rené descartes (1596 1650)

Download René descartes (1596 1650)

Post on 30-Jun-2015

484 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Nova presentació de classe de René Descartes

TRANSCRIPT

  • 1. Context histric, cultural, cientfici filosfic de Descartes. El segle XVII
    • Guerres religioses, Reforma i Contrareforma
    • Monarquies absolutistes
    • Humanisme renaixentista
    • Barroc
    • Revoluci cientfica

2. REN DESCARTES ( 1596-1650)

  • Va nixer a La Haye, Frana.
  • Va estudiar amb els jesutes, al prestigis Collegi de la Flche, on va estudiar matemtiques, mecnica, topografia, msica i ptica. Va treure la conclusi de que els coneixements escolstics ja no servien per els nous temps i, en sortir, va rebutjar la majoria dels coneixements, amb excepci de la matemtica.

3. Biografia

  • Per a aprendre del llibre del mn va viatjar bastant i va participar en guerres. Desprs es va retirar a meditar i va escriure els seus llibres. De la fama que va prendre, la reina Cristina de Sucia el va cridar a la seva cort per a que li ensenys filosofia. Degut a lhorari de les classes, a les 5 de la matinada, Descartes va caure malalt de pulmonia i va morir.

4. Obres

  • Regles per a la direcci de lesperit(1628)
  • Tractat del mn(1633) No publicat a causa de la condemna de Galileu.
  • Discurs del mtode(1637)
  • Meditacions metafsiques(1641)
  • Principis de filosofia(1644)

5. El mtode

  • Descartes viu en lpoca dels grans invents autmates, es popularitzen els enginys mecnics que utilitzen mecanismes automtics per funcionar, tal com fonts, rellotges, etc. Amb els estudis anteriors de Galileu, Coprnic, Kepler, etc., moltes cincies veuen un progrs espectacular, a pesar fins i tot de la oposici de lesglsia. Comena a haver-hi, per tant, una dispersi de sabers, de disciplines i cada una delles t un mtode diferent.
  • La seva filosofia parteix de zero, no t en compte les filosofies anteriors. (Segona part del Discurs del mtode)
  • Unificaci de tots els sabersi coneixements sota el mateix aspecte: elmtode : regles certes i fcils.Mathesis universalis: tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis universalis

6. Les regles del mtode

  • Necessitat de construir unmtodeabsolutament nou que no es basi en res ja fet, sin que comenci de bell nou. Per aix elaborar unes regles basades nicament en la ra:
    • Regla de levidncia : idees clares i distintes.
    • Regla de lanlisi : simplificaci > intuir aquests elements clarament i distinta.
    • Regla de la sntesi : construcci.
    • Regla de les enumeracions completes : comprovacions i revisions.
  • Aquestes regles les aplicar per igual a la Diptrica, el Meteors, la Geometria i la Filosofia.

7. Aplicaci de les regles Problema matemtic: s cert que 2+2=3+1? Primera regla: evidncia 2+2=4 i 3+1=4 sn proposicions evidents perqu sintueixen de manera clara i distina Segona regla: anlisi 2+2=4 s igual a (1+1)+(1+1)=4 3+1=4 s igual a (1+1+1)+1=4 Tercera regla: sntesi Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (Si A s igual a C i B s igual a C, aleshores A s igual a B) Quarta regla: enumeraci i revisi

  • 2+2=3+1 (sha danalitzar)
  • 2+2=4 (evident), 3+1=4 (evident)
  • (1+1)+(1+1)=4 i (1+1+1)+1=4 (la suma s correcta)
  • Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (per deducci)

8. La metafsica: elcogito

  • Aplicaci del mtode a lafilosofia o metafsica(quarta part del Discurs): primer lha de fonamentar, necessita una idea clara i distinta. Per aix, comena amb el dubte.
  • Dubte metdic : es dubta dels sentits, dels raonaments, de tot contingut de la ment. Noms no hi ha dubte que estic dubtant; dubtar s activitat del pensament; no puc pensar si no som viu; per tant penso, doncs existeixo, cogito, ergo sum . Aix s una intuci clara i distinta. De l nic que no podem dubtar s de l existncia del subjecte que dubta, elCOGITO .
  • Som una substncia lessncia de la qual s pensar, i no necessita res material.

9. Tipus d idees delcogito

  • Adventcies : semblen sser alienes i venir de fora , provenen de l exterior.
  • Factcies: semblen sser fetes i inventades per mi , construdes per la ment.
  • Innates: semblen sser nascudes amb mi ,sn en el pensament, no tenen origen temporal) (MM, 103)

10. Demostraci de Du i del Mn

  • Ja que dubtam, no som perfectes: la IDEA DE PERFECCI s innata. La idea dinfinit tampoc lha poguda crear una substncia finita, sin que ha de provenir necessriament duna substncia infinita (MM, 111)
  • Qui lha posada dins nosaltres? DU. Per tant, el JO, elcogitodemostra lexistncia de DU.
  • Si Du existeix el MN no s una il.lusi, tamb existeix.

MN DU JO 11. Tipus de substncies Du Infinita Finites Res cogitans Substncia pensant Res extensa Substncia extensa Tot el que existeix s redueix a un dels tres tipus de substncies: o s Du, o s una cosa que pensa, o s una cosa que ocupa un espai. Definici de substncia: all que no necessita cap altra cosa per existir, excepte de Du 12. L sser hum

  • Lsser hum s un compost de dues substncies (DUALISME), per una banda la substncia pensant, immaterial, lnima, i per laltra banda, la substncia extensa, que ocupa un lloc a lespai, material, el cos. Aquest s com una mquina. Les dues substncies suneixen en la glndula pinneal.
  • Els animals sn nomsres extensa , sn substncies que no pensen, sn moguts mecnicament.

13. La moral provisional

  • Quan Descartes ha iniciat el procs del dubte metdic, necessita unes regles per anar vivint mentrestant, s a dir, s una moral, unes normes de conducta, merament provisionals, per com que Descartes no les va revisar mai ms constitueixen la seva proposta tica:
  • Obeir les lleis i els costums del pas, aix com la religi tradicional.
  • Mantenir fermesa i decisi en la forma d'actuar.
  • La moderaci en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la realitat inflexible (=estocisme)
  • Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la millor i alhora, aquella que hom sigui capa d'acomplir.

14. Lunivers segons Descartes

  • Per Descartes el buit no existeix, ja que no s cap dels tres tipus de substncies possibles; per aix, lunivers per ell s ple, no t intersticis.
  • Els cossos celestes formen els vrtexs que xoquen entre si produint-se el moviment mecnicament.

15. Resum trets Descartes

  • Racionalista : basa nicament en la ra la font de tot coneixement. (Igual que Plat)
  • Innatista : la ment posseeix idees innates independents de lexperincia. (Igual que Plat)
  • Dualista :
    • Dos tipus de substncia: finita i infinita
    • Ment i cos sn tamb 2 substncies diferents (igual que Plat i Aristtil)

Recommended

View more >