Ramon Llull

Andreea Roşu1er Batxillerat

1

Qui va ser?Va ser un filòsof, teòleg, novel·lista i poeta.

Fill d'una família possiblement pertanyent a lanoblesa catalana, el seu pare arribà a Mallorca ambl'host del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a l'illaen el període immediatament posterior a laconquesta, estigué vinculat durant la seva jovenesaa la casa reial. Dels seus anys com a cortesà ensabem poca cosa: es casà, tingué dos fills, i portàun ritme de vida adequat al seu estament. Però alstrenta-un anys va viure una experiènciatrasbalsadora que conferí un gir radical a la sevavida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arrande l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.

2

Desprès de haver tingut la visió de Crist, vacanviar totalment; es va convertir en unmonjo i va dedicar la resta de la seva vida aescriure i tractar de convertir els "pagans".

Tenia tres objectius:I. Predicar als infidels fins arribar al

martiri.II. L’escriptura d’un llibre contra els errors

d’aquests infidels ( deia que havia de ser <<el millor llibre del mon>>).

III. La creació d’escoles-monestirs on s'ensenyés l’arab i altres llenguesorientals per a instruccio de missioners

Ell va escriure sobre l'amor, la guerra,l'alquímia, la religió.

3

La seva obraLlull és l'autor d'una obra que, escrita en quatre

llengües (llatí, català, àrab i provençal), comprènuns 243 títols i abraça, prescindint de la produccióestrictament literària, les mes diverses branquesdel saber : Filosofia, Teologia, Medicina, Física,Astronomia, Astrologia, etc.

Va ser un dels primers escriptors europeus queva utilitzar una llengua neollatina per tractaralgunes d'aquestes matèries; i si l'ús de l'àrab vaobeir a la necessitat de ser entès per els infidels, lallengua llatina li va permetre fer-se escoltat en elscentres culturals més importants de l'Europa delsegle XIII.

4

Concepte de LiteraturaAquest aprofitament de la literatura per als interessos

doctrinals deriva d'una idea central en el pensament i en lapraxi lul·lians: la primacia de la «primera intenció» enfrontde la «segona intenció».

• La primera intenció expressa la finalitat per la qual es creàl'ésser humà: conèixer, estimar i lloar Déu.

• La segona intenció, per contra, suposa cercar el propibenefici.

Avantposar la segona intenció a la primera és oblidar laraó per la qual existim: aquesta és, per a Llull, la font delpecat i de la decadència moral

L'escriptura lul·liana vol ser, llavors, una escriptura de«primera intenció

5

Per orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull,la crítica ha acceptat una divisió en quatre etapes,És per això que, per tal d'orientar-se en la granquantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptatmajoritàriament una divisió de la producció enquatre etapes, proposada per Antoni Bonner,d'acord amb els diversos canvis que experimentàel mètode lul·lià de trobar la veritat.

Etapes en l’obra de Llull

6

I. etapa preart: abasta els darrers anys d'aprenentatge abans de la il·luminació de Randa (1271-1274); a ella pertanyen un tractat de lògica en vers

II. etapa quaternària: els principis bàsics que estructuren l‘art compareixen en un nombre múltiple de quatre

III. etapa ternària: abandonarà definitivament la reescriptura de la seva art, els conceptes compareixeran en un nombre múltiple de tres

IV. etapa postart: des de 1308 fins a la seva mort, Llull deixà de banda l'Art i se centrà en l'escripturad'opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica

7

El sistema filosòfic de Llull, basat fonamentalmenten el platonisme cristià (autors llatins del segle XII),i en el pensament oriental, informa totes les sevesobres que li van servir per als seus propòsitsespeculatius i persuasius.

Prosa filosòfica

L'Art abreujada d'atrobar veritat (Ars magna) ésel primer intent d'art general lul·liana. Els principisfilosòfics hi són organitzats de manera que puguinresoldre matemàticament tota mena de dubte.

L'Arbre de Sciència és una veritable enciclopèdiaorganitzada a partir d'uns arbres al·legòrics quecomprenen tot el saber humà.

Exemples d’obres

8

L'Arbre de la Ciència9

Obra didàctica i religiosaHi ha tres obres remarcables:

El Llibre de l'orde de cavalleria és dedicada a laformació del cavaller cristià segons la més puraconcepció medieval. Aquesta obra exercí una graninfluència en Tirant lo Blanc.

El Llibre de Sancta Maria, estructurat mitjançantun diàleg entre dues dames al·legòriques : Oració iLausor (“lloança”), que busquen la manera de pregari de lloar millor a la Mare de Déu.

10

Lo romanç d'Evast e Blanquerna esta organitzat en cincllibres en record de les cinc nafres de Crist i perexemplificar els cinc possibles estats de vida religiosa. Lanovel·la intenta oferir un ampli panorama del mónmediterrani del segle XIII i dels problemes més angoixantsper al cristià.El Blanquerna conté en els seus cinc llibres algunes obresescrites anteriorment per Llull.

Obra narrativa

11

La importància de Llull en el capítol lingüístic es basa en dos fets.En primer lloc, va ser el creador del català literari i, en segonlloc, la seva prosa, d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible,esdevingué un model de llengua que no va ser modificat finsque, temps després, la Cancelleria Reial n'imposà un altre.

Pel sol fet de tractar, per primera vegada en català, disciplinesfilosòfiques, Llull va crear conceptes nous, freqüentment per uncuriós sistema de derivació. La idea Lul·liana de la llengua entesacom a mer instrument condicionà en gran manera el seu estil; alLlibre del gentil

Llengua i estil

12

Amb el mateix propòsit de didactisme, Llull utilitzà una sèrie de recursos gràfics (com figures, arbres, cercles, etc.) que intentaven de facilitar la comprensió de les seves idees.

Els arbres, per exemple, són treballats amb tant de detall que, en alguns casos, constitueixen autènticssímbols de l'obra lul·liana. Al costat d'aquestes il·lustracions, i amb idènticaintenció, cal considerar l'ús d' ”eximplis”, narracionsbreus d'estructura al·legòrica i finalitat didàctico-moral

13

La nostra ment segueix camins coneguts i transitats, i que de vegades necessiten ajuda mecànica per trobar noves idees, descobrir i idees. Ramon Llull va utilitza d'una manera mecànica de la recerca de la veritat, un joc derodes concèntriques enquè van ser escrites unes paraules . En girar les rodes, les paraules es van combinar de manera inesperada.

Ars magna14

Els seus viatgesEra tan convençut de les visions que havia tingutque marxarà personalment en diverses ocasionsal nord d'Àfrica per disputar amb els teòlegsmusulmans.

Les disputes eren per argumentació, volia donarper conèixer la seva ‘’Art’’. La literatura ha sigutel seu vehicle de difusió dels seus ideals de lareforma de la cristiandat i conversió dels infidels.

15

16

A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en und'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març del'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort.No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca odurant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa:la tradició va generar una llegenda segons la qualmoriria lapidat com a màrtir de la fe.

La seva mort

17

18