Productes principals de conreu: *Cereals:

Espelta (Triticum dicoccum) per fer pa. Civada (Hordeum distichon!) per fabricar cervesa.

*LLegums: Llenties ( Lens culinaris) Cigrons ( Cicer arietinum)

*Hortalisses: Enciam (Lactuca sativa) All (Allium sativum ) Ceba(Allium cep) Carxofa Brocol·li

*Fruites: Dàtils, Raïms, Granades…… *Oleaginoses productors d’0li: Sèsam, Lilli …. *Plantes tèxtils: Lli, Papir, Palmeres ….. *També hi havien plantes que guarien, com per exemple: Malva

La vegetació d’Egipte es limita en gran part al delta i a la vall del Nil. Arbres autòctons : Palmera datilera, Sicòmos Tamarius,acàcies,Garrofers.

Flora

Les espècies que s’han introduit des d’altres zones: xiprer,l’om, l’eucaliptus, mimosa,murta. La major part de la seva superfície la integra el desert del Sàhara, només habitat entorn dels oasis

Les flors com el lotus, el gessamí i la rosa. A les regions hi ha : herbes d’arcos . El papir avui en dia es limita a l’extrem sud del país.

A causa del clima del desert d'Egipte la fauna local és poc variada. Hi ha gaseles al desert, així com guineus, hienes, xacals – que representa el deu Anubis en la seva mitologia-i senglars que habiten en diferents àrees, principalment en el delta i les muntanyes al llarg del Mar Roig. Hi ha molts insectes i escorpins que viuen en zones desèrtiques. En els llacs i el Nil, hi ha prop de 70 espècies de peixos.

Escarabat: Xacal

Escorpí:

Existeixen diverses espècies de rèptils i serps verinoses. Els cocodrils, abans vivien en el Baix Egipte, ara la seva majoria, viuen a la zona sud de l'Alt Egipte. Hi ha flamencs, àguiles, voltors, pelicans i moltes altres espècies.

COCODRIL

COBRA:

L'economia d'Egipte depèn principalment de l'agricultura, les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha de tres a quatre milions d'egipcis treballant a l'estranger,principalment a l'Aràbia Saudita, el Golf Pèrsic i Europa. Als Estats Units també hi ha una població significativa d'immigrants egipcis. La construcció de l'Alta Presa d'Assuan el 1971 i el Llac Nasser han alterat l'agricultura i l'ecologia del riu Nil i d'Egipte. Una població en creixement ràpid, i dependència en el Nil continuen afectant negativament l'economia.

Economia

Egipte ha rebut des de 1979 ajuda econòmica externa dels Estats Units (2.200 milions de dòlars/any). Els seus principals beneficis provenen del turisme i del trànsit marítim del Canal de Suez.

La religió antiga, es basava en faraons, Déus, dìnasties... Als faraons, els egipcis els tractaven com a Déus. Dos faraons importants, per exemple:Tutankamon i la faraona Hatsepsut. Les dìnasties són importants, perquè són les famílies dels faraons. L’antic Egipte, basava les seves creences en la mitologia i rituals religioses molt estrictes com l’enterrament, la momificació... Déus importants, per exemple: Ra, Osiris i Isis

La religió de l’Antic Egipte

Mahoma va fundar l’islam. A l’islam, el llibre sagrat és l’Alcorà. Un bon musulmà ha de fer:, resar 5 cops al dia, donar almoina, fer dejuni durant el mes del Ramadan mentre hi hagi sol, i també peregrinar un cop a la vida a la Meca.

Avuí dia, es practica majoritariament la religió islàmica, però n’hi ha d’altres.

La religió actual majoritària

La Gastronomia d’Egipte és molt variada a causa de la seva posició geogràfica que fa de pont entre la cuina africana i la mediterrània.

Gastronomia

El règim dels egipcis es basava en menjar peix i carn: ovella, porc, aus casolanes i carn de vaca per a les grans ocasions. La carn i el peix eren generalment rostits o assecats i conservats en sal. L’all, la ceba , les faves, els pèsols ,les llenties,la col, el cogombre l’enciam , el porro i les raves eren els plats més consumits . Els obrers menjaven cebes i alls, però de vegades menjaven pa i cervesa i els pagaven amb blat i ordi.

El règim a l’Antic Egipte

HUMMUS (4 Persones) 500 g cigrons 3 grans d ´all 1 cullerada de tahini 1 cullerada de sal 50g d’ oli d´oliva 50g de suc de llimona 50ml d ´aigua freda Pebre vermelldolç .

Amb els cigrons escorreguts cuits, es posen en un bol amb tots els ingredients . Triturar-ho fins que quedi un pure més fi.

Receptes actuals

ARRÒS PICANT

Ingredients(4 persones) 150g d’arròs 1 got de llenties cuites 500g de ceba tallada a rodanxes 1 fulla de llorer 1 gra all Salsa de tomàquet picant Comí en pols Safrà torrat Oli Pebre Sal

Primer trossegem l’all. Després en una cassola fregim amb un rajolí d’oli la ceba. Quan estigui daurada hi afegim l’all i el sofregim una mica. Incorporem el safrà i les llenties. El deixem de nou un minut. A continuació afegim l'arròs i el doble d’aigua ja bullint. Coem 20 min o fins que l’arròs estigui a punt. Després deixem reposar una mica l’arròs . Servim amb salsa de tomàquet picant.

FEKKAS

INGREDIENTS: 500g de farina 250g de sucre 100g d’ametlles crues sense pelar. 100g de panses sense pinyol 50 g de llavors de sèsam 3 ous 125g d’oli de girasol 1 sobre de llevat químic. 1 cullerada de postres de sucre. Un polsim de sal.

Partim les avellanes en trossos grans . Barregem l’oli , ous i

sucre. Llavors i afegim farina ,llevat i un polsim de sal.

Preescalfem al forn a 180 graus.

Egipte és un país amb una immensa barreja cultural, plena de costums i tradicions que impregnen el país de cultura i història. A cada ciutat important es troben les tradicions d'Egipte que es mantenen des de l'època dels faraons, i en altres parts es troben meres costums de l'Egipte tribal que s'han creat a través d'invasors a través dels segles.

Festes i Costums

el Nadal a Egipte es celebra el 7 de gener, més que el 25 de desembre, amb gran entusiasme i festa. El significat d'aquesta tradició és difondre l'amor i la pau a tot el món. El poble d'Egipte durant aquest període no menja carn, aus de corral o productes làctis. Una tradició nadalenca a Egipte és visitar l'església i portar roba nova. Es fa un dinar especial de Nadal, conegut com fata que es compon de pa, arròs, carn bullida i l'all.

NADAL

ANIVERSARIS

En les celebracions d'aniversari a Egipte, la gent convida a un munt d'amics i familiars a la seva festa, pel que serveixen, sovint, dos pastissos d'aniversari. En totes les festes egipcies tot el menjar se serveix a la vegada.

ACCIÓ DE GRACIES Una altra de les tradicions d'Egipte és el dia d'acció de Gràcies, on es convida a tota la família i amics a un sopar. Es fan unes targetes especials i es posen en el lloc en el qual els hostes puguin escriure benediccions per agrair la invitació del sopar; també es pot tenir un gall d’indi central fet amb paper o cartolina i donar als hostes alguna de les plomes de paper sobre les quals poden escriure les gràcies.

MATRIMONI Com antiga tradició d'Egipte, cal destacar que els egipcis van ser els primers que van instal·lar el matrimoni amb lleis. Moltes bodes a Egipte encara estan organitzades, però aquesta tradició està començant a canviar sobretot en les àrees metropolitanes. La família proposa la núvia al nuvi. Hi ha una marxa nupcial anomenat Zaffa. El Zaffa es compon de música tradicional d'Egipte, ballarines, artistes intèrprets amb espases de foc. La tradició d'Egipte diu que el dit anul·lar, on es col·loca l'anell, té una vena que va directament al cor. La parella firmarà un contracte de matrimoni a la casa de la núvia o a la mesquita local.

Un tipus comú del matrimoni en l'Alt Egipte és entre cosins. És una tradició molt habitual per a una núvia, el casar-se amb algú de la seva família que no coneix personalment. Encara que és il·legal que les nenes que siguin menors de 15 anys es casin, no és estrany que les nenes de 9 anys siguin concertades en matrimoni.

Construim Vam buscar iformació i vam veure que les tres piràmides més conegudes Eren les de Keops, Kefren i Mikerinos. Com que a matemàtiques havíem treballat l’escala vam decidir fer-les a escala amb cartolina.

Per acabar ens va fer il·lusió buscar l’alfabet egipci i escriure d’aquesta manera tant divertida els nostres noms

L’alfabet

Així vam començar

També vam fer l’escarbat sagrat

Primer cadascú ho va buscar Després vam fer la placa amb el nostre nom I per últim vam fer l’escarabat. Un cop sec ho vam pintar. Aquí en teniu una mostra

Aquest és el resultat

Conclusions En general, després de buscar, confegir i posar en comú la informació entre tots hem arribat a les següents conclusions:

-Hem constatat la riquesa d’Egipte i la seva evolució al llarg de la història. -La importància de l’aigua i la riquesa que genera un riu. -Quan parlem d’Egipte, hem de tenir en compte l’Egipte antic i la forma de vida en l’actualitat: paisatge, economia, gastronomia, festes, religió…. -Conèixer altres civilitzacions i cultures ens dóna diferents punts de vista i ens ensenya a ser més tolerants. -Creiem que hem de intentar preservar el patrimoni artístic de la humanitat

Ha estat un gust treballar en equip malgrat els problemes que han pogut sorgir. Hem gaudit i hem après treballant en grup.

Tots els alumnes de 5è de l’Escola La Immaculada Sant Vicenç dels Horts Juny 2012