www.delleureserveis.com

www.delleureserveis.com

LA GARROTXA; terres medievals entre volcans La Garrotxa és una comarca situada al nord-est de Catalunya, a la província de Girona. Té una extensió de 735’39km2 –gairebé cinc vegades més petita que Mallorca- i la seva capital és Olot.

A La Garrotxa trobem el paisatge volcànic més important de la península Ibèrica. Es tracta d’una regió volcànica que a més compta amb gran quantitat d’elements arquitectònics de l’època medieval, com per exemple la Comtal Vila de Besalú o la Vila medieval de Santa Pau, entre altres. La ciutat de GIRONA Girona és una ciutat del Nord- Est de Catalunya i és la capital de la província de Girona i de la comarca del gironès. Parlar de Girona, és parlar d’història, d’art, de convivència cultural, de terra de genis i d’ herois nacionals, de moments d’ esplendor i de moments de penúries, però sobretot de riquesa cultural i paisatgística.

www.delleureserveis.com

Història: Els primers pobladors de la vila van ser els ibers, que per motius militars van construir una plaça emmurallada anomenada oppidum, per defensar el territori en guerra. D’aquesta manera cap a l’any 77 a.C. es va fundar l’originària Girona, anomenada en aquell moment Gerunda. Amb l’arribada a la Península dels romans amb els seus camins, Girona va quedar en una posició estratègica en la mateixa Via Augusta. Per això els romans van construir una fortificació a Gerunda, cap a l’any 70 d.C. i es van instal·lar a la vila, que es va convertir en una ciutat molt important a la regió. Durant el segle III van començar a construir les muralles per defensar-se dels atacs germànics i es va introduir el cristianisme i demés costums romanes a la ciutat. Després de la caiguda de l'Imperi romà l'any 476, Girona va caure en mans dels reis visigots. Durant aquests segles amb la penúria, les ciutats van anar perdent pes i la gent va tornar a viure als camps, abandonant també la ciutat de Girona. Finalment, l’any 711, Girona fou sotmesa als àrabs, que havien conquerit gairebé tota la península ibèrica. L’any 785, els gironins es van entregar a l’imperi carolingi de Carlemany, el qual va crear el comptat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica (conjunt de comptats unificats en un imperi contra la invasió àrab). Durant aquests anys la ciutat va viure el seu màxim esplendor, sobretot gràcies a la comunitat jueva i a l’escola cabalística de Girona. El 878, el comte Guifré I va unificar els comptats de Barcelona i de Girona. Durant els segles XV, XVI i XVII, la ciutat va continuar creixent i ampliant les seves muralles, que protegien als gironins dels atacs i setges, sobretot per part de les tropes franceses. Durant els anys 1808 i 1809, a la guerra anomenada del Francès, Girona va patir el seu setge més cruent, quan la vila va ser fortament bombardejada, deixant més de 5000 morts. Napoleón i les seves tropes van ocupar la ciutat fins el 1814. L'any 1833, Girona va ser declarada capital de província i va començar a recuperar habitants gràcies a la revolució industrial. A principis del segle XX va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. El 1898 començà l’enderroc de part de la muralla i la vila va prendre la forma que té en l’ actualitat.

www.delleureserveis.com

Espais d’interès: La catedral de Girona:

L’església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona, més coneguda com a la catedral de Girona, és el major temple cristià del Bisbat de la província. Construïda entre els segles XII i XVIII, té elements romànics, gòtics i barrocs. A la catedral de Girona es troba la nau gòtica més ample del món i cal destacar entre altres, els diversos sepulcres del claustre, el campanar nou, la distribució iconogràfica de la façana principal, la porta dels apòstols, l’ altar major, el cor, diverses capelles i el famós tapís de la Creació.

El Barri Vell: És la part de la ciutat que es trobava delimitada per les muralles medievals on avui dia es troben els principals monuments de Girona i tot l’urbanisme primitiu de la ciutat. El call Jueu: El Call jueu de Girona és un dels millors conservats de tota la Península i va ser durant molt de temps un dels més importants d’occident. Es va començar a formar cap al segle XII i hi van arribar a viure una mitjana de 800 persones entre les quals hi havia personatges molt il·lustres de l’època: artistes, escriptors, metges, pensadors...

www.delleureserveis.com

Els banys Àrabs:

Es troben en un edifici d’estil romànic construït l’any 1194 imitant el banys musulmans nord-africans. L’ any 1294 es van haver de reparar les greus destrosses del setge de 1283. L’edifici va tenir la funció de banys fins que aquests es van clausurar al segle XV, fet que va canviar la funcionalitat de l’edifici que

es convertí en rebost i cuina d’ un convent de caputxines. Els banys estan dividits en 5 recintes: els vestidors, la sala freda, la sala tèbia, la sala calenta i la sala del forn i la caldera. Les Muralles: Les primeres construccions de la muralla daten dels anys 80 - 70 a.C. coincidint amb la fundació de Gerunda, quan van construir l’oppidum (plaça forta emmurallada). Al segle III d.c. sobretot degut als atacs dels pobles germànics, ampliaren aquestes primeres muralles amb pedres de grans dimensions. Durant l’època Carolíngia, als segles IX i X van fer grans reformes a les muralles desdoblant les parets i millorant les torres. Durant els segles XIV i XV, degut a la crescuda de la ciutat, s’amplien molt més les muralles. A partir del segle XVII es milloren les defenses afegint baluards als punts estratègics. El 1898 començà l’enderroc de part de la muralla i la vila va prendre la forma que té en l’actualitat.

www.delleureserveis.com

ACTIVITATS 1- Respon: - Qui van ser els primers en poblar Girona? - Què era l’Oppidum i per què es va construir? - Com s’anomenava Girona als seus orígens? 2- Vertader o fals? - La ciutat de Girona és la capital de la província de Girona, a Catalunya - Els romans es van instal·lar a Girona perquè la ciutat es trobava en un lloc estratègic: una de les principals vies de comunicació romanes de la península - Quan Girona va caure en mans dels visigots la ciutat va viure el seu màxim esplendor - Carlemany va crear el Comptat de Girona - Després de la caiguda de l’imperi romà, els àrabs van dominar Girona fins al segle XIX 3.-A quin lloc de Girona fan referència les següents afirmacions: - És un dels millor conservats de tota la península - Eren imprescindibles per protegir-se d’atacs i setges - És la part de la ciutat on es troben els principals monuments de Girona - És la major església de la província - El seu ús es va prohibir i es convertí en rebost i cuina d’un convent

www.delleureserveis.com

4- Recerca: Investiga Pots consultar llibres, internet o qualsevol material que vulguis, però anota la font que hagis consultat

- Què era la Via Augusta romana que passava per Girona?

- Què és el tapís de la Creació de la catedral de Girona?

www.delleureserveis.com

EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA (PNZVG) La regió volcànica inclou una quarantena de cons volcànics i més de vint colades de lava, que avui formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa (PNZVG)

La zona volcànica de la Garrotxa, espai de gran valor geològic, botànic, faunístic i paisatgístic, es va veure afectada pel creixement urbanístic i industrial dels anys seixanta, que va comportar tota una sèrie de problemàtiques ambientals greus: extraccions de gredes del volcà Croscat, la pol·lució dels rius, la proliferació d’abocadors... Això va provocar que a l’any 1976 es creés la Comissió Promotora per a la protecció de la Zona Volcànica.

www.delleureserveis.com

Després de moltes mobilitzacions, a l’any 1982 el Parlament de Catalunya va aprovar la protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava Paratge Natural d'Interès Nacional. Però durant els primers anys de PN d’Interès Nacional es varen adonar que aquesta protecció no era compatible amb les activitats dels habitants, ramaders i agricultors principalment, i no va ser fins a l’any 1985 quan es declara Parc Natural. Una protecció que combina l’activitat humana amb la preservació de la zona, i fa així compatible els dos interessos, la preservació de la zona i l’activitat humana dins la zona protegida. Respecte a l’activitat volcànica, es calcula que la darrera erupció a la zona va ocórrer fa aproximadament 11.500 anys. Encara que ens pareguin moltíssim, són pocs anys des del punt de vista geològic; és a dir, es tracta de volcans joves. D’aquesta quarantena de cons volcànics

els dos més coneguts i representatius a la comarca, són el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida. Per això ens centrarem en aquests dos volcans, que són també els dos que visitarem a La Garrotxa.

Extraccions de gredes del volcà Croscat

www.delleureserveis.com

Però abans de començar, saps què és un volcà? Els volcans són estructures geològiques que s’originen a causa de l’activitat interna de la terra. Es manifesten en els punts més dèbils de l’escorça terrestre, d’on comença a sortir lava i gasos de l’interior de la Terra cap a la superfície.

Depenent de la manera com surti la lava a l’exterior, es creen diferents tipus de volcans, però normalment, tots tenen les mateixes parts.

Quines són les parts d’un volcà?

- Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s'acumula la matèria fosa sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra es troba situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km.

- Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l'exterior.

- Con volcànic: és l’elevació del terreny formada pels materials solidificats emesos pel volcà.

- Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit. És la boca de la xemeneia. Quan aquest té un gran diàmetre s'anomena caldera.

www.delleureserveis.com

Què i quins són els materials volcànics?

Els volcans no sempre estan en erupció, però quan ho estan expulsen una gran quantitat de productes sòlids, líquids i gasosos.

- Productes sòlids, anomenats piroclastos; les cendres, els lapil·lis o gredes i les escòries volcàniques. Són pedres o masses de lava que es solidifiquen a l’aire.

Cendres Lapil·li o Greda Escòria en forma de bomba

Depenent del tamany reben un nom o altre:

Cendres: fragments de magma de menys Lapil·lis: anomenats també gredes, són de 2 mm. fragments de 2 a 6’4 cm.

Escòries: material amorf de forma rugosa Bomba volcànica: bola de foc que expulsa i molt vesicular. el volcà amb gran potència i que en refredar-se adquireix una forma aerodinàmica

www.delleureserveis.com

- Productes líquids, que s’anomenen lava i són roques foses a més de 1000ºC a l’interior de la Terra (magma), que surten a l’exterior i es solidifiquen. Dit d’altre manera, la lava és el magma que surt a la superfície terrestre.

Lava

- Productes gasosos, que formen la columna de fums que cobreix el volcà.

Ara que ja saps una mica més sobre els volcans, podem centrar-nos en dos dels cons volcànics més representatius de La Garrotxa: el Santa Margarida i el Croscat. Volcà Santa Margarida El volcà Santa Margarida es caracteritza principalment per la forma tan regular del seu con i del seu cràter. A més, és un volcà molt especial perquè ben al mig del cràter hi ha construïda una ermita romànica, que fan que aquest volcà sigui un dels més coneguts i visitats de la zona.

www.delleureserveis.com

Volcà Croscat El Volcà Croscat és el con volcànic més alt i més jove de tota la península Ibèrica i té un cràter obert cap a la banda de ponent, amb forma de ferradura. Fins fa unes dècades, al Croscat es feien extraccions de greda (pedra volcànica). Per aquest motiu a la gredera actualment es pot observar l'interior del volcà, els diferents materials volcànics que el formen, els canvis de coloració deguts a la temperatura de refredament, etc.

Però al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa (PNZVG) no només es poden trobar cons volcànics. Ja hem dit que hi ha més de vint colades de lava que també

mereixen atenció. Sobretot destaca, per la seva espectacularitat, la colada basàltica de Castellfollit de la Roca, amb el seu poblet a sobre i la Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs crescut sobre una colada de lava.

I abans d’explicar més, saps què és una colada de lava? Una colada de lava és un mantell de pedra volcànica o basàltica, que es forma als voltants d’un volcà, per la solidificació del magma o lava que expulsa aquest en les seves erupcions menys explosives. També s’anomenen colades basàltiques pel tipus de roca i material que les composen.

Cinglera* basàltica de Castellfollit de la Roca Castellfollit de la Roca és un poble de La Garrotxa, situat a sobre d’una colada basàltica d’aproximadament 1km de llargada i més de 30m de caiguda al damunt del riu Fluvià.

www.delleureserveis.com

L’origen de l’espectacular cinglera és la superposició de dues colades de lava, que es van veure frenades i després erosionades per les aigües dels rius Fluvià i Turonell. Aquesta localitat tan emblemàtica està plena de carrers i carrerons estrets que passen pels llocs més significatius del poble, com el mirador de l’església, que es troba a la punta de la cinglera, des d’on es tenen unes vistes espectaculars de la zona. Al poble de Castellfollit de la Roca es poden observar molt fàcilment els diferents tipus d’hàbits de retracció, és a dir, les diferents formes que pot adoptar el magma en refredar-se.

Prismàtic: es localitza, principalment, a les parts més properes a la sola i a la crosta de la colada. La massa de magma queda immobilitzada a causa d’un augment de la viscositat del flux i del fregament amb les parts ja refredades o bé perquè es troba sobre un terreny planer que alenteix la circulació de flux. Les condicions de repòs i la diferència de temperatura entre la zona més exterior i la part interna de la colada afavoreixen la formació de veritables columnes hexagonals o pentagonals.

Lenticular: si el flux de lava es reactiva de sobte (sigui a causa d’un relleu en pendent o d’un augment del cabal de lava), la solidificació dóna formes lenticulars sobreposades, ja que les fractures que determinen la forma dels blocs seran arrossegades “literalment” per aquesta reactivació de la massa incandescent.

Massiu: aquest és l’hàbit de retracció amb menys moviment, i

d’aquí ve el seu nom. Se sol localitzar a la part central d’una colada, ja que és aquí on es conserva millor la temperatura i durant més estona. Com a conseqüència d’aquest procés, que es produeix molt lentament, no es formen esquerdes de refredament, i el resultat són grans blocs basàltics de forma no definida.

*Cinglera: Precipici de caiguda vertical o de fort pendent, que a la part superior té un terreny

pla.

www.delleureserveis.com

La Fageda d’en Jordà Es tracta d’un bosc de faigs assentat damunt la colada de lava procedent del volcà Croscat. El sòl d’aquesta fageda és molt irregular i accidentat perquè quan va baixar la colada de lava, aquesta es va trobar amb aigua al seu pas (els aiguamolls) i la superfície es va refredar més aviat, mentre que a sota encara bullia. Així, les bombolles provocades per les altes temperatures i els gasos de més avall, van deformar la superfície de la colada que s’estava solidificant. Entre aquestes deformacions destaquen els tossols, que són unes elevacions sobtades al sòl, típiques i abundants a la Fageda d’en Jordà. I sobre aquest sòl tan deformat va créixer, amb els anys, un dels boscs més singulars de la Zona Volcànica de La Garrotxa.

El faig és un arbre caducifoli que es distribueix per la meitat nord de la península Ibèrica i per Europa. És un arbre gran i corpulent, que pot arribar als 30 metres d’alçada i pot viure fins a 250 anys. I a més de fagedes, a La Garrotxa es poden trobar alzinars, rouredes, bardisses, prats, etc. Perquè es tracta d’una regió amb una vegetació molt diversa i frondosa, que la fa molt especial. Aquesta vegetació és el reflex del clima. A La Garrotxa domina un clima mediterrani humit a la majoria del territori i un clima atlàntic a la zona d’Olot. Però com el territori està ple de particularitats, es creen gran diversitat de microclimes, que entre altres fa que La Garrotxa sigui la comarca més plovisca de Catalunya.

www.delleureserveis.com

ACTIVITATS 1- Completa aquestes oracions omplint els buits amb les paraules del requadre: ....................... és la capital de .........................................., que és una comarca de la província de .............................................., en la Comunitat Autònoma de ..........................................

Catalunya La Garrotxa Girona Olot

............................................... és la capital de les ........................................, que és una Comunitat Autònoma formada per quatre illes principals: ..............., .............................., .......................................... i ........................................

Eivissa Mallorca Illes Balears Formentera Palma de Mallorca Menorca

2- Contesta les següents preguntes sobre el PNZVG: a) Què signifiquen les sigles PNZVG? b) Quin any es va declarar aquest parc natural? c) Per què es diu que els volcans de la Garrotxa són joves? d) Anomena dos dels volcans més importants del PNZVG 3- Uneix amb fletxes cada paraula amb la seva definició: Volcà Roca fosa que surt a la superfície terrestre i es solidifica. Lava Episodi d’activitat violenta que dóna lloc a l’ascens de lava a

la superfície terrestre Erupció Estructura geològica per la que emergeix lava i gasos de

l’interior del planeta

www.delleureserveis.com

4- Indica en el dibuix les parts d’un volcà 5- Explica i dibuixa la formació d’un tossol de la Fageda d’en Jordà

www.delleureserveis.com

6-En aquesta il·lustració del volcà Croscat, identifica tot el que observis de l’aflorament (coloració, capes, materials volcànics, vegetació...) 7-Recerca: Investiga quins són els diferents tipus de volcans i fes un llistat. Pots consultar llibres, Internet o qualsevol material que vulguis, però anota la font que hagis consultat!

8-Problemes als volcans Durant els darrers 150.000 anys, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, s’han produït 21 erupcions. Si les erupcions es distribuïssin rítmicament (cosa que no necessàriament ha de ser així) els períodes de calma entre una erupció i una altra de quants anys serien?. Si la darrera erupció volcànica, la del Croscat , es va produir l’any 9.500 a. de C. (fa uns 11.500 anys), ara que ja sabem cada quan es pot produir una erupció, quan s’hauria d’haver produït, teòricament, la propera erupció? 9- De les següents afirmacions algunes corresponen al volcà Santa Margarida i altres corresponen al volcà Croscat. Marca cada oració amb una SM o C, segons correspongui: És el volcà més alt de la península Ibèrica. Té un cràter molt regular. Gràcies a l’antiga gredera es pot veure l’interior d’aquest volcà. Té un cràter obert amb forma de ferradura. A l’interior del cràter es troba un ermita romànica Es considera un dels volcans més importants de La Garrotxa.

www.delleureserveis.com

b) Ara tradueix aquestes oracions al castellà i col·loca-les al requadre que toca.

Santa Margarida:

Croscat:

7- Cerca sis materials volcànics dins la sopa de lletres

D F A W E T O P S E C E D A R F U M L B E O L S X G R U A O N A R A E R I T V M D L U G R E S M A B

R V A E D D O P W A A N T V O A K E S Q G U L A P I L L I N S M R E K T A R B O

www.delleureserveis.com

La Comtal Vila de Besalú Besalú és un municipi de La Garrotxa, on es troba un dels conjunts medievals més representatius i ben conservats de tot Catalunya.

El orígens més remots de Besalú són ibers i celtes. Els seu mateix nom ens ho demostra: Bisuldunum, que vol dir fortalesa entre 2 rius. L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú, que ja trobem documentat al segle X, situat a un punt molt estratègic.

