mÒdul de biologia molecular i citogenÈtica · ies francesc programació dde borja moll idàctica...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

MÒDUL DE BIOLOGIA MOLECULAR I

CITOGENÈTICA

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR

1r CURS DEL CICLE DE TÈCNIC DE LABORATORI EN DIAGNÒSTIC CLÍNIC I BIOMÈDIC

Denominació: TÈCNIC DE LABORATORI EN DIAGNÒSTCI CLÍNIC I BIOMÈDIC

Nivell: FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR

Durada del cicle formatiu: 2000 hores

Mòdul: BIOLOGIA MOLECULAR I CITOGENÈTICA

Durada: 272 hores (5h/ setmanals + 3h/ llengua anglesa)

Curs: 2018-19

IES Francesc de Borja Moll Programació Didàctica Biologia Molecular i Citogenètica

Aixa Tobaruela Arbona CFGS Tècnic de laboratori clínic i Biomèdic 1

1. DESENVOLUPAMENT CURRICULAR

1.1 Objectius educatius generals

Objectius generals del cicle

• Reconèixer la patologia bàsica, amb el procés fisiopatològic, associant-la amb els patrons

d’alteració morfològica i analítica.

• Utilitzar aplicacions informàtiques per a complimentar la documentació de gestió.

• Aplicar tècniques de control d’existències per a organitzar i gestionar l’àrea de treball.

• Reconèixer les variables que influeixen en l’obtenció, conservació i distribució de mostres

aplicant procediments normalitzats de treball i tècniques de suport vital bàsic en la fase

preanalítica.

• Aplicar protocols per a garantir la qualitat de totes les fases del procés analític.

• Complimentar la documentació relacionada amb el processament de les mostres, segons els

procediments de codificació i registre, per assegurar la traçabilitat.

• Preparar reactius segons les demandes del procés, mantenint-los en condicions òptimes.

• Realitzar operacions físic-químiques per a condicionar la mostra abans de l’anàlisi.

• Organitzar i gestionar al seu nivell l’àrea de treball, realitzant el control d’existències segons

els procediments establerts.

• Obtenir les mostres biològiques, segons el protocol específics, i distribuir-les en relació amb

les demandes clíniques i/o analítiques, assegurant la seva conservació al llarg del procés.

• Garantir la qualitat del procés, assegurant la traçabilitat, segons els protocols establerts.

• Verificar el funcionament dels equips, aplicant procediments de qualitat i seguretat.

• Condicionar la mostra per a la seva anàlisi, aplicant tècniques de processament preanalític i

seguint els protocols de qualitat i seguretat establerts.

• Avaluar la coherència i fiabilitat dels resultats obtinguts en les anàlisis, utilitzant les

aplicacions informàtiques.

• Aplicar tècniques d’anàlisi genètic a mostres biològiques i cultius cel·lulars, segons els

protocols establerts.

• Realitzar determinacions analítiques de paràmetres bioquímics, seguint els protocols

normalitzats de treball i complint les normes de qualitat.

• Realitzar anàlisis microbiològics en mostres biològiques i cultius, segons els protocols de

seguretat i protecció ambiental.

• Aplicar tècniques immunològiques, seleccionant procediments en funció de la sol·licitud.

• Realitzar tècniques d’anàlisi hematològic, seguint els protocols establerts.



• Reconèixer programes informàtics de tractament de dates i de gestió, per a realitzar el

control i registre de resultats en la fase post-analítica.

• Prendre decisions de manera fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant els

sabers de diferents àmbits, per afrontar i resoldre diferents situacions, problemes.

• Avaluar situacions de prevenció de riscs laborals i de protecció ambiental, d’acord amb la

normativa aplicable en els processos de treball per a garantir entorns segurs.

Objectius específics del mòdul

• Caracteritzar l’ADN i les seves alteracions en gens i cromosomes.

• Descriure els mètodes d’obtenció, manteniment i propagació de cultius cel·lulars.

• Descriure les tècniques aplicades al diagnòstic citogenètic.

• Descriure les tècniques usades en l’anàlisi molecular de l’ADN.

• Caracteritzar els processos que s’han de realitzar en els laboratoris de citogenètica i biologia

molecular, així com, els materials i equips específics.

• Aplicar tècniques d’anàlisi cromosòmic en sang perifèrica, líquids i teixits, interpretant els

protocols establerts.

• Aplicar les tècniques d’extracció d’àcids nucleics a mostres biològiques, seleccionant el

tipus de tècnica en funció de la mostra que s’ha d’analitzar.

• Aplicar tècniques de PCR i electroforesis a l’estudi dels àcids nucleics, seleccionant el tipus

de tècnica en funció de l‘estudi que s’ha de realitzar.

• Determinar mètodes de clonació i de seqüenciació d’àcids nucleics, justificant les passes de

cada procediment d’anàlisi.

• Seleccionar els mètodes d’anàlisi cromosòmic, en funció del tipus de mostra i determinació,

per aplicar tècniques d’anàlisi genètic.

• Realitzar operacions físico-químiques per condicionar la mostra abans de l’anàlisi.

• Validar les dades obtingudes, segons tècniques de tractament estadístic, per avaluar la

coherència i fiabilitat dels resultats.

Objectius de la inclusió de la llengua anglesa al mòdul:

• Apropar el registre científic-tècnic de la llengua anglesa als alumnes

• Dotar l’alumnat de recursos i obrir-los portes per que l’idioma no sigui una barrera en el

mon laboral diccionaris, traductors, aplicacions de mòbil, formació complementària.



• Incorporar-la al dia a dia del treball del tècnic de laboratori: comunicació amb cases

comercials europees, contacte amb laboratoris de l’estranger, comprensió de manuals

d’equipaments tècnics i protocols

Consolidar els continguts treballats a les unitats didàctiques amb lectures d’articles científics,

notícies, webs oficials, documentals, pel·lícules

2. CONTINGUT

2.1 TEÒRIC

- Unidad didáctica 1 - Laboratorios de biología molecular y citogenética

- Unidad didáctica 2 - Ácidos nucleicos y enzimas associades

- Unidad didáctica 3 - Extracción y purificación de ácidos nucleicos

- Unidad didáctica 4 - Hibridación de ácidos nucleicos

- Unidad didáctica 5 - Técnicas de hibridación

- Unidad didáctica 6 - Las técnicas de PCR

- Unidad didáctica 7 - Clonación de ácidos nucleicos

- Unidad didáctica 8 - Métodos de secuenciación de ácidos nucleicos

- Unidad didáctica 9 - Aplicación de las técnicas de biología molecular en medicina forense

- Unidad didáctica 10 - Cultivos celulares

- Unidad didáctica 11 - Principios básicos de citogenètica

- Unidad didáctica 12 - Citogenética humana y análisis cromosómico

2.2 PRÀCTIC

RELACIÓ DE SESSIONS PRÀCTIQUES

P1 Pràctica de laboratori. Maneig i calibratge de micropipetes

P2 Disseny d’un protocol per a extreure ADN mètode casolà. Pràctica de laboratori.

Executar el seu protocol i emplenar fitxa.

P3 Pràctica de laboratori. Separació de cèl·lules PBMC, per centrifugació en gradient de

densitat, Ficoll.

P4 Pràctica de laboratori. Recompte i estudi de viabilitat de les cèl·lules PBMC

P5 Pràctica de laboratori. Extracció d’ADN amb el kit Quiagen, seguint protocol del kit.

P6 Pràctica de laboratori. Extracció d’ADN amb diferents kits d’extracció. Interpretar i

adaptar protocols. Kit Omega, Kit Health, Kit Wizard



P7

Pràctica de laboratori. Seguir el protocol per a fer una electroforesis en gel d’agarosa

per a comprovar l’estat de puresa de l’ADN extret. Valorar la puresa en mostres

extretes en diferents mètodes d’extracció.

P8 Pràctica de laboratori. Extracció d’ADN de mostres diferents: teixit fresc, teixit en

parafina, saliva, fracció cèl·lules PBMC.

P9 Pràctica de laboratori. Càlculs i preparació dels reactius per a amplificació PCR de

mostres

P10 Pràctica de laboratori. Executar protocol per a l’amplificació per PCR de F2 i F5, en

mostres de pacients pel diagnòstic de risc de trombosis.

