projecte d'arranjament del carrer major de verges

PROJECTE D’ARRANJAMENT DEL C/MAJOR DE VERGES 1. 1 MEMÒRIA

Document 1. Memòria i annexos

1.1 Memòria 1.2 Annexos a la memòria

Document 2. Plànols Document 3. Plec de prescripcions tècniques Document 4. Amidaments, preus i pressupost

DOCUMENT 1. - MEMÒRIA I ANNEXOS Ajuntament de Verges

PROJECTE D’OBRES ORDINÀRIES D’ARRANJAMENT DEL C/ MAJOR DE VERGES.


DOCUMENT 1.1. -MEMÒRIA


ÍNDEX

1 OBJECTE DEL PROJECTE I RESUM EXECUTIU. ................................................ 7

2 ANTECEDENTS. .............................................................................................. 7

3 REFERÈNCIES HISTÒRIQUES I ALTRES CONDICIONANTS. ............................ 8

4 DESCRIPCIÓ EXPLICATIVA DE L’ACTUACIÓ. .¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.

5 ESTAT ACTUAL. .............................................¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.

6 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA. ................................................................... 10

6.1 DESCRIPCIÓ ESQUEMÀTICA. ................................................................................... 10

6.2 MOVIMENTS DE TERRES I ENDERROCS........................................................................ 11

6.3 VIALITAT, AFIRMAT I PAVIMENTACIÓ. ........................................................................ 11

6.3.1 Esplanada ............................................................................. 11

6.3.2 Secció estructural del ferm ...................................................... 11

6.3.3 Subbase ............................................................................... 11

6.3.4 Cadència d’assaig: ................................................................. 12

6.3.5 Base ..................................................................................... 12

6.3.6 Paviments de peces de formigó ............................................... 12

6.4 XARXA DE SANEJAMENT ........................................................................................ 13

6.4.1 Introducció ........................................................................... 13

6.4.2 Antecedents .......................................................................... 13

6.4.3 Càlcul de cabals ..................................................................... 14

AIGÜES RESIDUALS ................................................................................................... 14

Metodologia de càlcul ........................................................................... 14

Conques 15

Estimació dels cabals............................................................................ 17

AIGÜES PLUVIALS ..................................................................................................... 18

Metodologia de càlcul ........................................................................... 18

Conques 20

Estimació dels cabals............................................................................ 21

6.4.4 Dimensionament i traçat ......................................................... 22

CRITERIS HIDRÀULICS ................................................................................................ 22

EQUACIONS ............................................................................................................ 23

ESQUEMA DE CÀLCUL ................................................................................................. 25

XARXA D’AIGÜES RESIDUAL ......................................................................................... 25

XARXA D’AIGUA PLUVIAL ............................................................................................. 27

6.4.5 Anàlisis dels resultats i conclusions .......................................... 28

6.5. XARXES DE SERVEIS ............................................................................................ 29

6.5.1. Xarxa elèctrica ...................................................................... 29

6.5.2. Xarxa d’abastament d’aigua .................................................... 30

6.5.3. Xarxa de gas natural .............................................................. 30

6.5.4. Xarxa de telefonia .................................................................. 30

6.5.5. Xarxa de fibra òptica .............................................................. 30

6.6. ENLLUMENAT PÚBLIC ............................................................................................ 30

6.6.1. Reglaments que afecten a la instal·lació .................................... 30

6.6.2. Titular i dades ....................................................................... 31

6.6.3. Emplaçament ........................................................................ 31

6.6.4. Tipus d’instal·lació. classificació elèctrica. manteniment. ............. 31

6.6.5. Característiques del subministrament ....................................... 31

6.6.6. Previsió de potències elèctriques .............................................. 31

6.6.7. Escomesa ............................................................................. 32

6.6.8. Dispositius de protecció .......................................................... 32

6.6.9. Conductors. canalitzacions. ..................................................... 32

6.6.10. Lluminàries ........................................................................... 32

6.6.11. Protecció de contactes indirectes ............................................. 33

6.6.12. Protecció de contactes directes ................................................ 34


6.6.13. Càlcul de les línies elèctriques. ................................................ 34

6.6.14. Càlculs lumínics. .................................................................... 35

7 COMPLIMENT DE NORMATIVES ................................................................... 35

8 SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES ......................................... 35

8.1 ITINERARIS DE VIANANTS. ..................................................................................... 35

8.2 PAVIMENTS. ..................................................................................................... 36

8.3 GUALS. ........................................................................................................... 36

8.4 APARCAMENTS. .................................................................................................. 36

8.5 SENYALS VERTICALS. ........................................................................................... 36

8.6 ELEMENTS URBANS DIVERSOS. ................................................................................ 36

8.7 PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ DE LES OBRES EN LA VIA PÚBLICA. ......................................... 36

9 ALTRA NORMATIVA VIGENT APLICABLE ..................................................... 37

9.1 GENERAL ......................................................................................................... 37

9.2 VIALITAT ......................................................................................................... 37

9.3 XARXES DE SERVEIS ............................................................................................ 38

9.3.1 Xarxa de sanejament ............................................................. 38

9.3.2 Xarxa de proveïment d’aigua ................................................... 39

9.3.3 Xarxa d’energia elèctrica / enllumenat ...................................... 39

9.3.4 Xarxa de telecomunicacions .................................................... 40

9.3.5 Xarxa de gas ......................................................................... 40

9.4 BARRERES URBANÍSTIQUES .................................................................................... 40

9.5 SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL ........................................................................ 40

10 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS ............................................ 41

11 TERMINI I PROGRAMACIÓ D'EXECUCIÓ DE LES OBRES ............................... 41

12 TERMINI DE GARANTIA ............................................................................... 41

13 REVISIÓ DE PREUS ..................................................................................... 41

14 SEGURETAT I SALUT ................................................................................... 42

15 CONTROL DE QUALITAT .............................................................................. 42

16 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA .......................................................... 42

17 PRECEPTES LEGALS. .................................................................................... 42

18 CONTINGUT DEL PROJECTE ......................................................................... 43

19 PERMISSOS I AUTORITZACIONS ................................................................. 44

20 ESTUDI GEOTÈCNIC .................................................................................... 44

21 ÒRGAN PROMOTOR ..................................................................................... 44

22 PREVISIÓ DE MA D’OBRA. ........................................................................... 45

23 PRESSUPOST ............................................................................................... 45


1 Objecte del projecte i resum executiu.

El present projecte té com a objecte la definició i valoració de les obres ordinàries

d’arranjament del C/ Major de Verges, amb una superfície total de 307,40 m² de sòl

destinat a subsistema de xarxa viària.

El projecte contempla totes les obres auxiliars necessàries per a l’arranjament del

carrer tant pel que fa els acabats com els serveis, concretament: la pavimentació integral

a un únic nivell, construcció d’una xarxa separativa de recollida d’aigües pluvials i

residuals, previsió d’una escomesa per finca a les dues xarxes, substitució i ampliació de la

xarxa d’abastament d’aigua potable, instal·lació d’hidrants, renovació de l’enllumenat

públic, trenat de les xarxes de serveis existents i soterrament dels creuaments i col·locació

de mobiliari urbà.

El pressupost d’execució per contracte de les obres (IVA inclòs 16%) és de 165.831,88

euros.

El termini previst per a l’execució de les obres és de quatre mesos.

2 Antecedents.

El C/ Major de Verges, amb una intensitat edificatòria alta és un carrer molt estret.

El carrer està pavimentat des de fa temps, sense un criteri urbanístic predefinit, les

obres més recents responien a necessitats immediates i no anaven més enllà d’intentar

resoldre una necessitat concreta. Els materials emprats en la pavimentació, el mobiliari i la

canalització dels serveis utilitzats són un veritable catàleg, sense una idea unitària ni un

criteri a seguir. No compleix les disposicions sobre la supressió de barreres

arquitectòniques i la circulació és complexa, tant pels vianants com pel trànsit rodat.

L’any 2004, l’Ajuntament va iniciar la renovació del nucli urbà mitjançant l’execució

del projecte d’arranjament de la Plaça Onze de Setembre i el seu entorn més immediat,

amb la voluntat de marcar una pauta a seguir en quan els criteris i els materials a emprar

en les futures actuacions. Aquest projecte va ser subvencionat pel PUOSC del quadrienni

2004-2007.

Com a continuació de la renovació iniciada es va presentar al PUOSC 2008-2012 un

projecte per a l’execució del Pla director de clavegueram que contenia quatre fases. A les

dues primeres, situades al primer eixample i a la ciutat medieval, a més de la construcció

de la xarxa de sanejament prevista en el Pla director, es proposa una renovació integral

dels serveis, els paviments i el mobiliari urbà. La fase 2, corresponent a la ciutat medieval,

ha estat subvenciona i s’executarà en base el projecte d’obres ordinàries corresponent,

però, la primera, corresponent al primer eixample, i que conté la plaça Major, no ha

resultat subvencionada.

Per aquest motiu, atesa la singularitat de la plaça Major, l’Ajuntament va decidir

excloure-la de la segona fase prevista i executar-la amb base els fons estatals d’inversió

local aprovats pel Real Decret Llei 9/2008, tot i que, tal com es comentava, la seva

execució es preveu en dues fases.

Amb la finalitat de poder executar la segona fase de la Plaça Major i ordenar la resta

d’espais públics no subvencionats pel PUOSC 2008-2012, l’Ajuntament va veure en el

FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, programa “Viure al Poble”, l’eina idònia per impulsar

la renovació d’aquest àmbit del nucli urbà, i així recuperar part del camí perdut vers altres

municipis que van iniciar aquesta transformació fa molts anys.


Amb aquesta finalitat es va presentar a aquesta subvenció un projecte global a

executar en cinc fases: la plaça Major 2a fase, l’oficina de turisme, la ciutat medieval, el

carrer Major i el carrer dels Bous.

Amb la esperança d’obtenir subvenció d’aquest programa i addicionar-la a l’obtinguda

en el PUOSC 2012, l’Ajuntament ha encomanat la redacció del present document i així, si

és possible avançar la subvenció del PUOSC del 2012 al 2010, poder-lo executar el proper

any.

3 Referències històriques i altres condicionants.

La part més antiga del nucli urbà de Verges és de l’època medieval. D’aquesta data en

queden les restes de l’antiga ciutat murallada, de la qual en són mostres la plaça Major, on

hi ha una porta que era l'entrada a la vila, la torre quadrada del segle XIII i la circular del

segle XV. Dins la zona murallada hi trobem l’església, restes de l’antic castell del segle XII,

que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la Placeta, i carrers com el del Ribossà o el

de l’Església que conduïen a la porta oest de la muralla. L’únic vestigi del castell és una

paret d’uns deu metres de llarg per cinc d’alt que actualment forma part de la Casa de la

Vila.

L’eixample del nucli urbà data dels segles XVII i XVIII. La relativa tranquil·litat que va

viure l’Empordà en aquests temps va permetre un important creixement del poble, fent

insuficient el recinte murallat i creixent cap els afores, seguint els camins que portaven a

les portes de sortida o adossant-se a la muralla. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels

Valls, de Fora, entre altres, formen part d’aquest creixement. Al mig, entre la ciutat

murallada i el primer eixampla, de forma atzarosa, es va configurar la Plaça Major.

El nucli antic de la ciutat murallada, observat amb certa perspectiva històrica permet

la lectura dels seus indrets com el resultat de la superposició d’accions artificialment

transformadores d’un paisatge no estàtic, on del lligam entre el vell i el nou ha d’esdevenir

la complexitat de les relacions entre els diferents elements que poden arribar a ésser

identificats (el Castell, la torre quadrada, la torre circular, l'església, la muralla, ...).

Les realitats a valorar i protegir serien traïdes en el seu esperit més íntim si fossin

congelades en el temps, es convertirien en màscares inexpressives d’un passat

artificialment paralitzat que contradiria el caràcter canviant i superposat fruit d’una història

viva, que es la que dona valor a les realitats urbanes a les que hem fet esment.

Probablement, cap altre municipi està tant mediatitzat per un acte cultural com és el

poble de Verges amb la celebració de la Processó, d’origen religiós ha esdevingut una

veritable manifestació popular, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per decret

413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de

determinades manifestacions culturals, ara regulat per la Llei 2/1993, de 5 de març.

Aquesta manifestació cultural condiciona la configuració de tots els espais públics del

poble, sobretot pel que fa la disposició del mobiliari urbà que forçosament s’ha de

preveure com un espai diàfan, tan als carrers com en els altres espais públics més amplis.

Atesa la història del lloc, s’ha de tenir en compte que qualsevol actuació en el subsòl

de la ciutat medieval s’haurà de sotmetre prèviament a una prospecció arqueològica

tutelada per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya


4 Estat Actual

L’àmbit d’actuació del projecte està delimitat al nord pel C/ del Progrès i al sud per la

Plaça Major. Té una superfície total aproximada de 307,40 m², els quals estan destinats a

subsistema de xarxa viària.

El carrer Major té una llargada aproximada de 112,65 i podriem dir consta de dos

trams diferenciats: el primer tram amb 75m aproximadament, comprén de l’arrancada de

la Plaça Major fins a l’encreuament amb el C/. dels Bous, amb una amplada bastant

estreta que va dels 3,3m als 4m. El segon tram, de 37,65m, va desde l’encreuament del

C/. dels Bous fins el C/. del Progrés i es más ample que el tram anterior (amplades que

van desde els 5,5m als 9m).

Al llarg del seu recorregut, el C/Major té diversos encreuaments amb altres carrers,

com son el carrer de la Devallada, un cul de sac (situat més o menys a mitat del C/.

Major) i el C/. dels Bous.

El carrer és té pendents poc rellevants. De la part més baixa, situada a nord del C/ del

Progrés, a la part més alta, Plaça Major, hi ha un desnivell de 1,37 metres.

El carrer no ha estat mai renovat d’una manera integral, els serveis són obsolets i

insuficients, les voreres estretes i el paviment de la calçada i la vorera està completament

deteriorats.

Les úniques actuacions efectuades responen a les obres efectuades per les

companyies subministradores per instal·lar els seus serveis i per les obres privades, que

solucionen a l’espai públic els problemes de rasants de les seves finques, amb la qual cosa

el carrer esdevé un pla apedaçat, amb pendents puntuals desproporcionades amb graons i

rampes d’accés a les finques privades que l’envaeixen.

Pocs dels edificis existents conserven vestigis de les construccions medievals, tot i que

alguns contenen materials, textures, colors, formes i proporcions que en recorden el seu

caràcter.

Les plantes baixes dels edificis estan ocupades majoritàriament per a l’ús d’habitatge,

la qual cosa no afavoreix les relacions socials.

Definides les arquitectures que delimiten el carrer no hi ha res a ressaltar, el paviment

està format per aglomerat asfàltic apropiat permanentment pels vehicles, estacionats o en

moviment; l’enllumenat és obsolet i el mobiliari urbà inexistent.

5 Descripció explicativa de l’actuació

El projecte pretén ésser l’instrument d’intervenció integral de l’àmbit d’actuació

proposat. Ha de permetre regenerar el teixit urbà i fer-lo atractiu tant pels vilatans com

pels turistes, millorant la qualitat de vida dels residents i evitant la despoblació. És una llei

empírica que la iniciativa pública ha de ser l’impulsora de la transformació urbana, la

renovació de l’espai públic indueix a la rehabilitació de les finques privades, i amb aquesta

es faran palesos els elements arquitectònics rellevants, ara ocults. A més a més, el

projecte ha de posar en valor el patrimoni arquitectònic medieval existent al municipi, ara

confós en el monocronisme existent.


6 Descripció de la proposta.

6.1 Descripció esquemàtica.

L’avantprojecte contempla totes les obres auxiliars necessàries per a l’arranjament

integral del carrer, que inclou, tant pel que fa els acabats com els serveis, concretament:

la pavimentació integral de l’àmbit a un únic nivell, construcció d’una xarxa separativa de

recollida d’aigües pluvials i residuals, previsió d’una escomesa per finca a les dues xarxes,

substitució i ampliació de la xarxa d’abastament d’aigua potable, instal·lació dels hidrant

necessaris, renovació de l’enllumenat públic amb la seva funció habitual ordinària i la

puntual escenogràfica, trenat de les xarxes de serveis existents i soterrament dels

creuaments i col·locació de mobiliari urbà.

De manera esquemàtica, les obres que es preveuen són les següents:

1. Enderrocament del paviment, voreres i altres elements existents.

2. Inspecció amb càmera de la xarxa de clavegueram unitària actual per valorar la

possibilitat d’adequar-la o substituir-la.

3. Construcció d’una nova xarxa de clavegueram d’aigües residuals per tal de donar

servei a totes les finques. En aquest apartat, tot i que se situa fora de l’àmbit

d’actuació, s’inclou la proposta 01.02.01.03 del Pla director de clavegueram,

consistent en la construcció d’una canonada que recull totes les aigües residuals de les

finques que aboquen directament al rec del Molí i que dona continuïtat a la xarxa de la

banda de ponent del nucli antic.

4. Tot i que Pla director proposa bàsicament una xarxa unitària, per tal de no

sobrecarregar els col·lectors en alta s’eliminen en origen la major quantitat d’aigües

possible i és proposa la construcció d’una xarxa de recollida d’aigües pluvials, en

aquells llocs on la dimensió del carrer permet el desdoblament de la xarxa de

clavegueram.

5. Renovació de la xarxa d’aigua amb instal·lació dels hidrants necessaris per donar

compliment a les determinacions de document bàsic SI, seguretat en cas d’incendi, del

Codi Tècnic de l’Edificació, que facilitin la instal·lació d’usos en els edificis privats.

6. Renovació de la xarxa de telefonia, eliminant l’aèria actual per una altra trenada per

les façanes i soterrada en els creuaments.

7. Renovació de la xarxa de baixa tensió, eliminant l’aèria actual per una altra trenada

per les façanes i soterrada en els creuaments.

8. No es preveu la instal·lació de la xarxa de gas natural, atès que la companyia no ho

considera.

9. Eliminació de totes les barreres arquitectòniques dels espais públics i adequació dels

pendents a la normativa d’accessibilitat.

10. Pavimentació dels espais on s’admet el trànsit rodat amb llambordes de formigó de

20,80 x 17,30 x 7 cm, tipus Terana color arena o similar, sobre un llit de morter de 3

cm i rejuntat amb sorra o morter en sec.

11. Col·locació de lluminàries tipus HPS-204 de vapor de sodi (Vsap) per a l’enllumenat

ordinari.

12. Ubicació d’altre mobiliari urbà seguint el criteri perimetral, bàsicament paperers.


6.2 Moviments de terres i enderrocs.

Es realitzarà l’enderroc del paviment de panot de les voreres i les vorades, l’aglomerat

asfàltic de la calçada. D’altra banda es realitzarà l’arrencada i desmuntatge de senyals,

papereres i fanals.

Es faran els moviments de terres corresponents a les rases de clavegueram,

enllumenat, així com el corresponent per a la formació de la caixa de paviment de calçada

i voreres.

6.3 Vialitat, Afirmat i Pavimentació.

Per l’estudi de la pavimentació de plaça hem tingut en compte les instruccions del

MOPU, però sobretot es segueix el manual de “seccions estructurals de ferms urbans a

sectors de nova construcció” de l’Eduard Alabern i en Carles Guilemany.

D’acord amb aquest manual cal dimensionar els paviments a partir dels vehicles

pesats que es preveu que circulin durant el període de vida útil, que en el cas de

paviments rígids s’estableix en trenta anys.

6.3.1 Esplanada

La funció de la secció estructural del ferm es repartir les càrregues de manera que

pugui ésser suportada per l’esplanada, de tal manera que tot el paquet de ferms depèn de

la capacitat portant de la mateixa.

En el cas dels vials del present projecte hem considerat que l’esplanada és adequada

ja que està completament consolidada i es manté l’existent, segons això tindríem un CBR

(Califòrnia Bearing Ratio) entre 5 i 10.

6.3.2 Secció estructural del ferm

La secció estructural de calçada acceptada té els gruixos següents:

- 7 cm de les peces de formigó

- 3 cm. morter d’adherència

- 15 cm. Base de formigó

- 15 cm de capa de subbase granular tipus S-2

- esplanada existent

6.3.3 Subbase

La subbase és la capa de material granulat situada entre la base del ferm i

l’esplanada. La subbase protegeix l’esplanada, serveix de superfície de treball per executar

la resta de l’obra.

Els materials escollits podran ser balast natural o balast procedent del material de

cantera o de graves naturals o tot-u artificial granític.

La seva granulometria serà: La fracció del material que passi pel tamís 0,080 UNE serà inferior als 2/3 de la fracció que passi pel tamís 0,40 UNE. La mida màxima de l’àrid

serà inferior a la meitat de la tongada compactada.


La corba granulomètrica estarà compresa entre els límits:

TAMIS UNE

50 100

25 75-95

10 40-75

5 30-60

2 20-45

0,40 15-30

0,080 5-15

El material tindrà un coeficient de desgast segons l’assaig Los Angeles, inferior a 35.

La capacitat portant del material tindrà un CBR superior a 20. L’equivalent a arena serà

superior a 25. La plasticitat complirà simultàniament: Límit líquid inferior a 25 (LL inferior

a 25). Índex de plasticitat inferior a 6 (IP inferior a 6).

6.3.4 Cadència d’assaig:

- Granulomètric

- Proctor modificat

- Equivalent de sorra

- Límits d’Atterberg 2000 m2

- Índex CBR

- Qualitat “los Angeles”

- Densitat in situ

Es realitzarà un assaig de cada una per cada 300 m3 de material granular diferent

excepte de densitat in situ que s’hauran de realitzar 5 assaigs cada 300 m3.

6.3.5 Base

És la capa que suporta directament el paviment. En aquest cas utilitzem per a la base

el formigó en massa H-150,. Aquest serà de consistència intermitja entre plàstica i fluïda.

A l’assaig de consistència s’obtindrà un assentament del con d’Abrams entre 5 i 8 cm. La

resistència serà 20N.

6.3.6 Paviments de peces de formigó

El paviment escollit és el de peces de formigó. El comportament de les seccions

estructural amb llambordes és més semblant al dels ferms flexibles que als rígids. El

repartiment de les tensions es realitza a partir de la capacitat de transmissió de les

càrregues verticals d’unes peces a les altres a través de les juntes.

La llamborda utilitzada és de les clàssiques, es a dir, les que no tenen cap tipus

d’encaix.

Tot i que la tradició recomana assentar les llambordes sobre una capa de 2 o 3 cm. de

sorra i rejuntar les peces també amb sorra, l’experiència ens porta a assentar-les sobre 3

cm. de morter de dosificació 1:3 i rejuntar-les amb morter sec o sorra, ja que en el cas

contrari, sovint es produeixen corriments d’aquest element que produeixen enfonsament

de les peces.


Per a la col·locació se seguiran les recomanacions del manual de paviments de

llambordes de formigó, IECA.

6.4 Xarxa de Sanejament

6.4.1 Introducció

El present apartat recull tota la informació i càlculs referents a la xarxa de sanejament

projectada al carrer Major. El projecte contempla la demolició de la xarxa existent i la

construcció d’una nova xarxa de sanejament separativa.

A continuació, s’efectua un estudi de cabals de les conques d’aportació a les xarxes

plujanes i residuals a l’àmbit. Es realitza l’anàlisi i tractament de les dades climatològiques,

pluviomètriques i de característiques del sòl urbà per a obtenir els cabals d’aigües pluvials,

i s’estima el volum d’aigua residuals generades per l’àmbit.

Finalment, s’ha efectuat el dimensionament dels col·lectors que es projecten amb la

metodologia que indica la Corporació Metropolitana de Barcelona.

6.4.2 Antecedents

El nucli urbà de Verges disposa d’una xarxa de sanejament obsoleta, que

majoritàriament és unitària i no disposa de depuradora pròpia ni està connectat a cap altre

sistema de sanejament. Totes les aigües, tan les pluvials com les residuals, s’aboquen als

recs i rieres existents, bàsicament a dos cursos d’aigua que travessen el terme municipal:

la riera de la Vall i el rec del Molí de Bellcaire. Per mitigar aquest fet i reduir l’abocament

de les aigües residuals als cursos naturals d’aigua s’ha redactat un projecte per a la

construcció de col·lectors en alta de les aigües residuals dels municipis de Verges,

Colomers, Jafre, Albons, la Tallada d’Empordà, Tor i Bellcaire, per conduir-les a la

depuradora de l’Escala.

A més a més, a l’any 2006, per encàrrec de l’Ajuntament, l’empresa Sorea va redactat

el Pla director de clavegueram de Verges amb la finalitat de conèixer l’estat actual de la

xarxa, el seu funcionament hidràulic, estudiar la seva connexió als esmentats col·lectors i

realitzar una proposta d’actuacions per tal de garantir el correcte funcionament de la

xarxa. Aquest Pla director no dóna detalls sobre les actuacions proposades sinó que

planteja solucions a les insuficiències detectades, que caldrà executar mitjançant els

corresponents projectes constructius, tot i que conté recomanacions de com fer-ho i

pressupostos indicatius.

L’esquema bàsic que planteja el Pla director consisteix en conduir les aigües residuals

de la part sud del nucli urbà a diferents pous per després ser aspirada fins al col·lector

previst en el rec de l’Estany i el rec del Molí, mentre que les de la part nord es recollirien

en un altre col·lector per gravetat. Ambdós col·lectors s’uniran a l’est del nucli urbà i

circularan per gravetat fins la depuradora de l’Escala.

A la part de mes detall del Pla director es proposa un seguit d’actuacions que qualifica

de prioritat alta, mitja i baixa, segons les necessitats a satisfer. No és planteja un nou

dimensionat de tota la xarxa, sinó que partint de l’existent, manté el concepte de xarxa

unitària i proposa actuacions concretes, entre les quals es preveu la construcció de trams

de xarxes d’aigües plujanes per abocar-les als recs, amb un pretractament que es realitza

en uns dipòsits anti-DSU.


Segons les conclusions del Pla director, en temps sec la xarxa no planteja problemes

més que en un punt concret del carrer Davallada, però, hi ha un problema sanitari puntual

greu, ja que les finques que llinden amb el rec del Molí aboquen les aigües directament al

rec, la qual cosa no se soluciona amb la connexió de la xarxa als col·lectors en alta i cal

una actuació específica. En períodes de pluja es detecten nombrosos punts de risc

d’inundació que es detallen en els mapes del Pla director i que bàsicament es concentren

als carrers: Girona, Canigó, Baix Empordà, Trencada, església, Camí Vell de Bellcaire,

Camí del Fondo i de Xaloc.

El Pla no detecta greus problemes amb els nous creixements urbanístics previstos en

el planejament urbanístic general de Verges a la part nord del Municipi, ja que les aigües

pluvials es podran abocar directament a les rieres i les residuals al nou col·lector en alta

que funciona per gravetat.

El reconeixement de l’estat actual de la xarxa que determina el Pla director ha estat

laboriós atesa la manca de pous de registre a l’inici de les xarxes i en els canvis de

direcció, amb la qual cosa es desconeixen els diàmetres, materials, pendents, estat i

escomeses existents de bona part de la xarxa actual.

El pla director preveu tres col·lectors en alta per a les aigües residuals que s’inicien al

reg del Moli que voreja la ciutat murallada pel seu llindar sud i dos dipòsits anti-DSU pel la

retenció de les primeres aigües de pluja, abans d’abocar-les al rec del Molí de Bellcaire.

El present projecte proposa una xarxa separativa al carrer Major, amb dos

col·lectors, un per la xarxa de clavegueram i el altre per les plujanes amb diàmetre mínim

de 315mm de polietilè.

Tota la xarxa s’ha calculat considerant la consolidació urbanística de tot l’àmbit, les

dotacions en funció dels usos de sòl per els cabals residuals i un període de retorn T=10

anys pels cabals d’aigües plujanes.

La proposta contempla dos escenaris de treball, a curt termini tant els cabals residuals

com pluvials es connecten a la xarxa existent al carrer del Progrés fins que no es

desenvolupi la actuació proposta per el Pla Director de Clavegueram de Verges.

