reurbanitzacio del carrer general … · són d’aplicació el codi d’accessibilitat de...

REURBANITZACIO DEL CARRER GENERAL CORTIJO. PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU OCTAVI SANCHEZ INGLADA.Arquitecte

VILAFRANCA DEL PENEDES Desembre de 2008

REURBANITZACIO DEL CARRER GENERAL CORTIJO DE VILAFRANCA DEL PENEDES TRAM AVINGUDA DE TARRAGONA – CARRER AMALIA SOLER

PROJECTE BASIC I D’EXECUCIÓ INDEX DEL PROJECTE I MEMORIA

1. DADES GENERALS 2. MEMORIA DESCRIPTIVA 3. MEMORIA CONSTRUCTIVA 4. NORMATIVA APLICABLE 5. ANNEXOS A LA MEMORIA

II PLÀNOLS III PLEC DE CONDICIONS

1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONOMIQUES 2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

IV AMIDAMENTS V PRESSUPOST

1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 1.1 QUADRE DE PREUS SIMPLES 1.2 QUADRE DE PREUS AUXILIARS 1.3 QUADRE DE PREUS DESCOMPOSTOS

2. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 3. RESUM DE PRESSUPOST

VI PROJECTES PARCIALS I ALTRES SOCUMENTS COMPLEMENTARIS

1.ESTUDI SEGURETAT I SALUT



I MEMORIA



INDEX DE LA MEMORIA 1. DADES GENERALS

1. IDENTIFICACIÓ I AGENTS DEL PROJECTE 2. ALTRES TÈCNICS, RELACIÓ DE PROJECTES PARCIALS I DOCUMENTS COMPLEMENTARIS.

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA ( MD)

1. OBJECTE DEL PROJECTE 2. ANTECEDENTS

2.1 REQUISITS NORMATIUS 2.2 CONDICIONS DE L’EMPLAÇAMENT I L’ENTORN FÍSIC 2.3 SITUACIO ACTUAL DE L’EMPLAÇAMENT

3.DESCRIPCIO DEL PROJECTE 3.1 DESCRIPCIÓ GENERAL 3.2 CONDICIONS URBANISTIQUES 3.3 SUPERFICIES

3. MEMORIA CONSTRUCTIVA ( MC )

1.TREBALLS PREVIS 2. SOLUCIO CONSTRUCTIVA

2.1 DIMENSIÓNS DE CALÇADA I VORERES 2.2 MOVIMENTS DE TERRES 2.3 PAVIMENTACIO 2.4 ENLLUMENAT PUBLIC 2.5 XARXA DE SANEJAMENT 2.5 JARDINERIA I ARBART 2.6 MOBILIARI URBÀ 2.7 SENYALITZACIÓ

4. NORMATIVA APLICABLE 1. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT

5. ANNEXOS A LA MEMORIA

1. REPORTATGE FOTOGRAFIC 2. JUSTIFICACIO DEL COMPLIMENT DEL RD.105/2008 REGULADOR DE LA PRODUCCIÓ I GESTIÓ

DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIO I DEMOLICIÓ, DELS DECRETS 201/1994 I 161/2001 REGULADOR DELS ENDERROCS D’OBRA I ALTRES RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ.

3. CALCUL ENLLUMENTA PUBLIC 4. JARDINERA 5. MOBILIARI URBA 6. CONTROL DE QUALITAT 7. IMATGES CARRER ACABAT



6. TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES 7. PERSONES A OCUPAR

II PLÀNOLS III PLEC DE CONDICIONS IV AMIDAMENTS V PRESSUPOST

1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

1.1 QUADRE DE PREUS SIMPLES 1.2 QUADRE DE PREUS AUXILIARS 1.3 QUADRE DE PREUS DESCOMPOSTOS


VI PROJECTES PARCIALS I ALTRES DOCUMENTS COMPLEMENTARIS 1.ESTUDI SEGURETAT I SALUT



1. DADES GENERALS



1. DADES GENERALS 1. IDENTIFICACIÓ I AGENTS DEL PROJECTE Projecte: Projecte Bàsic i d’Execució de Reurbanització del Carrer General Cortijo de

Vilafranca del Penedès. Tipus d'intervenció: Obra de reurbanització i remodelació de carrer existent. Emplaçament: Direcció: Carrer General Cortijo. Tram compres entre la Avinguda de Tarragona i Carrer

Amàlia Soler. Població: Vilafranca del Penedès Codi Postal: 08720

Promotor: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDES Amb Domicili a: Direcció: Carrer de la Cort, núm.14

Població: Vilafranca del Penedès Codi Postal: 08720 CIF: B-62503057 Tel.: 938920358

Arquitecte: Octavi Sanchez Inglada Número de Col·legiat del COAC: 33.462-6

NIF: 77.307.439-T Direcció: Carrer Hermenegild Clascar, núm.27, 1r-1a. Població: Vilafranca del Penedès Codi Postal: 08720 Tel.: 935385341

2. ALTRES TÈCNICS, RELACIÓ DE PROJECTES PARCIALS I DOCUMENTS COMPLEMENTARIS Estudi de Seguretat i Salut/ Coordinador de Seguretat Direcció E. Material: Raimon Vendrell Ferret . Arquitecte Tècnic

Número de Col·legiat :7686

Enllumenat: Departament Tècnic de FREPI S.A ( Performance in Lighting) Col·laboradors: Montserrat Aragonés Barbansa. Interiorista

Llorenç Ponce Rivas. Maquetista

Vilafranca del Penedès, Desembre de 2008 V.I P ALCALDE L’ARQUITECTE



2. MEMORIA DESCRIPTIVA



2. MEMORIA DESCRIPTIVA 1. OBJECTE DEL PROJECTE L'objecte del projecte és la reurbanització del Carrer General Cortijo, en el tram comprès entre l'Avinguda de Tarragona i el Carrer Amàlia Soler del municipi de Vilafranca del Penedès, comarca de l'Alt Penedès i promogut per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. El projecte compren la pavimentació de calçada i voreres, drenatge de la calçada, enllumenat públic,arbrat i mobiliari urbà. 2. ANTECEDENTS 2.1 REQUISITS NORMATIUS Urbanísticament, el projecte s’ha resolt seguint les directrius del Text Refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vilafranca del Penedès, aprovat definitivament pel ple Municipal en data 23/09/2003. Pel que fa a les seves prestacions la urbanització compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació de l’Edificació ( LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació ( CTE RD. 314/2006). Són d’aplicació el Codi d’Accessibilitat de Catalunya ( Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques ) i el DB SU Seguretat d’Utilització, de manera que es satisfan el requisits bàsic d’accessibilitat i seguretat establerts a la LOE. Igualment es dona compliment a la resta de normativa tècnica, d’àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui d’aplicació.

2.2 CONDICIONS DE L’EMPLAÇAMENT I ENTORN FISIC El municipi de Vilafranca del Penedès, esta situat a la comarca del Alt Penedès, província de Barcelona. El carrer objecte de la intervenció esta situat al centre del municipi de Vilafranca del Penedès, tangent a la Plaça del Penedès i pròxim al nucli antic i les Rambles del municipi. Té el seu inici en l'Avinguda de Tarragona i final en el Passatge Rafael Soler, amb una orientació sud-est nord-oest. Perpendicularment li creuen el carrer Parlament i Migdia i el carrer Amàlia Soler. Esta emplaçat en una trama urbana característica d'eixample on la continuïtat del traçat dels carrers constituïxen l'element bàsic vertebrador de l'edificació. Aquesta s'ha produït en illa tancada amb disposicions relativament uniformes. El carrer General Cortijo és un eix important de transit rodat al ser la connexió natural del centre urbà amb l'Avinguda de Vilanova i la Geltrú , que és la prolongació en el nucli urbà de la Carretera CR 15 d'Igualada a Sitges i per tant, la sortida natural per l’est del municipi de Vilafranca del Penedès. A nivell de trànsit urbà té la consideració de T-30 . A nivell d'itinerari de vianants, el carrer General Cortijo representa una de les connexions naturals del centre urbà amb el Barri de la Girada, de recent construcció. La topografia on aquesta emplaçada el carrer és relativament suau, amb pendent de sud-est a nord-oest.



2.3 SITUACIÓ ACTUAL DE L’EMPLAÇAMENT En aquest apartat del projecte es defineix l’estat actual de l’emplaçament objecte de la reurbanització i també referent als serveis existents a la zona. Situació Urbanística: La zona afectada per les obres de reurbanització té la qualificació de sol urbà. La urbanització del carrer existent es de qualitat estendard amb paviments de panot de formigó i alçada estendards. ( dels 7 als 14 cm ) La calçada presenta escorxaments de l’asfalt existent i deixa a la vista la subase de la calçada que es a base d’adoquí de granet. Actualment hi ha una part del carrer que es fa servir per aparcament de vehicles, en el primer tram. La qualitat de la urbanització es escassa, per el seu estat de deteriorament. Situació Viaria: El carrer General Cortijo és un eix important de transit rodat al ser la connexió natural del centre urbà amb l'Avinguda de Vilanova i la Geltrú , que és la prolongació en el nucli urbà de la Carretera CR 15 d'Igualada a Sitges i per tant, la sortida natural per l’est del municipi de Vilafranca del Penedès. A nivell de trànsit urbà té la consideració de T-30 . A nivell d'itinerari de vianants, el carrer General Cortijo representa una de les connexions naturals del centre urbà amb el Barri de la Girada, de recent construcció. Actualment les voreres son de reduïda dimensió i no te un itinerari accessible per als vianants, malgrat que se’n fa molt d’ús. Activitat Social i Comercial: La zona es troba molt pròxima al centre de la ciutat, que és on es desenvolupen la majoria d’activitats relacionades amb el comerç i l’oci té una gran varietat d’equipaments al seu entorn, hi ha el l’Edifici de l’Ateneu, l’Hotel Pere III i un CAP. Tots aquests equipaments fan que sigui una zona bastant transitada. També existeixen comerços destinats a serveis i la venta al detall. Xarxes de Serveis Urbanístics: Clavegueram: La entitat gestionadora es Aigües de Vilafranca. Existeix una xarxa de clavegueram unitària que recull les aigües pluvials i residuals del carrer. Els col·lectors existents són de formigó i diàmetres 40 – 60 aproximadament. Energia Elèctrica i Enllumenat Públic: La entitat gestionadora es ENDESA A l’àmbit d’actuació i són presents línies de baixa tensió. Actualment disposa de servei d’enllumenat públic, molt escàs per la categoria del carrer. Aquestes línies elèctriques, són aèries. El cablejat passa per les façanes dels edificis existents a l’igual que les lluminàries que estan subjectes a les façanes. Altres Xarxes de Serveis: En la zona d’actuació, existeixen altres xarxes de serveis, com aigua potable ( Aigües de Vilafranca ) gas ( Gas Natural) i Telefonia ( Telefònica ) i cable ( ONO ), que no seran objecte d’intervenció en aquest projecte. Veure ANNEX 1 A LA MEMORIA “ Reportatge Fotogràfic”.



3. DESCRIPCIO DEL PROJECTE 3.1 DESCRIPCIO GENERAL L'objecte del projecte de reurbanització és la remodelació del Carrer General Cortijo en el tram comprès entre l'Avinguda de Tarragona i el Carrer Amàlia Soler, amb una longitud aproximada de 195,50 m lineals. La voluntat del projecte és recollir les demandes dels habitants del municipi, en relació a les mancances existents en aquest carrer, i planteja com objectiu la millora de la mobilitat i seguretat dels mateixos, creant itineraris accessibles per als vianants i aplicant mesures en el disseny de la calçada per a reduir la velocitat dels vehicles sense entorpir el transit fluid necessari per al tipus de via en qüestió. Al mateix temps es pretén dotar el carrer de millores urbanes a nivell d'instal·lacions d'enllumenat públic, xarxa de recollida d'aigües de pluja, senyalització, mobiliari urbà i jardineria. Des del punt de vista urbanístic es pretén convertir el tram de carrer en un passeig i potenciar aquest carrer com connexió natural des del centre urbà i la zona de les Rambles amb el Barri de la Girada de recent construcció en el municipi. També es pretén canviar l'estètica existent en la major part dels carrers de municipi utilitzant en les noves voreres paviments de color argila-sorra que s'ajusten a la carta de colors de paisatge del municipi. Les actuacions previstes per a aconseguir els objectius exposats són: Reducció de la calçada, ampliació de les voreres i eliminació de les zones d'estacionament de vehicles. Actualment el tram del carrer objecte de la remodelació disposa d'una secció de calçada de 6,30 m que permet el transit rodat en direcció única i una franja destinada a estacionament de vehicles. En el tram inicial del carrer accedint des de l'Avinguda de Tarragona, esquerra, es disposa d'una vorera de 3,80 m d'ample fins a l'encreuament amb el carrer Parlament - Migdia. Des de l'encreuament fins al Carrer Amàlia Soler es produeix un canvi de secció de la mateixa vorera que passa a tenir 1,20 m d'ample. La vorera situada a la dreta, te una secció variable que va de 1,05 m a 1,20 m d'ample fins al lliurament amb el carrer Amàlia Soler. El projecte planteja una reducció de la calçada actual del carrer de 6,30 m a 3 m d'ample. Amb aquesta actuació bàsica s'aconsegueix reduir la velocitat dels vehicles i ampliar les voreres dels dos costats del carrer de manera que s'aconsegueixen unes condicions de mobilitat per els vianants i vehicles adequades a la categoria del carrer. Aquesta actuació permet obtenir una secció de vorera constant de 1,80 m accedint al carrer des de l'Avinguda de Tarragona , dreta i a l'esquerra permet ampliar el tram existent fins a l'encreuament amb els carrers Parlament-Migdia de 3,80 m a 6,60 m i de l'encreuament fins al carrer Amàlia Soler de 1,20 m a 3,80 m d'ample. Aquesta ampliació considerable de secció d'aquesta vorera esquerra, permet també plantejar-la com passeig per als vianants. Està previst la substitució dels arbres existents que queden en segona fila (en el tram Avinguda Tarragona - encreuament Carrers Parlament-Migdia) i crear una nova línia d'arbres tangents a la calçada al llarg de tot el carrer potenciant la idea de passeig. Entre la nova línia d'arbres, s'articulen els fanals d'enllumenat públic amb dos sistemes de lluminàries, una orientada cap a la calçada i l'altra cap a la zona per als vianants. També en aquesta zona de passeig creat pel nou entramat, es col·loca el mobiliari urbà necessari, bancs i papereres i com final d'aquest es recupera una font existent. En aquesta vorera més ample està prevista la construcció de dues zones de càrrega i descarrega, una en cada tram del carrer.



En la vorera de la dreta s'ha prioritzat el criteri de mobilitat amb una secció contínua de 1,80 m d'ample sense cap impediment. Aquesta actuació elimina la zona d'estacionament de vehicles existent en el costat dret, entre el tram Avinguda de Tarragona i encreuament amb els carrers Parlament-Migdia. La secció de la plataforma del carrer. El projecte planteja un canvi en la secció longitudinal, fet que provoca la realització de caixa de paviment. - La secció longitudinal del carrer que planteja el projecte de reurbanització, potencia la idea de passeig en el sentit longitudinal del carrer. En aquest sentit, es col·loca el especejament del paviment d'acabat de les noves voreres, que serà a base de peces de 40x40 cm i 40x20 cm de la casa Breinco (model Desert), col·locades a trenca juntes i de color sorra-argila. Amb el mateix objectiu es deixen els passos de vianants, en l'encreuament amb els carrers Parlament i Migdia al mateix nivell que les noves voreres. Aquesta solució permet millorar la mobilitat dels vianants i reduir la velocitat dels vehicles que es creuen amb el carrer General Cortijo. En el sentit longitudinal de la calçada, els passos de vianants es col·loquen al mateix nivell d'acabat que la calçada per a no entorpir la fluïdesa de la circulació de vehicles, excepte en l’encreuament amb els carrers Parlament i Migdia que es crea una gran gual per tal de reduir la velocitat dels vehicles. Tots els passos de vianants es diferencien de la calçada d'asfalt, utilitzant com peça d'acabat llambordes (casa Breinco) amb altes propietats mecàniques. Disposaran també de la corresponent senyalització horitzontal i vertical. Es disposarà de dues zones de càrrega i descàrrega situades a nivell de calçada i una zona de contenidors d'escombraries en superfície, acabats amb el mateix criteri de materials. - La secció transversal de la plataforma del carrer que planteja el projecte, es pot considerar estàndard, amb vorada de 14 cm d'alt respecte a la calçada i en conseqüència dóna un grau de protecció dels vianants respecte als vehicles. Aquesta solució provoca la col·locació de peces especials per a guals de vehicles i guals peatonals en els passos de vianants, descrits anteriorment i situats a nivell de calçada. La pendent màxim d’aquests guals peatonals serà del 12 % per aconseguir un itinerari accessible. Instal·lació d'enllumenat publico En la vorera de major secció (esquerra) resolta a forma de passeig es col·loca l'enllumenat públic (casa Prisma) que és a base de fanals amb dos sistemes d'il·luminació en un mateix pal, una orientada cap a la calçada a 5,50 m d'altura i l'altra cap a la zona per als vianants a 4 m d'altura. Els pals estan col·locats cada 14,40 m i s'articulen entre l'entramat d'arbres projectat, permetent una correcte índex d'il·luminació que garanteix la seguretat de vianants i vehicles. La nova xarxa d'enllumenat públic es connectarà a la caixa general existent en el carrer Amàlia Soler. Recollida d'aigües pluvials La recollida d'aigües pluvials es realitzés a través de la col·locació d'una peça-rigola en cadascun dels extrems de la calçada, en secció transversal on es col·locaran també cada 14 m una reixa amb embornal de formigó. Les aigües seran conduïdes mitjançant tub de PVC enterrat cap a la xarxa de clavegueram existent.



Senyalització El projecte preveu la senyalització horitzontal i vertical de tot el tram del carrer General Cortijo, objecte de la remodelació. La senyalització horitzontal es realitzarà amb pintura de doble component de color blanc i la vertical mitjançant suports verticals ancorats al sòl i plaques rectangulars (40x60), rodones (d.60) i ortogonals (60) amb lamina reflectora, totes elles ajustades a la normativa vigent. També es planteja la substitució dels semàfors per vehicles i vianants existents en el carrer per tal de ajustar-los a la realitat del nou projecte. Jardineria El projecte preveu la plantació d'una nova línia d'arbres tangents a la calçada al llarg de tot el tram del carrer objecte de remodelació, en la vorera de major secció, que potencia la idea de passeig. L'arbre escollit per a aquesta nova línia d'arbres és el Pisardi (Prunus Cerasifera). Les fulles són de color púrpura i les flors de color blanc. Aquest arbre permet crear taques de color que combinen amb els paviments de color argila-sorra escollits per a les noves voreres. Es col·locarà en ritmes de 2,40 m. També està previst la substitució dels arbres existents envellits, Moreres, que queden en segon pla (en el tram Avinguda Tarragona encreuament Carrers Parlament-Migdia) per Acàcies Negres (Gleditsia Triacanthos). Les fulles són de color verd clar i grogues a la tardor. Aquesta segona línia d'arbres permetrà potenciar la idea de passeig i crear un contrast cromàtic interessant amb la primera línia de Pisardis, i una zona d'ombra important durant l'estiu, en el primer part del carrer General Cortijo. Els escocells es resoldran a base de platina de ferro Corten, en els perímetres de trobada amb el paviment i plens de resines drenants de epòxid barrejades amb micrograva. Aquesta solució permet millorar l'accessibilitat dels vianants sense crear impediments. Mobiliari urbà Com criteri per a la selecció del mobiliari urbà utilitzat en el projecte s'han utilitzat bancs, papereres i pilones que ja estan presents en moltes zones públiques i carrers del municipi. Aquest criteri permet unificar la imatge del paisatge urbà del municipi de Vilafranca del Penedès. Es col·locaran bancs, model neobarcino i papereres circulars de forja en la vorera tractada a forma de passeig i pilones model Hospitalet, on sigui necessari, en l'altra vorera. Tot aquest mobiliari urbà és de la casa Benito i durà estampat l'escut del municipi.



3.2 CONDICIONS URBANISTIQUES NORMATIVA URBANISTICA DE APLICACION Text Refós del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vilafranca del Penedès, aprovat definitivament pel ple Municipal en data 23/09/2003. QUALIFICACION URBANISTICA Sòl Urbà (àmbit general d'actuació). SISTEMES AFECTATS-ZONES SU- Sistema viari

En aquest projecte no són d'aplicació altres Normatives de caràcter local a part de les establertes en els punts anteriors. 3.3 SUPERFICIES En les noves alineacions fixades, el desglossament de les superfícies de actuació son les següents: Voreres 1.345,00 m2 Calçada 575,00 m2 SUPERFICIES TOTALS CONSTRUIDES 1.920,00 m2 La longitud aproximada d’actuació per el carrer es de 195,50 m lineals. Vilafranca del Penedès, Desembre de 2008. Octavi Sanchez Inglada. Arquitecte



3. MEMORIA CONSTRUCTIVA



3. MEMORIA CONSTRUCTIVA 1.TREBALLS PREVIS Abans de començar els treballs de moviments de terres i adequació del terreny per l’adaptació a les rasants projectades i excavació de la caixa de paviment, caldrà assegurar, apuntalar o retirar qualsevol element que pugui generar algun perill o inseguretat cap els treballadors o altres persones. Els treballs previs es realitzaran en aquest sentit, senyalitzant els trams afectats per les obres i prenent les mesures de seguretat necessàries i establertes en el Estudi corresponent i annex a aquesta memòria.

2.SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA Les característiques bàsiques de les solucions adoptades en el projecte de reurbanització del carrer General Cortijo es descriuen en aquest apartat. 2.1 DIMENSIONS DE CALÇADA I VORERES Es preveu una calçada central de 3 m d’amplada en un únic carril de circulació. Les voreres seran de 1,80 m de secció relativament constant accedint al carrer des de l'Avinguda de Tarragona, dreta i de 6,60 m i 3,80 m, en la banda esquerra. Aquesta ampliació considerable de secció d'aquesta vorera esquerra, permet també plantejar-la com passeig per als vianants. 2.2 MOVIMENTS DE TERRES Caldrà realitzar moviments de terres i adequació dels terrenys per l’adaptació a les rasants projectades i excavació de la caixa de paviment. Inicialment caldrà enderrocar i treure els adoquins de granet existent en la calçada. Els residus i les terres sobrants es transportaran a l’abocador comarcal. Es realitzarà l’excavació de terres fins a la cota de l’esplanada projectada, realitzant-se simultàniament els desmunts i terraplens necessaris, d’ésser tolerables les terres procedents de l’excavació. Els desmunts i terraplens presents són d’escassa alçada, ja que la traça transcorre per una zona bastant plana. Els terraplens s’escarificaran i es compactaran al 90% del Pròctor Modificat en el nucli, i al 95% els 50 cm superiors, en la coronació. En les zones de desmunt s’escarificarà i compactarà el terreny natural fins al 95% del Pròctor Modificat. Inicialment caldrà enderrocar i treure els adoquins de granet existent en la calçada, les terres sobrants es transportaran a l’abocador comarcal. Posteriorment, i un cop feta l’explanació, es procedirà al refí i anivellament del seient de la nova caixa del paviment definitiu, previ a la col·locació de la base granular. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria.



2.3 PAVIMENTACIO A partir de la interpretació de les alineacions viàries assenyalades en la normativa vigent (Ordre FOM 3460/2003, de 28 de novembre, on s’aprova la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la Instrucció de Tècnica de Carreteres) es proposen les seccions tipus de calçada i vorera que s’expressen als plànols del projecte i que es relaciona a continuació. S’ha de realitzar la demolició de paviment existent de calçada i voreres. Abans de la realització de la pavimentació es procedirà a l’explanada mitjançant l’aportament de material seleccionat i de la pròpia obra. Es considera una esplanada de tipus E1. La categoria de trànsit pesat corresponent és un T3 En les voreres es preveu un tràfic bàsicament de vianants i molt ocasionalment de vehicles per a l’accés als edificis existents. En tot el carrer s’han pres les mesures de disseny adequades ( en les seccions de carrer proposades ) per tal d’aconseguir un itinerari accessible per els vianants i amb el criteri basic de la seguretat. Els nous paviments projectats són: Calçada: Estarà constituïda per una base de tot-ú natural de 15 cm per sobre una base de tot-u artificial de 15 cm, procedent de granulat reciclat amb estesa i piconatge del material al 95% del PM. A sobre s’hi aplicarà un reg de penetració amb Betum asfàltic B-80/100, amb dotació 8 Kg/cm2 i per damunt un paviment de 7 cm de mescal bituminosa continua en calent de composició densa D-12 amb granulat granític i Betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98% de l’assaig Marshall. Tot el paviment tindrà un bombeig del 2% des del centre fins als laterals, on es col·locarà una peça Rigola i els embornals per a la recollida d’aigües pluvials, amb reixa horitzontal a nivell del paviment, que conduiran al col·lector a través d’un pericó sifònic. La Rigola serà de la casa Breinco ( Model Channel Square de 20.20.8 cm ), els embornals, model Delta de la casa Fundicion Benito. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. Vorera: La preparació de les voreres consistirà bàsicament en excavar una caixa de 40 cm de profunditat, aproximadament, sota la rasant definitiva del paviment, i rasa de 80 cm de profunditat per a la col·locació dels serveis necessaris, retirant les terres sobrants a l’abocador o per compensació. Una vegada col·locats els serveis ( enllumenat públic ) previstos al projecte es procedirà al rebliment amb material seleccionat procedent de l’excavació o de préstec fins a la cota de la base de tot-ú. Estaran constituïdes per una capa base de tot-ú artificial de 15 cm de gruix i damunt una capa de formigó HM-20/B/20/l de 15 cm, de consistència tova i grandària màxima del granulat de 20 mm amb malla de barres corrugades d’acer ME 30x15 D:5-5 B 500T 6x 2,2. Per sobre es col·locaran els diferents paviments escollits segons zona i definits en el projecte. Es realitzaran juntes de retracció en la base de formigó en panys de S< 50 m2, que es sellaran amb material elàstic.



El límit de la vorera es realitzarà amb una peça de vorada recta de la casa Breinco, model T5, amb una alçada respecte l’acabat asfaltic de 14 cm. Les lloses del paviment general de les voreres es el model Vulcano de 60.40.8 cm i 40.40.8 cm, de la casa Breinco, color Desierto. Col·locades amb morter mixt 1:2:10 i rebliment de junts amb sorra fina. El pendent transversal del paviment de la vorera serà d’un 1,5% mínim des del lateral fins a la calçada, on es troben els embornals per a la recollida d’aigües pluvials. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. Pas de vianants: En el projecte hi trobem dos tipus de pas de vianants, en el sentit de la caçada. El pas de vianants elevat, que dona continuïtat a les vorades del carrer en sentit longitudinal ( itinerari accessible) es resol a base de tot-ú artificial de 15 cm de gruix i damunt una capa de formigó HM-20/B/20/l de 15 cm, de consistència tova i grandària màxima del granulat de 20 mm amb malla de barres corrugades d’acer ME 30x15 D:5-5 B 500T 6x 2,2. Com a peces d’acabat es col·loca un paviment de llambordins model Tegula, de 10.20.8 cm de gruix, de la casa Breinco. Col·locades amb morter mixt 1:2:10 i rebliment de junts amb sorra fina. Aquest sistema s’utilitzarà per realitzar els guals de transició entre la calçada i el pas de vianants alçat, també en sentit longitudinal del carrer. Com a peces de transició entre els guals ( inclinats ) i la cota de vorera del pas de vianants es col·locarà una peça de transició de reforç. Aquesta peça serà una llosa model Zehn, 60.40.10 de la casa Breinco, que servirà com a base de la pintura de senyalització. El pas de vianants a nivell de calçada, es resolen a base de tot-ú artificial de 15 cm de gruix i damunt una capa de formigó HM-20/B/20/l de 15 cm, de consistència tova i grandària màxima del granulat de 20 mm amb malla de barres corrugades d’acer ME 30x15 D:5-5 B 500T 6x 2,2. Com a peces d’acabat es col·loca un paviment de llambordins model Tegula, de 10.20.8 cm de gruix, de la casa Breinco. Col·locades amb morter mixt 1:2:10 i rebliment de junts amb sorra fina. La diferencia de cota entre el pla del pas de vianants ( a cota de calçada) i la vorera es realitzarà a traves de peces especials de guals peatonals, model V120, ( pendent màxim 12% ) de la casa Breinco. Per a les zones de càrrega i descàrrega situats al pla de la calçada i indicats en els plànols, es limitaran amb el mateix model de vorada recta T30, que la resta del carrer. Aquestes zones es diferenciaran amb un paviment de llambordins model Tegula, de 10.20.8 cm de gruix. Per els guals de vehicles, s’utilitzarà una peça de vorada especial aixamfranat, de la casa Breinco, model v22. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. Tots aquests elements que constitueixen els paviments del carrer compliran les exigències d’itinerari accessible per els vianants en compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya ( Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques ) i el DB SU Seguretat d’Utilització, del CTE.



2.4 XARXA DE SANEJAMNET La xarxa de sanejament prevista en el projecte, es basa en la col·locació d’embornals cada 14,40 m aproximadament, intercalats a les dues bandes de la secció de la calçada. En l’encreuament amb el carrer Migdia-Parlament està prevista la instal·lació d’una canal de 20 x 10 cm i 3 m d’amplada ( calçada ) per la recollida de les aigües pluvials, tan en sentit longitudinal com transversal i connectat a la xarxa de clavagueram existent. La calçada tindrà un bombeig del 2% des del centre fins als laterals, on es col·locarà una peça Rigola i els embornals per a la recollida d’aigües pluvials. S’hauran de realitzar caixes per a embornals de 70x30x85 cm de formigó o fundicio dúctil ( pericó sifònic) per la recollida d’aigües, que conduiran al col·lector de connexió. El bastiment i la reixa practicable, seran el model Delta 45 RO745, de la casa Fundicion Benito La connexió amb la xarxa de clavegueram existent, es realitzarà a través d’un col·lector a base de tub de PVC de 350 mm de diàmetre nominal, amb perfil rígid nervat exteriorment. Les unions seran elàstiques amb massilla adhesiva, col·locats al fons de la rasa i per anar formigonat. 2.5 ENLLUMENAT PUBLIC Per a la redacció i càlculs del Projecte s’han tingut en compte els reglaments i normes en vigor, tant d’enllumenat com d’instal·lacions elèctriques i en concret el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió REBT.

Es consideren els requisits definits al CTE (RD 314/2006) en el DB SU “Seguretat d’Utilització” i en concret la seva Secció 4 “Seguretat enfront el risc causat per a il·luminació inadequada”, així com els definits en el DB HE-3 “Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació” i les especificacions fixades pel D. 21/2006 d’Ecoeficiència.

Es fixen els nivells mínims d’il·luminació per als espais exteriors per vehicles o mixta en 10 lux.

( DB SU, secció 4 )

Es recomanable un nivell mínim entre 20 – 50 lux on hi hagi presencia d’obstacles ( zona vianants ) i 30 lux mínim per la calçada de vehicles. En el projecte de reurbanització es compleixen sobradament els mínims exigits. Es realitzarà l’obra d’enllumenat públic d’acord amb la distribució proposada als plànols, mitjançant tubs soterrats i bases de formigó preparades per a la posterior instal·lació dels suports i les lluminàries. En el projecte es realitzarà el soterrament a 80 cm. de fondària, com a mínim, d’una canalització formada per dos tubs corrugats, exteriorment i llis interiorment, de PVC de 80 mm de diàmetre, per allotjar els conductors elèctrics a base de conducte de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kv, i les corresponents arquetes cegues en cada canvi de direcció i en la trobada de dos conductes, per tal de possibilitar la renovació o reforç posterior de la xarxa d'enllumenat sense necessitat de enderrocar els nous paviments. El sistema d’enllumenat públic proposat, es el model Systempark, de la casa Prisma. Aquest es basa en un únic sistema de fixació que s’acobla als suports columnars de diàmetre 90. Aquest sistema de fixació permet instal·lar les lluminàries a altures variables que van de 3,5 m a 6 m d’alçada i permet combinar diferents sistemes d’aparells d’il·luminació. ( vies urbanes i arres de vianants) Aquest sistema possibilita la renovació o reforç posterior de la xarxa d’enllumenat sense necessitat de enderrocar els nous paviments.



El suport columnars de les lluminàries es realitza amb una solució atornillada a les bases de formigó. El suport tindrà una base versió “ FT”, fixada al peu de formigó amb cargols amb pota i contrabase. Les lluminàries previstes per la il·luminació de la calçada i la zona de vianants son: Systempark Square 400, fixades als suports a una alçada de 5,50 m respecta el pla de treball i lamperes model ST 150 ( segons codificació ILCOS, basada en la nota tècnica IEC/TS 61231 ). Amb una potencia de 150 W i Color 1950 ºK. Systempark Line 130, fixades als suports a una alçada de 4,00 m respecta el pla de treball i lamperes model FD 54 ( segons codificació ILCOS, basada en la nota tècnica IEC/TS 61231 ). Amb una potencia de 54 W i Color 4000 ºK. Aquestes lluminàries s’instal·laran en suports columnars de 6 m d’alçada en distribució en una línea en la vorera de més secció i a uns 14,40 m de distància, tal i com s’indica en els plànols. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. Veure ANNEX 3 A LA MEMORIA “ Càlcul Enllumenat públic”. 2.5 JARDINERIA I ARBRAT El projecte preveu la plantació d'una nova línia d'arbres tangents a la calçada al llarg de tot el tram del carrer objecte de remodelació, en la vorera de major secció, que potencia la idea de passeig. L'arbre escollit per a aquesta nova línia d'arbres és el Pisardi (Prunus Cerasifera), es tracta d'un arbre de desenvolupament petit, de bona adaptació al clima i fulla caducifòlia. Les fulles són de color púrpura i les flors de color blanc. Aquest arbre permet crear taques de color que combinen amb els paviments de color argila-sorra escollits per a les noves voreres. Es col·locarà en ritmes de 2,40 m. També està previst la substitució dels arbres existents envellits, Moreres, que queden en segon pla (en el tram Avinguda Tarragona encreuament Carrers Parlament-Migdia) per Acàcies Negres (Gleditsia Triacanthos). Es tracta d'un arbre de desenvolupament mitjà-gran i fulla caducifòlia. Les fulles són de color verd clar i grogues a la tardor. Aquesta segona línia d'arbres permetrà potenciar la idea de passeig i crear un contrast cromàtic interessant amb la primera línia de Pisardis, i una zona d'ombra important durant l'estiu, en el primer part del carrer General Cortijo. Els escocells es resoldran a base de platina de ferro Corten, en els perímetres de trobada amb el paviment i plens de resines drenants de epòxid barrejades amb micrograva. Aquesta solució permet tenir un itinerari accessible pels vianants. Aquests arbres es preveu la seva dotació amb el corresponent sistema de reg amb la instal·lació de goters autocompensats, és a dir, reg gota a gota. La xarxa serà de tipus PEBD de diàmetre 20 mm. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. Veure ANNEX 4 A LA MEMORIA “ Jardineria”.



2.6 MOBILIARI URBA Pel fet de ser un carrer relativament llarg ( només s’actua en el primer tram) i amb la idea de potenciar el concepte de passeig, s’ha cregut necessari col·locar bancs i papereres en la part de la vorera de major secció, ja que aquest fet no limita l’espai per a vianants. També està previst recuperar una antiga font situada a l’encreuament entre el carrer General Cortijo i el carrer Amàlia Soler. En aquest cas només es col·locaran bancs i papereres: Bancs: Els bancs previstos, són el model Neobarcino, UM304, de la casa fundiciones Benito. Aquests bancs estan compostos per suport de fundició dúctil de color gris i lames de fusta tropical en color natural. En el primer tram del carrer, en la vorera de major secció es col·locaran cada 14,40 m articulats entre la primera línea d’arbres. En el segon tram de carrer i en la mateixa vorera es situen com a final de recorregut. Papereres: Les papereres previstes, són el model BCN, de la casa fundiciones Benito. Aquestes es col·locaran davant de cada banc en el primer tram de carrer i sota les lluminàries peatonals en el segon tram de carrer. La capacitat de les papereres serà de 50 l, tal i com s’indica en els plànols. Les especificacions d’execució, normativa especifica d’aplicació i control de qualitat estan relacionats en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memòria. 2.7 SENYALITZACIÓ El projecte preveu la senyalització horitzontal i vertical de tot el tram del carrer General Cortijo, objecte de la remodelació. També es planteja la substitució dels semàfors per vehicles i vianants existents en el carrer per tal de ajustar-los a la realitat del nou projecte. La senyalització horitzontal es realitzarà amb pintura de doble component de color blanc i la vertical mitjançant suports verticals ancorats al sòl i plaques rectangulars (40x60), rodones (d.60) i ortogonals (60) amb lamina reflectora, totes elles ajustades a la normativa vigent. Tota aquesta senyalització serà indicada i aprovada per els serveis tècnics de l’Ajuntament de Vilafranca.



4. NORMATIVA APLICABLE



NORMATIVA TÈCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D’EDIFICACIÓ D’ACORD AL CTE

Pel que fa a les seves prestacions la reurbanització compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació de l’Edificació ( LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació ( CTE RD. 314/2006). CTE - RD 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’edificació. RD 1371/2007, de 19 d’octubre modificació parcial del RD 314/2006, de 17 de març pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’edificació. Són d’aplicació el Codi d’Accessibilitat de Catalunya ( Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques ) i el DB SU Seguretat d’Utilització, de manera que es satisfan el requisits bàsic d’accessibilitat i seguretat establerts a la LOE.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

RD 1371/2007, de 19 d’octubre de 2007, modificació parcial de RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006).

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)



NORMATIVA TECNICA D’URBANITZACIÓ

GENERAL

Llei 2/2002 d’Urbanisme (DOGC núm. 3600 de 21/03/2002) Llei 10/2004 de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. (DOGC núm. 4291 de 30/12/2004) Decret 287/2003 Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.(DOGC 02/12/2003) Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995) Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991) Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-) (DOGC núm. 2043 de 28/04/1995) VIALITAT Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003) Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003) Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras” (BOE núm. 28 de 2/02/2000)

Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial” (BOE 17/09/1990) UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras” (BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).

Posteriors modificacions:

Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986 Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) Ordre Circular 293/86 T. Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4) Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.

Ordre Circular 299/89. Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89) Ordre Circular 311/90 , de 20 de març.



Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre Circular 325/97, de 30/12/97. Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000). Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer. Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig. Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002)

Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). Ordre Circular 8/01.

Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.

Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991) GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992) Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. 1649 de 25/09/1992) Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991) Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic hidràulic. (BOE 6/6/2003) Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC 21/11/2003) Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003) Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01) Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. (DOGC 22/07/99) Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)



Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento” Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego” Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità

Hidrants d’incendi

Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995) Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96: Condiciones de Protección contra Incendios en los edificios” (BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art. 2.4 ) Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios” (BOE núm. 298 de 14/12/1993)

XARXES DE SANEJAMENT Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC núm. 3894 de 29/05/2003) Reïal Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995) Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986)

XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT Llei 34/1998 del Sector d’Hidrocarburs (BOE 7/10/1998) Decret 2913/1973 “Reglamento general del Servicio Público de Gases Combustibles” (BOE núm. 279 de 21/11/1973 i modificat per BOE 20/02/84) Decret 1091/1975: complementari art. 27 (competències i obligacions) (BOE núm. 121 de 21/05/1975) Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre de 26/10/1983 modifica la Ordre de 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos”. (BOE núm. 267 de 8/11/1983) Modificacions al “Reglamento de redes y acometidas de Combustibles Gaseosos” que afectan a sus Instrucción Técnica Complementaria (ITC)

Ordre 9/03/1994 es modifica l’apartat 3.2.1 de la ITC-MIG 5.1

(BOE núm. 68 de 21/03/1994)

Ordre 29/05/1998 es modifiquen les ITC-MIG –R.7.1 i la ITC-MIG –R.7.2

(BOE 11/06/1998) Real Decret 1085/1992, s’aprova el “Reglamento de la actividad de distribución de gases licuados del petróleo” (BOE núm. 243 de 9/10/92) Ordre 29/01/1986, “Reglamento sobre instalaciones y almacenaje de gases licuados del petróleo en depósito fijo” (BOE núm. 46 de 22/02/1986 i correcció d’errors BOE núm. 138 de 10/06/1986)



XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

Sector elèctric

Llei 54/1997 del Sector elèctric Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001) Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric. (DOGC 18/12/2001)

Alta Tensió

Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”. (BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969

Baixa Tensió

R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. (BOE núm. 224 18/09/2002) En particular:

ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión

ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión

ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución

ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior

ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión

ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas

Centres de Transformació

Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83) Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 183 de 01/08/1984) Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”. (BOE núm. 152 de 26/06/1984) Especificacions tècniques de companyies subministradores

Enllumenat públic

Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient (DOGC 12/06/2001) R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002) Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.



XARXES DE TELECOMUNICACIONS

Especificacions tècniques de les Companyies:

NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”. NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales”. Acuerdo UNESA - C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976 Plec de Condicions de LOCALRET



5. ANNEXOS A LA MEMORIA



ANNEX 1 REPORTATGE FOTOGRAFIC



ANNEX 1 REPORTATGE FOTOGRAFIC En aquest apartat s’adjunta documentació fotogràfica de l’estat actual del carrer General Cortijo. Tram compres entre la Avinguda de Tarragona i Carrer Amàlia Soler.



ANNEX 2 JUSTIFICACIO DEL COMPLIMENT DEL RD.105/2008 REGULADOR DE LA PRODUCCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIO I DEMOLICIÓ, DELS DECRETS 201/1994 I 161/2001 REGULADOR DELS ENDERROCS D’OBRA I ALTRES RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ.

Obra:

Situació:Municipi :

(tones) (m3)

residu d'excavació 102,00 t 60,00 m3

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 0,542 0,54 0,512 0,51formigó 0,084 0,08 0,062 0,06

petris 0,052 766,55 0,082 547,58metalls 0,004 0,00 0,0009 0,00fustes 0,023 0,02 0,0663 0,07vidre 0,0006 0,00 0,004 0,00

plàstics 0,004 0,00 0,004 0,00betums 0,009 355,88 0,0012 456,25

fibrociment 0,01 9,13 0,018 3,66

0,7286 1132,214 t 0,7504 1008,14 m3

residu de construcció Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 0,000 0,045 0,00obra de fàbrica 0,015 0,000 0,018 0,00

formigó 0,032 0,000 0,0244 0,00petris 0,002 0,000 0,0018 0,00altres 0,001 0,000 0,0013 0,00

embalatges 0,038 0,000 0,08 0,00fustes 0,0285 0,000 0,067 0,00

plàstics 0,00608 0,000 0,008 0,00paper i cartró 0,00304 0,000 0,004 0,00

metalls 0,00038 0,000 0,001 0,00

residu de construcció 0,000 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

residu d'enderroc

residu d'enderroc

Carrer General CortijoVILAFRANCA DEL PENEDES Comarca : ALT PENEDES

REURBANITZACIO DEL CARRER GENERAL CORTIJO. Tram Av.Tarragona - C/ Amalia Soler

RE

SID

US

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

G

ener

de

2005

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

1/2

si x no

Metalls si no

Fustes si no

Plàstics si no

Vidre si no

Potencialment perillosos si X

Altres no perillosos si no

x

Adreça

102,00 t 60,00 m3

1132,21 t 1008,14 m3

Càlcul de la fiança 205,50 m3 6,01 1235,06 euros1008,00 m3 12,02 12116,16 euros

m3

13351,22 euros

Notes:

RE

SID

US

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

G

ener

de

2005

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

(1) Quantitat total de residu si no es reutilitza a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada(2) Quantitat total de residu

Total de residus d'excavacióTotal de residus de construcció i enderroc

1213,50

Total fiança

Codi

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

eu/m3

eu/m3Residus d'enderroc, construcció i vials (2) Residus d'excavació (1)

Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( decret 161/2001)

Nom

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus de l'enderroc en contenidors o espais reservats pels seguents residus

Els residus es gestionaran fora de l'obra en: Instal·lacions de reciclatge

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

Petris, obra de fàbrica i formigó

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

GESTIÓ DE RESIDUS

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

OLERDOLA

E-657.99

2/2

]

Total i de vials Per Partides

Superfície a enderrocar m2


obra de fàbrica 0,542 0,542 0,512 0,512formigó 0,084 0,084 0,062 0,062

petris 0,052 0,052 0,082 0,082metalls 0,004 0,004 0,0009 0,0009fustes 0,023 0,023 0,0663 0,0663vidre 0,0006 0,0006 0,004 0,004

plàstics 0,004 0,004 0,004 0,004altres 0,004 0,004 0,008 0,008

0,7136 0,71 t 0,7392 0,74 m3

Superfície a enderrocar 0 m2


obra de fàbrica 0,338 0 0,3825 0formigó 0,711 0 0,5253 0

petris 0,051 0 0,0347 0metalls 0,016 0 0,0036 0fustes 0,0017 0 0,0047 0vidre 0,0016 0 0,001 0

plàstics 0,0008 0 0,007 0betum 0,009 0 0,0012 0altres 0,009 0 0,00153 0

1,1381 0,00 t 0,96153 0,00 m3



obra de fàbrica 0,558 0 0,527 0formigó 0,345 0 0,255 0

petris 0,035 0 0,024 0metalls 0,0078 0 0,0017 0fustes 0,023 0 0,0644 0vidre 0,0008 0 0,0005 0

plàstics 0,0004 0 0,004 0altres 0,006 0 0,001 0

0,976 0,00 t 0,8776 0,00 m3



granulats 0,42 766,500 0,3 547,50betums 0,195 355,875 0,25 456,25

altres 0,005 9,125 0,002 3,65

0,62 1131,50 t 0,552 1007,40 m3

FITXA RESUM

ENDERROCRESIDUS D'OBRES DE REHABILITACIÓ , REFORMA I AMPLIACIÓ

REFORMA / REHABILITACIÓ AMPLIACIÓ / REMUNTES

Residus d'enderroc de construcció tipus : habitatge d'obra de fàbrica

residu d'enderroc Residus d'enderroc de construcció tipus: habitatge d'estructura de formigó

residu enderroc vials

residu d'enderroc Residus d'enderroc de construcció tipus: nau industrial d'obra de fàbrica

residu enderroc

Residus d'enderroc de vials (no inclou excavació de rases)

enderroc total, vials 1/2

Total i de vials Per Partides

Volum m3 (tones/m3) (tones)

grava i sorra compacta 0,00 2 0,00grava i sorra solta 0,00 1,7 0,00argiles 0,00 2,1 0,00terra vegetal 60,00 1,7 102,00terraplé 0,00 1,7 0,00pedraplé 0,00 1,8 0,00altres 0,00 0 0,00

60,00 m3 102,00 t 60,00 m3

Superfície construïda 0 m2


sobrants d'execució 0,05 0 0,045 0obra de fàbrica 0,015 0 0,018 0

formigó 0,032 0 0,0244 0petris 0,002 0 0,0018 0altres 0,001 0 0,0013 0

embalatges 0,038 0 0,08 0fustes 0,0285 0 0,067 0

plàstics 0,00608 0 0,008 0paper i cartró 0,00304 0 0,004 0

metalls 0,00038 0 0,001 0

0,00 t 0,125 0,00 m3Residu d'ampliació d'edifici

Residus d'excavació Densitat residu real Pes residu

Tipus de terres d'excavació

Total residu excavació

Residus de construcció d'ampliació d'edifici (ampliació en lateral o remunta)

RESIDUS D'OBRES DE REHABILITACIÓ , REFORMA I AMPLIACIÓENDERROC REFORMA / REHABILITACIÓ FITXA

RESUM AMPLIACIÓ / REMUNTES

ampliació amb nous fonaments 1/1



ANNEX 3 CALCUL ENLLUMENAT PUBLIC



ANNEX 3 CALCUL ENLLUMENAT PUBLIC 3.1 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT PUBLIC El present estudi d’electricitat fa referència a la instal·lació de subministrament i distribució d’energia elèctrica del Carrer General Cortijo. Els subministraments seran per a l’enllumenat públic de l’espai. Inclou els següents conceptes:

- Connexió elèctrica - Comptatge i Quadre elèctric - Línies elèctriques i proteccions

Prescripcions reglamentàries Per a la realització d’aquest projecte s’han de tenir en compte les següents normes i reglaments: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, Decret 2413/1973 de 20 de setembre i les seves Instruccions Complementaries MIE-BT. Instruccions Tècniques Complementaries del Reglament de Baixa. I totes aquelles normatives i reglaments que afectin a les instal·lacions a realitzar en el moment de la seva execució, així com la normativa reglamentària de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i les de caràcter Autonòmic. Consideracions tècniques Tot el conjunt d’instal·lacions corresponents a electricitat s’estudien tenint en compte les següents consideracions: L’energia és subministrada en forma de corrent trifàsic a 380/220 V. La caiguda de tensió màxima admissible en el dimensionat de conductors serà del 3 % corresponent als circuits d’enllumenat. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ Potència a contractar per l’enllumenat públic La potència total prevista per l’enllumenat públic serà de 2.856 W. Veure fulls annexes càlcul enllumenat. Subministrament elèctric El subministrament elèctric es realitzarà des del quadre elèctric de distribució i protecció, situada a uns 50 m aproximadament al carrer Amàlia Soler. La tensió de subministrament serà a 3x380/220 V i freqüència de 50 Hz.



