resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

20
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945) 1.Els feliços anys vint 1.1. Els EUA primera potencia mundial Estats Units va sortir molt beneficiat de la 1a GM a diferència de la resta de participants. En acabar la guerra eren la primera potència econòmica i financera mundial, així que van envair els mercats internacionals. A més es van fer rics gràcies als prèstecs de guerra, i la banca americana es va convertir en la principal inversora. LA PROSPERITAT AMERICANA El creixement es va perllongar fins deu anys despres, gràcies a la producció de béns. Les noves fonts d’energia, van generar noves indústries i nous mitjans de comunicació. Apareix el treball en cadena i amb l’augment dels salaris sorgeix la societat de consum. 1.2. L’american way of life El model de vida americà es fonamentava en el consum individual i els mitjans de comunicació. Van apareixer els espectacles de masses. 1.3. Les dificultats europees En canvi els països europeus es trobaven en una situació precària, sobretot per Alemanya a causa del tractat de Versalles i la infravalorització del marc. Aquesta va millorar gracies a plans i acords firmats amb EEUU. 2.La crisi del 1929 i la Gran Depressió 2.1. El Crac Borsari del 1929

Upload: 0andygome99

Post on 07-Dec-2015

219 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Resum de:9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)10. LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL (1898-1939)12. ELS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975)

TRANSCRIPT

Page 1: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)

1.Els feliços anys vint

1.1. Els EUA primera potencia mundial

Estats Units va sortir molt beneficiat de la 1a GM a diferència de la resta de participants. En acabar la guerra eren la primera potència econòmica i financera mundial, així que van envair els mercats internacionals. A més es van fer rics gràcies als prèstecs de guerra, i la banca americana es va convertir en la principal inversora.

LA PROSPERITAT AMERICANA

El creixement es va perllongar fins deu anys despres, gràcies a la producció de béns. Les noves fonts d’energia, van generar noves indústries i nous mitjans de comunicació. Apareix el treball en cadena i amb l’augment dels salaris sorgeix la societat de consum.

1.2. L’american way of life

El model de vida americà es fonamentava en el consum individual i els mitjans de comunicació. Van apareixer els espectacles de masses.

1.3. Les dificultats europees

En canvi els països europeus es trobaven en una situació precària, sobretot per Alemanya a causa del tractat de Versalles i la infravalorització del marc. Aquesta va millorar gracies a plans i acords firmats amb EEUU.

2.La crisi del 1929 i la Gran Depressió

2.1. El Crac Borsari del 1929

La prosperitat econòmica americana va arribar a la seva fi el 1929 quan es va enfonsar la borsa de Nova York a causa de:-La sobreproducció.-L’especulació borsària, que va fer pujar molt el preu d’accions que no responien al creixement real dels beneficis de les indústries.Molts accionistes eren conscients de la situació, i per desconfiança, el 24 d’octubre del 29 (Dijous Negre) tothom va voler vendre les seves accions però ningú les volia comprar. (Enfonsament de la Borsa)

2.2. La Gran Depressió

A causa del crac de la borsa, va sorgir una crisi bancària, que va provocar una recessió econòmica generalitzada. Va disminuir el consum, i molts bancs i fàbriques van tancar, enviant a milions de persones a l’atur, es a dir, a la

Page 2: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

misèria. Des dels Estats Units la crisi es va estendre a tot el món ja que les empreses i els bancs nacionals, es van retirar dels països estrangers.

2.3. La Lluita contra la crisi

Per recuperar l’economia, Franklin D. Roosevelt va proposar el New Deal, que defensava la intervenció de l’Estat:-Econòmic: es va ajudar a empreses privades i es va establir un control sobre els bancs.-Social: es va lluitar contra l’atur amb diverses mesures.A Europa, l’any 1933 es va fer una Conferència Internacional a Londres. Molts països van confiar en la intervenció de l’estat, que va adoptar mesures proteccionistes, va ajudar a controlar els preus, va augmentar els salaris i va fer oferts públiques d’ocupació.