A mig termini, l’actuació plantejada permet la connexió a la proposta del Pla Director,

la qual consisteix en el perllongament de la xarxa executada a la Plaça de l’Onze de

Setembre i el carrer Francesc Cambó, la desconnexió de la xarxa residual que existeix a la

actualitat i la substitució de l’actual canonada del carrer del Progrés i al carrer Trencada

per una canonada de 800mm de diàmetre. Aquesta actuació el Pla Director la considerada

de prioritat alta, codificant-la amb el nombre 01.02.01.01.

6.4.3 Càlcul de cabals

Aigües residuals

Metodologia de càlcul

Existeixen tres tipus d’aigües residuals a efectes de càlcul:

Aigües residuals urbanes.

Aigües residuals industrials.

Aigües residuals mixtes.


Per a les dos zones d’actuació del present projecte només es consideren aigües

residuals urbanes.

Dotacions d’aigua

A efectes d’establiments de normes s’ha definit les següents dotacions d’aigua per a la

província de Barcelona, aplicables també a Girona, en litres per habitant i dia (DP) i en

metres cúbics per hectàrea i dia (DS).

Zona

(DP) Dotació de dia màxim

consum (l/hab/dia)

(DS) Dotació de dia de

màxim consum m3/Ha/dia

Habitatge nivell alt 350-450 -

Habitatge nivell mig 250-350 -

Habitatge nivell baix 150-250 25-50

Comercials 200-300 25-50

Industrials - 50-300

Tolerància habitatges 150-250 25-50

En aquest cas, per tractar-se d’una zona d’habitatges de nivell mig o baix, hem

adoptat una dotació diària de 250 l/habitant.


Conques

Imatge 02. Conques xarxa sanejament

L’àmbit es divideix en dos conques, la conca I te com punt de sortida el carrer Progrés

i la conca II descarrega a la xarxa recentment executada a la Plaça Major. Totes dues es

troben totalment urbanitzades amb un ús predominantment residencial.


Estimació dels cabals

Cabal màxim diari

Amb les característiques definides s’obtenen els cabals diaris de consum.

Cabal = habitants x dotació

Cabal de disseny

És el cabal per al qual es realitza el dimensionament hidràulic dels conductes, i el qual

correspon al cabal màxim horari multiplicat per el coeficient de seguretat.

Per a poblacions amb menys de 100.000 la relació de cabal màxim horari – cabal mig

horari ronda el valor de 2,5.

Conca

Sub

conca

Sup.

(m2) Clau Edif. Qualificació

Sostre

(m2) Viv. Pob. Dotació

I.1 1 160 6 PB+2 Casc antic 480 5 18 250

I.1 2 500 6 PB+2 Casc antic 1500 15 53 250

I.1 3 900 6 PB+2 Casc antic 2700 27 95 250

I.1 4 520 6 PB+2 Casc antic 1560 16 56 250

I.1 5 100 6 PB+2 Casc antic 300 3 11 250

I.1 6 200 6 PB+2 Casc antic 600 6 21 250

I.1 820 Vialitat

I.2 1 450 6 PB+2 Casc antic 1350 14 49 250

I.2 2 500 6 PB+2 Casc antic 1500 15 53 250

I.2 250 6 PB+2 Vialitat

II 1 100 6 PB+2 Casc antic 300 3 11 250

II 2 150 6 PB+2 Casc antic 450 5 18 250

II 3 300 6 PB+2 Casc antic 900 9 32 250

II 160 6 PB+2 Vialitat

Conca

Sub

Conca

Q diari

(l/dia)

Coef

punta

Qres

(l/s)

I.1 1 4.500 2,5 0,13

I.1 2 13.250 2,5 0,38

I.1 3 23.750 2,5 0,69

I.1 4 14.000 2,5 0,41

I.1 5 2.750 2,5 0,08

I.1 6 5.250 2,5 0,15

I.2 1 12.250 2,5 0,35

I.2 2 13.250 2,5 0,38

II 1 2.750 2,5 0,08

II 2 4.500 2,5 0,13

II 3 8.000 2,5 0,23


Aigües pluvials

Metodologia de càlcul

Per la seva universalitat, facilitat d’aplicació, major experiència i seguretat, s’estableix

com a mètode a seguir per al càlcul d’aigües pluvials el denominat “Mètode racional”

sempre que es tracti de conques no superiors a 1.300 hectàrees.

Mètode racional

El mètode racional transforma la pluja en escorrentiu mitjançant la fórmula:

KAIC

Q6,3

On:

Q: és el cabal en (m3/s).

Cm: és el coeficient d’escorrentiu mitjà que correspon a la relació entre la quantitat

de pluja i la quantitat d’aigua d’escorrentiu en l’àrea A durant el temps de

concentració (Tc).

I: és la intensitat en (m/s) que correspon a la màxima tempesta per a un període

de retorn donat (T) per a una durada corresponent al temps de concentració (Tc).

A: és la superfície de la conca afluent al punt el cabal pluvial del qual es desitja

conèixer.

K Coeficient d’uniformitat que el Cedex (i més concretament J.R. Témez) ha

estimat experimentalment en:

141

25,1

25,1

c

c

T

TK

L’US Soil Conservation Service (SCS) va perfeccionar els mètodes per estimar C i A

als USA, i aquest mètode conjunt va ser adaptat a Espanya per J.R. Témez en la

publicació del MOPU “Cálculo hidrometeorológico de caudales máximos en

pequeñas cuencas naturales”. La Instrucció de Carreteres 5.2-IC “Drenaje

superficial” va adoptar el mètode de Témez l’any 1990.

Estimació del temps de concentració

Per a les conques de les rieres, en zones amb un grau d’urbanització no superior al

4% de l’àrea de la conca, s’ha considerat el temps de concentració estimat mitjançant la

fórmula:

En zones on el grau d’urbanització (µ) es superior al 4% de l’àrea de la conca, el

temps de concentració s’estima mitjançant la fórmula:

25.03,0

76,0

J

Ltc


Un cop determinat el temps de concentració ja es pot deduir el coeficient d’uniformitat

que el Cedex ha estimat experimentalment.

Estimació de la intensitat de la pluja

A partir de les dades conegudes de pluja diària Pd (pluja màxima en un dia) i la relació

també coneguda geogràficament:

entre la intensitat màxima de pluja en una hora I1 i la intensitat mitjana diària

mitjançant el plànol realitzat per Témez, es pot deduir la intensitat mitjana màxima It en

el temps t (en hores) segons la fórmula:

El temps que es pren per al càlcul d’It és el temps de concentració. En el cas d’estudi

s’ha adoptat un valor:

Les dades de pluges diàries Pd a Catalunya es van estudiar l’any 1978 per la Direcció

General de Carreteres del MOPU, que va publicar uns mapes d’isoietes molt detallats de

tot l’estat per a pluges de períodes de retorn de 10, 15, 25, 50 i 100 anys.

21

25.03,0

76,0

J

L

tc

dII1

24d

d

PI

4,0

28

1

1,01,0 t

dd

t

I

I

I

I

1

d I

I 11,50


Posteriorment, durant els anys 1993 i 1994, la mateixa Direcció General ha fet un

estudi, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Hidrogràfics del Cedex, completant i

perfeccionant aquesta informació, utilitzant tècniques de regionalització per tal de tenir en

compte les diferències de pluges observades en estacions pròximes. En aquest estudi en

comptes de dibuixar les corbes isoietes sobre el plànol es va preferir representar les

corbes de nivell del valor mitjà M de les pluges màximes anuals observades en cada punt i

les del seu coeficient de variació Cv (quocient entre la desviació tipus de pluges màximes

diàries anuals observades i el seu valor mitjà).

En el cas de Verges les corbes donen uns valors de M=80 i Cv=450. Coneguts

aquests dos valors es dedueix immediatament el cabal corresponent per cada període de

retorn multiplicant M per un valor que correspon per cada Cv i per cada període de retorn

mitjançant un quadre que els relaciona i que correspon a la distribució SQR- ET màx que

és la que reprodueix més bé les pluges a Catalunya, en especial per a períodes de retorn

alts.

Observant les pluges per als períodes de retorn de 10 anys a les estacions properes a

la conca estudiada s’obté:

Estimació del coeficient d’escorrentiu

L’àmbit d’estudi es tracta d’una zona urbana amb edificació cerrada, llavors és tria un

coeficient d’escorrentia Cv=0,90.

Conques

La superfície total de l’àmbit es composa de dues conques, per una banda la conca I

amb una grandària total de 0.4 Ha, abocant a la xarxa existent a la cruïlla del Carrer Major

amb el Carrer de Francesc Carbó, i per altre la conca II, és una petita conca que aboca a la

nova xarxa feta a la Plaça Major amb una grandària de 0.1 Ha. S’ha intentat que les

conques tinguin superfícies més o menys equivalents, encara que venen condicionades per

la topografia.

24

dd

PI

4,0

28

11010

1,01,0 t

d

dtI

III


Imatge 01. Conques xarxa pluvial

Estimació dels cabals

L’aplicació del mètode racional transforma la pluja en escorrentiu amb la fórmula:

KAIC

Q6,3

El càlcul dels cabals es resumeix en la taula següent.

Conca L(km) S (km2) j (m/m) tc* K I1/Id It/Id

Conca 1.1

0,100

0,0033

0,008

0,0330

1,0010 11,5 68,52

Conca 1.2

0,060

0,0010

0,017

0,0192

1,0005 11,5 86,31

Conca 2.1

0,050

0,0008

0,038

0,0143

1,0004 11,5 97,41


Conca Yt P Pd Id It C Q (m3/s)

Conca 1.1 1,549 80 123,92

5,16

353,79 0,9

0,292

Conca 1.2 1,549 80 123,92

5,16

445,64 0,9

0,111

Conca 2.1 1,549 80 123,92

5,16

502,97 0,9

0,101

A on:

L= Longitud de la conca (km)

S= superfície de la conca (km2)

J=pendent de la conca (m/m)

tc= temps de concentració en conques urbanitzades

K= coeficient d'uniformitat

I1/Id= relació intensitat horària i diària

It=Intensitat mitjana corresponent a Tc

Id=Intensitat mitjana diària per a T=10 anys

Yt=Quantil regional. Cv=450; T=10 anys

P= precipitació màxima

Pd=volum de precipitació diària. T=10 anys

Cv= coeficient d'escorrentia

6.4.4 Dimensionament i traçat

En aquest apartat es realitza una explicació de la metodologia emprada per a

determinar les seccions òptimes dels conductes que transportaran els cabals establerts en

el capítol precedent.

Criteris hidràulics

A continuació es presenten els criteris bàsics pel dimensionament de conductes de

sanejament.

El grau màxim d'ompliment d'un tram de col·lector ha de ser inferior al 75% de la

secció útil.

La velocitat mínima de circulació és de 0,3 m/s per a les aigües residuals,

considerant la manca de sorra en els aportacions.

La velocitat màxima de circulació per a aigües residuals és de 3 m/s i per a aigües

pluvials és de 6 m/s.


Equacions

Pel càlcul de la circulació hidràulica de les conduccions utilitzem la fórmula de

Manning:

21

321

jRhn

v (1)

On: v = velocitat del flux (m/s)

n = coeficient de rugositat de Manning

Rh = radi hidràulic (m) j =

pendent motriu (m/m)

Quan s’estableix un règim uniforme en els diferents trams, la pendent motriu és igual

a la pendent geomètrica (j = i).

Sabent que:

A

Qv (2)

Obtenim:

21

321

jRhAn

Q (3)

On: Q = cabal circulant (m3/s)

A = superfície mullada (m2)

La superfície mullada, el radi hidràulic i el calat són respecte a l’angle del sector de la

circumferència mullada:

2sin8

1DA (4)

DRh

sin1

4

1 (5)

222sin

DDY

(6)

On: = angle del sector mullat (radians)

D = diàmetre del col·lector (m)

Rh = radi hidràulic (m)

Y = calat (m)

El grau màxim d’ompliment és el 75% de la secció útil, per tant, a partir de l’equació

(4) es troba l’angle corresponent.

22

4

3sin

8

1DD

2

3sin

65,227973,3 rad (7)


Introduïm la variable X, que representa el percentatge del calat respecte al diàmetre

de la canonada:

D

YX (8)

Reemplaçant (8) i (7) en (6) obtenim que el calat màxim respecte al diàmetre de la

canonada és:

2

1

2

1

2

9733,3sin

X

%2,70X


Esquema de càlcul

Xarxa d’aigües Residual

A continuació s’exposen els resultats obtinguts per a cada tram de clavegueram de

nova construcció:


Evolvent de màxims

Inici Final Long. Diàmetre Pendent Cabal Alçada Velocitat

m mm % l/s mm m/s

PR01 PR02 25.00 DN315 1.72 1.25 17.72 0.74

PR02 PR03 11.60 DN315 0.40 1.60 28.09 0.48

PR03 PR04 44.62 DN315 0.30 3.99 46.69 0.57

PR03 PR11 18.57 DN315 4.95 1.06 12.79 1.02

PR04 PR05 25.45 DN315 1.68 7.07 40.59 1.24

PR04 PR10 18.70 DN315 2.89 2.32 20.98 1.07

PR05 SM1 8.50 DN315 3.85 7.33 33.83 1.68

PR09 PR10 41.86 DN315 1.29 1.76 22.26 0.74

Evolvent de mínims


m mm % l/s mm m/s

PR01 PR02 25.00 DN315 1.72 0.50 11.54 0.56

PR02 PR03 11.60 DN315 0.40 1.25 25.00 0.45

PR03 PR04 44.62 DN315 0.30 2.66 38.34 0.51

PR03 PR11 18.57 DN315 4.95 0.50 9.02 0.81

PR04 PR05 25.45 DN315 1.68 6.31 38.42 1.20

PR04 PR10 18.70 DN315 2.89 1.76 18.41 0.98

PR05 SM1 8.50 DN315 3.85 7.07 33.26 1.66

PR09 PR10 41.86 DN315 1.29 0.50 12.34 0.51


Xarxa d’aigua Pluvial

A continuació s’exposen els resultats obtinguts per a cada tram de pluvials de nova

construcció:

Evolvent de màxims


m mm % l/s mm m/s

PP01 PP02

16.88 DN315 2.74 56.82 101.65 2.71

PP02 PP03

11.17 DN315 0.50 94.34 237.80 1.58

PP03 PP04

43.63 DN400 1.00 240.95 288.84 2.62


PP04 PP05

24.02 DN500 1.56 523.67 348.70 3.77

PP04 PP08

19.41 DN315 2.78 202.00 217.85 3.70

PP05 PP06 7.20 DN500 1.80 547.88 340.59 4.05

PP06 SM1 3.54 DN500 1.00 547.88 472.60 3.12

PP07 PP08

40.71 DN315 1.33 136.77 214.39 2.55

Evolvent de mínims


m mm % l/s mm m/s

PP01 PP02

16.88 DN315 2.74 0.10 4.90 0.40

PP02 PP03

11.17 DN315 0.50 56.82 164.08 1.45

PP03 PP04

43.63 DN400 1.00 94.34 157.91 2.12

PP04 PP05

24.02 DN500 1.56 442.95 307.23 3.67

PP04 PP08

19.41 DN315 2.78 136.77 166.12 3.43

PP05 PP06 7.20 DN500 1.80 523.67 328.82 4.02

PP06 SM1 3.54 DN500 1.00 547.88 472.60 3.12

PP07 PP08

40.71 DN315 1.33 0.00 0.00 0.00

6.4.5 Anàlisis dels resultats i conclusions

El projecte proposa la demolició de la xarxa de sanejament existent a l’àmbit del

projecte i l’execució d’una xarxa separativa de recol·lecció d’aigües residuals i pluvials.

La proposta considera les determinacions i actuacions proposades al Pla Director de

Sanejament a més de mallar tota la xarxa, millorant el funcionament general del sistema

de recol·lecció.

Així doncs, contempla dos escenaris de treball, a curt termini tant els cabals residuals

com pluvials es connecten a la xarxa existent al carrer del Progrés fins que no es

desenvolupi la actuació proposta per el Pla Director de Clavegueram de Verges.

A mig termini, l’actuació plantejada permet la connexió a la proposta del Pla Director,

la qual consisteix en el perllongament de la xarxa executada a la Plaça de l’Onze de

Setembre i el carrer Francesc Cambó, la desconnexió de la xarxa residual que existeix a la

actualitat i la substitució de l’actual canonada del carrer del Progrés i al carrer Trencada

per una canonada de 800mm de diàmetre. Aquesta actuació el Pla Director la considerada

de prioritat alta, codificant-la amb el nombre 01.02.01.01.

Els nous col·lectors seran de PEAD de diàmetre nominal mínim 315. Es col·locaran

sobre un llit de sorra, a menys que resti molt superficial. En aquest cas, es protegirà amb

formigó.


Xarxa d’aigües residual

Tota la xarxa d’aigües residuals s’ha dissenyat considerant el desenvolupament

urbanístic màxim de l’àmbit d’estudi aplicant una dotació en funció dels usos.

Es proposa una nova xarxa de recol·lecció d’aigües residuals que recull la conca del

carrer Major i part del carrer dels Bous. Totes dues es connecten a la xarxa existent al

Carrer Francesc Cambó.

Xarxa d’aigües plujanes

Tota la xarxa s’ha dissenyat per un període de retorn T=10 anys. La proposta

canalitza dos conques fins la xarxa existent al carrer del Progrés fins que no es

desenvolupi el projecte de col·lector previst al Carrer del Progrés i Trencada.

A la xarxa d’aigües plujanes s’hi connecten els embornals, les reixes i els baixants

existents de les cobertes, les escomeses de les quals no es preveuen sifònics, atès que

l’últim pou de la xarxa de plujanes (avanç del punt d’abocament) disposarà del

corresponent sifó.

Les reixes per als embornals seran de 700x381 cm amb forats rectangulars model B-

30ID de Fàbregas o similar. La caixa per a embornals serà amb parets de 14 cm de gruix

de maó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter de ciment 1:6, amb solera de 10

cm de formigó de resistència 15 n/mm2.

Elements comuns de les xarxes

La profunditat mínima per al col·lector de plujanes és de 1,30 metres i 1,10 metres

per al de residuals i tindran un pendent mínim del 0,3%. El disseny en alçat dels

col·lectors es realitza de manera que la coronació del conducte més alt estigui al menys a

1,0 m de profunditat per facilitar la futura instal·lació d’altres xarxes de serveis sense que

afectin al col·lector.

La velocitat mínima a la xarxa es de 0,35m/s (>0,30m/s) i 5,70m/s (<6,00m/s) la

velocitat màxima, considerat acceptable degut a la inexistència de sorra en els afluents.

Els pous seran executats amb peces de mamposteria, d’execució in-situ, col·locades

amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l. de 85cm de

diàmetre interior amb tapa de 65 cm de pas lliure circular model D-1 de Fàbregas o similar

i càrrega de trencament superior a 40 Tn. La solera serà de formigó amb canonada

passant per facilitar la circulació de l’aigua.

Els graons se situaran en direcció perfectament vertical, de forma que la separació entre

ells sigui de 350 mm. La separació del graó superior més pròxim a la boca d’accés estarà

compresa entre 400 mm i 500 mm, i igualment pel graó inferior o últim.

6.5. Xarxes de serveis

6.5.1. Xarxa elèctrica

L’objecte del present apartat es definir les actuacions a portar a terme en la

instal·lació de baixa tensió. La xarxa de baixa tensió també és existent i únicament es

realitzarà una substitució de la xarxa aèria per una altra trenada per les façanes i amb el

soterrament dels creuaments amb la finalitat de millorar la imatge d’aquest àmbit. Durant

el termini d’informació pública del projecte caldrà sol·licitar a fecsa-Endesa el corresponent

assessorament per la renovació de la xarxa aèria.


6.5.2. Xarxa d’abastament d’aigua

El projecte contempla la renovació de part de la instal·lació d’aigua amb canonades de

polietilè i amb la resta dels elements de valvuleria necessaris, seguint els criteris del Pla

director de les millores a realitzar a l’abastament d’aigua potable de Verges realitzat per

Sorea. Es preveu la instal·lació d’un hidrant, atès que el dimensionat de xarxa d’hidrants

que proposa l’esmentat Pla director n’inclou un just al límit de l’actuació d’aquest àmbit.

6.5.3. Xarxa de gas natural

El projecte no preveu la instal·lació d’aquest servei, atès que els veïns que s’han

volgut connectar ja disposen d’aquest servei.

6.5.4. Xarxa de telefonia

El projecte contempla una proposta de nova xarxa de telefonia soterrada composada

per canalitzacions formigonades, arquetes i basament per armaris. L’estesa del cablejat

anirà a càrrec de la companyia.

Degut a que actualment, les connexions als edificis s’efectua de manera aèria el

soterrament de la línia generava la problemàtica de com connectar des de la nova xarxa

fins a l’edificació.

Atès que totes les edificacions disposen de façana sobre els vials la solució de com

connectar la xarxa soterrada al punt de connexió existent és gairebé única: grapant el

cable per façana conduint-lo fins al punts de connexió actual. En cas que sigui necessari,

es protegirà el cable amb un poste metàl·lic o similar.

Els prismes seran tubs de PEAD de diàmetre 110mm embolcallats de formigó. Els

pericons seran de 40x40cm o de 60x60cm fets in situ de maó lliscat interiorment.

6.5.5. Xarxa de fibra òptica

Compartint les mateixes canalitzacions que les de la xarxa de telefonia, s’han previst

dos tubulars que seran propietat de l’Ajuntament i que seran la previsió de pas de

telecomunicacions.

6.6. Enllumenat públic

L’objecte del present apartat és la descripció de la instal·lació elèctrica de la

modificació de l’enllumenat públic del carrer Major de Verges, Baix Empordà, per a la

correcte execució de les obres, així com de totes les prescripcions tècniques

reglamentàries a seguir per a la seva realització i posterior legalització.

Aquest enllumenat consta de la instal·lació de lluminàries vials tal i com podem veure

en els plànols.

La il·luminació vial s’efectuarà mitjançant lluminàries tipus HSP-204 amb làmpada de

VSAP 70 W instal·lades directament sobre façana amb un braç de 70 cm.

6.6.1. Reglaments que afecten a la instal·lació

La present instal·lació està sotmesa als següents Reglaments, Instruccions, Normes,

Recomanacions i plecs de condicions tècniques:

- Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic de

Baixa tensió. I instruccions tècniques complementàries (ITC) BT01 a BT51.


- Reglament de Verificacions Elèctriques reglamentàries en el subministrament d’energia.

- Instruccions complementàries del reglament electrotècnic de baixa tensió i fulls

d’interpretació publicats pel “Ministerio de Industria”.

- Normes UNE declarades d’obligat compliment.

- Les recomanacions de ”U.N.E.S.A.”

- Disposicions i fulls d’interpretació de la normativa aplicable a les instal·lacions

elèctriques de baixa tensió dictats per la Generalitat de Catalunya.

- Pla General d’Ordenació Municipal de Verges.

- Plec de prescripcions tècniques generals per obres de carreteres i ponts de la “Dirección

General de carreteras” (PG-3/75), aprovat per O.M. de 6 de febrer de 1976.

- Reglament General de Contractació de l’Estat, aprovat per Decret 3410/75, de 25 de

novembre per aplicació i desenvolupament de la Llei de Contractes de l’Estat,

modificada per la Llei 5/73 de 17 de març i la Llei 13/95 de 18 de maig de contractes

d’Administracions Públiques.

- Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

aprovat per Decret 3854/70 de 31 de desembre.

6.6.2. Titular i dades

Ajuntament de Verges

C/ Placeta, s/n. Verges (Baix Empordà)

6.6.3. Emplaçament

La present instal·lació, objecte del projecte, comprèn part de l’enllumenat públic del

carrer Major de Verges.

6.6.4. Tipus d’instal·lació. classificació elèctrica. manteniment.

La instal·lació elèctrica estarà d’acord amb el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa

Tensió, Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost i amb les corresponents instruccions tècniques

complementàries (ITC) BT 01 a BT 51.

Pel fet de tractar-se d’una instal·lació d’enllumenat exterior i amb una potència inferior

a 5 kW, no serà considerada com a una instal·lació del grup k i per tant, no precisarà

projecte tècnic per a la seva legalització.

Durant el període de garantia de l’obra; és a dir, un any a partir de l’acta de recepció,

el manteniment anirà a càrrec de l’empresa instal·ladora que realitzi l’obra. A partir

d’aquesta data el manteniment anirà a càrrec de l’Ajuntament.

6.6.5. Característiques del subministrament

El subministrament del corrent l’efectua la companyia Fecsa Endesa, SA, a la tensió

normalitzada de 3 x 400/230 Volts i a una freqüència de 50 Hz.

6.6.6. Previsió de potències elèctriques

L’enllumenat de l’esmentada zona es troba alimentat des d’un subquadre de protecció

existent situat a la Plaça Major.

La part de la instal·lació que es reforma, i per tant, subjecta a aquest projecte, està

formada per:


Circuit Lluminàries Pot.

Unitàr.

Pot. Nom.

(W)

Pot. Func.

(Wx1.1)

Pot. Càlc.

(Wx1.8)

L6 13 70 910 1.001 1.638

910 1.001 1.638

6.6.7. Escomesa

La present instal·lació no requereix d’un punt d’escomesa de nova contractació, ja

que, tal i com s’ha especificat anteriorment, l’esmentada línia s’alimentarà d’un subquadre

ja existent, situat a la Plaça Major.

6.6.8. Dispositius de protecció

Aquests estan formats per un magnetotèrmic, PIA, de 16 A tetrapolar així com un

diferencial 40A/4p/300 mA.

La disposició de magnetotèrmics i interruptors diferencials ens ve detallada en el

plànol de l’esquema unifilar i en l’apartat de descripció tècnica del conjunt de la

instal·lació.

6.6.9. Conductors. canalitzacions.

Tots els conductors instal·lats seran del tipus RV 0.6/1 kV, format per fil de coure

electrolític aïllat mitjançant aleació especial de policlorur de vinil i farcit per donar-li forma

cilíndrica mitjançant goma vulcanitzada.

La coberta exterior serà de policlorur de vinil de color negre per a tenir una resistència

més elevada a grasses, dissolvents i elements externs, i no deixar passar els raigs

ultraviolats.

Les canalitzacions o sistema d’instal·lació del conductor es faran com a instal·lacions

sota terra o com a muntant interior dins de les columnes.

6.6.9.1. Instal·lació sota terra.

S’ha respectat per a les línies de distribució la secció mínima de 6 mm2 prescrita pel

reglament.

Tota la instal·lació soterrada està dintre tub corrugat de doble capa de polietilè del

tipus no propagador de la flama , amb resistència al xoc 9 i de diàmetre 90 mm.

La profunditat mínima del conductor és de 40 cm a voreres i zones sense tràfic rodat i

de 60 cm a calçades (o amb capa de formigó de gruix equivalent de protecció mecànica).

Es col·locarà una cinta de senyalització que adverteixi de l’existència de cables

d’enllumenat exterior, situat a una distància mínima del nivell del terra de 0,10 m i a 0,25

per sobre del tub.

En els creuaments de calçades, la canalització, a més d’entubada anirà formigonada i

s’instal·larà un tub de reserva.

6.6.10. Lluminàries

Les lluminàries seran dels tipus HSP-204 o similar. Aquestes lluminàries tenen un cos

amb armadura de fundició d’alumini, sistema de tancament per pla inclinat i entrada de


cables roscada a ¾” NPT. Reflector amb xapa d’alumini anoditzat. Tanca amb globus de

vidre borosilicat i junta de neoprè acabat color gris RAL 7035

Aquestes lluminàries aniran equipades amb una làmpada de 70 W de vapor de sodi

alta pressió (VSAP).

La protecció de les lluminàries és IP-66 i són de classe I.

6.6.11. Protecció de contactes indirectes

Aquesta protecció la realitzarem mitjançant la posta a terra de les masses i d’elements

metàl·lics accessibles i dispositius de tall d’intensitat de defecte, és a dir, interruptors

diferencials.

La màxima resistència de posta a terra serà tal que, al llarg de la vida de la instal·lació

i en qualsevol època de l’any, no es podran produir tensions de contacte majors de 24

volts, en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació,

No obstant això, tenint en compte que els diferencials tenen una sensibilitat de 300

mA i el valor que ens dóna el terra, estem molt per sota dels 24 volts de tensió de

seguretat admissibles.

