Un projecte integral de ciutat.

Un projecte per a Figueres

1. UNA PRÈVIA : DE L’ÈTICA A LA POLÍTICA

1.1 El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política

La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui

el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la

ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents

entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic

per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els

d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de

regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal

de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això,

però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza

només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o

com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui

canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té

el nostre funcionament democràtic a tots nivells.

No fa gaire, l'alcalde Santi Vila proposà un “Codi Ètic Figueres 2011” i, com

no podia ser d'altra manera, els del grup municipal d'ERC vam dir-hi la nostra.

Un dels punts de discrepància amb la proposta fou que no estàvem d'acord

amb què calia respectar la llista més votada com a la més legitimada per

formar govern. Entenem que legalment, èticament i políticament és

plenament legítima tota opció que aconsegueixi de manera democràtica una

majoria que li permeti constituir un govern municipal. A part d'aquest punt,

vam considerar també que d'altres punts de l'esmentat codi ètic eren

innecessaris perquè ja estaven regulats per llei i que per tant ja són d'obligat

compliment. En canvi, considerem que s'hi haurien d'incloure d'altres punts

molt importants. Considerem que tot codi ètic que s'hagi de subscriure ha de

deixar a part tot allò que ja és regulat en d'altres reglaments o lleis i, en canvi,

ha de registrar aquells aspectes que lliurement els qui el subscriuen

1

s'autoimposen a ells mateixos en un exercici d'intentar enfortir els vincles

entre ètica i política més enllà de l'estricte compliment de la llei. D'aquí que

Esquerra defensarà que siguin incorporats els punts següents:

-Clara separació de la figura institucional (alcalde i regidors) de la

representació de partit i de l'interès personal. Compromís de no emprar

recursos ni informació institucional ni a benefici partidista ni a benefici

personal.

-Compromís de no utilitzar recursos de l'administració (especialment

periodístics) al servei d'interessos de partit

-Fomentar la participació ciutadana per mitjà de l'organització de la ciutat en

districtes i del nomenament de regidors de barri. Compromís de dotar aquests

organismes de manera adequada perquè puguin fer la seva funció, fins al

punt que sigui possible la mateixa discussió d'uns pressupostos municipals

participatius

-Creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i

entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de

competir amb la publicitat de caire comercial

-Condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol·lerància manifesta

(sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...)

-Condemna pública del consistori envers aquells regidors/es que, durant el

seu mandat, canviïn de partit, ja que no han estat elegits de manera

individual, sinó en tant que representants del grup que els presenta.

-Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor

-Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós

2

Defensarem aquest punts i reclamaren que s'incloguin en tot codi ètic que

s'autoimposin lliurement els qui el subscriguin. En el benentès que una

mesura així és del tot necessària per tal d'anar cap a una regeneració política

real.

1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb la nostra

manera de fer política

A finals de gener, es va modificar la legislació, per establir limitacions

enla publicitat electoral en el període anterior al dia d’inici de campanya (6 de

maig). És un primer pas, benintencionat, per evitar que la ciutadania hagi

d’aguantar allaus publicitaris des de mesos i mesos abans de les eleccions.

Però no és suficient per impedir aquelles situacions que fan més mal d’ulls en

una campanya electoral.

Pel que fa als ajuntaments, des del dia 29 de març (data de

convocatòria de les eleccions) i fins al dia 6 de maig, queden prohibides les

campanyes institucionals que vulguin explicar “èxits” dels governs. Tampoc

s’autoritza que aquests “èxits” es divulguin amb insercions comercials en

premsa, repartiments de quaderns, catàlegs, butlletins, etc. Lògicament, la

normativa també ha prohibit –ja era hora!- les inauguracions d’obres o les

primeres pedres. Però les escletxes legals faran que aquestes prescripcions

puguin ser obviades amb actes permesos ... que tenen el mateix efecte:

estan autoritzades les visites a obres, la informació de projectes o de fases

de projectes, etc. ... amb la publicitat que se’n desprèn (els mitjans publiquen

aquests actes).

Igual passa en un context més general. És prohibeix demanar el vot,

exhibir publicitat en suports comercials (banderoles en fanals, publicitat

contractada en tanques, etc.) i altres accions, però es permeten mítings i

actes a llocs públics destinats a presentar els candidats o el programa

electoral; la distribució de fulletons, cartes o pamflets...; el repartiment de

material divers (clauers, bolígrafs, pins, etc) que inclogui el nom o la fotografia

dels candidats o la denominació o sigles de la formació; l’exhibició de la

fotografia dels candidats i les sigles del partit a l’exterior dels edificis ...

sempre que no hi hagi contracte de publicitat (?); .. i així fins arribar a l’extrem

que pots fer circular un vehicle privat amb fotografies per anunciar actes o

3

donar a conèixer candidats...però no pots contractar una flota de vehicles per

fer publicitat (?).

En síntesi: una modificació legal necessària, però que ha quedat curta

si es volia evitar el bombardeig propagandístic a la ciutadania amb molta

antelació a la data d’inici de la campanya. Mentrestant, total impunitat per a

altres realitats que incideixen de manera directa en la (democràticament

necessària) igualtat d’oportunitats de les campanyes. Especialment, quant al

finançament. Alguns –som la majoria, potser- encara anem sufragant

campanyes modestes amb préstecs que hem de retornar amb els rèdits (si hi

són) dels resultats electorals (si no, diners perduts). D’altres tenen moltes

facilitats per disposar d’ingents sumes de diners d’aportacions particulars. En

aquest país, la llei ni tan solament és capaç d’obligar que aquests lobbys

siguin reconeguts públicament (detallant les seves donacions), com als Estats

Units.

El diner no fa la felicitat (electoral), però hi ajuda, sens dubte.

1.3 El decàleg d’Esquerra

1- La ciutat és primordial. Per damunt de tot ha de prevaldre l'interès

ciutadà.

2.- Ambició i realisme. Ens comprometem a optar per mesures que es

puguin realitzar en els propers quatre anys. La nostra recent experiència de

govern ens permet conèixer les limitacions existents, però també les

potencialitats que es poden desenvolupar.

3.- Recuperació de la capitalitat i de la funció de ciutat referencial. Figueres

ha de tornar a ser la capital de tot l'Empordà i ha de situar-se entre les ciutats

líders del país.

4.- Assumir una funció capdavantera en polítiques transfrontereres

adreçades a establir lligams econòmics i culturals amb al Catalunya del Nord.

Desenvolupar una política municipal exterior, les bases de la qual hem

assentat en aquest mandat.

4

5- Democràcia municipal, transparència i joc net. Potenciar la participació a

partir dels districtes i dels regidors de barri, que nosaltres hem impulsat.

Informació exhaustiva de l'acció municipal i honestedat i consens en l'acció

de govern. Consultes populars per aquells temes clau per a la ciutat.

6- Creixement racional i sostenible de la ciutat. Volem una ciutat

ambientalment sostenible. Cal reequilibrar el creixement urbanístic i resoldre

la insuficiència manifesta d'equipament i de terrenys municipals. Nou pla

d'urbanisme. Nou pavelló municipal.

7.- Lluita contra la crisi. Racionalització de la despesa municipal i abordar

polítiques d'estalvi.

8- Atenció especial a la joventut. Incidir sobretot en la formació,

l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Foment de la participació dels joves i

suport a l'associacionisme juvenil.

9- Una capital emprenedora. Promoure el comerç en detall i el turisme amb

una marca pròpia. Recompondre el teixit industrial. Apostar per les energies

alternatives

10- Una capital cultural, educadora, catalana i oberta. Impulsar l'Institut

Municipal de Cultura. Atraure estudis professionals mitjans i universitaris.

Incorporar els nouvinguts. Promoure la normalització lingüística i la memòria

ciutadana. Reforçar la nostra identitat nacional i avançar cap a la

independència de Catalunya

2 UNA POLÍTICA PER A FIGUERES: FER JUNTAMENT L’AJUNTAMENT

2.1 Governar amb la gent per aturar la desafecció política.

Si una cosa genera coincidència en el moment actual de la política, és

el terme “desafecció”. Aquest allunyament dels ciutadans de la política es

tradueix de moltes maneres i es visualitza a través de moltes actituds

quotidianes, per bé que la més visible és l’abstenció a les urnes. Ja és va

notant, però s’anuncia un creixement espectacular en un futur proper,

especialment arran de la multiplicació exponencial del nombre de casos de

corrupció i de les xifres que surten a la llum. Resulta evident que convenen

5

solucions urgents, probablement algunes de les quals són tan “estructurals” –

obertura de les llistes, per exemple– que costen de consensuar. Però el debat

i les solucions no es poden ajornar massa en el temps, si no es vol facilitar la

instal·lació ferma en l’imaginari col·lectiu de postures populistes que

perjudicarien el sistema democràtic (el menys dolent dels que es coneixen,

com irònicament s’acostuma a dir).

Mentrestant el debat a fons no arriba o no es concreta, s’ha d’anar

apostant per solucions més senzilles que aturin la desafecció i generin una

certa esperança en aquells que se senten socialment implicats (poble, ciutat,

país) i que tenen una determinada concepció de la vida política. Una de les

línies imprescindibles és aprofundir en els mecanismes de participació

ciutadana. Sóm conscients que el terme ha evidenciat tantes vegades ser

una façana sense res a darrera, un enunciat sense contingut real, que fins i

tot hi ha experts que se’n qüestionen la necessitat. No ho compartim. És més,

en els temps actuals, més que mai necessitem generar –ni que sigui

gradualment– espais de participació real de la ciutadania. Amb un objectiu

final: governar “amb” la gent.

A partir d’aquesta presa de posició, des d’Esquerra volem elaborar un

ambiciós pla de participació ciutadana a Figueres, des de l’àrea de gestió

municipal que ara inclou aquest terme en la seva denominació genèrica. La

redacció, amb concreció d’objectius i mesures que els facin possibles,

requereix un cert temps, entre d’altres coses perquè cal adaptar les directrius

teòriques a la realitat figuerenca. Des d’Esquerra apostem decididament per

organitzar la ciutat en districtes, dotats de d’organismes consultius i decisoris

(consells de districtes). Una de les claus de l’èxit pot ser la potenciació de la

xarxa de centres cívics i locals socials com a espais de civilitat, de contacte,

de comunicació i de formació. Amb la millora de les seves infraestructures i

dels serveis que presten.

Però mentrestant, des del primer dia, es poden començar a fer algunes

passes en el camp de les actituds, de les decisions. Escoltar i explicar-se als

col·lectius (associacions de veïns, entitats, etc.), sempre des d’un compromís

de transparència en la gestió dels diners públics. I complir allò a què et

compromets, és clar.

6

2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà.

Parlar de participació en una democràcia podria semblar una quimera,

si no fos perquè les pròpies democràcies representatives tenen també les

seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per

aquells als quals pretenen representar i servir. En un context de manca de

credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l'efímer, és

imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots

aquells espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i

coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva

comunitat convivencial.

L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un

magnífic patrimoni conceptual i instrumental per tal que la pròpia societat vagi

guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es

poden construir ciutats i/o pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els

altres o dels uns al marge dels altres.

La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès

comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per

tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Ara bé, a l’hora de

propiciar processos i espais participatius, és essencial que tinguin uns nivells

de credibilitat imprescindibles. Aquests venen donats per la percepció que en

tinguin els propis agents participatius. Cal conjugar representativitat formal i

legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les

formes de representació “no electorals” però que compten amb tota la

formalitat institucional que correspongui i alhora són plenament assumides

per consens de la part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit,

Esquerra promourà la creació de dinàmiques i instruments de representació

efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials,

territorials i veïnals de participació que tindran en el Consell de ciutat, de vila,

o de poble la seva màxima representació.

Acostar a la ciutadania la política i la gestió municipals.

7

Aprofundir en la correspondència i la coresponsabilitat entre institució

pública i ciutadania, perquè és bàsica en una societat justa i que pretén ser

equitativa.

Crear el Consell de ciutat, vila o poble com a òrgan representatiu —no

electe— per definició de la societat organitzada. Ha d'actuar com a consell

assessor de la corporació municipal. És el consell de consells, i està integrat

pels Consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i

ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals.

Fer els pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la

seva posterior avaluació.

Donar al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional i

protocol·lari, sobretot amb les associacions de veïns i veïnes i comercials.

Establir reconeixements públics de ciutadanes i ciutadans i entitats

"exemplars" pel que fa a les seves conductes cíviques en benefici de la

col·lectivitat. La votació haurà de ser popular.

Promocionar decididament el voluntariat cívic a partir de la institució pública.

Potenciar les manifestacions públiques del teixit associatiu —mostres

d'entitats, dia del ..., etc.

Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari,

com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.

Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la

ciutadania i l’Ajuntament. Mitjançant l’OMAC, l’Ajuntament garantirà l’accés

dels ciutadans i les ciutadanes i de les entitats a la informació relativa a

l’activitat municipal.

Entendre la participació com una oportunitat òptima per a enfortir els lligams

i la integració col·lectives.

Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model

on els contractes programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la

relació, allà on sigui possible.

Elaborar plans d’usos i serveis per als centres escolars del municipi, en

resposta a la necessitat d’obrir-los al seu entorn i ser un element central de la

participació de la ciutadania.

Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions

locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a

8

centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a

l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit

associatiu local.

Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el

treball de proximitat que realitzen aquests moviments, la detecció de

problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat

d’organització i mobilització social. Detectar i treballar amb aquests

moviments permetrà als ajuntaments desenvolupar respostes més eficients a

les necessitats socioculturals que es generen.

Fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la

societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi.

Garantir l'accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no

disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients. Utilitzar el

domini .cat en totes les noves webs i portals en què l'Ajuntament hi

contribueixi o promogui.

Establir un canal de comunicació i coordinació entre l'Ajuntament i el

municipi en tots aquells temes en què la societat s'organitzi a través

d'associacions o moviments de caràcter cívic i local.

Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la

participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment

sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d'interès general i

beneficien el conjunt de la població. Garantir la presència associativa a tots

els consells de participació —òrgans sectorials, consells municipals, consells

de barri, etc.

Facilitar, en general, la interlocució i la informació complementària de les

demandes expressades per tal d’abordar amb rigor les solucions necessàries.

2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat

Fins al moment hem plantejat mesures per millorar les condicions de vida a

nivell individual del jovent, però no ens podem oblidar de la importància social

que adquireix el seu treball col·lectiu i comunitari. En aquest sentit, hem

d’estudiar mesures que fomentin la participació de les persones joves a la

societat, un element que s’ha reduït sensiblement en els darrers temps i que

ha coincidit amb l’augment de les dificultats per emancipar-se. Entenem que

9

emancipar-se també vol dir entrar a formar part de ple dret en la societat i,

per tant, contribuir a dissenyar-la i construir-la. El jovent ha de poder disposar

de les eines que li permetin dissenyar el seu projecte de futur individual

perquè pugui participar en el col·lectiu.

La millor forma de fomentar la participació és garantir l’emancipació de la

gent jove, però sobretot corresponsabilitzar-la d’aquest procés. Al marge

d’això, l’activitat de les entitats i associacions juvenils és importantíssima, ja

que són els elements que donen vitalitat als municipis, sent autèntiques

escoles de valors i convivència. Per aquest motiu, es treballarà per fomentar

les entitats i associacions a tirar endavant els seus projectes. Al mateix

temps, cal promoure la cultura juvenil i les activitats culturals que realitzen les

persones joves ja que, com les entitats i les associacions, de les activitats en

comú es desprèn la identitat que ens defineix com a poble. Són elements que

poden contribuir a crear consciència comunitària.

La participació juvenil en projectes comunitaris ha decaigut de forma

considerable en els darrers temps i s’ha accentuat en el món de la política, fet

que ha quedat palès en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals.

L’anàlisi de motius que ens condueixen a aquesta situació és molt complexa,

però és evident que si es fomenta la proximitat entre el jovent i l’Administració

es pot contribuir a corregir aquesta tendència. Hem d’aconseguir vincular els

joves i les joves del nostre municipi amb les polítiques de joventut, no només

com a tall consultiu, sinó per fomentar una cogestió que trenqui amb el

tradicional paternalisme que únicament condueix el jovent a l’apatia.

Al mateix temps, l’accentuació de l’individualisme en la nostra societat ha

afectat de forma especial les entitats, que cada vegada veuen amb més

dificultats com prosseguir la seva tasca. Si bé és una feina que sovint no es

valora prou, la contribució social de les entitats i associacions és

importantíssima, ja que doten la societat de cada municipi d’un dinamisme

propi que li permet definir-se com a poble. Per tant, si volem un poble viu

necessitem unes entitats vives.

10

2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove dels

Països Catalans.

Cal que l’associacionisme guanyi pes dins la ciutat. Començant per la gent

jove, cal motivar-la perquè participi en les associacions i iniciatives del

municipi. La participació és clau per tal de cohesionar la societat civil i

mobilitzar-la davant la injustícia social i perquè formin part fonamental en les

iniciatives que transformin el nostre municipi.

El nostre objectiu a llarg termini en aquest àmbit és fer de Figueres una de les

ciutats amb més participació jove de tots els Països Catalans.

Propostes:

1. Obrir les portes de les escoles, instituts i els organismes públics a les

associacions de la ciutat, creant més espais de diàleg i interacció:

creació de jornades formatives, jornades participatives amb les

propostes de diverses entitats, realització d’activitats dins de les

escoles, instituts i organismes públics per part de les entitats, etc.

2. Fomentar la participació en tots els àmbits (associacionisme, cultura,

esport...), incidir a les escoles i instituts per tal de fomentar la

participació ciutadana als joves, la creació de noves associacions

juvenils i l’adhesió d’aquestes al CLJF.

3. És necessari construir un hotel d’entitats de Figueres, que esdevindrà

un espai que agruparà tota la informació i serveis dedicats a la gent

jove: borsa d’habitatge jove, borsa de treball, Oficina d’Informació

Juvenil, punt de prevenció, etc. Inclourà també la seu del Consell Local

de Joventut de Figueres, espais per a les entitats juvenils amb pocs

recursos i una sala polivalent amb escenari, destinada a l’ús musical i

artístic, així com bucs d’assaig, tot això per a potenciar, motivar i

ajudar els grups musicals juvenils de la ciutat. Es destinarà, per tal de

coordinar aquest espai, la figura del “dinamitzador juvenil” de Figueres,

que promourà un impuls per tal de que la xarxa d’associacions pugui

desenvolupar-se.

4. S’obriran les portes i es crearan espais de participació, dins l’Hotel

d’Entitats de Figueres, als/les joves no associats/des, per tal de que

tinguin punts d’interacció amb el món de la participació i

11

l’associacionisme: realització de debats, xerrades o activitats diverses

dirigides als joves.

5. Cal potenciar la xarxa de difusió publicitària a escoles i instituts

(Butlletí jove) relacionada amb les activitats realitzades per part de les

entitats juvenils a Figueres o activitats realitzades a l’Hotel d’Entitats.

6. Accelerar els tràmits burocràtics per facilitar la realització

d’esdeveniments per part de les entitats i la creació d’associacions.

7. Promoure el reconeixement social de l’associacionisme juvenil com a

eina de cohesió social i participació, donant suport a projectes liderats

per entitats juvenils del municipi, a nivell econòmic, tècnic i

d’infraestructures.

Consell local de joventut de Figueres

Relacionat amb el punt anterior, el Consell Local de Joventut de

Figueres és la entitat que aglutina les entitats juvenils de la ciutat. Aquest, va

suprimir el Consell Municipal de Joventut, òrgan regit per l’àrea de joventut de

l’Ajuntament, per esdevenir una estructura independent de l’administració,

gestionat per una junta escollida per les entitats.

La tasca del CLJF ha de ser la d’enllaçar la veu de les entitats i dels joves

figuerencs amb l’Ajuntament, ha de mantenir una independència política i ha

de servir per unir les causes i les lluites que afectin el jovent de la ciutat. Ha

de tenir els recursos necessaris per tal de ser capaç d’assumir i coordinar tots

els actes juvenils importants de la ciutat, així com l’Embarraca’t.

Propostes:

1. Donar eines al CLJF com per exemple una seu, una imatge pròpia i

material de difusió per tal de potenciar-lo i facilitar al màxim que

esdevingui un interlocutor clau entre els joves i l’Ajuntament.

2. Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per

fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de Joventut i

els equipaments i serveis per a joves.

12

3. Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en

formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Figueres, a la

xarxa publicitària dirigida a escoles i instituts (Butlletí jove) i es

destinaran uns panells publicitaris bimensuals al centre de la ciutat.

4. Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en

els espais òptims.

2.5 Un reglament per a la participació ciutadana.

La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida

col·lectiva no s'ha de limitar només a l'elecció cada quatre anys dels seus

representants a l'Ajuntament. El bon funcionament de la gestió municipal no

és una responsabilitat exclusiva dels polítics elegits democràticament, és una

responsabilitat de tots els ciutadans. La participació activa i responsable de la

ciutadania en els afers municipals, ja sigui de manera directa o per mitjà

d'entitats i associacions, és un dret i un deure democràtic. Només així es pot

assegurar la corresponsabilitat entre Ajuntament i ciutadania en la presa de

decisions que ens afecten a tot i a totes.

Per facilitar aquesta participació, des de l’àrea de participació ciutadana,

començarem la redacció d’un “Reglament de Participació Ciutadana” que

possibiliti la creació d’òrgans representatius que fomentin una reflexió i visió

global de Figueres per damunt de visions sectorials limitades a interessos i/o

problemes immediats o de tipus corporatiu. Aquests òrgans han de permetre

que els ciutadans i les ciutadanes i les persones amb càrrecs públics que els

representen valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten,

respectant sempre la capacitat de decisió pròpia de l'Ajuntament.

El nou reglament ha de crear instruments i mecanismes de diàleg i debat

plural, de deliberació i de contrast d'opinions que serveixen per apropar les

demandes ciutadanes al govern municipal. Entre les eines amb les quals ens

hem de dotar destaquen els consells territorials i sectorials de participació, la

nova organització territorial de la ciutat en districtes, la potenciació del suport

econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels

13

equipaments cívics i altres mecanismes, com la regulació de les intervencions

dels representants de les associacions en el Ple Municipal.

La finalitat del Reglament de Participació Ciutadana és, en definitiva, la

d'ajudar a fomentar la formació cívica i democràtica dels figuerencs. Des de

les àrees de participació ciutadana i d’acció cívica volem fer explícita la

voluntat d'incrementar els canals de participació en els afers públics de la

nostra ciutat com s'evidencia amb la nostra aposta ferma pels districtes i la

gestió dels equipaments cívics i socials. Aquesta mateixa voluntat és la que

ens anima també a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de

cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. La nostra acció demostra

que ha arribat l'hora dels fets i no la de les meres bones paraules.

2.6 La participació ciutadana com a opció de govern.

La participació ciutadana és una de les reivindicacions més reclamades per

part dels partits que postulem una democràcia municipal que vagi més enllà

de les formes i que s'integri en la mateixa vida quotidiana de la ciutat. El que

solia passar, però, és que fins fa poc aquesta reivindicació no deixava de ser

una petició bàsicament retòrica, una declaració d'intencions. Gràcies a

Esquerra, ara pot deixar de ser un ideal i pot convertir-se en una realitat

política palpable.

Des d'Esquerra propugnem que en el proper mandat aquest model

participatiu s'ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir,

per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels

mateixos districtes. Naturalment que aquest model es consolidi i que

s'aprofundeixi dependrà de la correlació de forces que sorgeixi arran de les

pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de

figuerencs i figuerenques, i de la voluntat real que tinguin de participació en la

política municipal.

14

2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres desconcetrada

en 5 districtes i el consell municipal de Vilatenim.

Totes les formacions enuncien en els seus programes electorals la

necessitat de millorar la participació ciutadana. Però no és tan senzill passar

dels enunciats a les concrecions. D’entrada, s’hi ha de creure. I no tots els

que usen i abusen del terme realment aspiren a facilitar la implicació de la

gent en el dia a dia consistorial. I després, cal establir uns mecanismes i

canals que la facin possible.

Un d’ells –important, potent, d’ampli abast..- és l’estructuració de la

ciutat en districtes. Convençuts de la potència d’aquesta eina, vam acordar

en el mandat passat amb el regidor Jesús Quiroga (PSC) estudiar la creació

d’òrgans territorials i sectorials de gestió desconcentrada (districtes, en

realitat). D’aquella feina (anys 2005 i 2006), no se’n va saber res més fins que

ERC va incloure la divisió en districtes en el pacte de govern signat ara fa un

any amb CiU. El camí fins a arribar al recent decret de creació dels cinc

districtes (en realitat sis, perquè ja funciona des de fa temps com un “districte”

l’antic poble de Vilatenim) no ha estat fàcil, però finalment s’ha concretat en

un document que delimita àmbits geogràfics i estableix delegacions especials

per als regidors responsables de cada districte. Són importants: vetllar per la

coordinació entre l’ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que

operen en el districte; informar-los de les qüestions de planejament

urbanístic; fer seguiment de l’acció de govern; proposar a l’Ajuntament quines

actuacions cal prioritzar; plantejar prioritats de despesa i inversió a l’hora

d’elaborar els pressupostos; atendre propostes, suggeriments o queixes de la

ciutadania i canalitzar-les fins a l’organisme municipal corresponent.

Al regidor de districte se li han de transmetre les necessitats i inquietuds del

veïnat perquè, en el menor temps possible, pugui donar-hi una solució

adequada. No en va és el representant de la corporació municipal més

pròxim a la ciutadania. Així de fàcil és participar en la gestió de l’Ajuntament.

Aquesta forma de governar el consistori és la que valora l’opinió de tots els

veïns. I la que farà de Figueres una ciutat més participativa.

És un primer pas. Però per convertir el districte en una eina potent de

participació ciutadana s’ha d’anar més enllà i arribar a constituir un Consell de

15

Districte, amb representació del govern i de l’oposició, de les associacions de

veïns i les entitats (el president no ha de ser necessàriament un membre del

govern: pot ser-ho un regidor de la llista més votada a l’àmbit). Aquest òrgan

s’ha de reunir regularment i ha de ser el marc d’informació, debat i elaboració

de propostes. I ha de ser informat prèviament de qualsevol decisió municipal

que afecti als límits geogràfics del districte (Això ja seria un gran avenç en

relació a l’actualitat).

El proper equip de govern municipal haurà de demostrar,

desenvolupant o no un reglament de funcionament, si es creu els districtes

com a instrument real de participació ciutadana. Si no es va més enllà del

recent decret, pràcticament només hauríem recuperat, millorant les funcions i

ampliant espai d’actuació, els regidors de barri (figura que es va deixar morir

per falta de convicció política). Un bon funcionament dels Consells de

Districte és bàsic per un desenvolupament harmònic de la ciutat, perquè

l’acció de govern ha de tendir a dotar tots els districtes de similars

equipaments i serveis.

2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania.

Figueres pateix –ho sap tothom- les conseqüències de no disposar

d’espais suficients per a les activitats de les entitats (veïnals, culturals,

recreatives, juvenils, etc.). La falta d’un “hotel d’entitats” és un llast evident.

Mentre aquesta mancança no estigui en vies de solució, convé una

optimització de la xarxa de centres cívics i locals socials. Aquest és un dels

compromisos que vam adquirir des de l’àrea de Participació Ciutadana en la

reunió del dia 6 d’abril amb les associacions de veïns. I el primer que cal és

un inventari dels recursos, amb una descripció acurada de cada equipament.

Per això, es demanarà ben aviat a les associacions una radiografia escrita de

la seva seu, per analitzar necessitats i possibilitats de millora.

Un dels primers passos ha de ser dotar alguns locals (centres)

d’ordinadors i estudiar la manera més econòmicament sostenible de

connectar-se a internet. A l’horitzó del primer trimestre de 2011, la solució a

Figueres sembla clara: Wifi/Wimax públic i gratuït, un cop sembla que es van

esvaint els obstacles de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

(CMT): molt pressionada per les operadores privades, va imposar una sanció

16

de 300.000 euros a l’ajuntament de Màlaga per voler oferir aquest servei. Per

això té importància que el dia 13 d’abril la CMT fes pública una circular en

què detallava les condicions en què els consistoris podien oferir gratuïtament

accés a internet sense cables. Condicions que els locals socials/centres

cívics municipals podran complir si fem bé el procediment. Mentrestant, però,

s’està treballant en una solució (connexions ADSL individualitzades) que

permeti utilitzar les noves tecnologies.

Però aquest no és l’única dificultat. “De què ens servirà tenir connexió

a internet, si ens pelem de fred al local a l’hivern i ens ofeguem de calor a

l’estiu?”, em comentava fa pocs dies una representant d’una associació de

veïns. Lògicament, expressava una realitat indefugible que haurem d’afrontar.

