Armand Figuera

José Canalejas

1874

1885Alfons XII Regència Maria Cristina

“Manifest de Sandhurst” (abans d’arribar al poder)

Antonio Cánovas del Castillo (creador i màxim dirigent del Sistema Polític

de la Restauració)

Bipartidisme (Conservador i Liberal)

Sistema polític

La Constitució de 1876

Oligarquia i caciquisme

Mecanisme electoral (sistema de torn I frau electoral)

Governadors civils- cacics- control del vot

Pactes del Pardo

Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931)

1898 La Restauració Borbònica: Crisi i Dictadura

1931

Pacte de Sant Sebastià (1930)Pacte entre l’oposició republicana

(Azaña, Lerroux...Comitè Revolucionari,

enderrocar la monarquia, eleccions i autonomia)

19311930

Regnat d’Alfons XIII

Dictadura de

Primo de Rivera

Crisi del sistema de la

Restauració

Dictablanda

El desastre

del 98

El fracàs de la regeneració

(Polavieja) del sistema

provoca la crisi de la

Restauració

Manca de líders carismàtics en

els partits dinàstics (Maura,

Canalejas…) i una forta

inestabilitat política

1906 Llei de les Jurisdiccions

1907 Solidaritat Catalana

1909 La Setmana Tràgica (Francesc

Ferrer Guàrdia)

1917 La gran crisi parlamentària

(Assemblea de parlamentaris de

Cambó), militar (Juntas de Defensa) i

social (la vaga general)

La fallida del sistema 1917-1923

Crisi de postguerra

La revolta de 1919 (la Canadenca)

Desastre d’Annual 1921

Pistolerisme (1919-1923, violència de la CNT i la

patronal -Sindicat Lliure- assassinats de Salvador

Seguí i Francesc Layret)

Agreujada per:

-Nacionalismes(Català –Lliga- i basc –PNB)

-Moviment Obrer(PSOE, UGT, CNT)

-Guerra del Marroc(Setmana Tràgica -1909- i

Annual -1921-)

Directori Militar (1923-1925)

Directori Civil (1925-1929)

1902

1923

La Restauració Borbònica: el sistema canovista

Partit Conservador (Cánovas del Castillo)

Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església...

Defensors del: Proteccionisme, catolicisme, sufragi

censatari. (Llei electoral restringida.)

Partit Liberal (P.M. Sagasta)

Demòcrates, radicals, progressistes, antics republicans

moderats...

Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals,

comerciants. (defensors de: Llei sufragi universal (1890), dret

d’associació, abolició de l’esclavitud...)

Flexible (Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern)

Àmplies competències a la monarquia (sobirania compartida)

Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es

permet la llibertat de consciència)

Amb alternança pacífica en el poder

(amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte del Pardo)

Compra de vots/ Coacció / Falsejament del sufragi (amb la tupinada)

La guerra de Cuba “La Guerra chica” 1895 - 1898

Intervencionisme dels Estats Units

Voladura del “Maine”

Campanya patriòtica bèl·lica

Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal)

Repressió espanyola (las trochas i la política de

reconcentració, Valerià Weyler)

Derrotes navals de Cavite (Filipines) i

Santiago de Cuba Tractat de París (1898)

Pèrdues econòmiques i

humanes (crisi)

Crisi cultural (Generació del

98)

Crisi social

(Regeneracionisme,

Joaquin Costa i la Generació

del 98)

Pacificació

La fi de la 3a guerra

carlina (1872-1876)

Després de dos anys de

campanya militar els carlins

són derrotats. Alfons XII

proclama una amnistia. Exili

de Carles VII. El carlisme es

converteix en partit (Els

integristes de Nocedal i

Vázquez de Mella).

La guerra de Cuba: “La

guerra llarga”

-Havia començat el 1868 amb el “Grito de

Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els

famós “Viva Cuba libre!)

-Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez

Campos). Derrota dels independentistes i amb

promeses d’amnistia i autonomia.

Incentivar educació, europeïtzació,

descentralisme i política hidràulica i

agrària. “Educació i rebost”.Mobilitzar

les classes mitjanes

(“Masses neutres”) i aplicar una

“disciplina social fèrria” amb un

“cirugià de ferro”

Antoni Maura (1907-1909)

Reforma del sistema

“Revolució des de dalt”

-Reformes econòmiques

-Legislació social favorable

classes mitjanes i baixes

Forta agitació social i política

Destacarà per l’aprovació de

les Mancomunitats regionals i

la “democratització” militar

(obligació del servei militar) i

altres reformes socials comla

“Ley del candado” (prohibició

noves ordres)

I la supressió de l’impost de

“consums”

Provoca el cop d’Estat del

general Primo de Rivera

Autoritarisme

i

repressió

Eliminació del sistema de la Restauració

(s’anul·la la constitució de 1876)

Censura i prohibició de partits i sindicats

Poder concentrat en els militars

(governadors civils)

Ofensiva francoespanyola

Desembarcament d’Alhucemas

Derrota d’Abd-El-Krim

Ocupació del RIF, 1927

Ordre socialSupressió de llibertats individuals

Repressió policial (acaba amb el

pistolerisme)

Abolició de la Mancomunitat (1925)

Problema Marroc

Política econòmica intervencionista

Nacionalització, proteccionisme i intervencionisme

-Xarxa de carreteres i ferrocarrils Obres públiques)

-Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació)

-Finançament estatal en sectors no rendibles

-Creació de monopolis (CAMPSA, Telefònica...)

