5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.

Les agrupacions polítiques i els seus idearis.

Absolutistes (Fernandins)

Carlins(1ª guerra:1833-39)

Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”:

1846-49)Carlins (3ª guerra

1869-75)

Afrancesats (Bonapartistes)

Liberals

Moderats (Mtnez. de la Rosa)

Moderats (Narváez)

Monàrquics (Amadeistes i

Alfonsins)

Exaltats (Riego)

Isabelins

Unió Liberal (O’Donnell)

Progressistes (Mendizábal,

Espartero, Prim)Demòcrates

Republicans:- Federals (Pi i

Margall)- Unitaris

(Castelar)

Guerra de la Independència

1808-1814

Ferran VII1814-1833

Isabel II1833-1868

Sexenni Democràtic1868-1874

Moderats:Qui són? Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars.Què volen? Sobirania compartida Corts-corona, dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit, partidaris de l’autoritat i l’ordre social, drets limitats (premsa, opinió...) i defensen la confessionalitat de l’Estat

Progressistes:

Qui són? Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar i classes mitjanes urbanes.Què volen?Sobirania nacional i predomini del poder legislatiu, dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit, enfortiment poders locals, amplis drets individuals, reforma agrària i limitació de la influència de l’església.

Demòcrates:Qui són? Classes populars urbanes.Què volen?Sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte.

Republicans:Defensa de la República com a opció més democràtica. Caràcter més social i popular.

La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56)

La construcció de l’Estat liberaltravessa

Dècada moderada (1844-54)

destacaConstitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania

conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població).

Bienni progressista

(1854-56)Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz).Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger.Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes

destaca

Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez)Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el

funcionament de les institucions liberals)

Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergatReforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils)Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat.- unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadoraReformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano)Creació Guardia Civil (1844).Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal

2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates- autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat

Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars

Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme.

Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes

populars)Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.