Els equipaments de grandària (esportius, culturals..) han de ser objecte

preferent de les inversions, igual que determinades obres públiques; però les

ciutats també necessiten disposar d’una xarxa de locals socials acollidors,

funcionals i que convidin a ser utilitzats pels veïns dels barri ... i de la ciutat en

general.

Malgrat ser temps de dificultats evidents en les economies municipals,

caldrà filar prim en les prioritats del capítol d’inversions aprovades per poder

disposar d’un teixit associatiu actiu i amb infraestructures adequades.

Una de les apostes explícites d’Esquerra quan va entrar al govern

municipal va ser la de la participació ciutadana, en sentit ampli: políticament,

amb l’impuls als districtes com a eina administrativa per a fer possible una

major implicació dels ciutadans en el dia a dia municipal; materialment,

mitjançant la reserva d’una partida pressupostària per a millorar equipaments

d’ús públic com ara els centres cívics i els locals de les associacions de

veïns.

Des del punt de vista d’equipaments, hi va haver la primera concreció:

l’aposta per la creació d’un nou centre cívic municipal al Poble Nou, que

acompanyarà als existents ja la Marca de l’Ham i a la Creu de la Mà,en la

línia d’anar equilibrant geogràficament la dotació. Es va aprovar una partida

d’inversions de 150.000 euros, destinada a millorar centres cívics,

equipaments públics i, sobretot, els locals socials de les associacions de

veïns. Estem a l’any 2010 i resulta, per exemple, difícilment comprensible –en

un consistori amb el pressupost que té el de Figueres– que el centre cívic de

17

la Creu de la Mà no ofereixi determinats requisits de seguretat (sortides, etc.)

i que la sala central no disposi d’aire condicionat. En poden donar fe les quasi

dues-centes persones que van assistir al mes de juny a la inauguració de

l’exposició Artistes de barri, organitzada per Fermí Quintana.

És evident que una climatització adequada –fred i calor–facilita la

utilització dels espais públics. Per això, aquest va ser un dels objectius de la

partida pressupostària esmentada. Sempre amb un objectiu de fons: afavorir

al màxim la utilització dels locals, sigui com a centres d’oci i esbarjo –des de

jugar a cartes fins a fer petar la xerrada–, sigui com a escenari de cursets i

activitats formatives diverses. En aquest sentit, des de la regidoria d’Acció

Cívica, gràcies a la generositat de les entitats del Consell Municipal de

Cooperació, es destinarà una partida de diners per a subvencionar el 50% de

les activitats/cursets que organitzin les associacions de veïns.

En definitiva, es tracta de emprendre accions concretes (polítiques i

pressupostàries) per incentivar la participació ciutadana i per dinamitzar la

vida “social” als diferents barris de la ciutat, amb els centres cívics i els locals

socials com a equipaments de referència.

3 SANEJAR L’ECONOMIA MUNICIPAL

3.1 El problema estructural de l’economia municipal

Des d’Esquerra varem explicar ja fa temps que el pressupost de

l’Ajuntament de Figueres tenia un problema estructural profund: els ingressos

corrents estaven molt per sota de la despesa corrent i resultava impossible

tancar els exercicis sense dèficit (els ingressos derivats de la construcció i els

provinents de l’Estat fa anys que estan caient acceleradament). L’última

vegada que ho varem avisar va ser ara fa un any, en el debat del pressupost

del 2010, que van aprovar CiU, PSC i IC-V. La liquidació posarà en relleu que

les nostres previsions (4,5 milions d’euros de diferència) anaven en la bona

direcció. I que l’efecte bola de neu –acumulació de dèficits cada any-

necessita ser aturat de cop amb un pla de sanejament.

Aquest fort decalatge –si mirem les xifres dels pressupostos inicials de cada

any- comença a percebre’s el 2008. El darrer pressupost del mandat anterior

(2007) es va aprovar amb una previsió d’ingressos d’uns 34 milions d’euros

18

(també, lògicament de despeses). En canvi, al primer d’aquest mandat, ja

amb CiU, PSC i IC-V, s’hi van fer unes previsions de 43 milions d’ingressos i

de despeses. Si la crisi ja era ben perceptible, perquè el canvi de paradigma

pressupostari? Què podia fer pensar que s’ingressarien quasi 9 milions més,

per poder-ne gastar també 9 més? Lògicament, els dos següents exercicis

(2009, 2010) van mantenir el mateix model.De tot això n’érem conscients

quan varem decidir entrar al govern municipal, després de la ruptura

traumàtica del pacte entre CiU i PSC, ara fa nou mesos. Tots els grups som

coneixedors de la realitat...i de com s’hi ha arribat. No calen escarafalls.

Pensant en el pressupost per al 2011, des ‘ERC, no essent responsables del

model i havent gestionat de manera absolutament rigorosa, ens varem

plantejar diferents possibilitats. La més traumàtica, abordar ja el pla de

sanejament. La varem descartar: estem convençuts que el pla de sanejament

és inevitable, però també estem ben segurs que l’ha d’afrontar un govern –del

signe que sigui- amb un mandat de quatre anys, no de poc més de quatre

mesos. Una altra opció era no fer pressupost i, per tant, prorrogar el del

2010: era el més fàcil des d’un punt de vista polític (públicament ens

desenteníem del model pressupostari que altres havien dissenyat), però no

aportava cap millora, ni en la contenció pressupostària ni en l’orientació de

determinades partides. En aquest context es va optar encertadament pel que

era un mal menor: assumir la responsabilitat de fer un pressupost-pont, que

mantenia, és clar, els defectes de l’anterior, però un xic minimitzats, i

s’adaptava millor a la nova estructuració del govern i podia recollir algunes

prioritats del nostre grup. A més, el regidor d’hisenda hi ha introduït elements

de contenció de despesa que poden resultar positius.

Es tracta, doncs, d’un mal menor, a l’espera de la conformació d’un nou

govern. I a l’espera, perquè no, que el clam del municipalisme faci que les

administracions (estatal i catalana) formulin un nou sistema de finançament.

3.2 Pla de sanejament a l’horitzó.

El nou govern que surti de les urnes haurà d’afrontar el pla de sanejament

que exigeix el decalatge (de 4 a 5 milions d’euros) entre ingressos i despeses

de l’actual model pressupostari municipal. Aquest repte implica tenir en

19

compte algunes consideracions. Unes, referides a estalvi en les despeses;

altres, en l’augment dels ingressos. Amb una dada relativament optimista a

l’horitzó: el nivell d’endeutament és raonable (aquest any 2011 s’amortitzarà

deute i, a més, la legalitat estatal impedeix concertar nous crèdits).

Del total del que anomenem genèricament “despesa corrent” (47 M€ a l’any

2011), només és pot passar la tisora sobre una petita part (combustible,

arranjament de carrers, subvencions a entitats, ajuts a les famílies.....). I

encara, perquè el capítol de personal representa el 31% del total de la

despesa i és fàcil congelar plantilles, però traumàtic reduir-les. Són partides,

doncs, en què per molt que estalviïs, només minimitzes la magnitud de la

tragèdia. Per tant, elaborar un pressupost realista que eixugui el decalatge

anual de més de 4 milions d’euros que presenta el de Figueres ..no es

possible reduint únicament despesa corrent. I hi ha motxilles molt pesades

que llasten el pressupost. Una d’elles, l’empresa mixta Ecoserveis:

l’ajuntament hi té una participació minoritària ... i paga caríssims els serveis!

Fixem-nos en l’evolució (en milions d’euros) del cost dels últims anys: 4,4

(2007), 6,2 (2008), 6,8 (2009), 7,8 (2010), 8,1 (2011). Quasi s’ha doblat la

quantitat que ha de pagar l’ajuntament...i el contracte no expira fins l’any

2015. I la situació pot empitjorar si ens mirem les conseqüències de

l’envelliment de la maquinària: l’empresa pot demanar comprar-ne de nova

per no reduir l’eficàcia del servei...

I els ingressos? Han d’augmentar, és clar que sí. Les administracions han de

dotar els ajuntaments de més recursos, ni que sigui per atendre aquest 30%

de competències denominades impròpies (és a dir, serveis que presten els

ajuntaments però que no en tenen l’obligació). Si Estat i Generalitat no posen

més diners a les arques municipals, una de les solucions serà, sens dubte,

deixar de prestar alguns serveis, atès que cal anar molt en compte amb els

augments d’impostos ... i més en moments de crisi.

En els temps de vaques grasses de la construcció, la majoria d’ajuntaments

van considerar com a estructurals uns ingressos que eren fruit de la

conjuntura. Decidir un sostre de despesa condicionat a uns ingressos

circumstancials, era viure per sobre del que es podia. Com una família que

percep un salari i un sobresou fent hores extres... i decideix gastar-s’ho tot

(salari i sobresou). Quan no arriben els ingressos extres, problema greu. I

20

una mica d’això ha passat també a la majoria d’ajuntaments. I el de Figueres

no és una excepció.

3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics.

La crisi econòmica i la caiguda en picat dels ingressos municipals derivats de

l’activitat immobiliària han posat les hisendes locals en una situació

francament precària, en alguns casos desesperada. Sens perjudici de

l’adopció de mesures correctores en l’àmbit global —reforma de la Llei

d’hisendes locals, iniciatives concretes tendents a reforçar la capacitat

inversora dels municipis o a pal·liar les dificultats de tresoreria, etc.—, és

indubtable que els ens locals en el proper mandat han d’afrontar, com la resta

de sectors de l’administració, un sever ajustament de la seva despesa pública

i un clar compromís amb la reducció del dèficit municipal. Així mateix,

l’Esquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per l’expressió

d’una veritable vocació d’austeritat, honestedat i transparència en la gestió

dels recursos públics, amb un impuls decidit als mecanismes que millorin el

control democràtic dels comptes locals.

- Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal

sigui transparent, eficient i eficaç.

- Seguir amb rigor la planificació i l’execució pressupostàries.

- Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat

econòmica local i la destinada a serveis socials bàsics com a mesures per a

fomentar l’ocupació i la cohesió social.

- Contenir la pressió fiscal dins d’uns límits raonables i amb una clara vocació

dirigida a destinar els increments fiscals a la contenció del dèficit local.

- Tendir a la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la

introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la

capacitat de pagament.

En aquest sentit, s’optarà de forma prioritària per la substitució de les

exempcions fiscals, bonificacions en quota o deduccions, pel mecanisme de

les subvencions per a determinades situacions personals o familiars del

subjecte passiu.

- Seguir principis d’austeritat pel que fa a la construcció, la prestació de

serveis, la comunicació i el manteniment.

21

- Informar anualment de la situació econòmica municipal. A tal efecte, el

govern municipal adoptarà mesures per fer comprensible el pressupost

municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la

documentació i de la informació econòmica subministrada als càrrecs electes

municipals i a la ciutadania.

- Aplicar mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts,

sobretot pel que fa a l’habitatge, a les places en centres educatius i als

serveis socials bàsics.

3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim

rendiment als diners públics.

Corren temps dolents per a l'economia mundial i per a la del nostre país. La

nostra comarca i la nostra ciutat tampoc s’escapen d’una situació

amenaçadora en què la taxa d’atur i la frenada de l’activitat econòmica no

aporten altra cosa que mals presagis per als mesos a venir. En aquesta

situació de crisi, les administracions públiques, que s’alimenten de les

contribucions de ciutadans i ciutadanes, i de l’activitat empresarial, també

veuen baixar les seves fonts d’ingressos, mentre que les demandes que se’ls

adrecen no només no minven sinó que justament augmenten, i també ho fa el

nivell d’exigència de la ciutadania pel que fa a la qualitat dels serveis

rebuts.És en aquests moments en què se sent a parlar, arreu, de plans

d’estalvi, de plans de racionalització, de mesures de contenció... sovint amb

una facilitat i un entusiasme sorprenents. Les persones que tenim la

responsabilitat de gestionar els recursos públics hem de demostrar, amb les

nostres accions, la capacitat de fer una bona gestió, de forma diàfana,

honesta i eficient. Cal fer-ho tant en els moments d’abundor com en els

moments de manca de recursos, perquè els diners que gestionem provenen

de les butxaques de la ciutadania.

Que es parli de plans d’estalvi pot fer pensar que, en situacions no tan

amenaçadores com l’actual, es malbaraten diners. Que es parli de

racionalització, podria dur a pensar que els diners no s’han gastat de forma

racional. Que s’imposi la contenció significaria que hi ha moments en què la

despesa pública no està continguda? En tot cas, ara cal fer-ho més que mai.

Per això, i des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va

22

dur a terme, des del primer dia de la incorporació a l’equip de govern de

Figueres, la tasca de racionalitzar el funcionament de les àrees en què tenim

responsabilitat i de donar el màxim rendiment als diners públics de què es

disposen. D'entrada, a proposta nostra, l'Ajuntament es va dotar d'un nou

organigrama de funcionament general que pensem que ja ha començat a

donar els seus fruits. És una feina grisa i de poc lluïment, que sovint vol

moltes hores per estalviar recursos. I que a vegades topa amb maneres de

treballar instal·lades i consolidades, però desagraïdes tant per a la ciutadania

com per als empleats públics. Som conscients, però, que és una tasca que

cal fer sempre, i més ara en el context en què ens trobem. Des d’estalviar uns

milers d’euros en un contracte de lloguer extern, a aconseguir un ajut

econòmic complementari, fins a simplificar els tràmits per a reduir costos de

gestió. Hi som per a les grans obres, però també per aquelles feines del dia a

dia, que no llueixen, però que són imprescindibles. Ara més que mai.

4.- L’AJUNTAMENT, UNA EINA AL SERVEI DELS FIGUERENCS:

ACCEL·LERAR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ DE LA GESTIÓ

MUNICIPAL ADAPTANT, AMB EFICIÈNCIA I EFICÀCIA, ELS RECURSOS

HUMANS I L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’AJUNTAMENT A LES

NECESSITATS DE FIGUERES.

4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC

L’OMAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) es va posar en marxa a Figueres en el

mandat passat (el regidor Jesús Quiroga) com una finestreta única des de la

qual atendre als ciutadans en les seves relacions amb l’ajuntament: des de

presentar una instància fins a pagar un rebut, passant per la demanda

d’informació. És una de les “cares” de la institució i acaba resultant un

indicador del funcionament municipal. Per això, convé que les prestacions de

l’OMAC responguin a les expectatives. Des de la regidoria que se’n

responsabilitza (Atenció a la Ciutadania, al capdavant de la qual hi ha la

regidora Olga Carbonell, d’ERC) el govern municipal ha estudiat algunes

reformes per adaptar l’OMAC als nous reptes: augment i diversificació cultural

de la població, avenços de l’administració electrònica, etc.

23

D’una banda, cal facilitar el fet de relacionar-se amb l’Ajuntament per

via telemàtica: poder pagar rebuts i presentar instàncies per internet ha de

ser més factible i més fàcil. Cada dia perd més sentit haver de fer cua per a

una gestió (registrar una instància, demanar un plec de documentació,

realitzar un pagament...) que pots enllestir des de l’ordinador. De l’altra, en

allò que quedi al marge de la “relació electrònica”, s’han de reflexionar a fons

les possibilitats de descentralitzar l’atenció personal. En consonància amb la

filosofia de ciutat que traspua l’organització en districtes, hem de poder oferir

algunes hores a la setmana d’atenció personal “descentralitzada”; és a dir, en

un espai municipal a cadascun dels cinc districtes previstos: als centres cívics

o als locals socials que utilitzen les associacions de veïns, per exemple.

Òbviament, aquesta aposta només es podria concretar després que una

prova pilot en demostrés la viabilitat. El repte és, però, que augmenti

vertiginosament el percentatge de tràmits “electrònics”, la qual cosa afecta a

la capacitat de l’administració de posar-se al dia i, també, del nombre

d’usuaris en condicions de mantenir aquesta manera de relacionar-se amb

l’administració.

Mentre aquest procés va madurant, hem de saber utilitzar mecanismes

per optimitzar els recursos i reduir els temps d’esperar que els ciutadans han

de “patir” quan opten –potser perquè no els queda altre remei- per ser atesos

presencialment a l’edifici de l’Avinguda Salvador Dalí. Aquestes objectius

imprescindibles requereixen una determinada política de personal: formació,

especialització, exigència, remuneració, etc. I un ajuntament que ha d’estar

en disposició d’atendre quasi 45.000 ciutadans, n’ha de ser conscient ... i

conseqüent. Els temps d’espera que inverteix la ciutadania a ser atesa

(eletrònicament o presencialment) per la maquinària municipal és percebut

cada dia més com un element clau per a valorar l’eficiència dels consistoris.

4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública.

El futur de FISERSA, empresa municipal de Figueres, acostuma a ser objecte

de rumors. Un dels més habituals és el de l’existència d’uns hipotètics plans

de privatització. Com a empresa, rutlla bé i ofereix balanços positius. Resulta,

per tant, atractiva per al capital privat, especialment per als grans grups

empresarials (alguns municipis ja tenen cedida l’explotació dels serveis

24

d’aigua, clavegueram, etc.). No ens ha d’estranyar, doncs, que, en un

context de crisi de les finances del món municipal, les especulacions sobre

una possible privatització de FISERSA siguin moneda corrent i provoquin una

certa inquietud entre els que hi treballen.

Quan el grup municipal d’ERC va entrar al govern municipal, l’alcalde ens va

demanar la nostra opinió. No ens va costar gens de donar-la sense matisos:

FISERSA havia de continuar essent una empresa de capital íntegrament

públic. Entenem que no cal deixar al consistori sense l’aportació important

que representa l’empresa en el capítol dels ingressos, especialment si tenim

en compte que l’economia de l’ajuntament “plora” precisament pel aquest

costat, més que pel de la despesa. Dit d’una altra manera: el problema que fa

pràcticament impossible quadrar els comptes municipals amb l’actual

estructura pressupostària és la reducció d’ingressos dels darrers anys, un cop

estroncades les dues vies més decisives: els impostos derivats de lles

llicències d’obres i la participació en els tributs de l’estat. Per això, modificar

l’actual situació administrativa de FISERSA (treure a concurs públic la

concessió del servei o privatitzar-lo), podria servir per a recaptar una elevada

quantitat de diners que resoldria problemes puntuals de tresoreria, però

empitjoraria a mitjà termini el capítol d’ingressos municipals i convertiria en

objectiu quasi impossible quadrar el pressupost.

L’alcalde ha respectat la posició que ERC li ha expressat sempre amb

rotunditat i en cap moment ens ha plantejat altres vies. De fet, li havíem

comentat que seria convenient fer saber sense embuts a la ciutadania en

general i als treballadors de FISERSA en particular, que no hi havia intenció

de fer cap modificació en l’estatus de l’empresa. Per això, valorem molt

positivament que hagi explicitat el compromís públic que li reclamàvem com a

socis de govern.

4.3 ECOSERVEIS: una pedra a la sabata del pressupost municipal.

L’empresa mixta ECOSERVEIS ja fa temps que és objecte de controvèrsia en

la gestió del dia a dia municipal. Va néixer l’1 de gener de l’any 2001, amb un

un soci públic (ajuntament) que tenia el 27% de les accions, i un privat que

se’n quedava el 73%. Estrany, però cert. L’objectiu, la concessió durant 14

anys de tres serveis: enllumenat, deixalleria i jardineria (parcs i jardins). Més

25

tard, l’any 2002, s’hi van afegir els de recollida d’escombraries i de neteja

viària. Quan l’empresa es va crear, el préstec formalitzat de 3,6 M€ es va

destinar, a parts quasi iguals, a maquinària, edifici de l’empresa ... i a la

reforma del Parc Bosc. En aquest darrer cas, una inversió d’1,2 M€ que no

tenía relació amb la finalitat de l’empresa....però que va convenir al govern

del moment. I encara podríem afegir que el benefici industrial del soci privat

(8%) sempre hi és, siguin quins siguin els resultats; fins i tot quan hi ha una

millora retributiva del personal, li pertoca un 8% de la quantitat que

s’augmenta. Quant a la maquinària per a efectuar els serveis, l’amortització

es va calcular a 8 anys, tenint en compte que era la vida útil que se li podia

preveure. L’empresa, per tant, ja ha pagat la maquinària, que continua

funcionant...però cada dia més obsoleta.

L’únic servei que s’autofinança a través dels impostos/taxes és el de recollida

d’escombraries. Malgrat que el consistori ha d’aprovar els plans de gestió –

determinades condicions econòmiques del contracte–, el percentatge del

pressupost de despesa municipal que s’enduu ECOSERVEIS és cada cop

més important (17 % aquest any) i difícil d’assumir, tot i que els serveis que

presta resulten essencials per a la qualitat de vida de la ciutadania. El salt

endavant espectacular es va fer l’any 2008, primer pressupost de l’actual

mandat, en què es va passar de 4,5 a 6,2 milions d’euros (en el del 2011,

s’enfila fins als 8,1).

Davant de tot això, no ha de sorprendre que la coincidència pràcticament

general en els grups del consistori que la situació resulta insostenible. No es

tracta de renegar de la concessió com a sistema de prestació de serveis; es

tracta, probablement, de admetre que el cost dels serveis, en les condicions

establertes, resulta una pedra a la sabata del pressupost municipal (no

l’única, lògicament !). Si tenim en compte que les concessions (d’uns serveis i

els que s’hi van afegir més tard) acaben el primer dia de l’any 2015 i de l’any

2016, ens esperen encara uns quants anys de malson econòmic. I amb un

agreujant: cada dia que passa es fa més necessari en alguns casos –és de

sentit comú- canviar la maquinària per una de més nova i eficient. Però, és

clar, això enduririra encara més les condicions econòmiques –el cost- de la

concessió.

26

Un carreró en el qual costa de veure-hi la sortida en els anys que falten per al

final de la concessió. Però les diferents formacions polítiques haurem de

proposar-ne alguna, d’estratègia per a minimitzar l’impacte.

5. L’ORDENACIÓ URBANA I TERRITORIAL DE FIGUERES EN CLAU DE

SOSTENIBILITAT.

5.1 El model urbanístic d’Esquerra

L’urbanisme és la planificació i la definició del model urbanístic de ciutat,

que cal que faci l'Ajuntament conjuntament amb la participació dels

propietaris i propietàries i la resta d’operadors públics o privats.

Des d’Esquerra volem donar resposta a les noves necessitats econòmiques i

socials, adaptant la política urbanística local a la nova realitat del país, en la

mesura de la competència municipal.

Apostem clarament a favor d'un model de municipi sostenible i respectuós

amb el medi natural sobre la base de la utilització racional del territori per

compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic que comporta amb la

cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de

generacions presents i futures.

Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilització

racional i del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament

urbanístic sostenible. Un municipi equilibrat entre el règim de sòl urbà i no

urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.

Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el

consum del sòl.

Treballem per la utilització eficient de les àrees urbanes, la renovació i la

reutilització dels teixits urbans per compactar la demanda d’espai per

habitatge i per activitats econòmiques.

Promovem un model urbanístic de municipi al servei de les persones i de la

cohesió social, on el municipi sigui un espai de trobada, relació i integració a

una identitat comuna; en definitiva la construcció quotidiana de l’espai cívic.

Dissenyem un municipi amb veritables espais públics. Hem de liderar la

construcció d’un espai cívic amb l’objectiu de teixir un espai de convivència

real, fet i viscut pels ciutadans i ciutadanes. No podem seguir fent espais

27

públics neutres i asèptics, projectats sense cap valor cívic. El disseny, la

gestió i el manteniment de l’espai públic per Esquerra ha de recollir les

necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política

urbanística del municipi.

Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a

l’aire lliure de les diferents zones del nucli urbà entre ells i amb els espais

naturals més adequats de l’entorn del nucli.

Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai

construït i les masses forestals.

Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de

defensa del paisatge.

Elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb

interès ecològic o paisatgístic, o que compleixen una funció compensadora

de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats només

com a espais residuals per a futurs creixements.

Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals

de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.

Ordenar l'horta marginal.

Municipi ordenat i equilibrat

Elaborar un catàleg de patrimoni local per tal de preservar els béns culturals

d’interès locals en totes les seves vessants —històric, natural, arqueològic...

—, fent una especial atenció al patrimoni arquitectònic, però també al

documental, etnogràfic i històric.

Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers, rehabilitació

de façanes, redacció de la carta de colors i de materials, enjardinaments...

Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi, i

promoure polítiques d’ordenació del territori que facin impossible la creació

d’un continu urbà amb els municipis veïns.

Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.

Fugir del sistema de creació d’urbanitzacions que provoquen un creixement

28

desordenat i dispers i tenen un cost de manteniment molt alt per al conjunt de

la població, optant en la mesura del possible per la seva reducció —a través

de la compactació— o fins i tot per l’extinció.

Redacció de programes d’adequació per afavorir la regulació de les

urbanitzacions ja existents, dotar-les dels serveis públics bàsics i impulsar

polítiques que garanteixin la convivència d’usos per fer front als costos del

creixement difús.

Redacció de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte

prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i

la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.

Establir, a través d’ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de

soroll en les zones residencials del municipi.

Afavorir, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà

comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta.

Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació

d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre com a totes

les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.

Impulsar polítiques contundents amb la protecció de la legalitat urbanística.

Municipi compacte

Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu,

dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.

Fer les reserves de sòl a les zones de nova urbanització i engegar

estratègies per alliberar sòl allà on sigui necessari per tal de dotar els barris

de tots els equipaments escolars, esportius, etc. que necessita la ciutat

compacta.

Fer propostes urbanístiques encaminades a la renovació urbana.

Transformació d’usos i rehabilitació d’habitatges per tal de disminuir els

creixements innecessaris.

Resituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors

planejaments, com a creixements del municipi per tal d’afavorir la

compactació del territori, la protecció del sòl i la gestió sostenible de

l’urbanisme.

29

Disposar d’espai suficient d’aparcament i parada per a persones

discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al

veïnat amb infants, malalts i gent gran.

Municipi al servei de les persones

Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a

l’esbarjo, el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o simplement

caminar amb una relativa tranquil·litat.

Racionalitzar l’espai urbà per facilitar la mobilitat de les persones

discapacitades o amb mobilitat reduïda, especialment disposar

d'aparcaments reservats a aquest efecte.

Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.

Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —

infantil, primària i secundària.

Constituir el Consell Assessor Urbanístic, previst com a voluntari a la Llei

d’urbanisme, per garantir i fomentar els drets de participació dels ciutadans i

ciutadanes en la definició del municipi.

Actuar en resituar aquells usos conflictius amb l’ús residencial per tal de

millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Dissenyar i construir una xarxa d’equipaments públics per tal que la

ciutadania tingui garantida les seves necessitats.

Municipis amb veritables espais públics

Potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora de les

activitats urbanes i formen part essencial del patrimoni paisatgístic del

municipi.

Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de

manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i

on la seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode.

Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.

Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds.

30

Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada

dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat, i en

cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de

preferència per a vianants.

Establir eixos cívics, pensats de manera que els espais de vianants guanyin

presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim necessari.

Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n

fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.

Redactar el Pla d’accessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les

possibilitats, l’espai públic de les nostres poblacions a aquest Pla.

5.2 Urbanisme participatiu: un nou pla general per a vertebrar el procés

de transformació urbana amb l’emergència de les noves centralitats.

Un dels temes que marcaran el proper mandat a Figueres és la

reforma del pla general d’urbanisme. Fa massa temps –des del llunyà 1983!–

que es van fent modificacions puntuals; tantes, que l’actual ordenació no té

res a veure amb la de 1983...i això sense que s’hagi fet cap pla general nou

en quasi 30 anys.

Molts estudiosos de l’urbanisme municipal consideren que en les

legislatures en què convé elaborar un (nou) pla general d’ordenació urbana –

una eina de gran transcendència econòmica, com es pot intuir– la pluralitat

en la distribució de regidors resulta democràticament fonamental: quanta més

necessitat de pactes en l’aprovació de les noves regles de joc urbanístic hi

hagi, més fàcil serà que el nou planejament respongui a interessos (més)

generals. O si és vol, en sentit contrari: quanta més participació decisiva hi

hagi (de la ciutadania i dels grups amb representació a l’ajuntament), més

improbable resultarà que la nova ordenació urbana respongui a interessos

particulars.

5.3 Un creixement controlat de la ciutat.

A aquestes alçades, és ja un fet evident que el creixement urbanístic

en si mateix no és una resposta al futur econòmic i social d’una ciutat; ans al

contrari, en pot esdevenir la hipoteca que marqui les limitacions del seu futur.

