Informe de la III JORNADA DE MUNICIPIS LECTORS 

 

Barcelona, 01 de desembre de 2012 

Lloc de trobada: seu del Gremi d’Editors de Catalunya (C. València, 279, 1r pis) 

Dia: 01 de desembre de 2012 

Participants: membres dels diferents Consell de  Lectura de  cada municipi  (Almenar, Lliçà de Vall, Mollerussa,  Súria)  i  la  responsable de  cultura de  l’Ajuntament de  Sant Cugat del Vallès. 

 

 

Programa:  

• 9,3‐10h. Rebuda dels assistents 

• 10  a  11,30h.  Ponència  de  Jaume  Cela  (escriptor  i  director  de  l’Escoleta  de Bellaterra) i Juli Palou (professor de la UB) sobre Com acostar la lectura als nens i nenes: teoria i pràctica.  

• 11,30 a 12h. Esmorzar 

• 12  a  13,15h.  Ponència  de Mireia Manresa  (professora  de  l’IOC  i  de  la UAB) sobre Lectura i adolescents. 

• 13,15h  a  14,30h.  Presentacions  dels  diferents municipis  de  les  activitats  que cadascú desenvolupa en el seu entorn.  

 

Desenvolupament de la jornada:  

 

 

 

 

 

Jaume Cela. Aquest reconegut escriptor  i director de l’Escoleta de Bellaterra ens va aportar el seu punt de vista a partir de la pregunta per què llegir?  

• Les  respostes  van  ser  diverses:  per  què  ens  fa més  intel∙ligents? Més  cultes potser sí, però no necessàriament més intel∙ligents. Per què ens fa més feliços o més bons? El que sembla del cert és que ens fa menys innocents. La lectura ens obliga a plantejar‐nos determinades situacions i, en conseqüència, al conèixer‐les, no podem  al∙legar  ignorància.  La  lectura  així mateix ens evidencia quant som d’ignorants.  

• A continuació ens va portar cap a altres qüestions: quan es crema un  llibre es crema l’objecte com a tal o el coneixement que conté? I semblaria que, a partir de presentar‐nos el llibre i el film Farenheig 451, amb la crema d’un llibre es vol eliminar el coneixement.  

• Llegir  ens  presenta  diferents  experiències  humanes  que  no  viurem mai,  una porta que els pares i mestres obren amb les paraules hi havia una vegada. Però per  obrir  aquesta  porta  cal  que  el  lector  es  tanqui  al  soroll  mediàtic  que l’envolta, deixar que el silenci prengui protagonisme.  

 

 

 

 

 

 

 

Juli  Palou.  Professor  de  didàctica  de  la llengua i la literatura per la UB va enfocar el seu discurs cap a dos punts principals:  

• En primer lloc va plantejar la necessitat de crear noves situacions, noves formes de comunicació, un reenfocament de l’educació basat més en l’activitat que no pas  en  el  subjecte  de  la mateixa,  i  és  per  això  que  es  fa  necessari  que  ens replantegem la lectura a partir de la situació que farem viure el subjecte sobre aquesta que no pas a  la  inversa. No podem parlar de motivació a  la  lectura si aquesta motivació no  l’ha generat el mateix nen/a, una motivació generada a partir de provocar un problema.  

• En segon  lloc va aportar el plantejament de noves  formes de comunicació on cada un tingui una responsabilitat sobre l’activitat:  

o 1 noi – 1 llibre,  

o 2 nois – 4 llibres,  

o 1 noi – 10 llibres,  

o tots els nois – tots els llibres,  

o tots els nois – un llibre 

 

Mireia Manresa. Professora de l’Institut Obert de Catalunya i de la UAB, va plantejar la seva tesi a partir de:

• La  necessitat  d’acostament  al  lector  adolescent,  i  és  que  només  quan  se’l coneix es pot afinar bé la seva lectura: aquest acostament es pot fer a partir de diaris de lectura, enquestes, qüestionaris...  

• Coneixent els seus hàbits és com es poden dissenyar estratègies adequades al seu perfil lector.  

• El  lector  adolescent  es  caracteritza  per  la  seva  feblesa,  inseguretat, inestabilitat,  i vulnerabilitat. Adjectius observats a partir de  l’anàlisi de dades de diferents estudis d’hàbits i de la pròpia tesi de l’autora.  

• L’inici  del  declivi  dels  lectors  joves  és  a  partir  dels  10  anys,  quan  s’acaba l’aprenentatge  formal  de  la  lectura  a  les  escoles  i  molt  especialment  en contextos  socioculturals  baixos.  Accentuant  el  fet  de  ser  socioculturals  i  no socioeconòmics.  Es  pot,  doncs,  involucrar  els  lectors  en  el  disseny  de  les pròpies campanyes i plans de lectura.  