La xarxa de posta a terra està composta per les següents parts:

- Elèctrode. Cada un d’aquests estarà format per una piqueta de posta a terra d’acer

courejat d’una alçada de 2 m. Es disposarà com a mínim d’un elèctrode de posta a terra

cada 5 suports de lluminàries i sempre en el primer i l’últim suport de cada línia.

- Línia d’enllaç amb terra. Estarà constituït per un conductor de coure de 16 mm2 de

secció unit a l’elèctrode, serà unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V i

recobriment de color verd-groc.

- Posta a terra. Consisteix en una caixa de PVC amb dos borns en el seu interior i un

tros de platina de coure que uneix els mateixos, de manera que pot efectuar-se la

connexió i desconnexió amb facilitat per portar a terme la mesura de la presa de terra.

Una dels borns s’unirà a la línia d’enllaç i l’altra a la línia principal. Es situarà a la base

del quadre de control i mesura.

- Línia principal de terres. Aquesta està formada per cable de coure de 35 mm2 de

secció. Enllaçarà el punt de posta a terra i els elèctrodes a través de les línies d’enllaç

amb el terra, formant un circuit equipotencial.

- Elements connectats a terra. Es connectaran a terra totes les màquines,

canalitzacions metàl·liques, armaris i caixes de connexió metàl·liques, armadures de les

lluminàries i preses de corrent.

Es comprovarà la continuïtat en les canalitzacions metàl·liques i es puntejaran en el cas

de no estar degudament connectades.

Igualment es connectaran a terra totes les parts metàl·liques que, tot i no formar part

pròpiament de la instal·lació elèctrica, estiguin a una distància que una persona pugui

accedir a elles i a una del circuit de la instal·lació elèctrica; Així, es tindrà especial cura

de les tanques perimetrals, les portes d’accés, ...


6.6.12. Protecció de contactes directes

Aquesta protecció s’aconsegueix mitjançant la protecció per mitjà de l’aïllament

envolvent de totes les parts metàl·liques de la instal·lació subjectes a tensió, de manera

que sigui impossible qualsevol contacte fortuït entre aquestes parts i les persones que el

manipulen.

No obstant això, els quadres disposen de pany amb clau, les columnes només són

accessibles amb l’ajuda d’una eina especial i les lluminàries estan a una alçada

inaccessible.

6.6.13. Càlcul de les línies elèctriques.

Pel càlcul de la intensitat que circularà en cada línia i de la seva corresponent caiguda

de tensió emprarem les següents fórmules.

En cas que la línia sigui monofàsica la intensitat serà:

VxCOS

PI

En el cas que els receptors siguin punts de llum, per làmpades d’incandescència

tindrem que:

V

PI

i per tubs de descàrrega tindrem que:

V

xPI

8.1

i la caiguda percentual de tensió serà:

En cas que la línia sigui trifàsica la intensitat serà de:

VxCOSx

PI

3

i la caiguda percentual de tensió serà:

Essent:

P-Potència a transportar, en Watts.

I-Intensitat, en Ampers.

V- Tensió, en Volts.

Cos

- Factor de potència

L – Longitud, en m.

K – Resistivitat

Cu = 56

Al = 35

KxSxVxV

xPxLxV

1002(%)

KxSxVxV

PxLxV

100(%)


La secció dels conductors emprats serà la suficient perquè la caiguda de tensió

percentual entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització sigui menor del 3 %

de la tensió nominal en l’origen de la instal·lació.

Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentades totes les lluminàries.

En el Document 1.2 – Annexos de la Memòria, a dintre de l’annex 1 (AN1) s’inclou a

l’aparatat 1.1 els càlculs de la part de l’ampliació de l’esmentada instal·lació.

6.6.14. Càlculs lumínics.

En el Document 1.2 – Annexos de la Memòria, a dintre de l’annex 1 (AN1) s’inclou a

l’apartat 1.2 els càlculs lumínics dels sector compresos en aquest projecte. En aquests

s’han realitzat els corresponents càlculs en la totalitat de la plaça i en la zona vial.

7 COMPLIMENT DE NORMATIVES

El projecte s’ajusta a les Normes subsidiàries de planejament de Verges i compleix

amb les normatives constructives que li són d’aplicació i que s’enumeren de manera no

exhaustiva en els apartats següents i en el Plec de condicions tècniques.

Tanmateix, es compleix amb les disposicions establertes en la Llei 20/91, de promoció

de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i el Decret 135/95 que desplega

l’esmentada Llei i en especial pel que fa a la disposició d’un itinerari adaptat, tal com es

pot apreciar en l’apartat següent d’aquesta memòria.

8 SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Tal com es descriu a l’article 4 de la Llei, els projectes d’urbanització i qualsevol altre

instrument de Planejament i Execució ha de garantir l’accessibilitat i utilització, amb

caràcter general, dels espais d’ús públic i observaran les determinacions i criteris bàsics

establerts en el títol II (Disposicions sobre el disseny i l’execució per a la supressió de

barreres arquitectòniques), capítol I (Barreres Arquitectòniques Urbanístiques).

La finalitat d’aquest apartat és demostrar que el Projecte d’arranjament de la plaça

Onze de Setembre i el seu entorn s’ajusta a les determinacions de la Llei 20/91, de 25 de

novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i del

Decret 135/95, de 24 de març de desplegament de la Llei.

8.1 Itineraris de vianants.

Els pendents dels carrers a tot l’àmbit tenen un pendent longitudinal inferior al

prescrit per la llei (8% màxim en trams de més de 10 metres. Annex II. Apartat 3.1 de la

Llei de Supressió de Barreres Arquitectòniques 135/95) i transversal del 2%.

L’amplada mínima lliure serà sempre superior als 140 cm necessaris pel creuament de

dos persones en que una d’elles utilitza cadira de rodes (Annex II. Apartat 2.1. Fig 6).

Els girs dels itineraris disposen d’un espai de maniobra i de radi de gir molt superior al

que la Llei especifica en L’Annex 2, Apartat 2.2.2. on es descriu la situació més

desfavorable amb un radi de 40 cm i una amplada de maniobra 105 cm.


8.2 Paviments.

Els paviments destinats al trànsit de vianants són durs, antilliscants i només tenen els

regruixos propis del raspallat del formigó.

Totes les tapes de registre de les diferents conduccions subterrànies es col·locaran al

mateix nivell que el paviment circumdant. Els forats de les reixes dels embornals són

quadrats.

Els escossells dels arbres situats en els itineraris de vianants s’ompliran de graves fins

el nivell de la vorera per tal que no creïn ressalts.

8.3 Guals.

Atès que es planteja un tipus de carrer a un únic nivell no és necessari la col·locació

de guals per a vianants.

8.4 Aparcaments.

En principi no es preveuen zones específiques per aparcament.

Si l’accés es produeix des de la banda destinada al trànsit rodat s’haurà de considerar

un espai de 80 cm per l’accés (1’70 amplada d’un cotxe gran i 70-75 cm mínim per usuaris

amb cadira de rodes). Si l’accés es produeix des del cota exclusiu de vianants, aquesta

acompleix totes les condicions descrites anteriorment en aspectes relacionats amb

itineraris de vianants.

8.5 Senyals verticals.

Els senyals de trànsit vertical, les columnes d’il·luminació, les papereres i els

escossells dels arbres s’han disposat de manera que no constitueixen cap obstacle pels

invidents ni pels usuaris de cadira de rodes.

No s’ha col·locat cap mena d’obstacle en tots els recorreguts de vianants.

No es preveu la instal·lació de semàfors.

8.6 Elements urbans diversos.

Les papereres tenen les característiques adients per la utilització de tota mena

d’usuaris.

No es preveu la instal·lació de cap altre element urbà.

8.7 Protecció i senyalització de les obres en la via pública.

Qualsevol tipus d’obra que es realitzi ha de ser senyalitzada i protegida mitjançant

barreres estables i continuats amb llums vermells que quedaran encesos durant tota la nit,

i es col·locaran els elements de manera que els invidents puguin detectar a temps

l’existència de l’obstacle. En cap cas es permetrà la substitució d’aquests barrats per

cordes, cables o similars.


9 ALTRA NORMATIVA VIGENT APLICABLE

S’adjunta relació de normativa i prescripcions aplicables que intervenen en la redacció

del projecte:

9.1 General

- LLEI 8/2007 DEL SUELO (BOE NÚM. 128 DE 29/05/2007).

- DECRET 305/2006 PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME.

- DECRET 1/2005 DE 26 DE JULIOL PEL QUAL S’APROVA EL TEXT REFÒS DE LA LLEI D’URBANISME.

- LLEI 2/2002 D’URBANISME (DOGC NÚM. 3600 DE 21/03/2002)

- LLEI 10/2004 DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 2/2002, DEL 14 DE MARÇ, D’URBANISME, PER AL FOMENT DE

L’HABITATGE ASSEQUIBLE, DE LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL I DE L’AUTONOMIA LOCAL. (DOGC NÚM.

4291 DE 30/12/2004)

- DECRET 287/2003 REGLAMENT PARCIAL DE LA LLEI 2/2002, DE 14 DE MARÇ, D’URBANISME. (DOGC

02/12/2003)

- DECRET 241/1994 SOBRE CONDICIONANTS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS EN ELS

EDIFICIS, COMPLEMENTARIS DE LA NBE-CPI/91 (DOGC NÚM. 1954 DE 30/09/1994, CORRECCIONS DOGC

núm. 2005 de 30/01/1995).

9.2 Vialitat

- ORDRE FOM/3460/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA NORMA 6.1-IC “SECCIONES DE

FIRME”, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS. (BOE NÚM. 297 DE 12/12/2003)

- ORDRE FOM/3459/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA NORMA 6.3-IC:

“REHABILITACIÓN DE FIRMES”, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS. (BOE NÚM. 297 DE 12/12/2003)

- ORDRE 27/12/1999, NORMA 3.1-IC. "TRAZADO, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS” (BOE NÚM. 28 DE

2/02/2000)

- ORDEN DE 14/05/1990 POR LA QUE SE APRUEBA LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS 5.2-IC “DRENAJE

SUPERFICIAL” (BOE 17/09/1990)

- UNE-EN-124 1995. DISPOSITIVOS DE CUBRIMIENTO Y DE CIERRE PER A ZONAS DE CIRCULACIÓN

UTILIZADAS POR PEATONES Y VEHÍCULOS. PRINCIPIOS DE CONSTRUCCIÓN, ENSAYOS DE TIPO, MARCADO,

CONTROL DE CALIDAD.

- ORDRE 2/07/1976, “PG-3/88, PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A OBRAS DE

CARRETERAS” (BOE NÚM. 162 I 175 DE 2/07/1976 I 7/07/1976 RESPECTIVAMENT).

POSTERIORS MODIFICACIONS:

ORDRE CIRCULAR 292/86 T, DE MAIG DE 1986

ORDRE MINISTERIAL 31/07/86 (BOE 5/09/86)

ORDRE CIRCULAR 293/86 T.

ORDRE CIRCULAR 294/87 T., DE 23/12/87.

ORDRE CIRCULAR 295/87 T

ORDRE MINISTERIAL DE 21/01/88 (BOE 3/02/88) SOBRE MODIFICACIÓ DE DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS. (MODIFICACIÓ PASA A DENOMINAR-SE PG-4)

ORDRE CIRCULAR 297/88 T., DE 29/03/88.

ORDRE CIRCULAR 299/89.

ORDRE MINISTERIAL DE 8/05/89 (BOE 18/05/89), MODIFICACIÓ DE DETERMINATS ARTICLES DEL PG.

ORDRE MINISTERIAL DE 18/09/89 (BOE 910/89)

ORDRE CIRCULAR 311/90 , DE 20 DE MARÇ.

ORDRE CIRCULAR 322/97, DE 24 DE FEBRER.


ORDRE CIRCULAR 325/97, DE 30/12/97.

ORDRE MINISTERIAL DE 27/10/99 PEL QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A CONGLOMERANTS HIDRÀULICS I LLIGANTS HIDROCARBONATS (BOE 22/1/2000).

ORDRE MINISTERIAL DE 28/10/1999 PEL QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A SENYALITZACIÓ, BALISSAMENT I SISTEMES DE CONTENCIÓ DE VEHICLES (BOE 28/01/2000).

ORDRE CIRCULAR 326/2000, DE 17 DE FEBRER.

ORDRE CIRCULAR 5/2001, DE 24 DE MAIG.

ORDRE MINISTERIAL FOM/475/2002, DE 13 DE FEBRER, PER LA QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A FORMIGONS I ACERS. (BOE 6/03/2002)

ORDRE MINISTERIAL FOM 1382/2002, DE 16 DE MAIG, PER LA QUE SE ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A LA CONSTRUCCIÓ D’EXPLANACIONS, DRENATGES I FONAMENTS (BOE, DE L’11 DE JULIOL).

ORDRE CIRCULAR 8/01.

ORDRE FOM/891/2004, DE L’1 DE MARÇ, PER LA QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS, RELATIUS A FERMS I PAVIMENTS.

- ORDENANÇA D’OBRES I D’INSTAL·LACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE

BARCELONA. (BOP NÚM. 122 DE 22/05/1991).

9.3 Xarxes de serveis

- DECRET 120/1992 DEL DEPARTAMENT D’INDÚSTRIA I ENERGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:

CARACTERÍSTIQUES QUE HAN DE COMPLIR LES PROTECCIONS A INSTAL·LAR ENTRE LES XARXES DELS

DIFERENTS SUBMINISTRAMENTS PÚBLICS QUE DISCORREN PEL SUBSÒL. (DOGC NÚM. 1606 DE

12/06/1992)

- DECRET 196/1992 DEL DEPARTAMENT D’INDÚSTRIA I ENERGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PEL

QUE ES MODIFICA L’APARTAT A) DEL PREÀMBUL I EL PUNT 1.2 DE L’ARTICLE 1 DEL DECRET 120/1992.

(DOGC NÚM. 1649 DE 25/09/1992)

- ORDENANÇA D’OBRES I D’INSTAL·LACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE

BARCELONA. (BOP NÚM. 122 DE 22/05/1991)

- ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LES COMPANYIES SUBMINISTRADORES DELS DIFERENTS SERVEIS.

- NORMES UNE DE MATERIALS, SISTEMES O MÈTODES DE COL·LOCACIÓ I CÀLCUL

9.3.1 Xarxa de sanejament

- DECRET 130/2003, DE 13 DE MAIG, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS DE

SANEJAMENT (DOGC NÚM. 3894 DE 29/05/2003)

- REÏAL DECRET-LLEI 11/1995, DE 28 DE DESEMBRE, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES APLICABLES AL

TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES. (BOE NÚM. 312 DE 20/12/1995)

- ORDRE 15/09/1986. “TUBERÍAS. PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A TUBERÍAS DE

SANEAMIENTO DE POBLACIONES”. (BOE NÚM. 228 DE 23/09/1986)

- REGLAMENT METROPOLITÀ D’ABOCAMENTS D’AIGÜES RESIDUALS. (ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA)

(BOPB NÚM. 128, DE 29/05/1997)

- ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DEL MUNICIPI DE BARCELONA. TÍTOL V: SANEJAMENT

D’AIGÜES RESIDUALS I PLUVIALS (BOPB NÚM. 143, DE 16/06/1999, CORRECCIÓ D’ERRADES BOP NÚM. 181

DE 30/07/1999)


9.3.2 Xarxa de proveïment d’aigua

- REIAL DECRET 606/2003, DE 23 DE MAIG DE 2003, MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE DOMINI PÚBLIC

HIDRÀULIC. (BOE 6/6/2003)

- DECRET LEGISLATIU 3/2003, DE 4 DE NOVEMBRE DE 2003, TEXT REFÓS LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D’AIGÜES

DE CATALUNYA (DOGC 21/11/2003)

- REAL DECRETO 140/2003, DE 7 DE FEBRER, POR EL QUE SE ESTABLECEN LOS CRITERIOS SANITARIOS DE

LA CALIDAD DEL AGUA I EL CONSUMO HUMANO (BOE 21/02/2003)

- REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2001 DE 20 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE

LA LEY DE AGUAS. (BOE 24/07/01)

- LLEI 6/1999, DE 12 DE JULIOL, D’ORDENACIÓ, GESTIÓ I TRIBUTACIÓ DE L’AIGUA. (DOGC 22/07/99)

- ORDRE 28/07/1974, S’APROVA EL “PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A TUBERÍAS DE

ABASTECIMIENTO DE AGUA (BOE NÚM. 236 I 237 DE 2/10/1974 I 3/10/1974 RESPECTIVAMENT)

- NORMA TECNOLÒGICA NTE-IFA/1976, “INSTALACIONES DE FONTANERÍA: ABASTECIMIENTO”

- NORMA TECNOLÒGICA NTE-IFR/1974, “INSTALACIONES DE FONTANERÍA: RIEGO”

- REGLAMENT GENERAL DEL SERVEI METROPOLITÀ D’ABASTAMENT DOMICILIARI D’AIGUA A L’ÀMBIT

METROPOLITÀ

9.3.3 Xarxa d’energia elèctrica / enllumenat

- LLEI 54/1997 DEL SECTOR ELÈCTRIC

- REAL DECRET 1955/2000, PEL QUE ES REGULEN LES ACTIVITATS DE TRANSPORT, DISTRIBUCIÓ

COMERCIALITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS D’ENERGIA ELÈCTRICA. (BOE NÚM. 310 DE 27/12/2000)

CORRECCIÓ D’ERRADES (BOE 13/03/2001)

- DECRET 329/2001, DE 4 DE DESEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE SUBMINISTRAMENT

ELÈCTRIC. (DOGC 18/12/2001)

- DECRET 3151/1968 “REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN”. (BOE NÚM. 311 DE

27/12/1968, CORRECCIÓ D’ERRORS BOE NÚM. 58 DE 8/03/1969

- R.D. 842/2002 POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO DE BAJA TENSIÓN. (BOE NÚM.

224 18/09/2002)

EN PARTICULAR:

ITC BT-06 REDES AÉREAS PER A DISTRIBUCIÓN EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-07 REDES SUBTERRÁNEAS PER A DISTRIBUCIÓN EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-08 SISTEMAS DE CONEXIÓN DEL NEUTRO Y DE LAS MASAS EN REDES DE DISTRIBUCIÓN

ITC-BT-09 INSTALACIONES DE ALUMBRADO EXTERIOR

ITC BT-10 PREVISIÓN DE CARGAS PER A SUMINISTROS EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-11 REDES DE DISTRIBUCIÓN DE ENERGÍA ELÉCTRICA. ACOMETIDAS

- REAL DECRET 3275/1982, “REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN

CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN” (BOE NÚM. 288 DE 1/12/1982, CORRECCIÓ

D’ERRORS BOE NÚM. 15 DE 18/01/83)

- ORDRE DE 6/07/1984, S’APROVA LES ”INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS ITC-MIE-RAT, DEL

REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y

CENTROS DE TRANSFORMACIÓN” (BOE NÚM. 183 DE 01/08/1984)

- RESOLUCIÓ 19/06/1984: “VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS CENTROS DE TRANSFORMACIÓN”. (BOE

NÚM. 152 DE 26/06/1984)

- ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE COMPANYIES SUBMINISTRADORES

- LLEI 6/2001, D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE L’ENLLUMENAT PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT (DOGC

12/06/2001)

- R.D. 842/2002 POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO DE BAJA TENSIÓN, ITC-BT-09

INSTALACIONES DE ALUMBRADO EXTERIOR. (BOE NÚM. 224 18/09/2002)


- NORMA TECNOLÒGICA NTE-IEE/1978. “INSTALACIONES DE ELECTRICIDAD: ALUMBRADO EXTERIOR”.

9.3.4 Xarxa de telecomunicacions

- ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LES COMPANYIES:

NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “REDES TELEFÓNICAS EN URBANIZACIONES Y POLÍGONOS INDUSTRIALES”.

NT-F1-003/1986 C.T.N.E. “CANALIZACIONES SUBTERRÁNEAS EN URBANIZACIONES Y POLÍGONOS INDUSTRIALES”.

ACUERDO UNESA - C.T.N.E. DEL 19 D’ABRIL DE 1976

- PLEC DE CONDICIONS DE LOCALRET

9.3.5 Xarxa de gas

- LLEI 34/1998 DEL SECTOR D’HIDROCARBURS (BOE 7/10/1998)

- DECRET 2913/1973 “REGLAMENTO GENERAL DEL SERVICIO PÚBLICO DE GASES COMBUSTIBLES” (BOE NÚM.

279 DE 21/11/1973 I MODIFICAT PER BOE 20/02/84)

- DECRET 1091/1975: COMPLEMENTARI ART. 27 (COMPETÈNCIES I OBLIGACIONS) (BOE NÚM. 121 DE

21/05/1975)

- ORDRE 18/11/1974 S’APROVA EL “REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS.

- ORDRE DE 26/10/1983 MODIFICA LA ORDRE DE 18/11/74, PER LA QUE S’APROVA EL “REGLAMENTO DE

REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS”. (BOE NÚM. 267 DE 8/11/1983)

MODIFICACIONS AL “REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS” QUE AFECTAN A SUS INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA (ITC)

ORDRE 9/03/1994 ES MODIFICA L’APARTAT 3.2.1 DE LA ITC-MIG 5.1 (BOE NÚM. 68 DE 21/03/1994)

ORDRE 29/05/1998 ES MODIFIQUEN LES ITC-MIG –R.7.1 I LA ITC-MIG –R.7.2 (BOE 11/06/1998)

- REAL DECRET 1085/1992, S’APROVA EL “REGLAMENTO DE LA ACTIVIDAD DE DISTRIBUCIÓN DE GASES

LICUADOS DEL PETRÓLEO” (BOE NÚM. 243 DE 9/10/92)

- ORDRE 29/01/1986, “REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES Y ALMACENAJE DE GASES LICUADOS DEL

PETRÓLEO EN DEPÓSITO FIJO” (BOE NÚM. 46 DE 22/02/1986 I CORRECCIÓ D’ERRORS BOE NÚM. 138 DE

10/06/1986)

9.4 Barreres urbanístiques

- LLEI 20/1991 DE PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT I DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES.

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS SOBRE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES URBANÍSTIQUES (DOGC NÚM. 1526 DE

4/12/1991)

- DECRET 135/1995 DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 20/1991, DE PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT I DE

SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES, I D’APROVACIÓ DEL CODI D’ACCESSIBILITAT. (CAPÍTOL 2:

DISPOSICIONS SOBRE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES URBANÍSTIQUES –BAU-) (DOGC NÚM. 2043 DE

28/04/1995)

9.5 Seguretat i higiene en el treball

- NORMAS PER A ILUMINACIÓN DE CENTROS DE TRABAJO O. 26/8/40 (BOE: 29/8/40)

- ANDAMIOS. REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO (Capítol VII) O. 31/1/40

(BOE: 3/2/40)

- ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO O. 9/3/71 (BOE: 16 i 17/3/71) Correcció

d'errors (BOE: 6/4/71)

- REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN O.

20/5/52 (BOE: 14 i 15/6/52) Modificació (BOE: 21/12/53) Complement (BOE: 1/10/66)


- OBLIGATORIEDAD DE LA INCLUSIÓN DE UN ESTUDIO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LOS

PROYECTOS DE EDIFICACIÓN Y OBRAS PUBLICAS R.D. 555/86 (BOE: 21/3/86) Modificació R.D. 84/90 (BOE:

25/1/91) Model de Llibre d'incidències (BOE: 13/10/86) Correcció d'errors (BOE: 31/10/86)

- ORDENANZA DE TRABAJO PER A LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA (Capítol

XVI) O. 28/8/70 (BOE: 5,7,8 i 9/9/70) Correcció d'errors (BOE: 17/10/70) Interpretació d'articles (BOE:

28/11/70 i 5/12/70)

- PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Llei 30/95 del 20 de novembre

- REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997 (BOE 27/1/97)

- DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997 del 14 de

abril

10 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS

L’Ajuntament de Verges disposa de la titularitat dels terrenys i, atès que no existeixen

noves afectacions, per a l’execució de les obres no és necessari efectuar cap expropiació ni

cap ocupació temporal.

11 TERMINI I PROGRAMACIÓ D'EXECUCIÓ DE LES OBRES

Per a la realització es preveu un termini de ... mesos, d’acord amb els programes

següents:

CARRER MAJOR

CAPÍTOL

MES 1 MES 2 MES 3 MES 4

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

1 Enderrocs i moviment de

terres

2 Sanejament 3 Xarxa d’aigua 4 Xarxa elèctrica 5 Xarxa telefònica 6 Enllumenat 7 Paviments 8 Seguretat i salut

12 TERMINI DE GARANTIA

Atesa les característiques de les obres es considera que el termini de garantia mínim

d’un any establert a la Llei de contractes del sector públic és suficient.

13 REVISIÓ DE PREUS

Atès el reduït termini d’execució no s’aplicarà cap clàusula de revisió de preus.


14 SEGURETAT I SALUT

El projecte incorpora l’annex corresponent a l’estudi de seguretat i salut necessari per

dur a bon fi l’execució de les obres d’acord amb la legislació sectorial corresponent.

15 CONTROL DE QUALITAT

El projecte incorpora l’annex corresponent al Pla de Control de Qualitat necessari per

dur a bon fi l’execució de les obres d’urbanització. En aquest Pla s’especifiquen i descriuen

els assaigs i anàlisi de materials que el Contractista haurà d’efectuar en el laboratori oficial

que la Direcció d’Obra estimi oportú.

D’acord amb l’art. 145 del Reglament general de la Llei de contractes de les

Administracions públiques, es proposa que el plec de clàusules administratives prevegi que

el contractista destini, a càrrec seu, un 1% del pressupost del projecte al control de

qualitat que determini la direcció facultativa de les obres.

16 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

D’acord amb la disposició addicional sexta del Real Decret Llei 9/2008, de 28 de

novembre, no serà exigible la classificació en els contractes d’obres inferiors a 350.000 €.

17 PRECEPTES LEGALS.

Les determinacions que han de complimentar els projectes estan establertes en el

Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis

dels ens locals i la Llei de contractes del sector públic.

D’acord amb això manifestem:

Art. 8 ROAS.- Atès que les obres les executarà l’Ajuntament tenen la consideració d’obres locals.

Art.12 ROAS.- Les obres que contempla aquest projecte tenen la classificació d’obres de reforma o

gran reparació.

Art. 13 ROAS.- Les dues fases del projecte es refereixen a una obra completa, ja que són susceptible

de ser lliurades a l’ús general o al servei corresponent.

Art. 14 ROAS.- Cadascuna de les dues fases d’aquest projecte no admeten fraccionament i seran

executades en una única etapa i en base a aquest projecte.

Art. 15 ROAS.- Aquest projecte es redacta per la societat Font-Viñolas arquitectes S.L.P. amb la

col·laboració de l’arquitecte tècnic Constantí Bassets Sánchez i l’enginyer tècnic Gabriel Castelló i

Miró, amb la qual cosa es disposa de la titulació adequada per a la realització del present projecte.

Art.18 ROAS.- Els diferents documents que constitueixen el projecte s’han definit de manera que un

facultatiu competent diferent dels autors pugui dirigir, d’acord amb aquell, els treballs d’execució de

les obres.

Art. 19 ROAS.- L’eficàcia d’aquest projecte és indefinida a partir de la publicació en el BOP de la seva

aprovació definitiva. Malgrat això, quan prèviament a l’execució sobrevinguin circumstàncies que la

condicionin, el projecte aprovat haurà de ser sotmès als serveis propis de l’Ens, per a l’examen

tècnic i adaptació a aquells.


18 CONTINGUT DEL PROJECTE

El contingut documental dels projectes d’obres ordinàries s’estableix en l’article 24 i

següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i en l’article 107 de la

Llei de contractes del sector públic.

Aquest projecte conté tota la documentació exigida en aquests textos legals i que és la

següent:

- Memòria explicativa de les necessitats a satisfer i els factors de tot ordre que s’han

tingut en compte, que tindrà caràcter contractual.

- Plec de condicions tècniques particulars on es fa la descripció de les obres i se’n regula

la seva execució.

- Un pressupost amb l’expressió dels preus unitaris i els descompostos, els estats

d’amidaments i les dades precises per a la valoració de les obres.

- Plànols de conjunt i de detall de l’obra.

- Estudi de seguretat i salut.