31

La fugida endavant cap a la construcció de més habitatges és només de

forma puntual una font d’ingressos. I, en canvi, esdevé un deute de futur per

a aquells nous ciutadans i ciutadanes que arriben i esdevenen usuaris de

nous serveis educatius, sanitaris i socials. El creixement de la ciutat posa a

prova les seves xarxes de comunicacions i de serveis bàsics, que és allò que

li confereix el seu veritable caràcter de ciutat. Aquesta mena de serveis

hauran de ser donats per l’administració municipal i per d’altres

administracions, i per tant entren en una roda de despeses permanents per a

les quals no hi ha uns ingressos permanents consolidats.

Els ciutadans i ciutadanes de Figueres som sabedors (i patidors) que molts

d’aquests serveis bàsics no són suficients, ja a hores d’ara, per satisfer les

actuals necessitats de la nostra ciutat i comarca. Si avui estem desbordats

per l'espectacular creixement poblacional dels darrers anys, com podem

pensar que un nou i desorbitat augment de població no comportarà una

minva encara més escandalosa dels serveis que cal oferir a la ciutadania?

¿ Ens podem plantejar seguir creixent de forma indefinida, sense un full de

ruta que ens marqui fins a on d’arribar la nostra ciutat? No ha arribat ja el

moment d’establir una planificació de creixement i serveis que ens garanteixi

una Figueres sense mancances de serveis per als seus habitants actuals i

futurs? És només el mercat qui decidirà per nosaltres?

Està en joc el futur de la nostra ciutat, i pensem que la situació de crisi que

afrontem és una bona oportunitat per pensar quina és la Figueres que volem,

i què volem que sigui (o no) la nostra ciutat quan sigui gran. Per dibuixar

aquest futur no n'hi ha prou amb cuidar els detalls, cal una planificació

substantiva, rigorosa, meditada, que garanteixi que Figueres es pugui tornar

a situar entre les ciutats punteres del país. I que deixi ben clar que quantitat

no sempre és qualitat.

Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest

creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el

Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat

a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals

que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.

32

El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període

de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se

als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i

de millora de la qualitat urbana.

Per tan proposem que:

Es revisi l’actual Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres,

datat de l’any 1983, fent-lo al màxim de participatiu i atenent al major

nombre d’interessos possible de veïns i societat civil.

El criteri bàsic que hauria de tenir en compte el nou Pla General és la

conformació de l’anomenada ciutat tranquil·la i compacta, on els espais

d’ús públic recuperin la importància que darrerament han anat perdent, i

la ciutat connectada amb el seu territori, com a espai de passeig i de

lleure.

La ciutat tranquil·la: Figueres és una població de dimensions reduïdes on

la major part de desplaçaments es poden realitzar a peu, per tant

l’urbanisme hauria d’afavorir aquest fet. Aconseguir que les voreres

dels carrers siguin amples, les zones de vianants ampliades de

forma radial i les zones de circulació siguin lentes.

La ciutat compacta: La protecció del medi ambient reclama la defensa

del territori, això significa que no podem anar construint tota la superfície

disponible amb una ciutat de baixa densitat. Per tant cal construir una

ciutat de densitat mitjana, defugint les grans concentracions que

acaben provocant la suburbialització de la ciutat.

Seguir el criteri de la rehabilitació urbana, no podem deixar abandonat i

desèrtic tot el casc antic, és un valor que l’hem de protegir. Cal un Pla

especial de millora del Centre Històric de Figueres”. Aquesta

rehabilitació hauria d’anar acompanyada d’una decidida política d’ajudes,

subvencions i convenis amb altres administracions de nivell superior com

33

també a particulars de manera que aquests habitatges es puguin dedicar

a la venda o lloguer per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge

(joves i altres col·lectius desafavorits).

Oposició a la creació de nous nuclis urbans, comercials o industrials

aïllats del nucli urbanitzat. En contra es defensarà un creixement del

nucli urbà, radial i continuat.

Garantir que cada barri-districte compti amb les mateixes

oportunitats i igualtats en l'establiment dels serveis i els

equipaments.

Inventariar i aprovar un “Pla de control dels edificis en mal estat”

així com tramitar expedients de ruïna i garantir la seva diagnosi.

Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest

creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el

Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat

a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals

que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.

El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període

de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se

als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i

de millora de la qualitat urbana.

5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions

FIGUERES, SENSE ESTACIÓ!

El 17 de desembre de 1877 arribà el ferrocarril a Figueres. La línia ferroviària

Barcelona – Girona – Figueres arribà fins a Portbou al cap d’un mes, el 20 de

gener de 1878. Aquesta línia fou anomenada camins de ferro de Barcelona a

França per Figueres.

34

L’esdeveniment fou molt important per la comarca de l’Alt Empordà i dels

municipis per on va passar la línia. Més ho va ser per a la ciutat de Figueres,

que es convertí en una de les estacions més importants de tot l’eix

mediterrani.

La posició geogràfica de l’estació de Figueres l’ha convertida en un lloc

estratègic al llarg d'aquests 133 anys d'existència. El nom de Figueres i la

seva estació surt en tots els documents que esmenten la ciutat com a punt

d’arribada o de sortida de Catalunya. La ciutat de Figueres també és

coneguda dins de la xarxa europea de ferrocarrils com una de les estacions

més rellevants d'aquesta banda d'Europa.

Però a partir del funcionament de l’anomenada nova estació de Vilafant (o bé

de l’Alt Empordà), el nom de Figueres ha desaparegut del nomenclàtor

ferroviari internacional, juntament amb tota la seva història.

El fet que l'estació estigui al terme municipal de Vilafant no és un fet

anecdòtic, sinó que comporta un seguit d'inconvenients ben grossos. Un dels

més evidents és que està situada als afores de la ciutat (millor dit, al poble del

costat) i això crea unes noves necessitats de mobilitat que fins ara no es

tenien.

La ubicació de l'estació també és un problema per al transport urbà, ja que

els autobusos de Figueres no poden arribar a l'estació sense el permís de la

Generalitat i l'acceptació de l'empresa TEISA, que és qui té la concessió del

servei interurbà de viatgers entre Figueres i Olot, perquè Vilafant és una de

les parades d'aquesta línia.

Quan l'estació operi a ple rendiment d'aquí a uns anys, generarà unes

necessitats de transport que ni Figueres, ni Vilafant, ni la Generalitat (via

Teisa) poden assumir per separat a un cost raonable. No cal ni dir que

Vilafant té unes necessitats de transport urbà que la línia de TEISA Figueres-

Olot no satisfà. Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres realitza, a hores

d'ara, un gran esforç econòmic per disposar d'un servei de transport urbà

suficient, ja que per al proper 2011 haurà de cobrir un dèficit de més de

700.000€, sense comptar amb cap subvenció estatal, ja que només la reben

35

les poblacions de més de 50.000 habitants (la xifra a partir de la qual és

obligatori que un municipi presti aquest servei); i no hi fa res que la suma de

Figueres i Vilafant representi un entorn urbà continu amb més de 50.000

habitants,

Donada aquesta situació, s'imposa la necessitat d'arribar a un acord de

col·laboració entre els municipis de Figueres i de Vilafant en matèria de

transport urbà, que inclogui el servei de taxi i de bus en una àrea

metropolitana, amb la participació de la Generalitat i de Teisa. Només

compartint aquest serveis aconseguirem millorar-los a un cost assumible per

als municipis i per als ciutadans.

Esquerra defensarà en el proper mandat l'estació del tren convencional

al centre de la ciutat i amb les vies soterrades, i demanarà un pacte

polític sobre aquesta qüestió a la resta de partits figuerencs durant la

campanya.

El Grup Municipal d'ERC entén que l'actual traçat del TGV no impugna de

cap manera l'opció que sempre ha defensat de mantenir l'estació del tren

convencional en el centre de la ciutat, en el seu emplaçament actual, però

amb les vies soterrades, per tal que s'eliminin els actuals passos a nivell

existents, que constitueixen unes autèntiques barreres urbanístiques que

constrenyen el desenvolupament de la ciutat.

L'actual crisi econòmica fa pràcticament inviable el trasllat de l'actual estació

del tren convencional, situada al cor de la ciutat, a la població veïna de

Vilafant, on hi ha l'estació del TGV. Els elevadíssims costos d'aquest trasllat,

que el Ministeri de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l'Ajuntament

en cap circumstància mai no podria finançar), el fan senzillament impossible.

D'aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la

ciutat defensi la centralitat de l'estació del tren convencional, tal i com ha

defensat ERC, un gran nombre de figuerencs (que van recollir milers de

signatures en favor d'aquesta opció) i nombrosos ajuntaments de la comarca

(de signe polític ben divers). Encara hi som a temps i el nou govern municipal

36

que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta

reivindicació ciutadana i comarcal. Cal, però, que existeixi un compromís prou

ampli com perquè des de Madrid acabin acceptant aquesta opció, que ja

compta amb importants avals tècnics i que, per tant, és completament viable

des d'aquesta perspectiva. Ara cal que també sigui viable des d'una

perspectiva de caire polític.

Es tracta d'una qüestió de racionalitat política i no pas un tema que respongui

a cap mena de posicionament ideològic d'un o altre signe. Per això ERC

demanarà, ja en la propera campanya electoral municipal, a la resta de forces

polítiques figuerenques que es comprometin davant la ciutadania a defensar

aquesta opció. Ja es va aconseguir el pronunciament d'un ple municipal en

aquest mandat. Ara cal assegurar que el futur govern de la ciutat es

comprometi també en continuar lluitant per fer viable aquesta alternativa.

Els avantatges de mantenir l'estació al centre de la ciutat amb les vies

soterrades són indiscutibles. Així, poder anar a peu a l'estació per agafar el

tren convencional és bàsic per no haver d'augmentar encara més el trànsit

automobilístic urbà, ara mateix ja al límit de les seves capacitats. Les

principals poblacions catalanes com Barcelona i Girona han seguit aquest

mateix criteri, malgrat l'arribada del TGV. I les que no ho han fet així, ara ja

se'n queixen d'haver situat l'estació convencional fora del nucli urbà. No

podem badar, ja que la decisió que prenguem ara hipotecarà durant dècades

el desenvolupament ciutadà.

CENTRALITAT DE L’ESTACIÓ DEL TREN

Reclamar, amb fermesa i sense embuts:

El soterrament de la via de tren convencional, eliminant

d’aquesta manera els passos de nivell de la carretera de Roses,

etc. Un volum important dels usuaris provenen de l’est de la

comarca, de manera que desplaçar l’estació a l’Oest de Figueres

37

(Vilafant) augmentaria la circulació pel centre de Figueres. Aquest

soterrament donaria la possibilitat d’obrir nous espais urbans

(zones verdes, aparcaments, avinguda d’entrada a la ciutat, etc.).

La centralitat de l’estació de tren: actualment l’estació

de tren és molt més accessible a la major part de la població de

Figueres que pas la solució ferroviària que l’actual equip de

govern vol trobar-li. A més a més, és veïna de l’estació

d’autobusos, i cal que es potenciïn mútuament i es facilitin les

connexions entre els dos mitjans de transport.

Potenciar l’actual traçat de tren convencional que va fins a

Portbou com a línia d’ample europeu, de passatgers i de

mercaderies, aconseguint que es garanteixin unes bones

connexions internacionals.

Estudiar la viabilitat d'una connexió ferroviària entre

Figueres i Roses.

Millora del servei de ferrocarril establint un sistema de

rodalies per Girona:

Reclamar més freqüència de pas.

Aconseguir una adaptació entre els horaris dels trens i les

necessitats reals dels seus usuaris figuerencs, sobretot pel

que fa a l'ampliació en sortides a primera hora, i d'arribades a la

darrera.

No suprimir el transport el cap de setmana amb

connexions actualment gairebé impossibles amb França.

Pressionar RENFE per que s’ampliïn encara més les

adaptacions dels vagons a les persones amb mobilitat reduïda

(PMR).

38

Pressionar RENFE per que s’ampliïn les adaptacions dels

vagons per a ús i transport de bicicletes.

Centralitat de l'estació del tren.

Volem soterrar el traçat actual del tren, mantenint l’estació en el mateix lloc.

El traçat que nosaltres defensem és el que han seguit, o tenen planificat

seguir, ciutats com ara Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Montmeló, El

Prat de Llobregat, Lleida o Barcelona, sense anar més lluny. Malgrat tot el

que ens volen fer creure, encara hi som a temps !

5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social.

Una de les principals necessitats de la ciutat de Figueres és la millora de

l’espai públic com a factor de cohesió social, per això ens caldrà adaptar

l'espai públic a les noves necessitats, com ara:

- Millora d'espais com són la plaça de l'Escorxador i la plaça del Sol.

- Afavorir la creació de nous espais i equipaments públics.

- Política de manteniment i conservació dels espais públics.

Parcs i jardins.

- Vetllar per un manteniment dels parcs i jardins públics més acurat,

com a mesura d'estalvi econòmic i del foment del seu ús social.

- Utilitzar plantes autòctones i criteris de xerojardineria en la reposició i

manteniment dels jardins urbans.

- Divulgar el coneixement del nostre entorn natural mitjançant cartells

informatius de les seves espècies –tot fent pedagogia–, i sempre en els

espais verds que ho permetin.

- Potenciar l’ús social dels nostres parcs i jardins.

Zones verdes.

- Creació d’una gran àrea lúdic-esportiva a la Muntanyeta, l'anomenat “El

Parc del Castell”, on es combinin elements pel gaudi paisatgístic amb

elements de potenciació com a zona per a la pràctica de l'esport, fent

39

especial èmfasi en la millora de les condicions del caminet que envolta la

fortalesa, els accessos per la Pujada del Castell i des de l'Hospital.

- Creació d'un nou parc urbà que relligui l'actual trama urbana entre el

barri de la Creu de la Mà, la Ronda Sud i el Cementiri Municipal.

- Plantarem més arbres i arbusts a les nostres places i carrers, com a

mesura per fer la ciutat més agradable i més respirable.

Els horts i conreus.

- Protecció i incentivació dels propietaris d’horts i conreus de tal manera

que els afores de Figueres mantinguin la imatge tradicional agrícola de la

nostra comarca.

- Implantar una política de lloguer o concessió d'horts periurbans, i

regulació dels existents.

Zones d’esbarjo, lleure i esport.

- Prioritzar la construcció del tipus de places anomenades “toves”, en

comptes de les “dures”.

Castell de St. Ferran.

Sense voler entrar en massa subhastes sobre els usos civils i públics que cal

donar al Castell de St. Ferran, des d’Esquerra apostarem per tal que el

govern municipal tingui molt més pes dins el Consorci que gestiona el

Castell de St. Ferran.

GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL FIGUERENC.

- Cal prioritzar la protecció i restauració dels espais que envolten el riu

Manol per la seva vital funció de connexió ecològica entre espais

naturals.

- Regular el sòl no urbanitzable amb criteris de protecció activa que

quedin prou reflectits en el planejament urbanístic. S'ha de realitzar amb

criteris de restauració, rehabilitació i conservació funcional i estructural.

- Potenciació d'espais naturals tradicionalment ignorats, com poden ser

el Pla d'Hostalets, les Basses de Sant Pau, etc.

40

- Crear i connectar Figueres amb el seu entorn no urbà mitjançant xarxa de

camins per vianants i bicicletes ben senyalitzats, i que permetin travessar

barreres com ara l'autopista o les vies del tren –sense ser túnels o ponts de

difícil accés.

- Recuperació del camí de la Font del Soc.

- Recuperació dels antics camins que anaven als pobles veïns amb

Figueres.

- Definir les "vores" de la ciutat i la transició urbà – no urbà, amb cert criteri

de qualitat paisatgística.

5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge.

Des d’Esquerra defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la

configuració de l’espai cívic. Per això cal dedicar especial atenció a

l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses

generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar

un etern tornar a començar cada 10 anys. Cal liderar-ho des dels ajuntaments

a través d’iniciatives per aconseguir la preservació del sòl i dels parcs

d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no

suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de

superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu.

És estratègic, ateses les dificultats locals, d’invertir en la compra de sòl i de

col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense

que s’incorpori al mercat de renda lliure.

Des d’Esquerra hem de capitalitzar un fort sector social composat pel sector

públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar

els patrimonis públics de sòl i habitatge, garantir-ne la propietat pública i

deixar de vendre els aprofitaments urbanístics per finançar despesa

municipal, assajant noves formes de propietat, com el dret de superfície, el

dret d’ús com a model de gestió. S’ha d’afavorir un nou sector empresarial

fins ara testimonial que aposti per la promoció i la gestió de parcs de lloguer

i/o dret de superfície, i mecanismes financers que facilitin la canalització

41

d'estalvi particular cap a una activitat immobiliària no especulativa i

sostenible.

5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge.

Promoció d’habitatge de lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió

d’ús o en dret de superfície

Actualment el parc d’habitatges desocupats és molt important a pràcticament

totes les poblacions, i la perspectiva de trobar-los una sortida a través de la

venda és reduïda. Per això, bona part d’aquests pisos han aflorat per

incorporar-se a l’oferta de lloguer.

Donar preferència, en les promocions públiques d’habitatge de lloguer, als

joves, la gent gran, les famílies monoparentals i els segments de població

amb dificultats, per tal de garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.

Mantenir la titularitat de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge

protegit i fer habitatge de lloguer, ja sigui amb promoció pública directa, o a

través del drets de superfície durant un període llarg.

Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer

—amb opció de compra o sense— i, preferentment, a lloguer protegit.

Crear una borsa d’habitatge jove.

Estudiar si en base a la situació del municipi, cal proposar a la Generalitat

de canviar els preus actuals de l’habitatge protegit, o canviar de zona per

poder treballar amb preus per sota dels de mercat.

Facilitar l’accés a l’habitatge

Procurar el manteniment dels ajuts al lloguer de la Generalitat a persones i

famílies que tenen dificultats, i el manteniment dels ajuts de l'Estat a

l’emancipació de joves, i gestionar-ne les sol·licituds on existeixi oficina

d’habitatge.

Informar des dels serveis socials a les famílies que tinguin més necessitat

d’aquests ajuts.

La rehabilitació i el manteniment dels edificis

Fomentar la rehabilitació per ajudar a reduir l’estoc d’habitatge antic buit,

que sovint ho està per falta de manteniment.

42

Fomentar la incorporació al mercat dels habitatges buits mitjançant

incentius a la rehabilitació estructural i/o funcional.

Fomentar la rehabilitació establint antiguitats dels edificis més estrictes que

les del Decret 187/2010 a efectes de l’obligatorietat de les ITE via ordenances

municipals, amb una fiscalitat local adequada via bonificacions o

subvencions.

El Pla local d’habitatge pot proposar, mitjançant conveni amb la Generalitat,

la rehabilitació dels habitatges dels centres històrics amb la declaració d’àrea

de rehabilitació o de conjunt d’especial interès quan raons d’envelliment del

parc, de seguretat, o de la situació social de les persones ho faci

aconsellable.

En els municipis grans o que s’ho puguin permetre, disposar d’oficines

d’habitatge que incorporin com a tasca important impulsar la rehabilitació del

parc d’habitatges, ser proactius per aconseguir la implicació del veïnatge,

tramitar els ajuts d’altres administracions a la rehabilitació i, si la situació

econòmica municipal ho permet, facilitar un avançament al cobrament de les

subvencions.

Aplicar el control periòdic de les edificacions per detectar riscos pel mal

estat dels edificis, i prendre mesures per corregir els problemes detectats.

Donar a conèixer i promoure els ajuts per a la instal·lació d’ascensors en

edificis que no en tenen, i millorar-ne l’accessibilitat.

Des de les oficines de rehabilitació, fer mediació per afavorir l’acord del

veïnat, tant per la rehabilitació com per la instal·lació d’ascensors.

Disposar d’una ordenança per la millora del paisatge urbà que reguli aires

condicionats, antenes, baixants i escomeses.

El foment de la rehabilitació suposa gestionar la detecció d’habitatge vacant

per posar-lo en valor, la qual cosa es pot fer mitjançant l’encàrrec d’un cens

d’habitatges desocupats.

Control de les condicions d’habitabilitat

Establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones

en immobles, a través del padró municipal, i si cal amb comprovacions als

43

pisos. Així evitem un fet negatiu a nivell social i també la degradació personal

i humana de les persones ocupants.

Actuar evitant l’ocupació com a habitatge de locals o espais que no

reuneixen les condicions d’habitabilitat.

Prevenció de conflictes socials

Dedicar esforços a fer mediació entre el veïnat de les escales amb

conflictes per pagaments de la comunitat.

Pressionar des dels municipis per modificar la norma estatal que permet el

desnonament per hipoteques impagades mentre la família ha de seguir

pagant per un pis del que no podrà ocupar.

Destinar allotjaments per a col·lectius protegits. Des dels municipis s’han de

dedicar part de les promocions d’ús residencial col·lectiu, o d’ús comunitari

temporal a donar allotjament a col·lectius amb necessitats especials de

caràcter transitori, com ho pot ser la comunitat universitària, o les persones

amb necessitats de tutela, com per exemple els col·lectius més vulnerables.

Ajuts al pagament de l’habitatge, ja sigui amb quotes de hipotecàries o de

lloguer de caràcter permanent o de caràcter urgent.

Mitjançar en el lloguer social a través de les borses de mediació per al

lloguer social i les borses d’habitatge jove que s’integren a la xarxa de

mediació, la qual cosa farà incrementar el parc d’habitatges que es destina a

lloguer social, amb finançament de la Generalitat per contracte signat.

Posar en marxa el programa de cessió d’habitatges als ajuntaments per a

lloguer social amb lloguer garantit, prèvia rehabilitació de l'habitatge si

s’escau —aval lloguer.

Posar en marxa el programa d’habitatges d’inserció i d’acollida per a

aquelles finalitats, d'entre les previstes, que proposi l’Ajuntament i que

conveni amb la Generalitat —víctimes d’assetjament immobiliari, immigrants

en situació vulnerable, víctimes de violència masclista, etc.

Posar en marxar el programa per a la rendibilització del parc de lloguer,

bàsicament el privat, adreçat a fer viables els contractes de lloguer anteriors

al 1985, compensant el diferencial de rendes, amb el compromís de llogar per

un termini mínim de 10 anys.

44

Alguns programes complementaris en exercici de les competències

locals

Compra d’habitatges existents a persones que no puguin fer front als crèdits

hipotecaris a canvi d’un lloguer vitalici o d’un lloguer protegit —és una

alternativa a la copropietat que només es preveu per part de la Generalitat.

Subvencions complementàries a les del Pla català d’habitatge per fer front a

impagaments de lloguer o de quotes hipotecàries.

Subvencions per pas d’una hipoteca de tipus variable a tipus fix o per

assegurança de cobertura de fluctuació del tipus d’interès.

Compres de sòl de promotors amb dificultats per, posteriorment,

incrementar la reserva mínima per habitatge protegit al 50%, amb l’obtenció

d’ajuts per compra i urbanització d’acord amb el Pla estatal.

Adquisició de parc vacant de promotors com habitatge existent a preu

concertat per promocions completes i destinar-los al lloguer mitjançant

l’empresa municipal.

També fóra possible pactar amb el propietari que subscrigués contractes de

lloguer amb opció de compra per promoció sencera amb l’Ajuntament,

facultant al consistori per subarrendaments a tercers. Al cap de 7 anys,

l’Ajuntament pot adquirir l’habitatge descomptant el 40% d'allò que ja ha

pagat.

Creació d’una oficina local d’habitatge.

Creació d’una empresa pública

La creació d’una empresa pública permet dotar-se d’un instrument de gestió

descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada

aquelles polítiques d’habitatge pròpies dels municipis mitjans de Catalunya.

L'empresa pública ha de tenir funcions de promoció del sòl i l'habitage, i la

possibilitat d’adscriure-hi l'Oficina local, tot això sense perjudici d’aquells

programes propis de l'Ajuntament.

La utilització de l’empresa pública com a ens descentralitzat i amb la

qualificació jurídica d’entitat urbanística especial, permet l’exercici de

competències urbanístiques de gestió de sòl com a proveïdor de serveis

urbanístics municipals, creant un marc de relació entre l’Ajuntament i

l’empresa.

45

Signar un contracte de prestació de serveis entre l'Ajuntament i l’empresa

per la gestió dels serveis d’habitatge de competència municipal o acordats

amb altres administracions adscrits a l’Oficina local d’habitatge.

Crear el Patrimoni municipal del sòl i l'habitatge com a registre de béns

patrimonials específic adscrit i gestionat per l’empresa.

Atorgament a l’empresa de la condició d'administració per tal que pugui

desenvolupar competències administratives d’aprovació d’instruments de

gestió urbanística i d’altres i, per tant, pugui desenvolupar per compte de

l'Ajuntament els planejaments allà on l’empresa tingui interessos patrimonials

o sigui d'interès municipal.

Elaborar un catàleg de serveis intern adreçat a tots els serveis municipals, i

un d'extern, adreçat a la ciutadania.

Concretar, mitjançant encàrrecs de gestió, aquelles actuacions que es

vulgui que l’empresa local actuï com a proveïdora de serveis municipals, amb

la corresponent contraprestació econòmica.

Establir una fiscalitat local favorable a l’habitatge protegit mitjançant

l’aplicació de bonificacions a les ordenances fiscals sobre l’IBI, l'ICIO i

l'IIVTNU.

Establir un programa de subvencions complementari als ajuts continguts als

Plans d’habitatge o a les bonificacions fiscals permeses per la LRHL, en els

propis impostos bonificables o en altres tributs que afecten l’habitatge

protegit, com les taxes de llicència o l’IAE.

Valorar l’establiment de preus públics pel finançament dels dèficits

d’explotació dels serveis d’habitatge prestats a través de l'Oficina local

d'habitatge.

El Pla local d'habitatge

El Pla local d'habitatge és l'instrument alternatiu a un Programa d’actuació

urbanística municipal per concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat.

La creació d'un observatori del mercat de l’habitatge, actualitzat

semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de

l'habitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informació de preus, transaccions,

superfícies, esforç familiar, etc., és rellevant per la presa de decisions

polítiques i per la pròpia programació de les promocions.

46

L’accés a l’habitatge.

L'accés a un habitatge digne per a tothom encara no està solucionat a

Figueres. En el cas dels sectors de població més desafavorits encara és més

preocupant: joves, famílies monoparentals, immigrants en situació d’exclusió

social, persones grans desemparades, etc.

Una política d'habitatge va lligada a una política urbanística que, per ERC, vol

dir una aposta per les ciutats compactes, menys consumidores de territori,

per ciutats sostenibles, per ciutats plurals i heterogènies, on hi hagi gent de

tota mena, on hi hagi activitats de tota mena. Hem de fugir de polítiques que

converteixin els nostres centres urbans en simple suport d'oficines, deserts a

partir de les vuit de la tarda, primer pas per a la degradació urbana. Per tant,

les nostres propostes són:

Potenciar l’Oficina Municipal de l’Habitatge, per a la dinamització del parc

públic d'habitatges de lloguer i la gestió de la venda dels habitatges públics,

destinada als grups socials amb ingressos més baixos i amb la finalitat de:

Activar el mercat d’habitatges de lloguer per als col·lectius més

desafavorits (joves, famílies monoparentals, immigrants en situació

d’exclusió social, persones grans desemparades, etc.), així com ho fan

determinats models europeus pioners en aquest àmbit. Cal posar en contacte

l’oferta i la demanda d’habitatges promovent, en especial, l’habitatge social

com a mesura que millori i equilibri el territori.

Servei d’informació directe i eficaç on s’ofereixi assessorament per

gestionar ajuts exteriors vigents (Pla de l’Habitatge, etc.).

Establiment, des del mateix ajuntament, d’ajuts, de bonificacions fiscals i

de programes de micro-crèdits –concertats amb o sense la Generalitat de

47

Catalunya–, per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge digne, l’habitatge

protegit, l’habitatge de lloguer i/o la rehabilitació:

Bonificacions fiscals, sobre l’IBI i l’ICO, als propietaris que es dediquin

a condicionar i rehabilitar habitatges amb la finalitat de llogar-los. Caldrà

fer una ordenació dels edificis antics de la ciutat, aconseguir que els seus

propietaris els rehabilitin. En alguns casos, caldrà tramitar alguns expedients

de ruïna.

Creació d’un “Observatori de l’Habitatge de Lloguer” per tal d’elaborar

un cens d’habitatges en desús:

Aplicació de mesures fiscals damunt dels propietaris titulars

d’habitatges amb períodes molt llargs d’inactivitat (inexistents consums

de llum, d’aigua, etc.).

Impulsar la figura de l’API social adreçada a obtenir pisos de lloguer amb

garantia pública per als col·lectius més desafavorits:

Donar el màxim de facilitats per garantir l’accés digne al mercat de

l’habitatge.

Intermediació no lucrativa entre els propietaris i els llogaters.

Contractació d’una assegurança multi risc i de caució, etc.

Tramitació dels contractes de lloguer.