Comptatge S’instal·larà al mòdul de comptatge existent o s’instal·larà un de nou, d’acord a la Normativa d’aplicació, integrat en el quadre d’enllumenat públic. Aquest mòdul de comptatge d’acord amb la potència a contractar serà electrònic i estarà ubicat dins de l’armari del quadre d’enllumenat. Les característiques particulars del sistema de comptatge i protecció general seran les que determini la Companyia Subministradora i l’Ajuntament aprovades per la Direcció General d’Energia. La instal·lació d’aquest mòdul es realitzarà seguint el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions. Quadre elèctric de distribució i protecció Es disposa d’un Quadre Elèctric per a la distribució i protecció de l’enllumenat públic situat a uns 50 m aproximadament. Aquest quadre complirà la Normativa del REBT. Aquest quadre no es de nova construcció, es ha dir, que ja es troba situat en un carrer pròxim al del projecte. A continuació s’esmenten els elements que contindrà l’armari del quadre elèctric: Caixa general de protecció. Comptador electrònic directe per a tot tipus de contractació. Proteccions contra sobreintensitats i contactes indirectes per cada uns dels circuits d’enllumenat. Equip de mesura. Estabilitzador-regulador de tensió doble flux. El quadre general de distribució disposarà de l’embarrat de posada a terra, del qual partirà la línia principal de terra, fins a connexió a l’elèctrode de terra, disposada a l’exterior al pou registrable o anell de terra. El dimensionament dels diferents circuits es realitza tenint en compte la intensitat màxima admissible pels conductors, i la caiguda de tensió màxima que s’ha comentat anteriorment. Per al seu càlcul es tindran en compte del coeficient de majoració 1,8 per a lluminàries de descàrrega. Tota maniobra estarà degudament protegida per un interruptor magnetotèrmic de valor màxim 6 A, o bé per fusible de calibre no superior a 6 A i tensió adequada. Canalitzacions Des del quadre Elèctric de Distribució i Protecció de l’enllumenat partirà en instal·lació soterrada un canalització formada per dos tubs corrugats, exteriorment i llis interiorment, de PVC de 80 mm de diàmetre, per allotjar els conductors elèctrics a base de conducte de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kv. Aquests tubs, aniran protegits amb formigó HM-20 i per sobre s’acabarà d’ompli la rasa amb material tolerable de compactació del 95 P.M. Es disposarà de les corresponents arquetes cegues en cada canvi de direcció i en la trobada de dos conductes, per tal de possibilitar la renovació o reforç posterior de la xarxa d'enllumenat sense necessitat de enderrocar els nous paviments Els tubs disposaran d’un espai de reserva en previsió d’augment de circuits. Les derivacions i empalmes i connexions dels circuits elèctrics del Quadre Elèctric de Distribució i Protecció s’efectuaran dins de caixes aïllants amb el mateix grau de protecció que les canalitzacions. No podran distribuir-se per la mateixa canalització circuits amb tensions diferents.



Els diferents circuits que parteixen del quadre aniran correctament identificats amb etiquetes als cables. Els diferents conductors s'identificaran de la següent manera: Color groc-verd: conductor de protecció. Color blau: conductor neutre. Color negre, marró i gris: conductor de fase. La separació en paral·lelismes i creuaments de la canalització elèctrica de la resta estarà d’acord al REBT i a la normativa de la Companyia Elèctrica Subministradora.

Sistema de protecció

Protecció contra sobrecàrregues i tallacircuits Per a la protecció contra intensitats permanents o de tallacircuits, es col·locaran els següents elements: Cada llumenera estarà protegida per uns fusibles que tallin els circuit en cas de sobreintensitats que puguin aparèixer en el seu funcionament. Es col·locaran interruptors automàtics mangnetotèrmics per cada línia que s derivi del quadre general. Es col·locaran fusibles de protecció en aquells punts de les línies que no quedin protegits pel seu interruptor automàtic. S’instal·larà l’interruptor general automàtic magnetotèrmic (ICP) de característiques adequades d’acord amb les condicions de servei i segons les indicacions de la Companyia Subministradora. Protecció contra contactes Directes: Per a la protecció contra contactes directes els conductors que s’instal·laran tindran un aïllament de tensió nominal de 1000 V. Indirectes: Per a la protecció contra contactes indirectes, el sistema adoptat consistirà en la connexió a terra de les manses metàl·liques i uns dispositius de ruptura per intensitat de defecte, que seran interruptors diferencials de sensibilitat 30 mA. Es connectaran a terra els següents elements: Quadre de distribució i comandament a l’origen de la instal·lació amb una piqueta de coure de 16 mm de diàmetre i de 2 m unida al quadre mitjançant conductor de coure. Columnes dels punts de llum mitjançant la instal·lació d’una piqueta de coure de 2 m de profunditat i 16 mm de diàmetre unida a la columna metàl·lica mitjançant conductor de coure enterrat; a més hi haurà una línia de terra de 35 mm2 de coure despullat que unirà totes les columnes. En lloc de la piqueta de coure i tal com indiquen els plànols es podrà substituir aquesta per una planxa d’acer de les característiques indicades en els mateixos. Tots els elements metàl·lics accessibles aniran units a la xarxa general de terra. Es comprovarà la resistència a terra de manera que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a 24 V, modificant la connexió a terra en cas de no acomplir-se aquesta condició.



Lluminàries

Les lluminàries previstes per la il·luminació de la calçada i la zona de vianants son: Systempark Square 400: Fixades als suports a una alçada de 5,50 m respecta el pla de treball. Lamperes model ST 150 ( segons codificació ILCOS, basada en la nota tècnica IEC/TS 61231 ). Amb una potencia de 150 W i Color 1950 ºK. Systempark Line 130: Fixades als suports a una alçada de 4,00 m respecta el pla de treball. Llamperes model FD 54 ( segons codificació ILCOS, basada en la nota tècnica IEC/TS 61231 ). Amb una potencia de 54 W i Color 4000 ºK. Veure fulls annexes Fotografies Lluminàries

3.2 CÀLCUL ENLLUMENAT

En aquest apartat s’adjunta càlcul de l’enllumenat públic, en funció a la seva distribució i relacionada en els plànols del projecte.



CALCUL ENLLUMENAT PUBLIC - Fulls de Càlcul instal·lació

CARRER GENERAL CORTIJONotas Instalación : FLUORESCENCIA h. 4mCliente: AJUNTAMENT VILAFRANCACódigo Proyecto: 019-011-09Fecha: 26/01/2009

Notas:

L-1L-2 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7 L-8L-9 L-10 L-11 L-12 L-13 L-14

Nombre Proyectista: Performance in LightingDirección: Via Cesare Battisti 1 - 10123 TorinoTel.-Fax: Tel. 011/5069220

Observaciones:

LIGHT PERFORMER (c)OxyTech Srl www.performanceinlighting.com Página 1

CARRER GENERAL CORTIJOPerformance in Lighting

019-011-09Via Cesare Battisti 1 - 10123 Torino

26/01/2009Tel. 011/5069220

1.1 Información ÁreaSuperficie Dimensiones Ángulo[°] Color Coeficiente Ilum.Media Luminancia Media

[m] Reflexión [lux] [cd/m²]

Suelo 98.05x16.71 Plano RGB=237,201,116 60% 54 10.29

Dimensiones Paralelepípedo que incluye el Área [m]: 98.05x16.71x0.00Rejilla Puntos de Medida del Paralelepípedo [m]: dirección X 2.00 - Y 0.98Potencia Específica del Plano de Trabajo [W/m2] 1.292Potencia Espec. de Iluminación del Pl. de Trab. [W/(m2 * 100lux)] 2.398Potencia Total [kW]: 1.428

1.2 Parámetros de Calidad de la InstalaciónSuperficie Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx

Plano de Trabajo (h=0.00 m) Iluminancia Horizontal (E) 54 lux 4 lux 176 lux 0.08 0.02 0.31Suelo Iluminancia Horizontal (E) 54 lux 4 lux 176 lux 0.08 0.02 0.31

Tipo Cálculo Sólo Dir. + Equipo + Sombras




26/01/2009Tel. 011/5069220

2.1 Vista 2D en PlantaEscala 1/750

0.00 7.50 15.00 22.50 30.00 37.50 45.00 52.50 60.00 67.50 75.00 82.50 90.00 97.50 105.00

0.00

7.50

15.00

22.50

L-1L-2 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7 L-8

L-9 L-10 L-11 L-12 L-13 L-14




26/01/2009Tel. 011/5069220

2.2 Vista FrontalEscala 1/750

0.00 7.50 15.00 22.50 30.00 37.50 45.00 52.50 60.00 67.50 75.00 82.50 90.00 97.50 105.00

0.00

7.50L-1L-2 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7 L-8L-9 L-10 L-11 L-12 L-13 L-14




26/01/2009Tel. 011/5069220

3.1 Información Luminarias/Ensayos Ref. Línea Nombre Luminaria Código Luminaria Luminarias Ref.Lamp. Lámparas

(Nombre Ensayo ) (Código Ensayo ) N. N.

A PRISMA S-SISTEMPARK SQUARE SYSTEMPARK SQUARE400/A 150W 8052 7 LMP-A 1(W 02/A 150 [94] CR) (05144094)

B PRISMA S-SISTEMPARK LINE SYSTEMPARK LINE130 54W T5 8011 7 LMP-B 1(IS 154 ETRC 54W T5 POS.A) (05097911F=+2VH)

3.2 Información LámparasRef.Lamp. Tipo Código Flujo Potencia Color N.

[lm] [W] [°K]

LMP-A ST 150 SONT150 15000 150 1950 7LMP-B FD 54 FQ 54 W/840 4450 54 4000 7

3.3 Tabla Resumen LuminariasRef. Lum. On Posición Luminarias Rotación Luminarias Código Luminaria Factor Código Lámpara Flujo

X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] Cons. [lm]

A 1 X 7.50;9.84;5.50 0;0;90 8052 0.80 SONT150 1*150002 X 19.50;9.88;5.50 0;0;90 0.803 X 33.90;9.94;5.50 0;0;90 0.804 X 48.26;9.95;5.50 0;0;90 0.805 X 62.71;9.97;5.50 0;0;90 0.806 X 77.04;9.98;5.50 0;0;90 0.807 X 89.09;10.09;5.50 0;0;90 0.80

B 1 X 7.49;11.39;4.00 0;0;90 8011 0.80 FQ 54 W/840 1*44502 X 19.49;11.43;4.00 0;0;90 0.803 X 33.88;11.54;4.00 0;0;90 0.804 X 48.26;11.56;4.00 0;0;90 0.805 X 62.68;11.64;4.00 0;0;90 0.806 X 77.09;11.53;4.00 0;0;90 0.807 X 89.08;11.60;4.00 0;0;90 0.80




26/01/2009Tel. 011/5069220

4.1 Valores de Iluminancia sobre:SueloO (x:0.55 y:0.28 z:0.00) Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx

DX:2.00 DY:0.98 Iluminancia Horizontal (E) 54 lux 4 lux 176 lux 0.08 0.02 0.31


X

Y

-0.00 7.50 15.00 22.50 30.00 37.50 45.00 52.50 60.00 67.50 75.00 82.50 90.00 97.50

-0.00

7.50

15.00

xy

z

8 1020 42109 46 48 108 41 23 70 83 26 33 104 53 20 55 100 31 27 88 68 6341 104 1623 107 107 44 111 106 30 49 128 62 27 88 117 36 38 119 82 27 67 127 9250 69 1739 83 43 46 83 39 20 98 123 23 31 153 56 19 63 148 29 24 131 16172 25 24 516 17 32 14 10 32 37 11 12 44 19 10 22 45 12 11 40 4319 10

Escala 1/750 No todos los puntos de medida son visibles




26/01/2009Tel. 011/5069220

4.2 Valores de Iluminancia sobre:Suelo_1O (x:24.56 y:4.21 z:0.00) Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx

DX:2.00 DY:0.98 Iluminancia Horizontal (E) 53 lux 6 lux 169 lux 0.10 0.03 0.31


X

Y

-0.01 2.49 4.99 7.49 9.99 12.49 14.99 17.49 19.99 22.49 24.99 27.49

0.02

2.52

5.02

7.52

10.02

xy

z

23 38 70 104 83 46 26 22 33 63 104 90 53 2826 45 86 121 101 56 30 25 40 77 122 108 63 3328 48 95 130 109 61 32 27 43 85 125 116 69 3628 49 98 128 112 62 32 27 43 88 123 117 70 3627 47 101 147 121 60 31 27 41 88 141 130 69 3424 41 103 169 128 54 27 24 36 86 157 141 62 3020 36 98 165 123 47 23 20 31 81 153 136 56 2516 28 77 135 101 37 18 16 25 63 126 112 42 2013 19 52 89 66 24 14 13 18 42 82 73 28 1510 13 32 32 37 16 11 10 12 27 44 41 19 117 9 18 19 21 11 8 7 9 17 24 23 13 86 6 11 12 13 7 6 6 6 10 14 13 8 6

Escala 1/250




CALCUL ENLLUMENAT PUBLIC – Fotografies Lluminàries



SYSTEMPARK SQUARE I LINE

SYSTEMPARK LINE



ANNEX 4 JARDINERIA



ANNEX 4 JARDINERAIA ARBRES S’ha realitzat un estudi de la vegetació de la zona per tal d’escollir el tipus d’arbres més adequats i ajustats a la idea del projecte. Actualment al carrer General Cortijo, en el tram compres entre l’Avinguda de Tarragona i carrer Amàlia Soler, existeix una plantació de moreres en el primer tram del carrer. (en el tram Avinguda Tarragona encreuament Carrers Parlament-Migdia) Aquest arbres són bells i tenen una aspecte poc agradable degut al creixement que han tingut. Alguns d’ells presenten malalties característiques de l’especia. A recomanació dels tècnics municipals s’ha cregut oportú substituir-los. Les zones arbrades mes pròximes al carrer General Cortijo, són la Plaça Penedès, la Rambla Sant Francesc i l’Avinguda de Tarragona. El projecte preveu la plantació d'una nova línia d'arbres tangents a la calçada al llarg de tot el tram del carrer objecte de remodelació, en la vorera de major secció. L'arbre escollit per a aquesta nova línia d'arbres és el Pisardi (Prunus Cerasifera): Es tracta d'un arbre de desenvolupament petit, de bona adaptació al clima i fulla caducifòlia. Les fulles són de color púrpura i les flors de color blanc. Aquest arbre permet crear taques de color que combinen amb els paviments de color argila-sorra escollits per a les noves voreres. Es col·locarà en ritmes de 2,40 m. L’arbre escollit per substituir les moreres existent es l’ Acàcies Negres (Gleditsia Triacanthos): Es tracta d'un arbre de desenvolupament mitjà-gran i fulla caducifòlia. Les fulles són de color verd clar i grogues a la tardor. Es col·locarà en ritmes de 4,80 m. Aquesta segona línia d'arbres permetrà crear un contrast cromàtic interessant amb la primera línia de Pisardis, i una zona d'ombra important durant l'estiu. En aquests arbres es preveu la seva dotació amb el corresponent sistema de reg amb la instal·lació de goters autocompensats, és a dir, reg gota a gota. La xarxa serà de tipus PEBD de diàmetre 20 mm. A continuació es fa una breu descripció de les característiques d’aquests tipus d’arbres escollits per el carrer General Cortijo.



PRUNUS CERASIFERA

Família: Rosaceae

Nom comú: Prunera vermella, Cirerer de Pissard, Prunera de Japó, Prunera japonesa, Prunera mirobolán, Prunera mirobolano, Prunus pisardi, Prunera pissardi, Pisardi, Cirerer de jardí, Prunera de fulla vermella, Prunera de jardí

Origen: Oest d’Àsia, Caucas.

Descripció: Arbre caducifoli de fins a 6-7 m d'altura amb el fullatge obert i ascendent. L'escorça és llisa i fosca. Les fulles són alternes, simples, ovalades o el·líptiques, de 2-7 cm de longitud. Són de marge serrat, ápiç agut i glabras, a excepció del nervi central en el revés. És de coloració verda que es torna de color ví a la primavera. Les flors generalment són solitàries de 2-2,5 cm de diàmetre, de color blanc o rosat. Creixen abans que les fulles. El fruit és una drupa vermellosa-groguenca globosa, glabra que amida uns 2,5 cm de diàmetre i madura a l'estiu, són fruits comestibles. Època de floració: Març-maig. Cultiu i usos: Es multiplica per llavors i per esqueixos. Suporta gran varietat de climes càlids i freds. Vegeta bé en sòls calcaris i pobres sempre que tingui la humitat suficient. S'utilitza en jardineria bé com arbust, amb ramificació des de la base, o com arbret, amb la creu alta. Permet les podes, pel que pot ser utilitzat igualment com tanca alta.



GLEDITSIA TRIACANTHOS

Família: Caesalpiniaceae

Nom comú: Acàcia de tres espines, acàcia de tres punxes, acàcia negra.

Origen: Amèrica del Nord.

Descripció: Arbre de fulla caduca d'uns 20-25 m, de copa àmplia i poc densa. Tronc i branques amb espines, encara que existeix una varietat “inerme”, és a dir, sense espines, escorça esquerdada, marró grisenca, branques molt ben distribuïdes. Fulles alternes, pinnades o bipinnades de 10-20 cm amb 9-21 folíols oblongs-lanceolats i arrodonits en el ápiç, verd fosques i velludes. Flors oloroses i melíferas, unisexuals o hermafrodites en penjolls estrets i pèndols, no ornamentals, les masculines verdes i en penjolls poc florits. Fruit ornamental en llegum indehiscent de 30 a 45 cm de color marró fosc brillant que sol perdurar durant tot l'hivern en l'arbre. Espines de 2-15 cm, simples o ramificades. Brolla tard a la primavera i llença les fulles a la tardor. Època de floració: Abril-juny. Cultiu: Es multiplica per llavors. Espècie rústica i resistent al fred, la sequera, la pobresa del sòl i a la pol·lució. Té creixement ràpid i admet molt bé la poda. S'utilitza com arbre d'alineació o com exemplar aïllat.



ESCOSELLS Els escocells per els arbres, seran de 80 x80 cm en les Acàcies i de 60 x 80 cm en els Pisardis. Es resoldran a base de platina de ferro Corten de 10 mm en els perímetres de trobada amb el paviment. Aquests escocells s’ompliran amb resines drenants de epòxid de color i barrejades amb micrograva, per tal de crear un itinerari accessible per els vianants. Per sota s’hi haurà posat 15 cm d’àrid tipus ull de perdiu.



ANNEX 5 MOBILIARI URBÀ



ANNEX 5 MOBILIARI URBÀ Com criteri per a la selecció del mobiliari urbà en el projecte s'han utilitzat bancs i papereres que ja estan presents en moltes zones públiques i carrers del municipi. Aquest criteri permet unificar la imatge del paisatge urbà del municipi de Vilafranca del Penedès Bancs: Els bancs previstos, són el model Neobarcino, UM304, de la casa fundiciones Benito. Aquests bancs estan compostos per suport de fundició dúctil de color gris i lames de fusta tropical en color natural. En el primer tram del carrer, en la vorera de major secció es col·locaran cada 14,40 m articulats entre la primera línea d’arbres. En el segon tram de carrer i en la mateixa vorera es situen com a final de recorregut.

Papereres: Les papereres previstes, són el model BCN, de la casa fundiciones Benito. Aquestes es col·locaran davant de cada banc en el primer tram de carrer i sota les lluminàries peatonals en el segon tram de carrer. La capacitat de les papereres serà de 50 l, tal i com s’indica en els plànols.



ANNEX 6 CONTROL DE QUALITAT



CONTROL DE QUALITAT Tots els productes de la construcció que s’incorporin en caracter permanent en aquest urbanització, disposaran de marcatge CE, segons la directiva de productes de construcció 89/106/EE, transposada pels RD 1630/1992 i RD 1329/1995. El Plà de control de qualitat del total dels materials que constitueixen l’obra objecte d’aquest projecte, s’epecifica en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memoria. Es realitzaran tots els controls a peu d’obra i comprovacions de documentació per tal de complir amb les especificacions establertes en el Plec de Condicions Tècniques d’aquesta memoria. Vilafranca del Penedès, Desembre de 2008. Octavi Sanchez Inglada. Arquitecte



ANNEX 7 IMATGES CARRER ACABAT



ANNEX 7 IMATGES CARRER ACABAT En aquest apartat s’adjuntes imatges virtuals del carrer General Cortijo un cop realitzats els treballs de reurbanització.



6. TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES

7. PERSONAS A OCUPAR PER L’EXECUCIÓ DE LES OBRES



6. TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES El termini previst per a l'execució de les obres contingudes en el present projecte és de 5 mesos a partir de la signatura de l'Acta de Replanteig. S'haurà de tenir present que l'execució de les obres s'haurà de realitzar sense tallar el transit de vehicles al tractar-se d'un carrer de consideració T-30 . Per aquest motiu el contractista de l'obra haurà d'executar les obres projectades per trams

7. PERSONAS A OCUPAR PER L’EXECUCIÓ DE LES OBRES En resposta a l'articulo 5, punt 2.3, del RD 9/2008, de creació del Fons Estatal d'Inversió Local, la previsió aproximada de persones a ocupar en l'execució de l'obra projectada és de 13 persones. Aquests dos apartats, punts 6 i 7, quedaran explícitament determinats en el Plec de Condicions Administratives redactat per l’ Ajuntament de Vilafranca del Penedès.



II. PLANOLS El PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER GENERAL CORTIJO, conté els plànols generals i de detall necessaris per a la descripció de l’obra projectada. Els plànols es toben com a documents independents ( caixa del projecte ) a aquesta memòria. L’ordre dels plànols es el següents: P.1 EMPLAÇAMENT P.2 ESTAT ACTUAL P.3 PLANTA PROJECTE I SECCIO LONGITUDINAL P.4 PLANTA PROJECTE – TRAM AV.DE TARRACONA CARRERS PRLAMENT -MIGDIA P.5 PLANTA PROJECTE – TRAM CARRERS PRLAMENT –MIGDIA CARRER AMALIA SOLER P.6 DETALL 1. PLANTA P.7 DETALL 1. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.8 DETALL 2. PLANTA P.9 DETALL 2. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.10 DETALL 3. PLANTA P.11 DETALL 3. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.12 DETALL 4. PLANTA P.13 DETALL 4. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.14 DETALL 5. PLANTA P.15 DETALL 5. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.16 DETALL 6. PLANTA P.17 DETALL 6. SECCIO I DETALLS CONSTRUCTIUS P.18 ENLLUMENAT PUBLIC P.19 JARDINERIA DETALLS La Direcció facultativa es reserva el dret de canviar o modificar tots els aspectes que cregui oportuns durant la realització de l'obra i que afectin els plànols adjunts, si les circumstàncies així ho aconsellessin. Si es creu oportú, es realitzaran plànols complementaris per tal de detallar millor les solucions adoptades per l’execució del projecte. Vilafranca del Penedès, Desembre de 2008. Octavi Sanchez Inglada. Arquitecte



III PLEC DE CONDICIONS

1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONOMIQUES 2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES



P1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONÒMIQUES



P1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONÒMIQUES CONDICIONS GENERALS

Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars

del Projecte.

Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-

ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el

contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o

constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic,

així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del

contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es

refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que

existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a

interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions

literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.



CONDICIONS GENERALS

Condicions Facultatives Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques

L'ARQUITECTE DIRECTOR Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director:

a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl.

b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de

resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per

aconseguir la solució arquitectònica correcta.

d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció

pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la

recepció.

f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte

Tècnic, el certificat de final d'obra.

L'APARELLADOR O ARQUITECTE TÈCNIC Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:

a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes

d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener.

b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el

control de qualitat i econòmic de les obres.

c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament amb l'Arquitecte i

amb el Constructor.

d) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball,

controlant-ne la seva correcta execució.

e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles

de bona construcció.

f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials,

instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control,

així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la

qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà

puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués

s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte.

g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les

certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra.

h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.



EL CONSTRUCTOR Article 5.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant

les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i

complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema

d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels

subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen,

comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o perprescripció de l'Aparellador o

Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de

idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi

practiquin.

g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per

l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

Epígraf 2 : De les obligacions i drets generals de l Constructor o Contractista

VERIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació

aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari,

sol.licitarà els aclariments pertinents.

PLA DE SEGURETAT I SALUT Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o

bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra,

pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la

designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut

durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i

treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives

fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament

o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes

respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes

en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.



OFICINA A L'OBRA Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on

s'hi puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

- El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j)

Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada

per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en

matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder

de la Direcció Facultativa.

REPRESENTACIÓ DEL CONTRACTISTA Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu

a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb CONDICIONS

GENERALS facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a

la Contracta.

Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars

d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els

casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor

s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal

segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense

cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

PRESÈNCIA DEL CONSTRUCTOR EN L'OBRA Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present

durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les

visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es

considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i

liquidacions.

TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i

aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte,



sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits

de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de

projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus

d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o

indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament

per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva

signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de

l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el

Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el

qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités.

Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les

seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i

execució del projecte.

RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de

la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són

d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents.

Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap

reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant

exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció

que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

RECUSACIÓ PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER L'ARQUITECTE Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per

aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius

per als reconeixements i medicions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent,

però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o

negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè

aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials,

subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les

seves obligacions com a Contractista general de l'obra.



Epígraf 3 : Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans Auxiliars

CAMINS I ACCESSOS Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu

tancament o vallat.

L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora.

REPLANTEIG Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències

principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a

càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada

aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de

ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit.

COMENÇAMENT DE L'OBRA. RITME D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars,

desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec

esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a

terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o

Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

ORDRE DELS TREBALLS Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells

casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

FACILITAT PER A ALTRES CONTRACTISTES Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar

totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres

Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que

tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres

conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

AMPLIACIÓ DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISYES O DE FORÇA MAJOR Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no

s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es

formula o tramita el Projecte Reformat.

El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les

obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter



urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost

addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

PRÓRROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués

començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats,

se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de

l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix

l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això

s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa

sol.licita.

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats,

al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en

què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que

prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció

Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de

les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la

Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

OBRES OCULTES Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se

n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents

s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al

Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar

suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les

medicions.

TREBALLS DEFECTUOSOS Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les

"Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels

treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs

que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala

execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats sense que li exoneri de

responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que



aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses

i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o

defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les

condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de

ser verificada la recepció definitiva de

l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que

s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es

plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà.

VICIS OCULTS Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis

ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la

recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que

suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte.

Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment,

en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

DELS MATERIALS I DELS APARELLS. LA SEVA PROCEDÈNCIA Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts

que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques

preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a

l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual

s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

PRESENTACIÓ DE MOSTRES Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb

l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

MATERIALS NO UTILITZABLES Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc

adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions

particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o

Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte

el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.



MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en

aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions

formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a

instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres

que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en

condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de

l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor

prefereixi substituir-los per altres en condicions.

DESPESES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per

persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1.

del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

NETEJA DE LES OBRES Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de

materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com

adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

OBRES SENSE PRESCRIPCIONS Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin

prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el

Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció

Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

Epígraf 4 : de les recepcions d'edificis i obres annexes

DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat

del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de

l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin

intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com

intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les

obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra.



Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor

les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los,

finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

DOCUMENTACIÓ FINAL D'OBRA Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les

especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que

s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21

d'abril.

MEDICIÓ DEFINITIVA DELS TREBALLS I LIQUIDACIÓ PROVISIONAL DE L'OBRA Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o

Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu

representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva

signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat

retinguda en concepte de fiança.

TERMINI DE GARANTIA Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol

cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

CONSERVACIÓ DE LES OBRES REBUDES PROVISIONALMENT Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions

provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades

per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions,

seran a càrrec de la Contracta.

DE LA RECEPCIÓ DEFINITIVA Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual

forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del

Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i

quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

PRÓRROGA DEL TERMINI DE GARANTIA Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les

condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els

terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests

terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.



DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTAT RESCINDIDA Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que

es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre

els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una

altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article

35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles

39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte

Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

Condicions Econòmiques

Epígraf 1: Principi general

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les

quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment

establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les

garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

Epígraf 2: Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que

s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu

total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

FIANÇA PROVISIONAL Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi

part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant

estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100)

com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en

el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars

del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent

(10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en

qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de

Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada

l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que

acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.



L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el

dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

EXECUCIÓ DE TREBALLS AMB CÀRREC A LA FIANÇA Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en

les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà

executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la

fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import

de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no

fossin de recepció.

DE LA SEVA DEVOLUCIÓ EN GENERAL Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30)

dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li

acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris,

subministraments, subcontractes...

DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcions parcials,

tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

Epígraf 2: Dels preus

COMPOSICIÓ DELS PREUS UNITARIS Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes,

els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

ES CONSIDERAN COSTOS DIRECTES: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en

l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que

siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i

enfermetats professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o

funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips

anteriorment citats.



ES CONSIDERARAN COSTOS INDIRECTES: Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers,

pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu

adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge

dels costos directes.

ES CONSIDERARAN DESPESES GENERALS: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració,

legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els

contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17

per 100.)

BENEFICI INDUSTRIAL El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

PREU D'EXECUCIÓ MATERIAL S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte

el

Benefici Industrial.

PREU DE CONTRACTA El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici

Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

PREUS DE CONTRACTA. IMPORT DE CONTRACTA Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i

ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu

d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial

de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions

Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

PREUS CONTRADICTORIS Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi

introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna

circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de

començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si

subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del

projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.



RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o

observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en

el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència

a Facultatives).

FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació

dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc,

al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que

l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un

muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió

corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el

Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de

la oferta.

EMMAGUETZAMENT DE MATERIALS Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la

Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de

l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

Epígraf 3: Obres per administració

ADMINISTRACIÓ Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva

realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé

mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

OBRES PER ADMINISTRACIÓ DIRECTA Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o

mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per

aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els

materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les

operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes



obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari,

ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble

personalitat de Propietat i Contractista.

OBRES PER ADMINISTRACIÓ DELEGADA O INDIRECTA Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un

Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs

que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les

següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses

inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar,

bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs,

l'elecció dels materials i

aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular

la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus

coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb

la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent

(%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor.

LIQUIDACIÓ D'OBRES PER ADMINISTRACIÓ Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran

les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica"

vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el

Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els

documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el

dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant

el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les

esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i

ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra

durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió

de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin

intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100),

entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius



d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el

Benefici Industrial del mateix.

ABONAMENT ALS CONSTRUCTOR DELS COMPTES D'ADMINISTRACIÓ DELEGADA Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada,

els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel

propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de

l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes

per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

NORMES PER A L'ADQUISICIÓ DELS MATERIALS I APARELLS Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva

el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i

adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus

i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que

preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en

alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos

generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat

que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per

l'Arquitecte-Director.

Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin

als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del

quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor

en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues

parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable

dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els

accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les

mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen.

En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que

poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els

treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.



Epígraf 4: De la valoració i abonament dels treballs FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec

Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà

així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació,

disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne

variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a

la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs

executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base

per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos

emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de

Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de

Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres

executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la

medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els

preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el

present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a

les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació,

l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota

d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta

nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas

contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la

seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin,

donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari

contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions

Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la

certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.



El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-

se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del

Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i

tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que

es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de

les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es

refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen.

MILLORES D'OBRES LLIURAMENT EXECUTADES Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de

preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de

fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o,

en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri

de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre

en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en

l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment

que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada,

s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les

unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà

íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import

d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb

anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà

d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el

seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total

amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i

Benefici Industrial del Contractista.

ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole

especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no

fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les

despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A

més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el

tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.



PAGAMENTS Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per

l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat

treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no

s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant

el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que

es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus

fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a

que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia,

prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o

de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

Epígraf 5: De les indemnitzacions mútues

IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI D'ACABAMENT DE LES OBRES Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import

total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat

en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

DEMORA DELS PAGAMENTS Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el

termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent

(4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre

l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-

se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació

corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin

les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de

l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la

demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha

invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini

d'execució que tingui assenyalat al contracte.



Epígraf 6: Varis MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit

l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells

previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les

medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les

contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva

execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels

nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments

d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin

una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERO ACCEPTABLES Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons

l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al

Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins

el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir

l'esmentat termini.

ASSEGURANÇA DE LES OBRES Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la

seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el

valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en

el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni

l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al

Contractista es farà per certificacions, com la resta dels

treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document

públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del reconstrucció de la part

sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui

resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials

emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel

sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la

indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel

sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la

seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici

afectada per l'obra.



Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el

Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la

seva prèvia conformitat o objeccions.

CONSERVACIÓ DE L'OBRA Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini

de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva,

l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la

vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per

compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com

en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que

l'Arquitecte-Director fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del

Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la

vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra,

durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions

Econòmiques".

UTILITZACIÓ PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia

autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de

adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte

conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició

ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués

acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa

d'aquell i amb càrrec a la fiança.

Vilafranca del Penedès, Desembre de 2008. Octavi Sanchez Inglada. Arquitecte



PC2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

Pressupost : NEUTRES

Plecs de Condicions

B011 NEUTRES

SPB

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Aigües utilitzades per algun dels usos següents:

- Confecció de formigó

- Confecció de morter

- Confecció de pasta de guix

- Reg de plantacions

- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc.

- Humectació de bases o subbases

- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la

pràctica.

Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de

formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús

d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.

Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha

antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que

acompleix totes aquestes característiques:

Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234): >= 5

Total de substàncies dissoltes (UNE 7-130): <= 15 g/l

Sulfats, expressats en SO4- (UNE 7-131)

- En cas d'utilitzar-se ciment SR: <= 5 g/l

- En la resta de casos: <= 1 g/l

Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7-178)

- Formigó pretesat: <= 1 g/l

- Formigó armat: <= 3 g/l

- Formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l

Hidrats de carboni (UNE 7-132): 0

Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235): <= 15 g/l

Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment

- Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de

Hormigón Estructural (EHE).

B031 SORRES

SPB


Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra

procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment

autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu.

Pág.1

Pressupost : SORRES

Plecs de Condicions

S'han considerat els tipus següents:

- Sorra de marbre blanc

- Sorra per a confecció de formigons, d'origen:

- De pedra calcària

- De pedra granítica

- Sorra per a confecció de morters

- Sorra per a reblert de rases amb canonades


Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que

estableixi explícitament la DF.

No ha de tenir argiles, margues o altres materials estranys.

Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%

Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082): Baix o nul

SORRA DE MARBRE BLANC:

Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0%

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Mida dels granuls (Tamís 4 UNE_EN 933-2): <= 4 mm

Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 1% en pes

Partícules toves (UNE 7-134): 0%

Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic

20 kN/m3 (UNE 7-244): <= 0,5% en pes

Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,4% en

pes

Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507-1/2): Nul·la

Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <=

0,8% en pes

Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE 83-124 EXP)

- Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes

- Formigó pretesat: <= 0,03% en pes

Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment

- Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

Estabilitat (UNE 7-136):

- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10%

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2):

- Granulat gruixut:

- Granulat arrodonit: <= 1% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcàri: <= 1% en pes

- Granulat fí:


- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o

alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap

classe específica d'exposició: <= 10% en pes

Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8):

- Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 75

- Resta de casos: >= 80

Friabilitat (UNE 83-115): <= 40

Absorció d'aigua (UNE 83-133 i UNE 83-134): <= 5%

SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2):

- Granulat gruixut:

Pág.2

Pressupost : SORRES

Plecs de Condicions


- Granulat fí:


- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o

alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes

- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap

classe específica d'exposició: <= 15% en pes

Valor blau de metilè(UNE 83-130):

- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en

pes

- Resta de casos: <= 0,3% en pes

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents:

+-------------------------------------------------+

¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦

¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦

¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦

¦-----------¦------------------¦------------------¦

¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦

¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦

¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦

¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦

¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦

¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦

¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦

¦-----------¦------------------¦------------------¦

¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦

¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦

¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦

+-------------------------------------------------+

Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt

Contingut de matèries perjudicials: <= 2%

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:

El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus

de la construcció.

El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o

química sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc

d'utilització.

No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures,

capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.

S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades.

Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la

direcció facultativa i la justificació mitjançant els assajos que pertoquin que es

compleixen les condicions requerides per l'us al que es pretén destinar.


CONDICIONS GENERALS:


Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec.

Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat.

Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha

d'estar a disposició de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents:

- Nom del subministrador

- Número de sèrie del full de subministrament

- Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat

- Data del lliurament

- Nom del peticionari

- Tipus de granulat

Pág.3

Pressupost : SORRES

Plecs de Condicions

- Quantitat de granulat subministrat

- Denominació del granulat(d/D)

- Identificació del lloc de subministrament




SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:



SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la

Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.


Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol,

reguladora dels residus.

SORRES PER A ALTRES USOS:

No hi ha normativa de compliment obligatori.

B033 GRAVES

SPB


Granulats utilitzats per a algun dels usos següents:

- Confecció de formigons

- Confecció de barreges grava-ciment per a paviments

- Material per a drenatges

- Material per a paviments

El seu origen pot ser:

- Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural

- Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals

- Granulats procedents d'escòries siderúrgiques

- Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions,

provenints d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus

Els granulats naturals poden ser:

- De pedra granítica

- De pedra calcària

Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat

són els següents:

- Granulats reciclats provinents de construcció de maó

- Granulats reciclats provinents de formigó

- Granulats reciclats mixtes

- Granulats reciclats prioritariament naturals


Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes

provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós,

granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures.

Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix

a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament

la DF.

Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.

Pág.4

Pressupost : GRAVES

Plecs de Condicions

No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes.

Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE_EN 933-2)


El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus

de la construcció.

El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o

química sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc

d'utilització.

No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures,

capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ:

El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior

al 10% en pes.

Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes

Contingut d'elements metàl·lics: Nul

Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS:

El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs.

Contingut de formigó: > 95%


Ús admissible:

- Drenatges

- Formigons de resistencia característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I

o Iib

- Protecció de cobertes

- Bases i subases de paviments

GRANULATS RECICLATS MIXTES:

El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels

elements massissos > 1600 kg/m3.

Contingut de ceràmica: <= 10% en pes

Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes


Ús admissible:

- Drenatges

- Formigons en massa

GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS:

Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents

de formigó.

Ús admissible:

- Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb

S'han considerat les següents utilitzacions de les graves:

- Per a confecció de formigons

- Per a drens

- Per a paviments

- Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2

GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES

Contingut de silicats inestables: Nul

Contingut de compostos fèrrics: Nul

GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Si el formigó porta armadures, la grandària màxima del granulat és el valor més petit dels

següents:

- 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre

un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de

formigonat)

Pág.5

Pressupost : GRAVES

Plecs de Condicions

- 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un

angle <=45º (amb la direcció de formigonat)

- 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents:

- Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim

- Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de

l'encofrat sigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim

Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a

cada cas.

Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2):

- Per a graves calcàries: <= 2% en pes

- Per a graves granítiques: <= 1% en pes

- Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3%

- Per a granulats reciclats mixtos: < 5%

Coeficient de forma per a granulats naturals o reciclats de formigó o prioritariament

naturals (UNE 7-238): >= 0,20

Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 0,25% en pes

Partícules toves (UNE 7-134): <= 5% en pes

Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic

20 kN/m3 (UNE 7-244): <= 1% en pes

Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1):

- Granulats reciclats mixtos: < 1% en pes

- Altres granulats: <= 0,4% en pes

Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1):

<= 0,8% en pes

Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE 83-124 EX):

- Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en pes

- Formigó pretesat: <= 0,03% en pes

L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir:

- Pretensat: <= 0,2% pes del ciment

- Armat: <= 0,4% pes del ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment

Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0%

Contingut de ió Cl-:

- Granulats reciclats mixtos: < 0,06%

Contingut de matèria orgànica per a granulats naturals o reciclats prioritariament

naturals (UNE 7-082): Baix o nul

Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...):

- Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5%

- Altres granulats: Nul

Contingut de restes d'asfalt:

- Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5%

- Altres granulats: Nul

Reactivitat:

- Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE

146-508 EX): Nul·la

- Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la

Estabilitat (UNE 7-136):

- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 12%

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18%

Absorció d'aigua:

- Granulats naturals (UNE 83-133 i UNE 83-134): < 5%

- Granulats reciclats provinents de formigó: < 10%

- Granulats reciclats mixtos: < 18%

- Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5%

GRAVA PER A DRENATGES:

La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7-050) i el garbellat

ponderal acumulat pel tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica

ha de ser fixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per

drenar i del sistema de drenatge.

Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" NLT 149): <= 40

Pág.6

Pressupost : GRAVES

Plecs de Condicions

Equivalent de sorra: > 30

Si s'utilitza granulats reciclats caldrà comprovar que l'inflament sigui inferior al 2%

(UNE 103-502).




CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT:

Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha

d'estar a disposició de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents:

- Nom del subministrador


- Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat

- Data del lliurament

- Nom del peticionari

- Tipus de granulat

- Quantitat de granulat subministrat

- Denominació del granulat(d/D)

- Identificació del lloc de subministrament

El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que

garanteixi el compliment de les especificacions establertes a l'art.28.3 de la norma EHE,

si el material s'ha d'utilitzar en la confecció de formigons.




GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:



GRAVA PER A PAVIMENTS:

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas

generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

GRAVA PER A DRENATGES:

Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la norma 5.1.-IC: Drenaje

Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC:

Drenaje superficial


Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos.



B037 TOT-U

SPB


Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm.


- Tot-u natural

- Tot-u artificial


Pág.7

Pressupost : TOT-U

Plecs de Condicions

El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que

determini la DF.

No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o química

apreciable sota les condicions possibles més desfavorables.

No ha de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a

d'altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.

Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres

matèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa.

TOT-U NATURAL:

El tot-u natural ha d'estar compost de granulats procedents de graveres o dipòsits

naturals, sòls naturals o per la mescla d'ambdòs.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos:

+------------------------------------------------+

¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦

¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦

¦ 933-2 (mm) ¦ ZN40 ZN25 ZN20 ¦

¦------------¦-----------------------------------¦

¦ 50 ¦ 100 -- -- ¦

¦ 40 ¦ 80-95 100 -- ¦

¦ 25 ¦ 60-90 75-95 100 ¦

¦ 20 ¦ 54-84 65-90 80-100 ¦

¦ 8 ¦ 35-63 40-68 45-75 ¦

¦ 4 ¦ 22-46 27-51 32-61 ¦

¦ 2 ¦ 15-35 20-40 25-50 ¦

¦ 0,500 ¦ 7-23 7-26 10-32 ¦

¦ 0,250 ¦ 4-18 4-20 5-24 ¦

¦ 0.063 ¦ 0-9 0-11 0-11 ¦

+------------------------------------------------+

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la

fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):

- Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35

- Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40

Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

- T00 a T1: > 35

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30

- Vorals de T3 i T4: > 25

Plasticitat:

- Trànsit T00 a T3: No plàstic

- T4:

- Límit líquid (UNE 103103): < 25

- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6

- Vorals sense pavimentar:



TOT-U ARTIFICIAL:

El tot-u artificial ha d'estar compost de granulats procedents de la trituració, total o

parcial, de pedra de cantera o de grava natural.

Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions,

provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. En obres

de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar

continguda dins d'un dels fusos següents:

+------------------------------------------------+

¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦

¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦

¦ 933-2 (mm) ¦ ZA25 ZA20 ZAD20 ¦

¦------------¦-----------------------------------¦

¦ 40 ¦ 100 -- -- ¦

Pág.8

Pressupost : TOT-U

Plecs de Condicions

¦ 25 ¦ 75-100 100 100 ¦

¦ 20 ¦ 65-90 75-100 65-100 ¦

¦ 8 ¦ 40-63 45-73 30-58 ¦

¦ 4 ¦ 26-45 31-54 14-37 ¦

¦ 2 ¦ 15-32 20-40 0-15 ¦

¦ 0,500 ¦ 7-21 9-24 0-6 ¦

¦ 0,250 ¦ 4-16 5-18 0-4 ¦

¦ 0,063 ¦ 0-9 0-9 0-2 ¦

+------------------------------------------------+

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la

fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):

- Trànsit T0 a T2: < 30

- T3, T4 i vorals: < 35

Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

- T00 a T1: > 40

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35

- Vorals de T3 i T4: > 30

Plasticitat:

- Trànsit T00 a T4: No plàstic

- Vorals sense pavimentar:










* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del

pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos

a firmes y pavimentos.

* Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones

del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.




B051 CIMENTS

SPB


Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que,

amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un

cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.

S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-03 amb les característiques següents:

- Ciments comuns (CEM)

- Ciments d'aluminat de calci (CAC/R)

- Ciments blancs (BL)

- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)

Pág.9

Pressupost : CIMENTS

Plecs de Condicions


En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la

Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de

qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les

normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de

Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta

ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la

Comunitat Europea.

Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.

El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de

produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg

i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i

mantenir estabilitat de volum a llarg termini.

No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb

l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o

comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del

pes sec del ciment.

CIMENTS COMUNS (CEM):

Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reals Decrets 1630/1992

de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol.

Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-

EN 197-1.

Tipus de ciments:

- Ciment Pòrtland: CEM I

- Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II

- Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III

- Ciment putzolànic: CEM IV

- Ciment compost: CEM V

Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o

barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus

poden ser A, B o C.

Addicions del clinker pòrtland (K):

- Escòria de forn alt: S

- Fum de sílice: D

- Putzolana natural: P

- Putzolana natural calcinada: Q

- Cendra volant Sicília: V

- Cendra volant calcària: W

- Esquist calcinat: T

- Filler calcari L: L

- Filler calcari LL: LL

Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i

addicions:

+------------------------------------------------------+

¦ Denominació ¦ Designació ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦

¦ ¦ CEM II/B-S ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦

¦ ¦ CEM II/B-P ¦

¦ ¦ CEM II/A-Q ¦

¦ ¦ CEM II/B-Q ¦

Pág.10


Plecs de Condicions

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦

¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦

¦ ¦ CEM II/A-W ¦

¦ ¦ CEM II/B-W ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦

¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦

¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦

¦ ¦ CEM II/A-LL ¦

¦ ¦ CEM II/B-LL ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦

¦ ¦ CEM II/B-M ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦

¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦

¦ ¦ CEM III/C ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦

¦ ¦ CEM IV/B ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦

¦ ¦ CEM V/B ¦

+------------------------------------------------------+

En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM

IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker

han de ser declarats a la designació del ciment.

La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la

norma UNE-EN 197-1.

Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de

durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.

CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC/R):

Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.

D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener

de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).

Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades al capítol 7

de la norma UNE 80310.

CIMENTS BLANCS (BL):

Ciments homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de

ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor.

Índex de blancor (UNE 80117): >= 85



La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat

que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per

als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.

La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de

complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) s ó n l e s m a t e i x e s q u e l e s

especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.

CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):



Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el

tipus, subtipus i addicions:

+------------------------------------------------------+

Pág.11


Plecs de Condicions

¦ Denominació ¦ Designació ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦

¦ ¦ II/B-S ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦

¦ ¦ II/B-P ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦

¦ volants ¦ II/B-V ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦

¦ forn alt ¦ III/B ¦

¦ ¦ III/C ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦

¦ ¦ IV/B ¦

¦---------------------------------------¦--------------¦

¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦

+------------------------------------------------------+

Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques,

químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns

homòlegs de la norma UNE-EN 197-1.

Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-

2.


Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.

El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE,

segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa

l'apartat 7.2.1 del CTE:

- Sistema 1+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE

del producte

El fabricant ha de lliurar un full de característiques del ciment on s'indiqui la classe i

proporcions nominals de tots els seus components.

A l'albarà hi han de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial

- Data de subministrament

- Identificació del vehicle de transport

- Quantitat subministrada

- Designació i denominació del ciment

- Referència de la comanda

- Referència del certificat de conformitat o de la marca de qualitat equivalent

- Advertències en matèria de seguretat i salut per a la manipulació del producte

- Restriccions d'utilització

Si el ciment es subministra en sacs, als sacs hi ha de figurar les següents dades:

- Dates de producció i d'ensacat del ciment

- Pes net

- Designació i denominació del ciment


- Restriccions d'utilització

- Advertencies en matèria de seguretat i salut per a la maipulació del producte

El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:

- Inici i final d'adormiment

- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes

Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.

Pág.12


Plecs de Condicions

Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat,

protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no

s'alterin les seves condicions.

Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:

- Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos

- Classes 42,5 : 2 mesos

- Classes 52,5 : 1 mes




Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de

los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y

productos prefabricados.

Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a

normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de

hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.

Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la

libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE.

Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la

Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de

construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.

Real decreto 1797/2003, de 26 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción para la

recepción de cementos (RC-03).

UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de

conformidad de los cementos comunes.

UNE 80310:1996 Cementos de aluminato de calcio.

UNE 80305:2001 Cementos blancos.

UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes

al agua de mar.

B053 CALÇS

SPB


Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, compost principalment per

òxids o hidròxids de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors

d'òxids de silici, ferro i alumini.


- Calç amarada en pasta CL 90

- Calç aèria CL 90

- Cal hidràulica natural NHL 2

- Cal hidràulica natural NHL 3,5

- Cal hidràulica natural NHL 5

CAL AMARADA EN PASTA:

Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa

per obtenir una pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini.


CALÇ AÈRIA CL 90:

Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters.

Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2): >= 90% en pes

Contingut de MgO (UNE-EN 459-2): <= 5% en pes

Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): <= 2% en pes

Contingut de CO2 (UNE-EN 459-2): <= 4% en pes

Pág.13

Pressupost : CALÇS

Plecs de Condicions

Finura de la mòlta per a calç en pols (UNE-EN 459-2)

- Material retingut al tamís 0,09 mm: <= 7%

- Material retingut al tamís 0,2 mm: <= 2%

Estabilitat de volum (UNE-EN 459-2)

- Pastes amarades: Passa

- Altres calçs:

- Mètode de referència: <= 20

- Mètode alternatiu: <= 2

Densitat aparent per a calç en pols (UNE-EN 459-2) Da: 0,3 <= Da <= 0,6 kg/dm3

Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2) (h):

- Pastes amarades: 45% < h < 70%

- Altres calçs: <= 2%

CAL HIDRÀULICA NATURAL:

Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): =< 3% en masa

(un contigut de SO3 > 3% i < 7% es admissible, amb la condició de que la estabilitat sigui

confirmada després de 28 dies de conservació en aigua, segons l'assaig donat en la norma

UNE-EN 196-2)

Contingut de calç lliure (UNE-EN 459-2):

- Calç del tipus NHL 2: >= 15% en pes

- Calç del tipus NHL 3,5: >= 9% en pes

- Calç del tipus NHL 5: >= 3 % en pes


Subministrament: Envasada adequadament, de manera que no experimenti alteració de les

seves característiques.




- Sistema 2: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de

producció en fàbrica emès per l'organisme d'inspecció

A l'embalatge, o be a l'albarà de lliurament, hi ha de constar com a mínim la següent

informació:

- Nom o marca comercial i adreça del fabricant

- Referència a la norma UNE-EN 459-1

- Designació de la cal segons l'apartat 4 de l'esmentada norma

- Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets

1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol

Emmagatzematge: Es tindran en compte les normes indicades en les fitxes de seguretat per a

les classes de calç. Aquestes fitxes de seguretat han de ser les recomanades oficialment

o, en el seu defecte, les facilitades pel subministrador.




UNE-EN 459-1:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y

criterios de conformidad

UNE-EN 459-1/AC:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y

criterios de conformidad.

UNE-EN 459-2:2002 Cales para la construcción. Parte 2: Métodos de ensayo.

UNE-EN 459-3:2002 Cales para la construcción. Parte 3: Evaluación de la conformidad.

B064 FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA

SPB


Pág.14

Pressupost : FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA

Plecs de Condicions

Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central

formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de

juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:

Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport

han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE.

La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació

i s'expressarà, com a mínim, la següent informació:

- Consistència

- Grandària màxima del granulat

- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó

- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats

- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació

- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat

La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A

- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó

pretesat

- R: Resistència característica especificada, en N/mm2

- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: F fluida, B tova, P plàstica i S seca

- TM: Grandària màxima del granulat en mm.

- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó

En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició

de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de

grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les

limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació

aigua/ciment).

En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsabl e d e l a

congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat,

consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les

haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.

En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la

designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'ha

d'especificar abans de l'inici del subministrament.

El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de

la norma EHE.

Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres

volants ni addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice.

Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us

de cendres volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si

s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum

de sílice no ha de superar el 10% del pes del ciment.

La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la

producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast

de la DF, o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell

nacional o d'un país membre de la CEE.

Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.

En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment

utilitzat.

Tipus de ciment:

- Formigó en massa: Ciments comuns (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials (UNE 80307)

- Formigó armatCiments comuns (UNE-EN 197-1)

- Formigó pretesatCiments comuns tipus CEM I, II/A-D (UNE 80307)

- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)

- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents

als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor

d'hidratació (UNE 80303-3)

Classe del ciment: 32,5 N

El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en

funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de c i m e n t

Pág.15


Plecs de Condicions

considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:

- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3

- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3

- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3

- A totes les obres: <= 400 kg/m3

La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en

funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el

tipus d'exposició més favorable ha de ser:

- Formigó en massa: <= 0,65 kg/m3

- Formigó armat: <= 0,65 kg/m3

- Formigó pretesat: <= 0,60 kg/m3

Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313):

- Consistència seca: 0 - 2 cm

- Consistència plàstica: 3 - 5 cm

- Consistència tova: 6 - 9 cm

- Consistència fluida: 10-15 cm

L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir:

- Pretensat: <= 0,2% pes del ciment

- Armat: <= 0,4% pes del ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment

Toleràncies:

- Assentament en el con d'Abrams:

- Consistència seca: Nul

- Consistència plàstica o tova: ± 1 cm

- Consistència fluida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTIS O PANTALLES FORMIGONATS “IN SITU”

Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:

- <= 32 mm

- <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals

Dosificacions d'amasat:

- Contingut de ciment:

- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3

- Formigons submergits: >= 375 kg/m3

- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6

- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs):

- Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3

- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3

El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de

mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de

formigonar.


SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:

Subministrament: En camions formigonera.

El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant

una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.

Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres

substàncies que puguin alterar la composició original.

Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les

dades següents:

- Nom de la central que ha elaborat el formigó


- Data de lliurament

- Nom del peticionari i del responsable de la recepció

- Especificacions del formigó:

- Resistència característica

Pág.16


Plecs de Condicions

- Formigons designats per propietats:

- Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE

- Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància)

- Formigons designats per dosificació:

- Contingut de ciment per m3

- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE

- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)

- Tipus, classe i marca del ciment

- Grandària màxima del granulat

- Consistència

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha

- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té

- Designació específica del lloc de subministrament

- Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc

- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega

- Hora límit d'us del formigó






PILOTIS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”


Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.

B07 MORTERS DE COMPRA

SPB


Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.


- Morter adhesiu

- Morter sintètic de resines epoxi

- Morter sec de ciment 1:4, amb additius plastificants

- Morter d'anivellament

- Morter refractari

- Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres

- Morter de ram de paleta

El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que

al afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una

capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós.

El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a

resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns,

llars de foc, etc.



ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:

Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultat

una pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en

exterior o interior.


- Adhesiu cimentos (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i càrregues

Pág.17

Pressupost : MORTERS DE COMPRA

Plecs de Condicions

minerals, que s'han de barrejar amb aigua just abans d'utilitzar-se.

- Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en

dispersió aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser

utilitzada.

- Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i

càrregues minerals que el seu enduriment resulta d'una reacció química, poden presentar-se

en forma d'un o més components.

S'han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals:

- 1: Normal

- 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals)

- F: D'adormiment ràpid

- T: Amb lliscament reduït

- E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en

dispersió millorats).

ADHESIU CIMENTOS (C):

Característiques dels adhesius d'adormiment normal:

- Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d'immersió en aigua (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d'envelliment amb calor (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després de cicles gel-desgel (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)

Els adhesius d'adormiment ràpid, han de complir a més:

- Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (antes de las 24 h)


Característiques especials:

- Lliscament (EN 1308): <= 0,5 mm

Característiques addicionals:

- Alta adherència inicial (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després d'immersió en aigua (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després de envelliment amb calor (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D):

Característiques fundamentals:

- Adherència inicial (EN 1324): >= 1 N/mm2

- Adherència després d'envelliment amb calor (EN 1324): >= 1 N/mm2





- Adherència després d'immersió en aigua (EN 1324): >= 0,5 N/mm2

- Adherència a alta temperatura (EN 1324): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R):

Característiques fundamentals:

- Adherència inicial (EN 12003): >= 2 N/mm2

- Adherència després d'immersió en aigua (EN 12003): >= 2 N/mm2





- Adherència després del xoc tèrmic (EN 12003): >= 2 N/mm2

MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI:

El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de

granulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i

un enduridor.

La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l'ús a que es destini el morter i la

Pág.18


Plecs de Condicions

temperatura ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha de ser

aprovada per la DF.

Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter

Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm

Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7

MORTER SEC DE CIMENT AMB ADDITIUS PLASTIFICANTS:

El morter sec de ciment amb additius plastificants és un morter de granulat fi, ciment

pòrtland i additiu plastificant per a barrejar amb aigua, formant una pasta apta per a

construir parets de maons.

Resistència a la compressió al cap de 28 dies: >= 8 N/mm2

Consistència (assentament al con d'Abrams): 17 cm

Percentatge de fins a la mescla seca (P): 20% <= P <= 10%

Toleràncies:

- Consistència (assentament al con d'Abrams): ± 20 mm

MORTER POLIMÈRIC:

El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i

fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i

regularització d'elements de formigó.

Granulometria: 0 - 2 mm

Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2

Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2

MORTER DE RAM DE PALETA:

Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions o

additius (en el seu cas), per a fàbriques d'obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans)

com a material d'unió i rejuntat.


- Morter d'us corrent (G): sense característiques especials

- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat

menor o igual al valor que figura especificat

- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i

sec), es inferior o igual al valor que figura especificat

La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a

compressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2.

En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la

mescla, en volum o en pes.

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,

assajades segons la norma corresponent:

- Característiques dels morters frescos:

- Temps d'us (EN 1015-9)

- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1%

- Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s'han utilitzat granulats porosos

- Característiques dels morters endurits:

- Resistència a compressió (EN 1015-11)

- Resistència d'unió (adhesió) (EN 1052-3)

- Absorció d'aigua (EN 1015-18)

- Permeabilitat al vapor d'aigua (EN 1745)

- Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10)

- Conductivitat tèrmica (EN 1745)

- Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat seg o n s l e s

disposicions que li siguin aplicables)

- Característiques addicionals per als morters lleugers:

- Densitat (EN 1015-10): <= 1300 kg/m3

- Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines:

- Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm

- Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9)

- Reacció davant del foc:

- Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1

- Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1

Pág.19


Plecs de Condicions



Subministrament: en envasos tancats hermèticament.

Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el

terra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials.

Temps màxim d'emmagatzematge:

- Morter adhesiu: 1 any

- Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos





- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs

inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat

A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:

- Nom del producte

- Marca del fabricant i lloc d'origen

- Data i codi de producció, caducitat i condicions d'emmagatzematge

- Referència a la norma UNE-EN 12004

- Tipus d'adhesiu, designat segons l'apartat 6 de la norma UNE-EN 12004

- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de

desembre i 1328/1995 de 28 de juliol

- Instruccions d'us:

- Proporcions de la mescla

- Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment

en que està llest per a ser aplicat

- Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de

fer la mescla

- Mètode d'aplicació

- Temps obert

- Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació

- Àmbit d'aplicació





Morters dissenyats:

- Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de


Morters prescrits:

- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant


- Referència a la norma UNE-EN 998-2

- Nom del fabricant

- Codi o data de fabricació

- Tipus de morter

- Temps d'us

- Contingut en clorurs

- Contingut en aire

- Proporció dels components (morters prescrits)

- Resistència a compressió o classe de resistència a compressió

- Resistència d'unió (adhesió)

- Absorció d'aigua

- Permeabilitat al vapor d'aigua

- Densitat

- Conductivitat tèrmica

- Durabilitat

Pág.20


Plecs de Condicions

- Mida màxima del granulat

- Temps obert o temps de correcció

- Reacció davant el foc



MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:

A l'envàs hi ha de figurar les dades següents:


- Instruccions d'utilització

- Composició i característiques del morter





UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.

UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.


UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones para los morteros de albañilería. Parte 2: Morteros

para albañilería.

MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:


B0F1 MAONS CERÀMICS

SPB


Peces de argila cuita utilitzades en el ram de paleta (façanes vistes o revestides,

estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a

enginyeria civil)


En funció de la densitat aparent:

- Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides

- Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat

aparent mes gran de 1000 kg/m3

En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió:

- Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat

de no assolir-se inferior al 5%.

- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la

categoria I.

En funció del volum i disposició de forats:

- Peces massisses

- Peces calades

- Peces alleugerides

- Peces foradades


Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.

No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.

Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat

de color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectives

requerides per la DF.

La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin

Pág.21

Pressupost : MAONS CERÀMICS

Plecs de Condicions

fissures en els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col.locació.

Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser

colpejat i un color uniforme en fracturar-se.

El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en

l'ordre de llarg, ample i alt.

Volum de forats:

- Massís: <= 25%

- Calat: <= 45%

- Alleugerit: <= 55%

- Foradat: <= 70%

Volum de cada forat: <= 12,5%

Gruix total dels envanets (relació amb el gruix total):

- Massís: >= 37,5%

- Calat: >= 30%

- Alleugerit: >= 20%


assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu

cas:

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:

- Resistència mitja a compressió (UNE-EN 772-1): >= 5 N/mm2, >= valor declarat per el

fabricant, amb indicació de categoría I o II

- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant

- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): <= valor declarat per el fabricant,

amb indicació de la seva categoria

Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències davant el foc:

- Classe de reacció al foc: exigència en funció del contingut en massa o volum, de

materials orgànics distribuïts de forma homogènia:

- Peces amb <= 1,0%: A1

- Peces amb > 1,0% (UNE-EN 13501-1)

Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:

- Tolerància en les dimensions (UNE-EN 772-16): <= valor declarat per el fabricant, amb

indicació de la categoria

- Forma de la peça (UNE-EN 771-1)

- Especificacions dels forats: Disposició, volum, superfície, gruix dels envanets (UNE-EN

772-3)

- Densitat absoluta (UNE-EN 772-13)

- Tolerancia de la densitat (UNE-EN 772-13): El valor declarat per el fabricant ha

d'estar dins dels límits següents en funció de la categoría.

- D1: <= 10%

- D2: <= 5%

- Dm: <= desviació declarada per el fabricant en %

Característiques essencials en peces per als usos previstos en l'apartat 4.1 del DB HE 1:

- Propietats tèrmiques (UNE-EN 1745)

- Permeabilitat al vapor d'aigua (UNE-EN 1745)

PECES LD:



cas:

Característiques essencials:

- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:

- Durabilitat (resistència gel/desgel)


- Per a peces perforades horitzontalment amb una dimensió >= 400 mm i envanets exteriors <

a 12 mm que hagin d'anar revestides amb un lliscat:

- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el

fabricant ha d'estar dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la

categoria


Pág.22


Plecs de Condicions

- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): <= 1000 kg/m3

PECES HD:



cas:

Característiques essencials:

- Durabilitat (resistència gel/desgel): Indicació de la categoria en funció del grau

d'exposició


- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el

fabricant ha d'estar dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la

categoria


- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): >= 1000 kg/m3

Característiques e s s e n c i a l s e n p e c e s p e r a u s e n c a r a v i s t a o e n b a r r e r e s

anticapil.laritat:

- Absorció d'aigua: <= valor declarat per el fabricant

- Cara vista (UNE-EN 771-1)

- Barreres anticapil.laritat (UNE-EN 772-7)

Característiques complementàries:

- Succió immersió 60 ±2 s (UNE-EN 772-11) : <= valor declarat per el fabricant


Subministrament: Empaquetats sobre palets, de manera no totalment hermètica.




Per a peces de categoria I:

- Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de


Per a peces de categoria II:



- Classificació segons DB-SE-F (Taula 4.1)


desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha

d'acompanyar de la següent informació:

- Numero d'identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+)

- Marca del fabricant i lloc d'origen

- Dos últims dígits del any en que s'ha imprès el marcat CE.

- Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu

cas

- Referència a la norma EN 771-1

- Descripció de producte: nom generic, material, dimensions, .. i us al que va

destinat.

- Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN 771-1

Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte

amb terres que continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar les

seves característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.).




UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas

Pág.23


Plecs de Condicions

de arcilla cocida.

UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1:

Piezas de arcilla cocida.



B14 MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS

SPB


Equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d'un o diversos

riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol

complement o accessori destinat a tal fi.


- Proteccions del cap

- Proteccions per a l'aparell ocular i la cara

- Proteccions per a l'aparell auditiu

- Proteccions per a l'aparell respirarori

- Proteccions de les extremitats superiors

- Proteccions de les extremitats inferiors

- Proteccions del cos

- Protecció del tronc

- Protecció per treball a la intempèrie

- Roba i peces de senyalització

- Protecció personal contra contactes elèctrics

Resten expressament exclosos:

- La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a

protegir la salut o la integritat física del treballador

- Es equips dels serveis de socors i salvament

- Els EPI dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de

l'ordre

- Els EPI dels mitjans de transport per carretera

- El material d'esport

- El material d'autodefensa o de dissuasió

- Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels factors de

molèstia


Es tracta d'uns equips que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada

per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona

del cos protegida, amb una energia fora de control, d'intensitat inferior a la previsible

resistència física de l'EPI.

La seva eficàcia resta limitada a la seva capacitat de resistència a la força fora de

control que incideixi amb la part del cos protegida per l'usuari, a la seva correcta

utilització i manteniment, així com a la formació i voluntat del beneficiari per al seu

emprament en les condicions previstes pel fabricant. La seva utilització haurà de quedar

restringida a l'absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o

en el seu defecte SPC d'eficàcia equivalent.

Els EPI hauran de proporcionar una protecció eficaç davant els riscos que motiven el seu

ús, sense suposar por si mateixos o ocasionar riscos a d d i c i o n a l s n i m o l è s t i e s

innecessàries.

PROTECCIONS DEL CAP:

Els cascos de seguretat podran ser amb ala completa al seu voltant, protegint en part les

orelles i el coll, o bé amb visera damunt el front únicament, i en els dos casos hauran de

complir els següents requisits:

Compren la defensa del crani, cara, coll i completarà el seu ús, la protecció específica

d'ulls i oïdes.

- Estaran formats per l'envolvent exterior del casc pròpiament dit, i d'arnès o atallatge

Pág.24

Pressupost : MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS

Plecs de Condicions

d'adaptació al cap, el qual constitueix la seva part en contacte i va proveït d'una

barballera ajustable a la mida. Aquest atallatge, serà regulable a les diferents mides

dels caps, la fixació al casc haurà de ser sòlida, deixant una llum lliure de 2 a 4 cm

entre ell mateix i la paret interior del casc, a fi d'amortir els impactes. A l'interior

del frontis de l'atallatge, s'haurà de disposar d'un dessuador de "cuirson" o material

astringent similar. Les parts en contacte amb el cap hauran de ser reemplaçables fàcilment.

- Han de ser fabricats amb material resistent a l'impacte mecànic, sense perjudici de la

lleugeresa, no sobrepassant en cap cas els 0,450 kg de pes

- Es protegirà al treballador davant les descàrregues elèctriques i les radiacions

calorífiques i hauran de ser incombustibles o de combustió lenta; s'hauran de protegir de

les radiacions calorífiques i descàrregues elèctriques fins als 17.000 voltis sense

perforar-se

- S'hauran de substituir aquells cascos que hagin patit impactes violents, encara que no

se'ls hi apreciï exteriorment cap deteriorament. Es considerarà un envelliment del

material en el termini d'uns quatre anys, transcorreguts els quals des de la data de

fabricació (injectada en relleu a l'interior) s'hauran de donar de baixa, encara que no

estiguin fets servir i es trobin emmagatzemats

- Han de ser d'ús personal, podent-se acceptar en construcció l'ús per altres usuaris

posteriors, previ el seu rentat sèptic i substitució íntegra dels atallatges interiors per

altres, totalment nous

PROTECCIONS PER A L'APARELL OCULAR I LA CARA:

La protecció de l' aparell ocular s'efectuarà mitjançant la utilització d'ulleres,

pantalles transparents o viseres.

Les ulleres protectores reuniran les característiques mínimes següents:

- Les armadures metàl·liques o de material plàstic seran lleugeres, indeformables a

l'escalfor, incombustibles, còmodes i de disseny anatòmic sense perjudici de la seva

resistència i eficàcia.

- Quan es treballi amb vapors, gasos o pols molt fina, hauran de ser completament tancades

i ajustades a la cara, amb visor amb tractament antientelat; en els casos d'ambients

agressius de pols grossa i líquids, seran com els anteriors, però portaran incorporats

botons de ventilació indirecta o tamís antiestàtic; en els dames casos seran de muntura de

tipus normal i amb proteccions laterals que podran ser perforades per a una millor

ventilació.

- Quan no existeixi perill d'impactes per partícules dures, es podran fer servir ulleres

de protecció tipus "panoràmiques" amb armadura de vinil flexible i amb el visor de

policarbonat o acetat transparent.

- Hauran de ser de fàcil neteja i reduiran al mínim el camp visual.

- En ambients de pols fi, amb ambient xafogós o humit, el visor haurà de ser de reixeta

metàl·lica (tipus picapedrer) per impedir l'entelament.

Els mitjans de protecció de la cara podran ser de diversos tipus:

- Pantalla abatible amb arnès propi

- Pantalla abatible subjectada al casc de protecció

- Pantalles amb protecció de cap, fixes o abatibles

- Pantalles sostingudes amb la mà

Les pantalles contra la projecció de cossos físics hauran de ser de material orgànic,

transparent, lliures d'estries, ratlles o deformacions. Podran ser de xarxa metàl·lica

prima o proveïdes d'un visor amb vidre inestellable.

Als treballs elèctrics realitzats en proximitats de zones de tensió, l'aparell de la

pantalla haurà d'estar construït amb material absolutament aïllant i el visor lleugerament

enfosquit, en previsió de ceguesa per encebada intempestiva de l'arc elèctric.

Les utilitzades en previsió d'escalfor, hauran de ser de "Kevlar" o de teixit aluminitzat

reflectant (l'amiant i teixits asbèstics estan totalment prohibits), amb un visor

corresponent, equipat amb vidre resistent a la temperatura que haurà de suportar.

Les pantalles per soldadures, bé siguin de mà, com d'altre tipus hauran de ser fabricades

preferentment amb poliester reforçat amb fibra de vidre o en de f e c t e a m b f i b r a

vulcanitzada.

Les que es facin servir per a soldadura elèctrica no hauran de tenir cap part metàl·lica a

l'exterior, a fi d'evitar els contactes accidentals amb la pinça de soldar.

Vidres de protecció:

- Els lents per ulleres de protecció, tant els de vidre (mineral) com els de plàstic

Pág.25


Plecs de Condicions

transparent (orgànic) hauran de ser òpticament neutres, lliures de bombolles, taques,

ondulacions i altres defectes, i les incolores hauran de transmetre no menys del 89% de

les radiacions incidents.

- En el sector de la construcció, per a la seva resistència impossibilitat de rallat i

entelament, el tipus de visor més polivalent i eficaç, acostuma a ser el de reixeta

metàl·lica d'acer, tipus sedàs, tradicional de les ulleres de picapedrer.

PROTECCIONS PER A L' APARELL AUDITIU:

Els elements de protecció auditiva, seran sempre d'ús individual.

PROTECCIONS PER A L' APARELL RESPIRATORI:

Els equips protectors de l'aparell respiratori compliran les següents característiques:

- Seran de tipus i utilització apropiat al risc.

- S'adaptaran completament al contorn facial de l'usuari, per evitar filtracions.

- Determinaran les mínimes molèsties a l'usuari.

- Les parts amb contacte amb la pell hauran de ser de goma especialment tractada o de

neoprè per evitar la irritació de l'epidermis.

- En l'ús de mascaretes facials dotades de visors panoràmics, pels usuaris que necessitin

l'ús d'ulleres amb vidres correctors, es disposarà al seu interior el dispositiu

portavidres, subministrats a l'efecte pel fabricant de l'equip respiratori, i els oculars

correctors específics per l'usuari.

PROTECCIONS DE LES EXTREMITATS SUPERIORS:

La protecció de mans, avantbraç, i braç es farà mitjançant guants, mànegues, mitjons i

maniguets seleccionats per prevenir els riscos existents i per evitar la dificultat de

moviments al treballador.

Aquests elements de protecció seran de goma o cautxú, clorur de polivinil, cuir adobat al

crom, teixit termoaïllant, punt, lona, pell flor, serratge, malla metàl·lica, làtex rugós

antitallada, etc., segons les característiques o riscos del treball a realitzar.

Per a les maniobres amb electricitat s'hauran de fer servir guants de cautxú, neoprè o

matèries plàstiques que portin marcat en forma indeleble el voltatge màxim pel qual han

estat fabricats.

Com a complement, si procedeix, es faran servir cremes protectores i guants tipus cirurgià.

PROTECCIONS DE LES EXTREMITATS INFERIORS:

En treballs en risc d'accidents mecànics als peus, serà obligatori l'ús de botes de

seguretat amb reforços metàl·lics a la puntera, que estarà tractada i fosfatada per evitar

la corrosió.

Davant el risc derivat de l'ús de líquids corrosius, o davant riscos químics, es farà ús

de calçat de sola de cautxú, neoprè o poliuretà, cuir especialment tractat i s'haurà de

substituir el cosit per la vulcanització a la unió del cos al bloc del pis.

La protecció davant l'aigua i la humitat, s'efectuarà amb botes altes de PVC, que hauran

de tenir la puntera metàl·lica de protecció mecànica per a la realització de treballs en

moviments de terres i realització d'estructures i enderroc.

En aquelles operacions que les espurnes resultin perilloses, en no tenir elements de ferro

o acer, la tanca serà per poder desfer-se'n ràpid per tal d'obrir-la ràpidament davant

l'eventual introducció de partícules incandescents.

La protecció de les extremitats inferiors es completarà, quan sigui necessari, amb l'ús de

cobriment de peus i polaines de cuir adobat, cautxú o teixit ignífug.

Els turmells i llengüeta disposaran de coixinets de protecció, el calçat de seguretat serà

de materials transpirables i disposaran de plantilles anticlaus.

PROTECCIONS DEL COS:

Els cinturons reuniran les següents característiques:

- Seran de cinta teixida en poliamida de primera qualitat o fibra sintètica d'alta

tenacitat apropiada, sense reblons i amb costures cosides.

- Tindran una amplada entre 10 i 20 cm, una espessor no inferior a 4mm, i llargària el més

reduïda possible.

- Es revisaran sempre abans del seu ús, i es llençaran quan tinguin talls, esquerdes o

filaments que comprometin la seva resistència, calculada pel cos humà en caiguda lliure

des d'una alçada de 5 m o quan la data de fabricació sigui superior als 4 anys.

Pág.26


Plecs de Condicions

- Aniran previstos d'anelles per on passaran la corda salvacaigudes, que no podran anar

subjectes mitjançant reblons.

- La corda salvacaigudes serà de poliamida d'alta tenacitat, amb un diàmetre de 12 mm. La

sirga d'amarrador també serà de poliamida, però de 16 mm de diàmetre.

PROTECCIÓ PER TREBALL A LA INTEMPÈRIE:

Els equips protectors integral pel cos davant de les inclemències meteorològiques

compliran les següents característiques:

- Que no obstaculitzin la llibertat de moviments.

- Que tinguin poder de retenció/evacuació del calor.

- Que la capacitat de transport de la suor sigui adequada.

- Facilitat d'aireació.

Les peces impermeables disposaran d'esclavines i registres de ventilació per a permetre

l'evaporació de la suor.

ROBA I PECES DE SENYALITZACIÓ:

Els equips protectors destinats a la seguretat-senyalització de l'usuari compliran les

següents característiques:

- Que no obstaculitzin la llibertat de moviments.

- Que tinguin poder de retenció/evacuació del calor.

- Que la capacitat de transport de la suor sigui adequada.

- Facilitat d'aireació.

- Que siguin visibles a temps pel destinatari.


ELECCIÓ:

Els EPI hauran de ser seleccionats amb el coneixement de les condicions i tasques

relacionades amb l'usuari, tenint en compte les tasques implica d e s i l e s d a d e s

proporcionades pel fabricant.

Tant el comprador com l'usuari hauran de comprovar que l'EPI ha estat dissenyat i fabricat

de la forma següent:

- La peça de protecció disposa d'un disseny i dimensions que per la seva estètica, no creí

sensació de ridícul a l'usuari. Els materials i components de l'EPI no hauran d'afectar

adversament al beneficiari de la seva utilització.

- Haurà d'oferir a l'usuari el major grau de comoditat possible que estigui en consonància

amb la protecció adequada.

- Les parts de l'EPI que entrin en contacte amb l'usuari hauran d'estar lliures de

rugositats, cantells agut i ressalts que puguin produir irritacions o ferides.

- El seu disseny haurà de facilitar la seva correcta col·locació sobre l'usuari i haurà de

garantir que restarà en el seu lloc durant el temps d'emprament previsible, tenint en

compte els factors ambientals, junt amb els moviments i postures que l'usuari pugui

adoptar durant el treball. A aquest fi, hauran de proveir-se dels mitjans apropiats, tal

com sistemes d'ajustament o gamma de talles adequades, perquè permetin que l'EPI s'adapti

a la morfologia de l'usuari.

- L'EPI haurà de ser tant lleuger com sigui possible, sense perjudici de la resistència i

eficàcia del seu disseny.

- Quan sigui possible, l'EPI tindrà una baixa resistència al vapor d'aigua.

- La designació de la talla de cada peça de treball comprendrà al menys 2 dimensions de

control, en centímetres: 1) La altura i el contorn de pit o bust, ó 2) L'altura i la

cintura.

Per a l'elecció dels EPI, l'emprador haurà de dur a terme les següents actuacions prèvies:

- Analitzar i avaluar els riscos existents que no puguin evitar-se o eliminar-se

suficientment per altres mitjans. Per a l'inventari dels riscos se seguirà l'esquema de

l'Annex II del RD 773/1997, de 30 de maig.

- Definir les característiques que hauran de reunir els EPI per a garantir la seva funció,

tenint en compte la naturalesa i magnitud dels riscos que els hauran de protegir, així com

els factors addicionals de risc que puguin constituir els propi s E P I o l a s e v a

utilització. Per a l'avaluació d'EPI se seguiran les indicacions de l'Annex IV del RD

773/1997, de 30 de maig.

- Comparar les característiques dels EPI existents en el mercat amb les definides a

Pág.27


Plecs de Condicions

l'apartat anterior.

Per a la normalització interna d'empresa dels EPI atenent a les conclusions de les

actuacions prèvies d'avaluació de riscos, definició de característiques requerides i les

existents en el mercat, l'emprador haurà de comprovar que compleixi amb les condicions i

requisits establerts a l'Art. 5 del RD 773/1997, de 30 de maig, en funció de les

modificacions significatives que l'evolució de la tècnica determini en els riscos, en les

mesures tècniques i organitzatives, en els SPC i en les prestacions funcionals dels propis

EPI.


Els mitjans de protecció del cap seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Obres de construcció, i especialment, activitats a sota o a prop de bastides i llocs de

treball situats en altura, obres d' encofrat i desencofrat, muntatge i instal·lació de

bastides i demolició.

- Treballs en ponts metàl·lics, edificis i estructures metàl·liques de gran altura, pals,

torres, obres i muntatges metàl·lics, de caldereria i conduccions tubulars.

- Obres en foses, rases, pous i galeries.

- Moviments de terra i obres en roca.

- Treballs en explotacions de fons, en canteres, explotacions a cel obert i desplaçaments

de runes.

- Utilització de pistoles fixaclaus.

- Treballs amb explosius.

- Activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de transport.

- Manteniment d' obres i instal·lacions industrials.


Protecció de l'aparell ocular:

- Els mitjans de protecció ocular seran seleccionats en funció de les activitats amb

riscos de:

- Topades o impactes amb partícules o cossos sòlids.

- Acció de pols i fums.

- Projecció o esquitxada de líquids freds, calents, càustics o materials fosos.

- Substàncies perilloses per la seva intensitat o naturalesa.

- Radiacions perilloses per la seva intensitat o naturalesa.

- Enlluernament

Protecció de la cara:

- Els mitjans de protecció facial seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs de soldadura, esmerilat, polit i/o tall.

- Treballs de perforació i burinat.

- Talla i tractament de pedres.

- Manipulació de pistoles fixaclaus d'impacte.

- Utilització de maquinària que generen encenalls curts.

- Recollida i fragmentació de vidre, ceràmica.

- Treball amb raig projector d'abrasius granulars.

- Manipulació o utilització de productes àcids i alcalins, desinfectants i detergents

corrosius.

- Manipulació o utilització de dispositius amb raig líquid.

- Activitats en un entorn de calor radiant.

- Treballs que desprenen radiacions.

- Treballs elèctrics en tensió, en baixa tensió.


Els mitjans de protecció auditiva seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs amb utilització de dispositius d'aire comprimit.

- Treballs de percussió.

- Treballs d'arrancada i abrasió en recintes angostos o confinats.


Els mitjans de protecció de l'aparell respiratori seran seleccionats en funció dels

següents riscos:

- Pols, fums i boires.

Pág.28


Plecs de Condicions

- Vapors metàl·lics i orgànics.

- Gasos tòxics industrials.

- Monòxid de carboni.

- Baixa concentració d'oxigen respirable.


Els mitjans de protecció de les extremitats superiors, mitjançant la utilització de

guants, aquests seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs de soldadura.

- Manipulació d'objectes amb arestes tallants.

- Manipulació o utilització de productes àcids i alcalins.

- Treballs amb risc elèctric.


Per a la protecció dels peus, en els casos que s'indiquin seguidament, es dotarà al

treballador de calçat de seguretat, adaptat als riscos a prevenir en funció de l'activitat:

Calçat de protecció i de seguretat:

- Treballs d'obra grossa, enginyeria civil i construcció de carreteres

- Treballs en bastides

- Obres de demolició d'obra grossa

- Obres de construcció de formigó i d'elements prefabricats que incloguin encofrat i

desencofrat

- Activitats en obres de construcció o àrees d'emmagatzematge

- Obres d'ensostrat

- Treballs d'estructura metàl·lica

- Treballs de muntatge i instal·lacions metàl·lics

- Treballs en canteres, explotacions a cel obert i desplaçament de runes

- Treballs de transformació de materials lítics

- Manipulació i tractament de vidre

- Revestiment de materials termoaïllants

- Prefabricats per a la construcció

Sabates de seguretat amb taló o sola correguda i sola antiperforant:

- Obres d'ensostrat

Calçat i cobriment de calçat de seguretat amb sola termoaïllant:

- Activitats sobre i amb masses ardents o fredes

Polaines, calçat i cobriment de calçat per poder desfer-se'n ràpid en cas de penetració de

masses en fusió:

- Soldadors


Els mitjans de protecció personal anticaigudes d'alçada, seran seleccionats en funció de

les següents activitats:

- Treballs en bastides.

- Muntatge de peces prefabricades.

- Treballs en pals i torres.

- Treballs en cabines de grues situades en altura.

PROTECCIÓ DEL TRONC:

Els mitjans de protecció del tronc seran seleccionats en funció dels riscos derivats de

les activitats:

Peces i equips de protecció:


corrosius.

- Treballs amb masses ardents o permanència a prop d'aquestes i en ambient calent.

- Manipulació de vidre pla.

- Treballs de rajat de sorra.

- Treballs en cambres frigorífiques.

Roba de protecció antiinflamable:

- Treballs de soldadura en locals exigus.

Davantals antiperforants:

- Manipulació de ferramentes de talls manuals, quan la fulla hagi d'orientar-se cap el cos.

Pág.29


Plecs de Condicions

Davantals de cuiro i altres materials resistents a partícules i guspires incandescents:


- Treballs de forja.

- Treballs de fosa i emmotllament.

PROTECCIÓ PERSONAL CONTRA CONTACTES ELÈCTRICS:

Els mitjans de protecció personal a les immediacions de zones en tensió elèctrica, seran

seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs de muntatge elèctric

- Treballs de manteniment elèctric

- Treballs d'explotació i transport elèctric


Es subministraran embalats en caixes, classificats per models o tipus homogenis,

etiquetats amb les següents dades:

- Nom, marca comercial o altre mitjà d'identificació del fabricant o el seu representant

autoritzat.

- Designació del tipus de producte, nom comercial o codi.

- Designació de la talla.

- Número de la norma EN específica.

- Etiqueta de compte: Instruccions de rentat o neteja segons Norma ISO 3759.

Es seguiran les recomanacions d'emmagatzematge i atenció, fixats pel fabricant.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, desinfectaran i es col·locaran en el lloc

assignat, seguint les instruccions del fabricant.

S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i

25ºC.

Els estocs i les entregues estaran documentades i custodiades, amb justificant de recepció

i rebut, per un responsable delegat per l'emprador.

La vida útil dels EPI és limitada, podent ser deguda tant al seu desgast prematur per

l'ús, com a la seva caducitat, que vindrà fixada pel termini de validesa establert pel

fabricant, a partir de la seva data de fabricació (generalment estampillada a l'EPI), amb

independència que hagi estat o no utilitzat.


Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.


Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales.

Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud

relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual.

Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para la

comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección

individual.

Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, por el que se modifica el real decreto 1407/1992,

de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre

circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.

Resolución de 29 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología, por

la que se actualiza el anexo IV de la Resolución de 18 de marzo de 1998, de la Dirección

General de Tecnología y Seguridad Industrial.

Resolución de 28 de julio de 2000, de la Dirección General de Política Tecnológica, por la

que se actualiza el anexo IV de la Resolución de 29 de abril de 1999, de la Dirección

General de Industria y Tecnología.

B6AZ MATERIALS AUXILIARS PER A REIXATS METÀL.LICS

SPB


Pág.30

Pressupost : MATERIALS AUXILIARS PER A REIXATS METÀL.LICS

Plecs de Condicions

Materials auxiliars per a reixats metàl·lics.


- Tub d'acer galvanitzat en calent per un procés d'immersió contínua, que forma el pal del

reixat.

- Porta de planxa preformada d'acer galvanitzat de 2 m d'alçària amb bastiment de tub

d'acer galvanitzat, per a tanca mòbil de malla metàl·lica

- Dau de formigó per a peu de tanca mòbil de malla d'acer.

ELEMENTS D'ACER GALVANITZAT:

Ha de tenir la superfície llisa i uniforme.

No ha de tenir cops, porus ni d'altres deformacions o defectes superficials.

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu en tota la seva superfície i no ha de

tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments.

Si existeixen soldadures s'han de tractar amb pintura de pols de zinc amb resines

(galvanitzat en fred).

La seva secció ha de permetre la fixació de la malla amb els elements auxiliars.

Protecció de la galvanització: >= 385 g/m2

Protecció de la galvanització a les soldadures: >= 345 g/m2

Puresa del zinc: >= 98,5%

PORTA DE PLANXA:

La porta i el bastiment han de ser compatibles amb la resta d'elements que formen el

reixat.

Ha de dur els elements d'ancoratge necessaris per a la seva fixació als elements de suport

i els mecanismes d'apertura.

DAU DE FORMIGÓ:

Ha de portar els forats per a la fixació dels elements verticals del reixat.

No ha de tenir defectes que puguin alterar la seva resisténcia.

PAL DE PLANXA:

Toleràncies:

- Alçària: ± 1 mm

- Diàmetre: ± 1,2 mm

- Rectitud: ± 2 mm/m


PAL O PORTA DE PLANXA:

Subministrament: Amb els elements que calguin per tal d'assegurar la seva rectitud.

Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre

impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.

DAU DE FORMIGÓ:

No hi ha condicions específiques de subministrament ni d'emmagatzematge.





B89 MATERIALS PER A PINTURES

SPB


Pintures, pastes i esmalts.

Pág.31

Pressupost : MATERIALS PER A PINTURES

Plecs de Condicions


- Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de coles

cel·lulòsiques o anilàcies i pigments resistents als àlcalis

- Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual és

l'hidròxid de calç o la calç apagada

- Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents a

l'alcalinitat

- Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió

- Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, en

dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie

- Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrregues

inorgàniques, en una dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals o

sintètiques i dissolvents

- Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles o

modificades, pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadors de

la brillantor. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines de

poliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigments

resistents als àlcalis i a la intempèrie, dissolta en dissolvents adequats

- Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines de

poliuretà fluïdificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant un catalitzador

- Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades

- Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor i

una resina, que cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels dos

components

- Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa

- Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic, en

dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie

PINTURA A LA COLA:

Característiques de la pel·lícula líquida:

- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls,

pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha

de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme

després de l'assecat

- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable

- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: 2 h

- Totalment sec: 4 h

Característiques de la pel·lícula seca:

- La pintura ha de ser de color estable.

- Adherència (UNE 48-032): <= 2

PINTURA A LA CALÇ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,

corró o procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfície a tractar.

Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat.

Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el temps i

ha de tenir propietats microbicides.

PINTURA AL CIMENT:


corró o pistola fins a l'impregnació de la superfície a tractar.

Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie.

PINTURA AL LÀTEX:


Pág.32


Plecs de Condicions


pells, ni dipòsits durs

- Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de

deixar una capa uniforme després de l'assecat


- Al tacte: < 30

- Totalment sec: < 2 h



PINTURA PLÀSTICA:


- La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentar senyals

de putrefacció, pells ni materies extranyes.

- Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenir coàguls,

pells, dipòsits durs ni flotació de pigments

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha

de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme

després de l'assecat


- Temps d'assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic:

- Pintura per a interiors: < 16 kN/m3

- Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3

- Rendiment: > 6 m2/kg

- Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC):

< 80%


- La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable.


- Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98

- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS:

Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

PINTURA ACRÍLICA:


- Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb

brotxa, corró o procediments pneumàtics


- Al tacte: < 4 h



- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.

- Ha de ser resistent a la intempèrie.

ESMALT GRAS:


corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C

Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

Pág.33


Plecs de Condicions

- Al tacte: < 1 h


Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat.

ESMALT SINTÈTIC:

No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).




- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer

córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge.


- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C


- Al tacte: < 3 h


- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5%

- Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg

- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5

- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4




- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).

- Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)

- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys moderats

- Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA

160.603): < 0,12

ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT:








- Al tacte: < 3 h


- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5

- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4






- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits

- Adherència i resistència a l'impacte:

+----------------------------------------------------------------------+

¦ ¦A les 24 h¦ Al cap de 7 dies¦

¦-----------------------------------------¦----------¦-----------------¦

¦Adherència al quadriculat: ¦ 100% ¦ 100% ¦

¦Impacte directe o indirecte: ¦ ¦ ¦

¦Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) ¦ Bé ¦ Ha de complir ¦

+----------------------------------------------------------------------+

- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats

- Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits

- Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits

- Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

- Resistència química:

Pág.34


Plecs de Condicions

- A l'àcid cítric al 10%: 15 dies

- A l'acid làctic al 5%: 15 dies

- A l'àcid acètic al 5%: 15 dies

- A l'oli de cremar: Cap modificació

- Al xilol: Cap modificació

- Al clorur sòdic al 20%: 15 dies

- A l'aigua: 15 dies

ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació.






- Al tacte: < 3 h







- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits

- Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals i als

detergents.

ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT:



Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h

Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol.

ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA:



Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable


- Al tacte: < 20 min


ESMALT DE CLORCAUTXÚ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa

o corró.




Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis.

ESMALT EPOXI:


corró o pistola.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C




Ha de tenir bona resistència al desgast.

Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i

solucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a

l'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%.

Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització):

- Tracció: >= 16 N/mm2

Pág.35


Plecs de Condicions

- Compressió: >= 85 N/mm2

Resistència a la temperatura: 80°C

PASTA PLÀSTICA DE PICAR:




- Ha de tenir una consistència adequada.


- Temps d'assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic: < 17 kN/m3

- Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80%




- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

- Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

- Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

- Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir


PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE

DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:

Subministrament: En pots o bidons.

A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:

- Identificació del fabricant

- Nom comercial del producte

- Identificació del producte

- Codi d'identificació

- Pes net o volum del producte

- Data de caducitat

- Instruccions d'ús

- Dissolvents adequats

- Límits de temperatura

- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat

- Toxicitat i inflamabilitat

- Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components

- Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà

Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense

contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA A LA CALÇ:

Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada.

La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols.







- Toxicitat i inflamabilitat



Pág.36


Plecs de Condicions

PINTURA AL CIMENT:

Subministrament: En pols, en envasos adequats.







- Instruccions d'ús

- Temps d'estabilitat de la barreja

- Temperatura mínima d'aplicació

- Temps d'assecatge

- Rendiment teòric en m/l

- Color







B8ZB PINTURES PER A SENYALITZACIÓ

SPB


Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments.

S'han considerat les pintures següents:

- Pintura reflectora

- Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú

PINTURA REFLECTORA:

Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103.

No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls.

En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a

quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície.

Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilm e n t p e r

polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03).

La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni

desigualtats en el to del color ni en la brillantor.

El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes

específic.

Temps d'assecatge (UNE 135-202): < 30 min

Sagnat (MELC 12.84): >= 6

Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell

Reflectància (MELC 12.97): >= 80

Poder de cubrició (UNE 48-081): >= 0,95

Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K.

Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats

Conservació dins l'envàs: bo

Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083): <= 5 U.K.

Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15%

Aspecte: bo

Flexibilitat (MELC 12.93): bona

Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona

Pág.37

Pressupost : PINTURES PER A SENYALITZACIÓ

Plecs de Condicions

Envelliment artificial: bo

Toleràncies:

- Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2

- Pes específic (MELC 12.72): ± 3

- Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos

- Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos

- Consistència (UNE 48-076): ± 10 U.K.

- Contingut en lligant (UNE 48-238): ± 2%

- Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178): ± 1%

- Densitat relativa (UNE 48-098): ± 2%

- Poder de cubrició (UNE 48-081): <= 0,01

PINTURA NO REFLECTORA:

Tipus d'oli: soja

Tipus de lligant: soja/clorcautxú

Pes específic: 15 kN/m3

Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs

Temps d'assecatge:

- Sense pols: 30 min

- Sec: 2 h

- Dur: 5 dies

- Repintat: >= 8 h

Dissolvents utilitzables: universal/toluol

Rendiment: 2,5 m2/kg

Toleràncies:

- Pes específic: ± 1 kN/m3

- Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs

- Rendiment: ± 0,5 m2/kg


Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura.

Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no

exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h.




* UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal.

Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio.

B965 PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES

SPB


Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secció

transversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita.


- Monocapa: Peça formada per un sol tipus de formigó

- Doble capa: Peça amb diferents tipus de formigó en la seva estructura principal i en la

seva capa superficial

S'han considerat les formes següents:

- Recta

- Corba

- Recta amb rigola

- Per a guals

Pág.38

Pressupost : PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES

Plecs de Condicions


La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície.

La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes.

Les cares horitzontals han de ser planes i paral.leles.

El cantells poden ser bisellats, arrodonits, corbs o xamfranats.

No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista.

La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte de qualsevol

mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador.

En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes.

En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça.

La forma d'expressió de les mesures ha de ser: Alçària x amplària.

Gruix de la capa vista: >= 4 mm

Classes en funció de la resistència climàtica:

- Classe 1 (marcat A): sense mesura del % d'absorció d'aigua

- Classe 2 (marcat B): <= 6% d'absorció d'aigua

- Classe 3 (marcat D): valor mitjà <= 1 kg/m2 de pèrdua de massa desprès de l'assaig glaç-

desglaç; cap valor unitari > 1,5

Classes en funció de la resistència al desgast per abrasió:

- Classe 1 (marcat F): sense mesura d'aquesta característica

- Classe 3 (marcat H): <= 23 mm

- Classe 4 (marcat I): <= 20 mm

Classes en funció de la resistència a flexió:

- Classe 1 (marcat S): valor mitjà: >= 3,5 MPa; valor unitari: >= 2,8 MPa

- Classe 2 (marcat T): valor mitjà: >= 5,0 MPa; valor unitari: >= 4,0 MPa

- Classe 3 (marcat U): valor mitjà: >= 6,0 MPa; valor unitari: >= 4,8 MPa

Les característiques dimensionals, f í s i q u e s i m e c à n i q u e s h a n d e c o m p l i r l e s

especificacions de la norma UNE-EN 1340 i s'han de determinar segons aquesta norma.

Toleràncies:

- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: ± 1% al mm més pròxim, >= 4

mm, <= 10 mm

- Desviació d'altres dimensions, excepte el radi:

- Cares vistes: ± 3% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 5 mm

- Altres parts: ± 5% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 10 mm

- Desviació màxima respecte de la planor i la rectitud en les cares planes i cantells

rectes:

- Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: ± 1,5 mm

- Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: ± 2 mm

- Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: ±2,5 mm




A l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim:

- Identificació del fabricant o la fàbrica

- Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a

l'ús

- Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a

l'abrasió i la resistència a la flexió



- Marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de


Sobre un 0,5 % de les peces, amb un mínim d'una unitat per paquet, o a l'embalatge quan no

sigui reutilitzat, hi ha de constar la següent informació:


- Data de producció


l'ús.


Pág.39

Pressupost : PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES

Plecs de Condicions



- A l'embalatge: marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992

de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol








UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo.

B975 PECES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES

SPB


Peça prefabricada de formigó no armat per anar col·locada junt amb la vorada amb la

finalitat de facilitar el drenatge superficial i encintar la capa de rodadura de la

calçada.































Toleràncies:


mm, <= 10 mm


Pág.40

Pressupost : PECES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES

Plecs de Condicions




rectes:










l'ús












l'ús.














B985 PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS

SPB


Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secció

transversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita.





S'han considerat les formes següents:

- Recta

- Corba

Pág.41

Pressupost : PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS

Plecs de Condicions

- Recta amb rigola

- Per a guals



























Toleràncies:


mm, <= 10 mm





rectes:










l'ús












l'ús.

Pág.42

Pressupost : PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS

Plecs de Condicions














B9F MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ

SPB


Peça prefabricada de formigó per a paviments d'ús exterior.





El cantells de la cara vista han de ser bisellats o arrodonits.




Les peces poden ser monocapa, amb un sols tipus de formigó, o bicapa, amb diferents tipus

en la seva estructura principal i en la seva capa superficial.



La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària x gruix.


RAJOLES:

Llargària: <= 1 m

Relació entre la llargària total i el gruix: > 4



Toleràncies:

- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal:

- Classe 1 (marcat N): ± 5 mm

- Classe 2 (marcat P):

- Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 2 mm

- Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm

- Classe 3 (marcat R): ± 2 mm

- Desviació de la amplària respecte de la amplària nominal:






- Desviació del gruix respecte del gruix nominal:


Pág.43

Pressupost : MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ

Plecs de Condicions





- Diferència entre dues mesures de llargària, amplària i gruix d'una mateixa peça: <= 3 mm

- Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiors a

300 mm):

- Classe 1 (marcat J):

- Llargària <= 850 mm: 5 mm

- Llargària > 850 mm: 8 mm

- Classe 2 (marcat K):



- Classe 3 (marcat L):



- Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensió

màxima superior a 300 mm):

- Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària:

- Convexitat màxima: 1,5 mm

- Concavitat màxima: 1 mm


- Convexitat màxima: 2 mm

- Concavitat màxima: 1,5 mm







LLAMBORDINS:

Dimensió horitzontal de qualsevol secció transversal a 50 mm del cantell: >= 50 mm

Relació entre la llargària total i el gruix: <= 4



Toleràncies:

- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal:

- Llambordins de gruix < 100 mm: ± 2 mm

- Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 3 mm

- Desviació de la amplària respecte de la amplària nominal:



- Desviació del gruix respecte del gruix nominal:



- Diferència entre dues mesures del gruix d'una mateixa peça: <= 3 mm

- Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiors a

300 mm):

- Classe 1 (marcat J): 5 mm

- Classe 2 (marcat K): 3 mm

- Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensió

màxima superior a 300 mm):



- Concavitat màxima: 1 mm





Pág.44

Pressupost : MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ

Plecs de Condicions

Subministrament: Embalades en palets.



- Data en que el producte és declarat apte per a l'ús en el cas de que es lliure amb

anterioritat a la mencionada data

- Identificació del producte segons la clasificació de la norma UNE-EN 1339 per a les

rajoles i UNE-EN 1338 per als llambordins:

- Dimensions nominals

- Resistència climàtica

- Resistència a flexió

- Resistència al desgast per abrasió

- Resistència al lliscament/patinatge

- Càrrega de trencament

- Comportament davant del foc

- Conductivitat tèrmica

- Referència a la norma UNE-EN 1339 en el cas de rajoles i a la UNE-EN 1338 en el cas de

llambordins


- Marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de

desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de la

següent informació:

- Nom o marca identificativa del fabricant

- Direcció registrada del fabricant

- Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge

- Referència a la norma:

- EN 1339 per a les lloses

- EN 1338 per als llambordins

- El tipus de producte i lluc a que es destina

- Informació sobre les característiques/mandats a declarar

Per als productes destinats a àrees de circulació peatonal:

- Resistència al trencament


- Durabilitat

Per als productes destinats a paviments d'ús interior:

- Reacció al foc

- Resistència al trencament


- Durabilitat

- Conductivitat tèrmica (si procedeix)

Per als productes destinats a cobertes:

- Comportament davant del foc extern: es considera satisfactori





Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva utilització.




LLAMBORDINS:

UNE-EN 1338:2004 Adoquines de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo.

RAJOLES:

UNE-EN 1339:2004 Baldosas prefabricadas de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo.

B9H1 MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT

Pág.45

Pressupost : MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT

Plecs de Condicions

SPB


Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i pols mineral, prèviament escalfats, que

es posa a l'obra a temperatura superior a l'ambient.

S'han considerat totes les mescles contemplades a l'article 542 del PG 3/75 MOD 7.


Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres

matèries estranyes.

GRANULAT GROS:

Ha de quedar retingut pel tamis 2 mm de la UNE-EN 933-2.

Els àrids seran de procedència natural o artificial.

El contingut d'impureses ha de ser inferior al 0,5% en massa.

GRANULAT FI:

Ha de passar pel tamís 2 mm i quedar retingut pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2.

El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en

part de sorrers naturals.

El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions

exigides per al granulat gros.

POLS MINERAL O FILLER:

Ha de passar pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2.

Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de

fabricació, o aportar-se a la mescla per separat.

Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats

després de passar pels ciclons ha de ser <= 2% de la massa de la mescla.

Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D): 0,5 <= D <= 0,8 g/cm3

LLIGANT HIDROCARBONAT:

Ha de ser sòlid o viscós i ha d'estar preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per

destilació, oxigenació o "cracking

Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de

manera que no formi escuma al escalfar-lo a la temperatura d'ús.

Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes

temperatures.

Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o

humides.

MESCLA BITUMINOSA:

La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir

les prescripcions de l'article 542.4.1 del PG 3/75 MOD 7.


Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta

i tractada per a evitar l'adherència de la mescla.

Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal

d'evitar el refredament.

La mescla s'ha d'aplicar inmediatament.



Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació

utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa.


Pág.46

Pressupost : MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT

Plecs de Condicions



MESCLA BITUMINOSA:

Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del



LLIGANT HIDROCARBONAT:

* Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de

prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).

* Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos

del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG

3/75).

* Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del

Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo

relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados.

BBB SENYALITZACIÓ VERTICAL

SPB


Senyalització que referida a un objecte, activitat o situació determinades, proporcioni

una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant

un senyal en forma de plafó, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació

verbal o un senyal gesticular, segons procedeixi.


La senyalització de seguretat es caracteritza per cridar ràpidament l'atenció sobre la

circumstància a ressaltar, facilitant la seva immediata identificació per part del

destinatari. La seva finalitat és la d'indicar les relacions causa-efecte entre el medi

ambient de treball i la persona.

La senyalització de seguretat pot tenir característiques diferents, així doncs, podem

classificar-la de la següent forma:

- Senyal de prohibició: Un senyal que prohibeix un comportament susceptible de provocar un

perill.

- Senyal d'advertència: Un senyal que adverteix d'un risc o perill.

- Senyal d'obligació: Un senyal que obliga a un comportament determinat.

- Senyal de salvament o de socors: Un senyal que proporciona indicacions relatives a les

sortides de socors, als primers auxilis o als dispositius de salvament.

- Senyal indicativa: Un senyal que proporciona altres informacions distintes a les

anteriors.

- Senyal en forma de plafó: Un senyal que, per la combinació d'una forma geomètrica, de

colors i d'un símbol o pictograma, proporciona una determinada informació, la visibilitat

de la qual està assegurada per una il·luminació de suficient intensitat.

- Senyal addicional: Un senyal utilitzada junt a un altre senyal en forma de plafó i que

facilita informacions complementàries.

- Color de seguretat: Un color al qual s'atribueix una significació determinada en relació

amb la seguretat i salut en el treball.

- Símbol o pictograma: Una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament

determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de plafó o sobre una superfície lluminosa.

- Senyal complementària de "risc permanent": Bandes obliqües (60º) grogues i negres (al

50%) en contorns i perímetres de buits, pilars, cantonades, molls de descàrrega i parts

sortints d'equips mòbils.

ELECCIÓ:

Les condicions bàsiques d'eficàcia en l'elecció del tipus de senyalització de seguretat a

utilitzar s'han de centrar en:

Pág.47

Pressupost : SENYALITZACIÓ VERTICAL

Plecs de Condicions

- Atraure l'atenció del destinatari.

- Donar a conèixer el missatge amb suficient antelació.

- Facilitar la suficient informació de forma que en cada cas concret se sàpiga com actuar.

- Que existeixi la possibilitat real de posar en pràctica allò que s'ha indicat.

- La senyalització ha de ser percebuda, compresa i interpretada en un temps inferior al

necessari perquè el destinatari entri en contacte amb el perill.

- Les disposicions mínimes relatives a les diverses senyalitzacions de seguretat estan

especificades a l'Annex VII del RD 485/1997, de 14 d'abril, amb els següents epígrafs de

referència:

- Riscos, prohibicions i obligacions.

- Riscos de caigudes, xocs i cops.

- Vies de circulació.

- Canonades, recipients i àrees d'emmagatzematge de substàncies i preparats

perillosos.

- Equips de protecció contra incendis.

- Mitjans i equips de salvament i socors.

- Situacions d'emergència.

- Maniobres perilloses.



Es seguiran les recomanacions d'emmagatzematge i atenció, fixats pel fabricant i la DGT.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, es farà un manteniment i es col·locaran en el

lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant i la DGT.

S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25

ºC.


i rebut, per un responsable delegat per l'empresa.

La vida útil dels senyals i abalisaments és limitada, degut tant al seu desgast prematur

per l'ús, com a actuacions de vandalisme o atemptat patrimonial, amb independència que

hagin estat o no utilitzades.


unitat mesurada segons especificacions de la DT.



Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de

señalización de seguridad y salud en el trabajo.

Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre

notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias

peligrosas.

Orden de 31 de agosto de 1987 por la que se aprueba la Instrucción de Carreteras 8.3.-IC:

Señalización de Obras.

Safety colours and safety signs

UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización.

Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico

de Baja Tensión. REBT 2002

UNE 77204:1998 Calidad del aire. Aspectos generales. Vocabulario.

UNE 1063:1959 Caracterización de las tuberias en los dibujos e instalaciones industriales

Identification of pipelines according to the fluid conveyed.

UNE-EN 60073:1997 Principios básicos y de seguridad para interfaces hombre-màquina, el

marcado y la identificación. Principios de codificación para dispositivos indicadores y

actuadores.

UNE-EN 60204-1:1999 Seguridad de las máquinas. Equipo eléctrico de las máquinas. Parte 1:

Requisitos generales.

BBM1 SENYALS

Pág.48

Pressupost : SENYALS

Plecs de Condicions

SPB


Materials per a proteccions de vialitat i senyalització.

S'han considerat els elements següents:

- Placa per a senyal de trànsit i caixetins de ruta

- Microesferes de vidre

S'han considerat els tipus de senyals de trànsit i caixetins de ruta següents:

- Amb pintura no reflectora

- Amb làmina reflectora d'intensitat normal

PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT:

L'element, placa o caixetí, ha d'estar format per l'estampació d'una planxa d'alumini o

acer galvanitzat, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o

làmina reflectora.

La utilització de materials d'una altra naturalesa o un altre tipus de planxa d'alumini

haurà de ser aprovada per la DF.

La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a

la intempèrie.

No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials.

Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°.

Tindran les dimensions, colors i composició indicades en el capítol VI, secció 4a del

"Reglamento de Circulación”.

Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat

utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en

les normes UNE 135312 i UNE 135314.

Han d'estar preparats per a la unió amb l'element per mitjà de cargols o abraçadores.

En cas que hi hagi soldadura, aquesta respectarà l'especificat en els artícles 624, 625 i

626 del "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales".(PG 3/75)

Les plaques de planxa d'acer galvanitzat compliràn les especificacions de les normes UNE

135310 i UNE 135313.

No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície.

El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc.

No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes.

No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense

galvanitzar.

Gruix del caixetí: 1,8 mm

Gruix de la placa: 1,8 mm

Amplària del reforç perimetral: 25 mm

Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2

Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir

Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2

Puresa del zinc: 98,5%

Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir

Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir

Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals:

- Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats

a la norma UNE 135331

- L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic.

- La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o

qualsevol altra imperfecció superficial

Condicions de la pel·lícula seca de pintura:

- Brillantor especular a 60°C: > 50%

- Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra

- Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense rotura

- Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6):

- Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments

- A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig

- Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7

- Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9):

Pág.49


Plecs de Condicions

- No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables

- Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9.

Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb la UNE 135331.

Toleràncies:

- Compliran la Euronorma 143

PLAQUES I CAIXETINS ACABATS AMB LÀMINA REFLECTORA:

Els materials retrorreflectants utilitzats en senyals i rètols verticals de circulació es

classificaran, segons la seva naturalesa i característiques, en tres nivells:

- Nivell de retrorreflexió 1: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes

de vidre incorporades a una resina o aglomerant transparent i pigmentat amb els colors

apropiats. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu

sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper

amb silicona o de polietilè.

- Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes

de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i

una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la

part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per

calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè.

- Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes

integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços

de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de

visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals,

amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc.

Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció

però en sentit contrari.

Ha de tenir els colors i el factor de luminancia d'acord amb el que prescriuen les normes

UNE 48073 i UNE 48060, dins dels límits especificats a la norma UNE 135330 i UNE 135334.

Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques,

transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics.

La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el

metanol, el xilol i el toluè.

La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol

altra imperfecció superficial.

Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de

complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330.

Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades

Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir

Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir

Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir

Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir

Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir

Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir

Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir

Condicions de la làmina reflectora:

- Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm

- Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir

- Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40

- Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència

0,2° i incidència 0,5°)

- Retracció:

- Al cap de 10 min: < 0,8 mm

- Al cap de 24 h: < 3,2 mm

- Resistència a la tracció: > 0,1 N/mm2

- Allargament: > 10%

MICROESFERES DE VIDRE:

Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat

nocturna de les marques vials per retrorreflexió dels feixos de llum incidents, des dels

fars d'un vehicle, al seu conductor.

No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric.

Pág.50


Plecs de Condicions

La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de

massa retinguda acumulada de microesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO

565(R40/3).

+---------------------------------------+

¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦

¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦

¦ ¦ (% en pes) ¦

¦---------------------¦-----------------¦

¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦

¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦

¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦

¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦

+---------------------------------------+

* N2-N1 <= 40

Microesferes defectuoses (MELC 12.30):

- Diametre < 1 mm: < 20%

- Diametre >= 1 mm: < 30%

Índex de refracció (MELC 12.31):

- Classe A: >= 1,5

- Classe B: >= 1,7

- Classe C: >= 1,9

Resistència a l'aigua: Sense alteració superficial

Resistència als àcids: Sense alteració superficial

Resistència al clorur càlcic: Sense alteració superficial

Resistència al sulfur sòdic: Sense alteració superficial

Aquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423.



Subministrament: Embalades individualment o agrupades en embalatge rígid de fusta o

metàl·lic. A l'exterior ha de figurar el símbol de les plaques i el nombre d'unitats.

Emmagatzematge: Assentades en horitzontal en llocs secs, ventilats i sense contacte

directe amb el terra.


Subministrament: En envàs tancat.




- Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE

del producte

Cada envàs ha de portar en un lloc visible el marcatge CE de conformitat amb els Reials

Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol que a més haurà de tenir

la següent informació:

- Nom o marca d'identificació del fabricant i direcció registrada

- Les dues últimes xifres de l'any de fabricació del producte

- Número del certificat de conformitat CE

- El número i any d'aquesta norma Europea (UNE-EN 1423:1997)

- Descripció del producte

- El número de lot i massa neta

- La presència eventual de tractaments superficials i la seva finalitat

- Indicacions que permetin identificar les característiques harmonitzades del producte:

- Índex de refracció

- Granulometria

- Resistència a la fragmentació (per a granulats antilliscants)

- En cas de mescla de microesferes de vidre i granulats antilliscan t s , l e s

proporcions d'ambdós.

Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions.


Pág.51


Plecs de Condicions



NORMATIVA GENERAL:



* Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones

Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización,

balizamiento y sistemas de contención de vehículos.


* Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de

carreteras. 1984.

* UNE 135310:1991 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa

de acero galvanizado. Características y métodos de ensayo de la chapa.

* UNE 135330:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes

mediante làminas con microesferas de vidrio. Características y métodos de ensayo.

* UNE 135331:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Z o n a n o

retrorreflectante. Pinturas. Características y métodos de ensayo.


UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado.

Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos.

UNE-EN 1423/A1:2004 Productos de marcas viales. Productos de post-mezclado, microesferas

de vidrio, granulados antideslizantes y mezcla de ambos.

BBMZ MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT

SPB


Materials auxiliars per a proteccions de vialitat.


- Suport de perfil d'acer galvanitzat per a barreres de seguretat flexibles

- Suport de tub d'acer laminat i galvanitzat per a suport de senyalització

- Amortidor per a barreres de seguretat flexibles

- Captallums per a barreres de seguretat

- Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat

- Terminal en forma de cua de peix per a barreres de seguretat

- Captallums retrorreflectants per a senyalització horitzontal, per a fixar al paviment

SUPORTS D'ACER GALVANITZAT:

L'alçària del suport ha de ser l'especificada al projecte.

No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície.

Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les

dimensions han de ser les especificades en el projecte.

No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant.

Tipus d'acer: S235JR (UNE-EN 10025-2)

Protecció de galvanització: >= 505 g/m2

Puresa del zinc: >= 99%

Límit elàstic mínim:

- Gruix e <= 16 mm: 235 N/mm2

- 16 mm < e <= 40 mm: 225 N/mm2

- 40 mm < e <= 65 mm: 215 N/mm2

Resistència a tracció:

- Gruix e < 3 mm: 360 a 510 N/mm2

- 3 mm <= e <= 65 mm: 340 a 470 N/mm2

Pág.52

Pressupost : MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT

Plecs de Condicions

SUPORTS DE PERFILS D'ACER LAMINAT GALVANITZAT:

Perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent per a suport de barreres de seguretat.

Es poden utilitzar indistintament perfils C i UPN.

SUPORTS DE TUB D'ACER GALVANITZAT:

Perfil de secció tancada, no massissa, d'acer laminat i galvanitzat en calent, per al

suport de senyalització vertical.

El recobriment dels elements ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de

zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, cendres o clapes.

No ha de tenir exfoliacions visibles ni bombolles, ratlles, picadures o punts sense

galvanitzar.

Tipus d'acer: AP 11(UNE 36-093)

Doblegament (UNE 7-472): Ha de complir

Toleràncies:

- Secció rectangular:

- Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm)

- Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa)

- Massa: +8%; -6%

- Secció circular:

- Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm)

- Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa)

- Massa: +8%; -6%

Allargament fins a la ruptura:

+---------------------------------+

¦Gruix ¦ Allargament mínim (%) ¦

¦ (mm) ¦--------------------------¦

¦ ¦Longitudinal¦Transversal ¦

¦------¦------------¦-------------¦

¦ <=40 ¦ 26 ¦ 24 ¦

¦------¦------------¦-------------¦

¦ > 40 ¦ 25 ¦ 23 ¦

¦ <=65 ¦ ¦ ¦

+---------------------------------+

AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:

Amortidor tipus bionda, format per un perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent, per a

barreres de seguretat.



Protecció de galvanització: >= 505 g/m2

Puresa del zinc: >= 98,5%

Gruix del recobriment: 70 micres

CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:

Captallums de forma angular, realitzat amb xapa d'acer laminat i galvanitzat en calent,

recobert a l'exterior amb una làmina reflectora, per fixar a la barrera de seguretat.

Ha de ser capaç de reflectir la major part de llum incident.

No ha de tenir bonys, punts d'oxidació, ratlladures en la làmin a r e f l e c t a n t n i

desperfectes en la seva superfície.


Gruix: 3 mm

CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT:

Els captallums es classifiquen segons el seu ús en:

- Permanents (color blanc en la part no retrorreflectant)

- Temporals (color groc en la part no retrorreflectant)

Segons la naturalesa del retrorreflector, es classifiquen en:

- Códi 1: retrorreflector de vidre

- Códi 2: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica

- Códi 3: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica, protegit amb una superfície

resistent a l'abrasió

Pág.53


Plecs de Condicions

Si esta format per dues o més parts, s'han de poder desmuntar només amb l'eina recomanada

pel fabricant (si es necessari la seva substitució).

L'element reflectant pot ser unidireccional o bidireccional.

La zona reflectant del element ha d'estar formada per retrorreflectors de vidre o de

naturalesa polimèrica, protegits o no, aquests últims amb una superfície resistent a

l'abrasió.

Els captallums retrorreflectants que hagi de ser vist des d'un vehicle en moviment, ha de

tenir les dimensions, nivell de retrorreflexió, disseny i colors, indicats en la UNE-EN

1463-1.

El contorn del cos de l'element, no ha de tenir vores afilades que puguin comprometre la

seguretat de la circulació vial.

El sistema d'ancoratge ha de garantir la seva fixació p e r m a n e n t i q u e , e n c a s

d'arrencament o trencament, no produeixi un perill per al trànsit ni degut a l'element

arrencat ni degut als elements d'ancoratge que pugin restar sobre la calçada.

Ha de portar marcat en la part superior, de forma indeleble i ben visible, com a mínim, el

nom del fabricant i la data de fabricació.

Les característiques tècniques de l'element han de ser les definides en la UNE-EN 1463-1 i

s'han de comprovar segons aquesta norma.

PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT:

Conjunt d'elements de fixació d'acer, formats per mitjà d'estampació i galvanitzats en

calent, necessaris per a la fixació d'un metre de barrera de seguretat.

Les superfícies han de ser llises, sense fissures, rebaves ni d'altres d e f e c t e s

superficials.

Els fils de la rosca dels cargols no han de tenir defecte de material ni empremtes d'eina.

Unió separadors al suport:

- Cargols, femelles i volanderes: M16 x 35 (segons DIN 7990, DIN 7989 i UNE_EN 24034)

- Qualitat dels cargols: 5.6

Unió entre barreres:

- Cargols i volanderes segons fig.11 UNE 135-122

- Qualitat dels cargols: 4.6

- Femelles: M16 (UNE-EN 24034)

TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT:

Terminal en forma de cua d'oreneta format per una banda d'acer laminat i galvanitzat en

calent.


El tall del terminal s'ha de fer per mitjà d'oxitall.

Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les

dimensions han de ser les especificades a la figura 13 UNE 135-122.

No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant.


Allargament fins a la ruptura: >= 26%

Gruix de la planxa: 3 mm


SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER:

Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol

de designació de l'acer.

Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra.

AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:



Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra.

TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT:



Emmagatzematge: En el mateix lloc on serà col·locat, de manera que no s'alterin les seves

Pág.54


Plecs de Condicions

característiques.

CAPTALLUMS:

Subministrament: Empaquetats en caixes, de ma n e r a q u e n o s ' a l t e r i n l e s s e v e s

característiques. A l'exterior hi ha d'haver el nombre d'unitats que conté.

Emmagatzematge: En el propi embalatg e , d e m a n e r a q u e n o s ' a l t e r i n l e s s e v e s

característiques.

PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS:

Subministrament: Empaquetats en caixes. A l'exterior hi ha d'haver les característiques de

l'element de fixació i el nombre d'unitats que conté.

Emmagatzematge: En el propi embalatg e , d e m a n e r a q u e n o s ' a l t e r i n l e s s e v e s

característiques.


PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT:

Unitat d'elements necessaris per a realitzar la unió d'una barrera al tram contigu i al

seu suport.

BANDEROLA, PÒRTIC, SUPORT, AMORTIDORS, CAPTALLUMS I TERMINALS EN FORMS DE CUA DE PEIX:



NORMATIVA GENERAL:



CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:

* Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de

carreteras. 1984.

CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT:




* UNE-EN 1463-1:1998 Materiales para señaliza c i ó n v i a l h o r i z o n t a l . C a p t a f a r o s

retrorreflectantes.Parte 1:Características iniciales.

PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ I TERMINALS EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES

DE SEGURETAT FLEXIBLES:

* UNE 135122:1999 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas.

Elementos accesorios de las barreras metálicas. Materiales, dimensiones, formas de

fabricaión y ensayos.

BD5Z MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES

SPB


Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors i

materials complementaris per a pous de registre.


- Bastiment i reixa practicable o fixa per a embornals

- Bastiment de perfil d'acer, amb o sense traves

- Reixa practicable o fixa

S'han considerat els materials següents per a tapes i reixes

- Fosa gris

- Fosa dúctil

Pág.55

Pressupost : MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES

Plecs de Condicions

- Acer

BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA:

La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del

trànsit.

Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianants i/o

de vehicles, s'han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de les classes

següents:

- Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes.

- Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àrees d'estacionament

i aparcaments de varis pisos per a cotxes.

- Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de la

vorera s'extèn en un màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera

- Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), vorals estabilitzats

i zones d'aparcament per a tot tipus de vehícles.

- Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (paviments

d'aeroports, molls, etc.).

- Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (paviments d'aeroports)

Tots els elements que formen el dispositiu han d'estar protegits contra la corrossió.

El dispositiu ha d'estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat per tal

de ser utilitzat.

Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superficie superior antilliscant.

Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós han de

tenir una adherencia satisfactoria.

Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha de

produir soroll al trepitjar-lo.

Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut

al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament.

La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents

procediments:

- Amb un dispositiu de tanca

- Amb suficient massa superficial

- Amb una característica específica en el diseny

El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb

una eina d'us normal.

El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació

amb el bastiment.

S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa

i la seva apertura.

La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressió del

recolzament corresponent a la càrrega d'assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. El

recolzament ha de contribuir a l'estabilitat de la reixa o tapa en condicions d'us.

L'alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900,

ha de ser com a mínim de 100 mm.

La superficie superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només les reixes

de la classe D 400 poden tenir una superficie cóncava.

La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions

següents:

- El codi de la norma UNE EN 124

- La classe segons la norma UNE EN 124

- El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació

- Referència, marca o certificació si en tè

La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment i

tancament, han de complir les especificacions següents:

- Un o dos elements:

- Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm

- Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm

- Tres o més elements:

- Franquícia del conjunt: <= 15 mm

- Franquícia de cada element individual: <= 5 mm

Fondària d'encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mm

Pág.56


Plecs de Condicions

Toleràncies:

- Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm

- Dimensions: ± 1 mm

- Guerxament: ± 2 mm

Si el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir les

condicions següents:

Superfície de ventilació:

- Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d'un cercle, amb un diàmetre igual a la pas

lliure

- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2

Dimensions dels forats de ventilació:

- Ranures:

- Llargària: <= 170 mm

- Amplària:

- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm

- Forats:

- Diàmetre:

- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm

- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE:

El conjunt ha d'obrir i tancar correctament.

Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment.

L'angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º.

REIXA:

Les dimensions dels intervals entre brèndoles han d'estar determinades en funció de la

capacitat de desgüàs de la reixa i han d'estar uniformement repartits en l'obertura lliure.

La superfície d'absorció no ha de ser menor que el 30% de l'obertura lliure.

L'amplària i llargària màxims dels espais entre brèndoles, ha de complir l'especificat en

l'apartat 7.9.1 i 7.9.2 de la UNE-EN 124.

BASTIMENT:

Ha de ser pla i ben escairat.

Els perfils que el formen han de ser rectes quan el bastiment és rectangular.

Ha de portar potes d'ancoratge distribuïdes uniformement i, com a mínim, una a cada angle

si el bastiment és rectangular i tres si és circular.

Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm

Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm

Toleràncies:

- Alçària del bastiment: ± 1,5 mm

- Amplària (sempre que l'encaix de la reixa sigui el correcte): <= 0,25% llargària

- Rectitud dels perfils: Fletxa: <= 0,25% llargària

- Dimensions exteriors del bastiment: ± 2 mm

BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT AMB TRAVES:

Ha d'anar reforçat amb traves soldades de tub de secció quadrada o de passamà del mateix

material.

Separació entre traves: <= 100 cm

Dimensions del tub de travada: 20 x 20 mm

Alçària del passamà de travada: 60 mm

REIXA FIXA:

Ha de portar potes d'ancoratge distribuides uniformement i, com a mínim, una a cada angle

si el bastiment és rectangular i tres si és circular.

Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm

Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm

ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA:

El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir a

Pág.57


Plecs de Condicions

l'element completament.

Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes.

La pintura ha d'estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament, ni

altres defectes superficials.

DISPOSITIUS DE TANCAMENT D'ACER:

Gruix: >= 2,75 mm

Gruix i massa del galvanitzat:

- Gruix de l'acer >= 2,75 a < 5 mm: >= 50 micres i 350 g/m2

- Gruix de l'acer >= 5 mm: >= 65 micres i 450 g/m2

ELEMENTS DE FOSA:

Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de

residu.

No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra,

gotes fredes, etc.).

BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA:

La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones

de fosa blanca.

Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a la cara

superior.

Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada.

Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2

Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB

Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10%

Contingut de fòsfor: <= 0,15%

Contingut de sofre: <= 0,14%

ELEMENTS D'ACER GALVANITZAT:

Ha de ser de perfils conformats d'acer S235JR, soldats.

El conjunt ha d'estar lligat sòlidament amb soldadura.

El recobriment de zinc ha de estar ben adherit. Ha de ser llis, sense discontinuïtats,

exfoliacions ni taques.

Límit elàstic de l'acer: >= 240 N/mm2

Resistència a tracció de l'acer: >= 340 N/mm2

Massa de recobriment del galvanitzat: >= 360 g/m2

Puresa del zinc de recobriment: >= 98,5%


BASTIMENT:

Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra amb les condicions

exigides i amb l'escairat previst.

Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tal d'evitar

deformacions o danys que alterin les seves característiques.

BASTIMENT I TAPA O REIXA:

Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que

conté i les seves dimensions.







UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación

Pág.58


Plecs de Condicions

utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos tipo, marcado,

control de calidad.

ELEMENTS DE FOSA GRIS:

* UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de

piezas moldeadas.

BD7F TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS

SPB


Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament.


- Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col.lectors

- Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió

- Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió

- Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressió


La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures.

Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.

TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL:

Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la

banda ha d'estar soldada químicament.

La cara interior del tub ha de ser llisa.

La cara exterior del tub ha de ser nervada.

En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T".

El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors

i exteriors que rebrà quan estigui en servei.

Característiques de la banda de PVC:

- Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3

- Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C

- Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C

- Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2

- Allargament a la rotura: >= 80%

- Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2

- Opacitat: 0,2%

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de

fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap

impuresa visible sense augment.

El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret.

La paret del tub ha de ser opac.

Característiques mecàniques:

- Resistència a l'impacte: d'acord amb UNE-EN 1452-2.

- Resistència a la pressió interna: d'acord amb UNE-EN 1452-2.

Característiques físiques:

- Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d'acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal: <= 5% d'acord amb assaig UNE-EN 743.

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la

proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580.

Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1452-2.

Els elements han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d'1m. de

forma que sigui llegible després d'emmagatzemar-los, exposició a l'intem p è r i e i

instal.lació, i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir

fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub.

El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim:

Pág.59

Pressupost : TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS

Plecs de Condicions

- Número normativa ( UNE-EN 1456-1)

- Nom i/o marca comercial

- Material (PVC-U)

- Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret

- Pressió nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació

si el fabricant produeix en diferents ciutats).

- Número de la línia d'extrusió

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 25-32-40-50: 0,2mm.

- 63-75-90: 0,3mm.

- 110-125: 0,4mm.

- 140-160: 0,5 mm

- 180-200: 0,6 mm

- 225: 0,7 mm

- 250: 0,8 mm

- 280: 0,9 mm

- 315: 1,0 mm

- 355: 1,1 mm

- 400: 1,2mm

- 450: 1,4mm

- 500: 1,5 mm

- 560: 1,7 mm

- 630: 1,9 mm

- 710-800-900-1000: 2,0 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2

- Longitud i embocadures: d'acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de

fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap

impuresa visible sense augment.

Aquests tubs es col.locaran d'acord amb un codi d'aplicació:

- “D” codi per a àrea d'aplicació que es situa a menys d'1m de l'edifici i on els tubs i

accessoris estan enterrats i connectats als sistemes d'evacuació d'aigües residuals de

d'edifici.

- “U” codi per a àrea d'aplicació que es situa a més d'1m de l'edifici al que es connecta

el sistema de canalització enterrada.

Característiques mecàniques:

- Resistència a l'impacte: d'acord amb assatjos especificats en UNE-EN 1401-1

Característiques físiques:

- Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D'acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal en calent <=5%. D'acord amb assaig UNE-EN 743

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la

proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580.

Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1401-1.

Els elements han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui

llegible després d'emmagatzemar-los, en exposició a l'intempèrie i en la instal.lació, i

mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o

defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub.

El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim:

- Número normativa ( UNE-EN 1401-1)

- Codi de l'àrea d'aplicació (U o UD)

- Nom i/o marca comercial

- Dimensió nominal

- Gruix mínim de la paret o SDR

- Material (PVC-U)

- Rigidesa anular nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació

si el fabricant produeix en diferents ciutats.

Pág.60

Pressupost : TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS

Plecs de Condicions

- Prestacions en clima fred (si és el cas)

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 110-125: 0,3mm.

- 160: 0,4 mm

- 200-250: 0,5 mm

- 315: 0,6 mm

- 355-400: 0,7 mm

- 450: 0,8 mm

- 500: 0,9 mm

- 630: 1,1 mm

- 710: 1,2mm

- 800: 1,3 mm

- 900: 1,5 mm

- 1000: 1,6 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d'acord amb taules

UNE-EN 1401-1

- Longitud útil o efectiva no ha d'ésser inferior a la declarada pel fabricant.

- Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a

l'eix del tub. d'acord amb UNE-EN 1401-1.


Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides.

Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han

d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes, s'han de capicular les

esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà

de separadors. L'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m.




TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM:


TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento

enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:

Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de

agua. Poli(Cloruro de Vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 2: Tubos

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento

enterrado sin presión. Poli-(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:

Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ:


BDDZ MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE

SPB


Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors i

materials complementaris per a pous de registre.

Pág.61

Pressupost : MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE

Plecs de Condicions


- Bastiment i tapa per a pous i pericons de registre de canalitzacions

- Complements per a pou de registre:

- Graó d'acer galvanitzat

- Graó de fosa

- Fleix d'acer inoxidable i anells d'expansió per a junt d'estanquitat entre el tub i

el pou de registre

S'han considerat els materials següents per a tapes i reixes

- Fosa gris

- Fosa dúctil

- Acer


La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del

trànsit.

Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianants i/o

de vehicles, s'han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de les classes

següents:

- Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes.

- Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àrees d'estacionament

i aparcaments de varis pisos per a cotxes.

- Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de la

vorera s'extèn en un màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera

- Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), vorals estabilitzats

i zones d'aparcament per a tot tipus de vehícles.

- Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (paviments

d'aeroports, molls, etc.).

- Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (paviments d'aeroports)

Tots els elements que formen el dispositiu han d'estar protegits contra la corrossió.

El dispositiu ha d'estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat per tal

de ser utilitzat.

Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superficie superior antilliscant.

Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós han de

tenir una adherencia satisfactoria.

Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha de

produir soroll al trepitjar-lo.

Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut

al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament.

La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents

procediments:

- Amb un dispositiu de tanca

- Amb suficient massa superficial

- Amb una característica específica en el diseny

El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb

una eina d'us normal.

El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació

amb el bastiment.

S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa

i la seva apertura.

La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressió del

recolzament corresponent a la càrrega d'assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. El

recolzament ha de contribuir a l'estabilitat de la reixa o tapa en condicions d'us.

L'alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900,

ha de ser com a mínim de 100 mm.

La superficie superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només les reixes

de la classe D 400 poden tenir una superficie cóncava.

El pas lliure dels dispositius de tancament utilitzats com a pas d'home, s'han d'ajustar a

les normes de seguretat en funció del lloc a on s'instal·lin. En general han de tenir un

diàmetre mínim de 600 mm.

La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions

següents:

Pág.62


Plecs de Condicions

- El codi de la norma UNE EN 124

- La classe segons la norma UNE EN 124

- El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació

- Referència, marca o certificació si en tè

La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment i

tancament, han de complir les especificacions següents:

- Un o dos elements:

- Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm

- Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm

- Tres o més elements:

- Franquícia del conjunt: <= 15 mm

- Franquícia de cada element individual: <= 5 mm

Fondària d'encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mm

Toleràncies:

- Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm



Si el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir les

condicions següents:

Superfície de ventilació:

- Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d'un cercle, amb un diàmetre igual a la pas

lliure

- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2

Dimensions dels forats de ventilació:

- Ranures:

- Llargària: <= 170 mm

- Amplària:

- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm

- Forats:

- Diàmetre:

- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm

- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE:

El conjunt ha d'obrir i tancar correctament.

Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment.

L'angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º.

ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA:

El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir a

l'element completament.

Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes.

La pintura ha d'estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament, ni

altres defectes superficials.

DISPOSITIUS DE FORMIGÓ ARMAT:

En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes

i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d'estar protegides amb una

xapa de fosa o d'acer galvanitzat en calent.

Gruix mínim de fosa o d'acer:

- A 15: >= 2 mm

- B 125: >= 3 mm

- C 250: >= 5 mm

- D 400: >= 6 mm

- E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny

Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies:

- Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2

- Classe A 15: >= 25 N/mm2

Gruix del recobriment de formigó de l'armadura d'acer: >= 20 mm

Pág.63


Plecs de Condicions

ELEMENTS DE FOSA:

Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de

residu.

No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra,

gotes fredes, etc.).

BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA:

La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones

de fosa blanca.

Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a la cara

superior.

Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada.

Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2

Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB

Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10%

Contingut de fòsfor: <= 0,15%

Contingut de sofre: <= 0,14%

GRAÓ D'ACER GALVANITZAT:

Graó de rodó d'acer llis, AE 215 L, fabricat per laminació en calent.

El graó ha de portar una platina d'acer soldada a cada un dels seus extrems, per a

facilitar l'ancoratge.

Tots els segments del graó han d'estar continguts en el mateix pla.

La peça ha d'estar protegida amb una galvanització per immersió en calent.

El recobriment ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense taques, discontinuïtats,

exfoliacions, etc.

Resistència a la tracció: 340 - 500 N/mm2

Límit elàstic (UNE 7-474): >= 220 N/mm2

Allargament a la ruptura: >= 23%

Toleràncies:



- Diàmetre del rodó: - 5%

GRAÓ DE FOSA:

Graó emmotllat amb fosa de tipus nodular.

El grafit ha d'aparèixer en forma esferoïdal en una superfície >= 85% de la peça.

Ha de ser plana. Ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues

de servei.

A cada peça ha d'haver-hi la marca del fabricant.

Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-118): >= 380 N/mm2

Allargament a la ruptura: >= 17%

Contingut de perlita: <= 5%

Contingut de cementita a les zones d'encastament: <= 4%

Toleràncies:



FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ:

Peça de goma sintètica amb un fleix d'acer d'expansió per a la unió de la peça al pou de

registre i una brida d'acer per a la unió de la peça amb el tub, configurant un junt

flexible entre el pou de registre i el tub.

La goma ha de ser resistent als olis, àcids, l'ozó i les aigües residuals.

El fleix d'expansió i la brida han de ser d'acer inoxidable no magnètic.

El junt no ha de tenir defectes interns ni irregularitats superficials que puguin afectar

la seva funció.

No ha de tenir porus.


BASTIMENT I TAPA O REIXA:

Pág.64


Plecs de Condicions

Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que

conté i les seves dimensions.




Subministrament: Embalats en caixes. A cada element hi ha d'haver la marca del fabricant.

Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques.

GRAÓ:

Subministrament: Empaquetats sobre palets.

Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats, de manera que no s'alterin le s s e v e s

característiques.





UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación

utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos tipo, marcado,

control de calidad.

ELEMENTS DE FOSA GRIS:

* UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de

piezas moldeadas.

GRAÓ D'ACER GALVANITZAT:


GRAÓ DE FOSA:

* UNE 36118:1973 Fundición con granito esferoidal. Tipos y condiciones de recepción y

suministro de piezas moldeadas.


* UNE 53571:1989 Elastómeros. Juntas de estanquidad de goma maciza para tuberías de

suministro de agua, drenaje y alcantarillado. Especificaciones de los materiales.

BG31 CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV

SPB


Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal.lacions en

general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV i de

tipus unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar, tripolar amb neutre i pentapolar.

S'han considerat els tipus de cables següents:

- Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de

polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV

0,6/1 kV.


polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina,

de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS) 0,6/1 kV.


En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la

Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de

qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les

Pág.65

Pressupost : CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV

Plecs de Condicions

normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de

Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta

ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la

Comunitat Europea.

Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-

011 i UNE 21-022.

La coberta no ha de tenir variacions en el gruix ni d'altres defectes visibles a la seva

superfície. Ha de ser resistent a l'abrasió.

Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys a l'aïllament.

La forma exterior dels cables multipolars (reunits sota una coberta única) ha de ser

raonablement cilíndrica.

L'aïllament no ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva

superfície.

Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor.

Els colors vàlids per a l'aïllament són (UNE 21089-1):

- Cables unipolars:

- Com a conductor de fase: Marró, negre o gris

- Com a conductor neutre: Blau

- Com a conductor de terra: Llistat de groc i verd

- Cables bipolars: Blau i marró

- Cables tripolars:

- Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd

- Cables sense conductor de terra: Fase: Negre, marró i gris

- Cables tetrapolars:

- Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Terra: Llistat de groc i verd

- Cables sense conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau

- Cables pentapolars: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i

verd

Gruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)):

+-------------------------------------------------------------------+

¦Secció (mm2) ¦1,5-16¦25-35¦ 50 ¦70-95¦ 120 ¦ 150 ¦ 185 ¦ 240 ¦ 300 ¦

¦-------------¦------¦-----¦----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦

¦Gruix (mm) ¦ 0,7 ¦ 0,9 ¦1,0 ¦ 1,1 ¦ 1,2 ¦ 1,4 ¦ 1,6 ¦ 1,7 ¦ 1,8 ¦

+-------------------------------------------------------------------+

Gruix de la coberta: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-HD 603-1

Temperatura de l'aïllament en servei normal: <= 90°C

Temperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx): <= 250°C

Tensió màxima admissible (c.a.):

- Entre conductors aïllats: <= 1 kV

- Entre conductors aïllats i terra: <= 0,6 kV

Toleràncies:

- Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603): >= valor especificat - (0,1 mm + 10% del valor

especificat)

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV:

L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1.

La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603-1.

Ha de ser de color negre i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la

identificació de la secció dels conductors de fase.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV:

L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1.

La coberta ha de se d'una mescla de material termoplàstic, sense halògens, del tipus Z1, i

ha de complir les especificacions de la norma UNE 21123-4.

Ha de ser de color verd i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la

identificació de la secció dels conductors de fase.


Subministrament: En bobines.

Pág.66


Plecs de Condicions

La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:


- Tipus de conductor

- Secció nominal

- Les dues últimes xifres de l'any de fabricació.

- Distància entre el final d'una marca i el principi de la següent <= 30 cm.

Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




NORMATIVA GENERAL:



UNE-HD 603-1:2003 Cables de distribución de tensión asignada 0,6/1kV.

* UNE 21011-2:1974 Alambres de cobre recocido de sección recta circular. Características

* UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables

UNE-EN 50334:2001 Marcado por inscripción para la identificación de los conductores

aislados de los cables eléctricos.

* UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables

UNE 21022:1982 Conductores de cables aislados.

* UNE 20434:1999 Sistema de designación de los cables.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV:

UNE 21123-2:1999 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV.

Parte 2: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de policloruro de

vinilo.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV:

UNE 21123-4:2004 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV.

Parte 4: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de poliolefina.

BHGA CENTRES DE COMANDAMENT, CONTROL I REGULACIÓ

SPB


Centres de comandament i control de les instal·lacions d'enllumenat.

Es contemplen els següents elements:

- Armari metàl·lic

- Equips de contatge

- Actuador local: Conjunt de mecanismes destinats a l'accionament, comprobació i

modificació dels paràmetres de funcionament de les instalacions d'enllumenat

ARMARI METÀL·LIC:

Ha d'estar format per un cos, una placa de muntatge i una o dues portes.

El cos ha de ser de xapa d'acer inoxidable plegada i soldada. Ha de portar tapetes amb

junt d'estanquitat per al pas de tubs i orificis per a la seva fixació.

Ha de tenir una textura uniforme i sense defectes.

La porta ha de ser del mateix material que el cos i amb tancament per dos punts mitjançant

panys de triple acció amb varilla d'acer inoxidable i maneta metàl·lica proveïda de clau

normalitzada per companyia i suport per a bloquejar amb candau.

Les portes han de ser plegades en el seu perímetre.

Les frontisses de la porta han de ser interiors i l'obertura ha de ser superior a 120°.

El cos, la placa de muntatge i la tapa han de portar borns de presa de terra.

Ha de tenir un sostre inclinat per a la protecció contra la pluja.

Ha de tenir uns anells de suspensió a la part superior per a la seva manipulació durant

Pág.67

Pressupost : CENTRES DE COMANDAMENT, CONTROL I REGULACIÓ

Plecs de Condicions

les operacions de transport i col·locació. Aquest anells s'han de poder enretirar un cop

l'armari es trobi a la seva posició definitiva.

Si la porta té finestra, aquesta ha de ser de metacrilat transparent.

Ha d'estar pintat exteriorment amb pintura normalitzada RAL 7032.

Ha de tenir il·luminació interior amb portalàmpades estanc.

Ha de tenir una presa de corrent per a les operacions de manteniment a dintre de l'armari.

A l'interior del mòdul de companyia hi han d'anar els comptadors d'activa i reactiva, així

com els rellotges de discriminació horària.

La porta del mòdul de companyia ha d'incorporar un pany normalitzat per la mateixa

companyia per facilitar les operacions de lectura de comptadors, així com les de reparació

i manteniment pròpies de la seva responsabilitat.

Al mòdul d'abonat hi han d'anar els elements de comandament i protecció per a un màxim de

quatre sortides. Ha d'estar preparat per a la connexió del sistema centralitzat d'encesa.

A la part interior de la porta de l'abonat hi constarà un esquema elèctric de la

instal·lació amb el valor de les proteccions tèrmiques i diferencials.

Tots els mecanismes han d'anar muntats en caixes de doble aïllament. Les caixes han de

tenir forats per a la ventilació i per evitar la condensació al seu interior.

Les caixes destinades a allotjar mecanismes que s'hagin de manipular des de l'exterior han

de tenir la corresponent obertura.

A la porta d'abonat hi ha d'haver un portanotes a on s'hi han d'anotar els avisos i

instruccions especials que es puguin produir.

Material de la planxa: AISI 304

Gruix de la xapa d'acer: >= 2 mm

Potència màxima admissible:

- Armaris amb equips de contatge per a tarifes 3.0 i 4.0 alimentats a 380 V: 31,5 kW

- Armaris amb equips de contatge per a tarifes 3.0 i 4.0 alimentats a 220 V: 20 kW

- Armaris amb equips de contatge per a tarifes 2.0 alimentats a 220 V: 20 kW

EQUIP DE CONTATGE:

Comptador d'inducció per a corrent altern format per:

- Sòcol-caixa de borns

- Tapa transparent de policarbonat injectat autoextingible

- Tapaborns de material aïllant premsat

- Sistema de mesura format per bobina de tensió, d'intensitat i disc rotor. Ha d'anar

situat a l'interior i fixat sobre un bastidor metàl·lic

- Bastidor de planxa d'acer per a fixar-lo al suport, situat a l'exterior

Han d'estar dissenyats i fabricats tal que no presentin perill per a les persones per

temperatura excessiva o descàrrega elèctrica.

No han de propagar foc.

Han d'anar protegits contra la corrosió i contra la penetració de sòlids, pols i aigua.

Han de ser inmunes a les perturbacions electromagnètiq u e s i n o h a n d e g e n e r a r

perturbacions radioelèctriques.

Els tres primers elements s'han de poder precintar.

Tensions de referència: 120-230-277-400-480 V

Intensitats de base: 5-10-15-20-30-40-50 A

Freqüència: 50 Hz

Aïllament (DIN 43857): Classe II doble aïllament

Grau de protecció (UNE 20-324): IP-53X

Dimensions principals (DIN 43857): Ha de complir

ACTUADOR LOCAL:

Ha d'estar format per els següents aparells:

- Rellotge astronòmic amb càlcul dia a dia de l'alba i del ocàs i canvi automàtic de

l'hora hivern/estiu i possibilitat de correcció de ± 127 minuts sobre les hores d'alba i

ocàs. Reserva de marxa de 10 anys

- Contactors de sortida programables independentment segons el rellotge astronòmic o a

hores fixes

- Entrades de tensió i intensitat trifàsica per a mesures de tensió, intensitat, potència

activa i reactiva, factor de potència i comptadors d'energia activa i reactiva i d'hores

de funcionament.

- Entrades digitals per contactes lliures de tensió per als registres dels salts de les

Pág.68

Pressupost : CENTRES DE COMANDAMENT, CONTROL I REGULACIÓ

Plecs de Condicions

proteccions, selector de manual o automàtic, fotocèl·lula, etc.

- Entrada analògica lliure de 4 - 20 mA

- Registres de memòria RAM per a emmagatzemar històrics:

- fins a 2469 registres de mesures elèctriques

- fins a 2869 registres d'alarmes o esdeveniments

- Canal de comunicacions RS232 optoaïllat per a la connexió d'un mòdem telefònic o radio

- Canal de comunicacions RS485 optoaïllat per a la connexió a altres elements del sistema

de control

- Muntatge en rail DIN 35 mm


Subministrament: En caixes.

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels

raigs del sol.






* UNE 20324:1993 Grados de protección proporcionados por las envolventes (código IP). (CEI

529: 1989).

UNE 21310-2:1990 Contadores de inducción de energía eléctrica activa para corriente

alterna de clases 0,5, 1 y 2.

BHW PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL.LACIONS D'ENLL

SPB


Part proporcional d'accessoris per a muntar lluminàries, carrils de suport per a llums,

projectors o elements de control, regulació o encesa d'instal·lacions d'il·luminació.


El material, la qualitat, les dimensions, etc. han de ser adequats per a les lluminàries,

i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en

cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de const a r l e s c a r a c t e r í s t i q u e s

d'identificació següents:

- Material

- Tipus

- Dimensions en cm

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels

raigs del sol.


Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per instal·lar un llum.



BJS5 GOTEJADORS

Pág.69

Pressupost : GOTEJADORS

Plecs de Condicions

SPB


Dispositius destinats a formar part d'una instal.lació de reg.


- Microaspersor: Elements de distribució d'aigua en zones ajardinades en forma de pluja

que van equipats amb broquet de sortida de doll fix, regulable i de curt abast

- Comptagotes: Emissors d'aigua de baix cabal incorporats a canonades soterrades per

configurar sistemes de reg localitzat, integrats directament en la canonada en el procés

de fabricació de la mateixa o acoblats com accessoris addicionals a la canonada un cop

fabricada

- Programadors electrònics o autònoms: Elements que governen l' o b e r t u r a d e l e s

electrovàlvules de la instal.lació possibilitant l'automatització de la mateixa.

- Vàlvula hidràulica per a regular automàticament el cabal d'ai g u a , e n l e s q u e

l'accionament del pilot de tres vies es fa electromagnèticament. El desplaçament de l'eix

de la vàlvula es produeix per l'acció d'un solenoide.

ASPERSORS I MICROASPERSORS:

La part del dispositiu destinada a difondre l'aigua ha de quedar amagada dins la carcassa,

mentre l'aparell connectat a la xarxa no rebi aigua a la pressió mínima de treball.

Les peces de plàstic del difusor exposades a l'aigua o a les radiacions ultraviolades han

de ser opaques i resistents a les dites radiacions.

Les superfícies del polvoritzador han de ser llises i no han de tenir puntes o arestes

vives.

El disseny del polvoritzador ha de permetre la substitució de qualsevol component per la

part superior, de forma manual o amb ajut d'eines corrents, iclusiu el filtre.

Ha de tenir un junt per a impedir l'entrada de sorra entre la carcassa i el cos emergent.

Els broquets de sortida han de ser intercambiables per a aconseguir diferents superfícies

de regat. Cada tipus de broquet ha de portar una marca o codi que permeti identificar-lo

al catàleg corresponent.

Cada element ha de portar marcat de forma clara e indeleble les indicacions següents:

- Nom del fabricant o marca comercial enregistrada

- Símbol d'identificació utilitzat al catàleg

- Cabal nominal i pressió nominal de treball

- Indicació de la posició correcta d'instal·lació si fos necessari

Pressió màxima admissible: 5 bar

MICROASPERSORS:

Ha d'estar format per:

- Carcassa

- Cos emergent

- Tapa de goma

- Joc de broquets intercanviables

- Filtre

Abast: 4-5 m

Pressió de treball: 2-2,5 bar

Alçària cos emergent: >= 10 cm

Pluviometria dèbil: 20-30 mm/h

Cabal: 400-600 l/h

GOTEJADORS

Ha de ser autonetejable.

Cada element ha de portar marcat de forma clara e indeleble les indicacions següents:


- Model

- Tipus

- Diàmetre exterior de la canonada expressat en mm

- Diàmetre mínim de pas expressat en mm

- Cabal nominal expressat en l/min quan els emissors no siguin auatocompensants

- Indicació de la posició correcta d'instal·lació si fos necessari

Pág.70


Plecs de Condicions

PROGRAMADORS:

Cada element ha de tenir una caixa de protecció estanca, amb tancament mitjançant clau.

Cada element ha de portar les indicacions següents:

- Nom del fabricant o marca comercial enregistrada, distribuïdor i model

- Símbol d'identificació utilitzant el catàleg

- Número d'estacions o sectors

- Número de programes

- Cicle o interval de reg

- Arrencada de bomba o vàlvula mestra

- Memòria permanent (Piles)

- Descripció de la funció dels automatismes

PROGRAMADORS ELECTRÒNICS:

Pot disposar de pantalla.

L'alimentació del programador s'ha de fer amb un transformador intern o extern per a

passar de la tensió d'alimentació de la xarxa, a la tensió d'alimentació d e l e s

electrovàlvules (24 V cc).

Ha de tenir com a mínim les següents prestacions:

- Número de programes: Doble programa A/B

- Arrencada: 3 recs en l'interval programat

- Temps de reg: 1 a 999 min per estació

- Cicle o interval de reg: 1/2 dia a 7 dies

PROGRAMADORS AUTÒNOMS:

Han d'estar equipats amb solenoide a impulsos.

L'alimentació es produeix per piles o bateries amb una autonomia mínima d'un any.

Ha d'estar preparat per a admetre un comandament de programació via radio.

Ha de tenir com a mínim les següents prestacions:

- Estacions o sectors de reg: 2 com a màxim

- Arrencament automàtic: 3 regs en l'interval programat

- Temps de reg: 1 setmana a 24 h

- Cicle o interval: 1/2 dia a 7 dies

ELECTROVÀLVULES:

Ha d'estar formada per:

- Carcassa

- Regulador de cabal

- Sistema d'obertura manual directa

- Solenoide

- Filtre autonetejant

Cada element ha de portar marcat de forma clara i indeleble les indicacions següents:


- Model

- Codi del tipus de vàlvula

- Tipus de connexió de la vàlvula

- Diàmetre de connexió expressat en mm o polsades

- Tipus d' accionament

- Pressions, màx. mín. I de treball

- Cabal màxim i mínim expressat en m3/h

- Material del que està conformat

- Potència expressada en W


Subministrament: Empaquetat. Ha de portar la marca del fabricant i les instruccions de

muntatge.

Emmagatzematge: en el seu envàs, en llocs protegits contra els impactes.


Pág.71


Plecs de Condicions



ASPERSORS I MICROASPERSORS:

* UNE 68073:1986 Material de riego. Difusores. Requisitos generales y métodos de ensayo.

