1

Programa electoral 2011-2015

Mou-te x Artà, mou-te pel canvi.

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

CONTINGUTS

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/21

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

4/5

6/8

9/11

12/23

QUI SOMBASES IDEOLÒGIQUES

ENTREVISTAEL NOSTRE CANDIDAT

EL NOSTREGRUP

EL NOSTREPROGRAMA

2

CONTINGUTS

XArtà,pel

canviMou-te

Mou-te

3

Independents d’Artà, nascut el 1979 com a agrupació d’electors a les primeres eleccions municipals de la democrà-cia del s. XX, té estructura legal de partit polític des del 1998

amb el nom d’Unió Independents d’Artà (UIA).

Dels 32 anys de democràcia municipal els Independents han tengut la responsabilitat de govern durant 25 anys, sempre

amb coalició amb altres partits. Ens hem distingit per les nostres polítiques de respecte pel medi, pel patrimoni cultu-

ral i lingüístic, socialment progressistes i sostenibles.

L’anàlisi rigorosa, la planificació, la transparència, la dedi-cació i el consens amb els socis de govern han permès que

en l’ampli període en què hem governat, Artà hagi assolit fites històriques en la creació de serveis, en la dotació

d’infraestructures culturals, socials i de salut, en el funcio-nament eficaç i en la modernització i adaptació de l’aparell

administratiu a les necessitats d’una societat moderna i evolucionada com és l’artanenca.

Independents d’Artà és present a l’hora d’oferir un estil de govern experimentat amb persones joves il·lusionades pel treball en benefici de totes les persones que viuen a Artà i

que mantenen el desig que el nostre poble vagi envant.

QUI SOM4

BASES IDEOLÒGIQUES

RESPECTE PEL TERRITORI, EL MEDI NATURAL I EL

PATRIMONI CULTURAL. LA POTENCIACIÓ DE LA LLENGUA I

LA CULTURA CATALANA. LA DEFENSA DE POLÍTIQUES

SOCIALMENT PROGRESSISTES I ECONÒMICAMENT SOSTENIBLES.

5

ENTrEvISTA

El nostrecandidat

JAUMEALZAMORARIERA,COCA.

6

EL NOSTrE CANDIDAT

PP: Presenta’t.R: Sóc Jaume Alzamora Riera, de malnom Coca. Visc a Artà, amb n’Irene, la meva parella. Tenc dos germans més i una germana. Sóc sor-tat perquè encara viuen mon pare i ma mare. Faig feina a Capdepera, a l’institut, del qual en sóc el cap d’estudis. M’agrada el teatre, la música, el cinema i llegir. Estic federat com a ciclista, esport que practic habitualment. Me consider jove, alegre, optimista, feiner, simpàtic... I també tenc algun defecte, però no és necessari fer-ne propaganda.P: Una obra de teatre.R: Seda, d’Alessandro Baricco i representada per Desas3, el 2003. I també la versió de La Plaça del Dia-mant, de Mercè Rodoreda, feta pel Teatre Nacional de Catalunya, el 2007.

P: Una música.R: Un grup: Antònia Font. Una cançó: Viatge a Ítaca de Lluís Llach.P: Una pel·lícula.R: El padrino, de Francis Ford Coppola.P: Un llibreR: El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas.P: El dia més feliç de la teva vida?R: El dia que guanyarem les eleccions.P: I el més trist?R: El dia que va morir el meu fill.P: Política?R: Jo no li diria política. Són més ganes de servei. A Artà.P: Què n’esperes, de la política?R: Maquiavel deia que val més fer i penedir-se, que no fer i penedir-se. Esper servir a Artà.P: A canvi de què?

R: De la satisfacció d’haver-ho fet. P: Quins projectes tens?R: Molts i senzills. El progra-ma electoral els descriu. I, sobretot, estar al servei de tots els ciutadans.P: Què diries als teus adver-saris polítics?R: Que tenguin coratge, i també sort. I que poden comptar amb mi per fer d’Artà un poble millor. P: Què li diries a qualsevol ciutadà perquè te voti?R: Que no el decebré si con-fia en mi.P: No te presentes tot sol...R: Per sort! Tenc mancan-ces que seran cobertes per l’equip que m’acompanya. És un grup de gent amb els quals compartesc inquietuds i objectius, i que estan molt ben preparats per cobrir les àrees de govern que assumiran.