P11 Pràctica de laboratori. Executar el protocol per a realitzar una electroforesis agarosa,

pel revelat dels productes de PCR

P12 Pràctica aula. Disseny de primers a partir del software

P13 Purificar ADN amplificat i seqüenciar la banda.

P14 Pràctica de laboratori. Ús de microscopi òptic.

P15 Pràctica de laboratori. Tècnica de comptatge cel·lular en càmera de Neubauer

P16 Pràctica laboratori. Observació corpuscles de Barr

P17 Pràctica de laboratori. Observar cromosomes en metafase pel microscopi òptic, en

preparacions de sang perifèrica. Tècnica tinció i bandeig

P18 Pràctica d’aula. Cariotipar un joc de cromosomes en metafase, a partir d’una fotocòpia

a paper.

P19

Pràctica de laboratori. Executar protocol per a l’amplificació per PCR de AB, pel

diagnòstic de Leucèmies Mieloide Crònica. (comparar tècnica diagnòstic genètica

molecular amb el cariotip dins citogenètica. LMC és un exemple de translocació

cromosòmica). Mostres de pacients amb LMC de l’Hospital Son Espases per controls

positius.

3. DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Els diferents objectius que hem de desenvolupar al llarg del curs es reparteixen en les

12 unitats didàctiques que presentam. Totes les unitats tenen una estructura fixa dividida en blocs

diferents que integren tots els aspectes i elements descrits fins ara dins la programació.



UD 1 Laboratoris de biologia molecular i citogenètica Durada: 15h

Objectius didàctics:

• Definir i diferenciar els conceptes: biologia molecular i citogenètica.

• Descriure les seves funcions i aplicacions en el laboratori clínic.

• Descriure l’estructura i flux de treball d’ambdós laboratoris.

• Identificar els materials i equipaments bàsics i específics del laboratori de citogenètica i biologia

molecular.

• Caracteritzar els processos i normes de treball específiques que s’han de realitzar i tenir presents en

els laboratoris de citogenètica i biologia molecular.

Continguts

Conceptuals 1.1. Biologia molecular i citogenètica

1.2. El laboratori de biologia molecular

- L’equipament

- Estructura del laboratori

- Flux de treball i condicions de treball

1.3. El laboratori de citogenètica i cultius cel·lulars

- L’equipament

- Estructura del laboratori

- Les condicions de treball: tècnica asèptica

1.4. La seguretat al laboratori

Procediments Caracterització dels processos que es realitzen als laboratoris de biologia molecular i

citogenètica:

• Definició de les àrees de treball

• Definició de les condicions de seguretat

• Descripció de les tècniques realitzades a cada àrea

• Reconeixement dels equips i materials bàsics de cada un dels laboratoris

• Selecció de les normes per a la manipulació del material i els reactius en condicions

d’esterilitat

• Establiment del procediment d’eliminació dels residus generats

Actitudinals • Aplicació de les formes d’eliminació dels residus específics

• Coneixement de les normes de seguretat als laboratoris

• Treball en equip i actitud flexible amb els companys.



• Consciència de la diferència entre un laboratori de biologia molecular i un de

citogenètica segons l’enfoc general: què estudia cada un? - com es treballa?

• Desenvolupament de les actituds i aptituds en funció d’on treballam i el material

biològic amb què treballam.

• Comprensió de la importància d’aplicar fluxos de treball i protocols de treball

específics i saber-los aplicar.

RA1: Caracteritza els processos que s’han de realitzar en els laboratoris de citogenètica i biologia

molecular, realitzant-los amb els materials i equips.

Criteris d’avaluació:

• Definir i diferenciar els conceptes: biologia molecular i citogenètica.

• Identificar les àrees de treball de cada laboratori

• Definir les condicions de seguretat

• Identificar els equips bàsics i materials

• Descriure les tècniques realitzades a cada àrea

• Descriure el concepte de flux de treball i normes específiques de treball en cada laboratori

• Establir el procediment d’eliminació dels residus generats

• Ser conscients de la diferència entre un laboratori de biologia molecular i un de citogenètica

segons l’enfoc general: què estudia cada un?

Recursos: Fotocòpies, articles, presentació power point, aula ordinadors, activitats complementàries

Documents i articles lectura:

- Full activitat1. INICIAL. Reflexió i opinió sobre temes bioètica i genètica molecular.

- DOCUMENT. Organización funcional de los laboratorios de análisis clínicos.

- Manual de recomanacions pels laboratoris que realitzen la tècnica de la PCR: àrees i fluxos.

- Full d’activitat aula. Disseny laboratori del centre, àrees de treball i flux de treball.

- Guió pràctica1. Maneig i valoració micropipetes

Webs i enllaços interès:

- Laboratori virtual: http://biomodel.uah.es/lab/inicio.htm

Temes transversals: educació

ambiental i gestió residus, educació en

les noves TICs

Pràctiques relacionades:

Pràctica d’aula, P1, AC1

Competències professionals: CP2,

CP3

UD 2 Àcids nucleics i enzims associats Durada: 12h

http://biomodel.uah.es/lab/inicio.htm




• Descriure les característiques estructurals, funcionals i composició dels àcids nucleics

• Conèixer les propietats fisicoquímiques relacionades dels àcids nucleics.

• Descriure els processos de flux de la informació genètica: replicació, transcripció i traducció

• Caracteritzar el codi genètic

• Descriure el funcionament i els usos de les endonucleases de restricció i altres enzims associats als

àcids nucleics.

Continguts

Conceptuals 2.1. Els àcids nucleics

2.2. L’ADN

2.3. L’ARN

2.4. El flux d’informació genètica

- Processos de: replicació, transcripció i traducció

- El codi genètic

2.5. Enzims usats en biologia molecular

Procediments • Determinació de les característiques específiques de cadascun dels tipus d’àcids

nucleics

• Diferenciació entre l’ADN i l’ARN: estructura, composició, tipus i funció

• Descripció del flux d’informació genètica

• Descripció i interpretació del codi genètic

• Identificació dels principals enzims emprats a biologia molecular i les seves

aplicacions

Actitudinals • Demostració de la capacitat d’autoaprenentatge

• Valoració de la necessitat d’adquirir una base teòrica i saber-la aplicar en la pràctica i

durant l’execució de procediments d’anàlisi al laboratori, aportant una millor eficàcia

i eficiència al treballar al laboratori com a professional.

• Comprensió de les formes de treballar dins un laboratori de biologia molecular a

partir de les propietats i característiques del material biològic que s’analitza i estudia.

RA4: Aplica les tècniques d’extracció d’àcids nucleics a mostres biològiques, seleccionant el tipus de

tècnica en funció de la mostra que ha d’analitzar.


• Descriure les característiques estructurals, funcionals i composició dels àcids nucleics

• Conèixer les propietats fisicoquímiques relacionades dels àcids nucleics.

• Descriure els processos de flux de la informació genètica



• Caracteritzar el codi genètic

• Descriure funcionament i usos de les endonucleases de restricció i altres enzims associats als àcids

nucleics

• Comprendre les formes de treballar dins un laboratori de biologia molecular a partir de les

propietats i característiques del material biològic que s’analitza i estudia.

Recursos: llibre de text, presentació power point, equips i material de laboratori


- Guió pràctica laboratori 2. Disseny protocol extracció d’ADN de forma casolana.

- Activitat d’aula amb ordinadors: treballar l’estructura i els diferents processos del flux d’informació

genètica, amb animacions d’aplicacions web.

- Documental. Descifrando nuestro código genético (La noche temàtica de TV2)

- Full de qüestions per debatre i reflexionar: activitat inicial i després del documental.


- Estructura dels àcids nucleics: http://biomodel.uah.es/an/inicio.htm

- Biomodels dels processos: http://biomodel.uah.es/biomodel-misc/anim/inicio.htm#replic

Temes transversals: educació en

les noves TICs, reflexió, opinió i

debat sobre bioètica


P2, d’aula i ordinadors

Competències professionals: CP4

UD 3 Extracció i purificació d’àcids nucleics Durada: 20h


• Identificar els diferents mètodes i fonaments de les tècniques d’extracció d’àcids nucleics usades en

clínica.

