquest any com ja sabeu, hem engegat o consolidat projectes: la bossa de la solidaritat, la festa de l’AMPA, sortides culturals, sortides solidaries, xerrades in-formatives, senderisme, etc…. Però encara no està tot fet.

Enguany hem constatat en reu-nions del districte i de la confe-deració d’Ampas (CCAPAC), que si ens mobilitzem podem gaudir d’ajudes, subvencions, etc..

Però per poder estar a l’aguait d’això necessitem de la vostra col·laboració.

Seria interessant poder organit-zar-nos en comissions o grups de treball, per assabentar-nos d’aquest nous temes.

L’Ampa té moltes ganes de fer coses, (nou web, etc…), però l’Ampa som tots!

Per aquesta raó hem pensat que seria bo tenir un delegat de curs.

Animeu-vos a participar, apun-teu-vos i en funció dels que si-guem, podrem engegar nous projectes.

Qui es vulgui apuntar que en-viï un correu electrònic a la se-güent adreça

ampaescolaarrels@gmail.com

pares,necessitemajuda!

a questa festa no hagués estat possible sense la col-laboració de les més de 20

persones que van estar treballant durant més de quatre mesos en la seva preparació, pensant en les pos-sibles activitats a realitzar.

La festa va tenir lloc al pati de l’escola, decorat per a la gran oca-sió, una assolellada tarda de juny amb la presència de gairebé 400 persones.

La benvinguda va estar a càrrec d’un camallarg que anava llençant a l’aire confeti, que va fer les delícies dels nens però no tant la de la bri-gada de neteja que es van recordar d’ell al finalitzar la festa.

L’Ampa va muntar el seu estand just a l’entrada del pati del col·legi, on al marge de facilitar informació de les diferents activitats, presen-tava el projecte de la Borsa de la Solidaritat, que molt bé coneixeu tots ja.

La tamborinada i a continuació el pregó de la Festa de l’Ampa va donar entrada a tots els tallers de participació els quals van ser:

• acit Jove jugant amb els nens d’infantil

• la confecció d’un enorme mural• els jocs cooperatius d’intered• torneig de tennis de taula• Gimcana• Karaoke

Les persones que estaven al càr-rec del bar, van tenir bastanta feina, repartint la xocolata amb melindros que s’oferia juntament amb l’en-

trada a la festa, així com el reparti-ment dels pastissos del concurs que es var organitzar i dels quals es van premiar els tres millors.

A l’escenari es van organitzar diferents activitats, on van partici-par els alumnes de Primària amb diverses Cantates, uns formidables balls de dansa a càrrec de l’alumne Andreu Molins i una companya i el magistral concert de piano a càrrec de l’alumna Christine Werner.

I com que volíem tenir un mo-ment on tots estiguéssim junts per a cantar i ballar, una coreògrafa es-pecialitzada en danses del món ens va fer ballar tots.

I ja com a punt final, la Colla de Diables de la Trinitat, ens van fer un fantàstic Portal de l’Infern, amb tambors, traques, coets i focs arti-ficials.

Va ser una gran tarda i una me-ravellosa experiència que volem tornar a gaudir amb la II Festa de l’Ampa en aquest any 2010.

Us hi esperem a tots

Primavera 2009

1a Festa de l’ampa

Feia temps que des de l’Ampa es remenava la idea de poder organitzar una festa en homenatge a tots els pares, mares, i alumnes de l’escola i aquesta va veure la llum l’any 2009.

revistaAMPA_2010.indd 8 4/6/10 19:46:38

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

9

el dia abans de la Píndola del dia després

v au ser molts els pares i mares que vau assistir-hi i el col·loqui va ser participadíssim, d´aixó dedu-eixo fàcilment que el tema era d´interès per a la

vostra tasca educativa. Vàrem iniciar el tema parlant de la realitat social que vivim:

Pel que fa referència a la sexualitat podem constatar:

• una recerca del plaer immediat• falta de previsió o valoració de les conseqüències• tenir com a referents “als altres” de la mateixa edat, no

els adults més propers.

En l’àmbit de l’afectivitat i sexualitat els desitjos són més explícits, vivim en un ampli marge de llibertat... hi ha pluralitat de models, molt dispars, molta informació i facilitat d’accés als centres de planificació familiar.

Posteriorment vam fer un repàs dels mètodes anti-conceptius que actualment existeixen amb un explicació clara de les indicacions i mecanismes de la píndola. Tots aquests mètodes han suposat un gran avenç per la vida sexual de les parelles però no n’existeix cap cent per cent segur.

En la part final de l’exposició vam parlar de les qüesti-ons ètico-legals , dels valors en joc i de la responsabilitat de tots: pares, mares, famílies, mestres, escoles, metges, altres professionals de la salut...

La implicació dels pares en l’atenció sexual i reproduc-tiva, com altres qüestions de la salut, és desitjada i gene-ralment positiva. La nostra manera d’actuar és animar que els pares s’impliquin, però en cap cas imposar. Sabem que molts adolescents no vénen als serveis sanitaris per por que els seus pares siguin informats, i això pot suposar una situació d’alta vulnerabilitat per a ells.

Al final vam fer una crida a la confiança com a valor educatiu clau i vam recordar una famosa frase de Pedro Poveda

con dulzura se educa, con dulzura se enseña,con dulzura se invita a la virtud,

con dulzura se enseña la enmiendacon dulzura se hace todo lo bueno.

Gràcies a tots per la vostra assitència i participació.

Carmen María PrietoMetgessa de FamíliaMàster en Bioética per la Universitat Ramon LlullVicepresidenta del Comitè d´Ètica Assitencial d´Atenció Primària de l´IDIAPMembre de la Institució Teresiana

El dia 9 de desembre vaig tindre l’oportunitat de fer una Xerrada a la vostra escola titulada “Reflexions sobre la píndola del dia després”

revistaAMPA_2010.indd 9 4/6/10 19:46:39

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •N

Úm

ero

11 •

AN

y 20

10a

ct

ivit

at

s a

mp

a

10

com ajudem als nostres infants a “fer-se grans”?

Una de les conferències educatives programades per aquest curs versava sobre un dels temes que més estan preocupant als educadors en els últims

anys: com s’ha de potenciar des de les famílies l’ indepen-dència dels infants i dels joves per donar-los camins que els facilitin ser ells mateixos i obrir-se camins a la vida.

I el que es veu a simple vista és un escenari preocupant. Sembla que moltes famílies hagin perdut la lògica de que s’ha d’anar acompanyant a l’infant en la seva descoberta del món, facilitar la seva presa de responsabilitat a la vida i permetre que l’infant caigui amb petites pedres perquè pugui aprendre dels seus errors i donar-li estratègies per poder esquivar les pedres cada vegada més grans que anirà trobant a la vida.

Cada cop es cau més en una sobreprotecció que, no per ben intencionada, deixa de tenir uns efectes menys des-tructius en els nostres infants. I al final del camí molts es lamenten dels baixos nivells d´autoestima dels fills, de la seva inseguretat, de la seva poca pressa de decisió davant el món, davant el seu món... Doncs des de ben petits els hem d’anar acompanyant perquè després no passi això, i vèncer les nostres pors com a mares i pares protectors. No cal posar en perill als nostres fills perquè siguin indepen-dents, però no podem crear campanes ultra protectores de vidre, perquè sempre s’acaben trencant, i aquest tipus de vidres fan molt de mal.

I l’Anna Ramis, una pedagoga i comunicadora excel.lent de la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (www.) ens va donar a la seva xerrada moltes claus per poder aprendre mentre fem camí. Jo em quedo amb dos de les seves frases:

• Si us plau, deixeu que els vostres fills s’equivoquin, han de tindre l´oportunitat d’aprendre a aprendre de les equivocacions. I tingueu paciència, molta paciència.

• Si no sabeu si el que li voleu proposar o fer al vostre fill és per la seva edat, penseu objectivament a quina edat creieu que ho pot fer això un nen, i tragueu 2 anys.

Va presentar quatre eines molt útils que ens poden aju-dar:

• Elschenbroich, Donata. Todo lo que hay que saber a los siete años. Cómo pueden descubrir el mundo los niños. Edicions Destino, Madrid, 2004. Col·lecció: Imago Mundi.Només amb un llistat que ens proposa aquest llibre, de les coses que hauria d’haver fet un nen als 7 anys, tenim feina acumulada.

• educòmetre. xarxa de debat educatiu. Ajuntament de Torelló, 2006. Tel. 93 886 93 49.Són unes senzilles fitxes educatives fetes a través d’un debat educatiu fet amb i per a les famílies al municipi de Torelló. Les podeu demanar al telèfon que s’adjunta, extremadament pràctiques i útils per fer un dia a dia més ric i profitós.

• Diario de familia. Las competencias básicas y el Currí-culum informal. Un compromiso entre la escuela y la familia para la consecución de la cultura imprescindible en la educación obligatoriaMadrid, setembre de 2008. Edita: Proyecto Atlántida. MEC, Consejería de Educación del Gobierno de Canarias. www.proyecto-atlantida.org | lauris@eresmas.netUna eina molt útil per fer de les feines a casa quelcom més que un deure, sinó un fort instrument educatiu.

• Corkille Briggs, Dorothy. El niño feliz.GEDISA editorial, Barcelona, 2001 (20ª edició).Un llibre de capçalera a l´àmbit educatiu de la família.

Si us interessa saber quelcom més hem penjat a la nostra web (www.) un esquema de la conferència. A més a més tindreu ampliades les informacions d’aquestes qua-tre eines que ens van proposar.

I siguem valents d’educar als nostres fills no per acon-seguir la seva comoditat (ni la nostra), sinó perquè sà-piguen trobar per ells sols la felicitat i la plenitud com a persones en el seu dia a dia d’infants, i que en el futur tinguin instruments per créixer i ser dones i homes inde-pendents i plens.

Justo Sampayo

O com evitar els despropòsits de transmetre els nostres propis temors amb una estima mal enfocada.

revistaAMPA_2010.indd 10 4/6/10 19:46:39

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

11

la nostra campanya de Nadal

e l passat 19 de desembre de 2009 ens vam trobar puntu-alment a les 10h del matí. Uns

dies abans, com cada any, alguns vo-luntaris ja havien dut una part dels aliments recollits a les parròquies de Sant Puis X, al barri del Congrés, i de Sant Esteve, a Nou Barris.

La primera tasca va ser construir un Tetris amb els nostres cotxes al pati de l’escola, i ho vam fer. Primer repte aconseguit.

Feia força fred, i teníem unes ganes immenses de començar a treballar. El gimnàs s’havia convertit, gràcies a la col·laboració de molta gent, en un ma-gatzem perfectament organitzat. Les joguines ben posades dins les bosses, i el menjar dins de caixes ben precin-tades.

Vam formar una cadena humana des del gimnàs fins el pati per anar omplint els cotxes de joguines i men-jar. Una cadena on podies trobar nens i nenes des de 2 i 3 anyets agafant bosses que feien més “bulto” que ells amb una il·lusió immensa, fins a nois i noies de 13 i 14 anys oferint la seva joventut per dur les càrregues més pesades. I és clar, professors i profes-sores, mares i pares, tots formant un engranatge espontani perfecte.

Un cop tot carregat ens vam dirigir a la Parròquia de Sant Jaume al barri de Sant Roc. Allà entre tots vam tornar

a fer una cadena per deixar les jogui-nes, i amb l’ajuda d’algunes persones voluntàries de la parròquia, vam fer uns quants viatges per deixar el men-jar en un petit magatzem que hi havia allà a la vora.

Un cop enllestida la feina, ens vam trobar tots a la capella amb en Mos-sèn Francesc Ortiz, per celebrar junts el final d’un matí que ens omple de sa-tisfacció cada any, i ens fa sentir una miqueta més a prop de tots aquells que ens necessiten.

Vull transmetre a tots vosaltres l’agraïment sincer que vam rebre de la Parròquia mitjançant les paraules de Mossèn Francesc, al qual també vo-lem agrair la seva calorosa acollida.