P: Què t’agrada, d’Artà?R: Els artanencs i les artanenques, les cases i les teulades il·luminades per la claror de l’alba, la Colònia de Sant Pere, les muntanyes i les platges.P: I què no t’agrada, d’Artà?R: La brutor dels carrers i l’abandonament en què es troba.P: Què canviarà d’Artà si tu n’ets el batle?R: Els detalls, els petits aspectes que no m’agraden i que molta gent m’ha remarcat.P: I això vol dir...?R: L’acumulació de fems, les merdes de ca, l’abandonament dels parcs i aceres, la impressió que es malgasten els diners públics...

Els artanencs i les arta-nenques, les cases i les teulades il·luminades

per la claror de l’alba, la Colònia de Sant Pere, les muntanyes i les platges.

7

ENTrEvISTAENTrEvISTA

P: I la gestió de l’ajuntament, com la concretaràs?R: Sóc conscient que la situació econòmica a la sala és crítica. Però tenc la sort de tenir al costat na Magdalena Maria, una economista, en la qual confiaré aquesta feina. Cada un se n’ha d’encarregar d’allò que domina. Haurem de reduir despesa i el gran deute acumulat.P: Els teus adversaris polítics t’han de tenir por per...R: No m’han de tenir por. Poden confiar en mi i fins i tot col·laborar si creuen en un Artà pròsper, cohesionat i amb identitat pròpia.P: Polítics i governs estan do-nant l’esquena a la societat?R: És possible que quan polítics i governs defensen més interessos partidistes i particulars que els gene-rals, els ciutadans se sentin marginats.P: Per un poble és impor-tant...R: L’educació. Un poble sense formació és un poble sense futur.

P: Com veus el futur d’Artà?R: Seran els artanencs i les artanenques els que el cons-truiran. La nostra aportació anirà encaminada a fer-lo més habitable, més humà, més acollidor i més modern.P: Els darrers temps hi ha hagut una plaga: Mallorca m’agrada.R: I esper que no sigui flor d’un dia i que tengui conti-nuïtat. Esper que els mallor-quins reivindiquem d’una vegada per totes els nostres trets diferencials i que ens sentim orgullosos d’aquesta nostra terra. Hem de poder decidir, d’una vegada per to-tes, amb qui volem conviure. I només ens interessa com-partir amb qui ens accepti com som.P: Acomiada’tR: Adéu. Esper que dia 22 de maig els artanencs i les arta-nenques me facin confiança i pugui desenvolupar el pro-jecte que teniu en les mans.

...és un grup de gent amb els quals compartesc inquietuds i objectius, i que estan molt ben preparats per cobrir les àrees

de govern que assumiran.

8

El nostregrup

EL NOSTrE GrUPEL NOSTrE GrUP 9

EL NOSTrE GrUP

1. JAUME ALZAMORA RIERA

2. MAgdALEnAMARIA fERnándEZ

3. M. dEL MARLópEZ MARtí

4. pEREObRAdOR ALZInA

9. cARLOsRAMíREZ cApARRós

10. M. AssUMpcIósAntAndREU gInARd

11. MIqUELgInARd pALOU

12. cAtERInA cARRIó VIVEs

10

EL NOSTrE GrUP

5. tOMEUcURsAch sALAs

6. MARIAALZInA ALZInA

7. MIqUEL tAULER fERRER

8. EnRIcMAs qUEtgLEs

13. MARgALIdAqUEtgLEs AdROVER

14. RAfELEspInOsA pAstOR

15. MARgALIdAtOUs fERRER

16. ELVIRApIRIs qUEtgLEs

11

EL NOSTrE PrOGrAMA

El nostreprograma

12

EL NOSTrE PrOGrAMA

EEl nostre projecte proposa una gestió econòmica responsable, austera, transparent i participativa, perquè aquest és el fona-ment imprescindible per poder dur a terme la resta d’actuacions.

Aquestes actuacions contemplen el patrimoni, l’educació, el medi ambient i el benestar de les persones, dins el marc del projecte educatiu de poble, un projecte que implica funcionar amb la creativitat i la participació de tots. Unes actuacions que es presenten com un ventall de línies obertes que, a partir de la iniciativa municipal, poden requerir la col·laboració i coordinació amb d’altres administracions i entitats. Cal aconseguir la sinèrgia amb tots els agents amb incidència política, econòmica i social en el municipi. L’època de crisi en què ens movem requereix saber aglutinar en línies comunes i consensuades totes les aportacions que puguin ser útils per al desenvolupament d’Artà i els seus habitants.

