LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN ELS ANIMALS

Es caracteritza per:

-Intervenen dos individus: gàmetes masculins o espermatozoides (testicles) i les gàmetes femenins o òvuls (ovaris).

-Amb la unió d’una cèl·lula masculina i una altra femenina s’obtenen nous individus.

- Els nous individus tenen característiques dels progenitors, però no són idèntics a cap dels dos.

TIPUS DE FECUNDACIÓ

-Externa: es realitza fora dels cossos dels progenitors. El mascle i la femella alliberen els òvuls i els espermatozoides perquè es trobin i es fecundin. És el cas dels animals aquàtics.

- Interna: té lloc dins del cos de la femella. El penis s’introdueix a la vagina de la femella, que es converteix en una cèl·lula que s’anomena zigot. Després es divideix i es converteix en un embrió que serà el que formarà un nou individu.

DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ

- Ovípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior d’un ou, fora del cos de la mare. Es el cas de la majoria d’invertebrats, alguns peixos, els amfibis, els rèptils i els ocells.

- Vivípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior del cos de la mare, a l’úter. Es el cas del mamífers.

-Ovovivípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior d’un ou dins del cos de la mare. És el cas d’alguns vertebrats i invertebrats.

DESENVOLUPAMENT DE LA CRIA.-Directe: les cries al néixer s’assemblen molt als seus

progenitors i el desenvolupament es fa amb un augment de mida de la cria i la maduració de l’aparell reproductor. És el cas dels rèptils els ocells i els mamífers.

-Indirecte: les cries són força diferents als adults, s’anomenen larves. Per completar els seu desenvolupament es fan una sèrie de canvis anomenats metamorfosi. És el cas dels invertebrats, peixos i amfibis.

METAMORFOSI-Senzilla: les larves s’anomenen nimfes i per créixer experimenten una sèrie de mudes de pell, és el cas de molts invertebrats peixos i amfibis.

-Complexa: la larva a més de mudes experimenta una sèrie de transformacions. Ha de passar un període immòbil en un capoll o embolcall, aquesta fase s’anomena pupa o crisàlide. És el cas d’alguns insectes com els escarabats, les papallones i les mosques.

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN LES PLANTES

Es caracteritza per:

-Els gàmetes masculins es troben dins dels grans de pol·len que es formen a les anteres dels estams. Cada gra de pol·len té dos gàmetes.

-Els gàmetes femenins es troben en els òvuls que es formen a l’ovari

Gàmeta masculíGàmeta femení

LA POL·LINITZACIÓ És el transport dels grans de pol·len des de l’antera d’una flor fins al pistil d’un altre. Pot ser:

-Anemòfila: Quan el pol·len es transporta pel vent. És el cas de les plantes amb flors poc vistoses, com el blat, l’avellaner, el roure i el pi.

- Entomòfila: Quan la pol·linització la fan els insectes que transporten el pol·len i el duen enganxat als seus cossos. És el cas de flors vistoses, com la margarida, l'ametller, el roser i la ginesta.

LA FECUNDACIÓ, LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR I EL FRUIT

Quan un gra de pol·len va a parar sobre el pistil d’una flor de la mateixa espècie aquest desenvolupa un tub pol·línic que baixa per l’estil fins arribar a l’ ovari. Els dos gàmetes masculins baixen pel tub pol·línic troben els gàmetes femenins i es produeix una doble fecundació.

-Un dels gàmetes masculins i el gàmeta femení s’uneixen i formen la cèl·lula ou que donarà lloc a l’embrió de la llavor. L’embrió té una petita arrel o radícula, una tija i una o dues fulles anomenades cotilèdons.

-L’altre gàmeta masculí s’uneix amb el nucli de les altres cèl·lules on hi ha l’òvul i formen l’albumen que és una reserva nutritiva que s’emmagatzema als cotilèdons.

Després de la fecundació el pistil es fa gran i es transforma en fruit, que protegeix i guarda la llavor.

Formació del fruit i de la llavor

LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Si les llavors cauen sobre un sòl a unes condicions ambientals d’humitat i temperatura adequades, germinen: es nodreixen de l’albumen i l’embrió comença a créixer fins que es converteix en una planta capaç de fer la fotosíntesi i d’alimentar-se per si mateixa.

Cicle biològic d’una planta

FIMarina Gea Lara Cabrero

2 ESO A