REFLEXOS I ALTER EGOS− Hola.− Hola.− Qui ets? Què et passa?− Res, que últimament em sent buit. Hui mateix ho note. I tu, què?− Jo tampoc sé que em passa ben bé. La meua parella diu que no tinc

espenta, que no tinc caràcter.− Ostres, i això per què ho diu?− Perquè jo sempre intente complaure-la i ser un cavaller i de vegades

no faig res ni dic res fins que ella ho fa per por a disgustar-la. Ja saps com són les dones, mai els encertes res. I tu per què sents aqueixa buidor?

− No ho sé, estic intentant esbrinar-ne l’origen. És que puc estar bé i, de sobte, la tristor m’envaeix. Jo crec que de vegades em sent sol. Vull parlar amb algú de certes coses o, simplement, d’una certa manera i aquesta persona no hi és o no existeix. I això juntament amb allò de quan vols parlar amb la persona que estimes i no saps de què. Em sent tant distant quan passen aquestes coses... Per cert, no m’has dit qui ets.

− Tu tampoc ho has fet. Crec que tampoc importa massa això. Al final de la partida, sols som sentiments i pensaments, i després d’aquesta vida, esdevenim la matèria més inerta.

El jove apaga el llum de l’espill i es queda a fosques uns instants. Després, ix a les palpentes i tanca la porta, encara que es queda una mica entreoberta. L’aire ompli l’espai que la persona ocupava i a la llunyania se senten miolar els gats.