També vaig pensar que seria bo es-coltar les paraules d’un dels nostres nens solidaris protagonistes, i a con-tinuació us copio l’entrevista que vaig fer a l’Albert de segon de Primària, al qual agraeixo moltíssim la seva ajuda i col·laboració per fer-ho possible.

– Albert, aquell dia et va costar molt llevar-te al matí?

Bastante. Siempre me cuesta cu-ando voy al cole. Mi madre me pre-para la ropa por la noche, y ese día hizo lo mismo. Hice lo mismo que cu-ando voy al cole.

– Et vas cansar molt carregant i des-carregant el menjar i les joguines?

No, qué va, no me cansé.

– I t’ho vas passar bé?Sí.– Què és el que més et va agradar

d’aquell matí?Cuando fuimos a la iglesia y toca-

mos la pandereta.– T’agradaria tornar l’any que ve?Sí, si me dejan ir, me gustaría vol-

ver.– Saps per què portem les joguines

i el menjar a la parròquia?Para que los niños pobres tengan

juguetes y comida.– Hi ha alguna cosa que no t’hagi

preguntat i que vulguis dir?Sí. Hay una cosa de la que no me has

hablado, y es que también me gustó cuando hicimos la cadena todos para llevar las cosas. Es la segunda cosa que más me gustó.

– Moltes gràcies Albert, m’has aju-dat molt.

A mi también me ha gustado.

Com podeu veure vam acabar fent-nos una fotografia, això sí, patint per la figureta de Jesús que vam treure del pessebre per a la ocasió.

Per als que no heu vingut mai, us recomano l’experiència. El curs que ve teniu una nova oportunitat. No la deixeu escapar!!

Xènia A.

revistaAMPA_2010.indd 11 4/6/10 19:46:39

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

12

a les 10:00h. ja érem tots a l’aparcament amb ganes de començar, sobretot els

més petits. La passejada va començar per una pista molt ample, amb molt “tràfic” de bicicletes, un camí molt pla enmig d’un petit bosc. El temps era magnífic, després d’una setmana de pluges vam gaudir d‘un dia de sol radiant. Vàrem caminar una hora per camins molt planers i ens vam aturar a esmorzar. El més complicat era aconseguir que la canalla deixés de jugar una estona per menjar, en-cara no sabem com, però tots es van acabar l’esmorzar, es veu que havien ‘fet gana’.

Ens quedava una mica de pujada per arribar a dalt del puig de la Guàrdia. Mentre pujàvem ens vam adonar de tot el mal que havien fet les nevades de l’hivern, la quantitat d’arbres caiguts era important.

Quan vam arribar dalt, ens hi quedàrem una estona contemplant les vistes de tot el Vallès. Només ens restava baixar cap a l’aparcament d’on havíem sortit, un corriol que va resultar el més complicat de la sortida, tot i això al cap de 30 minuts ja érem tots al punt de sortida.

Tothom content, no gaire cansats, els més petits gens cansats perquè encara corrien per l’aparcament mentre els grans ‘comentàvem la jugada’, i el grup de la canalla eren de P4 fins 4t de primària.

L’experiència va resultar molt positiva i tots teníem ganes de repetir, així doncs el proper 20 de juny anirem al Pantà de Vallvidrera, i aquest cop sortirem de la mateixa escola, perquè hi pujarem en tren i funicular.

Gerardo

senderisme

L’11 d’abril el grup de Senderisme vam quedar a Can Coll, carretera de Barcelona a Cerdanyola, per pujar tots plegats al puig de la Guàrdia.

e l punt de trobada va ser al Pla de l’Àngel on començava a l’època romana l’extrem nord-oest del Cardo romà i des d’allà i guiats per en Javier Albajar va començar la ruta.

Com sí d’un preludi es tractés, el primer pas va ser pel carrer de la Tapinería, el nom del qual ve dels tapins, sabates de l’època medieval. Des d’aquí vem arribar a l’antic llenç fortificat de l’antic Palau Reial on encara són visibles sectors de l’antiga muralla romana.

Vam continuar cap a l’avinguda de la Catedral i des d’allí i pel carrer del Bisbe Irurita vàrem entrar al claustre, que com ja és habitual estava ple de persones que com nosaltres estaven atents a explicacions, mirades dels guíes. Seguidament vam dirigir-nos a la Plaça de Sant Felip Neri. Petita, recollida, acolli-dora, fresca i sobretot aquell diumenge, que de per si ja va ser fresc i poc assoleiat.

Seguint pel carrer de la Pietat vam poder veure l’altra en-trada que la Catedral té en aquest indret, l’absis per la part externa així com també les gàrgoles i ens vam trobar a la plaça del Rei, un dels llocs més nobles i majestuosos de la ciutat. Amb el Palau Reial Major, la Capella Palatina, el Palau del Lloctinent i l’antiga casa CLariana-Padellàs, Palau gòtic que havia estat al carrer de Mercaders i fou traslladat a l’actual emplaçament pedra per pedra.

Caminem pel carrer Paradís que ens porta al lloc on s’asse-nyala el cim del mont Tàber de la Barcelona romana. En aquest indret hi havia el temple romà d’August del qual encara se’n conserven quatre columnes corínties. Seguim caminant acom-panyats pels comentaris i ensenyaments d’en Javier, que per cert, foren tot un privilegi i d’aquesta manera ens trobem a la plaça Sant Jaume, ubicació del Palau de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalitzem el recorregut pel temps del gòtic al carrer de la Ciu-tat i just al davant de l’antiga fa-çana del Palau Municipal, façana gòtica decorada el 1550 als angles amb dues imatges que represen-ten Sant Sever i Santa Eulàlia, aquesta darrera antiga patrona de la ciutat de Barcelona.

Tot plegat fou una trobada fan-tàstica!!! Caldrà repetir-la!

Ma. Dolors Martí Secretària AMPA

passejada pel Gòtic

El passat mes de febrer es va fer la sortida del Gòtic, una sortida a la Barcelona romana i gòtica.

revistaAMPA_2010.indd 12 4/6/10 19:46:39

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

13

“de mercados, por Barcelona”

a l grupo de 14 personas allí presentes, Adriá, al empezar la ruta, nos informó de que

el lugar de encuentro ya había sido un mercado; nos encontrábamos en la puerta de la antigua primera mura-lla de la ciudad y como es sabido, los mercados se encontraban situados en las entradas a las ciudades.

Comenzamos la ruta en dirección al “Mercat del Born”, haciendo una parada en “Santa María del Mar”, que pese a no ser un mercado, su esplen-dor y magnificencia bien hacía nece-sario un alto en el camino.

Una vez llegados al “Born”, primer mercado que se construyó en hierro e inaugurado hacia 1878, actualmente en restauración alberga originarias ruinas del siglo XVIII, dimos una vuelta a su alrededor para contem-plar toda su estructura y continuar hacia el “Mercat de Santa Caterina”, comenzado en 1844 y que fuera el primer mercado cubierto.

Nos informó Adrià del origen de su nombre, antiguo convento del que

hoy todavía se pueden contemplar algunas ruinas.

Tomamos dirección, una vez visi-tado éste, hacia “La Boquería”que aun-que data de 1835 el actual, hay docu-mentos que hablan de una concesión real hacia un particular para instalar una mesa de corte de carne hacia 1217.

Por la afluencia de público, dada su actual popularidad, en el momento de nuestra visita, se nos hizo complicado atravesarlo por su interior, pero recor-riéndolo perimetralmente observa-mos una arquitectura muy diferente a la de los anteriores. No es de extrañar que sea atracción para mucha gente incluidos turistas foráneos.

Por último atravesamos el Raval, llegando al “Mercat de Sant Antoni”de 1882, que al igual que el “Mercat del Born” está en proceso de restauración.

Durante una mañana espléndida, llenamos de cultura nuestros sen-tidos, hicimos camino al andar y es por ello que desde el Ampa agrade-cemos a Adrià Guevara la posibilidad de habernos regalado estas visitas con toda su experiencia y sabiduría… que es mucha.

Gracias Adriá y esperamos con ansia una nueva propuesta por tu parte.

Juan José GámezEnriq EsteveA.M.P.A Arrels.

ac

tiv

ita

ts

am

pa

En la calurosa mañana del sábado 24 de Mayo, nos citamos en la “Plaça del Angel” para que Adrià Guevara nos enseñase sobre la arquitectura de algunos mercados de Barcelona.

a quest curs el FEAC va engegar una nova experi-ència, amb la finalitat de facilitar la participació

a més pares, la idea era compaginar les trobades amb una participació virtual a través d’un bloc. En principi pensàvem llançar 5 temes al llarg de l’any, amb unes preguntes que sorgien dels textos de les re-vistes que us lliuràvem, cadascú podria participar-hi i aportar-hi la seva opinió. La realitat, però, ha estat que degut a una molt baixa participació, solament hem presentat tres temes per al debat conjuntament amb una revista que tracta el tema de referència.

Tanmateix s’han organitzat tres trobades presencials, i en aquestes la participació, també ha estat molt baixa; hem tractat els temes de límits, de relacions familiars pares- nens, autonomia i en l’últim hem par-lat d’emocions.Els Blocs queden oberts a la vostra participació i els podeu trobar seguint l’adreça:

http://www.escola-arrels.com:8010/

L’equip del FEAC

Feac Família Escola Acció Compartida

revistaAMPA_2010.indd 13 4/6/10 19:46:39

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

14

FUtBol

Com ja ve sent habitual des de fa uns quants anys, la nit dels dimarts es troben en el pati del col·legi els pares per a poder gaudir durant una hora d’una estona d’oci, com és el futbol sala.

Segueixen sent fidels a la seva cita i la veritat és que se’ls veu molt motivats i amb una ganes enormes. Em consta, a l’haver-hi diversos pares que duen un temps jugant junts, que existeix una gran harmonia i fins i tot a final de curs, organitzen un sopar, on recuperen tots els quilos perduts durant el llarg curs escolar.

Des de l’Ampa, seguirem fomentant aquesta activitat i fins i tot fem una crida a les mares perquè s’animin i en el pròxim curs puguem tenir dos grups, el dels pares i el de les mares

Enric EsteveVocal de l’Ampa

Agraïm a la gent que hi ha involucrada a Àl’AMPA i que fa possible que es puguin fer aquestes activitats ex-traescolars per a pares i mares, ja que és una manera de tenir un vincle amb l’escola Arrels. Encara que algú no s’ho cregui, hi ha molta gent com jo, que estem esperant aquest dimarts de 09:00 a 10:00 per poder fer un partidet de futbol en què, sense voler, desconnectes de la feina, de casa,… i fas esport, que tant ho agraeix el cos. També es-perem aquest sopar típic de fi de temporada en què anem tots els coneguts i amics del futbol.

Només dir gràcies i espero que sempre puguem tenir aquesta horeta per a nosaltres .

Xavi Martín

pilates

Un bon esport, perquè això de Pilates és un sistema ideal per mantenir-se en forma, res de “Pilates Relax”, (tal i com posa al full informatiu d’inscripció); nosaltres ens cansem, riem, ens esforcem al màxim, però sempre passant-nos-ho molt bé i obtenint uns resultats molt gratificants, una bona recompensa pel nostre treball. Els hàbits adquirits en les nostres postures ens han canviat la manera d’ac-tuar diàriament: al caminar, al seure en una cadira... és a dir, hem après a ser conscients dels nostres moviments en tot moment, tenint sempre presents els consells de la nostra professora, que ens ajuden a sentir-nos més en forma, tan físicament com mentalment.

Així que ja ho sabeu, continuem amb les nostres clas-ses de Pilates i us esperem a tots els que tingueu ganes de fer esport.

Gabriela Colás i Carla Rosés

Una cita setmanal amb l’esport

revistaAMPA_2010.indd 14 4/6/10 19:46:40

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

15

iNFoRmàtica (powerpoint)

C“Vaig començar aquest curs amb l’esperança de poder conèi-

xer i aprofitar més el recursos de què disposa aquest programa. Ben bé no sabia què em podria trobar, però a punt d’acabar puc dir, que ha estat molt enriquidor per a mi i crec que també per als meus companys, amb els quals dimarts rere dimarts, de 8 a 9, ens retrobem a l’aula d’informà-tica. És només una hora i es passa com un alè. Sempre ens aprofitem una mica del Carles, el nostre profe, ja que no sortim mai a l’hora.”

