Regencies, isabel ii, sexenni alumnes

Download Regencies, isabel ii, sexenni alumnes

Post on 10-Aug-2015

537 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ol><li> 1. La construcci de lEstat liberal<br />Cronologia i etapes<br />1833<br />1843<br />1874<br />1868<br />Perode Liberal<br />Perode democrtic<br />Regncies<br />Regnat Isabel II<br />Sexenni revolucionari<br />1868<br />1873<br />M. Cristina<br />Espartero<br />Monarquia<br />democrtica <br />Primera<br />Repblica<br />1840<br />Principals caracterstiques perode liberal<br />Disputes entre Carlins i Isabelins<br />Guerres Carlines<br />Amadeo I<br />De Savoia<br />Divisions entre els liberals (Isabelins)<br />Moderats i Progressistes<br /></li><li> 2. En aquesta etapa el poder passa a mans dels liberals<br />Esclata el conflicte dinstic i ideolgic: Les Guerres Carlines<br />Carlos M. Isidro contra<br />Isabel <br />Absolutistescontra<br />Liberals<br />Carlins contra<br />Isabelins<br />1833-39<br />Primera Guerra. Carlos V fuig a Frana<br />2a Guerra. Matiners. Catalunya. Carlos VI <br />1846-49<br />3a Guerra. Carlos VII. Catalunya, P. Basc, Navarra, Maestrat<br />1872-76<br /></li><li> 3. Conseqncies de les Guerres Carlines<br />Dficit econmic<br />constant<br />Triomf model centralista<br />i uniformitzador <br />dels liberals<br />Prestigi militars liberals<br />Necessitat <br />finanament<br />Desamortitzacions<br />1836 <br />1855<br />Carlisme: retorn als furs dels antics regnes<br />Intervenci directa en<br />Poltica: Espartero,<br />Narvez<br /></li><li> 4. Elspartitsliberals<br />Sobirania compartida, sufragi molt restringit, restricci de llibertats <br />defensors de la propietat i dels interessos del ms rics, <br />l'alta noblesa i l'alta burgesia,recolzament de la Corona. Major<br />Part del temps en el govern. Narvez<br />Moderats<br />Sobirania nacional, sufragi censatari, per de base electoral <br />ms mplia,ms llibertats, ms aprop de la mitjanai petita <br />burgesia. Pronunciaments militars per arribar a governar.<br />Espartero<br />Progressistes<br />Moderats<br />UninLiberal. ODonnell, 1858. <br />Sufragi restringit <br />Progressistes<br />Demcrates, 1849.Sufragi universal<br />Quan governen aquests partits?<br />Moderats<br />Progres.<br />Moderats<br />Progr<br />U. Liberal i M.<br />1833<br />1840<br />1843<br />1854<br />1856<br />1868<br />R. M Cristina<br />R. Espartero<br />Regnat Isabel II<br /></li><li> 5. Regncies. Maria Cristina (1833-1840)<br />1833<br />poca molt moderada. Liberalisme incipient (Martinez de la Rosa)<br />Primeres reformes econmiques<br />Dissoluci gremis, Llibertat comer,<br />Llibertat arrendaments, tancament propietats <br />Primera reforma poltica<br />Estatut Reial 1834<br />Carta atorgada, no<br />separaci poders,<br />Sufragi molt restringit<br />Per la crisi econmica i <br />les guerres carlines <br />provoquen canvis de poder<br />Entrada de Mendizbal, 1835, i ms endavant, mot progressista de La Granja <br />Reformes <br />Progressistes<br />Govern Progressista<br />Per<br />Dimiteix<br />Desamortitzacions i desvinculacions (1836)<br />Llei <br />Ajuntaments<br />1840<br />Constituci de 1837<br />1840<br /></li><li> 6. Regncies. Espartero (1840-1843)<br />1840<br />Militar, progressista, autoritari<br />Poltica econmica LLIURECANVISTA<br />provoca<br />Crisi indstria txtil catalana<br />Oposici de la burgesia catalana <br />Aixecaments obrers a Barcelona <br />(Bullangues, Jamncia de 1843)<br />La repressiexercida a Barcelona (bombardeig) provoca el seu<br />desprestigi i el copdEstat del General Narvez ( moderat) que promou la<br />majoriadedatdIsabel II<br />1843<br /></li><li> 7. Isabel II (Madrid,1830-Pars,1904)<br /></li><li> 8. El regnatdIsabel II (1843-1868) I<br />1843<br />representa<br />Narvez<br />Ordre social, control, autoritarisme<br />promou<br />Constituci de 1845, conservadora<br />Dcada<br />Moderada<br />Reformes i canvis: Modernitzaci de ladministraci pblica (concursos de mrits).<br />Creaci de Provncies i governadors civils. Educaci primria obligatria (Ley Moyano)<br />Creaci Gurdia Civil i Codi Penal de 1848. Llei de FF.CC.<br />Concordat amb la Santa Seu de 1851. Segona Guerra Carlina 46-49<br />Vicalvarada: Pronunciament<br />1854<br />Bienni<br />Progressista<br />Constituci de 1837<br />Espartero<br />Desamortitzaci civil de Madoz 1855<br />1856<br />Constituci no promulgada 1856<br /></li><li> 9. El Sexennirevolucionari (1868-1874)I<br />La revoluci de 1868. La Gloriosa<br />Crisi econmica de 1866<br />Desprestigi monarquia i moderats<br />Pacte dOstende de 1866<br />Cop dEstat<br />Serrano, Topete i Prim<br />Revoluci popular, burgesa, i democrtica<br />Exili dIsabel II<br />A Catalunya es creen Juntes Revolucionries Democrtiques<br />(Amb republicans, federals, obrers i pagesos)<br />Substituda per<br />Govern provisional. Serrano<br />convoca<br />Eleccions al Parlament<br />Guanyen els monrquics<br />Constituci<br />1869<br />Monarquia constitucional, sufragi universal <br />Prim<br /></li><li> 10. El Sexennirevolucionari (1868-1874)II<br />RegnatdAmadeo I (1871-1873)<br />Amadeo I<br />Una monarquia amb problemes<br />Assassinat General Prim<br />Inestabilitat poltica,divisi i debilitat<br />Abstencionisme i frau electoral<br />Oposici i conspiracions<br />Guerres i revoltes<br />11 Febrer1873<br />Abdicaci d<br />Amadeo I<br />El rei es nega a usar<br />la fora de les armes<br />Les Corts proclamen<br />La Primera Repblica (1873-74)<br />Independentisme cub<br />Revoltes federalistes<br />Guerra Carlina (3). Carlos VII <br />Inestabilitat poltica<br />Caracterstiques<br />Divisi republicans<br />Federals<br />Unitaris<br /></li><li> 11. El Sexennirevolucionari (1868-1874)III<br />La Primera Repblica 1873-1874<br />1873<br />Figueras<br />Pi i Margall<br />Salmeron<br />Castelar<br />Primera etapa:Repblica Federal<br />Projecte<br />Constituci<br />1873<br />Estanislau Figueres, i<br />Pi i Margall<br />Domini dels Federalistes<br />Revoltes cantonalistes<br />Guerres Carlines<br />Guerra de Cuba<br />Segueixen les dificultats<br />Segona etapa: Repblica Unitria<br />Eliminaci Federalisme<br />Fort autoritarisme<br />Refor de lexrcit<br />Domini dels Unitaris<br />Nicols Salmeron<br />Emilio Castelar<br />1874<br />Dificultats constants<br />Cop dEstat General Pavia (Dictadura militar)3/1/74<br />Entrega el poder al General Serrano<br />Desprs dun any de caos, el General MartnezCampos, <br />amb el pronunciament de Sagunt,proclama Alfonso XII, rei. 29/12/74 <br />1875<br /></li></ol>