Potser millor que les paraules parlin alguns llocs i diguin amb molta claredat les nostres foscors.

Vet aquí els significants d’una deixadesa acurada i persistent

On ara brosten les herbes de l'abandonament, humitejava la flaire de l’elixir, sota l’alè dels càntics.

Palmera cabellera esmortida façana decapada a cops de capats

Se suposa que la saba encara circula el regust d’alguna meditació en aquest jardí. Sí, aquest era un preciós jardí.

Façana de mirada perduda.

Tant hagués costat conservar aquests espais? Ara una part, ara una altra, i anar fent. És fàcil veure en altres ciutats i pobles que llocs semblants a aquests són, literalment, mimats. Estimats.

Les taulades, les seves estructures, són entrellats de fusta. De la que el foc n’és tan àvid.