- Documents addicionals que s’ha cregut necessari incloure en aquest projecte.

Aquest contingut genèric es desenvolupa en els documents següents:

DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA I ANNEXOS

1.1. -MEMÒRIA

1.2. -ANNEXOS

AN 1. Càlculs

1.1 Càlculs elèctrics.

1.2 Càlculs lumínics

AN 2. Estudi de seguretat i salut.

AN 3. Programa de gestió de residus

AN 4. Pla de Control de Qualitat

DOCUMENT NÚM. 2. PLÀNOLS

01. Situació

02. Emplaçament

03. Topografia

04. Reportatge fotogràfic

05. Pavimentació

06. Rasants

06.1. Rasants

06.2. Perfil longitudinal

07. Seguretat i Salut

08. Xarxa de Clavegueram

08.1. Planta general

08.2. Perfils longitudinals

08.3. Detalls constructius

09. Xarxa d’aigua

09.1. Existent

09.2. Proposta

09.3. Detalls

10. Xarxa de baixa tensió

10.1. Existent

10.2. Proposta

10.3. Detalls

11. Xarxa d’enllumenat

11.1. Existent

11.2. Proposta


11.3. Esquema

11.4. Detalls

11.5. Detalls

12. Xarxa de telecomunicacions

12.1. Existent

12.2. Proposta

12.3. Detalls

13. Secció constructiva transversal C/. Major

DOCUMENT NÚM. 3. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.1. –Plec de prescripcions tècniques generals.

3.1. –Plec de prescripcions tècniques particulars.

DOCUMENT NÚM. 4. AMIDAMENTS, PREUS I PRESSUPOST

4.1. –Preus generals: quadre de preus núm. 1, preus simples, preus auxiliars i preus

descompostos.

4.2. -Amidaments i pressupost per capítols i resum del pressupost.

19 PERMISSOS I AUTORITZACIONS

L’Ajuntament de Verges disposa de la titularitat dels terrenys i no estan afectades per

cap legislació sectorial, per la qual cosa per l’execució de les obres no serà necessària

l’obtenció de cap tipus d’autorització administrativa més que l’aprovació del projecte pel

mateix ajuntament.

Nogensmenys, les obres es localitzen dins el nucli medieval de Verges on existeix una

alta expectativa arqueològica, per la qual cosa es altament probable que la Comissió de

Patrimoni del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya condicioni l’execució

de les obres a la realització del seguiment arqueològic de tots els rebaixos, prèvia

autorització de la Direcció General.

Per aquest motiu, és recomanable que l’Ajuntament encarregui a una empresa

d’arqueologia un projecte d’intervenció arqueològica i que faci una petició de permís a la

Direcció General del Patrimoni Cultural.

20 ESTUDI GEOTÈCNIC

D’acord amb l’art. 124.3 del RDL 2/2000, cal dir que es tracta d’un projecte

d’arranjament d’un espai públic destinat a vial que ja té aquest ús des de fa molts anys

sense que s’hagi apreciat cap tipus de patologia en el subsòl, per la qual cosa es pot

afirmar que l’estudi geotècnic resulta incompatible amb la naturalesa de l’obra.

21 ÒRGAN PROMOTOR

L’ajuntament de Verges, en funció de les competències que ostenta, és el promotor

del present projecte.

L’Ajuntament també s’encarregarà de la contractació de les obres i de la seva

execució, sota la direcció dels tècnics que consideri convenients.


22 PREVISIÓ DE MA D’OBRA.

D’acord amb la descomposició de preus que conté el document núm. 4, apartat 4.2,

corresponent a amidaments, preus i pressupost, es preveu un total de deu persones a

ocupar en l’execució de l’obra per l’empresa adjudicatària.

23 PRESSUPOST

Carrer Major

El pressupost d’execució material és de 120.133,21 € i el pressupost d’execució per

contracte amb IVA 16% (Gastos generals 13% + benefici industrial 6%) és de CENT

SEIXANTA-CINC MIL VUIT-CENTS TRENTA-UN EUROS AMB VUITANT-VUIT CÈNTIMS

(165.831,88€)

Girona, Maig de 2010

Jordi Font / Jaume Viñolas, arqtes.

FONT-VIÑOLAS ARQUITECTES S.L.P.

Annex 1. –Càlculs AN 1.1 Càlculs elèctrics AN 1.2 Càlculs lumínics

Annex 2. –Projecte de seguretat i salut. Annex 3. –Programa de gestió de residus. Annex 4. –Pla de Control de Qualitat

DOCUMENT 1.2. –ANNEXOS A LA MEMÒRIA

Annex 1. –Càlculs AN 1.1 Càlculs elèctrics AN 1.2 Càlculs lumínics Annex 2. –Projecte de seguretat i salut. Annex 3. –Programa de gestió de residus Annex 4. –Pla de Control de Qualitat

Annex 1 – Càlculs

Annex 1 – AN 1.1 Càlculs elèctrics

LÍNIA 6

TRAM LLUMS POTENCIA SIMULTAN. POT. TOTAL FAC.POT. AMPERS METRES SECCIO CdT

LINIA 6

Sector A Q -6.1 13 70 1,8 1.638 0,85 2,93 10 4 x 6 0,01

6.1-6.2 12 70 1,8 1.512 0,85 2,70 13 4 x 6 0,02

6.2-6.3 11 70 1,8 1.386 0,85 2,48 11 4 x 6 0,01

6.3-6.4 10 70 1,8 1.260 0,85 2,25 12 4 x 6 0,01 , , , ,

PARCIAL 0,05

Sector B 6.4-6.5 2 70 1,8 252 0,85 0,45 13 4 x 6 0,00

6 5 6 6 1 70 1 8 126 0 85 0 23 12 4 6 0 006.5-6.6 1 70 1,8 126 0,85 0,23 12 4 x 6 0,00

PARCIAL 0,00

Sector C 6.4 -6.7 7 70 1,8 882 0,85 1,58 16 4 x 6 0,01

6.7-6.8 6 70 1,8 756 0,85 1,35 12 4 x 6 0,01

6.8-6.9 5 70 1,8 630 0,85 1,13 13 4 x 6 0,01

PARCIAL 0,02

Sector D 6.9-6.10 2 70 1,8 252 0,85 0,45 12 4 x 6 0,00

6.10-6.11 1 70 1,8 126 0,85 0,23 17 4 x 6 0,00

PARCIAL 0 00PARCIAL 0,00

Sector E 6.9-6.12 2 70 1,8 252 0,85 0,45 15 4 x 6 0,00

6.12-6.13 1 70 1,8 126 0,85 0,23 25 4 x 6 0,00

PARCIAL 0 01PARCIAL 0,01

CAIGUDES DE TENSIÓ

LÍNIA 6

A+B 0,06 Volts 0,015 %

A+C+D 0,08 Volts 0,021 %

A+C+E 0,08 Volts 0,022 %

Annex 1 – AN 1.2 Càlculs lumínics

VERGESNotes Instal.lació :

Client:

Codi Projecte:

Data: 13/07/2009

Notes:

Lluminària HSP-204 Vsap. 70W/E

Interd. 12mts

Distrib. Unilateral

Nom Projectista:

Direcció:

Tel.-Fax:

Observacions:

LUMCAL-WIN V2 www.carandini.com Pàgina 1

VERGES 13/07/2009

1.1 Informació Àrea

Superfície Dimensions Àngle[°] Color Coeficient Il.lum.Mitja Luminància Mitja

[m] Reflexió [lux] [cd/m²]

Calzada A 24.00x5.50 Pla RGB=128,64,64 R3 7.01% 20 1.2

Dimensions Paral.lelepípede que inclou l'Àrea [m]: 24.00x5.50x0.00

Dades de la Instal.lació (Arxiu de Lluminàries)

Nom Fila X 1er Pal Y 1er Pal h Pal Núm. Interd. Dim.Braç Incl.Llum. Rot.Braç Incl.Lat. Fact.Cons. Cod Flux Ref.

[m] (XP) [m] (YP) [m] (H) Pals [m] (D) [m] (L) [°] (RY) [°] (RZ) [°] (RX) [%] Llum. [lm]

Fila A 0.00 0.00 4.50 --- 12.00 0.50 0 90 0 80.00 435.371 6500 A

1.2 Paràmetres de Qualitat de la Instal.lació

Superfície Resultats Mig Mínim Màxim Mín/Mig Mín/Màx Mig/Màx

Pla de Treball (h=0.00 m) Il.luminància Horitzontal (E) 20 lux 7 lux 57 lux 0.35 0.12 0.34

Calzada A Il.luminància Horitzontal (E) 20 lux 7 lux 57 lux 0.37 0.13 0.35

Calzada A Luminància (L) 1.2 cd/m² 0.4 cd/m² 3.4 cd/m² 0.32 0.11 0.36

Tipus Càlcul Sóls Dir. + Equip

Confort Visual

Nom del Tram Ample Tram i1 i2 Pt.Càlc.Y TaulaR Coef.Refl. Observador x Observador y Luminància Increment d' Uniformitat

[m] (W) [m] [m] Factor q0 Absolut [m] Absolut [m] de Vel [cd/m²] Umbral [%] Longitudinal

Calzada A 5.50 0.00 5.50 6 R3 7.01 -60.00 1.38 1.05 48.01 0.47


VERGES 13/07/2009

Contaminació Lluminosa

Relació Mitja - Rn - Intensitat Màxima

0.12 % 253 cd/klm


VERGES 13/07/2009

2.1 Vista 2D Pla Treball i Retícula de Càlcul

Escala 1/200

0.00 2.00 4.00 6.00 8.00 10.00 12.00 14.00 16.00 18.00 20.00 22.00 24.00

0.00

2.00

4.00

6.00

A A A A A A A A

(1)


VERGES 13/07/2009

2.2 Vista 2D en Planta

Escala 1/200

0.00 2.00 4.00 6.00 8.00 10.00 12.00 14.00 16.00 18.00 20.00 22.00 24.00

0.00

2.00

4.00

6.00

L-1 L-2 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7 L-8

O


VERGES 13/07/2009

2.3 Vista Lateral

Escala 1/50

0.00 0.50 1.00 1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00 5.50 6.00

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

4.50

5.00

5.50

6.00

L-1L-2L-3L-4L-5L-6L-7L-8

O


VERGES 13/07/2009

2.4 Vista Frontal

Escala 1/200

0.00 2.00 4.00 6.00 8.00 10.00 12.00 14.00 16.00 18.00 20.00 22.00 24.00

0.00

2.00

4.00

6.00

L-1 L-2 L-3 L-4 L-5 L-6 L-7 L-8

O


VERGES 13/07/2009

3.1 Informació Lluminàries/Assaigs

Ref. Línies Nom Lluminària Codi Lluminària Lluminàries Ref.Làmp. Làmpades

(Nom Assaig ) (Codi Assaig ) N. N.

A HS - HSP HSP-204 Vsap 70 W/T 435.371 8 LMP-A 1

(HSP-204 Vsap-70W/T) (GMI-5347)

3.2 Informació Làmpades

Ref.Làmp. Tipus Codi Flux Potència Color N.

[lm] [W] [°K]

LMP-A Vsap-70 W/TS Vsap-70 W/T-S 6500 70 2000 8

3.3 Taula Resum Lluminàries

Ref. Llum. On Posició Lluminàries Rotació Lluminàries Codi Lluminària Factor Codi Làmpada Flux

X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] Cons. [lm]

A 1 X -12.00;0.50;4.50 0;0;-90 435.371 0.80 Vsap-70 W/T-S 1*6500

2 X 0.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

3 X 12.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

4 X 24.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

5 X 36.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

6 X 48.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

7 X 60.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

8 X 72.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.80

3.4 Taula Resum Enfocaments

Torre Fila Columna Ref. On Posició Lluminàries Rotació Lluminàries Enfocaments R.Eix Factor Ref.

2D X[m] Y[m] Z[m] X[°] Y[°] Z[°] X[m] Y[m] Z[m] [°] Cons.

L-1 X -12.00;0.50;4.50 0;0;-90 -12.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-2 X 0.00;0.50;4.50 0;0;-90 0.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-3 X 12.00;0.50;4.50 0;0;-90 12.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-4 X 24.00;0.50;4.50 0;0;-90 24.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-5 X 36.00;0.50;4.50 0;0;-90 36.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-6 X 48.00;0.50;4.50 0;0;-90 48.00;0.50;0.00 -90 0.80 A

L-7 X 60.00;0.50;4.50 0;0;-90 60.00;0.50;0.00 -180 0.80 A

L-8 X 72.00;0.50;4.50 0;0;-90 72.00;0.50;0.00 -90 0.80 A


VERGES 13/07/2009

4.1 Valors d'Il.luminància Horitzontal sobre Pla de Treball

O (x:0.00 y:0.00 z:0.00) Resultats Mig Mínim Màxim Mín/Mig Mín/Màx Mig/Màx

DX:1.33 DY:0.46 Il.luminància Horitzontal (E) 20 lux 7 lux 57 lux 0.35 0.12 0.34


Escala 1/200

0.00 2.00 4.00 6.00 8.00 10.00 12.00 14.00 16.00 18.00 20.00 22.00 24.00

0.00

2.00

4.00

6.00

21 55 21 11 10 11 21 55 21 21 55 21 11 10 11 21 55 21

29 53 21 11 10 11 21 53 29 29 53 21 11 10 11 21 53 29

57 42 17 11 10 11 17 42 57 57 42 17 11 10 11 17 42 57

39 24 13 10 9 10 13 24 39 39 24 13 10 9 10 13 24 39

18 14 10 9 8 9 10 14 18 18 14 10 9 8 9 10 14 18

10 9 8 8 7 8 8 9 11 11 9 8 8 7 8 8 9 11

No tots els punts de mesura són visibles


VERGES 13/07/2009

4.2 Corbes Isolux sobre:Pla de Treball_1

O (x:0.00 y:0.00 z:0.00) Resultats Mig Mínim Màxim Mín/Mig Mín/Màx Mig/Màx

DX:1.33 DY:0.46 Il.luminància Horitzontal (E) 20 lux 7 lux 57 lux 0.35 0.12 0.34


X

Y

0.00 2.00 4.00 6.00 8.00 10.00 12.00 14.00 16.00 18.00 20.00 22.00 24.00

0.00

2.00

4.00

x

y

z

9

9

910

10

1011

11

1112

12

1216 16

20242830354045

Escala 1/200


VERGES 13/07/2009

5.1 Imatge: VERGES


VERGES 13/07/2009

Informació General 1

1. Dades Projecte

1.1 Informació Àrea 21.2 Paràmetres de Qualitat de la Instal.lació 2

2. Vistes Projecte

2.1 Vista 2D Pla Treball i Retícula de Càlcul 42.2 Vista 2D en Planta 52.3 Vista Lateral 62.4 Vista Frontal 7

3. Dades Lluminàries

3.1 Informació Lluminàries/Assaigs 83.2 Informació Làmpades 83.3 Taula Resum Lluminàries 83.4 Taula Resum Enfocaments 8

4. Taula Resultats

4.1 Valors d'Il.luminància Horitzontal sobre Pla de Treball 94.2 Corbes Isolux sobre:Pla de Treball_1 10

5. Imatges

5.1 Imatge: VERGES 11

LUMCAL-WIN V2 www.carandini.com

CL-07003

C. & G. CARANDINI, S.A., certifica que la lIuminaria HSP-204, composta

per una armadura de fosa d'alumini, amb reflector de xapa d'alumini anoditzat i

segellat, globus de vidre de borosilicat i reixa de protecció, equipada amb

lampada de Vapor de sodi alta pressió de 70W, té una emissió Iluminosa per

damunt de I'horitzontal (FHS¡nst) del 0.19 % del total del flux sortint de la

lIuminaria, quan aquesta esta instal.lada a una orientació zenital de 00,

conforme als assaigs fotométrics realitzats en el nostre laboratori, codis

401-5347 i 401-5348.

El valor obtingut permet c1assificarla com a apta per a ZONA E1 (horaris

normal i nocturn), segons el Reglament de desenvolupament de la L1ei6/2001,

de 31 de maig, d'ordenació ambiental de I'enllumenament per a la protecció del

medi nocturn (Decret 82/2005, de 3 de maig).

Barcelona, 15 de Gener de 2007.

Jaum

Annex 1. –Càlculs AN 1.1 Càlculs elèctrics

AN 1.2 Càlculs lumínics Annex 2. –Projecte de seguretat i salut Annex 3. –Programa de gestió de residus. Annex 4. –Pla de Control de Qualitat

Annex 2 – Projecte de Seguretat i Salut

PROJECTE D’ARRANJAMENT DEL C/MAJOR DE VERGES 1.2 ANNEXOS A LA MEMÒRIA ANNEX 2: Projecte de seguretat i salut

AN 2 1

AN2 ANNEX 2: PROJECTE SEGURETAT I SALUT

Í N D E X

AN2 1. -MEMORIA

01.1. -OBJECTE D’AQUEST ESTUDI.

01.2. -CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

01.2.1 Descripció de I'obra i situació.

01.2.2 Pressupost, termini d'execució i m'a d'obra.

01.2.3 Interferències i serveis afectats.

01.2.4 Unitats constructivas que composen I'obra.

01.3. -RISCS

01.3.1 Riscs professionals

01.3.2 Riscs de danys a tercers

01.4. -PREVISIÓ DE RISCS PROFESSIONALS

01.4.1 Proteccions individuals.

01.4.2 Proteccions col·lectives.

01.4.3 Formació

01.4.4 Medecina preventiva i primers auxilis.

01.4.5 Normes b'asiques de seguretat.

01.5. -PROTECCIÓ DE RISCS DE DANYS A TERCERS.

01.6. -PLA DE SEGURETAT I SALUT

AN2 02. -PLEC DE CONDICIONS

02.01. -DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIO.

02.02. -PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

02.03. -CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

02.04. -EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

02.05. -SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVES

02.06. -SERVEIS DE PROTECCIÓ

02.07. -COMITÉ DE SEGURETAT I SALUT

02.08. -ISTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

02.09. -CONDICIONS ECONÒMIQUES

02.10. -AVÍS PREVI

02.11. -PLA DE SEGURETAT I SALUT

02.12. -LLIBRE D’INCIDÈNCIES

AN2 03. DETALLS


AN 2 2

AN2 ANNEX 2: PROJECTE SEGURETAT I SALUT

AN2 01. MEMÒRIA

01. 1. Objecte d'aquest estudi

Aquest Estudi de Seguretat i salut estableix, durant la construcció de les obres

definides al "Projecte d'arranjament del C/. Major”, les previsions respecte a

prevenció de riscs d'accidents i malalties professionals, així com els derivats dels

treballs de reparació, conservació, entreteniment i manteniment, i les instal-lacions

preceptivas d'higiene i benestar dels treballadors, d’acord amb el R.D.1627/1997, i

en concret dona compliment a l’article 4.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per portar a

terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscs professionals,

facilitant el seu desenvolupament, sota el control de la Direcció Facultativa.

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció

preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley

31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra.

01. 2. Característiques de l'obra

2.1. Descripció de l’obra i situació.

La obra comprèn l’arranjament del C/. Major de Verges.

És objecte d'aquest projecte totes aquelles obres relativas a :

- Enderroc de la pavimentació i elements existents.

- Moviment de terres de la zona objecte del projecte segons les directrius del

mateix.

- Pavimentació dels vials i de la plaça, així com totes aquelles unitats de caràcter

complementari com execució de voreres, cunetes o murets, etc., que resultin

necessaris.

- Substitució de les canonades d’aigua potable.

- Construcció de la xarxa d’aigües plujanes.

- Trenat de les xarxes de baixa i telefonia i soterrament dels creuaments.

- Col·locació de l’enllumenat.

2.2. Pressupost, termini d’execució i mà d'obra

- El preesupost (IVA inclós 16%) és de 165.831,88 €.

- Termini d'execució és de quatre mesos.

- Personal previst. Es preveu un nombre de persones màxim de 10 obrers.

2.3. Interferències i serveis afectats

La xarxa de baixa tensió és aèrea, amb la qual cosa no es preveu trobar aquest

servei soterrat.

2.4. Unitats constructives que composen l'obra

- Desviaments provisionals

- Demolicions i moviments de terres.

- Clavegueram i infrastructures de calçada

- Implantació de serveis.

- bases granulars.

- Estructures de formigó.

- Pavimentació


AN 2 3

- Senyalització horitzontal 1 vertical.

01. 3. Riscs

3.1. Riscs professionals.

3.1.1. En moviment de terres i enderrocs

- Atropellaments per maquinària i vehicles.

- Atrapades.

- Caigudes a diferents nivell.

- Desprendiments

- Interferència amb línies d'alta tensió.

- Pols.

- Soroll.

- Cops i talls

3.1.2. En sub-bases, bases i pavimentació definitiva.


- Atrapades per maquinaria i vehicles.

- Col·lisions i bolcades.

- Interferència amb línies d'alta tensió.

- Per utilització de productos bituminosos.

- Esquitxades.

- Pols.

- Soroll.

3.1.3. En acabats, senyalització i recobriment vegetal


- Atrapades

- Col·lisions i bolcades.

- Caigudes d'altura.

- Caigudes d'objectes.

- Talls i cops.

- Cops contra objectes.

- Caigudes a diferent nivell.

- Ferides punxants en peus i mans.

- Interferències amb l'estesa eléctrica

- Esquitxades de formigó en els ulls.

- Erosions i contusions en la manipulació

- Atropellaments per maquinària

- Atrapades per maquinària

- Ferides per m'aquines talladores.

3.2. Riscs de danys a tercers.

Produïts per la circulació de persones atès que es tracta d’un àmbit consolidat,

habitat i amb l’accés al col·legi públic.

01. 4. Prevenció de riscs professionals

4.1. Proteccions individuals

- Cascs per a totes les persones que participen en l'obra inclosos els visitants.

- Guants d'ús general

- Guants de goma

- Guants de soldador

- Guants dielèctrlcs

- Botes d'aigua

- Botes de seguretat de lona

- Botes de seguretat de cuir

- Botes dielèctriques.


AN 2 4

- Granotes o bussos: es tindrà en compte les reposicions al llarg de I'obra,

segons Conveni

- Col-lectiu provincial.

- Vestits d'aigua

- Ulleres contra impactes i la pols.

- Ulleres per a "oxicorte".

- Pantalla de soldador.

- Màscares contra la pols

- Protectors auditius

- Polaines de soldador

- Mandils de soldador

- Armilles reflectants.

4.2. Proteccions col.lectives

- Pòrtics protectors de línees elèctriques.

- Tanques de limitació i protecció tipus New Jersey

- Senyals de trànsit

- Senyals de seguretat

- Cinta d'abalisament

- Límits de desplajament de vehlcles

- Jalons de senyalització

- Balisament lluminós

- Extintors

- Interruptors diferencials

- Presa de terra

- Vàlvules antiretrocés

- Regs

4.3. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de

treball i els riscs que aquests poden comportar, juntament amb les mesures de

seguretat que hauran d'utilitzar.

Escollint al personal mes qualificat, s'impartiran cursets de socorrisme i primers

auxilis, de manera que tots els traballadors disposin d'algun socorrista.

4.4. Medecina preventiva i primers auxilis

- Farmacioles.

Es disposarà d'una farmaciola amb material especificas en 1"Ordenança

General de Seguretat i salut.

- Assistencia a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra de l'emplaçament dels diferents Centres Mèdics.

(Serveis propis, Mútuas Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc.) on

s'haurà de traslladar als accidentats per al mes ràpit i efectiu tractament.

Es molt convenient disposar a l'obra, i en lloc ben visible, d'un llistat amb els

telèfons i direccions dels Centres assignats per a urgències, ambulàncies,

taxis. etc. per garantir un ràpit trasllat dels possibles accidentats als Centres

d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un

reconeixement mèdic previ al treball, i es repetirà en el preríode d'un any.

S'analitzar'a l'aigua destinada al consum dels treballadors per garantir la seva

potabilitat si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

4.5. Normes bàsiques de seguretat


AN 2 5

Les maniobres de les màquines es realitzaran sense interferències entre les

mateixes.

-Es prohibeix la permanència de personal de l'obra dins el radi d’acció de la

maquinària.

-Es senyalitzaran voreres de l'excavació i es faran respectar les distancias

mínimes de seguretat.

-Es col.locaran senyals per a avisar als vianants i trànsit rodat a les entrades i

sortides de transport pesat i maquinaria.

-Establiment ordenat de zones de pas, amuntegaments de material i zones de

treball.

-Establiment de mitjans adequats al sistema de fonaments.

-Cura de les rampes per pas de camions establint amplades i talussos

necesaris.

-Correcta subjecció d'elements a moure, armadures, encofrats, etc.

-Les eïnes de mà es portaran agafades amb mosquetó, per evitar la seva

caiguda.

-Es compliran fidelment les normes de desencofrat, etc.

-Eliminació de les puntes a la fusta i correcte amuntegament de les mateixes.

-Correcte ús de la grua.

-Ús correcte de les màquines talladores de disc.

-Senyalització a les zones de treball.

-Col.locació de viseres resistents.

-Col.locació correcta de bestiments, bona estabilitat.

-Ventilació adequada de les zones de treball.

-Màquines elèctriques portàtils amb doble aïllament.

-Es col.locaran barracons prefabricats per les instal.lacions d'obra.

-Al treball es contemplara en tot moment l'estipulat a I'Ordenanga General de

seguretat i salut.

-Pel servei de neteja de les instal.lacions es responsabilitzarà a una persona, la

qual podrà alternar aquest treball amb altres propis de l'obra.

01. 5. Prevenció de riscs de danys a tercers

És senyalitzarà d'acord amb la normativa vigent els desviaments per a vehicles i per

als vianants, prenent les mesures mes adequades de seguretat que cada cas

requerelxi.

És senyalitzaà els accessos naturals a l'obra i es prohibirà el pas a tota persona

aliena a l'obra, col.locant en el seu cas les tanques necessàries.

01. 6. Pla de seguretat i salut

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, el

contractista elaborarà un pla de seguretat y salut i adaptarà aquest Estudi bàsic de

seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució.

Aquest Pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, per

la direcció facultativa.

El Pla de seguretat i salut, juntament amb la seva aprovació, s'enviarà a

l’Administració laboral que tingui competència en la matèria.


FONT-VIÑOLAS ARQUITECTES SLP.


AN 2 6

AN2 02. PLEC DE CONDICIONS

02.1. Disposicions legals d'aplicació

És obligatori el compliment de les disposicions contingudes a:

-Estatut dels Treballadors (Llei 8/80, de 10-03-80) (BOE, de 14-03-80).

-Ordenança general de seguretat i higiene en el treball. (OM, de 09-03-71), (BOE, de

16-03-71).

-Pla nacional de seguretat i higiene en el treball (OM, de 09-03-71), (BOE, de l'11-03-

71).

-Ordenança del treball de la Indústria siderometal·lúrgica (OM, de 29-07-70), (BOE, de

25-08-70).

-Homologació d'equips de protecció individual per a treballadors (OM, de 17-05-74),

(BOE, de 29-05-74), (Successives normes MT., 1 a 29).

-Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2441/61),

(BOE, de 07-12-61). Modificació del Reglament (Decret 3494/64) (BOE, de 06-11-64).

-Ordenança de treball de la indústria de la construcció, vidre i ceràmica (OM, de 28-08-

70), (BOE, de 25-08-70). Rectificació de l'Ordenança (BOE, de 17-10-70). Modificació

de l'Ordenança de 22-03-72 (BOE, de 31-03-72).

-Prohibició de la manipulació de sacs de més de 80 kg. (OM, de 02-06-71), (BOE, de

16-06-71).

-Reglament electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques complementàries.

(Decret 2413/73 20-09-73), (BOE, de 09-10-73).

-Reglament de línies aèries d'alta tensió (OM, de 28-11-68).

-Normes per a senyalització d'obres a les carreteres. (OM, de 14-03-60), ( BOE, de 23-

03-60).

-Norma de carreteres 8.3-I.C. Senyalització d'obres. Normes per a senyalització,

balisament, defensa, neteja i terminació d'obres. (OM de 31-08-87).

-Rètols a les obres (OM de 06-06-73), (BOE de 18-06-73).

-Senyalització de seguretat als centres de treball. (RD de 1403/86), (BOE de 08-07-

86).

-Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/95 de 08-11-95), (BOE de 10-11-95).

