Relats en veRs

Patrici Gil

b e n i c a r l ó

poesia, 22

Relats en veRs

patRici Gil

b e n i c a r l ó

Primera edició agost de 2014© Patrici Gil Martínez© D’aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Apt. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.comwww.premsaonada.blogspot.comwww.twitter.com/onadaedicions

Disseny Ramon París PeñarandaMaquetació Òscar París i GarciaCorrecció lingüística Rosa Maria Camps CardonaPaper interior Coral book ivory 1.5 de 90 gPaper coberta Invercote Creato Mate 260 g

ISBN: 978-84-15896-56-2Dipòsit legal: CS-280-2014

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat

Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades

www.pefc.org

TAULA

Pròleg 9

Relats en veRs

L’amic 13Guerra 14Lluna 15Tardor 16Rossinyols 17Congeniar 18Inbsumís 19Calleu 20País 21Pastora 23Pebret 25Apocalipsi 27Treball 29Baquetes 30Llum 31Noctàmbuls 32Sol 33Mort 35L’Arq 36Divorci 38Despropòsits 40Neura 42Setze 44

Gomina 46Titella 48Bacus 50Somni 52Infantesa 54Química 56Clergues 58Crisi 60Escriure 62Roselles 64Aigua 66Tronada 68Enyor 70Menyspreada 71Emprenyats 72Falles 73Benicarló 74Nit 75Foc 76Cabanetes 78Ella 80Garrofers 81Dona 82Gat 84Negrell 86Mar 88Irta 89Terra cremada 91Mira tu 92Inventari 93

[9]

PròleG

Som molts els que pensem i pensàvem que els poemes de Patrici devien veure la llum en forma de poemari. Escrits a la pissarra del bar, llegits en els innombrables aniversaris i festes dels amics, sempre per encàrrec, les seues paraules ens han acompanyat. I ara teniu l’oportunitat que us acompanye els que el descobriu en aquest llibre que teniu a les mans.

Patrici Gil és una persona de carrer, un autodidacte que ha sabut traure suc de l’espai que l’envolta. Sortir a fer una passejada amb ell, no cal que siga massa lluny, no és només sortir a conéixer el terme, és sortir a donar noms a les plantes, al terreny que xafes, a saber-te situar en tots els punts cardinals que t’envolten.

Ell és un amant de la natura i li agrada observar-la, al mateix temps que està amb contacte amb ella aprén i aquest aprenentatge després ens el transmet. Però també és una persona curiosa i sempre ha buscat als dubtes respostes. Molts cops aquestes respostes les ha trobades a sa casa. Molt del vocabulari que enriqueix els seus poemes és fruit del coneixement que ha adquirit dels seus pares, perquè Patrici no és home de carrera, és home d’experiència.

[10]

El seu treball és fruit d’aquesta observació i curiositat. En un full blanc i un bolígraf a la mà els seus versos omplin l’espai amb paraules que són el vehicle per recórrer molts llocs del nostre dia a dia. No tan sols de natura, també de fets i gent…

Els seus poemes són rics en un vocabulari avui en dia perdut, perquè els nostres quefers no ens donen temps a emprar aquestes paraules. En estrofes de quatre versos i rimant de dos en dos, ens endinsa en la seua poesia amb un ritme que a voltes és accelerat i a voltes pausat, però que no deixa indiferent.

El poemari de Patrici Gil, que teniu a les mans, va ser una troballa que m’ha permés estar en contacte amb un tipus d’escriptura que mai abans no havia pensat que seria capaç de despertar tants sentiments en mi. També m’ha donat l’oportunitat de saber un poc més del nostre poble, els seus voltants i la nostra gent. A més a més, he gaudit amb les explicacions de Patrici als meus dubtes de vocabulari; i com hem discutit si tal paraula o tal expressió era correcta o no!

Espero que gaudiu molt de la lectura d’aquests poemes i del descobriment del seu autor.

Elena Lores

Relats en veRs

[13]

l’amic

Sempre anant a redolonsgairebé no sé el que em dic,un amic farcit de raons,un roig ben malparit.No té el món horitzons,el projecte és el present, la memòria són cançons,tinc un amic persistent.Potser la vida ens canvia,però el cor mai ens l’altera,vàrem ser junts al tramvia,camí de casa, per la vorera.I ara, mig exiliatcabronàs, estic sol i fotut.Roig republicanitzat,t’has trobat a qui has volgut.Ningú com tu no m’ha entés,esta manera d’entendre les coses,de vore-ho tot del dret i revésde vore que el Roig és el color de les roses.

[14]

Guerra

Plora la mare pels fills perduts,plora la mare vora els arbres caiguts,clama al cel, qui m’ha dut, esta guerra?,clama al cel, deslliura’m d’esta terra.

Crida l’home, l’esglai del malferit,crida l’home, crida l’home maleït,crida i crida vora el riu d’aigua vermella,crida i crida, que ens ha dut la mala estrella.

Roda la mola, xafa tot el que és viu,roda la mola, empana qualsevol niu,parlen els ulls, callen les mans,parlen els ulls, escolten soroll de sang.

Gemega l’arrel, manca vent per les branques,gemega l’arrel, les fulles ara són blanques,plora la mare pels fills perduts,plora la mare vora els arbres caiguts.

[15]

lluna

L’ocell lluent de la nit,es desvetlla estabornit,vaga pel mig dels astres,solitària, al mig dels astres.Mirall del Sol,dóna vida a este mussol,pedra de les fosques,ombra amansa mosques.Sedant pels embriacs,llur trajecte, nostre relax,petita brossa a l’univers,qui no t’ha escrit mai un vers.Et veiem sense admirar-te,volem que parles, escoltar-te,pilota d’esfèric horitzó,poesia, acord, cançó.

[16]

tardor

Mar de maror,fulles mortes fan de llit,es desperta la tardor,el vent és guerra, crit.Tardor erràtica, menyspreada,humida, colorida, desitjada,branques nues, intempèrie,passen sants al calendari.Guaita del mar, el meu fanal,l’alegria del finestral,parla la solitudes mou la quietud.Vianants amunt i avall, passatgers de son i badall,cara llarga, cos arrupit,difunts, cor, ferit.Mar de tràngolemprenyada, és de dol,hi és de marormar de tardor.