Època Medieval Però abans de conèixer la història d’aquesta petita vila comtal, saps què és l’època medieval? L’època medieval, també coneguda com a edat mitjana, és el període històric que va entre l’edat antiga i l’edat moderna. Va començar amb la caiguda de l’imperi romà (segle V) i va acabar amb el descobriment d’Amèrica (segle XV). L’edat mitjana moltes vegades es considera una època de barbàrie, inestable i obscura, on eren freqüents les guerres, les invasions, les epidèmies i la fam. No obstant també hi van haver diferents avenços, descobriments, i una sèrie de fets que canviaren el rumb de la nostre història.

www.delleureserveis.com

A l’època medieval, la societat es trobava separada en estaments o classes socials jerarquitzades i separades. El rei, la noblesa i el clergat formaven el grup de privilegiats, i els camperols i servs, que eren la gran majoria de la població, formaven el grup de no privilegiats.

Els nobles privilegiats vivien als castells, els clergues a les esglésies i monestirs, i els camperols vivien dispersos pel camp o en petites aldees, que també pertanyien als nobles senyors feudals. Entre els camperols i els senyors nobles s’establien relacions feudals: els camperols podien viure a les terres d’un noble, que lis donava protecció a canvi d’una sèrie de deures com: fidelitat, treball, impostos, consells i ajuda. El món medieval va ser essencialment cristià. I no s’ha d’oblidar que els clergues formaven part dels estaments privilegiats. L’església cristiana contava amb un enorme poder en tots els aspectes de la societat: econòmics, polítics i culturals. Amb el pas dels anys, les petites aldees i poblets van anar creixent i van aparèixer les primeres ciutats. També va sorgir una nova classe social anomenada burgesia. Es tractava d’artesans i comerciants que van aconseguir fer-se tan poderosos, que es van enfrontar al poder de la noblesa. Durant l’edat mitjana, la península Ibèrica es trobava repartida entre els musulmans que van conquerir Al Àndalus i mitja península, i un conjunt de regnats cristians que ocupaven el nord, entre ells els comtats catalans. En els regnes cristians, van sorgir uns estils artístics i arquitectònics anomenats romànic i gòtic. Es van construir moltes esglésies, monestirs i castells seguint aquests estils.

Estil romànic Estil gòtic

www.delleureserveis.com

Ara que t’has situat un poc al món medieval, ja pots conèixer la història de la Comtal Vila de Besalú. En els seus orígens, Besalú (o Bisuldunum) formava part del comtat de Girona. En el segle IX el comte de Girona, Gifré I el Pilós, va ordenar la separació de Besalú del comtat de Girona i va anomenar al seu germà Radulf, comte de Besalú. Així, Besalú es va convertir en un comtat independent i en poc temps va arribar a ser un dels comtats més importants i influents de Catalunya. La Vila Comtal de Besalú va ser durant molts d’anys, la ciutat més important de la zona, on s’hi ajuntaven els pagesos, artesans i comerciants dels territoris del voltant. L’any 1111, en morir el comte Bernat III sense descendència, La Comtal Vila de Besalú va passar a mans del comptat de Barcelona, i poc a poc va anar perdent la importància que va tenir. La Vila, que l’any 1966 fou declarada "Conjunt Històric-Artístic Nacional" , fa possible als seus visitants, fer-se una idea bastant clara de com era una urbanització de l’edat Mitjana. L’estructura urbanística i l’arquitectura s’assemblen molt a les del passat medieval i es conserven força bé. Els edificis més significatius de Besalú són: el pont d’entrada, el miqvé o banys jueus, el Monestir de Sant Pere, l’església de Sant Vicenç, la Cúria Reial i Sant Julià, que era un antic hospital de peregrins.

Sant Pere Sant Vicenç Cúria Reial

www.delleureserveis.com

El Pont Vell d’entrada Aquest pont ha estat durant segles l’accés principal i més transitat per entrar a Besalú. Passa per sobre del riu Fluvià i té cent-cinc

metres de llargada i trenta metres d’alçada en el seu punt més alt. Està format per set arcs, tots ells diferents i una torre hexagonal al mig. Durant alguns anys la torre es va utilitzar de peatge, és a dir, la gent que hi volia passar havia de pagar uns imposts al comtat de Besalú. Les primeres notícies que es tenen d’aquesta edificació, daten del segle XI. Però el pont ha sofert diverses

reconstruccions i enderrocs al llarg de la història per causes diverses com la crescuda sobtada del riu Fluvià al segle XIV, els terratrèmols al segle XV o la guerra civil espanyola el segle passat, entre d’altres.

El Call Jueu Els Calls eren les zones habitades antigament per jueus. Els jueus es van instal·lar a Besalú a partir del segle IX, i la seva presència en la Vila durant els següents segles va ser molt important i transcendent. Tant, que en pocs anys, el Call Jueu de Besalú va arribar a ser un dels Calls més importants de Catalunya. Es creu que van arribar a ser gairebé una quarta part de la població total del comptat de Besalú. No obstant, el poble jueu sempre ha estat discriminat pel poble cristià dominant. Un exemple d’aquesta discriminació és que en molts moments van ser obligats a portar elements a la vestimenta per identificar-los. Per altre banda, van ser empesos a dedicar-se a oficis considerats impurs per als cristians, com prestamistes o metges. De totes maneres, van ser capaços d’enriquir-se amb les seves professions i dignificar-les. Hi ha gran quantitat de metges jueus, que han passat a la història per contribuir en el desenvolupament de la medicina. Així i tot, l’any 1492 els Reis Catòlics van expulsar definitivament als jueus de la península Ibèrica i s’inicià la respectiva persecució de totes les comunitats jueves.