Margarita Pulido. Vocal Ampa

F“A través d’aquestes classes he tret més aprofitament al

programa “Powerpoint”, del qual ja en tenia algun coneixement. El pro-fessor mitjançant dels tutorials i de les seves explicacions, ensenya tant a principiants com a iniciats, com fer una presentació en “Powerpoint”, des de la més senzilla fins alguna sofisticada amb diferents efectes. La hora setmanal de classe passa ràpi-dament, resulta amena i interessant i també hi ha un bon ambient de companyonia.”

Marisa Fustero. Mare alumne 5è

C“Els pares dels alumnes de l’Es-cola Arrels estem realitzant un

curs d’informàtica introduint-nos en el PowerPoint. És un curs molt inte-ressant i molt bonic ja que és molt ampli i ens ha donar l’oportunitat d’ampliar els nostres coneixements de treball amb l’ordinador. El podem utilitzar tant professionalment, com particularment en muntatges de fotos, treballs amb diapositives, etc... Donem les gràcies a la gestió i l’es-forç de l’Ampa i de l’Escola Arrels i a la paciència i saber del nostre profe: en Carlos Ruiz”

José Mª Tomás. Pare alumne 4t ESO

B “La meva experiència amb el curs de power-point, ha estat

mol positiva. Amb dificultat de dife-rents nivells d’informàtica dins del

gurp, el Carles ens ha ensenyat mol-tes coses, petits trucs i a perdre la por d’experimentar amb l’ordinador. L’ambient molt agradable i la gent amb moltes ganes d’aprendre. Espe-rant amb impaciència quan comen-çarà un altre curs d’informàtica “

Ricard Segarra. Pare alumne de 6è

B“L’hora de PowerPoint s’ha fet molt curta, ja que no te n’ado-

naves i era l’hora de marxar. Gràcies al Carlos he après un “mogollón” im’agradaria molt tornar el proper curs. Anim, apunteu-vos-hi!”

Mercedes. Mare alumne de 5è

F“El curs ha estat molt bé. El problema per a mi és que no

tinc el XP, el meu programa és el 7, per tant, per a mi és molt difícil, ja que el 7 és totalment diferent del XP i m’ha costat molt entrar en ell.”Ramon Mascaró. Avi alumne 2n ESO

I“Al principi del curs tenia bones expectatives, però en

cap moment em podia imaginar el que ha vingut després. Estic molt sa-tisfet tant del rendiment de tots els participants com del fet que m’hagi resultat divertit. Sempre se’m fa curt. Moltes gràcies a tots per l’atenció i l’ empenta, Àespero que sigui d’uti-litat. ”

Carlos Ruiz Laguna. El nostre profe

aNGlès

La gran assignatura pendent per a una gran majoria: l’anglès. Jo també la tenia i el curs passat, aprofitant l’oportunitat que m’oferien des de l’Ampa, posant al meu abast un curs d’anglès vaig decidir donar el pas i convertir-me en alumna de beginner (principiant)... I aquest curs ja estic a segon!

És una hora setmanal, el dimarts, però l’aprofitem bé. Ens ho prenen amb entusiasme i ganes d’aprendre. També la nostra teacher, la Montse Clapés, amb la seva dedicació contri-bueix que aprofitem l’hora al màxim. Ens dona molta “canya” i es posa com a objectiu principal que aprenguem el màxim possible en el temps que tenim, tot i que moltes vegades ens regala minuts extres del seu temps, per acabar algun exercici. La motiva-ció per avançar és d’ambdues parts.

Una altra cosa al nostre favor és que els grups són reduïts i això per-met gaudir d’una atenció, per part de la “profe”, més acurada. Certament no tenim res a envejar a les millors acadèmies d’idiomes privades!!!

Us animo a apuntar-vos-hi. Hi ha cabuda per tots!!!

Isabel MaloMare d’alumnes de 1r i 5è

Formació de pares

revistaAMPA_2010.indd 15 4/6/10 19:46:40

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

ac

tiv

ita

ts

am

pa

16

Els voluntaris de L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona:

un exemple de compromís

en una de les reunions de l’AMPA va sorgir la idea de contactar amb alguna iniciativa solidària

relacionada amb el sector sanitari. Es va pensar en l’equip del voluntariat de l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu, i mitjançant una mare de l’es-cola que hi treballa, vam contactar amb la coordinadora de l’equip, l’Al-berta Parayre (Tina). Fa 17 anys que és voluntària i per això coneix molt bé les necessitats de l’Hospital i on i com poden ajudar els voluntaris.

Ens va rebre prèviament uns dies abans, i ens va exposar les diferents actuacions que treballa el volunta-riat. Ens va sorprendre la diversitat d‘aspectes des dels que es tracten les diferents necessitats que poden tenir tant els pacients com els seus fami-liars. Va comentar que les xerrades que fa sempre han estat adreçades a alumnes, però mai a famílies com era el nostre cas, i li va semblar una bona iniciativa.

Primer us presentaré l’Entitat, ja que és molt més gran del que molts pensàvem. Sant Joan de Déu no és només l’Hospital de nens que hi ha a Esplugues.

l’ orde Hospitalària dels Germans sant Joan de déu, data del segle XVI, és present a 50 països arreu dels cinc continents. Està formada per 1.331 Ger-mans, més de 40.000 col·laboradors, comptant treballadors i voluntaris i més de 300.000 benefactors-donants.

Des de Granada (Espanya), lloc on fou creada el 1539 per Juan Ciudad, l’Orde duu a terme i transmet un pro-jecte d’assistència, que manté com a eix central l’acollida i l’atenció de les persones malaltes i necessitades de tot el món.

L’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu és una de las més grans or-ganitzacions internacionals de coo-peració sense ànim de lucre del món. És una institució que forma part de l’Església i per tant, diferent de les Organitzacions No Governamentals.

Va arribar el dia 18 d’abril, eren les 11h. del matí, i la Tina ens va sortir a rebre per acompanyar-nos a la Sala d’actes, on podríem conèixer una miqueta la tasca d’aquest equip. M’agradaria no deixar-me res de tot el que ens va explicar, però només us puc donar unes pinzellades.

Hospital amic.L’objectiu d’aquest programa, és aconseguir que el nen i la seva famí-lia, puguin viure l’hospitalització de la forma més positiva possible. Pretén aconseguir que els nens i nenes cada vegada que hagin d’anar a l’hospital no pensin que van a un lloc on els facin mal, sinó que “van a curar-se, i potser, els hauran de fer mal”.

cUidamÉs un programa que neix l’any 2004 amb una finalitat molt clara: fer pos-sible que un nen malalt de qualsevol país del món aconsegueixi aquell tractament que necessita i que el seu entorn social no li pot oferir.

És molt important l’actitud de les persones que envolten un nen malalt, sobretot te n’adones quan un nen et diu que el que més desitja per al seu aniversari és que la seva mare deixi de plorar. La nostra actitud es conta-gia, i hem de contagiar sempre opti-misme i serenor. Per això també es dóna suport als familiars, que també necessiten l’alè dels voluntaris.

Actualment hi ha uns 200 volun-taris, la major part tenen entre 40 i 60 anys, i el 90% són dones.

Per poder ser voluntari, primer es fa una reunió informativa mensual-ment a tots els interessats on es pre-tén deixar molt clar en què consisteix ser voluntari i el fort compromís que això comporta, ja que aquesta capa-citat de compromís és la que falla normalment. T’has de comprometre un dia concret a la setmana. El com-promís que s’adquireix és molt gran, perquè hi ha persones que compten i depenen de tu aquell dia, i si no respons al teu compromís les deixes desateses.

Un cop formes part de l’equip, has de rebre una formació, on s’inclouen també les normes a seguir, impor-tants a tenir en compte, com no do-nar de beure un nen sense pregun-tar. A més, durant un temps sempre t’acompanya un altre voluntari amb experiència.

Quan un nen arriba a l’hospital, rep la visita d’un voluntari que s’ofe-reix a partir d’aquell moment per a tot el que necessitin ell i la seva famí-lia i els deixa una carpeta amb tota la informació.

Intentaré donar-vos alguns exem-ples concrets de tasques d’aquest vo-luntaris: rellevar un pare perquè pugui

revistaAMPA_2010.indd 16 4/6/10 19:46:40

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

Númer

o 9

• A

ny

2008

ac

tiv

ita

ts

am

pa

17

anar a dinar, fer de cangur d’uns nens mentre la seva mare està donant a llum, donar suport emocional a una mare que està suportant una situació dolorosa, jugar amb una nena, escol-tar les necessitats d’un pare per poder atendre la seva filla, organitzar una nit de Reis inoblidable, un concurs de di-buix, un aniversari,... en fí, tot allò que pugueu imaginar que pot necessitar un pacient i la seva família durant la seva estada a l’hospital.

Vam poder veure aquell dia l’ex-posició de dibuix que hi havia al pas-sadís. A més del primer, segon i tercer premi per edats, ens va sobtar que tots els dibuixos participants tenien premi, al millor somriure, a la millor maquillada, al més divertit, al més alegre, al més decorat, etc. i cap d’ells repetit.

També ens va parlar dels “pallapu-pas”: són els Pallassos d’Hospital, que acompanyen els nens als quiròfans disfressats amb un nas de pallasso. Això els tranquil·litza fins que s’ador-men. Va costar una miqueta que els metges acceptessin la presència d’aquests personatges als seus qui-ròfans, fins que van comprovar els beneficis que produïen en l’estat dels nens a l’entrar al quiròfan i al desper-tar després. De fet, actualment a la Facultat de Medicina de la Universi-tat de Barcelona, el Director artístic de Pallapupas, en Sergi Estebanell, imparteix el curs Riure a l’Hospital. Noves eines a la intervenció al món hospitalari.

Ens va explicar petites històries que a ella l’havien sobtat, i entre to-tes elles he decidit explicar-vos la que potser ens va commoure més, i per la lliçó que ens va donar.

Per posar-vos en antecedents, el protagonista d’aquesta petita his-tòria és un nen gallec amb espina bífida. Aquesta malaltia de naixe-ment i sense cura, és un defecte a la columna vertebral, consisteix en un error en el tancament del tub neu-ral. Això suposa una alteració de les funcions i terminacions nervioses, i per tant provoca diferents graus de paràlisi, pèrdua de sensibilitat a les extremitats inferiors, complicacions intestinals i urinàries, i en molts ca-sos va acompanyada d’hidrocefàlia. Es sotmeten a una operació per evi-tar mals majors. Abans d’aquesta in-tervenció han d’estar uns dies amb uns aparells subjectats al crani que els estiren la columna per separar les vèrtebres i poder operar amb més ga-ranties. Això, com podeu suposar és incòmode i molest, ja que ho han de dur les 24 hores. Bé, doncs aquest nen estava en aquesta situació preopera-tòria a la sala de jocs jugant al futbolí assegut a la seva cadira de rodes, i la Tina al passar pel seu costat li va preguntar com estava, i ell li va con-testar “Mejor, imposible”. La Tina es va quedar sorpresa davant d’aquella resposta que venia d’un nen, que sa-bia que tenia una malaltia incurable, per la qual s’hauria de medicar tota la vida i que no estava precisament passant el millor moment. “¿Ah sí? ¿Y cómo es eso?”. “Hombre, primero, aquí tengo a mis padres todo el día conmigo, segundo, me están arre-glando, y tercero, estoy ganando al futbolín. Mejor, imposible.”

Us deixo amb algunes frases que en regala la Tina, i que de ben segur us faran pensar:

“els voluntaris ajudem les famílies a viure les coses d’una altra manera. les persones no podem escollir què ens passarà, però sí com viure-ho”

“de vegades els familiars i els paci-ents tornen a l’hospital i ens expli-quen que, malgrat el patiment, van ser feliços aquí”

“el voluntari ha de ser una persona madura i equilibrada, perquè aquí sempre s’està en contacte amb si-tuacions de contradicció i patiment. s’ha de ser prou humil per deixar-se ensenyar per un nen i ser capaç de veure amb bons ulls la vida, en totes les circumstàncies”

“Un voluntari rep més del que mai podrà donar”

“el més important de la vida no és el llarga que sigui, sinó la plenitud amb què s’ha viscut”

Endavant amb la vostra tasca!!!!Sense persones com vosaltres el

món seria ben diferent... Gràcies.

