4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

2. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques

3. Respostes envers la sostenibilitat

4. Solucions envers la sostenibilitat

5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

agència europea del medi ambient

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

1.1. La biodiversitat al territori espanyol

1.2. L’acció antròpica

1.3. Paisatges vegetals

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis

4. Paisatge i medi ambient2. Repercussions ambientals de les activitats

econòmiques

2.1. La contaminació

2.2. El canvi climàtic

2.3. L’empremta ecològica

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

4.2. El consum responsable

4.3. El reciclatge

4.4. La banca ètica

4.5. L’agricultura ecològica

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.1. El valor del paisatge

5.2. Espais naturals protegits

5.3. Els espais protegits a Espanya

5.4. Mesures de política ambiental

4. Paisatge i medi ambient6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

6.1. Els parcs de Catalunya

6.2. El PEIN

6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

1.1. La biodiversitat al territori espanyol

Espanya ocupa el segon lloc en el món en biodiversitat.

S’explica per:

1. La situació: dos grans dominis vegetals: atlàntic i mediterrani.

2. L’efecte refugi: En els períodes glacials la península va servir de refugi a espècies vegetals i animals.

3. La presència de sistemes muntanyosos.

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

1.2. L’acció antròpica

La intervenció de l’ésser humà ha transformat profundament el paisatge natural:

- transformació dels boscos per camps de conreu.

- Expansió de les àrees urbanes i industrials

- Construcció d’infraestructures i equipaments

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

1.3. Paisatges vegetals

- Paisatge vegetal oceànic

- Paisatge vegetal mediterrani

- Paisatge vegetal de les Canàries

- Paisatge vegetal de muntanya

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal oceànic

Galícia, la Serralada Cantàbrica i les zones muntanyoses dels Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i les Serralades Catalanes.

Espècies típiques: roure i faig (fulla ampla i caduca)

Rouredes: zones de muntanya humides sense fred ni neu. (150-300 anys)

Fagedes: Necessiten més humitat. (80-100 anys)

Landa: A molta altitud apareix el matoll propi del bosc temperat oceànic: matoll format per brucs, ginebres i ginestes.

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal mediterrani

Ocupa la major part de la península.

Espècies típiques: Alzina i surera (fulla perenne).

Bosc escleròfil. Gran quantitat de matollar que forma màquies, garrigues i estepes.

A la Meseta nord: Bruc, ginesta i estepa

A la franja mediterrània: coscoll i llentiscles

A l’extrem sud-est: Margalló i espart.

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal de les Canàries

Gran varietat d’espècies i nombrosos endemismes

Seqüència vegetal en diversos pisos:

Menys de 400 m:Matollar costaner (tabaiba i cardón)

400-600: Savines, palmeres i dragos

600-1200: Muntanya verda (laurisilva i bruc)

Més de 1500 al nord i 800-1000 al sud: Pi canari

Més de 2000: Matollar de cim

Més de 2600: violetes del Teide

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal de muntanya

Als Pirineus:

Pis subalpí (1200-2400 m): Pi negre i avet

Pis alpí (2400-3000 m): Prat

Pis nival (més de 3000 m): Líquens i molses

Resta de muntanyes peninsulars:

Bosc caducifoli a la zona atlàntica i perennifoli a la mediterrània.

4. Paisatge i medi ambient1. Els paisatges vegetals

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis

Espanya és dels més afectats.

Causes:

Sequedat

Abandonament de les explotacions agràries

Segones residències

Gestió forestal

El 97% de tots els incendis són provocats

4. Paisatge i medi ambient2. Repercussions ambientals de les activitats

econòmiques

2.1. La contaminació

2.2. El canvi climàtic

2.3. L’empremta ecològica

4. Paisatge i medi ambient2. Repercussions ambientals de les activitats

econòmiques

2.1. La contaminació: Introducció en un medi d’una substància per provocar un dany.

Classificació de la contaminació

Al medis que afecta Mètode contaminant

Atmosfèrica Química

De l'aigua Radioactiva

Del sòl Acústica

  Tèrmica

  Electromagnètica

  Lumínica

  Visual

4. Paisatge i medi ambient2. Repercussions ambientals de les activitats

econòmiques

2.2. El canvi climàtic

Les accions humanes sobre el planeta estan induint a transformacions notables de les condicions climàtiques:

Efecte hivernacle

Escalfament global i els oceans

4. Paisatge i medi ambient2. Repercussions ambientals de les activitats

econòmiques

2.3. L’empremta ecològica: Indicador de la sostenibilitat que indica per a cada individu quina és l’àrea necessària que per produir els recursos que utilitza i per assimilar els recursos que genera.

http://myfootprint.org/es/

Biocapacitat del planeta per cada habitant

Habitants 6.500.000.000

Biocapacitat d'hectàrees per habitant 1,8

Despesa d'hectàrees per habitant 2,23

Despesa d'hectàrees per habitant a Espanya 5,7

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

CONFERÈNCIES INTERNACIONALS

Any Lloc Conclusions

1972 Estocolm (Suècia)Primera conferència internacional sobre el medi

ambient. Proposta de primeres mesures

1992 Rio de Janeiro (Brasil)Declaració de Rio: 21 mesures per a la protecció

de la diversitat biològica i contra el canvi climàtic.