- La Sinagoga Al 1264, Jaume I va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Besalú per construir una Sinagoga. Aquesta era un espai de culte, on s’orava i es llegia la Torah. La sinagoga tenia tres funcions principals: era el punt de reunió dels jueus i feia d’església i d’escola per a la població.

www.delleureserveis.com

- El Miqvé És una sala subterrània on els jueus prenien banys de purificació de l’ànima, mitjançant l’immersió total del cos en aigua. Les dones i homes feien un ús separat dels banys, sempre respectant els seus textos religiosos. El Miqvé de Besalú és l’única construcció d’aquestes característiques i en tan bon estat de conservació que es pot trobar avui dia a Espanya.

Curiositat El mezuzah era un pergamí que contenia part de les escriptures sagrades jueves. Aquest pergamí es ficava dins un estoig de pell o metall i es penjava en el brancal dret de les portes d’entrada de les cases, per tal de beneïr les llars. Cada vegada que algú entrava o sortia de la casa, recitaven el que posava al pergamí.

Recorregut i Plànol de la Vila El recorregut comença a partir del pont vell, on un cop l’haguem creuat ens dirigirem cap el call jueu fent una parada al mikwà i la sinagoga. Tot seguit ens dirigirem cap a l’església de Sant Pere i la de Sant Vicenç passant també per l’hospital de Sant Julià, les restes de la muralla i la Cúria Reial.

www.delleureserveis.com

ACTIVITATS 1- Contesta les següents preguntes: a) A quina comarca es troba Besalú? b) Entre quins rius es troba situada la Vila de Besalú? c) Quin era el nom originari de la Comtal Vila de Besalú? I quin significat té aquest nom? 2- Uneix amb fletxes cada personatge amb el seu estament i la seva vivenda.

Noble

Camperol

Clergue

www.delleureserveis.com

2b- Quins d’aquests són privilegiats i quins no són privilegiats?

Privilegiats:

No privilegiats:

3- Marca la resposta correcta: L’època medieval es coneix també amb el nom de:

a) edat moderna b) edat antiga c) edat mitjana

L’època medieval va des de: a) el segle V fins al segle XV b) la caiguda de l’imperi romà fins al descobriment d’Amèrica c) les dues respostes (a i b) són correctes

La societat medieval es trobava separada en diferents: a) estaments b) equips c) planetes

Les relacions feudals eren:

a) relacions amoroses fora del matrimoni b) les relacions de poder que s’establien entre la societat de l'edat

mitjana c) uns imposts que s’havien de pagar

Qui contava amb un enorme poder en tots els aspectes de la societat? a) l’església cristiana b) les filles del rei c) els soldats i guerrers

Quina classe social va sorgir amb l’aparició de les primeres ciutats?

a) la brugueria b) la burgamina c) la burgesia

www.delleureserveis.com

4- Tradueix aquestes paraules a l’Anglès.

- Castell: - Vila: - Comte: - Edat Mitjana: - Pont: - Bandera: - Rei: - Església: - Espasa: - Reina: -Torre: - Guerrer: - Camperol: - Riu: - Escut:

5- Completa aquest resum de la història de Besalú, omplint els buits amb les paraules del rectangle:

En els seus orígens Besalú formava part del ................................... En el .................................., gràcies al comte Gifrer I el Pilós, Besalú es va convertir en un ......................................................... En pocs anys va arribar a ser un dels comtats més ......................... ....................... de Catalunya. Però l’any ......................, quan el ................................................. morí sense descendència, Besalú passà a formar part del ................ ........................................ i poc a poc va anar perdent la importància que havia assolit.

6- Marca les següents oracions amb vertader (V) o fals (F):

- Els Calls eren zones habitades antigament pels jueus. - Els jueus es van instal·lar a Besalú el segle XXI. - El poble jueu ha estat històricament discriminat i marginat per altres pobles. - Hi ha gran quantitat de metges jueus que han ajudat en el desenvolupament de la medicina. - Els reis catòlics van atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Besalú per construir una Sinagoga. - La sinagoga tenia funcions d’església, d’escola i de punt de reunions jueves. -El Miqvé era una sala de la casa on els jueus guardaven les collites.

segle IX comtat independent 1111 comtat de Girona importants i influents Comte Bernat III comtat de Barcelona

www.delleureserveis.com

La vila medieval de Santa Pau Per tal que la visita a Santa Pau no es redueixi a una simple visita turística, hem pensat organitzar un itinerari que obligui, d’alguna manera, a observar els detalls que facin reflexionar al visitant sobre el passat de la vila, deduint l’evolució del poble en els diferents períodes. Cal tenir en compte que un poble no es fa en quatre dies, ja que és el fruït del treball de moltes generacions. Un poble no és un fet estàtic, sinó que segueix una dinàmica en la qual va assimilant els tre ts característics de cada etapa. Les particularitats de les diverses èpoques històriques, moltes vegades es barregen en un mateix edifici degut a les reformes que s’hi anaren fent; és per això que cal observar, per poder esbrinar els diferents elements de cada època.