• Seleccionar el tipus de tècnica en funció de la mostra que s’ha d’analitzar.

• Aplicar les tècniques d’extracció d’àcids nucleics a mostres biològiques.

• Conèixer els paràmetres i tècniques usades per a comprovar la qualitat dels àcids nucleics purificats.

• Conèixer les condicions d’emmagatzemament dels àcids nucleics purificats: integritat i traçabilitat de

les mostres.

Continguts

Conceptuals 3.1. Extracció i purificació: la primera fase

3.2. Pretractament de les mostres biològiques

3.3. Extracció d’àcids nucleics

- La solució de lisis

http://biomodel.uah.es/an/inicio.htm

http://biomodel.uah.es/biomodel-misc/anim/inicio.htm#replic



- Consideracions en l’extracció de l’ADN

3.4. Purificació d’àcids nucleics

- Fonament de les diferents tècniques d’extracció d’AN

- Consideracions especials per a la purificació de l’ARN

3.5. Automatització del procés d’extracció/purificació

- Avantatges de l’automatització

- Instruments automàtics

3.6. Qualitat dels àcids nucleics purificats

3.7. Emmagatzemament dels àcids nucleics purificats

Procediments • Preparació de les solucions i els reactius necessaris

• Realització del procediment previ de les mostres

• Descripció del procediment d’extracció d’àcids nucleics

• Aplicació de les tècniques d’extracció d’àcids nucleics

• Obtenció d’àcids nucleics seguint els protocols estandarditzats

• Comprovació de la qualitat dels àcids nucleics extrets i purificats.

• Descripció de les condicions de treball i magatzem de l’ADN i ARN extrets en

condicions òptimes per a la seva conservació.

• Identificació del fonament, reactius i aplicació en diferents kits comercials usat per

l’extracció d’àcids nucleics.

• Interpretació, adaptació i execució dels protocols d’aquests kits comercials.

• Comprensió de la importància de treballar amb les condicions de treball específiques i

normes de seguretat, pròpies d’un laboratori de biologia molecular.

Actitudinals • Disposició de fer les tasques seguint les normes de seguretat i higiene.

• Preocupació per fer una feina de qualitat i sense contaminació.

• Planificació de les necessitats de materials, treballs i mitjans necessaris per a

l’extracció d’ADN.

• Criteri alhora de decidir i seleccionar el mètode i/o kit d’extracció més idoni segons

objectiu d’estudi i els recursos del laboratori.

• Aplicació de les normes de seguretat al laboratori, d’eliminació dels residus específics

i treballar de forma segura.

• Demostració de treballar en equip i una actitud flexible amb els companys.

• Interès pels avanços tecnològics en les tècniques, kits comercials i equips

d’automatització per a l’extracció d’àcids nucleics.

RA4: Aplica les tècniques d’extracció d’àcids nucleics a mostres biològiques, seleccionant el tipus de

tècnica en funció de la mostra que ha d’analitzar.




• Descriure el procediment d’extracció d’àcids nucleics

• Definir les variacions amb respecte al procediment, en funció del tipus de mostra

• Preparar les solucions i els reactius necessaris

• Realitzar el procediment previ de les mostres

• Obtenir àcids nucleics, ADN o ARN, seguint els protocols estandarditzats

• Conèixer els sistemes automàtics d’extracció d’àcids nucleics

• Descriure els paràmetres i la metodologia per comprovar la qualitat dels àcids nucleics extrets.

• Comprovar integritat ADN extret mitjançant gel d’agarosa.

• Emmagatzemar l’ADN i ARN extret en condicions òptimes per a la seva conservació

• Treballar en tot moment amb les normes de seguretat i prevenció de riscs

Recursos: llibre, presentació power point, equips i material bàsics de laboratori, centrífuga alta velocitat i de

taula, kits extracció ADN, fitxes de pràctiques, cubetes i equip d’electroforesis, transil·luminador, i reactius

necessaris: Ficoll, tampó de càrrega, marcador de pes molecular, redsafe.


- Article 1. La extracción y purificación del ADN para el anàlisi por PCR.

- Article 2. Comparación de protocolos de extracción de ADN.

- Guió pràctica de laboratori P3, P4, P5, P6

- Protocol separació cèl·lules PBMC a partir de sang total per centrifugació en gradient de

densitat Ficoll.

- Protocol extracció d’ADN en columna. Casa comercial Quiagen, Omega.

- Protocol elaborar gel agarosa i condicions electroforesis.

- Activitat en anglès: vocabulari i role play d’extracció de sang


ambiental, educació per les

noves TICs


P3, P4, P5, P6

Competències professionals: CP1, CP2,

CP4

UD 4 Hibridació d’àcids nucleics Durada: 12h


• Conèixer les bases teòriques de la hibridació: desnaturalització, renaturalització i hibridació

• Definir el concepte de temperatura meelting (Tm), el seu significat i ús.

• Enumerar i valorar els factors que influeixen en la hibridació

• Definir el concepte de sonda

• Caracteritzar els diferents tipus de marcatge



• Identificar i descriure les fases del procés d’hibridació

• Definir el concepte de rigorositat i factors que hi influeixen

Continguts

Conceptuals 4.1. Concepte d’hibridació i la seva aplicació en la biologia molecular

4.2. Bases teòriques de la hibridació

- Desnaturalització: corba de fusió i Tm

- Renaturalització: cinètica

- Hibridació: factors que hi influeixen

4.3. Tipus i característiques de les sondes

- Característiques generals

- Tipus: sondes d’ADN, ARN i químiques sintètiques

4.4. El marcatge de les sondes

- Tipus de marcatge i mètode

4.5. Fases d’hibridació

- Fase de prehibridació

- Fase d’hibridació

- Rentat de posthibridació: concepte de rigorositat

- Fases de detecció de l’híbrid

Procediments • Utilització dels factors que influeixen en la hibridació segons l’objectiu d’estudi.

• Diferenciació dels tipus de sonda

• Identificació del tipus de marcatge i sonda a kits comercials

• Interpretació de la corba de fusió

• Ús de la temperatura meelting en les tècniques de biologia molecular

• Descripció dels processos d’hibridació, les fases

Actitudinals • Conscienciació de la diversitat de sondes i tipus de marcatge

• Identificació del tipus de marcatge de sondes en protocols comercials

• Aplicació de les avantatges dels diferents tipus de sondes i marcatges en diferents

aplicacions i usos.

• Valoració i relació del saber com per aplicar-ho al saber fer.

RA6: Aplica tècniques d’hibridació amb sondes a les mostres d’àcids nucleics, cromosomes talls de

teixits, interpretant els protocols establerts




• Diferenciar els conceptes: desnaturalització, renaturalització i hibridació.

• Descriure el significat i utilitat del paràmetre Tm

• Definir el concepte de sonda i caracteritzar els diferents tipus de marcatge

• Identificar el tipus de marcatge de sondes en protocols comercials

• Enumerar els factors que afecten a la hibridació i descriure de quina manera

• Identificar i descriure les fases del procés d’hibridació

• Descriure el concepte de rigorositat i factors influeixen en ell.

Recursos: llibre de text, presentació power point, audiovisual


- Text complementari: La hibridació (primera part: factors).

- Activitat. Identificar el tipus de sondes de kits comercials

- Full activitat aula. Problemes i casos aplicats Tm i % G-C, interpretació de les corbes de fusió

i dels factors que les modifiquen


- http://www.biorom.uma.es/contenido/av_bma/apuntes/T3/hibridac.html

- Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=VWRT7Tpz1wY

- Tm calculadora. http://www.biophp.org/minitools/melting_temperature/demo.php

Temes transversals: educació per

les noves TICs,

Pràctiques

relacionades:

D’aula i ordinador

Competències professionals: CP1, CP4

UD 5 Tècniques d’hibridació Durada: 12h


• Classificar i descriure els diferents tipus de tècniques d’hibridació.

• Identificar les aplicacions en clínica de les diferents tècniques d’hibridació.

• Descriure el procediment i les diferents fases de les tècniques de transferència i hibridació d’àcids

nucleics en suport sòlid.

• Diferenciar i descriure el procediment i aplicacions de les tècniques d’hibridació in situ: en cromosomes

i teixits.