Tenim un municipi amb les infraestructures necessàries i amb les persones adequades (tots vosaltres) per fer un poble acollidor, solidari, respectuós, just i pròsper.

Per això us demanam que dia 22 de maig voteu Unió Inde-pendents d’Artà, però sobretot us demanam que faceu aquest programa vostre, que el milloreu, que us hi mogueu, com si fos un programa virtual per fer un municipi real: Artà i la Colònia de Sant Pere.

Mou-te x Artà, mou-te pel canvi.

13

Els principis bàsics que mouran la nostra gestió econòmica a la Sala seran:

Seny. S’ha d’actuar des de la responsabilitat, des de l’atenció necessària. Això fa que avui l’economia de l’Ajuntament d’Artà hagi de ser l’eix fonamental de qualsevol proposta política.

Austeritat. Caldrà racionalitzar la despesa, reduir el deute sense que els serveis essencials deixin de funcionar a satisfacció dels artanencs. És imprescindible recuperar un tret polític propi dels Independents en anteriors legislatures: estar sempre a punt per accedir a les convocatòries d’ajudes i subvencions.

Transparència i participació. Tots els grups muni-cipals han de tenir accés a tota la documentació. Els projectes estructurals (com ara l’Artà sorprèn) necessiten el màxim consens, perquè no són actuacions d’una sola legislatura. Només tendran la garantia de la imprescindible continuïtat si són decidits amb la participació de tots els representants democràtics i dels sectors privats implicats.

Eficiència. Obtenir el màxim rendiment amb el mínim d’inversió és una necessitat perquè no es produeixi un des-aprofitament dels recursos.

LA GESTIÓ ECONÒMICA

Gestió dels recursos.

reactivació econòmica

Per això, proposam les següents mesures en la gestió dels recursos:

Contenció i posterior reducció de la despesa corrent. Per això ens comprometem a elaborar un pla d’estalvi de la despesa no compromesa en el 2011 i una reducció en el pressupost de 2012 i anys successius.

Paralització i progressiva reducció de l’endeutament públic. Estudiar i adoptar les mesures que puguin ajudar a la màxima rendibilitat dels recursos.

Implantació d’instruments de gestió que fomentin l’agilitat i la reducció de costos en els serveis. Un nou sistema per gestionar, entre d’altres, el servei d’aigües i clavegueram, les escoletes municipals, l’enllumenat públic, el manteniment d’edificis públics...etc.

Anàlisi i estudi de les possibilitats de renegociar les condi-cions econòmiques amb els concessionaris de serveis munici-pals –neteja, piscina, cementiris... Igualment, s’adoptaran els mecanismes necessaris per observar la qualitat en la prestació del servei, així com el compliment dels compromisos.

Optimització dels recursos humans. Confecció d’un catàleg de llocs de feina, adaptar les funcions del personal a les necessi-tats reals del municipi, per fer que el gran capital humà que té l’ajuntament estigui millor organitzat i millor aprofitat.

Optimització dels recursos materials de què disposa la Sala. Elaboració d’un pla d’eficiència energètica a les dependències municipals i al parc automobilístic. Racionalització i estalvi en la despesa de consumibles informàtics, material d’oficinai comunicacions.

Principi de moderació i progressivitat de la política fiscal. Ba-sada en l’increment de l’IPC i en funció de la renda i patrimoni dels ciutadans per tal de garantir el finançament dels serveis bàsics. Pels Independents el benestar social i l’educació són els pilars bàsics d’una política progressista i amb visió de fu-tur, per això, prioritzarem el finançament d’aquests dos àmbits.

LA GESTIÓECONÒMICA

14

LA GESTIÓ ECONÒMICA

Màxima atenció a l’obtenció de recursos que provenguin d’altres administracions -insular, autonòmica, estatal o de la Unió Europea- sense deixar escapar convocatòries d’ajudes i subvencions com ha passat aquests darrers anys.

Explorar la possibilitat de mancomunar, juntament amb els municipis veïnats, serveis que ara són deficitaris.

Reactivació econòmica

En un context com l’actual de forta crisi econòmica, l’estalvi i la reducció de la depesa són decisions imprescindibles per a una gestió política responsable. Però aquestes mesures, han d’anar acompanyades d’unes iniciatives que contribueixin a la reactivació de l’activitat econòmica.