3. El feixisme italià

3.1. Itàlia a la postguerra

La Gran Guerra va deixar greus seqüeles humanes i econòmiques. Els acords de pau no van beneficiar el país, i per tota Itàlia es va estendre decepció i inestabilitat política. La crisi economica va generar una forta tensió social i al nord es va desenvolupar un moviment vaguista, i d’altres actes revolucionaris. Per por a una revolució social, tots aquests van ser reprimits.

3.2. L’ascens del feixisme

En aquesta situació sorgí Benito Mussolini, que el 1919 va crear els fasci de combat, que reprimien l’auge del moviment obrer de forma violenta. Més tard, aquests es van convertir en el Partit Nacional Feixista, que amb un discurs populista es presentava com la solució per aturar els moviments revolucionaris. Va comptar amb el suport dels grups més conservadors, com la burgesia, l’església catòlica o el monarca, entre d’altres. A les eleccions del 22, el partit obtingué 22 de 500 diputats, però Mussolini va demostrar la seva força organitzant la marxa sobre Roma, on hi van participar 300000 camises negres, i pel qual el monarca va haver de nomenar Mussolini cap de govern.

3.3. La dictadura feixista

La dictadura constà de dues fases:-Entre 1922 i 1924, es van restringir les llibertats i perseguir els seus adversaris.-Després de les eleccions de 1924, guanyades per Mussolini, es va establir un règim autoritari.El nou règim atorgava prioritat a l’Estat sobre els individus, que havien d’acceptar el govern de les elits. Rebutjava la democràcia i defensava un estat totalitari, on Mussolini gaudia de plens poders. La resta de partits i les eleccions van ser prohibits i els sindicats es van substituir per un sistema de corporacions. El parlament es va convertir en la Cambra dels fasci i de les corporacions. S’exercia un fort control de la societat i es defensava una política

Page 3: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

econòmica autàrquica. Mussolini va prometre la creació d’un nou imperi amb un abast similar a l’Imperi Romà.

4. La instauració del nazisme a Alemanya

4.1. La república de weimar

El 1918, després de la derrota d’Alemanya a la 1a GM, Guillem II va abdicar i es va establir la República de Weimar. Es va elaborar una constitució demòcrata i els resultats electorals van donar el govern a una coalició dels tres partits més compromesos amb la democràcia. La república va haver d’assumir la derrota militar i les conseqüències del tractat de Versalles: atur, misèria, crisi... El 1923 alemanya no va poder pagar i França va ocupar el Rhur com a garantia. Al país es van enfrontar els grups més radicals, revolucionaris d’esquerra contra grups d’extrema dreta, que pretenien aconseguir el poder per la força.

4.2. Hitler i el partit nazi

Adolf Hitler, un soldat austríac que no havia acceptat la derrota Alemanya, va esdevenir el líder del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya. Al 1925 a la presó va escriure Mein kampf on expressava els seus ideals de dretes. Va usar unes tàctiques populistes i sensacionalistes, acusant com a culpables de la crisi als jueus, als demòcrates i als comunistes. El partit nazi va escollir la greu gammada sobre un fons vermell com a símbol i es va dotar de les Seccions d’assalt i les Seccions de Protecció (SS) per mantindre l’ordre social davant l’agitació revolucionària.

4.2. El nazisme al poder

A partir dels plans d’ajuda americans la situació va millorar suaument, però a partir del 29, les conseqüències van ser desastroses a nivell social i econòmic. El malestar general va fer que la gent optés per partits extremistes. A les eleccions del 32, el partit nazi va guanyar, però va convocar unes altres el 33, on va aconseguir el 44% dels sufragis. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich.

5.El III Reich alemany

5.1. El totalitarisme nazi

El 1934 els nazis van convertir Alemanya en una dictadura. Totes les formes de democràcia van ser abolides i els obrers van ser cridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball. Alemanya es va convertir en un estat policial i el 1933 es van crear els primers camps de concentració.

5.2. L’homogeneïtzació social

El partit nazi es basava en la superioritat de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista. Tota la cultura i l’art havien de seguir les consignes nazis.

Page 4: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

Per mantenir la puresa racial, es van perseguir els jueus. La dona va quedar en un paper social molt marginal, limitat al de mestressa de casa.