-Reglament dels serveis de prevenció. (RD 39/1997 de 17-01-97), (BOE de 31-01-97).

-Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (RD 1627/1997

de 24-10-97), (BOE de 25-10-97).

-Conveni col·lectiu provincial de la construcció.

02.2. Prescripcions generals de seguretat

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que

sigui lleu, i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la

contrata principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de

condicions de treball que han possibilitat l'accident.

A més dels tràmits establerts oficialment, passarà un informe a la direcció facultativa de

l'obra, on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal.

- Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.

- Dates límits de realització de les mesures preventives.

Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase

d’execució el dia següent al de l'accident com a molt tard.

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir

l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.

Per a qualsevol modificació futura en el Pla de seguretat i salut que fos necessari


AN 2 7

realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la

direcció facultativa.

L'acompliment de les prescripcions generals de seguretat no restringeixen la subjecció a

les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeixen

de complir-les.

El contractista controlarà els accessos a l'obra i serà responsable del manteniment en

condicions reglamentàries i de l'eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels

resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de

treball.

El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de

la totalitat del personal que intervé a l'obra.

En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a

les prestacions respectives.

El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de

manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra.

Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per

l'obra el casc de seguretat.

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de

fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en

garanteixi l'operativitat funcional preventiva.

Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels

motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s'instal·laran les piquetes de terra

necessàries.

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà

sempre l'electricista de l'obra.

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixot de les màquines en

funcionament.

02.3. Condicions dels mitjans de protecció

Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC)

tindran fixat un període de vida útil.

Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una

determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada

prevista o de la data de lliurament.

Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel

fabricant, seran reposades immediatament.

L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

02.4. Equips de protecció individual (epi)

Descrivim en aquest apartat la indumentària per a protecció personal que es fa servir

més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció

dels riscos més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector.

Casc

El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció.

Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de

la DG de Treball de 14-12-74, BOE núm. 312 de 30-12-74.

Les característiques principals són:

-Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a

1.000 V.

-Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g.

Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no

hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.


AN 2 8

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn

les peces interiors en contacte amb el cap.

Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents

mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús

de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària

MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31-01-80, BOE núm. 37 de 12-02-80.

Les característiques principals són:

-Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció

plantar).

-Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g.

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de

morter, les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució

de la DG de Treball de 03-12-81, BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.

Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades,

picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:

- cotó o punt: feines lleugeres

- cuir: manipulació en general

- làtex rugós: manipulació de peces que tallin

- lona: manipulació de fustes

Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la

Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06-05-77, BOE

núm. 158 de 04-07-77.

Per a feines en els quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants

homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball

de 28-07-75, BOE núm. 211 de 02-11-75.

Protectors auditius

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll

superior als 80 dB (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús

individual.

Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentaria

MT-2, Resolució de la DG de Treball de 28-01-75, BOE núm. 209 de 01-09-75.

Protectors de la vista

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum,

esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la

vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles.

Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la

Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14-06-78, BOE

núm. 196 de 17-08-78, i MT-17, Resolució de la DG de Treball de 28-06-78, BOE de

09-09-78.

Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del

tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu

provincial.

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals

(bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.

En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se'ls ha

de proveir de roba impermeable.

02.5. Sistemes de proteccions col·lectives (spc)

Descrivim en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a

funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona i/o


AN 2 9

objecte a protegir.

Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes des de més de 2

metres.

Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones

o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i tornapeu.

Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabata antilliscant. No es faran servir simultàniament per

dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar

moviments.

Tant la pujada com la baixada per l’escala de mà es farà sempre de cara a aquesta.

02.6. Serveis de prevenció

SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:

El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o

extern.

SERVEI MÈDIC:

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o

mancomunat.

Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom,

haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligatori, i són també obligatòries

les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

02.7. Comitè de seguretat i salut

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan el nombre de treballadors superi el

que preveu l'Ordenança laboral de la construcció o, si n’hi ha, el que disposi el conveni

col·lectiu provincial.

Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui coneixements

acreditats de primers auxilis, amb el vist-i-plau del servei mèdic. És interessant que

participi com a membre del Comitè de Seguretat i Salut.

El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i es reposarà immediatament el que

s'hagi consumit.

02.8. -Instal·lacions de salubritat i confort

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i

característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general

de seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i

ceràmica.

02.9. -Condicions econòmiques

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l’Estudi bàsic de

seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al de l'estat

d'amidaments del projecte d'execució.

02.10. -Avís previ

El promotor ha d’efectuar un avís a l’Autoritat laboral competent, abans de l’inici de les

obres.

L’avís previ és redactarà d’acord amb el disposat en l’annex III del RD 1627/1997, de

data 24-10-97.

02.11. -Pla de seguretat i salut

El contractista principal està obligat a redactar un Pla de seguretat i salut abans de


AN 2 10

l’inici de l'obra, en què s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant

aquest Estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució.

Aquest Pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial

decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les

alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta

d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent.

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el Pla de seguretat i salut, de

resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució

de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per

elaborar aquest Estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del tècnic autor

de l'Estudi bàsic de seguretat i salut.

02.12. -Llibre d'incidències

A l'obra hi haurà un llibre d’incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà

d'estar en poder del contractista o representant legal, i a disposició de la direcció

facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi

les anotacions que considerin oportunes perquè la direcció facultativa notifiqui a la

Inspecció de treball dins del termini de 24 hores.


FONT-VIÑOLAS ARQUITECTES SL.


AN 2 11

AN2 03. DETALLS

Senyals d’obligació


AN 2 12

Senyals de prohibicó


AN 2 13

Senyals d’advertència


AN 2 14

Senyals d’advertència


AN 2 15

Tanca perimetral


AN 2 16

Col·locació correcta de taps auditius


AN 2 17

Protectors oculars


AN 2 18

Posicions correctes


AN 2 19

Tanca mòvil


AN 2 20

PROJECTE D’ARRANJAMENT DEL C/MAJOR DE VERGES 1.2 ANNEXOS A LA MEMÒRIA ANNEX 3: Programa de gestió de residus

Annex 1. –Càlculs AN 1.1 Càlculs elèctrics AN 1.2 Càlculs lumínics Annex 2. –Projecte de seguretat i salut Annex 3. –Programa de gestió de residus. Annex 4. –Pla de Control de Qualitat

Annex 3 – Programa de Gestió de Residus


ÍNDEX

1 TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS .................................................... 1

2 RESIDUS PRINCIPALS ......................................................................... 1

3 ALTRES RESIDUS ................................................................................ 1

4 VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS .............................................................. 2

4.1 MARC LEGAL ................................................................................... 2

4.2 PROCÉS DE DESCONTRUCCIÓ ................................................................ 2

4.3 GESTIÓ DELS RESIDUS ....................................................................... 3

4.4 GESTIÓ DELS RESIDUS ....................................................................... 4

4.5 GESTORS DE RESIDUS ........................................................................ 5


AN3 1

1 Tipologia de residus generats

A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l’obra

d’arranjament de la plaça major de Verges, fase 1 i 2, i la seva classificació segons el

Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l’1 de gener de 2002. Amb el

nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han d’ésser

considerats com a perillosos (especials).

En el nou Catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de

la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests

no tenen per què coincidir.

El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir

cadascun dels residus (valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en

contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus, com és el cas de la seva

classificació.

2 Residus principals

Els principals residus de la present obra de demolició son els següents:

Terres

Roca

Formigó (canal, estructures, ...)

Mescles bituminoses

Cablejat elèctric

Restes vegetals

Maons

Fitosanitaris

Altres: fusta, vidre i plàstic

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents

grups:

(17) Residus de la construcció i demolició

17 01 Formigó, maons, teules i materials ceràmics

17 01 01 Formigó

17 01 02 Maons

17 01 03 Teules i materials ceràmics

17 02 Fusta, vidre i plàstic

17 02 01 Fusta

17 02 02 Vidre

17 02 03 Plàstic

17 03 Mescles bituminoses, quitrà d’hulla i altres productes enquitranats

17 03 02 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301

17 05 Terra (inclosa l’excavada de zones contaminades), pedres i llots de

drenatge

17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03

3 Altres residus

Durant les obres es poden generar residus:

(13) Residus d’olis i combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels

capítols 05, 12 i 19)


AN3 2

Es tracten de RESIDUS ESPECIALS, i com a tal hauran de tenir un tractament específic.

(06) Residus de processos químics inorgànics

06 13 Residus de processos químics inorgànics no especificats en cap altra

categoria.

06 13 01 Productes fitosanitaris inorgànics, conservants de la fusta i altres biocides.

4 Vies de gestió de residus

4.1 Marc legal

Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de

residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar

qualsevol impacte sobre l’entorn.

La gestió de residus es troba emmarcada legalment a nivell autonòmic per la Llei

6/1993, de 15 de Juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de

juny, així com la Llei 3/1998 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració

Ambiental. A nivell estatal es troba regulada per la Llei 10/1998 de 21 d’abril de residus,

desenvolupada reglamentàriament pel Real Decret 833/1998 de 20 de juliol i el Real

Decret 952/1997 de 20 de juny, en el que es desenvolupen les normes bàsiques sobre els

aspectes referits a les obligacions dels productors i gestors i a les operacions de gestió.

A nivell sectorial, la normativa aplicable és el Decret 201/1994, de 26 de juliol,

regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, modificat pel Decret 161/2001,

de 12 de juny, així com l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen

les operacions de valorització i eliminació dels residus i la llista europea de residus.

4.2 Procés de descontrucció

Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de

generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de desconstrucció. Com a procés de

desconstrucció s’entén el conjunt d’accions de desmantellament d’una construcció que fa

possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los

valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus,

cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos.

Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant

l’enderroc de paviments i altres elements i la desinstal·lació de xarxes en estesa aèria,

majoritàriament mitjançant disposició, la desconstrucció es realitzarà de tal manera que

els diversos components puguin separar-se fàcilment en l’origen, i ser disposats segons la

seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies degudament

impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa,

especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les

accions que es duran a terme per aconseguir aquesta separació són les següents:

Adequació de diferents superfícies o recipients per a la segregació correcta dels

residus

- Asfalt

- Formigó

- Terres, roca

- Material vegetal

- Cablejat

- Altres: vidre, fusta, plàstics.


AN3 3

Identificació mitjançant cartells de la ubicació dels diferents residus

- Codi d’identificació segons el Catàleg Europeu de Residus

- Nom, direcció i telèfon del titular dels residus

- Naturalesa dels riscs

Es realitzarà un control dels volums al final de l’obra i de la correcta gestió de tots ells.

A continuació es mostra, a tall d’exemple, un esquema de gestió de residus:

4.3 Gestió dels residus

Els objectius generals de l’aplicació d’un Programa de la Gestió de Residus consisteixen

principalment en:

Incidir en la cultura del personal de l’obra amb l’objectiu de millorar en la gestió dels

residus.

Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l’obra. En aquest

cas els objectius es centraran en la classificació en origen i la correcta gestió externa

dels residus.

Consultat el “Catàleg de Residus de Catalunya”, els residus generats en la present

obra es gestionen mitjançant els següents processos:

T 11- Disposició de residus inerts

- Formigó

- Vidres, plàstics

T 15- Disposició en dipòsit de terres i runes

- Formigó, maons

- Materials ceràmics

- Terres

- Paviments

- Derivats asfàltics i mescles de terra i asfalt

V 11- Reciclatge de paper i cartó

V 12- Reciclatge de plàstics

V-15 Reciclatge i recuperació de fustes

V 83- Compostatge

Zona d’emmagatzematge de

formigó i material ceràmic


metalls (acer laminat)


materials tòxics en diferents

dipòsits


fibrocimentZona d’acopi de terres

Contenidor per a plàstic per a

reciclar

Contenidor per a paper i cartró

per a reciclar

Contenidor per a fusta

per a reciclar

Contenidor de banals per

abocador


AN3 4

El seguiment es realitzarà documentalment i visual tal i com indiquen les normes

del Catàleg de Residus de Catalunya. Documentalment es comprovarà

mitjançant:

Fitxa d’acceptació (FA): Acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de

subscriure entre el productor o posseïdor del mateix i l’empresa gestora escollida.

Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de

residus al llarg del seu recorregut.

Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la

recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint

productors o posseïdors de residus.

Fitxa de destinació: Document normalitzat que té que subscriure el productor o

posseïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i que té com objecte el reconeixement

de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit

de l’ecologia.

Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del

residu, al productor o posseïdor del residu.

4.4 Gestió dels residus: residus perillosos

Els residus perillosos contenen substàncies tòxiques, inflamables, irritants,

cancerígenes o provoquen reaccions nocius en contacte amb altres materials. El

tractament d’aquests consisteix en la recuperació selectiva, a fi d’aïllar-los i facilitar el seu

tractament específic o la deposició controlada en abocadors especials, mitjançant el

transport i tractament adequat per gestor autoritzat.

D’entre els possibles residus generats a l’obra es consideraran inclosos en

aquesta categoria els següents:

Residus de productes utilitzats com dissolvents, així com els recipients que els

contenen.

Olis usats, restes d’olis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, així com

envasos que els contenen.

Barreges d’olis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de

manteniment de maquinaria i equips.

Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, així com els

recipients que els contenen.

Restes de resines, làtex, plastificants i coles, així com eles envasos que els contenen.

Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments mèdics a la zona d’obres.

A continuació s’indiquen les diverses possibilitats de gestió segons l’origen del

residu:

Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es

disposaran en bidons adequats i etiquetats segons es contempla en la legislació sobre

residus tòxics i perillosos i es concertarà amb una empresa gestora de residus degudament

autoritzada i homologada, la correcta gestió de la recollida, transport i tractament de

residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gestió d’olis residuals.

La Junta de Residus, desprès del corresponent concurs públic, ha fet concessionària a

l’empresa CATOR, S.A., la qual és encarregada en l’actualitat de la recollida, transport i

tractament dels olis usats que es generen a Catalunya.

Especial atenció a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser

gestionats de forma especial segons el CRC. S’hauran d’emmagatzemar en bidons


AN3 5

adequats per aquest us, donant especial atenció per evitar qualsevol abocament

especialment en trasvàs de recipients.

Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran específicament i

seran lliurats a gestor i transportista autoritzat i degudament acreditat. S’utilitzaran

envasos clarament identificables, diferents per a cada tipus de residu, amb tancament

hermètic i resistent a fi d’evitar fugues durant la seva manipulació.

En cas de que es produeixi l’abocament accidental d’aquest tipus de residus durant

la fase d’execució, l’empresa licitadora notificarà d’immediat del que s’ha produït als

organismes competents, executant les actuacions pertinents per tal de retirar els residus i

elements contaminats i procedir a la seva restitució.

En l’aplicació de la legislació vigent en l’etiqueta dels envasos o contenidors que

contenen residus perillosos figurarà:

- El codi d’identificació els residus

- El nom, direcció i telèfon del titular dels residus

- La data d’envasament

- La naturalesa dels rics que presenten els residus

Respecte als olis usats, mencionar la prohibició de realitzar qualsevol abocament en

aigües superficials, subterrànies, xarxes de clavegueram o sistemes d’evacuació d’aigües

residuals, prohibició que es fa extensible als residus derivats del tractament d’aquests olis

usats.

4.5 Gestors de residus

Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu destí serà a abocador

controlat o a planta de reciclatge. A continuació es proposen diversos gestors de residus

propers a l’àmbit d’actuació per gestionar els residus generats al llarg de l’obra.

Runes, terres i altres residus de la construcció

DIPÒSIT CONTROLAT D'ALBONS

INSTAL·LACIÓ

Estat

en Servei

Tipus de residu

gestionat

Runes

Adreça física

FINQUES OLIVAR DE LA

PEDRERA

17136 ALBONS

Telèfon

972396152

Fax

a/e

Web

DADES DEL TITULAR DE LA INSTAL·LACIÓ

Nom del titular

DIPOSIT DE RUNA TERRA NEGRA, SL

Adreça Telèfon

C/ PUJADA CREU DE PALAU 2,2N,4A 972396152

GIRONA (17003)

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA CRISTINA D'ARO

INSTAL·LACIÓ


AN3 6

Estat

en Servei

Tipus de residu

gestionat

Runes

Adreça física

MAS PATXOT

17246 SANTA

CRISTINA D'ARO

Telèfon

972837964

Fax

972838248

a/e

Web

www.gestoraderunes.com


Nom del titular

GESTORA DE RUNES DE SOLIUS, S.L.

Adreça Telèfon

TRAV. DE GRACIA 56,1R,4A 934147488

BARCELONA (08006)

PLANTA DE RECICLATGE DE REGENCÓS

INSTAL·LACIÓ

Estat

en Servei

Tipus de residu

gestionat

Runes

Adreça física

POL. IND. 2 PARATGE

BRUGUERA,PARC.77,SUBPARC.11

S/N

17254 REGENCÓS

Telèfon

972300520

Fax

a/e

Web


Nom del titular

PERE GIRALT SAGRERA, S.A.

Adreça Telèfon

C/ ESCLANYA 65 972300520

PALAFRUGELL (17200)


FONT-VIÑOLAS ARQUITECTES S.L.P.

http://www.gestoraderunes.com/


AN3 7

PROJECTE D’ARRANJAMENT DEL C/MAJOR DE VERGES 1.2 ANNEXOS A LA MEMÒRIA ANNEX 4: Pla de Control de Qualitat

AN4 1

Annex 1. –Càlculs AN 1.1 Càlculs elèctrics AN 1.2 Càlculs lumínics Annex 2. –Projecte de seguretat i salut Annex 3. –Programa de gestió de residus. Annex 4. –Pla de Control de Qualitat

Annex 4 – Pla de Control de Qualitat


AN4 2


AN4 3

ANNEX 4 – PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Introducció: Organització del plec de Control de Qualitat.

Aquest Plec de Criteris de Control de Qualitat té la finalitat de complementar el contingut del Plec de Condicions Tècniques Particulars (P.C.T.P.) en el que fa referència als procediments a seguir en obra per tal de verificar el compliment del que allà s’estableix. En cas de contradiccions entre el contingut d’ambdós documents prevaldrà el que decideixi la DO (o direcció d’execució) davant de

cada circumstància. El caràcter específic del tema que es tracta, el Control de Qualitat, ha permès pensar amb

una organització de la informació més adaptada a la finalitat que es persegueix, fruit de la qual apareix el concepte d’ÀMBIT DE CONTROL, unitat bàsica o capítol d’agrupament dels criteris de control.

Conceptualment, un Àmbit de Control (AC) està format per un material que s’utilitza en un cert tipus d’element d’obra destí (nucli de terraplè, fonaments estructurals, etc.). Aquesta relació

material-element és la que permet agrupar amb més claredat la relació d’operacions de control a realitzar, la intensitat del control (freqüències), les seves especificacions i les condicions d’acceptació o rebuig. En cada Àmbit de Control es distingeixen dos TIPUS DE CONTROL: Control de Materials: característiques químiques, físiques, geomètriques o mecàniques del

material que s’ha d’utilitzar en l’element d’obra corresponent (en termes de la base de dades BEDEC, és un control de recepció de l’element simple).

Control d’Execució i de l’Element acabat: operacions de control que es realitzen durant el procés

d’execució, o en acabar aquest, per tal de verificar les condicions de formació de l’element d’obra

(en termes de la base de dades BEDEC, correspon al control de les partides d’obra).

Dins de cada tipus de control es contemplen els següents apartats: 1. Operacions de Control a realitzar Llista d’inspeccions i assaigs a realitzar, indicant el moment o la freqüència de l’actuació. En el cas d’assaigs s’indica la normativa o procediment concret.

2. Criteris de presa de mostra Indicacions referents a la forma i lloc de presa de mostres d’assaig. 3. Especificacions Resultats a exigir (valors - toleràncies) a les operacions de control (inspeccions i assaigs). No s’ha pretès incloure en aquest apartat la totalitat de les condicions del Plec sinó aquelles més rellevants

des del punt de vista del control de qualitat.

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment Indicacions de què cal fer en cas de que els resultats de les operacions de control no resultin satisfactoris segons les especificacions exigides.

Control documental en obres d’urbanisme

Els plans de control en obres d’urbanisme preveuen la complimentació per part del contractista, d’una documentació que deixi constància de les condicions de recepció dels materials i de la correcta execució de les diferents unitats d’obra. Són les denominades fitxes de control, que poden ser substituïdes, en cas de que el contractista disposi de procediments ISO 9000, pels documents previstos en dits procediments.

La documentació haurà de ser complimentada en paral·lel a l’execució de les unitats corresponents i es recopilarà dins de l’arxiu de documentació de l’obra. El nombre de fitxes (o

documents ISO) a complimentar i els criteris aplicats, es decidiran, abans del inici de les obres, dins del corresponent grup responsable de control de qualitat constituït pel contractista adjudicatari, la direcció d’execució i el laboratori d’autocontrol.

A continuació es presenta el text associat als àmbits de control que s’han particularitzat per aquesta obra.


AN4 4

ÀMBIT: 0101 AIGUA PER A FORMIGONS I MORTERS

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control

Abans del inici de l’obra i si no es tenen antecedents de l’aigua que es vol utilitzar, es faran els següents assaigs, a càrrec del contractista i fora del pressupost d’autocontrol:

Exponent d’hidrogen pH (UNE 7-234)

Contingut de substàncies dissoltes (UNE 7-130) Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 7-131) Contingut en ió clor Cl- (UNE 7-178) Contingut d’hidrats de carboni (UNE 7-132) Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235)

Si la central de formigó disposa de control de producció i està en possessió d’un segell o Marca de Qualitat, oficialment reconegut, o bé, disposa d’un distintiu reconegut o un CC-EHE, no serà

necessari el control de recepció en obra, dels seus materials components, d’acord a l’indicat a l’article 81 de la norma EHE.

En cas de ser necessaris aquests assaigs, es realitzaran a càrrec del contractista, fora del pressupost d’autocontrol. 2. Criteris de presa de mostra

Els controls es realitzaran segons les instruccions de la D.O. i la norma EHE. 3. Especificacions

Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.

Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons

sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l’ús d’aquestes aigües,

tret del cas que es facin estudis especials. Si l’aigua ha de utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha

antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte, s’haurà de verificar que acompleix

les característiques següents: Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234) ................................................................ 5

Total de substàncies dissoltes (UNE 7-130) ................................................. 15 g/l

Sulfats, expressats en SO4= (UNE 7-131): Ciment tipus SR ...................................................................................... 5 g/l Altres tipus de ciment .............................................................................. 1 g/l

Ió clor, expressat en CL- (UNE 7-178) : Aigua per a formigó pre o pos-tesat .......................................................... 1 g/l

Aigua per a formigó armat ....................................................................... 3 g/l

Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració .......................... 3 g/l

Hidrats de carboni (UNE 7-132) .......................................................................... 0 Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235) .................................... 15 g/l

En el cas del ió clor, cal que el contingut total en el formigó, suma de les quantitats aportades per cada component sigui: Cas de formigó armat / en massa amb armadura de fissuració ...... < 0,4 % del pes de ciment

Cas de formigó pre o pos-tesat .................................................. < 0,2 % del pes de ciment 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment. No s’acceptarà l’aigua que no compleixi les especificacions, ni per l’amassat ni pel curat. REFERÈNCIES:

PG 3/75 amb les corresponents ordres circulars

EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" (vigent a partir de 1 de juliol de 1999)

NBE FL-90


AN4 5

ÀMBIT: 0505 SÒLS EN REBLERT LOCALITZAT

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència

indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material: Assaig granulomètric (NLT-104 / UNE 7-376), cada 2500 m3.

Determinació dels límits d’Atterberg (NLT-105 i NLT-106 / UNE 103-103 i UNE 103-104), cada 2500 m3.

Contingut de matèria orgànica (NLT-118), cada 2500 m3. Assaig Próctor Normal (NLT-107 / UNE 103-500)), cada 2500 m3. Assaig CBR (NLT-111), cada 2500 m3.

Cada 750 m3 durant l’execució del reblert, es realitzarà un assaig Próctor Modificat (NLT-108 / UNE 103-501) com a referència al control de compactació.

2. Criteris de presa de mostra. Es seguiran les instruccions de la D.O. i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.

3. Especificacions Terres naturals provinents d’excavació o d’aportació. Classificació de les terres utilitzables (PG3): Terres tolerables:

Contingut de pedres de D > 15 cm ........................................................... <= 25% en pes

S’han de complir una de les següents condicions: a) Límit líquid (L.L.) (NLT-105) ........................................................................... < 40 b) Límit líquid (L.L.) (NLT-105) ........................................................................... < 65 Índex de plasticitat (I.P.) (NLT-105 i NLT-106) ................................ > (0,6 x L.L. - 9) Densitat del Próctor normal (NLT-107) ...................................................... 1,450 kg/dm3

Índex CBR (NLT-111) (compactació al 95% PN) ........................................................... > 3 Contingut de matèria orgànica (NLT-118) ................................................................ < 2% Terres adequades: ElemEnts de mida superior a 10 cm .......................................................................... Nul

Elements que passen pel tamís 0,08 (UNE 7-050) .................................................. < 35% Límit líquid (L.L.) (NLT-105) ................................................................................... < 40 Densitat del Próctor normal (NLT-107) ...................................................... 1,750 kg/dm3

Índex CBR (NLT-111) (compactació al 95% PN) ........................................................... > 5

Inflamen dins de l'assaig CBR (compactació al 95% PN) ........................................... < 2% Contingut de matèria orgànica (NLT-118) ................................................................ < 1% Terres seleccionades: Elements de mida superior a 8 cm ............................................................................ Nul

Elements que passen pel tamís 0,08 (UNE 7-050) .................................................. < 25% Límit líquid (L.L.) (NLT-105) ................................................................................... < 30 Índex de plasticitat (NLT-105 i NLT-106) .................................................................. < 10 Índex CBR (NLT-111/72) (compactació al 95% PN) .................................................... > 10 Inflamen dins de l'assaig CBR (compactació al 95% PN) ............................................... Nul Contingut de matèria orgànica (NLT-118) ................................................................... Nul

Quan el reblert pugui estar subjecte a inundacions només es podran utilitzar terres adequades o seleccionades.

Subministrament i emmagatzematge: En camió de trabuc i s’han de distribuir en munts uniformes en tota l’àrea de treball. S'ha de procurar estendre-les al llarg del mateix dia i de manera que no se n’alterin les condicions.

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’autoritzarà l’ús del material corresponent en l’execució del reblert.


AN4 6

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de Control. Inspecció visual de la base sobre la que s’assentarà el reblert.

Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant al que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a la admissible.

Control de l’estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d’execució i control de

la temperatura ambient.

Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia,

corresponent a una mateixa procedència i tongada d’estesa, amb una superfície màxima de 250 m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17).

Assaig de placa de càrrega (DIN 18196), cada 250 m2, i al menys un cop per capa de reblert. En

la zona d’aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103). Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l’eix de la plataforma en la coronació del

reblert, i control de l’amplada de la tongada estesa, cada 20 m lineals com a màxim. Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua. 2. Criteris de presa de mostra.

Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la D.O. En general, els punts de control de densitat i humitat estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. En el cas de reblerts d’estreps o elements en els que es pugui produir una transició brusca de rigidesa, la distribució dels punts de control de compactació serà uniforme, a 50 cm dels paraments.

3. Especificacions Condicions generals: S’han d’eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment. Els pous i forats que apareguin s’han de reblir i estabilitzar fins que la superfície sigui uniforme. En les esplanades s’ha de localitzar les àrees inestables amb ajuda d’un supercompactador de 50 t. Les zones inestables de petita superfície (bosses d’aigua, argiles expandides, turbes, etc.), s’han de sanejar d’acord amb les instruccions de la D.O.

No han de quedar zones que puguin retenir aigua. El material s’ha d’emmagatzemar i d’utilitzar de forma que s’eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació. Hi ha d’haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s’hi han de referir totes les lectures topogràfiques.

El material s’ha d’estendre per tongades successives, sensiblement paral·leles a la rasant final. No s’ha d’estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides, en particular, cal disposar dels resultats dels assaigs, per a comprovar que s’ha arribat a la densitat de compactació requerida. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. El gruix de cada tongada ha de ser uniforme.

Quan la tongada hagi d’estar constituïda per materials de granulometria diferent, s’ha de

crear entre ells una superfície contínua de separació. S’han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d’evitar entollaments. Després de la pluja no s’ha d’estendre una nova tongada fins que l’ultima s’hagi assecat o s’ha d’escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que la humitat resultant sigui l’adien.

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s’ha d’humitejar fins arribar al contingut òptim d’humitat, de manera uniforme.


AN4 7

Si el grau d’humitat de la tongada és superior a l'exigit, s’ha de dessecar mitjançant l’addició i mescla de materials secs, calç viva o d’altres procediments adients.

En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell. De la mateixa manera, el valor mínim del mòdul d’elasticitat corresponent al segon cicle de l’assaig de placa de càrrega (DIN 18196), es correspondrà al que pertoqui a les capes de terraplè adjacents. Quan s’utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració.

S’ha d’evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s’hagi completat. Gruix de les tongades ..................................................................................... <= 25 cm Toleràncies d’execució:

- Planor .................................................................................................. ± 20 mm/3 m

- Nivells ......................................................................................................... ± 30 mm 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment No es podrà iniciar l’execució del reblert sense corregir els defectes observats a la base d’assentament. Donada la rapidesa de la cadena operativa “extracció-compactació”, la inspecció visual té una

importància fonamental en el control dels reblerts, tant a nivell de materials com per a l’estesa. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Es podran admetre un màxim d’un 40% de punts amb resultat un 2% per sota del valor especificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l’especificat. En cas d’incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució

del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s’intensificaran al doble sobre les capes corregides. El contingut d’humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d’utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives. El valor del mòdul d’elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega complirà les limitacions establertes al plec de condicions, o en el seu defecte, el que indiqui la D.O.

Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i de regularitat superficial. REFERÈNCIES: PG 3/75 amb les corresponents ordres circulars


AN4 8

ÀMBIT: 0571 TOT-Ú ARTIFICIAL PER A SUBBASES i BASES

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència

indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material:

Assaig granulomètric (NLT-104 / UNE 7-376), cada 750 m3 o fracció diària. 2 assaigs d’equivalent de sorra (NLT-113 / UNE 7-324), cada 750 m3 o fracció diària. Determinació dels límits d’Atterberg (NLT-105 i NLT-106 / UNE 103-103 i UNE 103-104),

cada 1500 m3 o cada 2 dies si el volum executat és menor. Coeficient de neteja (NLT-172), cada 1500 m3 o cada 2 dies si el volum executat és menor.

Assaig CBR (NLT-111), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor. Coeficient de desgast de “Los Angeles” (NLT-149 / UNE 83-116), cada 4500 m3 o cada

setmana si el volum executat és menor. 2 assaigs de determinació del percentatge d’elements de la fracció retinguda pel tamís 5 UNE

amb dues o més cares de fractura (NLT-358), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor.

Determinació de l’índex de llenques (NLT-354), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor.

Cada 750 m3 o fracció diària, durant l’execució, es realitzarà un assaig Próctor Modificat (NLT-108 / UNE 103-501) com a referència al control de compactació.

2. Criteris de presa de mostra.

Es seguiran les instruccions de la D.O. i els criteris de les normes de procediment indicades en cada

assaig. 3. Especificacions Es considera tot-u artificial la mescla de granulats matxacats total o parcialment, amb granulometria continua, procedents de pedra de pedrera o granulats naturals. El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la D.T. o en el seu defecte el que determini la D.O.

Els materials no han de tenir terrossos d'argila, matèria vegetal, marga i d'altres matèries estranyes. La fracció passada pel tamís 0.08 (UNE 7-050) ha de ser més petita que els dos terços de la passada pel tamís 0.40 (UNE 7-050). Coeficient de neteja (NLT-172/86) ............................................................................ > 2

La fracció retinguda pel tamís 5 (UNE 7-050) ha de contenir, com a mínim, un 75% per a trànsit T0 i

T1, i un 50% per als altres trànsits, d'elements matxacats que tinguin dues o més cares de fractura. La D.O. ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar. Índex de llenques (NLT-354) ................................................................................ <= 35 Coeficient de desgast "Los Angeles" per a una granulometria tipus B (NLT-149):

- Trànsit T0 i T1 .................................................................................................... < 30

- Resta de trànsits ................................................................................................ < 35 Equivalent de sorra (NLT-113):

- Trànsit T0 i T1 .................................................................................................... > 35 - Resta de trànsits ................................................................................................ > 30

El material ha de ser no plàstic, segons les normes NLT-105 i NLT-106. Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. S'ha de

distribuir al llarg de la zona de treball. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’autoritzarà l’ús del material corresponent.


AN4 9

CONTROL D’EXECUCIÓ

1. Operacions de Control.

Execució d’un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d’execució. Comprovació de les toleràncies d’execució i control de la superfície sobre la que s’ha d’estendre la

capa. Inspecció visual de l’estat de la superfície després del pas d’un camió carregat sobre ella. Control de l’estesa: comprovació visual del gruix, amplada i pendent transversal de les tongades

d’execució i control de la temperatura ambient. Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia,

corresponent a una mateixa procedència i tongada d’estesa, amb una superfície màxima de 3000

m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17). Assaig de placa de càrrega (DIN 18196), cada 6000 m2, i al menys un cop per capa de reblert.

En la zona d’aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103). Comprovació de les coordenades i cotes de replanteig a banda i banda i sobre l’eix de la

plataforma cada 20 m, a més dels punts singulars (tangents de corbes horitzontals i verticals,

punts de transició de peralt, etc.). Control de l’amplada i pendent transversal de la plataforma, en els mateixos perfils.

Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua. Control de la regularitat superficial amb la regla de 3 m, on es sospitin irregularitats.

2. Criteris de presa de mostra. Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la D.O. Els punts de control de densitat i humitat estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada.

Es tindrà especial cura en l’aplicació de la regla de 3 m en les zones on coincideixi una pendent longitudinal inferior al 2 % amb una pendent transversal inferior al 2 % (zones de transició de peralt). 3. Especificacions

Abans de la utilització d’un tipus de material, serà preceptiva la realització d’un tram de prova, per tal de fixar la composició i forma d’actuació de l’equip compactador i per a determinar la humitat de compactació més adient al procediment d’execució. La D.O. decidirà si es acceptable la realització d’aquesta prova com a part integrant de l’obra. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en

aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la D.O. autoritzi el contrari. L'estesa s'ha de realitzar d’una sola vegada, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent.

La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig Próctor Modificat, segons la Norma NLT-108,

s'ha d'ajustar a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i

progressant cap al centre per a encavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o


AN4 10

desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista.

No s'autoritzarà el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la D.O.. la capa ha de tenir el pendent i amplada especificats a la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, el que indiqui la D.O.. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la Documentació

Tècnica. Compactació ............................................................................................. >= 100% PM Mòdul E2 (assaig de placa de càrrega): Subbase (trànsit T0-T1) ....................................................................... >= 100 MPa

Subbase (trànsit T2-T3) ........................................................................ >= 80 MPa

Subbase (trànsit T4-vorals) ................................................................... >= 40 MPa Base (trànsit T0-T1) ............................................................................ >= 120 MPa Base (trànsit T2-T3) ............................................................................ >= 100 MPa Base (trànsit T4-vorals) ........................................................................ >= 60 MPa Toleràncies d'execució: - Replanteig de rasants ............................................................................................ + 0

......................................................... - 1/5 del gruix teòric - Nivell de la superfície acabada respecte als perfils teòrics: Trànsit T0, T1 i T2 .......................................................................... ± 15 mm Trànsit T3 i T4................................................................................ ± 20 mm - Planor .................................................................................................. ± 10 mm/3 m

Les irregularitats que excedeixin aquestes toleràncies han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment

No s’iniciarà l’execució d’aquesta unitat sense la corresponent aprovació del tram de prova per part de la D.O.. No es podrà iniciar l’execució de la capa, sense que la superfície sobre la que s’ha d’assentar compleixi les exigències del plec de condicions. No es considerarà control suficient l’efectuat durant l’execució de dita superfície si posteriorment ha hagut circulació de vehicles pesat o pluges intenses i, en general, si s’observen defectes a judici de la D.O..

S’aturaran els treballs d’estesa quan la temperatura ambient estigui per sota del límit establert al plec, o quan s’observi que es produeix segregació o contaminació del material. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Es podran admetre un

màxim d’un 40% de punts amb resultat un 2% per sota del valor especificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l’especificat. En cas d’incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s’intensificaran al doble sobre les capes corregides.

El contingut d’humitat de les capes compactades tindrà caràcter informatiu, i no serà per sí mateix

causa de rebuig. El valor del mòdul d’elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega complirà les limitacions establertes al plec de condicions. Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i de regularitat

superficial.


AN4 11

REFERÈNCIES:

PG 3/75 amb les corresponents ordres circulars 6.1 i 6.2 IC “Secciones de firmes”


AN4 12

ÀMBIT: 2011 FORMIGÓ EN CAPES DE NETEJA I ANIVELLAMENT

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control Aprovació de la dosificació presentada pel contractista Control de les condicions de subministrament. Comprovació de la consistència (con d’Abrams) (UNE 83-313) en cada camió que arribi a l’obra

(màxim 4 assaigs per dia). Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la

dosificació correcte.

2. Criteris de presa de mostra Els controls es realitzaran segons les instruccions de la D.O. i les indicacions de la norma EHE.

3. Especificacions Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE i el PG 3/75. El control dels components es realitzarà d’acord als àmbits 0101, 0521, 0531, 0701 i 1011.

Subministrament: En camions formigonera.

El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una

barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.

Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres

substàncies que puguin alterar la composició original.

El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades

següents:

- Nom de la central que ha elaborat el formigó

- Número de sèrie del full de subministrament

- Data de lliurament

- Nom del peticionari i del responsable de la recepció

- Especificacions del formigó:

- Resistència característica

- Formigons designats per propietats:

- Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE

- Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància)

- Formigons designats per dosificació:

- Contingut de ciment per m3

- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE

- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)

- Tipus, classe i marca del ciment

- Grandària màxima del granulat

- Consistència

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha

- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té

- Designació específica del lloc de subministrament

- Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc

- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora de càrrega del camió

- Hora límit d'us del formigó

El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia, sense segregacions i sense haver iniciat l'adormiment. Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.

S’utilitzarà preferentment, formigó de resistència 15 MPa (150 Kp/cm2), tret que la D.O. indiqui el contrari. En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.


AN4 13

Si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment.

Tipus de ciment ................................................................................................ CEM I Classe del ciment ......................................................................................... >= 32,5 Contingut de ciment: ......................................................................................................... >= 150 kg/m3 ......................................................................................................... <= 400 kg/m3 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313):

- Consistència seca ....................................................................................... 0 - 2 cm - Consistència plàstica ................................................................................... 3 - 5 cm - Consistència tova ....................................................................................... 6 - 9 cm - Consistència fluida .................................................................................. 10 - 15 cm Toleràncies:

- Assentament en el con d'Abrams:

- Consistència seca ....................................................................................... Nul·la - Consistència plàstica o tova ....................................................................... ± 1 cm - Consistència fluida ................................................................................... ± 2 cm Toleràncies respecte de la dosificació: - Contingut de ciment, en pes ........................................................................... ± 1% - Contingut de granulats, en pes ....................................................................... ± 1% - Contingut d'aigua .......................................................................................... ± 1%

- Contingut d'additius ....................................................................................... ± 3%

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment. La dosificació proposada ha de garantir la resistència exigida al plec de condicions.

No s’acceptarà el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. L’assaig de consistència es considera satisfactori, si el valor mig de les dues mesures realitzades queda dins de l’interval estricte especificat, i els valors individuals es troben dins dels marges amb tolerància inclosa. En cas contrari, es rebutjarà l’amassada corresponent, procedint a la correcció de la dosificació.

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de control

Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre la capa de neteja. Inspecció del procés de formigonat amb control de la temperatura ambient.

Control de les condicions geomètriques d’acabat (gruix, nivell i planor). 2. Criteris de presa de mostra Les operacions de control es realitzaran segons les indicacions de la D.O.

3. Especificacions La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha d'aturar, com a norma general, en cas de pluja o quan es preveu que durant les 48 hores següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. El formigó s'ha de col·locar abans d'iniciar l'adormiment. L'abocada s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions.

La superfície ha de ser plana i anivellada. El formigó no ha de tenir disgregacions ni buits a la massa. Toleràncies d'execució (segons l’annex 10 de la EHE): Gruix de la capa ............................................................................................... - 30 mm Nivells

- Cara superior ................................................................................................ + 20 mm ..................................................................................... - 50 mm Planor ..................................................................................................... ± 16 mm/2 m


AN4 14

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment. No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la D.O. Correcció, per part del contractista, de les irregularitats observades.

REFERÈNCIES: EHE “Instrucción de Hormigón Estructural” (vigent a partir 1 de juliol de 1999) PG 3/75 amb les corresponents ordres circulars


AN4 15

ÀMBIT: 2503 ARREBOSSATS I PROTECCIONS DE MORTER DE CIMENT

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del

fabricant, d’acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents a consistència (UNE 83-811) i resistència a compressió a 7 i 28 dies (UNE 83-821).

En cas de no presentar aquests resultats, o que la D.O. tingui dubtes de la seva representativitat,

es realitzaran els assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista.

2. Criteris de presa de mostra Els controls es realitzaran segons les instruccions de la D.O. i les indicacions de la NBE FL-90.

3. Especificacions Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.

Els materials components: aigua, ciment i àrids, compliran els requisits corresponents als àmbits 0101, 0521 i 1011. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. La utilització del plastificant no ha de modificar les altres característiques del morter.

Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

El producte plastificant i la seva utilització a l'obra han de ser aprovats per la D.O.. Resistència a la compressió al cap de 28 dies - Tipus M-20-a .................................................................................... >= 20 kg/cm2 - Tipus M-40-a .................................................................................... >= 40 kg/cm2 - Tipus M-80-a .................................................................................... >= 80 kg/cm2 - Tipus M-160-a .................................................................................. >=160 kg/cm2

Consistència (assentament en el con d'Abrams) ...................................................... 17 cm Percentatge de fins de mescla seca:

- Plasticitat grassa ............................................................................................. > 20% - Plasticitat poc grassa (P) ................................................................ 20% <= P <= 10% - Plasticitat magra .............................................................................................. < 10%

Toleràncies:

- Consistència (assentament en el con d'Abrams) ........................................... ± 20 mm 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment. no es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant,

d’acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte. CONTROL D’EXECUCIÓ

1. Operacions de control Sense caràcter limitatiu, els punts de control més destacables són els següents: Inspecció de la superfície sobre la que es realitzarà l'arrebossat.

Neteja i preparació de la superfície del suport.


AN4 16

Control d’execució de les mestres.

Acabat de la superfície Repassos i neteja final

2. Criteris de presa de mostra Els controls es realitzaran segons les indicacions de la D.O.. 3. Especificacions S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del

vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si, un cop executat el treball, es donen aquestes condicions,

s'ha de revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades. Per a iniciar-ne l'execució cal que la coberta s'hagi acabat o, en els paraments interiors, hi hagi tres plantes amb sostre al damunt, com a mínim. Per als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües. S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el material durant l'adormiment. S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució del revestiment.

Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. Quan l'arrebossat és esquerdejat, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments. Quan l'arrebossat és a bona vista, s'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons. Quan l'arrebossat és mestrejat, s'han de fer mestres amb el mateix morter, als paraments, cantonades, racons i voltants d'obertures. Les arestes i les mestres han d'estar ben aplomades.

Quan l'arrebossat és esquitxat, s'ha d'aplicar en dues capes: la primera prement amb força sobre els paraments i la segona esquitxada sobre l'anterior. Quan l'acabat és deixat de regle o remolinat, s'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments. El lliscat s'ha d'aplicar quan encara estigui humida la capa d'arrebossat. Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície del morter. Per a fer assecatges artificials es requereix l'autorització explícita de la D.F. No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi

adormit. Ha de quedar ben adherit al suport. S'han de respectar els junts estructurals. Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme. Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o

d'altres defectes. Gruix de la capa: - Arrebossat esquerdejat ............................................................................ <= 1,8 cm - Arrebossat mestrejat o a bona vista ............................................................... 1,1 cm Arrebossat mestrejat: - Distància entre mestres .......................................................................... <= 150 cm

Toleràncies d'execució per l'arrebossat: ------------------------------------------------------------------------- | Tipus | Planor |Aplomat a cada planta| Nivell previst | | arrebossat | (mm/m) |en parament vertical |en parament horitzontal | | | | (mm) | (mm) | |-------------|---------|---------------------|-------------------------| |esquerdejat | ± 10 | - | - |

| | | | |

|-------------|---------|---------------------|-------------------------| |A bona vista | ± 5 | ± 10 | ± 10 | |-------------|---------|---------------------|-------------------------| |Mestrejat | ± 3 | ± 5 | ± 5 | -------------------------------------------------------------------------

Toleràncies quan l'arrebossat és a bona vista o mestrejat: - Gruix de l'arrebossat ................................................................................... ± 2 mm


AN4 17

FORMACIO D'ARESTA: Ha de ser recta i contínua.

Ha de quedar horitzontal o ben aplomada. Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat o aplomat ......................................................................... ± 2 mm/m .......................................................................................................... ± 5 mm/total 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment.

Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. REFERÈNCIES:

NBE-FL/90 "Norma Básica de la Edificación. Muros Resistentes de Fábrica de Ladrillo."


AN4 18

ÀMBIT: 5511 ELEMENTS DE FOSA PER A MARCS I TAPES

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control Inspecció visual del material en cada subministrament, observació de les marques d’identificació

del fabricant, d’acord a EN 124, i recepció del certificat de qualitat del fabricant on es garanteixen les condicions exigides al plec.

Control geomètric i de pes, sobre un 10 % de les peces rebudes, segons EN 124 A criteri de la D.O. es realitzarà l’assaig d’aplicació de la càrrega de control (EN 124), amb

determinació de la fletxa residual després de l’aplicació de 2/3 de dita càrrega. En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de la CEE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La D.O. sol·licitarà en aquest cas, els

resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte.

2. Criteris de presa de mostra Es seguiran les indicacions de la D.O. 3. Especificacions

El contractista presentarà el certificat de qualitat del fabricant on es garanteixen les condicions del plec. Els productes han d’estar fabricats d’acord a les normes UNE 41-300 (EN 124) i UNE 41-301, i per tant, han de portar marcats de forma indeleble les següents indicacions: - EN 124.

- UNE 41-301

- La classe corresponent d'acord amb la classificació UNE 41-300 (EN 124) apartat 4. - El nom o sigles del fabricant. - Referència, marca o certificació, si la té. La fosa ha de ser de grafit laminar (fosa gris normal, conforme a la norma ISO 185) o de grafit esferoïdal (fosa nodular o dúctil, conforme a la norma ISO 1083).

Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, òxid o qualsevol altre tipus de residu. No ha de tenir defectes superficials com esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotes fredes, etc. Han d'estar classificats com D400 segons la UNE 41-300 (EN 124). Han de tenir els gruixos i la forma adequada per a suportar les càrregues de trànsit, d'acord amb els

assaigs indicats a la UNE 41-300 (EN 124).

El bastiment ha de tenir elements sortints laterals de fixació de la mateixa colada. La tapa ha de tenir un forat o un altre dispositiu per poder-la aixecar. El bastiment i la tapa han d'estar mecanitzats, de manera que la tapa recolzi sobre el bastiment al llarg de tot el seu perímetre i quedi garantida l'absència de sorolls en condicions de trànsit. Pas útil (CP) ................................................................................................... >= 60 cm

Profunditat d’encastament (UNE 41-300) ......................................................... >= 50 mm Franquícia total entre tapa i bastiment .............................................................. >= 2 mm ........................................................ <= 5 mm Pes ........................................................................................................ >= 200 kg/m2 Resistència a la tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111) .............. >= 18 kg/mm2 Duresa Brinell (UNE 7-422) ........................................................................... >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments ................................................................. <= 10%

Contingut de fòsfor ....................................................................................... <= 0,15% Contingut de sofre ........................................................................................ <= 0,14% Toleràncies : - Diàmetre de la tapa (sempre que encaixi correctament) ...................................... ± 2 mm - Guerxament de la tapa o del bastiment en zona de recolzament ................................. Nul


AN4 19

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment

No s’acceptarà l’ús de materials que no arribin acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. En cas de disconformitat d’un control geomètric o de pes, es rebutjarà la peça assajada i s’incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces, i en cas de seguir observant deficiències, fins al 100% del subministrament.

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de control Inspecció de les condicions d’assentament del bastiment.

Comprovació de les toleràncies d’ajust i de nivell respecte al paviment

2. Criteris de presa de mostra El control es realitzarà sobre totes les unitats existents a l’obra. 3. Especificacions

La base del bastiment ha d'estar sòlidament travada per una anella perimetral de morter. L'anella ha de tenir una secció en pendent tal que no provoqui el trencament del ferm perimetral i no ha de sortir lateralment de les parets del pou. El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat a sobre de les parets del pou anivellades prèviament amb morter. La tapa ha de quedar recolzada a sobre el bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenir

moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. La part superior del bastiment i la tapa han de quedar anivellats amb el ferm perimetral i mantenir el seu pendent. El procés de col·locació no ha de provocar desperfectes ni modificar les condicions exigides pel material. Toleràncies d'execució:

- Ajust lateral entre bastiment i tapa ................................................................... ± 4 mm - Nivell entre tapa i paviment ............................................................................. ± 5 mm 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment Correcció, per part del contractista, de les irregularitats observades.

REFERÈNCIES: PG 3/75 amb les corresponents modificacions PPTG-TSP-86 “Pliego de Prescripciones Tècnicas Generales para Tuberias de Saneamiento de Poblaciones”


AN4 20

ÀMBIT: 8031 TUBS CIRCULARS DE FORMIGÓ PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control En cada subministrament:

Inspecció visual de l’aspecte general dels tubs i peces per a junts.

Comprovació de les dades de subministra exigides (albarà o etiqueta). Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d’acord a les condicions del plec. Comprovació dimensional sobre un 10 % de les peces rebudes (tubs i unions). Per a cada

peça es realitzaran: 5 determinacions del diàmetre interior.

5 determinacions de la longitud. Desviació màxima respecte la generatriu.

5 determinacions del gruix. 5 determinacions de les dimensions de la zona d’acoplament.

Per a cada tub de les mateixes característiques, es realitzaran els següents assaigs (Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberias de saneamiento de poblaciones (MOPU)):

Assaig d’estanqueïtat del tub. Resistència a l’aixafament. Resistència a la flexió longitudinal.

Per a cada tipus de junt que es proposi, es realitzarà un assaig d’estanqueïtat del conjunt format

per dos trossos de tub units pel junt corresponent. En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de

la CEE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La D.O. sol·licitarà en aquest cas,

els resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte.

2. Criteris de presa de mostra

Es seguiran les instruccions de la D.O. i els criteris del “Pliego de prescripciones técnicas generales

para tuberias de saneamiento de poblaciones” (MOPU).

3. Especificacions

Els materials arribaran acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant conforme a

les especificacions del plec de condicions.

Tubs de formigó en massa:

Els tubs han de ser rectes, amb els extrems acabats amb encaix a mitja mossa, i han d’estar obtinguts per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó sense armadura.

El formigó ha de ser de ciment CEM II, classe 32,5 o 42,5. No s'han d'admetre barreges de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. El tub ha de tenir una secció constant i un gruix uniforme. Els extrems del tub han d'acabar amb un tall recte perpendicular a l'eix, sense rebaves. No ha de tenir escrostaments, esquerdes que travessin la paret, ni defectes que puguin reduir la seva impermeabilitat ni la durabilitat. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no

disminueixin la qualitat del tub, ni la capacitat de desguàs. No ha de tenir esquerdes fines superficials en forma de teranyines.

A cada peça o a l'albarà de lliurament han de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Diàmetre nominal - Pressió de treball o indicació (Sanejament)

- Identificació de la sèrie o data de fabricació


AN4 21

Dosificació del ciment ........................................................................... >= 250 kg/m3

Grandària màxima de l'àrid .............................................. 0,4 x gruix mínim secció tub. Rugositat interior, coeficient de fricció de Manning ......................................... <= 0,012 Resistència característica estimada a la compressió del formigó, al cap de 28 dies. Proveta cilíndrica ................................... >= 27,5 N/mm2 Classificació segons resistència a l’aixafament (PPTG TSP)

Valor mínim .............................................................................................. 1500 kp/m

Resistència a l’aixafament (kp/m)

Diàmetre nominal

Sèrie A Sèrie B Sèrie C Sèrie D

(mm) 4000 kp/m2 6000 kp/m2 9000 kp/m2 12000 kp/m2

150 1500 1500 1500 1800

200 1500 1500 1800 2400

250 1500 1500 2250 3000

300 1500 1800 2700 3600

350 1500 2100 3150 4200

400 1600 2400 3600 4800

500 2000 3000 4500 6000

600 2400 3600 5400 7200

700 2800 4200 6300 8400

800 3200 4800 7200 9600

En els tubs de diàmetres 700 mm i 800 mm es convenient prendre alguna precaució que redueixi el

risc de trencament, com per exemple una lleugera armadura, fibres d’acer, formes especials de la secció transversal, etc.

Estanqueitat a 1 kp/cm2 de pressió interior (PPTG TSP) ........................... No hi ha d'haver pèrdues abans de 2 hores

Longitud de les peces ................................................................................ <= 250 cm Gruix ....................................................................... complirà les condicions d’aixafada Toleràncies en dimensions: Diàmetre interior respecte al diàmetre nominal:

Diàmetre

nominal (mm)

150-250 300-400 500 600 700-800

Toleràncies (mm)

3 4 5 6 7

Longitud .......................................................................................................... 2 %

Gruix .............................................................................................................. 5 %

........................................................................................................... 3 mm

Ovalació (diferència D interior màxim i mínim als extrems) ................. ± 0,5% D nominal Desviació de la generatriu (rectitud) ......................................................... <= 5 mm/m ............................................................. <= 10 mm

Tubs de formigó armat:

Els tubs han de ser cilíndrics de formigó armat, amb un extrem llis i l'altre en forma de campana, per a una unió mascle-femella amb anella de goma. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. No ha de tenir incrustacions, fissures que travessin la paret, escrostonaments, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament.

La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals sempre que no disminueixin les qualitats intrínseques i funcionals dels tubs. Les característiques dels materials components han d'estar d'acord amb les especificacions de la normativa vigent.


AN4 22

La llargària ha de ser constant i ha de permetre un transport i muntatge fàcils. Els tubs han de complir, segons la norma ASTM C 76M, les proves d'absorció i de permeabilitat.

Totes les proves s'han de fer d'acord amb la norma ASTM C 497M. Cada tub ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Classe de tub i designació. - Data de fabricació. - Nom o marca del fabricant.

- Identificació de la planta de producció. - En el cas d'armadura asimètrica, s'ha d'indicar la generatriu que ha d'anar a la part superior.

Relació aigua-ciment (en pes) ....................................................................... =< 0,53 Contingut de ciment ............................................................................ >= 280 kg/m3

Classificació segons resistència a l’aixafament (PPTG TSP) Valor mínim .............................................................................................. 1500 kp/m

Resistència a l’aixafament (kp/m)

Diàmetre nominal

Sèrie B Sèrie C Sèrie D

(mm) 6000 kp/m2 9000 kp/m2 12000 kp/m2

250 1500 2250 3000

300 1800 2700 3600

350 2100 3150 4200

400 2400 3600 4800

500 3000 4500 6000

600 3600 5400 7200

700 4200 6300 8400

800 4800 7200 9600

1000 6000 9000 12000

1200 7200 10800 14400

1400 8400 12600 16800

1500 9000 13500 18000

1600 9600 14400 19200

1800 10800 16200 21600

2000 12000 18000 24000

2200 13200 19800 26400

2400 14400 21600 28800

2500 15000 22500 30000

Estanquitat a 1 kp/cm2 de pressió interior (PPTG TSP) ........................... No hi ha d'haver pèrdues abans de 2 hores Longitud de les peces ................................................................................ <= 200 cm Gruix ....................................................................... complirà les condicions d’aixafada

Toleràncies en dimensions: Diàmetre interior respecte al diàmetre nominal:

Diàmetre nominal

(mm)

250 300-400

500 600 700-800

1000-1800

2000-2500

Toleràn

cies (mm)

3 4 5 6 7 8 10


AN4 23

Longitud .......................................................................................................... 1 %

Gruix .............................................................................................................. 5 %

........................................................................................................... 3 mm

Ovalació (diferència D interior màxim i mínim als extrems) ................. ± 0,5% D nominal Desviació de la generatriu (rectitud) ......................................................... <= 5 mm/m

4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment.

No s’acceptaran materials que no arribin a l’obra correctament referenciats i acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. Es rebutjaran les peces que no superin les condicions de la inspecció visual o les comprovacions geomètriques. En aquest darrer cas, s’incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les

peces rebudes, i si continuen observant-se irregularitats, fins al 100% del subministrament.

La comprovació del diàmetre interior, es considera satisfactòria si la mitjana de les 5 determinacions és superior al diàmetre nominal i cadascuna de les mesures es troba dins de les toleràncies fixades.

En cas d’incompliment, es repetirà el control sobre dues peces més del mateix lot, acceptant-se el

conjunt quan la mitjana dels 3 resultats sigui conforme a les especificacions.

En cas d’incompliment en els assaigs de resistència i d’estanqueïtat, es repetirà el control sobre dues peces més del mateix lot, acceptant-se el conjunt quan el resultat d’ambdues determinacions sigui conforme a les especificacions.


1. Operacions de control Inspecció visual de la base sobre la que s’assentaran els tubs i comprovació de les toleràncies

d’execució, en especial en referència a les pendents. Inspecció visual de les peces abans de la seva col·locació, rebutjant les que presentin defectes. Control visual de les alineacions dels tubs col·locats i dels elements singulars, com ara unions

amb pous i arquetes. Control d’execució del reblert (veure àmbit de control 0505) En el cas de tubs en xarxa de clavegueram, es realitzaran, a més, les següents proves:

Prova de funcionament de la xarxa amb la realització de proves d’estanqueitat sobre un 10 %

de la seva longitud com a mínim (PPTG Tuberias de saneamiento de poblaciones (MOPU)).

Revisió general: Abans de la recepció provisional de l’obra, es comprovarà el bon funcionament de la xarxa abocant aigua des dels pous de registre de capçalera o, mitjançant

cambres de descàrrega si existeixen, verificant el pas correcte de l’aigua en els pous de registre aigües avall. (PPTG Tuberias de saneamiento de poblaciones (MOPU)).


Es seguiran les instruccions de la D.O. en la realització dels controls previstos. 3. Especificacions La solera sobre la que s’assenta el tub, ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T.

Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub.

El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a

2/3 del tub en el cas de tubs ovoides.

El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com

disgregacions o buits a la massa.


AN4 24

El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs.

Abans de baixar els tubs a la rasa la D.O. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.T.

La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de corretges de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos.

Els tubs s'han de calçar i acodar per a impedir el seu moviment.

Col·locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure de terres, pedres, eines de treball, etc. En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets.

Els tubs han de seguir les alineacions indicades a la D.T. Han de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm.

Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Cada tub ha de quedar encadellat amb el següent, segellat exteriorment amb formigó, i interiorment amb un rejuntat de morter. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de

passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.O. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat (30 minuts), el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.O.

Per damunt del tub s'haurà de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat ......................................................................... >= 100 cm

- En zones sense trànsit rodat ......................................................................... >= 60 cm Amplària de la rasa ..................................................................... >= D nominal + 40 cm Gruix de la solera de formigó: - Per a tubs de D <= 60 cm ........................................................................ >= 10 cm - Per a tubs de 60 cm < D < 150 cm ........................................................... >= 15 cm - Per a tubs de D >= 150 cm ...................................................................... >= 20 cm Amplària de l'anella de formigó ........................................................................ >= 20 cm

.......................................................................... <= 30 cm

Gruix de l'anella de formigó: - Per a tubs de D < 150 cm ........................................................................ >= 10 cm - Per a tubs de D >= 150 cm ...................................................................... >= 20 cm Característiques del morter de rejuntat: - Tipus de ciment ...................................................................................... CEM II / 32,5 - Dosificació de ciment ................................................................... 450 kg/m3 de morter

Pressió de la prova d'estanquitat ................................................................. <= 1 kg/cm2


AN4 25

4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment

Correcció per part del contractista dels defectes observats. REFERÈNCIES: PG 3/75 amb les corresponents modificacions

EHE “Instrucción de Hormigón Estructural” (vigent a partir 1 de juliol de 1999) PPTG-TSP/86 “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones.” ASTM C 76M-83 "Standard Specification for reinforced concrete culvert, storm drain, and sewer pipe."


AN4 26

ÀMBIT: D010 CANONADES I ARQUETES


Les tasques de control de qualitat per instal·lacions de canonades i arquetes son les següents: Sol·licitar del fabricant els certificats de les característiques tècniques dels materials escollits (si

s’escau). Control de la documentació tècnica subministrada.

Control d’identificació dels materials, verificant que les seves característiques i dimensionament s’adequa al projecte.

Control de recepció de materials i lloc d’emplaçament.


Es controlarà globalment 3. Especificacions Es seguiran els criteris indicats al plec de prescripcions de projecte i a les NTE corresponents.


Segons criteri de la Direcció d’obra, podrà ésser acceptat o rebutjat tot o part del material de la partida.

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de control Les tasques a desenvolupar depenen de la tipologia concreta:

1.1 Fabricació d’arqueta de registre i/o empalma, de maó de ceràmic. Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia:

Replantejament i traçat de l’arqueta en planta i alçada. Sanejament de terres lliures del fons excavat. Abocat i compactat de formigó en formació de la solera.

Formació de l’obra de fàbrica amb maons prèviament humitejats, col·locats amb morter. Unió dels conductes de l’arqueta. Enfoscat i brunyit amb morter de C.P., arrodonint els angles del fons i parets interiors de

l’arqueta. Col·locació de marc metàl·lic i tapa (si s’escau) o formació de tauler armat si no es registrable. Protecció de l’arqueta en front de cops i obturacions, especialment durant el farciment i

compactat de terres a la rasa i enfront el tràfec pesat. Prova de servei:

Posada en funcionament del 20% d’aparells. Observant si existeixen defectes de circulació o fuites en qualsevol punt del recorregut.

1.2 Col·locació d’arqueta de registre i/o o connexió, prefabricades de formigó.

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia:

Replantejament i traçat de l’arqueta en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat Abocat i compactat de formigó en formació de solera Muntatge de les peces prefabricades Unió i rejuntament dels tubs a l’arqueta Enfoscat i brunyit del fons arrodonint angles


AN4 27

Col·locació de marc metàl·lic i tapa (si s’escau) o formació de tauler armat si no és registrable Protecció de l’arqueta enfront de cops i obturacions, especialment durant el farciment i compactat

de terres a la rasa i enfront el tràfec pesat Prova de servei:

Posada en funcionament del 20%, observant-se si existeixen defectes de circulació o fuites en qualsevol punt del recorregut.

1.3 Fabricació de sifó general de l’edifici, de maó ceràmic

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat del sifó en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat Abocat i compactat de formigó en formació de la solera

Formació de l’obra de fàbrica i dels compartiments

Unió i rejuntat dels tubs Enfoscat i brunyit per l’interior, arrodonint angles amb morter de C.P. Formació de tauler o llosa de formigó i col·locació del marc i tapa de registre Protecció de l’arqueta enfront de cops, especialment durant el compactat de terres i enfront el

tràfic pesat 1.4 Fabricació de fossa sèptica d’aigües residuals, de maó ceràmic

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat de la fossa sèptica en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat Abocat i compactat de formigó en formació de la solera

Formació de l’obra de fàbrica formant el o els compartiments Plegament amb rajola ceràmica col·locada en diagonal, amb morter de C.P. Unió i rejuntat dels tubs a les cambres i de mecanismes de sifó de descàrrega automàtica (si

s’escau) Col·locació del pates Enfoscat i brunyit per l’interior, arrodonint angles amb morter de C.P. Formació de tauler o llosa de formigó i col·locació del marc i tapa de registre

Protecció del conjunt enfront de cops, especialment durant el compactat de terres i enfront el tràfic pesat

Prova de servei: Es retiraran les tapes i s’abocarà aigua a raó de 21 litres/minut a la cambra de greixos, de manera continuada, durant 48 hores o més.

1.5 Col·locació del pou decantador d’aigües residuals, prefabricat

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat del pou en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat Abocat i compactat de formigó o llit de sorra al pou

Muntatge de les peces prefabricades en l’ordre especificat per fabricant Unió i rejuntat dels conductes al pou Farciment i compactat de terres al voltant del pou Protecció del pou enfront de cops, especialment durant el farciment i compactat de terres i

enfront el tràfec pesat Prova de servei:

Es retiraran totes les tapes d’accés a la instal·lació i s’abocarà aigua a raó de 421/min., a la

cambra de greixos, fins que comenci a arribar al pou filtrant. A partir d’aquest moment es

mantindrà, de manera continuada, la mateixa aportació d’aigua durant 48 hores més, observant-se els defectes de circulació i fuites.

1.6 Fabricació de pou d’absorció d’aigües residuals, de maó ceràmic Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia:

Replantejament i traçat del pou en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat


AN4 28

Farciment del fons amb graves Formació de verdugada de formigó o maó per a suport del mur

Formació de l’obra de fàbrica deixant les llences sense morter o col·locant les perforacions del maó transversals al mur i sense tapar, col·locant en el lloc previst els pates d’acer galvanitzat

Unió dels embornals al pou Formació del remat del pou amb formigó en massa o armat i col·locació del marc i tapa de

registre Farciment perimetral de graves

Protecció del pou enfront de cops, especialment durant el farciment i compactat de graves i/o terres

Prova de servei: S’abocarà aigua a raó de 21 l/min., durant 48 hores o més

1.7 Col·locació de pou de filtració d’aigües residuals, prefabricat

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat del filtre en planta i alçada Sanejament de terres lliures del fons excavat Abocat i compactat de formigó o llit de grava al pou Muntatge de les peces prefabricades en l’ordre especificat pel fabricant Unió i rejuntat dels conductes al pou de filtració

Farciment i compactat de terres al voltant del pou Protecció del pou enfront de cops, especialment durant el farciment i compactat de terres i

enfront el tràfic pesat Prova de servei:

Es retiraran totes les tapes d’accés a la instal·lació i s’abocarà aigua a raó de 421 l/min., a la cambra de greixos del pou decantador fins que comenci a arribar al pou filtrant. A partir d’aquest

moment es mantindrà, de manera continuada, la mateixa aportació d’aigua durant 48 hores o més, observant-se els defectes de circulació i entollaments al voltant del pou filtrant.

1.8 Col·locació de pot sifònic Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia:

Replantejament i traçat en el forjat Obertura de forat en el forjat per a la ubicació del pot sifònic Col·locació i fixació del pot sifònic al forjat amb morter (protecció del plom) Soldadura del tub de desguàs al pou sifònic i al maneguet de plom o empalmament al baixant i

subjecció amb brides al forjat Protecció del conjunt enfront de cops i mal ús

1.9 Col·locació de conducte individual d’evacuació per aparell sanitari Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Presentació del tub amb formes enfront de l’aparell i l’embocadura de desguàs Correcció de les formes escalfant el tub o canviant peces especials

Presentació i cargolament del maniguet de la vàlvula de desguàs de l’aparell, si no existeix pot sifònic, el tub durà incorporat sifó de tancament hidràulic, intercalant una juntura de goma

Unió del tub al pot sifònic o al baixant Fixació del tub mitjançant ganxos o morter, una vegada protegit el tub si va encastat Protecció de l’element enfront de cops i mal ús

1.10 Col·locació de claveguerons

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat al forjat Obertura de forat al forjat o la solera per a la ubicació del clavegueró Col·locació i fixació del clavegueró (aquesta operació es pot realitzat per conveniències de la

feina, abans de col·locar el clavegueró)

Unió del tub de desguàs al baixant o arqueta existents Impermeabilització de la juntura entre el clavegueró i soldat o solapat de la tela asfàltica existent Protecció de l’element enfront de cops i obstruccions


AN4 29

1.11 Fabricació de canaló de recollida d’aigües de coberta, de maó ceràmic

Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord la següent metodologia: Replantejament i traçat del canal mitjançant cordills Formació del tauler amb peces ceràmiques buides amb pasta i recolzat sobre corretges o murets Formació de capa de morter o de formigó lleugerament armat

Col·locació de capa de tela asfàltica degudament solapada Formació de la capa de protecció i/o acabat, mitjançant la làmina d’alumini incorporada a la tela

asfàltica, o capa de rajola feta amb morter Protecció del canal enfront de cops i mal ús Prova de servei:

Taponats els baixants, s’omplirà d’aigua el canaló, observant-se si existeixen fuites.

1.12 Muntatge de canaló de recollida d’aigües de coberta, de peces prefabricades. Es comprovarà que l’execució es realitza d’acord amb la següent metodologia: Replantejament i traçat del canaló mitjançant cordills Col·locació i subjecció d’abraçadores, fleix o pasta d’assentament Muntatge de les peces partint del punt de desguàs

Unió de les peces mitjançant endoll, encolat, cargolament o soldadura Engatillament de vores a les peces metàl·liques Protecció de l’element enfront de cops i mal ús Prova de servei:

Taponats els baixants, s’omplirà d’aigua el canaló, observant-se si existeixen fuites

2. Criteris de presa de mostra Es comprovarà globalment 3. Especificacions

Les especificacions seran las que es descriuen al Projecte i les NTE corresponents 4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment En cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es

procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a la adequació, d’acord amb el que determini la DO.


AN4 30

ÀMBIT: E010 ELEMENTS DE REGULACIÓ I CONTROL

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de Control

Les tasques de control de qualitat per a elements de regulació; són les segünts: Sol·licitar al fabricant els certificats de característiques tècniques dels equips i materials que

s’utilitzaran. Control de la documentació tècnica subministrada Control de les operacions de transport des de fàbrica fins a obra, supervisió de les tasques de

càrrega i descàrrega, i emmagatzematge dels dispositius de regulació.

Control de les característiques dels elements de control automàtic en quan a qualitat de construcció, sensibilitat, resposta i consum d’energia segons especificacions tècniques i referències.

Control específic dels elements:

a) Vàlvules termostàtiques . Estanqueïtat, pressió diferencial

. Paràmetre KV

. Cicles d’obertura/Tancament

. Interval de regulació i divisions, recorregut de la maneta d’ajust

. Sensibilitat

. Alimentació i consum

a) Termòstats ambient Tot-Res

. Cicles d’obertura/Tancament

. Interval de regulació i escala

. Error

a) Vàlvules motoritzades

. Pressió nominal

. Tª màxima de l’aigua

. Cicles d’obertura tancament

. Cabal nominal

. Paràmetre KV

. Alimentació i consum

a) Sondes

. Corba de resposta

. Temps de resposta

. Estanqueïtat (per sondes d'immersió)

Es realitzarà un informe amb els resultats del controls efectuats amb els materials recepcionats.

2. Criteri de presa de mostres Es realitzarà el control de les característiques i prestacions de tots els diferents tipus d’elements de control automàtic que es recepcionin a obra.

3. Especificacions Les normes i referències aplicables a elements de regulació i control automàtic són els següents:

Reglament instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la finalitat de racionalitzar el seu consum energètic i les ITIC.

UNE-EN 12098. Regulació per als sistemes de calefacció Punt 1. Equips de regulació en funció de

la temperatura exterior per als sistemes de calefacció per aigua calenta. 4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment


AN4 31

Un cop realitzat el control de materials, totes les anomalies, incompliment de les especificacions, desviacions del projecte i variacions del que s’ha contractat amb l’empresa instal·ladora, es

comunicarà a Direcció d’Obra, que decidirà la substitució total o parcial del material recepcionat.


1. Operacions de control Comprovar la correcta implantació dels equips en obra Verificar la instal·lació de tots els aparells de regulació i control automàtic previstos en projecte. Controlar la col·locació adequada de Sondes i termòstats: alçada, zona aïllada d’influències

pertorbadores de la lectura de temperatura. Verificar el cablejat, aïllament de la coberta, aïllament de pertorbacions elèctriques,

apantallament, distàncies respecte senyals forts Verificar la posició de les vàlvules motoritzades, per evitar que possibles fuites d’aigua afectin al

servomotor. Verificar ajust de sondes amb aparells de mesura calibrats. Proves finals globals a tota la instal·lació: Prova de funcionament. Es realitzarà al fer les proves de funcionament dels equips als que estan instal·lats els elements de regulació, calderes, climatitzadors, fan-coils, etc.

Es verificarà l’actuació dels elements de regulació sobre el dispositiu al que estan associats. En instal·lacions amb control centralitzat (PLC o PC) es comprovarà:

a) Lectures b) Actuacions dels elements (vàlvules motoritzades, servomotor) c) Actuació del sistema de control que realitza la regulació (funcionament per paràmetres de

funcionament).

2. Criteri de presa de mostres El nombre d’elements de regulació a controlar, es determinarà en cada cas per Direcció d’Obra es comprovaran especialment l’actuació de vàlvules motoritzades, i sondes procurant mostrejar les diferents zones.

3. Especificacions Les especificacions seran aquelles que es descriuen en el Plec de Condicions Tècniques del projecte i totes aquelles que milloren el plec del projecte, segons els valors indicats en l’oferta o certificats

rebuts del fabricant. Aquestes darreres especificacions es consideren d’obligat compliment.

4. Interpretació de resultats i actuació en cas d’incompliment En cas de resultats negatius i anomalies, es procurarà corregir els defectes sempre que sigui possible, en cas contrari es substituirà el material afectat.


AN4 32

ÀMBIT: F025 TUBS DE POLIETILÈ I ACCESSORIS


Les tasques de control de qualitat per a tubs de polietilè i accessoris, son les següents: Sol·licitar del fabricant els certificats de materials escollits. Control de la documentació tècnica subministrada Control de recepció dels materials i lloc d’emplaçament.

Contrastar la documentació amb els materials i amb els requeriments de la instal·lació segons projecte. (Verificar identificació a tubs i accessoris).

Realització i emissió d’informe amb els resultats dels controls realitzats.


Es comprovarà per mostreig a cada recepció. 3. Especificacions Les indicades al plec de condicions de projecte, i a més:

UNE 53365. Plàstics. Tubs de PE d’alta densitat per unions soldades, usats per canalitzacions subterrànies. Enterrades o no, utilitzades per a l’evacuació i desguassos. UNE 53381. Plàstics. Tubs de polietilè reticulat (PE-R) per la conducció d’aigua a pressió, freda i

calenta. UNE 53394. Materials plàstics. Codi de la instal·lació i utilització de tubs de polietilè per a conducció d’aigua a pressió. Tècniques recomanades.

UNE 53333. Plàstics. Tubs de polietilè de mitja i alta densitat per a canalitzacions enterrades de distribució de combustibles gasosos. 4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment Serà refusat el material que no compleixi amb les especificacions del projecte.


1. Operacions de Control

Les tasques de control de qualitat per instal·lacions amb tubs de polietilè son les següents: Comprovació de la correcta implantació de les conduccions a l’obra. Control visual de l’execució de la instal·lació, comprovant:

Soportació Verticalitat i pendents a trams horitzontals segons destí de la instal·lació

Utilització dels accessoris adequats a empalmes i derivacions Distància a altres elements i conduccions.

Realització de proves d’estanqueïtat i resistència mecànica a 1,5 cops la pressió de servei, a instal·lacions d’aigua freda o calenta i a canalitzacions de gas.

Realització de proves d’estanqueïtat i evacuació a instal·lacions de sanejament. Realització i emissió d’informe amb resultats dels controls i proves realitzats.

2. Criteris de presa de mostra Es comprovarà globalment la instal·lació.


AN4 33

3. Especificacions Les especificacions seran les que es descriuen al Projecte i la normativa següent:

Normes Bàsiques per a les instal·lacions interiors d’aigua. Reglament d'instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. Reglament d'instal·lacions de gas en locals destinats a ús domèstic, col·lectius o comercials.

4. Interpretació de resultats i actuacions en cas d’incompliment En cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar de materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari, es procedirà a canviar tot el material afectat.

En cas de discrepàncies amb el projecte, es procedirà d’acord amb el que determini la Direcció

d’obra.


AN4 34

ÀMBIT: G020 CONDUCTORS DE COURE O ALUMINI


Les tasques de control de qualitat de conductors de coure o alumini, són les següents: Sol·licitar del fabricant els certificats i homologacions dels conductors i protocols de proves de

rutina exigits a totes les partides. Control de la documentació tècnica subministrada

Verificar l’adequació dels conductors als requisits dels projecte Control final d’identificació Realització i emissió d’informe amb resultats dels assaigs realitzats d’acord al que s’especifica en

la taula d’assaigs i de quantificació dels mateixos. Assaigs: A la taula següent s’especifiquen els controls a efectuar a la recepció de conductors de coure o

alumini i les normes aplicables en cada cas:

ASSAIG NORMA

Rigidesa dielèctrica Documentació fabricant

Resistència d’aïllament Documentació fabricant

Resistència elèctrica dels conductors UNE 20003 UNE 21022

Control dimensional Documentació fabricant

Extinció de flama UNE 20432

Densitat de fums UNE 21172

Despreniment d'halògens UNE 21147

A la següent taula s’especifica el nombre de controls a efectuar. Els assaigs especificats (*) seran exigibles segons criteri de la DO quan les exigències del lloc ho determini i les característiques dels conductors corresponguin a l’assaig especificat.

ASSAIG EXIGIT AL FABRICANT EXIGIT A RECEPCIÓ

Rigidesa dielèctrica 100%

Resistència d’aïllament 100%

Resistència elèctrica dels conductors

100%

Control dimensional 1 assaig per tipus (*) 1 assaig per tipus (*)

Extinció de flama 1 assaig per tipus (*) 1 assaig per tipus (*)

Densitat de fums 1 assaig per tipus (*) 1 assaig per tipus (*)

Despreniment d'halògens 1 assaig per tipus (*) 1 assaig per tipus (*)

Per tipus s’entén aquells conductors amb característiques iguals. Els assaigs exigits a recepció podran ésser els realitzats pel fabricant sempre que hi hagi una supervisió per part de la DO o empresa especialitzada.

2. Criteris de presa de mostra Per a la realització dels assaigs, s’escollirà aleatòriament una bovina del lot d’entrega, a excepció dels assaigs de rutina que es realitzaran a totes les bobines.

3. Especificacions Les normes aplicables a conductors de coure o alumini són les següents.

UNE 20003 Coure tipus recuit i industrial per aplicacions elèctriques UNE 21017 Cables de coure nus semi rígid per a conductors elèctrics.


AN4 35

UNE 21096 Fils d’alumini industrial recuit per a conductors elèctrics UNE 21022 Conductors de cables aïllats

UNE 21123 Cables de transport d’energia aïllats amb dielèctric sec UNE 21176 Guia per a l’ús de cables harmonitzats de BT UNE 20432 Assaig de cables elèctrics sotmesos al foc UNE 21172 Mesures de la densitat dels fums produïts per cables en combustió UNE 21147 Assaigs dels gasos produïts durant la combustió de cables elèctrics

4. Interpretacions de resultats i actuacions en cas d’incompliment Es realitzarà un control extensiu de la partida objecte de control, i segons criteri de la Direcció d’Obra, podrà ésser acceptada o rebutjada tota o part del material que la composa.

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de control Les tasques de control de qualitat a desenvolupar són les següents:

Comprovació de la correcta instal.lació dels conductors Verificar que els tipus i seccions dels conductors s'adeqüen a l’especificat al projecte Verificar la no existència d’empalmaments fora de les caixes Verificar a caixes la correcta execució dels empalmaments i l’ús de borns de connexió adequats Verificar l’ús adequat dels codis de colors Realització i emissió d’informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats, d’acord amb el que

s’especifica a la taula d’assaigs i de quantificació dels mateixos. Assaigs:

ASSAIG NORMA

Resistència d’aïllament REBT>1000 Ù/V, minim 0,25 MÙ

Rigidesa dielèctrica REBT

Caiguda de tensió REBT < 3% Enllumenat, 5% Força


Resistència d’aïllament: Es realitzarà a tots els circuits Rigidesa dielèctrica: Es realitzarà a les línies principals Caiguda de tensió: Es mesuraran els circuits més desfavorables

3. Especificacions Les especificacions seran aquelles que es descriuen al Plec de Prescripcions Tècniques del Projecte i el REBT.

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment En cas d’incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva adequació.

En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d’acord amb el que determini la Direcció d’Obra.


AN4 36

ÀMBIT: J001 ESCOMESA SUBMINISTRA I COMPATGE


Les tasques de control a realitzar són les següents:

Sol·licitar del fabricant els certificats de les característiques tècniques dels materials escollits. Control de la documentació tècnica subministrada Control d’identificació dels materials i verificació del seu dimensionament segons projecte.

Contrastar entre la documentació aportada i els materials emprats Realització i emissió d’informe amb resultats dels controls realitzats.


Es controlarà globalment.

3. Especificacions

NB (Aigua) Normes Bàsiques per les instal·lacions interiors de subministra d’aigua.

4. Interpretació de resultats i actuació en cas d’incompliment Serà refusat el material que no compleixi amb els requeriments del projecte.


1. Operacions de control

Les tasques de control de qualitat a desenvolupar són les següents:

Comprovació de la correcta implantació dels materials i equips a l’obra Verificar la correcta instal·lació i dimensions dels elements de la cambra d’escomesa o armari de

comptador següents: Clau de pas Comptador homologat

Aixeta de comprovació Clau de pas posterior al comptador (si és prevista) Vàlvula de retenció Existència de desguàs

Verificar les dimensions de la cambra d’escomesa o armari de comptador Verificar l’assaig de resistència mecànica i estanquitat. Es realitzarà la prova omplint d’aigua tota

la instal·lació i comprovant que no quedi aire. A continuació, mitjançant una bomba, es pujarà la pressió a 20 Kg/cm2, arribant a aquesta pressió, es tancarà la vàlvula de la bomba i es procedirà a reconèixer la instal·lació per verificar la no existència de pèrdues. A continuació es disminuirà la pressió fins la de servei amb un mínim de 6 Kg/cm. i la mantindrem durant quinze minuts, com a

mínim. Realització i emissió d’informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats. 2. Criteris de presa de mostra

Es comprovarà globalment.

3. Especificacions

Les especificacions seran les que es descriuen al Projecte i les NB (Aigua).


AN4 37


Es donarà per bona la prova de estanquitat quan no hi hagi variacions de pressió al manòmetre. En cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar de materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari, es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació, d’acord amb el que determini la DO.


AN4 38

ÀMBIT: Q1011 ELEMENTS DE MOBILIARI URBÀ

CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de Control

Recepció dels certificats de garantia del fabricant. Inspecció visual del material a la seva recepció.

Comprovacions geomètriques i de dimensions. Comprovació del gruix i uniformitat dels recobriments i/o pintura.

2. Criteris de presa de mostra Els controls indicats s’aplicaran a la totalitat dels elements subministrats.

3. Especificacions El fabricant subministrarà l’element acompanyat del corresponent certificat de garantia de compliment de les característiques exigides a la documentació tècnica. Els elements presentats no hauran de tenir cops o defectes superficials.

No han de presentar rebaves o punts que puguin danyar a l’usuari o al instal·lador, ni defectes que puguin influir a les característiques mecàniques

Els conjunts de mobiliari urbà hauran d’estar formats de tots els elements necessaris per a la seva correcta col·locació, funcionament i/o utilització. No s’han d’apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. El color ha de ser

uniforme per tota la superfície. Les fonts estaran pintades amb pintura metàl·lica resistent a la oxidació L’operació de desmuntatge d’elements per al manteniment normal s’ha de poder fer amb l’ajuda d’eines ordinàries. Les parts amb contacte amb l’aigua, en el cas de les fonts, han de ser de materials que no puguin

contaminar-la. La connexió amb l’aigua s’ha de poder fer amb facilitat i un cop situada la font en el seu lloc definitiu.

