La càrrega

Documentació general

Catalogació:Autor: Ramon Casas

(1866-1932)Títol: La càrrega (o

Barcelona 1902)Cronologia: 1899-

1903Localització: Museu

Comarcal de la Garrotxa, Olot

Estil: modernisme

Anàlisi material:Dimensions: 2,98 m x

4,7 mSuport: telaTècnica: oli

El pintà l’any 1899 per concórrer a l’Exposició Universal de París del 1900, però no va ser acceptat pel jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra.

L’any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de París tot canviant-li el títol pel de “Barcelona 1902 “ i la data “1903”.

Una de les característiques d’aquesta composició plena de realisme, resideix en el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé davant nostre

Gran habilitat pel dibuix primer terme molt anecdòtic

Pinzellada solta i una factura esbossada pròxima a l’impressionisme. Plasma l’agitació de la multitud que fuig. Dibuix precís i pinzellada solta

Destaquen les tonalitats ocres de l’esplanada i els tons grisosos de la massa de gent, on de tant en tant hi ha tocs blancs o clars que fan sobresortir algun personatge.

Elements plàstics

Atmosfera de tensió

Submergit tot ell en una calitja il·luminada per la vermellor del capvespre

Les formes del edificis de la llunyania s’amaguen i es dissolen entre els núvols que possiblement poden ser el fum d’un incendi

Centre d’atenció principal: el guàrdia civil aixeca el sabre amb gest amenaçador a l’home que ha caigut a terra

Presideix el centre de la composició pictòrica un espai buit

Paisatge urbà: amb

una església i les xemeneies

d’unes fàbriques

Una massa de gent presa de

pànic que intenta fugir

de la càrrega

Composició

L’anècdota queda reduïda al mínim i quasi prescindeix dels detalls en el darrer pla del quadre. Multitud empesa cap al fons. Sensació d dinamisme i violència

Vaguista, caigutal terra. Acció principal desplaçadadreta del quadre

Guàrdia civil, a puntd’agredir

Forta impressió de movimentSap escollir l’enquadrament més encertat. Espai panoràmic buit.

Dimensions moltSuperiors a la resta

Esquema compositiu audaç i singular. Implica a l’espectador en l’escena.

L’estilCasas i Rusiñol van trencar amb l’academicisme que dominava a Catalunya. A París assimilaren elements de l’impressionisme, com la llum i l’atmosfera, paleta clara i influències japoneses. Primer Casas fa servir colors suaus i fa els contorns difuminats, influenciat per Manet, Dagas i Whistler. Després evoluciona cap a una pintura de colors més vius i més realista. El seu referent però va seguir sent Manet. La càrrega seria d’aquesta darrera etapa.

Cursa de braus, 1884

Interpretació

En La càrrega podríem considerar a la massa humana com la protagonista. El que hi trobem és l’expressió d’un pànic col·lectiu, creant l’efecte produït per aquesta massa anònima en el moment de fugir i dispersar-se, aterrida per l’acció violenta i repressiva de la guàrdia civil. Aquesta fugida deixa davant de l’espectador un espai ampli i buit de gran expressivitat.

El que es mostra en el quadre no es correspon a cap fet real, la ciutat del fons no és en realitat Barcelona, tot i que alguns han identificat l’escenari del fons com Santa Maria del Mar. El que sí ens deixa clar és que l’acció transcorre en un àmbit urbà. L’escena no és la vaga general de 1902, perquè el quadre es va pintar el 1899, per tant abans dels fets als quals el pintor va voler referir-se posteriorment.

Àmbit urbà: Església de Santa Maria del Mar? Fàbriques i edificis de Barcelona?

Malgrat tot el quadre és una denúncia social de la brutalitat de la guàrdia civil a l’hora de reprimir els ciutadans. L’home caigut i indefens, a punt de ser envestit pel cavall pot simbolitzar la impotència del poble davant el poder repressor.