1997 Kioto (Japó)

Protocol de Kyoto: nombrosos països industrialitzats es comprometen a reduir les seves emissions de gasos contaminants a taxes inferiors a les de 1990.

2002 Johannesburg (Sud-àfrica)Compromís d'eradicar la pobresa i impulsar el

desenvolupament sostenible per mitjà de noves pautes de producció i consum.

2007 Bali (Indonèsia)

Establiment d'un full de ruta per emprendre accions contra el canvi climàtic assumint responsabilitats segons el nivell de contaminació provocat.

2009 Copenhagen (Dinamarca)Negociació sobre el nou protocol que ha de

substituir el de Kioto el 2012

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible.

El Club de Roma publica el 1972 Els límits del creixement, crítica del model de desenvolupament de les societats occidentals.

Estocolm (1972): primera reunió mundial sobre el medi ambient de 113 països.

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible.

Informe Brundtland (1987): Insostenibilitat del model. Extrema pobresa dels països del sud i consumisme dels països del nord.

Tres pilars del desenvolupament sostenible: progrés econòmic, justícia social i preservació del medi ambient.

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1. La Conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21

Cimera de la Terra (1992)La Cimera de la Terra 1992, oficialment Conferència del les Nacions

Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament, va tenir lloc a Rio de Janeiro al Brasil del 13 al 14 de juny de 1992. Va reunir 110 caps d'estat i de govern de 178 països. Al voltant de 2.400 representants d'organitzacions no governamentals (ONG) hi van ser presents. Més de 17.000 persones persones assistiren al Forum de les ONG que, paralel·lament a aquesta cimera, va tenir lloc. Aquesta conferència continuava la tasca de la primera conferència internacional sobre medi ambient celebrada a Estocolm del 1972. A la cimera de 1992 es va adoptar un text de 27 principis, titulat « Declaració de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament » que precisa la noció de desenvolupament sostenible.

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la

sostenibilitat

3.2. L’Agenda 21: Programa d’actuacions pensant en el segle XXI:

Agenda 21 és un pla d’acció per ser aplicat de forma global, nacional i local per

l’Organització de les Nacions Unides, governs i principals grups en cada àrea on l’home té un impacte sobre el medi ambient. Fou consensuada per 178 països i nombroses organitzacions regionals i locals l’han signat. Espanya va ratificar l’Agenda 21 l’any 1993.

agenda 21ajuntament de tortosa

4. Paisatge i medi ambient

ajuntament de reus

3. Respostes envers la sostenibilitat

La Carta d’Aalborg (1994)

La Carta de lels Ciutats Europees cap a la sostenibilitat coneguda com a Carta d’Aalborg, fou aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre les Ciutats Sostenibles celebrada en Aalborg, Dinamarca, el 27 de maig de 1994.

4. Paisatge i medi ambient

3. Respostes envers la sostenibilitat

Protocol de Kioto (1997)

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.

protocol de kioto

4. Paisatge i medi ambient

3. Respostes envers la sostenibilitat

Conferència de la Terra de Johannesburg (2002)

Entre els dies 26 d'agost i 4 de setembre de 2002, la ciutat sudafricana de Johannesburg va acollir la celebració de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (coneguda com a Rio+10), amb els següents resultats:

1) Declaració de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible: declaració política on governs es comprometen a emprendre les accions necessàries per fer realitat el paradigma del desenvolupament sostenible (d'ara endavant DS) i renoven el seu compromís amb els acords de Rio.

2) Pla d'aplicació de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible: pla d'acció que estableix accions per fer front als reptes globals que té plantejats el DS.

3) Iniciatives de partenariats entre governs, empreses i societat civil (en total uns 280) per tal d'implementar el DS a escala estatal, regional i internacional.

acords de johannesburg

4. Paisatge i medi ambient

3. Respostes envers la sostenibilitat

Bali (indonèsia 2007).

Notícia al 324.cat:La Conferència de l'ONU sobre el clima s'havia fet un dia més per intentar tancar un acord de mínims a Nusa Dua. El document s'ha votat aquest matí, 24 hores més tard del que estava previst. Finalment, ha tingut el suport unànime de tots els països assistents, tot i les divergències entre els Estats Units i Europa i les reticències de la Xina i l'Índia sobre la reducció d'emissions de gasos contaminants.

Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen i una nova cimera al 2009 per destí.

4. Paisatge i medi ambient

3. Respostes envers la sostenibilitat

Copenhague (Dinamarca 2007)

Partint de l’acord signat a Bali, negociació sobre el nou protocol que ha de substituir el de Kioto el 2012

Por Stephen Leahy:COPENHAGUE (IPS/TerraViva) No se hizo historia en Copenhague. Tampoco se

selló ningún pacto contra el cambio climático. Tras dos años de intensas negociaciones entre 193 países, rompe los ojos la división entre el mundo rico y el pobre.