• Adquirir criteri per a la presa de decisions, alhora escollir i avaluar la tècnica idònia, segons l’objectiu

d’estudi i les mostres usades.

http://www.biorom.uma.es/contenido/av_bma/apuntes/T3/hibridac.html

https://www.youtube.com/watch?v=VWRT7Tpz1wY

http://www.biophp.org/minitools/melting_temperature/demo.php



• Interpretar els protocols usats en laboratoris per realitzar tècniques d’hibridació amb sonda.

Continguts

Conceptuals 5.1. Tècniques d’hibridació segons el medi. Protocol i aplicacions

5.2. En medi sòlid:

1) Dot blot

2) Southern blot

3) Northen blot

4) Microarrays

5.3. En medi líquid:

1) Tècniques de captura d’híbrid

2) Tecnologia de l’ADN ramificat

5.4. In situ: en cromosomes i teixits

1) ISH Fluorescent (FISH)

2) ISH Cromosòmic (CISH)

Procediments • Reconeixement de les tècniques d’hibridació amb sonda aplicades a les mostres d’àcids

nucleics, cromosomes i talls de teixits.

• Interpretació dels protocols establerts en les tècniques d’hibridació amb sondes.

• Selecció de la tècnica d’hibridació adequada segons l’aplicació, tipus de mostra,

objectiu d’estudi.

• Adaptació dels protocols i posada a punt tècniques d’hibridació per a realitzar al

laboratori, segons la necessitat i els recursos disponibles.

Actitudinals • Interès pels avanços tecnològics, nous sistemes comercials d’hibridació i tecnologia de

microarrays i microxips.

• Integració a situacions noves de treball o d’introducció de noves tecnologies.

• Comprensió de l’objectiu i àmbit d’aplicació de les diferents tècniques d’hibridació.

• Ser conscient de la varietat de tècniques d’hibridació, així com aplicacions.

• Apreciació del paper de la ciència i el potencial de les tècniques d’hibridació aplicat en

el cap del diagnòstic clínic: microarrays per diagnòstic malalties

• Capacitació per la cerca d’informació sobre equips i materials, a través de webs cases

comercials, per posar a punt noves tècniques al laboratori.

RA6: Aplica tècniques d’hibridació amb sondes a les mostres d’àcids nucleics, cromosomes talls de teixits,

interpretant els protocols establerts


• Caracteritzar les tècniques d’hibridació en medi sòlid, líquid i en cromosomes i teixits.



• Identificar usos i aplicacions en clínica de les diferents tècniques d’hibridació.

• Seleccionar el tipus de sonda i marcatge, en funció del sistema de detecció.

• Descriure el procediment i fases de les tècniques de transferència i hibridació d’àcids nucleics en

suport sòlid.

• Descriure el procediment de les tècniques d’hibridació en cromosomes i teixits.

• Interpretar els protocols usats en laboratoris i adaptar-los al laboratori del lloc de treball.

• Seleccionar la tècnica d’hibridació adequada segons l’aplicació, tipus de mostra i objectiu.

Recursos: llibre de text, presentació power point, ordinadors,


- Text complementari: La hibridació (segona part: tècniques).

- Article. Aplicaciones clínicas de las nuevas técnicas de citogenètica molecular en

hematologia.

- Protocol de la tècnica FISH de l’Hospital de Son Espases.

- Activitat aula. Disseny i adaptació d’un protocol per a realitzar un Southern blot al laboratori

del centre. Cercar equipament, pressupost, protocols.


- VÍDEO Southern Blot. https://www.youtube.com/watch?v=Mz4OD2J3gvU

Temes transversals: educació per

les noves TICs,

Pràctiques

relacionades:

D’aula i ordinador


UD 6 Les tècniques de PCR Durada: 20 h


• Conèixer l’origen i evolució de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

• Caracteritzar les bases teòriques de la PCR: primers, ADN polimerasa, condicions reacció.

• Descriure les fases de cada cicle i condicions: de temps i temperatura.

• Conèixer i descriure les tècniques de PCR i les seves variants: característiques i aplicacions.

• Descriure i identificar les tècniques de visualització de fragments i interpretació dels resultats.

• Aplicar la tècnica d’electroforesis en gel d’agarosa pel revelat de productes amplificats.

• Adquirir criteri per escollir la tècnica de PCR, revelat i visualització segons objectius d’estudi, equip

disponible al laboratori i tipus de mostres a analitzar.

• Adquirir coneixements teòrics i pràctics per l’execució de protocols d’amplificació per PCR

Continguts

https://www.youtube.com/watch?v=Mz4OD2J3gvU



Continguts 6.1. Concepte, origen i evolució de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

6.2. Bases teòriques de la PCR

- Primers

- DNA polimerasa termostable

- Cicle bàsic d’una PCR: fases i condicions

- Productes d’amplificació de la PCR

6.3. PCR estàndard o convencional

- La mescla de la reacció

- Preparació de les mostres

- Programació del termociclador

- Anàlisi dels productes amplificats

6.4. Modalitats de la PCR estàndard

- PCR amb inici en calent

- PCR de grans fragments

- PCR d’alta fidelitat

6.5. Altres tècniques de PCR

- Nested-PCR

- PCR múltiple (Multiplex-PCR)

- PCR amb transcripció inversa (RT-PCR)

6.6. PCR a temps real

- Cinètica d’amplificació

- Sistemes fluorescents de detecció d’amplicons

- Aplicacions de la PCR a temps real

Procediments • Selecció dels materials i reactius per a realitzar l’amplificació.

• Preparació de la mescla de reactius (Mix) segons el protocol i el Kit usat.

• Comprensió i realització dels càlculs necessaris per a preparar la Màster Mix en funció

del número d’amplificacions programades.

• Dispensació dels volums de mostra, controls i reactius, segons el protocol.

• Programació del termociclador per a realitzar l’amplificació.

• Selecció del sistema de revelat segons el tipus de tècnica de PCR usada.

• Adaptació del protocol d’electroforesis en gel d’agarosa, per a revelar mostres

amplificades: concentració agarosa, temps i voltatge.

• Càrrega de les mostres, controls i marcador per l’electroforesi i programar les

condicions segons el protocol seguit.

• Interpretació dels resultats obtinguts en el revelat del gel d’agarosa i en la PCR real



time, dels productes amplificats.

• Planificació i programació de les tasques, gestió de temps al treballar amb PCR.

• Establiment d’un protocol d’ús i manteniment del termociclador, així com del control

de proves realitzades, manteniment i gestió de les sondes i reactiu en stock.

Actitudinals • Adquisició de criteri per a decidir la tècnica escollida segons l’estudi que es vol

realitzar, així com, segons els factors i recursos del laboratori.

• Preocupació per fer una feina de qualitat.

• Disposició de fer les tasques seguint les normes de seguretat i higiene .

• Aplicació del flux de treball específic al treballar amb la PCR per evitar la

contaminació.

• Interès pels avanços tecnològics en les tècniques de PCR i les seves aplicacions

• Saber treballar en equip i mostrar una actitud flexible amb els companys.

RA5: Aplica tècniques de PCR i electroforesis a l’estudi dels àcids nucleics, seleccionant el tipus de

tècnica en funció de l’estudi que ha de realitzar.


• Caracteritzar les bases teòriques de la PCR: primers, ADN polimerasa, condicions reacció.

• Descriure les fases de cada cicle i les condicions: de temps i temperatura.

• Descriure les tècniques de PCR i les seves variants: característiques i aplicacions.

• Seleccionar els materials i els reactius per a realitzar l’amplificació.

• Preparar la solució mescla de reactius (Mix) en funció del protocol, la tècnica i el Kit usat.

• Programar el termociclador per a realitzar l’amplificació, seguint un protocol de laboratori.

• Seleccionar el marcador de pes molecular i el tipus de detecció en funció de la tècnica

d’electroforesi usada pel revelat dels productes amplificats.

• Carregar al gel el marcador, les mostres i els controls.

• Programar les condicions d’electroforesis d’acord amb el protocol de la tècnica.

• Saber interpretar els resultats obtinguts en una PCR: convencional i real time.

• Tenir criteri per a seleccionar el tipus de tècnica en funció de l’estudi que es vol realitzar.