L’itinerari que hem elaborat, presentat com una mena de joc de ciutat, parteix dels orígens medievals més remots, localitzats en el castell i la Vila Vella (S.XIII-XIV) i continua vers la Plaça Porticada i l’Esglèsia Parroquial (S.XV-XVI), fruït d’una primera etapa de creixement de la vila.

Aquesta és la part més interessant del poble, la qual va donar lloc al recinte medieval de gran belle sa que avui podem observar i que ha estat declarat conjunt històrico-artístic. Una segona fase de creixement de la vila, va donar lloc a la Plaça de Baix i a les cases del Pont i de Sant Roc, ja fora de les muralles primitives. La darrera fase de creixement la podríem localitzar al voltant de la carretera que va d’Olot a Banyoles. Aquest és el lloc on actualment creix de mica en mica Santa Pau.

www.delleureserveis.com

ACTIVITATS 1- Portal Vila Vella Davant la placeta del Portal de la Vila Vella, la part exterior del vestigis de les primitives muralles medievals.

1-a La situació del nucli antic dins la vall de Santa Pau. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. .................................................................................. 1-b Dibuixa l’arc del Portal

www.delleureserveis.com

2- El Castell Entreu pel Portal de la Vila Vella. La part interior de les antigues muralles de la vila. Segui el carrer de la Vila Vella, i pugeu a les muralles del castell. La paret del castell on s’hi reflecteixen els dos períodes de la seva edificació: El primer construït amb carreus quadrats i finestrals gòtics; i el segon construït amb morter. Aquests dos períodes, així com els diferents elements que s’hi poden observar, els finestrals gòtics, la tore de l’homenatge, i la porta principal. Fes un dibuix esquemàtic d’aquesta part del castell ressaltant especialment els materials utilitzats en les dues etapes de construcció.

3- L’escut En un lloc de la part exterior del castell l’escut de Santa Pau. L’ús dels escuts, almenys a Catalunya, va començar a sovintejar durant el segle XII. Eren encara escuts d’armes, emblemes estrictament personals que després esdevindrien familiars.

www.delleureserveis.com

4- La rectoria

En el carrer que hi ha davant les muralles del castell, la casa que té aquesta balconada. Qui hi vivia?

5- La placeta

Quin és el nom de la placeta que hi ha davant del Castell? A què és degut aquest nom?

www.delleureserveis.com

L’Estany de Banyoles L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya i el principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Es tracta d’un espai únic de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. El perímetre de l’estany és de 6.650 metres i té una profunditat mitjana de 15 metres, hi ha un punt concret de fins a 132 metres de profunditat. La zona lacustre està formada per diferents estanys i estanyols d’aigua dolça, que es reparteixen per la comarca. Quin és l’origen de l’Estany? Com es va formar? Us haureu fixat alguna vegada que al nostre planeta es poden trobar gran quantitat de pedres i roques diferents. Depenent de la composició i l’origen que tingui cada roca, serà més o manco forta, resistent, arenosa, impermeable, etc. Hi ha un tipus de roca, anomenada calcària o carbonatada, que és fàcilment modelable per l’aigua i les sals que porta l’aigua. Això significa que el pas d’aigua per zones de roca calcària provoca modificacions en la superfície terrestre i en les capes subterrànies. En geologia, les zones de la Terra que s’han format d’aquesta manera, reben el nom de conjunt o formació càrstica. L'estany de Banyoles i la seva conca lacustre són considerats el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica. Les aigües que ho han fet possible provenen en gran majoria de filtracions subterrànies del riu Fluvià, més al nord. Fa uns 250.000 anys, l’aigua va començar a obrir-se camí cap al sud, desfent el material calcari, fins que va topar amb un bloc de roca impermeable d’origen tectònic, on l’aigua es va començar a estancar. És per això que es diu que l’estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic. El primer Estany de Banyoles, fa milers d’anys, tenia una extensió molt superior a l’actual i inundava tota la zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual. I probablement d’aquí milers d’anys sigui totalment diferent que ara, ja que es tracta d’un fenomen viu des dels seus orígens.

