ELS REIS CATÒLICS

L’any 1469 es van casar Isabel, germanastra del rei de Castella, i Ferran, fill del rei d’Aragó, que posteriorment serien coneguts com a Reis Catòlics.Aquests matrimoni responia a interessos polítics: per una banda, Aragó tenia nombrosos problemes amb la corona francesa i, per tant, necessitava una aliança important que li permetés frenar les aspiracions franceses ; per altra banda, Isabel necessitava un dels grans regnes de la península com aliat per tal d’assolir el tron castellà.

L’any 1474 va morir Enric IV, rei de Castella, i Isabel va ser coronada ràpidament pels seus aliats. La corona portuguesa, que donava suport a Joana, la filla il·legítima d’Enric IV, va reaccionar començant un conflicte militar amb els partidaris d’Isabel. L’any 1479 es va posar fi a aquesta guerra amb la victòria del bàndol d’Isabel.

L’any 1479, després de la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la Corona d’Aragó. Aquell mateix any Isabel va ser reina de Castella, després de vèncer una guerra civil que l’havia enfrontada a la seva neboda Joana.

La unió va ser només dinàstica, cada regne va mantenir les seves fronteres, la moneda, els impostos, les lleis i les institucions pròpies.

La monarquia autoritària dels Reis Catòlics va reforçar el poder reial llevant poder als nobles i a la burgesia.

Amb les conquestes del Regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra (1515), els Reis Catòlics van unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona.

La conquesta del regne de Granada l’any 1492

El 1490 l’exèrcit castellà assetjava Granada. Dos anys més tard, el 1492, la ciutat es va rendir, i el mateix Boabdil va entregar les claus de l’Alhambra als Reis Catòlics.

Les condicions de la rendició establien que la població musulmana mantindria les seves llibertats i propietats. També que podria continuar amb la seva religió i els seus costums.

Conquestes en el Mediterrani:

Regne de Nàpols (1505)Melilla (1497)Orà i Bugia (1509)

La incorporació de les Illes Canàries va ajudar molt a l’expansió marítima. La situació geogràfica d’aquestes illes les convertia en una escala indispensable en la ruta a Amèrica.

El descobriment d’Amèrica l’any 1492

L’expulsió dels jueus A causa de les revoltes i atacs contra els jueus a finals del segle XIV, un nombre important de jueus s’havia convertit al cristianisme. Aquesta conversió no s’havia fet per motius de fe, sinó per por i per poder tenir una vida més segura i tranquil·la. Així que molts conversos continuaven practicant rituals i costums jueus.Els Reis Catòlics van demanar al papa els poders per poder crear un tribunal de la inquisició. Així l’any 1478 va començar una dura repressió contra els conversos. L’any 1492 un decret expulsava tota la població jueva.Els anys posteriors a la conquesta de Granada les autoritats cristianes van mantenir els pactes que s’havien fet amb la població musulmana. L’any 1501 es va fer públic un decret que significava l’expulsió dels musulmans de la Corona de Castella. Part de la població musulmana va decidir convertir-se al cristianisme, mentre que d’altres van marxar al nord d’Àfrica.

La Inquisició

La Inquisició pretenia garantir el predomini de la fe cristiana i la correcta aplicació de la seva doctrina. Per açò perseguia els heretges i els conversos i els sotmetia a judicis públics anomenats actes de fe.

Preparatius– Convocatòria (tres o quatre setmanes abans)– Preparació de l'escenari.– Processó de la creu verda (la nit anterior al dia de l'acte de fe)

Desenvolupament– La processó (a primera hora del matí)– El jurament– Missa d'obertura amb sermó– Lectura de les sentències (ocupava una bona part del dia)– Abjuracions, absolucions i processó al crematori– Missa de clausura– Execució dels condemnats

Activitats posteriors– Compliment de la resta de sentències

La Inquisició

Els inquisidors cercaven en tot moment la confessió i el penediment dels acusats i per aconseguir-ho es recorria a la tortura. Un cop s’aconseguia la confessió es dictava la pena, que podia ser un càstig lleu (el pagament d’una multa o humiliacions públiques) o més greu (anar a la presó o ser cremat a la foguera).

Aliances matrimonials:

Anglaterra Sacre Imperi Portugal

Isabel i Manuel I de Portugal

Juan i Margarita d’ Àustria

Juana i Felip d’ Àustria

Maria i Manuel I de Portugal

Catalina i Enric VIII d’Anglaterra

La mort d’Isabel l’any 1504 va donar lloc a un període d’incertesa i rivalitats per accedir a la regència de Castella. Les lleis no permetien a Ferran heretar-ne el tron. Per tant, es va proclamar reina la seva filla Joana, que estava casada amb Felip el Bell, fill de l’emperador romanogermànic. Tant Ferran com Felip van argumentar que Joana no estava capacitada per governar a causa del seu delicat estat mental.

Felip el Bell Joana la Boja

Felip va aconseguir la regència, però va morir jove i Ferran va passar a governar en nom de Joana, que romania tancada al castell de Tordesillas.

Més endavant Ferran també va morir i Joana va heretar tots els regnes dels Reis Catòlics (Castella, Aragó, Granada, les Canàries, Navarra, les Índies Occidentals, etc.), que després van passar a mans del seu fill Carles, que també va heretar els territoris del seu pare i va formar un gran imperi.

Amb el seu fill, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’instaura la dinastia dels Àustries.

LA DINASTIA DELS ÀUSTRIES

Carles d’Habsburg i Isabel de Portugal