Ramon Guàrdia

2N DE BATXILLERAT.

Joan Miró: BIOGRAFIA• Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de

1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

• A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. • Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes,

evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp.

• A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.

• En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.

• Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona.

ESTIL

A París, Miró es va instal·lar al taller de Pau Gargallo, on va entrar en contacte amb artistes provinents del dadaisme, i del surrealisme, amb el poeta André Breton al capdavant.

Aquest període, principalment, va servir perquè Miró abandonés la seva època detallista i sintetitzés la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior.

Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.

Femme (1981)

ANÀLISI DE L’OBRA:CATALOGACIÓ

• Títol: Dona i Ocell• Autor: Joan Miró• Cronologia: 1981-1982• Lloc on es troba/lloc original: Parc Joan Miró (Barcelona)• Tècnica: Buidat de Formigó, in situ• Formes: Exempta• Dimensions: 22m d’altura x 529cm• Tema: Art públic• Estil: Contemporani• Funcionalitat: Ornamental i decorativa• Cromatisme: Policromada• Estat de conservació: Molt bo

ANÀLISI FORMAL• Dona i ocell és caracteritza per ser una escultura amb una evident aprença fàl•lica composta per

tres elements sobreposats

• Forma de representació molt característica, ja que és basa en l’in situ és va esculpir en el seu mateix lloc on es troba actualment.

• La superfície de Dona i ocell és bassa en una part rugosa que la part de formigó que juntament amb la ceràmica incrustada donen a la superfície de l’obra una mica més de polidesa i a l’hora bellesa.

• En el punt de la lluminositat de l’escultura podríem dir que a causa de la seva multifacialitat, Miró va buscar ressaltar tots els punts de l’obra.

• Dona i ocell presenta un moviment absolutament de repòs ja que és tracta d’una escultura morta per la qual cosa presenta una total quietud i rigidesa.

• En relació al tractament del volum de Dona i ocell és pot dir que presenta un volum de majestuositat.

• Composició pràcticament vertical.

Parts de l’obra:

CONTEXT HISTÒRICDona i Ocell es va realitzar en un període en què la ciutat de Barcelona

va experimentar diversos projectes de renovació urbanística, on es va

convidar a artistes i arquitectes de renom a participar per refrescar la

imatge urbana de la ciutat, per la qual cosa l'any 1968, la ciutat de

Barcelona suggerí a Miró el projecte d'un mural per a la terminal de

l'aeroport. Augmentant aquest projecte, l'artista es comprometé a

dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat

segons en el medi en que hi arribessin: terra, mar o aire. Així creà

diferents obres: una per a l'aeroport, una per al paviment del Pla de la

Boqueria, i finalment Dona i ocell per al solar on hi havia l’l'antic

escorxador (enderrocat el 1979) i ara el Parc Joan Miró.

Altres obres:

Mural de l’aeroport de Barcelona (1970)

Mosaic del Pla de l’Os (1976)

Murals del sol i de la Lluna (1957)