GOTEJADORS

* UNE 68075:1986 Material de riego. Emisores. Requisitos y métodos de ensayo.

PROGRAMADOR O ELECTROVÀLVULA:


BQ22 PAPERERES MURALS I DE PEU

SPB


Papereres per a penjar.


- Papereres de planxa desplegada amb suport de tub

- Papereres troncocòniques amb suports per a collar a paraments verticals

PAPERERA DE PLANXA DESPLEGADA:

El cilindre i la base de la paperera han de ser de planxa desplegada d'acer galvanitzat.

Ha de dur 3 platines de reforç, una horitzontal a la part superior, una a la inferior i

una de vertical per subjectar-la al suport.

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.

No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.

El tub de suport ha de tenir la llargària adequada per tal que, en encastar-lo a la base

d'ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm del terra.

Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.

El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

Diàmetre: 31 cm

Alçària: 53 cm

Desenvolupament de la planxa de la base: 10 x 5 x 2 x 0,5 mm

Desenvolupament de la planxa lateral: 42 x 13 x 2 x 2 mm

Platines horitzontals: 40 x 2 mm

Platines verticals: 35 x 2 mm

Protecció galvanitzada del conjunt: >= 225 g/m2

Toleràncies:


PAPERERA TRONCOCÒNICA:

Paperera per a adossar a un parament, constituïda per una part frontal de platines

verticals, una part posterior de planxa llisa i una base de planxa perforada.

Han de tenir tubs i platines de reforç a la part superior i inferior i dos elements per a

subjectar-la al parament a la part superior.

Ha d'anar acabada amb una mà de pintura antioxidant i dues d'esmalt.

Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.

El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

Alçària: 40 cm

Amplària superior: 38,5 cm

Amplària inferior: 24,5 cm

Gruix de la planxa de la base: >= 1 mm

Gruix de la planxa posterior: >= 1,5 mm

Diàmetre dels tubs transversals: >= 17 mm

Toleràncies:


Pág.72

Pressupost : PAPERERES MURALS I DE PEU

Plecs de Condicions


Subministrament: Per unitats, empaquetades en caixes.

Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no es

deformin i en llocs protegits d'impactes.





BQ3 FONTS

SPB


Font exterior de fosa amb aixeta temporitzada i reixeta de desguas, per a col.locar amb

dau de formigó.


Ha d'estar format per:

- Aixeta de funcionament temporitzat

- Mecanismes interiors de l'aixeta

- Entrada d'aigua de la xarxa

- Envoltang o carcassa

- Reixeta de desguàs

La font ha d'estar pintada amb pintura metàl.lica resistent a l'oxidació.

L'aixeta ha de ser de llautó o d'acer inoxidable.

L'aixeta no ha de tenir defectes que puguin influir en les característiques mecàniques e

hidràuliques, en l'estanquitat, en el revestiment protector o en l'aspecte exterior.

Els angles i les arestes han de ser arrodonits.

El polsador ha de permetre un accionament d'obertura de cabal suau i precís.

No s'ha de produïr escames ni despreniments.

No han d'haver rebaves o punts que puguin danyar a l'usuari o a l'instal.lador.

Per al desmuntatge d'elements per al manteniment normal no ha de caldre el desplaçament de

la font i l'operació s'ha de poder fer amb l'ajuda d'eines ordinàries.

Les parts en contacte amb l'aigua serán de materials que no puguin contaminar-la.

La connexió de l'aigua, s'ha de poder fer amb facilitat un cop situat l'element en el seu

lloc de treball.

Han ser capaç de resistir la pressió de l'aigua que es produeix en l'ús normal.

Han de permetre una connexió segura a la xarxa d'alimentació d'aigua.

La superfície no ha de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats. Es poden admetre

lleugers relleus, depressions o estries pròpies del procés de fabricació, amb una amplària

màxima de 0,8 mm.

Cada font ha de portar en un lloc ben visible, un cop instal.lat, una placa que indiqui de

manera indeleble:

- Identificació del constructor (nom o raó social)

Pressió de treball del circuit de aigua per al consum: <= 7 bar

Cabal mínim d'aigua a 3 bar: 0,2 l/s


Subministrament: Empaquetades sobre palets.

Cada caixa ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:

- Nom del fabricant

- Instruccions d'instal·lació i muntatge

Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes.

Pág.73

Pressupost : FONTS

Plecs de Condicions





BR47 ARBRES DE FULLA CADUCA I

SPB


Espècies vegetals subministrades a peu d'obra.


- Arbres

- Plantes de temporada

S'han considerat les formes de subministrament següents:

- En contenidor

- Amb l'arrel nua

- Amb pa de terra


L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot

cas, en empreses de reconeguda solvència.

Ha de respondre als caràcters que determinen la seva espècie i la varietat cultivada.

La relació entre l'alçaria i el tronc ha de ser proporcional.

L'alçària, l'amplaria de la copa, la llargària de les branques, les ramificacións i el

fullatge, han de correspondre a l'edat de l'individu, segons l'espècie-varietat.

L'espècie vegetal no ha de tenir malalties, ni atacs de plagues. No ha de presentar

ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit

anteriorment.

El sistema radical ha de ser proporcionat a l'espècie,edat i mida de la planta.

Quan el subministrament és sense contenidor, les arrels han de presentar talls nets i

recents sense ferides ni macadures.

La substitució només s'ha de realitzar amb l'autorització de la DF.

La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de

la seva espècie i mida.

Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu.

L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al

mateix.

Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base.

Si el subministrament és en esqueix la seva llargària ha de ser: 2,5 - 8 cm

ARBRES:

La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel.

Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels per í m e t r e s

individuals.

Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa

de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre.

Alçaria del pa de terra:

- Arbres de fulla caduca: Diàmetre del pa de terra x 0,7

- Arbres de fulla persistent: Diàmetre del pa de terra x 1,2

No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre

del tronc.



Pág.74

Pressupost : ARBRES DE FULLA CADUCA I

Plecs de Condicions

Si les condicions atmosfèriques o del transport són molt desfavorables, s'ha de protegir

també la part aèria.

Quan el subministrament és amb l'arrel nua, aquesta ha d'estar retallada i amb abundant

presència d'arrels secundàries.

Quan el subministrament és en esqueix, s'ha d'evitar que aquest perdi la seva humitat

durant el transport i subministrament; per això s'ha de col·locar dins d'envoltants de

plàstic o en unitats nebulitzadores.

S'ha de subministrar acompanyada de:

- La guia fitosanitària corresponent

- Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta

- Procedència comercial del material vegetal

- Assenyalada la part nord de la planta al viver

SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR:

El contenidor ha de ser de mida i característiques adients a l'espècie i/o varietat i a la

mida de la planta.

El contenidor s'ha de retirar just abans de la plantació.

Ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra.

Volum mínim del contenidor:

+------------------------------------------+

¦ Perímetre ¦ Arbres fulla ¦ Arbres fulla ¦

¦ (cm) ¦ caduca ¦ persistent ¦

¦-----------¦--------------¦---------------¦

¦ 6-8 ¦ 15 l ¦ 10 l ¦

¦ 8-10 ¦ 15 l ¦ 10 l ¦

¦ 10-12 ¦ 25 l ¦ 15 l ¦

¦ 12-14 ¦ 25 l ¦ 15 l ¦

¦ 14-16 ¦ 35 l ¦ 25 l ¦

¦ 16-18 ¦ 35 l ¦ 35 l ¦

¦ 18-20 ¦ 50 l ¦ 50 l ¦

¦ 20-25 ¦ 50 l ¦ 80 l ¦

+------------------------------------------+

SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA:

Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels i

proporcionat a la seva part aèria.

Quan és protegit amb malla metàl·lica i guix, aquesta protecció ha de constituir una

envoltant de guix armat.

Quan és protegit amb guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix

compacte.




NORMATIVA GENERAL:

* NTJ 07A:1994 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Qualitat general.

ARBRES DE FULLA CADUCA:

* NTJ 07D:1996 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Arbres de fulla caduca.

BR49 ARBRES DE FULLA CADUCA III

SPB


Pág.75

Pressupost : ARBRES DE FULLA CADUCA III

Plecs de Condicions

Espècies vegetals subministrades a peu d'obra.


- Arbres



- En contenidor

- Amb l'arrel nua

- Amb pa de terra


L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot

cas, en empreses de reconeguda solvència.

Ha de respondre als caràcters que determinen la seva espècie i la varietat cultivada.

La relació entre l'alçaria i el tronc ha de ser proporcional.

L'alçària, l'amplaria de la copa, la llargària de les branques, les ramificacións i el

fullatge, han de correspondre a l'edat de l'individu, segons l'espècie-varietat.

L'espècie vegetal no ha de tenir malalties, ni atacs de plagues. No ha de presentar

ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit

anteriorment.

El sistema radical ha de ser proporcionat a l'espècie,edat i mida de la planta.

Quan el subministrament és sense contenidor, les arrels han de presentar talls nets i

recents sense ferides ni macadures.

La substitució només s'ha de realitzar amb l'autorització de la DF.

La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de

la seva espècie i mida.

Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu.

L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al

mateix.

Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base.

Si el subministrament és en esqueix la seva llargària ha de ser: 2,5 - 8 cm

ARBRES:

La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel.

Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels per í m e t r e s

individuals.

Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa

de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre.

Alçaria del pa de terra:

- Arbres de fulla caduca: Diàmetre del pa de terra x 0,7

- Arbres de fulla persistent: Diàmetre del pa de terra x 1,2

No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre

del tronc.



Si les condicions atmosfèriques o del transport són molt desfavorables, s'ha de protegir

també la part aèria.

Quan el subministrament és amb l'arrel nua, aquesta ha d'estar retallada i amb abundant

presència d'arrels secundàries.

Quan el subministrament és en esqueix, s'ha d'evitar que aquest perdi la seva humitat

durant el transport i subministrament; per això s'ha de col·locar dins d'envoltants de

plàstic o en unitats nebulitzadores.

S'ha de subministrar acompanyada de:

- La guia fitosanitària corresponent

- Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta

- Procedència comercial del material vegetal

- Assenyalada la part nord de la planta al viver


El contenidor ha de ser de mida i característiques adients a l'espècie i/o varietat i a la

Pág.76

Pressupost : ARBRES DE FULLA CADUCA III

Plecs de Condicions

mida de la planta.

El contenidor s'ha de retirar just abans de la plantació.

Ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra.

Volum mínim del contenidor:

+------------------------------------------+

¦ Perímetre ¦ Arbres fulla ¦ Arbres fulla ¦

¦ (cm) ¦ caduca ¦ persistent ¦

¦-----------¦--------------¦---------------¦

¦ 6-8 ¦ 15 l ¦ 10 l ¦

¦ 8-10 ¦ 15 l ¦ 10 l ¦

¦ 10-12 ¦ 25 l ¦ 15 l ¦

¦ 12-14 ¦ 25 l ¦ 15 l ¦

¦ 14-16 ¦ 35 l ¦ 25 l ¦

¦ 16-18 ¦ 35 l ¦ 35 l ¦

¦ 18-20 ¦ 50 l ¦ 50 l ¦

¦ 20-25 ¦ 50 l ¦ 80 l ¦

+------------------------------------------+


Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels i


Quan és protegit amb malla metàl·lica i guix, aquesta protecció ha de constituir una

envoltant de guix armat.

Quan és protegit amb guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix

compacte.




NORMATIVA GENERAL:






D070 MORTERS SENSE ADDITIUS

SPB


Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.


Tipus de ciment:

- Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A

- Ciments de ram de paleta MC

- Ciments blancs BL, quan ho requereixi la exigència de blancor

Morters per a fàbriques:

- Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça

- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1

- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5

- Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5

Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Pág.77

Pressupost : MORTERS SENSE ADDITIUS

Plecs de Condicions

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre

5°C i 40°C.

La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.

No s'han de mesclar morters de composició diferent.

S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.




F219 DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

SPB

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de

paviments.


- Vorada col·locada sobre terra o formigó

- Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó

- Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Preparació de la zona de treball

- Demolició de l'element amb els mitjans adients

- Trossejament i apilada de la runa


Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la

càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.

Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin

(transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).

Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.

El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans

d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:

- Mètode d'enderroc i fases

- Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris

- Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de

conservar

- Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs

- Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc

- Cronograma dels treballs

- Pautes de control i mesures de seguretat i salut

La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions e n s e r v e i ( a i g u a , g a s ,

electricitat, etc.).

El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar,

s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com

qualsevol element que pugui destorbar la feina.

S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.

La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.

Pág.78

Pressupost : DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

Plecs de Condicions

L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les

construccions, bens o persones de l'entorn.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i

carregar.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui

afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal

d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de

runa.

S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i

d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA:

m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:

m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:

m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte,

comprovada i acceptada expressament per la DF.




* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del

pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a

la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la

Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

F221 EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

SPB


Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny.


- Neteja i esbrossada del terreny

- Excavació per a esplanació del terreny

- Excavació per a caixa de paviment

- Excavació per mètodes arqueològics

- Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu


Excavació per esplanació, buidat de soterrani o caixa de paviment:


- Situació dels punts topogràfics

- Excavació de les terres

- Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas

Neteja i esbrossada del terreny:



- Protecció dels elements que s'han de conservar

- Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa

- Càrrega dels materials sobre camió

Excavació per mètodes arqueològics:

Pág.79

Pressupost : EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

Plecs de Condicions


- Situació de les referències topogràfiques externes

- Excavació manual per nivells

- Passar pel sedàs la terra excavada i classificar les restes

- Aixecament de croquis i fotografies dels elements d'interès apareguts

Excavació de roca amb morter expansiu:


- Situació de les referències topogràfiques externes

- Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert

- Introducció del morter a les perforacions

- Trossejat de les restes amb martell trencador

- Càrrega de la runa sobre camió o contenidor


Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.

Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un

assaig SPT entre 20 i 50.

Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no

amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un

assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic),

que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot

a l'assaig SPT.

NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY:

S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa,

arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs

posteriors.

L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la

zona influenciada pel procés de l'obra.

S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors,

lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé

les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar.

Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció

d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i

amb el mateix grau de compactació.

S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini.

S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat

com a útils.

EXCAVACINS PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI:

L'excavació per a esplanacions s'aplica en grans superfícies, sense que hi hagi cap tipus

de problema de maniobra de màquines o camions.

L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una

profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o

camions.

El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista.

S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF.

L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra

existent i amb la mateixa compacitat.

La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.

Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de

transportar a un abocador autoritzat.

Toleràncies d'execució:

- Replanteig: ± 100 mm

- Nivells: + 10 mm, - 50 mm

- Planor: ± 40 mm/m

- Angle del talús: ± 2°


Pág.80

Pressupost : EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

Plecs de Condicions


No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.)

s'han de suspendre els treballs i avisar la DF.

Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques

següents:

- Amplària: >= 4,5 m

- Pendent:

- Trams rectes: <= 12%

- Corbes: <= 8%

- Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6%

- El talús ha de ser fixat per la DF.

EXCAVACINS PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI:

Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les.

No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.

S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment.

S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi

d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació.


NETEJA I ESBROSSADA:

m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT.

No inclou la tala d'arbres.

EXCAVACIÓ:

m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els

perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils

teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF.

No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni

la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo.

Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes

operacions faci falta per a una correcta execució de les obres.

També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt

i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau.

Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat

totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.



Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

F222 EXCAVACIONS DE RASES I POUS

SPB


Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb

mitjans mecànics o amb utilització d'explosius.



- Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació

- Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és

el cas

- Excavació de les terres

- Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la

rasa, segons indiqui la partida d'obra


Pág.81

Pressupost : EXCAVACIONS DE RASES I POUS

Plecs de Condicions

Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.

Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un

assaig SPT entre 20 i 50.

Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no

amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un

assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic),

que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot

a l'assaig SPT.

L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el

seu defecte, les que determini la DF.

El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.

El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els

forats han de quedar reblerts.

Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.

Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT.

La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.


- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm


- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm

- Nivells: ± 50 mm

- Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°



No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.


S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.

S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF.

Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la

DF.

Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han

de referir totes les lectures topogràfiques.

Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques

següents:

- Amplària: >= 4,5 m

- Pendent:

- Trams rectes: <= 12%

- Corbes: <= 8%

- Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6%

- El talús ha de ser fixat per la DF.

La finalització de l'excavació de pous o rases per a f o n a m e n t s o d e l l o s e s d e

fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir

la qualitat del sol.

Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment en

que es pugui formigonar la capa de neteja.

Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment.

Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de

resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de

material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un

recolzament homogeni.

No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.

No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.

S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de

complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni

algun dels casos següents:

- S'hagi de treballar a dins

Pág.82

Pressupost : EXCAVACIONS DE RASES I POUS

Plecs de Condicions

- Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible

esllavissada

- Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball

També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF.

S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aig u a d i n s

l'excavació.

S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials.

Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la.

Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres

veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en

terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació.

Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.)

s'han de suspendre els treballs i avisar la DF.

No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de

la DF.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar.

L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes

condicions de seguretat suficients.



Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les.

L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les

mateixes existents i de compacitat igual.

S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.

S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els

corrents d'aigua interns, en els talussos.


m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els

perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils

teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF.

No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni

la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo.

Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes

operacions faci falta per a una correcta execució de les obres.

També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt

i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau.

Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat

totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.


OBRES D'EDIFICACIÓ:


Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

OBRES D'ENGINYERIA CIVIL:



* Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de

prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).




Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas

Básicas de Seguridad Minera.

Orden de 20 de marzo de 1986 por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria

del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera aprobada por Real

Decreto 863/1985 de 2 de abril

Pág.83

Pressupost : TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

Plecs de Condicions

F226 TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

SPB


Estesa i compactació de terres per tongades de diferents materials, en zones de dimensions

que permeten la utilització de maquinària, amb la finalitat d'aconseguir una plataforma de

terres superposades.


- Caixa de paviment amb una compactació del 90% al 95% PM

- Fonament de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN

- Nucli de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN

- Coronació de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN o del 90% al 95% PM




- Execució de l'estesa

- Humectació o dessecació de les terres, en cas necessari

- Compactació de les terres


Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

Els materials han de complir les condicions bàsiques següents:

- Posada en obra en condicions acceptables

- Estabilitat satisfactòria

- Deformacions tolerables a curt i llarg termini, per les condicions de servei previstes

El tipus de sòl utilitzat en la zona de coronament del terraplè ha de ser adequat o

seleccionat, en el fonament i nucli es pot utilitzar a més el tolerable.

No es poden utilitzar sòls expansius o colapsables tal i com es defineixen en l'article

330.4.4 del PG 3/75 Modificat per ORDEN FOM 1382/2002, en la zona exterior del terraplè

(coronament i zones laterals).

En la zona del nucli, l'ús de sòls expansius, colapsables, amb guix, amb sals solubles,

amb matèria orgànica o amb qualsevol altre tipus de material marginal, han de complir

l'especificat en l'article 330.4.4. del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 1382/2002.

El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques.

Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.

El gruix de cada tongada ha de ser uniforme.

El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació

exigit amb els mitjans que es disposen.

L'acord amb zones de desmunt en sentit longitudinal i transversal, ha de ser suau, amb

pendents inferiors a 1:2.

Gruix de cada tongada : >= 3/2 mida màxima material

TERRAPLÈ:

Mòdul de deformació vertical (assaig de càrrega sobre placa NLT 357):

- Fonament, nucli i zones exteriors:

- Sòls seleccionats : >= 50 MPa

- Resta de sòls : >= 30 MPa

- Coronament:

- Sòls seleccionats : >= 100 MPa

- Resta de sòls : >= 60 MPa


- Variació en l'angle del talús: ± 2°

- Espessor de cada tongada: ± 50 mm

- Nivells:

- Zones de vials: ± 30 mm

- Resta de zones: ± 50 mm

- Grau d'humitat desprès de la compactació (desviació respecte al nivell òptim de l'assaig

Pròctor):

- Sòls seleccionats, adequats o tolerables: - 2%, + 1%

Pág.84


Plecs de Condicions

- Sòls expansius o colapsables: - 1%, + 3%

CAIXA DE PAVIMENT:





S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C.

El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans

d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:

- Maquinària prevista

- Sistemes de transport

- Equip d'estesa i compactació

- Procediment de compactació


S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.

Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han

de referir totes les lectures topogràfiques.

En reblerts que s'executen en zones poc resistents, cal col·locar les capes inicials amb

el gruix mínim necessari per tal de suportar les càrregues degudes a l'acció dels equips

de moviment i compactació de terres.

El material s'ha d'estendre per tongades successives, sensiblement paral·leles a la rasant

final.

Els equips de transport i d'estesa han d'operar per capes horitzontals, en tot l'ample de

l'esplanada.

No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides.

L'aportació de terres per a correcció de nivells, s'ha de tractar com a coronació de

terraplenat i la densitat a assolir no ha de ser inferior a la del terreny circumdant.

S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar

entollaments, sense perill d'erosió.

L'ampliació o recrescuda de terraplens existents s'ha de fer de forma escalonada o amb

d'altres sistemes que garanteixin la unió amb el nou terraplé.

En reblerts situats a mitja vessant, el pendent s'ha d'esglaonar per tal de garantir

l'estabilitat.

Els esglaons han de tenir les dimensions i el pendent adequats per tal de permetre el

treball de la maquinària.

El grau d'humitat ha de ser l'adequat per tal d'obtenir la densitat i el grau de saturació

exigits en la DT, considerant el tipus de material, el seu grau d'humitat inicial i les

condicions ambientals de l'obra.

Si es necessària la humectació, un cop estesa la tongada, s'ha d'humitejar fins arribar al

contingut òptim d'humitat, de manera uniforme.

Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant

l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients.

Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada, fins que l'última estigui seca, o

s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant

sigui l'adient.

Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades

sense aplicar-hi vibració.

S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la

compactació s'hagi completat.

Cal adoptar mesures de protecció de l'entorn davant la possible acció er o s i v a o

sedimentaria de l'aigua reconduïda fora del terraplè.



Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.

En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.


Pág.85


Plecs de Condicions

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.







F24 TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA

SPB


Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d'espera per a la càrrega, de

terres, material d'excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels

materials sobrants i de rebuig que es generen a l'obra, o en un enderroc, per tal de

classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran.


- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l'excavació, dins de

l'obra o entre obres, amb dúmper o mototragella o camió

- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a

monodipòsit o centre de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió

- Transport o càrrega i transport de residus dins de l'obra amb camió o dúmper

- Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a

monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor

o amb camió

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS:



Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions

perjudicials del material.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de

pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

A L'OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,

entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF.

L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats.

Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les

especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I

TRANSFERÈNCIA:

S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació

que la DF no accepti com a útils, o siguin sobrants.

El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui el lloc d'abocament, la

classificació del centre on s'ha fet l'abocament i la quantitat de material de cada tipus

que s'ha abocat.


El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi

transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en

els trajectes utilitzats.

Pág.86

Pressupost : TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA

Plecs de Condicions

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:

La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat

del mateix.


TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,

incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o

qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.

La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

TERRES:

Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents:

- Excavacions en terreny fluix: 15%

- Excavacions en terreny compacte: 20%

- Excavacions en terreny de trànsit: 25%

- Excavacions en roca: 25%


Es considera un increment per esponjament d'un 35%.



Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la preve n c i ó n y r e d u c c i ó n d e l a

contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol,

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual

s'aprova el catàleg de Residus de Catalunya.

F2R GESTIÓ DE RESIDUS

SPB


Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d'espera per a la càrrega, de

terres, material d'excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels

materials sobrants i de rebuig que es generen a l'obra, o en un enderroc, per tal de

classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran.


- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l'excavació, dins de

l'obra o entre obres, amb dúmper o mototragella o camió

- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a

monodipòsit o centre de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió

- Transport o càrrega i transport de residus dins de l'obra amb camió o dúmper

- Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a

monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor

o amb camió

- Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos.

- Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus

potencialment perillosos.

- Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o

es reutilitzaran.

- Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l'obra en un lloc especialitzat, d'acord amb

el tipus de residu.

Pág.87

Pressupost : GESTIÓ DE RESIDUS

Plecs de Condicions




Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions

perjudicials del material.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de

pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

RESIDUS ESPECIALS:

Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i

emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.

A L'OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,

entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF.

L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats.

Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les

especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I

TRANSFERÈNCIA:

S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació

que la DF no accepti com a útils, o siguin sobrants.

El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui el lloc d'abocament, la

classificació del centre on s'ha fet l'abocament i la quantitat de material de cada tipus

que s'ha abocat.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:

Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s'ha de disposar en

un lloc adequat, legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d'aquell tipus de

residu.

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:

Han d'estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara

restes de formigó, morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes,

cartrons, etc., els metàl·lics, els plàstics i els materials potencialment perillosos, com

ara pintures, dissolvents, etc..



El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi

transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en

els trajectes utilitzats.


La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat

del mateix.


TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,

incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o

qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.

La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

TERRES:

Pág.88

Pressupost : GESTIÓ DE RESIDUS

Plecs de Condicions

Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents:

- Excavacions en terreny fluix: 15%

- Excavacions en terreny compacte: 20%

- Excavacions en terreny de trànsit: 25%

- Excavacions en roca: 25%


Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

RESIDUS ESPECIALS:

unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de

recollida.

TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS:

La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus

de residu al centre corresponent.

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:

m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions de la DT.

DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS:

m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida

corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS:

kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o cent r e d e r e c o l l i d a

corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:

La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus

de residu al centre corresponent.



Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la preve n c i ó n y r e d u c c i ó n d e l a

contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol,

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual

s'aprova el catàleg de Residus de Catalunya.

F91 ESPLANADES

SPB


Estabilització "in situ" d'esplanades mitjançant l'addició al terreny de materials

aglomerants.

S'han considerat les estabilitzacions amb les addicions següents:

- Estabilització amb calç

- Estabilització amb ciment

Tipus de sòls estabilitzats in situ segons les seves característiques finals:

- S-EST1: estabilitzat amb calç o amb ciment

- S-EST2: estabilitzat amb calç o amb ciment

- S-EST3: estabilitzat amb ciment


Pág.89

Pressupost : ESPLANADES

Plecs de Condicions

- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament

- Escarificació del terreny

- Humectació o desecació del terreny

- Distribució de l'additiu

- Mescla del sòl amb l'additiu

- Compactació de la mescla

- Acabat de la superfície

- Execució de junts


El terreny a estabilitzar no pot tenir matèria orgànica, sulfats, sulfurs, fosfats,

nitrats, clorurs ni d'altres compostos químics que es troben en quantitats perjudicials.

Contingut de matèria orgànica del sòl a estabilitzar, segons UNE 103204:

- S-EST1: < 2 %

- S-EST2, S-EST3: < 1 %

Contingut de sulfats solubles del sòl a estabilitzar, expressat en SO3, segons UNE

103201: < 1 %

El sòl estabilitzat in situ ha de complir les següents especificacions:

- Contingut de calç o de ciment, respecte del pes del sòl sec:

- S-EST1: >= 2 %

- S-EST2, S-EST3: >= 3 %

- Compressió simple a 7 dies, segons NLT-305:

- S-EST3: >= 1,5 MPa

- Densitat (Proctor Modificat), segons UNE 103501:

- S-EST1: >= 95 %

- S-EST2: >= 97 %

- S-EST3: >= 98 %

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, e l q u e

especifiqui la DF.

La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT.

La superfície de la capa acabada ha de presentar una textura uniforme, sense segregacions

ni ondulacions i amb els pendents adequats.

Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula

512.7 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.


- Rasant:

- Fons de desmunt i nuclis de terraplè: ± 30 mm

- Esplanades E1 a E3, segons 6.1 IC: + 0, - 20 mm

- Amplària: ± 10 cm de la prevista en els plànols de seccions tipus

- Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus

ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT:

La classe resistent del ciment ha de ser la 22,5 N o la 32,5 N per a ciments especials

tipus ESP-VI-1 i la 32,5 N per als ciments comuns.

No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que

no s'hagin fet a fàbrica.

Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment:

- Límit líquid (LL), segons UNE 103103: >= 40 (S-EST2, S-EST3)

- Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: >= 15 (S-EST1, S-EST2, S-EST3)

ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ:

S'ha d'utilitzar calç aèria CL-90.

Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment:

- Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104:

- S-EST1: >= 12

- S-EST2: >= 12 i <= 40



S'han d'aturar els treballs:

Pág.90


Plecs de Condicions

- Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui superior a 35 ºC

- Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5 ºC o puguin donar-se gelades

- Quan es produeixin precipitacions atmosfèriques intenses

Les operacions de distribució de l'additiu en pols s'han de suspendre en cas de vent fort.

Si en la superfície d'assentament hi ha defectes o irregularitats que excedeixin les

tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de l'obra.

S'ha d'escarificar tota l'amplària de la capa a estabilitzar i fins a la profunditat

necessària per a obtenir el gruix d'estabilització indicat als plànols.

El sòl per a estabilitzar s'ha de disgregar prèviament fins a una eficàcia mínima del 100

% al sedàs 25 mm de la UNE-EN 933-2 i del 80 % en estabilitzacions per a obtenir S-EST3 i

S-EST2 i del 60 % en estabilitzacions S-EST1, referit al sedàs 4 mm de la UNE-EN 933-2.

S'entèn com eficàcia de disgregació la relació entre el tamisatge a l'obra del material

humit i el tamisatge a laboratori d'aquest mateix material dessecat i esmicolat

El sòl disgregat no ha de tenir grumolls més grans de 80 mm.

S'ha d'humitejar o dessecar el sòl fins a aconseguir el grau de disgregació establert i

que la barreja amb la calç o el ciment sigui total i uniforme.

L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi

l'equip d'humectació.

Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb

excés d'humitat.

La dessecació, quan sigui necessària, s'ha de fer per oreig o amb l'addició i mescla de

materials secs.

L'additiu s'ha de distribuir uniformement mitjançant equips mecànics, amb la dosificació

establerta aprovada per la DF i en forma de beurada.

En obres petites o quan sigui convenient per l'excés d'humitat del sòl, la distribució de

l'additiu es podrà fer en sec.

En llocs no accessibles als equips mecànics es podrà fer la distribució manual de

l'additiu.

La mescla de l'additiu i la terra s'ha de continuar fins aconseguir un color uniforme i

l'absència de grumolls de l'additiu.

La mescla s'ha d'acabar abans de transcorreguda 1 hora des de l'aplicació de l'additiu.

En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu gruix i el

seu grau d'humitat ha de ser el corresponent al de l'òptima del assaig Proctor Modificat

amb les toleràncies admeses.

S'ha de compactar d'una sola tongada i fins a obtenir la densitat establerta a l'apartat

anterior.

Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa,

s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la

resta de la capa.

Una vegada compactada la tongada no s'ha de permetre una recrescuda de la mateixa.

Dins del termini màxim de treballabilitat de la mescla, podrà fer-se l'allisada amb

motoanivelladora.

Finalitzada la compactació i dintre de la mateixa jornada de treball s'haurà d'aplicar un

reg de cura, d'acord amb l'establert al seu plec de condicions.

Es podrà prescindir del reg de cura en capes estabilitzades que no siguin coronament

d'esplanades. En aquests casos, s'haurà de mantenir la superfície humida durant un termini

de 3 a 7 dies des del seu acabament.

Quan hi hagi risc de gelades i dintre dels 7 dies posteriors a l'acabat de la unitat

d'obra, el sòl estabilitzat s'haurà de protegir d'acord amb les instruccions de la DF.


En qualsevol punt la mescla no pot estar més de mitja hora sense procedir a l'inici de la

compactació.

L'acabat ha de concloure dintre del termini de treballabilitat de la mescla.

S'han de disposar junts transversals de treball quan el procés constructiu s'interrompi un

temps superior al de treballabilitat.

En capes de coronament per a la formació d'esplanades de categoria E1, E2 i E3, segons 6.1

IC Secciones de firme, s'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies

següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant els 7 dies, a no ser que la DF ho

autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà

d'una capa de granulat, que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans

Pág.91


Plecs de Condicions

d'executar qualsevol unitat d'obra a sobre de la capa tractada.

L'extensió d'una capa superior no s'ha de fer abans de transcorreguts 7 dies.

ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ:

En sòls amb índex de plasticitat elevat, la distribució i mescla de la calç es podrà fer

en dues etapes.

S'ha de deixar curar la mescla entre ambdues operacions entre 24 i 48.

Es podrà autoritzar la posada en obra de la següent capa de ferm immediatament desprès

d'acabada la superfície, quan la compactació s'hagi fet amb corrons de pes superior a 25

tones i prèvia autorització de la DF.




No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.

No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les

tolerables.


No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura

al trànsit.







Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones


F921 SUBBASES DE TOT-U

SPB


Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments.



- Aportació de material

- Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada

- Allisada de la superfície de l'última tongada


El material que s'utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de

condicions corresponent.

Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions,

provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. En obres

de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, e l q u e

especifiqui la DF.

La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT.

En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst

expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor

Modificat (UNE 103501).

Grau de compactació:

- Tot-u artificial:

- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T00 a T2: >= 100% PM (UNE 103501)

Pág.92

Pressupost : SUBBASES DE TOT-U

Plecs de Condicions

- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: >= 98% PM (UNE 103501)

- Tot-u natural: >= 98% PM (UNE 103501)

Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula

510.5 de PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.


- Rasant: + 0, -15 mm de la teòrica, en carreteres T00 a T2, + 0, -20 mm de la teòrica,

en la resta de casos

- Amplària: - 0 mm de la prevista en els plànols de seccions tipus

- Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus


La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha

d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies

establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les

tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.

La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de

l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la DF

autoritzi el contrari.

En el cas de tot-u natural, abans d'estendre una tongada, s'ha d'homogeneïtzar i

humidificar, si es considera necessari.

El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït

alteracions en la seva humitat de tal manera que es superen els valors següents:

- T00 a T1: ± 1 % respecte de la humitat òptima

- T2 a T4 i vorals: ± 1,5 / + 1 % respecte de la humitat óptima

L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en

tongades de gruix no superior a 30 cm.

Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única

humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent.

La compactació s'ha de fer de forma continua i sistemàtica disposant l'equip necessari per

aconseguir la densitat prescrita a l'apartat anterior.

Si l'estesa del tot-u es fa per franges, la compactació ha d'incloure 15 cm de l'anterior,

com a mínim.

Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres

de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual,

s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista.

No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat

definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel

contractista segons les indicacions de la DF.



L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la

unitat d'obra de la capa subjacent.

No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de

gruixos de capes subjacents.









F96 VORADES

SPB

Pág.93

Pressupost : VORADES

Plecs de Condicions


Formació de vorada amb materials diferents.

S'han considerat les unitats d'obra següents:

- Vorada o gual de pedra o formigó col·locat sobre base de formigó

- Vorada o gual de pedra o formigó col·locada sobre esplanada compactada

- Vorades de planxa d'acer galvanitzat

- Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN"


Col·locació sobre base de formigó:


- Col·locació del formigó de la base

- Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter

Col·locació sobre esplanada compactada:



Vorada de planxa d'acer:

- Replanteig

- Col·locació prèvia, aplomat i anivellat

- Fixació definitiva i neteja

VORADA DE PEDRA O FORMIGÓ:

L'element col.locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres

defectes.

S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de

la rigola.

Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter.

En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre el

llit de formigó.

Pendent transversal: >= 2%


- Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius)

- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius)

VORADA DE PLANXA D'ACER:

La vorada col·locada ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes.

Ha de quedar aplomada.

S'ha d'ajustar a les alineacions previstes, i a de sobresortir de la rígola l'alçaria

indicada a la DT

La part superior de la vorada ha de quedar al mateix pla que el paviment de la vorera, en

cap cas ha de sobresortir.

Ha de quedar subjecte a la base amb les potes d'ancoratge.

La unió de la vorada amb el paviment de la vorera ha d'estar segellada en tot el seu

perímetre.



S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense

pluges.

COL·LOCACIÓ SOBRE ESPLANADA COMPACTADA:

El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista.

COL·LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ:

L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar

fins aconseguir una massa compacta.

Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les

indicacions explícites de la DF.

Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment.

Pág.94

Pressupost : VORADES

Plecs de Condicions

Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir

humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.

VORADA DE PLANXA D'ACER:

Abans de començar els treballs es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF

El procés de col·locació no ha d'afectar a la qualitat dels materials.

Es posarà especial cura de no ratllar el recobriment d'acabat de la planxa d'acer.

S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen amb les especificades

al projecte.


VORADA RECTA:

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

VORADA AMB ENCAIX PER A EMBORNAL:

Unitat amidada segons les especificacions de la DT.



F975 RIGOLES DE PECES DE FORMIGÓ

SPB


Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles.


- Formació de rigola o encintat amb peces de pedra natural, morter o formigó, col·locades

amb morter.


Rigola amb peces col.locades amb morter:


- Col·locació de la capa de morter

- Col·locació de les peces

- Col·locació de la beurada

- Neteja de la superfície acabada

RIGOLA:

S'ha d'ajustar a les alineacions previstes.

Quan la rigola és sense forma de cuneta, la cara superior ha de tenir un pendent

transversal del 2% al 4% per al desguàs del ferm, excepte quan siguin rigoles sense

desnivell.



- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 4 mm/2 m

RIGOLA AMB PECES:

Les peces no han d'estar trencades, escantonades o tacades.

Les peces han de formar una superfície plana i uniforme, han d'estar ben assentades,

col·locades a fil i a tocar i en alineacions rectes.

Junts entre peces:

- Peces de morter de ciment o pedra: <= 6 mm

- Peces de formigó: <= 5 mm



El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes.

Pág.95

Pressupost : RIGOLES DE PECES DE FORMIGÓ

Plecs de Condicions

Grau de compactació (assaig PM)

- Base de formigó o rigola amb peces: >= 95%

- Rigola de formigó: >= 90%

RIGOLA AMB PECES:


pluges.

S'ha de col·locar a truc de maceta sobre una capa de morter de 3 cm de gruix.

No es pot trepitjar la rigola després d'haver-se abeurat fins al cap de 24 h a l'estiu, 48

h a l'hivern.


RIGOLA:



RIGOLA AMB PECES:


F98 GUALS DE PECES ESPECIALS

SPB


Formació de guals per a vianants o per a vehícles en les voreres.


- Vorada o gual de pedra o formigó col·locat sobre base de formigó

- Vorada o gual de pedra o formigó col·locada sobre esplanada compactada


Col·locació sobre base de formigó:


- Col·locació del formigó de la base


Col·locació sobre esplanada compactada:




L'element col.locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres

defectes.

El gual ha de tenir la llargària, l'amplària i la forma indicada a la DT.

Ha d'estar situat al lloc indicat a la DT, amb les correccions acceptades expressament per

la DF.

S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha d'estar enrasat amb la rigola per la part

baixa i amb el paviment de la vorera per la part alta.

Els extrems del gual han d'estar fets amb les peces especials, corresponents al dissseny

del conjunt.

En el cas de la col.locació sobre base de formigó, ha de quedar assentat 10 cm sobre el

llit de formigó, a tota l'amplària de les peces.

Pendent transversal: >= 2%



- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius)



Pág.96

Pressupost : GUALS DE PECES ESPECIALS

Plecs de Condicions


pluges.

COL·LOCACIÓ SOBRE ESPLANADA COMPACTADA:

El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista.

COL·LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ:

L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar

fins aconseguir una massa compacta.

Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les

indicacions explícites de la DF.

Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment.

Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir

humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.





F9F PAVIMENTS DE PECES DE FORMIGÓ

SPB


Formació de paviment de llambordins.

S'han considerat els materials i les formes de col·locació següents:

- Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra

- Paviment de llambordins o lloses sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter

- Paviment de llambordins o lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb beurada de

ciment


En paviments col·locats sobre llit de sorra i rejuntats amb morter:


- Col·locació del llit de sorra

- Compactació i col·locació de les peces

- Rejuntat de les peces amb morter

- Neteja, protecció del morter i cura

En la col·locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra:


- Col·locació del llit de sorra

- Col·locació i compactació dels llambordins

- Rebliment dels junts amb sorra

- Compactació final dels llambordins

- Escombrat de l'excés de sorra

En la col·locació de llambordins amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment:


- Col·locació de la base de morter sec

- Humectació i col·locació dels llambordins

- Compactació de la superfície

- Humectació de la superfície

- Rebliment dels junts amb beurada de ciment


El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions

i a les rasants previstes.

Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt.

Pág.97

Pressupost : PAVIMENTS DE PECES DE FORMIGÓ

Plecs de Condicions

Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejament definit

en la DT.

Les peces han de quedar ben adherides al suport.

Els junts han de quedar plens de material de reblert.

Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran les

discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altres

elements:

- Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm

- Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que no

excedeixi del 25%

- En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats

pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre

Pendent transversal (paviments exteriors): >= 2%, <= 8%

PAVIMENT DE LLAMBORDINS:

Han de quedar col·locats a trencajunt, seguint les especificacions de la DT.

Junts entre peces: <= 8 mm


- Nivell: ± 12 mm


- Planor: ± 5 mm/3 m

PAVIMENTS COL·LOCATS AMB MORTER:

S'han de respectar els junts propis del suport.



La superfície del suport ha de ser neta i humida.

El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació.

COL·LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA:

No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a la

subbase o al llit de sorra.

El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu.

Col·locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst.

PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA:

Els junts s'han de reblir amb sorra fina.

Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibrant i

un reblert final amb sorra per acabar d'omplir els junts.

S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.

Els llambordins s'han de col·locar sobre una base de morter sec.

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin

l'aigua del morter.

Un cop col·locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter de base.

Després s'han de reblir els junts amb la beurada.

JUNTS REBLERTS AMB MORTER O BEURADA:

En exteriors, la superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents.


m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la

superfície corresponent a forats interiors, d'acord amb els criteris següents:

Paviments exteriors:

- Forats d'1,5 m2 , com a màxim: no es dedueixen

- Forats de mes d'1,5 m2: es dedueixen al 100%

Pág.98

Pressupost : PAVIMENTS DE PECES DE FORMIGÓ

Plecs de Condicions

Paviments interiors:

- Forats d'1,00 m2 , com a màxim: no es dedueixen

- Forats de mes d'1,00 m2: es dedueixen al 100%

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que

comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.



F9H PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

SPB


Mescla bituminosa col.locada i compactada.


- Mescla bituminosa en fred, col·locada a la temperatura ambient.

- Mescla bituminosa contínua o discontínua en calent, col·locada a temperatura superior a

la de l'ambient.


- Comprovació de la superfície d'assentament

- Estesa de la mescla bituminosa

- Compactació de la mescla bituminosa

- Execució de junts de construcció

- Protecció del paviment acabat


La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense

segregacions.

S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos.

Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la DT.

En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst

expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-

159).

MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA EN CALENT:

El gruix de la capa no ha de ser inferior, a cap punt, al 100% del previst a la secció

tipus de la DT

L'amplària estesa a tots els semiperfils no ha de ser inferior a la teòrica deduïda de la

secció-tipus.

MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT:

El gruix d'una capa no ha de ser inferior al previst per a ella a la secció-tipus.

L'amplària estesa a tots els semiperfils no ha de ser inferior a la teòrica deduïda de la

secció-tipus.


- Gruix de la capa base: >= 80% del gruix teòric

- Gruix de la capa intermitja: >= 90% del gruix teòric.

- Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm

- Nivell de les altres capes: ± 15 mm

MESCLA BITUMINOSA EN FRED:

Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la

mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa.


- Gruix del conjunt: >= 90% del gruix teòric

- Planor de la capa de rodadura: ± 5 mm/3 m

- Planor de les altres capes: ± 8 mm/3 m

- Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm

Pág.99

Pressupost : PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

Plecs de Condicions

- Nivell de les altres capes: ± 15 mm



La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha

d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies

establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les

tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.

El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. No pot

tenir restes de fluidificants o aigua a la superfície.

L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i

amb la major continuïtat possible.

L'estenedora ha d'estar equipada amb dispositiu automàtic d'anivellament.

A les vies sense manteniment de la circulació per a les categoríes de trànsit T00 a T1 o

amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva

amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades,

evitant junts longitudinals.

La mescla s'ha de col·locar en franges successives mentre la vora de la franja contigua

estigui encara calenta, si la mescla es en calent, i en condicions de ser compactada.

Si l'estesa de la mescla es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la

zona de piconatge per a què inclogui, com a mínim, 15 cm de l'anterior.

Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els

seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus

canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació

estiguin nets i, si és precís, humits.

S'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m

un de l'altra, i que els longitudinals quedin a un mínim de 15 cm un de l'altra.

La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements

adequats, abans de permetre el pas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les

capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant els recolzaments necessaris

per al corró.

Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades, i les zones que retinguin

aigua sobre la superfície, s'han de corregir segons les instruccions de la DF.


S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.

Els junts han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa.

La compactació s'ha de realitzar amb un corró vibratori autopropulsat i de forma contínua.

Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment.

MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT:

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5ºC per a capes de

gruixos >=5 cm o a 8ºC per a capes de gruixos <5 cm, o en cas de pluja.

Si la superfície està formada per un paviment heterogeni s'han d'eliminar mitjançant

fresat els excessos de lligant i s'han de segellar les zones massa permeables.

A les capes de rodadura amb mescles bituminoses drenants s'han d'evitar sempre els junts

longitudinals.

MESCLA BITUMINOSA EN CALENT:

L'estenedora ha d'estar equipada amb un element calefactor per a l'execució del junt

longitudinal.

La temperatura de la mescla en el moment de la seva estesa no ha de ser inferior a la de

la fórmula de treball.

En cas d'alimentació intermitent, s'ha de comprovar que la temperatura de la mescla que

quedi sense estendre, a la tremuja de l'estenedora i a sota d'aquesta, no sigui inferior a

la de la fórmula de treball.

La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible, sense rebassar la màxima

prescrita a la fòrmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla

extesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima

prescrita i la mescla estigui en condicions de ser compactada.

Pág.100

Pressupost : PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

Plecs de Condicions

MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT O MESCLA BITUMINOSA EN FRED:

Excepte a les mescles drenants, els junts han de ser verticals i han de tenir una capa

uniforme i fina de reg d'adherència.

No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui

piconada, a la temperatura ambient i amb la densitat adequada.


Excepte autorització expresa de la DF, no es permetrá la posada en obra de la mescla quan

la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 8ºC amb tendència a minvar. Amb vent

intens, després de glaçades, especialment sobre taulers de ponts i estructures, la DF pot

augmentar el valor mínim de la temperatura.

També s'han de suspendre els treballs en cas de precipitacions atmosfèriques.

La mescla bituminosa s'ha d'estendre sempre en una sola tongada. L'estenedora s'ha de

regular de manera que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense

segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal, que després de la compactació s'ajusti

a la secció transversal indicada a la DT amb les toleràncies previstes.

La temperatura mínima de la mescla en la descàrrega des dels elements de transport i a la

sortida de la estenedora, no pot ser inferior a 135ºC.

La capa executada es podrà obrir a la circulació tant aviat com la temperatura de la

mateixa arribi als 60ºC. Fins que la capa no assoleixi la temperatura ambient, s'han

d'evitar les aturades brusques i els canvis de sentit del transit.


MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT O MESCLA BITUMINOSA EN FRED:

t de pes segons tipus, mesurades multiplicant l'amplària de cada capa realment construïda

d'acord amb les seccions tipus especificades a la DT, pel gruix menor dels dos següents:

el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, i per la densitat

mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot.


No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les

tolerables.


m2 de superfície, mesurats multiplicant l'amplària senyalada per la capa en la DT per la

llargària realment executada.


L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la

unitat d'obra de la capa subjacent.

No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència.




Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas


MESCLA BITUMINOSA EN CALENT:

Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del



F9J REGS SENSE GRANULATS

SPB


Pág.101

Pressupost : REGS SENSE GRANULATS

Plecs de Condicions

Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic o reg de cura del formigó

amb producte filmogen.

S'han considerat els següents regs amb lligants hidrocarbonats:

- Reg d'imprimació

- Reg d'adherència

- Reg de penetració

- Reg de cura


En el reg d'imprimació o de penetració:

- Preparació de la superfície existent

- Aplicació del lligant bituminós

- Eventual extensió d'un granulat de cobertura

En el reg d'adherència:


- Aplicació del lligant bituminós

Reg amb producte filmogen.


- Aplicació del producte filmogen de cura


El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície

tractada sense lligant.

S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals.

Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la

unió de dues franges.

REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS:

El granulat de cobertura, en el seu cas, ha de tenir una distribució uniforme.

La dotació de la capa de granulat de cobertura, ha de ser la necessària per tal d'absorbir

l'excés de lligant o per tal de garantir la protecció del reg del trànsit d'obra.

Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2



S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.

La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat.

S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin

nets una vegada aplicat el reg.


La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT. Ha de

complir les condicions especificades per la unitat d'obra corresponent i no ha d'estar

estovada per un excés d'humitat.

L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i ha de ser capaç de distribuir la dotació

de producte a la temperatura especificada.

El dispositiu regulador ha de proporcionar una uniformitat transversal suficient.

En punts inaccessibles o on ho determini la DF, es pot completar l'aplicació manualment

amb un equip portàtil.

L'estesa del granulat del cobertura, en el seu cas, s'ha de fer, sempre que sigui

possible, mecànicament.

El procés d'estesa del granulat, ha d'evitar la circulació sobre les capes de reg no

tractades.

REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ:

S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg.

Es pot dividir la dotació prevista per a la seva aplicació en dues vegades, si la DF ho

considera necessari.

Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138):

- Betum fluidificat: 20-100 s Saybolt Furol

Pág.102

Pressupost : REGS SENSE GRANULATS

Plecs de Condicions

- Emulsió bituminosa: 5-20 s Saybolt Furol

La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior.

No s'ha de circular sobre el reg fins que el lligant no s'hagi absorbit completament o, en

el cas de l'estesa d'un granulat de cobertura, fins passades 4 h de l'estesa. En qualsevol

cas, la velocitat dels vehicles ha de ser <= 40 km/h.

REG D'ADHERÈNCIA:

La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior.

Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós existent, s'han d'eliminar els

excessos de betum i s'han de reparar els desperfectes que puguin impedir una perfecta unió

entre les capes bituminoses.

Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol

S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant.

REG DE CURA AMB LLIGANT HIDROCARBONAT:

Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol

REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMOGEN:

La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT Ha de

complir les condicions especificades per l'unitat d'obra corresponent.

S'ha de mantenir humida la superfície a tractar.

No ha de circular trànsit durant els 3 dies següents a l'execució del reg.

Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura

i els vehicles han de circular a velocitat <= 30 km/h.

La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre

màxim de 4,76 mm.


SENSE ESPECIFICAR DOTACIÓ:

t de pes mesurades segons les especificacions de la DT.

DOTACIÓ EN KG/M2:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.


