revisió de la guia d'avaluació del testimoni en violència de gènere. j.carles guillen, m....

11

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere (GAT-VIG-R)

Joan Carles Guillén VillegasMontserrat Farran PortéBarcelona, 8 de novembre de 2012

V Jornada d’Assessorament Tècnic Penali IV Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

22

El perquè

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.


Lacasets-KM © Departament de Justícia. CC BY

33

Característiques i resultats de l’estudi de 2009

• Mostra: 31 dones • Criteri de credibilitat extern:a) Existència de proves físiques (informe mèdic)b) Reconeixement del propi encausatc) Referències d’altres testimonis

• Hipòtesi 1: confirmar que s'obtindrà una alta presència de criteris del GAT-VIG-R (efectivitat de l’instrument).

• Hipòtesi 2: obtenir perfils narratius diferents segons els diferents perfils sociodemogràfics.


44

• Es confirma l’efectivitat del GAT-VIG-R per detectar els relats creïbles de violència de gènere: 9 criteris estan presents en més del 70% dels casos.

• Apareixen dos perfils narratius associats a dos perfils sociodemogràfics: els protocols de baixa puntuació apareixen significativament associats amb una història prèvia de violència de la dona, i el seu relat té característiques específiques. En els protocols d’alta puntuació no hi ha història prèvia.

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

Resultats


55

Estudi actualObjectiu general• Disposar d’un instrument tècnic que ajudi els

professionals dels EAT penal a diferenciar els testimonis creïbles dels no creïbles, en l’àmbit de la violència de gènere.

Objectius específics• Revisar la Guia d’avaluació del testimoni en violència

de gènere, GAT-VIG (2007) per part de tots els psicòlegs dels EATP de Catalunya.

• Millorar la qualitat i l’eficàcia de la resposta pericial en l’àmbit de la violència de gènere.

• Obtenir un primer perfil sociodemogràfic, psicològic i del testimoni en casos creïbles de violència de gènere.

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penalGAT-VIG-R


66

Hipòtesis1. Confirmar que en la mostra de relats

creïbles de violència de gènere s’obtindrà una alta presència de criteris GAT-VIG-R.

2. Obtenir perfils narratius diferents en funció de diferents perfils sociodemogràfics. Aparició de determinats criteris en els relats de certs perfils sociodemogràfics.



77

Mostra• N= 31+51 TOTAL N= 82• Es descarten els relats que requereixin

traducció simultània.• Tota mena de relat, amb proves o sense, ja que

no hem aplicat cap filtre.• Compte amb els relats de dones que hagin fet

teràpia en l’àmbit de la violència de gènere, perdescartar que el relat sigui suggestionat des de l’exterior.

• En 44 casos hi ha proves externes de realitat (54%).



88

Metodologia


Realització de 2 entrevistes:

1a) Recollir dades anamnèsiques i sociodemogràfiques i avaluar:

• Competència• Garantia d’un record original i viscut• Compatibilitat de la dinàmica relacional


99

Metodologia

2a) Relat lliure per explorar la història de la relació de parella, els fets denunciats i l’afectació o les seqüeles. Gravada en àudio. Administració de proves psicomètriques (MCMI-III, SCL-90-R).

• Credibilitat narrativa, aplicant els criteris GAT-VIG-R després de sentir la gravació

• Avaluació de trastorns o símptomes clínics• Contrast amb altres declaracions• Puntuació de l’instrument per dos psicòlegs

(doble cec) i unificació de puntuació



1010

Resultats

• Característiques de la mostra.• Valoració global de l’efectivitat de l’instrument

(percentatges).• Relacions entre variables (taules de contingència i

Chi quadrat).• Agrupació de protocols (anàlisi de segmentació):

totes les variables estudiades, tant les sociodemogràfiques com els criteris de l’instrument mateix, s’agrupen en funció d’una variable crítica, i es determina la significació de la possible relació entre elles. L’objectiu és la recerca de conjunts de variables que configuren grups (perfils narratius).

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penalV Jornada d’Assessorament Tècnic Penali IV Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

1111

Característiques de la mostra

•Les dones objecte del nostre estudi són majoritàriament nascudes al país, entre 30 i 40 anys d’edat, amb domicili a Barcelona i un nivell d’estudi corresponent a l’ensenyament obligatori.

•Aquesta dona està ocupada com a mestressa de casa i/o treballant fora de la llar, i té cura d’un o més fills, els quals en depenen econòmicament.

•No ha tingut contactes previs amb els serveis socials, però sí que ha rebut o rep algun tipus de tractament psicològic i/o farmacològic que no té a veure, directament, amb la violència de gènere, ni tampoc amb el consum de substàncies tòxiques.


1212

•No té antecedents personals ni familiars en relació amb la violència en general, ni domèstica en particular. Tampoc téantecedents judicials.

•No presenta conductes impulsives, ni resistència al procés d’exploració.

•Explica un maltractament físic i psicològic, amb una percepcióde la intensitat emocional molt alta, amb un recorregut superior als tres anys, que es duu a terme des de l’inici de la convivència i en el moment del trencament, encara que no hi ha hagut denúncies prèvies.

•És la mateixa víctima qui presenta la denúncia, i és atesa en un període inferior a tres mesos per l’EAT penal corresponent.


1313

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

Valoració global de l’efectivitat de l’instrumentGAT-VIG-R (percentatge)

0

20

40

60

80

100

V1 V2 V3 V4 V5 V6 V7 V8 V9 V10 V11 V12 V13 V14 V15

20102012


1414

FONAMENTS BÀSICS DEL RELAT (2010) (2012)1. Discontinuïtat narrativa 94% 81,7%

CONCRECIÓ I VIVESA NARRATIVA2. Reproducció de converses 81% 69,5%3. Detalls estranys 55% 48,8%4. Por de les represàlies 87% 84,1%5. Imposició i intimitat del secret 61% 42,7%6. Indefensió 61% 43,9%

DETALLS ESPECÍFICS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE7. Ambivalència i ambigüitat envers l’agressor 77% 65,9%8. Dualitat conducta domèstica / imatge social 45% 29,3%9. Violència indirecta, que suscita por i terror 74% 68,3%10. Evolució violència i progressió asimetria de poder 100% 64,6%11. Control ampli masculí cognitivoconductual 87% 72,0% 12. Descripció contextualitzada de microviolències 74% 69,5%13. Estratègies de supervivència de la dona 84% 74,4%14. Relat inhibit amb vergonya 58% 40,2%

INDICADORS MOTIVACIONALS DEL RELAT15. Correccions espontànies 55% 50,0%

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penalV Jornada d’Assessorament Tècnic Penali IV Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

1515

ASIMETRIA DE PODER

La incorporació d’aquesta variable ens permet diferenciar una situacióde violència de gènere dels protocols en què la dona relata situacions de mala relació de parella o conflictes intrafamiliars, o bé situacions de violència comuna esporàdica de la parella.

4 possibles agrupacions en relació amb la credibilitat:– Relat creïble amb asimetria de poder– Relat creïble sense asimetria de poder – Relat no creïble sense asimetria de poder– Relat no creïble amb asimetria de poder


1616

49

5

15 13

05

101520253035404550

Asimetria-creible

Asimetria-No creible

Noasimetria-

creible

Noasimetria-Nocreible

Relacióasimetria-credibilitat

Asimetria x credibilitat


1717

PUNTUACIÓGAT-VIG-R

PUNTUACIÓ ALTA(10-15)

PUNTUACIÓ BAIXA(0-9)

ASIMETRIADE PODER

NO ASIMETRIADE PODER

ASIMETRIADE PODER

NO ASIMETRIA DE PODER

R ela t cre ïb le e n co n text d e r ela ció d e p are lla a sim ètri ca

Si tua ció c om patib le am b els pa trons hab itu als de la violènc ia de gèn ere.

R ela t cre ïb le en e l co n text d ’u na r elac ió d e p ar ella sim ètr ica.

R elat que c orre sp ondr ia a una v iv ènc ia vis cud a pe rò que n o co rres po n a ls paràm etres de la v io lènc ia de gène re ( re lac ió de parel la c onfl ic tiva/ vio le nta s ens e as im etr ia de pod er ent re les p arts ).

R el at n o creï b le en co n text d e rela ció d e p ar ella a sim ètr ica.

R elat p oss ib le m e nt dist orsiona t en algun a m esu ra (a ugm enta t, d iss im ulat, retrac tac io ns , c ontrad ic cions ,) on es don ar ie n elem ents d’as im etr ia de p oder.

Ex cep ci ó: R ela t c reïb le en co ntex t d e re la ció d e parel la as im ètr ica S EM PR E I Q U A N la tes tim oni hag i tingu t ex per iènc ie s d e v iolènc ia prèv ia al llarg d e la s ev a v id a.

R el at n o cre ïb le en co n text d e rela ció d e p ar ella sim ètri ca.

R elat p os sible m e nt d ’una ex per iè nc ia n o v is cu da on ta m po c es do nen elem ents d ’as im etr ia de pod er . S ’ha ur ia de v alo rar la po ss ib il ita t d e s im ulació.

Arbre de decisions


1818

Conclusions: casos creïblesde violència de gènere

2 perfils sociodemogràfics diferenciats que impliquen diferents perfils narratius en funció de la seva exposició prèvia a la violència:

• Dones amb alta puntuació, relacions asimètriques i creïbles, que no informen en general d’experiència prèvia de violència a la seva vida. El relat obtingut és ric, detallat i viu.

• Dones amb baixa puntuació, relacions asimètriques i creïbles, que sí que informen en general d’experiència prèvia de violència a la seva vida. El relat obtingut és més pobre, amb menys detalls i més esquemàtic.


1919

En les persones que viuen la violència com un fet habitual o normal dins la seva història, els relats semblen menys genuïns, són més pobres i menys detallats perquè no estan integrats com a episodis diferenciats dins la història vital i impliquen un menor impacte emocional i un menor efecte disruptiu.

En aquests casos es tendeix a fer una produccióverbal més esquemàtica, amb menys informacióassociada i amb una possible minimització de la gravetat o intensitat dels episodis descrits.


2020

Estaríem donant explicació a relats com el següent:

• Sentència absolutòria per a l’agressor (Pinos Puente, Granada, juny 2010) que deia:

“La excesiva parquedad y la escasísima pasión y grado de convicción con que la mujer expuso su testimonio llamó la atención de forma que ni la agresión ni las amenazas que la víctima refirió en la denuncia quedaron lo suficientemente acreditadas.”

• La víctima va ser assassinada el juliol de 2010.


2121

Conclusions

Importància dels aspectes sociodemogràfics en la valoració pericial de la credibilitat del testimoni en violència de gènere

No es pot partir d’un model pur d’avaluació per criteris, al marge dels aspectes biogràfics.


2222

CONCLUSIONS

El GAT-VIG-R és un instrument pensat i dissenyat per utilitzar-lo dins d’una avaluació psicològica global més àmplia, en la qual pren sentit i s’integren els resultats. Està pensat i dissenyat perquè l’apliquin psicòlegs forenses especialitzats en l’avaluació de la violència de

gènere i la psicologia del testimoni i que, a més, tinguin una formació específica en l’instrument.


2323

Gràcies per la vostra atenció!Comunitat de Psicòlegs

Equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya

revisió de la guia d'avaluació del testimoni en violència de gènere. j.carles guillen, m....

Education