El subministrament dels elements de mobiliari urbà es realitzarà sobre palet i embalat, i cada caixa portarà de forma indeleble i ben visible el nom del fabricant i les instruccions d’instal·lació i muntatge. L’emmagatzematge es realitzarà, fins a la seva ubicació, de manera que no es deformin

les unitats i en llocs protegits d’impactes. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment No s’acceptaran elements de mobiliari urbà que incompleixin alguna de les condicions indicades o que arribin a l’obra sense el certificat de garantia corresponent.

CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de Control

Inspecció visual dels elements abans de la seva col·locació. Replanteig de la ubicació.


AN4 39

Inspecció visual dels elements col·locats.

Comprovació del correcte anivellament, segons criteri de la DO. 2. Criteris de presa de mostra: Es seguiran els criteris que en cada cas , indiqui la DO.

3. Especificacions El muntatge dels elements que integren el mobiliari urbà s’ha de fer seguint les instruccions del fabricant.

Els elements de mobiliari urbà han de quedar anivellats en totes dues direccions i ben situats, a la

posició prevista en el projecte i centrats amb l’especejament del paviment. Han d’estar ben fitxats al seu suport. Un cop col·locats, aquests no han de presentar deformacions, cops ni altres defectes visibles. Els daus de formigó per a l’ancoratge del mobiliari urbà no han de quedar visibles. Aquests s’hauran de formigonar a una temperatura entre 5ºC i 40ºC i sense pluja. L’element no s’ha d’utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació.

Un cop col·locats aquests no han de presentar deformacions, cops ni altres defectes visibles. Si hi han zones a soldar, aquestes s’hauran de netejar i fregar prèviament. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment

Correcció, a càrrec del contractista, dels defectes observats. REFERÈNCIES: No hi ha normativa de compliment obligatori.


AN4 40

ANNEX 1: TEMPS DE REALITZACIÓ DELS ASSAIGS

TERMINI (dies)

Codi Nom Complet Norma min màx.

BV112101 DETERMINACIÓ DE L'ACIDESA (pH) UNE 7-234-71 1 2

BV113102 CONTINGUT DE SULFATS UNE 7-131-58 1 2

BV114103 CONTINGUT DE CLORURS UNE 7-178-60 1 2

BV115104 DET. QUALITATIVA D'HIDRATS DE CARBONI UNE 7-132-58 1 2

BV116105 CONT. DE SUBST. ORGÀNIQUES, OLIS I GREIXOS

UNE 7-235-71 1 2

BV117107 CONTINGUT DE SUBSTÀNCIES SOLUBLES UNE 7-130-58 1 2

BV123L03 HUMITAT TOTAL PER ASSECATGE NLT 359-87 1 2

BV124B05 DENSITAT RELATIVA I L'ABSORCIÓ (SORRES) NLT 154-92 2 3

BV124C04 DENSITAT RELATIVA I L'ABSORCIÓ (GRAVES) NLT 153-92 2 3

BV132101 TERROSSOS D'ARGILA UNE 7-133-58 1 2

BV133202 PARTÍCULES TOVES UNE 7-134-58 1 2

BV134103 GRANULOMÈTRIC PER TAMISATGE (GRANULAT) UNE 7-139-58 1 2

BV134A0M GRANULOMÈTRIC PER TAMISATGE (POLS

MINERAL)

NLT 151-89 1 2

BV135104 CONTINGUT DE FINS UNE 7-135-58 1 2

BV136105 PARTÍCULES DE BAIX PES ESPECÍFIC UNE 7-244-71 1 2

BV137206 COEFICIENT DE FORMA UNE 7-238-71 1 2

BV138207 ABSORCIÓ D'AIGUA (GRAVES) UNE 83-134-90 3 8

BV13830J ABSORCIÓ D'AIGUA (SORRES) UNE 83-133-90 3 8

BV139208 COEFICIENT DE LOS ÁNGELES UNE 83-116-90 2 3

BV13A10A COMPOSTOS DE SOFRE (SO=3) UNE 83-120-88 3 4

BV13B20B REACTIVITAT GRANULAT-ÀLCALI UNE 83-121-90 3 4

BV13C20C ESTABILITAT ENFRONT SULFATS (GRAVES) UNE 7-136-58 6 7

BV13C30C ESTABILITAT ENFRONT SULFATS (SORRES) UNE 7-136-58 6 7

BV13E30E MATÈRIA ORGÀNICA UNE 7-082-54 1 2

BV13F30F EQUIVALENT DE SORRA UNE 83-131-90 1 2

BV13H30H COEFICIENT DE FRIABILITAT UNE 83-115-89 EXP

1 2

BV13JB0K COEFICIENT DE POLIMENT ACCELERAT NLT 174-93 3 4

BV13KB0L ÍNDEX DE LLENQUES I AGULLES NLT 354-91 1 2

BV13NA0R DENSITAT APARENT (POLS MINERAL) NLT 157-94 1 2

BV13NB0Q DENSITAT APARENT (GRANULAT) NLT 156-94 1 2

BV13QD0T ÍNDEX D'ADHESIVITAT NLT 355-93 1 2

BV13RA0U COEFICIENT D'EMULSIVITAT NLT 180-74 1 2


AN4 41

TERMINI (dies)


BV13TL0W NETEJA SUPERFICIAL NLT 172-86 1 2

BV13XX01 PES ESPECÍFIC D'UNA PEDRA UNE 7-067-54 3 4

BV13XX03 RESISTÈNCIA ALS SULFATS D'UNA PEDRA 6 7

BV13XX04 ESPECTROGRAFIA D’INFRAROJOS 10 11

BV142102 RESISTÈNCIA MECÀNICA A UNA EDAT UNE 80-101-91 1M

1+EDAT 1+EDAT

BV143102 RESISTÈNCIA MECÀNICA A DUES EDATS UNE 80-101-91

1M

1+EDAT 1+EDAT

BV144102 RESISTÈNCIA MECÀNICA A TRES EDATS UNE 80-101-91 1M

1+EDAT 1+EDAT

BV145102 RESISTÈNCIA MECÀNICA A QUATRE EDATS UNE 80-101-91 1M

1+EDAT 1+EDAT

BV146103 TEMPS D'ADORMIMENT I ESTABILITAT DE VOLUM

UNE 80-102-88 2 3

BV147104 FINOR DE MÒLTA (PERMEABILÍMETRE DE

BLAINE)

UNE 80-122-91 1 2

BV148104 FINOR DE MÒLTA PER TAMISATGE EN SEC UNE 80-122-91 2 3

BV149105 FINOR DE MÒLTA PER TAMISATGE EN HUMIT UNE 80-108-86 1 2

BV14B107 CALOR D'HIDRATACIÓ UNE 80-118-86

EXP

3 4

BV14C108 HUMITAT UNE 80-220-85 1 2

BV14D109 PÈRDUA PER CALCINACIÓ UNE 80-215-88 3 4

BV14E109 RESIDU INSOLUBLE (CLORHÍDRIC I CARB. DE SODI)

UNE 80-215-88 3 4

BV14F109 RESIDU INSOLUBLE (CLORHÍDRIC I HIDROX. POTAS.)

UNE 80-215-88 3 4

BV14G109 CONTINGUT DE SULFATS (EXPRESSAT COM A SO3)

UNE 80-215-88 3 4

BV14H10A CONTINGUT DE CLORURS (MÈT. VOLHARD) UNE 80-217-91 1 2

BV14J109 CONTINGUT DE SULFURS (MÈT. IODOMÈTRIC) UNE 80-215-88 1 2

BV14K109 CONTINGUT D'ÒXID D'ALUMINI UNE 80-215-88 1 2

BV14L10B CONTINGUT D'ÒXID DE CALÇ LLIURE UNE 80-243-86 1 2

BV14M20C PUTZOLANITAT (8 dies) UNE 80-280-88 9 10

BV14N20C PUTZOLANITAT (15 dies) UNE 80-280-88 16 17

BV172201 CONTINGUT D'AIGUA (BETUM ASFÀLTIC) NLT 123-84 1 2

BV17230B CONTINGUT D'AIGUA (EMULSIÓ BITUMINOSA) NLT 137-84 1 2

BV173102 PENETRACIÓ (25ºC, 100 g, 5 s.) NLT 124-84 1 2

BV174103 PUNT DE REBLANIMENT, ANELLA I BOLA NLT 125-84 1 2

BV175204 PÈRDUA PER ESCALFAMENT NLT 128-91 1 2

BV177206 SOLUBILITAT EN DISSOLVENTS ORGÀNICS NLT 130-84 1 2

BV179108 DUCTILITAT NLT 126-84 1 2

BV17A209 ÍNDEX DE PENETRACIÓ NLT 181-88 1 2

BV17D10D PUNT DE FRAGILITAT DEL FRAASS NLT 182-84 1 2


AN4 42

BV17F30F CÀRREGA ELÈCTRICA DE LES PARTÍCULES NLT 194-84 1 2


AN4 43

TERMINI (dies)


BV17G30G RESIDU PER DESTIL·LACIÓ (EMULSIÓ BIT.) NLT 139-84 1 2

BV17XX02 ESTABILITAT D’EMMAGATZEMATGE D'UN BETUM NLT 124-84 1 3

BV17XX03 RECUPERACIÓ ELÀSTICA NLT-329 1 2

BV1D2202 GRANULOMÈTRIC PER TAMISATGE (SÒLS) UNE 7-376-75 1 2

BV1D2402 GRANULOMÈTRIC PER TAMISATGE (TOT-Ú) UNE 7-376-75 1 2

BV1D3203 % MATERIAL QUE PASSA PEL TAMÍS 0,080 UNE UNE 7-135-58 1 2

BV1D4204 LÍMITS D'ATTERBERG UNE 103-103-94 2 3

BV1D6206 EQUIVALENT DE SORRA UNE 7-324-76 1 2

BV1D7207 PRÓCTOR NORMAL UNE 103-500-94 2 3

BV1D8208 PRÓCTOR MODIFICAT UNE 103-501-94 2 3

BV1D9209 ÍNDEX CBR EN LABORATORI (P.N. 3 PUNTS) NLT 111-87 6 7

BV1DA209 ÍNDEX CBR EN LABORATORI (P.M. 3 PUNTS) NLT 111-87 6 7

BV1DB20A HUMITAT PER ASSECATGE EN ESTUFA UNE 103-300-93 1 2

BV1DF30E COEFICIENT DE LOS ÀNGELES UNE 83-116-90 2 3

BV1DG30F NOMBRE DE CARES DE FRACTURA NLT 358-90 1 2

BV1DK20H MATÈRIA ORGÀNICA (PERMANGANAT SÒDIC) NLT 118-91 1 2

BV1DM20K CONTINGUT DE SULFATS SOLUBLES UNE 7-370-75 3 4

BV1DP10M HUMITAT IN-SITU D'UN SÒL NLT 103-72 1 1

BV1DQ10N HUMITAT I DENSITAT IN SITU (MÈTODE SORRA) NLT 109-87 1 1

BV1DR10P HUMITAT I DENSITAT IN SITU (MÈTODE

NUCLEAR)

ASTM D 3017-78 1 1

BV1DS10Q PLACA DE CÀRREGA DE 30 CM DE DIÀMETRE (NLT)

NLT 357-86 1 1

BV1DS10R PLACA DE CÀRREGA DE 30 CM DE DIÀMETRE

(DIN)

DIN 18134 1 1

BV1DS10S PLACA DE CÀRREGA DE 30 CM DE DIÀMETRE (SNV)

SNV 70317 1 1

BV1DS11R PLACA DE CÀRREGA DE 60 CM DE DIÀMETRE (DIN)

DIN 18134 1 1

BV1DXX05 % MATERIAL QUE PASSA PEL TAMÍS 25 UNE UNE 7-139-58 1 2

BV21120G CONSISTÈNCIA (MÈTODE DEL CON D'ABRAMS) UNE 83-313-90 1 2

BV214404 COMPRESSIÓ PROVETA 15x30 UNE 83-304-84 1+EDAT 1+EDAT

BV216504 COMPRESSIÓ PROVETA 15x30 ADDICIONAL UNE 83-304-84 1+EDAT 1+EDAT

BV216906 FLEXOTRACCIÓ PROVETA 15x15x60 ADDICIONAL UNE 83-305-86 1+EDAT 1+EDAT

BV217608 SÈRIE DE 3 PROVETES 15x30 (INCLÒS CON) UNE 83-304-84 1+EDAT 1+EDAT

BV217708 SÈRIE DE 5 PROVETES 15x30 (INCLÒS CON) UNE 83-304-84 1+EDAT 1+EDAT

BV217A09 FLEXOTRACCIÓ (3 PROVETES 15x15x60) UNE 83-305-86 1+EDAT 1+EDAT

BV218405 TRACCIÓ INDIRECTA PROVETA 15x30 (BLASILER)

UNE 83-306-85 1+EDAT 1+EDAT

BV219806 FLEXOTRACCIÓ PROVETA 15x15x60 UNE 83-305-86 1+EDAT 1+EDAT


AN4 44

TERMINI (dies)


BV21AC0B EXTRACCIÓ I COMPRESSIÓ TESTIMONI 75x220 mm

UNE 83-304-84 3 4

BV21BC0B EXTRACCIÓ I COMPRESSIÓ TESTIMONI 100x250 mm

UNE 83-304-84 3 4

BV21CC07 EXTRACCIÓ I COMPRESSIÓ TESTIMONI 150x350 mm

UNE 83-304-84 3 4

BV21XX03 SÈRIE DE 6 PROVETES (CAIXÓ) FORM PROJ. UNE 83-605-91 2+EDAT 2+EDAT

BV222103 CONSISTÈNCIA PEL MÈTODE DE REFERÈNCIA UNE 83-811-92 EXP

1 2

BV223104 CONSISTÈNCIA PEL MÈTODE ALTERNATIU UNE 83-812-92 EXP

1 2

BV22530C FLEXIÓ I COMPRESSIÓ SÈRIE 3 PROV. 160x40x40 mm

UNE 83-821-92 EXP

1+EDAT 1+EDAT

BV230001 COMPRESSIÓ SIMPLE (CONGL.-CIMENT) NLT 305-90 1+EDAT 1+EDAT

BV251103 CARACT. GEOMÈTRIQUES (BARRES) UNE 36-068-94 1 2

BV251105 CARACT. GEOMÈTRIQUES (FILFERROS PRET.) UNE 36-095-85 (1) 1R

1 2

BV251109 CARACT. GEOMÈTRIQUES (CORDONS) UNE 36-098-85 (1) 1R

10 15

BV252304 ASSAIGS COMPLETS MALLA ELECTROSOLDADA UNE 36-092-81 (1)

2 3

BV253406 TRACCIÓ CORDÓ FIXAT AMB MORDASSES UNE 7-326-88 1R 2 3

BV253506 TRACCIÓ CORDÓ FIXATS AMB CAPS DE TRACCIÓ UNE 7-326-88 1R 2 3

BV253606 TRACCIÓ FILFERROS UNE 7-474-92 (1)ERR.

1 2

BV253701 TRACCIÓ PROVETA DE PLANXA D'ACER UNE 7-474-92

(1)ERR.

1 2

BV255101 RESISTÈNCIA A TRACCIÓ (ACER PER ARMAR) UNE 7-474-92 (1)ERR.

1 2

BV256601 RESISTÈNCIA A TRACCIÓ (ACER LAMINAT) UNE 7-474-92 (1)ERR.

1 2

BV257102 DOBLEGAMENT SIMPLE (ACER PER ARMAR) UNE 36-068-94 1 2

BV257105 DOBLEGAMENT ALTERNATIU (FILFERROS) UNE 36-461-80 3 4

BV25770B DOBLEGAMENT SIMPLE (ACER LAMINAT) UNE 7-472-89 1 2

BV258103 DOBLEGAMENT-DESDOBLEGAMENT (ACER ARMAR)

UNE 36-068-94 1 2

BV25B007 RADIOGRAFIA SOLDADURA (PEL·LÍCULA 10x24

cm)

UNE 14-011-57 2 3

BV25C007 RADIOGRAFIA SOLDADURA (PEL·LÍCULA 10x40 cm)

UNE 14-011-57 2 3

BV25D001 RELAXACIÓ (1000 h) UNE 36-422-85 3 4

BV25XX03 CARACT. GEOMÈTRIQUES (ARM. MICROPILONS) 1 2

BV25XX05 CARACT. GEOMÈTRIQUES PERFIL O PLANXA

D'ACER

1 2

BV25XX06 DESPLOM I FLETXA DE PERFILS D'ACER 1 2

BV25XX09 CARACT. GEOMÈTRIQUES EMPERNATGES 1 2

BV25XX10 ARRENCADA PERN COL·LOCAT 1 1

BV25XX14 TRACCIÓ FILFERROS MALLES UNE_EN 10-218-1-95

1 2


AN4 45

BV25XX15 COMPROV. GEOMÈTRICA MALLES 1 2

BV25XX16 COMPROV. GEOMÈTRICA BIONES UNE 135-121-94 1 2

BV25XX19 TRACCIÓ LAMEL·LES D'ALUMINI UNE 7-474-92 1 1 2


AN4 46

TERMINI (dies)


BV25XX20 CARACT. GEOMÈTRIQUES SENYALS 1 2

BV25XX21 CARACT. GEOMÈTRIQUES BARANES 1 2

BV25XX22 CARACT. GEOMÈTRIQUES MARCS I TAPES 1 2

BV25XX23 CARACT. GEOMÈTRIQUES GRAONS UNE 127-011-95

EXP

1 2

BV25XX26 PREPARACIÓ PROVETA SOLDADA 1 2

BV25XX27 INSPECCIÓ LÍQUIDS PENETRANTS UNE 14-612-80 1 2

BV25XX28 TENSIÓ-DEFORMACIÓ PLAQUES ACER 1 2

BV25XX29 CARACT. GEOMÈTRIQUES FLEIXOS 1 2

BV25XX32 TRACCIÓ PERN COL·LOCAT 1 1

BV2CXX01 CARACT. GEOMÈTRIQUES (PLAQUES T.A.) 1 2

BV2E1101 RESISTÈNCIA A TRACCIÓ UNE 53-510-85 1 2

BV2E2101 ALLARGAMENT MÍNIM A RUPTURA UNE 53-510-85 1 2

BV2E4101 DURESA NOMINAL UNE 53-549 7 15

BV2E5101 DEFORMACIÓ ROMANENT UNE 53-511-74 7 15

BV2E6101 ENVELLIMENT AL CAP DE 70 H A 100 °C UNE 53-548-75 5 6

BV2E8101 VARIACIÓ DE LA DURESA (DESPRÈS ENVELLIMENT)

UNE 53-549 1 2

BV2EXX01 RESISTÈNCIA A L'OZÓ UNE 53-540-94 s/edat s/edat

BV2EXX04 MÒDUL D'ELASTICITAT TRANSVERSAL (NEOPRÈ) UNE 53-630-89 7 15

BV2EXX05 RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ (NEOPRÈ) UNE 53-566-88 7 15

BV2EXX06 ADHERÈNCIA ELASTÒMER-ARMADURES (NEOPRÈ/JUNT)

UNE 53-565-74 7 15

BV2EXX07 COMPORTAMENT DINÀMIC (NEOPRÈ) MELC 10.16 7 15

BV2EXX08 CARACT. GEOMÈTRIQUES (NEOPRÈ) 1 2

BV2EXX09 CARACT. GEOMÈTRIQUES (JUNTS) 1 2

BV2F3104 DOBLEGAMENT (LÀMINA BIT.) UNE 104-281-85 (6-4)

1 2

BV2F4103 RESISTÈNCIA A LA CALOR (LÀMINA BIT,) UNE 104281-90(6-3)1R

2 3

BV2F630C RESISTÈNCIA A LA TRACCIÓ (LÀMINA

POLIETILÈ)

UNE 53-165-87

1R ERR

1 6

BV2FA30G RESISTÈNCIA ESQUINÇAMENT (LÀMINA POLIETILÈ)

UNE 53-220-85 (1) 1R

1 2

BV2GXX02 MASSA PER M2 (GEOTÈXTIL) UNE_EN 965-95 1 2

BV2GXX03 GRUIX SOTA PRESSIÓ (GEOTÈXTIL) UNE_EN 964-95 1 2

BV2GXX06 TRACCIÓ GEOTÈXTIL UNE 40-528-86 1 2

BV2GXX07 ALLARGAMENT DE TRENCAMENT (GEOTÈXTIL) UNE 40-528-86 1 2

BV2GXX08 PUNXONAMENT (GEOTÈXTIL) BS 6906/4 1 2

BV2GXX09 RESISTÈNCIA A L'ESQUINÇAMENT UNE 40-529-86 1 2

BV2GXX10 PENETRACIÓ CON (GEOTÈXTIL) BS 6906/1 1 2


AN4 47

TERMINI (dies)


BV2GXX11 OBERTURA DE FILTRACIÓ (GEOTÈXTIL) UNE 40-531-88 1 2

BV2GXX12 OBERTURA EFICAÇ PORUS (GEOTÈXTIL) UNE 40-531-88 1 2

BV2GXX13 PERMEABILITAT A L'AIGUA (GEOTÈXTIL) UNE 40-530-88 1 2

BV2GXX14 FLUX D'AIGUA VERTICAL (GEOTÈXTIL) BS 6906/3 1 2

BV2GXX15 CARACT. GEOMÈTRIQUES GEOTÈXTIL 1 2

BV2J1306 FINOR DE MÒLTA DELS PIGMENTS INTA

16.02.55(10.57)

3 4

BV2J2304 PUNT D'INFLAMACIÓ INTA

16.02.32A(7.61)

2 4

BV2J3301 TEMPS D'ASSECATGE INTA 16.02.29 (6.57)

3 5

BV2J430F ADHERÈNCIA UNE 48-032-80 2 4

BV2J5303 CONTINGUT DE MATÈRIA VOLÀTIL INTA 16.02.31A(10.7)

2 5

BV2J6307 ÍNDEX D'ANIVELLAMENT INTA 16.02.89

(9.68)

3 7

BV2J7309 ENVELLIMENT ACCELERAT INTA 16.06.05(10.74)

5 10

BV2J830A ENGROGUIMENT ACCELERAT UNE 48-071-82 5 10

BV2J930G PES ESPECÍFIC UNE 48-098-92 1R

2 3

BV2JA20W PODER DE COBRIMENT EN HUMIT (PINT. SENYAL.)

UNE 48-081-84 1 2

BV2JC20P CONSISTÈNCIA (PINT SENYAL.) UNE 48-076-92 1 2

BV2JD20M TEMPS D'ASSECATGE (PINT SENYAL.) UNE 135-202-94 EXP

1 2

BV2JE20K QUANTITAT DE MATÈRIA FIXA (PINT SENYAL.) UNE 48-087-92 3 5

BV2JF20R ESTABILITAT (PINT SENYAL.) UNE 48-083-92 7 10

BV2JH20T RESIST. AL SAGNAT (PINT SENYAL.) UNE 135-201-94 EXP

3 4

BV2JK20V FLEXIBILITAT (PINT SENYAL.) MELC 12.93 1 2

BV2JXX01 RETRORREFLEXIÓ UNE 135-350-93 EXP

1 2

BV2JXX09 RESIST. IMMERSIÓ EN AIGUA UNE 48-144-92

1R

4 6

BV2JXX12 ÍNDEX DE DESPRENIMENTS INTA 16.02.88 (9.68)

2 3

BV2JXX13 RESIST. A L'ABRASIÓ UNE 56-818-94 2 4

BV2JXX25 PUNT D'INFLAMACIÓ (PINT. SENY.) UNE 104-281 (1-12)

2 4

BV2JXX26 ESTABILITAT A LA CALOR (PINT. SENY.) UNE 135-221-94

EXP

7 10

BV2JXX28 MICROESFERES DEFECTUOSES UNE 135-282-94 EXP

2 3

BV2JXX29 ÍNDEX DE REFRACCIÓ (MICROESFERESS) UNE 135-283-94

EXP

2 3

BV2JXX30 RESIST. A AGENTS QUÍMICS (MICROESFERES) UNE 135-284-94 EXP

2 4

BV2JXX31 GRANULOMÈTRIC (MICROESFERES) UNE 135-285-94 EXP

2 3


AN4 48

BV2JXX33 DOSIFICACIÓ PINTURA-MICROESFERES UNE 135-274-94 EXP

1 2

BV2K1101 UNIFORMITAT PEL·LÍCULA DE GALVANITZAT UNE 7-183-64 2 3

BV2K2102 GRUIX D'UNA PEL·LÍCULA DE GALVANITZAT UNE 37-501-88

1R

1 1


AN4 49

TERMINI (dies)


BV2K4102 MASSA DE ZINC PER U. DE SUPERFÍCIE (GALV.) UNE 37-501-88 1R

2 3

BV2L110D DIMENSIONS I DESIGNACIÓ (VORADES PREF.) UNE 127-026-91 1 2

BV2L1A06 DIM. I DESIGNACIÓ

(PANOT/TERRATZO/LLAMBORD.)

UNE 127-001-90 1 2

BV2L230G RESISTÈNCIA A LA FLEXIÓ (3 U. VORADA PREF.) UNE 127-028-91 3 4

BV2L2E0B RESISTÈNCIA A LA FLEXIÓ (6 U. P/T/LL) UNE 127-006-90 1 2

BV2L310A DESGAST PER ABRASIÓ (VORADES PREF.) UNE 127-005-90

(1)

2 3

BV2L3B0A DESGAST PER ABRASIÓ (2 U. P/T/LL) UNE 127-005-90 (1)

2 3

BV2L4C07 COEF. D'ABSORCIÓ D'AIGUA (3 U. P/T/LL) UNE 127-002-90 3 4

BV2L6C09 RESISTÈNCIA A LA GELADA (3 U. P/T/LL) UNE 127-004-90 35 36

BV2L9D05 DENSITAT (5 U. P/T/LL) UNE 7-007-49 3 4

BV2LBA0C RESISTÈNCIA A L’IMPACTA (P/T/LL) UNE 127-007-90 1 2

BV2M210F CONTINGUT DE LLIGANT NLT 164-90 1 2

BV2M310G GRANULOMÈTRIC GRANULAT NLT 165-90 1 2

BV2M410A CONFECCIÓ (3 PROV. CILÍN.) I DENSITAT(MARSHALL)

NLT 159-86 2 3

BV2M520K GRUIX I DENSITAT TESTIMONI NLT 168-90 1 3

BV2M630D EFEC. AIGUA S/COHESIÓ (IMMERSIÓ-COMPRESSIÓ)

NLT 162-84 5 6

BV2MXX01 PERMEABILITAT IN-SITU (LCS) 1 1

BV2MXX02 ASSAIG CÀNTABRE (VIA SECA) NLT 352-86 2 3

BV2MXX03 GRUIX D'UN TESTIMONI 1 3

BV2MXX04 DENSITAT APARENT TESTIMONI 1 3

BV2T710A ABSORCIÓ D'AIGUA IMMERSIÓ A 100 °C (PVC) UNE 53-112-88 2 3

BV2T800A ASSAIG A TRACCIÓ UNE 53-112-88 1 2

BV2U2A01 ASSAIG AIXAFAMENT 400 mm D. (FORMIGÓ) BN101 1 2

BV2U2B01 ASSAIG AIXAFAMENT 400/600 mm D. (FORMIGÓ)

BN101 1 2

BV2U2C01 ASSAIG AIXAFAMENT 600/800 mm D. (FORMIGÓ)

BN101 1 2

BV2U2D01 ASSAIG AIXAFAMENT 800/1000 mm D. (FORMIGÓ)

BN101 1 2

BV2U2E01 ASSAIG AIXAFAMENT 1000/1500 mm D. (FORMIGÓ)

BN101 1 2

BV2UXX03 ESTANQUEÏTAT UNIÓ (TUBS FORMIGÓ) BN101 2 3

BVA6XX01 FORÇA SOBRE SUPORT CLAVAT OC 321/95 1 2

BVA91101 RESISTÈNCIA AL LLISCAMENT NLT 175-88 1 2

BVA9210H REGULARITAT SUPERFICIAL (EQUIP VIAGRAFO) (KM)

NLT 332-87 1 1

BVA9410K REGULARITAT SUPERFICIAL NLT 334-87 1 1

BVA9510R ASSAIG CÀNTEBRE (VIA HUMIDA) NLT 352-86 3 4


AN4 50

BVZ10001 TEMPERATURES MESCLA BITUMINOSA ... 1 2