projecte executiu per a la implantaciÓ …fitxers.sabadell.cat › perfil › 2010 › gpdc › 000...

Febrer 2010

PROJECTE EXECUTIU PER A LA

IMPLANTACIÓ D’UNA XARXA DE BANDA

AMPLA IP A L’AJUNTAMENT DE

SABADELL

2

Certificació responsabe

Bc Sistemas de Comunicación S.L. c/ marina 145 Baixos 08013

Barcelona

"En Alex Bertran Benejam, amb DNI 43674989J, com a Director del

Projecte certifica que les tasques de comprobació de viabilitat dels enllaços

objecte del projecte:

“Projecte executiu per a la implantació d’una xarxa de banda ampla IP a

l’Ajuntament de Sabadell” son certes, exactes i han estat contrastades per diferents

medis, explicats i mostrats en la memòria executiva entregada resultant.”

5, Febrer, 2010

Alex Bertran Benejam

3

PROJECTE EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA XARXA DE

BANDA AMPLA IP A L’AJUNTAMENT DE SABADELL

INDEX

1 PROJECTE................................................................................................. 6

1.1 Dades generals.................................................................................... 6

1.2 Objectius i beneficis obtinguts.............................................................. 7

1.2.1 Reducció del cost econòmic entre seus municipals...................... 7

1.2.2 Reducció del cost de manteniment i administració: ...................... 7

1.2.3 Reducció del cost de manteniment de línies:................................ 8

1.2.4 Integració de comunicacions sobre el mateix medi:...................... 8

1.2.5 Integració i disponibilitat d’aplicacions corporatives:.................... 8

1.2.6 Control estricte sobre el tràfic de veu i dades: .............................. 8

1.2.7 Increment de capacitat d’ampliació de la xarxa: ........................... 9

1.2.8 Increment de serveis entregats:.................................................... 9

1.2.9 Interoperabilitat: ............................................................................ 9

1.3 Passos realitzats ................................................................................ 10

1.4 Detall dels estudis de camp realitzats ................................................ 12

1.4.1 Identificació d’ubicacions ............................................................ 12

1.4.2 Coordenades GPS...................................................................... 13

1.4.3 Línies de visió ............................................................................. 14

1.4.4 Perfils del terreny ........................................................................ 14

1.4.5 Espectre radioelèctric inicial ....................................................... 22

1.4.6 Condicions climatològiques ........................................................ 23

1.4.7 Elements imposats...................................................................... 24

4

1.4.8 Xarxa .......................................................................................... 24

1.4.9 Infraestructura............................................................................. 25

1.4.10 Descripció ubicacions ................................................................. 28

1.5 Disseny de la xarxa............................................................................ 30

1.5.1 Diagrama general ....................................................................... 30

1.5.2 Xarxa troncal WiMAX.................................................................. 32

1.5.3 Detall dels edificis connectats ..................................................... 33

1.5.4 Interconnexions amb xarxa corporativa FO ................................ 52

1.5.5 Sistemes de gestió...................................................................... 53

1.5.6 Seguretat .................................................................................... 54

1.6 Equipament WiMAX........................................................................... 54

1.7 Zones de cobertura ............................................................................ 56

1.8 Zones wifi........................................................................................... 56

1.9 Procés d’implantació .......................................................................... 57

1.9.1 Certificacions .............................................................................. 65

1.10 Normativa Aplicable ........................................................................... 66

1.11 Seguretat i Medi Ambient................................................................... 67

1.12 Impacte visual .................................................................................... 69

2 PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT. CALENDARI............................. 70

3 PLÀNOLS.................................................................................................. 71

4 DETALL PROJECTE TÈCNIC .................................................................. 74

4.1 Especificacions generals.................................................................... 74

4.1.1 XARXES WiMAX ........................................................................ 74

4.1.2 XARXES WiFi ............................................................................. 81

4.1.3 Electrònica de xarxa ................................................................... 83

4.2 Especificacions tècniques dels equips............................................... 83

5

4.2.1 Equipament WiMAX.................................................................... 83

4.2.2 Equipament wifi........................................................................... 84

4.3 Manteniment ...................................................................................... 86

4.3.1 Durada del servei........................................................................ 86

4.3.2 Tipus de Servei ........................................................................... 87

4.3.3 Temps de Resposta.................................................................... 87

4.3.4 Temps de resolució o substitució................................................ 87

4.3.5 Diferenciació dels elements ........................................................ 87

4.3.6 Descripció del serveis requerits .................................................. 88

5 AMIDAMENTS I PRESSUPOST............................................................... 89

5.1 Components xarxa WiMAX i wifi ........................................................ 89

5.1.1 Xarxa WiMAX.............................................................................. 89

5.1.2 Xarxa Wifi ................................................................................... 89

5.2 Elements constructius ........................................................................ 89

6 PLA DE SEGURETAT I SALUT ................................................................ 90

6

1 PROJECTE

A continuació es presenta la memòria dels estudis de camp realitzats, amb la

finalitat d’implantar una xarxa IP de banda ampla de titularitat municipal, per a

l’Ajuntament de Sabadell.

També es presentaran propostes de millora, en base a les necessitats i els

resultats obtinguts.

Per a poder proveir de cobertura inalàmbrica a diferents seus del municipi de

Sabadell bcSistemas com a consultora de comunicacions corporatives per a

l’Ajuntament de Sabadell segons l’adjudicació per procediment negociat

expedient núm. 2009GPDC00218 (CODI FEOSL 349), va realitzar diferents

visites als diferents edificis municipals, susceptibles de ser útils per a la

instal·lació d’antenes de comunicacions amb el propòsit anteriorment esmentat.

El propòsit d’aquestes visites era valorar:

- Disponibilitat de connexió amb fibra òptica a la xarxa de l’Ajuntament. - Visió amb els possibles edificis valorables com a principals. - Zones de cobertura dels equips de xarxa inalàmbrica a determinades

seus municipals - Disponibilitat i disposició d’infraestructures (antenes de TV,

canalitzacions, suports i mastelers ja instal·lats...) capaces de suportar equips de xarxa troncal i de xarxa inalàmbrica.

- Disponibilitat i disposició de mobiliari urbà (fanals, semàfors...) per a la instal·lació d’equips de comunicacions, i la seva posterior identificació.

- Disponibilitat i disposició de les presses de corrent per tal de poder alimentar els equips de comunicacions.

1.1 Dades generals

En la present memòria, hem treballat sobre un total de 35 seus municipals, de

les que l’ajuntament de Sabadell disposa. Algunes d’elles disposen actualment

de connectivitat corporativa mitjançant enllaços dedicats de fibra òptica. La

nova xarxa de banda ampla IP sense fils, basada en equipament WiMAX,

7

ampliarà i complementarà aquests enllaços, aconseguint d’aquesta manera

assolir els objectius següents:

• Reducció del cost econòmic entre seus municipals. • Reducció del cost de manteniment i administració. • Reducció del cost de manteniment de línies. • Integració de comunicacions sobre el mateix medi. • Integració i disponibilitat d’aplicacions corporatives. • Control estricte sobre el tràfic de veu i dades. • Increment de capacitat d’ampliació de la xarxa. • Increment de serveis entregats. • Interoperabilitat.

1.2 Objectius i beneficis obtinguts

1.2.1 Reducció del cost econòmic entre seus municipals

El fet tenir una xarxa de comunicacions propietària elimina el cost de trucades

entre els edificis municipals. Les trucades externes continuen suposant una

despesa.

1.2.2 Reducció del cost de manteniment i administració:

A l’integrar totes les seus en una mateixa xarxa, el manteniment associat de

cada seu es globalitza en un de sol, i suposa l’estalvi de desplaçaments alhora

que agilitza i facilita la gestió dels recursos.

8

1.2.3 Reducció del cost de manteniment de línies:

No és necessari disposar de línies externes a la xarxa de l’Ajuntament per les

comunicacions entre seus, donat que aquestes es cursen sobre el medi

propietari. Per disposar de connexió a l’exterior només és necessari tenir una

sortida a una de les seus, reduint d’aquesta manera la necessitat de tenir

sortida a cadascuna de les seus.

1.2.4 Integració de comunicacions sobre el mateix medi:

Es proveeix d’un medi comú i global (IP) per a totes les comunicacions a les

seus de l’Ajuntament. Tant les trucades internes com el tràfic de dades s’envia

per la xarxa comuna.

1.2.5 Integració i disponibilitat d’aplicacions corporatives:

Al fer extensible la xarxa de l’Ajuntament a qualsevol punt del municipi, és

possible disposar de les aplicacions corporatives sobre qualsevol terminal

capaç de suportar-les en qualsevol moment com si l’individu estigués a una de

les seus. CCTV, enllumenat públic, zones de regadiu, biblioteca virtual, accés

web a l’ajuntament, ajuntament “virtual” per a treballadors amb mobilitat...

només són algunes de les aplicacions que es poden assignar a la xarxa.

1.2.6 Control estricte sobre el tràfic de veu i dades:

Al fer servir un medi comú, es permet sobre les comunicacions de l’Ajuntament

l’administració directe del tràfic, implicant la capacitat de controlar estrictament

tot el volum de veu i dades existent, donat que tot aquest tràfic és privat.

9

1.2.7 Increment de capacitat d’ampliació de la xarxa:

Les tecnologies emprades per donar cobertura inalàmbrica permeten una gran

flexibilitat per a poder ampliar-ne el seu cabdal, les seus connectables i

l’amplitud de la cobertura, per a fer arribar la xarxa de l’Ajuntament allà on

calgui, sense un cost econòmic excessiu.

1.2.8 Increment de serveis entregats:

S’amplia l’abast d’influència de l’Ajuntament, amb el que és possible fer arribar

els serveis i aplicacions propis de l’Ajuntament, tant al personal municipal com

al ciutadà.

1.2.9 Interoperabilitat:

El fet de tractar-se d’una tecnologia basada en estàndards, i desenvolupada

pels principals fabricants de tecnologies de networking, garantitza el

funcionament multifabricant, tot i que cadascun d’ells particularitzen els seus

productes .

Com a benefici global i final, es garantitza un ROI (retorn de la inversió) gairebé

immediat, gràcies a l’increment de serveis donats per la nova xarxa

inalàmbrica, a la reducció de la despesa de manteniment i trucades, a més de

al control que es manté sobre els recursos, que evita l’excés de consum.

És necessari comentar que aquest tipus d’estàndards funcionin a les bandes de

freqüències que segons el Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencias

(CNAF) són bandes d’ús comú. Això és així a la gran majoria de països,

excepte en alguns casos. Les emprades són les de 2,4 i 5 GHz (les bandes de

freqüències dels serveis assignats a les aplicacions Industrials, Científiques i

Mèdiques (ICM) es troben entre 2412-2484 MHz i 5470-5725MHz). S’ha de

contemplar que la banda de 2,4 GHz s’utilitza per la tecnologia wifi, així com

10

per a d’altres estàndards de comunicacions, com bluetooth, home rf i per

equips per a aplicacions industrials, científiques i mèdiques. L’ús de la banda

de 5GHz permet incrementar tant l’ample de banda com la capacitat de tràfic

disponible, donant lloc a noves dimensions d’aquesta tecnologia. És una banda

de freqüències feta servir per d’altres serveis de telecomunicacions, però amb

una ocupació per altres tecnologies, i al tractar-se de freqüències superiors

donarà lloc a rangs de cobertura generalment menors.

1.3 Passos realitzats

Amb l’objectiu d’establir les pautes i plasmar les necessitats exactes de

l’Ajuntament de Sabadell, s’han seguit per ordre els següents punts:

a. Estudi teòric de necessitats d’ample de banda per centre, consensuat amb l’Ajuntament de Sabadell, per conèixer:

• nombre i localització d’equips informàtics que es connecten en l’actualitat a la xarxa.

• nombre i localització de càmeres de CCTV operatives en l’actualitat.

• nombre i localització de telèfons i consum de tràfic de telefonia.

• previsions de creixement de tots els punts anteriors.

b. Redefinició de capacitat dels enllaços, segons punts anteriors, consensuat amb l’Ajuntament de Sabadell.

c. Mesures in-situ de tots els enllaços, coordinat amb l’Ajuntament de Sabadell:

• instal·lació successiva de cada un dels enllaços (punt a punt i punt-multipunt)

• anàlisi de rendiment real

i. velocitat de transferència (FTP).

ii. relació senyal-soroll (SNR).

iii. comparativa de modulacions emprades.

- contrast de resultats empírics amb valors simulats.

- recomanacions i proposta de millores.

11

d. Lectures d’interferències a cada punt d’instal·lació, coordinat amb l’Ajuntament de Sabadell.

e. Cerca d’equipament primari i alternatives, adient a les necessitats més bàsiques ja definides, i amb històrics d’implementacions amb èxits prou satisfactoris, consensuat amb l’Ajuntament de Sabadell.

f. Definició de necessitats en relació a manteniment i formació de la nova xarxa WiMAX.

g. Establiment de pautes de gestió global.

h. Conclusions i definició final, escriptura del Plec Tècnic definitiu, amb la solució proposada:

• esquema de topologia de xarxa desitjada.

• definició de rendiments i objectius mínims desitjats.

• pressupostos amb equipament recomanat.

• manteniment.

Per tal d’assegurar el bon funcionament i rendiment del sistema de

radioenllaços Wi-max, s’han realitzat diferents testejos a nivell de comprovació

(ja que els propis equips ja disposen d’eines per garantir el funcionament

ininterromput, com DFS i ATPC).

Entre aquestes proves es troben:

- Monitorització de freqüències: s’empren eines que permeten estudiar l’ocupació de les bandes lliures amb l’objectiu de conèixer les possibles fonts veïnes d’interferències.

- Selecció de canal: enfront transmissions simultànies pel mateix canal ràdio, els equips canvien el seu, “etiquetant” el previ i els seus adjacents com a ocupat.

- Valors de l’enllaç: rendiment i velocitat reals dels enllaços.

A més, els propis equips permeten la seva configuració en mode “monitor”, per

tal de monitoritzar tots aquells canals possiblement interferents sobre el senyal

que poden radiar.

12

1.4 Detall dels estudis de camp realitzats

Previ al disseny de la topologia i desplegament de la xarxa, s'ha realitzat un

estudi topogràfic, climàtic i radioelèctric de l'entorn, així com de les necessitats

de cada ubicació. A continuació es descriu breument les proves realitzades. Els

resultats d'aquestes proves estan descrits en l'apartat Ubicacions.

1.4.1 Identificació d’ubicacions

Ubicacions d’interès molt alt:

1 Teatre Municipal La Faràndula

2 CC Torre Romeu

6 Centre cívic. Consell districte Sant Oleguer

13 Poliesportiu Campoamor

14 Oficines Parc Catalunya

15 Vapor Llonch

16 Arxiu Històric

17 Casal d'avis Mercat Sant Joan

18 Poliesportiu Can Oriac

19 Poliesportiu Can Marcet

21 Esportiu Can Balsach

22 Museu Historia

23 Museu Art

24 Conservatori Musica

25 Medi Ambient

26 Edifici Catalunya

27 Igualtat Dona Home

13

28 Poliesportiu Olímpia

29 CAS Drogodependències

30 Sala Miguel Hernández

31 Ca l'Estruch

32 Fira de Sabadell

35 IAS Ed. Narcís Gira

Ubicacions seleccionades entre possibles

3 Masteler Càmera prop Fira

4 Màstil Càmera prop Igualtat Dona Home

5 Complex Gent Gran de Sant Oleguer

8 Torreta Policia

10 Atenció ciutadana

33 Antena Policia Olímpia

Noves:

35 Torreta IAS Ed Narcís Giralt

1.4.2 Coordenades GPS

Cadascuna de les ubicacions està localitzada mitjançant les seves

coordenades GPS, inclosa l'altura. Aquestes coordenades han servit per a

poder calcular dades com distància o diferència d'altura amb altres ubicacions,

a més de tenir una referència inequívoca de la seva localització.

14

1.4.3 Línies de visió

S'han realitzat visites a les ubicacions per a determinar des de cadascuna

d’elles els diferents enllaços viables LOS (line of sight – línia de visió) afectades

amb la finalitat d'estudiar possibles topologies i redundàncies

1.4.4 Perfils del terreny

S'han realitzat els perfils de cadascun dels possibles enllaços determinats com

a viables en l'apartat anterior.

1 Teatre Municipal La Faràndula con Atenció Ciutadana

2 CC Torre Romeu con Igualtat Dona Home

15

3 Masteler Càmera prop Fira amb Fira

3 Masteler Càmera prop Fira amb Masteler Càmera prop Igualtat Dona

Home

4 Masteler Càmera prop Igualtat Dona Home amb Igualtat Dona Home

16

5 Complex Gent Gran de Sant Oleguer con IAS Ed. Narcís Giralt

6 Centre cívic. Consell districte Sant Oleguer con Complex Gent Gran de

St O.

8 Torreta Policia con Antena Policia Olímpia

17

8 Torreta Policia con Poliesportiu Can Marcet

8 Torreta Policia con IAS Ed. Narcís Giralt

8 Torreta Policia con Poliesportiu Campoamor

18

14 Oficines Parc Catalunya con Edifici Catalunya

17 Casal d'avis Mercat Sant Joan con IAS Ed. Narcís Giralt

18 Poliesportiu Can Oriac con Antena Policia Olímpia

19

21 Esportiu can Balsach con Edifici Catalunya

21 Esportiu Can Balsach con Antena Policia Olímpia

22 Museu Historia con Edifici Catalunya

20

23 Museu Art con Atenció ciutadana

24 Conservatori Musica con IAS Ed. Narcís Giralt

25 Medi Ambient con IAS Ed. Narcís Giralt

21

28 Poliesportiu Olímpia con Antena Policia Olímpia

29 CAS Drogodependències con Edifici Catalunya

30 Sala Miguel Hernández con Antena Policia Olímpia

22

31 Ca l'Estruch con Esportiu Can Balsach

32 Fira de Sabadell con IAS Ed. Narcís Giralt

1.4.5 Espectre radioelèctric inicial

En les ubicacions de les bases s'ha realitzat una mesura del camp

electromagnètic existent previ a la implantació de qualsevol equip ràdio propi.

Amb una antena direccional de la banda espectral que s'utilitzarà en la

implantació, els resultats han estat satisfactoris i a pesar d'haver-se detectat

algunes interferències d'altres senyals i sorolls en la banda no impedeixen en

cap cas la implantació de les noves antenes objecte d'aquest document.

23

1.4.6 Condicions climatològiques

Per a un correcte disseny, dimensionament i elecció d'equips i materials, s'han

tingut en compte les condicions climatològiques de l'entorn d'instal·lació. En

concret s'ha parat esment a les següents dades:

o Humitat relativa màxima (anual): a major humitat, millors aïllaments i antenes

externes i major marge per a càlcul de distàncies i capacitats. A més, ha d'estar

en el rang de funcionament dels dispositius.

o Nº de dies de pluja (mensual): prestant especial atenció als mesos de majors

precipitacions. Si són freqüents, s'ha de treballar amb un marge major per a

càlculs. Així mateix, els aïllants seran tractats amb especial atenció.

o Nº de dies de boira (mensual): igual que en el cas de pluja però maximitzat.

o Nevades: importants tant per les mateixes raons que la pluja com pel pes

extra que pot adherir-se a les antenes, pel que cal triar-les adequadament i

dimensionar els seus suports.

o Temperatures màximes i mínimes (anual): han d'estar en el rang de

funcionament dels dispositius d'exterior.

o Velocitat màxima sostinguda i de ràfegues de vent: s'ha de valorar per a

l'elecció de les antenes, els suports i elements addicional.

o Velocitat mitja del vent: per als càlculs de resistència al vent dels elements a

instal·lar. A més, cal contar amb la velocitat màxima sostinguda i de ràfegues

de vent.

Entre totes les dades analitzades no s'ha detectat cap variable extrema que

24

pugui afectar al funcionament dels equips ni per a la qual calgui tenir

precaucions extraordinàries a l'hora de la seva implantació.

1.4.7 Elements imposats

Tant per al disseny de xarxa com per a l'estipulació de línies de visió, es van

tenir en consideració els següents elements en l'entorn:

Grans superfícies d'aigua, Línies de mitjana i alta tensió, transformadors de

tensió, Motors industrials, alts becs de consum d'energia propers, Tanques,

reixes i similars.

1.4.8 Xarxa

Per al correcte disseny topològic i dimensionament tant de la xarxa com de la

infraestructura necessària, s'han tingut presents en tot moment les següents

dades:

- Connectivitat entre ubicacions

- Capacitat de transmissió entre ubicacions

- Serveis que s'oferiran per la xarxa

Les topologies de xarxa s'han estudiat per a complir amb les capacitats

requerides, partint com base de les línies de visió i les consideracions de

l'entorn.

Encara que la tecnologia emprada ho suporta, no s'ha dissenyat cap un enllaç

sota condicions NLOS. Solament són inclosos aquest tipus d'enllaços en

25

aquelles ubicacions que no disposen d'altra alternativa i aquesta ubicació no

exigeix un performance amb una qualitat de servei mínima.

Les dades obtingudes en l'estudi inicial de climatologia s'han valorat per a

aplicar un marge de seguretat en els càlculs dels enllaços.

Cadascuna de les possibles topologies vàlides de xarxa juntament amb la

previsió de creixement i el marge de seguretat s'ha sotmès a ajustament de

pressupost.

Quant al disseny de la part de mitjà sense fil, s'ha prestat especial atenció a les

següents decisions:

- Rang de freqüències: la capacitat i funcionalitat requerides establiran l'equip i

el rang corresponent.

- Canals: estudi de soroll, interferències cocanal i intercanal. Possible selecció

dinàmica de canals (DFS), obligatòria en certes bandes.

- Ample de banda de canal: compromís entre capacitat i interferències.

- Polarització (config. física): depèn de l'entorn, la distància i les interferències.

1.4.9 Infraestructura

Per a cadascuna de les ubicacions s'ha establert una infraestructura suficient

per a complir amb el disseny de la xarxa i poder suportar el clima de la zona,

incloent:

26

Antenes

o Rang de freqüències: el mateix de la banda de freqüències que utilitzi el

dispositiu, pensant en els possibles canvis futurs de banda.

o Guany: suficient per a complir els requisits de capacitat i els marges de

seguretat, ajustant-se sempre a norma.

o Obertura: com norma general, s'ha triat una antena el patró de la qual de

radiació s'ajusti al mínim necessari i així evitar interferències

o FBR (front to back ràtio): el major possible.

Suports

S'evitarà en la mesura del possible utilitzar suports existents d'ús compartit,

sobretot si aquests no gaudeixen d'un ampli espai lliure i una ferma subjecció.

o Banya amb ancoratge a paret: vàlid per a un dispositiu d'exterior o una

antena.

o Masteler de 2,5 m x 35 mm ∅∅∅∅ x 1,5 mm: podent utilitzar-se per a fins a 4

elements sense necessitat de vents si s'ancora amb 2 suports de paret a mínim

50 cm.

o Masteler de 3 m x 40 mm ∅∅∅∅ x 2 mm: pot utilitzar-se per a fins a 4 elements

sense necessitat de vents si s'ancora amb 2 suports de paret a mínim 50 cm.

27

o Per a més de 3 metres amb mastelers, s'han d'incloure vents

necessàriament, a més de l'anterior ancoratge a paret.

o Torretes: variades segons l'altura requerida. Fins a 15 metres

S'ha de respectar una distància mínima entre antenes o dispositius ràdio

d'exterior d'almenys 50 cm. Cal tenir en compte això a l'hora del disseny per a

calcular el suport necessari.

Cables

Per a l'elecció dels cables RF que s'utilitzaran s'ha tingut present la longitud

màxima que s'instal·larà i el nivell de senyal que s'espera en l'antena.

Elements d'interior

Tots els elements situats en l'interior d'un recinte haurien de ser independents i

estar separats de la instal·lació prèvia.

Per a això, S'inclou armari, mini rack o caixa, cuidant la ventilació. L'alimentació

es prendrà directament del quadre principal, amb magneto tèrmic independent.

A més s'inclou un sistema d'alimentació ininterrompuda.

A més d'aquests elements s'ha tingut en compte per a cadascuna de les

ubicacions la necessitat o no d'electrònica de xarxa independent a la del client.

28

1.4.10 Descripció ubicacions

29

N. S

euE

dific

i P

riorit

atU

suar

isU

sos

Dire

ccio

altu

raLa

titud

eLo

ngitu

deW

IMA

XW

IFI

FO

1T

eatr

e M

unic

ipal

La

Far

àndu

la3

<10

TS

c. A

lfons

XIII

, 33

200

41:

32:4

6.67

N 0

02:0

6:38

.90"

ES

I2

CC

Tor

re R

omeu

310

-20

TS

c. F

ranc

oli,

1115

8 4

1:32

:57.

53N

002

:07:

20.9

3ES

I3

Mas

tele

r C

àmer

a ce

rca

Fira

c. d

e G

ran

Vñi

a20

541

:33:

13.8

N00

2:06

:44.

9E4

Màs

til C

àmer

a ce

rca

Igua

ltat D

ona

Hom

ec.

de

Vid

al,

146

215

41:3

2:46

.7N

002:

06:5

8.1E

5C

ompl

ex G

ent G

ran

de S

ant O

legu

erc.

de

Sol

i P

adrí

s,

190

41:3

2:19

.2N

002:

07:0

3.6E

6C

entr

e cí

vic.

Con

sell

dist

ricte

San

t Ole

guer

110

-20

CS

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

93

S

01 1

a16

7,9

41:3

2:15

.2N

002:

07:0

8.3E

SI

8T

orre

ta P

olic

iac.

Pau

Cla

ris20

8,5

41:3

2:27

.9N

002:

06:0

1.2E

SI

10A

tenc

ió c

iuta

dana

c.de

la In

dust

ria, 1

019

641

:32:

49.1

N00

2:06

:37.

9ES

I13

Pol

iesp

ortiu

Cam

poam

or3

1T

Sc.

de

Par

do B

azán

, 17

145

41:3

1:32

.3N

002:

06:4

4.8E

SI

14O

ficin

es P

arc

Cat

alun

ya3

<10

c. P

rat d

e la

Rib

a, 8

322

041

:33:

03.2

N00

2:05

:34.

9ES

I15

Vap

or L

lonc

hc.

de

Man

so,

217

141

:32:

20.9

N00

2:06

:22.

8ES

IS

I16

Arx

iu H

istò

ricc.

de

la In

dúst

ria,

3418

741

:32:

50.3

N00

2:06

:46.

8ES

IS

I17

Cas

al d

'avi

s M

erca

t San

t Joa

n3

2T

SP

laça

de

San

t Joa

n, 1

A17

441

:32:

31.6

N00

2:06

:53.

3ES

I18

Pol

iesp

ortiu

Can

Oria

c3

1T

Srd

a. d

e N

avac

erra

da,

5822

541

:34:

13.8

N00

2:05

:35.

3ES

I19

Pol

iesp

ortiu

Can

Mar

cet

31

TS

c. d

e R

iu-s

ec,

5417

3,38

41:3

2:30

.0N

002:

05:5

9.4E

SI

21E

spor

tiu c

an B

alsa

ch2

<10

TS

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

219

9,61

41:3

3:20

.0N

002:

06:0

9.5E

SI

22M

useu

His

toria

210

-20

CS

c. d

e S

ant A

nton

i, 1

319

1,54

41:3

2:53

.5N

002:

06:2

8.2E

SI

SI

23M

useu

Art

2<1

0C

Sc.

del

Doc

tor

Pui

g, 1

619

0,91

41:3

2:55

.7N

002:

06:3

3.6E

SI

SI

24C

onse

rvat

ori M

usic

a2

<10

TS

c. d

e S

ant O

legu

er,

75

Bxs

176,

4441

:32:

31.2

N00

2:06

:44.

9ES

IS

I25

Med

i Am

bien

t1

70C

Sc.

de

San

t Pau

, 34

185,

1841

:32:

39.6

N00

2:06

:28.

5ES

I26

Edi

fici C

atal

unya

1>3

00C

Sc.

del

Sol

, 1

6è

1a

187,

9541

:32:

46.0

N00

2:06

:31.

8ES

IS

I27

Igua

ltat D

ona

Hom

e1

10-2

0C

Sc.

de

Vid

al,

146

201,

341

:33:

14.4

N00

2:06

:45.

2ES

I28

Pol

iesp

ortiu

Olím

pia

11

TS

c. d

e l'

Apú

lia,

4021

941

:33:

22.5

N00

2:05

:34.

2ES

I29

CA

S D

rogo

depe

ndèn

cies

1

40C

Spl

. del

Gas

, 2

188,

5841

:32:

45.4

N00

2:06

:22.

5ES

I30

Sal

a M

igue

l Her

nánd

ez1

<10

TS

rda.

de

la R

oure

da,

2424

5,7

41:3

4:07

.9N

002:

05:0

4.1E

SI

SI

31C

a l'E

stru

ch1

10-2

0M

Mc.

de

San

t Isi

dre,

140

193,

6441

:33:

14.8

N00

2:06

:00.

5ES

IS

I32

Fira

de

Sab

adel

l1

<10

c. d

e le

s T

res

Cre

us,

202

183,

4241

:32:

45.5

N00

2:07

:00.

5ES

I33

Ant

ena

Pol

icia

Olím

pia

c. A

tlant

a 25

041

:33:

22.4

N00

2:05

:27.

9E35

IAS

Ed.

Nar

cís

Gira

lt1

c. R

ambl

a, 6

920

041

:32:

40.5

N00

2:06

:39.

9ES

IS

IT

ST

erm

inal

Ser

ver

CS

Clie

nte

Ser

vido

rM

MM

ultiM

edia

30

1.5 Disseny de la xarxa

1.5.1 Diagrama general

32

1.5.2 Xarxa troncal WiMAX

Un cop realitzats tot aquests passos, s’ha dissenyat una xarxa IP de banda

ampla sense fils que tindrà la següent topologia:

Id. Seu

1 Teatre Municipal La Faràndula2 CC Torre Romeu3 Masteler Càmera cerca Fira4 Màstil Càmera cerca Igualtat Dona Home5 Complex Gent Gran de Sant Oleguer6 Centre cívic. Consell districte Sant Oleguer8 Torreta Policia10 Atenció ciutadana13 Poliesportiu Campoamor14 Oficines Parc Catalunya15 Vapor Llonch16 Arxiu Històric17 Casal d'avis Mercat Sant Joan18 Poliesportiu Can Oriac19 Poliesportiu Can Marcet21 Esportiu can Balsach22 Museu Historia23 Museu Art24 Conservatori Musica25 Medi Ambient26 Edifici Catalunya27 Igualtat Dona Home28 Poliesportiu Olímpia29 CAS Drogodependències 30 Sala Miguel Hernández31 Ca l'Estruch32 Fira de Sabadell33 Antena Policia Olímpia35 IAS Ed. Narcís Giralt

33

1.5.3 Detall dels edificis connectats


2 CC Torre Romeu


4 Masteler Càmera prop Igualtat Dona Home



8 Torreta Policia




15 Vapor Llonch

16 Arxiu Històric





22 Museu Historia

23 Museu Art


25 Medi Ambient




34



31 Ca l'Estruch

32 Fira de Sabadell


35 IAS Ed. Narcís Giralt


Es tracta d’un teatre situat a dos carrers del Centre d’Atenció ciutadana.

No hi ha línea de visió directa però la proximitat al un altre punt del enllaç

lo fa possible.

No s’han detectat senyals externes que puguin pertorbar el funcionament

del nou enllaç ni existeixen elements externs significatius que ho puguin

fer.

S’ha d’instal·lar una antena sobre la coberta del teatre en un masteler de

5 metres con vents.

A nivell de infraestructura se estimen els següents materials:

Subministrament amb instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior

60m

1 Subministrament e instal·lació de Antena al teulada, inclou masteler

de 5m i 2 arpes per mur reforçat de 30cm

1 Subministrament i instal·lació de protecció elèctrica per al Poe

1 SAI

S'estima un temps d'instal·lació de 8 hores dos instal·ladors qualificats.

2 CC Torre Romeu

35

Per la seva altitud és un centre de difícil enllaç sense línia de visió a cap

altra ubicació proposada. L'únic enllaç viable NLOS és contra igualtat

Dona home.

No s'han detectat senyals externs que puguin pertorbar el funcionament

del nou enllaç.

S'ha d'instal·lar una antena sobre la coberta del teatre en un masteler de

5 metres amb vents.

A nivell d'infraestructura s'estimen els següents materials:

Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior 30m

1 Subministrament i instal·lació

1 Antena en el teulada, inclou masteler de 2,5m i 2 garres de mur

reforçada de 30cm

1 Subministrament i instal·lació de protecció elèctrica per al Poe 1 SAI



Ubicació pensada com pont entre altres 2 ubicacions. A nivell

d'infraestructura s'estimen els següents materials:

1 Subministrament i instal·lació de 2 Antena sobre O 1 Lloguer de camió

elevador per un dia


S'estima un temps d'instal·lació de 4 hores dos instal·ladors qualificats..

36

4 Masteler Càmera prop Igualtat Dona Home



1 Subministrament i instal·lació de 2 Antena sobre U

1 Lloguer de camió elevador per un dia






1 Subministrament i instal·lació de 2 Antena sobre U

1 Lloguer de camió elevador per un dia


S'estima un temps d'instal·lació de 4 hores dos instal·ladors qualificats..

37


No hi ha visió línia de visió directa, s'ha pensat el Complex Gent Gran

per a fer de repetidor i poder connectar aquesta ubicació.

Amb el qual el senyal és excel·lent. No s'han detectat senyals externs

que puguin pertorbar el funcionament del nou enllaç ni existeixen

elements impostos significatius.



1 Subministrament i instal·lació d'Antena en el teulat, inclou masteler de

1,5m i 2 garres mur reforçada de 30cm


1 SAI


8 Torreta Policia

Ubicació estratègica per la seva alçada i connexió directa a la xarxa de

fibra òptica del client.


del nou enllaç, ja que les antenes existents treballen i bandes diferents

però existeixen elements imposats que poden arribar a alterar el

perfomance dels nous equips.

Hi ha línia de visió directa amb diferents ubicacions:

Torre de Policia Olimpia

IAS Narcís Giralt

Oficines del Parc de Catalunya

38

Edifici Catalunya

Es detecten freqüents caigudes de tensió i a pesar de tenir parallamps

pot ser que els llamps que arriben a aquesta torreta puguin afectar al

nou equipament.


4 Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior

250m

4 Subministrament i instal·lació en la Torreta existent, de suport

separador de 30cm 1 Subministrament i instal·lació de protecció elèctrica

per al Poe

1 SAI

1 switch 12 ports



Ubicació proposada per la seva connexió de FO amb l'Ajuntament amb

visió directa al Teatre i Museu d'Art, No s'han detectat senyals externs





1 Subministrament i instal·lació d'Antena en el teulat, inclou 1 masteler

de 5m i 2 garres mur reforçada de 30cm

1 Kit de vents per a mastelers


39

1 SAI

1 Switch 12 ports



Visió directa amb la torre de la policia. No s'han detectat senyals externs





1 Subministrament i instal·lació d'Antena en el teulat, inclou masteler de



1 SAI



Ubicació amb visió directa a l'Antena de Policia del Olímpia i al Edifici

Catalunya. No s'han detectat senyals externs que puguin pertorbar el

funcionament del nou enllaç ni existeixen elements impostos

significatius.



40

1 Subministrament i instal·lació Antena sobre façana, inclou masteler de

2,5m i 2 agarres mur reforçada de 30cm


1 SAI


15 Vapor Llonch

Instal·lació d'un punt d'accés Wifi


1 Punt d’accés Wi-fi

1 Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5e per a AP

15m Canaleta 10x20 2m Connectors i roseta


16 Arxiu Històric

Instal·lació d'un punt d'accés Wifi.


1 Punt d’accés Wi-fi

1 Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5e per a AP 20m

Canaleta 10x20 2m

Connectors i roseta


41


Ubicació sense visió directa però visible a través del area de Fresnel

amb IAS Narcís Giralt.


del nou enllaç encara que existeixen elements impostos significatius.



1 Subministrament i instal·lació d'Antena en el teulat, inclou 1 masteler




1 SAI

S'estima un temps d'instal·lació de 8 hores dos instal·ladors qualificats


Per la seva altitud és un centre de difícil enllaç sense línia de visió a cap

altra ubicació proposada. L'únic enllaç viable NLOS és contra l'Antena

Policia Olimpia. No s'han detectat senyals externs que puguin pertorbar

el funcionament del nou enllaç.

S'ha d'instal·lar una antena en un masteler de 5 metres amb vents.



42

1 Subministrament i instal·lació 1 Antena, inclou 1 masteler de 5m i 2

garres mur reforçada de 30cm

Kit de vents per a mastelers


1 SAI



Ubicació amb visió directa a la Torre de Policia. No s'han detectat

senyals externs que puguin pertorbar el funcionament del nou enllaç ni

existeixen elements impostos significatius.



1 Subministrament i instal·lació Antena al teulat, inclou masteler de 2,5m

i 2 arpes mur reforçada de 30cm


1 SAI


43


Visió directa al Edifici Catalunya, Can Estruch i Antena Policia Olímpia i

a través de l'àrea de Fresnel amb les Oficines del parc.



1 Subministrament i instal·lació de 3 Antena al teulat, inclou 1 masteler




1 SAI

1 switch 12 ports


22 Museu Història

Visió directa amb Edifici Catalunya.


del nou enllaç ni existeixen elements impostos significatius.



Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5e interior per a AP

Wifi 60m

Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior 30 m

Subministrament i instal·lació Antena al teulat, inclou masteler de 2,5m i

2 garres mur reforçada de 30cm


44

1 SAI


23 Museu Art

Visió directa amb Atenció Ciutadana. No s'han detectat senyals externs



Instal·lació d'un punt d'accés Wifi


Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior 50

Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5e d’interior per a AP

Wifi 35 m

1 Subministrament i instal·lació d'Antena al teulat, inclou 1 masteler de

5m i 2 garres mur reforçada de 30cm


1 Subministrament i instal·lació de petita canalització PVC


1 SAI


45


Visió directa amb IAS i Edifici Catalunya.






Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5ed’interior per a AP

Wifi 20m

1 Subministrament i instal·lació d'Antena al teulat, inclou suport en U

Subministrament i instal·lació de protecció elèctrica per al Poe

1 SAI


25 Medi Ambient

Visió directa amb Edifici Catalunya i IAS.



1 Subministrament i instal·lació d’una antena al teulat, inclou masteler de

2,5m i 2 garres mur reforçades de 30cm


1 SAI


46


Ubicació estratègica per la seva connexió directa a la xarxa de fibra

òptica del client i visió directa amb nombroses ubicacions.

S'han detectat senyals externs que poden pertorbar el funcionament del

nou enllaç, a causa de un edifici proper amb nombroses antenes entre

elles vàries que treballen en la mateixa banda, de guifi.net. encara així

existeixen canals lliures en els quals els nous enllaços podrien treballar

sense afectació al performance.


Antena de Policia Olimpia

IAS Narcís Giralt

Oficines del Parc de Catalunya

Edifici Catalunya

Torre Policia

Museu Historia

Medi Ambient

CAS

Ca Balsach



1 Subministrament i instal·lació de 2 Antena en el terrat, inclou 1

masteler de 5m i 2 garres mur reforçada de 30cm



1 SAI

47

1 Switch 12 ports



Ubicació sense visió directa, és necessari la utilització d'altres ubicacions

per a poder connectar-la a la xarxa de l'Ajuntament.



1 Subministrament i instal·lació Antena al teulat, inclou 2 masteler de

2,5m i 2 arpes mur reforçada de 30cm


1 SAI

1 Switch 12 ports



Ubicació amb visió directa a l'Antena Policia Olímpia.





1 Subministrament i instal·lació Antena sobre façana, inclou suport en U i

garres de mur reforçada de 30cm


1 SAI

48



Ubicació amb visió directa al Edifici Catalunya.





1 Subministrament i instal·lació Antena sobre façana, inclou suport en U i

garres de mur reforçada de 30cm


1 SAI



Visió directa amb Antena Policia Olímpia.





Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5i per a exterior 30m

Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5i d’interior per a AP

Wifi 40m

49

1 Subministrament i instal·lació d'Antena al teulat, masteler de 2,5m i 2

garres mur reforçada de 30cm


1 SAI

1 Subministrament i instal·lació de petita canalització PVC


31 Ca l'Estruch

Visió directa amb Esportiu Can Balsach. No s'han detectat senyals

externs que puguin pertorbar el funcionament del nou enllaç ni

existeixen elements impostos significatius.

Instal·lació d'un punt d'accés.



Subministrament i instal·lació de Cablejat UTP Cat5i d’interior per a AP

Wifi 45m

1 Subministrament i instal·lació Antena al teulat, inclou masteler de 2,5m

i 2 garres mur reforçada de 30cm



1 SAI


32 Fira de Sabadell

Visió directa amb Vapor Codina i IAS.

50



Per a pujar a la coberta és necessari elevador



1 Subministrament i instal·lació 2 Antenes al teulat, inclou masteler de




1 SAI

1 Switch 12 ports



Ubicació estratègica per la seva altura. No s'han detectat senyals

externs que puguin pertorbar el funcionament del nou enllaç, ja que les

antenes existents treballen a bandes diferents però existeixen

elements imposats que poden arribar a alterar el perfomance dels nous

equips.


Poliesportiu Olimpia

51

Torre Policia

Oficines del Parc Catalunya

Sala Miguel Hernandez

Es detecten freqüents caigudes de tensió i malgrat tenir parallamps pot

ser que els llamps que arriben a aquesta torreta puguin afectar al nou

equipament.


Subministrament i instal·lació de Cablejat FTP Cat5e per a exterior 120

1 Subministrament i instal·lació 3 Antena en Torreta existent, inclou

suport separador de 30cm


1 SAI

1 Switch 12 ports



Ubicació estratègica per la seva connexió directa a la xarxa de fibra

òptica del client i visió directa amb nombroses ubicacions.

S'han detectat senyals externs que poden pertorbar el funcionament del

nou enllaç en direcció nord, a causa de un edifici proper amb nombroses

antenes entre elles vàries que treballen en la mateixa banda, de guifi.net.

Encara així existeixen canals lliures en els quals els nous enllaços

podrien treballar sense afectació al performance.


Fira de Sabadell

Edifici Catalunya

52

Conservatori Musica

Casal Avis

Mercat

Torre Policia

Medi Ambient



Subministrament i instal·lació de 3 Antenes 3 al teulat, inclou 2 masteler

de 2,5m i 2 garres mur reforçada de 30cm 2 Kit de vents per a mastelers


1 SAI

1 switch 12 ports


1.5.4 Interconnexions amb xarxa corporativa FO

Num Seu

8 Torreta Policia


15 Vapor Llonch

16 Arxiu Històric



53

1.5.5 Sistemes de gestió

El sistema de gestió i monitorització incorpora les següents prestacions

destacades:

• Un ampli sistema de gestió de xarxa “Carrier Class” que compleix totalment amb els estàndards de la xarxa de gestió de telecomunicacions

• Permet la gestió eficaç en xarxes de Banda Ample tant a nivell de xarxes en creixement com a xarxes ja establertes

• Fa més fàcil el desplegament i el manteniment de la xarxa per a donar suport a un ràpid creixement de la base de dades dels clients

• Facilita la gestió de les fallides per la seva rapidesa en la detecció, aïllament i resolució de les mateixes

• Amplia visualització de la xarxa amb visions geogràfiques, lògiques i físiques

• Monitorització en temps real i recol·lecció programada de estadístiques de tràfic, execució i qualitat de servei

• Amplies funcionalitats en la gestió de la seguretat • Arquitectura flexible per a diverses configuracions

54

1.5.6 Seguretat

L’equipament WiMAX, per tal d’assegurar la transacció de dades entre seus

d’una forma inalterable i fora de perill de qualsevol intrusió, incorpora diferents

eines i serveis de seguretat entre els que es destaquen:

- Encriptació integrada - AES, WEP amb claus de seguretat de 128 bits - Xifrat opcional FIP 197 (basat en AES) - VLAN basades en 802.1Q - Protocols d’associació – ESSID - Filtratge a nivell IP per adreces d’usuari o protocols - Filtratge d’adreces d’accés i IP per a gestió (TELNET, SNMP) - Protecció automàtica contra storms, floods, i bucles de bridging

1.6 Equipament WiMAX

TIPUS CARACTERÍSTIQUES UBICACIÓ

Punt a Punt 28Mbps Teatre (1-10)

Punt a punt 28Mbps Atenció Ciutadana (10-1)

Punt a Punt 28Mbps Atenció Ciutadana (10-23)

Punt a Punt 28Mbps Museu d’Art (23-10)

Punt a Punt 14Mbps CC Torre Romeu (2-27)

Punt a Punt 14Mbps Joventut i Dona (27-2)

Punt a Punt 14Mbps Joventut i Dona (27-4)

Punt a Punt 14Mbps Masteler Càm. Jov. I Dona (4-27)

Punt a Punt 14Mbps Masteler Càm. Jov. I Dona (4-3)

Punt a Punt 14Mbps Masteler Càm. Fira (3-4)

Punt a Punt 14Mbps Masteler Càm. Fira (3-32)

Punt a Punt 14Mbps Fira de Sabadell (32-3)

Punt a Punt x 2 100Mbps x 2 Fira de Sabadell (32-35)

55

Punt a Punt x 2 100Mbps x 2 IAS (35-32)

Punt a Punt 100Mbps IAS (35-25)

Punt a punt 100Mbps IAS (35-8)

Punt a Multipunt Antena Sector 120º

54Mbps IAS (35-24, 5, 17)

Punt a Punt 100Mbps Medi Ambient (25-35)

Punt a Punt 100Mbps Torre Policia (8-35)




Punt a Punt 14Mbps Poliesportiu Can Marcet (19-8)

Punt a Punt 28Mbps Poliesportiu Campoamor (13-8)

Punt a Punt 28Mbps Antena Policia Olimpia (33-8)

Punt a Punt 100Mbps Antena Policia Olimpia (33-21)

Punt a Multipunt Antena Sector 120º

54Mbps

Antena Policia Olimpia (33-30, 18,

28)

Punt a Multipunt Subscriptor 54Mbps Sala Miguel Hernández (30-33)

Punt a Multipunt Subscriptor 6Mbps Poliesportiu Can Oriac (18-33)

Punt a Multipunt Subscriptor 6Mbps Poliesportiu Olimpia (28-33)

Punt a Punt 100Mbps Esportiu Can Balzach (21-33)



Punt a Punt 100Mbps Exp. i Lleure Ca l’Estruch (31-21)

Punt a Punt 100Mbps Ed. Catalunya (26-21)

Punt a Multipunt Antena Sector 120º Ed. Catalunya (26-29, 14, 22)

56

54Mbps

Punt a Multipunt Subscriptor 54Mbps Drogodependència i Alcoholisme

(29-26)

Punt a Multipunt Subscriptor 6Mbps Oficines Parc (14-26)

Punt a Multipunt Subscriptor 6Mbps Museu d’Història (22-26)

Punt a Multipunt Subscriptor 6Mbps Conservatori de Música (24-35)

Punt a Multipunt Subscriptor 54Mbps Casal Avis Mercat St Joan (17-35)

Punt Multipunt Subscriptor 54Mbps Casal d’Avis (5-35)

Punt a Punt 14Mbps Casal d’Avis (5-6)

Punt a Punt 14Mbps Sant Oleguer (6-5)

1.7 Zones de cobertura

Les zones cobertes per la nova xarxa sense fils de banda ampla IP

corresponen estrictament a seus municipals d’interès del propi equip tècnic del

Consistori.

1.8 Zones wifi

- Exposicions i lleure. Ca l'Estruch - Museu Història - Museu Art - Conservatori Music - Vapor Llonch - Arxiu Històric - Sala Miguel Hernández

57

1.9 Procés d’implantació

Per a portar a terme la implantació d'aquest projecte s'ha calculat un temps

estimat de 60 dies, el desplegament de la xarxa s'ha de portar a terme

coordinat amb el client tenint en compte els temps de recepció de materials,

documentació i autoritzacions de seguretat i higiene per a cada ubicació així

com la disponibilitat del client en horaris i dies en els quals existeix la

possibilitat de treball en cadascuna de les ubicacions.

S'ha de tenir en compte que a l'existir treballs en exterior s'ha de ser flexible en

el calendari podent avançar treballs d'interior si la climatologia no permet el

treball en exterior.

En una primera fase s'han de realitzar aquelles instal·lacions d'aquelles

ubicacions determinades com Bases, les quals són vitals perquè les ubicacions

subscriptores puguin funcionar.

1. Instal·lació A continuació s'esmenten les línies generals que s'han de respectar en tota instal·lació en relació als diferents elements.

Antenes

- La fixació de l'antena al suport, una vegada apuntada, ha de ser absoluta. No

s'ha de permetre el moviment fortuït de la mateixa.

- Normalment, al fixar per complet el ferratge l'antena es mou. Cal prestar molta

atenció a això, ja que l’apuntalament ha de ser perfecte en la majoria dels

casos.

58

- L'angle de rotació en antenes directives és molt important; ha de ser conegut i

el mateix en cada extrem de l'enllaç (generalment 0º pel que fa a la polarització

triada).

- S'ha de respectar una distància entre antenes i entre equips d'exterior

d'almenys 50 cm, encara que treballin en freqüències distintes.

- Es cuidarà que no hagi cap element proper o davant a l'antena, tal com vents,

mastelers, etc.

- S'ha de respectar el major espai possible (mínim de 30 cm) entre l'antena i

superfície en adreça de l'enllaç (paret, sòl, etc). A major longitud de la

superfície o obstacle, major distància de l'antena a aquesta, ja que estarà

interferint en la zona Fresnel.

- És recomanable incloure per a cada antena una vàlvula de descàrrega com

protecció davant llamps.

Cable coaxial

- El cable coaxial ha de mantenir en tot el recorregut la mateixa proporció entre

viu i malla. És a dir, no pot ser pressionat ni deformat, ni tan sols per les brides.

- La longitud del cable ha de ser la mínima entre ràdio i antena, però evitant

qualsevol tipus de tensió.

- El cable es guiarà per tot el recorregut, evitant que quedi solt o penjant.

59

- S'ha de respectar un ràdio de curvatura mínim segons el grossor del cable.

Per a LMR400 el ràdio de curvatura no ha de ser menor de 25 cm.

Com qualsevol cable en exterior, s'ha de realitzar una coca davant connexió a

dispositiu o entrada passa murs.

Cable de xarxa

- El cable de xarxa ha de ser FTP / STP protegit. Cal prestar especial atenció a

l'aplicar un connector en aquest tipus de cable: la funda negra no sol entrar en

el connector, però el recobriment (gris generalment) sí ha d'introduir-se per a la

seva subjecció.

- S'ha d'evitar qualsevol tipus de tensió sobre el connector, inclòs el pes del

propi cable. Per tant, haurà d'amarrar-se amb brides als suports per a guiar el

seu recorregut.

- En la part interior, es recomana desenfundar almenys 20 cm de cable, ja que

és massa rígid i realitza tensió en els dispositius.

- Els cables que s'introdueixin en l'interior d'un recinte o armari han de fer coca

abans de la seva entrada. Si cal fer passa murs aquest es realitzarà

lleugerament de baix a dalt de l'exterior a l'interior.

LMR400 � r > 25cm

60

Connectors i aïllants

- Els connectors de coaxial han d'enroscar-se amb la mà, mai amb eines. Estan

dissenyats per a això; enroscar-los més del compte pot danyar els dispositius,

deformar les soldadures, etc.

- Els connectors són els elements més sensibles del sistema exterior. S'ha de

cuidar que no suportin tensió, ni tan sols han de suportar el pes del cable. Per

tant, el cable ha de subjectar-se, respectant l'indicat en el punt 4.2.

- L'aïllament total dels connectors és fonamental per al funcionament estable i

constant del sistema. Les dues formes més comunes d'aïllar-los són les

següents:

o Tub termorretràctil + cinta aïllant: el tub ha de cobrir la totalitat del connector,

així com la junta amb altre connector, dispositiu o antena. La cinta durà 2

voltes, l'última en sentit ascendent.

o Cinta acte vulcanizable i cinta aïllant: almenys 2 voltes de cada cinta, cuidant

que sempre l'última sigui cap amunt, perquè les unions quedin a favor de la

caiguda de l'aigua. Igualment cal cobrir la totalitat del connector i juntes.

Dispositius d'exterior

- Sempre que es pugui, els connectors del dispositiu extern s'orientaran a la

part inferior o a un lateral.

- Si un cable escomet per la part superior cal prestar especial cura a l'aïllament.

61

Es pot adherir un tros de cable al cable principal i dirigir-lo cap al masteler per a

desviar part de l'aigua que discorri per ell abans que arribi al dispositiu.

- Generalment, aquests dispositius incorporen una càpsula especial per al

connector RJ-45 (alimentació PoE i dades). No obstant això, és convenient, a

més, aïllar-lo com en el cas de connectors de coaxial.

- Per als dispositius amb antena integrada, existeixen vàlvules de descàrrega

dissenyades per a ells. És recomanable l'ús d'aquesta protecció.

Elements d'interior

Tots els elements situats en l'interior d'un recinte haurien de ser independents i

estar separats de la instal·lació prèvia.

Per a això, cal incloure armari, mini rack o caixa, cuidant la ventilació.

L'armari rack o caixa ha d'estar tancat. Si s'utilitza clau (recomanat) es

documentarà aquest fet, la localització exacta on es guarda la mateixa i la seva

referència.

Ha de protegir de la pols a tots els dispositius, ja que aquest pot espatllar o

obstruir els connectors i els dispositius d'interior.

Ha de respectar-se la ventilació perquè els dispositius d'interior treballin en el

seu marge de temperatura de funcionament.

Si pot ser, l'alimentació es prendrà directament del quadre principal, amb

magnetotèrmic independent.

62

El cablejat interior s'ha de guiar per regletes ben subjectes. No s'han de

permetre cables solts.

2. Configuració A continuació s'enumeren alguns conceptes i paràmetres importants juntament amb la configuració per defecte idònia en els casos generals de radioenllaços. Aquests valors s'haurien de prendre com base durant la implantació.

Contrasenya / comunitat NO per defecte

Ocultació ESSID (hidden ESSID option): activat

Operator ESSID: desactivat

Potència transmissió: màxim permès

Max number of associations: igual nº. de subscriptors

DFS: activat (coneixent els canals utilitzables)

Clear DFS after reset: activat

Channel check estafi: 30 s

Minimum pulses to detect: 10

Channel reuse option: desactivada

SU waiting option: activada

ATPC: activat

ATPC power level step: 2

Fairness factor: PTP = 100, PMP = 50

Noise floor calculation mode: fully automatic

Llindar RTS: per a BU i AU = 4092, per al SEU = 1400

Burst mode: activat

63

Maximum burst duration: 10 (max. regulació)

Modulació adaptativa (adaptative m. option): activada

Nivell màxim de modulació (max modulation level): 8

Adaptative modulation decision thresholds: normal

Concatenation option: activada

Max concatenated frame size: 4092

MIR only option: activada

Priorització tràfic IP

3. Ajustament i posada a punt

Després de la instal·lació de cada enllaç o de la xarxa completa, s'ha d'ajustar

cada punt tant a nivell físic com a nivell de configuració.

Les antenes o dispositius d'exterior amb antena integrada s'orientaran

mil·limètricament per a obtenir la millor recepció possible de l'altre extrem. Això

s'avaluarà sobre la base d'almenys un dels següents paràmetres:

SNR rebut

Nivell de modulació automàtic triat pel dispositiu

Taxa de transferència de l'enllaç

Aquest pas es repetirà en cadascun dels extrems de cada enllaç. Pot ser

necessari canviar físicament la polarització.

Si les condicions de l'enllaç són especials, es procedirà a la configuració

especial dels paràmetres generals, tractant de nou aconseguir el millor

acompliment possible. Alguna de les condicions que s'estimen especials són

les següents:

64

Zona amb coneguda activitat de radar militar en el rang de freqüències utilitzat

PMP amb diversos SU molt distants

PMP amb molts SU amb tràfic constant

PMP amb molts SU on es vol prioritzar un

Tràfic sensible a retards

Ubicació amb alt soroll on no és coherent el SNR mostrat o la relació SNR -

modulació

Ubicació amb altes interferències intercanal

Ubicació amb altes interferències cocanal

Entorn amb excessius canvis de modulació

4. Documentació Després del procés d'implantació s'ha de lliurar al client tota la documentació referida al projecte, els documents mínims que han de crear-se i emmagatzemar-se així com les anotacions que es poden anar fent sobre ells.

Aquests documents han d'incloure mínimament la següent informació:

Xarxa sense fil ? projecte ? zona

Estudi inicial

Mapa ubicacions inicial

Coordenades ubicacions

Dades climatològiques

Perfils terrenys

Perfil x-i

65

Espectre inicial

Espectre inicial ubicacióX

Xarxa inicial

Esquema xarxa inicial

Acompliment inicial

Configuracions

Fotos

UbicacióX interior

UbicacióX exterior

Config dispositius

Config disp_ubicacióX

S'inclouran tots aquells documents que siguin rellevants, tals com llicències,

permisos, accessos físics, contactes, localització de claus, indicacions, UCIs,

etc.

S'afegiran modificats els arxius el contingut dels quals hagi variat pel que fa a

l'inicial.

1.9.1 Certificacions

S’han d’aportar les certificacions de fabricant conforme s’han realitzat els

cursos de formació que garanteixen el perfecte coneixement de tot

l’equipament, a nivell d’instal·lació, configuració, manteniment i transferència

tecnològica.

66

1.10 Normativa Aplicable

Tot l’equipament compleix amb les normatives i decrets que regulen a nivell

estatal l’espectre, en quan a banda de radiació, potència etc.:

- Ordre ITC/3391/2007 del 15 de Novembre a on s’aprova el CNAF 2007 - Reial Decret 424/2005 de 15 d’abril de 2005: Reglament sobre la prestació

de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció d’usuaris.

- Reial Decret 2296/2004 de 10 de desembre de 2004: Reglament sobre mercats de comunicacions electròniques, accés a les xarxes i numeració.

- Ordre CTE/2082/2003 de 16 de juliol de 2003: Es modifica la Ordre CTE/630/2002 d’aprovació del Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencia (CNAF).

- Llei 32/2003 de 3 de novembre de 2003: General de Telecomunicacions. - Ordre CTE/23/2002 d’11 de gener: Condicions per a la presentació de

determinats estudis i certificacions per operadors de serveis de radiocomunicacions. BOE núm. 11,de 12 de gener.

- Ordre CTE/1210/2003 de 14 de març de 2002: S’aprova el Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencias (CNAF).

- Ordre CTE/630/2002 de 14 de març de 2002: S’aprueva el Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencias (CNAF).

- Decret 148/2001 de 29 de maig de 2001, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

- Reial Decret 1066/2001 de 28 de setembre de 2001: S’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària en front a emissions radioelèctriques.

- Llei 14/2000 de 29 de desembre de 2000: Es determinen els paràmetres de la taxa per reserva del domini públic radioelèctric fixats amb anterioritat al disposat a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2001.

- Ordre de 9 de març de 2000: S’aprova el Reglament de Desenvolupament de la Llei 11/1998, de 24 d’abril, General de Telecomunicaciones, en el relatiu a l’ús del domini públic radioelèctric.

- Reial Decret-Llei 7/2000 de 23 de juny de 2000: Mesures Urgents en el sector de les Telecomunicacions.

- Reial Decret 1890/2000 de 20 de novembre de 2000: S’aprova el Reglament que estableix el procediment per a l’avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicacions.

- Ordre de 22 de juliol de 1999: Es modifica el Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencias.

- Resolució de 10 de maig de 1999: Es modifica el Cuadro Nacional de Atribución de Frecuencias.

- Llei 3/1998 de 27 de febrer de 1998: De la Intervenció Integral de la Administració Ambiental

- Ordre de 22 de juliol de 1998: S’aprova el Cuadro Nacional de Frecuencias.

67

- Ordre de 27 de febrer de 1996: Reglamentació de la utilització d’equips de radio en la denominada banda ciutadana CB-27.

- Orden de 24 de setembre de 1992: Es regula el Registre de Concessionaris de Serveis de Telecomunicació de valor afegit que utilitzin el domini públic radioelèctric.

- Reial Decret 844/1989 de 7 de juliol de 1989: S’aprova el Reglament de Desenvolupament de la Llei 31/1987, de 18 de desembre, de Ordenació de Telecomunicacions, en relació amb el domini públic radioelèctric i els serveis de valor afegit que utilitzin aquest domini.

- UNE-EN 50173:1997 Tecnologies de la informació. Sistemes de cablejat genèrics.

- UNE-EN 50173/A1:2000 Tecnologies de la informació. Sistemes de cablejat genèrics.

- UNE 20702:1992 Fibres òptiques monomode per a telecomunicacions. - UNE 20703:1992 Cables òptics multifibra per a telecomunicacions. - UNE-EN 187000:1997 Especificacions generals per a cables de fibra òptica. - UNE-EN 187000/A1:1997 Especificacions generals per a cables de fibra

òptica.

1.11 Seguretat i Medi Ambient

Tot l’equipament utilitzat i proposat ha de complir amb les normatives europees

en relació a la seguretat en la manipulació de l’equipament, així com en la seva

instal·lació i manteniment.

Tot l’equipament utilitzat i proposat ha de complir amb les normatives europees

en relació al Medi Ambient, en termes d’embalatge, fabricació, transport i

reciclatge.

Les lleis i normatives a complir i respectar són:

68

Protection to Health and Safety Directive: 73/23/EEC

Protection with respect to EMC; Directive: 89/336/EEC

EMC: ETS 301 489-4 V1.3.1( 2002)

Safety: EN 60950: 2000

Radio: ETSI EN 301 893 V1.3.1(2005-08)

69

1.12 Impacte visual

Donat la gran quantitat d’equipament a instal·lar, es minimitzaran els elements

físics de suport, com mastelers i subjeccions, sempre aprofitant els espais i

infraestructures que permetin el bon funcionament i rendiment de la xarxa.

70

2 PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT. CALENDARI

Per a portar a terme la implantació d'aquest projecte s'ha calculat un temps

estimat de 60 dies, el desplegament de la xarxa s'ha de portar a terme

coordinat amb el client tenint en compte els temps de recepció de materials,

documentació i autoritzacions de seguretat i higiene per a cada ubicació així

com la disponibilitat del client en horaris i dies en els quals existeix la

possibilitat de treball en cadascuna de les ubicacions.

71

3 PLÀNOLS

72

30 18

33 28

31

21

4

27 2

14

22

23

29 26

16

32

25

35

24 17

15

19

8

5

6

13

10

1

3

Id. Seu

1 Teatre Municipal La Faràndula2 CC Torre Romeu3 Masteler Càmera cerca Fira4 Màstil Càmera cerca Igualtat Dona Home5 Complex Gent Gran de Sant Oleguer6 Centre cívic. Consell districte Sant Oleguer8 Torreta Policia10 Atenció ciutadana13 Poliesportiu Campoamor14 Oficines Parc Catalunya15 Vapor Llonch16 Arxiu Històric17 Casal d'avis Mercat Sant Joan18 Poliesportiu Can Oriac19 Poliesportiu Can Marcet21 Esportiu can Balsach22 Museu Historia23 Museu Art24 Conservatori Musica25 Medi Ambient26 Edifici Catalunya27 Igualtat Dona Home28 Poliesportiu Olímpia29 CAS Drogodependències 30 Sala Miguel Hernández31 Ca l'Estruch32 Fira de Sabadell33 Antena Policia Olímpia35 IAS Ed. Narcís Giralt

74

4 DETALL PROJECTE TÈCNIC

4.1 Especificacions generals

4.1.1 XARXES WiMAX

WiMAX és un sistema de comunicacions digitals inalàmbric, també conegut

com IEEE 802.16, creat per xarxes metropolitanes inalàmbriques. WiMAX pot

entregar accés inalàmbric de banda ampla fins a 50km per estacions fixes i de

5 a 15 km per estacions mòbils. Per una altra banda, l’estàndard wifi de xarxa

d’àrea local 802.11 es limita, a la majoria de casos, a distàncies entre 30 i 100

metres.

Amb WiMAX, les velocitats semblants a wifi es poden suportar fàcilment, però

el problema de les interferències es redueix. WiMAX opera a freqüències tant

amb llicència com sense llicència, donant un entorn regulat i un model

econòmic viable per portadores inalàmbriques.

WiMAX es pot fer servir per xarxes inalàmbriques d’una manera molt semblant

al protocol wifi més comú. WiMAX és un protocol de segona generació que

permet un ús més eficient de l’ample de banda, evitar interferències, i plantejat

per permetre velocitats més altes a distàncies més grans.

WiMAX pretén portar l’accés inalàmbric de banda ampla fins els usuaris. És

una solució per extendre la cobertura de les WLAN públiques cap a cobertures

municipals, entregar serveis mòbils de dades, oferir accés de banda ampla fixa

a àrees urbanes i rurals a on la qualitat del coure és pobre o difícil d’implantar,

o implica unes despeses econòmiques prohibitives.

WiMAX no ofereix, ara per ara, millores convincents sobre wifi perquè la relació

entre rang i rendiment / rang i capacitat és inversa al wifi.

Tot i així, són dues tecnologies que es complementen a la perfecció.

L’estàndard 802.16-2004 descriu quatre interfícies aèries. Una d’elles

s’optimitza per freqüències menors a 11GHz, sense línia de vista (NLOS, non-

line-of-sight) i distàncies fins a 30Km. Tot i que l’estàndard ha denominat el

75

nivell físic com WirelessMAN-OFDM, aquesta interfície es coneix generalment

com la interfície aèria WiMAX. Les característiques bàsiques d’aquesta

interfície aèria són 256 portadores OFDM, amplades de banda de canal des de

1,25MHz fins 20MHz, i freqüències portadores fins 11GHz.

A la interfície aèria WiMAX, els símbols OFDM bàsics estan basats en una FFT

de 256 punts. De la mateixa manera que els sistemes OFDM, una part

d’aquestes 256 sub-portadores es deixen sense utilitzar per fer-les servir com a

bandes de guarda, i la sub-portadora central no s’utilitza a causa de la facilitat

de rebre interferències de les seves adjacents.

Amb WiMAX, de fet només 200 sub-portadores es fan servir. D’aquestes 200,

192 es fan servir per dades i 8 com a pilots. Aquestes últimes sempre es

modulen amb BPSK, i les de dades amb BPSK, QPSK, 16 QAM o 64 QAM.

El sistema es pot configurar per emprar qualsevol ample de banda entre

1,25MHz i 20MHz; sense tenir en compte aquest ample de banda, els símbols

sempre contenen les 200 sub-portadores. Per sistemes de banda estreta, això

implica poca separació entre sub-portadores, fet que dóna un període de

símbol relativament llarg. Aquestes sub-portadores tan properes i els llargs

símbols ajuden a solventar els problemes associats al canal, com el multicamí.

Aquest període tan llarg és la clau que diferencia els sistemes WiMAX i els

WLAN (símbols curts), donant a WiMAX avantatges significatius per llargues

distàncies i per aplicacions sense visió directa.

Característiques del nivell físic de 802.16a

FUNCIÓ BENEFICIS

Forma d’ona de 256 punts FFT OFDM Suporta i solventa el multicamí en

entorns interiors i exteriors.

Modulació adaptativa i codificació

amb correcció variable d’errors per

flux de RF

Assegura enllaços d’RF de gran

robustesa mentre es maximitza el

nombre de bits per segon de cada

unitat subscriptora.

Suport de dúplex TDD i FDD Elimina problemes de regulacions

76

regionals, a on es poden permetre

una de les dues o ambdues poden.

Tamanys flexibles de canal Proveeix de la flexibilitat necessària

per a operar a bandes diferents amb

requeriments de canal variants.

Dissenyat per suportar sistemes

d’antenes intel·ligents

Les antenes intel·ligents s’estan fent

més permissives, i en tant que baixen

els costos, eliminen interferències i

incrementen els guanys del sistema,

el seu paper serà més important a

instal·lacions BWA.

WiMAX pot oferir velocitats molt elevades i una àmplia cobertura. Tot i això, la

capacitat per a l’estació base s’aconsegueix amb un canal de 20MHz en les

millors condicions de propagació. Però els reguladors permeten amplades de

banda més petites (10MHz o menys), reduint el màxim. Fins i tot és possible

aconseguir 50km en condicions òptimes i amb un ratio de dades reduït (pocs

Mbps), però la cobertura màxima estarà a prop dels 5Km amb equipaments

(CPE NLOS) d’interiors, i fins a 15Km amb CPE connectat a una antena

externa (LOS).

Les xarxes WLAN públiques, les quals ofereixen uns beneficis clars, es limiten

en termes de cobertura i mobilitat. WiMAX solventa aquestes limitacions oferint

connectivitat de banda ampla a zones més grans. Les solucions wifi i WiMAX

són complementàries més que competidores: wifi s’adapta més i millor per

connexions d’interior i/o de poca cobertura, mentre que WiMAX ho fa per

llargues distàncies i per connexions d’exterior.

A diferència dels sistemes WLAN, WiMAX disposa d’un nivell MAC que utilitza

un mecanisme de sol·licitud garantida per a autoritzar l’intercanvi de dades.

Aquesta funcionalitat permet una explotació millor dels recursos ràdio, en

particular amb antenes intel·ligents, i gestió independent del tràfic de cada

usuari. Això simplifica el suport d’aplicacions en temps real, com la veu.

77

WiMAX proposa un seguit de funcionalitats de seguretat per a l’intercanvi segur

de dades:

- Autenticació del terminal, a l’intercanviar certificats i evitar dispositius “rogue”.

- Autenticació d’usuaris, emprant el protocol EAP. - Encriptació de dades utilitzant l’estàndard DES o AES, ambdós molt més

robustos que el protocol WEP usat a les xarxes WLAN. Més enllà, cada servei s’encripta amb la seva pròpia associació i claus privades.

El sistema WiMAX es recolza sobre un nou nivell físic ràdio i el seu nivell MAC

apropiat per a suportar totes les demandes de les aplicacions que ha de

suportar. La modulació del nivell físic es basa en OFDMA, en combinació amb

un nivell MAC centralitzat per optimitzar l’emplaçament de recursos i suportar

QoS per diferents tipus de serveis (VoIP, serveis en temps real, “best-effort”). El

nivell físic OFDMA està ben adaptat a la propagació en entorns NLOS al marge

de freqüències entre 2 i 11GHz. Aquesta robustesa es demostra quan es

tracten els retrassos (delays) eixamplats causats típicament per les reflexions.

Característiques del nivell MAC de 802.16a

FUNCIÓ BENEFICIS

Trames TDM/TDMA uplink i downlink

previstes

Ús eficient de l’ample de banda

Escalable d’1 a centenars de

subscriptors

Permet desplegaments amplis sense

costos elevats

Orientat a connexió QoS per connexió

Enrutament i reenviament més ràpid

Suport QoS

Velocitats fixes i variables

Temps real

Baixa latència per serveis sensibles

als retards (veu TDM, veu IP).

Transport òptim per tràfic VBR (vídeo)

Priorització de dades

Sol·licitud de retransmissió automàtica Millora el rendiment d’extrem a extrem

78

(ARQ) eliminant errors d’RF induïts pels

protocols de nivell superior

Modulació adaptativa Permet velocitats més elevades

segons les condicions del canal,

millorant la capacitat total.

Seguretat i encriptació Protecció de privacitat d’usuari

Control automàtic de potència Permet desplegaments cel·lulars

minimitzant les pròpies interferències

Amb una modulació adaptativa, que s’aplica a cada subscriptor individualment

d’acord amb la capacitat de cada canal ràdio, OFDMA pot entregar una alta

eficiència espectral sobre els 3-4 bits/Hz. WiMAX dóna flexibilitat en termes de

canalització, freqüència de portadora i mode de dúplex (TDD i FDD) per satisfer

una varietat de requeriments pels recursos d’espectre disponible i serveis

desitjats. Una important funció del sistema WiMAX és el suport de diferents

tècniques avançades d’antenes, les quals són essencials per donar l’alta

eficiència espectral, el rendiment del sistema i la fiabilitat:

- La utilització d’antenes intel·ligents permet guanys addicionals per aconseguir llargues distàncies o per incrementar la cobertura interior; això redueix les interferències entre cel·les i millora la reutilització de freqüències.

- La diversitat de transmissió i les tècniques MIMO (multiple-input multiple-output) emprant múltiples antenes es beneficien de les reflexions multicamí per millorar la fiabilitat i la capacitat.

79

Quadre evolutiu de l’estàndard WiMAX:

La primera versió de l’estàndard 802.16 tractava els entorns LOS (amb línia de

visió) a bandes d’alta freqüència operant al marge de 10 a 66GHz, mentre que

la recentment adoptada 802.16a, s’ha dissenyat per sistemes que operen a les

bandes entre 2 i 11GHz. La diferència més significativa entre aquestes dues

bandes recau a la habilitat de suportar el funcionament sense línia de visió a

freqüències més baixes, fet no possible a les bandes més altes.

Els membres de WiMAX (Airspan, Alcatel, Alvarion, Fujitsu, Intel, OFDM

Forum, Proxim, Siemens) comporten el 75% de vendes al mercat d’accés

inalàmbric de banda ampla (BWA).

Diferències entre els estàndards 802.16a i 802.11-escalabilitat WIFI vs.WiMAX:

80

Al nivell físic de WiMAX, l’estàndard suporta amplades de banda dels canals

RF flexibles i la reutilització d’aquests canals com a mitjà per incrementar la

capacitat de la xarxa quan creix.

L’estàndard també especifica el suport pel control automàtic de potència de

transmissió i de les mesures de qualitat dels canals, com a eines addicionals al

nivell físic, per suportar la planificació i desplegament de cel·les i un ús eficient

de l’espectre. Els operadors poden re-situar l’espectre sectoritzant i dividint les

cel·les en tant que el nombre d’usuaris creix. Alhora, el suport de canals de

diferents amples de banda permet als fabricants proveir d’un mitjà per solventar

l’ús de l’espectre governamental únic i l’emplaçament de regulacions amb les

que els operadors es troben a diferents mercats internacionals. L’estàndard

802.16a especifica tamanys de canals de 1,25MHz fins 20MHz amb diferents

opcions entre mig.

Per altra banda, els productes wifi necessiten com a mínim 20MHz a cada

canal (22MHz a la banda de 2,4GHz per 802.11b), i només tenen especificades

les bandes exemptes de llicència de 2,4GHz ISM, 5GHz ISM i 5GHz UNII per

operar.

A nivell MAC, els fonaments CSMA/CA del 802.11, bàsicament un protocol

Ethernet, permet una escalabilitat com les tecnologies Ethernet, és a dir, pobre.

De la mateixa manera que a les xarxes LAN Ethernet, més usuaris signifiquen

una reducció geomètrica del rendiment global de la xarxa; d’igual manera

succeeix amb CSMA/CA per les WLAN’s, a diferència del nivell MAC al 802.16,

el qual està dissenyat per suportar centenars d’usuaris a un canal RF, una

característica per la qual el nivell MAC del 802.11 mai s’ha dissenyat i que és

incapaç de suportar.

En termes de cobertura, l’estàndard BWA està dissenyat per un rendiment

òptim a tots els tipus d’entorns de propagació, inclosos els LOS i els near-LOS i

els NLOS, i entrega un funcionament robust fins i tot als casos on

s’introdueixen patologies d’enllaç crítiques i extremes. L’ona OFDM suporta una

alta eficiència espectral, a llargues distàncies, altes velocitats i a un sol canal.

Es poden fer servir altres tecnologies avançades (xarxes MESH) i tècniques

d’antenes (beam-forming, STC i diversitat) per incrementar l’eficiència

81

espectral, la capacitat, reutilització i rendiment mig i de pic per canal RF. A

més, no tot OFDM és el mateix, donat que el dissenyat per a BWA té la

capacitat de suportar transmissions més llargues, reflexions i multicamí.

En contrast estan els sistemes WLAN i 802.11, que es basen en propostes de

CDMA o OFDM amb un disseny molt diferent, estant també limitats pels

requisits de consum de potència, que limita la cobertura. L’OFDM a les WLAN’s

es va crear amb la visió de disposar de sistemes que cobrissin desenes, tal

vegada centenars de metres, per les desenes de kilòmetres del 802.16.

En termes de qualitat de servei, el nivell MAC de 802.16 es basa en un protocol

d’accés al mitjà d’admissió/sol·licitud (grant/request), suportant nivells de servei

diferenciats (p.e.: línies T1/E1 dedicades per empreses i “best-effort” per

residencials). El protocol empra fluxes de dades TDM al downlink i TDMA a

l’uplink, amb la facilitat d’un programador centralitzat per a suportar serveis

sensibles als retards, com la veu i el vídeo. Assegurant l’accés al canal sense

col·lisions, el MAC del 802.16a millora el rendiment total del sistema i

l’eficiència de l’ample de banda, en comparació a les tècniques d’accés

basades en la contenció com el protocol CSMA/CA emprat a les WLAN’s. El

nivell MAC del 802.16a també assegura retards fixes (sense jitter) a les dades

(per contra, CSMA/CA no ofereix garanties en quant als retards).

La tècnica d’accés TDM/TDMA també dóna un suport més senzill per serveis

multicast i broadcast.

Amb una idea CSMA/CA com a nucli, les WLAN’s mai podran donar, a les

implementacions actuals, la qualitat de servei d’un sistema 802.16 BWA.

4.1.2 XARXES WiFi

La família de l’estàndard wifi (802.11) inclou sis tècniques de modulació

d’interfícies aèries que totes fan servir el mateix protocol. Les més populars són

802.11b, 802.11a i 802.11g.

Els estàndards 802.11b i 802.11g operen a la banda de 2,4GHz, fet pel qual

poden existir interferències amb forns microones, telèfons inalàmbrics,

82

dispositius Bluetooth, i d’altres aplicacions que fan servir la mateixa banda.

L’estàndard 802.11a opera a la banda de 5GHz, pel què no es veu afectat per

aquests motius.

L’estàndard original aconseguia velocitats de 1 i 2Mbps, mitjançant infrarojos, o

bé amb DSSS o FHSS a la banda de 2,4GHz, i CSMA/CA com mètode d’accés

al mitjà, fet que reduïa en gran mesura la capacitat, però alhora millorava la

fiabilitat de les transmissions en condicions d’entorn adverses.

El 802.11b és l’estàndard dominant. Té un ratio de transferència de dades

d’uns 6.5Mbps amb màxims fins a 11Mbps, i una àrea d’influència fins a 50m.

Fa servir el mateix mètode d’accés al mitjà que l’estàndard original 802.11

(CSMA/CA), el que limita el rendiment que es pot obtenir a 5,9Mbps amb TCP i

7,1 amb UDP, i CCK (complementary code keying) com a tècnica de

modulació. És un estàndard que s’utilitza habitualment en configuracions punt

a multipunt, en el qual una antena omnidireccional serveix per a què un punt

d’accés es comuniqui amb els clients dins el seu radi de cobertura.

El 802.11g va ser la tercera modulació en aparèixer, després del 802.11a i b.

Igualment que al 802.11b treballa a la banda de 2,4GHz, però aconsegueix

nivells de transferència més grans, fins arribar als 54Mbps. El hardware és

compatible amb el de 802.11b. Utilitza CCK com 802.11b per les velocitats de

5.5 i 11Mbps, i com WiMAX, OFDM com esquema de modulació per velocitats

superiors.

El 802.11a empra el mateix protocol que l’estàndard original, opera a la banda

de 5GHz, fet que li dóna avantatge respecte els altres estàndards per no haver-

hi tantes interferències; utilitza OFDM amb 52 subportadores, amb ratios de

transferència màxima de 54Mbps. Té 12 canals sense solapament, 8 dedicats

per interiors i 4 per configuracions punt a punt. No és compatible amb el

802.11b, excepte amb equipament que suporti ambdós definicions. A causa

d’operar a la banda de 5GHz, és necessària la línia de vista (LOS) amb el què

és necessari disposar de més punts d’accés.

83

4.1.3 Electrònica de xarxa

Els commutadors que s’han d’incloure a cada punt a on hi haurà més d’un

enllaç WiMAX, han de disposar d’uns mínims com els següents:

- Suport del protocol CDP - 12 ports 10/100 - 2 ports 1000 amb parell de coure

4.2 Especificacions tècniques dels equips

4.2.1 Equipament WiMAX

El sistema troncal ha de ser capaç d’entregar suficient capacitat per tal de

permetre que la xarxa inalàmbrica operi a ple rendiment, fet que garantitza una

QoE (quality of experience) per a tot aquell que s’hi connecti.

A nivell d’especificacions d’equipament a instal·lar, es recomana equip

mestre o principal, injector d’ample de banda des de 3 fins a 300Mbps a la

banda lliure de 5,4GHz i nivells inferiors o iguals a 1W de potència (PIRE), amb

capacitat de donar cabdal als seus subscriptors o estacions base, de la mateixa

capacitat i banda, amb les tècniques de control de potència i la capacitat de

selecció automàtica de freqüències, d’acord amb l’especificació de la

recomanació UIT-R M.1652 en relació a sistemes d’accés ràdio, incloent

RLAN a la banda de 5GHz. Aquesta especificació resol la necessitat

d’especificar límits de potència a aquesta banda de ràdio per les possibles

interferències amb senyals de radars (serveis primaris a la banda

5 470-5 725 MHz, serveis d’exploració terrestres i serveis d’investigació

espacial, ambdós actius), i que la compartició d’aquesta banda (mòbil i

radiodeterminació) només és possible si s’apliquen tècniques com la selecció

automàtica de freqüència.

A nivell d’equipament a instal·lar pels enllaços troncals de la xarxa ràdio,

es recomana equips líders del seu sector, amb equipament d’alta fiabilitat i

84

rendiment, que acompleixin els requisits bàsics i imprescindibles del sistema

(transmissió a la banda lliure, cabdal seleccionable i ajustable per subscriptor,

compliment de les recomanacions per DFS), disposa d’equips capaços de

transmetre a la banda de 5,4GHZ, entre 3 i 300Mbps, permet la connexió punt

a punt i punt-multipunt entre antenes principals i subscriptores, repartint l’ample

de banda disponible, i estableix enllaços de màxima estabilitat amb OFDM.

Es requereix:

- mecanismes per solventar problemes associats a la línia de visió LOS - mecanismes QoS - seguretat i encriptació - ATPC – control automàtic de potència, DFS - Ajustament automàtic de la proporció d’ample de banda de pujada i

baixada en funció de les necessitats - Ample de banda agregat constant, independent de la simetria de l’enllaç. - Aportar certificacions de fabricant, en relació a personal tècnic i

d’empresa - L’amplada màxima de canal a utilitzar ha de ser 20MHz (aportar dades)

4.2.2 Equipament wifi

El sistema wifi centralitzat ha de complir amb:

• Mecanismes de seguretat, ampliables amb llicències: a nivell wifi, a nivell d’enllaç, a nivell d’aplicació i a nivell de xarxa.

• Facilitats per créixer i ampliar-ne la seva cobertura: mitjançant llicències. • VLAN per SSID, separació del roaming de les funcions d’enrutament,

concentrador de VPN. • Facilitats d’administració i de desplegament: potents i senzilles eines per

planejar i desplegar la xarxa wifi. • Commutació WLAN i gestió de l’espectre RF: switching L2/L3, VLAN’s,

terminació de AP’s, planejat de RF i gestió de l’espectre, seguiment i localització, triangulació.

• Administració de polítiques: gestió específica per SSID/VLAN, segregació de polítiques de VLAN.

• Gestió dels recursos ràdio: calibració, autodetecció i autocorreció de forats de cobertura i de interferències, escanejat de RF multibanda.

• Autenticació: portal captiu, per MAC, base de dades local, LDAP, AAA, 802.1x.

• Tipus d’associació: oberta, WEP estàtic i dinàmic, TKIP, 802.1x, WPA, WPA2.

85

• Serveis d’usuari: mapeig de SSID per VLAN, assignació de VLAN per AAA.

• Serveis de mobilitat: roaming entre AP’s, VLAN’s i switchos. • Detecció d’intrusions: punts d’accés/clients rogue i interferents,

classificació. • Gestió dinàmica de polítiques d’usuari. • Serveis d’usuari segons permisos. • Qualitat de servei per dades i veu.

Els punts d’accés proposats per aquest projecte han de complir:

• 802.11a i 802.11b/g • Monitorització de l’espectre • 10/100BaseT RJ-45 • 802.3af PoE • Antena integrada

El commutador-concentrador ha de complir:

- Basada en una arquitectura centralitzada en la qual un commutador wireless central controla els punts d'accés distribuïts per la xarxa.

- Gestió automàtica de Ràdio Freqüència: Assignació automàtica de canals i potències, detecció i correcció de forats de cobertura, balanceig d'usuaris entre APs, etc.

- Seguretat centralitzada: mecanismes estàndards (WEP, WPA2, 802.1x, portal captiu, etc) d'encriptació i autenticació, Detecció d'intrusos.

- Firewall central per a assignació de rols d'usuaris (ACLs, localitzacions, hora, VLAN, etc.).

- Suport complet de classificació i priorització de protocols de Veu sobre IP (gràcies a les polítiques del firewall).

- Seguiment de localització d'usuaris i clients Wifi.

Els commutadors han de disposar de les següents funcionalitats de L2 i L3:

- Commutació ethernet estàndard entre els ports del commutador amb aprenentatge de MACs.

- Spanning Tree 802.1d - Etiquetat de VLANs 802.1q - Priorització 802.1p - Enrutament IP - IP TOS/DiffServ - Túnels GRE i IPSEC - Enrutament basat en polítiques - Llistes de Control d'Accés

86

El sistema wifi ha de permetre, com a resum de prestacions avançades:

- Facilitat en el desplegament d’AP’s i gestió gràcies al control de potència i canals de forma automàtica i dinàmica

- Ajustament dinàmic d’interferències RF i soroll des de tercers - Multicast d’alt rendiment mitjançant optimització de la velocitat multicast, ús

de multi-canal i IGMP snooping - Eliminació total de la pèrdua de paquets ajustant intervals d’escaneig RF

segons aplicació i presència de càrrega - Optimització de la capacitat total WLAN permetent que els canals 802.11

siguin reutilitzats a distàncies curtes - Mitigació d’interferències de canals adjacents entre AP’s operant a canals

veïns. - Rendiment per usuari i global de WLAN optimitzat al moure els clients de

banda dual a la banda de 5GHz - Cada AP pot ésser alimentat per PoE - Banda de radiació 802.11a i 802.11b/g - Ampliació de rendiment i prestacions mitjançant llicències i mòduls de

diferents aplicacions (Veu, Encriptació, Serveis Externs, Firewall) segons la quantitat d’usuaris i/o d’AP’s

- Aportar certificacions de fabricant, en relació a personal tècnic i d’empresa

4.3 Manteniment

El manteniment te com objecte garantir el correcte funcionament, en règim

d’òptima productivitat la solució de connectivitat entre les dependències i de la

xarxa wi-fi amb els paràmetres qualitatius descrits als apartats anteriors.

4.3.1 Durada del servei

La durada d’aquest serà d’un any a comptar des de la data de la posada en

marxa i entrega validada del projecte.

87

4.3.2 Tipus de Servei

De dilluns a divendres de 09:00h. a 19:00h. excepte festius per elements

genèrics i les 24 h. els 7 dies de la setmana per a elements crítics.

4.3.3 Temps de Resposta

El temps màxim transcorregut des de la notificació d’avis fins a la presència

“On Site” del tècnic al lloc de l’avaria serà de 8 hores laborables per a elements

genèrics i de 4 hores per a elements crítics.

4.3.4 Temps de resolució o substitució

El temps màxim de resolució serà de 4 hores, des de l’arribada del Tècnic per a

elements genèrics i 2 hores per a elements crítics.

S’haurà de disposar dels elements hardware necessaris, d’iguals o superiors

prestacions, per substitució d’elements crítics en els mateixos temps en cas de

no ser resolta l’avaria.

4.3.5 Diferenciació dels elements

Es consideren crítics els elements de la xarxa:

- Bases multipunt. - Controlador central de la xarxa Wi-fi - L’equipament que interconnecta les dependències:

o Ed. Catalunya - Esportiu Can Balsach o Esportiu Can Balsach – Ca l’Estruc o Esportiu Can Balsach - torre Olimpia o torre Olímpia - torre policia o torre policia - IAS o IAS - Medi Ambient o IAS - la Fira o museu d'art - atenció ciutadana o Poliesportiu Campoamor torre policia o teatre - Atenció Ciutadana

Es consideren genèrics els elements de la xarxa:

- Subscriptors. - Punts d’accés Wi-fi. - La resta d’equipament no inclòs en equipament crític

88

4.3.6 Descripció del serveis requerits

o Suport telefònic - L’adjudicatari prestarà suport telefònic, sense càrrec, per tal de resoldre

dubtes i atendre incidències que poguessin sorgir. L’horari de disponibilitat d’aquest suport telefònic no deu ser inferior a 8h diàries i ha d’estar disponible tots els dies feiners de l’any.

o Manteniment preventiu - L’adjudicatari informarà al menys un cop al semestre, d’aquelles novetats o

actualitzacions que puguin afectar als equipaments del projecte amb indicació de la conveniència o no d’aplicar-les.

- Es realitzarà com a mínim un cop a l’any una revisió física de cadascuna de les instal·lacions considerades crítiques per comprovar la seva situació i una avaluació i diagnòstic del funcionament del servei.

- Es realitzaran aquelles actualitzacions de firmware o altres elements que siguin necessàries per al correcte funcionament i/o millora de prestacions i/o noves funcions disponibles.

- La data de realització d’aquestes actuacions preventives es comunicarà amb una antelació mínima de 15 dies al servei de Sistemes d’informació.

- Durant la revisió podrà estar present un tècnic municipal. - Del resultat de la revisió l’adjudicatari realitzarà una acta que contindrà com

a mínim un resum d’aquelles actuacions realitzades i/o recomanacions necessàries així com l’estat de les instal·lacions i equipaments. Aquest resum serà entregat a l’Ajuntament en un plaç no superior als 15 dies des de la data de realització de la visita.

- S’ha de presentar un diagrama de flux amb els circuits establerts per a la resolució de les incidències.

- Ha d’incloure els costos de desplaçaments, dietes, mà d’obra i transport del material necessaris per al compliment dels punts anteriors en el període contractat

o Manteniment correctiu - L’adjudicatari ha de disposar d’un servei per que l’Ajuntament pugui notificar

les incidències tan aviat com siguin detectades. Aquest servei ha d’estar disponible, permanentment, mitjançant correu electrònic, contacte telefònic i plataforma web.

- L’adjudicatari avisarà per mail i/o SMS de l’obertura de l’avaria i informarà del seu estat

- Control en temps real de l’estat de l’avaria. - Ha d’incloure els costos de desplaçaments, dietes, mà d’obra i transport del

material necessaris per al compliment dels punts anteriors en el període contractat

89

- S’haurà de disposar dels elements hardware necessaris per substitució d’elements crítics o genèrics en els mateixos temps de resposta en cas de no ser resolta l’avaria.

En qualsevol cas després de qualsevol incidència l’adjudicatari realitzarà un

acta amb informació de la incidència, la seva causa i la solució aplicada

5 AMIDAMENTS I PRESSUPOST

5.1 Components xarxa WiMAX i wifi

5.1.1 Xarxa WiMAX

- 8 enllaços complets dedicats punt a punt 100Mbps (16 unitats antena 100Mbps)

- 3 enllaços complets dedicats punt a punt 28Mbps (6 unitats antena 28Mbps) - 6 enllaços complets dedicats 14Mbps (12 unitats antena 14Mbps) - 3 antenes unitat principal multipunt sectorial 120º 54Mbps - 4 subscriptors 54Mbps - 5 subscriptors 6Mbps

5.1.2 Xarxa Wifi

- 7 punts d’accés 802.11a i b/g PoE amb antena integrada - Controlador-commutador xarxa WLAN per a 7 AP’s - Llicència de reforç de polítiques de firewall - Mòdul de veu sobre Wifi

5.2 Elements constructius

TOTALSubminist i Instal. Cablejat FTP Cat5e exterior 1545

Subminist i Instal. Cablejat UTP Cat5e AP Wifi 60m 235Suport en U 14mástil 2,5 31

1 Kit de vents per a mastelers 10Garres 40

Protecció elèctrica 27SAI 25

Commutador 12 Ports 8Maquinària Pesada 3

Subminist i Instal. PVC 30

90

6 PLA DE SEGURETAT I SALUT

A l’Annex 1 entreguem un model bàsic de Pla de Seguretat i Salut.

També mostrem un pla de seguretat i salut específic per a aquesta execució de

projecte.

Objecte de l’estudi del pla de seguretat i salut.

La finalitat del present estudi de seguretat i salud en el treball es el d’establir les

bases a contemplar al llarg de l’execució del projecte de “Connexió d’edificis

municipals amb tecnologia wimax i extensió dels espais wi-fi a la ciutat”, les

previsions referents a la prevenció de riscos d’accident i enfermetats

professionals i la definició dels preceptius locals destinats a l’higiene dels

treballadors de l’obra.

El present estudi facilitarà les tasques de previsió, prevenció i protecció

professional, sota el control de la Direcció facultativa o del coordinador de

seguretat. I Salut de l’obra, d’acord amb allò establert al Reial Decret

1627/1997, el qual regula les obligacions del promotor, projectista, coordinador

de seguretat de seguretat i salut, subcontratistes i treballadors autònoms en tot

allò referent a la prevenció de riscos laborals.

Prenent com a referència el present estudi, les empreses adjudicatàries de les

obres, realitzaran el Pla de Seguretat i Salut, facilitant copies del mateix al

coordinador de seguretat i salut i/o a la direcció facultatiba, al comitè de

seguretat i salut i al vigilant de seguretat.

El Pla de Seguretat i Salut haurà d’analitzar, estudiar, desenvolupar i completar

les previsions contingudes en aquest estudi de Seguretat i Salut.

91

Descripció i situació de les obres

La present obra consistirà en “Connexió d’edificis municipals amb tecnologia

wimax i extensió dels espais wi-fi a la ciutat”

Les tasques a realitzar en la mateixa seran:

L’objectiu de projecte és crear i ampliar els Espais Wifi disponibles per als

ciutadans en els edificis municipals, creant la infraestructura necessària per a

minimitzar els costos de manteniment de les instal·lacions i les connexió.

A tal efecte es crearà una xarxa troncal WiMax per donar accés de banda

ampla als edificis municipals que no disposen de connexió o que usen una

connexió llogada a operadors de telecomunicacions.

A partir d’aquesta xarxa troncal es desplegaran equipaments wifi en els edificis

per donar accés inalàmbric tant als treballadors municipals, com als ciutadans

usuaris dels Espais Wifi.

La xarxa troncal WiMax ha de permetre la transmissió de veu, dades i vídeo

entre els edificis connectats. D’aquesta manera es dotarà d’un sistema de

comunicacions que permetrà millorar la interoperabilitat entre les diferents seus

dels serveis que composen l’administració municipal i poder oferir tots els

serveis d’una manera més eficaç i eficient independentment de la seva

ubicació.

92

Anàisi dels riscos associats a cadascuna de las tasques i mesures preventives

Instal·lació d’antenes.

A) Riscos detectables més comuns

Caigudes al mateix nivell

Sobreesforços

Caigudes a diferent nivell

Cops per utilització d’eines manuals

Talls per utilització de maquines o eines manuals

Altres

B) Normes o mesures preventives tipus:

No s’iniciaran les tasques sobre les cobertes fins no haver acabat els

petos de tancament perimetral, per a evitar el risc de caiguda des de les

altures.

S’establiran els “punts forts” de seguretat dels quals poguem enganxar

els cables on es connectarà el cinturó de seguretat, per evitar el risc de

caiguda des de les altures.

La zona de treball es mantindrà neta d’obstacles i d’objectes per a

eliminar el risc de caiguda des de les altures.

Queda completament prohibit llençar deixalles i retalls, directament per

la façana. Les restes es recolliran i apilaran per la seva dipositació

93

posterior per les trompes (o a mà si es necessari) per a evitar accidents

per caiguda d’objectes.

Les operacions de montatge de components, s’efectuarà a la cota cero.

Queda completament prohibit la composició d’elements en altura, a no

ser que sigui completamente imprescindible, amb la finalitat de no

potenciar els riscos ja existents.

Queda completament prohibit instalar antenes, a la vista de núvols de

tormenta propers.

C) Utensilis de protecció personal recomanables.

Casc de polietilè (obligatori per els desplaçaments per a l’interior de

l’obra).

Guants de cuir.

Botes de seguretat

Cinturó de seguretat de classe C.

Roba de treball.

projecte executiu per a la implantaciÓ …fitxers.sabadell.cat › perfil › 2010 › gpdc › 000...

Documents