Estudiar la possibilitat de creació d’una societat municipal d’habitatge

com a entitat urbanística especial (de capital públic), amb els següents ob-

jectius:

Oferir habitatge de qualitat a preus més baixos que el mercat, amb la

finalitat de punxar la “bombolla immobiliària” que s’ha creat en els

darrers anys a la nostra ciutat, per tal d’influir en l’economia

especulativa.

48

Crear promocions d’habitatge protegit, constitució de reserves de sòl,

redacció de projectes de compensació, etc.

Permetre que els joves –i altres col·lectius igualment vulnerables:

famílies monoparentals, discapacitats, immigrants, etc.–, puguin

accedir de forma efectiva a un habitatge digne i adequat.

Habitatge per als joves

L’habitatge propi és un element nuclear en l’emancipació dels joves i les

joves, i actualment l’accés a ell es troba molt lluny de les possibilitats del

jovent català. Aquest fet es pot explicar a partir de la combinació de dos

factors. Per una banda, l’especulació immobiliària és una realitat alarmant, fet

que queda palès en la pujada dels preus any rere any, tot i el creixement de

la superfície. Per l’altra, la situació dels altres elements nuclears de

l’emancipació –atur i precarietat laboral i educació– aboca el jovent a no

poder accedir a un habitatge perquè no pot generar recursos estables i

suficients.

En aquest sentit, des de les JERC s’ha apostat de forma inequívoca pel

foment de l’habitatge de lloguer per damunt del de compra, sobretot des de la

perspectiva de l’emancipació juvenil. La majoria de joves amb voluntat

d’emancipar-se encara no han assentat del tot l’estructura del seu projecte de

vida i, per tant, han de deixar una porta oberta als canvis que es puguin

esdevenir. A més, la societat d’avui en dia és molt dinàmica i exigeix una

mobilitat constat. Per tant, l’opció de compra, al marge de ser insostenible a

nivell social, és un element que lliga amb excés el jovent en una etapa de

definició personal.

Impulsar l’aplicació a nivell municipal de la Llei pel Dret a l’Habitatge i

les mesures previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de

Catalunya 2007-2016.

Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i

dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem

49

l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les

fundacions.

Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat pública, mitjançant

règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat.

Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració

local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal

de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un

habitatge.

Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords

entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i

joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.

Consolidar el model de viles i ciutats compactes, sostenibles i

socialment integrades.

Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a la eficiència

energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els

centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,

etc.

Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció

d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi

energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en

l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües

pluvials i grises, etc)

L’objectiu de garantir l’habitatge digne per als joves ha de servir per incentivar

que la gent jove faci el pas cap a emancipar-se i fer-se un lloc en aquesta

ciutat que cada cop més es troba d’esquenes a la gent.

És necessari per la ciutat que els joves hi puguin viure, treballar, estudiar,

participar i emprendre i no necessàriament hagin d’emigrar a altres capitals

per satisfer les seves ambicions i motivacions.

Propostes:

50

1. Potenciar la borsa d’habitatge jove implicant personal tècnic que

s’encarregarà de la recerca de pisos desocupats i realitzarà la

intermediació de l’ajuntament amb els propietaris.

2. Treballar amb el sector immobiliari perquè introdueixi pisos a la borsa

d’habitatge jove.

3. Creació d’un Pla Municipal d’Habitatge Jove.

4. Aplicar a nivell municipal la Llei pel Dret a l’Habitatge i les mesures

previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya 2007-

2016.

5. Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració

local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal

de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un

habitatge.

6. Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords

entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i

joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.

7. Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència

energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els

centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat,

etc.

8. Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció

d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi

energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en

l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües

pluvials i grises, etc).

9. Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i

dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem

51

l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les

fundacions.

6. L’ECOLOGIA URBANA.

6.1 L’ecologia urbana que defensa Esquerra

La sostenibilitat és un concepte global que integra els aspectes

econòmics, socials i ambientals i que esdevé un autèntic full de ruta per a

l’acció política. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat

d’oportunitats de les polítiques de transport públic, ni l’urbanisme de la

contaminació, ni l’equilibri de rendes del dret a l’accés a un medi saludable, ni

la gestió dels recursos naturals de l’activitat econòmica. La sostenibilitat no

és, doncs, una opció ideològica o de vida, com sovint es pretén fer veure des

d’alguns àmbits, sinó una premissa bàsica per a les polítiques modernes que,

de debò, busquin la millora de la qualitat de vida, la justícia social i el

benestar econòmic de la ciutadania sense malmetre les possibilitats futures.

Cada poble i cada ciutat s’ha de veure com un sistema en interacció amb el

seu entorn, i aquest punt de vista ha de regir el nostre plantejament en

dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a un nou model de

desenvolupament orientat a la millora constant de la qualitat de vida dels

seus ciutadans i ciutadanes, sota paràmetres i criteris del segle XXI.

En aquest sentit, els municipis de Catalunya, com a primer esglaó en

l‘organització social i política i com a part constituent bàsica del propi país,

han d'afrontar un seguit de reptes que no només tenen a veure amb

reivindicacions conservadores o basades en un ideal romàntic de

manteniment del patrimoni natural o de l'equilibri territorial, que també, sinó

que són reptes que venen determinats per factors estructurals del nostre

model socioecònomic i que afecten de manera palesa el territori, la qualitat de

vida i la disponibilitat dels recursos immediats, fins a posar en entredit la

viabilitat del funcionament actual.

Ja no és qüestió de “comptabilitzar” desenvolupament i sostenibilitat, es

tracta que, en ple segle XXI, ja no podem separar la idea de

desenvolupament de la idea de sostenibilitat, ja són un sol concepte i cal

52

actuar localment en conseqüència. Des dels ajuntaments, Esquerra assumeix

el repte de fer de la sostenibilitat —en tots els seus sentits— el full de ruta per

al desenvolupament integral de pobles, viles i ciutats del nostre país, amb

total coherència i responsabilitat.

Cap a una nova cultura del territori

El país ha patit un consum accelerat de sòl, que ha degradat i banalitzat

àrees molt extenses del nostre país —especialment a la regió metropolitana i

al voltant de les noves zones metropolitanes— que ha arribat a tots els

racons del país. La crisi i els primers efectes de la planificació engegada ja

amb l'elaboració dels plans territorials parcials, ajudaran a atenuar aquesta

depredació del sòl, però encara estem lluny d'haver assolit els mínims

necessaris per a una ordenació racional del territori. Cal dir que la

dependència no resolta de les economies dels ajuntaments respecte del fet

constructiu, no fa més que posar en franc risc la viabilitat de les hisendes

locals i deixa el territori a expenses del nivell d'endeutament de les arques

municipals. Per tot això, proposem:

Una planificació sostenible

Impulsar una planificació harmònica entre els usos humans, la seva

funcionalitat i el patrimoni natural que garanteixi un medi local —urbà o

natural— de qualitat, i que esdevingui pol d’atracció d’activitats de qualitat.

Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència

d’usos, amb uns centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els

barris.

Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació

d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà, tant al centre com a totes

les àrees urbanes, amb una presència destacada de l’activitat comercial.

Promoure una planificació local que posi en valor els recursos naturals, que

inclogui el paisatge, els espais protegits, les capacitats productives del sector

primari i de la indústria de transformació derivada de la producció

agroalimentària.

Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai

53

construït i les masses forestals, i elaborar plans de gestió i preservació a

nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic.

Ordenar les hortes marginals per a dignificar-les i que esdevenguin un

element enriquidor del paisatge periurbà.

Establir estratègies de desenvolupament local en tots els sectors a partir de

la presència de figures de protecció de cada territori. La ciutadania ha

d’acabar considerant la protecció del territori com una oportunitat única de

desenvolupament.

La gestió dels recursos en l'àmbit municipal

L’aigua: un bé preuat i escàs

Catalunya, com a país mediterrani, té un recurs limitat, que és l’aigua.

Aquesta evidència ja l’hem pogut corroborar amb períodes de sequera

severa, que han posat en tensió el sistema d’abastament d’aigua. Més que

revertir aquesta situació amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma

d’adaptar-s’hi de la manera més competitiva i menys costosa possible.

Elaborar un pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi en la

reutilització d’aigües depurades o de menor qualitat per a aquells usos que ho

permeten —reg, neteja de vials, etc.

Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aigua entre

els veïns i veïnes —filtres d’aireig d’aigües, cisternes de doble descàrrega...

Elaborar una ordenança municipal per l’estalvi d’aigua, amb especial èmfasi

en el foment d’actituds.

Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable de les fonts naturals

com la de les piscines públiques.

Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de la qualitat

dels recursos hídrics locals.

Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els nous

habitatges, així com la doble xarxa de pluvials en les noves promocions

urbanístiques.

Cap al Residu Zero

L'augment del consum s'ha traduït històricament en un increment continu en

la generació de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges,

54

que posa en crisi el sistema de gestió. L'estratègia de Residu Zero

persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per l'altre,

aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continuïtat en el cicle

d'aprofitament. En aquest context, els municipis —i, per delegació, els

consells comarcals— són una peça clau per aconseguir avançar cap a

aquests objectius.

Promoure el consum racional per tal de contribuir a un canvi de cultura

respecte els hàbits i les polítiques de reciclatge.

Establir un Pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les

empreses i el comerç local per tal d'avançar cap a aquests objectius.

Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva que Esquerra ja ha

aplicat a diversos municipis capdavanters de Catalunya.

Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperació

dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos —cabàs, bossa del pa,

etc.

Establir mecanismes de coordinació amb els comerços per tal de col·laborar

en l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. Facilitar

la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnic directe.

Renunciar a augmentar el pes de la valorització energètica dels residus,

prioritzant el seu aprofitament material i disminuint paulatinament l'aportació a

abocadors.

Cap a una Figueres eficient i 100% renovable

Una de les qüestions estratègiques més importants en aquest moment és el

consum energètic del país, desbocat tant en termes relatius com absoluts.

L'elevat consum per càpita, la dependència de l'exterior —fins un 90%— i la

insostenibilitat de les fonts — fòssils i nuclears— de què s'alimenta el nostre

sistema energètic fan, sens dubte, que aquesta hagi de ser una prioritat en

els propers anys. La tasca, en aquest sentit, comença, també als municipis.

Elaborar un Pla estratègic de millora energètica del municipi.

Elaborar, dins de l’anterior, un Pla local d’estalvi i eficiència energètica.

Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per tal de conèixer

les potencialitats de cada municipi, prioritzant l’aprofitament solar, eòlic de la

biomassa i, allà on sigui possible, de la geotèrmia.

55

Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de

consum energètic i completar l’adaptació a la llei de contaminació lumínica.

Promoure localment la iniciativa privada per a la producció d’energia

distribuïda a escala micro, mini i comercial i l’aplicació de criteris i tecnologies

de la gestió intel·ligent de xarxes.

Fomentar la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —

bioclimàtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en les seves

instal·lacions per tal d’anar incorporant criteris de sostenibilitat.

Establir bonificacions de l’impost de circulació als vehicles que consumeixin

exclusivament o prioritàriament energies renovables.

Fomentar, mitjançant subvencions directes i/o bonificacions de l’impost

d’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica i altres mesures d’estalvi

energètica als edificis existents.

Promoure, allà on sigui adient, els miniparcs eòlics en terrenys o

instal·lacions públiques, promovent especialment la participació ciutadana en

la inversió local.

Promoure les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments públics o sostre

de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant la fórmula de

“lloguer de sostres”, extensiu a sostres privats.

Fer, on s’escaigui, estudis locals de viabilitat per a petites centrals de

biomassa —per a producció de calor o mixta elèctrica/calor.

Contaminació i escalfament global: per un medi de qualitat

En l’àmbit de l’escalfament global, el municipi figuerenc també ha de

coresponsabilitzar-se dels efectes que poden tenir les seves emissions. En

aquest sentit, l'augment de la mobilitat tant de persones com, especialment,

de mercaderies ha estat un fet exponencial en els darrers anys, que a més de

representar un increment d'emissions en el sector més crític, presenta

problemes de mobilitat, congestió, accidentabilitat i, fins i tot, sobre la salut de

les persones, com ja passa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, la

lluita per un medi de qualitat ha de ser una constant en la política locals

d’Esquerra.

Contaminació/Qualitat del medi:

56

Promoure les implantacions industrials i productives baixes en emissions de

carboni.

Estendre els controls sobre la contaminació acústica i completar el

desplegament de la llei allà on encara hi hagi mancances, dotant de mitjans

tècnics i humans.

Promoure campanyes locals per l’eliminació de les bosses de plàstic,

prioritàriament en equipaments municipals, com els mercats municipals.

Generalitzar l’ús d’asfalt sonorreductor en la nova pavimentació de carrers i

la instal·lació de pantalles acústiques —naturals o artificials— en punts

problemàtics de la ciutat.

Protecció dels animals

Seguir treballant, en la línia mantinguda sempre per Esquerra, per la

dignificació i el respecte de la vida dels animals amb qui compartim tant els

espais urbans com els rurals o naturals.

Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins de l’ajuntament

per socialitzar la necessitat de l'adopció, el no abandonament i la tinença

responsable dels animals de companyia.

Treballar de forma mancomunada entre entitats locals i supramunicipals per

a la millora constant de les condicions de vida a les instal·lacions que acullen

animals.

Promoure programes educatius proteccionistes i de tinença responsable

adreçats als escolars.

Educació en la sostenibilitat

Elaborar campanyes educatives i formatives sobre les repercussions

ambientals de la nostra quotidianitat, orientant-les a l’impacte sobre la presa

de decisions personal de la ciutadania.

Fomentar el coneixement en l’ús dels recursos, del patrimoni cultural

històric i etnològic, del coneixement del patrimoni natural, del coneixement del

cicle dels residus, de l’impacte de les emissions, etc.

Promoure, com a mínim, un gran esdeveniment anual dirigit al coneixement

i a la conscienciació ambiental de la ciutadania.

Promour la creació d’horts urbans.

57

Preservar la qualitat ambiental i potenciar l’eficiència energètica

6.2 Una ciutat ambientalment sostenible.

Neteja

Cal un soterrament dels contenidors de brossa.

Cal que la recollida de deixalles s’efectuï amb més periodicitat,

durant dos cops al dia, així com també, durant l’estiu i durant les

vacances de Nadal. En aquest sentit, cal esmerçar més esforços en

la neteja del centre històric i dels voltants del propi Museu Dalí, i

altres centres d’interés turístic.

Creació del Consell Municipal del Medi Ambient i l’Agència del Medi

Ambient.

Es constituirà el Consell Municipal del Medi Ambient per tal

d'assegurar i potenciar la participació ciutadana tant en la gestió

ambiental com en la valoració popular de la consecució o no dels

objectius polítics establerts.

Es constituirà l’Agència Municipal de Medi Ambient amb la

finalitat d'oferir als figuerencs i a les figuerenques assessorament i

formació permanent sobre tots els àmbits mediambientals recollits en

aquest programa, i, en especial, sobre: sistemes domèstics

d'eficiència energètica, de minimització del consum d'aigua i de la

producció de residus, del consum responsable, de la legalitat

ambiental vigent, de l’arquitectura bioclimàtica, les fonts d'energia

renovable, la rehabilitació d’habitatges, dels programes específics per

als àmbits comercial, industrial i de serveis, de suport i

assessorament a les iniciatives d’auto-producció energètica a partir

de fonts d'energia renovable.

Gestió i minimització dels residus.

Fomentar, a partir de programes d'educació i divulgació ambiental, la

recollida selectiva dels residus domèstics, comercials i

58

industrials, així com fomentar l'ús i el coneixement de la deixalleria

municipal i de les deixalleries mòbils entre els figuerencs i les

figuerenques, així com l'adaptació del seu horari a les necessitats

reals de la ciutat.

Adaptar el nombre i tipologia dels contenidors urbans de

recollida selectiva a les necessitats de cada barri.

Aprovar decrets i ordenances municipals, dirigits als principals

productors de residus (indústria, comerç, restauració, etc.) que

garanteixin una gestió directa d’aquests i la internalització dels

costos associats, per tal d'evitar que arribin en gran nombre a la via

pública.

Promocionar el sistema de “porta a porta” de la producció

mínima de residus, en origen, tant a nivell domèstic, com a nivell

comercial, com a nivell industrial.

Gestió de l'aigua.

Fer una aposta ferma per una nova cultura de l'aigua, basada en

l'eficiència i en l'estalvi.

Controlar sistemàticament la conservació de la xarxa ciutadana de

distribució de l'aigua, per tal d'evitar pèrdues innecessàries, a

Catalunya es dóna de l'ordre del 25%.

Generalitzar la instal·lació d’una doble xarxa de clavegueram que

separi les aigües residuals de les de la pluja. Aquesta aigua

recuperada pot destinar-se a restaurar i reparar espais naturals així

com la neteja dels carrers entre d’altres utilitats possibles.

Elaborar un nou Mapa Hidrològic dels aqüífers de Figueres, que

inclogui les capes freàtiques i els corrents subterranis, per tal

d'establir zones d'exclusió de certs usos del sòl (agrícoles i/o

59

industrials) contaminants o malbaratadors, així com per protegir les

zones de recàrrega dels aquïfers, entre d'altres utilitats.

Eficiència energètica.

Incorporar progressivament sistemes d'eficiència energètica a

tots els edificis públics, com a mesura exemplar, com ara la

instal·lació de plaques fotovoltaiques.

Dissenyarem un bon “Pla d’enllumenat públic” a les zones de

Figueres que encara tenen mancances en aquesta matèria.

Tindrem en compte l’estalvi d’energia i el concepte de “contaminació

lumínica”.

Promocionar la cultura de la reducció domèstica del consum

energètic.

Potenciar que els agents privats adequïn els edificis a les noves

normatives de sostenibilitat: separació d'aigües, increment

d'aïllament tèrmic, ús de materials sostenibles, energia solar. Obligar

que els grans edificis –no obligats pel Decret d'Ecoeficiència–

incorporin plaques solars fotovoltaiques (naus industrials). Aquesta

potenciació hauria d'anar acompanya de mesures fiscals de suport.

Es fomentarà la instal·lació de micro-centrals de cogeneració

(calderes de generació mixta d'energia elèctrica i calorífica alhora, el

que implica un augment del 30% en l'estalvi pel que fa a la generació

per separat) tant a nivell domèstic, com industrial i com a mesures

exemplars en els edificis públics com l'Hospital Comarcal de

Figueres, els col·legis (CEIP’s) i els edificis municipals.

Adaptar la flota de vehicles municipals, en especial els autobusos

urbans, pel seu funcionament amb biodiesel, primer. En aquesta fase,

cal que es redueixi el consum energètic de les emissions contaminats

i del soroll produït pels autobusos públics de titularitat municipal.

Posteriorment, caldrà renovar-los progressivament per vehicles

60

alimentats amb fonts d’energia renovable, generada de forma neta

a partir de micro-centrals municipals. Per exemple, caldria

subministrar energia elèctrica a partir de la utilització de piles

d’hidrogen o similars, aconseguint d’aquesta manera que els vehicles

municipals fossin menys contaminants i sorollosos.

Afavorir fiscalment, per mitjà d’una ordenança fiscal, totes aquelles

promocions de nova construcció d’habitatge públic i privat, que

es dotin de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament subvencionarà

part del cost de la seva instal·lació, conjuntament amb altres ajudes

públiques d’àmbit nacional, estatal i/o europeu.

Educació ambiental.

Impulsar programes d'educació ambiental a partir de la

divulgació del concepte de “cultura de la sostenibilitat” i dels

valors que se’n deriven. S'han de popularitzar eslògans fàcils

d'assimilar com la "filosofia de les tres R: Reutilitzar, Reduir i

Reciclar”.

Oferir programes municipals d’educació ambiental a tots els

centres escolars de primària de Figueres amb l’objectiu d’assolir

l’ambientalització de la gestió dels centres i dels seus currículums

acadèmics. El format més adequat és el d’ ”Agenda 21 escolar”.

No a la MAT, (…) pel seu impacte ambiental i sobre el paisatge i com

a mostra d'un model energètic gens sostenible: grans distribucions vs

producció distribuïda lligada al consum real. No a la MAT, mentre no

es demostri clara i empíricament la seva estricta necessitat. En cas

que així fos, la línia hauria d’anar completament soterrada i protegida,

a fi de minimitzar així el seu impacte ambiental, social i paisatgístic.

Desenvolupar programes de conscienciació i prevenció sobre

els efectes nocius que produeixen sobre la salut de les persones

determinats components químics d’ús domèstic, certs

61

contaminants orgànics persistents (COP’s) utilitzats encara avui dins

l’àmbit industrial, alguns additius alimentaris, etc.

Circumval·lació est/oest-rondes urbanes.

Acabar la ronda urbana amb la continuïtat de la ronda est cap a

la ronda nord, actualment en projecte donant-li continuïtat amb un

túnel per sota el Castell de St. Ferran i fins a enllaçar amb la ronda

oest encara pendent, tancant l'anella començada fa anys amb la

ronda sud.

6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible

Entenem la funció de la mobilitat dins l’espai cívic com un dels

elements clau a l'hora d’aconseguir una distribució de la ciutadania més justa,

que permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans i

ciutadanes del nostre municipi.

En aquest sentit, des d’Esquerra optem per unes polítiques basades en el

reeequilibri de la mobilitat com a resposta del continu augment de la mobilitat

de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes

generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i

ambiental o l’accidentabilitat. Cal tenir present que el transport públic és la

clau a l'hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada, i en aquest sentit serà la

prioritat en la política local d’Esquerra. Per això, des de l’Ajuntament també

posarem l’accent en la gestió i en l’educació de la mobilitat.

La mobilitat a peu i l’espai urbà per als vianants

Establir carrers per a ús preferent o exclusiu per a vianants, eixamplar les

voreres i crear illes per a vianants.

Instal·lar plataformes i passos de vianants elevats.

Millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques.

Optimitzar els temps dels semàfors per a vianants.

Instaurar camins escolars com a vies de circulació preferent, escollides

entre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centre

d’ensenyament.

Prioritzar la protecció davant l’aparcament irregular als passos de vianants,

a les parades d’autobús i l’aparcament en doble fila a les vies principals.

62

Promoure la creació de zones de prioritat invertida, on la preferència serà

per a vianants i ciclistes.

Integrar paisatgísticament les vies de vianants per a dignificar-les i fer-les

més atractives.

L’ús més racional i eficient del cotxe

Promoure els sistemes per compartir el vehicle privat, tipus cotxe

multiusuari o carsharing —un grup de ciutadans comparteix una flota de

vehicles— o altres.

Promocionar els pàrquings compartits.

Crear aparcaments d’intercanvi a les entrades de les ciutats connectats

amb el transport públic amb el centre.

Potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais més cèntrics.

Afavorir la rotació de l’aparcament amb limitació horària.

Crear zones taronja d’aparcament per afavorir l’aparcament del veïnat en

zones d’atracció turística.

La circulació dels vehicles a motor

Limitar la velocitat màxima i crear de zones de prioritat invertida.

Tractar adequadament les travessies i les vies.

Executar rotondes i minirotondes.

Crear zones amb restricció del trànsit.

Regular la mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies.

Aplicar sistemes de gestió del trànsit i crear centres de control.

Establir zones d’aparcament a vorera canviada en diferents trams de carrer

per afavorir la reducció de la velocitat.

Establir sistemes de circulació en forma de font i unidireccionals per millorar

la circulació i la seguretat dels carrers.

Instal·lar limitadors físics de velocitat.

La mobilitat en transport públic col·lectiu

Ampliar i millorar el servei de transport públic municipal i intermunicipal.

Crear, on sigui possible, carrils especials per a la circulació del transport

públic.

63

Millorar els serveis de transport públic amb recorreguts més ràpids entre els

punts d’atracció principals del municipi.

Reforçar els serveis extraordinaris de transport públic, especialment en

horari nocturn, pensant sobretot en les necessitats de la gent jove.

Ampliar la xarxa de carril bus.

Adaptar el servei a persones amb mobilitat reduïda.

Fomentar la intermodalitat —més d'un mitjà de transport per arribar a la

destinació.

Connectar amb transport públic el centre amb els polígons industrials i els

centres comercials o de lleure.

Fer un estudi del sistema més eficaç i econòmic de mobilitat amb transport

públic.

Dignificar les parades de transport col·lectiu públic urbà quant a seguretat,

comoditat i informació.

Posar en marxa la integració tarifària del transport urbà en els sistemes

supramunicipals.

Introducció de l'Ajuntament en associacions supramunicipals, com ara

l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) de la segona corona

metropolitana de Barcelona.

Instaurar avantatges tarifàries per a la gent gran o el jovent.

Instal·lar aparcaments dissuasius a les estacions de ferrocarril i autobusos

coordinats amb els serveis ferroviaris.

La mobilitat en bicicleta

Promoure l’ús de la bicicleta en la trama urbana i en desplaçaments

interurbans curts i/o planers, amb la creació, consolidació o extensió d’una

xarxa de carrils bici coherent i segura que tingui en compte la suficiència i la

continuïtat dels itineraris.

Instal·lar aparcaments —repartits estratègicament— i millorar la

senyalització per a bicicletes.

Crear vies verdes o carrils-bici intermunicipals.

Incorporar bicicletes a la flota de vehicles municipals i dels serveis de

l’administració.

64

Fomentar i regular l’ús de la bicicleta amb mesures que atorguin preferència

al vianant.

La millora de la qualitat ambiental urbana

Controlar les emissions contaminants relacionades amb el trànsit.

Controlar la contaminació acústica produïda pel trànsit i elaboració de

mapes de soroll.

Asfaltar amb paviment sonoreductor i aplicar mesures antisoroll.

Utilitzar vehicles impulsats amb fonts d’energia renovables o tecnologies

alternatives.

Establir bonificacions fiscals a vehicles impulsats amb energies renovables.

Limitar la circulació motoritzada en el medi natural en una xarxa bàsica, en

concertació amb els col·lectius interessats.

L’ordenació i la gestió de la mobilitat urbana

Estudiar els serveis viaris i la reordenació de la xarxa bàsica local.

Elaborar Plans de mobilitat locals.

Incorporar la mobilitat i l'accessibilitat a les ordenances municipals.

Elaborar pactes per la mobilitat.

Definir i estudiar els ’indicadors de mobilitat local i supramunicipal.

Difondre activitats o promocionar dies dies o setmanes temàtics relacionats

amb la mobilitat.

Estudiar l'optimització dels serveis de transport urbà.

Educació per una mobilitat més sostenible

Impulsar tallers o seminaris per la mobilitat als centres educatius del

municipi.

Realitzar campanyes sobre seguretat viària.

Realitzar estudis sobre els costos de la mobilitat local i intermunicipal.

Elaborar enquestes sobre els hàbits de mobilitat.

65

6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres.

Pacificació del trànsit i mobilitat.

Fomentar i ampliar l’ús del transport públic interurbà:

Augmentar l’atractiu del transport públic urbà i la seva

imatge, mitjançant campanyes de promoció i la millora de la

seva accessibilitat.

Millorar la coordinació de les diferents xarxes de

transport col·lectiu, arribant a acords, si calgués, amb

municipis veïns.

Alliberar al màxim d’espai viari possible per l’ús dels

vehicles de transport públic.

Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris del

nostre transport públic i els usuaris de les nostres places i

carrers.

Gratuïtat del transport públic municipal per a determinats

col·lectius: estudiants en horaris escolars (amb

independència de l’edat que tinguin), pensionistes,

persones majors de 65 anys, ciutadans/es amb ingressos

baixos (renda), persones discapacitades, mares o pares

(només 1 adult) que viatgin amb dos fills menors de 6

anys, etc.

Concertació dels horaris de càrrega i descàrrega per tal de reduir

el transport pesant i la congestió viària davant dels centres

comercials.

66

Promoció de l'ús urbà de la bicicleta i, ja que aquest esdevé un

dels mitjans de transport urbà més sostenible a nivell mediambiental.

I a més, per a les distàncies inferiors a 5 quilòmetres i en terrenys

plans la bicicleta resulta el mitjà més ràpid. En aquest sentit cal

aplicar, sense complexos, el “Pla de foment de l’ús de la bicicleta”

de què disposa l'Ajuntament. Estudiarem l’adhesió de la ciutat a la

declaració d'Amsterdam.

Millora de la infrastructura viària, tant de la senyalització vertical

en la via pública (actualment els turistes no poden seguir cap ruta

específica per manca d’una correcta senyalització), com de l’estat

dels carrers i voreres.

Millorar l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants:

Pacificació del trànsit rodat a partir de la priorització dels

espais públics per als vianants, per damunt del transport

motoritzat, tot creant i ampliant la superfície destinada a

illa vianants.