Xènia A.

revistaAMPA_2010.indd 17 4/6/10 19:46:41

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la R

evis

ta a

mpa

aRR

els

• N

Úm

ero

11 •

AN

y 20

10

18

cursa arrels

18

cada segon diumenge de febrer, durant 29 anys, vora les tres de la tarda, n’hi ha que respirem pro-fundament i pensem: “Ja està, una altre any, tot

ha anat bé”. És el final d’uns mesos de treball que s’in-tensifica dies abans de la celebració de la cursa. Com a departament d’Educació Física de la nostra escola, suposa una motivació, una il·lusió i un repte, l’organització d’un esdeveniment tan significatiu pel jovent, per l’escola i pel barri com la cursa Arrels.

No és una tasca senzilla; mobilitzar més de 700 alum-nes amb les seves famílies és una responsabilitat, que no seria possible sense l’esforç, el treball i la dedicació de mol-tes persones i entitats que desinteressadament mostren la seva voluntat per ajudar i col·laborar en la multitud de tasques i petits detalls que suposen una bona planificació i organització perquè la nostra cursa sigui cada any millor que l’anterior. Amb els temps que corren, hi ha moltes di-ficultats per aconseguir la col·laboració d’empreses. La re-tallada per estalviar comença en les aportacions en forma d’obsequis. Tot i així, amb l’esforç d’alguns pares i mares, sempre ens arriben regals inesperats que ens ajuden a completar les bosses per als nostres corredors. Tot i que no ens agradaria que els obsequis, condicionessin el fet de participar a la nostra cursa, ja que l’objectiu principal és la pràctica esportiva als carrers del barri i l’escola.

Hi ha molts nois i noies que no aspiren a guanyar una copa, però no han fallat cap any i sempre hi posen il·lusió i sacrifici per acabar-la, siguin el quart o l’últim. Potser no valorem de forma material aquests nois/es, però de veritat que no els oblidem i els felicitem, aplaudim i animem per

què continuïn així. Si el nostre esforç serveix per què aquest esperit s’arreli entre els nostres alumnes, valdrà la pena.

Ens agradaria encoratjar tothom per mantenir l’esperit de la cursa Arrels, la nostra cursa. Volem animar a tots, alumnes/as i pares i mares de l’escola i de les escoles del barri a participar d’aquesta festa de l’esport al carrer que tenim el goig d’organitzar. Volem demanar la col-laboració, sempre necessària i molt important per ajudar a l’organització i per mantenir i millorar aquest esdeveni-ment; pares, mares, alumnes, botigues del barri, animeu-vos-hi! La vostra aportació sempre és en benefici de tots.

Finalment, com cada any, hem d’agrair la col·laboració dels nostres companys de l’escola, de l’AMPA i dels pares i mares que desinteressadament ens ajuden en les dife-rents tasques que s’han de portar a terme.

Departament d’Educació Física

revistaAMPA_2010.indd 18 4/6/10 19:46:41

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

19

a questa temporada a més a més del pati de l’Escola Arrels, hem entrenat les

instal·lacions del Ceip Dr. Ferran, Ceip L’Estel, Ceip Sagrer i Pavelló del Bon Pastor. Ha estat una temporada molt passada per aigua en què hem patit els dies d’entrenament. S’han pogut fer totes les activitats programades que han estat les següents: al setem-bre concentració dels 3 equips fed-erats a Amposta; trofeu futbol sala Festes del Congrés; concentració dels 18 equips escolars a Sta. Mª. de Palau-tordera amb presència de la major part de famílies, on es va celebrar la reunió informativa d’inici de tempo-rada. A la tardor la tradicional venda de loteria i panera de Nadal; al gener la reunió de entrenadors, delegats i cronistes per avaluar com va la tem-porada i començar a preparar el tro-feu; costellada a Vallgorguina; reunió repartiment tasques trofeu; viatge de 100 famílies a Cala Montjoi del 21 al 24 de maig, XXIV Trofeu triangu-lar futbol sala del 26 al 30 de maig i reunions per equips per avaluar la temporada.

Els 3 equips d’iniciació han par-ticipat setmanalment a la lliga de l’amistat amb bons resultats, els 3 equips femenins de secundària han fet una bona representació del fut-bol sala femení, classificant-se per a fases tots tres equips. L’equip infantil femení de 1r d’ESO, el 17 de febrer, va jugar un partit amistós internacional contra l’Academy Juniors de Bolton

(Anglaterra). Els 12 equips escolars masculins han fet una temporada irregular, uns amb bons resultats, d’altres per sota de les seves possi-bilitats, però tots són conscients que amb esforç i entusiasme milloraran perquè aquest és el nostre projecte de millora qualitativa en els entrena-ments . Els 3 equips federats juguen a primera divisió i el sènior des de finals de novembre ha estat liderant la classificació de la primera divisió territorial i amb possibilitats de pujar a primera divisió catalana i convertir-nos en l’equip sènior de futbol sala del Districte de Sant Andreu que juga a la categoria més alta.

El futbol sala Arrels ha organitzat el Campus d’Estiu amb un gran èxit

de participants i satisfacció per part de totes les famílies que ens van con-fiar els seus fills i filles para gaudir de l’esport al pati, sortides, piscines, vela, hípica, patinatge sobre gel i moltes coses més, durant el període que ells treballen. Per Nadal i Setmana Santa també es va fer el Campus en un am-bient familiar i activitats en anglès. Ja sabeu que per conciliar la jornada lab-oral dels pares i les vacances escolars, aquí teniu una oferta on els alumnes coneixen el personal i les instal·lacions i vosaltres pares esteu tranquils per-qué estan en bones mans.

Al mes de març un grup de disset persones hem creat l’Associació Es-portiva Campus Arrels-Congrés per donar una major cabuda a les neces-sitats familiars del barri respecte a tenir els nens ocupats mentre els pares treballen .

També hem estat en negociacions amb l’Ajuntament per habilitar un camp de futbol sala provisional a les pistes de tennis fins que es faci el pavelló del Congrés, per desconges-tionar el pati de la nostra escola i no haver d’anar tan lluny a entrenar.

Des del nostre col·lectiu futbol sala Arrels molt bones vacances, que descanseu i recordeu que per cuidar dels vostres fills i filles en un ambient familiar, responsable i de confiança, nosaltres sóm especialistes amb 28 anys d’experiència.

Toni CastroPresident AE Futbol Sala Arrels

el futbol sala arrels va consolidant el projecte escolar i grans èxits en el nostre primer equip

revistaAMPA_2010.indd 19 4/6/10 19:46:41

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

20

“Un cop més arribem al final d’una altra tempo-rada, que de ben segur la podem considerar com

un nou èxit. Aquesta temporada l’equip dels meNUts/meNUdets (la Laia, la Irene S., el Santi, la Laura, l’Antoni, la Mª Jesús, la Irene G, la Julia, l’Albert, la Marta, l’Aina, la Ne-rea i la Samantha)estava format per un grup de jugadors/es que gaudien del segon any de menuts i que lògicament aportaven al grup la seva petita experiència, i pels nens/es que han començat aquest any i que han aportat molta empenta i il·lusió. Aquest flux variat de nens i nenes, de primer i de segon any amb moltes ganes de divertir-se i passar-ho bé mitjançant l’esport ha estat molt ben co-hesionat i treballat per l’Ari i l’Anna, les entrenadores de l’equip. Gràcies al seu treball i esforç han aconseguit que en més o menys mesura els nens/es tinguessin una apro-ximació al treball col·lectiu, aprenentatge de la tècnica i despertar el seu interès per aquest esport que tant ens agrada. Bon estiu i fins la propera temporada!“

àlex carro – delegat equip

Comença la temporada 2009-2010 i es crea un nou equip, el pReBeNJamÍ mixt, format inicialment per

un noi i set noies. Més tard s’incorporaria un altre noi que venia d’una altra escola, i finalment pels vols del Nadal teníem l’últim “fixatge”. L’ equip es tanca amb 10 juga-

dors/es, dos nois i vuit noies. Tots tenen moltes ganes d’aprendre a jugar a bàsquet i això es demostra amb la il·lusió amb què vénen a entrenar i com entrenen tot esperant que arribi el primer partit, cap a mitjans d’octu-bre. Comença la primera fase i en el primer partit tot era nou, vàrem jugar amb més ganes que el rival però ens va superar de 4 punts. La primera victòria no es va fer espe-rar, va arribar en el segon partit, a partir d’aquí hem anat guanyant i perdent partits equitativament. Però el més important no és guanyar o perdre (almenys en aquestes edats i nivells), el més important és aprendre a jugar bàs-quet i formar-te com un jugador d’equip, això és el més gratificant per als jugadors i per a l’entrenador. A la segona fase de moment (encara ens falta un partit per jugar) de sis partits hem aconseguit quatre victòries, s’ha vist la millora individual dels jugadors i la millora en el joc col·lectiu de l’equip (abans el que tenia la pilota semblava una gallina i la resta de l’equip els pollets que anaven darrere, ara ja no).En aquesta segona fase hem jugat dues vegades contra el Joventut de Badalona, amb una victòria per a cada equip, cal destacar que l’ambient que hi ha havia a l’Olímpic de Badalona i a la Salle els dies dels partit era d’admirar per les dues parts, autèntic ambient de bàsquet!Queda poc perquè s’acabi la temporada i seguim entre-

BàsquetUn curs més s’acaba i amb ell una altra temporada de bàsquet, temporada plena d’alegries i penes, però sobretot de moments de molta emoció i companyonia. Junt amb el final de la temporada també arriba un moment de reflexió , reflexió que farem entre tots, jugadors, pares i entrenadors dels 12 equips femenins, masculins i mixtes amb què acaben aquesta temporada.

menuts prebenjamí

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

revistaAMPA_2010.indd 20 4/6/10 19:46:41

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

21

nant a l’espera de l’últim partit de lliga i al partit de la VII Diada del bàsquet que es celebrarà el 5 de juny. Per últim donar les gràcies als pares per la seva col-laboració i saludar a tots el components del Prebenjamí Mixt: a la Maria, la Sandra, la Marina, la Paula, la Laura, l’Alba, la Montse, l’Àlex, l’Andreu i la Lucia.

Pol Prat – Entrenador

Aquesta temporada per al BeNJamÍ FemeNÍ (la So-fia, la Carla, l’Ana, la Valeria, la Paula, la Carla, la

Berta, la Mª Emilia, la Sara, la Gemma, la Laia, la Berta, la Maria, la Julia Yu),un èxit, no tan sols pel resultat que no està gens malament, sinó per l’evolució que han tingut les nostres nenes tant en joc, com en equip. Han millo-rat moltíssim tècnicament i el més important de tot és que s’ho han passat d’allò més bé. Tenim un gran equip tant en número (13) com en joc. Això sí, hem de continuar millorant, sobretot en cistelles, costa encertar, i en això estan la Rebeca i la Mireia cada dimarts i dijous, i en cada partit. Ahh!! i no oblidem el suport dels “papis”, costa tro-bar lloc a la grada. Ànims i a seguir així. Durant aquesta temporada les noies del benjamí femení han evolucionat tant tècnicament com moralment, a part que s’ho han passat d’allò més bé. Han après moltes coses i per aquest motiu ens han volgut dir algunes paraules que, per a elles, definirien el basquetbol. “Per a nosaltres, el bàsquet significa diversió, emoció, com-panyonia, alegria, esforç, estratègia, amistat, esportivitat, intel·ligència, respecte, ajudar, visualitzar, relacionar-se, compromís, ..... però sobretot…ARRELS!”.