No són d'abonament els excessos laterals.

REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN, REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ:

Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al

trànsit.








F9Z ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS

SPB


Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o

conjunt de barres i/o malles d'acer, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de

formigó existents, o soldades a perfils d'acer.

Pág.103

Pressupost : ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS

Plecs de Condicions

S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents:

- Paviments de formigó



- Tallat i doblegat de l'armadura

- Neteja de les armadures

- Neteja del fons de l'encofrat

- Col·locació dels separadors

- Muntatge i col·locació de l'armadura

- Subjecció dels elements que formen l'armadura

- Subjecció de l'armadura a l'encofrat


Per a la elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s'ha de seg u i r l e s

indicacions de la EHE i la UNE 36831.

Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les

que s'especifiquen a la DT.

Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures.

Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni

d'altres substàncies perjudicials.

La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció

nominal.

No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.

Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.

Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin

que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la

menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui

superior a 0,1 mm.

Es pot utilitzar la soldadura per a l'elaboració de la ferralla sempre que es faci d'acord

amb els procediments establerts a la UNE 36-832, l'acer sigui soldable i es faci a taller

amb instal·lació industrial fixa. Només s'admet soldadura en obra en els casos previstos

en la DT i autoritzats per la DF.

La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la

llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha

de seguir les prescripcions de la EHE, al article 66.6.

A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.

No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de

l'armadura.

Els empalmaments per soldadura es faran d'acord amb el que estableix la norma UNE 36-832.

Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin

la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.

Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un

lligat simple o altre procediment idoni. En cap cas es pot fer amb punts de soldadura quan

les armadures estiguin a l'encofrat.

Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.

Quan la DT exigeix recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de

repartiment en mig d'aquest gruix segons s'especifica a l'article 37.2.4. de la norma EHE,

excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats.

La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.

Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de

ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en

funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el

que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.

Distància lliure armadura - parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim

Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm

Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D

La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició

dins la peça i llargària de les barres a de seguir les prescripcions de la EHE, article

66.5.


- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)

Pág.104


Plecs de Condicions

Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures h a n d e c o m p l i r

l'especificat en la UNE 36831.

BARRES CORRUGADES:

Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre

en el cas que no hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical.

El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm.

Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el

diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm.

A la zona de solapa, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre.

No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu

comportament.

Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de l'EHE.

Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.

L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832.

Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D màxim,

>= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm

Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de

l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb)

Distància entre les barres d'un empalmament per solapa: <= 4 D

Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm,

>= 1,25 granulat màxim

Armadura transversal a la zona de solapament: Secció armadura transversal (At) >= Dmàx

(Dmàx = Secció barra solapada de diàmetre major)

MALLA ELECTROSOLDADA:

Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:

- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm

Llargària de la solapa en malles superposades:

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb

- Ha de complir com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm



El doblegament de les armadures s'ha de fer en fred, a velocitat constant, de forma

mecànica i amb l'ajut d'un mandrí.

No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.

S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir

fissures ni filtracions al formigó.

En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36-832 i

les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.


BARRES CORRUGADES:

kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:

- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de

la DF.

- El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)

L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra

com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de

l'element compost)

MALLA ELECTROSOLDADA:


Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i

empalmaments.

Pág.105


Plecs de Condicions


NORMATIVA GENERAL:


Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.



FBA SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

SPB


Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal.

S'han considerat les marques següents:

- Marques longitudinals

- Marques transversals

- Marques superficials

S'han considerat els tipus de marques següents:

- Reflectants

- No reflectants

S'han considerat els llocs d'aplicació següents:

- Vials públics

- Vials privats


- Replanteig

- Neteja i acondicionament del paviment

- Aplicació de la pintura

- Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge


Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la DT.

Han de tenir les vores netes i ben perfilades.

La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera.

El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103.

El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436.

Dosificació de pintura: 720 g/m2


- Replanteig: ± 3 cm

- Dosificació de pintura i microesferes: - 0%, + 12%

MARQUES REFLECTANTS:

Dosificació de microesferes de vidre: 480 g/m2

CARRETERES:

Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1): 1,7

Resistència al lliscament (UNE 135-200/1): >= 0,45

Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436):

- Color blanc:

- 30 dies: >= 300 mcd/lx m2

- 180 dies: >= 200 mcd/lx m2

- 730 dies: >= 100 mcd/lx m2

- Color groc: >= 150 mcd/lx m2

Factor de luminància (UNE_EN 1436):

- Color blanc:

- Sobre paviment bituminós: >= 0,30

- Sobre paviment de formigó: >= 0,40

- Color groc: >= 0,20

CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES:

Pág.106

Pressupost : SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

Plecs de Condicions

No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la

corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport,

colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de

Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a

circulació vial.

La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels

senyals “SENTIT PROHIBIT” I “SENTIT OBLIGATORI” en calçades divergents, que podran

col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura.

Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la

via, mai inclinades.

El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc.

Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi

de Circulació.

Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1

min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible.

Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la

carretera, es compondrà, com a mínim, dels següents elements:

- Senyal de perill “OBRES” (Placa TP 18).

- Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació.

La placa “OBRES” haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la

barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de

senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats

els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada.

Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons

les circumstàncies, els següents elements:

- Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima

permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR 301). El primer

senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill “OBRES”.

- Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP 25, TR 400, TR 5, TR 6,

TR 305).

- Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR 401).

- Delimitació longitudinal de la zona ocupada.

No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a

la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà

rebaixar-se a 40 km/h.

L'ordenació en sentit únic “ALTERNATIU” es durà a terme per un dels següents sistemes:

- Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb

fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca.

- Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es

poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de “testimoni”

està totalment proscrit.

- Mitjançant semàfor regulador.

Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant

la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se

senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent.

Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la

desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR 401 (direcció obligatòria),

inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantell

de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram.

Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors.


S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h.

Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del

trànsit i les senyalitzacions auxiliars.

La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i

completament seca.

Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni

reaccions alcalines.

Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la

Pág.107

Pressupost : SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

Plecs de Condicions

pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient.

En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials

utilitzats per al curat del formigó.

Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura,

utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent.

Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la

DF.

S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat.


MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS:

m de llargària pintada, d'acord amb les especificacions de la DT i mesurat per l'eix de la

faixa al terreny.

Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a

pintar.

MARQUES SUPERFICIALS:

m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la DT, mesurant la superfície

circumscrita al conjunt de la marca pintada.

Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a

pintar.


VIALS PÚBLICS:






Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la

Instrucción de carreteras.

* UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas

viales aplicadas sobre la calzada.

VIALS PRIVATS:


SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES:






FBB1 SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ

SPB


Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport.


- Plaques amb senyals de perill, preceptives i de regulació

S'han considerat els llocs de col·locació següents:

- Vials públics

- Vials d'ús privat


- Replanteig

- Fixació del senyal al suport

Pág.108

Pressupost : SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ

Plecs de Condicions

- Comprovació de la visibilitat del senyal

- Correcció de la posició si fos necessària


L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions

introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF.

Ha de resistir un esforç de 1 kN aplicats al seu centre de gravetat, sense que es

produeixin variacions de la seva orientació.

S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada.


- Verticalitat: ± 1°

VIALS PÚBLICS:

Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil,

tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m.

Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes.

Distància a la calçada: >= 50 cm

PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS:

La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de

l'indicador.


No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació.

No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents.

Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les

normes UNE 135312 i UNE 135314.


PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES,

I CAIXETINS DE RUTA:

Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i

aprovada per la DF.


VIALS PÚBLICS:






Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización

Vertical, de la Instrucción de Carreteras.

VIALS PRIVATS:


FD5J CAIXES PER A EMBORNALS

SPB


Execució de caixa per a embornals o interceptors, sobre solera de formigó.

S'han considerat els materials següents:

- Caixa de formigó

- Caixa de maó calat arrebossada i lliscada i eventualment esquerdejada per fora


Pág.109

Pressupost : CAIXES PER A EMBORNALS

Plecs de Condicions

En caixa de formigó:


- Col·locació del formigó de la solera

- Muntatge de l'encofrat

- Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs

- Col·locació del formigó de la caixa

- Desmuntatge de l'encofrat

- Cura del formigó

En caixa de maó:


- Col·locació del formigó de la solera

- Col·locació dels maons amb morter

- Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs

- Arrebossat i lliscat de l'interior de la caixa

- Esquerdejat exterior de la caixa, en el seu cas


La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT.

La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera.

El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats

amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella.

El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat.

Els angles interiors han de ser arrodonits.

La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu.

Resistència característica estimada del formigó de la solera (Fest) als 28 dies: >= 0,9 x

Fck


- Desviació lateral:

- Línia de l'eix: ± 24 mm

- Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm

(D = la dimensió interior màxima expressada en m)

- Nivell soleres: ± 12 mm

- Gruix (e):

- e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm

- e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm)

CAIXA DE FORMIGÓ:

El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.

La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció

d'elements de l'encofrat ni d'altres.

Resistència característica estimada del formigó de les parets (Fest) al cap de 28 dies:

>= 0,9 x Fck

CAIXA DE MAÓ:

Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals.

Els junts han d'estar plens de morter.

La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben

adherit a la paret, i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment ha de

ser llis, sense fissures, forats o altres defectes.

Gruix dels junts: <= 1,5 cm

Gruix de l'arrebossat i del lliscat: 1,1 cm


- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m

- Gruix de l'arrebossat i del lliscat: ± 2 mm

ESQUERDEJAT EXTERIOR:

La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben

adherit a la paret.

Gruix de l'arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm


Pág.110

Pressupost : CAIXES PER A EMBORNALS

Plecs de Condicions


S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense

pluja.

CAIXA DE FORMIGÓ:

No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a

menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.

L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin

disgregacions.

CAIXA DE MAÓ:

Els maons que s'han de col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no

absorbeixin l'aigua del morter.

L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres.

L'arrebossat s'ha d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superficies que l'han de

rebre.


EMBORNALS:








* Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC:

Drenaje superficial



FD5Z ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES

SPB


Subministrament i col·locació d'elements auxiliars per a drenatges.


- Bastiment i/o reixa, per a embornal, interceptor o pericó


- Comprovació de la superfície de recolzament

- Col·locació del morter, si és el cas

- Col·locació de l'element


El bastiment o la reixa fixa col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de

l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes

d'ancoratge. Aquestes no han de sobresortir de les parets de l'element drenant.

La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment

perimetral, i han de mantenir el seu pendent.

La reixa, quan no hagi de quedar fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el

seu perímetre.

La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per

impacte o bé produir sorolls.

Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament.


Pág.111

Pressupost : ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES

Plecs de Condicions


- Nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm


El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions

exigides per al material.


BASTIMENT:


FILTRE, REIXA I BASTIMENT I REIXA PRACTICABLE:




FDD PARETS PER A POUS DE REGISTRE

SPB


Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars i la

col.locació dels elements complementaris.

S'han considerat els materials següents per a les parets del pou:

- Maons calats o maons massissos agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de

la paret i eventualment, esquerdejat exterior

- Peces prefabricades de formigó agafades amb morter

S'han considerat els elements complementaris de pous de registre, següents.

- Bastiment i tapa

- Graó d'acer galvanitzat

- Graó de ferro colat

- Junt d'estanquitat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió


Parets:


- Col/locació de les peces agafades amb morter

- Acabat de les parets, en el seu cas

- Comprovació de l'estanquitat del pou

En el bastiment i tapa:


- Col·locació del morter d'anivellament

- Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter

En el graó:

- Comprovació i preparació dels punts d'encastament

- Col·locació dels graons amb morter

PARET PER A POU:

El pou ha de ser estable i resistent.

Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on

s'han d'anar reduïnt les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa.

Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt

a baix.

Els junts han d'estar plens de morter.

El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats

amb el paviment.

La superfície interior ha de ser llisa i estanca.

Pág.112

Pressupost : PARETS PER A POUS DE REGISTRE

Plecs de Condicions

Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la

conducció.


- Secció interior del pou: ± 50 mm

- Aplomat total: ± 10 mm

PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ:

La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter,

recolzades a sobre d'un element resistent.

La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la

tapa.

PARET DE MAÓ:

Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals.

La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó.

La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben

adherit a la paret, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland.

El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No

ha de ser polsegós.

Gruix dels junts: <= 1,5 cm

Gruix de l'arrebossat i el lliscat: <= 2 cm


- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m

- Gruix de l'arrebossat i el lliscat: ± 2 mm

PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR:

La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben

adherit a la paret.

Gruix de l'esquerdejat: <= 1,8 cm

BASTIMENT I TAPA:

El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element que s'ha de

tapar, anivellades prèviament amb morter.

Ha de quedar sòlidament travat per una anella perimetral de morter.

L'anella no ha de provocar el trencament del paviment perimetral i no ha de sortir

lateralment de les parets del pou.

La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de

tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.

Un cop col·locada la tapa, el dispositiu de fixació ha de garantir que només podrà ser

retirada per personal autoritzat i que no podrà tenir desplaçaments accidentals.

Les tapes practicables, han d'obrir i tancar correctament.

La part superior del bastiment i la tapa ha de quedar al mateix pla que el paviment

perimetral i mantenir el seu pendent.


- Nivell entre la tapa i el paviment: ± 2 mm

- Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm

- Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm

GRAÓ:

El graó col·locat ha de quedar anivellat i paral·lel a la paret del pou.

Ha d'estar sòlidament fixat a la paret per encastament dels seus extrems agafats amb

morter.

Els graons s'han d'anar col·locant a mida que s'aixeca el pou.

Llargària d'encastament: >= 10 cm

Distància vertical entre graons consecutius: <= 35 cm

Distància vertical entre la superfície i el primer graó: 25 cm

Distància vertical entre l'últim graó i la solera: 50 cm


- Nivell: ± 10 mm

- Horitzontalitat: ± 1 mm

- Paral·lelisme amb la paret: ± 5 mm

Pág.113

Pressupost : PARETS PER A POUS DE REGISTRE

Plecs de Condicions



El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions

exigides per al material.

PARET PER A POU:

Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja.

PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ:

La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops.

PARET DE MAÓ:

Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin

l'aigua del morter.

L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres.

Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han

de rebre.

El lliscat s'ha de fer en una sola operació.


ELEMENTS COMPLEMENTARIS:


PARET PER A POU:

m de fondària amidada segons les especificacions de la DT.







FG31 CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV

SPB


Estesa i col.locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa

i instal.lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió

assignada 0,6/1kV.



polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV.


polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina,

de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS).

S'han considerat els tipus de col·locació següents:

- Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs

- Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment


- Estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas

- Connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas


Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se

Pág.114


Plecs de Condicions

expressament el fer-ho per simple recargolament o enrrotllament dels fils.

El recorregut ha de ser l'indicat a la DT.

Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades.

Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de

la seva instal·lació.

CONDUCTOR DE DESIGNACIÓ UNE RV-K O RZ1-K:

El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes.

El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual

pertany, a la sortida del quadre de protecció.

No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els

mecanismes.

En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà

mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat.

Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa:

- Cables unipolars: Radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable.

- Cables multiconductors: Radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable.

Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm

Toleràncies d'instal·lació:

- Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm

CONDUCTOR UNE RV-K O RZ1-K COL.LOCAT SUPERFICIALMENT:

Quan es col·loca muntat superficialment, la seva fixació al parament ha de quedar alineada

paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte.

Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm

Distància vertical entre fixacions: <= 150cm



L'instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta en treure'l

de la bobina.

Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no causar-li retorciments ni

coques.

Temperatura del conductor durant la seva instal·lació: >= 0°C

CABLE COL.LOCAT EN TUB:

El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors.

El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenent

cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos

dels elements o dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.




FG38 CONDUCTORS DE COURE NUS

SPB


Conductor de coure nu, unipolar de fins a 240 mm2 de secció, muntat.


- Muntat superficialment

Pág.115

Pressupost : CONDUCTORS DE COURE NUS

Plecs de Condicions

- En malla de connexió a terra


- L'estesa i empalmament

- Connexionat a presa de terra


Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o

amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode

sempre en llocs visitables.

El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi.

Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes

electroquímiques.

El circuit de terra no serà interromput per la col·locació de seccionadors, interruptors o

fusibles.

El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins

d'un tub rígid d'acer galvanitzat.

El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles.

El recorregut ha de ser l'indicat a la DT.

COL·LOCAT SUPERFICIALMENT:

El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant

brides en el cas de canals i safates.

Distància entre fixacions: <= 75 cm

EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA:

El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra

garbellada i compactada.

El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm.


L'instal·lador prendrà cura que el conductor no pateixi torsions ni danys en treure'l de

la bobina.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos

dels elements o dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.




FGD ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA

SPB


Elements per a formar una connexió a terra, col·locats soterrats en el terreny.


- Placa de connexió a terra de coure o d'acer, soterrada

- Piqueta de connexió a terra, d'acer i recobriment de coure, clavada a terra.


- Col·locació i connexionat


Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny.

La situació en el terreny ha de quedar fàcilment localitzable per a la realització

Pág.116

Pressupost : ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA

Plecs de Condicions

periòdica de proves d'inspecció i control.

Han de quedar unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors

dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de

fusió, etc.

El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de

tal forma que s'evitin els efectes electroquímics.

Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat.

En el cas d'enterrar dues piquetes en paral·lel, la distància entre ambdues ha de ser, com

a mínim, igual a la seva longitud.

PLACA:

En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3

m.

Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat

del cable per a la humectació periòdica del pou de terra.


- Posició: ± 50 mm


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser

aprovat per la DF.

S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al

projecte.

Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.

Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants

(embalatges, retalls de cables, etc.).


Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.




FHM ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS

SPB


Suports metàl·lics per a llums exteriors, col·locats ancorats al paviment i els seus

components acoblats a aquests.


- Columnes d'acer galvanitzat de forma recta o troncocónica, ancorades amb un dau de

formigó

- Bàcul troncocònic o amb braç de tub, de planxa d'acer galvanitzat, de fins a 10 m

d'alçària i 2,5 m de sortint, d'un braç, amb base-platina i porta, col·locat sobre dau de

formigó.

- Braç mural, parabòlic o recte, de tub d'acer galvanitzat, o braç mural recte de planxa

d'acer troncopiramidal galvanitzat, de fins a 2 m de llargària, per a cantonada o no,

fixat amb platina i cargols.

- Creueta d'acer, galvanitzat o amb imprimació antioxidant, de fins a 3 m de llargària,

acoblada amb brida o amb platina a tub d'acer.


Suports verticals, ancorats al paviment:

- Formigonament del dau de base, amb les perns d'ancoratge

- L'hissat, fixació i anivellament

- Connexionat a la xarxa

Pág.117

Pressupost : ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS

Plecs de Condicions

Braç mural:

- Fixació i anivellament

- Connexionat a la xarxa

Creueta:

- Muntatge, fixació i anivellament


La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.

SUPORTS VERTICALS:

S'ha d'instal·lar en posició vertical.

Ha de quedar fixada sòlidament a la base de formigó pels seus perns.

La fixació de la platina de base als perns s'ha de fer mitjançant volanderes, femelles i

contrafemelles.

La situació de la porta del compartiment per a accessoris ha de ser la recomenada per la

UNE 72-402.

Ha de quedar connectat al conductor de terra mitjançant la pressió de terminal, cargol i

femelles.


- Verticalitat: ± 10 mm/3 m


BRAÇ MURAL:

El sobreeixidor ha de quedar fixat sòlidament a la paret pels seus perns.

La fixació de la platina de base als perns s'ha de fer mitjançant volanderes, femelles i

contrafemelles.


femelles.



CREUETA:

Ha de quedar fixat sòlidament al fust de la columna mitjançant cargols(platina) o amb una

brida(brida).

La fixació s'ha de fer pel punt central de la creueta.

L'accés dels cables d'alimentació i protecció a la creueta s'ha de fer pel punt central de

la mateixa.

L'accés dels cables d'alimentació i protecció del llum s'ha de fer mitjançant la pràctica

de taladres de diàmetre adequat a la creueta, just en el punt de subjecció del llum.





La instal·lació elèctrica s'ha de fer sense tensió a la línia.

SUPORTS VERTICALS:

S'ha d'utilitzar un camió-grua per descarregar i manipular el pal durant la seva fixació.

Durant el muntatge s'ha de deixar lliure i acotada una zona de radi igual a l'alçària del

pal més 5 m.

Cal que la zona de treball quedi degudament senyalitzada amb una tanca i llums vermells

durant la nit.




NORMATIVA GENERAL:

Pág.118

Pressupost : ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS

Plecs de Condicions



SUPORTS VERTICALS:

UNE-EN 40-2:2006 Columnas y báculos de alumbrado. Parte 2: Requisitos generales y

dimensiones.

UNE-EN 40-5:2003 Columnas y báculos de alumbrado. Parte 5: Requisitos para las columnas y

báculos de alumbrado de acero.

FHNH LLUMS SUBMERGIBLES

SPB


Llum per a exteriors, col·locat acoblat al suport o encastat:


- Llum submergible amb difusor pla de vidre o sense, de forma circular, de material

termoplàstic, de bronze, de fosa d'alumini plastificat o no, o d'aleació anticorrosiva,

per a làmpada de quars-iode, encastat.


- Replanteig de la unitat d'obra


- Connexionat i col·locació de les làmpades

- Comprovació del funcionament

- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.



Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per

aquest motiu, el muntatge i les connexions dels aparells han d'estar fets amb els

materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

Ha de quedar fixat sòlidament al suport, amb el sistema de fixació disposat pel fabricant.

Ha d'estar connectada a la xarxa d'alimentació elèctrica i a la línia de terra.

No s'han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs i

cables) i la lluminària.

Els cables han d'entrar al cos de la lluminària pels punts previstos pel fabricant.

La làmpada ha de quedar allotjada al portalàmpades i fent contacte amb aquest.

Un cop instal·lat ha de ser possible el desmuntatge de les parts del llum que necessitin

manteniment.

LLUM SUBMERGIBLE:

El llum ha de quedar fixat sòlidament al parament per un mínim de quatre punts.

El cos del llum sense difusor, ha de quedar al mateix nivell que l'acabat del parament.

En el seu interior ha de quedar l'armadura per mitjà dels seus elements d'estanquitat i

tancament o ajustatge.

A l'exterior del llum ha de quedar instal·lat el seu accessori embellidor.

Totes les parts sota tensió del llum han de quedar protegides quan el llum estigui dins de

l'aigua.

Les dimensions del nínxol han de superar les del llum en un màxim de 5 mm.


- Posició en alçària: ± 20 mm

- Posició lateral: <= 50 mm




La col·locació i connexionat de la lluminària s'han de fer seguint les instruccions del

fabricant.


Pág.119

Pressupost : LLUMS SUBMERGIBLES

Plecs de Condicions

aprovat per la DF.

S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les

especificades al projecte.

Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.

La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.

Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la de l'equip de la lluminària.

Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials

sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, cables, etc.

LLUM SUBMERGIBLE:

Quan es manipuli s'ha de tenir una cura especial amb els difusors i la posició correcta

dels junts d'estanquitat.

La seva posada a l'obra no ha d'alterar les característiques del nínxol ni ha d'impedir

l'accés lliure del cable d'alimentació al seu dispositiu d'estanquitat.



La instal·lació inclou la làmpada i el cablejat interior del llum.


NORMATIVA GENERAL:



UNE-EN 60598-2-3:1997 Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 3: Luminarias para

alumbrado público.

UNE-EN 60598-2-4:1999 Luminarias. Parte 2: Requisitos particulares. Sección 4: Luminarias

portátiles de uso general.

FHQ PROJECTORS PER A EXTERIORS

SPB


Projector per a exteriors amb reflector, col·locat.


- Projector amb reflector de distribució intensiva, semiintensiva o semiextensiva, de

forma circular obert o tancat, amb làmpada d'incandescència de fins a 1500 W

- Projector de forma rectangular o circular, obert o tancat, amb allotjament per a equip o

sense, per a làmpada de vapor de mercuri de fins a 2000 W.


sense, per a làmpada de vapor de sodi a pressió alta de fins a 1000 W.

- Projector de forma rectangular, obert o tancat, amb allotjament per a equip, per a

làmpada de vapor de sodi a pressió baixa de fins a 180 W

- Projector de forma circular, obert o tancat, amb làmpada de llum mixta de fins a 500 W


sense, amb làmpada d'halogenurs metàl·lics de fins a 2000 W

- Projector de forma rectangular, obert o tancat, per a làmpada de quars-iode de fins a

1500 W.

- Projector lineal amb làmpades fluorescents o de xenó.


- Acoblada al suport mitjançant brides

- Fixada a la paret mitjançant cargols o perns

- Muntada amb lira mitjançant cargols o perns

- Projectors lineals muntats sobre suports

- Projectors lineals muntats sobre bastiments de caixes encastades al paviment


- Replanteig de la unitat d'obra


Pág.120

Pressupost : PROJECTORS PER A EXTERIORS

Plecs de Condicions

- Connexionat

- Col·locació de les làmpades, en el seu cas

- Comprovació del funcionament

- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.



Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per

aquest motiu, el muntatge i les connexions dels aparells han d'estar fets amb els

materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

Ha de quedar fixat sòlidament al suport, amb el sistema de fixació disposat pel fabricant.


femelles.

Els cables han d'entrar al cos de la lluminària pels punts previstos pel fabricant.

Ha de quedar garantit el grau de protecció de la lluminària en el punt d'entrada dels

cables.

El cable ha de quedar subjectat per la coberta a la carcassa del projector, de manera que

no es transmetin esforços a la connexió elèctrica.

Els conductors de línia, fases i neutre, han de quedar rígidament fixats mitjançant

pressió de cargol als borns del llum.

S'ha d'assegurar que la posició no dificulti l'entrada dels cables i l'accés per a la

manipulació i la neteja del difusor.

No s'han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs i

cables) i la lluminària.

Un cop instal·lat ha de ser possible el desmuntatge de les parts del llum que necessitin

manteniment.

Ha d'estar connectada a la xarxa d'alimentació elèctrica i a la línia de terra.

La làmpada ha de quedar allotjada al portalàmpades i fent contacte amb aquest.

Toleràncies d'execució per a llums fixats a la paret o muntats amb lira:

- Verticalitat: <= 10 mm

- Posició en alçària: ± 20 mm

- Posició lateral: <= 50 mm

PROJECTORS MUNTATS SOBRE BASTIMENTS DE CAIXES ENCASTADES AL PAVIMENT:

Ha de quedar recolzat a sobre del bastiment a tot el seu perímetre.

No ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir

sorolls.

Ha de quedar a la rasant prevista.

La part superior del llum ha de quedar anivellada amb el ferm perimetral i mantenir el seu

pendent.



La col·locació i connexionat de la lluminària s'han de fer seguint les instruccions del

fabricant.


aprovat per la DF.

S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les

especificades al projecte.

Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.

La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.

En llums col·locats en caixa, no s'ha de muntar el llum fins que no s'hagi col·locat la

caixa de suport.

Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la de l'equip de la lluminària.

Quan es manipuli s'ha d'evitar tocar la superfície del reflector excepte quan es faci amb

un drap net i sec.

Les làmpades que no tinguin doble ampolla s'han de manipular sense tocar-les directament

amb els dits, en cas de contacte, o si s'embruten, s'hauran de netejar amb un drap que no

es desfili, i amb un producte dissolvent capaç de retirar la brutícia.

Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials

Pág.121

Pressupost : PROJECTORS PER A EXTERIORS

Plecs de Condicions

sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, cables, etc.



La instal·lació inclou la làmpada i el cablejat interior del llum.

En les instal·lacions que ho especifica, també inclou l'equip complert d'encesa.


No s'inclouen els ajuts del ram de paleta.


NORMATIVA GENERAL:



UNE-EN 60598-1:1998 Luminarias. Parte 1: Requisitos generales y ensayos.

UNE-EN 60923:1997 Aparatos auxiliares para lámparas. Balastos para lámparas de descarga

(excepto lámparas fluorescentes tubulares). Prescripciones de funcionamiento.

UNE-EN 60598-2-1:1993 Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 1: Luminarias

fijas de uso general (versión oficial EN 60598-2-1: 1989).

PROJECTOR AMB LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI:

UNE 20354:1990 Lámparas de descarga de vapor de mercurio a alta presión.

PROJECTOR AMB LÀMPADES DE VAPOR DE SODI A PRESSIÓ BAIXA:

UNE-EN 60192:1996 Lámparas de vapor de sodio a baja presión.


UNE-EN 60598-2-2:1997 Luminarias. Parte 2: Requisitos particulares. Sección 2: Luminarias

empotradas.

FQ22 PAPERERES MURALS I DE PEU

SPB


Papereras per a penjar de la paret o d'un suport.


- Papereres de planxa desplegada amb suport de tub ancorada amb un dau de formigó

- Papereres troncocòniques collades a paraments verticals


Papereres amb suport ancorat a un dau de formigó:

- Formigonament del dau d'ancoratge

- Ancoratge del suport de la paparera

- Montatge de la paperera

Papereres collades a paraments:

- Fixació dels elements de suport

- Fixació de la paperera als suports


Un cop col·locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops o d'altres defectes

visibles.

Alçària de la paperera: 80 cm


- Alçària: ± 20 mm

- Verticalitat: ± 10 mm

PAPERERES AMB SUPORT ANCORAT A UN DAU DE FORMIGÓ:

El dau d'ancoratge de formigó no ha de quedar visible.

Pág.122

Pressupost : PAPERERES MURALS I DE PEU

Plecs de Condicions

Ancoratge del tub de suport: >= 15 cm

Dimensions del dau: >= 30 x 30 x 30 cm

PAPERERES COLLADES A PARAMENTS:

Els elements posteriors de fixació han de quedar col·locats dins de les anelles de suport,

fixades a la paret.

Platines de fixació: 25 x 4 mm


PAPERERES ANCORADES A DAU DE FORMIGÓ:

El formigonament del dau d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C, sense

pluja.

No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació.

PAPERERES COLLADES A PARAMENTS:

La temperatura per a realitzar l'ancoratge de les anelles al suport ha d'estar entre 5°C i

40°C.


Unitat amidada segons les especificacions de la DT.



FR2G EXCAVACIÓ DE CLOTS I RASES DE PLANTACIÓ

SPB


Excavació per a plantació d'espècies vegetals.


- Clot

- Rasa

S'han considerat els aprofitaments de les terres següents:

- Càrrega sobre camió

- Escampada al costat de l'excavació


Amb càrrega de terres:

- Replanteig dels clots o rases per excavar

- Extracció de les terres

- Càrrega de les terres sobrants sobre camió

Amb escampada de terres:

- Replanteig dels clots o rases per excavar

- Extracció de les terres

- Escampada de les terres sobrants al costat dels clots o rases excavades


L'excavació ha de quedar a la situació prevista.

Les parets de l'excavació han de ser estables.


- Volum: ± 10%


S'ha de comprovar la permeabilitat del terreny i fer, si és necessari, els treballs de

drenatge perquè la terra tingui la permeabilitat adequada.

L'excavació s'ha de fer amb el màxim de temps possible abans de la plantació per a

Pág.123

Pressupost : EXCAVACIÓ DE CLOTS I RASES DE PLANTACIÓ

Plecs de Condicions

facilitar l'aireig del terra.

En cas d'imprevistos (olors de gas, restos de construccions, etc.) s'han d'aturar els

treballs i avisar a la DF.

Les terres excavades s'han de corregir amb les aportacions indicades a la DT, o en el seu

defecte per les que digui la DF.

Durant el període que està oberta, l'excavació ha de quedar protegida del pas de persones

i vehicles.

S'han de suspendre els treballs en cas de pluja o neu.

Quan l'excavació es realitza amb escampada de les terres sobrants, aquestes s'han de

separar en dues parts: per una banda la superficial i per l'altre la profunda.

Quan l'excavació es realitza amb càrrega de les terres sobrants, s'ha de dur el 100%

d'aquestes a un abocador autoritzat.


CLOT:


RASA:



NTJ 08B:1993 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material

vegetal. Treballs de plantació.

FR4 SUBMINISTRAMENT DE PLANTES

SPB


Subministrament d'espècies vegetals dins de l'obra fins al punt de plantació.


- Barreges de cespitoses

- Arbres

- Arbusts

- Palmeres i palmiformes

- Coníferes i resinoses


- Planta vivaç de fulla caduca o persistent

- Plantes crasses o suculentes

- Plantes aquàtiques



- En barreja de llavors

- En pa d'herba

- En esqueix

- Palmeres, palmiformes, coníferes i resinoses:

- En contenidor

- Amb pa de terra

- Arbres

- En contenidor

- Amb pa de terra

- Amb l'arrel nua

- Arbusts

- En contenidor

- Amb pa de terra

- Amb l'arrel nua

- En safates

- Planta vivaç de fulla caduca o persistent

Pág.124

Pressupost : SUBMINISTRAMENT DE PLANTES

Plecs de Condicions

- En contenidor

- Amb l'arrel nua

- En bulbs

- En safates

- En llavors

- En esqueix

- En pa d'herba

- Planta crassa suculenta o aqüàtica:

- En contenidor

- Amb l'arrel nua



- Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu

- Emmagatzematge provisional, en el seu cas

- Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de

plantació definitiu en bones condicions

- Arbres, arbusts i plantes:

- Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu

- Emmagatzematge i plantació provisional, en el seu cas

- Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de

plantació definitiu en bones condicions


Les seves característiques no han de quedar alterades pel seu transport i la seva

manipulació.

CESPITOSES EN BARREJA DE LLAVORS:

Les llavors s'han de rebre envasades i etiquetades amb el nom i número del productor

autoritzat, nom botànic de l'espècie vegetal, puresa, poder germinatiu i pes.

CESPITOSES EN PA D'HERBA O ESQUEIX:

L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions

referides al cultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació.

Han de presentar un pa de terra compacte i molt travat per les arrels de manera uniforme

en tota la superfície, especialment a les vores.

S'ha d'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria.

ARBRES, ARBUSTS I PLANTES:

L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions

referides al cultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació.

S'ha d'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria.


L'alçària de les espècies vegetals correspon:

- En palmeres i palmíferes: a la distància des del coll de l'arrel fins al punt d'inserció

dels palmons

- En arbres i arbusts: a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant

al mateix

La circumferència dels arbres correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de

l'arrel.

La Palmera i la Washingtonia s'han de presentar amb les fulles lligades i les exteriors

retallades.

L'espècie vegetal s'ha de rebre en un contenidor i un pa de terra, en el seu cas,

proporcionats a la seva part aèria.

La planta no ha de presentar símptomes d'haver tingut arrels fora del contenidor.

L'aigua de l'estany o de la font on visquin les plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha

de ser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada.

El pa de terra ha de ser compacte i ple d'arrels secundàries.

SUBMINISTRAMENT EN BULB:

El bulb o rizoma ha de tenir la mida i l'estructura adient per a poder desenvolupar-se i

Pág.125


Plecs de Condicions

germinar per ell mateix.

El bulb o rizoma, un cop feta la seva manipulació d'extracció, ja sigui del terreny o de

la seva base o mare, s'ha de conservar de manera que no comenci l'arrelament i la

germinació i, per tant, la seva despesa de reserves alimentàries, abans de ser plantat.


Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar compacte i ple d'arrels secundàries,


Quan és protegit amb malla metàl·lica, aquesta ha de mantenir compacte el pa de terra.

Quan és protegit amb guix, el guix de protecció ha de ser compacte.



Les plantes han d'emmagatzemar-se al viver de l'obra segons el tipus, varietat i

dimensions, de tal manera que possibiliti un control i verificació continuats de les

existències.

Quan el subministrament és en contenidor, amb l'arrel nua o amb pa de terra i no es pot

plantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF S'ha

d'habilitar una rasa on s'ha d'introduir la part radical, cubrint-la amb palla, sauló o

algun material porós que s'ha d'humitejar degudament. Alhora s'ha de disposar de

proteccions pel vent fort i el sol directe.

Quan el subministrament és en safates o en bulbs i no es pot plantar inmediatament, s'ha

de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF.

Quan el subministrament és amb pans d'herba, aquests s'han de descarregar a la zona a

cubrir i s'han de posar el mateix dia.

En el transport de les palmeres i palmiformes s'ha d'evitar l'acció directa de l'aire i

del sol sobre la part aèria, i sobre la part radical si el pa de terra no té protecció.

SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA:

S'ha de subministrar amb les arrels nues i retallades i amb abundant presència d'arrels

secundàries.

Quan es subministran arbres, arbusts i plantes aquàtiques, aquests han d'anar desprovistos

de fullatge i amb una esporgada de la part aèria proporcional a la part radicular.

SUBMINISTRAMENT EN ESQUEIX:

S'ha d'evitar que l'esqueix perdi la seva humitat durant el seu transport i la seva

manipulació. S'ha de col·locar dins d'envoltats de plàstic o en unitats nebulitzadores.

Si no es pot plantar immediatament s'ha de mantenir amb les condicions d'humitat adequades.

BARREJA CESPITOSES EN ESQUEIX:

Els esqueixos s'han de confeccionar a partir de les gleves.

Només es pot portar a peu d'obra la quantitat de gleves per a confeccionar els esquixos

que es puguin plantar en una jornada.

PA D'HERBA:

Només es pot portar a peu d'obra la quantitat que es pugui plantar en una jornada.

Quan és subministrat en rotlles, no s'han d'apilar més de cinc alçades i s'han de

col·locar creuats per capes.

CESPITOSES EN BARREJA DE LLAVORS:

Si no es sembra inmediatament s'ha de disposar en un lloc protegit de les inclemències

atmosfèriques, sec i ventilat.


SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR, PA DE TERRA, EN SAFATES, EN BULB O AMB L'ARREL NUA:


SUBMINISTRAMENT EN LLAVORS:

kg mesurats segons les especificacions de la DT.

Pág.126


Plecs de Condicions

SUBMINISTRAMENT EN PA D'HERBA O EN ESQUEIX:



NORMATIVA GENERAL:






ARBRES DE FULLA PERSISTENT:

* NTJ 07E:1997 Normes Tecnológiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Arbres de fulla perenne.

ARBUSTS:

* NTJ 07F:1998 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Arbusts.

ENFILADISSES:

* NTJ 07I:1995 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Enfiladisses.

BARREJA CESPITOSES:

* NTJ 08S:1993 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material

vegetal. Sembres i gespes.

CONÍFERES I RESINOSES:

* NTJ 07C:1995 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Coníferes i resinoses.

PALMERES:

* NTJ 07P:1997 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del

material vegetal. Palmeres.

FR6 PLANTACIÓ

SPB


Plantació d'espècies vegetals.

S'han considerat les espècies següents:


- Plantes crasses

- Arbres

- Plantes vivaces

- Arbusts

- Cespitoses


- Arbre o arbust:

- En contenidor

- Amb pa de terra

- Amb l'arrel nua

- Plantes:

- En contenidor

- En esqueix

- En pa d'herba

Pág.127

Pressupost : PLANTACIÓ

Plecs de Condicions

- Amb l'arrel nua


- Arbre o arbust:

- Comprovació i preparació del forat o rasa de plantació per a rebre l'espècie vegetal

- Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar

- Plantació de l'espècie vegetal

- Protecció de l'espècie vegetal plantada

- Plantes:

- Comprovació i preparació de la superfície a plantar

- Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar

- Plantació de l'espècie vegetal

- Protecció de l'espècie vegetal plantada

ARBRES I ARBUSTS:

La planta ha de quedar aplomada i a la posició prevista, les arrels han de quedar en

posició natural sense doblegar-se, especialment quan hi ha una arrel principal ben

definida.

Ha d'estar plantat a la mateixa fondària que es trobava al viver, aplomat i a la situació

prevista.

Ha d'estar plantat amb la mateixa orientació que estava al viver.

Fins al seu arrelament ha d'estar subjectat per mitjà de tutors o tensors.

Els arbres que no tinguin un diàmetre superior a 14 cm de circumferència han de estar

protegits amb les mesures adequades.

L'arbre o arbust ha de quedar al centre de l'escossell o del forat de plantació.


- Replanteig (de la posició de l'exemplar): ± 10 cm

PLANTES:

Les plantes han de quedar a la situació i amb la densitat de plantació indicades a la DT.

PA D'HERBA:

Han d'estar col·locats a trencajunt, sense deixar forats entre les plaques.

Els junts han d'estar plens d'una barreja a parts iguals de sorra i torba humida i mòlta.

ESQUEIX:

Han d'estar col·locats a portell.

Han d'estar enterrats per la seva part inferior.



L'inici de la plantació exigeix l'aprovació prèvia per part de la DF.

S'ha de regar amb la freqüència i quantitat indicada per la DF, fent-ho preferentment a

primera hora del matí o a última de la tarda.

No s'ha de plantar en temps de glaçades, ni amb vents forts, amb pluges quantioses o amb

temperatures molt altes o sòl excessivament mullat.

ARBRES I ARBUSTS:

L'obertura del forat o, en el seu cas, la rasa de plantació s'ha d'haver fet amb la major

antelació possible per afavorir la meteorització del sòl.

Dimensió mínima del clot de plantació

- Arbres:

- Amplària: 2 x diàmetre de les arrels o pa de terra

- Fondària: 1,5 x fondària de les arrels o pa de terra

- Arbusts:

- Amplària: diàmetre de les arrels o pa de terra + 15 cm

Si el terreny és molt sec abans de plantar s'ha d'omplir el forat d'aigua per tal

d'humitejar la terra.

Abans de procedir a la plantació s'ha de col·locar una capa de terra adobada de 20 cm de

gruix, on s'han de dipositar les arrels.

La resta del forat s'ha d'omplir amb terra adobada, en capes de menys de 3 0 c m ,

Pág.128

Pressupost : PLANTACIÓ

Plecs de Condicions

compactades amb mitjans manuals.

La capa de sòl fèrtil ha de tenir, com a mínim, 60 cm de fondària, un cop compactada.

No han de quedar bosses d'aire entre les arrels i la terra.

No s'ha d'arrossegar l'exemplar, ni s'ha de fer-lo girar una vegada assentat.

La poda postplantació s'ha de limitar el mínim necessari per eliminar les branques

danyades.

S'ha d'habilitar un escossell ben anivellat i amb un 20% de diàmetre més gran que el forat

de plantació i 25 cm de fondària.


S'ha d'extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. S'ha de

recuperar i emmagatzemar l'envàs, o bé s'ha d'introduir dins del forat de plantació i s'ha

de procedir a trencar-lo i retirar-lo.

Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment, procurant no embassar el fons

del forat de plantació.

SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA:

S'han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables. La planta s'ha de col·locar

procurant que les arrels quedin en posició natural, sense que es dobleguin, en especial

les de major diàmetre.

Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment, procurant no embassar el fons

del forat de plantació.


La col·locació del pa de terra al forat de plantació s'ha de fer sense fer malbé

l'estructura interna del mateix.

Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment amb cabal suficient per mollar

les arrels dins del pa de terra.

Quan és protegit amb malla metàl·lica i guix, una vegada dins del forat de plantació s'ha

de trencar el guix i s'ha de tallar la malla metàl·lica amb cura, retirant tots aquests

materials.

PLANTES:

Els treballs de condicionament del sòl s'han d'haver fet amb antelació suficient per

facilitar l'aireig del sòl.

Quan el subministrament és en contenidor, els forats han de tenir, com a mínim, les

mateixes dimensions d'aquest.

Quan el subministrament és amb les arrels nues, aquestes s'han de netejar quedant només

les sanes i viables. La planta s'ha de col·locar procurant que les arrels quedin en

posició natural, sense que es dobleguin, en especial les de major diàmetre.

PA D'HERBA:

Les vores de les gleves consecutives s'han de col·locar a tocar, per testa, i a pressió.

Després de la plantació s'ha de passar el corró de manera que les plaques quedin en

contacte amb el terreny.

No s'ha d'utilitzar fins al cap de quatre setmanes de la plantació, però es podrà

trepitjar al cap d'una setmana.


SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA, PA DE TERRA O EN CONTENIDOR:


SUBMINISTRAMENT EN PA D'HERBA O EN ESQUEIX:



* NTJ 08B:1993 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material

vegetal. Treballs de plantació.

Pág.129

Pressupost : PROTECCIONS INDIVIDUALS

Plecs de Condicions

H14 PROTECCIONS INDIVIDUALS

SPB


Equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d'un o diversos

riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol

complement o accessori destinat a tal fi.


- Proteccions del cap

- Proteccions per a l'aparell ocular i la cara

- Proteccions per a l'aparell auditiu

- Proteccions per a l'aparell respirarori

- Proteccions de les extremitats superiors

- Proteccions de les extremitats inferiors

- Proteccions del cos

- Protecció del tronc

- Protecció per treball a la intempèrie

- Roba i peces de senyalització

- Protecció personal contra contactes elèctrics

Resten expressament exclosos:

- La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a

protegir la salut o la integritat física del treballador

- Es equips dels serveis de socors i salvament

- Els EPI dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de

l'ordre

- Els EPI dels mitjans de transport per carretera

- El material d'esport

- El material d'autodefensa o de dissuasió

- Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels factors de

molèstia


Els EPI hauran de proporcionar una protecció eficaç davant els riscos que motiven el seu

ús, sense suposar por si mateixos o ocasionar riscos a d d i c i o n a l s n i m o l è s t i e s

innecessàries. A tal fi hauran de:

- Respondre a les condiciones existents en el lloc de treball.

- Tenir en compte les condicions anatòmiques i fisiològiques així com l'estat de salut del

treballador.

- Adequar-se al portador, després dels ajustaments necessaris.

En cas de riscos múltiples que exigeixin la utilització simultània de diversos EPI,

aquests hauran de ser compatibles entre si i mantenir la seva eficàcia en relació amb el

risc o riscos corresponents.

Els EPI solament poden ser utilitzats per als usos previstos pel fabricant. El responsable

de la contractació del treballadors resta obligat a informar i instruir del seu ús adequat

als treballadors, organitzant, si és necessari, sessions d'entrenament, especialment quan

es requereixi la utilització simultània de diversos EPI, amb els següents continguts:

- Coneixement de com posar-se i treure's l'EPI

- Condicions i requisits d'emmagatzematge i manteniment per part de l'usuari

- Referència als accessoris i peces que requereixin substitucions periódiques

- Interpretació dels pictogrames, nivell de prestacions i etiquetatge proporcionat pel

fabricant

Les condicions en què l'EPI haurà de ser utilitzat es determinarà en funció de:

- La gravetat del risc

- El temps o freqüència d'exposició al risc

- Les condicions del lloc de treball

- Les prestacions del propi EPI

- Els riscos addicionals derivats de la pròpia utilització de l'EPI, que no hagin pogut

evitar-se

L'ús dels EPI, en principi és personal, i solament són transferibles aquells en els que es

Pág.130


Plecs de Condicions

pugui garantir la higiene i salut dels subsegüents usuaris. En aquest cas s'han de

substituir les peces directament en contacte amb el cos de l'usuari i fer un tractament de

rentat antisèptic.

L'EPI s'ha de col·locar i ajustar correctament, seguint les instruccions del fabricant i

aplicant la formació i informació que al respecte haurà rebut l'usuari.

L'usuari amb antelació a la utilització de l'EPI haurà de comprovar l'entorn en el qual ho

ha d'utilitzar.

L'EPI s'utilitzarà sense sobrepassar les limitacions previstes pel fabricant. No es permès

fer modificacions i/o decoracions que redueixin les característiques físiques de l'EPI o

anul·lin o redueixin la seva eficàcia.

L'EPI haurà de ser utilitzat correctament pel beneficiari mentre subsisteixi el risc.


Quan existeixi risc de caiguda o de projecció violenta d'objectes o topades sobre el cap,

serà perceptiva la utilització de casc protector.

Comprendrà la defensa del crani, cara, coll i completarà el seu ús, la protecció

específica d'ulls i oïdes.

Els mitjans de protecció del cap seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Obres de construcció, i especialment, activitats a sota o a prop de bastides i llocs de

treball situats en altura, obres d'encofrat i desencofrat, muntatge i instal·lació de

bastides i demolició

- Treballs en ponts metàl·lics, edificis i estructures metàl·liques de gran altura, pals,

torres, obres i muntatges metàl·lics, de caldereria i conduccions tubulars

- Obres en foses, rases, pous i galeries

- Moviments de terra i obres en roca

- Treballs en explotacions de fons, en canteres, explotacions a cel obert i desplaçament

de runes

- Utilització de pistoles per a fixar claus

- Treballs amb explosius

- Activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de transport

- Manteniment d'obres i instal·lacions industrials

Als llocs de treball on existeixi risc d'enganxada de cabells, per la seva proximitat a

màquines, aparells o enginys en moviment, quan es produeixi acumulació permanent i

ocasional de substàncies perilloses o brutes, serà obligatòria la cobertura dels cabells o

altres mitjans adequats, eliminant-se els llaços, cintes i adorns sortints.

Sempre que el treball determini exposició constant al sol, pluja o neu, serà obligatori

l'ús de cobriment de caps o passamuntanyes, tipus mànega elàstica de punt, adaptables

sobre el casc (mai al seu interior).


La protecció de l'aparell ocular s'efectuarà mitjançant la utilització d'ulleres,

pantalles transparents o viseres.

Els mitjans de protecció ocular seran seleccionats en funció de les activitats :

- Topades o impactes amb partícules o cossos sòlids.

- Acció de pols i fums.

- Projecció o esquitxada de líquids freds, calents, càustics o materials fosos.

- Substàncies perilloses per la seva intensitat o naturalesa.

- Radiacions perilloses per la seva intensitat o naturalesa.

- Enlluernament

S'han de tenir en compte els aspectes següents:

- Quan es treballi amb vapors, gasos o pols molt fina, hauran de ser completament tancades

i ajustades a la cara, amb visor amb tractament anti-entelat

- En els casos d'ambients agressius de pols grossa i líquids, seran com els anteriors,

però portaran incorporats botons de ventilació indirecta o tamís antiestàtic

- En els demés casos seran de muntura de tipus normal i amb proteccions laterals que

podran ser perforades per a una millor ventilació.

- Quan no existeixi perill d'impactes per partícules dures, es podran fer servir ulleres

de Protecció tipus panoràmiques, amb armadura de vinil flexible i amb el visor de

policarbonat o acetat transparent.

- En ambients de pols fi, amb ambient xafogós o humit, el visor haurà de ser de reixeta

metàl·lica (tipus picapedrer) per impedir entelament.

Pág.131


Plecs de Condicions

Les ulleres i altres elements de protecció ocular es conservaran sempre nets i s'adequaran

protegits contra fregament. Seran d'ús individual i no podran ser utilitzats per diferents

persones.