La política social

Supressió dels sindicats anarquistes i

radicals (UGT col·labora)

Reformisme social paternalista (descans

dominical, assegurança...)

Organització Corporativa Nacional (comitès

obrers i patrons)

Oposició i crisi

Món intel·lectual (Miquel de Unamuno, Ortega i

Gasset), socialisme i anarquisme (FAI),

nacionalismes (Estat Català de Macià), Aliança

Republicana...

Pèrdua de confiança entre l’exèrcit

Dimissió del dictador

Dámaso Berenguer

Armand Figuera

Va significar la pèrdua de mercats

i la repatriació de capitals

Creixement i estabilitat durant la Restauració

A Catalunya es dóna una època de creixement: “Febre d’or”

entre 1867-1887

Però a finals del segle: Crisi fil·loxera,

pèrdua de Cuba, crisi cerealista...

Fracàs industrial a Espanya excepte: Indústria tèxtil

catalana i siderúrgica basca

colònies industrials i vapors

Lent creixement de l’economia... fins 1929

Pèrdua

colonial

proteccionisme

1914 - 1919

Primera Guerra Mundial

Anys vint creixement

Dictadura Primo de Rivera

Es va caracteritzar per

Intervencionisme /Obres públiques

Creació de monopolis (CAMPSA,

Telefònica...)

Això va exigir

Prosperitat/ Inflació /Crisi social

Modernització industrial

-Substitució del vapor per l’electricitat

(empreses com la Canadenca)

-Concentració indústria pesant al País Basc

(Altos Hornos de Vizcaya, 1902)

-Diversificació industrial (paperer, químic, ciment, navilier...)

-Mineria (carbó asturià, ferro basc)

Dèbil mercat interior (poca capacitat adquisitiva dels camperols)

Competència exterior (necessitat de proteccionisme, aranzels)

Però…

Les males condicions de vida

i de treball (jornades laborals

llargues, sous baixos) fan

aparèixer el

Moviment Obrer

En uns inicis

,abans de 1868,

es lluita pel “Dret a

l’associació”

Clandestinament

Influència del

socialisme utòpic

(Etienne Cabet “Viatge

a Icària”)

Durant el Sexenni revolucionari (1868-

1874) dret d’associació

Sota la Influència de

l’AIT (1864)

Giuseppe Fanelli (anarquisme)

Paul Lafargue (marxisme)

Il·legalització i

clandestinitat

fins a finals del

XIX

Socialisme marxista “Cases del poble”,

2a Internacional,

Jornada laboral de les

8 hores.

Madrid, País Basc i

Astúries

1888.-PSOE (partit oficial, 1er

congrés) UGT (sindicat socialista,

Francisco Largo Caballero)

L’anarquisme

1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

(FTRE) / defensava la vaga com a tàctica revolucionària i es

mostrava contrària a tot acte violent

Destaquem dues tendències:

(Bakuninistes- acció sindical, la

propietat en mans dels sindicats)

(Kropotkin, Malatesta “Propaganda

pel fet” i “Acció directa” de grups

autònoms revolucionaris)

Portaran a una repressió indiscriminada

“Processos de Montjuïc” 1897

Anarcocol·lectivista

Anarcocomunista

Moviment Obrer

1874

18981920

1931

1874-1989 Restauració I 1989-1931 Restauració II

Dictadura de Primo de Rivera

(Il·legalització i clandestinitat)

Terrorisme anarquista a

Catalunya i Andalusia

(“La mà negra”)

Atemptats: Martínez Campos,

Liceu, Corpus,. Assassinat de

Cánovas del Castillo (1897)

Però la indústria catalana tenia uns problemes: Dèbil mercat interior , manca de

matèries primeres (carbó, cotó…) Això exigia la necessitat de proteccionisme

Tradició manufacturera, innovació tecnològica

(bergadana) i modernització agrícola

Però també tenia …

També es desenvolupen altres sectors industrials...

Metal·lúrgica (Bonaplata, Maquinista...) Química (adobs...)

tapera, mineria...

Vapors: Costa, carbó, màquina de vapor

Colònies: Rius Ter i Llobregat, força hidràulica, habitatges i serveis bàsics (espais de

producció, de residència, de domini...)

Augment del proletariat

Increment del moviment obrer (PSOE,

UGT, CNT)

Organització obrera

PSOE____una escissió dóna lloc al PCE (1921)

Excepte PSOE i UGT

Anarquisme

1907 Solidaritat obrera (intent d’unió sindicalista)

1910 Fundació de la CNT (apoliticisme, vaga general

revolucionària, destrucció del capitalisme, unitat sindical...)

1918 Congrés de Sants (Àngel Pestaña – Sindicat únic)

(B. Durruti – Acció directa) 1927 Fundació de la FAI

Partit Radical (A. Lerroux)

Acció obrera

Vagues de 1902 anoarcosindicalistes, repressió de l’exèrcit i

acomiadaments

1909 Setmana Tràgica / 1917 Vaga revolucionària

1919_1923 Pistolerisme violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure)

(assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret)

1919 la vaga de la Canadenca (jornada laboral de les 8 hores) // Llei de

Fugues i l’assassinat d’Eduardo Dato (1921)

-Gran pes en l’economia del país

-Poca productivitat en general

-En algunes zones (Catalunya, litoral...)

