26.02.2015 article proposta de decret de … · modificació de la instal·lació (p.ex. la...

26.02.2015ARTICLE PROPOSTA DE DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001 PROCEDÈNCIA

AL·LEGACIÓAL·LEGACIÓ ACCEPTACIÓ

SÍ/NOMOTIVACIÓ

Decret en general COEIC Deixar d'usar la paraula enllumenament perquè es considera que no és freqüent entre els professionals.

NO És lingüísticament correcte. No es deixa d'usar la paraula enllumenament perquè la Llei 6/2001 fa referència als enllumenaments, i per tant caldria modificar la Llei per tal de deixar d’usar aquesta paraula.

Decret en general COEIC Correccions ortogràfiques PARCIALMENT Es recullen les correccions de l’article 2, 4.1.l, 4.1.e i l’apartat 9.3 de l’annex 1. No es recull l’observació de l’article 4.1.b i 4.1.c, atès que la unitat de potència del sistema internacional és el watt i el diccionari de la llengua catalana no recull la paraula Vat.

Decret en general ACM Sol·licita es prevegi una línea de subvencions per l'adequació de l'enllumenat públic

NO No es recull en el text del Decret perquè l'article 14 de la Llei 6/2001 ja contempla ajuts específics per a promoure l'adaptació dels enllumenats exteriors a la normativa; aquests ajuts els dota el Departament de Territori i Sostenibilitat en funció de la disponibilitat pressupostaria de cada exercici.

preàmbul ...La il•luminació artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessària per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives, a més millora la seguretat vial i ciutadana, reforça la prevenció de riscos laborals en espais concrets, i és necessària per garantir la seguretat industrial de determinades instal•lacions..

REECL Al·leguen que cal matissar "millora de la seguretat …ciutadana". I diferenciar eficiència energètica i estalvi energètic, ja que porta confusió en l’objecte del decret perquè sembla prioritari l'estalvi enfront la protecció del medi natural nocturn.

PARCIALMENT Es desestima la part d'eficiència ja que una de les finalitats de la Llei 6/2001 i el Decret és millorar l'eficiència energètica i promoure l'estalvi d'energia i de recursos naturals. S'accepta la part de millora de la seguretat i s'elimina la paraula “vial” que acompanyava el concepte de seguretat, atès que la il•luminació artificial no té perquè comportar una millora de la seguretat vial.

preàmbul, novè paràgraf

La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, regula l'ordenació ambiental de la il•luminació per a la protecció del medi nocturn amb la finalitat de mantenir, al màxim possible, les condicions naturals d'aquestes hores en benefici de les persones, de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l'eficiència energètica de la il•luminació exterior, d'evitar la intrusió de llum artificial a l’entorn domèstic i al medi, i de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes i la visió del cel”.

Cel Fosc Al·leguen substituir “...en benefici de les persones,...” per: “en benefici de la salut de les persones”. La raó és que quan es va elaborar la Llei no es coneixien com ara les afectacions de la contaminació lumínica sobre la salut humana.

NO Es desestima l'al·legació perquè el concepte de “en benefici de les persones” és un concepte més ampli i adequat a l’objectiu de la Llei, mentre el concepte de “salut” constreny l’actual redactat. A més, si bé hi ha estudis que demostren efectes sobre la salut, aquests estan fets amb il·luminació interior i no exterior com és l'objecte del Decret.

4 (s'afegeix l'apartat 4.1.l)

Al·legació a l'article en general CCETIC Introduir definició de modificació Sí S'ha introduït la definició de modificació de la instal·lació en l'article 4.1.l. És necessari introduir aquest concepte, ja que l'article 3, d'àmbit d'aplicació, el preveu i s'ha constat que pot portar a confusió i generar dubtes sobre en quin moment es considera modificació de la instal·lació (p.ex. la substitució d'una làmpada al final de la seva vida útil no es considera modificació a efectes jurídics). Per la seva definició s'ha utilitzat el mateix criteri que el Reial decret 1890/2008, d'eficiència energètica en instal·lacions d'il·luminació exterior i mantenint així la coherència amb la normativa estatal.

4 (s'afegeix l'apartat 4.2.c)

Al·legació a l'article en general COEIC Incloure la definició de llum per millorar la de la Llei 6/2001, que és incomplerta

Sí S'ha introduït la definició de llum, en desenvolupament del concepte de llum regulat a la Llei 6/2001, de 31 de maig, en l'article 4.2.c

4.1.a Definicions1. A les definicions contingudes a l'article 4 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, cal afegir, als efectes d'aquest Decret, les següents:a) Brillantor del fons de cel: és la brillantor o resplendor atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera. Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux lluminós que rep una fracció del cel que abasta un angle sòlid d’un segon d’arc quadrat. La unitat és magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arc.sec-2 ).

Cel Fosc Al·leguen modificar la definició de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: és la brillantor o resplendor atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux lluminós procedent del cel per unitat de superfície i d'angle sòlid. La unitat en cada banda fotomètrica és magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomètrica requerida. Recomanem que es faci referència al filtre astronòmic “V” per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definició de brillantor, però no es fa referència al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definició i seria més propi d'una instrucció tècnica.

4.1.a REECL Al·leguen modificar la definició de brillantor de fons de cel per: "Brillantor del fons de cel: és la brillantor o resplendor atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera... " "(...) Per avaluar la brillantor del fons de cel es mesura el flux lluminós procedent del cel per unitat de superfície i d'angle sòlid. La unitat en cada banda fotomètrica és magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arc.sec-2 )." I cal especificar la banda fotomètrica requerida. Recomanem que es faci referència al filtre astronòmic “V” per a les mesures a realitzar en els espais susceptibles de ser protegits.

PARCIALMENT S'estima parcialment, es modifica la definició de brillantor, però no es fa referència al filtre necessari per fer les mesures, ja que es considera que no forma part de la definició i seria més propi d'una instrucció tècnica.

4.1.d (ara 4.1.e) Enllumenat exterior específic: el de superfícies, enllumenades amb objectius de possibilitar la correcta activitat antropogènica. Es considera enllumenat exterior específic entre d’altres l’enllumenat exterior d’equipaments, l’enllumenat exterior d’edificis, aparcaments a l’aire lliure, parcs i jardins, etc.

Cel Fosc Demanen ampliar l’enumeració d’exemples d'enllumenat específic, de la següent manera: "Es considera enllumenat exterior específic els tipus d’enllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de túnels, rotondes, túnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, àrees de treball en exterior així com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar més la definició a la tipificació del R.D.1890/2008.

PARCIALMENT S'afegeixen només aquells exemples que són d'il·luminació exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

4.1.d (ara 4.1.e) REECL Demanen ampliar l’enumeració d’exemples d'enllumenat específic, de la següent manera: "Es considera enllumenat exterior específic els tipus d’enllumenat que corresponen a: ponts de vianants, escales i rampes, passos subterranis de vianants, enllumenat addicional de passos de vianants, parcs i jardins, passos de túnels, rotondes, túnels i passos inferiors, aparcaments de vehicles a l'aire lliure, àrees de treball en exterior així com qualsevol altre tipus que pugui assimilar-se als anteriors." Per tal d'acostar més la definició a la tipificació del R.D.1890/2008.

PARCIALMENT S'afegeixen només aquells exemples que són d'il·luminació exterior i que concorden amb el Reial decret 1890/2008.

4.1.j (ara 4.1.k) Luminància: magnitud fotomètrica relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts d'un cos lluminós. És la intensitat lluminosa per unitat de superfície reflectida per la mateixa superfície en la direcció de l’ull de l’observador. El símbol és L. La seva unitat és la candela per metre quadrat (cd.m-2).

Cel Fosc Al·leguen que la definició de luminància és incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfície" limita la definició. Proposen: “És la intensitat lluminosa per unitat de superfície del feix de llum que es propaga en la direcció de l’ull de l’observador”

PARCIALMENT Es modifica la definició, no s'està tècnicament d'acord amb la definició proposada, i es considera correcte utilitzar la definició que contenia l'anterior Decret 82/2005.

4.1.j (ara 4.1.k) REECL Al·leguen que la definició de luminància és incorrecte ja que el terme "reflectit per la mateixa superfície" limita la definició. Proposen: “És la intensitat lluminosa per unitat de superfície del feix de llum que es propaga en la direcció de l’ull de l’observador”

PARCIALMENT Es modifica la definició, no s'està tècnicament d'acord amb la definició proposada, i es considera correcte utilitzar la definició que contenia l'anterior Decret 82/2005.

4.1.o (nou punt derivat d'una al·legació de

l'annex 2 apartat 2)

AEQT Sol·liciten que en l'annex 2 apartat 2 es modifiqui el límit de percentatge de FHS per a zones E3 sigui del 10% en horari de nit, ja que els llums per a zones Ex tenen un FHS mínim del 6%, o establir les zones EX com excloses del límit del 5% de FHS.

S'accepta l'al·legació deixant exemptes les zones EX del compliment d’aquests límits i per la seva correcte aplicació es considera necessari afegir la definició d'aquestes zones, per tant s'ha afegit la definició de Zones Ex a l'article 4.1.o.

5.c Les zones E3, amb una protecció moderada de la contaminació lumínica, són les àrees que el planejament urbanístic classifica com a sòl urbà o urbanitzable, excepte les àrees que són zona E1, E2 o E4. També es classifiquen com zones E3 els espais d'ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d’oci, situats en sòl no urbanitzable, que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matèria de medi ambient aprova.La il•luminació en àrees de zones E3 properes a punts de referència, zones E1 o zones aquàtiques marines i continentals ha de ser especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi.

TTADUSA Sol·liciten qualificar les pistes d'esquí com a zones E3. Consideren que els criteris de zonificació de la proposta de decret, que es basen en la classificació del sòl, no són adequats, doncs no satisfan l’adequada solució de la protecció lumínica. La zonificació basada en normes urbanístiques és objectiva però s’aparta de la realitat econòmica i no té cap relació amb la causa-efecte. En l’àmbit de les pistes d’esquí aquesta classificació pot provocar problemes en la seguretat dels practicants de l’esport, cosa que va en contra de l’esperit de la Llei.