En aquest sentit, el nostre full de ruta serà el de liderar des de l’administració, i juntament amb la iniciativa privada, la reactivació i el desenvolupament econòmic del municipi amb les se-güents directrius:

· Els recursos naturals i el patrimoni històric com a focus principal de la reactivació econòmica i social del municipi. És indiscutible l’efecte positiu que té, avui, el Parc Natural sobre la economia del nostre municipi i el potencial que, encara ara, queda per explorar.

·· El pla de competitivitat turística “Artá sorprende” és un instrument molt important que no s’ha sabut gestionar. Caldrà reformular, redefinir i consensuar per tal d’evitar fer malbé les aportacions de Govern i Conselleria. Aquests recur-sos s’han de gestionar amb eficàcia i amb el consens de totes les forces polítiques socials i empresarials del municipi.

·· Els centres de visitants i d’interpretació, ara planificats de forma dispersa, han de centralitzar-se al nucli urbà. L’actual centre de visitants i d’informació ubicat a l’estació del tren s’ha de convertir en el punt neuràlgic del municipi des del

punt de vista turístic i comercial, i ha de servir com a centre d’interpretació de tot el nostre patrimoni -Ses Païsses (i altres monuments arqueològics), Parc Natural, Bellpuig, Església, Sant Salvador, Museu, Ermita, Centre històric (i altres béns patrimonials)... i de difusió i promoció de l’oferta comercial.

· Facilitar l’exposició al carrer dels productes dels comerços i ser-veis amb l’exempció parcial i temporal de la taxa d’ocupació de via pública. Sempre hem defensat la importància del nostre comerç local, volem que sigui una peça fonamental de la reac-tivació de l’economia i que sigui més visible al carrer.

· Facilitar i incentivar a les empreses d’Artà, que ho desitgin o ho necessitin, el trasllat de les seves instal·lacions al parc in-dustrial. Estudi de la possibilitat de complementar o modificar

alguns dels usos definits per les NNSS.

· Ampliació de la peatonització o semipeato-nització dels carrers del centre històric del

poble i d’altres zones del poble. Per això és inajornable l’execució de la ronda nord entre Ses Pesqueres i Sa Clota, la construcció de més aparcaments i un nou enfocament de la mobilitat del poble.

· Estudi per rendibilitzar les propie-tats municipals.

· Dinamitzar el nucli de Sa Colònia amb activitats diverses durant l’època d’hivern

per combatre l’estacionalitat.

· Sistema de fraccionament i flexibilització en la re-captació d’imposts i taxes per tal de facilitar als contribuents el pagament de les seves obligacions tributàries.

· Potenciar, fomentar i incentivar la creació o instal·lació d’empreses basades en les noves tecnologies, obrint així noves activitats i oportunitats empresarials.

· Liderar des del govern municipal, amb col·laboració dels sectors productius del poble, un pla ambiciós i potent per a la promoció comercial i empresarial d’Artà.

15

Apostar per la formació agrària pels joves. Crear llocs de feina. Donar suport a les iniciatives de la Cooperativa, com ara els cursos que organitza relacionats amb agricultura i rama-deria. Estudiar poder instar la Conselleria d’Educació perquè implantin a Artà els cicles formatius de la branca agrària i forestal. El Parc Natural seria el lloc perfecte perquè els alum-nes puguin posar en pràctica els coneixements teòrics i així potenciar que joves d’Artà es plantegin formar-se en temes agrícoles i forestals (optar a treballar a l’IBANAT...)

Incentivar la creació de microempreses elaboradores de subproductes a partir de matèries primeres locals. És essen-cial posar en marxa la tafona d’oli que hi ha al parc i que està pràcticament acabada ja que això incentivarà que els oliverars d’Artà es cuidin i es facin noves plantacions.

Coordinar els productors perquè puguin tenir un circuit de venda local. Organitzar una fira temàtica on es potenciïn els producte agrícoles: per exemple del mè i l’ametlla, que són els productes estrella d’Artà; durant uns dies els restaurants d’Artà tenguin a la carta plats amb aquests ingredients, fer xerrades...

Crear una marca de qualitat dels productes agraris i artesa-nals del municipi.

Entrar els productes locals als menjadors escolars i als restau-rants d’Artà. A tots els actes públics que es facin es prioritza-ran els productes d’Artà: quan es fan les cistelles de nadal de ’Ajuntament o es dóna qualque detall a algú, sempre s’han de donar els productes agroalimentaris d’Artà (bessó, herbes, sobrassada) o un detall d’artesania típic...

Obrir de nou l’escorxador. S’ha de concebre com un servei a la comunitat i no com un negoci.