Modernització i especialització (oliva)

-Desigual repartiment de la terra

(latifundisme a Andalusia i Extremadura)

Agricultura 1900-1931

-Modernització del règim demogràfic (Lenta baixada de natalitat /Fort descens de la mortalitat / Millores higièniques i

sanitàries)/ Forta mobilitat de la població /Forta urbanització, transformacions urbanístiques (Eixample) / Augment de

l’emigració exterior / Població activa primària es redueix un terç

Demografia 1900-1931

Es desenvolupa una forta

indústria tèxtil a través de les

El sindicat Les Tres Classes de Vapor era el més important del segle XIX

Els intents reformistes governamentals (Comissió de Reformes Laborals)

van ser un fracàs

Armand Figuera

Els orígens del catalanisme polític Segle XIX

La Renaixença

La Cultura popular

(Romanticisme)

Teatre, cant coral, premsa

Es desvetlla una consciència nacional

Arrels del passat nacional

Folklore, llengua Oda a la Pàtria de Carles Aribau

(1833, identifica poble, llengua i pàtria)

Jocs florals, 1859

El 1882 crearà el Centre Català

Primera entitat política catalanista

Les principals idees les

trobem a la seva obra:

“Lo catalanisme”

Federalisme

Valentí Almirall

1885 El Memorial de Greuges

*Al 1879 fundà el primer diari en

català: Diari Català

*Al 1880 convoca el primer

Congrés Catalanista

El catalanisme conservador

Església catalanista

Josep Torres i Bages

(Vigatanisme)

Una escissió del Centre Català dóna lloc a la Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà, Lluís

Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de laRiba… )

Missatge a la Regent, 1888

Amb la seva obra: “La Tradició Catalana” (1892)

I el diari: La Veu de Montserrat

Modernisme, nacionalisme cultural

UNIÓ CATALANISTA (1891)

1892 Les Bases de Manresa

El catalanisme polític Segle XX

1833 1931Hegemonia conservadora (1901-1923)

1901 Lliga Regionalista (burgesia industrial)

Els fets del catalanisme:

-1905 Victòria electoral de la Lliga, Assalt al Cu-cut.

-1906 llei de jurisdiccions,

-1907 Solidaritat Catalana (Programa del Tívoli)

Victòria electoral

Enric Prat de la Riba, “El nacionalisme català”

-En el moment de més poder de la Lliga Regionalista

s’aconsegueix autonomia administrativa amb la

Mancomunitat (1914-1925)

-Campanya per l’autonomia de Cambó (1918)

El catalanisme d’esquerres a principis del segle XX

Centre Nacionalista Republicà (1906) Jaume Carner

CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la

Indústria)

Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) (intenten la unió

amb els lerrouxistes (Pacte de Sant Gervasi, 1914, fracàs)

Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret,

Marcel·lí Domingo I Lluís Companys

Acció catalana (1922) Manel Carrasco i

Formiguera

1922 Creació d’Estat Català (Francesc Macià)

“conspiració de Prats de Molló” 1926

(Intent d’invasió d’Espanya)

Dictadura Primo

de Rivera

1923

Persecució del catalanisme

Institucions

-Presidència

-Govern

-Assemblea General

L’obra

Construcció

d’infraestructures (Xarxa

viària, telefonia..)

-la legislació antiga havia d'ésser mantinguda

-La llengua catalana única oficial

-A Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics

-La divisió territorial era basada en la comarca natural

-Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior(Legislació, impostos, moneda)

-Sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes gremials

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al

vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans)

Biblioteca Nacional de Catalunya

Servei de Conservació i Catalogació de Monuments

Inversió en investigació

Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia

Modernització i dignificació de l’escola Assistència social (Casa de la maternitat...)

Abolició de la Mancomunitat

Eliminació de símbols nacionalistes

- Bandera

- Enderrocament de les columnes

de Puig i Cadafalch a Montjuïc

- Prohibició del català en actes

oficials, retolació vial i administració

- Substitució de noms de carrers

(de personalitats catalanes a

espanyolistes)

Decret reial contra el separatisme

Valentí Almirall hi estableix les bases

ideològiques del catalanisme

Associant federalisme i catalanisme

No separatista sinó més aviat regionalista,

defensor del particularisme de Catalunya

(elements diferenciadors de la resta d’Espanya)

com a base del catalanisme

-Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el

marc d’una política catalanista

-Defensa del sistema administratiu català, contra la

uniformització espanyola

-Defensa del Dret Civil català

-Demanda de proteccionisme

-Defensa de la llengua catalana

creació d’una comissió defensora de la llengua catalana,

la creació d’una acadèmia de la llengua catalana i la

creació d’una comissió de defensa del dret civil català,

amenaçat per l’uniformisme del govern central.

De la mà de la Lliga de Catalunya es

crea una agrupació catalanista que

coordinés tots els grups catalanistes

comarcals

La Mancomunitat

La Lliga de Catalunya, conservadora,

adreçarà a la reina Maria Cristina el

Reivindicació d’autonomia política

i d’altres aspiracions del

catalanisme conservador

En la redacció hi tindrà un paper

important Enric Prat de la Riba

També hi havia un catalanisme d’esquerres

Tema

Armand Figuera

1931 La Segona República 1936

Eleccions

municipals del 12

d’abril de 1931

(govern Aznar)

14 Abril

proclamació de

la República

Bienni progressista Bienni conservador Front Popular

Constitució de 1931

Religioses

Militars

Reforma agrària

Socials

Cap de govern: Manuel Azaña

Els problemes del

Bienni ProgressistaAgitació social ( a la CNT s’imposa el corrent violent de

Durruti, contra el moderat dels “trentistes”)

(Castilblanco i Casas Viejas)

Revolució d’octubre 1934

Victòria de la CEDA

El govern radicalcedista

provoca

Gir a la dreta:

Anul·lació reformes progressistes

Amnistia als sublevats del 32 (Sanjurjo)

Retorn de l’Església a l’ensenyament

Revisió Reforma Agrària

Enfrontament amb la Generalitat

-El rebuig a les ocupacions de les terres i

a la legislació reformista (terratinents i

classes conservadores)

-Conspiració militar

Victòria del Front PopularPresident de la República: Alcalà Zamora

Tema 3. La Segona República (1931-1936)

Pacte de Sant

Sebastià

(1930)

Comitè

revolucionari

Enderrocar la

monarquia,

Instaurar

República,

Autonomia

.Democràtica (sufragi universal- vot de la dona)

.Corts unicamerals (Congrés dels diputats)

.El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys):

Nomena i destitueix el cap del govern

I dissol i convoca les Corts

.Es reconeix les llibertats individuals

.Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa

. La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació

Església_Estat)

. La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia

Reformes

-Dissolució Companyia de Jesús

-Secularització de l’ensenyament, dels cementiris...

-Divorci, matrimoni civil ...

-Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització

d’activitats)

-Provoca reaccions a l’Església (expulsió del cardenal Segura)

Crear un Exèrcit professional i democràtic (jurament de fidelitat

a la República, es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa.)

Jurisdicció militar sotmesa a la civil

Creació Guàrdies d’Assalt

Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932

A través de l’expropiació, amb

indemnització o no.

IRA (Institut de Reforma Agrària)

Objectius: Eliminar el latifundisme

Crear una classe de petits propietaris

-Mancances tècniques, manca de diners, lentitud,

oposició dels propietaris

Problemes:

Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos, creació dels jurats

mixtos d’empresa

Educació: Escolarització laica i liberal, «missions pedagògiques» (5.000 grups ambulants de

professors, estudiants i intel·lectuals que portaven a aquestes zones biblioteques ambulants,

conferències, teatre i cinema)

Oposició de la dreta

(Revolta militar Sanjurjo i creació de la CEDA)

La repressió contra

l’agitació social

provoca

La desunió de l’esquerra

i el descrèdit d’Azaña

- Vota la dona

- Abstencionisme anarquista

- Desunió de l’esquerra

- Concentració de la dreta

Provoca la

Vaga general del 5 d’octubre (UGT i Alianza Obrera)

Insurrecció obrera i revolució social a Astúries (repressió de

l’Exèrcit –la legió, sota comandament de Franco-, Estat de Guerra)

A Catalunya Lluís Companys proclama L’Estat Català dins d’una

República Federal Espanyola (Després de la derrota, l’Estatut serà

suspès i el govern empresonat)

-La dura repressió militar de la revolució d’octubre

(1000 morts) del 34 desacredita el govern

-Actitud molt reaccionària del govern, amb el suport

de la patronal

-El govern de Lerroux es veu involucrat en afers

corruptes (Estraperlo)

Alcalà Zamora convoca noves eleccions

El poder queda en mans de l’esquerra

Nou govern de Santiago Casares Quiroga

Augmenta la polarització política i el

deteriorament de la convivència social

Azaña es converteix en president de la

república (maig del 36)

Torna el Reformisme

Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de

1934

Restauració de la Generalitat de Catalunya

Tramitació estatuts gallec i basc

Reforma Agrària (legalització de les

ocupacions de terres, expropiació de terres)

Restabliment de la legislació anterior

-S’incrementa la tensió social (vagues i violència)

-Divisió entre una esquerra reformista i una de

revolucionària (CNT)

-Violència de l’extrema dreta (Bloque Nacional i Falange)

-Entre Febrer i Juliol 269 morts i 113 vagues generals

provoca

CatalunyaEstatut de Núria (1931) va donar lloc al

definitiu Estatut d’Autonomia del 1932

Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a

l’Estatut d’Autonomia de 1936

País Basc

Govern provisional

d’Alcalà Zamora i

eleccions

1933

Armand Figuera

-Regió Autònoma

-Llengua catalana cooficial

-El poder emana de la voluntat

de les Corts espanyoles

Evolució del catalanisme polític

Època Francesc Macià (ERC) Època Lluís Companys (ERC)

1934

6 d’octubre

proclamació Estat

Català i recolzament

a la revolta d’Astúries

Empresonament govern català

Suspensió de l’Estatut

Llei de Contractes de ConreuMacià proclama la República Catalana

dins l’Estat Federal el 14 d’abril de 1931

-És rebutjada pel govern de la República

-S’accepta un Generalitat provisional

La Generalitat elabora:

l’Estatut de Núria - 1931

Estatut d’Autonomia de 1932

A causa de la crisi: Agitació

obrera, 1932

I conflictes socials com els de

Fíguls , experiència de

comunisme llibertari (Bergadà) i

amb els rabassaires.

La Generalitat Republicana

Victòria del

Front d’esquerres

-Retorn de la Generalitat i

de Lluís Companys

-Restabliment de Llei de

Contractes de Conreu

-El to moderat d’ERC i de

la Lliga aporta pau social

(“Oasi català”)

L’obra de la Generalitat Republicana

Educació i cultura

Consell de Cultura de la Generalitat

Escolarització pública i laica.

Plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic

-Escola Normal (formació professorat)

-Universitat Autònoma de Barcelona Escola mixta i

coeducació

-Institut Escola (ensenyament secundari)

-Escoles del Treball

-Escoles d’estiu, biblioteques. Patrimoni artístic...