5.3. Autarquia i Rearmament

L’estat nazi va plantejar la unió de tots els pobles de parla alemanya en un únic estat. (espai vital). El Reich va proposar un rellançament econòmic per preparar Alemanya per la guerra. Tenia com a objectiu l’autarquia econòmica i es va donar prioritat a la indústria de l’armament. Per reduir l’atur es van construir obres públiques. Alemanya va crear un exèrcit poderós (Wehrmacht) i una aviació moderna (Luftwaffe). Amb tot preparat, Hitler va veure clar el camí per aconseguir un gran imperi. La guerra estava a punt de començar.

6.Causes i contendents de la 2a GM

6.1. Les causes del conflicte

El règim feixista italià i nazi van seguir una política expansionista. Van reforçar l’exèrcit i van dur a terme una cursa d’armaments. Van trobar com a aliat Japó, que volia expandir-se a Àsia, ocupada per colònies franceses i britàniques. França i UK defensaven una política d’apaivagament mentre que EEUU en mantenia una d’aïllament. La SDN no va donar un clima d’entesa, i va ser abandonada per Alemanya i Japó el 1933 i per Itàlia el 1936.

6.2. La marxa cap a la guerra

-Japó va ocupar Manxúria el 31 i el 37 va iniciar la invasió de Xina.-Itàlia va ocupar Etiòpia el 1935 i va envair Albània.-Itàlia i Alemanya van intervenir en la G. Civil espanyola.-El 36, en contra del tractat de Versalles, es va remilitaritzar la regió de Renània-El 38, Alemanya va ocupar Àustria. Mesos més tard va exigir a Txecoslovàquia el territori dels Sudets, poblat per una minoria alemanya.França i UK van convocar la Conferència de Munic (1938) per frenar alemanya, però van claudicar davant les promeses de frenada de Hitler. Com a resultat, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat i Eslovàquia va passar a ser un Estat satèl·lit alemany.

6.3. Les aliances i l’esclat bèl·lic

Entre el 36 i el 39, es van dur a terme una sèrie de pactes, que unien els tres països (Alemanya, Itàlia i Japó). El 39, Hitler va reclamar a Polònia el corredor de Danzig. Els aliats van firmar un tractat defensiu amb Polònia. Per evitar d’aliança de la URSS amb els aliats, es va firmar el pacte germanosoviètic, pel qual es deia que els dos països no entrarien en conflicte mutu i assegurava el domini dels estats bàltics a Rússia. El 39, Alemanya va envair Polònia, fet que va desencadenar la declaració de guerra al país per part de França i UK.

Page 5: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

7. Europa sota el domini nazi (1939-1941)

7.1. Les grans ofensives alemanyes

A partir de la invasió de Polònia, es va iniciar la guerra llampec, on l’exèrcit avançava ràpidament. Tal i com havien acordat, Rússia es va quedar amb mitja Polònia. Els aliats van bloquejar l’entrada de ferro noruec, i els nazis van envair Dinamarca i Noruega. El 1940, només UK resistia a Alemanya. Per preparar un possible desembarcament, la Luftwaffe va bombardejar els ports i ciutats britàniques a la batalla d’Anglaterra, on es va fomentar molt la resistència aliada. Finalment, UK va impedir el desembarcament i Hitler va bloquejar les illes Britàniques, que va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per impedir el subministrament a UK.

7.2. La mundialització del conflicte

A partir de 1941, la guerra es va expandir més enllà d’Europa. Diversos territoris van ser conquerits, i el juny d’aquell mateix any, es va dur a terme l’operació Barba-roja, on les tropes nazis van entrar amb facilitat fins les portes de Leningrad i Moscou. L’expansió Japonesa al pacífic va fer que EEUU tallés el subministrament d’acer i petroli al Japó, fet que va provocar l’atac a Pear Harbor, motiu pel qual EEUU van declarar la guerra a Japó.

