renÉ descartes (1596-1650) jcampman/  · següent, de sobrepart i el futur filòsof va ser educat

Download RENÉ DESCARTES (1596-1650) jcampman/  · següent, de sobrepart i el futur filòsof va ser educat

Post on 14-Oct-2018

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Descartes Marisa

    1

    REN DESCARTES (1596-1650)

    1. El Racionalisme. Caracterstiques generals. (2)

    2. El context histric. (4)

    3. Per qu Descartes s el pare de la Filosofia moderna? (6)

    4. Descartes i la Fsica de Galileu. (7)

    5. Antecedents i significaci del mtode en el context de la filosofia del seu

    temps. (8)

    6. Les regles del mtode. (10)

    7. El dubte. (12)

    8. El resultat del dubte: la primera veritat. El Cogito. (13)

    9. Classes didees en Descartes. (16)

    10. El problema de Du. (17)

    11. L'estructura de la realitat: les tres substncies. (19)

    12. L'sser hum: la uni de cos i nima (23))

    13. Apunts d'tica. (24)

    14. Algunes crtiques a la filosofia cartesiana. (27)

    15. Descartes al segle XX. (27)

  • Descartes Marisa

    2

    1. EL RACIONALISME - CARACTERSTIQUES GENERALS.

    El Racionalisme s la teoria filosfica que inaugura l'poca Moderna. Una definici

    molt ample seria: el Racionalisme s aquella actitud que atorga un valor

    fonamental a la ra. Per duna manera ms restringida, sanomena racionalisme el corrent filosfic del s. XVII al qual pertanyen fonamentalment

    Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz. Habitualment es tendeix a contraposar

    a lEmpirisme que s un corrent filosfic fonamentalment britnic de finals s. XVII

    i XVIII al qual pertanyen autors com Locke, Berkeley i Hume.

    El racionalisme es pot definir globalment com la filosofia que defensa lautosuficincia de la ra com a font de coneixement. Segons Hegel, aquesta

    autosuficincia es pot entendre de dues maneres:

    1. s lafirmaci, segons la qual lexercici de la ra no pot veures limitat per cap

    instncia superior (ni per la religi, ni per la tradici, ni per lautoritat poltica,...etc.). Significa un trencament radical amb la concepci filosfica

    medieval, que subordinava la ra a la fe.

    2. El racionalisme diu que a la ra i noms a ella li pertoca jutjar sobre la

    veritat. La ra s autnoma i autosuficient. Tota veritat ha de ser racional. Noms la ra pot donar-se lleis a s mateixa.

    Ms concretament, racionalista s el filsof que defensa vuit tesis bsiques:

    1.- Confiana en la ra:

    s un element bsic que el racionalisme recull de lherncia cultural del

    Renaixement. Desprs dun perode medieval en qu la ra es va subordinar a la fe, el Renaixement va defensar lautonomia de la ra per sobre de la tradici

    religiosa. La ra t un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la tradici no

    tenen. La ra s el fonament tamb de la cincia i s linstrument a partir del qual

    lhome pot dominar el mn.

    2.- Minusvaloraci del coneixement sensible:

    Aquesta qesti enceta la polmica entre racionalisme i empirisme. Els

    racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar (donar informaci

    falsa, p. ex. els miratges). La sensibilitat no t el caire universal i necessari de la ra i, per tant, no s una bona guia de lacci humana.

    Potser la millor manera d'entendre l'oposici entre el Racionalisme i l'Empirisme

    sigui referir-los a la qesti de l'origen del coneixement. L'Empirisme sostindr

    que tots els nostres coneixements provenen dels sentits, de l'experincia sensible.

    Per la seva part, el Racionalisme estableix que els coneixements vlids i vertaders

    sobre la realitat provenen no dels sentits, sin de la ra. Per als racionalistes, la ra humana s autosuficient. En el Racionalisme i en lEmpirisme la pregunta per

    lsser es subordina a la pregunta pel coneixement

    3.- Linnatisme:

    s lafirmaci segons la qual en la ra humana hi ha idees innates, que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Sn universals (les tenim tots els humans sempre i

    ja) i sn el fonament de qualsevol raonament.

  • Descartes Marisa

    3

    Plat ja havia defensat que en lnima hi ha un coneixement innat de les Idees.

    Descartes segueix la tradici de Plat i Sant Agust (a travs de Sant Anselm) i

    considera que les idees Innates sn evidents per si mateixes.

    Les idees innates centrals per a Descartes sn:

    Idea de Jo. Jo penso = Jo existeixo

    Idea de Du Idea de Mn

    Lexistncia didees innates s un tema polmic perqu els empiristes les neguen

    radicalment. Segons lempirisme no tenim idees innates sin que la ment s una Tabula rasa [llen en blanc]. Aix vol dir que quan naixem, la ment s com un

    quadre en blanc o una capsa buida que es va omplint a partir dexperincies. s

    lexperincia lnic instrument de coneixement. Mentre les idees innates dels

    racionalistes sn iguals en tothom, lexperincia s particular i subjectiva. Per aix hom diu que el racionalisme tendeix al dogmatisme i lempirisme (sobretot Hume)

    tendeix a lescepticisme.