-Ensenyament del català i amb català...normalització,

La política social i sanitària

Serveis de sanitat i assistència social

Joventut Drets civils als vint-i-un anys

Cases de joventut (oci)

DonaLlei catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cónjugues (1934)

Igualtat conjugal (desapareix l’autoritat marital)

Decret d’Interrupció de l’Embaràs, i sanitat (Maternitat)

Divorci, matrimoni civil, igualtat fills legítims i naturals despenalització adulteri,

La divisió comarcal

Geògrafs (Pau Vila i Josep Iglésies)

38 comarques i onze vegueries o

agrupacions comarcals

1931 La Segona República 1936

Bienni progressista Bienni conservador Front Popular1931 1933

Retocat i aprovat pel Parlament espanyol

malgrat la campanya anticatalanista

(Ortega i Gasset, Unamuno...)

-Catalunya = Estat autònom

-Llengua catalana oficial

-El poder a Catalunya emana

del poble català

Competències de la Generalitat:

Justícia, Ordre públic, Obres públiques, Dret

civil, Ensenyament (a mitges, doble xarxa

educativa) Sense autofinançament

Òrgans de poder:

Parlament, Govern i Tribunal de Cassació

Amb la pressió de L’Institut Català de

Sant Isidre (propietaris), el govern de

Madrid (dretes) la declara

anticonstitucional

Poc suport de la CNT

sense força militar

provoca

Eleccions de 1932

-Victòria ERC (56 diputats) Lliga 16 diputats

Govern de Francesc Macià (1932-1933)

Economia

-Creació servei estadística

-Cooperatives agrícoles

-Caixes de dipòsit

-Millores en les condicions

dels rabassaires

-Llei de Contractes de Conreu

Institut contra l’Atur Forçós/ Campanyes de

prevenció, vacunació i higiene pública

Els rabassaires veien garantit per llei l’accés a la propietat de la terra que

treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus de traspàs

prèviament taxats pel govern. (Abril del 34)

Tema 3. La Segona República (1931-1936)

Armand Figuera

Comença el govern de coalició de Francisco

Largo Caballero

-Unificació de les milícies i reació d’un Exèrcit

Popular

-Debat sobre revolució o guerra, que provocarà

els fets de maig de 1937 a Barcelona

Col·lectivitzacions de terres i indústries

Experiències comunisme llibertari

Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i

tècnics. Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera

Gran valor moral. 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938

Crida de la Internacional Comunista

Es retirarien el setembre de 1938 (Batalla de l’Ebre) per la

pressió del Comitè de No-intervenció

1939La Guerra Civil1936

Front

Popular

Conspiració militar

Victòria del

Front Popular

La Batalla de l’Ebre i la

caiguda de Catalunya

Els primers combats

(guerra de columnes)

i la batalla de Madrid

La guerra al nord L’avanç cap a la

Mediterrània

La fi de la guerra

Abril de 1939Abril 1937Juliol-Agost 1936 Desembre 1937 Desembre 1938

Organització republicana

Organització franquista

L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat

Dictadura militar i nacionalcatòlica (suport

de l’Església, “santa cruzada”)

Junta de Defensa de Burgos

(Cabanellas, direcció política)

-Prohibició partits i sindicats

-Abolició de la Constitució del 36

-Anul·lació Reforma Agrària

Decret d’unificació Abril del 37 (carlins i falangistes)

Fet y de las JONS

Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)

Amb el suport de

Monàrquics

Falangistes

Carlins (milícies armades)

Sectors de la CEDA (suport econòmic)

Dirigida per

Unión Militar Española

(Sanjurjo, Franco, Goded,

Fanjul, Queipo de Llano, Mola)

17 de juliol esclata la sublevació al

Protectorat marroquí.

18 de juliol Franco vola de Canàries a

Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica.

Sanjurjo mor en accident d’aviació

(havia de dirigir l’aixecament militar).

Mola des de Pamplona ho va preparar

tot.

El fracàs o triomf de l’aixecament militar

divideix Espanya

Gran ressò internacional de la guerra civil

França (malgrat el govern del Front Popular de

Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una

política de neutralitat

Es crea el Comitè de No-intervenció

L’ajuda feixista

L’Alemanya de Hitler

Flota germànica

Material militar

Aviació (Legió Còndor)

L’Itàlia de Musolini

Menys important tècnica i estratègica. Més

nombrosa humanament (“Corpo di Truppe

Volontarie”) Suport aeri, naval i equipament bèl·lic

PortugalComunicacions i subministraments

20 000 voluntaris

Cal afegirExèrcit d’Àfrica (regulars marroquins

voluntaris, Legió Estrangera)

L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals

Unió Soviètica

Brigades Internacionals

Revolució socioeconòmica

En uns inicis

Procès revolucionari

Suplantació del govern central

Substituït per: Juntes, comitès,

milícies, consells...

Dispersió organitzativa (debilitat militar,

desordre i repressió), i s’inicia la

A finals de 1936

Reorganització del poder en la zona republicana

Gener de 1938.- primer govern nacional

Llei d’Administració Central de l’Estat

Concentració de poders legislatius

Dictadura feixista autoritària

Política econòmica intervencionista

-Derogació de tota la

legislació republicana

(matrimoni civil, divorci...)