Adequació dels carrers a aquesta nova filosofia de mobilitat

urbana, habilitant carrils-bici a les vies ràpides, sobretot

les que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els polígons

industrials. Tenir present aquesta idea en el

desenvolupament dels nous plans parcials que es dissenyin.

Es posarà especial atenció en garantir al màxim

l'accessibilitat a les persones de mobilitat reduïda (PMR),

gent gran, persones que porten cotxet de nens petits, o

bé els carrets per anar a comprar. Incrementarem

l'amplada de les voreres: 1,5 m. sense comptar arbres,

senyals i mobiliari urbà.

67

Penalitzar l’ús de l’automòbil en determinats carrers i

durant determinades franges horàries. Restringir alguns

privilegis dels quals gaudeix encara avui la mobilitat

motoritzada a la nostra ciutat.

Afavorir fiscalment aquells vehicles que utilitzin

carburants menys contaminants, aconseguint que l’impost

de circulació augmenti a tots aquells propietaris de vehicles

motoritzats d’alta cilindrada i/o que produeixin emissions de

CO2 considerables.

Promocionar un major control de la velocitat i el soroll

que ocasiona la circulació de determinats vehicles

motoritzats, aconseguint una millor habitabilitat a les nostres

places i carrers.

Potenciar els desplaçaments a peu.

Reforma i adaptació a l'ús exclusiu per a vianants i veïns del carrer

Pep Ventura.

Reforma del primer tram del carrer de la Jonquera.

Revisar i ampliar els accessos a l'Hospital Comarcal de

Figueres.

Aparcaments.

Construcció de nous aparcaments perifèrics a l’aire lliure i

gratuïts, a les entrades de Figueres amb una funció dissuassòria

sobre la circulació motoritzada per dins de Figueres.

Fomentar els pàrkings de pagament al centre per tal de

descongestionar el trànsit, mitjançant una concessió administrativa de

68

temps finit, però que en cap cas sigui una venda de patrimoni

municipal:

Estudiar la viabilitat d'un nou aparcament subterrani de pagament

sota la Plaça del Gra i un sota la Plaça Josep Tarradellas.

Permetre que cadascun dels propietaris d’un gual d’ús individual

de la ciutat de Figueres pugui disposar d’una única

“Targeta d’autorització d’aparcament en la seva pròpia

zona de gual”, sempre i quan així ho sol·liciti. Els ciutadans

que disposen d’un sol habitatge el qual només disposa

d’espai reduït per a poder-hi aparcar un sol vehicle, i que

tenen i paguen la corresponent llicència municipal de gual,

pel mateix preu, veurien com se’ls multiplica la capacitat

d’aparcament per dos, sense incórrer en cap infracció. La

implantació d’aquest sistema innovador de racionalització

d’aparcaments s’organitzaria, i les seves targetes es

dispensarien, des de les pròpies oficines de l’Ajuntament de

Figueres; de la mateixa manera que es fa amb les “Targetes

d’aparcament per a persones discapacitades” (d’ús individual

o col·lectiu). Cada conductor o conductora que s’acollís a

aquest servei caldria només que mostrés de forma totalment

visible damunt de la part davantera del seu vehicle la targeta

oficial que se li hauria assignat. En cas contrari hauria

d’atendre’s a les conseqüències que li suposaria la

substracció del seu vehicle per part del servei de grua

municipal. Caldria portar un cens i vetllar per què la mesura

s’apliqués correctament. D’aquesta manera contribuiríem a

racionalitzar més i millor els pocs aparcaments que avui

encara queden dintre del casc urbà de la nostra ciutat.

69

6.5 El futur de la Rambla.

La Rambla és actualment un vial de comunicació entre l'est i l'oest de la

ciutat. Però aquesta situació és objecte d'un debat ciutadà permanent sobre

si cal continuar així o bé reduir (o eliminar completament) la circulació de

vehicles. En definitiva, a la Rambla hi conviuen dues visions contraposades

del que ha de ser el futur del centre de la nostra ciutat. Per un cantó, la ciutat

típica de finals del segle XX, on l'objectiu principal és afavorir la circulació del

vehicle privat. Per l'altre, la ciutat tranquil·la per a la gent que va a peu, que

bada pels aparadors de les botigues i seu a les terrasses dels bars.

Creiem que la Rambla hauria de ser una zona de pacificació del trànsit, on el

vianant sigui amo i senyor de l'espai i el vehicle hi tingui un rol secundari. En

aquest aspecte, pensem que va ser una oportunitat perduda la remodelació

de la Rambla, en ser massa ostentosa la diferència entre vorera i vial, quan

hauria estat millor haver fet un tractament a un mateix nivell dels dos espais.

El mateix error es va cometre amb la remodelació del tram final del carrer

Nou, on les voreres fan més nosa que servei i provoquen més d'un ensurt a la

gent, que hi ensopega. La idea és que si urbanísticament afavoreixes una

preeminència del vianant per sobre del vehicle (com s'hauria provocat si tot

fos vorera), ni que sigui per un efecte psicològic, ja es provoca una primera

pacificació del trànsit.

El segon pas ha de ser reduir els vehicles de pas que, malgrat l'actuació

esmentada anteriorment, encara usen la Rambla per travessar la ciutat, la

majoria dels quals provenen de les carreteres de Llançà i de Roses. Per fer-

ho, s'han de desviar per altres rutes. I aquest és el gran mal de la Rambla: no

té rutes alternatives.

Al sud de la Rambla, els moviments est-oest es poden fer amb relativa

facilitat, ja sigui pel carrer Mare de Déu de Montserrat, pel carrer Pujades o

bé pel de González de Soto. En canvi, al nord de la ciutat, només existeix el

carrer Rec Arnau. Superar l'embolic de la plaça Tramuntana i finalment sortir

a l'Av. S. Dalí pel semàfor de la Ronda J Verdaguer o bé accedir a l'Av. S Dalí

pel carrer Port Lligat, és una maniobra d'elevat risc. Resumint, la majoria

70

d'usuaris, en no tenir una alternativa clara, continuen passant per la Rambla,

malgrat que això signifiqui fer cua.

Per tant, per reduir el trànsit de la Rambla, cal que els vehicles que provenen

de Llançà es desviïn cap al nord de la ciutat per anar a buscar l'Av. S. Dalí. I

això, mentre la ronda Nord no estigui construïda, només serà possible quan

s'hagi instal·lat un grup semafòric al carrer Port Lligat amb Salvador Dalí.

Aquesta millora es veuria reforçada el dia que el Ministeri de Fomento

construeixi el giratori que comunicarà el carrer Tramuntana amb les

avingudes S. Dalí i Marignane. Només millorant el moviment est-oest al nord

de la ciutat que aquestes dues obres permetrien, ens podrem plantejar de

forma seriosa la pacificació total de la Rambla, amb la millora de la qualitat de

vida que per a tots els figuerencs això significaria.

6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil

Les problemàtiques entorn de la mobilitat també afecten de forma específica

la gent jove, de manera que esdevé una problemàtica específica tant a l’hora

d’emancipar-se com de participar en la societat. Per aquest motiu, cal

estudiar diferents fórmules que ajudin la gent jove a desplaçar-se amb

facilitat, autonomia, seguretat i sostenibilitat mediambientalment.

Cal dotar de màxima seguretat i facilitat el desplaçament dels joves per la

ciutat i comarca. El tren és un mitjà de transport públic molt important pels

joves de Figueres, no podem permetre que es dificulti l’accés al tren

traslladant l’estació a Vilafant, cal seguir lluitant per mantenir l’estació

convencional al centre de la ciutat i soterrar les vies.

Propostes.

1. Creació d’un Carnet Jove municipal que permeti, en l’àmbit de mobilitat,

descomptes, i abonaments pel transport públic de Figueres i els circuits

comarcals.

2. Crear un circuit de bus nocturn d’oci figuerenc que anirà des de la

Plaça del Sol fins al recinte firal.

3. Crear una campanya institucional per fomentar el bus nocturn,

ampliant-ne els horaris si és precís.

71

4. Contractar un dinamitzador juvenil que s’encarregarà entre altres

coses, de coordinar el servei de cotxes compartits, sobretot a joves

que han de mobilitzar-se fora de la ciutat per estudiar o treballar.

5. Reactivar i fomentarem el tren de Figueres a Portbou.

6. Convertir l’entorn de les escoles en zones peatonals.

7. Lluitar i treballar per mantenir l’estació ferroviària convencional al

centre i soterrar les vies.

7. FIGUERES: UNA CAPITAL EMPRENEDORA

Diversificar els sectors productius. Incidirem, primordialment, en l'àmbit de

l'energia alternativa, en el sector vinícola i en el de les tecnologies de la

informació i de la comunicació. Cal potenciar el comerç i el turisme, tot

consolidant una imatge i una marca pròpies de la ciutat. Recompondrem el

teixit industrial. Pactarem accions comunes amb d'altres poblacions.

Promourem les relacions amb la Catalunya del Nord.

7.1 El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors productius

de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana envers l’economia

del coneixement.

Figueres, la ciutat de l’energia.

Estem plantejant contribuir a crear a la nostra ciutat un centre de

referència per a la recerca i innovació d’un camp estratègic per a l’Europa del

segle XXI, lligant un ús factible de l’espai del Castell amb el d’un sector com

el de la indústria de les energies renovables.

Proposem que l’Ajuntament faci inicialment de promotor d’una sèrie

d’instal·lacions exemplars, que beneficiïn a la ciutat i, sobretot, que

contribueixin a establir-hi un embrió industrial i de recerca en el camp de

l’energia.

Estudiarem la possibilitat de fer del Castell de St. Ferran el nucli

principal de la Ciutat de l’Energia, creant un Centre de Recerca

i/o Innovació del sector de les energies renovables, que

contribueixi a donar-hi més vida, al seu manteniment i a la seva

restauració.

72

Creació d’un Camp solar públic per a la producció d’electricitat

al Castell de St. Ferran del qual els ciutadans en puguin comprar

participacions.

Cobrir la placeta del parc bosc amb una coberta fotovoltaica que

es finançaria amb la venda de l’energia elèctrica que produís. S’hi

haurien de poder muntar uns tancaments mòbils per a convertir-ho en

un espai per a la celebració d’espectacles de petit format.

Figueres, capital del vi de l’Empordà.

El sector del vi ja compta amb tradició dins la comarca. Es tracta,

doncs, de fer-ne un pol d’activitat econòmica des de Figueres.

La nostra ciutat segurament no hi pot tenir un gran paper pel que fa a la

producció, però sí que ha d’aspirar a ser un punt d’excel·lència pel que fa a la

seva promoció, la recerca i la indústria subsidiària que hi va lligada.

Volem convertir la mostra del vi en una autèntica Fira del vi a

l’Empordà d’acord amb el sector, on s’hi puguin reunir, en diferents

espais, tots els productors -inclosos els de més prestigi-,

especialistes de renom, indústria subsidiària, consumidors, clients i

institucions.

Proposem extreure una producció simbòlica de “Vi de Figueres”

amb la finalitat de contribuir en la recerca de noves varietats, de

millorar les tècniques d’explotació i potenciar els aspectes

formatius d’aquest sector. Buscarem terrenys on s’hi puguin

plantar vinyes i contribuirem en l’experimentació i la millora del

paisatge autòcton. Se’ns dubte, aquesta iniciativa també pot tenir

finalitats turístiques i efectes positius en l’entorn i la imatge de ciutat.

Treballarem per tal que els estudis vinculats a la indústria del vi,

com són els estudis d’enologia, puguin ser seguits a Figueres.

Si els estudis d’enologia deixen de ser universitaris a l’Estat

73

Espanyol, treballarem per aconseguir que es facin aquests estudis a

Figueres, i que siguin homologables amb les titulacions de l’Estat

Francès.

La cultura com a indústria.

L’activitat cultural, el disseny, la creació i la comunicació poden

constituir una indústria amb futur. Per això cal potenciar espais i iniciatives

per a la creació i la comunicació.

Apostarem perquè es creïn nous mitjans de comunicació públics

d’àmbit local que contribueixin a donar feina a professionals i

empreses de continguts.

Estudiarem la possibilitat d’acollir un centre de recerca de la

música catalana que pugui actuar també com a catalitzador

d’iniciatives estables al voltant de la música, així com també,

convertir-se en agent productor, si calgués.

Supervivència del teixit industrial existent.

Per nosaltres és molt important que es mantingui i es promocioni la

indústria que encara queda a Figueres. També pensem en els emprenedors

locals que han excel·lit en camps d’avantguarda, en qualitat o en

especialització. A elles i ells ens toca escoltar-los i proporcionar-los les eines

que facin de Figueres un plataforma útil per als seus productes i serveis.

IMATGE I MARCA.

Qui té una marca té un tresor. La marca Empordà, encara avui en dia, és

reconeguda i associada a certs valors de prestigi. El que no està tant clar és

que Figueres l’estigui capitalitzant en aquests moments.

A l’hora de vendre els nostres productes en un mercat global, disposar d’una

imatge i marca –que ens ha vingut donada– és una sort, ja que ens permet

diferenciar-nos i aportar originalitat en un món cada cop més igual.

74

En aquest sentit, cal perdre la por a reivindicar i posar en valor allò que és

nostre i proclamar-ho a tot al món com fan sovint els nostres veïns francesos

o italians. A Figueres, en això ens queda molt camp per córrer.

El nostre objectiu consistirà en fer de Figueres la capital indiscutible de tot

allò que tingui a veure amb l’Empordà, contribuint a preservar la idea de

prestigi, qualitat i exclusivitat que aquest nom encara avui transmet,

mitjançant:

Proposar i liderar des de l’Ajuntament de Figueres la creació

d’una entitat mancomunada de municipis empordanesos,

dedicada a la promoció de l’Empordà arreu del país, de

l’estat (…) i l'estranger, a fi de potenciar-ne la seva marca

de qualitat ambiental, paisatgística, històrica,

gastronòmica i cultural. Això hauria de passar

necessàriament per una col·laboració amb els Consells

Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, Diputació de Girona i

tants municipis empordanesos com sigui possible involucrar.

Aquest nou ens tindria funcions delegades d’aquestes entitats

a fi de crear, gestionar i promocionar una marca de qualitat,

que just ara s’endevina però ningú arriba a concretar de la

nostra terra, l’Empordà, com a comarca natural, cultural i

històrica en la seva integritat.

Gastronomia.

Hem de fer-nos mereixedors del qualificatiu de ciutat gastronòmica.

La nostra comarca, malgrat disposar d’una densitat de restauradors

reconeguts com a pocs llocs trobaríem, així com d’una cuina genuïna

i diferenciada, no sempre sabem vendre-ho i aprofitar-ho com un

veritable motor econòmic i una carta de presentació de categoria.

Estudiarem la possibilitat de crear un “Centre d’alta gastronomia

empordanesa”, on s’hi puguin portar a terme tasques de

75

recerca i promoció, conjuntament amb el sector, tots els

seus professionals, les diverses denominacions d’origen

i el “Centre de formació empresarial i ocupacional

d'hostaleria de Vilamalla”.

Realitzarem accions des de l’ajuntament per tal de fomentar la

recuperació i promoció de la gastronomia tradicional i els

productes autòctons.

Ens marquem com a objectiu fer de Figueres la capital

gastronòmica de l’Empordà.

Surrealisme.

El surrealisme és un dels factors promocionals claus que Figueres

pot aprofitar a efectes d’imatge exterior, i com a punt de referència

mundial. No obstant, creiem que no s’ha sabut explotar prou bé més

enllà dels voltants del museu Dalí.

Fer valer el paper del qual gaudeix l’Ajuntament de

Figueres dins de la “Fundació Gala - Salvador Dalí” per

tal que s’aconsegueixi que la ciutat tingui una major projecció.

Cal fer un ús més general de símbols surrealistes a la ciutat,

arribant a acords en els casos que convingui amb la

“Fundació Gala - Salvador Dalí”, que s’haurien de visualitzar

en la senyalització, les festes, el comerç, la gastronomia,

etc.

Patrimoni.

Cal aprofitar el patrimoni cultural, artístic, històric i humà de la ciutat i

la comarca.

76

Preservarem, senyalitzarem i donarem a conèixer el nostre

patrimoni local, com a aspecte bàsic a tenir en compte a

l’hora de vendre la imatge de la ciutat.

Lligam amb la francofonia.

Tradicionalment, la nostra ciutat és podia considerar, en certa

manera, part del que s’anomena la francofonia. La gent era capaç de

defensar-se, si més no bàsicament, en francès.

Aquest és un valor i una fortalesa que ens pot donar moltes

avantatges i actualment sembla que s’està deixant de banda a favor

d’altres llengües majoritàries com l’anglès, aspecte que que no

hauria de convertir-se en incompatible.

Incentivarem el coneixement del francès a la ciutat, en

col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes, els centres

educatius, el comerç i tots els agents culturals.

Vetllarem, dins les nostres possibilitats, per a fer que es rebin

emissions de TV franceses amb suficient qualitat de

senyal per a tota la ciutat. Ara ja es reben algunes

emissions analògiques, però des de l’Estat Espanyol es fa el

possible per a trepitjar-les amb altres canals espanyols. Es

tractaria de muntar un petit reemissor, per exemple on hi ha

el reemisor actual al Castell de St. Ferran, i difondre també

els canals de la TDT francesos en el moment que emetin des

del Puig Neulós.

7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres

La socialització del coneixement i l’ús de les noves tecnologies és una

prioritat per Esquerra

-Promoure l’ús de les TIC —tecnologies de la informació i la comunicació—

com a eina de coneixement i promoció cap a l’exterior del municipi,

potenciant l’àmbit TIC en els Plans de promoció econòmica local.

77

-Promocionar iniciatives empresarials des de l’Ajuntament per reconvertir la

clàssica economia industrial en economia del coneixement. Impulsar Plans

locals d’innovació.

-Potenciar la digitalització de les empreses, especialment les PIMES, perquè

puguin treure el màxim profit del seu negoci i disminueixi així el risc de

fractura digital entre el teixit empresarial, alhora que es faciliten els negocis

en xarxa.

-Impulsar els programes de formació amb més implicació publicoprivada en el

seu disseny, fent que la formació no només sigui de nivell bàsic, sinó també

d'un nivell avançat i amb aplicacions pràctiques en el món laboral a curt

termini.

-Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya —les ACTIC—

per tal d’uniformitzar els nivells de competències de la ciutadania.

Desenvolupar, per mitjà de les TIC, mecanismes de govern eficients,

transparents i eficaços, que contribueixin a millorar la gestió pública

dels ajuntaments

-Modernització de les TIC als consistoris, aprofitant-les per aconseguir un

estalvi econòmic important i una major simplificació administrativa. Reducció

dels costos TIC a través dels mecanismes de la compra agregada.

-Les TIC com a element central d’una nova administració municipal més

eficient, transparent i eficaç. Agregar llocs de treball i reformulació de les

funcions dels actuals, rendibilitzant els recursos dels ajuntaments.

-Fomentar l’ús de les TIC per part del personal al servei de les

administracions locals. Apostar per les certificacions digitals com a manera de

relacionar-se entre la ciutadania i l’administració.

-Garantir que el coneixement generat per l'Ajuntament gràcies als recursos

públics sigui de domini públic, lliure i gratuït. Allà on sigui possible, caldrà

digitalitzar totes les dades municipals i crear un gestor documental intern.

-Donar prioritat a l’ús del programari lliure en català i fomentar-ne l’ús entre el

conjunt de la ciutadania i les empreses locals. Ús de les eines que posa a

disposició el Consorci AOC per treure’n el màxim profit.

-Impulsar un Pla de seguretat TIC a l’Ajuntament. Aprofitar els coneixements i

l'assessorament que proporciona el Centre de Seguretat de la Informació de

78

Catalunya —CESICAT.

Els ajuntaments d’Esquerra potencien les noves tecnologies com a

mecanismes de proximitat i de participació ciutadanes

-Promoure iniciatives d’alfabetització i de formació digital que doti la

ciutadania dels coneixements necessaris per a fer un ús efectiu de les TIC.

-Vetllar perquè l’ús de les TIC sigui a l’abast de tota la ciutadania, de manera

igualitària i no esdevingui un element d’exclusió social. Utilitzar les

prestacions que ofereixen les noves tecnologies pel que fa a l’accés a la

informació per part de les persones amb discapacitat, per tal d’oferir facilitats

per la realització de gestions amb l’administració local i l’accés a la

informació.

-Garantir a tota la ciutadania l’accés a Internet. Potenciar les xarxes socials

existents i potenciar l’ús de la certificació digital per realitzar tràmits

administratius.

-Promoure la interacció amb la ciutadania utilitzant les TIC. Impulsar la

realització de tràmits administratius i mecanismes electrònics per tal de

promoure la participació i l'interès de la ciutadania en els afers públics, així

com l’accés a la informació relativa a l’activitat municipal.

Facilitar el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions per

tal de garantir serveis avançats i de qualitat

-Impulsar polítiques d’actuacions relatives a la planificació de les

infraestructures de telecomunicacions en el municipi —Plans d’ordenació,

Plans estratègics, Plans especials...

-Promoure en l’obra pública l’estudi i la inclusió de les infraestructures de

telecomunicacions.

-Posar al servei del mercat les infraestructures de telecomunicacions

municipals en coordinació, en el cas de la fibra òptica, amb Xarxa Oberta.

Demanar, en el seu cas, la incorporació de l’Ajuntament al projecte Xarxa

Oberta.

-Aprofitar les convocatòries de fons públics —FEDER, AVANZA,...— per

promoure el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions.

79

-Elaborar un pla per tal d’arribar a un consens entre la ciutadania,

l’Ajuntament i les operadores de telecomunicacions mòbils per tal que les

antenes de telefonia mòbil no siguin vistes com un element distorsionador, i

garantir la cobertura al màxim de llars possibles.

-Aprofitament de les xarxes “wi-fi” municipals per proporcionar l'accés als

serveis i als tràmits municipals.

-Elaborar un mapa sonor i de SMRF —Sistema de Monitorització de

Radiofreqüència— per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions

de les infraestructures de telecomunicacions mòbils, i així donar tranquil·litat

a la ciutadania.

7.3 Les TIC a Figueres

Infrastructures.

Cal redactar el “llibre blanc” de les tecnologies de la informació i

la comunicació (TIC) a Figueres.

Volem establir un “Pla del soterrament progressiu del cablatge

elèctric i de tele-comunicacions aeri” de la ciutat.

En les noves urbanitzacions cal definir un model propi de

canalitzacions per a serveis de tele-comunicació de titularitat

municipal que permeti una competència real entre operadors.

Dotarem un fons anual per ajudar a l’actualització de les

infrastructures comuns de tele-comunicació en blocs

d’habitatges de les comunitats de veïns que ho sol·licitin.

Administració electrònica.

Volem avançar en el desenvolupament de l’administració

electrònica, per tal de completar la integració dels serveis

80

administratius municipals al conjunt de l’Administració Oberta

de Catalunya. Volem que totes aquelles gestions digitals que es

poden fer des d’altres Ajuntaments de Catalunya, també es puguin fer

des de l’Ajuntament de Figueres.

Farem possible que els ciutadans puguin lliurar documentació

administrativa a l’Ajuntament de Figueres en suport electrònic.

Volem formar part de les proves pilot que es realitzin arreu del

país en el camp de l’administració electrònica.

Accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Promourem l’alfabetització digital. Fomentarem que els col·lectius

amb dificultat d’accés a les TIC (gent gran, persones en atur, i altres

grups de persones específics) tinguin possibilitats de conèixer-les i

accedir-hi, mitjançant programes de formació i la democratització de

l’ús de les tecnologies digitals.

Facilitarem espais i informació als ciutadans que prenguin la decisió

d’iniciar estudis universitaris a distància, i que es matriculin a algun

dels estudis que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Impulsar la creació d’una xarxa sense fils d’accés a Internet dins

d’alguns espais municipals: Centres Cívics, Centres Socials,

Biblioteques, etc. L’objectiu és posar en marxa el que es coneix

tècnicament com a una W-LAN (Wireless LAN o xarxa local sense

fils) d’àmbit municipal. La finalitat d’impulsar aquests tipus de

tecnologies permetria als seus usuaris tenir accés a Internet a una

velocitat de banda ampla (de 128 Kbps fins a 256 Kbps), a realitzar

video-conferències gratuïtes des de l’ordinador de casa, es podria

jugar en xarxa, es podrien transmetre arxius (documents, fotografies,

etc.), etc.

81

Farem que des del consistori es pugui iniciar una progressiva

migració dels sistemes informàtics municipals cap al programari

lliure, i en català.

Potenciarem l’ús del programari lliure i la seva introducció entre

els ciutadans de la nostra ciutat, de tal manera que organitzarem

campanyes informatives, i en promocionarem cursets. També en

promoure’m la seva distribució. Treballarem des de l’Ajuntament per

extendre el concepte de “copyleft”, en detriment del concepte

“copyright”.

Radiodifusió i TV.

Vetllarem perquè s’acabi creant el canal de televisió digital

terrestre local que s’ha assignat a l’Alt Empordà, amb voluntat de

liderar-lo.

Volem solucionar els forats de cobertura de televisió que encara

queden en alguns punts de la ciutat.

Crearem una emissora de FM municipal amb voluntat de servei

públic, i amb una clara opció de l’ús de les noves tecnologies en

ràdio-difusió.

Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les

persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació. Es

prioritzaria l’assessorament als emprenedors joves, dones, etc. Caldria

informar-los específicament sobre temes relacionats amb l’ assessorament

legal, elaboració del pla d’empresa, tràmits a seguir, etc:

Establir un programa de subvencions i préstecs a tipus

preferencials per aquelles iniciatives d’auto-cupació que

es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball

per tal de donar resposta al problema de la manca de capital

inicial.

82

Afavorir, mitjançant mesures fiscals, la creació d’iniciatives empresarials

fomentades per persones joves, dones, etc.

Promoure i cofinançar la creació d’ “un viver d’empreses”, en el qual

tothom pugui iniciar els seus projectes empresarials.

Crear un centre de teletreball per tal que les persones emprenedores que

no troben una sortida professional adient al seu nivell de formació la puguin

tenir.

Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i

treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a

compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.

7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia.

El desenvolupament econòmic i social per aconseguir una millor qualitat de

vida de lespersones és un dels principals objectius que es fixen els

ajuntaments d’Esquerra. Al segle XXI els esforços de les administracions

s’han de centrar en facilitar la transformació de l’economia tradicional en una

economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat és una

gran oportunitat de transformació i d’innovació per a la majoria d’empreses.

És en aquest sentit que els ajuntaments d’Esquerra promouen polítiques de

dinamització de les activitats econòmiques del municipi, tot estimulant els

sectors emprenedors i l’ocupació.

- Fomentar la cooperació publicoprivada entre les administracions públiques i

els agents privats implicats, com a criteri general per a garantir la viabilitat

dels projectes de dinamització econòmica i d’ocupació.

- Impulsar la concentració empresarial d’un mateix sector per a promoure la

creació i/o la impulsió de clústers. D’acord amb la política de clústers, afavorir

el manteniment de sòl industrial i potenciar la creació de polígons industrials

amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva.

- Col·laborar en l’establiment de canals de comunicació entre els centres

educatius, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de

83

formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els

òrgans consultius i de participació social que puguin vertebrar aquesta

comunicació.

- Vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades,

amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també

d’aquells que tenen una integració més difícil al mercat laboral —joves,

dones, majors de 45 anys.

- Establir una borsa de treball municipal de fàcil accés —operativa

telemàticament— a què puguin accedir ocupadors i demandants d’ocupació.

- Crear el Club de la Feina, un espai físic assistit per un/a tècnic/a competent i

destinat als demandants d’ocupació, amb els recursos necessaris per facilitar

que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador,

impressora, correu electrònic, models de currículums, publicacions

especialitzades —ofertes/demandes—, informació de cursos de formació

ocupacional, accés a pàgines web d’ocupació, etc.

- Treballar per la recol·locació de persones que perdin la feina per processos

de tancament o deslocalització d’empreses. En aquest mateix sentit, en les

possibles negociacions de noves implantacions o trasllats d’empreses, es

vetllarà perquè les plusvàlues derivades de la possible requalificació de

terrenys industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la deslocalització

de la mateixa empresa.

- En funció de les possibilitats del municipi, crear centres —vivers d’empreses

— per tal d’allotjar inicialment els emprenedors en el procés de creació i

arrancada dels seus projectes.

- Vetllar per la protecció de les zones de conreu davant la urbanització

excessiva del territori. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin

donar valor a l’espai agrari i al sector primari en general.

- Treballar conjuntament amb els ens locals veïns a l’hora de planificar i dur a

terme actuacions en el propi municipi per tal de garantir la millor eficiència

possible dels recursos públics que s’hi destinen.

- Promoure el coneixement i la relació entre les empreses del mateix municipi

i les dels municipis veïns, com a via per generar sinergies i projectes

conjunts.