Núria Ribera – Delegada equip

La temporada del pRealevÍ mascUlÍ ( l’Oscar, l’Izan, l’Albert, l’Afonso, l’Aitor, el Javier, el Marc i

l’Ivan) es presentava difícil. Vam començar amb vuit juga-dors, dels qual només set podien jugar els partits (a mitja temporada la incorporació d’un noi nou ens ha premès jugar més descansats). A més hem d’afegir l’handicap que tres dels jugadors són un any més petits i que un altre començava de zero.Tot i així, vam entrar a la lliga amb il·lusió i empenta. Tot i que la victòria se’ns ha resistit força i aquest any l’hem

Benjamí femení

prealeví masculí

prealeví femení

revistaAMPA_2010.indd 21 4/6/10 19:46:42

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

22

obtingut escasses vegades, s’ha donat una millora gràcies al treball realitzat als entrenaments i a les ganes que han aportat els nois fins l’últim partit, i si a l’octubre ens cos-tava seguir el ritme dels rivals, durant els mesos següents hem lluitat partits que s’han resolt a l’últim període.Tot i que els resultats no han acompanyat gaire, la sensa-ció final és positiva ja que els nois han evolucionat com a jugadors i com a equip i han demostrat estar contents practicant el bàsquet.

Nacho – Entrenador

L’equip pRealevÍ FemeNÍ de l’escola Arrels ha co-mençat el seu camí pel món de les pistes de bàsquet

aquest any. El formen 8 nenes que des del primer dia s’han compro-mès a aprendre a jugar en equip, a gaudir fent esport i a comprovar que s’ha de lluitar per aconseguir objectius. L’entrenador, en Leo sempre diu que s’han de divertir, però que també han d’aprendre.La Judith, la Carla, l’Ana, la Laia, la Mireia, la Maria, la Raquel i la M. Cubí són l’equip prealeví, però també hem d’agrair l’ajuda incondicional que hem rebut en alguns partits de companyes del benjamí i també de l’aleví. El nostre equip va començar a jugar en la segona volta de la competició i si bé en els primers partits hi posaven il·lusió i corrien molt, les derrotes també es feien feixu-gues. Però sempre hi ha un primer dia en el qual les coses co-mencen a anar millor, l’equip ja es va encaixant, les ju-gadores saben amb més o menys certesa què han de fer, com s’han de posicionar, com han de mirar la cistella.... i es guanya. Va ser en un partit a casa. Un ventat matí de març, l’empenta, la força, la il·lusió, l’esforç van obtenir el seu primer fruit. Van guanyar el seu primer partit. No us penseu que n’han guanyat gaires més, però aquell dia van poder comprovar que s’ha de lluitar fins al final, que no es poden rendir i que si volen, poden ser millors.Els pares també ens ho passem bé, les veiem felices, im-plicades, amb ganes de jugar i guanyar, iÀ això és el que volem, que gaudeixin jugant, que aprenguin a treballar en equip, que s’ho passin bé.

Només ens queda agrair a tots els que treballen pel bàs-quet el seu esforç i temps.Teniu el nostre compromís per continuar donant corda a la il·lusió. Fins l’any vinent. Gràcies.

Trini Rafart – Delegada equip

Porto dues temporades com a entrenadora a l’Arrels, però per a mi aquesta ha estat la millor de les dues,

ja que entre totes hem fet de l’alevÍ FemeNÍ, (l’Anna, la Maria, la Laura, la Núria, la Lidia, la Nadia, l’Andrea, la Paula, l’Emma, la Marina i la Marta) un bon equip, amb el qual la confiança, el companyonia, la puntualitat, l’afecte, la bona amistat i sobre tot el respecte entre jugadores i entrenadora, ens ha portat a fer una bona temporada, on hi ha hagut moments de tot tipus, però sempre hem estat unides com un bon equip.

Marina Fernández – Entrenadora

Aquest any el nostre equip iNFaNtil mascUlÍ ha tingut una temporada amb dues parts ben dife-

renciades. A la primera fase no vam tenir molta sort amb els equips contraris, dos d’ells van ser finalistes a la temporada an-terior i per tant, vam passar uns primers mesos de com-petició bastants durs. A més a més s’han incorporat 3 jugadors nous: Ian, Marc i Jonhattan, que lògicament han necessitat una etapa d’adaptació.A la segona fase, les coses han canviat i el joc d’equip ha estat més sòlid. Els més veterans Alejandro, Guillem, Óscar, Albert, Sergi H., Sergi P., Xavi, Aitor, i Sebastián, sembla que han despertat i poc a poc han aixecat els ànims, i finalment la seva major implicació els ha permet ser líders del seu grup.Destacar el treball del seu entrenador José Luis que, amb la seva constància i suport als nois en els moments més delicats ha aconseguit que treballant en equip, els resul-tats hagin començat a ser més positius. Ànim que el proper any la nova categoria necessita major concentració i esforç.

Sergio Cabello – Delegat equip

aleví cadet a

revistaAMPA_2010.indd 22 4/6/10 19:46:42

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

23

Bona temporada en quant a resultats per al cadet mascUlÍ (el Njaka, l’Alex, el Pol, el Carlos, el Jordi, el

Cristian i el David, el Cristian R i el Kevin), on només s’han perdutÀdos partits en tota la temporada. Quedant 2ns a la primera fase, i 1rs a la segona fase (preferent). Encara que per aconseguir alguna cosa a les fases finals caldrà un es-forç més per part de tots, i que tot l’equip unit aconsegueixi aportar el màxim. Tot el que arribi a partir d’ara serà un “regal extra”, la temporada ja ha estat bona.

Alberto Garcia – Entrenador

Un any més, el cadet a (l’Helena, la Mireia, la Marina, la Gemma, la Carla, la Sonia, la Claudia, la

Montse) hem pogut disfrutar al màxim de la temporada. Hem tingut bons i mals moments, riures i plors, victòries i derrotes, elogis i escridassades, alegries i decepcions. Però en tot moment, tenim present el treball en equip, la confi-ança entre nosaltres. Dels nostres errors, hem après a millo-rar i a treure un motiu pel qual seguir lluitant, avançant. No ha estat una temporada fàcil, però gràcies al nostre esforç i capacitat de superació hem aconseguit arribar a preferent i estem a un únic partit de passar a fases. Un partit que lluitarem fins al final, donant-ho tot, i assumint, en tot cas, la possible derrota. També ens agradaria explicar, ja que ens fa molta il·lusió, que ens han convidat a un stage eu-ropeu d’esports, que es celebrarà a Tarragona aquest mes de maig. Per acabar, volem agrair a la nostra entrenadora, l’Aina, el suport, la motivació i la confiança que ens ha apor-tat en tot moment. Atentament,

Jugadores

Aquest any les cadets B (la Marina, l’Esther, la Sara, la Clara, l’Alba, la Laia, la Laura, la Wendy i

la Sonia) han progressat favorablement com equip i in-dividualment com a jugadores. Hem pogut veure noves tàctiques en el camp i molta il·lusió i esforç per competir. Acabem doncs amb una temporada complicada per a la nostra irregularitat i per la qualitat dels adversaris,però que ha incrementat l’experiència i l’esperit de lluita, en el nostre equip que poc a poc va madurant.

Imma Prat – Delegada

Crec que podríem definir aquesta temporada com “una temporada passada per aigua”. I és que no

recordo una altra temporada com aquesta, en què ens ha plogut tants i tants entrenaments, i haguem hagut d’aplaçar tants partits. Però bé, com cada any, ens hem enfrontat a les adversitats el millor que hem pogut. Pel que fa a resultats esportius mentiria si dic que estic 100% satisfet. Les jugadores del cadet b tenen un gran poten-cial, i es mereixen arribar molt més lluny. Però mirant la part positiva, aquest any han jugat a la ca-tegoria cadet, on s’han trobat jugadores d’edat més gran i això els hi ha servit per guanyar experiència i confiança.Estic segur que l’any vinent, demostraran tot el que valen i tothom a l’Arrels en podrem estar ben orgullosos d’elles. Espero que tothom passi un bon estiu i ens veiem la tem-porada vinent! Atentament.

Borja Poncela – Entrenador

El JUveNil FemeNÍ (la Xiao, la Marta, la Laura, la Patri, la Shannon, la Sonia, la Judit i l’Alis), aquesta

temporada ha tingut dos moments. Una primera fase molt difícil ja que estava en un grup molt superior i les nenes ho notaven. I una segona fase on les coses han anat molt millor, ja que els equip eren més del seu nivell. Cinc partits guanyats i dos perduts. Un gran progrés en aquesta segona fase, sempre tenir en compte que només són vuit jugadores. Ànim!

Francisco Aguilo – Pare jugadora

ens acomiadem des d’aquí com sempre agraint el temps dedicat tant per part dels jugadors, entrenadors, pares, delegats i equip tècnic, que fan amb el seu esforç que es pugui gaudir d’ un esport com el bàsquet a la nostra escola.

cadet B Juvenil

revistaAMPA_2010.indd 23 4/6/10 19:46:43

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

24

a quest és el segon any des que el tennis taula va sorgir dins de l’AEFS Arrels. Tots

sabem que és un esport que no mou tantes masses com podria ser el fu-tbol o el bàsquet, però cada cop es practica més arreu del món, tant a nivell federatiu, com a nivell educatiu i recreatiu.

M’agradaria destacar que el primer any va ser d’allò més positiu, un grup de nens va començar amb tota la seva il·lusió a practicar aquest esport. Alguns ja el practicaven freqüent-ment, i d’altres no tant, però el que és innegable era la disposició i les ganes d’aprendre de cada un d’ells. Van participar als campionats esco-lars tant individuals com per equips, i més enllà dels resultats obtinguts, que van ser molt bons, va resultar una experiència molt enriquidora.

El nostre objectiu principal és for-mar nens que gaudeixin practicant un esport com el tennis taula i vagin millorant fruit del seu esforç i la seva il·lusió.

Si el primer any el vàrem consid-erar positiu, aquest segon any encara ho ha estat més. S’han mantingut les ganes i la il·lusió, i això ha fet que hagin progressat notablement. “Vam començar l’any passat, però mica en mica i amb esforç, hem anat millorant i jugant millor. També hem après

moltes tècniques i alguns serveis que desconeixíem” coincideixen en afirmar. Cal donar les gràcies als jugadors que formen part d’aquest col·lectiu: David Sans, Jordi Cochran, Miquel Sánchez, Adrià Gómez, Aleix Grau, Albert Segarra, Albert Vázquez, Javier Pie i Eric Werner.

Esperem que això es mantingui i segueixin gaudint del tennis taula molts anys més.

IVAN MASIP Entrenador

tennis taula

Bolsa solidaria

t al y como se comentó en las reuniones man-tenidas con los padres al inicio de curso, se

ha lanzado a través del AMPA, una nueva idea, la BOLSA SOLIDARIA, que se dió a conocer en febrero del año pasado en el día de Puertas Abiertas, aquel mismo día algunas personas ya entregaron algu-nas prendas.

Con esta iniciativa se pretende ayudar a fami-lias con problemas económicos, que tienen dificul-tad en adquirir las prendas deportivas ARRELS, así como la bata y mochila de los niños en educación infantil.

Nuestro agradecimiento a todas aquellas fami-lias que están colaborando, depositando la ropa cuando sus hijos ya no la utilizan.

Espe Gordo

revistaAMPA_2010.indd 24 4/6/10 19:46:43

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

25

Q uins nervis, aquella nit la ma-joria dels que vam participar a l’Edit no vam poder dormir.

Estàvem emocionats, el viatge, la gent nova amb què ens trobaríem....

I així, d’aquesta manera vam co-mençar el nostre viatge, ben de matí. Camí cap al sud...Espanya està preci-osa, verda... immensitat de pobles, i comunitats que anàvem travessant... fins que vam arribar a Màlaga. Ens vam trobar aproximadament amb 500 nois i noies dels 19 centres de la Institució Teresiana a Espanya.

Ara, us explicarem què és el que vam fer cada dia, així podreu conèi-xer una mica més l’experiència de l’EDIT.

Vam arribar al Seminari, lloc de residència d’aquests 5 dies. Era un lloc agradable i molt gran. Ens vam distribuir per habitacions, algunes de 3 i d’altres de 8 persones.

Més tard vam anar a les instal.laci-ons esportives de Màlaga, on va tenir lloc la Inauguració de l’EDIT, ens van acollir el President de l’AMPA, la di-rectora de l’Acadèmia Santa Teresa de Màlaga, l’alcalde de Màlaga... Ens van dedicar unes paraules i van co-mentar que el lema d’ aquest any seria: “poN eN JUeGo lo meJoR de ti”. Tot seguit vam gaudir d’uns balls preciosos.

El 2n dia es va dedicar a la visita cultural. Vam visitar el poble de Frigi-liana. Lúnic poble d’Europa que fa mel de canya. També vam visitar el casc antic de Màlaga i les coves de Nerja.

Al tornar ens havien preparat una gimkana per a conèixer millor els nens d’altres escoles.

El tercer dia va ser d’esports col-lectius. Primer de tot vam tenir un petit escalfament amb el ball de la batuka. Tot seguit vam iniciar els es-ports, els quals eren: futbol masculí i femení, frisby, hokey, voley, bàsquet i king ball. Tots ens ho vam passar molt bé.

El quart dia vam fer les proves d’atletisme, malgrat que va ploure

les vam realitzar a l’interior del re-cinte. Les proves eren: 100 metres llisos, salt d’alçada, salt de longitud i 4 x 100 relleus. Abans de tornar cap al Seminari, va tenir lloc la clausura de l’EDIT i Màlaga li va entregar la bandera olímpica a Santander.

Aquella tarda, al tornar al Semi-nari, vam continuar amb activitats i vam fer una cursa d’orientació pels voltants, amb un mapa i pistes i ha-víem de trobar unes pinces amb pun-xes, les quals servien per marcar en un paper que havies estat allà.

Finalment a la nit, al poliesportiu cobert vam celebrar l’eucaristia amb uns cants que havíem assajat a la classe. A les 10:30 es va obrir la festa final, la discoteca, on vam estar tota l’estona cridant, cantant, ballant. Va ser una estona molt agradable; cap a la 1 de la matinada els de Terol i Bar-celona vam haver de marxar, teníem per endavant 15 hores de viatge, i així vam arribar a Barcelona.

en síntesi, l’ edit ‘ 10’ va ser una experiència inoblidable per a tots i totes, ens ha fet créixer com a perso-nes, i com a grup. ens vàrem fer amics de moltes escoles, com per exemple la de terol, els de màlaga, que ens van acollir molt bé i els mallorquins que ens van caure molt bé.

Gràcies escola arrels per oferir-nos aquesta possibilitat i per acom-panyar-nos.

Grup participant de l’EDIT 2010

edit 2010, una experiència inoblidableENCUENTRO DEPORTIVO DE LOS CENTROS DE LA INSTITUCIÓN TERESIANA

!

revistaAMPA_2010.indd 25 4/6/10 19:46:43

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

26

t ots i totes coneixeu el Depar-tament de Pastoral de l’escola Arrels, gràcies a ell, es porten

a terme moltes iniciatives, cristianes, culturals, solidàries, socials... Som un grup de persones de l’escola: el Joan mingol, la merche muñoz, la imma castaño, el Jordi pla, la sol Robles i la pilar cuesta. Nosaltres treballem de valent, però sense el suport de la resta de la Comunitat Educativa se-ria difícil portar a bon port totes les accions educatives, culturals, solidà-ries i socials que presentem. També és de molta ajuda per nosaltres el pertànyer a la Xarxa de Centres de la Institució Teresiana, ens motiven, va-loren i ens donen noves idees. Cal dir també, que en diferents moments, rebem ajuda d’algunes famílies i ens agradaria també que més de vosal-tres us poguéssiu implicar.

En aquest article volem fer memò-ria de tres propostes solidàries que estan incloses en el projecte: “arrels solidari”

La primera d’elles és la campanya de Nadal, aprofitem per felicitar-vos a tots vosaltres per la col·laboració, no només en el repartiment del dis-sabte, sinó en tot el que heu aportat per tal que la Campanya de Nadal sigui un èxit, i que segur heu aprofi-tat per dialogar i reflexionar amb els vostres fills i filles.

La segona iniciativa de la que us vo-lem parlar és la de la campanya de la Quaresma solidària: arrels amb Haití. HaitÍ tRemola, es necessita ajuda urgent, tots ens posem en funciona-ment. la campanya de la Quaresma solidària s’avança i els sentits es van obrint, conèixer la realitat d’Haití, co-nèixer el greu problema que estaven vivint i apropar-nos a la seva realitat

de patiment i dolor. Cada dilluns en la lectura el “Bon dia” donem un espai per al record i la memòria de tantes persones que s’han quedat sense casa, sense feina i que no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. Ha es-tat per nosaltres des de les classes de religió i tutoria, un espai per al diàleg i la valoració de tot el que tenim i de tot el que podem compartir. Com podeu veure, entre tots vam construir el mu-ral d’entrada: arrels amb Haití. vam recollir més de 4.000 euros, gràcies a tots i a totes. La nostra escola és una escola que té la mirada creient a la re-alitat del moment, el context proper i al món: una escola oberta a l’entorn. al llarg d’aquest temps de campanya ens ha motivat i ajudat a conèixer la realitat: voluntaris d’intered catalu-nya. intered és una oNG de la institu-ció teresiana.

És impressionant com els nostres alumnes s’han implicat i d’una forma molt especial els nostres delegats i delegades.

Pedro Poveda ens tornaria a dir: “Vosaltres heu d’estar units pel bé”.

Finalment, també us volíem fer partícips de la nostra experiència

d’aquest any en la participació dels menjadors de la mare teresa de calcuta. aquest projecte està dins del projecte: “Fills voluntaris, pares solidaris”. Cada mes ha participat un grupet d’alumnes sobretot de 3r ESO. Creiem en l’experiència, creiem en tot el que pot oferir la vivència de la solidaritat amb els més pobres.... Al llarg de l’experiència els sentits es posen en marxa.... la vista, l’olfacte .... donar el nostre temps, oferir les nos-tres mans per ajudar, per estar prop dels que més ho necessiten, és educar. Quan comencem l’experiència, a co-mençament de curs, per preparar-nos, coneixem l’experiència de Pedro Po-veda a Guadix, els nostres alumnes es queden sorpresos de la tasca de Pedro Poveda, de com va contribuir a millo-rar la dignitat de “los cueveros” que no tenien allò necessari per viure.

Aquest curs han participat en l’ex-periència pares, mares, professors i alumnes. ens agradaria molt que uns quants més de tots vosaltres pares i mares, poguéssiu participar-hi. ani-meu-vos-hi !!!!

Departament de Pastoral de l’Escola Arrels

arrels, un espai i un temps per viure la solidaritat

Arrels, 50 anys creixent junts. La solidaritat ens fa créixer.

revistaAMPA_2010.indd 26 4/6/10 19:46:43

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •N

Úm

ero

11 •

AN

y 20

10v

ida

so

cia

l d

e l

a N

os

tR

a e

sc

ola

27

des de l’Associació també hem volgut aportar el nostre gra-net de sorra i unir-nos a la

festa. Per aquest motiu, el passat cinc de maig al vespre vam celebrar la Trobada d’Antics Alumnes i Antics Professors de l’Escola Arrels. La bibli-oteca, espai comú que ha vist créixer molts dels que esteu llegint aquestes paraules, es va convertir en el punt de reunió de cinc desenis d’història. La cita va suposar el retrobament de cares, veus, somriures, històries, anècdotes... tota una explosió de sentiments que fins i tot va fer caure algunes llàgrimes. En primer lloc, Pa-quita Gil, Mª Dolores Valencia, Chelo Cerviño, Marisol Escudero, Ramona Mallén, Dani Garcia i Javier Albajar (alguns d’ells antics, i altres actuals professors de l’escola), van participar en una taula rodona on cadascú va recordar el seu pas pel centre i allò que més els ha marcat en la seva etapa professional viscuda a l’Arrels. En segon lloc, es va obrir un torn de paraules dels antics alumnes que va

servir per comprovar que el temps passa, però l’estimació sempre es queda. Després del torn dels antics alumnes, ja lliurement, va seguir una bona estona informal per compartir, xerrar, recordar, reviure... La trobada, ben entrada la nit, va acabar amb un brindis i una idea ben clara: d’aquí a cinquanta anys hi tornarem, celebra-rem els cent anys de l’Arrels.

Qui sap si d’aquí a quaranta-set anys, els vostres fills, que avui són present de l’escola i futur vostre i nostre, celebraran també els 50 anys d’aquesta jove Associació d’Antics Alumnes que ha començat a cami-nar fa tot just tres anys i que estrena pàgina web: www.aaarrels.org. Per a nosaltres, comptar amb el suport i amb la col·laboració de tots els que sou pares antics alumnes i emmira-llar-se en l’esforç, el treball i la de-dicació que han fet possible els 50 anys del col·legi serà el primer pas. Mentrestant, ens omple d’alegria felicitar-nos mútuament i poder-nos desitjar per molts anys a tothom!

antics alumnes arrels

Enguany celebrem els 50 anys del naixement de la nostra escola, el Col·legi Arrels. Per a l’Associació d’Antics Alumnes aquesta efemèride és, precisament, celebrar la nostra raó de ser: reunir totes aquelles persones que han format part d’aquest projecte. No hi hauria alumnes oberts al record i a l’estima cap a aquesta escola, sense un teixit de vides i d’experiències tan consolidat com el de l’escola Arrels.

revistaAMPA_2010.indd 27 4/6/10 19:46:44

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

28

Setembre de 1997. El Marc i el Martín pugen amb dificultats les escales que donen accés a l’escola. Aviat descobriran que també hi ha una rampa sense molestos esglaons, però per ara tot els resulta nou. Encara que en la guarderia hi havia molts nens, a l’escola són els més petits enmig d’una multitud. El Marc i el Martín estrenen les aules de P-3 de l’escola Arrels. Amb ells entra l’Anna: la professora també debuta.

Setembre de 1999. La Teresa i la Berta identifiquen perfectament el camí que porta de casa a l’escola perquè des de petites han acompanyat els seus germans Martín i Marc, dos anys més grans que elles. La novetat és relativa: totes dues es coneixen perquè han anat a la mateixa llar d’infants. A més, des de molt petites també s’han acostu-mat a esperar que els seus germans sortissin al costat del campanar. Han anat sempre en cotxet amb les presses dels matins, però avui els toca moure les cames. No volen que les prenguin per nadons. L’Anna, la professora, repe-teix amb les novelles.

Setembre de 2009. El Diego i la Martina, els benja-mins de la família, tornen a pujar les escales i repeteixen la mateixa experiència de sentir-se els més petits, però hi ha moltes menys sorpreses. Saben que l’Arrels és l’escola del Martín i el Marc, i també de la Teresa i la Berta, perquè a casa en parlen molt: van d’excursió, els posen deures, surten amb els companys de classe, juguen a l’equip de futbol... La classe que van estrenar els seus germans grans

segueix al mateix lloc i allà es dirigeixen decidits, però han passat ni més ni menys que 13 anys. La Marta i la Merche són ara les encarregades de dirigir els primer passos del més menuts.

L’escola ha estat i continuarà sent part de les nostres vides. Als professors i a l’escola en general els devem en gran part que els nostres fills siguin com són. Ho diem com agraïment: gràcies a ells, també hem après a ser pa-res i a educar-los. Sense l’escola hauria estat impossible.

L’Arrels, finalment, també ha estat un nexe entre famí-lies. Els nostres fills grans han compartit aules, amistats, experiències, activitats esportives i fins i tot costellades. Als petits els queda un camí per recórrer que sense dubte serà igual de profitós.

Quan tota aquesta història s’acabi, 25 anys de la nos-tra vida, pràcticament la meitat, hauran estat vinculats a l’escola dels nostres tres fills. Arribarà juny del 2022 i assistirem a la cerimònia de graduació del Diego i la Mar-tina. L’orla ja no és una foto en paper, sinó un holograma en tres dimensions.

Som els afortunats pares: la Isabel i l’Antonio, pares del Martín, la Teresa i el Diego, i l’Empar i el Ricard, pares del Marc, la Berta i la Martina. En definitiva, els Madridejos i els Canals de tota la vida.

tota una vida v

ida

so

cia

l d

e l

a N

os

tR

a e

sc

ola

revistaAMPA_2010.indd 28 4/6/10 19:46:44

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

29

promocions

P3 A P3 B

4t B ESO4t A ESOv

ida

so

cia

l d

e l

a N

os

tR

a e

sc

ola

Curs 97-98 BisCurs 97-98

revistaAMPA_2010.indd 29 4/6/10 19:46:45

30

a ixí, d’aquesta manera, vam començar el nostre curs, ja al juliol ens vam trobar per pen-

sar com celebraríem el 50 è aniversari. Hem treballat en una comissió mixta, una comissió formada per persones dels dos centres : Arrels i la Salle.

Ja al setembre, vam pensar quin podria ser el lema d’enguany per a la nostra escola i de seguida va sorgir, Arrels, 50 anys creixent junts!!!

Aprofitant el nostre lema hem tingut com a símbol de tot el curs, l’arbre, perquè aquest creix, es cons-trueix com arbre i nosaltres com a persones. La nostra escola ha contri-buït i contribueix en el creixement, formació i educació de moltes i mol-tes generacions... que són els fruits d’abans i d’ara. Sí, les nostres arrels, les de la nostra escola, són arrels cris-tianes, són arrels povedanes on cada alumne té en el seu interior un gran tresor i es tracta d’ajudar a treure’l. Una escola oberta a la realitat que ens envolta: la família, el barri, la ciu-tat, el món. Una escola que vol formar ciutadans i ciutadanes compromesos

en el nostre món, ciutadans amb els seus drets i deures.

Dos arbres, fets per dues alumnes de la nostra escola, ens han acompa-nyat al llarg del curs, els quals podeu veure en aquest article.

Al llarg de tot el curs hem viscut en sintonia del 50è aniversari, però d’una forma molt especial ho hem celebrat els dies 9 i 10 d’abril. El dia 9 vam celebrar a la parròquia de Sant

Pius X, una eucaristia d’acció de grà-cies, va ser impressionant la quan-titat de persones que es van unir a la nostra celebració. Agraïm també el grup de voluntaris de secundària de l’escola Arrels que ens va oferir el seu suport i col·laboració. Després de l’eucaristia vam gaudir d’un magnífic concert del grup: The Minitrels. Tot seguit, els dos centres, amb les seves portes obertes ens esperaven per de-gustar un saborós refrigeri.

L’endemà, va arribar de seguida, i de nou s’obrien les portes dels dos centres... la gent admirava recorria cada racó de les nostres escoles, tot estava ben preparat i es respirava harmonia, vida, il·lusió, alegria, tre-ball, professionalitat....

El barri entra als nostres centres i nosaltres sortírem al barri i en aquell matí assolellat d’abril, la plaça del Congrés, s’omplí de balls, cants i mú-siques dels nostres antics i actuals alumnes. El clima de festa embolcallà l’atmosfera del nostre barri.

Finalment, els gegants de Sant Andreu, ens deixen bocabadats amb

ei, que el 50è aniversari, ja arriba!

Sí, és veritat, ens hem de posar a preparar-lo, oi que sí?

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la R

evis

ta a

mpa

aRR

els

• N

Úm

ero

11 •

AN

y 20

10

revistaAMPA_2010.indd 30 4/6/10 19:46:46

31

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

Creciendo Juntos

Muy lejos ya queda el día,que mi escuela abrió sus puertas.La vida dio muchas vueltas, pero su identidad mantenía.

Cuatro son sus valores:enseñar, convivir, fe y futuro,pero algo tengo segurolo principal, los educadores.

El primer valor, el aprendizaje:hábitos, técnicas, comocimientos,tener buenos fundamentospara continuar mi viaje.

El segundo valor, la convivencia:trabajar las actitudesconsiguiendo unas virtudes:compromiso, respeto y paciencia.

En la FE está basado el tercero,a la vida darle sentido.Creer, amar y estar unidopara ser buen compañero.

els seus balls i les seves demostraci-ons, un final de festa ben agradable i joiós.

Però, atenció que la festa no acabà aquí.... continuem ... el dia 4 de maig ens van convocar a la Balmesiana, en una preciosa sala acollidora, llumi-nosa, acolorida i amb una certa mà-gia, i allí escoltàrem dues persones molt significatives, en Francesc Tor-ralba, pedagog i teòleg, pare i edu-cador innat. I la Mª Dolors Valencia, antiga professora de la nostra escola, i Presidenta de la Fundació Castro-verde. En Francesc Torralba ens va convidar a ajudar que els nostres fills i alumnes aprenguin a pensar. Ens suggerí que cal educar el cor, les seves emocions i així, poder contribuir a for-mar persones capaces de transformar el món a través de la bellesa, la unitat i la veritat. L’humanisme cristià molt vàlid i necessari per formar els nos-tres alumnes de forma integral.

La Mª Dolores Valencia, amb un to sincer i emotiu ens feu un paral-lelisme entre la memòria agraïda i el compromís renovat de les persones i la vocació-missió de les persones que al llarg dels 50 anys han format la Co-munitat Educativa. Per a ella aquests 50 anys de la nostra escola, són 50 anys de passió per la persona, passió per la formació de manera integral. Ens convida també a viure i a com-prometre’ns perquè els altres puguin viure. Nosaltres som arrels que fan créixer la VIDA.

Finalment us deixem amb un po-ema que ha escrit una alumna de 1r d’ ESO, la Judit Carro que reflecteix el pas dels 50 anys.

¿Qué decir del futuro?educar la competencia,para afrontar con solvenciaeste mundo tan duro.

Y si todo esto funcionaacabaré bien servida,para ser algo en la vida,pero ante todo: persona.

Departament de PastoralEscola Arrels

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

revistaAMPA_2010.indd 31 4/6/10 19:46:46

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

32

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

¿cómo está oRGaNizada?La actividad se desarrolla en la biblioteca y existe un re-gistro de control de asistencia (al que los padres pueden acceder si lo desean, hablando con la persona respon-sable) en el que individualmente cada alumno firma y anota su nombre, curso, tutor, hora de entrada y salida. La profesora responsable del aula tiene contacto con los tutores de los alumnos para poner en su conocimiento el aprovechamiento o incidencias del alumnado asistente. Por otra parte los padres de los alumnos habituales a principo de curso firman una nota en la que consignan el permiso de asistencia y los días que van a asistir. El primer día de curso se explica a los alumnos la organización y las normas de convivencia que deben cumplir para respetar el silencio y el trabajo.

¿QUÉ actividades RealizaN?Los alumnos realizan sus deberes y estudian individual-mente en silencio, preparan trabajos de grupo o leen, si ya han terminado sus tareas escolares. La biblioteca dispone de diccionarios, enciclopedias, ordenadores y material de consulta que los alumnos pueden utilizar.

evalUacióN Respecto a la evaluación de la concurrencia durante el curso 09-10, podemos decir que la media de alumnos que asisten al Aula de Estudio está alrededor de los 15 alumnos. La afluencia es mayoritaria los días en que los alumnos participan en actividades deportivas (martes y jueves). Este curso ha sido ocupado principalmente por los alumnos de 6º de Primaria y Primer Ciclo de ESO, ya que es un tiempo que aprovechan para realizar los debe-res antes de continuar con las actividades extraescolares, ya sea en la propia escuela o en otros centros.

Los alumnos muestran satisfacción por este espacio y tiempo que se les brinda porque “preparo los deberes del día siguiente antes de hacer el deporte”, “treballes en grup quan no podes quedar en cap altre lloc”, “vengo para hacer deberes y para leer”, “porque puedo utilizar el ordenador para hacer deberes o buscar información”.

Lo que más valoran es “que pueda haber tranquilidad para estudiar”, “que pueda utilizar el ordenador y la im-presora”, “el silencio para estudiar” “que pueda resolver dudas o preguntrar a mis amigos”, “si tens dubtes pots preguntar fluixet als companys” La mayoría tiene inten-ción de continuar asistiendo durante el curso que viene, siempre dependiendo de sus horarios personales.

Por lo anteriormente expuesto consideramos que El Aula de Estudio Poveda sigue cumpliendo su compromiso de un espacio abierto para aquellos chicos y chicas que quieran empeñarse en su hábito de trabajo serio y respon-sable, individual o en grupo.

Ramona Mallén

aula de estudio poveda

El Aula de Estudio Poveda, apoyada por el AMPA, abierta al alumnado de Secundaria y de 6º de Primaria, de lunes a jueves (17,15 a 19 h.), ha cumplido el objetivo que desde hace años viene relizando: posibilitar un ambiente de trabajo serio y responsable que facilite los hábitos de estudio y comportamiento en grupo.

revistaAMPA_2010.indd 32 4/6/10 19:46:46

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

33

ACIT Jove és el moviment de joves de la Institució Teresiana. El recorregut que proposa a través de les diferents etapes of reix un procés formatiu de creixe-ment i maduració per als joves i adolescents, encaminat a la integració de la fe i la vida. Els grups es reuneixen normalment els dijous i divendres al Casal Poveda, espai situat al costat de l’Escola Arrels. El Casal Poveda acull tots els grups i totes les activitats que Acit Jove organitza al llarg del curs.

iNs

tit

Uc

ió t

eR

es

iaN

a

• compartir el que som i tenim. • oferir i rebre suport, acompanyament, amistat i acollida. • apropar-nos a déu i descobrir-lo en els nostres germans i dins nostre.

En aquest moment hi ha grups de primer i tercer d´ E.S.O. Dos grups de joves de primer i segon de Batxillerat i un grup d’universitaris, sempre acompanyats per animadors. Els grups són oberts i sempre és possible apuntar-s’hi. A l’estiu s’organitzen jornades amb altres nens i joves de la mateixa edat i que volen viure els mateixos ideals. Les jornades d´enguany són del 17 al 27 de juliol a diferents llocs d´Espanya. Realment és una oportunitat per créixer com a persona, fer amics, conéixer més el moviment acit jove, gaudir de la natura i de Déu.

Montse SolerCoordinadora d’Acit Jove a Barcelona

Per a Pedro Poveda, no hi havia dubtes:

¿Quiénes son los más valientes, intrépidos, arriesgados? ¿Quiénes los que tienen ideales, los que se olvidan de sí, los que encienden el fuego? los jóvenes

Si algú vol tenir més informació tenim una pág web:

www.acitjoven.orgon hi podeu trobar totes les activitats que té Acit Jove.

revistaAMPA_2010.indd 33 4/6/10 19:46:47

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

34

Centenari de la Institució Teresiana 1911-2011

e ns anem apropant a l’any 2011 en que s’acompleixen els cent anys, havent començat aquest camí del centenari al desembre de 1911, quan amb la fun-

dació de la “Academia de Oviedo”, Sant Pedro Poveda ini-ciava l’Obra de les “Academias”. Aquest temps de festa, el volem viure sota el lema: “de la memÒRia al compRo-mÍs”, es tracta d’una memòria agraïda i d’un compromís renovat.

El pre-centenari va començar el dia 28 de juliol de 2009, dia del martiri de Sant Pedro Poveda, dia en què recordem la seva mort, el seu lliurament definitiu. El nostre cente-nari tindrà el seu final el 15 d’agost de 2012.

Fem memòria agraïda, a l’any 1911 a covadonga, amb la Santina, Sant Pedro Poveda, inspirat per Déu, va trobar persones que buscaven harmonitzar la fe viva i la cultura al mateix temps; professionals de l’educació, dones joves, alguns sacerdots... va dialogar amb ells, va compartir la Idea Bona. En diferents graus, van simpatitzar amb la proposta algunes dones que es van comprometre amb una opció de vida per portar-la endavant.

avui amb els extraordinaris canvis socials i culturals que el món ha viscut en els darrers cent anys, l’arbre de la institució teresiana està cridat a seguir donant fruits. És un moment ideal per renovar la nostra opció vocacional i el seu servei evangelitzador per mitjà de l’educació i la cultura, obrim nous camins en els diversos continents on és present.

algunes pinzellades de com viurem el cente-nari de la institució teresiana

Arreu del món i d’una forma molt especial, en els 30 paï-sos en els quals hi som presents, estem celebrant la joia de la Idea Bona de Pedro Poveda. En tots aquests països i d’una forma continuada es celebraran eucaristies d’acció de gràcies i diferents actes culturals i significatius.