Recursos: presentació power point, fitxes de pràctiques, protocols, ordinadors, activitats complementàries,

material i equipament bàsic de laboratori, centrífuga d’alta velocitat, termociclador, reactius per a PCR,

primers específics, equip electroforesis i transil·luminador, i reactius necessaris. Mostres de l’Hospital Son

Espases:

- Mostres d’ADN extret de pacients pel diagnòstic de risc de trombosis (positives i negatives),

cedides pel laboratori de biologia molecular de l’àrea d’hematologia.

- Jocs de primers (forware i reverse) de: F2 i F5




- Manual de recomanacions pels laboratoris que realitzen la tècnica de la PCR: àrees i flux.

- Full casa comercial de: termociclador, reactius kit CyclerLight FastStart DNA Master

- Article. Fluorescence resonace energy transferbased real-time polymerase chain reaction

method without DNA extraction for the genotyping of F5, F2, F12 MTHFR, and HFE. Jordi

Martinez Serra, et al. Departament hematologia Hospital Son Espases.

- Protocol Amplificar per PCR gene F2 i F5 Leider .

- Full activitat: adaptar el protocol d’electroforesi gel agarosa pel revelat dels productes

d’amplificació per PCR convencional.

- Activitat en anglès: What is polymerase chain reaction?


- VÍDEO. https://www.youtube.com/watch?v=DZ7uNG9dy0E


ambiental, educació per la salut,

educació per les noves TICs,

Pràctiques

relacionades:

P7, P8, P9, P10

Competències professionals: CP1, CP2, CP3

UD 7 Clonació d’àcids nucleics Durada: 13h


• Comprendre el concepte de clonació molecular i diferenciar-ho i comparar amb el d’amplificació

• Identificar i descriure els components necessaris per a la clonació

• Descriure el procés de clonació

• Descriure el concepte de biblioteca d’ADN, caracteritzar tipus i aplicacions

• Identificar i descriure les aplicacions de la clonació molecular. Com ha anat evolucionant i on es troba ara

a nivell clínic.

• Promoure opinió crítica, reflexió i interès situació legal, ètica, normativa actual, en temes relacionats

amb l’enginyeria genètica, teràpies gèniques i les seves aplicacions actuals i futures.

Continguts

Conceptuals 7.1. Concepte de clonació

- diferenciació dels diferents tipus de clonació

- comparació de la clonació molecular i l’amplificació per PCR

7.2. Mètodes de clonació molecular

7.3. Components de la clonació

- Els vectors de clonació

- Cèl·lules hostes

https://www.youtube.com/watch?v=DZ7uNG9dy0E



7.4. Fases del procés de clonació

- Creació d’un vector recombinant

- Introducció del vector en la cèl·lula hoste

- Selecció i identificació de clons recombinants

- Taxa de transformació

7.5. Biblioteques d’ADN

- Tipus de biblioteques d’ADN

- Anàlisi d’una biblioteca d’ADN

7.6. Aplicacions de la clonació molecular

Procediments • Descripció i comparació de les tècniques de clonació molecular i la PCR

• Identificació i descripció dels elements necessaris per a al clonació molecular

• Reconeixement i diferenciació dels marcadors de selecció i identificació usats en els

plàsmids.

• Disseny i establiment de les passes per a clonar un gen usant la tècnica de la clonació

molecular.

• Adquisició dels criteris per a seleccionar el vector més adequat segons la finalitat

d’estudi

• Coneixement de les aplicacions de la biologia molecular actuals i les perspectives de

futur en la teràpia gènica.

• Desenvolupament d’una opinió crítica sobre les aplicacions de la clonació en el camp

terapèutic i clínic.

Actitudinals • Constància i esforç per aprendre noves tècniques de cultiu.

• Consciència del potencial de la teràpia gènica en aplicacions clíniques, amb opinió

crítica a partir de la valoració de les avantatges i inconvenients.

• Respecte als companys i a les diferents opinions sobre temes de bioètica.

• Desenvolupament d’una opinió crítica i capacitat per exposar-la i defensar-la amb

arguments.

• Reconeixement d’aplicacions de la clonació molecular al dia a dia de la nostra societat

actualment.

RA7: Determina els mètodes de clonació i la seqüenciació d’àcids nucleics, justificant les passes de cada

procediment d’anàlisi.


• Descriure el procés de clonació molecular, diferenciar-ho del altres tipus de clonació i comparar-ho

amb les tècniques de PCR.

• Caracteritzar els enzims de restricció, els vectors i les cèl·lules hostes usades en la clonació.



• Descriure el procediment de selecció i identificació dels clons recombinants

• Interpretar, segons el vector usat, els marcadors de selecció i identificació, en el procés de disseny i

selecció de clons recombinants.

• Descriure les aplicacions dels procediments de clonació molecular en el diagnòstic clínic i teràpia

genètica.

• Reflexionar sobre pros i contres de la teràpia gènica en aplicacions actuals i futures.

Recursos: llibre de text, presentació power point, catàlegs, ordinadors, activitats complementàries, debats,

notícies


- Article1: Bioética, biología molecular y biotecnología: una aproximación ética a las ciencias

básicas y sus aplicacions.

- Article2: Aplicacions de la teràpia gènica.

- Activitat de vocabulari en anglès: DNA to Data

- Activitat en anglès1: What is genètic engineering?

- Activitat en anglès 2. What is gene therapy?

- Notícia d’actualitat: Llegan los huertos de medicamentos

Webs o enllaços interès:

- Web Your genome.org: http://www.yourgenome.org/video/dna-libraries-subcloning

(llibreries ADN)

- Debat ètica de la teràpia gènica: http://www.yourgenome.org/debates/is-germline-gene-

therapy-ethical

Temes transversals: bioètica en temes de teràpia

gènica, manipulació genètica; educació per les noves

TICs (aplicacions i bioinformàtica), educació per la

salut

Pràctiques

relacionades: d’aula i

ordinadors

Competències

professionals: CP1

UD 8 Mètodes de seqüenciació dels àcids nucleics Durada: 10h


• Conèixer els diferents mètodes de seqüenciació d’ADN i evolució cronològica. Equips usats

actualment.

• Caracteritzar els seqüenciadors automàtics, identificar i diferenciar entre els diferents tipus.

• Descriure el procediment de seqüenciació d’ADN

• Descriure les aplicacions dels procediments de seqüenciació en el diagnòstic clínic.

• Percebre i valorar l’impacte de l’automatització dels equipament de seqüenciació en el coneixement

http://www.yourgenome.org/video/dna-libraries-subcloning

http://www.yourgenome.org/debates/is-germline-gene-therapy-ethical

http://www.yourgenome.org/debates/is-germline-gene-therapy-ethical



del genoma humà i aplicacions en la teràpia gènica.

Continguts

Conceptuals 8.1. La seqüenciació dels àcids nucleics

8.2. Mètode químic de Maxam i Gilbert

8.3. Mètodes enzimàtics de terminació de cadena

- Mètode de Sanger

- Variacions del mètode de Sanger

8.4. Seqüenciació automàtica de primera generació

- Reaccions de polimerització. PCR

- Fases automatitzades en la seqüenciació

- Seqüenciació en gran escala

8.5. Seqüenciació massiva

- Fase de reparació de l’ADN motlle

- Reaccions de seqüenciació

8.6. Seqüenciació de tercera generació

- Seqüenciació ió torrent

- Seqüenciació per nanopors

8.7. Seqüenciació d’ARN

Procediments • Determinació dels mètodes de seqüenciació i identificació d’usos al laboratori de

biologia molecular.

• Descripció del procediment de les mostres que es volen seqüenciar.

• Identificació del mètode usat i les parts d’un equip de seqüenciació.

• Establiment de les passes que cal seguir en la lectura i interpretació de les

seqüències.

Actitudinals • Entendre el funcionament de les tècniques de seqüenciació i necessitat de softwares i

programes informàtics potents.

• Comparació de les diferents tècniques i valoració de les aplicacions

• Selecció de la tècnica de seqüenciació més adient segons la finalitat d’estudi, recursos

de laboratori.

• Percepció de l’impacte de l’automatització dels equipament de seqüenciació en el

coneixement del genoma humà i aplicacions en la teràpia gènica.