-Fuero del Trabajo (Llei

fonamental, sindicat únic)

-Llei de Premsa i Impremta

(Censura)

-Llei de Responsabilitats

polítiques (repressió)

-Abolició de les autonomies

En el bàndol nacional:

Desembarcament exèrcit africà

Ocupació frontera Irun (Mola)

De Sevilla a Badajoz

“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)

Ofensiva republicana des de Catalunya

Per a recuperar Aragò i Mallorca (fracàs)

Batalla de Madrid

Mola pel nord i Franco pel sud

Octubre 1936

Març 1937

A Madrid es crea la Junta de defensa

(Miaja) Milícies populars

Brigades Internacionals “No passaran”

Intent d’encerclar Madrid

Jarama i Guadalajara

(no s’aconsegueix)

Febrer i març 1937

Control dels recursos

miners i siderometal·lúrgics

Ofensiva del nord

Bombardeig de Gernika

Bilbao (juny 37)

Santander (agost 37)

Gijón (octubre 37)

Per frenar l’ofensiva del nord

,la República inicia les

ofensives de Belchite (Aragó) i

Brunete (Madrid)

Són un fracàs

La batalla per Terol

(Ofensiva republicana,

Gener-març del 38) acaba

amb la contraofensiva i

victòria dels nacionals

Juliol-desembre del 38

Els republicans inicien

l’última ofensiva: La batalla

de l’Ebre (300.000 homes)

Gener del 39

Ocupació de Barcelona

Rendició de Madrid

1 d’abril del 39

Final de la guerra

1 d’octubre de 1936 s’anomena a Franco cap

d’Estat i cap de l’Exèrcit (Generalíssim i Caudillo)

Es substitueix la Junta de Burgos per una Junta

Tècnica del Estado

Comença l’avanç

nacionalista cap al

litoral i cap a la

Catalunya de ponent.

Armand Figuera

La sublevació militar a Catalunya

La sublevació militar va començar el 19 de juliol

Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI)

La Generalitat

Guàrdia Civil

Guàrdia d’Assalt

Mossos d’Esquadra

Amb el suport de

És derrotada per la

La sublevació fracassa a tota Catalunya

Comitè Central de Milícies Antifeixistes

Per tal de coordinar la defensa de la República es crea el

CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires,

Acció Catalana

S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937

Comença una revolució socioeconòmica:

Dirigida pels anarquistes i POUM

La Generalitat hi participa amb el “Pla de transformació socialista del

país” i el Decret de Col·lectivitzacions.

Amb la col·lectivització les empreses sota control del treballadors

(sindicats) , més de 2000 empreses col·lectivitzades

El govern controla indústries estratègiques

UGT, CNT-FAI, POUM Fets de maig de 1937 a CatalunyaRepressió, anticlericalisme...

Patrulles de control

Però existeixen dues posicions a la república

Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes

Guanyar la guerra i posposar la revolució

Unificació i centralització

Creació d’un Exèrcit Popular amb una única direcció

volen

CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero

Fer la guerra i dur a terme la revolució

Mantenir la lluita a través de les milíciesvolen

POUM i CNT-FAI (negativa a l’exèrcit sense milícies)

contra

Forces de la Generalitat, comunistes del PSUC

Forces del govern central

Lluita entre

En conseqüència

El govern central recupera poder a Catalunya

Despareix el POUM (excució d’Andreu Nin) i se sotmet la CNT

Dimiteix Largo caballero

El poder de la Generalitat conviurà amb el del Comitè Central fins els fets de

maig de 1937

Els portarà a un enfrontament en els

Nou govern amb Juan Negrín. Instal·lat a

Barcelona des del novembre del 37.

-Més importancia dels comunistes (estalinistes)

PCE i el PSUC (a Catalunya)

-S’aturen les col·lectivitzacions i es tornen terres

-La Generalitat perd poder (perd el control de

l’ordre públic i de l’organització militar)

-S’unifiquen les milícies en l’Exèrcit Popular

-Resistència a ultrança

Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)

Armand Figuera

- Control de despesa pública/ Ajust del canvi de pesseta/ Impulsar

exportacions/ Incentivar inversions estrangeres/ Congelació salaris

Aturar la inflació (Ajustar preus i salaris)

Liberalitzar el sector exterior (importacions i inversions

estrangeres)

Etapa totalitària “Els anys blaus” 19591939 Etapa tecnocràtica Descomposició i final

Aïllament internacional

(1946-1950)Aliança amb els règims feixistes

(1939-1945)

Hendaia/ “División Azul”

1950 Rehabilitació internacional gràcies a la Guerra Freda

1953 Concordat amb el Vaticà

Acords militars amb els EUA

(Pacte de Madrid) 1955 Ingrés a l’ ONU

1973 Assassinat de Carrero

BlancoAïllament de Franco

Boicot de l’ONU

Vet al Pla Marshall

1958 Ley Fundamental de los

Principios del Movimiento Nacional

1969 Ley de Sucesión

(Joan Carles Borbó)

Dictadura personal amb unipartidisme

Nacionalisme espanyol

Antiliberal i antidemocràtic, sense llibertats

individuals

Valors militars: jerarquia, disciplina i ordre

Defensa del catolicisme Nacionalcatolicisme

1938 Fuero del Trabajo

1943 Llei constitutiva de les Corts

1942 Llei de referèndum

1945 Fuero de los Españoles (1947) Ley de Sucesión

1966 La Ley de Prensa

1966 Ley Orgánica del Estado

1967 Ley de libertad Religiosa,

El Movimiento Nacional

FET y de las JONS (partit únic) i la CNS (sindicat únic)

Sección Femenina, OJE, Frente de Juventudes

-Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil i tribunals militars (“poder

dissuasiu”)

-Falange i Tradicionalistes (“poder organitzador”)

- Església (“poder legitimador”) Estat confessional i dret de

presentació.