Els mitjans de protecció facial seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs de soldadura, esmerilat, polit i/o tall

- Treballs de perforació i burinat

- Talla i tractament de pedres

- Manipulació de pistoles fixaclaus d'impacte

- Utilització de maquinària que generen encenalls curts

- Recollida i fragmentació de vidre, ceràmica

- Treball amb raig projector d'abrasius granulars


corrosius

- Manipulació o utilització de dispositius amb raig líquid

- Activitats en un entorn de calor radiant

- Treballs que desprenen radiacions

- Treballs elèctrics en tensió, en baixa tensió

Als treballs elèctrics realitzats en proximitats de zones en tensió, l'aparell de la

pantalla haurà d'estar construït amb material absolutament aïllant i el visor lleugerament

enfosquit, en previsió de ceguesa per encebada intempestiva de l'arc elèctric.

Les utilitzades en previsió d'escalfor, hauran de ser de "Kevlar" o de teixit aluminitzat

reflectant (l'amiant i teixits asbèstics estan totalment prohibits), amb un visor

corresponent, equipat amb vidre resistent a la temperatura que haurà de suportar.

Als treballs de soldadura elèctrica es farà servir l'equip de pantalla de mà anomenada

"Caixó de soldador" amb espiell de vidre fosc protegit per un altre vidre transparent,

sent retràctil el fosc, per a facilitar la picada de l'escòria, i fàcilment recanviables

ambdós.

No tindran cap part metàl·lica a l'exterior, amb la fi d'evitar els contactes accidentals

amb la pinça de soldar.

Als llocs de soldadura elèctrica que es necessiti i als de soldadura amb gas inert

(Nertal), es faran servir les pantalles de cap de tipus regulables.

Característiques dels vidres de protecció:

- Quan al treball a realitzar existeixi risc d'enlluernament, les ulleres seran de color o

portaran un filtre per a garantir una absorció lumínica suficient

- En el sector de la construcció, per a la seva resistència i impossibilitat de rallat i

entelament, el tipus de visor més polivalent i eficaç, acostuma a ser el de reixeta

metàl·lica d'acer, tipus sedàs, tradicional de les ulleres de picapedrer


Els mitjans de protecció auditiva seran seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs amb utilització de dispositius d'aire comprimit

- Treballs de percussió

- Treballs d'arrancada i abrasió en recintes angostos o confinats

Quan el nivell de soroll a un lloc o àrea de treball sobrepassi el marge de seguretat

establert i en tot cas, quan sigui superior a 80 Db-A, serà obligatori la utilització

d'elements o aparells individuals de protecció auditiva, sense perjudici de les mides

generals d'aïllament i insonorització que calgui adoptar.

Pels sorolls de molt elevada intensitat, es dotarà als treballadors que hagin de suportar-

los, d'auriculars amb filtre, orelleres de coixinet, o dispositius similars.

Quan el soroll sobrepassi el llindar de seguretat normal serà obligatori l'ús de taps

contra soroll, de goma, plàstic, cera mal·leable o cotó.

Les proteccions de l'aparell auditiu poden combinar-se amb les del cap i la cara,

verificant la compatibilitat dels diferents elements.

Els elements de protecció auditiva, seran sempre d'ús individual.


Els mitjans de protecció de l'aparell respiratori es seleccionaran en funció dels següents

riscos:

- Pols, fums i boires

- Vapors metàl·lics i orgànics

- Gasos tòxics industrials

Pág.132


Plecs de Condicions

- Monòxid de carboni

- Baixa concentració d'oxigen respirable

- Treballs en contenidors, locals exigus i forns industrials alimentats amb gas, quan

puguin existir riscos d'intoxicació per gas o de insuficiència d'oxigen

- Treballs de revestiment de forns, cubilots o culleres i calde r e s , q u a n p u g u i

desprendre's pols

- Pintura amb pistola sense ventilació suficient

- Treballs en pous, canals i altres obres subterrànies de la xarxa de clavegueram

- Treballs en instal·lacions frigorífiques o amb condicionadors, en les que existeixi un

risc de fuites del fluid frigorífic

L'ús de caretes amb filtre s'autoritzarà sols quan estigui garantida a l'ambient una

concentració mínima del 20% d'oxigen respirable, en aquells llocs de treball en els quals

hi hagi poca ventilació i alta concentració de tòxics en suspensió.

Els filtres mecànics s'hauran de canviar amb la freqüència indicada pel fabricant, i

sempre que el seu ús i nivell de saturació dificulti notablement la respiració. Els

filtres químics seran reemplaçats després de cada ús, i si no s'arriben a fer-se servir, a

intervals que no sobrepassin l'any.

Sota cap concepte se substituirà l'ús de la protecció respiratòria homologada adequada al

risc, per la ingestió de llet o qualsevol altra solució "tradicional".


Els mitjans de protecció de les extremitats superiors, es seleccionaran en funció de les

següents activitats:

- Treballs de soldadura

- Manipulació d'objectes amb arestes tallants, superfícies, abrasives, etc.

- Manipulació o utilització de productes àcids i alcalins

- Treballs amb risc elèctric

La protecció de mans, avantbraç, i braç es farà mitjançant guants, mànegues, mitjons i

maniguets seleccionats per prevenir els riscos existents i per evitar la dificultat de

moviments al treballador.

Aquests elements de protecció seran de goma o cautxú, clorur de polivinil, cuir adobat al

crom, teixit termoaïllant, punt, lona, pell flor, serratge, malla metàl·lica, làtex rugós

antitallada, etc., segons les característiques o riscos del treball a realitzar.

Per a les maniobres amb electricitat s'hauran de fer servir guants de cautxú, neoprè o

matèries plàstiques que portin marcat en forma indeleble el voltatge màxim pel qual han

estat fabricats.

Com a complement, si procedeix, es faran servir cremes protectores i guants tipus cirurgià.


Per a la protecció dels peus, en els casos que s'indiquin seguidament, es dotarà al

treballador de calçat de seguretat, adaptat als riscos a prevenir en funció de l'activitat:

- Calçat de protecció i de seguretat:

- Treballs d'obra grossa, enginyeria civil i construcció de carreteres.


- Obres de demolició d'obra grossa

- Obres de construcció de formigó i d'elements prefabricats que incloguin encofrat i

desencofrat

- Activitats en obres de construcció o àrees d'emmagatzematge

- Construcció de sostres

- Treballs d'estructura metàl·lica

- Treballs de muntatge i instal·lacions metàl·lics

- Treballs en canteres, explotacions a cel obert i desplaçament de runes

- Treballs de transformació de materials lítics

- Manipulació i tractament de vidre

- Revestiment de materials termoaïllants

- Prefabricats per a la construcció.

- Sabates de seguretat amb taló o sola correguda i sola antiperforant:

- Construcció de sostres

- Calçat i cobriment de calçat de seguretat amb sola termoaïllant:

- Activitats sobre i amb masses ardents o fredes

- Polaines, calçat i cobriment de calçat per poder desfer-se'n ràpid en cas de penetració

Pág.133


Plecs de Condicions

de masses en fusió:

- Soldadors

En treballs en risc d'accidents mecànics als peus, serà obligatori l'ús de botes de

seguretat amb reforços metàl·lics a la puntera, que estarà tractada i fosfatada per evitar

la corrosió.

Davant el risc derivat de l'ús de líquids corrosius, o davant riscos químics, es farà ús

de calçat de sola de cautxú, neoprè o poliuretà, cuir especialment tractat i s'haurà de

substituir el cosit per la vulcanització a la unió del cos al bloc del pis.

La protecció davant l'aigua i la humitat, s'efectuarà amb botes altes de PVC, que hauran

de tenir la puntera metàl·lica de protecció mecànica per a la realització de treballs en

moviments de terres i realització d'estructures o enderrocs.

Els treballadors ocupats en treballs amb perill de risc elèctric, faran servir calçat

aïllant sense cap element metàl·lic.

En aquelles operacions que les espurnes resultin perilloses, la tanca permetrà desfer-se'n

ràpidament del calçat, davant l'eventual introducció de partícules incandescents.

Sempre que les condicions de treball ho requereixin, les soles seran antilliscants. Als

llocs que existeixi un alt grau de possibilitat de perforacions de les soles per claus,

encenalls, vidres, etc. serà recomanable l'ús de plantilles d'acer flexible sobre el bloc

del pis de la sola, simplement col·locades a l'interior o incorporades en el calçat des

d'origen.

La protecció de les extremitats inferiors es completarà, quan sigui necessari, amb l'ús de

polaines de cuir, cautxú o teixit ignífug.

En els casos de riscos concurrents, les botes de seguretat cobriran els requisits màxims

de defensa davant d'aquestes.


En tot treball en altura amb risc de caiguda eventual (superior a 2 m), serà perceptiu

l'ús de cinturó de seguretat anticaigudes (tipus paracaigudista amb arnès).

Els mitjans de protecció personal anticaigudes d'alçada, seran seleccionats en funció de

les següents activitats:


- Muntatge de peces prefabricades

- Treballs en pals i torres

- Treballs en cabines de grues situades en altura

Aquests cinturons compliran les següents condicions:

- Es revisaran sempre abans del seu ús, i es llençaran quan tinguin talls, esquerdes o

filaments que comprometin la seva resistència, calculada pel cos humà en caiguda lliure

des d'una alçada de 5 m. o quan la data de fabricació sigui superior als 4 anys

- Aniran previstos d'anelles per on passaran la corda salvacaigudes, que no podran anar

subjectes mitjançant reblons

- La corda salvacaigudes serà de poliamida d'alta tenacitat, amb un diàmetre de 12 mm

- Queda prohibit per aquest fi el cable metàl·lic, tant pel risc de contacte amb línies

elèctriques, com per la menor elasticitat per la tensió en cas de caiguda

- La sirga d'amarrador també serà de poliamida, però de 16 mm de diàmetre

Es vigilarà de manera especial, la seguretat de l'ancoratge i la seva resistència. La

llargària de la corda salvacaigudes haurà de cobrir distàncies el més curtes possibles.

El cinturó, si bé pot fer-se servir per diferents usuaris durant la seva vida útil, durant

el temps que persisteixi el risc de caiguda d'alçada, estarà individualment assignat a

cada usuari amb rebut signat per part del receptor.

PROTECCIÓ DEL TRONC:

Els mitjans de protecció del tronc seran seleccionats en funció dels riscos derivats de

les activitats:

- Peces i equips de protecció:


corrosius

- Treballs amb masses ardents o permanència a prop d'aquestes i en ambient calent

- Manipulació de vidre pla

- Treballs de rajat de sorra

- Treballs en cambres frigorífiques

- Roba de protecció anti-inflamable:

Pág.134


Plecs de Condicions

- Treballs de soldadura en locals exigus

- Davantals antiperforants:

- Manipulació de ferramentes de talls manuals, quan la fulla hagi d'orientar-se cap

el cos.

- Davantals de cuiro i altres materials resistents a partícules i guspires incandescents:


- Treballs de forja.

- Treballs de fosa i emmotllament.

PROTECCIÓ PER A TREBALLS A LA INTEMPÈRIE:

Els equips protectors integral pel cos davant de les inclemències meteorològiques

compliran les següents condicions:

- Què no obstaculitzin la llibertat de moviments

- Què tinguin poder de retenció/evacuació del calor

- Què la capacitat de transport de la suor sigui adequada

- Facilitat de ventilació

La superposició indiscriminada de roba d'abric entorpeix els moviments, per tal motiu és

recomanable la utilització de pantalons amb pitrera i armilles, tèrmics.

ROBA I PECES DE SENYALITZACIÓ:

Els equips protectors destinats a la seguretat-senyalització de l'usuari compliran les

següents característiques:

- Què no obstaculitzin la llibertat de moviments

- Què tinguin poder de retenció/evacuació del calor

- Què la capacitat de transport de la suor sigui adequada

- Facilitat de ventilació

- Que siguin visibles a temps pel destinatari

PROTECCIÓ PERSONAL CONTRA CONTACTES ELÈCTRICS:

Els mitjans de protecció personal a les immediacions de zones en tensió elèctrica, seran

seleccionats en funció de les següents activitats:

- Treballs de muntatge elèctric

- Treballs de manteniment elèctric

- Treballs d'explotació i transport elèctric

Els operaris que hagin de treballar en circuits o equips elèctrics en tensió o al seu

voltant, faran servir roba sense accessoris metàl·lics.

Faran servir pantalles facials dielèctriques, ulleres fosques de 3 DIN, casc aïllant,

granota resistent al foc, guants dielèctrics adequats, sabates de seguretat aïllant, eines

dielèctriques i bosses per al trasllat.


Es seguiran les recomanacions d'emmagatzematge i atenció, fixats pel fabricant.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, desinfectaran i es col·locaran en el lloc

assignat, seguint les instruccions del fabricant.

S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i

25ºC.


i rebut, per un responsable delegat per l'emprador.

La vida útil dels EPI és limitada, podent ser deguda tant al seu desgast prematur per

l'ús, com a la seva caducitat, que vindrà fixada pel termini de validesa establert pel

fabricant, a partir de la seva data de fabricació (generalment estampillada a l'EPI), amb

independència que hagi estat o no utilitzat.


Es mesurarà en les unitats indicades a cada partida d'obra amb els criteris següents:

Totes les unitats d'obra inclouen en el seu preu el seu muntatge, el manteniment en

condicions d'us segures durant tot el temps que l'obra les necessiti, i el seu desmuntatge

i transport al lloc d'aplec si son reutilitzables, o fins a l'abocador si no es poden

tornar a utilitzar.

Pág.135


Plecs de Condicions



Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud

relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual.

Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para la

comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección

individual.

Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, por el que se modifica el real decreto 1407/1992,

de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre

circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.

Resolución de 29 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología, por

la que se actualiza el anexo IV de la Resolución de 18 de marzo de 1998, de la Dirección

General de Tecnología y Seguridad Industrial.

Resolución de 28 de julio de 2000, de la Dirección General de Política Tecnológica, por la

que se actualiza el anexo IV de la Resolución de 29 de abril de 1999, de la Dirección

General de Industria y Tecnología.

HBB SENYALITZACIÓ VERTICAL

SPB


Senyalització que referida a un objecte, activitat o situació determinades, proporcioni

una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant

un senyal en forma de plafó o un color, segons procedeixi.

CONDICIONS D'UTILITZACIÓ:

Principis generals:

Per a la utilització de la senyalització de seguretat s'ha de partir dels següents

principis generals:

- La senyalització mai no elimina el risc.

- Una correcta senyalització no dispensa de l'adopció de mesures de seguretat i protecció

per part dels projectistes i responsables de la seguretat en cada tall.

- Els destinataris hauran de tenir un coneixement adequat del sistema de senyalització.

- La senyalització indiscriminada pot provocar confusió o despreocupació en qui ho rebi,

eliminant la seva eficàcia preventiva.

CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ:

La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb els

establerts en el RD 485/1997, de 14 d'abril, i estaran advertint, prohibint, obligant o

informant en els llocs en què realment es necessiti, i solament en aquests.

En aquelles obres en les quals la intrusió de persones alienes hi sigui una possibilitat,

hauran de col·locar-se els senyals de seguretat, amb llegendes al seu peu (senyal

addicional), indicatives del seus respectius continguts.

S'instal·laran preferentment a una altura i posició adequades a l'angle visual dels seus

destinataris, tenint en compte possibles obstacles, en la proximitat immediata del risc o

objecte a senyalitzar o, quant es tracti d'un risc general, en l'accés a la zona de risc.

L'emplaçament del senyal serà accessible, estarà ben il·luminat i serà fàcilment visible.

No se situaran gaires senyals pròxims entre sí. Nota: Cal recordar que el rètol general

enunciatiu dels senyals de seguretat, que acostuma a situar-se a l'entrada de l'obra, té

únicament la consideració de plafó indicatiu.

Els senyals hauran de retirar-se quan deixi d'existir la situació que justificava el seu

emplaçament.

No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la

corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport,

colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de

Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a

circulació vial.

Pág.136


Plecs de Condicions

La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels

senyals "SENTIT PROHIBIT" i "SENTIT OBLIGATORI" en calçades divergents, que podran

col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura.

Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la

via, mai inclinats.

El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc.

Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, diferents dels que figuren en el Codi

de Circulació.

Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1

min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible.

Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanada de la carretera,

es composarà, com a mínim, dels següents elements:

- Senyal de perill "OBRES" (Placa TP - 18)

- Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanada

La placa "OBRES" haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la

barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de

senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats

els treballs hauran de retirar-se totalment, si no queda cap obstacle en la calçada.

Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons

les circumstàncies, els següents elements:

- Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima

permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR - 301). El primer

senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill "OBRES"

- Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP - 25, TR - 400, TR - 5, TR -

6, TR - 305)

- Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR - 401).

- Delimitació longitudinal de la zona ocupada.

No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a

la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà

rebaixar-se a 40 km/h.

L'ordenació en sentit únic "ALTERNATIU" es durà a terme per un dels següents sistemes:

- Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb

fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca.

- Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es

poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de "testimoni"

està totalment proscrit.

- Mitjançant semàfor regulador.

Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant

la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se

senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent.

Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la

desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR - 401 (direcció obligatòria),

inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta, l'angle de la qual amb el

cantell de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram.

Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors.


Es seguiran les recomanacions d'emmagatzematge i atenció, fixats pel fabricant i la DGT.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, es farà un manteniment i es col·locaran en el

lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant i la DGT.

S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25

ºC.


i rebut, per un responsable delegat per l'empresa.

La vida útil dels senyals i abalisaments és limitada, degut tant al seu desgast prematur

per l'ús, com a actuacions de vandalisme o atemptat patrimonial, amb independència que

hagin estat o no utilitzades.


Pág.137


Plecs de Condicions

PLAQUES, SENYALS, SEMÀFORS I BASTIDOR PER A SUPORT DE SENYALITZACIÓ MÒBIL:

Unitat de quantitat instal·lada a la obra d'acord amb la DT.

SUPORT RECTANGULAR D'ACER:

m de llargària mesurat segons especificacions de la DT.





Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre

notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias

peligrosas.



Safety colours and safety signs

UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización.



UNE 1063:2000 Caracterización de tuberías según la materia de paso.

UNE 48103:1994 Pinturas y barnices. Colores normalizados.

Identification of pipelines according to the fluid conveyed.

UNE-EN 60073:1997 Principios básicos y de seguridad para interfaces hombre-màquina, el

marcado y la identificación. Principios de codificación para dispositivos indicadores y

actuadores.

UNE-EN 60204-1:1999 Seguridad de las máquinas. Equipo eléctrico de las máquinas. Parte 1:

Requisitos generales.

Pág.138



IV AMIDAMENTS V PRESSUPOST

1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

1.1 QUADRE DE PREUS SIMPLES 1.2 QUADRE DE PREUS AUXILIARS 1.3 QUADRE DE PREUS DESCOMPOSTOS




IV AMIDAMENTS

Pressupost (Amidaments)

Pressupost :

Capítol 1 :

C/ GENERAL CORTIJO

ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

COMENTARI NUM. DIM 1 DIM 2 DIM 3 ACUM.

1.1 m Demolic.vorada sob/form.,martell trenc.icàrrega man/mec.

Demolició de v orada col.locada sobre formigó, amb martell trencador muntat sobre retroex c av adora i c àr rega

manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

422,0002,00 211,00

422,000Total amidament 1.1 : m

1.2 m2 Demol.paviment panot.sob/form.,g<=20cm,ampl.<=2m,compressor+

Demolició de pav iment de panots col.locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m d'amplàr ia , am b

compressor i càrrega sobre camió

363,6002,00 202,00 0,90

196,0001,00 70,00 2,80

559,600Total amidament 1.2 : m2

1.3 m2 Demol.paviment mescla bituminosa,g<=20cm,ampl.<=2m,retro.+ma

Demolició de pav iment de mescla bi tum inos a, de fins a 20 c m de gru ix i fins a 2 m d 'am plàr ia am b

retroex cav adora amb martell trencador i càrrega sobre camió

547,8001,00 83,00 6,60

90,7501,00 16,50 5,50

660,0001,00 100,00 6,60

1.298,550Total amidament 1.3 : m2

1.4 m3 Excav/càrrega terra p/caix.pav.,terreny tràns.,m.mec.

Ex cav ació i càrrega de terra per a caix a de pav iment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics

480,0001.920,00 0,25


1.5 m3 Excav.rasa,h<=4m,ampl.<=2m,terreny tràns.,compressor

Ex cav ació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, amb compressor

60,000250,00 0,40 0,60


1.6 m2 Repàs+picon.caixa paviment,95%PM

Repàs i piconatge de caix a de pav iment, amb compactació del 95% PM

1.920,0001.920,00


1.7 m3 Transport terres monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cami

Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecànics i temps d'es pera per a

la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut de més de 2 i fins a 5 km

480,0001.920,00 0,25


1.8 m3 Transport runes a monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cam

Transport de runes a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecànics i temps d'es pera per a

la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

36,360vorada 1,00 404,00 0,30 0,30

Pág.1


Pressupost :

Capítol 1 :

C/ GENERAL CORTIJO

ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES


111,920panot 1,00 559,60 0,20

259,710asfalt 1,00 1.298,55 0,20


1.9 m Tanca mòbil h=2m acer galv.malla 90x150mmxd4,5/3,5mm+bast.3,

Tanca mòbil, de 2 m d'alçària, d'acer galv anitzat, amb malla electrosoldada de 90x 150 mm i de 4,5 i 3,5 m m de

D, bastidor de 3,5x 2 m de tub de 40 mm de D, fix at a l'asfalt ex istent, i amb el desmuntatge inclòs

422,0002,00 211,00


1.10 pa Imprevistos a justificar pels treballs previs i enderrocs no

Imprev istos a justificar pels treballs prev is i enderrocs. A justificar.

1,000Total amidament 1.10 : pa

Pág.2


Pressupost :

Capítol 2 :

C/ GENERAL CORTIJO

SANEJAMENT


2.1 u Recolocació de tapas de pous, pericons i reixes ventilació

Recolocació de tapas de pous, pericons i reix es.

25,000Total amidament 2.1 : u

2.2 u Caixa p/embor.70x30x85cm,paret 14cm maó calat,arreb./llisc.i

Caix a per a embornal de 70x 30x 85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i llis c ada per

dins i esquerdejat per fora amb morter mix t 1:0,5:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l sobre solera de 10

cm de formigó HM-20/P/20/I


2.3 u Bastiment+reixa practic.,p/embor.,fosa grisa,800x364x50mm,pe

Bastiment i reix a practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x 300x 50 mm ex teriors i 52 kg de pes, col·loc at

amb morter


2.4 u Canal acer inox.tipus reixa,g=1,5mm,a=100-200mm,h=30-100mm,l

Canal d' acer inox idable de tipus reix a, d'1,5 mm de gruix , de 100 a 200 m m d ' am plàr ia, de 30 a 100 m m

d'alçària i de 3000 mm de llargària, col.locada


2.5 m Paret pou 85x85cm,g=14cm,maó calat,arrebos.+llisc.int.1:0,5:

Paret per a pou quadrat de 85x 85 cm, de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i l l i s c ada per d ins am b

morter mix t 1:0,5:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


2.6 u Bastiment quadrat,fos.dúctil,p/pou reg.+tapa abat.pas D=610m

Bastiment quadrat de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, pas lliure de 610 mm de diàm etre i c las s e

D400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter


2.7 u Conexió a xarxa existent amb tub PVC DN=350mm helicicoidal

Conex ió d'enbornals a la x arx a de clav egeram ex istent, a base de tub de PVC de 350 mm de diàmetre nom inal

de formació helicoïdal amb perfil rígid nerv at ex teriorment, per anar fo rm igonat, unió e làs tic a am b m as s i l la

adhesiv a de poliuretà i col.locat al fons de la rasa.


Pág.3


Pressupost :

Capítol 3 :

C/ GENERAL CORTIJO

PAVIMENTS


3.1 m3 Subbase tot-u art. reciclat,estesa+picon.95%PM

Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, amb estesa i piconatge del material al 95 % del PM

288,0001,00 1.920,00 0,15

60,000instal.lacions 250,00 0,40 0,60


3.2 m3 Subbase tot-u nat.,estesa+picon.95%PM

Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95 % del PM

62,400Asfalt 160,00 2,60 0,15


3.3 m3 Base formigó HM-20/B/20/I, camió+vibr.manual, reglejat

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tov a i grandària màx ima del granu la t 20 m m , aboc at des de

camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

273,7501,00 1.825,00 0,15

-62,400-1,00 160,00 2,60 0,15


3.4 m2 Malla el.b/corr.obra manip.taller ME 30x15,D:5-5,B500T,6x2,2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 30 x 15 D: 5 - 5 B

500 T 6 x 2,2, segons UNE 36092, per a l'armadura de lloses de formigó

1.825,0001,00 1.825,00

-544,000-1,00 160,00 3,40


3.5 m Vorada recta

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, model T5, de la casa Breinco o similar, amb secció normal i tz ada

de calçada, de 30x 22 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flex ió T (R -5

MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària, i rejuntada

amb morter M-4b

320,000rigola 2,00 160,00

16,000Ctra tarragona 16,00

20,000C/ Amàlia Solé 20,00

-65,000Guals -1,00 65,00


3.6 m Gual vehicles, 22x30cm

Gual v ehicles, de peces de formigó, monocapa, 22x 30 cm, model central V22 i lateral V22, de la casa Breinc o o

similar,col.locat sobre esplanada compactada i rejuntat amb morter mix t 1:2:10 amb pòrtland am b fi l le r c a lc ar i ,

elaborat amb formigonera de 165 l


3.7 m Gual vehicles, 50x28cm

Gual v ehicles, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm, model central V50 i lateral V50, de la casa Breinc o o

similar, col.locat sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària i rejuntat am b m or ter m ix t 1: 1 : 7

amb blanc de ram de paleta, elaborat amb formigonera de 165 l


Pág.4


Pressupost :

Capítol 3 :

C/ GENERAL CORTIJO

PAVIMENTS


3.8 m Gual vianants

Gual de v ianants, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm, model central V120 i la teral V120, de la c as a

Breinco o similar, col.locat sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària i re juntat am b m or ter

mix t 1:1:7 amb blanc de ram de paleta, elaborat amb formigonera de 165 l, inclo peces especial. totalment acabat.


3.9 m Rigola ampl.=20cm,peces form.,20x20cm,g=8cm,col.mort.1:2:10

Rigola de 20 cm d'amplària de peces de formigó, de 20x 20 cm i 8 cm de gruix mitjà, col · loc ades am b m or ter

mix t 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

320,0002,00 160,00


3.10 m2 Paviment llambordins 10x20cm,g=8cm,preu alt,sob/5cm sorra,co

Pav iment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x 20 cm i 8 cm de gruix , model Tegula S ix de la

casa Breinco o similar, sobre llit de sorra de 5 cm de gruix , compactació del pav iment i rejuntat amb morter m ix t

1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

11,520pas de vianants 1,00 3,20 3,60

9,6001,00 3,20 3,00

56,000càrrega i descàrrega 2,00 14,00 2,00

25,000C/ Parlament i Migdia 1,00 25,00

20,000Ctra. Tarragona 1,00 20,00


3.11 m2 Paviment de peces de formigó 20x40

Pav iment de peces de formigó de forma rectangular de 20x 40 cm i 40x 60 cm, de 8 cm de gruix , model Vulcano,

color desert, de la casa Breinco o similar, col.locats amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera

de 165 l i amb rebliment de junts amb sorra fina i compactació del pav iment acabat


3.12 m Vorada xapa acer 'corten',g=10mm,h=150mm,s/base form.HM-20/P

Vorada de x apa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 150 mm d'alçària, inclòs elements m età l . l i c s d ' anc oratge

soldats a la x apa i col.locada sobre base de formigo HM-20/P/40/I

72,00030,00 2,40

41,60013,00 3,20


3.13 m2 Paviment drenant epoxi per a escossells

Pav iment drenant epox i per a escossells, tipus DECORDREN

14,40030,00 0,60 0,80

8,32013,00 0,80 0,80


3.14 t Paviment bitum.cont.calent D-12,g.granític,betum asf.,98%mar

Pav iment de mescla bituminosa contínua en calent de composició densa D-12 am b granulat g ranític i be tum

asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall

85,8001,00 165,00 2,60 0,20

85,800Total amidament 3.14 : t

Pág.5


Pressupost :

Capítol 3 :

C/ GENERAL CORTIJO

PAVIMENTS


3.15 m2 Reg de penet. a/betum asfàltic B-80/100 8kg/m2

Reg de penetració amb betum asfàltic B-80/100, amb dotació 8 kg/m2

429,0001,00 165,00 2,60


3.16 pa Partida d'imprevistos per a reparar desperfectes de façanes

Partida d'imprev istos per a reparar les entregues amb les rasants dels c arrers que del im itent l ' ac tuac ió. A

justificar.


3.17 pa Partida d'imprevistos per a reparar desperfectes de façanes

Partida d'imprev istos per a reparar desperfectes que es puguin reproduir a les façanes. A justificar.


Pág.6


Pressupost :

Capítol 4 :

C/ GENERAL CORTIJO

ENLLUMENAT PUBLIC


4.1 u Desmuntatge de l'enllumenat públic existent

Desmuntatge de l'enllumenat públic ex istent, lluminaries i braços i portar-los al magatzem municipa l en per fec te

estat.


4.2 u Retirar conductors grapats a la façana.

Retirar conductors grapats a la façana, incloent les grapes i deix ar les façanes en perfecte estat.


4.3 u Armari protecció+control enllum.públic,a.inox.,6sortides,dob

Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inox idable, amb 6 sortides, doble niv ell i programac ió per

rellotge astronòmic, totalment instal.lat, connectat i prov at, s´inclou base de form igó d 'anc ora tge i tot e l pe ti t

material aux iliar necessari de connex ió i muntatge


4.4 u Columna planxa ac.galv.troncocònica,h=6m,base plat.+porta,UN

Columna de planx a d'acer galv anitzat, de forma troncocònica, de 6 m d'alçària, coronament sense pla tina , am b

base platina i porta, segons norma UNE-EN 40-5, col.locada sobre dau de formigó


4.5 u Columna lluminosa model Systempark

Projector per a ex teriors amb reflector de distribució intensiv a, amb làmpada de v apor de sodi a pres s ió al ta de

1000 W, de forma rectangular, tancat i muntat amb lira


4.6 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,5x10mm2,col.tub

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, pentapolar de secció 5x 10 mm2, col.locat en tub


4.7 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,4x6mm2,col.tub

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tetrapolar de secció 4x 6 mm2, col.locat en tub


4.8 m Tub corbable corrugat polietilè,doble capa,DN=63mm,20J,450N,

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terio r , de 63 m m de diàm etre

nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N ,

muntat com a canalització soterrada


4.9 m Conductor Cu nu,1x35mm2,munt.superf.

Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x 35 mm2, muntat superficialment


4.10 u Piqueta connex.terra acer, 300µm,long.=1500mm,D=14,6mm,clav.

Piqueta de connex ió a terra d'acer, amb recobriment de coure de 300 µm de gruix , de 1500 mm de llargàr ia i de

14,6 mm de diàmetre, clav ada a terra

Pág.7


Pressupost :

Capítol 4 :

C/ GENERAL CORTIJO

ENLLUMENAT PUBLIC



4.11 u Conexio a la xarxa existent

Conex ió de l'enllumenat públic, a la x arx a ex istent.


4.12 u Projecte de legalització de l'enllumenat públic

Projecte de legalització de l'enllumenat públic, incloent redacció del projecte i certificats tècnics signats i v isats pel

Col.legi Oficial i les tax es d'IEC


Pág.8


Pressupost :

Capítol 5 :

C/ GENERAL CORTIJO

ENJARDINAMENT


5.1 m Tub polietilè,DB,dext=17mm,dint=14,6mm,p/gotej.autonet.,auto

Tub de polietilè de densitat baix a, de 17 mm de diàmetre ex terior i 14,6 mm de diàmetre interior, per a gotejadors

autonetejants, autocompensats, amb un cabal de 24 l/h, per a insertar en canonada de polieti lè des de 12 a 25

mm


5.2 u Excavació clot planta0,5x0,5x0,5m,minicarreg.acces.retroexca

Ex cav ació de clot de plantació de dimensions 0,5x 0,5x 0,5 m, amb minicarregadora s obre pneum àtic s am b

accessori retroex cav ador de 25 a 39 cm d'amplària de treball i escampada de les terres sobrants mecànic am ent

al costat del forat de plantació, en un pendent inferior al 25 %


5.3 u Plantació full.caduca,D=16-25cm,arrel nua,grua 12t,pend.25-7

Plantació d'arbre de fulla caduca de 16 a 25 cm de circumferència amb l'arrel nua, amb grua autopropu ls ada de

12 t, en un pendent del 25 al 75 %


5.4 u Subministrament salix babylonica,perím=18-20cm,contenidor

Subministrament pisardi (prunes cerasifera atropupureas) de perímetre 18 a 20 cm, en contenidor


5.5 u Subministrament acàcia negra

Subministrament acàcia negra (gleditsia triacanthos) de perímetre 16 a 18 cm, amb l'arrel nua


Pág.9


Pressupost :

Capítol 6 :

C/ GENERAL CORTIJO

EQUIPAMENTS


6.1 u Paperera p/penjar planxa despleg.ac.galv.,anc.1 dau form.30x

Paperera model BCN, de fundició Benito o similar, per a penjar de planx a desplegada d'acer, lacat g r is i s upor t

de tub de diàmetre 60 mm, ancorada amb un dau de formigó de 30x 30x 30 cm


6.2 u Banc fusta massissa,258cm,respatller fusta llarg,col.

Banc de fusta tropical, amb protecció fungicida insecticida i hidròfuga, model neobarcino , de la c as a F und ic ió

dúctil Benito o similar, de 200 cm de llargària, amb respatller de fusta tropic a l , am b s upor t de fundic ió g r is ,

col.locat.


6.3 u Font ext.acer,pint.metàl.lica,cilin.,D=400mm,1000mm,aixeta t

Font ex terior d'acer, amb pintura metàl.lica, c i l índr ic a de 400 m m i 1000 m m de l largàr ia, am b a ix e ta

temporitzada i reix eta de desgüàs, col.locada amb dau de formigó de 60x 60x 60 c . T ota lm ent ac abada i en

funcionament.


Pág.10


Pressupost :

Capítol 7 :

C/ GENERAL CORTIJO

SENYALITZACIO


7.1 m Suport quadrat,tub acer galv.50x50x2mm,formigonat

Suport quadrat de tub d'acer galv anitzat de 50x 50x 2 mm, col.locat a terra formigonat


7.2 u Semaforització

Semàforització de tota l'obra, instal.lats i amb el desmuntatge inclòs. Totalment acabada.


7.3 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual

Pintat sobre pav iment de faix es superficials, amb pintura reflectora i m ic roes feres de v idre , am b m àquina

d'accionament manual


7.4 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànica

Placa amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a seny als de trànsit, fix ada

mecànicament


Pág.11


Pressupost :

Capítol 8 :

C/ GENERAL CORTIJO

SEGURETAT I SALUT


8.1 u Partida alçada de seguretat i salut

Partida alçada (2%) per a la implantació dels elements i sistemes de protecció indiv idual i col.lectiv a espec i fic a ts

al Pla de seguretat i Salut, elaborat pel contractista i aprov at pel cordinador de seguretat, d'acord amb l ' es tudi de

Seguretat i Salut.


8.2 u Assaig Marshall 1most.mescla bituminosa

Presa, confecció de tres prov etes cilíndriques, determinació de la densitat, trenc am ent, es tab i l i tat i fluènc ia

(assaig Marshall) d'una mostra de mescla bituminosa, segons la norma NLT 159 i NLT 168


8.3 u Ass.picon.mèt.Proc.modif.,1most.sòl

Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de sòl, segons la norma UNE 103501 o N LT

108


Pág.12



V PRESSUPOST



P1 JUSTIFICACIO DE PREUS 1.1 QUADRE DE PREUS SIMPLES

Pressupost : C/ GENERAL CORT IJO

Quadre de Preus Simples

CODI UT RESUM PREU

A0121000 h Oficial 1a 21,99 €

Oficial 1a

A0122000 h Oficial 1a paleta 21,99 €

Oficial 1a paleta

A0124000 h Oficial 1a ferrallista 21,99 €

Oficial 1a ferrallista

A012H000 h Oficial 1a electricista 22,72 €

Oficial 1a electricista

A012M000 h Oficial 1a muntador 22,72 €

Oficial 1a muntador

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 21,99 €

Oficial 1a d'obra pública

A012P000 h Oficial 1a jardiner 21,99 €

Oficial 1a jardiner

A0132000 h Ajudant paleta 19,53 €

Ajudant paleta

A0134000 h Ajudant ferrallista 19,53 €

Ajudant ferrallista

A013H000 h Ajudant electricista 19,50 €

Ajudant electricista

A013M000 h Ajudant muntador 19,53 €

Ajudant muntador

A013N000 h Ajudant obra pública 19,53 €

Ajudant obra pública

A0140000 h Manobre 18,39 €

Manobre

A0150000 h Manobre especialista 19,03 €

Manobre especialista

A016P000 h Peó jardiner 18,83 €

Peó jardiner

B0111000 m3 Aigua 1,01 €

Aigua

B0311010 t Sorra pedra calc.p/forms. 17,50 €

Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigons

B0312010 t Sorra pedra granit.p/forms. 19,25 €

Sorra de pedrera de pedra granítica per a formigons

B0312020 t Sorra pedra granit.p/morters 19,68 €

Sorra de pedrera de pedra granítica per a morters

B0312500 t Sorra pedra granit. 0-3,5 mm 19,25 €

Sorra de pedrera de pedra granítica, de 0 a 3,5 mm

B0313000 t Sorra marbre blanc 119,88 €

Sorra de marbre blanc

B0331Q10 t Grav a pedra calc.20mm,p/forms. 15,43 €

Grav a de pedrera de pedra calcària, de grandària màx ima 20 mm, per a formigons

Pág.1



CODI UT RESUM PREU

B0332Q10 t Grav a pedra granit.20mm,p/forms. 18,03 €

Grav a de pedrera de pedra granítica, de grandària màx ima 20 mm, per a formigons

B0371000 m3 Tot-u nat. 20,88 €

Tot-u natural

B037R000 m3 Tot-u art. granulats reciclats 15,00 €

Tot-u artificial procedent de granulats reciclats

B0512401 t Ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 32,5R,sacs 94,44 €

Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1, en sacs

B051E201 t Ciment blanc ram paleta BL 22,5X,sacs 157,01 €

Ciment blanc de ram de paleta BL 22,5 X segons UNE 80305, en sacs

B0532310 kg Calç aèria CL 90 0,09 €

Calç aèria CL 90

B055JJS0 t Betum asfàltic B-80/100 335,53 €

Betum asfàltic tipus B-80/100

B064300B m3 Formigó HM-20/B/20/I,>=200kg/m3 ciment 61,16 €

Formigó HM-20/B/20/I de consistència tov a, grandària màx ima del granul at 20 m m ,

amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'ex posició I

B064300C m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 59,96 €

Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màx i m a de l g r an ul at 2 0

mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'ex posició I

B064500C m3 Formigó HM-20/P/40/I,>=200kg/m3 ciment 58,44 €

Formigó HM-20/P/40/I de consistència plàstica, grandària màx i m a de l g r an ul at 4 0

mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'ex posició I

B0704200 t Morter M-4a (4 N/mm2) granel 28,87 €

Morter M-4a ( 4 N/mm2 ) a granel

B0705200 t Morter M-4b (4 N/mm2) granel 30,17 €

Morter M-4b ( 4 N/mm2 ) a granel

B0A14200 kg Filferro recuit,D=1,3mm 1,06 €

Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm

B0B34133 m2 Malla el.b/corrug.ME 30x 15cm,D:5-5mm,B500T,6x 2,2m 1,32 €

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 30x 15 cm, D:5- 5 m m , B 50 0

T, 6x 2,2 m, segons UNE 36092

B0F1D2A1 u Maó calat,290x 140x 100mm,p/rev estir,categoria I,HD,UNE-EN 771 0,24 €

Maó calat, de 290x 140x 100 mm, per a rev estir, categoria I, HD, s e gon s l a nor m a

UNE-EN 771-1

B6AA211A m Tanca mòbil h=2m acer galv .malla elecsold. 90x 150mmx D4,5/3,5 0,95 €

Tanca mòbil, de 2 m d'alçària, d'acer galv anitzat, am b m a l l a e l ec tr o s o ld ad a d e

90x 150 mm i de 4,5 i 3,5 mm de diàmetre, bastidor de 3,5x 2 m de tub de 40 m m d e

diàmetre per a fix ar a peus prefabricats de formigó, per a 20 usos

B8ZB1000 kg Pintura reflectora p/seny al. 7,44 €

Pintura reflectora per a seny alització

B965A5D0 m Vorada recta 10,52 €

Vorada recta de formigó, de la casa breinco o si m i l ar , d e 3 0x 22 c m , d e c la s s e

climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a fle x ió T ( R - 5 M P a) ,

segons UNE-EN 1340

Pág.2



CODI UT RESUM PREU

B96AUC40 m Vorada de x apa d'acer 'corten', 10x 150mm 25,50 €

Vorada de x apa d'acer 'corten', de 10 mm de gr u ix i 15 0 m m d ' al ç à r ia , i nc l ò s

elements metàl.lics d'ancoratge soldats a la x apa

B97526D1 u Peça form.20x 40cm,g=8cm,p/rigo. 2,20 €

Peça de formigó de 40x 20 cm i 7 cm de gruix mitjà, per a rigoles

B9851500 m Peça form.guals,MC,22x 30cm 65,00 €

Peça de formigó per a guals, monocapa, de 22x 30 cm

B985A600 m Peça form.guals,DC,50x 28cm 110,00 €

Peça de formigó per a guals, doble capa, de 50x 28 cm

B985A611 m Peça form.guals,DC,50x 28cm 85,00 €

Peça de formigó per a guals, doble capa, de 50x 28 cm

B9F15200 m2 Llambordí form.10x 20cmx 8cm,preu alt 36,27 €

Llambordí de formigó de forma rectangular de 10x 20 cm i 8 cm de gruix , preu alt

B9F1N200 m2 Peça form.20x 40,5cmx 8cm,preu alt 27,15 €

Peça de formigó de forma rectangular de la casa Breinco o similar, de 60x 40 i 20x 4 0

cm i 8 cm de gruix , preu alt

B9H12110 t Mescla bitum.cont.calent D-12,granulat granític,betum asf. 52,35 €

Mescla bituminosa contínua en calent de com po s i c i ó d en s a D- 1 2 a m b g r an ul at

granític i betum asfàltic de penetració

B9PAA1C0 kg Decordren 19,00 €

Decordren

BBBJ1002 u Semaforització 24.500,00 €

Semàforització de tota la zona de l'obra.

BBM12602 u Placa circular,D=60cm làm.reflect.niv ell 1 intens. 43,72 €

Placa circular, de diàmetre 60 cm amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat

BBM1M000 kg Microesferes de v idre 3,61 €

Microesferes de v idre

BBMZ1A20 m Suport,tub acer galv .50x 50x 2mm,p/seny al.v ert. 14,48 €

Suport de tub d'acer galv anitzat de 50x 50x 2 mm, per a seny alització v ertical

BD5EAB29 u Canal acer inox .tipus reix a,g=1,5mm,a=100-200mm,h=30-100mm,l 216,64 €

Canal d'acer inox idable de tipus reix a, d ' 1 , 5 m m de g r ui x , de 100 a 2 00 m m

d'amplària, de 30 a 100 mm d'alçària, de 3000 mm de llargària

BD5ZA000 u Material 55,00 €

Reix a per a interceptor, de fosa grisa de 982x 490x 76 mm i 145 kg de pes

BD5ZJJJ0 u Bastiment+reix a practic.p/embor.,fosa grisa 800x 300x 50mm 52k 62,67 €

Bastiment i reix a practicable per a embornal, de fo s a gr i s a de 80 0x 30 0x 50 m m

ex teriors i 52 kg de pes

BD7F9570 m Tub PVC DN=350mm,helic.,p/anar form.unió massilla adhes.poli 14,55 €

Tub de PVC de 350 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb pe r fi l r íg i d

nerv at ex teriorment, per anar formigonat amb unió elàstica amb mas s i l la ad he s i v a

de poliuretà

BDDZCED0 u Bastiment quadrat,+tapa,fos.dúctil p/pou reg.,abat.,pas D=61 146,17 €

Bastiment quadrat i tapa circular de fosa dúctil per a pou de regi s tr e, a ba ti b le , pa s

lliure de 610 mm de diàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124

Pág.3



CODI UT RESUM PREU

BG22TD10 m Tub corbable corrugat polietilè,doble capa,DN=63mm,20J,450N, 1,02 €

Tub corbable corrugat de polietilè, d e d ob le c a pa , l l i s a la in ter i or i c o r r ug ad a

l'ex terior, de 63 mm de diàmetre nominal, aïl l an t i no pr o pa ga do r de l a fl am a ,

resistència a l'impac te de 2 0 J , r es is tèn c i a a c om pr e s s i ó de 450 N , pe r a

canalitzacions soterrades

BG312600 m Conductor de Cu UNE RV-K 0,6/1 kV 5x 10mm2 5,00 €

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, bipolar de secció 2x 10 mm2

BG312601 m Conductor de Cu UNE RV-K 0,6/1 kV 4x 6mm2 2,10 €

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, bipolar de secció 2x 10 mm2

BG380900 m Conductor Cu nu,1x 35mm2 1,29 €

Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x 35 mm2

BGD12220 u Piqueta connex .terra acer,long.=1500mm,D=14,6mm,300µm 10,50 €

Piqueta de connex ió a terra d'acer i recobriment de coure, de 1500 mm de l l ar gà r i a,

de 14,6 mm de diàmetre, de 300 µm

BGYD1000 u P.p.elem.especials p/piqu.connex .terr. 3,78 €

Part proporcional d'elements especials per a piquetes de connex ió a terra

BHGAU010 u Armari protecció+control enllumenat públic,6sortides,doble n 2.377,29 €

Armari de protecció i control d'enllumenat públic , am b 6 s or ti de s , do bl e ni v e l l i

programació per rellotge astronòmic

BHGWU001 u Petit mat.aux .connex ió+muntatge p/armaris prot.,control enll 90,11 €

Petit material aux iliar de connex ió i muntatge per a armari s d e pr o tec c i ó i c o ntr ol

d'enllumenat públic

BHM11H22 u Columna planx a ac.galv .,troncocònica,h=6m,UNE-EN 40-5 192,00 €

Columna de planx a d'acer galv anitzat, de forma tronc oc òn ic a, d e 5 m d' a l ç à r i a,

coronament sense platina, amb base platina i porta, segons norma UNE-EN 40-5

BHQ31Q50 u Square 400/S + Line 130 935,00 €

Projector per a ex teriors amb reflector de distribució in ten s i v a , am b l àm p ad a d e

v apor de sodi a pressió alta de 1000 W, de forma rectangular, tancat

BHWM1000 u P.p.accessoris p/columnes 37,56 €

Part proporcional d'accessoris per a columnes

BHWQ3000 u P.p.accessoris 175,00 €

Part proporcional d'accessoris

BJS5U024 u Gotejador autocomp.,24l/h,p/insertar 0,37 €

Gotejador autonetejant, autocompensat, amb un cabal de 24 l / h , pe r a i ns er tar e n

canonada de polietilè des de 12 a 25 mm

BJS5U100 m Tub LDPE d17/14,6mm 0,38 €

Tub de polietilè de densitat baix a, de 17 mm de di à m etr e e x te r io r i 1 4, 6 m m d e

diàmetre interior, per a gotejadors insertats

BQ11NR20 u Banc fusta massissa 338,32 €

Banc de fusta massissa, de 200 cm de llargària, amb respatller de fusta, amb s up or t

de fundició gris

BQ221030 u Paperera p/penjar planx a despleg.ac.galv .suport tub D=60mm 150,00 €

Paperera per a penjar de planx a desplegada d'acer galv anitz a t i s up or t de tu b d e

diàmetre 60 mm

Pág.4



CODI UT RESUM PREU

BQ31U002 u Font ex t.,acer,pintada metàl.lica,cilíndrica,D=400mm,1000mm, 769,33 €

Font ex terior d'acer amb pintura metàl.lica, cilín dr i c a de 40 0 m m i 10 00 m m d e

llargària, amb aix eta temporitzada i reix eta de desguàs

BR477GJ0 u Acàsia negra 71,48 €

Acàcia negra (gleditsia triacanthos) de perímetre 16 a 18 cm, amb l'arrel nua

BR49BH10 u Salix baby lonica perím=18-20cm,contenidor 44,24 €

Desmai (salix baby lonica) de circumferència de 18 a 20 cm, en contenidor

BV1D8208 u Ass.picon.mèt.Proc.modif.,1most.sòl 58,98 €

Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de sòl, seg ons l a

norma UNE 103501 o NLT 108

BV2M410A u Assaig Marshall,1most.mescla bituminosa 123,76 €

Presa, confecció de tres prov ete s c i l índ r iq ue s , de ter m i na c i ó de l a de ns i tat,

trencament, estabilitat i flu èn c i a ( a s s ai g M a r s h al l ) d ' un a m o s tr a d e m es c l a

bituminosa, segons la norma NLT 159 i NLT 168

C1101200 h Compressor+dos martells pneumàtics 16,28 €

Compressor amb dos martells pneumàtics

C1105A00 h Retroex cav adora amb martell trencador 67,07 €

Retroex cav adora amb martell trencador

C1311120 h Pala carregadora s/,mitjana,s/,pneumàtics 117kW 54,50 €

Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kW

C1315020 h Retroex cav adora mitjana 58,74 €

Retroex cav adora mitjana

C13161D0 h Minicarregadora sobre pneumàtics,acces.retroex cav ador a=25-3 42,43 €