• Opinió crítica sobre Projecte de Genoma Humà, que ha implicat i relació dels avanços

tecnològics en les tècniques de seqüenciació.

• Demostració d’ interès per conèixer les futures tecnologies i aplicacions.



RA7: Determina els mètodes de clonació i la seqüenciació d’àcids nucleics, justificant les passes de cada

procediment d’anàlisi.


• Definir el fonament i les característiques dels mètodes de seqüenciació.

• Diferenciar les tècniques de seqüenciació segons mètode usat i moment aparició.

• Reconèixer les avantatges i inconvenients de cada mètode de seqüenciació

• Descriure el procediment de les mostres que es volen seqüenciar.

• Caracteritzar els seqüenciadors automàtics i identificar el fonament i les parts de l’equip.

• Establir les passes que cal seguir en la lectura i interpretació de les seqüències.

• Identificar i descriure les aplicacions dels procediments de seqüenciació en el diagnòstic clínic i

teràpia genètica.

Recursos: Fotocòpies, articles revistes, presentació power point, activitats complementàries, documental,

ordinadors

Documents treballats dins UD:

- Material complementari: mètodes de seqüenciació d’àcids nucleics

- Notícia actualitat i comentari: Los avances en la secuenciación del genoma humano.

- Notícia d’actualitat : Descubren la secuencia del genoma del virus zika.

- Document en anglès: Human Genome Project.

- Activitat listening en anglès: Should you be able to patent a human gene?

Webs o enllaços interès:

- Web Your genome.org : http://www.yourgenome.org/video/dna-sequencing

- GeneBank: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/nucleotide/

- Projecte genoma humà: http://www.yourgenome.org/video/the-human-genome-project-

personal-stories

- Web oficial Projecte Genoma Humà: https://www.genome.gov/

Temes transversals: Bioètica, Projecte

genoma Humà, educació per la salut,

aplicació de TICS i bioinformàtica.

Pràctiques

relacionades: d’aula i

ordinadors

Competències professionals: CP1

UD 9 Aplicació de les tècniques de biologia molecular en medicina forense Durada: 7h


• Descriure els conceptes bàsics de biologia molecular relacionats amb la genètica forense.

http://www.yourgenome.org/video/dna-sequencing

http://www.yourgenome.org/video/the-human-genome-project-personal-stories

http://www.yourgenome.org/video/the-human-genome-project-personal-stories

https://www.genome.gov/



• Conèixer què estudia la genètica forense, com ho fa i les aplicacions

• Saber com està organitzat l’ADN humà per entendre les aplicacions de la genètica forense

• Conèixer els principals marcadors moleculars usats en la identificació persones, criminologia i estudis

paternitat

• Identificar les tècniques de biologia molecular aplicades en àmbits de criminologia, identificació

cadàvers, proves de paternitat.

• Descobrir l’ús de la bioinformàtica en el camp de la biologia molecular.

• Conèixer eines bioinformàtiques aplicades al disseny de primers.

• Reconèixer i reflexionar sobre la gran diversitat d’aplicacions i camps d’aplicació de les tècniques de

biologia molecular.

Continguts

Conceptuals 9.1. Genètica forense i bioinformàtica

9.2. Organització de l’ADN humà

- ADN repetit en tàndem

- ADN repetit dispers

9.3. Polimorfismes

- Polimorfismes de longitud

- Polimorfismes de seqüència

9.4. Petjada genètica

- Polimorfismes de longitud de fragments de restricció (RFLP)

- Anàlisi de STR

- SNP per PCR

9.5. Anàlisi de l’ADN mitocondrial

9.6. Anàlisi de polimorfismes del cromosoma Y

9.7. Anàlisi estadístic de les dades

9.8. Bioinformàtica

- Portals bioinformàtics

- Disseny de primers

Procediments • Investigació i identificació de les tècniques de biologia molecular usades en casos de

criminologia, identificació restes de cadàvers, proves de paternitat.

• Relació entre l’avanç tecnològic i l’evolució de la genètica forense.

• Aplicació dels coneixements de les tècniques treballats en les unitats anteriors en la

determinació de marcadors genètics.

• Coneixement i maneig de portals bioinformàtics on-line i públiques: bases de dades

de gens, proteïnes, etc.



• Utilització de softwares i bancs de dades de gens pel al disseny de primers

Actitudinals • Investigació dels mètodes i marcadors moleculars usats en casos criminalístics i

forense d’actualitat.

• Consciència de l’ampli ventall de camps d’aplicació de les tècniques de biologia

molecular.

• Capacitat de manejar bases de dades, softwares d’accés públic i gratuït, on-line.

• Interès i curiositat per reconèixer l’aplicació de tècniques de biologia molecular en

notícies, successos de l’actualitat quotidiana.

• Constància i esforç per aprendre noves tècniques i aplicacions en la biologia

molecular.

• Capacitat de cercar informació, comprendre, sintetitzar, i transferir-la

RA5: Aplica tècniques de PCR i electroforesis a l’estudi dels àcids nucleics, seleccionant el tipus de

tècnica en funció de l’estudi que ha de realitzar.

RA7: Determina els mètodes de clonació i la seqüenciació d’àcids nucleics, justificant les passes de

cada procediment d’anàlisi.


• Definir els conceptes bàsics de biologia molecular relacionats amb la genètica forense.

• Identificar les tècniques de biologia molecular aplicades en àmbits de criminologia, identificació

cadàvers, proves de paternitat.

• Seleccionar el tipus de tècnica usada en funció finalitat i tipus de mostra d’estudi.

• Usar bases de dades, softwares pel disseny de primers i obtenció d’informació sobre els gens

d’estudi.

• Reflexionar sobre la gran diversitat d’aplicacions i camps d’aplicació de les tècniques de biologia

molecular, en concret en la medicina forense.

Recursos: llibre, presentació power point, activitats complementàries, ordinadors, softwares i bases de

dades online


- Fitxa pràctica aula. Disseny de primers per a F2

- Article 1. Aplicaciones de la genètica molecular en la práctica forense.

- Article 2. Fossa Porreres. Tècniques moleculars per a la identificació persones a partir de restes

d’ossos.

- Guió requisits i format del treball a exposar.


- VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=DZ7uNG9dy0E

https://www.youtube.com/watch?v=DZ7uNG9dy0E



- Web GeneBank. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/

- Software Priemr3 (disseny primers). http://bioinfo.ut.ee/primer3-0.4.0/primer3/

Temes transversals: educació per les noves

TICs (bioinformàtica), bioètica relacionat

amb les exhumacions cadàvers, proves de

paternitat

Pràctiques

relacionades:

P11

Competències professionals:

CP1, CP4

UD 10 Cultius cel·lulars Durada: 13h


• Entendre el concepte de cultiu cel·lular i tipus de cultius.

• Caracteritzar els mètodes de cultius que s’apliquen en els estudis citogenètics.

• Descriure i identificar el material i equipament necessari per a realitzar cultius cel·lulars.

• Identificar els factors que intervenen en un cultiu

• Conèixer els procediments i protocols de posada en marxa, manteniment, seguiment i conservació del

cultiu cel·lular.

• Recordar l’ ús i manteniment correcta del microscopi òptic

• Aplicar procediments pel recompte cel·lular.

• Conèixer les normes i precaucions alhora de treballar amb cultius cel·lulars, per tal de fer-ho amb

condicions d’esterilitat i evitar contaminacions.

Continguts

Conceptuals 10.1. Introducció als cultius cel·lulars i conceptes bàsics

- Tipus de cultiu cel·lular

- Aplicacions dels cultius cel·lulars

10.2. Biologia de les cèl·lules en cultiu

- La corba de creixement

10.3. Factors que intervenen en el cultiu

- El suport físic

- Composició i propietats del medi de cultiu

- L’atmosfera gasosa

- Condicions d’incubació

10.4. Procediments de cultiu cel·lular

- Disgregació cel·lular

- Recompte i viabilitat cel·lular

- Descongelació de cèl·lules

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/

http://bioinfo.ut.ee/primer3-0.4.0/primer3/



- Inici del cultiu. Sembra

- Manteniment del cultiu

- Conservació de cèl·lules

10.5. Contaminacions i condicions d’esterilitat.

Procediments • Coneixement de les normes i precaucions alhora de treballar amb cultius cel·lulars,

per tal de fer-ho amb condicions d’esterilitat i evitar contaminacions.