- Dreta conservadora (classes dominants)

- Suport popular (determinat per la propaganda i el culte al

dictador)

Depressió

Expansió econòmica

(1959-1973) “desarrollismo”

Abandonament progressiu de

l’autarquia

Autarquia i

recessió econòmica1950 1959 1973

Supressió de les cartilles de racionament

(Liberalització parcial)

Final de l’aïllament internacional

(augment importacions)

Inici de l’ajut nord-americà (1950)

Pacte de Madrid (1953)

Això provoca

Creixement econòmic moderat

Però també...

Vagues obreres de 1951

(millores salarials)

Augment de preus

La crisi de 1973

Encariment del preu del cru

Retirada inversions estrangeres

Sortida de divises

Baixa el fluix de turistes

Baixa l’entrada de divises dels

emigrants espanyols

Augment de l’atur

provoca

Dels efectes de la guerra civil

500.000 morts/ 300.000 exiliats

Ruralització/ Pèrdues materials

Intervencionisme

Autarquia

Fixar preus/ Racionar el consum/ Quotes a la

producció/ Control dels salaris/ Es crea el INI

Autosuficiència econòmica/ Limitació inversió estrangera/

Reducció importacions/ (es busca “independència”)

Política econòmica del franquisme

Un sistema de finançament deficitari

Producció insuficientRacionament d’aliments

de matèries primeres i

restriccions energètiques

Contraban i estraperlo

provoca

I en conseqüència

Sense impostos directes (Deute públic)

Augment de preus constantprovoca

Les lleis fonamentals i altres lleis franquistes

Pla d’Estabilització i liberalització (1959 )

Arran d’aquest Pla: -Devaluació de la pesseta

-Arriben ajuts de l’exterior (FMI)

Alt cost social

Carestia i atur

Però els començaments van ser difícils

-Liberalització econòmica (inversions estrangeres)

-Immigració interna i exterior (divises) i Turisme (divises)

-Planificació econòmica (plans de desenvolupament i Pols de Desenvolupament)

Creixement econòmic alt (1963-1973) “Desarrollismo”

Una època d’expansió a causa de

Malgrat tot al 1961 comença

Tot plegat provoca un

sota la direcció dels TECNÒCRATES (Opus Dei)

amb l’objectiu

de

-Inversió, modernització i diversificació/ Motors industrials (metal·lúrgica, química i el sector energètic)/

Automòbil (Valladolid, Madrid, Barcelona i Saragossa)/ Construcció i calçat/ Energia (petroli, electricitat –

embassaments- i nuclear)/ Renta per càpita 1960= 300 $, 1973= 2000 $

La naturalesa delfranquisme Els suports Organitzats a través de

Economia

1969 1975

Tema 5. El franquisme (1939-1975)

Armand Figuera

Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final

En un inici

1939 Ley de responsabilidades políticas

1940, Ley de Represión de la Masoneria y el comunismo

Amb jurisdicció militar

Depuració en l’administració

Provoquen la

25000 acomiadaments en

l’administració catalana

Repressió cultural

Manipulació dels llibres d’història

Propagació de valors conservadors

Imposició del nacionalisme espanyol unitari

Persecució i repressió de qualsevol manifestació política, social, religiosa o

cultural no espanyola

Derogació de l’Estatut. Prohibició de l’ús públic del català, o de les

Sardanes, senyera i cants antipatriòtics. Canvi de noms de carrers,

eliminació de monuments...

1963 creació del TOP

Tribunal d’Ordre PúblicPer als delictes civils

Un exemple seria el Procés 1001 (judici a

dirigents de les CC.OO.) de 1973

Els delictes de terrorisme continuen

en mans de l’Exèrcit

1963, judici i execució del dirigent comunista Julián

Grimau

Els fets repressius més importants dels 70:

1970, Procés de Burgos

1974, execució de Puig Antich

1975, 5 execucions del FRAP i ETA

Provoca campanya exterior de protesta

i reacció interior franquista

Moviment obrer

Activitat clandestina (PSOE, PCE,

CNT...)

Vagues de 1945 a Barcelona

Grups monàrquics

Oposició conspiradora

1943, carta dels generals

monàrquics

1945, Manifest de Lausana (Joan de

Borbó)

Els maquis o guerrilla

Als anys 40 es concretava en

1944, ocupació de la

Vall d’Aran

Es renuncia a la lluita armada

Enllaços sindicals

Jurats d’empresa

Les vagues de 1951 (tramvies)

L’oposició s’introdueix en els sindicats verticals

Primeres revoltes universitàries

Als anys 50 es concretava en

A Catalunya

A l’exteriorJ. Irla, President de la Generalitat (1941)

Substituït per J. Tarradellas (1954)

A l’interior

PSUC (lluita clandestina), anarquisme (lluita armada fins 1963) i a

la dècada dels 50 apareix Grups CC (Crist Catalunya) de Jordi

Pujol.

Creació de la FNC (Front Nacional de Catalunya, 1939) i del MSC

(Moviment Socialista de Catalunya, 1945)

1962, Col·loqui de Munic (contubernio de Múnich)

Oposició monàrquica, esquerra, liberals...

(José Maria Gil-Robles, Salvador de Madariaga...)

Demanda de democràcia per entrar al Mercat Comú

Augment de l’activitat opositora

Universitats, moviment obrer (vagues, creació

de les CC.OO., 1962, amb Marcelino

Camacho), Església (bases)...