7.3. El sotmetiment dels països ocupats

Els alemanys van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, Estats satèl·lits i territoris ocupats. Els territoris ocupats estaven obligats a ajudar en la guerra a Alemanya i proveir de treballadors les indústries alemanyes. Els alemanys van trobar col·laboracionistes, i contraris al nazisme, que van organitzar una resistència i clandestinament lluitaven amb els aliats. Els nazis, mitjançant la Gestapo i la SS van sembrar un règim de violència i terror, on es va exportar massivament als contraris al règim o jueus als camps de concentració.

8.Les grans ofensives aliades (1942-1945)

8.1. L’esforç de guerra aliat

Al 1942, de l’entrada de EEUU i l’URSS, la guerra va fer un gir. Els nord americans van frenar el progrés japonès al Pacífic i va iniciar la reconquesta. Al nord d’Àfrica es van frenar les ofensives nazis i es va convertir en la plataforma per l’inici de la invasió aliada d’Itàlia. Després del fallit assalt d’Stalingrad, els soviètics van passar a l’ofensiva, on van recuperar Ucraïna i van recuperar Leningrad.

8.2. L’alliberament d’Europa

Des de llavors, els aliats van començar la seva ofensiva. El 1943 van conquerir el sud d’Itàlia i Mussolini va ser deposat. Els nazis van envair Itàlia i van alliberar Mussolini, a qui van posar al capdavant de la República Social Italiana.

Page 6: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

L’alliberament d’Europa es va iniciar amb el desembarcament anglonord-americà de Normandia, a partir del qual es va alliberar part de França i es va entrar a Alemanya. Els russos van expulsar els alemanys de Polònia, Romania i Bulgària. Els dos exèrcits van iniciar l’ocupació d’Alemanya i es van trobar a l’Elba el 26 d’abril de 1945. Hitler es va suïcidar mesos després i Alemanya va capitular.

8.3. El final de la guerra al pacífic

La reconquesta americana dels territoris ocupats estava gairebé finalitzada, però el Japó mantenia una resistència, simbolitzada pels kamikazes. Malgrat les pressions militars dels EEUU, el president Truman va decidir llençar la bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945. Davant l’horror nuclear, Japó va capitular i la 2a GM va acabar.

9. Les coseqüències de la guerra

9.1. L’impacte de la guerra

En acabar la guerra, Europa estava destrossada, i de les seves runes van aparèixer com els grans vencedors del conflicte EEUU i l’URSS. S’estima que van morir uns 50 milions de persones, quasi la meitat dels quals corresponien a l’URSS. Les destruccions materials van ser molt importants i van beneficiar als països que havien quedat al marge del conflicte. La guerra va deixar un impacte moral profund, ja que el coneixement de l’holocaust jueu i les conseqüències de la bomba atòmica van deixar un trauma en la població.

9.2. Les conferències de pau

Els tres grans aliats es van reunir per primer cop a la Conferència de Teheran (1943), on es van prendre mesures per accelerar el final de la guerra. El segon cop va ser a Jalta (1945) on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya. El tercer cop va ser a Potsam (1945) despres de la derrota d’Alemanya, on es van tractar diversos temes referents a aquest país, i es van fixar les seves línies de fronteres. En aquesta trobada es va evidenciar la diferència ideològica entre EEUU (capitalista) i l’URSS (comunista). Les dues potències es van començar a acusar mútuament i Europa es va dividir en l’est, alliberat pels soviètics, i en l’oest, alliberat pels americans. Finalment, al 1946 es va fer la conferència de París, on es va reordenar definitivament el mapa europeu.

9.3. La creació de l’ONU

A la conferència de San Francisco es va crear l’ONU, on els estats membres estan representats en l’assemblea general, amb objectius:-Manteniment de la pau internacional.-Defensa dels drets humans.-Cooperació entre els pobles impulsats per organismes especialitzats.-Dret dels pobles de disposar d’ells mateixos.

Page 7: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

10. LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL (1898-1939)

4. De la monarquia a la República

4.1. La proclamació de la república

El 1931, es van convocar eleccions generals, on es va reflectir el desig de canvi de la població, i va guanyar a gran part de la península amb majoria una coalició de partits republicans socialistes. En vista de les expectatives, Alfons XIII va marxar a l’exili. La república espanyola es va proclamar.