84

- Crear un espai de “Noves Experiències Empresarials”, en què les empreses

que s’implanten al municipi es puguin donar a conèixer a la resta d’empreses

ja existents i a la ciutadania en general.

- Promoure l’esperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la

ciutadania en general com a hàbits i competències clau per a la formació dels

futurs components de la societat del coneixement.

- Establir punts on informar i assessorar tècnicament i financerament aquelles

persones que vulguin crear petites empreses de tipus associat o cooperatiu,

així com d’autoocupació.

- Promoure el voluntariat entre sèniors prejubilats i jubilats, amb bagatge

professional, per a fer tutories per a persones emprenedores i recercadores

de treball.

- Adaptar la formació que s’ofereixi des del municipi amb les competències

necessàries per cobrir les vacants de les empreses locals.

- Generar sòl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures

d’atracció de noves inversions. Potenciar la creació d’empreses cooperatives

i amb finalitats socials.

- Liderar la implantació de l’administració electrònica així com agilitar i

simplificar els tràmits municipals en l’obertura de nous negocis. Facilitar la

transmissió familiar de l’activitat empresarial.

- Incentivar i facilitar la incorporació de les empreses a les noves tecnologies.

Contribuir a la creació de referents empresarials innovadors i dinamitzadors

de l’economia local impulsant la nova indústria del coneixement.

7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econòmica.

El jovent del nostre país estem patint fortament les conseqüències del que

possiblement sigui la pitjor crisi de l’economia capitalista des dels anys trenta

del segle passat. Una crisi d’abast global i d’origen financer, que per altra

banda no resulta suficient per explicar de manera completa la situació en la

que ens trobem actualment.

El jovent dels Països Catalans hem vist agreujada una situació de per si difícil

a nivell internacional, en base a dos qüestions importants: la primera, es

conseqüència de l’esgotament d’un model productiu basat en l’horitzó del curt

85

termini, que centrava el creixement econòmic en sectors de caire especulatiu,

que focalitzava la seva competitivitat en base als costos i amb un baix valor

afegit i que restava recursos a l’economia productiva, la innovació i el

coneixement. Pel que fa a la segona d’aquestes causes específiques, és

conseqüència bàsicament de l’existència d’un dèficit fiscal sense paradigma a

Europa, que juntament amb la manca de poder polític suficient, han dificultat

de sobremanera la possibilitat de fer front a la crisi econòmica com caldria.

Si fa quatre anys presentàvem el programa marc per a les eleccions

municipals, amb l’objectiu principal d’assolir la convergència amb el conjunt

de països de la Unió Europea pel que fa a taxes d’emancipació juvenil, ara a

més, caldrà donar respostes contundents que permetin minimitzar els efectes

derivats de la crisi i que facilitin una sortida ràpida d’aquesta, mentre fem

bascular el país cap a un nou model productiu.

En aquest sentit, la formació, la conciliació i l’emprenedoria hauran de ser

necessàriament apostes clau que ens permetin capgirar aquesta situació.

Impuls a les polítiques actives d’ocupació en el marc dels Plans Locals

de Joventut

Reforçarem les polítiques actives d’ocupació seguint l’esperit de

l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil de Catalunya, impulsat al

Principat per la Secretaria Nacional de Joventut i que ha resultat un

exercici important de concertació social.

Potenciar la formació contínua com a instrument d’adaptació dels

treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o

estructurals.

Impulsar accions formatives especifiques per a la reconversió de

col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que

difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva

ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors

emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori.

Vetllar perquè l'administració local, en el impuls de les seves polítiques

actives d'ocupació i

especialment en l'acompanyament als joves, tutoritzi itineraris de

formació adequats a la carrera professional que es vulgui realitzar. En

86

aquest sentit, impulsarem llocs de trobada entre l’àmbit formatiu i

ocupador tals com: les escoles taller, els tastets d’oficis, etc.

Impulsar les borses de treball , creant registres de joves i empreses

que demandin i/o ofereixin treball, a més a més, en sistematitzarem les

dades per tal de poder fer una avaluació de l’evolució de la borsa de

treball al llarg del temps. En el cas de municipis que no disposin de

recursos suficients, caldrà mancomunar amb altres municipis aquest

servei.

Millorar la coordinació entre els municipis i els serveis públics

d’ocupació, per tal de fer eficaços els diferents serveis oferts des dels

Ajuntaments en matèria de formació i assessorament, adequant-los a

les necessitats territorials i millorant la planificació de la formació

ocupacional per assegurar una formació adequada a cadascuna de les

realitats locals i comarcals.

Impulsar accions específiques adreçades als col·lectius amb taxes

d’activitat més baixes per promoure la seva incorporació al mercat de

treball a través de serveis d’orientació i formació.

Abaratir el cost del transport públic per a joves en situació de formació

per a l’ocupació o recerca de feina.

Aposta per l’emprenedoria jove.

Donarem suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-

ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per al impuls d’un

nou model productiu centrat en l’aportació dels joves emprenedors,

autèntics baluards d’un nou paradigma econòmic basat en el valor

afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat.

Millorar els instruments financers de suport a projectes empresarials

juvenils.

Fomentarem els programes d’acompanyament i tutorització de nous

projectes empresarials impulsats per joves.

Facilitar espais destinats a la creació de vivers d’empreses proveïts

dels subministraments necessaris i a preu reduït, que permetin als

joves emprenedors iniciar projectes empresarials tot minimitzant el risc

inicial.

Impulsar l’economia social i cooperativa entre els i les joves.

87

Promoure la capacitat emprenedora de les dones joves a través

d’incentius, formació i acompanyament personalitzat.

Conciliació laboral, familiar, personal i formativa:

Impulsarem un nou model de relacions laborals basat en la qualitat i el

valor afegit, condicionant els concursos públics al respecte als drets

dels treballadors i treballadores, tot vinculant-los a la realitat

socioeconòmica del país, de manera que permetin eradicar problemes

com la temporalitat en la contractació, les discriminacions per raons de

gènere o origen, així com la implementació de nous convenis

col·lectius que incorporin una perspectiva juvenil i de gènere. En

aquest sentit:

Impulsar una nova concepció del treball que ens permeti apropar-nos

als paràmetres dels països més avançats de l’àmbit, adequant l’horari

laboral al cicle vital de les persones a través de jornades intensives tot

facilitant la conciliació de la vida personal, laboral, familiar i formativa.

Fomentar el desenvolupament i la implantació de noves formes de

gestió del temps i/o el treball a través de fórmules com el tele-treball o

el treball per objectius.

Potenciar el servei de transport públic i col·lectiu millorant l’adaptació

dels horaris a les necessitats dels treballadors i treballadores,

especialment en el cas de desplaçaments als afores dels nostres

pobles i ciutats com per exemple el cas dels polígons industrials (amb

deficiències horàries, de freqüència, seguretat, etc.)

Informar les empreses del municipi de la possibilitat d'elaborar plans

d'igualtat com una mesura per eliminar les discriminacions i eliminar la

discriminació salarial que pateixen les dones, en especial les joves.

7.6 Propostes per la inserció laboral dels joves figuerencs.

Per fer que Figueres esdevingui una ciutat viva i creixent s’han d’aconseguir

les eines per tal que els joves no es vegin obligats a treballar a altres ciutats

després dels estudis. Per això s’ha d’aconseguir, entre altres objectius, la

col·laboració de les empreses, establint ponts d’enllaç entre aquestes i els

cicles formatius de formació professional.

88

Propostes.

1. Crear un servei d’assessorament d’estudiants, en contacte amb

l’ajuntament, a través de l’Oficina d’Informació Juvenil per tal de donar

assessorament tècnic als i a les joves per escollir una orientació

laboral i formativa adequada.

2. Ampliar l’oferta de mòduls i cicles formatius, tan de grau mitjà com de

grau superior lligats a la necessitat i la demanda de la comarca.

3. Ampliar l’oferta dels Programes de qualificació professional inicial

(antics Plans de Transició al Treball) per als nois i noies que no

aconsegueixen el Graduat en ESO. Aquesta ampliació es farà en base

a la realitat laboral de l’entorn de la ciutat, establint convenis amb

empreses per tal de realitzar-hi les pràctiques i la possibilitat de seguir

treballant-hi un cop acabats els estudis.

4. Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les

persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació.

5. Establir un programa de subvencions i préstecs per iniciatives d’auto-

ocupació que es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball.

6. Afavorir la creació d’iniciatives empresarials fomentades per persones

joves.

7. Promoure i cofinançar la creació d’un “viver d’empreses”.

8. Crear un centre de tele-treball per a persones emprenedores.

9. Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i

treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a

compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.

7.7 Un model comercial urbà modern i dinàmic.

La promoció d’un model comercial arrelat en la trama urbana, modern i

dinàmic, amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, és una peça

essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i

l’atractiu de les ciutats i viles del nostre país. En aquest sentit, l’articulació i el

reforçament dels eixos comercials urbans , així com la promoció i la millora

de les polaritats comercials substantives, basades en l’oferta de producte de

consum quotidià —que normalment es configuren al voltant dels mercats

89

municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no sedentaris

—, han de ser la línies definitòries de la activitat municipal d’ERC.

- Potenciar i defensar el comerç urbà com a mecanisme per a afavorir la

dinamització i la vitalitat del municipi.

- Impulsar models de co-gestió en les decisions i el finançament entre les

autoritats municipals i els comerciants i en la dinamització i la modernització

dels centres comercials urbans i mercats municipals.

- Afavorir la col·laboració del comerç en els esdeveniments identitaris del

municipi.

– Assegurar que en la definició de les trames urbanes consolidades del

municipi, als efectes de la planificació d’implantació comercial, es té prou en

compte la preservació del eixos comercials preexistents, en adequat equilibri

amb la necessitat del proveïment en proximitat dels nous desenvolupaments

urbanístics i la conveniència d’afavorir la diversitat de formats comercials a

cada territori.

- Impulsar la dinamització, la modernització i la viabilitat econòmica dels

mercats municipals.

- Vincular la promoció i la dinamització dels mercats municipals als eixos

comercials existents.

- Vetllar per l’entorn físic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per

la seva continuïtat com a canal de distribució propi que compleix unes

funcions d’accessibilitat, proximitat, amplitud d’oferta, competitivitat en preu,

dinamització del municipi i punt de trobada de la ciutadania.

- Afavorir entorns comercials basats en la diversitat d’oferta proposant, si

s’escau, els instruments urbanístics més adients en cada cas —plans d’usos,

plans especials, etc.— per a evitar la configuració de “guetos” o zones de

comerç monotemàtiques que no tinguin a veure amb el model comercial

general de cada municipi.

- Potenciar els mercats de venda no sedentària com a canals de

comercialització de qualitat, amb incidència en els circuits curts de distribució

alimentària i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis.

Desenvolupar polítiques formatives dels professionals del sector per a

garantir el futur del mercat i dels seus marxants.

90

- Promoure el consum del producte autòcton i de proximitat, especialment els

agrícoles i pesquers.

- Promoure activament l’ús de la llengua catalana en el comerç urbà, tant a la

retolació com a l’atenció al client, difonent el missatge que l’idioma és un

valor afegit a la qualitat del servei.

- Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir

canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la

creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació

d’origen.

- Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competència

entre operadors comercials com a element vertebrador i de defensa del petit

comerç, que cohesiona i revaloritza l’espai públic urbà.

Centre comercial a cel obert.

Gestió del centre Urbà i Comercial en qualitat de districte,

congestionant el pressupost amb les associacions de

comerciants existents.

Potenciar i diversificar l’oferta de comerç, despatxos

profesionals i negocis de la ciutat mitjançant una bona

promoció de la ciutat i clarificant-ne la seva regulació.

Farem una finestreta única per a recollir queixes i permisos,

agilitzant-los amb el compromís de reduir a la meitat el temps

d’espera.

Potenciarem l’oferta d’actes i fires (“birds”, “malls centers”,

etc.), a cel obert al centre ciutat per a fer-hi atractiu el

passeig, la vida i la compra, en especial els diumenges, dies

durant els quals la ciutat queda deserta.

Donar suport a les associacions i agrupacions de comerciants

dels diferents barris o districtes de la ciutat per tal que es

portin a terme 10 activitats firals anuals de petit format a l’aire

lliure.

91

“Pla de vida” al centre històric.

Més enllà del centre comercial també hi ha vida al bell mig de la

ciutat. El centre històric engloba el comerç, però també altres

atractius. És el que podem anomenar “dintre muralla”.

Vetllar per què el desplegament de la Llei de Barris (…) beneficiï

al màxim el teixit comercial de Figueres.

Executarem un “Pla de manteniment” específic intervenint tant

en el mobiliari urbà, carrers i voreres, com en edificis i

comerços.

Establirem un “sistema de seguretat complementari” per evitar

els robatoris.

Organitzarem, conjuntament amb les associacions de

comerciants, activitats a peu de carrer, tots els dissabtes i dijous.

Compartirem la gestió de l’espai públic amb el comerç, els despatxos

professionals i la gent que viu al centre.

Formació.

Contribuir en la formació contínua dels comerciants de la ciutat,

mitjançant l’organització de curos i xerrades permanents.

D’aquesta manera aconseguirem que es millori la qualitat del

conjunt de l’oferta comercial.

Demanar que la futura Diplomatura de Comerç i Distribució a

l’UAB, que l’any vinent té previst d’iniciar la Conselleria de

Comerç (…) de la Generalitat de Catalunya, comparteixi seu

entre Figueres i la mateixa carrera d’empresarials de l’UdG.

Establir lligams entre l’empresariat i el conjunt d’estudiants que

estiguin realitzant cicles formatius de grau superior en

92

“gestió comercial i màrqueting”, per optimitzar els recursos

humans i laborals que presenta aquest sector.

7.8 Línies d’actuació per a potenciar el comerç figuerenc.

MOBILITAT

- Prioritzar les rondes urbanes (ronda nord, túnel sota castell i els accessos a

l’estació del TGV i a l’hospital de Figueres).

- Construcció de dues rotondes a l’Avinguda Salvador Dalí. Plaça del Sol

amb la ctra. d’Olot i Avinguda Marignane amb la Pujada del Castell.

- Nova cruïlla semafòrica entre l’avinguda Salvador Dalí i el carrer Port Lligat.

- Prioritat d’executar les obres d’ampliació de les voreres i del paviment del

carrer Monturiol, Caamaño, Lasauca i Ample.

- Millora i ampliació de la senyalització vertical a la ciutat.

APARCAMENTS

- Aparcament soterrat de dues plantes dins de l’espai que ocupa la Plaça del

Gra i entorn, que es comuniqui amb l’actual de la plaça Catalunya, capacitat

aproximada per a 350 vehicles, amb serveis públics (lavabos, ascensor,...).

- Aparcament al solar de la RENFE (c/ Progrés) a la zona de l’antiga nau de

mercaderies, capacitat aprox. de 250 vehicles.

- Ampliació de l’aparcament del Garrigal amb una planta, a més d’utilitzar per

a vehicles petits la planta destinada actualment als autocars. Amb aquesta

actuació es doblaria el nombre de places.

- Reconvertir algunes zones blaves per a zones verdes d'aparcament per a

residents i la creació de noves zones (mixtes) verdes i blaves als carrers Pere

III, Santa Llogaia, González de Soto, Muntaner, Col·legi, Sant Pau, ...

- Aparcament d’autobusos turístics al final de l’avinguda de Salvador Dalí i de

l’avinguda de Perpinyà.

93

- Reservar zones destinades exclusivament a aparcaments als nous plans

parcials de nova creació.

SEGURETAT

- Agents cívics al carrer, per rendabilitzar els recursos humans de la Guàrdia

Urbana, especialment en determinades feines poc especialitzades.

- Creació de les figures de Guàrdia Urbana assistencial i de proximitat.

Tasques de protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans.

- Instal·lació de càmeres a totes les zones d’aparcament públic.

NETEJA/CIVISME

- Creació de la figura del zelador de via pública, amb la missió de vetllar per

la neteja i també pel civisme.

- Redacció del Pla Local de Civisme i conscienciació a la ciutadania del

manteniment del mobiliari urbà i dels espais públics.

- Millorar l’eficiència del servei de neteja a tota la ciutat i fer complir la

normativa que obliga a mantenir nets els solars buits.

- Tenir molta cura de la qüestió dels grafits i cartells, tot desenvolupant

accions de neteja constant de les parets i tanques, però alhora interessant

alguns col·lectius en una realització i ubicació ordenada de determinats

grafits i murals.

- Plafons informatius municipals per la col·locació de cartells d’informació

d’interès general.

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

Aposta ferma per la promoció de la ciutat, amb èmfasi especial a la Casa

Natal de Salvador Dalí i a la nova Oficina d’Informació i Turisme situada a

l’antic escorxador.

94

Palau de Congressos ubicat en una posició de centralitat urbana.

Proposem recuperar per a la ciutat l’antic Cinema Las Vegas.

Ampliació de la zona de vianants més enllà del centre comercial i

potenciació del petit i mitjà comerç familiar de tota l’àrea de Figueres.

Suport a la implantació de l’APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana)

per ser un instrument de millora del comerç a la ciutat. Seria un pas

endavant en la dinamització i permetria avançar cap a un futur model de

partenariat públic i privat.

Creació d’un organisme municipal de promoció exterior de la ciutat i per a

l’organització de fires i congressos, arreu de Catalunya i també a nivell

internacional (com en el cas de St. Petersburg).

Potenciació de polítiques comercials transfrontereres amb la Catalunya

del Nord. Cambra de comerç transfronterera

7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica.

El turisme és una font de riquesa generadora de llocs de treball i que facilita

el reequilibri territorial del país. Així mateix, per als ajuntaments d’Esquerra,

constitueix una línia d’actuació estratègica que engloba potencialitats locals

com les culturals, paisatgístiques o econòmiques presents al municipi, i és

una aportació a la identificació nacional de la ciutadania de Catalunya.

- Potenciar el desenvolupament turístic implicant al sector privat i avançar així

cap a models de gestió on les decisions i el finançament siguin compartits

pels diversos agents presents en el sector, tan públics com privats.

- Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels

diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del

municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.

- Impulsar, tal com ja es fa en l’àmbit del comerç, la creació d'associacions

turístiques locals que permetin la presa de decisions conjuntes en el marc de

la dinamització turística.

- Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats

naturals, culturals, patrimonials i econòmiques existents, dins del marc de

turisme sostenible definit per la Organització Mundial del Turisme: respectuós

95

amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la

identitat nacional.

- Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades en

la identitat i la creativitat de la seva ciutadania —turisme literari, històric,

genealògic, paisatgístic, etc.

- Potenciar la qualitat com a concepte bàsic de diferenciació i competitivitat

del municipi com a destinació turística.

- Estudiar i desenvolupar l’encaix del municipi dins dels grans projectes

turístics impulsats per la Generalitat de Catalunya, com ho són les rutes

turístiques nacionals i el Pla de Recursos Turístics Intangibles.

- Col·laborar amb la resta d’administracions en la promoció turística del

municipi com avia d’optimització dels recursos que s’hi dediquen.

- Afavorir la integració dels diversos esdeveniments locals, com ho són els

mercats i les fires, dins l’oferta turística del municipi. Els mercats i les fires

actuen sovint com a motor que atrau el turisme de proximitat.

- Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics

traçats dels carrilets i la seva infraestructura, així com els camins de ronda,

per tal de donar altres possibilitats i models de desenvolupament turístic al

municipi.

- Usar les noves tecnologies com a eines de promoció i facilitadores del

turisme local.

Cal treballar el posicionament dels espais web turístics fent xarxa amb els

allotjaments, així com crear geoportals accessibles des dels dispositius

mòbils, que poden oferir informació sobre notícies, l’agenda d’actes del

municipi, el temps, els comerços, l’oferta de restauració, etc.

- Crear paquets turístics que incloguin allotjament, restauració i accés gratuït

als equipaments culturals locals.

7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles de Catalunya.

l'Ajuntament de Figueres ha establert un conveni de col·laboració amb el

Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de

Catalunya per potenciar el turisme ciutadà (en base a elements significatius

de la història ciutadana anomenats “intangibles”). En general, el fet ha tingut

una acollida molt favorable.

96

Què determina aquest protocol? Que el Departament considerarà prioritàries

(i per tant susceptible d'ajut econòmic, de promoció i d'assessorament)

aquelles propostes de projectes turístiques que presenti l'Ajuntament de

Figueres vinculades als esmentats recursos turístics intangibles.

Algunes d'aquestes propostes, que s'han d'acabar de concretar en un futur

immediat podrien estar vinculades al projecte de realització d'un espai

dedicat a la història ciutadana en el Castell de Sant Ferran.

En tot cas, el protocol referma el compromís del Departament d'Innovació,

Universitats i Empresa i, doncs, de la Generalitat de Catalunya en l'ajut a

aquestes iniciatives sempre i quan es cenyeixin a les temàtiques abans

esmentades

Un cop fet això i establert el protocol de col·laboració, l'Ajuntament de

Figueres haurà de precisar pròximament la manera com desenvolupar

cadascuna d'aquestes temàtiques i, per tant, podrà incloure molts elements

que tant en l'esmentat mapa com en d'altres documents complementaris (el

Catàleg i el Pla d'implementació d'aquests recursos) no hi són citats. Així, per

exemple, es podrà remarcar la importància que determinats cafès (posem per

cas el Royal, ara amenaçat de desaparició), botigues i tallers menestrals van

tenir en la configuració del caràcter singular de la nostra ciutat o destacar el

paper que tingueren determinades personalitats concretes (com Narcís

Monturiol o Abdó Terrades) en les temàtiques al·ludides.

L'Ajuntament de Figueres, gràcies a les gestions fetes pel vicealcalde

Francesc Canet, ha arribat a un acord amb el Departament d'Innovació,

Universitats i Empresa per tal d'establir un protocol de col·laboració que

potenciï el turisme ciutadà centrat en elements històrics i culturals

“intangibles” (és a dir, aquells que no són “físics”, com ho és el patrimoni

monumental)

Fa uns anys, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va elaborar

un Pla Estratègic de turisme a Catalunya 2005-2010, per tal augmentar la

qualitat i la diversitat de l'oferta turística catalana. Aquest pla havia d'establir

les línies bàsiques de treball que en matèria de turisme havia de seguir la

Generalitat de Catalunya. En el marc de l'esmentat pla, va encarregar la

97

realització d'un Mapa Nacional de Recursos Turístics intangibles de

Catalunya i posteriorment realitzà un Catàleg i un Pla d'implementació

d'aquests recursos. L'objectiu era determinar quins eren els principals

elements intangibles repartits arreu de Catalunya que tenen potencialitats

turístiques. A partir d'unes temàtiques històriques i culturals característiques i

definitòries del nostre país es van escollir les poblacions que en serien més

representatives.

D'aquesta manera, des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

a Figueres se li va reconèixer el seu protagonisme en uns moments històrics i

unes temàtiques culturals ben concretes. Aquestes temàtiques són: “La

Catalunya jueva” (pel call que existí en la nostra ciutat), “La guerra del

francès” (pel paper que jugà el castell de Sant Ferran en aquell conflicte),

“Carlins, liberals i Federals” (per la importància que hi tingué el

republicanisme durant el segle XIX i principis del XX), “La primera

industrialització: obrers i burgesos” (per la importància que hi adquirí la

indústria en uns primers temps i pel protagonisme de la menestralia), “País

de les arts escèniques i de l'espectacle” (per la important tradició teatral de la

ciutat, amb sales pioneres com el Teatre Municipal antic –actualment Teatre-

Museu Dalí--, la Sala Edison o el Teatre El Jardí) i País de cultura:grans

infraestructures culturals (Teatre-Museu Dalí, Museu dels Joguets, Museu de

l'Empordà)

8. FIGUERES: UNA CIUTAT ON CONVIURE EN EL MARC D’UNA

CIUTADANIA COMPARTIDA

8.1 El model de ciutadania d’Esquerra.

Un dels trets diferencials d’Esquerra com a partit és el seu model de

ciutadania. Tot i la diversitat que tot grup humà comporta, els referents

municipals d’Esquerra són persones crítiques, honestes, tolerants amb la

diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els

drets però també amb els deures de tots i cadascú de nosaltres.

Esquerra sempre defensarà unes institucions transparents, que no discriminin

ningú per la seva raça, orientació sexual, edat, qüestions de gènere o

98

senzillament per ser “diferent”. I per tant, aquells ajuntaments on Esquerra hi

estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern, seran

reconeguts arreu per aquests valors que acabem de descriure.

En els ajuntaments d’Esquerra es promourà la paritat de gènere, es lluitarà

perquè les dones del municipi no estiguin excloses de les juntes al món

associatiu i rebin l’ajuda necessària si són víctimes de qualsevol discriminació

o de la violència masclista. En els Ajuntaments d’Esquerra es lluitarà perquè

tota la ciutadania, especialment el jovent, puguin viure amb plenitud la seva

opció sexual, sense haver d’amagar-se ni justificar-se.

En els Ajuntaments d’Esquerra no s’oblidarà la cooperació, perquè hem de

recordar a tothom, especialment ara que estem travessant una greu crisi

econòmica, que la solidaritat no és donar el que ens sobra, sinó compartir el

que tenim. En els ajuntaments d’Esquerra s’ajudarà als i les joves a

emancipar-se.

En els ajuntaments d'Esquerra, la participació de la ciutadania serà clau,

perquè nosaltres no entenem la democràcia com una votació cada 4 anys,

nosaltres volem una democràcia participativa, on tots els sectors de la

societat estiguin representats, més enllà del consistori; un Ajuntament

transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cívic

és la màxima garantia que la classe política i les institucions no s’allunyen de

la gent.

En els ajuntaments d’Esquerra, les TIC estaran molt presents, per

modernitzar l’administració, orientar-la cap a les persones i obtenir

l’excel·lència tant en eficàcia con en eficiència, però sobretot per garantir la

transparència i la participació que abans s’ha descrit. També hi seran

presents per dotar a la ciutadania de les eines necessàries per tenir accés a

la informació i la cultura, es visqui on es visqui, i que no hi hagin ciutadans de

segona en aquest país.

Hem de demostrar al món l’orgull que tenim de batallar des dels governs

locals pel model de ciutadania que tenim, pel model de ciutadania que volem.

Cal explicar a tothom que si som regidors o regidores del nostre ajuntament

no és per notorietat, per interessos personals o perquè ens volem convertir

en polítics professionals. No.

99

Si som regidors és perquè volem oferir uns quants anys de la nostra vida a la

“cosa pública” a servir a les persones del nostre municipi, a lluitar pels ideals

de tanta gent que ens continua donant suport després de 80 anys d’història.

Perquè nosaltres no volem gestionar uns recursos minsos, ni una realitat

dura, que també, nosaltres seguim volent transformar la societat, i és

precisament des dels ajuntaments des d'on podem fer que aquest canvi arribi

fins a l’últim racó de la nostra nació.

8.2 Una aposta ferma per la cohesió social.

El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania és una aposta

ferma i decidida de les polítiques d’Esquerra. El municipi és l’espai bàsic des

d’on cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalització de

l’accés als serveis socials.

Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideració del

dret als serveis socials en la línia del que succeeix en els països més

avançats del nostre entorn. Cal treballar perquè l’acció social no sigui un

àmbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha d’atorgar la importància

que requereix per la repercussió que té sobre la població. En aquests

moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible

que mai per tal de fer front a les necessitats de les persones.

L’impuls de polítiques que vagin destinades al foment de la cohesió ha de ser

un dels pilars bàsics de treball dels ajuntaments d’Esquerra mitjançant el

foment de programes municipals que lluitin contra la marginació, a partir de la

prestació de suport personalitzada i d’orientació de la ciutadania.

El foment de la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà

que defensa Esquerra. S’ha d’entendre com un fet que ha de ser impulsat

des d’àmbits molt diversos. D’aquesta manera, les polítiques d’acció social

s’han de concebre des d’un punt de vista integral, a partir de l’anàlisi global

de les problemàtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal,

amb els serveis de salut, d'ensenyament, de treball, d'urbanisme, etc.

Cal que els municipis d’Esquerra disposin dels instruments i de les polítiques

necessàries per fer front als nous reptes que s’estan esdevenint ja avui. La

nostra societat està vivint processos de canvi social destacats que cal saber

analitzar i abordar com correspon. D’aquesta manera, hem de tenir en

100

compte l’envelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de

dificultats econòmiques, els canvis que s’estan produint en el si de les

estructures familiars, així com les persones nouvingudes. Tot plegat, per

evitar que aquests fenomens puguin generar exclusió social. D’altra banda,

cal no oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o

coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una

implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania per tal de

crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.