NO La zonificació basada en la classificació del sòl es considera la forma més adequada de prevenir la contaminació lumínica en funció de la vulnerabilitat de l’entorn. El Decret 82/2005 ja ho feia així, i el RD 1890/2008 d’eficiència de l'estat també. De tota manera, el fet que siguin E2 en cap cas suposa comprometre la seguretat dels esquiadors, doncs la tipologia de llum per a una pista d’esquí ve establerta per l’article 12.4 del decret, que ja habilita a què s’autoritzin les condicions adequades a cada instal•lació, en funció de la tipologia de pràctica que es vol portar a terme. Cal considerar que amb la nova versió del Decret, una vegada valorades totes les al•legacions, les característiques d'il•luminació de l'activitat esportiva són les mateixes en zona E2 vespre (que és quan funcionen les pistes d'esquí) que en zona E3. A més, pel que fa a nivells d’il•luminació, l'article 12.4 no fa referència a les zones de protecció sinó a les condicions específiques de la pràctica de l'esport, remetent a la norma específica (UNE-EN 12193, il•luminació d’instal•lacions esportives).

5.d Les zones E4, amb una protecció menor de la contaminació lumínica, són de sòl urbà d'ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d’oci, que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matèria de medi ambient aprova. No poden classificar-se com a zona E4 els espais que estan a menys de 2 km d'una zona E1

Cel Fosc Proposen una distància mínima entre E1 i E4 de 30 km NO Es considera que establir les condicions proposades dificultaria la implantació de noves zones E1 o punts de referència, en un país que per les seves dimensions es donen moltes situacions en què les zones urbanes estan a tocar de zones protegides.

5.d REECL Al·leguen que la distància mínima entre una E1 i una E4 és insuficient. Proposen les distancies establertes en la CIE 126 i en la “Guia tècnica de aplicació: eficiència energètica en instal·lacions de alumbrado exterior” Guia EA-03 del MIET, on es recupera la publicació CIE 126, i en la que es recomana que la distància existent entre una E4 i un punt de referència amb zona E1, ha de ser de 100 Km.

NO L'esmentada CIE estableix aquesta distància entre E1 i E4 quan la E1 és un punt de referència (figura de màxima protecció) i no per a qualsevol zona E1 com es demana a l'al·legació. L’actual redactat compleix amb les recomanacions de la CIE 126 de protegir el punt de referència (en la disposició addicional sisena es limiten els 100 km a una E4 pel punt de referència del Montsec) i també permet establir altres punts de referència en el territori català, si escau. La limitació de 2 km d'una zona E4 a una zona E1, s’ha constatat que es un criteri adequat i realista, tal com s’ha reflectit amb el mapa de la protecció envers la contaminació lumínica aprovat el 2007.

5.d PAM Al·leguen que la distància mínima entre una E1 i una E4 és insuficient, i ho consideren contradictori amb la CIE 126-1997.

NO L'esmentada CIE estableix aquesta distància entre E1 i E4 quan la E1 és un punt de referència (figura de màxima protecció) i no per a qualsevol zona E1 com es demana a l'al·legació. L’actual redactat compleix amb les recomanacions de la CIE 126 de protegir el punt de referència (en la disposició addicional sisena es limiten els 100 km a una E4 pel punt de referència del Montsec) i també permet establir altres punts de referència en el territori català, si escau. La limitació de 2 km d'una zona E4 a una zona E1, s’ha constatat que es un criteri adequat i realista, tal com s’ha reflectit amb el mapa de la protecció envers la contaminació lumínica aprovat el 2007.

7 1. El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya és l’instrument que reflecteix les zones previstes a l’article 5 i els punts de referència previstos a l’article 6. 2. El departament competent en matèria de medi ambient elabora i tramita el Mapa, amb participació dels ajuntaments i, un cop aprovat, comunica a cada ajuntament la zonificació del seu terme municipal i publica i difon el Mapa.

EOLICCAT Sol·liciten que quan es donin modificacions del Mapa de protecció envers la contaminació lumínica es respectin les instal·lacions existents, no havent-se d'adequar a la nova zonificació tal i com estableix la Disposició transitoria primera apartat 2.

NO Es considera que no cal afegir aquest supòsit, l'obligació d'adequació en cas de modificació del mapa, establerta en la D.T.1 apartat 2, només afecta a les instal·lacions d'il·luminació que per la modificació del mapa passen a estar ubicades en zones qualificades com a E1 i l'únic requeriment a adequar-se són les làmpades que han de ser de tipus I d'acord amb l'apartat 1 de l'annex 2, sinó que independentment de la zona on estiguin es demana que sigui llum vermella fixa. Els enllumenats de senyalització nocturna dels aerogeneradors no estan sostemsos a complir amb la tipologia de làmpada de l'apartat 1 de l'annex 2. Pel que fa als llums d'edificacions o vials del parc eòlic, el supòsit de canvi de tipus de llum es considera que ha d'aplicar igual que a la resta d'instal·lacions.

7.3 El Mapa es modifica en els supòsits i amb els procediments següents:a) Quan s’aprova una modificació de la classificació del sòl en el planejament urbanístic que afecta la zonificació d’aquest sòl en el Mapa. En aquest cas, l’ajuntament ha de comunicar la modificació al departament competent en matèria de medi ambient i aquest, un cop comprovat el supòsit, modifica el Mapa.b) En els supòsits previstos a l’article 5, a proposta de l’ajuntament. La proposta ha de contenir la documentació que acrediti que l’ajuntament ha donat audiència a les persones interessades i ha valorat les al•legacions presentades, si s’escau. La direcció general competent en matèria de contaminació lumínica valora la proposta, requereix a l’ajuntament les dades o documents necessaris per completar-la, si escau, i formula la proposta de resolució. En cas que es proposi la no aprovació de la proposta s’ha de donar audiència prèvia a l’ajuntament.c) Quan s’inclouen nous espais en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) o en la xarxa Natura 2000 o bé s’amplien els ja inclosos, i quan s’estableix o modifica un punt de referència. En aquests supòsits, la modificació del Mapa es fa d’ofici pel departament competent en matèria de medi ambient.

CC Cerdanya Sol·liciten qualificar les pistes d'esquí com a zones E3, en atenció a l'alta mobilitat de persones i per la seva elevada activitat comercial o d'oci; així com per l'impacte econòmic que té sobre Catalunya i les comarques de muntanya.

NO Les pistes d’esquí es troben ubicades en zones sensibles a la contaminació lumínica i només admeten una brillantor reduïda, per tant són classificades com a zones E2, segons la Llei 6/2001 i la proposta de Decret. La quantitat de llum necessària per a il•luminar les pistes d’esquí pot provocar un elevat impacte lumínic tant en el seu entorn com a llarga distància per la reflexió i dispersió de la llum, per tant es considera necessari mantenir un grau de protecció elevat. La classificació d'una activitat determinada no és objecte del Decret, sinó que aquest només estableix les característiques que defineixen cada zona. El supòsit de poder-se classificar com a E3 una activitat d'ús intensiu, de l'article 5.c, només aplica a l'horari de nit que no és el cas de les estacions d'esquí.

7.3 Aj. Alp Donar potestat als ajuntaments per qualificar les pistes d'esquí com a Zona E3, previ informe de l'òrgan competent de Generalitat

NO No es considera que s'hagi de fer una excepció en aquest cas, i cal seguir el procediment general establert pel Decret. Les pistes d’esquí es troben ubicades en zones sensibles a la contaminació lumínica i només admeten una brillantor reduïda, per tant són classificades com a zones E2, segons la Llei 6/2001 i la proposta de Decret. La quantitat de llum necessària per a il•luminar les pistes d’esquí pot provocar un elevat impacte lumínic tant en el seu entorn com a llarga distància per la reflexió i dispersió de la llum, per tant es considera necessari mantenir un grau de protecció elevat.

7.4 El Mapa i les seves modificacions s’aproven per resolució del conseller competent en matèria de medi ambient, a proposta del director o directora general competent en matèria de contaminació lumínica.

COEIC Sol·liciten afegir "o consellera" Sí S'accepta l'al·legació

8.2.a Per ser declarada com a espai amb un cel nocturn de qualitat, l’àrea ha de complir els requisits següents:a) Que el valor de brillantor del fons de cel al zenit en horari de nit sigui igual o superior als 20 mag•arcsec-2.

Cel Fosc Al·leguen que on diu: “..valor del fons de brillantor del cel...” Ha de dir: “...valor de la brillantor del fons del cel.. Proposen que el valor de 20 mag-arcsec-2 sigui 17,5

NO Es considerem que 20 mag•arcsec-2 és el valor mínim de qualitat del cel per obtenir la distinció. Així mateix no hi ha cap organisme internacional que consideri que per sota d'aquest valor es pugui donar alguna distinció.

8.2.a REECL Sol·liciten modificar els límits per obtenir la qualificació d'espai amb cel de qualitat i fixar-los en funció de les zones, de la següent manera: Per zones urbanes >20mag, zones rurals >20,5mag, zones naturals protegides >21 mag. I proposen afegir que aquetes consideracions han tenir-se en compte en les següents condicions de mesura: De brillantor zenital en nits clares sense lluna, entre les 23:00 i les 03:00 (CET/CEST)

PARCIALMENT S'accepta introduir en el text del decret les condicions de mesura. La modificació dels límits per obtenir la qualificació d'espai amb cel de qualitat es desestima perquè és considera que és correcte limitar-ho per totes les zones igual.

8.3.a La declaració dels espais amb un cel nocturn de qualitat correspon:a) A l’alcalde o alcaldessa de l’ajuntament del terme municipal on se situen, per a les àrees incloses en sòl urbà o en sòl urbanitzable.