• Cal,  per  tal que  la  davallada  sigui  la menor  possible,  crear  un  entorn  ple  de lectures, un entorn on l’accés a la lectura (a casa, a l’escola, a l’entorn...) sigui el més fàcil possible. És per això que cal observar amb especial cura els entorns on això no es dona ja que a partir d’aquí es poden minoritzar les diferències socials derivades d’aquesta manca d’accés a la lectura.  

• Cal un reenfocament de les lectures i pensar en conèixer allò que llegeixen més que no motivar perquè llegeixin allò que ens agradaria que llegissin.  

• La diferències  entre  lectors  forts  i  febles  són  importants,  especialment  en  la seva manera d’acostar‐se a la lectura:  

o Les 4 debilitats del lector fort:  

Encasellament. 

Inestabilitat. 

Aïllament. 

Inseguretat. 

o Les 4 debilitats del lector feble:  

Manca de referents. 

Desorientació. 

Fràgil. 

Dificultat de lectura. 

• El  lector  adolescent  es  demostra  com  a  especialment  social  ja  que  està construint la seva personalitat a partir d’allò que és la seva comunitat. Aquesta característica s’ha de demostrar com la porta d’entrada a les lectures: el lector adolescent a Internet és promotor de lectura.  

• Algunes estratègies:  

o Crear vincles emocionals amb la lectura. 

o Ser molt intencionals en les estratègies. 

o Personalitzar les estratègies. 

o Ser constants en l’aplicació de les estratègies, no esporàdiques.  

o Captar el lector feble. 

o Aprofitar la xarxa social per fer comunicat lectora. 

o Obligar a establir enllaços entre lector i família.  

En aquest enllaç es pot accedir el document de suport que va passar en la seva sessió: 

http://www.slideshare.net/mireiamanresa/conferncia‐jornada‐municipis‐lectors 

 

Presentacions 

Els  diferents municipis  van  presentar  propostes  innovadores  i  engrescadores  de  les que tothom en va treure idees interessants per aplicar en el seu propi municipi.  

Les presentacions van ser les següents:  

Almenar 

 

 

II  Jornada  Almenar  Lector:  lectura,  llibres  i  ordinadors.  Es  presenta  la  Jornada ressaltant‐ne  la bona acollida  (més de 100 persones)  i  la presència de Carme Fenoll (Cap  del  Servei  de  Biblioteques  de  la  Generalitat),  de  Pasqual  Izquierdo  (alcalde d’Almenar) i de Neus Arqué (escriptora i blogaire de pro, una de les veus més influents de  la  xarxa).  La  jornada  es  celebrà el dia  12 d’octubre de 2012  a  la  sala Polivalent, annexa al Local Social d’Almenar, de les 9 del matí a les 13h.  

 

 

 

 

Lliçà de Vall 

   

 

Es presenta, per part de la Pilar Collado i la Julieta Sunyol, bibliotecàries de la població, el seu Pla Lector a  les escoles. El Pla Lector ha estat una proposta molt ben acollida pels  centres  educatius,  havent‐se  d’ampliar  cap  a  cursos  on  inicialment  no  estava prevista la seva aplicació. El Pla Lector consisteix en una presentació animada (menús o viatges, per aula, de llibres que posteriorment es deixen en préstec a cada classe a fi i efecte que els infants i joves els llegeixin.  

 

 

Mollerussa 

 

En el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, celebrat a Mollerussa, es va fer  la  I Marató de Lectura en veu alta. Per  la Marató es va buscar un  tema comú de lectura  i  enguany,  aprofitant  el  tema  de  l’exposició  temàtica  del  ClijCAT,  es  van seleccionar llibres d’animals. El dia 10 de maig, durant tot el dia, 300 lectors van llegir ininterrompudament  llibres,  amb  la  participació  de  nens  i  nenes  de  les  escoles  de Mollerussa, mares  i pares,  i altres entitats de  la població. Es va comptar, així mateix, amb més de 900 persones de públic.  

 

 

Súria 

   

 

Un magnífic reportatge ens mostra  la diada de Sant Jordi 2012 celebrat al poble. Una jornada diferent on cal remarcar la participació de nombrós públic en activitats com la biblioteca al  carrer,  lectures  en  veu alta, etc.  L’activitat es  valora molt positivament especialment per  la  implicació de diverses entitats,  així  com dels pares  i mares que aconseguiren no carregar de més feina a  les escoles, ans al contrari. I és que  la suma d’esforços va aconseguir una diada diferent i més dinàmica.