També cal incidir en el model d’ajuntament d’Esquerra i la seva relació amb la

ciutadania. A partir d’un concepte de participació realista, possible,

democràtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelació amb la

ciutadania i la societat civil per tal d’alimentar-se del seu coneixement, de la

seva tasca, i adequar les polítiques a la realitat social i a les necessitats del

municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdevé de gran importància la

creació dels consells municipals o la realització d’audiències públiques com a

òrgans de participació, factors de convivència, elements d’adequació de

polítiques, i generadors de proximitat a la ciutadania.

Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de l’administració local com a

referent ètic en la seva actuació. Els ajuntaments d’Esquerra, com a

administració pública i més propera a la ciutadania, ha d’actuar en l’exemple i

en conseqüència amb aquelles actituds i valors que vol fomentar en la

societat. Per tant, ha de ser sensible amb la conciliació entre la vida laboral i

personal dels seus treballadors i treballadores i promoure la compra ètica

dels seus serveis, pensant també en el foment de l’economia social.

D’altra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per

tres fenomens socials que provoquen un exercici de replantejament de la

creació, la difusió i la industria cultural. Estem parlant de la immigració, la

globalització i la crisi econòmica.

De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalització,

un fenomen complex i amb múltiples i desiguals derivacions en l’àmbit

internacional, ha provocat a casa nostra l’arribada de nova immigració, que

representa un repte notable en la mesura que, d'una banda, com a país

encara som lluny de superar el perill de minorització nacional i, d'una altra, el

101

procés de normalització lingüística no ha assolit encara els seus plens

objectius.

És en valorar aquesta situació quan ens adonem que la cultura exerceix de

factor clau de cohesió social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda

d’altres territoris. Això fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals

com a veritables centres d’interrelació social i cultural. Tot, sense oblidar que

la immigració provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en

el nostres entorns més immediat, arribin noves formes d’entendre la cultura i

noves metodologies de creació artística que hem d’aprendre a entendre i a

difondre.

L’altra cara de la globalització fa que la cultura catalana pugui ser difosa més

enllà del nostre àmbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del

mon. En certa manera, la globalització obliga les entitats locals i els municipis

a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusió artística arreu.

Davant d'aquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador,

des de sectors progressistes amb mala consciència s’ha caigut en la

temptació d’apostar per un cert relativisme cultural. Així, a partir d’un respecte

paternalista però no real de la identitat de les persones nouvingudes, s’ha

renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinença —que de

vegades, farisaicament, s’ha denunciat fins i tot com a reaccionari— que

pugui servir de porta d’entrada als contingents de població immigrada d'una

col·lectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model

paternalista i falsament progressista, abocat al fracàs, provocaria, generaria

si s’arribés a posar en pràctica de manera generalitzada, els mateixos

problemes de segregació i exclusió social que ha provocat ja a Anglaterra,

França o Holanda.

Sovint, aquest relativisme cultural s’associa amb la despersonalització que

provoca a moltes poblacions catalanes el model de “ciutat extensa”, i cal

superar-lo mitjançant polítiques que estimulin les manifestacions de la cultura

popular —creatives, crítiques i no estereotipades—, la recuperació de la

memòria històrica vinculada al municipi, i la potenciació del coneixement del

seu patrimoni natural. Tot plegat, requereix polítiques transversals capaces

d’acabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconòmic de la

població. És en aquest sentit que, si no volem que aquestes experiències

102

quedin reduïdes a ser puntuals o més o menys folkloritzants, les polítiques

vinculades a la identitat s’han de concretar tot enfortint el paper aglutinador

del comerç urbà de proximitat, les propostes turístiques coherents,

ambicioses i amb personalitat pròpia, i les xarxes associatives locals.

Finalment, i no per això menys important, cal que ens fem ressò d’una

característica pressupostària recurrent en èpoques complicades com la que

estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni

complexos de cap mena, que el valor econòmic de la cultura és essencial per

aixecar un país marcat per una crisi profunda.

Les industries culturals en general, i de manera específica sectors de gran

recorregut en l’àmbit local, com ara el turisme cultural, són valors que

gaudeixen d’una doble vesant: una capacitat productiva d’alt poder econòmic

regenerador, i una càrrega simbòlica renovadora de la identitat, com a eina

imprescindible per garantir una òptima cohesió social.

8.3 Generar espai cívic.

L’espai cívic és l’espai socialitzat on es genera el contacte, la identitat, l’acció

i el conflicte, és un espai en continua redefinició. Aquest es desenvolupa en

un espai físic dissenyat o planificat amb un objectiu concret, per això des

d’Esquerra proposem mesures i accions perquè es produeixin i es millorin les

condicions que fan d’aquest espais punts de trobada. És en aquest espai on

les polítiques d’Esquerra han d’anar dirigides a fer d’aquest un pilar

fonamental de la cohesió social del municipi.

Des d’Esquerra concebem la participació dels ciutadans i ciutadanes en

aquest espai a través del civisme, perquè les nostres propostes provenen del

valors republicans —llibertat, justícia, comunitat. Volem aconseguir el

compromís de les persones en la creació i la participació d’aquest espai. Hem

de fer de l’espai cívic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar

l’espai públic i l’espai privat en espai cívic.

Per poder generar sinergies positives en l’espai cívic, hem de fer polítiques

transversals que permetin treballar àmbits com l’ambiental, l’urbanisme, la

mobilitat, l’habitatge i la seguretat, polítiques pensades per a les persones i

que ens ajudin a teixir una societat més justa.

103

Aquest espai ha d’ésser el referent dels nostres municipis on la trama urbana

sigui l’eix vertebrador de les activitats socials i econòmiques, i on el model

urbanístic sigui un marc integrador en tots els sentits.

Ens hem d’allunyar del model urbanístic extensiu que tant s’ha desenvolupat

al nostre país, i que no és l’idoni per generar aquest espai cívic. Creiem en un

model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinença, a

través del reconeixement històric i del patrimoni de cada municipi.

Des d’Esquerra creiem en la configuració de l’espai cívic, com un resultat de

l’acció de les persones, les quals li donaran una identitat i un simbolisme

propi. Per això, els ajuntaments d’Esquerra proposen polítiques locals

públiques pensades per a les persones i per a la seva quotidianitat, perquè a

través d’elles aconseguim una societat més justa, lliure i igualitària.

Per tant, l’espai cívic és fonamental en el respecte als altres, en la

convivència, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest objectiu acomplert,

tindrem municipis més agradables, més amables, en definitiva, municipis més

humans.

8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom!

Partim de la convicció que el futur govern municipal haurà de fer una actuació

decidida en aquest camp. Entenem que la política municipal seguida fins ara

ha estat clarament insuficient i no s'ha plantejar seriosament abordar una

problemàtica de gran transcendència ciutadana.

El criteri bàsic d'una acció decidida en aquest camp ha de partir del fet que

cal prendre consciència de la dimensió de les problemàtiques inherents al

fenomen. S'imposen els criteris de realisme i d'abandonar les actituds

d'amagar el cap sota l'ala. Només així podrem iniciar polítiques efectives a

l'hora d'afavorir un procés d'incorporació satisfactori per a totes les parts. En

aquesta orientació, caldrà trencar molts tòpics i molts rumors infonamentats,

sovint sense una base real, que només serveixen per alimentar pors envers

les persones immigrades. Ara bé, les polítiques concretes que caldrà abordar

tindran com a base que vivim en una societat en què junt amb els drets hi ha

també deures indefugibles per part de tots els ciutadans, sigui quin sigui el

seu origen

104

Aquestes directrius bàsiques, que seran desenvolupades amb iniciatives

concretes al llarg de la propera campanya, van ser exposades durant la

conferència que el passat divendres dia 25 va fer a la seu figuerenca d'ERC

el regidor de l'Ajuntament de Vic d'aquest partit Joan Lopez. La seva

intervenció va servir per poder conèixer de primera mà les polítiques

menades per aquell ajuntament en el decurs dels darrers temps. Més enllà de

les polèmiques periodístiques que el tema ha suscitat, la política d'immigració

abordada per la capital d'Osona s'ha convertit en tot un referent d'àmbit

nacional que cal conèixer de manera precisa i que cal analitzar de manera

serena i rigorosa. Després d'un exercici així només es pot constatar com són

d'avançades en aquest àmbit les polítiques municipals d'aquella ciutat i com

una ciutat com Figueres no està sinó a les beceroles. Cal prendre'n bona nota

i actuar en conseqüència.

Els drets civils i les obligacions afecten totes les persones, al marge de la

seva condició religiosa, ètnica, etc. I la legislació que es generi ha d’estar ben

incardinada en aquest principi i, també, en el context de determinats valors

propis de la nostra societat occidental que han de ser assumits/respectats

pels nous ciutadans. El que hem de fer es treballar per intentar que

l’ordenança de civisme reflecteixi el màxim nombre de preceptes que

garanteixin la convivència a Figueres, però des del sentit comú, el respecte

als drets i obligacions de tothom ....i el més lluny possible dels escalfaments

verbals malauradament propis de les llargues precampanyes electorals.

8.5 El procés d’integració de la nova immigració.

Ens trobem en una situació complexa i alhora nova pel país, i per tant, les

propostes en aquest àmbit han d’adaptar-se a la realitat singular i pròpia de

cada municipi. En el procés progressiu d’integració de la nova immigració,

caldrà prestar una atenció específica i més acurada a la població receptora i

que té ganes de col·laborar en aquest procés col·lectiu i molt important pel

futur del país.

105

Cal analitzar i valorar la realitat de l’impacte del fet migratori —convivència,

escola, carrer...—en la seva vessant de la conducta inadequada o no de les

persones, i no pas en el fet col·lectiu.

Els nostres valors republicans ens recolzen a l’hora de posicionar-nos a mig

termini per afrontar tots els aspectes de la variable “immigració” al si dels

pobles i ciutats. Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la

ciutadania, que inclou, lògicament, diferents visions i opinions sobre el

fenomen de la immigració. Entre tots i totes establim un nou model social

basat en el civisme, en la convivència i en la cohesió social.

En un moment de crisi econòmica, cal que ens anticipem als problemes

d’exclusió social que s'hi poden generar, i saber què pot agreujar determinat

dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. Caldrà tenir especial cura

davant les percepcions negatives i defensar una coresponsabilitat en el

sistema d’ajudes que es proporcionen.

Cal neutralitzar, així mateix, la rumorologia amb informació i dades molt

clares, contrastades i contrastables.

- A partir de cert percentatge d’immigració —16%— avançar decididament

sobre la construcció i el consens en relació amb l’espai comú en el qual

s’organitza la convivència. Cal anar fent una progressiva delimitació d’allò

que és part de l’esfera pública i allò que és part de l’esfera privada.

- Establir unes polítiques i una normativa clara —sempre amb el màxim de

consens, per descomptat—, ja que això genera confiança i seguretat en la

població més vulnerable —que no sempre és la immigrada. La norma ha de

ser estricta, i el seu compliment també. En canvi, la seva aplicació correspon

a la ponderació dels responsables de cada moment.

- Crear els espais —consells, grups, etc.— necessaris per a una permanent

adequació del discurs i la presa de decisions a les realitats canviants. És

positiu tenir una línia traçada d’actuacions que amb lògica, una coherència i

una continuïtat, que vagi més enllà dels sorolls mediàtics que en alguns

moments es poden propiciar des de diverses instàncies alienes a la gestió del

dia a dia.

- Desenvolupar, en col·laboració amb el tercer sector i amb les entitats, els

instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent

a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics

106

de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida. - Vetllar per millorar el

nivell i la comprensió del català i incrementar, en col·laboració amb els CNL,

l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic.

- Promoure el programa de parelles lingüístiques entre persones nouvingudes

i persones autòctones.

- Emetre, en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits

establerts, els informes de competència municipal: l'informe de disponibilitat

d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe

d’arrelament.

- Desenvolupar accions per donar suport al reagrupament que generin

respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils

demogràfics de les persones nouvingudes.

- Valorar l’ús i l'impacte de la població estrangera i autòctona als diferents

serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones

usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els

pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat.

- Fomentar l’intercanvi entre grups i associacions d’immigrants amb entitats

socials i culturals del municipi, especialment amb les de cultura popular, per

tal que aquestes facilitin la participació de persones nouvingudes en les

festes populars.

- Desenvolupar instruments que promoguin un entorn favorable per a una

bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre

persones autòctones i nouvingudes.

- Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a

partir del reforç i el foment de noves xarxes socials entre persones de

diferents origens.

- Introduir mecanismes correctors que incideixin en un assentament

heterogeni de les persones nouvingudes en el conjunt del territori, per tal

d’evitar la consolidació de guetos ètnics.

- Aconseguir una bona integració dels nois i noies d’origen immigrant a

l’escola. Per aconseguir-ho cal fer una distribució equilibrada a tots els

centres escolars tan públics com concertats i tenir preparat, en el marc

escolar, un itinerari d’acolliment als infants i les seves famílies.

107

-Crear taules de treball amb les entitats d'immigrants per tal de coordinar i

intercanviar idees i propostes amb l'objectiu d'afavorir la seva integració

social, cultural i laboral.

8.6 La nova ciutadania

En els darrers mesos hem pogut comprovar com les polítiques d’immigració

municipals han tingut una presència mediàtica inèdita. I és que als municipis

és on es té el primer contacte amb el ciutadà i en aquests recau sovint ser el

primer contacte amb la persona nouvinguda. Malauradament, s’ha fet molta

demagògia i s’han donat situacions de tensió en alguns municipis propiciats

per minories que han fet aquest un tema clau en els municipis del nostre país.

Les polítiques d’immigració s’han de fer en base a una anàlisi el més

objectiva possible de la situació, sense demagògia, populisme ni

electoralismes, per tal de garantir les actuacions més eficients i eficaces i així

assegurar el màxim benestar de la població, tingui l’origen que tingui.

Cal apostar per un model d’integració a la societat catalana basat en els drets

i deures de les persones, en què la interculturalitat i els valors compartits

siguin els eixos d’inclusió en el nostre projecte nacional, sabent apreciar i

incorporar els canvis resultants de la interacció entre persones de diferents

cultures i procedències.

Amb tot, creiem que l'Estat espanyol no afronta amb rigor i seriositat les

pròpies lleis, passant la problemàtica als Ajuntaments i deixant-los sense

empara real. L'Estat espanyol és en aquests moments el principal actor que

desatén les seves responsabilitats en el camp de la immigració. Si el nostre

país pogués definir i executar polítiques d'immigració en tota la seva

globalitat, podríem tirar endavant mesures adaptades a la nostra realitat i

desenvolupar sense fissures un model català de tractament de la immigració,

tot tenint clar quin és el paper que ha d’adoptar cada administració segons les

necessitats de cada nivell territorial.

Malgrat això, creiem que els ajuntaments tenen molt a dir en la incorporació

dels joves nouvinguts al nostre país, en temes com la participació social, la

formació i la convivència. En aquesta línia, fem les següent propostes:

108

Inserir la perspectiva intercultural a les polítiques de joventut. Aquestes

han d’estar adreçades al conjunt de la població jove, però ja que la

societat està canviant és important que tot el conjunt de la població se

senti identificat amb les ofertes, serveis, programes, etc.

Fomentar un teixit associatiu que sigui un espai de convivència i

participació on hi puguin tenir cabuda les persones migrades, per tal

de facilitar i millorar la cohesió social. Potenciar el teixit associatiu com

a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat.

Potenciar la creació de programes transversals per tal d’afavorir la

convivència social, i que donar una resposta integrada i comunitària a

les necessitats de les persones joves de la nostra societat, com

poden ser els plans educatius d’entorn. Així com també potenciar el

paper de la mediació cultural al conjunt del pobles i ciutats per tal de

tractar els problemes de convivència de forma personalitzada i

constructiva.

Que els ajuntaments facin accions per tal de trencar els estereotips

racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i

transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania

Fomentar el treball dels ajuntaments amb els mitjans de comunicació

local per tal d’evitar tractaments racistes i xenòfobs ens els missatges

mediàtics.

Elaborar plans d’actuació entre l’escola, les famílies, el teixit associatiu

i els ajuntaments per tal de poder millorar l’oferta formativa, la

participació i la comunicació, i alhora detectar les mancances dels

programes de convivència existents.

Promoure campanyes municipals de convivència, tolerància, respecte,

així com també vetllar perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin

incorporada la perspectiva intercultural. Les persones que gestionen

les polítiques relacionades amb immigració, cal que estiguin formades,

sensibilitzades en les diversitats necessitats de la ciutadania i que

tinguin incorporada la perspectiva intercultural.

Els ajuntaments hauran de garantir pressupostàriament les polítiques

públiques relatives a la millora de la convivència als municipis i

prioritzar la seva cobertura.

109

8.7 Enfocar el fet migratori com una oportunitat.

Tenim clar que la immigració no és un problema sinó un fet demogràfic en el

territori. Aquest fenomen genera algunes disfuncions a les quals un

Ajuntament com el de la ciutat de Figueres ha de donar resposta. L’espai

públic esdevé el lloc on es posa de manifest aquesta transformació de la

composició social.

Davant aquest fet migratori, és fa necessari que els esquemes i els codis de

valors que regeixen la tasca que es pugui fer des de l’Ajuntament de Figueres

s´adaptin a la nova dinàmica social imperant. Podem prendre´ns el fenomen

de la immigració com una problemàtica amenaçadora, de conseqüències

negatives i perjudicials per a nosaltres i per a la nostra família; és una opció.

En cap cas serà l’opció d’ERC-Figueres.

La via que nosaltres escollirem quan governem passarà per efectuar una

lectura de la realitat en clau positiva, i entendre que el moviment migratori

que la nostra ciutat està experimentant ha de significar per a nosaltres, i pel

nostre entorn immediat també, una font de recursos i enriquiment constant.

Ha de convertir-se en una oportunitat real de transformació social.

Per tant, la manera com gestionarem aquesta diversitat passa per aplicar les

següents mesures:

Reconeixement dels drets polítics de les persones nouvingudes:

Facilitar l’accés a la ciutadania plena a aquells immigrants que ja

estan arrelats a casa nostra.

Foment de la participació social i política de les persones estrangeres

immigrades:

Foment de consells sectorials municipals. Cal obrir-los més i

dotar-los de caràcter assembleari i vinculant, no només consultiu.

110

Obrir nous espais de participació ciutadana:

Espais de trobada (per a incorporar-se en l’organització

d’activitats).

Espais de participació política (posada en marxa dels consells

de districte).

Foment de les associacions d’immigrants com a mitjà

d’interlocució i de defensa dels seus interessos i de participació

en els consells de districte. Obrir una línia nova d’ajuts. Caldria que

les associacions no estiguessin formades només per persones de la

mateixa nacionalitat o origen, sinó que estiguessin formades per

persones de diferents origens.

La Taula d’immigració:

Cal que s’obri a totes les associacions d’immigrants, a càrrecs polítics

i tècnics de les diferents àrees municipals, a altres ONG’s que

treballin amb immigrants, a representants patronals, a

sindicats, a immobiliàries, al camp sanitari, etc.

Cal que es faci un replantejament metodològic sobre aquest tipus

d’òrgan participatiu. Massa sovint es confon la participació

real amb la consulta. Si no es fa bé es corre el risc, com

passa ara, que els membres opten per no participar-hi en no

trobar-li la utilitat.

Formació de les persones estrangeres immigrades:

Promoure la capacitació lingüística, laboral o acadèmica de

les persones nouvingudes. Organitzar cursos

d’alfabetització, de coneixement del català i sobre el país

d’acollida que els rep: costums catalanes, com funciona la

nostra societat, etc. Caldria oferir aquest tipus de cursos tant

per nivells inicials, com també per nivells més avançats, en

horaris i torns de matí, tarda i nit, sobretot adreçats a dones,

111

per tal que aquestes puguin disposar d’algun argument de

pes per sortir de casa, socialitzar-se i fer activitats amb altres

persones.

Aprofitar les mateixes instal·lacions de les escoles, en

horaris complementaris a la dels fills, per exemple,

les tardes de 3 a 5 a la tarda per a la formació de

dones-mares.

Signar els convenis que calguin amb el Consorci de

Normalització Lingüística per tal de millorar i/o

ampliar l’oferta formativa d’ensenyament del

català com a llengua prioritària i vehicular de la

nostra societat.

Reforçar el programa de les parelles lingüístiques. Des de

l’esperit de intercanvi de llengües, un immigrant africà pot

ensenyar francès o anglès a un català que li ensenyi a parlar

català, per exemple.

Promoure cursos de mediadors a Figueres adreçats a

immigrants que puguin actuar en els diferents espais

l’àmbit públic. Potenciar la participació de les dones i també

de les mediadores de Llatinoamèrica.

Reforçar l’aplicació i el desenvolupament d’un bon model

d’acollida, acomodació i integració plena de les persones

nouvingudes, tot prenent la iniciativa des de l’Ajuntament, fent costat

a la realitat del fet migratori i trepitjant territori:

L’Estatut incorpora per primera vegada en el seu articulat

competències en relació a l’acollida i la integració de les persones

estrangeres immigrades i en preveu el seu desenvolupament. Entre

els compromisos subscrits pel Govern actual de la Generalitat de

Catalunya, en el marc d’aquest desenvolupament estatutari, hi ha el

112

de regular l’acollida en persones immigrades per Llei. Per tant, des

del consistori de Figueres es vetllarà per què el propi “Pla

municipal d’acollida” es pugui coordinar estretament amb el

model d’acollida i integració de les persones estrangeres

immigrades que està dissenyant la Generalitat de Catalunya.

Introduir un canvi metodològic en el model municipal d’acollida,

en el sentit que una administració pública com la nostra no pot

permetre’s el luxe de romandre immòbil tot i esperant que les

persones immigrants s’acostin a les nostres oficines. El nostre

treball haurà de consistir en prendre la iniciativa i en trepitjar el

territori, per exemple, a través del seguiment i estudi dels moviments

que s’experimentin en el padró municipal.

Des del Pla municipal d’acollida també caldrà abordar molt

seriosament els nous temes que afecten a les persones

nouvingudes: dol de l’immigrant, mares transnacionals (és a dir,

les que no han pogut portar els seus fills amb elles, i per tant aquests

romanen en el seu país d’origen), ablació de clítoris, espais de

culte, etc.

Oferir un “Kit de benvinguda” a les persones nouvingudes just

al moment que es disposin a formalitzar la seva inscripció al

padró municipal. Caldrà donar-los tot tipus d’informació que les hi

sigui d’utilitat: informació municipal diversa, informació mèdica,

informació relacionada amb els centres educatius de la ciutat, etc.

Atendre els sectors de la població immigrant més vulnerables:

infants, joves i dones. Mantenir i ampliar les xerrades

informatives sobre temes que poden interessar a aquests

col·lectius de ciutadans. Promoure que les xerrades corresponents

siguin descentralitzades, en horaris convenients per a la població

immigrant (quan no treballin), etc.

113

En relació al model d’acollida i els aspectes estrictament vinculats

amb el fet educatiu:

Lluita contra l’exclusió social i la formació de guetos:

Evitar la güetització en els barris amb més presència

d’immigrants. Evitar que visquin separats en suburbis o en

edificis-gueto on s’acaba concentrant la població per

nacionalitats d’origen (com ja està passant al barri del Poble

Nou). Per tant, cal cohesionar la ciutat. Caldria actuar per la

dignitat d’aquests barris: neteja, zones verdes, creació

d’espais lúdics i socials, etc.

Tenir localitzats els “pisos pastera”, anomenats així per la seva

sobre-ocupació amb persones immigrades. Cal, per mitjà

d’ordenances municipals, evitar la massificació en els habitatges,

fent que des dels Serveis Socials municipals i conjuntament amb la

mateixa Guàrdia Urbana, es puguin efectuar intervencions que

podrien permetre d’evitar situacions degradants, pels propis

immigrants, però també per la comunitat en general. Fins ara, per

localitzar el cens d’habitatges es recorria al registre

d’empadronament. Aquesta mesura s’ha demostrat que no és

suficient perquè hi ha persones que potser no veuen la necessitat

d’empadronar-se: no fan servir els serveis educatius, de salut, etc., i

per tant, no se les té localitzades. Cal trobar nous mecanismes de

control en relació a la massificació de determinats habitatges de la

ciutat: consum d’aigua, control de deixalles, etc.

Potenciar la figura dels mediadors culturals per tal que exerceixin les

seves funcions dins de les institucions, dins dels centres educatius i

de salut de la ciutat. Apostem per reforçar els serveis de mediació

ja existents i contractarem més mediadors/es, tot i que actualment

n’hi hagi tres: 1 de Llatinoamèrica, 1 del Marroc i 1 del Senegal.

Caldria contractar mediadores culturals de sexe femení, ja que cal

que s’intervingui en els casos de marginació/aïllament de certes

114

dones i en casos extrems de violència de gènere de dones

immigrants. Cal que els o les mediadores tinguin formació en

mediació familiar i comunitària. No pot ser que les persones que

ostentin aquest càrrec es limitin només a treballar exclusivament com

a intèrprets i/o traductors.

Desenvolupar un Pla d’Educació Extensiva, consistent en aconseguir

que es distribueixin equilibradament a totes les escoles de la

ciutat les nenes i els nens nouvinguts. Caldrà vetllar per què es

faci una correcta distribució, el més equitativa possible, dels alumnes

immigrants entre tots els centres educatius de la ciutat. Evitar la

massificació dels alumnes immigrants en determinades escoles, per

exemple, com passa al CEIP Figueres Nord Caputxins. Aconseguir

que part de l’alumnat immigrant l’absorveixin també les escoles

concertades de la ciutat.

Cal facilitar que els immigrants, o descendents d’aquests, puguin accedir

a llocs de treball que s’ofereixen des del propi Ajuntament, en

igualtat de condicions amb les persones autòctones. Sobretot cal

facilitar-vos les tasques en aquells espais on és més difícil trobar-los:

atenció al ciutadà, educadors socials, feines a les escoles i altre tipus

de feines qualificades; en igualtat d’oportunitats que amb la resta de

ciutadanes i ciutadans.

Polítiques d’integració/convivència:

Crear la figura de l’“agent cívic” (com s’ha fet a Salt, per exemple),

amb la voluntat de convertir-se en portaveu de l’Ajuntament de

Figueres i dirigir les relacions amb la comunitat de persones

estrangeres immigrades. D’aquesta manera es milloraria la

comunicació i la relació entre la ciutadania, les entitats cíviques

d’immigrants i l’administració local. Aquest informaria sobre, per

esmentar algunes de les seves funcions, la responsabilitat de

mantenir l’immoble en condicions, d’assumir les despeses de la

comunitat de veïns, normes de funcionament, recollida selectiva de

115

deixalles, etc. Caldrà situar a la població immigrada en el context

urbà, ja que bona part d’ella prové del món rural.

Promoure festes interculturals –com les que ja es van fer durant

els anys 2003 i 2004–, amb la participació del màxim nombre de

participants possibles, a títol individual i/o com a entitats cíviques.

L’objectiu consistiria en la creació d’un espai de convivència i

d’intercanvi d’experiències.

Facilitar la participació de les persones nouvingudes en el

desenvolupament de les grans festivitats/esdeveniments de la

ciutat, com ara: desfilada de Reis, St. Jordi, Sta. Creu, etc.

Editar algunes de les publicacions municipals més importants

de la ciutat de Figueres en altres llengües: butlletins, agendes

culturals, etc. Per exemple, es podria fer un butlletí periòdic adreçat

especialment als nouvinguts. O també, seria bo que s’edités el

programa de fires i festes de la Santa Creu en altres llengües, però

en versió reduïda: castellà, francès, àrab, fula, etc. L’objectiu

consistiria en aconseguir apropar la festa major de la ciutat a totes

aquelles persones nouvingudes que per raons idiomàtiques, per

portar poc temps entre nosaltres, o per altres raons relacionades amb

un procés feble d’adaptació, no coneixin prou bé encara la nostra

llengua oficial i vehicular: el català. D’aquesta manera podríem anar

demanant progressivament la necessitat i/o l’obligatorietat de l’ús i

coneixement del català per part dels nous ciutadans.

Promoure l’ús de les instal·lacions esportives, educatives i

culturals de la ciutat als immigrants. L’objectiu d’aquesta mesura

consisteix en fer que aquest col·lectiu s’integri amb més facilitat a la

societat que l’acull. Es podrien organitzar competicions esportives

amb joves immigrants, tant amb homes com amb dones, etc.

116

Promoure un programa de periodicitat setmanal sobre la

diversitat i el fet migratori a la TV local que volem crear, on els

protagonistes fossin, precisament, els nouvinguts.

Caldria augmentar la presència pública dels representants de

col·lectius d’immigrants, per exemple, en debats radiofònics o en

intervencions televisives.