Promoure l’agricultura ecològica i les varietats locals. Oferir a l’escola d’adults l’activitat dels horts ecològics i crear un banc de terres on gent que vulgui fer un hort pugui aconseguir un terreny per fer-ho. Igualment donar una sortida comercial a aquests productes.

Integrar la cooperativa amb el parc natural per crear sinèrgies d’actuació conjunta.

Oferir la possibilitat que finques privades es puguin adherir voluntàriament al parc natural.

LA GESTIÓ ECONÒMICA. fOrA vILA

· Crear la figura Llicència Exprés per a obra menor per facili-tar la tramitació d’aquest tipus d’obres.

· Agilitar i facilitar els tràmits burocràtics d’obertura de nous comerços.

· Revisió dels valors cadastrals en el 2014. La prioritat ha de ser la d’aconseguir que la ponència tècnica de la “Agencia Tributaria de España” els revisi a la baixa atesa la caiguda dels valors de mercat dels immobles.

· Potenciar la compra i la utilització dels serveis que ofereixin les empreses i comerços d’Artà i Sa Colònia. L’Ajuntament d’Artà s’ha de convertir en el seu client més important amb el compromís de complir amb el termini de pagament de 90 dies que marca la llei.

· Mantenir com a estratègic el sector primari. Per això conti-nuarem amb el nostre suport a l’activitat que genera la Coope-rativa Agrària Sant Salvador i altres iniciatives encaminades a promoure la transformació dels productes de la terra, com per exemple, el vi i l’oli.

Fora vila · Apostar per la formació agrària pels joves. Crear llocs de

feina. Donar suport a les iniciatives de la Cooperativa, com ara els cursos que organitza relacionats amb agricultura i rama-deria. Estudiar poder instar la Conselleria d’Educació perquè implantin a Artà els cicles formatius de la branca agrària i forestal. El Parc Natural seria el lloc perfecte perquè els alum-nes puguin posar en pràctica els coneixements teòrics i així potenciar que joves d’Artà es plantegin formar-se en temes agrícoles i forestals (optar a treballar a l’IBANAT...)

· Incentivar la creació de microempreses elaboradores de subproductes a partir de matèries primeres locals. És essen-cial posar en marxa la tafona d’oli que hi ha al parc i que està pràcticament acabada ja que això incentivarà que els oliverars d’Artà es cuidin i es facin noves plantacions.

· Coordinar els productors perquè puguin tenir un circuit de venda local. Organitzar una fira temàtica on es potenciïn els producte agrícoles: per exemple del mè i l’ametlla, que són els productes estrella d’Artà; durant uns dies els restaurants d’Artà tenguin a la carta plats amb aquests ingredients, fer xerrades...

· Crear una marca de qualitat dels productes agraris i artesa-nals del municipi.

· Entrar els productes locals als menjadors escolars i als restaurants d’Artà. A tots els actes públics que es facin es prio-ritzaran els productes d’Artà: quan es fan les cistelles de nadal

de l’Ajuntament o es dóna qualque detall a algú, sempre s’han de donar els productes agroalimentaris d’Artà (bessó, herbes, sobrassada) o un detall d’artesania típic...

· Obrir de nou l’escorxador. S’ha de concebre com un servei a la comunitat i no com un negoci.

· Promoure l’agricultura ecològica i les varietats locals. Oferir a l’escola d’adults l’activitat dels horts ecològics i crear un banc de terres on gent que vulgui fer un hort pugui acon-seguir un terreny per fer-ho. Igualment donar una sortida comercial a aquests productes.

· Integrar la cooperativa amb el parc natural per crear sinèr-gies d’actuació conjunta.

· Oferir la possibilitat que finques privades es puguin adherir voluntàriament al parc natural.

· Facilitar residus d’obra triturats per millorar els camins de foravila.

· Major implicació de l’Ajuntament per facilitar el tràmit de les subvencions d’agricultura i medi ambient i, juntament amb la cooperativa i l’ADS, oferir un servei d’assessorament.

· Millorar l’eficiència de la neteja dels camins de fora vila.

16

LA GESTIÓ SOCIAL I CULTUrAL

LA GESTIÓSOCIAL I CULTURAL

· Treballar en el marc d’un Projecte Educatiu de Poble, en què l’educació esdevé l’eix principal pel desenvolupament del mu-nicipi i en el qual s’hi poden incloure els diferents programes comunitaris de la gestió social (des de programes d’esports, programes intergeneracionals, relacionats amb la infància, amb l’educació ambiental... fins al programa turístic que es pugui impulsar).