FMC Al·leguen que la decisió de quins són els òrgans competents municipals ha de deixar-se ens mans dels ajuntaments, i per tant sol·liciten substituir alcalde/alcaldessa per l'òrgan municipal competent.

Sí S'estima l'al·legació.

9.1.a Regim estacional i horari d’usos de l’enllumenat1. A efectes de l’aplicació de la Llei 6/2001, de 31 de maig, i d’aquest Decret, s’estableixen els horaris següents:a) L’horari de nit o nocturn és la franja horària compresa entre les 23 hores UTC (Temps Universal Coordinat) fins a la sortida del sol.

CIMENT CATALÀ Sol·licita que l’horari de nit es restableixi de manera que quedi comprés entre les 24.00 i la sortida del sol durant el hivern. I de les 1.00 h. de la matinada, fins a la sortida del sol a l’estiu, ja que la modificació pot comportar repercussions econòmiques i es desconeix la seva justificació.

Sí L’horari de nit establert per la proposta de Decret és la franja horària entre les 23 hores UTC i la sortida del sol, el qual correspon en horari oficial a les 00.00 h d’hivern i a la 1:00h en l’horari d’estiu. (Suposem que no s'ha interpretat bé el concepte)

9.1.a FOMENT Sol·licita que l’horari de nit es restableixi de manera que quedi comprés entre les 24.00 i la sortida del sol durant el hivern. I de les 1.00 h. de la matinada, fins a la sortida del sol a l’estiu, ja que la modificació pot comportar repercussions econòmiques i es desconeix la seva justificació.

Sí L’horari de nit establert per la proposta de Decret és la franja horària entre les 23 hores UTC i la sortida del sol, el qual correspon en horari oficial a les 00.00 h d’hivern i a la 1:00h en l’horari d’estiu. (Suposem que no s'ha interpretat bé el concepte)

9.1.a Cel Fosc Proposen tornar a establir l'horari de nit a les 22 UTC, com el Decret 82/2005, i afegir un apartat 3 que digui que els ajuntaments poden sol·licitar períodes de nit més curts.

PARCIALMENT Es considera que l'horari d'apagada dels llums ha de respondre als horaris de l'activitat humana. Els ajuntaments sempre poden regular un horari més restrictiu en èpoques de baixa afluència, zones que volen protegir i entre setmana. S'accepta establir l'horari de nit a partir de les 22 hores UTC en zones E1 i E2 fora del casc urbà.

9.1.a PAM Proposen tornar a establir l'horari de nit a les 22 UTC, com el Decret 82/2005, i crear figures d'excepcionalitat.


9.1.a REECL Proposen que el inici de l'horari de nit sigui a les 21:00 hores UTC, podent-se ampliar fins les 22:00 hores UTC amb autorització municipal i fins les 23:00 hores UTC només per zones E4"


10.1.a Enllumenat exterior en períodes especials1. Els ajuntaments poden establir un règim propi d’enllumenat exterior en períodes especials, en els casos següents:a) El període nadalenc.

Cel Fosc Proposen tornar a fixar la limitació de 168 hores per l'enllumenat nadalenc, que establia el Decret 82/2005.

PARCIALMENT Es limita indirectament l'horari de funcionament, tot i que no s'incorpora el límit d'hores de funcionament. Es considera que són els ajuntaments els que han de vetllar per la prevenció de la contaminació lumínica en el seu municipi. Per tant, s'afegeix que l'enllumenat nadalenc ha d'estar apagat en horari de nit a excepció de les dates fixades per l'ajuntament (vigílies de festiu)

10.1.a REECL Al·leguen que s'ha de fer apagar els llums en horari de nit. I sol·liciten tornar a fixar la limitació de 168 hores per l'enllumenat nadalenc, que establia el Decret 82/2005.

PARCIALMENT Es limita indirectament l'horari de funcionament, tot i que no s'incorpora el límit d'hores de funcionament. Es considera que són els ajuntaments els que han de vetllar per la prevenció de la contaminació lumínica en el seu municipi. Per tant, s'afegeix que l'enllumenat nadalenc ha d'estar apagat en horari de nit a excepció de les dates fixades per l'ajuntament (vigílies de festiu)

12.2.b 2. Enllumenat exterior viari i per a vianantsLes instal•lacions d’il•luminació exterior de superfícies destinades al trànsit de vehicles i pas de persones, han de complir:a) Els requeriments de tipologia de làmpades i dels llums establerts a l’article 14.b) Els nivells màxims d’il•luminació i d’eficiència energètica mínima establerts a la normativa d’eficiència energètica en instal•lacions d’enllumenat exterior.c) El disseny de l’enllumenat de vials amb baixa utilització durant llargs períodes de l’any (com per exemple urbanitzacions, zones de segona residència...) s’ha de fer preferentment amb la classe d’enllumenat que necessita nivells d’il•luminació més baixos, d’acord amb la normativa d’eficiència energètica.

Cel Fosc Al·leguen que les publicacions CIE s'estan convertint en normes ISO, per tant proposen deixar de fer referència a la normativa d’eficiència energètica en instal•lacions d’enllumenat exterior (RD 1890/2008) pel que fa a nivells d'il·luminació i fer-la a les CIE.

NO Es considera que jurídicament fer referència al Reial decret és correcte. Les publicacions CIE estan actualment en procés de normalització. En el cas que es consideri necessari en futures revisions del Decret en la mesura que noves tecnologies es consolidin es farà referència a les recomanacions CIE.

12.2.c 2. Enllumenat exterior viari i per a vianantsLes instal•lacions d’il•luminació exterior de superfícies destinades al trànsit de vehicles i pas de persones, han de complir:a) Els requeriments de tipologia de làmpades i dels llums establerts a l’article 14.b) Els nivells màxims d’il•luminació i d’eficiència energètica mínima establerts a la normativa d’eficiència energètica en instal•lacions d’enllumenat exterior.c) El disseny de l’enllumenat de vials amb baixa utilització durant llargs períodes de l’any (com per exemple urbanitzacions, zones de segona residència...) s’ha de fer preferentment amb la classe d’enllumenat que necessita nivells d’il•luminació més baixos, d’acord amb la normativa d’eficiència energètica.

COEIC Consideren que el redactat pot portar a confusió, i portar problemes quan en aquests vials hi hagi alta ocupació.

PARCIALMENT Es modifica el redactat per tal d'evitar possibles confusions i entrar en contradicció amb el RD 1890/2008.

12.2.c Cel Fosc Proposen suprimir el preferentment de la il·luminació en vials de baixa utilització

Sí S'accepta l'al·legació tot i que es modifica el redactat per evitar possibles contradiccions amb el RD 1890/2008, estimant l'al·legació de REECL i parcialment la del COEIC.

12.2.c REECL Proposen substituir el redactat de l'apartat c) de la proposta de decret pel text següent: "El disseny de l'enllumenat de vials de baixa utilització (com per exemple zones urbanes de teixit urbà residencial de baixa alçada i no compacte (típic R6) o similars) es projectarà amb les classes d'enllumenat més baixes de les disponibles en la normativa i reglamentació 'eficiència energètica. Només en casos de complexitat d'ús, interferències amb objectes a la via pública i problemes de seguretat adequadament justificats per l'autoritat competent, s'acceptaran valors superiors als mínims".

Sí S'accepta l'al·legació.

12.4 Enllumenat exterior esportiuLes instal•lacions d’il•luminació d’espais destinats a activitats esportives a l’exterior han de complir:a) Els requeriments de tipologia de làmpades i dels llums establerts a l’article 14. En els casos d’activitats esportives que, per exigències de l’esport o el nivell de competició que es practica, requereixin de característiques diferents a les establertes a l’article 14.1, han de presentar una justificació raonada a l’ajuntament, el qual ha d’autoritzar les condicions específiques, si escau.b) Els nivells d’il•luminació no poden superar en més d’un 20% els valors de referència establerts a la norma UNE-EN 12193 d’il•luminació d’instal•lacions esportives, en funció de l’esport que es practiqui i la classe de competició que es desenvolupi.c) Les instal•lacions d’il•luminació d’activitats esportives han de disposar de la sectorització necessària per tal d’apagar els llums de l’àrea de joc tan bon punt acabi l’activitat.

TTADUSA Proposen afegir que la il•luminació de pistes d'esquí sigui de Classe I, atenent a poder garantir la seguretat dels usuaris.

PARCIALMENT Es considera que no cal incorporar aquesta concreció al Decret, ja que ja està establerta d'una manera general a l'article 12.4.b quant estableix que els nivells d'il•luminació de referència són els de la norma UNE-EN 12193. La norma UNE ja contempla tots els tipus o classes d'il•luminació que necessita l'activitat esportiva, entre les quals hi ha la classe I, per tant, és en el tràmit per obtenir la llicencia de l'activitat que s'ha de considerar i justificar el tipus de classe d’enllumenat adequat en funció de la pràctica a la que es vulgui destinar la pista. També és important tenir en compte que les instal•lacions d’il•luminació realitzades a partir de l’agost de 2009 han de complir amb el Reial Decret 1890/2008 d’eficiència energètica i els requeriments del RD 1890/2008 són molt semblants als de la Proposta de Decret pel que fa a les instal•lacions esportives. El Reial Decret contempla l’enllumenat d’activitats esportives en l’apartat 2 de l’article 8. La norma UNE-EN 12193 estableix que la Classe I d’enllumenat és l’adient per a competicions d'alt nivell com per exemple competicions internacionals o nacionals. De tota manera s'ha afegit l'apartat 12.4.c que introdueix possibles excepcions en el cas de comprometre la seguretat.

12.6 Enllumenament de senyalització d’aerogeneradorsa) L’enllumenament de senyalització nocturna dels aerogeneradors, quan sigui necessari per seguretat aèria, ha de prevenir en la mesura del possible l’impacte sobre el medi. A tal efecte, a la nit s’han de senyalitzar només els aerogeneradors imprescindibles d’acord amb les normes de senyalització i il•luminació per seguretat aèria i les guies corresponents.b) L’enllumenament de senyalització nocturna dels aerogeneradors ubicats en zones E1, E2, punts de referència i les seves àrees d’influència, ha de ser amb llum vermella fixa (llum de mitjana intensitat, tipus C).