Tot plegat pot relacionar-se amb el context històric d’una Catalunya, i sobretot Barcelona, completament mobilitzada socialment, amb uns obrers majoritàriament anarquistes, organitzats en sindicats i reivindicant els seus drets constantment. Barcelona fou la “ciutat de les bombes” a finals del XIX i principis del XX, ja que els atemptats se succeïen i eren contestats amb una duríssima repressió per part del govern.

Casas va ser observador atent d’una societat en constant transformació, reflectint la realitat sense jutjar-la.

http://usuarios.lycos.es/ramoncasas/biograf/biograf.htm

Models i influències

Casas va ser fortament influenciat per la tècnica i la temàtica dels impressionistes i postimpressionistes francesos. Els seus enquadramdents de característiques fotogràfiques s’inspiraren en Degas, com en el seu “Assaig de ballet” de 1873-78).

Casas també és considerat un dels artistes més representatius del modernisme pictòric.

Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866-1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i al modernisme català.

l'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L’Avenç, i l'any següent anà a París on va estudiar i on pintà el seu Autoretrat vestit d'andalús que fou acceptat al Saló de París el 1883.

Retratant-se, 1890

Quan tornà va fer un viatge per Espanya, i a Madrid estudià els pintors clàssics de El Prado. L’any 1890 va tornar a anar a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga. En aquesta època va viure a Montmartre on pintar obres de clara influència impressionista. Ramon Casas és el pintor català que millor va representar aquest sentiment impressionista. A París també hi feu centenars de dibuixos com a corresponsal de La Vanguardia.

Madeleine 1892

Entrada al Bal del Moulin de la Galette

1891

Bal du Moulin de la Galette 1891. Signada i no datada

Plein air , 1890

A partir de 1889 exposaria cada any a la Sala Parés de de Barcelona. Al principi no tenia gaire èxit ja que els temes eren trets de la vida quotidiana.

Interior a l’aire lliure, 1892 Abans del bany, 1894

Casas inaugura amb el Garrote Vil la seva sèrie de quadres de crònica social (1894)

Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria, 1898

Els 4 gats

El 12 de juny de 1897 té lloc la inauguració al carrer Montsió (Montesión) de la cerveseria modernista "Els Quatre Gats", inspirada en el cabaret Le Chat Noir de Montmartre (juny 1897-juny 1903) Ramon Casas en financia la seva obertura i junt amb l'amo del local Pere Romeu i els amics Utrillo i Rusiñol protagonitzen les activitats i la tertúlia d'aquest cafè-cerveseria que representa les inquietuds artístiques del modernisme

Primer número de larevista

Quatre Gats portaveu de les inquietuds i activitats

d’aquells homes vinculats a aquell establiment

Ramon Casas i Pere Romeu en Tàndem, 1897

Retrat de la Sra. Baladia, 1908 Retrat de Mr. Deering, 1914

Retrats al carbó de Picasso i de Jacint Verdaguer,

entre altres que feu Casas d’intel.lectuals i

artistes d’aquells anys, en total uns 200.

L’any 1899 neix Quatre Gats, revista de quatre pàgines de mida foli, amb aparició setmanal a un preu de 10 cèntims

Revista finançada i dibuixada per Ramon Casas apareguda el 3 de juny de 1899, com a continuadora natural de Quatre Gats

A Sitges, al Cau Ferrat, Casas i Rusiñol organitzaren unes populars festes modernistes

Pere Romeu

Cartells

El 1898 guanya el concurs pel cartell publicitari de l'Anís del Mono, convocat pel propietari, Sr. Vicente Bosch

Cartells

Cava Codorníu 1899

Cigarrillos París

1902

Quan naixia l'Estavet no feia calor ni fred

El pesen ab la romana y el miden ab mitja cana.

Entre el trànsit comercialva a la pila baptismal.

Per celebrà el naixement repinten l'establiment

L'Estevet té per juguetsles capses de fils y vetes

Li omplen de fideus el pap y de números el cap.

Publicada per primera vegada el 1907 amb rodolins dibuixats per Ramon Casas

L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol