projecte de direcciÓ (p4c) per l'institut ferran …l’institut ferran tallada és un centre...

P4C Ferran Tallada 2012-16 Página 1

PROJECTE DE DIRECCIÓ (P4C) per l'INSTITUT FERRAN TALLADA Codi: 08014115 Nom: Ferran Tallada Població:Barcelona Període: 2012-2016

Proposta de Manuel Belda Moreno Juny 2012


1. Plantejament institucional: missió, visió i valors 1.1. Introducció L’Institut Ferran Tallada és un centre d’educació secundària, públic. Acull alumnes a partir de 12 anys, d’ESO, Batxillerat i Formació Professional. El seu projecte esportiu dona servei a alumnes esportistes federats, per tal de que compaginin els estudis i les seves carreres esportives. La seva família professional, d'atenció a les persones, guarda sintonia amb el projecte global de centre, sobre els eixos d'educació, lleure i salut. Arrelat a l’entorn, és un centre obert al barri i a Europa, que manté relacions amb centres de diversos països per realitzar projectes pedagògics comuns i intercanvis d’alumnes. Al cim del turó de la Rovira, al bell mig de la ciutat de Barcelona, al costat del Parc del Guinardó i molt a prop del Parc Güell, la tranquil•litat, la naturalesa, els serveis comunitaris i l’esport són les seves principals característiques.

1.2. MISSIÓ

L'Institut Ferran Tallada té com a missió educar a joves a partir dels dotze anys com a futurs ciutadans, formar persones a partir dels setze anys com a futurs professionals i donar serveis educatius específics a l'alumnat i entitats de l'àmbit de l'esport.

1.3. VALORS Pluralisme i valors democràtics L'escola es defineix com a pluralista en el terreny de les idees tan polítiques com religioses, en l'àmbit social i en les diferents situacions econòmiques. L'escola ha d'estimular en l'adquisició dels valors democràtics: solidaritat, respecte a l'altre, diàleg... La funció de l'escola és orientar i ajudar en el difícil aprenentatge de la convivència i la solidaritat, sense dogmatismes ni imposicions arbitràries, però en una actitud crítica envers allò que els envolta. Coeducació L'escola assumeix una educació per a la igualtat, sense cap tipus de discriminació per raó de sexe. Donat que bona part del procés d'aprenentatge escolar es basa en l'adquisició d'un sistema de normes i regles de conducta, hem d'evitar actituds que ens portin al desenvolupament homogeneïtzador del model masculí, proporcionant a l'alumne imatges diversificades i no convencionals d'un sexe i l'altre. Per mitjà de propostes d'orientació escolar i professional l'escola impulsarà el protagonisme de la dona i els seus valors, a la societat en condicions d'igualtat. Educació per la pau i la solidaritat L'educació per la pau, suposa el desenvolupament d'actituds de respecte en front de les opinions dels altres, actituds democràtiques i anàlisi dels obstacles i causes que impedeixen aconseguir situacions de justícia i no violència.


Per altra banda, es potenciarà la utilització d’altre llengües europees com a mitjà de comunicació dins els Programes i Projectes Europeus, sense descartar el seu ús com a element transversal en la impartició de determinades àrees o crèdits que en el seu dia es determinin. Esforç i treball Només amb l’esforç i el treball constant s’assoleixen els reptes que perseguim. La nostra Formació Professional s’orienta en aquesta direcció, pensant sempre en els clients que el nostre alumnat tindrà en la seva vida professional.

1.4. VISIÓ

Ser un centre educatiu compromès amb la millora contínua i la qualitat, amb una àmplia participació institucional del professorat en la gestió de l’institut. Modificar la metodologia tradicional de l'escola, canviant el paradigma cap a models participatius, competencials i significatius. Essent ja l’esport un dels aspectes que apareixen a la missió, ampliarem el perfil esportiu del centre, mitjançant la promoció esportiva per a tothom, els serveis esportius de formació i la col•laboració institucional amb clubs, institucions i federacions. Donar servei a totes les escoles que tenim adscrites al mapa escolar, i per això adaptar i millorar la nostra oferta en ESO i Batxillerat a les necessitats de l’alumnat. Ens centrarem en les escoles amb les que acordarem línies especials de comportament conjunt. Orientar la nostra formació professional cap al món laboral i de l'empresa. Oferirem serveis cap a la societat, obrint-nos al nostre entorn, per tal que aquest aprofiti les nostres capacitats, i el nostre alumnat guanyi experiència professional en aquest esforç. Igualment, volem organitzar formació professional en els tres subsistemes que la composen. Finalment, incorporarem les noves tecnologies educatives per a la seva utilització en l’acció docent a l’institut.


2. Anàlisi DAFO 2010 2.1. Elements d’anàlisi

Amenaces Oportunitats

Alumnat sense assolir objectius de Primària Entorn natural i tranquil

Limitació xarxa transport públic Projecte XICS

Tipologia familiar a l'entorn Bona inserció i perspectives laborals als CF

Percentatge alt d'alumnat nouvingut a la zona Existència Associació Esportiva Escolar

Percentatge alt alumnat NEE a la zona Molts possibles alumnes fan pràctica esportiva

Competència altres Institut per poc alumnat Condició de neteja dels espais

Baixa preinscripció ESO i Batxillerat Existència associacions vinculades al centre

Reducció recursos humans i materials Coordinació Primària-Secundària

Fortaleses Debilitats

Equip docent implicat Poc interès acadèmic de l'alumnat

Bon ambient de treball Estrès: excés de tasques i poc temps i recursos

Centre petit, bona relació professorat i alumnat Baix nivell acadèmic de l'alumnat de l'ESO

Projecte específic d'esport Conflictivitat a l'aula d'ESO

Oferta de cicles formatius Baix nivell acadèmic alumnat batxillerat

Atenció a la diversitat Falta de puntualitat

Espai físic Baixa eficiència del treball en equip

Estructura organitzativa consolidada Funcionament equipament informàtic

Utilització TIC


2.2 Matriu DAFO


2.3. Interpretació de la matriu DAFO i conclusions 2.3.1.- Fonamentació de l’anàlisi DAFO (fonts de partida) L’anàlisi va començar amb una enquesta al Claustre de Professors. A partir d’aquesta es va construir la matriu DAFO. Aquesta es va valorar en equips de treball, oberts a tot el Claustre de Professors. Les puntuacions més elevades corresponen al quadrant amenaces/punts febles. És probable que l’anàlisi del grup de treball que es va encarregar d’aquest apartat fos poc discriminatori a l’hora de valorar-lo. Això no vol treure importància al resultat; el següent quadrant amb puntuacions més elevades correspon al d’oportunitats/punts febles. Les línies estratègiques hauran de centrar-se en la neutralització dels punts febles localitzats. 2.3.2.- Interpretació de la matriu Si analitzem les puntuacions obtingudes individualment, podem observar que els punts febles fonamentals, ordenats de major a menor, són:

PUNTS FEBLES

D1 91,3% Poc interès acadèmic de l’alumnat. És evident que l’anàlisi s’està centrant en l’alumnat d’ESO i Batxillerat, no en el de Formació Professional.

D4 85% Conflictivitat a l’aula d’ESO.

D2 83,8% Estrès: excés de tasques i poc temps i recursos. El professorat opina que l’estructura organitzativa no és prou ordenada, o li exigeix un esforç superior al que pot assolir

D7 72,5% Baixa eficiència del treball en equip

D9 70% Utilització recursos TIC a les aules


Per altra banda, els nostres punts forts principals serien:

PUNTS FORTS

F4 71.3% Projecte específic d’esport. Aquest projecte, en funcionament des de 2001, que té una vessant per alumnat d’alt rendiment, i una segona de promoció esportiva, es considera el primer punt fort.

F5 71.3% Oferta de Cicles Formatius. El fet de tenir cicles formatius és el primer valor; el segon, la família professional, actualment ben situada al mercat

F8 63.8% Estructura organitzativa consolidada. Que possibilita el treball i la participació del conjunt de professionals

Les amenaces principals són:

AMENACES

A6 i A7

94.1% Competència amb altres instituts per poc alumnat d’ESO a la zona. Resta evident que la nostra zona d’influència està dividida en dos; i que la zona “clàssica”, de on venen la major part del nostre alumnat, no ens dona suficient alumnat malgrat tenir una quota de mercat que oscil·la entre el 30 i el 40%.

A3 77.6% La tipologia familiar de la zona es considera poc col·laboradora amb l’educació dels fills. De nou és un element a tenir en compte a l’ESO.

Les oportunitats que es valoren més importants són:

OPORTUNITATS

O3 78.8% Bona inserció i perspectives laborals als Cicles Formatius de la nostra família professional

O2 70.6% Projecte Xics. Que es posarà en marxa durant el curs vinent, per a treballar des de l’esport com a eix d’interès, però amb objectius d’integració social, millora de resultats acadèmics...

O8 70.6% Coordinació primària-secundària. En funcionament al districte des de fa molts anys, i que possibilita el contacte amb les escoles de primària.

O1 i O6

62.4% Entorn natural i tranquil, amb bones condicions de neteja dels espais interiors.


2.3.3.- Conclusions De la interpretació de la matriu DAFO, concloem que el nostre Pla d’Actuació ha de basar-se prioritàriament en :

Estratègies d’atenció preferent

Millora de l’interès de l’alumnat, amb la definició de projectes i metodologies de treball adequades.

Modificacions de l’estructura organitzativa i del treball en equip

Estratègies de millora

Impuls al canvi d’estratègies metodològiques

Millora a la gestió d’incentius per l’alumnat

Canvi en la gestió de reunions

Estratègies de prevenció

Aprofundir en el projecte específic d’esport. Impuls de canvis curriculars. Projecte Pedagògic propi

Créixer de l’oferta de Formació Professional

Aprofitar l’estructura organitzativa per la millora del treball en equip

Estratègies de creixement

Aprofundir en una Formació Professional adreçada a client

Coordinació amb el projecte Xics, per millorar el treball social i els resultats de l’ESO

Aprofitar el nostre entorn físic i l’ús social dels espais


2.3.4. Addenda 2012 Aquest anàlisi és de l'any 2010. En essència és vàlid, al meu parer, amb algunes consideracions que cal fer En primer lloc, cal analitzar fins a quin punt hem seguit les línies marcades ara fa dos anys. Crida l'atenció l'abandó de les estratègies marcades com a preferents. S'ha treballat en els altres àmbits, però no considero que haguem treballat suficientment en les estratègies preferent, tot i haver estar considerades com a preferents. És evident que això ha de canviar, de forma radical, si volem millorar en els resultats. La raó, al meu parer, és la dificultat que té l'objectivació de frases com "Millora de l’interès de l’alumnat, amb la definició de projectes i metodologies de treball adequades", o la "Modificacions de l’estructura organitzativa i del treball en equip". Saber què vol dir, quins són els ítems que composen cada definició, com aquests ítems es mesuren: aquesta es la tasca que cal emprendre. Per altra banda, entre línies el que es pot llegir al DAFO és la importància subordinada que s'estava aplicant a la nostra Formació Professional, respecte al global del centre. A dia d'avui, és el sector més gran i amb més possibilitat de creixement. En conseqüència, és com a mínim tan important com la resta de sectors de la casa. Finalment, l'anàlisi DAFO dona a la FP com a punt fort, sense analitzar les seves debilitats. Les nostres matrícules són significativament altes entre jovent amb proves d'accés, 20 punts més que la mitja de Catalunya. Això vol dir que tenim una primera matrícula baixa, és a dir, que treballem en terres marginals. Si a això afegim que tenim molts alumnes provinents de segones opcions, la nostra realitat se'ns mostra encara més precària. És per això que és prioritari el treball en la FP, diferenciant-nos dels competidors, buscant estratègies directes per a la millora dels nostres serveis per tal de millorar la cerca de nou alumnat.


3. LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Objectius MAPA ESTRATÈGIC Institut Ferran Tallada

1 Millorar els resultats educatius

2 Millorar la cohesió social

3 Millorar la confiança dels grups d'interès

4 Millorar el projecte esportiu del centre

Modificar les estratègies pedagògiques dins les aules, estudiant processos de gamificació, de treball per projectes, de comunitats d'aprenentatge

Millora a la gestió d'incentius per l'alumnat

Modificacions de l'estructura organitzativa i del treball en equip. Canvi en la gestió de reunions. Millora en el nostre sistema de qualitat

Continuar en la implementació del Projecte pedagògic propi vinculat a l'àmbit esportiu

Modificar l'estructura organitzativa de les aules, també a nivell d’infraestructura i mobiliari

Involucrar al nostre alumnat en jocs de participació i equips transversals, més enllà de les aules

Aprofundir en una Formació Professional adreçada a client

Augmentar la nostra connexió amb clubs i federacions.

Modificar tota la documentació interna, adequant-la a les modificacions anteriors

Aprofitar el nostre entorn físic en horaris de descans escolar, i en l’ús social dels espais

Millorar la difusió del centre: zona i web. Ús de les xarxes socials per a involucrar al nostre alumnat, i les seves xarxes

Involucrar al nostre alumnat en equips transversals d’àmbit esportiu.

Millorar en l’ús de les TIC a les aules

Impulsar actuacions de reforç escolar en espais no formals i extraescolars, de forma coordinada entre els estudis d'ESO i de FP

Impulsar la formació complementària i d'ampliació per l'alumnat de Formació Professional

Augmentar el nombre d’activitats pràctiques a les aules

Vincular-nos més estretament al del centre de primària Coves de' Cimany


4. OBIECTIUS 2012-13

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1

Millorar els resultats educatius

CURS: 2012/13

Codi : 08014115

PONDERACIÓ: 30%

Característiques de qualitat :

L’objectiu serà de qualitat si observem una millora progressiva en els resultats educatius i la gestió de l'aula

Indicadors Grau de superació de matèries (InC1_9 a)

Criteris d’acceptació:

Superior al 75%

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Director

ESTRATÈGIES

1.1 Impuls al canvi d'estratègies metodològiques

1.2 Impuls modificació aules

1.3 Adequació documentació interna

1.4 Millora en l'ús de les TIC a les aules

OBJECTIUS ANUALS I ACTIVITATS 1T 2T 3T

Objectiu 1.1 Aprovar un nou Projecte Educatiu

Responsable Direcció d’ Estudis.

Indicador/s Incorporar document dins sistema gestió Criteris d’acceptació: si

1.1.1 Revisió del document actual X

1.1.2 Cerca d’informació i experiències: comunitats d’aprenentatge, gamificació, treball cooperatiu, treball per projectes

X

1.1.3 Modificació NOFC, (actual àrea ensenyament-aprenentatge) X

1.1.4 Proposta d’estructura d’aula no directiva X

1.1.4 Modificació programacions i criteris generals. X

Com a consideració general, hem de dir que les escoles hem canviat poc des de la creació dels sistemes estatals d'educació. És suficient mirar fotografies o esquemes que mostren les aules de finals de segle XIX, i observem una inquietant similitud amb l'estructura actual: taules individuals o en parelles, situades en format conferència


magistral, amb una pissarra que reforça la situació central del professor, que imparteix una assignatura. No cal dir que en els darrers 125 anys, les societats han canviat molt i en profunditat. Han canviat també els sistemes de producció i els hàbits socials. Sobta l’ immobilisme de la estructura escolar. Ha canviat més l'estructura interior d'una església que la de les aules de les escoles. L'Institut Ferran Tallada té una estructura interna que dificulta encara més la implantació d'aquests models antics a l'ESO, ja que el nostre alumnat en bona part té dificultats per sobre de la mitja catalana. Buscar la seva atenció, la seva participació, i el seu interès, són prioritats pel bon funcionament del centre, i l'assoliment de bons resultats educatius. Per poder fer-ho, cal comptar sobretot amb el professorat. Cal fer-se diverses preguntes. Quina aula necessitem? Com podem interessar a l'alumnat, crear i mantenir curiositat i interès? Quantes sessions poden ser magistrals, durant un curs? Com han de ser les altres sessions? Com generar grup, sensació de col·lectiu, de comunitat? Aquestes preguntes també s'han de formular amb l'alumnat de FP, tot i que les orientacions han de ser diferents. Una formació professional ha d'estar orientada al client, però no al client-alumne, sinó al client que tindrà l'alumne quan treballi en el sector. Al final, hem de fer les coses d'una manera diferent, i hem d'estar d'acord en que cal fer-les així. En conseqüència, cal construir un nou projecte educatiu. Aquest projecte educatiu ha de tenir eixos de treball competencials, i ha d'arribar a unes programacions on les competències de l'alumnat siguin allò que interessi. I això voldrà dir un canvi profund en les metodologies de treball a l'aula.

Objectiu 1.2. Millorar els resultats de matemàtiques, català i castellà a 1r i 2n d’ESO

Responsable Coordinació Acadèmica

Indicador/s InC19_a ((Nombre alumnes aproven matèria / nombre alumnes matriculats) *100)

Criteris d’acceptació: >75%

1.2.1. Programació assignatures i recursos vinculats X

1.2.2. Organització coordinacions reunions paral·lels en departaments X

1.2.3. Modificació grups flexibles, si s’escau, entre paral·lels X X X

1.2.4. Valoració de la situació X X

Dels grans canvis a les urgències. Els nostres resultats han de millorar en els àmbits que afectes a les proves de competències bàsiques. Això cal fer-ho des de les aules, amb més coordinacions entre els professors que treballen en cada àrea. Cal buscar millores petites, que penetri dins les aules per a la seva execució.


Aquest any proposem organitzar grups flexibles de matemàtiques, català i castellà. La coincidència horària dels subgrups, ha de permetre al professorat organitzar-se en la gestió del desdoblament de l'aula, de forma que els resultats millorin

Objectiu 1.3. Avançar en la introducció de metodologies pràctiques a l’aula

Responsable Direcció d’estudis

Indicador/s Nombre d’activitats Criteris d’acceptació: 50

1.3.1. Acordar la sistemàtica al Consell Docent X

1.3.2. Posar en pràctica x x X

1.3.3. Recollir les fitxes d’activitat X

1.3.4. Valorar les activitats x

Si bé és necessari buscar un nou marc de treball, que s’expressarà en un nou projecte educatiu, cal tenir en compte que sempre allò que importa és el camí; i cal iniciar el camí. Són canvis petits, que han de permetre experimentar al professorat i que el poden encaminar a noves formes de treball, que permetin obtindre millors resultats a les aules

Objectiu 1.4. Avançar en la introducció de les TIC a les aules

Responsable Coordinador Informàtica

Indicador/s Nombre de cursos moodle oferts Criteris d’acceptació: Augment 10%

1.4.1. Creixement de l'ús de moodle a batxillerat i FP

1.4.2. Formació en moodle

Ja fa anys que es promocionen des del centre els cursos moodle, amb més o menys encert. El fet és que el nombre de cursos ha anat creixent. Hi ha cursos, però, que no s’estan usant; d’altres que són només magatzems de material. Caldria ordenar aquesta situació, i créixer, especialment al batxillerat i la FP



Millorar la cohesió social

CURS: 2012/13

Codi :08014115

PONDERACIÓ: 20%


L’objectiu serà de qualitat si millorem el grau de satisfacció de l'alumnat i les famílies

Indicadors Satisfacció centre alumnes i comunitat educativa (InE2_1, InE2_2)


Superior al 65%

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Direcció d'estudis

ESTRATÈGIES

2.1 Millora de la gestió de reconeixements per l'alumnat

2.2 Involucrar al nostre alumnat en jocs de participació i equips transversals

2.3 Aprofitar el nostre entorn físic en horaris de descans escolar i en l’ús social dels espais

2.4 Impulsar actuacions de reforç escolar en espais no formals i extraescolars, de forma coordinada entre els estudis d’ESO i de FP

2.5


Objectiu 2.1 Implementar la nova estructura de reconeixements per l'alumnat, adreçat a resultats

Responsable Secretaria Acadèmica

Indicador/s Pressupost executat Criteris d’acceptació: si

2.1.1 Elaboració i Aprovació pressupost incentius X

2.1.2 Implementació i difusió del sistema d’incentius X

2.1.3 Valoració del sistema d’incentius X

2.1.4

La nova estructura de reconeixements per a l’alumnat ja va ser aprovada pel Consell Escolar. Ara cal posar-la en marxa. La idea és doble. Per una banda, cal incentivar els comportaments que estan alineats amb els objectius de l’organització. En segon lloc, és necessari transitar des d’estructures que treballen sobre els comportaments negatius cap aquells que premien els comportaments positius.


Objectiu 2.2 Acord amb la cooperativa d’antics alumnes, per el treball amb l’alumnat del centre

Responsable Director

Indicador/s Acord signat i Activitats realitzades

InC3_1 (Grau de satisfacció amb els serveis complementaris)

Criteris d’acceptació: si >70%

2.2.1 Establiment de l'acord amb l'entitat

2.2.2 Execució activitats

2.2.3. Avaluació de resultats

2.2.4.

Ha de néixer una cooperativa d’antics alumnes. Aquesta entitat es convertirà en proveïdora de serveis per al mateix centre. Els àmbits d’animació i integració són importants per a nosaltres, ja que ens poden bastir de serveis que en l’actualitat no tenim o hem de contractar a l’exterior. El coneixement des de dintre ha de fer que la satisfacció del servei sigui bona. Igualment, aquesta mida serveix per compactar les dos parts que té el centre (ES0/Batxillerat i FP).



Millorar la confiança dels grups d’interès (alumnat, famílies, empreses)

CURS: 2010/11

Codi :08014115

PONDERACIÓ: 30%


L’objectiu serà de qualitat si millorem el grau de satisfacció de la comunitat educativa

Indicadors Satisfacció general del centre (InE2_3)


>60%

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Direcció

ESTRATÈGIES

3.1 Modificacions de l'estructura organitzativa i del treball en equip. Canvi en la gestió de reunions

3.2 Aprofundir en la Formació Professional adreçada a client

3.3 Millorar la difusió del centre: zona i web. Ús de les xarxes socials per a involucrar al nostre alumnat i les seves xarxes

3.4 Impulsar la formació complementària i d’ampliació per a l’alumnat de Formació Professional.

3.5 Vincular-nos més estretament al centre de primària Coves d’en Cimany


Objectiu 3.1 Millorar l'estructura de gestió de la Secretaria

Responsable Secretaria Acadèmica

Indicador/s Satisfacció equip humà (InS4_2) Criteris d’acceptació: >60%

3.1.1 Modificar la estructura física de la secretaria- consergeria X

3.1.2 Modificar el sistema d’atenció al públic de la secretaria i de la consergeria X

3.1.3 Modificar el sistema de treball intern de la secretaria X

3.1.4 Valorar els canvis x

La Secretaria-consergeria del centre està organitzada com la d’un centre petit, i ara ja no ho som, ni pel nombre d’alumnat, ni dels professionals que hi treballen, ni pel nombre de diferents serveis que oferim. Cal canviar l’estructura de treball, per adaptar-la a aquesta realitat. La idea és especialitzar a una persona en l’atenció al públic, i a una altra en les tasques plenament administratives. Igualment, es separarà físicament la consergeria i la secretaria.


Objectiu 3.2. Millorar el lloc web de centre, per a la difusió de la FP, el batxillerat i els esportistes

Responsable Direcció

Indicador/s InE3_1 Accions de difusió i comunicació (percentatge del canal respecte al total en la matrícula)

Criteris d’acceptació: Augmentar 10% el resultat del canal web

3.2.1. Modificar l’estratègia del twitter i el facebook X

3.2.2. Integrar twitter i facebook a la web X

3.2.3. Implementació nou lloc web X

2.2.4 Anàlisi de resultats: visites, coneixement de centre x

La importància del canal web per a la difusió del centre i la captació de nou alumnat ha crescut els darrers anys. En l’actualitat, és la principal font de reclutament d’alumnat per la FP. Ha de ser important també per esportistes. Durant el present curs hem reactivat el facebook, amb un increment de visites molt important. Bàsicament, hem penetrat entre l’alumnat i antics alumnes d’ESO. Cal adreçar-se ara al públic objectiu d’aquest canal. Dins aquesta estratègia de comunicació, hem iniciat també un twitter, i canal youtube. Finalment, totes les eines de comunicació s’han d’integrar sota un mateix paraigües i una mateixa estratègia, que ens portin als objectius que tenim

Objectiu 3.3 Organitzar sistemes de treball en empreses per l'alumnat, i sistemes de simulació, beques, cursos paral·lels

Responsable Direcció Estudis FP

Indicador/s Nombre de beques laborals Criteris d’acceptació:

3.3.1. Planificar i organitzar cursos d’ampliació X X

3.3.2. Planificar l’ús de les aules tallers, i planificar de noves o renovar existents X

3.3.3 Cercar empreses que col·laborin amb beques laborals x x X

3..3.4. Incloure activitats d’aula en oferta externa X

Íntimament lligat a la modificació de les metodologies d’aula. Des d’aquest punt de vista, procura millorar la nostra oferta cap a futurs alumnes, fent atractiva la oferta formativa.


Objectiu 3.4. Signar un acord amb el CEIP Coves d’en Cimany, per apropar les línies de treball conjuntes

Responsable Direcció

Indicador/s Acord signat Criteris d’acceptació:si

3.4.1. Elaboració acord X

3.4.2. Acord amb la inspecció, i modificacions X

3.4.3. Signatura acord x

Coves d’en Cimany és una de les principals escoles que tenim adscrites. L’objectiu ha de ser més ampli, però aproximar-nos en aquest moment és positiu per a les dos institucions. Aquesta aproximació ha d’incloure elements pedagògics, organitzatius i esportius, Això no és contradictori a l’aproximació i als acords amb altres institucions escolars



Millorar el projecte esportiu del centre

CURS: 2010/11

Codi :08014115

PONDERACIÓ: 20%


L’objectiu serà de qualitat si millorem el servei a les entitats esportives i l'alumnat esportista federat i no federat

Indicadors Acords amb clubs i entitats esportives Alumnat esportista


>10 50 pax

RESPONSABLE DE L’OBJECTIU: Direcció d'estudis

ESTRATÈGIES

4.1 Continuar en la implementació del Projecte pedagògic propi vinculat a l’àmbit esportiu

4.2 Augmentar la nostra connexió amb clubs i federacions

4.3 Organitzar equips transversals, amb l’esport com a eix vertebrador


Objectiu 4.1 Millorar les notes de l’alumnat que participa al Projecte Pedagògic Propi d’àmbit Esportiu

Responsable Direcció d’Estudis ESO/Batxillerat

Indicador/s InC1_9b Criteris d’acceptació: ≥ El percentatge d’alumnat de (1+2) > (3+4) Millora 10% respecte any anterior.

4.1.1 Acord amb federacions que col·laboren amb l’institut X

4.1.2 Implementació X X X

4.1.3 Valoració X

El projecte Pedagògic propi per l’ESO està pensat per un alumnat concret, que és el nostre. L’objectiu final és una millora dels resultats acadèmics, un sentiment de pertinença i participació, i una millora en la convivència de la comunitat educativa.


Objectiu 4.2. Signar acords amb els clubs als que donem servei

Responsable Coordinació Esportistes

Indicador/s Nombre acords signats Criteris d’acceptació: 10 acords

4.2.1. Llistat d’alumnat i clubs X

4.2.2. Programació de visites X

4.2.3. Signatura d’acords X X

L’objectiu és millorar la nostra xarxa institucional, una ampliació de la nostra xarxa de difusió i un augment de l’alumnat esportista. Col·laborarà en aquest apartat l’empresa Swimandcoach.


5. ESTRUCTURA INSTITUCIONAL. ORGANIGRAMA Per a l'assoliment dels objectius plantejats, cal un lleu ajust de la estructura institucional, i de les seves funcions. 5.1. Equip Directiu. Equilibri institucional El creixement dels darrers anys en la nostra Formació Professional fa necessari un ajust de les estructures de l'equip directiu, que faciliti un repartiment de tasques més equitatiu. En conseqüència, l'àmbit d'ESO i Batxillerat estarà regit des d'una subdirecció de ESO i Batxillerat, formada per dos persones, subdirecció i direcció d'estudis. L'àmbit de la Formació Professional estarà regit des d'una subdirecció de FP, formada per dos persones, Director i Cap d'Estudis. L'àmbit de suport es regirà des de la Secretaria-Administració. Resulta evident que serien necessàries dos persones pels dos subàmbits, cosa per la qual caldrà buscar amb ajuts puntuals d'empreses externes (informàtica, per exemple). 5. 2. Objectius fonamentals: millora resultats acadèmics El control i seguiment de l'objectiu estratègic de millora de resultats acadèmics quedarà reservat per al Director del Centre. 5.3. Difusió, impuls cooperativa, recursos externs, centres de primària, xarxa de clubs i empreses, impuls de la qualitat. El desenvolupament i coordinació d'aquests àmbits, queda reservat per al Director del Centre. 5.4. Qualitat. La coordinació de qualitat té funcionament autònom, amb funcions tècniques i de control; orgànicament depèn en forma de staff del director. 5.5. Àmbit ensenyament-aprenentatge. Planificació Històricament, la coordinació dels departaments mitjançant el nostre Consell Docent, és una característica del nostre institut. Aquesta ha de continuar amb les funcions de planificació i control de les activitats d'ensenyament-aprenentatge. Seguint els objectius plantejats pel present curs, aquesta estructura ha de servir, sobretot, per dibuixar les propostes que han de convertir-se en el nou projecte educatiu, amb normes i programacions incloses. La coordinació d'aquest àmbit correspon a la subdirecció d'ESO i Batxillerat i a la Direcció del Centre en l'àmbit de la FP. Els caps de departament i els mateixos departaments depenen del Consell Docent. 5.6. Àmbit ensenyament-aprenentatge. Execució Històricament, la coordinació dels equips docents es realitza en aquest òrgan, que també és una característica de la gestió del centre. Les direccions d'estudis dirigiran els processos. Les coordinacions de nivell, els equips docents, la coordinació d'activitats i serveis, i tot l'àmbit d'orientació i psicopedagogia depenen d'aquesta estructura.


5.7. Consell de Direcció El formaran les persones que composen els dos consells de l'àmbit d'ensenyament-aprenentatge. Té caràcter consultiu, i d'intercanvi d'informació dels diferents projectes en marxa. 5.8. Claustre de professors Les grans decisions d'ensenyament-aprenentatge, com és preceptiu, pasaran per aprovació d'aquest òrgan. 5.9. Consell Escolar. Les grans decisions de tot el centre pasaran per aquest òrgan, que exercirà també les funcions de control 5.10. Àmbit de Suport. Secretaria, Consergeria, Riscos Laborals, Informàtica, Manteniment, Administració Econòmica, estan dins l'àrea de secretaria-administració. Cal dibuixar la millor forma de coordinar les diferents parts d'aquest conglomerat. 5.11. Organigrama


6.- PLANIFICACIÓ 2012-2016. Indicadors de referència

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Millora resultats acadèmics

-Projecte Educatiu -Millores inicials

-Canvi aulari -Increment activitats pràctiques. -Treball per competències

-Canvi aulari -Correcció PE -Sistema institucional i programacions

-Canvi aulari - Nou PE en marxa

Indicadors

>75% >80% >85% >90%

En el que fa referència a la millora de resultats, es pactarà amb la inspecció el canvi del nostre manual d’indicadors, per adequar-lo a la mesura dels objectius. En l’actualitat, dins el nostre manual d’indicadors, és InC1_9.

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Millora cohesió social

-Incentius nous -Cooperativa, primer any -Exploració equips transversals

-Equips transversals, “cases” Equips esportius. -Activitats pati

-Desenvolupament

-Desenvolupament

Indicadors -pressupost incentius. Objectiu estabilitat - Facturació cooperativa. Objectiu creixement

Satisfacció activitats InC1_10. Millora 10%/any Nombre de monitors col·laborant. Augment 10%/any

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Confiança grups interès

-Canvi estructura secretaria -Difusió web a públic objectiu - Acord Coves - Sistema de treball en empreses x FP

- Acord escoles esportives

Indicadors -Canal web. Matricula fp: Augment 10%/anual

-Satisfacció empreses QBID

-Satisfacció. Equip humà InS4_2 i general de centre InE2_3. Mantenir


. 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16

Millora projecte esportiu

-Implantació Projecte didàctic Valoració projecte didàctic

Renovació projecte didàctic

-Augment xarxa esportiva

Indicadors Nombre alumnat esportista. Augment 5%/anual

Nombre alumnat projecte didàctic. No perdre més d’un 10%/any

Nombre d’acords i centres en xarxa. Mín 10 any

projecte de direcciÓ (p4c) per l'institut ferran …l’institut ferran tallada és un centre...

Documents