• Reconeixement del material i equipament per a realitzar cultius cel·lulars.

• Treball de forma correcta i aplicant les normes establertes sota campana de flux

laminar.

• Aplicació dels dispositius i normes de control usats per a garantir l’esterilitat,

viabilitat dels cultius cel·lulars.

• Coneixement de les condicions de manipulació, conservació dels medis de cultiu

• Utilització i manteniment de les estufes de cultiu.

• Utilització de forma correcta el microscopi òptic

• Aplicació de les tècniques de comptatge de cèl·lules en càmera

Actitudinals • Presència dels criteris de qualitat al treballar amb cultius cel·lulars: espai,

equipaments i normes de treball.

• Consciència de les aplicacions del cultius cel·lulars en investigació clínica: avantatges i

inconvenients front estudis amb animals.

• Adonar-se de les competències, habilitats i aptituds que cal al treballar amb cultius

cel·lulars.

RA2: Realitza cultius cel·lulars descrivint les passes del procediment


• Definir els conceptes bàsics relacionats amb els cultius cel·lulars

• Caracteritzar els mètodes de cultius que s’apliquen en estudis de citogenètica.

• Seleccionar els tipus de medis i suplements en funció del cultiu que s’ha de realitzar.

• Conèixer els procediments i protocols de posada en marxa, manteniment i seguiment del cultiu

cel·lular.

• Treballar de forma correcta, aplicant les normes establertes sota campana de flux laminar.

• Realitzar el procediment de comptatge de cèl·lules en càmera usant equip i material necessari de

forma correcta.

• Definir els procediments de conservació de les cèl·lules.

• Conèixer els dispositius i normes de control usats per a garantir l’esterilitat i la viabilitat dels cultius

cel·lulars.



Recursos: llibre, presentació power point, activitats complementàries, guió de pràctiques, microscopis

òptics, càmeres de neubauer.


- Guió de la pràctica de laboratori: P12 i P13

- Full amb qüestions de la pràctica de recompte cel·lular.


ambiental, bioètica


P12, P13

Competències professionals: CP2,

CP3

UD 11 Principis bàsics de citogenètica Durada: 12h


• Definir els conceptes bàsics de la citogenètica.

• Entendre i diferenciar l’ objecte d’estudi de la citogenètica front a la genètica molecular.

• Definir les característiques dels cromosomes humans: estructura i tipus

• Identificar i descriure les tècniques d’obtenció d’extensions cromosòmiques

• Diferenciar les tècniques de tinció i bandeig i identificar els diferents patrons de bandeig.

• Conèixer i saber usar la nomenclatura citogenètica: idiograma

• Caracteritzar les diferents anomalies cromosòmiques més freqüents.

Continguts

Continguts 11.1. Introducció. Conceptes bàsics citogenètica

11.2. El cromosoma

- Estructura del cromosoma en metafase

- Tipus de cromosomes

- El número de cromosomes

11.3. El cicle cel·lular

- Interfase

- mitosis

11.4. Tinció i bandeig de cromosomes

- Mètodes de tinció cromosòmic

11.5. Idiograma i nomenclatura de bandes

11.6. Mutacions i tipus

- Mutacions genètiques

- Mutacions cromosòmiques: numèriques i estructurals



Procediments • Aplicació de les normes d’us correcta del microscopi òptic per a observar

cromosomes en metafase.

• Identificació de les metafases en preparacions de sang perifèrica tenyides i

bandejades amb la tècnica de bandeig G.

• Reconeixement dels diferents tipus de cromosomes segons la posició del

centròmer.

• Recompte del nombre de cromosomes en preparacions tenyides a través de

l’observació al microscopi òptic.

• Interpretació de la nomenclatura usada per nombrar els cromosomes i les seves

anomalies.

Actitudinals • Valoració de la importància del treball tècnic de laboratori en els laboratoris de

citogenètica, per a que el facultatiu pugui arribar a un correcta diagnòstic.

• Identificació i reconeixement en ells de les aptituds i actituds necessàries en el treball

del tècnic en un laboratori de citogenètica.

• Valoració de la importància i necessitat d’un treball de qualitat el procés d’obtenció

de preparacions cromosòmiques pel bon diagnòstic del facultatiu.

• Adquisició d’una visió global i diferenciada entre els objectius d’estudi i la

metodologia de treball de la citogenètica i la genètica molecular.

• Reconeixement de les competències professionals, actituds i habilitats del tècnic de

laboratori en cada un d’aquests camps d’estudi.

RA3: Aplica les tècniques d’anàlisi cromosòmic en sang perifèrica, líquids i teixits, interpretant els protocols

establerts


• Diferenciar l’objecte d’estudi de la citogenètica front a la genètica molecular.

• Definir les característiques morfològiques dels cromosomes humans i els seus patrons de bandeig.

• Descriure les tècniques d’obtenció d’extensions cromosòmiques, tinció i bandeig.

• Identificar els diferents patrons de bandeig cromosòmic.

• Conèixer la nomenclatura usada en citogenètica.

• Caracteritzar les anomalies cromosòmiques més freqüents.

• Ser capaç de diferenciar els àmbits d’actuació de la biologia molecular i la citogenètica, adquirint

enfoc global d’ambdues.

Recursos: llibre, presentació power point, activitats complementàries, microscopis òptics, tisores, material

bàsic laboratori. A més, preparacions i mostres de l’Hospital Son Espases:

- Porta-objectes d’extensions de cromosomes en metafase, tenyides amb bandeig G a partir de sang

perifèrica pacient normal, realitzades al laboratori de citogenètica




- Fotocòpia de cromosomes en metafase a paper i tisores.

- Protocols de l’hospital de Son Espases: tinció i bandeig G de sang perifèrica.

- Full d’activitat d’interpretació del bandeig i idiograma.

- Material complementari relacionat amb les anomalies estructurals.

- Full activitat identificar malalties relacionades amb anomalies estructurals.

- Full activitat anglès: What is Fragile-X syndrome?


ambiental, educació per les noves TICs

Pràctiques

relacionades:

P14


UD 12 Citogenètica humana i anàlisi cromosòmic Durada: 12h


• Descriure els procediments per a obtenir un cariotip estàndard de sang perifèrica.

• Interpretar el protocol per a l’obtenció d’extensions en metafase: fases i reactius

• Aplicar les normes per l’anàlisi cromosòmic: recompte, ordenament i emparellament.

• Nomenclatura citogenètica i fórmula cromosòmica

• Diagnòstic prenatal: mètodes i aplicacions

• Diagnòstic postnatal: citogenètica i càncer

Continguts

Conceptuals 12.1. Introducció

12.2. Cariotip estàndard de sang perifèrica

Cultiu de limfòcits

Obtenció d’extensions de metafase

Tinció i bandeig cromosòmic

12.3. Anàlisi cromosòmic

Recompte i anàlisi cromosòmic de metafases completes

12.4. Ordenament i emparellament

Automatització del procés d’emparellament

12.5. Nomenclatura citogenètica i fórmula cromosòmica

12.6. Cariotip d’alta resolució

12.7. Citogenètica i diagnòstic prenatal

Cariotip de mostres de vellositat coriònica



Cariotip de líquid amniòtic

12.8. Citogenètica i diagnòstic postnatal

- Cariotip de medul·la i sang total

Procediments • Identificació pel microscopi òptic alteracions cromosòmiques a partir de mostres

d’extensions de cromosomes de pacients diagnosticats.

• Aplicació de les normes per a cariotipar: recompte, emparellar i ordenar.

• Aplicació dels diferents tècniques de biologia molecular en funció del que vull estudiar i

de la mostra biològica que s’analitza.

• Diferenciació entre la citogenètica prenatal i postnatal: mostres i aplicacions.

• Interpretació de la nomenclatura cromosòmica pròpia de la citogenètica

Actitudinals • Autosuficiència en la planificació dels processos de treball diari.

• Treball de manera segura dins el laboratori, demostrant coneixement.

• Compliment i respecte de les normes específiques dels laboratoris de biologia

molecular i citogenètica

• Integració dels coneixements i metodologia de treball vista durant tot el curs.