    4.- La matemtica com a model de cincia:

    La matemtica ja havia estat proposada per Plat, com a cincia model, perqu s lnica que t com a guia la demostraci i noms accepta veritats universals i

    calculables. Al dileg Teetet, (190 b-c) Scrates diu que ni tan sols en somnis

    ning gosaria afirmar que el parell s imparell. La matemtica t un caire

    necessari, objectiu, indiscutible. No s cincia de lopini sin del raonament. Descartes recull aquesta tradici. A ms, la matemtica ha estat tamb el model

    de cincia de Galileu. Si ell ha pogut explicar el mn duna manera racional,

    universal i necessria, qualsevol que raoni segons el model matemtic, tamb ho

    podr fer. Amb les matemtiques disposem duna imatge del mn objectiva i reduble a

    frmules que la ra pot comprendre.

    Descartes arribar a dir que les regles del mtode filosfic han de ser tan clares

    com les de les matemtiques i Leibniz afegeix: Vindr un dia que els homes ja no

    discutiran ms; s'asseuran al voltant d'una taula i diran : "calculem!".

    5.- La centralitat del mtode:

    Pensar correctament s pensar ordenadament. Si ens equivoquem en el

    raonament s perqu no ho fem amb mtode, s a dir, amb ordre, pas per pas.

    Etimolgicament, la paraula mtode, que ve del grec, significa cam cap a.... Un mtode s un cam per arribar a la veritat. Els racionalistes diuen que si

    Galileu i la cincia fsica han superat el model medieval de la naturalesa s perqu

    han pensat amb regla, amb mesura, pas a pas, sense confondre desig i realitat.

    Conv recordar que quan Descartes parla de mtode, no distingeix entre el de les cincies fsiques i el de la filosofia, sin que considera, totes dues formes de

    coneixement com eines de coneixement igualment vlides i que han de basar-se

    en els mateixos principis.

    6.- La lluita contra lescepticisme:

    La ra t un caire alhora objectiu (pot superar el dubte) i necessari (no pot ser

    que no existeixi, sense caure en contradiccions). Per a Descartes, l'objectiu de la

    filosofia s mostrar la necessitat de la ra contra qualsevol dubte escptic. Quan

    lescptic dubta de tot ho fa emprant la ra i en conseqncia es contradiu. En

    un mn escptic no hi hauria veritat possible o alternativament no hi hauria

  • Descartes Marisa

    4

    possibilitat de coneixement racional. En conseqncia no hi hauria cincia, ni

    saber rigors. Tots els racionalistes lluiten contra lescepticisme perqu consideren

    que en un mn escptic no hi hauria lloc per a la ra.

    7.-La racionalitat del mn:

    Si la ra s linstrument que t lhome per conixer el mn s perqu el mn mateix s racional. El mn podria ser un atzar; podria haver-hi un univers sense

    cap mena de regles, per observem que en la Fsica hi ha lleis universals i

    necessries. Per tant, entre el mn i lhome hi ha un element en com: ambds

    sn racionals. Tots dos sn expressi duna ra i s per aix que lhome pot

    conixer objectivament.

    8. El mecanicisme:

    El mn s una mquina per a lexplicaci de la qual no calen ni les qualitats

    ocultes ni lordenaci finalstica dels aristotlics. Basta recrrer a partcules de matria i a causes eficients (moviments que donen lloc a altres moviments), tot

    aix segons les lleis de la mecnica. Descartes es va deixar seduir per aquesta

    explicaci. Per va deixar a part lnima humana i en fa un mn independent. La

    realitat queda fraccionada en dos mbits: la mquina i eo pensament. I el pensament queda tancat en si mateix.

    2. EL CONTEXT HISTRIC

    LEuropa en qu va viure Ren Descartes (1596-1650) s la de la Guerra dels 30 anys, s a dir, el conjunt de guerres de religi que havien estat provocades per la irrupci de la Reforma protestant i la

    Contrareforma. El segle XVIII s un perode de fam, pesta i guerres per tamb de descobriments

    cientfics importants. Lany 1609 Kepler formula la hiptesi segons la qual els planetes giren al voltant del Sol descrivint ellipses i no cercles perfectes i, simultniament, Galileu construa, a Pdua, el

    primer telescopi astronmic que permetia estudiar els moviments dels planetes. Per la mateixa poca,

    el canceller angls Bacon proposava el mtode cientfic inductiu com a propi de les cincies contra el deductivisme aristotlic. El Concili de Trento (1545-1563) contra el protestantisme de Luter (1483-

    1546) marc fortament el perode.

    A Frana el perode de la vida de Descartes fou especialment mogut tant en laspecte religis com en el

    poltic. Lany 1610 va ser assassinat el rei Enric VI i lany 1614 es produ la majoria dedat de Llus XIII

    que tingu com a ministre principal el cardenal Richelieu i que an consolidant la monarquia centralista i catlica. Els protestants, importants sobretot a Occitnia i prop de la frontera sussa, van ser

    brutalment perseguits en el marc de la Contrareforma. Lany 1562 eren 1.250.00