4.2. El govern provisional

Aviat es va formar un govern provisional d’esquerres, que va impulsar unes primeres reformes:-Amnistia general per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.-Lleis socials per millorar la situació dels treballadors.-Establiment de la Generalitat provisional de Catalunya.-Nova ordenació electoral.El nou govern va haver d’afrontar situacions difícils, com la crema de convents, les vagues obreres... El juny del 31, es van convocar eleccions a corts constituents, on van guanyar els republicans, que van redactar una constitució que es va aprovar al desembre del mateix any.

4.3. La constitució del 31

La constitució tenia un caràcter democràtic i progressista, però no comptava amb el recolzament de la resta de partits. Tenia els següents principis:-Plantejava els governs autònoms.-El poder residia en les corts, el consell de ministres i el president de la República. S’estableix sufragi universal mixt.-Proclamava la aconfessionalitat de l’Estat.-Reconeixia els drets individuals i s’establien llibertats públiques que garantien igualtat.Es va nomenar Alcalá Zamora president de la República i a Manuel Azaña president del govern.

5. El bienni reformista (1931-1933)

5.1. Les reformes republicanes

El nou govern va emprendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat, mitjançant una sèrie de reformes.Es va emprendre una reforma militar que dinamitzava la institució endarreria tècnicament.Una reforma religiosa, que volia disminuir el pes de l’Església catòlica a la societat i la seva influència en l’educació.Una reforma educativa que promovia una educació laica, obligatòria i gratuïta.

Page 8: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

Una reforma territorial que reconeixia la pluralitat d’Espanya i iniciava una descentralització de l’Estat.Una reforma agrària que pretenia posar fi al latifundisme i a l’atur dels jornalers.

5.2. L’oposició a les reformes

DES DEL CONSERVADORISMEVa haver de fer front als grans propietaris, a l’Església catòlica, a l’exèrcitm i a amplis sectors de les classes altes. El 32 Sanjurjo va intentar un cop d’estat que va ser evitat pel govern. Les dretes es van agrupar en:-La confederación española de derechas autónomas.-Els monarquics.-La falange española, feixista i liderada per Primo de Rivera.

DES DE L’OBRERISMEAlguns anarquistes van apostar per la insurrecció armada. Per implantar el comunisme llibertari es van dur a terme aixecaments obrers i pagesos, que van ser tant fortament reprimits, que el govern es va desprestigiar.

6. La catalunya republicana

6.1. La generalitat provisional

A les eleccions de 1931, esquerra republicana va guanyar, amb Francesc Macià al capdavant. Després de negociar, es va crear la Generalitat, i per un referèndum, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia.

6.2. L’estatut d’Autonomia del 32

L’estatut aprovat el 32, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins Espanya i proclamava la cooficialitat de les dues llengües. Les institucions eren el Parlament, el govern de la Generalitat i el President.

6.3. Les forces polítiques

L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament van ser el 20 de novembre del 32, on va guanyar ERC. Lluís companys va elegit president del Parlament i Francesc Macià, president de la Generalitat. Càrrec que ostentaria Companys, després de la mort de Macià el 33.

6.4. L’obra de la generalitat

La generalitat va continuar la política iniciada per la Mancomunitat de Catalunya. Va desenvolupar les competències que li oferia el nou estatut, va resoldre els problemes dels pagesos rabassaires, va reglamentar les condicions laborals, va millorar les condicions laborals de l’ensenyament i es va normalitzar el català, amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

Page 9: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

7. El bienni conservador i el front popular (1933-1936)

Després de les fortes repressions als aixecaments populars per part del govern, Azaña va dimitir, i Zamora va convocar noves eleccions al 33.

7.1. Els governs de dretes

Les eleccions van ser guanyades pels partits de dretes i de centre, liderats per Lerroux, primer del Partit Radical. El nou govern va parar totes les reformes anteriors i va amnistiar els revoltats del cop del general Sanjurjo. Davant aquesta situació, les institucions van instar una revolució social per evitar el feixisme. A Catalunya, la generalitat va impulsar la llei de contractes de conreu, que va ser declarada anticonstitucional.