www.delleureserveis.com

El travertí Les aigües del Llac de Banyoles són riques en sals carbonatades, especialment en calci. Això és degut, en gran part, a que l’aigua v a dissolvent aquestes sals al seu pas, que en principi formaven les roques calcàries de la conca del llac. Així, en determinades condicions, aquestes sals precipiten i formen calç. A la riba sud i est de l'Estany, la precipitació és tan abundant que construeix formacions rocoses dins l’aigua mateixa. Aquests blocs de pedra s’anomenen travertí i formen blocs irregulars, de formes arrodonides i d'un característic color que les distingeix. La ciutat de Banyoles està situada sobre blocs de travertí, formats pel desguàs natural de l'Estany. Moltes de les cases de la ciutat s'han construït amb aquesta pedra que encara ara s'explota per a la construcció. Els recs

La sortida de l'aigua de l'Estany es fa, principalment, a través dels recs existents. Els recs són canals construïts que creuen tota la ciutat des de l’Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Ter, a la sortida del municipi. El seus orígens es remunten a la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, l'any 812, quan la

construcció dels recs va ser una de les primeres actuacions dels habitants de la vila. Al llarg dels anys, el traçat original dels recs ha anat canviant, incorporant nous ramals al tramat urbà que s’han anat desviant, tapant o descobrint, segons les necessitats socials del moment.

www.delleureserveis.com

Flora i Fauna Hi han moltes aus que viuen a la zona de l'estany de Banyoles, especialment ànecs. Cal destacar el xarrasclet, xatrac menut, l'Ànec co llverd i el cabussó emplomallat. Hi han també amfibis que viuen a la vora del llac, com la granota pintada, el tòtil, la reineta, i el tritó verd. Entre els rèptils cal esmentar la tortuga d'estany, la serp d'aigua i la serp de Montpeller.

Entre els peixos del llac hi han peixos autòctons, com la bavosa de riu, la bagra, el jonqueter i l'anguila, així com aquells que pertanyen a la fauna exòtica i que s'han adaptat al llac, com la carpa, el gardí, el peix sol, el black bass i la gambúsia.

Hi h an altres espècies de peixos que hom sap que foren introduïdes al llac de Banyoles en el s. XIX i el s. XX, com el luci, el carpí i el peix gat negre, però que no s'han pogut detectar en els darrers anys.

Submergides hi trobem espècies com els potamogètons i el milfulles. En alguns sectors destaca la presència de la nimfea blanca, la qual encatifa amb les seves fulles la superfície de l'aigua. Entre les plantes que aixequen dretes les seves tiges, hom hi observa un primer cinyell a les zones d'entre 1 i 2 m de

fondària. Es tracta bàsicament de la jonca d'estany i la jonca marítima. En aigües més somes hi trobem una segona faixa, la qual constitueix el canyissar típic. A banda del canyís, el formen també espècies com la balca i la mansega. Fora de l'aigua, als espais només inundables ocasionalment, hi creixen els càrexs, els joncs, el lliri groc, la botja erecta i la lisimàquia. Entre els arbres podem veure-hi el vern, el freixe de fulla petita, el salze, el gatell, l'àlber i l'om. Més enllà de la zona d'influència de l'Estany o bé al damunt dels petits turons no cultivats, s'hi desenvolupa la vegetació mediterrània, alzinars i pinedes.

www.delleureserveis.com

ACTIVITATS 1-Encercla la resposta correcta sobre l’origen de l’Estany L’estany de Banyoles és d’origen: El pas d’aigua per zones de a) càrstic roca calcària dóna lloc a: b) tectònic a) volcans c) les dues respostes b) conjunts càrstics (a i b) són correctes c) travertí L’aigua de l’Estany de Banyoles Les roques calcàries son: prové en gran part del: a) pedres precioses

a) riu Fluvià b) impermeables b) riu Ebre c) fàcilment modelables c) cap resposta és correcta per l’aigua

2-Marca amb vertader (V) o fals (F)

- L’estany de Banyoles es troba a Tarragona. - Les característiques de les roques depenen del seu origen i la seva composició - L’aigua és capaç de dissoldre les sals minerals de les roques calcàries. - El travertí són blocs de pedra que no serveixen per la construcció. - Els recs són la principal entrada d’aigua de l’Estany de Banyoles. - Els recs són canals que abasteixen d’aigua les terres i la població dels volants. 3-Quin és el perímetre de l’Estany de Banyoles? .......................................

3.b Ara converteix aquesta mesura omplint el següent quadre:

m Dam hm Km

4- A quants metres es troba el punt de màxima profunditat de l’Estany? ...... 4.b Ara converteix aquesta mesura omplint el següent quadre:

m Dam hm Km

www.delleureserveis.com

5-Digues el nom de 3 espècies d’aus que viuen a l’estany. Dibuixa la que més t’agradi 6-Sabeu si a Mallorca existeix algun estany? Saps el/els nom/s? 7-Reflexiona: Per què creus que es diu que el llac de Banyoles és una formació viva? Des de deLleures serveis esperem que hagueu gaudit i après molt!!! Bona Feina!!!