EOLICCAT Al·leguen que s'ha fer constar que en tot cas, no es contravindrà la normativa de seguretat aèria.

Sí S'accepta al·legació i s'afegeix aquest concepte en l'apartat b) de l'article 12.6

12.7.e Enllumenat exterior comercial i publicitari…. e) No es poden instal•lar rètols lluminosos o il•luminats de caràcter comercial i/o publicitari en zona E1 fora del sòl urbà, excepte si efectuen una funció informativa necessària de localització de serveis, i únicament mentre es doni el servei.

Cel Fosc Sol·liciten ampliar la prohibició d'instal·lar rètols comercials lluminosos a totes les zones E2

NO Catalunya té de l'odre del 60% del territori classificat com a E2, establir aquesta limitació per una proporció tan gran de territori es considera de difícil gestió ja que limitaria molt la possibilitat d'exercir aquesta activitat i requeriria molts recursos pel seu control.

12.8 Enllumenament exterior esporàdicEls llums que funcionen menys de 50 hores l’any i que s’instal•len o s’utilitzen esporàdicament per raons de seguretat per la ciutadania o seguretat industrial, com en els casos d’avaries, accidents o situacions que comporten perill, no han de complir els requeriments de tipologia de làmpades i dels llums ni els nivells d’il•luminació màxima establerts en aquest Decret.

REECL Consideren que no hi ha justificació per no complir els preceptes fixats, per tant sol·liciten eliminar l'apartat d'enllumenat exterior esporàdic, com a mínim en zones E1.

NO Es considera que el redactat deixa prou clar que és només en casos molt concrets per qüestions de seguretat.

13.1.a Enllumenat exterior ornamental1. Es considera enllumenat exterior ornamental el que il•lumina superfícies amb objectius estètics, com és el cas de la il•luminació de façanes, monuments, estàtues, fonts i altres elements i pot ser tant enllumenat exterior com interior que afecta l’exterior. Aquest enllumenat ha de disposar de sistema d’accionament programable, ha d’incloure sistemes d’eficiència energètica i de prevenció de la contaminació lumínica, i ha de complir amb:a) Els requeriments de tipologia de làmpades de l’article 14.1 per a instal•lacions ubicades en zones E1.

Aj. Barcelona Entenen que la tipologia de làmpada a instal·lar en l'enllumenat ornamental són les equivalents per a zona E1 (Tipus I). Proposen que no es limiti la tipologia de làmpada en l'enllumenat ornamental, per tal que es pugui instal·lar tecnologia LED.

Sí Es modifica el redactat per evitar confusions. La limitació de la tipologia de làmpada és només per aquelles instal·lacions que estiguin ubicades en zona E1 (campanars d’església, monestirs..). Per la resta d’instal·lacions no es limita la tipologia de llum a emprar.

13.1.b b) Els requeriments de tipologia dels llums establerts a l’article 14.2. (14.2.b Els projectors per a la il•luminació de superfícies verticals s’han de situar a la part superior de l’objecte a il•luminar, enfocant per sota de l’horitzontal, és a dir, il•luminant de dalt a baix. L’enfocament per sobre l’horitzontal només està permès per a monuments i façanes o elements d’un interès especial de tipus cultural, històric o artístic, prèvia autorització de l’ajuntament corresponent.)

Cel Fosc Proposen que no s'autoritzi la il·luminació de baix a dalt o que l'autorització sigui potestat de la DGQA, ja que pot provocar contaminació lumínica.

NO Es considera que ja existeixen prous mecanismes per controlar la possible contaminació lumínica produïda per aquestes instal•lacions. A més, l’enfocament per sobre l’horitzontal per il•luminar elements d’un especial interès està recollit a la Llei 6/2001 en l’article 6.6.b. I pel que fa a l’autorització d’aquest tipus d’enllumenat el Decret ha de respectar l’autonomia i singularitat municipal pel que fa al medi ambient urbà.

13.1.b CCETIC Al·leguen que la il·luminació ascendent provoca contaminació lumínica i que és una pràctica que contamina lumínicament, per tant sol·liciten prohibir aquest tipus d'il·luminació.

NO L’article 6 de la llei 6/2001, ja estableix que els elements d’especial interès històric es poden il·luminar de dalt a baix, el decret no pot prohibir enllumenats permesos per la Llei.

13.1.c c) Respectar els nivells màxims d’il•luminació intrusa establerts al article 16. REECL L'article 13.1.c fa referència directe a l'obligat compliment dels nivells d'intrusa, mentre que la resta d'articles no en fa. Per tant, Proposen posar-ho en tots els articles o treure-ho del 13.

Sí S'estima l'al·legació i s'esborra la referència de l'article 13 per ser innecessari i poder prestar a confusió.

13.2 L’enllumenat exterior ornamental s’ha de mantenir apagat en horari de nit. COEIC Sol·liciten que no tots els enllumenats ornamentals hagin d'apagar en horari de nit

NO Es considera que en horari de nit quasi no hi ha activitat humana i que per tant els enllumenats amb fins estètics han de romandre apagats. A més els ajuntaments poden fixar unes dates especials (art.10) en que la il·luminació romangui encesa en horari de nit.

13.4 Els ajuntaments determinen els elements d’interès especial de tipus cultural, històric o artístic del seu terme municipal als quals s’aplica aquest article i la previsió especifica per a aquest tipus d’elements que estableix l’article 14.2.b.

REECL Proposen no deixar en mans dels ajuntaments decidir quins monuments poden il·luminar-se de baix a dalt

NO Es considera que ja existeixen prous mecanismes per controlar la possible contaminació lumínica produïda per aquestes instal•lacions. Pel que fa a l’autorització d’aquest tipus d’enllumenat el Decret ha de respectar l’autonomia i singularitat municipal pel que fa al medi ambient urbà.

14.3 Els horaris de funcionament de les instal•lacions d’il•luminació exterior han d’adaptar-se al cicle d’il•luminació natural i, per tant, els sistemes d’accionament o de telegestió han de garantir que la instal•lació s’encengui i s’apagui de manera automàtica a unes hores determinades o quan la mancança d’il•luminació natural així ho requereixi.

REECL Consideren que el redactat actual pot portar a confusió pel que fa als tipus de sistemes d'accionament permesos. Proposen el següent redactat: "Els sistemes d'accionament de les instal•lacions seran tals que permetin l'encesa i apagada en funció del cicle solar i l'elecció d'un possible decalatge a l'orto i l'ocàs del sol, independentment de les condicions meteorològiques i interferències de l'entorn. L'ús de sistemes combinats, sí està permès per millorar l'eficiència del sistema, amb l'objectiu de reduir les hores de funcionament"

PARCIALMENT Es modifica el redactat per evitar possibles confusions.

14.4.a Sistemes de regulació de flux lluminósa) Les instal•lacions d’il•luminació exterior amb potència superior a 1 kW, han de disposar d’un sistema de regulació de flux lluminós que permeti la disminució de la il•luminació en període de baixa utilització de l’espai il•luminat, sense afectar a la seva uniformitat. S’exceptuen les instal•lacions en les quals, per exigències funcionals o de seguretat, a justificar en el projecte, no sigui recomanable reduir els nivells d’il•luminació.

CIMENT CATALÀ Sol·liciten que l'obligació de tenir regulador de flux sigui per instal·lacions de més de 5 kW, atesos els costos econòmics que això suposaria pel sector industrial.

Sí Es modifica el redactat establint que aquesta prescripció és només per enllumenat públic i per tant no aplica a l'enllumenat privat. Aquest és un requeriment que té sentit per l'enllumenat públic, ja que a partir d'una certa hora hi ha menys activitat humana pel carrer i per tant les necessitats d'il·luminació no són tant elevades, en canvi en l'enllumenat privat (activitas industrials, comercials, etc.) en que l'activitat no descendeix en funció de l'hora i els requeriments d'il·luminació es mantenen no és convenient fer una reducció del flux lluminós, ja que les exigències funcionals i de seguretat no ho permeten.

14.4.a FOMENT Sol·liciten que l'obligació de tenir regulador de flux sigui per instal·lacions de més de 5 kW, atesos els costos econòmics que això suposaria pel sector industrial.

Sí Es modifica el redactat establint que aquesta prescripció és només per enllumenat públic i per tant no aplica a l'enllumenat privat. Aquest és un requeriment que té sentit per l'enllumenat públic, ja que a partir d'una certa hora hi ha menys activitat humana pel carrer i per tant les necessitats d'il·luminació no són tant elevades, en canvi en l'enllumenat privat (activitas industrials, comercials, etc.) en que l'activitat no descendeix en funció de l'hora i els requeriments d'il·luminació es mantenen no és convenient fer una reducció del flux lluminós, ja que les exigències funcionals i de seguretat no ho permeten.

14.4.b (ara el·liminat)

b) El sistemes de regulació de flux lluminós han de permetre la disminució de flux fins a un 50% del valor emès per la làmpada.

COEIC Proposen eximir a les làmpades de descàrrega de 50 W o potència inferior, de l'obligació de tenir regulació de flux fins al 50% del valor emès per la làmpada

PARCIALMENT Es considera adequat eliminar la referència a la disminució de flux lluminós perquè dóna lloc a interpretacions contradictòries, i per algunes tecnologies és difícil el seu compliment.


Aj. Barcelona Proposen que es redueixi la disminució de flux a aplicar, tenint en compte el parc actual d'instal·lacions, ja que sovint es fan instal·lacions noves aprofitant un quadre existent amb reguladors que només permeten una disminució del 30%.

PARCIALMENT Es considera adequat eliminar la referència a la disminució de flux lluminós perquè dóna lloc a interpretacions contradictòries, i per algunes tecnologies és difícil el seu compliment.