7.2. Les revoltes de l’octubre del 1934

Les tensions van fer que es convoqués una vaga general que a asturies i a catalunya va provocar moviments insurreccionals.A Astúries va tenir un caràcter social, on la gent va proclamar la revolució social i va ser durament reprimida.A Catalunya, Companys va proclamar l’Estat Català dins la República. El moviment va ser ràpidament reprimit. Es va empresonar el president i es va suspendre l’Estatut d’Autonomia.

7.3. El front popular (1936)

Les desavinences entre partits i els escàndols de corrupció van fer que es convoquessin noves eleccions el 36. Les esquerres van organitzar el front popular i les dretes una coalició. A catalunya es va crear el Front Català d’Ordre, de caràcter conservador. Guanyà el front popular, que va nomenar cap de la república a Azaña i president a Quiroga. Aquest van reprendre els camins del 33 i van restablir l’E. De Catalunya, el del País Basc i el de Galícia.

7.4. La preparació del cop d’Estat

La divisió entre dretes i esquerres va sembrar un clima d’enfrontament que va provocar la mort de membres polítics dels dos bàndols. Aquesta situació de violència mútua, va fer que forces contraries a la república interrompessin per les armes el procés reformista republicà.

8. L’esclat de la Guerra Civil

8.1. Del cop d’estat a la Guerra Civil

El 17 i 18 de juliol del 36, a gairebé tota Espanya, es va protagonitzar un cop d’Estat de caràcter antirepublicà. Josè Giral, nou cap de govern, va armar les

Page 10: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

milícies i al front popular. L’aixecament triomfà al nord d’Àfrica, a les illes (menys Menorca) i al centre d’Espanya. A la resta del territori, fracassà.

8.2. La internacionalització del conflicte

L’esclat de la guerra civil va assolir una repercussió internacional, a causa de la tensa situació política Europea. El conflicte va ser vist com el primer escenari en què es van enfrontar les forces que van combatre a la 2a GM. (demòcrates i feixistes). Molts països van seguir el comitè de No-intervenció, però els governs feixistes van donar ajut als franquistes. L’ajuda internacional els va proporcionar tropes, i vehicles pel combat (destaca Legió Còndor). La “no-intervenció va perjudicar la República, que només va rebre ajuda militar de l’URSS. La república va rebre ajuda de les Brigades interacionals (voluntaris per combatre els insurrectes), que van ajudar a la defensa de Madrid i altres fronts, fins que es van retirar el 38.

9. Les dues zones enfrontades

9.1. La zona republicana: la revolució social

El fet que la defensa de la República estigués en mans dels militants dels partits i els sindicats va provocar una situació revolucionària i el col·lapse de l’Estat republicà.

EL PROCÉS DE COL·LECTIVITZACIONS I LA REVOLUCIÓ SOCIALEl govern republicà va dissoldre l’exèrcit i va confiar la defensa de la República a les milícies voluntàries de partits i sindicats d’esquerres. (comitès obrers (dirigir l’esforç bèl·lic i la vida a la rereguarda)). A Barcelona es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes. A Espanya es va dur a terme una persecució religiosa.

ELS INTENTS DE CONTROLAR LA SITUACIÓPer controlar la situació, Companys va presidir amb presència de grups revolucionaris, i a Madrid, Largo Caballero el va imitar. En un esforç per guanyar la guerra es va organitzar un Exèrcit popular, format per les milícies voluntàries.

ELS FETS DE MAIG DEL 37 I EL GOVERN DE NEGRÍNEls fracassos militars dels republicans, es va prioritzar la victòria i l’esforç bèl·lic. El socialista Juan Negrín va formar un nou govern comunista, que va proposar un acord de pau mitjançant els Tretze Punts a Franco. Davant la negativa d’aquest, va defensar la resistència a ultrança contra els insurrectes.

9.2. La zona insurrecta: la dictadura militar

A la zona rebel, tots els esforços estaven posats en guanyar la guerra.

LA GÈNESI DE L’ESTAT FRANQUISTA

Page 11: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

El 36, La Junta de Defensa va nomenar Franco generalíssim i cap de govern i li va atorgar plens poders. Seguia els ideals feixistes i concentrava tot el poder en Franco. Aquest partit va posar fi a totes les reformes republicanes i va prohibir la resta de partits i sindicats.