Molta importància del PCE (Carrillo) i el

PSOE (F. González, 1974)

1974, es crea la Junta Democràtica (entorn del

PCE)

1975, es crea la Plataforma de Convergencia

Democrática (entorn del PSOE)

*Els fets del Palau, 1960

*Oposició política i obrera (PSUC, CCOO -1964-)

*Creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la U. Barcelona (“Caputxinada”1966)

*Oposició popular (Edicions 62, Rosa Sensat, Cavall Fort, “Nova cançó”, Omnium Cultural)

Assemblea de Catalunya (1971, “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”.)

Als 70...assemblees i

manifestacions

A Catalunya...

(Judicis, execucions, camps de

concentració, exili)

Repressió de la identitat catalana

Repressió

Oposició

19751959 19691939

Tema 5. El franquisme (1939-1975)

Armand Figuera

-Drets i llibertats

-Monarquia parlamentària

-Divisió de poders

Corts (Senat i Congrés)

Govern

Jutges i magistrats

Tribunal Suprem

Tribunal constitucional

Defensor del Poble

1975 1982Ruptura o reforma? 1977 Període constituent Democràcia amenaçada1979 Dècada socialista 1993

L'opció reformista de

Joan Carles I

Desmantellament legal

del franquisme

Legalitza l'oposició

15 juny de 1977Eleccions a

Corts Constituents

1976.- PSOE

1977.- PCE

Juliol (1976) Nomenament

d'Adolfo Suárez

La Llei de Reforma Política

(novembre 1976)

Acceptada per les Corts

franquistes i un referèndum

15 desembre 1976

Dirigeix el

A través

de

La crisi i la

tensió social

(“fets de

Vitòria)

provoca la

destitució de

Carlos Arias

Navarro

Govern de l'UCD

Consens

econòmic

Pactes de la

Moncloa

25 octubre 1977

A través dels

Consens

polític

La Constitució

de 1978

Aprovada en

referèndum el

6 desembre 1978

A través de

buscarà

Organització de

l'Estat autonòmic

Catalunya

País Basc

l'Estatut de Sau

(1978)

Estatut de Gernika.

(1978)

-Aprovats per les Corts

-Referèndums 25 octubre 79

-Primeres eleccions

autonòmiques al 1980

Terrorisme ETA

FRAP

GRAPO

Descrèdit del

govern d'UCD

El colpisme

Exèrcit:

"operació Galàxia"

(1978)

“23-F” (1981)

Eleccions generals de 1982

Eleccions generals de 1979

Majoria absoluta (1982,86,89)

Expansió econòmica mundial

Política econòmica social-liberal

-Reconversió industrial

(Tancament i privatització

empreses de l'INI)

-Reforma fiscal (Primar

impostos directes)

Permet ingressos estatals i

despeses de Benestar

social)

-Política d’ocupació

Ajust econòmic

S’aconsegueix la reactivació

econòmica (1986) gràcies a

L’entrada a la CEE i a les

inversions estrangeres

Política interior

Estat del benestar

Obres públiques

Estat autonòmic

Política antiterrorista

(Ajuria Enea/ GAL)

Política exterior

Entrada a la CEE, 1985

Integració a la OTAN, 1986

A través de

i que preveu les primeres

eleccions lliures

Victòria de la UCD

(Adolfo Suárez)

. El TOP

. El sindicat vertical

. El Movimiento Nacional

Es suprimeix

Estabilitat en el

món de les

relacions laborals

Es pretén

amb

Victòria d'UCD

Victòria d'esquerres a les

eleccions municipals de 1979

i malgrat les accions

terroristes del GRAPO i

ETA (setmana negra,

gener de 1977)”els crims

d’Atocha”

-Límits als augments

salarials

-Pla d'ocupació

-Reforma fiscal

-Creació de l'INEM

-Contactes amb

l'oposició

-Acceptació

reformistes del

franquisme

-Indult general

Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986)

Armand Figuera

1975 1982Ruptura o reforma? 1977 Període constituent Democràcia amenaçada1979 Dècada socialista 1992

Recuperació de la Generalitat

1976

Assemblea de Catalunya

Llibertat, amnistia i

Estatut d’autonomia

11 setembre 76

Sant Boi

Estatut de Sau

11 setembre 77

Barcelona

1978

Parlament

President

Consell executiuSíndic de Greuges

Síndic de Comptes

Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya

Jordi Pujol i els governs de CIU

1977

Primeres eleccions Generals

15 juny

Majoria catalanista

i d'esquerres

Assemblea de

parlamentaris

Retorn de Tarradellas

i la Generalitat

Es

crea

demana

Amb

manifestacions

demana

Comissió de parlamentaris

redacten

Retocat i aprovat pel

Parlament espanyol

Aprovat en referèndum a Catalunya

(25 d'octubre de 1979)

Estatut d'Autonomia de 1979

Els seus trets bàsics

Nacionalitat catalana (municipis i comarques)

Amb llengua pròpia coexistint amb el castellà

Dret Civil Català

Autogovern a través de la Generalitat

Competències

reconeix

Exclusives.- Depenen de la Generalitat

(Dret Civil, cultura, turisme, joventut...)

Concurrents.- Capacitat legislativa dins el marc bàsic estatal. (mineria, pesca, medi ambient...)

Plenes.- Executa, però no legisla. (agricultura, indústria, relacions laborals, ensenyament...)

Disposa de

Hegemonia nacionalista

1983.- Llei de Creació de la

Policia Autonòmica.

1983.- Llei de Normalització

lingüística.

1987.- Llei d'Ordenació del

Territori.

Lluita contra la LOAPA (1982)

(Llei Orgànica per a l'Harmonització

del Procés Autonòmic)

Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986)