· Crear una aula TIC per a ús de la població.

· Fer accessibles les noves tecnologies a la població.

· Potenciar la formació d’adults aprofitant la creació delCEPA Artà.

· Crear formació de pares amb la implicació i participació dels Centres Educatius i les APIMAs.

· Impulsar la creació de la figura del Policia Tutor.

· Afavorir la implantació de cicles formatius adequats a les noves demandes professionals a l’IES i el CEPA Artà.

· Dur a Artà la Universitat Oberta per a Majors.

Educació

Joventut · Crear un Centre Universitari al municipi d’Artà.

· Impulsar l’habilitació d’una zona d’acampada per als joves d’Artà que estigui regida per una normativa d’ús.

· Fer un estudi de les necessitats de la joventut d’Artà, per poder fer del Centre Jove un espai i un recurs que s’hi adeqüi.

qqwwwqww

q

17

LA GESTIÓ SOCIAL I CULTUrAL

Serveis Socials · Desplegar el Pla d’Igualtat.

· Oferir uns serveis socials de qualitat dirigits a tota la pobla-ció on s’ofereixi informació al ciutadà.

· Seguir eliminant les barreres arquitectòniques a edificis públics i promoure’n l’eliminació als edificis particulars.

· Seguir col·laborant amb les distintes associacions que pro-porcionen atenció a persones amb discapacitat.

Residència i centre de dia

· Retornar al sistema de gestió dirigit per un Patronat amb les premisses següents:

Establir un nombre de patrons que es designaran per l’Ajuntament entre persones del poble que tenguin cri-teris solvents, proposats pels partits i consensuats per l’Ajuntament.

No han de ser representants dels partits polítics sinó perso-nes que mereixin la confiança de tots.

· Estudiar la possibilitat de la constitució d’una fundació que oficialitzés el funcionament del patronat.

· Estudiar la possibilitat d’acabar la segona fase del centre de dia per tal que pugui funcionar a la capacitat total.

· Potenciar tots aquells serveis que faciliten a les perso-nes majors de continuar residint a casa i tenir l’assistència necessària: serveis d’atenció domiciliària, menjar a domicili, teleassistència...

Treball i ocupació · Facilitar itineraris integrals d’inserció sociolaboral per a

persones amb necessitats laborals, formatives i socials.

· Afavorir la integració al món laboral de les persones amb minusvalidesa.

· Potenciar la inserció formativa i laboral, sobretot de les dones.

· Ofertar cursos de formació per a persones amb risc d’exclusió social o laboral, a través del SOIB (cuina, feines al parc...).

Sanitat

· Recolzar la creació d’un nou CENTRE DE SALUT a Artà.

· Ampliar el programa de la Consulta Jove.

· Habilitar una segona sala de reunions digna al Centre de Salut mentre encara no hi ha el nou.

· Crear un programa de participació comunitària en el qual els joves (i també els majors) participin per incrementar la salut de la població: programes com millorar les zones d’Artà per poder caminar sense perills per la gent gran, crear un centre per a joves on s’incentivin els hàbits saludables, programes de d’atenció als menys afavorits als seus domicilis...”

18

LA GESTIÓ SOCIAL I CULTUrAL

Cultura · Potenciar la transversalitat de la cultura en tots els actes que

es realitzin al municipi.

· Incentivar les publicacions de tot tipus (paper, digitals, mu-sicals...) que tenguin el seu origen a Artà.

· Promoure, a través de la biblioteca, d’un club de lectura i l’organització de setmanes o dies culturals.

· Afavorir la creació artística col·lectiva.

· Reivindicar la rehabilitació i manteniment de les infrastruc-tures patrimonials com ara Bellpuig, Ses Païses o el Campa-ment dels Soldats.

· Augmentar, afavorir i potenciar el Museu Regional d’Artà, en col·laboració amb la fundació que el gestiona.

TEATRE · Donar suport a l’escola de teatre. Dividir l’oferta en formació

bàsica, contínua, tècnica i específica.

· Potenciar la Mostra de Teatre, música i dansa escolar com la pedrera del municipi.

· Recuperar els grups de teatre, música i dansa d’Artà que tor-nin ser els autèntics catalitzadors de la vida escència artanenca.

· Oferir una programació d’acord als interessos i necessitats d’un teatre municipal.

· Optimitzar els recursos tècnics i humans de la fundació.