UNA REPRESSIÓ SISTEMÀTICAA les zones franquistes, es van dur a terme persecucions contra els partits i sindicats del Front Popular i sospitosos de simpatitzar amb la causa republicana, amb l’objectiu de sembrar pànic i evitar oposicions al nou estat.

10. L’evolució bèl·lica (1936-1939)

10.1. El desenvolupament del conflicte

La guerra va estar gairebé sempre dominada pels rebels. I els republicans es limitaven a frenar l’exèrcit enemic.

L’AVANÇ CAP A MADRIDAl llarg del 36, els rebels van anar conquerint des del sud fins arribar a Madrid, on van perdre la batalla, junt amb la de Jarama i la de Guadalajara. Aquest motiu va fer avançar les tropes al nord.

LA BATALLA DEL NORDEntre abril i octubre del 37 es va lliurar la batalla del Nord. El domini de l’aire franquista va accelerar la conquesta de la zona nord peninsular, tot i haver-hi algunes ofensives republicanes a Santander o Astúries.

LA BATALLA DE L’EBRE I LA CAIGUDA DE CATALUNYADesprés de l’ofensiva republicana sobre Terol el desembre del 37, les tropes van avançar sobre Lleida i van arribar al Mediterrani, deixant així aïllada a Catalunya del territori republicà restant. Per evitar l’avanç franquista, totes les forces republicanes es van concentrar a la batalla e l’Ebre, vençuda el 38 pels franquistes. Des de llavors, Catalunya va ser ràpidament conquerida, el 39 van arribar a la frontera francesa.

LA FI DE LA GUERRAEl govern de Negrín va intentar resistir amb Madrid i la zona centre d’Espanya, però després d’una negociació fallida amb Franco, les tropes rebels van ocupar la resta de territori i l’1 d’abril de 1939, es va anunciar la fi de la guerra.

10.2. Conseqüències de la Guerra

-Pèrdues demogràfiques i econòmiques. Es calcula que van morir unes 550000 persones, i es van exiliar prop de 470000 a Europa i Amèrica llatina. La producció agrària i industrial va disminuir fortament.-Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques, ja que Franco va imposar una dictadura militar.-Ruptura de la convivència. La divisió entre vencedors i vençuts es va mantenir tot el franquisme, que es va oposar a qualsevol intent de reconciliació i retorn dels exiliats.

Page 12: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

12. ELS ANYS DEL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975)

1. El franquisme: una dictadura militar

1.1. Un règim polític totalitari

El nou règim antidemocràtic i antiliberal, era governat per potestat absoluta per Francisco Franco, el “Caudillo” d’Espanya. Es van suprimir totes les llibertats individuals i col·lectives. Es van prohibir tots els partits i sindicats, llevat de la Falange Española Tradicionalista i las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista dels quals Franco n’era el cap. Les cultures nacionals no castellanes van ser reprimides i perseguides.

1.2. Els Suports socials del franquisme

Van ser els que amb la República van témer pels seus privilegis. La gran burgesia va tenir plena llibertat per exercir el seu domini econòmic. L’exèrcit, en acabar la guerra, els seus comandaments exercien càrrecs polítics o llocs a les empreses públiques. L’Esglèsia va ser beneficiada en tots els sentits: Matrimoni i ensenyament religiós, subvencions...

1.3. Les relacions exteriors

Podem identificar tres etapes:-El 1939, Espanya va donar el seu suport a les potències de l’Eix, a les que va ajudar amb la División Azul, que va retirar quan la situació va ser desfavorable el 43.-El 1945, després de la derrota feixista, va iniciar una etapa d’aïllament internacional. El règim va ser condemnat per l’ONU el 1946.-L’aïllament es va trencar el 53 quan Espanya va pactar amb Estats Units i va signar un concordat amb la santa Seu. Això va suposar el reconeixement del franquisme i el seu assentament definitiu. A la guerra freda, Franco va ser fidel a EEUU, en contra de l’URSS.