REECL Consideren que el redactat actual pot portar a confusió, proposen substituir-lo pel següent text: Els sistemes de regulació de flux lluminós han de permetre la disminució de flux com a mínim un 50% del valor emès per la làmpada.

NO Es considera adequat eliminar la referència a la disminució de flux lluminós perquè dóna lloc a interpretacions contradictòries, i per algunes tecnologies és difícil el seu compliment.

16.1 Intrusió lumínica1. Els nivells màxims d’il•luminació intrusa que poden generar les instal•lacions d’il•luminació són els que figuren a l’apartat 3.a de l’annex 2, en funció de l’horari d’ús i de la zona de protecció de la contaminació lumínica sobre la que té incidència. La il•luminació intrusa es mesura verticalment (Ev). La intrusió lumínica es pot valorar com a il•luminació intrusa o com a intensitat lluminosa emesa per un llum.Annex 2, apartat 3a) Nivells màxims d’il•luminació intrusaEls nivells màxims d’il•luminació intrusa, en funció de l’horari d’ús i de la zona de protecció de la contaminació lumínica sobre la que té incidència la instal•lació d’il•luminació, són els següents:

Zona de protecció Il•luminació intrusa (lux)

Horari de vespre Horari de nitE1 2 1E2 5 2 E3 10 5 E4 25 5

La il•luminació intrusa produïda per l’enllumenat públic sobre la façana d’un edifici es mesura per sobre dels 4 m del sòl.

REECL Consideren que en el redactat de la proposta de Decret manca la valoració de la il·luminació intrusa en ecosistemes naturals. Proposen afegir "La il•luminació intrusa produïda per l’enllumenat públic a partir de 4 m d'alçada a una façana, o a un entorn natural sensible"

NO El Decret estableix la limitació de la il•luminació intrusa en tots els llocs i per a tot tipus d'enllumenat, o sigui llum que excedeix de l’àrea on són útils per l’activitat prevista i només exclou la llum per sota de 4 metres produïda per l’enllumenat públic sobre la façana d'un edifici, doncs en aquest espai es necessari disposar de llum pel reconeixement facial dels vianants;

17 Competències del departament competent en matèria de medi ambient i dels ajuntaments… 1. El departament competent en matèria de medi ambient i els ajuntaments exerceixen les competències previstes en aquest decret. 4. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l’article 7, llevat de casos excepcionals quan hi concorrin causes justificades. Les propostes de zonificació municipals han de ser informades pel departament competent en matèria de medi ambient, al qual també s'ha de comunicar llur aprovació. En cas que una proposta de zonificació prevegi zones amb nivell de protecció inferior a l'aprovat en virtut de l'article 7, l'ajuntament ha d'indicar i motivar les causes justificades en què es basa, i només pot aprovar la proposta si l'informe del departament conté un pronunciament favorable sobre les causes indicades.

FOMENT Al·leguen que les competències municipals són contràries a la utilització de criteris tècnics homogenis en tot el territori català

NO Les competències estan establertes en la Llei 6/2001, i l’ajuntament té potestat mitjançant ordenança. Per altre banda, s'ha de respectar la singularitat municipal.Cal considerar que l’article 5.3 de la Llei 6/2001 estableix que: els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per reglament. L’article 6.4 de la Llei 6/2001 estableix: Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d’hemisferi superior instal•lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no disminueixi la protecció atorgada en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per via reglamentària. Pel que fa a l'horari és potestat municipal ser més restrictiu, però a banda considerem que un horari nocturn més ampli no té gran afectació per la industria d’acord amb l'exempció de l'epigraf g) de l'article 3 de la Llei 6/2001.

17 CIMENT CATALÀ Al·leguen que les competències municipals són contràries a la utilització de criteris tècnics homogenis en tot el territori català

NO Les competències estan establertes en la Llei 6/2001, i l’ajuntament té potestat mitjançant ordenança. Per altre banda, s'ha de respectar la singularitat municipal.Cal considerar que l’article 5.3 de la Llei 6/2001 estableix que: els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per reglament. L’article 6.4 de la Llei 6/2001 estableix: Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d’hemisferi superior instal•lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no disminueixi la protecció atorgada en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per via reglamentària. Pel que fa a l'horari és potestat municipal ser més restrictiu, però a banda considerem que un horari nocturn més ampli no té gran afectació per la industria d’acord amb l'exempció de l'epigraf g) de l'article 3 de la Llei 6/2001.

17.4 Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l’article 7, llevat de casos excepcionals quan hi concorrin causes justificades. Les propostes de zonificació municipals han de ser informades pel departament competent en matèria de medi ambient, al qual també s'ha de comunicar llur aprovació. En cas que una proposta de zonificació prevegi zones amb nivell de protecció inferior a l'aprovat en virtut de l'article 7, l'ajuntament ha d'indicar i motivar les causes justificades en què es basa, i només pot aprovar la proposta si l'informe del departament conté un pronunciament favorable sobre les causes indicades.

Cel Fosc Consideren que amb el redactat de la proposta de Decret es pot interpretar que és l'àrea de medi ambient del municipi la que proposa la zonificació. Proposen afegir: ...Departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient…

Sí S'accepta l'al·legació i es modifica l'article.

D.A.6 Protecció del punt de referència del MontsecEls espais que estan a menys de 100 km del punt de referència de l’Observatori Astronòmic del Montsec no poden classificar-se com a zones E4.

Cel Fosc Al·leguen que els nous punts de referència que puguin determinar-se en un futur també han de tenir la mateixa distància de protecció respecte de les zones E4

NO Establir les condicions proposades dificultaria molt la implantació de nous punts de referència. Es prefereix estudiar cas a cas, i establir les condicions i abast territorial més adient en cada resolució dels futurs punts de referència.

D.A.6 REECL Al·leguen que els nous punts de referència que puguin determinar-se en un futur també han de tenir la mateixa distància de protecció respecte de les zones E4

NO Establir les condicions proposades dificultaria molt la implantació de nous punts de referència. Es prefereix estudiar cas a cas, i establir les condicions i abast territorial més adient en cada resolució dels futurs punts de referència.

D.A.8 VuitenaEnllumenament de les pistes d’esquíL’enllumenament de pistes d’esquí no pot funcionar més de 20 hores a l’any en zones E1 i 140 hores en la resta. En cap cas es pot il•luminar més enllà de les 21:00 hores UTC, a no ser que hi concorri un esdeveniment extraordinari esportiu, prèviament aprovat per l’Ajuntament tal i com estableix l’article 10.

CCETIC Al·leguen que il·luminar les pistes d'esquí és una de les afectacions més greus que pot produir-se en una zona E1. Sol·liciten regular de quina manera es controlaran.

Sí S’afegeix la frase “Qualsevol projecte de nova instal•lació d’enllumenament s’ha d’ajustar a les característiques específiques previstes a l’article 14.4, i ha d’incorporar un estudi sobre la possible afectació a punts de referència de tot el territori de Catalunya i a la biodiversitat de l’entorn, en previsió de la protecció del medi nocturn i de la fauna. El projecte i l’estudi s’han de sotmetre a informe de la direcció general competent en matèria de contaminació lumínica”; aquesta prescripció permet establir un procediment preventiu per part dels organismes responsables de minimitzar l'impacte de la contaminació lumínica en el medi i ecosistemes. El control es considera viable de portar-lo a terme donat que quan la instal·lació està en funcionament és fàcilment perceptible. Normalment aquestes instal·lacions disposen d'imatges de webcam. NOTA: Està en tramitació una modificació de l’article 6.6.e de la Llei 6/2001, mitjançant la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic 2015, per la qual cosa restaria redactada de la manera següent: “e) L’enllumenament de les pistes d’esquí en zones E1, excepte per a esdeveniments esportius extraordinaris segons s’estableixi per reglament, i en la resta de zones per una durada superior que s’estableix per reglament. Per reglament també es poden fixar les franges horàries en què és permès l’enllumenament i altres condicions addicionals per a la protecció del medi nocturn i de la fauna.”

D.A.8 Cel Fosc Es sol·licita no autoritzar la il·luminació de cap altra pista d'esquí. NO La Llei 6/2001, en el seu article 6.6.e habilita, encara que amb restriccions, l'enllumenament de les pistes d'esquí. El Decret no pot prohibir un precepte permès per la Llei.

D.A.8 Cel fosc Sol·liciten que quan es revisi el mapa de protecció envers la contaminació lumínica, aquelles pistes que són zones E2, passin a ser qualificades com a zones E1.

NO La zonificació actual de la majoria de pistes d'esquí és de zona E2, i cal considerar que hi ha al·legacions en sentit contrari. L'article 5 de la Llei 6/2001 estableix les condicions, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, definint les 4 tipologies de zones, es considera inadequat afegir una excepció per les pistes d'esquí.

D.A.8 Cel Fosc Sol·liciten que no es contempli la possibilitat d’enllumenar més enllà de les 21:00 UTC per esdeveniments esportius extraordinaris, doncs les competicions esportives es fan de dia, que és quan la neu està en millors condicions.

NO Es considera adient mantenir l'actual redactat, ja que la Federació Catalana d'Esports d'hivern ha informat que hi ha competicions d'esquí en horari de vespre.

D.A.8 TTADUSA Al·leguen substituir les 140 hores per 210 hores. PARCIALMENT Es substitueix la limitació d’hores de “140” per “200”, a fi de fixar uns marges que s'adeqüin a les necessitats de funcionament d'aquestes activitats esportives.

D.A.8 TTADUSA Sol·liciten que es permeti il·luminar fins a les 22 h UTC. NO Es considera inadequat ampliar l'horari de llum artificial en les pistes d'esquí com a norma general, ja que produiria un important impacte al medi nocturn i és l'horari que s'adequa a les necessitats de funcionament d'aquestes activitats esportives.

D.A.8 TTADUSA Sol·liciten que es substitueixi aprovació prèvia de l'Ajuntament per a poder il·luminar més enllà de l'horari quan hi concorri un esdeveniment extraordinari per a una comunicació prèvia o declaració responsable.

PARCIALMENT Es modifica el redactat s'elimina l'aprovació prèvia i permet que l'Ajuntament estableixi el procediment que consideri convenient (comunicació prèvia, declaració responsable ....).

D.A.8 CC Cerdanya Sol·liciten que es permeti il·luminar fins a les 23 h UTC. NO Es considera inadequat ampliar l'horari de llum artificial en les pistes d'esquí com a norma general, ja que produiria un important impacte al medi nocturn i és l'horari que s'adequa a les necessitats de funcionament d'aquestes activitats esportives.

D.A.8 Aj. Alp Sol·liciten ampliar l'horari de les pistes d'esquí fins a les 23h UTC NO Es considera inadequat ampliar l'horari de llum artificial en les pistes d'esquí com a norma general, ja que produiria un important impacte al medi nocturn i és l'horari que s'adequa a les necessitats de funcionament d'aquestes activitats esportives.

D.T. Primera apartat 1 (es modifica el

redacat degut a la tramitació en paral·lel de la

modificació de la Llei 6/2001)

Adequació de les instal•lacions1. Les instal•lacions d’enllumenat exterior existents, tant de titularitat pública com privada, han d’adequar-se a les condicions establertes en aquesta disposició:a) Les làmpades ubicades en zona E1 han de ser de tipus I, d’acord amb l’apartat 1 de l’annex 2.b) Les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió s’han de substituir per altres que compleixin el previst a l’apartat 1 de l’annex 2.c) Els llums que tenen un flux d’hemisferi superior instal•lat superior al 50%, s’han de substituir o adequar al compliment de l’article 14.2 i el previst a l’apartat 2 de l’annex 2.

En el termini d’adequació següent:a) Un any de la data d’entrada en vigor d’aquest decret, en el cas d’estar ubicat a l’àrea d’influència d’un punt de referència.b) Quatre anys de la data d’entrada en vigor d’aquest decret, en la resta de casos.

PAM Es discrepa amb el fet que només s'hagin d'adequar els llums que tenen un FHS superior al 50%. Es proposa fixar terminis progressius per la resta d'enllumenat contaminant.

NO L'impacte econòmic que tindria l'adequació de totes les instal·lacions existents no és assolible amb la situació actual de crisi econòmica. Es modifica el redactat en la proposta de Decret donat que, s'està tramitant, paral·lelament, una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, mitjançant la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic 2015 per la qual cosa restaria redactada de la manera següent:

“1. En els terminis establerts als apartats 2, 3 i 4, ha de cessar el funcionament de qualsevol element d’una instal•lació d’enllumenat exterior que estigui inclòs en algun dels supòsits següents:

a) Làmpades ubicades en zona E1 que no són de vapor de sodi o altres tecnologies de característiques espectrals similars.b) Làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió.c) Llums que tenen un flux d’hemisferi superior instal•lat superior al 50%.

2. Si es tracta d’instal•lacions ubicades en un punt de referència o a la seva àrea d’influència, la data límit és el 31 de març de 2016.

3. Si es tracta d’instal•lacions de titularitat pública, la data límit és el 31 de desembre de 2016.

4. Si es tracta d’instal•lacions de titularitat privada, la data límit és el 31 de desembre de 2018.”




PAM Consideren que per adequar l'enllumenat públic, 4 anys és massa temps, ja que aquests enllumenats han rebut moltes subvencions per adequar-se.

Sí S'accepta l'al·legació i es redueix el termini per l'adequació de l'enllumenat de titularitat pública a 2 anys. Es tramita a través de la modificació de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, mitjançant la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic 2015 que recull el termini de dos anys per l'enllumenat públic.




ACM Es sol·licita el termini de 2 anys per l'adequació d'instal·lacions municipals ubicades en el punt de referència.

NO Els darrers anys el Departament de Territori i Sostenibilitat ha subvencionat als ajuntaments per a l'adequació de l'enllumenat públic i els ha assessorat en l'inventari de l'enllumenat públic i la concreció del programa d'actuacions per a l'adaptació de l'enllumenat públic (Plans municipals d'adequació de la il·luminació exterior), per tant es considera que les actuacions a realitzar són assumibles en aquest termini. Sobretot pel que fa al punt de referència, ja que els 16 municipis de l’àrea d’influència del punt de referència han estat subvencionats per a l'adequació del seu enllumenat (800.000 €). Per altra banda, segons la valoració econòmica realitzada conjuntament entre el COEIC i la DGQA, la inversió necessària per l'adequació de l'enllumenat en l’àrea d’influència del punt de referència no és significativa ja que la majoria de l'enllumenat ja està adequat.




REECL Consideren que l'adequació només dels llums amb FHS superior al 50% és insuficient. Proposen reduir aquest límit en E1 i fixar-lo en 30%

NO L'impacte econòmic que tindria l'adequació de totes les existents no és assolible amb la situació actual de crisi econòmica. De tota manera s'està tramitant, paral·lelament, una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, mitjançant la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic 2015.

D.T.Primera apartat 3

En el cas d’instal•lacions que siguin clarament contaminants i ineficients, les administracions competents en matèria de contaminació lumínica i d’energia poden requerir les persones o empreses que en són titulars per tal que apliquin les mesures de correcció necessàries per adequar-les al previst en aquest Decret. En el requeriment s’ha d’establir un termini de correcció proporcionat a les mesures que calgui implementar, que en cap cas pot ser superior a dos anys. A aquests efectes, es consideren instal•lacions contaminats i ineficients les que tenen uns valors de luminància o d’il•luminació superiors al doble dels nivells màxims establerts en aquest Decret i les que provoquen il•luminació intrusa superior als valors límit establerts en l’apartat 3.a de l’annex 2 per horari de vespre.

REECL Sol·liciten fixar com a instal·lacions contaminants i ineficients les que superen un 50% els valors límit fixats

NO Es manté la definició d’instal•lacions clarament contaminants de la proposta de Decret per coherència amb el Reial decret 1890/2008 i la seva guia d’interpretació.


En el cas d’instal•lacions d’enllumenament de senyalització d’aerogeneradors que, per l’alta densitat d’aerogeneradors senyalitzats i la proximitat a nuclis habitats, pot causar molèsties o perjudicis, l’administració competent en matèria de contaminació lumínica pot requerir les persones o empreses que en són titulars per tal que apliquin les mesures de correcció necessàries per adequar-les al previst en aquest Decret. En el requeriment s’ha d’establir un termini de correcció proporcionat a les mesures que calgui implementar, que en cap cas pot ser superior a quatre anys.

EOLICCAT Sol·liciten que s'elimini l'apartat 4 de la disposició transitòria primera , ja que entra en contradicció amb l'article 3 del Decret.

NO Es considera que l'article 3 és compatible amb l'apartat 4 de la D.T.Primera, ja que aquesta disposició només contempla adequar els llums que causen molèsties i perjudicis a fi de protegir les persones i el medi ambient de les afectacions d'activitats molestes. Regular aquest precepte es considera necessari per protegir el benestar, la privacitat i la seguretat de les persones en situacions puntuals on es veu envaïda la seva privacitat o s'altera per irrupció de llum intrusa a les llars o per enlluernament de vianants i conductors.


Saüquer Proposen que els parcs eòlics ubicats en E1 i E2, hagin d'adequar-se a l'article 12.6, sense necessitat de requeriment previ.

NO Es considera que en el cas contemplat a l'apartat 4 de la DT1ª cal el requeriment previ al titular de la instal·lació, donat que això dóna més garanties jurídiques al procediment, amb un termini de correcció proporcionat a les mesures que calgui implementar.


Saüquer Consideren que donar 4 anys de termini per l'adequació de parcs eòlics és excessiu. Proposen que el termini sigui com a màxim d'un any.

NO Es considera raonable mantenir el termini màxim d’adequació de quatre anys per a les instal•lacions existents que produeixen impacte ambiental. Cal tenir en compte que aquestes instal•lacions van ser autoritzades i van entrar en servei donant compliment a la normativa de seguretat aèria vigent en el moment. A més cal tenir en compte que en molts casos les mesures correctores necessàries tenen un important cost econòmic.


EOLICCAT Sol·liciten que el Decret contempli ajuts econòmics específics a favor dels promotors que accepten dur a terme les adequacions

NO L'article 14 de la Llei 6/2001 ja contempla ajuts específics per a promoure l'adaptació dels enllumenats exteriors a la normativa; aquests ajuts els dota el Departament de Territori i Sostenibilitat en funció de la disponibilitat pressupostària.


EOLICCAT Sol·liciten que el termini d'adequació sigui superior a 3 anys NO Es considera necessari protegir les persones de les molèsties provocades per instal•lacions existents sempre donant un termini raonable per a l’adequació en funció de la inversió necessària.


EOLICCAT Al·leguen que cal donar audiència al promotor abans del requeriment. Sí S'accepta l'al·legació i s'introdueix la frase "previ tràmit d’audiència, ha de requerir la persona titular de la instal•lació per tal que apliqui les mesures de correcció necessàries per adequar les instal•lacions de senyalització al previst en aquest Decret", donat que dóna més seguretat jurídica al procediment.

D.F.2 Modificació dels annexosS’habilita el conseller o consellera competent en matèria de medi ambient per actualitzar, mitjançant una ordre, el contingut dels annexos d’aquest Decret, d’acord amb l’evolució de les millors tècniques disponibles en prevenció de la contaminació lumínica.

Cel Fosc Proposen afegir: “..,entenent per actualització qualsevol modificació que suposi un augment del grau de protecció que s’assolia abans de realitzar les modificacions.”

NO L’esperit de la Llei 6/2001 i d’aquest projecte de Decret és augmentar el grau de protecció en la mesura que l’avanç de la tecnologia ho permeti. Aquesta disposició està introduïda expressament per facilitar l’actualització del Decret amb els avenços tecnològics que es vagin produint.

Annex 1 apartat 1 Documentació tècnicaContingut de la documentació1. Dades referents al titular de la instal•lació i de l’autor del document.

CCETIC Sol·liciten afegir que la documentació s'ha de realitzar per un tècnic competent

NO Es considera que no és necessari establir la competència de la persona autora del document tècnic de l'annex 1. En tot cas això serà objecte d'estudi en la futura guia tècnica d'interpretació del Decret.

Annex 1 apartat 7 7. Càlculs luminotècnics de la instal•lació:7.1 Valors d’il•luminació mitja projectats i valors d’il•luminació de referència establerts a la norma pròpia de l’activitat. 7.2 Valoració de la il•luminació intrusa i de la intensitat lluminosa fora del recinte que cal il•luminar, les quals puguin provocar pertorbació al medi o molèstia o enlluernament a persones.7.3 Il•luminació de seguretat i grau de risc, si s’escau.7.4 Luminància de l’enllumenat comercial o publicitari i la seva superfície, si s’escau. Adjuntar documentació dels rètols.7.5 Luminància de l’enllumenat ornamental, si s’escau.

REECL Proposen afegir en l'apartat 7: "S'haurà de justificar el Factor de Manteniment en el càlcul lumínic segons la normativa o reglamentació vigent. En tot cas, s'haurà de justificar l'adopció de valors de FSL < 1 quan existeixi manteniment correctiu."

PARCIALMENT S'afegeix la frase “Cal justificar el factor de manteniment segons la normativa d’eficiència energètica” ja que el factor de manteniment utilitzat ha de ser l’adequat a les necessitats d’ús del projecte i repercuteix directament amb els valors d’il•luminació i d’eficiència energètica

Annex 2 Característiques permeses i nivells màxims CCETIC Proposen afegir la taula de l’anterior reglament que limitava els enlluernaments.

NO Es considera que no s’ha d’incorporar específicament l'enlluernament (TI, LA), ja que aquest està contemplat genèricament al fer referència a la normativa d’eficiència energètica la qual contempla que es valorin en el projecte. És un paràmetre de difícil control expost.

Annex 2 Característiques permeses i nivells màxims Cel Fosc Sol·liciten que es reguli l'enlluernament NO Es considera que no s’ha d’incorporar específicament l'enlluernament (TI, LA), ja que aquest està contemplat genèricament al fer referència a la normativa d’eficiència energètica la qual contempla que es valorin en el projecte. És un paràmetre de difícil control expost.

Annex 2 Característiques permeses i nivells màxims Cel Fosc Sol·liciten que es reguli la luminància d'interior d'edificis, aparadors i finestres. Proposen restituir l'article 8.4 del Decret 82/2005

NO La il•luminació interior d’aparadors que emeten llum a l’exterior està compresa dins "enllumenat exterior comercial i publicitari", establert en l’article 12.7 del Decret, i per tant ha de complir amb els valors límit establerts.

Annex 2 Els nivells d’il•luminació i luminància fixats en aquest Decret estan referits a valors en servei.

REECL Sol·liciten que es modifiqui la frase inicial i deixar de referir els valors com valors de referència i passar-los a inicials. Proposen: "Els nivells d’il•luminació i luminància fixats en aquest Decret estan referits al inici de la vida de la instal•lació, i per tant amb els lúmens inicials de l'equip, sense consideracions de depreciació."

Sí S'estima l'al·legació perquè és com estableix el Reial decret i les recomanacions CIE.

Annex 2 apartat 1 Tipus de làmpadesLes làmpades a emprar, en funció de l’horari d’ús i de la zona de protecció de la contaminació lumínica en què es troben ubicades, són les següents:Zona de protecció Horari de vespre Horari de nitE1 Tipus I Tipus IE2 Tipus II Tipus I E3 i E4 Tipus III Tipus IIITipus I. Làmpades que tinguin menys del 2 % de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprés entre 280 i 780 nm.Tipus II. Làmpades que tinguin menys del 10% de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprés entre 280 i 780 nm.Tipus III. Làmpades que tinguin menys del 15% de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprés entre 280 i 780 nm.

Les làmpades han de complir amb el percentatge de radiacions electromagnètiques per sota de 440 nm establerts anteriorment. En el cas de no poder justificar documentalment aquest percentatge, s’accepten les làmpades que emeten llum de temperatura de color inferior a 2.500 K com a tipus I, entre 2500 K i 3.300 K com a tipus II, i entre 3.300 K i 4.200 K com a tipus III.

Totes les làmpades que s’instal•lin a l’enllumenament exterior han de ser de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i complir amb les restriccions de

Aj. Barcelona Proposen no fer distinció entre horari de vespre i de nit en enllumenat públic, ja que la prescripció d'ús de làmpades de Tipus I, limita la tecnologia LED permeten només al LED ambre.

PARCIALMENT Es modifica la taula de làmpades a emprar, redefinint la tipologia de làmpada Tipus II i permetent-la en E2 i horari de nit, a fi d'ajustar les làmpades d'aquestes àrees a les millors tecnologies disponibles. Es considera important mantenir la distinció entre l'horari de vespre i nit, per tal de protegir les zones més vulnerables a la contaminació lumínica de manera més intensa, almenys les hores de nit, per assolir una franja temporal on les condicions naturals de foscor es pertorbin el menys possible, i així en aquesta franja es minimitza l'impacte sobre els ecosistemes.

Annex 2 apartat 1 Aj. Barcelona Sol·liciten no posar limitació inferior en la temperatura de color per tipologia de làmpada

Sí Pel que fa a la limitació de la temperatura de color, enlloc d’eliminar el límit inferior de temperatura de color, es considera adequat afegir la frase: “En tot cas es pot utilitzar una tipologia de làmpada establerta per a zones de protecció més elevada”. Amb aquest redactat s'el·liminen possibles equívocs en la interpretació d'aquest precepte.

Annex 2 apartat 1 CCETIC Sol·liciten canviar el límit de radiància per sota de 440nm, dins del rang de longituds d’ona comprés entre 280 i 780 nm per 500 nm limitant així la llum amb components blaus, sobretot pel que fa a la tecnologia LED.

PARCIALMENT S'afegeix el límit de radiància per sota 550 nm per Leds en les tipologies I i II de làmpades, seguint els criteris tècnics establerts al Instituto Astrofísico de Canàries, d’aquesta manera s'assegura la protecció de les zones més vulnerables a la contaminació lumínica enfront de llum de longitud d'ones curtes, que són les que més afecten els ecosistemes. Donat que a la versió del Decret de informació pública no figurava cap menció a la tecnologia LED, a l'estimar aquesta al·legació es considera necessari introduir-la, s'afegeix la definició en el punt 4.1.b de Diode emissor de llum (LED).

Annex 2 apartat 1 CCETIC Proposen limitar la temperatura de color de l'enllumenat públic a 3.000 K NO La temperatura de color queda establerta en 4.200 K per zones E3 i E4 per tal de trobar un equilibri entre protecció ambiental, eficiència energètica i necessitats funcionals.

Annex 2 apartat 1 Cel Fosc Proposen modificar el límit de percentatge de radiació d'ona a 500nm. I que es modifiqui el tall de temperatures de color de la forma següent: tipus I temperatura de color aparent inferior a 2.500K. tipus II entre 2.500 K i 3.000K i tipus III entre 3.000K i 3.300K

PARCIALMENT S'afegeix el límit de radiància per sota 550 nm per Leds en les tipologies I i II de làmpades, seguint els criteris tècnics establerts al Instituto Astrofísico de Canàries, d’aquesta manera s'assegura la protecció de les zones més vulnerables a la contaminació lumínica enfront de llum de longitud d'ones curtes, que són les que més afecten els ecosistemes. Donat que a la versió del Decret de informació pública no figurava cap menció a la tecnologia LED, a l'estimar aquesta al·legació es considera necessari introduir-la, s'afegeix la definició en el punt 4.1.b de Diode emissor de llum (LED). Pel que fa a la temperatura de color queda establerta en 4.200 K per zones E3 i E4 per tal de trobar un equilibri entre protecció ambiental, eficiència energètica i necessitats funcionals.

Annex 2 apartat 1 REECL Consideren que la relació entre temperatura de color i el percentatge de longitud d'ona, hauria d'usar-se només a efectes orientatius, ja que la relació no sempre és lineal, sobretot pel que fa al Tipus I.

PARCIALMENT S'elimina la relació entre temperatura de color i percentatge de longitud d'ona per la tipologia I. En la resta de casos es considera necessari mantenir la referència a la temperatura, donat que, encara que no sigui del tot rigorosa, és una dada que sempre està disponible per part dels fabricants i facilita l'elecció d'una làmpada apropiada a l'usuari.

Annex 2 apartat 1 REECL Sol·liciten canviar el límit de radiància per sota de 440nm, dins del rang de longituds d’ona comprés entre 280 i 780 nm per 500 nm limitant així la llum amb components blaus, pel que fa a la tecnologia LED.

PARCIALMENT S'afegeix el límit de radiància per sota 550 nm per Leds en les tipologies I i II de làmpades, seguint els criteris tècnics establerts al Instituto Astrofísico de Canàries, d’aquesta manera s'assegura la protecció de les zones més vulnerables a la contaminació lumínica enfront de llum de longitud d'ones curtes, que són les que més afecten els ecosistemes. Donat que a la versió del Decret de informació pública no figurava cap menció a la tecnologia LED, a l'estimar aquesta al·legació es considera necessari introduir-la, s'afegeix la definició en el punt 4.1.b de Diode emissor de llum (LED).