ESCOLA DE MúSICA · Incentivar la creació d’agrupacions musicals d’estils diferents.

· Fomentar la participació: hi ha desconeixença del servei en tots els col·lectius implicats. Creació d’una APIMA i creació d’un Consell Escolar.

· Consolidació de l’oferta: aquesta oferta no s’hauria de reduir, sinó intentar consolidar els instruments que tenen menys alumnes. Mancomunar alguna especialitat.

· Promoció dels alumnes en diferents actes del poble: donar oportunitats als joves músics de l’escola per poder tocar en públic.

· Estudiar la possibilitat de millorar les condicions laborals del professorat de l’escola.

qww wq qq qww

qww wq qq qww

19

Medi Ambient

· Continuar en la protecció del patrimoni i del territori.

· Aprovar l’inventari de camins públics.

· Millorar la recollida urbana de fems i la neteja dels diferents nuclis urbans del municipi.

· Adequar la gestió de residus mirant de facilitar el reciclatge a la ciutadania.

· Millorar l’aspecte dels nuclis urbans, tenint més esment del mobiliari urbà i de les zones públiques comunes.

· Dur un seguiment constant de les infraestructures munici-pals i dels espais públics perquè es vegin nets i acollidors.

· Revisar i fer complir les ordenances de Policia i bon govern amb l’objectiu que els ciutadans coneguin els seus drets i els seus deures per fer del nostre municipi un lloc més net, higiè-nic i tranquil (eliminació de brutor, renous, cans a lloure, etc.).

· Programes d’educació ambiental comunitaris i amb les esco-les per començar a conscienciar la població.

· Fer campanyes de neteja dels espais naturals amb diferents col·lectius dels nostre poble com poden ser les escoles, asso-ciacions, etc.

· Tenir cura de les instal·lacions municipals destinades a la guarda dels animals perduts i engegar mecanismes per afavorir-ne l’adopció.

MEDI AMBIENT

Protecció del patrimoni

i del territori.

Educació ambiental.

Millor gestió de residus.

20

fomentar la

pràctica de l’esport.

Promoció de l’esport d’aventura.

Coordinació.

Patronat d’esports.

Millora de les instal·lacions.

Esports

· Creació d’un Patronat de l’Esport amb representants de tots els clubs esportius del poble per marcar les línies bàsiques cap on s’ha d’encaminar l’esport en el nostre poble.

· Millorar l’estat de les instal·lacions esportives, ja que als últims anys s’han deteriorat molt.

· Revisar les condicions de la concessionària de les instal·lacions esportives i, si cal, canviar-les.

· Per a una major rendibilització i coordinació dels recursos i una millor utilització de les infraestructures ja s’ha fet neces-sària la creació d’una figura que tingui esment a tot l’esport que es practica tant a Artà com a la Colònia de Sant Pere. Que conegui perfectament totes les modalitats que es practiquen, les condicions en què es practiquen, l’estat de totes les infra-estructures esportives municipals, les demandes i les necessi-tats dels esportistes, etc.

· Posar en marxa un estudi per aprofitar la terrassa a on estan situades les plaques solars, per a la instal·lació d’oficines per les diferents entitats i clubs, sales de reunions, etc...

· Millorar el trespol de la pista exterior recentment coberta i cobrir-la amb una lona quan s’hagin de fer esdeveniments de caire social com festes, sopars o d’altres.

· Definir línies d’actuació per fomentar i potenciar l’esport en les diferents edats, per tal d’encabir el màxim nombre de gent en la pràctica de l’esport.

· Promocionar l’esport d’aventura i en contacte amb la natura aprofitant que tenim un marc incomparable com el Parc Natural.

ESPOrTS 21

LA COLÒNIA DE SANT PErE

LA COLÒNIADE SANT PERE

Carrers, places, zones verdes i parcs infantils

· Millorar i mantenir la imatge de la Colònia de Sant Pere i Montferrutx (reorganitzar el sistema de neteja, realitzar plans de millora i de manteniment de les zones enjardinades, parcs infantils, places, passeig marítim, zones verdes...)

· Revisar el pla de circulació actual i adaptar-lo a les necessi-tats de la població i habilitar aparcaments públics a les proxi-mitats del passeig marítim i de la zona de Ca los Camps.

Platja i zona costera · Estudiar i concretar mesures preventives, juntament amb

la Demarcació de Costes, per preservar la degradació de la franja litoral que va des de la Canova a Betlem i els seus punts més crítics per prevenir esllavissaments i per millorar-ne la imatge i neteja.