• Demostració de la capacitat de desenvolupar una visió panoràmica dels conceptes de

biologia molecular i citogenètica i aplicar-ho a la forma de treball.

• Desenvolupament de les actituds i aptituds professionals que permeten millorar la

competència professional en l’àmbit de treball.

RA3: Aplica les tècniques d’anàlisi cromosòmic en sang perifèrica, líquids i teixits, interpretant els

protocols establerts


• Descriure els procediments per a obtenir un cariotip estàndard de sang perifèrica.

• Interpretar el protocol per a l’obtenció d’extensions en metafase: fases i reactius

• Realitzar el recompte del número de cromosomes i la determinació del sexe en metafases

estandarditzades.

• Ordenar i emparellar els cromosomes per procediments manuals.

• Usar la nomenclatura citogenètica i determinar la fórmula cromosòmica.

• Diferenciar entre la citogenètica prenatal i postnatal: mostres d’estudi, tècniques i aplicacions

• Demostrar la integració de tots els continguts treballats durant el curs, desenvolupant-los a través

de les actituds, aptituds i habilitats que permetin assolir la competència professional propi del

mòdul.

Recursos: Fotocòpies, articles revistes, presentació power point, material bàsic de laboratori, microscopis

òptics, termociclador, preparacions i mostres de l’Hospital Son Espases:



- Porta-objectes amb mostres d’extensions de cromosomes en metafase, tenyides amb bandeig G a

partir de sang perifèrica (pacient amb diagnòstic de leucèmies) i mostres de líquids amniòtics

(diagnòstics de trisomia 21, 18 i X fràgil), cedides pel departament de citogenètica.

- Mostres d’ADN extret i ADN amplificat per PCR, de pacients pel diagnòstic de leucèmia mieloide

crònica (positives i negatives), cedides pel laboratori de biologia molecular de l’àrea d’hematologia.


- Protocols de l’hospital de Son Espases: procediments sembra, tinció i bandeig de sang

perifèrica i medul·la.

- Fotocòpia de cromosomes en metafase a paper i tisores.

- Full amb informació de suport per la pràctica 15 de cariotipar

- Full activitat: malalties cromosòmiques i fórmula cromosòmica

- Article. Transcritos del gen BCR-ABL, en pacientes con leucemia mieloide crònica en

Veneçuela.

- Protocol amplificar gens BCR-ABL per la tècnica PCR.

Temes transversals: educació per la

salut, educació per les noves TICs,

bioètica

Pràctiques

relacionades:

P14, 15 i P16

,


17. BIBLIOGRAFIA I REFERÈCIES LEGISLETIVES

Didàctica

• Libre de text: Llibres de text: Biologia Molecular y citogenètica. Editorial ALTAMAR. ISBN. 978-84-

16415-04-5. CFGS Tecnico Laboratorio clínico y biomedico.

• Llibre de gramàtica anglès: Cambridge English Scientist.

Bibliografia:

- ALBERTS, B., Biología molecular de la célula, 5ª ed., Barcelona: Omega, 2010.

- DE ROBERTIS, E., Biología celular y molecular, 15 ed. Buenos Aires: El Ateneo, 2001.

- HERRÁEZ SÁNCHEZ, A., Texto ilustrado de biología molecular e ingeniería genética, Barcelona: Elsevier

España, 2012.

- KARP, G., Biología celular y molecular, México D.F.: McGraw-Hill, 2014.

- LACADENA, J. R., Citogenética, Madrid: Editorial Complutense, 1996.



- LODISH, H., Y DARNELL, J., Biología celular y molecular, 5ª ed., México D.F.: Editorial: Panamericana,

2005.

- LOZANO. J.A., Bioquímica y biología molecular en ciencias de la salud, Madrid: McGraw-

Hill/Interamericana de España, 2005.

- R.J. MKINLAY GARDNER, GRANT R SUTHERLAND, LISA G. SHAFFER, Chromosome Abnormalities and Genetic

Counseling (Oxford Monographs on Medical Genetics), 4ª ed., Nueva York: USA, 2011.

- MOREL, G., CABALLERO, A.C., Y GALLEGO, R., Hibridación in situ en microscopía óptica, Servicio de

Publicaciones e Intercambio Científico de la Universidad de Santiago de Compostela, 2000.

- SHAFFER, L., MCGOWAN-JORDAN, J., SCHMID, M., ISCN 2013: An International System for Human

Cytogenetic Nomenclature. Basilea (Suiza): Karger Medical Scientific, 2013.

- Documento de Aplicación: «Cultivos Celulares», Madrid: Cultek, 2007.

- Nucleic Acid Isolation and Purification. 4ª ed., Mannheim (RFA): Roche Diagnostics, 2011.

- PCR Applications Manual, 3ª ed., Mannheim (RFA): Roche Diagnostics, 2006.

- Tecnología del DNA recombinante, Madrid: Cultek, 2006.

• Recursos diccionaris en anglès:

Monolingües:

Oxford http://www.oxforddictionaries.com/es

Collins http://www.collinsdictionary.com/

Vocabulary http://www.vocabulary.com/

Bilingües:

Wordreference http://www.wordreference.com/

Diccionari multilingüe (Enciclopèdia Catalana) http://www.multilingue.cat/

Específics / Terminologia:

Onelook (cercador de diccionaris en anglès) http://www.onelook.com/

Cercaterm http://www.termcat.cat/

Escoltar / Entendre

Ted talks https://www.ted.com/talks

Aplicacions

Quizlet (sets de vocabulari)

Howjsay (pronúncia)

• Pàgines web sobre la temàtica

- Your genome.org: http://www.yourgenome.org/

- GeneBank: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_1?ie=UTF8&field-author=R.J.+MKinlay+Gardner&search-alias=stripbooks

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_2?ie=UTF8&field-author=Grant+R+Sutherland&search-alias=stripbooks

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_3?ie=UTF8&field-author=Lisa+G.+Shaffer&search-alias=stripbooks

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_1?ie=UTF8&field-author=Lisa+Shaffer&search-alias=stripbooks

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_2?ie=UTF8&field-author=Jean+McGowan-Jordan&search-alias=stripbooks

http://www.amazon.es/s/ref=dp_byline_sr_book_3?ie=UTF8&field-author=Michael+Schmid&search-alias=stripbooks

http://www.oxforddictionaries.com/es

http://www.collinsdictionary.com/

http://www.vocabulary.com/

http://www.wordreference.com/

http://www.multilingue.cat/

http://www.onelook.com/

http://www.termcat.cat/

https://www.ted.com/talks

http://www.yourgenome.org/video/dna-libraries-subcloning

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/



- Software Priemr3 (disseny primers). http://bioinfo.ut.ee/primer3-0.4.0/primer3/

• Lectures i films sobre la temàtica

- Llibre. La doble hèlix de Watson i Crick

- Pel·lícula. GATACA

Bibliografia curricular i normatives relacionades:

- El Projecte Curricular de Centre IES Francesc de Borja Moll

- Real Decret 771/2014, de 12 de setembre, pel qual s’estableix el Títol de Tècnic Superior en

Laboratori Clínic i Biomèdic i es fixen els seus ensenyaments mínims (BOE núm. 241 del 4 octubre).

- Ordre ECD/1541/2015, de 21 de juliol , pel que s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau

superior corresponent al Títol de Tècnic Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic.

- Reial Decret 33/2001, de 23 de febrer, pel qual s’estableix l’ordenació general de les ensenyances

de Formació Professional Específica en les Illes Balears.

- Ordre de la conselleria d’Educació i Cultura de 13 de juliol de 2009 per la qual es regula

l’organització i el funcionament dels cicles formatius de formació professional del sistema educatiu

que s’imparteix d’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació a les Illes Balears, en

la modalitat d’ensenyament presencial.

- Resolució de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat de 13 de

febrer de 2017 per la qual es convoca la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de

formació professional del sistema educatiu i se’n concreten aspectes sobre l’organització

- Altres decrets, Ordres i Resolucions de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears relacionats amb

l’FP i el cicle.

http://bioinfo.ut.ee/primer3-0.4.0/primer3/


Aixa Tobaruela Arbona CFGS Tècnic de laboratori clínic i

Biomèdic 33