Annex 2 apartat 2 (s'afegeix l'apartat

4.1.o)

Percentatge màxim de flux lluminós d’hemisferi superior instal•lat d’un llum

Els percentatges màxims de flux lluminós d’hemisferi superior instal•lat (FHSinst) d’un llum, en funció de l’horari i de la zona de protecció de la contaminació lumínica en què es troba ubicat, són els següents:

Zona de protecció FHSinst. (%) Horari de vespre Horari de nitE1 1 1E2 5 1E3 10 5E4 15 15

AEQT Sol·liciten que el límit de percentatge de FHS per a zones E3 sigui del 10% en horari de nit, ja que els llums per a zones Ex tenen un FHS mínim del 6%, o establir les zones EX com excloses del límit del 5% de FHS.

Sí L’al•legació s’ha introduït a l’annex 2 apartat 2, deixant exemptes les zones EX del compliment d’aquests límits, tot i que no poden superar el 10% de FHSinst per a qualsevol zona de protecció envers la contaminació lumínica i horari d’us, ja que no existeix la tecnologia prou desenvolupada per donar compliment a aquest criteri i la protecció requerida per les zones EX a la vegada. Per la correcta comprensió de les zones EX també s'ha afegit la definició d'aquestes zones a l'article 4.1.o.

Annex 2 apartat 2 CCETIC Consideren que els percentatges de FHS són molt elevats per un reglament que té l’objectiu de protegir el medi nocturn. I qüestionen si compleixen l’apartat 3 del Reglament (CE) 245/2009.

PARCIALMENT Es baixa el percentatge màxim de FHS en E4 i horari de nit a 10%. Tot i així,remarcar que el Reglament C.E 245/2009 estableix valors indicatius de referència que no són d’obligat compliment, si no destinats a proporcionar una guia als usuaris en relació a la millor tecnologia disponible. Així mateix els valors proposats en el decret estan en concordança amb els de la futura revisió de la CIE 150, que estableix un FHS de fins a 25% en zones E4.

Annex 2 apartat 2 CIMENT CATALÀ Sol·liciten que es substitueixi el 5% de FHS en E3 i horari de nit pel 10%. PARCIALMENT Cal considerar que en el cas que es desenvolupi una activitat en la que aquests preceptes no siguin conciliables amb la normativa de seguretat i higiene o seguretat industrial, l’establiment pot sol•licitar l’exempció al compliment d’aquestes paràmetres d’acord amb l’article 3.d. de la Llei 6/2001. De tota manera s’ha introduït a l’article 12.3.a., l'exempció de les zones EX del compliment d’aquest límits, tot i que no poden superar el 10% de FHSinst per a qualsevol zona de protecció envers la contaminació lumínica i horari d’us.

Annex 2 apartat 2 PAM Consideren excessiu permetre el 15% de FHS en E4 i horari de nit, proposen una disminució d'aquet límit.

Sí Es modifica el límit de FHS en E4 i horari de nit passant del 15% al 10%

Annex 2 apartat 2 Cel Fosc Proposen limitar el FHS al 5% per les zones E3 i E4, tant en horari de nit com de vespre. Consideren que el redactat actual està incomplint el Reglament CE 245/2009

NO El Reglament C.E 245/2009 estableix valors indicatius de referència que no són d’obligat compliment, si no que estan destinats a proporcionar una guia als usuaris en relació a la millor tecnologia disponible. Així mateix els valors proposats en el futur decret estan en concordança amb els de la futura revisió de la CIE 150, que estableix un FHS de fins a 25% en zones E4.

Annex 2 apartat 2 REECL Es considera que els valors límit de FHS són molt elevats. Es proposa utilitzar els de l'esborrany de CIE150 o el d'altres normatives que fan el tall en funció de la direcció d'intensitat i les candeles

NO Els valors proposats en la proposta de Decret estan en concordança amb els límits de FHS proposats en la CIE 150. La futura recomanació CIE 150 (s'espera la seva aprovació a finals del 2015), a part de limitar el FHS, limita també la intensitat en direccions per sobre el pla horitzontal. En el cas que es consideri necessari en futures revisions del Decret es limitarà també la intensitat en direccions per sobre el pla horitzontal.

Annex 2 apartat 2 FOMENT Sol·liciten que es substitueixi el 5% de FHS en E3 pel 10%. PARCIALMENT Cal considerar que en el cas que es desenvolupi una activitat en la que aquests preceptes no siguin conciliables amb la normativa de seguretat i higiene o seguretat industrial, l’establiment pot sol•licitar l’exempció al compliment d’aquestes paràmetres d’acord amb l’article 3.d. de la Llei 6/2001. De tota manera s’ha introduït a l’article 12.3.a., l'exempció de les zones EX del compliment d’aquest límits, tot i que no poden superar el 10% de FHSinst per a qualsevol zona de protecció envers la contaminació lumínica i horari d’us.

Annex 2 apartat 3 Intrusió lumínicaLa intrusió lumínica es pot valorar com a il•luminació intrusa o com a intensitat lluminosa emesa per un llum.a) Nivells màxims d’il•luminació intrusaEls nivells màxims d’il•luminació intrusa, en funció de l’horari d’ús i de la zona de protecció de la contaminació lumínica sobre la que té incidència la instal•lació d’il•luminació, són els següents:

Zona de protecció Il•luminació intrusa (lux) Horari de vespre Horari de nitE1 2 1E2 5 2 E3 10 5 E4 25 5La il•luminació intrusa produïda per l’enllumenat públic sobre la façana d’un edifici es mesura per sobre dels 4 m del sòl.

Aj. Barcelona Sol·liciten que no es faci distinció entre horari de vespre i nit pel que fa a l'enllumenat públic. Considera que les reduccions de 10 a 5 luxs per E3 i de 25 a 5 luxs per E4 no es poden complir.

PARCIALMENT Es modifica el límit d'il·luminació intrusa en E4 i horari de nit deixant-lo a 10 lux. Tenint en compte que aquest és un paràmetre requerit només per a instal•lacions noves es considera adequat mantenir els límits per la resta de zones i horaris. A més, els nous límits proposats són clarament més permissius que els de l’esborrany de la CIE 150 “Guide on the limitation of obtrusive light from outdoor lighting installations”.

Annex 2 apartat 3 Cel Fosc Proposen limitar la il·luminació intrusa a 5 lux en E3 i E4, per evitar discriminar a les persones que viuen en aquestes àrees.

NO Es considera tècnicament inviable baixar els límits d’il•luminació intrusa a 5 lux en zona urbana. Cal considerar que l’esborrany de la CIE 150 “Guide on the limitation of obtrusive light from outdoor lighting installations, recomana limitar a 10 lux la llum intrusa en E3 i de vespre, i 25 lux per a zones E4 en horari de vespre. Reduir excessivament els valors límit en horari de nit tampoc és factible, ja que suposaria apagar els llums o realitzar una regulació de flux molt superior al 50%, posant en risc la funció de la il·luminació artificial.

Annex 2 apartat 4 Nivells màxims de luminància d’enllumenat exterior comercial i publicitariLa luminància emesa per l’enllumenat exterior comercial i publicitari en funció de la zona de protecció de la contaminació lumínica en què es troben ubicats i la seva superfície (S), ha de ser inferior al nivell més restrictiu que li correspongui, d’acord amb les dues taules següents:

Zona de protecció Luminància màxima (cd/m2)E1 50E2 400E3 800E4 1.000

Cel Fosc Proposen modificar la taula de luminància i establir que en zones E1 sigui 0 cd/m2

NO Es considera que l’article 12.7.e de la proposta de Decret “No es poden instal•lar rètols lluminosos o il•luminats de caràcter comercial i/o publicitari en zona E1 fora del sòl urbà, excepte si efectuen una funció informativa necessària de localització de serveis, i únicament mentre es doni el servei” estableix una limitació prou proteccionista.

Annex 2 apartat 5 Nivells màxims de luminància per a l’enllumenat exterior ornamentalEls nivells màxims de luminància per a les instal•lacions d’il•luminació ornamental, en funció de la zona de protecció de la contaminació lumínica en què es troben ubicats, són els següents:

Z. de protecció Luminància mitjana (cd/m2) Luminància màxima (cd/m2)E1 5 10E2 5 10E3 10 60E4 25 150

En el cas d’il•luminació per realçar elements singulars de la superfície de façanes o monuments s’apliquen els valors de luminància màxima.L’enllumenat exterior ornamental s’ha de mantenir apagat en horari de nit.

CCETIC Al·leguen que cal regular que a totes les instal·lacions d’il·luminació ornamental, quan la projecció de llum es faci des de l’exterior de l’edifici, i el projector faci un angle superior als 30º, respecte l’horitzontal, sigui obligatori la instal·lació de reixes en els projectors, per evitar la dispersió de llum.

NO La instal•lació d’accessoris per evitar la contaminació lumínica, queda fora de l’àmbit del Decret, ja que aquest només estableix els límits, la tecnologia emprada per tal de donar compliment als límits establerts es considerarà en tot cas en una futura guia d’interpretació del Decret.

Annex 2 apartat 5 COEIC Sol·liciten eliminar la frase "l'enllumenat ornamental s'ha de mantenir apagat en horari de nit", ja que consideren que és una reiteració de l'article 13.2.

NO Es considera convenient recalcar que “L’enllumenat exterior ornamental s’ha de mantenir apagat en horari de nit”, atès que es l’acció més efectiva per a protegir el medi nocturn.

Annex 2 apartat 5 Cel Fosc Sol·liciten que es prohibeixi l'enllumenat ornamental en zones E1. També al·leguen que s'ha d'incloure en el text que s'han d'usar reixes en els projectors per evitar la dispersió de llum quan enfoquen de baix a dalt

NO El Decret de desenvolupament de la Llei 6/2001, no pot prohibir un tipus d’enllumenat que està permès per la mateixa Llei. Pel que fa a la instal•lació d’accessoris per evitar la contaminació lumínica, queda fora de l’àmbit del Decret, ja que aquest només estableix els límits, la tecnologia emprada per tal de donar compliment als límits establerts es considerarà en tot cas en una futura guia d’interpretació del Decret.

26.02.2015 article proposta de decret de … · modificació de la instal·lació (p.ex. la...

Documents