2.La postguerra: misèria i repressio (1939-1957)

2.1. Els efectes de la Guerra Civil

Catalunya, com la resta d’Espanya, havia quedat devastada i la vida quotidiana venia marcada per la carestia d’aliments i la pobresa. Al mateix temps, va ser una època d’enriquiment pels que s’aprofitaven de la misèria de la majoria de la població.

2.3. Intervencionisme i autarquia

La política de la postguerra franquista va venir marcada per un gran intervencionisme de l’estat en tots els àmbits. L’aïllament va marcar un camí

Page 13: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

cap a l’autarquia, mitjançant una política proteccionista, on es va crear el Instituto Nacional de Industria (INI)

2.3. L’estancament de l’economia

L’autarquia va ser molt negativa per al creixement econòmic espanyol, que va trigar molts anys a recuperar-se. Els preus es van disparar i els salaris creixien lentament, mantinguts per sota dels preus. Als 50 es van introduir reformes, que van trigar una dècada a fer-se notar.

2.4. Racionament i barraquisme

A partir de 1939, el govern va imposar el racionament dels productes bàsics. Aviat es va desenvolupar el mercat negre (estraperlo). Els estraperlistes eren pagesos que volien guanyar-se la vida millor amagant part de la collita però sobretot els grans especuladors. Es va desenvolupar el barraquisme, pel qual milers de persones havien de viure en infrahabitatges als extraradis de les ciutats grans.

2.5. Repressió política i cultural

La situació s’agravava per la persecució dels enemics del nou règim. En els primers anys van ser jutjats en consell de guerra unes 90000 persones. Una de les víctimes de la repressió va ser Lluís Companys, que va ser executat el 15 d’octubre de 1940. A Catalunya, la repressió va anar dirigida sobretot a les manifestacions públiques de la cultura i llengua locals.

3.Els tecnòcrates: una nova orientació econòmica (1957-1973)

3.1. El canvi d’orientació econòmica

Durant la dècada dels 50, el fracàs de la política autàrquica era evident, així que des de llavors, la política econòmica es va anar liberalitzant. No va ser suficient i es va plantejar una reorientació econòmica total.

3.2. Una nova elit dirigent

Per fer efectiva la reorientació, va ser essencial al 1957 l’entrada al govern de persones de l’Opus Dei, que van aportar criteris econòmics més tècnics i modernitzadors. Els tecnòcrates volien iniciar una política econòmica que possibilités l’apropament d’Espanya a Europa i que permetés el desenvolupament industrial. Per fer-ho possible, es van eliminar els símbols feixistes i es van crear varies lleis. Per assegurar la seva continuïtat, Franco va acceptar el 1969 com a rei Alfons XIII.

3.3. El pla d’estabilització (1959)

Amb l’entrada dels tecnòcrates, es va instaurar el pla d’estabilització, amb l’objectiu d’aconseguir una economia vinculada als circuits internacionals i amb un pes gran de la iniciativa privada. Per fer-ho es va actuar en:

Page 14: Resum 2a guerra mundial y guerra civil espanyola

-Estabilització de l’economia.-Liberalització interior.-Liberalització exterior.D’altra banda, es va posar en marxa els anomenats plans de desenvolupament (1964-1975), que fonamentarien el desenvolupament industrial i disminuirien els desequilibris entre les regions espanyoles.

3.4. L’auge econòmic

Entre 1959 i 1973, a causa de les reformes, Espanya va viure un fort període de creixement (desenvolupisme), on la producció industrial es va disparar, es va renovar el sector agropecuari, van aparèixer el serveis (turisme), i el comerç exterior va augmentar fortament. A conseqüència del creixement, la renda nacional es va incrementar i els salaris i el poder adquisitiu va augmentar.

3.5. Un creixement desequilibrat i dependent

Va ser reconegut com el “miracle econòmic espanyol”, producte dels encerts del franquisme, tot i que actualment es sàpiga que és mentida. L’auge econòmic europeu i americà va permetre l’exportació i l’emigració, fet que va beneficiar encara més l’economia junt amb el turisme i les inversions estrangeres. El creixement va consolidar una economia molt dependent de l’exterior, amb grans desequilibris territorials ja que l’activitat es concentrava en algunes regions.