Los países pobres quieren reducciones drásticas de las emisiones causantes del recalentamiento por parte del mundo industrial, y éste sigue resistiéndose a cortes sustantivos y metas obligatorias.

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

Neix cap el 1955 per a la defensa i la protecció del medi ambient.

Protestes contra:

Contaminació

Centrals nuclears

Abocaments petrolífers

En defensa de: ecosistemes naturals

organitzacions ecologistes

4. Paisatge i medi ambient3. Respostes envers la sostenibilitat

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

Grups conservacionistes dedicats a

Promoure la protecció d’espècies vegetals i animals

Conservar paisatges singulars, la biodiversitat i la bellesa natural

Moviments de denúncia de:

el sistema capitalista

la desigualtat

les guerres

el racisme

la xenofòbia

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

4.2. El consum responsable

4.3. El reciclatge

4.4. La banca ètica

4.5. L’agricultura ecològica

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

Procés d’aprenentatge que faciliti comprendre la realitat del medi ambient.

Estimular l’adopció d’una manera de viure compatible amb la sostenibilitat

Canvi radical en actituds, valors i costums per guanyar qualitat de vida.

Cal elevar el nivell de coneixement per part dels ciutadans i les organitzacions

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

4.2. El consum responsable

4.3. El reciclatge

4.4. La banca ètica

4.5. L’agricultura ecològica

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.2. El consum responsable

Modalitat insostenible de consum i producció. Cal un canvi d’hàbits quotidians.

Triar el productes en funció del seu impacte ambiental i social

Consumir menys i de manera més racional

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

4.2. El consum responsable

4.3. El reciclatge

4.4. La banca ètica

4.5. L’agricultura ecològica

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.3. El reciclatge

Produir la menor quantitat de residus

Reutilitzar

Reciclar

Recuperació energètica

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1. L’educació ambiental

4.2. El consum responsable

4.3. El reciclatge

4.4. La banca ètica

4.5. L’agricultura ecològica

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.4. La banca ètica

Combina els beneficis socials i ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals amb els compromisos ètics de les empreses en què inverteix i en la transparència de les seves actuacions.

4. Paisatge i medi ambient4. Solucions envers la sostenibilitat

4.5. L’agricultura ecològica:sistema de conreu basat en la utilització dels recursos naturals, sense fer servir llavors transgèniques ni productes químics, com pesticides i adobs artificials.

Objectius: obtenir aliments orgànics conservant la fertilitat de la terra.

Antic logotip europeu

Nou logotip europeu

unió europea

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.1. El valor del paisatge

5.2. Espais naturals protegits

5.3. Els espais protegits a Espanya

5.4. Mesures de política ambiental

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.1. El valor del paisatge

Fesomia externa d’un territori.

Resultat de la interacció de factors naturals i factors humans.

És un producte social, la projecció de la cultura d’una societat sobre un espai determinat.

És un indicador de la qualitat del medi.

CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.2. Espais naturals protegits

Part del territori que es troba poc modificat per l’acció de humana que té alguna categoria de protecció.

Parcs nacionals: Mereixen atenció preferent

Parcs naturals: El valor natural és compatible amb l’activitat humana

Reserves naturals: Espais que protegeixen ecosistemes i mereixen una valoració especial

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.3. Els espais protegits a Espanya

Un dels països d’Europa amb més diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals.

ESPANYA ANY 2007

   

RESERVES DE LA BIOSFERA 38

PARCS NACIONALS 14

PARCS NATURALS I REGIONALS 136

PAISATGES PROTEGITS 50

LIC (LLOCS D'IMPORTÀNCIA COMUNITÀRIA) 1430

4. Paisatge i medi ambient5. El paisatge: polítiques de protecció i de conservació

5.4. Mesures de política ambiental

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL: Estudi on s’analitzen les conseqüències de la construcció de grans obres públiques, a fi d’autoritzar-les.

AUDITORIA AMBIENTAL: Informe independent on es descriu com influeix en el medi ambient l’activitat de determinades empreses.

4. Paisatge i medi ambient6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

6.1. Els parcs de Catalunya

6.2. El PEIN

6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya

4. Paisatge i medi ambient6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

6.1. Els parcs de Catalunya

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya.

11 parcs naturals

3 paratges d’interès nacional

1 reserva natural

1 reserva marina

4. Paisatge i medi ambient6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

6.2. El PEIN

PLA D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL. Llei de la Generalitat de Catalunya de l’any 1985, on se seleccionaven zones de tot l’espai català que calia protegir.

4. Paisatge i medi ambient6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya

Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, de l’any 2005, per a l’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge del 2000.

Observatori del Paisatge: Entitat pública que té com a finalitat l’estudi del paisatge, l’elaboració de propostes i impuls de propostes de protecció i gestió del territori en el marc del desenvolupament sostenible.