La Institució Teresiana, en aquest centenari està do-nant i donarà suport de forma especial alguns projectes en els diferents continents. No podem oblidar-nos, doncs,

La Institució Teresiana, està de festa, nosaltres, Arrels, estem de festa, justament celebrem els nostres 50 primers anys i la Institució celebra el seu centenari. Loreto Ballester, Directora General de la Institució Teresiana, ens ofereix com podem orientar la nostra experiència del Centenari.

de la memòria al compromís

revistaAMPA_2010.indd 34 4/6/10 19:46:47

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

35

del caràcter internacional de la Institució Teresiana. Anem a donar un cop d’ull a aquests projectes:

• a l’àfrica: l’activitat es centrarà en el camp de la salut i de persones en el moviment que genera el labora-tori d’anàlisis clíniques de Guinea anomenat: “Castro-verde”.

• a amèrica: el projecte que s’està reforçant és el de Titicachi (Bolívia) d’educació Primària, Secundària i d’atenció a la formació de persones adultes.

• a àsia: la convocatòria i moviment de joves, hi haurà una trobada de joves a setmana santa del 2011 a Fil-ipines.

• a europa: tindrà lloc el Congrés Educatiu, a més de la Jornada Mundial de la Joventut de l’agost del 2011 i un acte a la Seu de l’ Unesco a París.Amb el centenari de la Institució Teresiana, volem reno-

var en nosaltres les paraules de Sant Pedro Poveda: “portar a la societat la bona nova de l’educació i de la cultura”

i nosaltres, què podem fer per celebrar el cen-tenari de la institució teresiana?

Podem viure unes actituds i un estil propi de Sant Pedro Poveda, tot un repte. per exemple:

• viure com els primers cristians en les societats en què estem integrats.

• donar a conèixer la institució teresiana i el seu pro-jecte educatiu ben present en la nostra escola arrels.

• desenvolupar l’acció socioeducativa com a clau de transformació social.

També des de l’ AMPA, es vol organitzar un viatge a l’any 2011, obert a tothom que pugui venir, als llocs signi-ficatius de la Institució Teresiana.

vid

a s

oc

ial

de

la

No

st

Ra

es

co

la

Estem de festa, visquem la festa, des de la memòria agraïda al compromís renovat.

Equip Directiu de l’Escola Arrels

revistaAMPA_2010.indd 35 4/6/10 19:46:47

Rev

ista

aM

Pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

ny

2010

36

la

Fe

st

a D

e l

’aM

Pa

eN

iM

at

ge

s

revistaAMPA_2010.indd 36 8/6/10 00:48:22

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

37

cU

ltU

Ra

l

Pista de ball

Hi havia una vegada, dues baldufes que havien nas-cut al mateix taller de fusteria, d’un mateix tronc de

fusta de faig. En Josep era el torner de Can Cels a Torelló, treballava fent balustrades per a escales i balcons però la seva passió era fer baldufes al seu torn.

Esmolava ben bé les eines i al vespre quan hi havia tranquil·litat començava a treballar la fusta. Aquell vespre feia molt de fred, però al taller s’hi estava bé i quan es po-sava a fer baldufes perdia la noció del temps... Va agafar un parell de peces de faig i va començar a treballar. Primer va decidir fer una baldufa clàssica, molt forta, tota ella ben arrodonida, molt estable amb la seva punxa metàl·lica ro-doneta preparada per ballar i per ballar. Cada baldufa era diferent i amb el fil d’acer li va fer unes franges negres que li donaven un aire de superioritat. En Josep sempre posava nom a les seves baldufes i les considerava com si fossin filles seves. Va decidir posar-li de nom de Trompitxo.

Al cap d’una estona va pensar que estava massa sola i li va crear una companya de jocs. Engegà el torn una altra vegada, agafà una altra peça de fusta i es posà a treballar lentament, volia fer una peça molt delicada. Li va venir al cap una ballarina japonesa. Poc a poc amb les seves eines va començar a donar forma a aquell tros de fusta. Les corbes de la ballarina les esculpia lentament per no equivocar-se. Calia tenir molta paciència, una maniobra precipitada podia engegar-ho tot a rodar. Va crear una baldufa, esvelta, àgil, bona balladora i molt estable. Amb una mica d’impuls ballava estona i estona sense parar. La va anomenar Mikado.

Quan en Trompitxo va veure ballar la Mikado es va posar molt nerviós tot fent un moviment en fals quan va trepitjar la corda que feia ballar. La Mikado es va acostar a ell tímidament i girant ràpid perquè no volia que se li notessin les galtes vermelles. Tan bon punt va veure en Trompitxo va saber que el seu era un amor a primera vista. No coneixia ningú més però ell l’havia embadalit amb ser gir, potser l’havia hipnotitzat.

S’ha de reconèixer que tots dos s’agradaven i que des del primer moment van veure que un estava fet per a l’altre. Eren dues baldufes de races diferents però la seva passió pel ball els havia fet enamorar. TrottolaAutor: Gerard Novella 1r ESOPremi Llengua Catalana Sant Jordi

premis sant Jordi

FairytaleA flower on the first pagea mountain, a castle,and a crying princessin a wedding dress.

Trapped in her towershe asks for helphoping her true lovewill come to rescue her.

Suddenly outsidethe sky turns goldthere’s no dragon, no monsterjust the sound of a horse.

She waits and waits for the prince to approachbut nobody appears and the alarm gets off.

Back to the real worldshe wakes up from her dream,princess of nowherelady of a messy room.

Deep in her heartshe knows there is lovejust not like in fairytaleswith no dragon or sword.

Autora: Victòria Gonzalvo 4t ESOPremi Llengua Anglesa Sant Jordi

revistaAMPA_2010.indd 37 4/6/10 19:46:48

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

cU

ltU

Ra

l

38

Recull culturalla lectURa, UN BoN HàBit

FamiliaR · · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · ·

el caBallo de miGUelHistòries extraordinàries de L’Hospital Sant Joan de Déu.

Autors: Tina Parayre-Bélen Roldán

Un llibre on la realitat i l’emoció van agafades de la mà. Els volun-taris de l’Hospital de Sant Joan de Déu ens apropen a les seves experiències, les seves vivències, els seus records, les seves im-pressions i el seu principal ense-nyament: el nens com a mestres de la vida i de l’amor. Uns relats que desperten les ganes de viure, que desnuen el costat més dèbil

de les persones per alimentar així la força de voluntat i el coratge de seguir estant viu. (18,00 euros)

iNFaNtil · · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · ·

el meU GeRmà el GeNiPremI eDeBe De LITerATUrA INFANTIL 2010Autor: Rodrigo Muñoz Avia

El món es divideix en dos tipus de persones, els genis i els altres. Això és el que diu la mare. Entre els genis es troba el meu germà. Entre els altres em trobo jo.Això la mare no ho diu així, però jo sé que ho pensa.Jo també ho penso, la veritat.Em dic Lola, tinc deu anys i m’agrada el futbol....La novel·la tracta d’aquesta nena de 10 anys que reivindica

la seva personalitat, els seus gustos i desitjos davant la seva família. Filla de músics i germana d’un nen que és un geni tocant el piano, tots esperen que ella es dediqui també a la música, però en realitat el seu somni és jugar al futbol. El llibre ens narra l’enfrontament entre aquest dos mons, la família, les convencions socials i el somnis i desitjos de la nena. Ella es reivindica com a individu, no vol ser “ la germana del nen que es un virtuós del piano “. Vol ser ella mateixa.(7,95 euros)

videoJocs

el pRoFessoR laYtoN i la vil·la misteRiosa

El professor Layton, és un important gentleman famós per la seva habilitat per resoldre puzles, i situacions que obliguen a usar el seu enginy. Juan amb el seu inseparable aprenent, Luke, un jove noi, es disposa a continuar les pet-jades del professor. Els dos es dirigeixen a St. Mystere, un poble de la Gran Bretanya, després d’una trucada d’una dama molt adinerada. És una aldea molt particular, ja que a tots el habitants els agrada posar a prova els forasters mitjançant endevinalles i puzles. (39,90 euros)

JUveNil· · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · · · · · · ·· · · · · · · · · ·

tRiloGia caÇadoRs d’omBRes

Autora: Cassandra Clare

Una fantasia urbana poblada per vampirs, dimonis, ho-mes llop, fades, autèntic romanç i acció explosiva.

ciUtat d’osAl Pandemònium, la disco de moda a Nova York, Clary segueix un atractiu noi de cabells blaus fins que presen-cia la seva mort a mans de tres joves coberts amb uns estranys tatuatges. Des d’aquella nit, el seu destí s’uneix al d’aquells tres caçadors d’ombres, guerrers dedicats a alliberar la terra dels dimonis, i sobretot, al costat de Jace, un noi una mica ximple........

ciUtat de ceNdRaClary Fray desitjaria que la seva vida tornés a la norma-litat. I així deixa enrere el món dels caçadors d’ombres, tindria més temps per a Simon, el seu millor amic, o potser alguna cosa més.... Però el món subterrani que acaba de descobrir no està preparat per deixar-la anar. Per complicar les coses, una onada d’assassinats està arrasant la ciutat. Clary sospita que pot ser......

ciUtat de cRistallPer salvar la vida de la seva mare, Clary ha de viatjar fins a la Ciutat de Cristall, la llar ancestral dels caçadors d’ombres. Jace no vol que hi vagi i el seu amic Simon ha estat empresonat pels propis caçadors d’ombres, que no es fien d’un vampir que pot resistir el sol...(17,95 euros c/u.)

revistaAMPA_2010.indd 38 4/6/10 19:46:48

Rev

ista

am

pa a

RRel

s •

NÚ

mer

o 11

• A

Ny

2010

cU

ltU

Ra

l

39

siempRe a tU lado

Aquesta pel·lícula és una adap-tació d’una de les més increïbles històries d’amor i fidelitat entre una mascota i el seu amo.El gos Hachiko de la raça Akita, cada matí acompanya el seu amo, professor universitari (pro-tagonitzat per Richard Gere) fins l’estació del tren i cada tarda quan aquest arriba l’està espe-rant. Un dia aquesta rutina es

trenca amb la sobtada mort del professor. Des d’aquella tarda i durant 10 anys, fins el dia de la seva mort, Hachiko continua esperant cada tarda amb il·lusió el retorn del seu amo.Diferents amics i parents del professor alimentaran i mi-maran el ca durant aquesta llarga espera.Si alguna vegada visites Tokio, a l’estació de Shibuya hi podràs veure l’estàtua del vertader Hachiko.

maNos HaBilidosas. la HistoRia de BeN caRsoN

La pel·lícula es basa en les inspi-radores memòries de Ben Car-son, un talentós neurocirurgià, que després de salvar la vida d’un nen, ens conta la seva his-tòria des de la humilitat i l’ho-nestedat, donant el crèdit dels seus èxits, al seu entorn, format per la seva mare, el seu germà i Deu.Aquesta és un història inspira-

dora de fe i amor d’un home que es va elevar, des de la pobresa d’un noi metropolità frustrat, fins a fer-se director de Pediatria Neuroquirúrgica al Johns Hopkins Children’s (Centre Johns Hopkins del Nen)

Webs d’interès• Si vols saber una mica més del projecte

educatiu de la ciutat de Barcelona:Institut d’Educació de l’Ajuntament de BarcelonaProjecte Educatiu de Ciutat de Barcelonawww.bcn.cat/educacio/pec

• Guia de video jocs per facilitar a les fami-lies una major informació sobre la elecció i l’us dels videojocswww.consum.cat/documentacio/9037.pdf

• Espai per aprener i compartir amb familias com la tevawww.familiaforum.net

• Departament d’educació de Barcelonawww.gencat.cat

ciNema eN FamÍlia

revistaAMPA_2010.indd 39 4/6/10 19:46:48

Escola arrEls C/ Cardenal Tedeschini, 76-80. Barcelona · Tel. 933 524 454 · Fax 933 524 757

http://www.escola-arrels.comampaescolaarrels@gmail.com

revistaAMPA_2010.indd 40 8/6/10 23:01:28