Minicarregadora sobre pneumàtics, amb accessori retroex cav ad or d e 2 5 a 39 c m

d'amplària

C1331100 h Motoaniv elladora petita 55,40 €

Motoaniv elladora petita

C13350C0 h Corró v ibratori autopropulsat,12-14t 64,40 €

Corró v ibratori autopropulsat, de 12 a 14 t

C1501800 h Camió transp.12 t 36,34 €

Camió per a transport de 12 t

C1502E00 h Camió cisterna 8m3 41,44 €

Camió cisterna de 8 m3

C1503000 h Camió grua 44,75 €

Camió grua

C1504R00 h Camió cistella h=10m 37,91 €

Camió cistella de 10 m d'alçària com a màx im

C150G800 h Grua autopropulsada 12t 47,65 €

Grua autopropulsada de 12 t

C1702D00 h Camió cisterna p/reg asf. 27,42 €

Camió cisterna per a reg asfàltic

C1705600 h Formigonera 165l 1,68 €

Formigonera de 165 l

C1705700 h Formigonera 250l 2,72 €

Formigonera de 250 l

Pág.5



CODI UT RESUM PREU

C1709B00 h Estenedora p/pav iment mescla bitum. 52,30 €

Estenedora per a pav iments de mescla bituminosa

C170D0A0 h Corró v ibratori autopropulsat pneumàtic 58,20 €

Corró v ibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic

C1B02B00 h Màquina p/pintar banda v ial accionament manual 28,49 €

Màquina per a pintar bandes de v ial d'accionament manual

C2005000 h Regle v ibratori 4,67 €

Regle v ibratori

Pág.6



P1 JUSTIFICACIO DE PREUS 1.2 QUADRE DE PREUS AUXILIARS

Pressupost : C/ GENERAL CORTIJO

Quadre de Preus Auxiliars

CODI UT RESUM COEF. QUANTITAT PREU IMPORT

D060M022 m3 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L

Formigó de 150 kg/m3, amb una proporció en v olum 1:4:8, amb ciment pòr tland amb fi l le r

calcari CEM II/B-L 32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màx ima 20 mm , elabora t

a l'obra amb formigonera de 250 l

A0150000 Manobre especialista 0,900 19,03 17,13h

B0111000 Aigua 0,180 1,01 0,18m3

B0311010 Sorra pedra calc.p/forms. 0,650 17,50 11,38t

B0331Q10 Grav a pedra calc.20mm,p/forms. 1,550 15,43 23,92t

B0512401 Ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 32,5R,sacs 0,150 94,44 14,17t

C1705700 Formigonera 250l 0,450 2,72 1,22h

A%AUX001 Despeses aux iliars mà d'obra 1,000 68,00 0,17% s/

68,17 €Total =

D060M0B2 m3 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L


calcari CEM II/B-L 32,5 R i granulat de pedra granítica de grandària màx ima 20 mm, elabora t



B0111000 Aigua 0,180 1,01 0,18m3

B0312010 Sorra pedra granit.p/forms. 0,650 19,25 12,51t

B0332Q10 Grav a pedra granit.20mm,p/forms. 1,550 18,03 27,95t


C1705700 Formigonera 250l 0,450 2,72 1,22h


73,33 €Total =

D060Q021 m3 Formigó 225kg/m3,1:3:6,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L


calcari CEM II/B-L 32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màx ima 20 mm , elabora t



B0111000 Aigua 0,180 1,01 0,18m3

B0311010 Sorra pedra calc.p/forms. 0,650 17,50 11,38t

B0331Q10 Grav a pedra calc.20mm,p/forms. 1,550 15,43 23,92t


C1705600 Formigonera 165l 0,600 1,68 1,01h


78,88 €Total =

D0701641 m3 Morter ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,sorra pedra gra

Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorra de pedra granític a amb 250

kg/m3 de ciment, amb una proporció en v olum 1:6 i 5 N/mm2 de resistència a c ompres s ió ,

elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


B0111000 Aigua 0,200 1,01 0,20m3

B0312020 Sorra pedra granit.p/morters 1,630 19,68 32,08t


C1705600 Formigonera 165l 0,700 1,68 1,18h


76,29 €Total =

Pág.1


Quadre de Preus Auxiliars

CODI UT RESUM COEF. QUANTITAT PREU IMPORT

D070A4D1 m3 Morter mixt ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra

Morter mix t de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granític a

amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporció en v olum 1:2:10 i 2 N/mm2 de res is tènc ia a

compressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


B0111000 Aigua 0,200 1,01 0,20m3



B0532310 Calç aèria CL 90 400,000 0,09 36,00kg

C1705600 Formigonera 165l 0,725 1,68 1,22h


106,60 €Total =

D070A8B1 m3 Morter mixt ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra

Morter mix t de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granític a

amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporció en v olum 1:0,5:4 i 10 N/mm2 de resistènc ia a

compressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


B0111000 Aigua 0,200 1,01 0,20m3



B0532310 Calç aèria CL 90 190,000 0,09 17,10kg

C1705600 Formigonera 165l 0,725 1,68 1,22h


101,75 €Total =

D070C6C1 m3 Morter mixt ciment blanc ram paleta BL,calç,sorra marbre bla

Morter mix t de ciment blanc de ram de paleta BL, calç i s or ra de marbre blanc amb 250

kg/m3 de ciment, amb una proporció en v olum 1:1:7 i 5 N/mm2 de resistència a compres s ió ,

elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


B0111000 Aigua 0,200 1,01 0,20m3

B0313000 Sorra marbre blanc 1,520 119,88 182,22t

B051E201 Ciment blanc ram paleta BL 22,5X,sacs 0,250 157,01 39,25t

B0532310 Calç aèria CL 90 250,000 0,09 22,50kg

C1705600 Formigonera 165l 0,900 1,68 1,51h


270,67 €Total =

D0B34135 m2 Malla el.b/corr.obra manip.taller,ME 30x15cm,D:5-5mm,B500T,6

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a ta l le r ME

30 x 15 cm D: 5 - 5 mm B 500 T 6 x 2,2 m, segons UNE 36092

A0124000 Oficial 1a ferrallista 0,003 21,99 0,07h

A0134000 Ajudant ferrallista 0,003 19,53 0,06h

B0B34133 Malla el.b/corrug.ME 30x 15cm,D:5-5mm,B500T,6x2,2m 1,000 1,32 1,32m2


1,45 €Total =

Pág.2



P1 JUSTIFICACIO DE PREUS 1.3 QUADRE DE PREUS DESCOMPOSTOS

Quadre de Preus Descompostos


Capítol 1 : ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

NUM UT RESUM COEF. QUANTITAT PREU IMPORT

1.1 m Demolic.vorada sob/form.,martell trenc.icàrrega man/mec. F2191306

Demolició de v orada col.locada sobre formigó, amb mar te l l trencador muntat s obre

retroex cavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

C1105A00 Retroex cavadora amb martell trencador 0,040 67,07 2,68h

C1315020 Retroex cavadora mitjana 0,020 58,74 1,17h

Total arrodonit = 3,85 €

1.2 m2 Demol.paviment panot.sob/form.,g<=20cm,ampl.<=2m,compressor+ F2194JK1

Demolició de pav iment de panots col.locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins

a 2 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobre camió


C1101200 Compressor+dos martells pneumàtics 0,205 16,28 3,34h


A%AUX001 Despeses aux iliars mà d'obra 1,500 9,32 0,14%s /


1.3 m2 Demol.paviment mescla bituminosa,g<=20cm,ampl.<=2m,retro.+ma F2194XK5

Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m

d'amplària amb retroex cavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

C1105A00 Retroex cavadora amb martell trencador 0,065 67,07 4,36h



1.4 m3 Excav/càrrega terra p/caix.pav.,terreny tràns.,m.mec. F221C620

Excavació i càrrega de terra per a caix a de pav iment en terreny de trànsit, amb m i tjans

mecànics

A0140000 Manobre 0,010 18,39 0,18h

C1311120 Pala carregadora s/,mitjana,s/,pneumàtics 117kW 0,070 54,50 3,82h



1.5 m3 Excav.rasa,h<=4m,ampl.<=2m,terreny tràns.,compressor F2225650

Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d ' amplàr ia, en ter reny de

trànsit, amb compressor


C1101200 Compressor+dos martells pneumàtics 0,168 16,28 2,74h



1.6 m2 Repàs+picon.caixa paviment,95%PM F227T00F


C1331100 Motoaniv elladora petita 0,010 55,40 0,55h

C13350C0 Corró v ibratori autopropulsat,12-14t 0,011 64,40 0,71h


Pág.1





1.7 m3 Transport terres monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cami F2R34265

Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecàn ic s

i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut de m és de 2 i

fins a 5 km

C1501800 Camió transp.12 t 0,067 36,34 2,43h


1.8 m3 Transport runes a monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cam F2R34269

Transport de runes a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecàn ic s

i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i

fins a 15 km

C1501800 Camió transp.12 t 0,123 36,34 4,47h


1.9 m Tanca mòbil h=2m acer galv.malla 90x150mmxd4,5/3,5mm+bast.3, F2R342111

Tanca mòbil, de 2 m d'alçària, d'acer galv anitzat, amb malla electrosoldada de 90x 150

mm i de 4,5 i 3,5 mm de D, bastidor de 3,5x 2 m de tub de 40 mm de D, fix at a l ' as fal t

ex istent, i amb el desmuntatge inclòs

A0140000 Manobre 0,300 18,39 5,52h

B6AA211A Tanca mòbil h=2m acer galv .malla elecsold. 90x 150mmxD4,5/3,5 1,000 0,95 0,95m



1.10 pa Imprevistos a justificar pels treballs previs i enderrocs no F9111111


(Sense descomposició)

Total arrodonit = 2.150,00 €

Pág.2



Capítol 2 : SANEJAMENT


2.1 u Recolocació de tapas de pous, pericons i reixes ventilació FD5Z0001


A012N000 Oficial 1a d'obra pública 0,150 21,99 3,30h

A0140000 Manobre 0,150 18,39 2,76h

BD5ZA000 Material 1,000 55,00 55,00u



2.2 u Caixa p/embor.70x30x85cm,paret 14cm maó calat,arreb./llisc.i FD5J5398

Caix a per a embornal de 70x 30x 85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó c a la t,

arrebossada i lliscada per dins i esquerdejat per fora amb morter mix t 1:0,5:4, elaborat a

l'obra amb formigonera de 165 l sobre solera de 10 cm de formigó HM-20/P/20/I


A0140000 Manobre 2,899 18,39 53,31h

B0111000 Aigua 0,003 1,01 0,00m3


B064300C Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 0,060 59,96 3,60m3

B0F1D2A1 Maó calat,290x140x100mm,p/rev estir,categoria I,HD,UNE-EN 771 76,190 0,24 18,29u

D070A8B1 Morter mix t ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra 0,143 101,75 14,55m3



2.3 u Bastiment+reixa practic.,p/embor.,fosa grisa,800x364x50mm,pe FD5ZJJJ4

Bastiment i reix a practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x300x 50 mm ex ter iors

i 52 kg de pes, col·locat amb morter


A0140000 Manobre 0,350 18,39 6,44h

B0704200 Morter M-4a (4 N/mm2) granel 0,040 28,87 1,15t

BD5ZJJJ0 Bastiment+reix a practic.p/embor.,fosa grisa 800x 300x 50mm 52k 1,000 62,67 62,67u



2.4 u Canal acer inox.tipus reixa,g=1,5mm,a=100-200mm,h=30-100mm,l FD5EAB29

Canal d' acer inox idable de tipus reix a, d'1,5 mm de gruix , de 100 a 200 mm d'amplàr ia ,

de 30 a 100 mm d'alçària i de 3000 mm de llargària, col.locada

A0122000 Oficial 1a paleta 0,150 21,99 3,30h

A0132000 Ajudant paleta 0,100 19,53 1,95h

BD5EAB29 Canal acer inox .tipus reix a,g=1,5mm,a=100-200mm,h=30-100mm,l 1,000 216,64 216,64u



Pág.3





2.5 m Paret pou 85x85cm,g=14cm,maó calat,arrebos.+llisc.int.1:0,5: FDD26529

Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix de maó calat, ar rebos sada i

lliscada per dins amb morter mix t 1:0,5:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


A0140000 Manobre 4,304 18,39 79,15h

B0111000 Aigua 0,007 1,01 0,01m3


B0F1D2A1 Maó calat,290x140x100mm,p/rev estir,categoria I,HD,UNE-EN 771 129,400 0,24 31,06u

D070A8B1 Morter mix t ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra 0,179 101,75 18,21m3



2.6 u Bastiment quadrat,fos.dúctil,p/pou reg.+tapa abat.pas D=610m FDDZCED4

Bastiment quadrat de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, pas l l iu re de 610

mm de diàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter


A0140000 Manobre 0,410 18,39 7,54h

B0704200 Morter M-4a (4 N/mm2) granel 0,034 28,87 0,98t

BDDZCED0 Bastiment quadrat,+tapa,fos.dúctil p/pou reg.,abat.,pas D=61 1,000 146,17 146,17u



2.7 u Conexió a xarxa existent amb tub PVC DN=350mm helicicoidal FD7F957N

Conex ió d'enbornals a la x arx a de clav egeram ex istent, a base de tub de PVC de 350

mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nerv at ex ter io rment, per

anar formigonat, unió elàstica amb massilla adhesiv a de poliuretà i col.locat al fons de la

rasa.

A012M000 Oficial 1a muntador 1,000 22,72 22,72h

A0140000 Manobre 1,000 18,39 18,39h

BD7F9570 Tub PVC DN=350mm,helic.,p/anar form.unió massilla adhes.poli 5,000 14,55 72,75m



Pág.4



Capítol 3 : PAVIMENTS


3.1 m3 Subbase tot-u art. reciclat,estesa+picon.95%PM F921R01F

Subbase de tot-u artificial procedent de granulat recicla t, amb es tes a i p ic onatge de l

material al 95 % del PM

A0140000 Manobre 0,050 18,39 0,92h

B0111000 Aigua 0,050 1,01 0,05m3

B037R000 Tot-u art. granulats reciclats 1,150 15,00 17,25m3



C1502E00 Camió cisterna 8m3 0,025 41,44 1,04h



3.2 m3 Subbase tot-u nat.,estesa+picon.95%PM F921101F


A0140000 Manobre 0,050 18,39 0,92h

B0111000 Aigua 0,050 1,01 0,05m3

B0371000 Tot-u nat. 1,000 20,88 20,88m3



C1502E00 Camió cisterna 8m3 0,025 41,44 1,04h



3.3 m3 Base formigó HM-20/B/20/I, camió+vibr.manual, reglejat F9365H11

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tov a i grandària màx ima del granu la t 20

mm, abocat des de camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat


A0140000 Manobre 0,450 18,39 8,28h

B064300B Formigó HM-20/B/20/I,>=200kg/m3 ciment 1,000 61,16 61,16m3

C2005000 Regle v ibratori 0,150 4,67 0,70h



3.4 m2 Malla el.b/corr.obra manip.taller ME 30x15,D:5-5,B500T,6x2,2 F9Z4AA15

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a ta l le r

ME 30 x 15 D: 5 - 5 B 500 T 6 x 2,2, segons UNE 36092, per a l'armadura de llos es de

formigó

A0124000 Oficial 1a ferrallista 0,012 21,99 0,26h

A0134000 Ajudant ferrallista 0,012 19,53 0,23h

B0A14200 Filferro recuit,D=1,3mm 0,009 1,06 0,01kg

D0B34135 Malla el.b/corr.obra manip.taller,ME 30x 15cm,D:5-5mm,B500T,6 1,000 1,45 1,45m2



Pág.5





3.5 m Vorada recta F965A5DD

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, model T5, de la casa Breinc o o s im i la r ,

amb secció normalitzada de calçada, de 30x22 cm , de c las s e c l imàtic a B, c las s e

resistent a l'abrasió H i classe resistent a flex ió T (R-5 MPa) , s egons UNE-EN 1340,

col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària, i rejuntada amb

morter M-4b


A0140000 Manobre 0,565 18,39 10,39h


B0705200 Morter M-4b (4 N/mm2) granel 0,004 30,17 0,12t

B965A5D0 Vorada recta 1,000 10,52 10,52m



3.6 m Gual vehicles, 22x30cm F9851501

Gual v ehicles, de peces de formigó, monocapa, 22x30 cm, model central V22 i latera l

V22, de la casa Breinco o similar,col.locat sobre esplanada compactada i re jun ta t amb

morter mix t 1:2:10 amb pòrtland amb filler calcari, elaborat amb formigonera de 165 l


A0140000 Manobre 0,473 18,39 8,70h

B9851500 Peça form.guals,MC,22x 30cm 1,000 65,00 65,00m

D070A4D1 Morter mix t ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra 0,002 106,60 0,21m3



3.7 m Gual vehicles, 50x28cm F9850210

Gual v ehicles, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm, model central V50 i latera l

V50, de la casa Breinco o similar, col.locat sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a

30 cm d'alçària i rejuntat amb morter mix t 1:1:7 amb blanc de ram de pa le ta , e labora t

amb formigonera de 165 l


A0140000 Manobre 0,623 18,39 11,46h


B985A600 Peça form.guals,DC,50x28cm 1,000 110,00 110,00m

D070C6C1 Morter mix t ciment blanc ram paleta BL,calç,sorra marbre bla 0,002 270,67 0,54m3



3.8 m Gual vianants F985A60F

Gual de v ianants, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm , mode l c entral V120 i

lateral V120, de la casa Breinco o similar, col.locat sobre base de formigó HM -20/ P/ 40/ I

de 25 a 30 cm d'alçària i rejuntat amb morter mix t 1:1:7 amb blanc de ram de paleta ,

elaborat amb formigonera de 165 l, inclo peces especial. totalment acabat.


A0140000 Manobre 1,320 18,39 24,27h


B985A611 Peça form.guals,DC,50x28cm 1,000 85,00 85,00m

D070C6C1 Morter mix t ciment blanc ram paleta BL,calç,sorra marbre bla 0,014 270,67 3,79m3



Pág.6





3.9 m Rigola ampl.=20cm,peces form.,20x20cm,g=8cm,col.mort.1:2:10 F97546DE

Rigola de 20 cm d'amplària de peces de formigó, de 20x20 cm i 8 cm de gruix m i tjà ,

col·locades amb morter mix t 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


A0140000 Manobre 0,440 18,39 8,09h

B0111000 Aigua 0,001 1,01 0,00m3


B97526D1 Peça form.20x40cm,g=8cm,p/rigo. 2,500 2,20 5,50u




3.10 m2 Paviment llambordins 10x20cm,g=8cm,preu alt,sob/5cm sorra,co F9F1522C

Pav iment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x20 cm i 8 cm de gruix ,

model Tegula Six de la casa Breinco o similar, sobre llit de s orra de 5 cm de gruix ,

compactació del pav iment i rejuntat amb morter m ix t 1: 2 : 10 , e labora t a l ' obra amb

formigonera de 165 l


A0140000 Manobre 0,285 18,39 5,24h

B9F15200 Llambordí form.10x 20cmx 8cm,preu alt 1,000 36,27 36,27m2




3.11 m2 Paviment de peces de formigó 20x40 F9F5A221

Pav iment de peces de formigó de forma rectangular de 20x 40 cm i 40x 60 cm , de 8 cm

de gruix , model Vulcano, color desert, de la casa Breinc o o s im i la r , c o l . loc ats amb

morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l i amb rebliment de junts

amb sorra fina i compactació del pav iment acabat


A0140000 Manobre 0,400 18,39 7,36h

D0701641 Morter ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,sorra pedra gra 0,040 76,29 3,05m3

B0312500 Sorra pedra granit. 0-3,5 mm 0,020 19,25 0,39t

B9F1N200 Peça form.20x40,5cmx8cm,preu alt 1,000 27,15 27,15m2



3.12 m Vorada xapa acer 'corten',g=10mm,h=150mm,s/base form.HM-20/P F96AUA40

Vorada de x apa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 150 mm d'alçària, inc lòs elements

metàl.lics d'ancoratge soldats a la x apa i col.locada sobre base de formigo HM-20/P/40/I

A0121000 Oficial 1a 0,150 21,99 3,30h

A0140000 Manobre 0,150 18,39 2,76h


B96AUC40 Vorada de x apa d'acer 'corten', 10x150mm 1,000 25,50 25,50m



Pág.7





3.13 m2 Paviment drenant epoxi per a escossells F96AUA45



A013N000 Ajudant obra pública 0,800 19,53 15,62h

B9PAA1C0 Decordren 4,000 19,00 76,00kg



3.14 t Paviment bitum.cont.calent D-12,g.granític,betum asf.,98%mar F9H12114

Pav iment de mescla bituminosa contínua en calent de c ompos ic ió densa D-12 amb

granulat granític i betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % de l ' as s aig

marshall


A0140000 Manobre 0,086 18,39 1,58h

B9H12110 Mescla bitum.cont.calent D-12,granulat granític,betum asf. 1,000 52,35 52,35t


C1709B00 Estenedora p/pav iment mescla bitum. 0,010 52,30 0,52h

C170D0A0 Corró v ibratori autopropulsat pneumàtic 0,012 58,20 0,70h



3.15 m2 Reg de penet. a/betum asfàltic B-80/100 8kg/m2 F9J119L0



B055JJS0 Betum asfàltic B-80/100 0,008 335,53 2,68t

C1702D00 Camió cisterna p/reg asf. 0,017 27,42 0,47h



3.16 pa Partida d'imprevistos per a reparar desperfectes de façanes F9999998

Partida d'imprev istos per a reparar les entregues amb les ras ants dels c arrers que

delimitent l'actuació. A justificar.



3.17 pa Partida d'imprevistos per a reparar desperfectes de façanes F9999999

Partida d'imprev istos per a reparar desperfectes que es puguin reproduir a les façanes . A

justificar.



Pág.8



Capítol 4 : ENLLUMENAT PUBLIC


4.1 u Desmuntatge de l'enllumenat públic existent FH000000

Desmuntatge de l'enllumenat públic ex istent, lluminaries i braços i portar-los al magatz em

municipal en perfecte estat.



4.2 u Retirar conductors grapats a la façana. FH000001

Retirar conductors grapats a la façana, incloent les grapes i de ix ar les faç anes en

perfecte estat.



4.3 u Armari protecció+control enllum.públic,a.inox.,6sortides,dob FHGAU010

Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inox idable, amb 6 sortides , doble

niv ell i programació per rellotge astronòmic, totalment ins ta l . la t, c onnec tat i prov at,

s´inclou base de formigó d'ancoratge i tot el petit material aux iliar necessari de connex ió i

muntatge

A012H000 Oficial 1a electricista 4,000 22,72 90,88h

A013H000 Ajudant electricista 4,000 19,50 78,00h

BHGAU010 Armari protecció+control enllumenat públic,6sortides,doble n 1,000 2.377,29 2.377,29u

BHGWU001 Petit mat.aux .connex ió+muntatge p/armaris prot.,control enll 1,000 90,11 90,11u

D060Q021 Formigó 225kg/m3,1:3:6,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 0,400 78,88 31,55m3



4.4 u Columna planxa ac.galv.troncocònica,h=6m,base plat.+porta,UN FHM11H22

Columna de planx a d'acer galv anitza t, de fo rma troncocònic a , de 6 m d 'a lç àr ia ,

coronament sense platina, amb base platina i por ta , s egons norm a UNE-EN 40-5 ,

col.locada sobre dau de formigó



A0140000 Manobre 0,250 18,39 4,60h


BHM11H22 Columna planx a ac.galv .,troncocònica,h=6m,UNE-EN 40-5 1,000 192,00 192,00u

BHWM1000 P.p.accessoris p/columnes 1,000 37,56 37,56u

C1503000 Camió grua 0,530 44,75 23,72h

C1504R00 Camió cistella h=10m 0,530 37,91 20,09h



4.5 u Columna lluminosa model Systempark FHQ31Q54

Projector per a ex teriors amb reflector de distribució intensiv a, amb làmpada de v apor de

sodi a pressió alta de 1000 W, de forma rectangular, tancat i muntat amb lira



BHQ31Q50 Square 400/S + Line 130 1,000 935,00 935,00u

BHWQ3000 P.p.accessoris 1,000 175,00 175,00u



Pág.9





4.6 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,5x10mm2,col.tub FG312606

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, pentapolar de s ec c ió 5x 10

mm2, col.locat en tub



BG312600 Conductor de Cu UNE RV-K 0,6/1 kV 5x 10mm2 1,000 5,00 5,00m



4.7 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,4x6mm2,col.tub FG312608

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tetrapolar de sec c ió 4x 6 mm2,

col.locat en tub



BG312601 Conductor de Cu UNE RV-K 0,6/1 kV 4x 6mm2 1,000 2,10 2,10m



4.8 m Tub corbable corrugat polietilè,doble capa,DN=63mm,20J,450N, FG22TD1K

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terio r , de

63 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistènc ia a l ' impac te

de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada



BG22TD10 Tub corbable corrugat polietilè,doble capa,DN=63mm,20J,450N, 1,000 1,02 1,02m



4.9 m Conductor Cu nu,1x35mm2,munt.superf. FG380902




BG380900 Conductor Cu nu,1x 35mm2 1,000 1,29 1,29m



4.10 u Piqueta connex.terra acer, 300µm,long.=1500mm,D=14,6mm,clav. FGD1222E

Piqueta de connex ió a terra d'acer, amb recobriment de coure de 300 µm de gruix , de

1500 mm de llargària i de 14,6 mm de diàmetre, clav ada a terra



BGD12220 Piqueta connex .terra acer,long.=1500mm,D=14,6mm,300µm 1,000 10,50 10,50u

BGYD1000 P.p.elem.especials p/piqu.connex .terr. 1,000 3,78 3,78u



Pág.10





4.11 u Conexio a la xarxa existent 102505




4.12 u Projecte de legalització de l'enllumenat públic 111252

Projecte de legalització de l'enllumenat públic, incloent redacció del projecte i c er ti fic ats

tècnics signats i v isats pel Col.legi Oficial i les tax es d'IEC



Pág.11



Capítol 5 : ENJARDINAMENT


5.1 m Tub polietilè,DB,dext=17mm,dint=14,6mm,p/gotej.autonet.,auto FJS5U110

Tub de polietilè de densitat baix a, de 17 mm de diàmetre ex terior i 14,6 mm de d iàmetre

interior, per a gotejadors autonetejants, autocompensats, amb un cabal de 24 l / h, per a

insertar en canonada de polietilè des de 12 a 25 mm

A012M000 Oficial 1a muntador 0,065 22,72 1,48h

A013M000 Ajudant muntador 0,065 19,53 1,27h

BJS5U024 Gotejador autocomp.,24l/h,p/insertar 0,500 0,37 0,19u

BJS5U100 Tub LDPE d17/14,6mm 1,000 0,38 0,38m



5.2 u Excavació clot planta0,5x0,5x0,5m,minicarreg.acces.retroexca FR2G3A81

Excavació de clot de plantació de dimensions 0,5x 0,5x 0,5 m , amb m inic arregadora

sobre pneumàtics amb accessori retroex cavador de 25 a 39 cm d'amplàr ia de trebal l i

escampada de les terres sobrants mecànicament al costat del forat de plantac ió , en un

pendent inferior al 25 %

C13161D0 Minicarregadora sobre pneumàtics,acces.retroex cavador a=25-3 0,168 42,43 7,13h


5.3 u Plantació full.caduca,D=16-25cm,arrel nua,grua 12t,pend.25-7 FR632J73

Plantació d'arbre de fulla caduca de 16 a 25 cm de circumferència amb l'arre l nua, amb

grua autopropulsada de 12 t, en un pendent del 25 al 75 %

A012P000 Oficial 1a jardiner 0,150 21,99 3,30h

A016P000 Peó jardiner 0,700 18,83 13,18h

C150G800 Grua autopropulsada 12t 0,250 47,65 11,91h



5.4 u Subministrament salix babylonica,perím=18-20cm,contenidor FR49BH10

Subministrament pisardi (prunes cerasifera atropupureas) de perímetre 18 a 20 cm , en

contenidor

BR49BH10 Salix baby lonica perím=18-20cm,contenidor 1,000 44,24 44,24u


5.5 u Subministrament acàcia negra FR477GJ0

Subministrament acàcia negra (gleditsia triacanthos) de perímetre 16 a 18 cm, amb l' ar re l

nua

BR477GJ0 Acàsia negra 1,000 71,48 71,48u


Pág.12



Capítol 6 : EQUIPAMENTS


6.1 u Paperera p/penjar planxa despleg.ac.galv.,anc.1 dau form.30x FQ221031

Paperera model BCN, de fundició Benito o similar, per a penjar de p lanx a desp legada

d'acer, lacat gris i suport de tub de diàmetre 60 mm, ancorada amb un dau de formigó de

30x30x 30 cm


A0140000 Manobre 0,160 18,39 2,94h

BQ221030 Paperera p/penjar planxa despleg.ac.galv .suport tub D=60mm 1,000 150,00 150,00u

D060M0B2 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 0,027 73,33 1,98m3



6.2 u Banc fusta massissa,258cm,respatller fusta llarg,col. FQ11NR20

Banc de fusta tropical, amb protecció fungicida insecticida i hidròfuga, model neobarc ino ,

de la casa Fundició dúctil Benito o similar, de 200 cm de llargària, amb respatller de fus ta

tropical, amb suport de fundició gris, col.locat.

A0121000 Oficial 1a 1,000 21,99 21,99h

A0140000 Manobre 1,000 18,39 18,39h

BQ11NR20 Banc fusta massissa 1,000 338,32 338,32u



6.3 u Font ext.acer,pint.metàl.lica,cilin.,D=400mm,1000mm,aixeta t FQ31U002

Font ex terior d'acer, amb pintura metàl.lica, cilíndrica de 400 mm i 1000 mm de llargàr ia ,

amb aix eta temporitzada i reix eta de desgüàs , c o l . loc ada amb dau de fo rm igó de

60x60x 60 c.Totalment acabada i en funcionament.


A0140000 Manobre 2,000 18,39 36,78h

BQ31U002 Font ex t.,acer,pintada metàl.lica,cilíndrica,D=400mm,1000mm, 1,000 769,33 769,33u

D060M0B2 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 0,065 73,33 4,77m3



Pág.13



Capítol 7 : SENYALITZACIO


7.1 m Suport quadrat,tub acer galv.50x50x2mm,formigonat FBBZ2320

Suport quadrat de tub d'acer galv anitzat de 50x50x2 mm, col.locat a terra formigonat

A0122000 Oficial 1a paleta 0,050 21,99 1,10h

A0140000 Manobre 0,100 18,39 1,84h

BBMZ1A20 Suport,tub acer galv .50x50x2mm,p/senyal.v ert. 1,000 14,48 14,48m

D060M022 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 0,028 68,17 1,91m3



7.2 u Semaforització HBBJ1022

Semàforització de tota l'obra, instal.lats i amb el desmuntatge inclòs. Totalment acabada.

A0121000 Oficial 1a 2,000 21,99 43,98h

A0140000 Manobre 2,000 18,39 36,78h

BBBJ1002 Semaforització 1,000 24.500,00 24.500,00u



7.3 m2 Pintat faixes superficials,reflectora,màq.accionament manual FBA31110

Pintat sobre pav iment de faix es superficials, amb pintura reflec tora i m ic roes feres de

v idre, amb màquina d'accionament manual

A0121000 Oficial 1a 0,084 21,99 1,85h

A0140000 Manobre 0,042 18,39 0,77h

B8ZB1000 Pintura reflectora p/seny al. 0,490 7,44 3,65kg

BBM1M000 Microesferes de v idre 0,245 3,61 0,88kg

C1B02B00 Màquina p/pintar banda v ial accionament manual 0,042 28,49 1,20h



7.4 u Placa làm.reflect.nivell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix.mecànica FBB11251

Placa amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàmetre, per a

senyals de trànsit, fix ada mecànicament

A0140000 Manobre 0,800 18,39 14,71h

BBM12602 Placa circular,D=60cm làm.reflect.niv ell 1 intens. 1,000 43,72 43,72u



Pág.14



Capítol 8 : SEGURETAT I SALUT


8.1 u Partida alçada de seguretat i salut H1411115

Partida alçada (2%) per a la implantació dels elements i sistemes de protecció indiv idual i

col.lectiv a especificats al Pla de seguretat i Salut, elaborat pel contractista i aprov at pe l

cordinador de seguretat, d'acord amb l'estudi de Seguretat i Salut.



8.2 u Assaig Marshall 1most.mescla bituminosa J9H1410A

Presa, confecció de tres prov etes cilíndriques, determinació de la densita t, trencament,

estabilitat i fluència (assaig Marshall) d'una mostra de mes c la bi tum inosa, s egons la

norma NLT 159 i NLT 168

BV2M410A Assaig Marshall,1most.mescla bituminosa 1,000 123,76 123,76u


8.3 u Ass.picon.mèt.Proc.modif.,1most.sòl J03D8208

Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mos tra de s òl , s egons la

norma UNE 103501 o NLT 108

BV1D8208 Ass.picon.mèt.Proc.modif.,1most.sòl 1,000 58,98 58,98u


Pág.15



P2 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL

Pressupost (Valoracions Capítols)



NUM UT RESUM MED. ACUM. PREU IMPORTCOEF.

1.1 m Demolic.v orada sob/form.,martell trenc.icàrrega man/mec. 422,000 3,85 1.624,70

Demolició de v orada col.locada sobre formigó, amb martell trencador munta t s obre

retroex cav adora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

1.2 m2 Demol.pav iment panot.sob/form.,g<=20cm,ampl.<=2m,compressor+ 559,600 14,21 7.951,92

Demolició de pav iment de panots col.locats sobre form igó, de fins a 20 c m de

gruix i fins a 2 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobre camió

1.3 m2 Demol.pav iment mescla bituminosa,g<=20cm,ampl.<=2m,retro.+ma 1.298,550 5,24 6.804,40

Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m

d'amplària amb retroex cav adora amb martell trencador i càrrega sobre camió

1.4 m3 Ex cav /càrrega terra p/caix .pav .,terreny tràns.,m.mec. 480,000 4,00 1.920,00

Ex cav ació i càrrega de terra per a caix a de pav iment en terreny de tràns i t, am b

mitjans mecànics

1.5 m3 Ex cav .rasa,h<=4m,ampl.<=2m,terreny tràns.,compressor 60,000 10,46 627,60

Ex cav ació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en te r reny de

trànsit, amb compressor

1.6 m2 Repàs+picon.caix a pav iment,95%PM 1.920,000 1,26 2.419,20


1.7 m3 Transport terres monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cami 480,000 2,43 1.166,40

Transport de terres a monodipòsit o centre de recicla tge , c ar regat am b m itjans

mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut

de més de 2 i fins a 5 km

1.8 m3 Transport runes a monodipòsit/centre recic.,càrrega mec.,cam 407,990 4,47 1.823,72

Transport de runes a monodipòsit o centre de recicla tge , c ar regat am b m itjans

mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 12 t, amb un recorregut

de més de 10 i fins a 15 km

1.9 m Tanca mòbil h=2m acer galv .malla 90x 150mmx d4,5/3,5mm+bast.3, 422,000 6,55 2.764,10

Tanca mòbil, de 2 m d'alçària, d'acer galv anitzat, amb m al la elec tros o ldada de

90x 150 mm i de 4,5 i 3,5 mm de D, bastidor de 3,5x 2 m de tub de 40 m m de D,

fix at a l'asfalt ex istent, i amb el desmuntatge inclòs

1.10 pa Imprev istos a justificar pels treballs prev is i enderrocs no 1,000 2.150,00 2.150,00


1TOTAL Capítol 29.252,04 €:

Pág.1





2.1 u Recolocació de tapas de pous, pericons i reix es v entilació 25,000 61,15 1.528,75


2.2 u Caix a p/embor.70x 30x 85cm,paret 14cm maó calat,arreb./llisc.i 21,000 156,11 3.278,31

Caix a per a embornal de 70x 30x 85 cm, amb parets de 14 c m de gru ix de m aó

calat, arrebossada i lliscada per dins i es querde ja t per fo ra am b m or ter m ix t

1:0,5:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l s obre s ole ra de 10 c m de

formigó HM-20/P/20/I

2.3 u Bastiment+reix a practic.,p/embor.,fosa grisa,800x 364x 50mm,pe 21,000 78,17 1.641,57

Bastiment i reix a practicable per a embornal, de fosa gr is a de 800x 300x 50 m m

ex teriors i 52 kg de pes, col·locat amb morter

2.4 u Canal acer inox .tipus reix a,g=1,5mm,a=100-200mm,h=30-100mm,l 3,000 221,97 665,91

Canal d' acer inox idable de tipus reix a, d'1,5 m m de gruix , de 100 a 200 m m

d'amplària, de 30 a 100 mm d'alçària i de 3000 mm de llargària, col.locada

2.5 m Paret pou 85x 85cm,g=14cm,maó calat,arrebos.+llisc.int.1:0,5: 7,500 227,29 1.704,68

Paret per a pou quadrat de 85x 85 c m , de 14 c m de gruix de m aó c ala t,

arrebossada i lliscada per dins amb morter mix t 1:0, 5 : 4, e laborat a l ' obra am b


2.6 u Bastiment quadrat,fos.dúctil,p/pou reg.+tapa abat.pas D=610m 3,000 163,96 491,88

Bastiment quadrat de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, pas l l iu re de

610 mm de diàmetre i classe D400 segons norma UN E-EN 124, c o l· loc at am b

morter

2.7 u Conex ió a x arx a ex istent amb tub PVC DN=350mm helicicoidal 24,000 114,48 2.747,52

Conex ió d'enbornals a la x arx a de clav egeram ex istent, a base de tub de PVC de

350 mm de diàmetre nominal de form ac ió hel ic o ïdal am b per fi l r íg id nerv a t

ex teriorment, per anar formigonat, unió elàstica amb massilla adhesiv a de poliu retà

i col.locat al fons de la rasa.


Pág.2





3.1 m3 Subbase tot-u art. reciclat,estesa+picon.95%PM 348,000 23,14 8.052,72

Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, amb estesa i piconatge de l

material al 95 % del PM

3.2 m3 Subbase tot-u nat.,estesa+picon.95%PM 62,400 27,09 1.690,42


3.3 m3 Base formigó HM-20/B/20/I, camió+v ibr.manual, reglejat 211,350 73,61 15.557,47

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consis tènc ia tov a i grandàr ia m àx im a de l

granulat 20 mm, abocat des de camió amb estesa i v ibratge manual , am b ac abat

reglejat

3.4 m2 Malla el.b/corr.obra manip.taller ME 30x 15,D:5-5,B500T,6x 2,2 1.281,000 1,96 2.510,76

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i m anipulada

a taller ME 30 x 15 D: 5 - 5 B 500 T 6 x 2,2, segons UNE 36092, per a l'arm adura

de lloses de formigó

3.5 m Vorada recta 291,000 33,01 9.605,91

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, model T5, de la c as a Bre inc o o

similar, amb secció normalitzada de calçada, de 30x 22 cm, de classe climàtic a B,

classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flex ió T (R-5 MPa), segons U N E-

EN 1340, col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària , i

rejuntada amb morter M-4b

3.6 m Gual v ehicles, 22x 30cm 65,000 79,20 5.148,00

Gual v ehicles, de peces de formigó, monocapa, 22x 30 cm, m odel c entral V22 i

lateral V22, de la casa Breinco o similar,col.locat sobre esplanada c om pac tada i

rejuntat amb morter mix t 1:2:10 amb pòrtland am b fi l ler c alc ar i , e laborat am b


3.7 m Gual v ehicles, 50x 28cm 6,500 135,53 880,95

Gual v ehicles, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm, model c entral V50 i

lateral V50, de la casa Breinco o similar, col.loc at s obre bas e de fo rm igó HM -

20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària i rejuntat amb morter mix t 1 : 1: 7 am b blanc de

ram de paleta, elaborat amb formigonera de 165 l

3.8 m Gual v ianants 12,000 157,50 1.890,00

Gual de v ianants, de peces de formigó, doble capa, 50x 28 cm, model central V120

i lateral V120, de la casa Breinco o similar, col.locat sobre bas e de fo rm igó HM -

20/P/40/I de 25 a 30 cm d'alçària i rejuntat amb morter mix t 1 : 1: 7 am b blanc de

ram de paleta, elaborat amb formigonera de 165 l, inclo peces especia l . tota lm ent

acabat.

3.9 m Rigola ampl.=20cm,peces form.,20x 20cm,g=8cm,col.mort.1:2:10 320,000 24,27 7.766,40

Rigola de 20 cm d'amplària de peces de formigó, de 20x 20 c m i 8 c m de gru ix

mitjà, col·locades amb morter mix t 1:2:10, elaborat a l'obra am b form igonera de

165 l

3.10 m2 Pav iment llambordins 10x 20cm,g=8cm,preu alt,sob/5cm sorra,co 122,120 66,56 8.128,31

Pav iment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x 20 c m i 8 c m de

gruix , model Tegula Six de la casa Breinco o similar, sobre llit de s orra de 5 c m

de gruix , compactació del pav iment i rejuntat amb morter mix t 1: 2: 10, e laborat a

l'obra amb formigonera de 165 l

Pág.3





3.11 m2 Pav iment de peces de formigó 20x 40 1.190,000 51,45 61.225,50

Pav iment de peces de formigó de forma rectangular de 20x 40 cm i 40x 60 c m , de

8 cm de gruix , model Vulcano, c o lor des er t, de la c as a Breinc o o s im i lar ,

col.locats amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l i

amb rebliment de junts amb sorra fina i compactació del pav iment acabat

3.12 m Vorada x apa acer 'corten',g=10mm,h=150mm,s/base form.HM-20/P 113,600 34,28 3.894,21

Vorada de x apa d'acer corten, de 10 mm de gru ix i 150 m m d' alç àr ia, inc lòs

elements metàl.lics d'ancoratge soldats a la x apa i c ol . loc ada s obre bas e de

formigo HM-20/P/40/I

3.13 m2 Pav iment drenant epox i per a escossells 22,720 100,79 2.289,95


3.14 t Pav iment bitum.cont.calent D-12,g.granític,betum asf.,98%mar 85,800 56,37 4.836,55

Pav iment de mescla bituminosa contínua en calent de composició densa D-12 am b

granulat granític i betum asfàltic de penetració, estesa i c om pac tada a l 98 % de

l'assaig marshall

3.15 m2 Reg de penet. a/betum asfàltic B-80/100 8kg/m2 429,000 3,47 1.488,63


3.16 pa Partida d'imprev istos per a reparar desperfectes de façanes 1,000 2.800,00 2.800,00

Partida d'imprev istos per a reparar les entregues amb les rasants dels carrers que

delimitent l'actuació. A justificar.

3.17 pa Partida d'imprev istos per a reparar desperfectes de façanes 1,000 2.713,87 2.713,87

Partida d'imprev istos per a reparar desperfectes que es puguin reprodui r a les

façanes. A justificar.


Pág.4





4.1 u Desmuntatge de l'enllumenat públic ex istent 1,000 950,00 950,00

Desmuntatge de l'enllumenat públic ex istent, lluminaries i b raç os i por tar - los a l

magatzem municipal en perfecte estat.

4.2 u Retirar conductors grapats a la façana. 1,000 275,00 275,00

Retirar conductors grapats a la façana, incloent les grapes i deix ar les faç anes en

perfecte estat.

4.3 u Armari protecció+control enllum.públic,a.inox .,6sortides,dob 1,000 2.672,05 2.672,05

Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inox idable, amb 6 s or tides ,

doble niv ell i programació per rellotge astronòmic, totalment instal . lat, c onnec ta t i

prov at, s´inclou base de formigó d'ancoratge i tot el petit material aux iliar nec es s ar i

de connex ió i muntatge

4.4 u Columna planx a ac.galv .troncocònica,h=6m,base plat.+porta,UN 14,000 312,33 4.372,62

Columna de planx a d'acer galv anitzat, de forma troncocònica, de 6 m d' a lç àr ia,

coronament sense platina, amb base platina i porta, segons norma UN E-EN 40-5,

col.locada sobre dau de formigó

4.5 u Columna lluminosa model Sy stempark 14,000 1.134,26 15.879,64

Projector per a ex teriors amb reflector de distribució intens iv a, am b làm pada de

v apor de sodi a pressió alta de 1000 W, de forma rectangular, tancat i m untat am b

lira

4.6 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,5x 10mm2,col.tub 20,000 6,72 134,40

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, pentapolar de secció 5x 10


4.7 m Conductor Cu,UNE RV-K 0,6/1 kV,4x 6mm2,col.tub 200,000 3,82 764,00

Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tetrapolar de s ec c ió 4x 6


4.8 m Tub corbable corrugat polietilè,doble capa,DN=63mm,20J,450N, 200,000 1,99 398,00

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble c apa, l l i s a la inter ior i c or rugada

l'ex terior, de 63 mm de diàmetre nominal, aïllan t i no propagador de la flam a,

resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntat c om a

canalització soterrada

4.9 m Conductor Cu nu,1x 35mm2,munt.superf. 200,000 4,43 886,00


4.10 u Piqueta connex .terra acer, 300µm,long.=1500mm,D=14,6mm,clav . 42,000 24,26 1.018,92

Piqueta de connex ió a terra d'acer, amb recobriment de coure de 300 µm de gru ix ,

de 1500 mm de llargària i de 14,6 mm de diàmetre, clav ada a terra

4.11 u Conex io a la x arx a ex istent 1,000 1.850,00 1.850,00


4.12 u Projecte de legalització de l'enllumenat públic 1,000 1.500,00 1.500,00

Projecte de legalització de l'enllumenat públic, inc loent redac c ió del pro jec te i

certificats tècnics signats i v isats pel Col.legi Oficial i les tax es d'IEC


Pág.5



Capítol 5 : ENJARDINAMENT


5.1 m Tub polietilè,DB,dex t=17mm,dint=14,6mm,p/gotej.autonet.,auto 210,000 3,36 705,60

Tub de polietilè de densitat baix a, de 17 mm de diàmetre ex ter ior i 14 , 6 m m de

diàmetre interior, per a gotejadors autonetejants, autocompensats, amb un caba l de

24 l/h, per a insertar en canonada de polietilè des de 12 a 25 mm

5.2 u Ex cav ació clot planta0,5x 0,5x 0,5m,minicarreg.acces.retroex ca 43,000 7,13 306,59

Ex c av ac ió de c lot de plantac ió de dim ens ions 0, 5x 0, 5x 0, 5 m , a m b

minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori retroex cav ador de 25 a 39 c m

d'amplària de treball i escampada de les terres sobrants mecànic am ent al c os ta t

del forat de plantació, en un pendent inferior al 25 %

5.3 u Plantació full.caduca,D=16-25cm,arrel nua,grua 12t,pend.25-7 43,000 28,64 1.231,52

Plantació d'arbre de fulla caduca de 16 a 25 cm de circumferència amb l'ar re l nua,

amb grua autopropulsada de 12 t, en un pendent del 25 al 75 %

5.4 u Subministrament salix baby lonica,perím=18-20cm,contenidor 30,000 44,24 1.327,20

Subministrament pisardi (prunes cerasifera atropupureas) de perímetre 18 a 20 c m ,

en contenidor

5.5 u Subministrament acàcia negra 13,000 71,48 929,24

Subministrament acàcia negra (gleditsia triacanthos) de perímetre 16 a 18 c m , am b

l'arrel nua


Pág.6



Capítol 6 : EQUIPAMENTS


6.1 u Paperera p/penjar planx a despleg.ac.galv .,anc.1 dau form.30x 5,000 158,54 792,70

Paperera model BCN, de fundic ió Ben ito o s im i lar , per a pen jar de planx a

desplegada d'acer, lacat gris i suport de tub de diàmetre 60 mm, ancorada am b un

dau de formigó de 30x 30x 30 cm

6.2 u Banc fusta massissa,258cm,respatller fusta llarg,col. 5,000 379,71 1.898,55

Banc de fusta tropical, amb protecció fungic ida ins ec tic ida i h idrò fuga, m ode l

neobarcino, de la casa Fundició dúctil Benito o similar, de 200 cm de llargària, am b

respatller de fusta tropical, amb suport de fundició gris, col.locat.

6.3 u Font ex t.acer,pint.metàl.lica,cilin.,D=400mm,1000mm,aix eta t 1,000 856,88 856,88

Font ex terior d'acer, amb pintura metàl.lica, cilíndrica de 400 m m i 1000 m m de

llargària, amb aix eta temporitzada i reix eta de desgüàs, c ol . loc ada am b dau de

formigó de 60x 60x 60 c.Totalment acabada i en funcionament.


Pág.7



Capítol 7 : SENYALITZACIO


7.1 m Suport quadrat,tub acer galv .50x 50x 2mm,formigonat 20,000 19,37 387,40

Suport quadrat de tub d'acer galv an i tz at de 50x 50x 2 m m , c o l . loc a t a te r ra

formigonat

7.2 u Semaforització 1,000 24.581,57 24.581,57

Semàforització de tota l'obra, instal.lats i amb el desmuntatge inc lòs . T ota lm ent

acabada.

7.3 m2 Pintat faix es superficials,reflectora,màq.accionament manual 40,000 8,39 335,60

Pintat sobre pav iment de faix es superficials, amb pintura reflectora i m ic roes feres

de v idre, amb màquina d'accionament manual

7.4 u Placa làm.reflect.niv ell 1 intens.,circ.,D=60cm,fix .mecànica 20,000 58,65 1.173,00

Placa amb làmina reflectora de niv ell 1 d'intensitat, circular de 60 cm de diàm etre,

per a seny als de trànsit, fix ada mecànicament


Pág.8



Capítol 8 : SEGURETAT I SALUT


8.1 u Partida alçada de seguretat i salut 1,000 5.070,99 5.070,99

Partida alçada (2%) per a la implantació dels elements i s is tem es de pro tec c ió

indiv idual i col.lectiv a especific a ts a l P la de s eguretat i Salut, e labora t pe l

contractista i aprov at pel cordinador de seguretat, d'acord amb l'estudi de Segureta t

i Salut.

8.2 u Assaig Marshall 1most.mescla bituminosa 8,000 123,76 990,08

Presa, confecció de tres prov etes c i l índr iques , determ inac ió de la dens i ta t,

trencament, estabilitat i fluènc ia (as s aig M ars hal l ) d ' una m os tra de m es c la

bituminosa, segons la norma NLT 159 i NLT 168

8.3 u Ass.picon.mèt.Proc.modif.,1most.sòl 8,000 58,98 471,84

Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de s ò l , s egons

la norma UNE 103501 o NLT 108


Pág.9



P3 RESUM DE PRESSUPOST


Pressupost (Resum)

NAT. NUM. RESUM COEF. IMPORT

29.252,041 : ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRESCapítol

12.058,622 : SANEJAMENTCapítol

140.479,653 : PAVIMENTSCapítol

30.700,634 : ENLLUMENAT PUBLICCapítol

4.500,155 : ENJARDINAMENTCapítol

3.548,136 : EQUIPAMENTSCapítol

26.477,577 : SENYALITZACIOCapítol

6.532,918 : SEGURETAT I SALUTCapítol

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL: 253.549,70

Gastos Generals 13,00 % 32.961,46

Benefici Industrial 6,00 % 15.212,98

301.724,14

Impuest del Valor Afegit 16,00 % 48.275,86

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE AMB IVA: 350.000,00 €

Aquest pressupost puja la quantitat de TRES-CENTS CINQUANTA MIL EUROS

Vilafranca del Penedès, desembre de 2008

Octavi Sanchez IngladaArquitecte

Pág.1



O C T A V I S A N C H E Z I N G L A D A . Arquitecte Carrer Hermenegild Clascar, núm.27, 1r-1a VILAFRANCA DEL PENEDES Tel. 935385341

reurbanitzacio del carrer general … · són d’aplicació el codi d’accessibilitat de...

Documents