· Sol·licitar a la Demarcació de Costes les següents millores que s’han de dur a terme a la platja de la Colònia de Sant Pere (reconstruir les esculleres, canalitzar fins a la mar les aigües pluvials que desemboquen a la platja, regenerar la platja, restauració dels vivers...)

Edificis públics i infrastructures

· Mantenir i millorar els edificis públics i dotar-los amb el ma-terial necessari per realitzar les activitats que en cada un d’ells es duen a terme i establir reglaments d’us per tal de millorar-ne el funcionament i manteniment.

· Construir un tanatori al cementiri de la Colònia (una sala, cambra frigorífica, WC...)

· Mantenir i millorar el poliesportiu cap Ferrutx que actual-ment es troba en bastant mal estat i estudiar la viabilitat de cobrir-lo.

· Realitzar els tràmits pertinents per poder construir el nou club de la tercera edat, al solar municipal de Sa Bassa d’en Fesol, el més aviat possible. · Mantenir i millorar la infrastructura d’aigua potable i la xar-

xa d’enllumenat públic per tal de millorar-ne l’eficiència

· Sol·licitar a l’IBASAN l’ampliació de l’estació depuradora de la Colònia i la implantació de la depuració terciària per a la reutilització d’aigua en jardins i zones verdes.

· Eliminar les barreres arquitectòniques existents a l’edifici municipal.

· Continuar els tràmits per a la recepció municipal de les ur-banitzacions de s’Estanyol, Sant Pere i Betlem sempre i quan disposin de la totalitat dels serveis originàriament prevists en els corresponents plans parcials.

Serveis

· Consolidar definitivament la permanència constant i efecti-va de la Policia Local a la Colònia i voltants durant tot l’any.

· Rendibilitzar al màxim –i ampliar-los si cal– els serveis municipals de manteniment de la Colònia, reorganitzar-los d’acord amb les noves necessitats (brigada municipal i perso-nal de neteja).

· Establir un punt verd controlat i consolidar el sistema de re-collida selectiva de residus porta a porta que permet potenciar el reciclatge, eliminar els contenidors que actualment hi ha als nuclis urbans i congelar o reduir la taxa del fems.Millorar i consolidar el servei de transport públic a la Colònia i voltants en tota la seva dimensió.

· Potenciar l’oficina municipal com a oficina d’informació turística i instal·lar panells informatius als principals lloc d’interès del poble.

22

LA COLÒNIA DE SANT PErE

Serveis assistencials i sanitaris

· Incrementar l’assistència mèdica a la Colònia (més presència del metge i de la infermera durant tota la setmana).

· Oferir un servei d’extracció de sang un pic a la setmana.

Cultura, educació dinamització social

· Instar la Conselleria d’Educació a ampliar l’Escola Pública Rosa dels Vents perquè el nombre d’aules és ja insuficient.

· Col·laborar amb les diferents entitats ciutadanes i associa-cions per promoure les activitats de dinamització que realitzin (Centre Cultural, AMIPA, Associació de Persones Majors, Associació de Joves …)

· Fomentar les activitats musicals realitzades amb l’Associació Amics de la Música i consolidar l’Escola Municipal de música a la Colònia de Sant Pere millorant l’oferta musical i dotant-los d’un espai adequat per dur a terme les classes.

· Promoure cursos d’adults i adaptar el ràtio d’alumnes al nombre d’habitants.Dotar de més serveis i recursos la biblioteca municipal (una sala de reunions polivalent, més servidors d’internet i més material bibliogràfic).

· Potenciar les festes locals (Sant Pere, Sant Antoni, Nadal i Pasqua).

Esports

· Col·laborar amb els clubs esportius existents per promoure les activitats que realitzin (Club Nàutic Colònia de Sant Pere, futbolet…).

· Fomentar la pràctica esportiva per grups d’edat (infants, adolescents, adults i gent gran) segons els interessos de cada un d’ells.

Urbanisme

· Aconseguir que la illeta del Molí d’en Regalat no s’urbanitzi.

Funcionament i organització política

· Oferir atenció directa al ciutadà (delegat, batle, personal oficina municipal ...)

· Revisar el procediment del fòrum i tornar-lo a posar en funcionament.

Economia

· Treballar conjuntament amb els empresaris de la Colònia per potenciar l’activitat econòmica de la zona.

23

24

www.unioindependentsarta.wordpress.com