Es podrien oferir alguns espais públics per tal que, i sempre i quan

quedés regulat per mitjà d’una ordenança fiscal, es realitzessin festes

tradicionals lligades amb les cultures de procedència dels nostres

immigrants: festa del xai (cultures de tradició musulmana), festes

patriòtiques europees i llatinoamericanes (francesos, equatorians, etc.). Cal

incentivar la participació oberta de tota la ciutat en aquests tipus de festes

mitjançant campanyes divulgatives sobre el seu significat entre la ciutadania.

Cal fer pedagogia intercultural per evitar mals entesos i rebuig

8.8 Pla local de civisme.

A iniciativa de les regidories de “Drets Civils, Solidaritat i Cooperació”,

d'”Acció Cívica” i de “Barris i Participació Ciutadana”, l'Ajuntament de

Figueres es va presentar a la convocatòria del Departament de Governació i

Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya per a projectes de

desenvolupament, consolidació de polítiques locals de foment del civisme i la

dinamització comunitària per als anys 2010 i 2011.

Aprofitant l'avinentesa d'aquesta convocatòria s'ha endegat un “Pla Local de

Civisme” que es vol que sigui actiu i participatiu, per tal d'enfortir la implicació

dels figuerencs i figuerenques. Aquest procés de dinamització cívica i

comunitària és previst que culmini en el proper mandat amb l'adequació de la

vigent “Ordenança de Civisme i Convivència”, a la creixent interculturalitat

que configura el teixit poblacional figuerenc i que fa aconsellable promoure el

foment del civisme intercultural a la nostra ciutat.

117

Pensem que aquesta és la millor manera de contribuir a la llarga tradició

integradora de Catalunya i de fomentar el model de convivència adient entre

els diferents col·lectius que conflueixen a la ciutat de Figueres

9 FIGUERES: UNA CIUTAT QUE VETLLA PEL BENESTAR SOCIAL.

9.1 El model de benestar d’Esquerra

L’eix de l’acció política dels ajuntaments d’Esquerra es basa en el benestar

de la ciutadania i es recolza sobre uns principis d’universalitat en el dret

d’accés als serveis socials.

Constituir el Consell municipal de serveis socials. Aquest òrgan, consultiu i

de participació, format per l’Ajuntament i totes aquelles entitats, grups i

associacions que col·laborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb

el benestar social, serà el nexe entre l’administració i la ciutadania a l’hora de

formular propostes, definir polítiques de benestar i veure’n i analitzar-ne

l’execució.

Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residències per a

gent gran, centres de dia, residències d’estada limitada i serveis de menjador,

així com d’acompanyament de dia i residencials.

Dissenyar polítiques de suport a l’autonomia de les persones, de suport a la

gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents

implicats.

Desenvolupar Plans d’inclusió o d’Acció social que situïn les polítiques de

prevenció de l’exclusió social al centre de les polítiques municipals.

Reconèixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que

coneix, té experiència i treballa amb les persones en risc i en exclusió social.

Tenir present l’envelliment de la població, i per tant, preveure la necessitat

de majors recursos sociosanitaris, tant en serveis de titularitat municipal com

en aquells que la competència és de les administracions superiors.

Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Família i les

administracions supramunicipals —consells comarcals i diputacions— per

promoure actuacions o serveis com els centres d’atenció a la infància i a

l’adolescència, fent especial atenció als mecanismes de detecció precoç de

problemes i situacions de risc o d’exclusió social.

118

Vetllar per uns serveis òptims d’atenció domiciliària i per la cobertura de

teleassistència.

Estendre la idea dels contractes-programa entre les administracions i els

diversos proveïdors de serveis.

Deixar de parlar de “despesa social” i parlar d'“inversió social” i d'“inversió

en les persones” com un element positivitzador i alhora facilitador de les

contraprestacions per part de les persones beneficiàries.

Deixar de parlar d’”ajuts socials” i parlar de “suport a situacions de” o

equivalents. Tot allò que te connotació de despesa i ajut, està mal vist per

aquells que no ho reben.

Considerar els estudis fets en matèria d’ajuts a la immigració. Cal demostrar

amb dades les informacions tendensioses.

Fixar un 0’7% d'inversió social en el pressupost municipal, sempre i quan

sigui possible.

Potenciar els “Bancs de”: en alguns casos anem cap a una economia de

subsistència i calen noves maneres d’aprofitament dels recursos comunitaris.

Promoure les escoles de famílies com un espai i un recurs formatiu i de

suport al conjunt de les famílies.

Impulsar el sistema capitatiu en relació a programes i serveis integrats a

nivell de cada municipi o zona d'nfluència, per el desenvolupament de

programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educació.

Implementar les TIC en els serveis d’atenció domiciliària i com a suport a

l’autonomia personal.

Crear un sistema integrat de transport adaptat.

Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es

destinin a programes socials.

Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de

maltractaments, especialment per a la infància, a les dones i a la gent gran.

Establir protocols d’actuació per a la seva prevenció i models de suport i

acció integral per a les víctimes.

Prevenir totes les situacions de dificultat personal i/o d’exclusió social.

Elaborar Plans sectorials per a la integració de les persones amb

discapacitats, tant a nivell social com laboral.

119

Adaptar la xarxa bàsica d’atenció primària a les noves situacions de

pobresa.

Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals

de totes les regidories —habitatge, salut, ocupació, educació...

Desenvolupar accions de formació i suport i a les persones que tenen cura

de les persones dependents.

Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb

discapacitats —salut, lleure... que donin resposta a les necessitats de les

persones grans sense plena autonomia i també a les persones que en tenen

cura.

Impulsar polítiques de suport a les famílies, respectant i considerant tots els

models familiars.

Promocionar i donar suport del voluntariat i a l'acció voluntària en el marc

de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats

socials. És important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per

desenvolupar una bona tasca. Hi hauran d’haver els elements

imprescindibles de coordinació i de complementarietat.

Realitzar el catàleg de serveis socials, posant especial atenció en les

necessitats derivades de les situacions de dependència

Disposar d’alternatives d’habitatge per a totes aquelles persones i famílies

en situació de pobresa, de risc i/o d’exclusió social.

9.2 Polítiques d’atenció a les persones

Treballarem en la direcció de la universalització dels Serveis

Socials municipals i la igualtat d’oportunitats per a

tothom.

Més suport a les famílies.

Adaptar l’estructura, els serveis i les prestacions socials que es

puguin preveure des de l’Ajuntament de Figueres a un model

d’intervenció social més basat en l’equitat i la garantia de drets. Així

mateix, caldrà que aquest model s’orienti completament cap a la

persona i cap a les noves realitats socials:

120

Es dedicaran els mateixos esforços i similars recursos

materials, humans i tècnics tant en el camp de la

intervenció social individual (tractament), com en

el camp de la intervenció social comunitària (per

definició, més preventiva).

Ajustar la plantilla de  professionals dels Serveis

Socials Municipals a les necessitats reals de la ciutat.

Es creu que el número de professionals contractats és menor

a les necessitats reals; per això es proposa la contractació de

nous professionals, amb un horari més flexible, per torns,

perquè es potenciï el contacte amb la gent. Cal urgentment

que es dignifiqui la feina d’aquest col·lectiu i que es motivi

la seva tasca amb una millor planificació, amb més personal i

més recursos.

Contribuir en la millora dels ajuts econòmics complementaris a

les famílies que així ho necessitin, i per tant, que no es puguin

valer per si mateixes. Ampliar el sistema d’ajuts econòmics per a

cobrir despeses de casos socials de famílies en situació d’urgència i

cofinançar determinades despeses de manutenció.

Menors en risc.

Augmentar el número de professionals diplomats en Educació

Social, en especial per a treballar amb infants i adolescents en els

seus àmbits de lleure i/o trobada en espais públics.

Dotar de punts d’atenció directa als infants i joves de la ciutat,

des dels nostres Centres Cívics i altres equipaments municipals,

prestant especial atenció al fenomen de l’absentisme escolar i al

reforç curricular dels nanos amb retards en els seus processos

121

d’aprenentatge, així com també, ensenyar a adquirir determinades

habilitats socials.

Potenciar la pràctica de l’esport i fer arribar la cultura (teatre,

música, etc.) al màxim nombre d’infants i joves amb dificultats

d’incorporació a la vida cívica de la ciutat. Aquesta voluntat

s’emmarca dintre de la importància que cobra l’esport i la cultura

concebudes com a eines d’aprenentatge de valors i de participació, i

pretén fomentar mesures alternatives a la institucionalització dels

infants en risc.

Reforç i ampliació dels recursos destinats a l’Escola Taller i als

Programes de Garantia Social que existeixen a la ciutat, per tal de

millorar i afavorir la inserció laboral dels joves.

Sobretot cal potenciar aquelles iniciatives adreçades a

aquells joves que han patit fracàs escolar i que tenen moltes

dificultats per a trobar la primera feina. Els serveis socials i

educatius han de tenir un rol molt actiu en el seguiment i

formació d’aquests joves, els quals s’han vist evocats a

abandonar l’educació obligatòria.

Víctimes de violència familiar i de gènere.

Aconseguir amb fermesa que es despleguin totes les mesures

que es recullen en el protocol municipal d’atenció a les víctimes

afectades per la violència de gènere (aconseguir una millor

coordinació amb la resta de recursos existents en el territori:

municipis veïns, comarca, província, etc.).

Oferir un servei de teràpia individual o de grup, coordinat per

professionals en la matèria, per tal d’atendre totes aquelles

persones que han patit i pateixen la violència familiar i de

gènere. La iniciativa passaria per crear un espai de reunió on s’hi

puguin retrobar periòdicament les víctimes amb els o les

122

professionals per a parlar-ne. Aquest servei també pot ser utilitzat per

altres col·lectius, com ara alcohòlics, drogodependents, etc.

Creació d’un programa de micro-crèdits i/o fons social per a

ajudar aquelles víctimes de violència de gènere amb dificultats

econòmiques, sobretot durant els primers mesos

immediatament posteriors a la denúncia de la seva situació.

Aquests diners hauran de servir per contribuir en la manutenció de la

víctima fins que el jutge no resolgui definitivament la pensió que

aquesta haurà de percebre, provinent de la seva exparella.

Hem de tenir en compte que a aquesta pensió hi tenen dret

totes les víctimes però tenen dificultats importants per a

cobrar-la, atesa la lentitud de la justícia, entre d’altres factors.

Facilitar les ajudes d’accés a l’habitatge de lloguer o a les

promocions de protecció oficial per a les persones víctimes de la

violència de gènere. Cal tenir en compte que aquestes persones

moltes vegades es veuen obligades a marxar de casa de manera

molt ràpida i brusca, i llavors és quan tenen serioses dificultats,

donada la seva edat i una fràgil situació econòmica que no les hi

permet de trobar habitatge fàcilment.

Establir mesures per conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania

sobre l’existència de les altres formes de violència familiar,

desgraciadament, totalment silenciades:

en infants i joves.

i en persones de la tercera i quarta edat.

Drogodependències i altres addiccions.

Signatura de convenis amb entitats i institucions especialitzades

en el camp de les drogodependències, com ara la Fundació

Teresa Ferrer, ACEDA, ACAS, Institut Català de la Salut, etc., per tal

de:

123

Col·laborar amb tots aquests organismes per tal d’intervenir

en la fase de prevenció i de tractament.

Iniciar campanyes decidides de sensibilització referint-nos al risc

que suposa consumir drogues, per part de la població infantil i

juvenil de Figueres (escoles i instituts). Utilitzarem l’estratègia de

“disminució de riscos” com a model d’intervenció a seguir.

Crearem un servei de grups d’ajuda mútua, i d’auto-ajuda també,

coordinat per un equip de professionals, per a totes aquelles

persones amb problemes amb les drogodependències i altres

addiccions, que permeti establir un punt de reunió on es puguin

retrobar periòdicament els afectats i les i els professionals per a

parlar-ne.

Dependències.

Crear un equip d’“assistents personals” (treballadors/es

familiars) per ajudar a les persones amb necessitat de suport a

l’autonomia personal que ho requereixin, que no trobin altres vies

de finançament per assumir les elevades despeses que ocasionen

aquests tipus de serveis en el mercat privat, i que optin

voluntàriament per aquesta alternativa.

Facilitarem tota la informació que tinguem al nostre abast

i els medis necessaris perquè els ciutadans

accedeixin amb la màxima celeritat a les ajudes

que contempla la nova Llei de la Dependència.

D’aquesta manera s’adequarien millor les prestacions

i els serveis que la nova “Llei de dependència”

contempla a les necessitats de les persones amb

discapacitats, amb malaltia mental i/o algun tipus de

dependència. A través de l’equip de professionals

municipals s’informaria als veïns que així ho

sol·licitessin sobre aspectes de la nova “Llei de

124

dependència”: qui pot beneficiar-se d’aquesta Llei,

que entén aquesta Llei per “activitats bàsiques de la

vida diària”, quin tipus de prestacions, serveis i ajuts

econòmics inclou aquesta Llei, com es valorarà el

grau de dependència de cada persona, què és el

“Programa Individual d’Atenció”, etc.

Persones discapacitades: físiques, psíquiques i sensorials.

Des d’ERC-Figueres pretenem millorar l’accessibilitat per a

persones amb discapacitat, volem la supressió del màxim

nombre de barreres arquitectòniques possible i lluitarem per

tal que aquest col·lectiu de persones tinguin accés a la

comunicació i la mobilitat dintre dels espais públics de la

nostra ciutat.

Això representarà que les nostres accions es destinaran a la

promoció de l’accessibilitat, aconseguint lògicament la

supressió de barreres, però també, obeint i aplicant el

concepte d’ “accessibilitat universal”. És a dir, promourem

que l’accessibilitat ja es pugui contemplar des del moment en

el qual es dissenyin els espais, equipaments i serveis

municipals destinats a totes i tots els ciutadans.

Promocionar l’accessibilitat a la ciutat mitjançant la creació

d’una “Ordenança municipal d’accessibilitat universal”,

la qual reguli, sense embuts ni condicionaments de cap

mena, les llicències d’obres, la disciplina urbanística a seguir,

les inspeccions tècniques dels edificis, etc. El concepte

“d’accessibilitat universal” es tindrà en compte des del primer

moment.

Millorar l’accessibilitat de les persones discapacitades

mitjançant l’aplicació d’un “Pla de xoc municipal per a

l’accessibilitat arquitectònica i urbanística” per a

125

persones amb aquest tipus de necessitats especials, i que

serveixi per adaptar, sobretot, totes les dependències i

espais públics de titularitat municipal.

Reduir en la mesura que ens sigui possible el gran nombre

de barreres arquitectòniques que encara existeixen

a la ciutat:

c/ Víctor Català cruïlla amb c/ Pujades (banda i

banda).

c/ Pujades cruïlla amb c/ Àngel (banda i banda).

c/ Àngel cruïlla amb c/ Albert Cotó (1 cantó).

c/ Albert Cotó cruïlla amb c/ Sta. Llogaia (banda i

banda).

Plaça l’Escorxador cruïlla amb c/ del Fossos

(banda i banda).

Plaça Josep Tarradellas (la majoria d’accessos).

Av. Marignane (voreres i faroles al bell mig).

Entre d’altres (…).

Prestar, des de les dependències municipals, una atenció

integral al col·lectiu de discapacitats, és a dir,

intentant contribuir en la millora de tots els

àmbits de la seva quotidianitat:

Necessitats en relació a les activitats de la vida

diària.

Necessitats en relació a l’atenció sanitària.

Necessitats en relació als serveis socials.

Necessitats en relació als serveis educatius.

Necessitats en relació a l’accessibilitat

arquitectònica i urbanística.

Necessitats en relació amb la comunicació.

126

Necessitats de recolzament en relació amb els

serveis de lleure.

Necessitats de recolzament en relació amb el treball.

Facilitar recursos i atendre les demandes provinents dels

familiars del col·lectiu de discapacitats de la

ciutat, tant o més importants, en algunes ocasions,

que les que manifesten directament cadascun dels

afectats.

Normalitzar l’ús de les “targetes d’aparcament” de les

que poden gaudir les persones discapacitades,

tant d’ús individual com col·lectiu, per tal que sigui el

correcte. Perseguir i multar exemplarment les còpies

il·legals de les targetes d’aparcament que alguns

ciutadans insolidaris i poc sensibles fan córrer,

restringint només el seu estricte ús a les persones

discapacitades. La competència de concedir targetes

d’aparcament a les persones que formen part

d’aquest col·lectiu és competència de la Generalitat

de Catalunya, però, avui per avui, aquesta està

cedida o derivada als Ajuntaments. Per tant, amb

més raó, des del consistori figuerenc s’ha de voler i

poder intervenir en aquest assumpte.

Procurar que les persones discapacitades adultes i

actives en el mercat laboral puguin gaudir d’un

bon servei de transport adaptat. Cal que se les

transporti al seu centre de treball habitual amb

condicions, modificant-ne les rutes i dignificant encara

més aquest servei.

127

Persones de la tercera i quarta edat.

Des de l’Ajuntament de Figueres també podem contribuir en

la millora de les necessitats socials i relacionades amb la

salut d'aquest grup de població. També ens hauria de

preocupar, i per tant, també ens l’hauríem de fer nostre, una

de les finalitats bàsiques de la nova “Llei de la promoció de

l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de

dependència”: prevenir la malaltia i la discapacitat i retardar la

dependència associada a l'envelliment.

Cofinançament municipal per a reduir les despeses que

han d’afrontar les persones grans depenents.

Aconseguir que les persones incloses en el sector de

població anomenat de la tercera i quarta edat, i

afectades per algun grau de dependència, puguin

disposar des de l’Ajuntament mateix de facilitats de

caire econòmic alhora de cofinançar serveis que els

ajudin a minimitzar el cost de l’adaptació de la seva

vida a la dependència que pateixen.

Augmentarem els recursos per reforçar el “Servei

d’Ajuda a Domicili”, en relació als que en l’actualitat

destina l’Ajuntament de Figueres.

Grans persones: ciutadans/es majors de 65 anys.

Aplicar un “Pla Integral per a les grans persones” per tal

d’enfortir la seva autonomia i les seves alternatives d’activitat i

de participació en diferents àmbits de la ciutat.

Implantar un “Servei de voluntariat de les grans persones”, per

tal que aquestes puguin treballar i sentir-se encara més útils, en

franges horàries reduïdes i en tasques socials, educatives i solidàries

en benefici de la comunitat. Caldria relacionar l’oferta i la demanda

128

d’aquests tipus d’activitats. Per exemple, es podria fer que aquestes

persones intervinguessin en els grups-classe de les escoles de la

ciutat, tant a primària com a secundària, explicant experiències de

vida, oficis, períodes de guerres, etc.

Prioritzar el treball en xarxa amb les entitats del tercer sector de

la ciutat especialitzades en les polítiques d'acció social i

comunitària adreçades a la gent gran.

Farem operatiu el Consell Municipal de la Gent Gran.

Pobresa zero i inclusió social: transeünts, sense sostre, marginació i

exclusió social, infants desemparats, etc.

Desenvolupar un “Pla integral de qualitat social” als barris i/o

districtes amb més mancances d’aquest tipus. Cal aconseguir que

millori significativament la integració del “Pla de barris”, del “Pla de

desenvolupament comunitari i cohesió social”, del “Pla d’acollida de

les persones nouvingudes”, del “Pla d’inclusió local” i del “Pla

educatiu d’entorn” que hi ha dissenyats i/o en funcionament dintre de

la nostra ciutat.

Cal tenir localitzades totes aquelles persones o famílies que es

trobin en el llindar de la pobresa. Cal trobar estratègies

eficaces d’intervenció social per tal d’evitar situacions de

marginació, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables:

infants i joves, dones, persones grans, malalts, persones

discapacitades, immigrants, etc. En aquest sentit, cal

contractar més educadors de carrer, que coneguin la situació

real i treballin sobre el terreny.

Impulsar la creació d’una “Llar del transeünt” adaptada a les

necessitats i especificitats de la nostra ciutat: capital

comarcal, ciutat fronterera, etc. D’aquesta manera es

129

complementaria el servei que es presta des del “Menjador

Social Quim Vallmajó”.

Promoure “polítiques incloents” i aplicar bones mesures

d’intervenció social de caràcter educatiu, cultural, esportiu,

urbanístic i participatiu, adreçades als veïns que formen

part del poble gitano.

Igualtat i equitat en gènere.

El “principi d’igualtat” entre dones i homes és un dels pilars bàsics de

les societats democràtiques modernes com la nostra, i constituirà un

principi fonamental de l’estil de fer política que el grup municipal

d’ERC – Figueres vol implantar, una vegada estigui governant.

Sabem però que, reconèixer el “principi d’igualtat” no és suficient i

volem anar molt més enllà. Hem de fer desaparèixer, a més a més de

demostrar voluntats i de reproduir declaracions ben intencionades,

com fins ara només s’ha fet des del nostre consistori, qualsevol

actitud que comporti la “discriminació de gènere”. L’evidència dels

resultats insuficients assolits a nivell municipal justifica àmpliament la

necessitat d’incorporar un tractament diferenciat i compromès

que permeti una veritable igualtat d’oportunitats entre les

ciutadanes i els ciutadans de Figueres.

Segons el nostre model a seguir, desplegarem un seguit de mesures

fent servir una estratègia i una eina:

L’estratègia: la tranversalització de gènere.

Aplicarem mesures que ens serveixin per treballar els

rols i els estereotips de gènere, així com també,

treballarem en pro del debat respecte la discriminació

voluntària i la discriminació involuntària que encara

existeix en alguns sectors de la nostra societat.

130

Afavorirem l’accés lliure de totes les dones als centres de

planificació familiar i serveis ginecològics.

Promourem una xarxa de recursos i serveis per facilitar

que les dones tinguin fàcil accés a la pràctica

esportiva, adequant els horaris dels equipaments

esportius a les seves necessitats, i no al revés.

L’eina: mesures d’acció positiva.

Precisament, l’abordatge del tema de la “igualtat i equitat

en gènere” el fem des d’un capítol diferenciat de l’apartat de

“C.1.c. Víctimes de violència familiar i de gènere” per què

creiem que ja comença a ser hora que els ajuntaments

utilitzem “accions positives” quan ens referim a aquesta

qüestió. No hauria de continuar essent just parlar de “gènere”

vinculant-ho sempre a les agressions produïdes per la

violència masclista. Hem d’anar molt més enllà.

Dissenyarem i aplicarem un seguit de mesures recollides en

un programa municipal de conciliació entre la

vida professional, la vida laboral i la vida familiar.

Donarem suport a les empreses que vulguin

prendre part en el programa EFR

(Empreses Familiarment Responsables)

per a la conciliació de la vida laboral i

familiar. Distribuirem per totes les

indústries, pels comerços i pel conjunt

de les empreses públiques i privades de

Figueres el distintiu de qualitat

anomenat EFR - Empresa Familiarment

Responsable. El lliurament d’aquest segell

només es produirà si aquests establiments

131

porten a la pràctica mesures que beneficiïn

el conjunt dels seus treballadors (dones i

homes) respecte de l’organització i cura de

les seves respectives famílies.

Adequarem els horaris de les activitats que

s’organitzin des de l’Ajuntament de

Figueres als horaris familiars.

Establirem mesures per tal que es recuperi la vida i l’obra

de les dones figuerenques que s’han caracteritzat

per la lluita contra les desigualtats de gènere i

altres causes, durant la història passada i la present.

Establirem un sistema de guarderia durant la realització

d’alguns dels actes que s’organitzin des de

l’Ajuntament de Figueres, i que estiguin

relacionats amb la Participació Ciutadana,

l’educació, la cultura, etc. Organitzarem una borsa

de monitores i monitors correctament titulats per tal

d’atendre aquesta creixent demanda des de la

legalitat que el sistema jurídic obliga.

10 FIGUERES: UNA CIUTAT PER A TOTES LES EDATS I GÈNERES

10.1 Polítiques per a la gent gran.

En els darrers anys, els canvis demogràfics i l'evolució social han generat un

important augment de l’esperança de vida a casa nostra, la qual cosa ha

provocat un increment, que anirà en augment, del pes social de la gent gran.

Les administracions tenen com a un dels principals objectius promoure la

qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procés d’envelliment.

132

Des dels ajuntaments, doncs, cal promocionar un conjunt d’accions que han

de portar a visibilitzar la gent gran, a fer-los partícips per exercir els seus

drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelació entre persones de

diferents generacions.

Afavorir la participació de la gent gran en la formulació de les polítiques que

els afectin directament.

Plans de dinamització socio-cultural per a la gent gran.

Estimular, integrar i promocionar la gent gran perquè es vinculi amb el seu

entorn veïnal i socio-cultural.

Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cívics i associacions.

Sensibilitzar la ciutadania pel respecte i l’atenció a la gent gran. Fomentar

les activitats intergeneracionals de tot tipus.

Impulsar polítiques per a un envelliment actiu, d’autonomia de les persones

i de suport a la gent gran que viu sola.

Incrementar les actuacions esportives i d’exercici físic i totes aquelles

encaminades a millorar la qualitat de vida i la salut.

Impulsar la participació en el foment, recerca, estudi i difusió de la memòria

històrica i col·lectiva.

Promoure les Aules d'extensió universitària per a la gent gran, per tal que

siguin espais per promoure l’aprenentatge i l'intercanvi de coneixements i

d'experiències.

Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) perquè la gent gran es desenvolupi personalment i aprofiti

totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i

conegui tots els recursos disponibles a la xarxa.

Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que

realment siguin culturals, formatius i convivencials.

Facilitar la mobilitat i promoure l’accés a activitats i serveis amb descomptes

per tal de contribuir amb les persones grans amb menys recursos.

Impulsar la participació de les entitats de gent gran en els afers col·lectius

del poble o la ciutat.

133

10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent

El jovent dels Països Catalans arribarem en aquestes eleccions municipals

sota els efectes d'una crisi econòmica que segueix perjudicant clarament al

jovent català i que, a hores d'ara, difícilment es pot preveure quan finalitzarà, i

més important encara, en quines condicions en sortirem.

Som conscients que els municipis no poden per si sols solucionar la crisi

actual, que té un abast mundial i unes causes profundes en el model

econòmic dels darrers anys, però al mateix temps són els municipis la

primera línia de xoc per pal·liar i donar solucions als problemes més

immediats dels seus ciutadans.

Tot i la manca de competències, i en molts casos les dificultats econòmiques

de molts municipis, són moltes les actuacions que es poden dur a terme en

diversos àmbits per ajudar a l'emancipació juvenil en moments de crisis. El

model d'ajuntament que defensem Esquerra i les JERC comporta un

ajuntament que treballa pels seus joves, que compta amb ells per prendre les

decisions i que situa la problemàtica de l'emancipació juvenil en el centre de

l'agenda política municipal. El moment de crisi actual no pot ser una excusa

per aplaçar les polítiques d'emancipació, sinó que precisament fa que

aquestes siguin més necessàries que mai.

Aquestes també són unes eleccions molt importants per l'independentisme.

Amb l'autonomisme o la dreta espanyolista governant als diversos governs

autonòmics dels Països Catalans és necessari fer dels ajuntaments l'espai

d'acumulació de forces que garanteixi el paper institucional d'aquells que

defensem la necessitat d'assolit un Estat Propi.

Per tot això, perquè tenim propostes per plantar cara a la crisi, perquè hem

demostrat allà on hem estat presents que som capaços de tirar endavant

veritables de polítiques de joventut, i perquè el jovent independentista tenim

l'oportunitat de fer sentir la nostra veu en un moment en que des de diversos

àmbits s'està intentant silenciar la força de l'onada independentista ens

presentem amb Esquerra als ajuntaments, la força que arreu dels Països

Catalans ha plantat, planta i plantarà cara a la crisi econòmica i a

l'espanyolisme.

134

POLÍTIQUES JUVENILS

Promoció de la salut.

Dissenyarem un pla de xoc per a la regulació de l’oci nocturn

dels joves de la ciutat. Cal que s’incentivi el mercat de l’oci

nocturn, que es trobin alternatives i/o es complementi l’oferta

actual existent (segons cada cas), i que es treballi per tal

d’implantar un “model d’oci nocturn” completament

respectuós amb la salut de les i els joves figuerencs.

Farem prevenció del consum d’alcohol i de les

drogodependències. Proposem desenvolupar actuacions en

els centres educatius (Carpeta Jove de Salut, etc.),

campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació

locals, organitzarem xerrades en la xarxa de Centres Cívics

Municipals i Centres Socials de la ciutat.

Cultura.

Creació de l’ “Espai Jove” com a centre integral per a la joventut.

Recuperació de l’antic Alberg de Joventut com a Espai Jove

Integral, el qual en aquests moments està cedit al Consell

Comarcal de l’Alt Empordà. L’espai disposarà d’educadors/es

socials, de dinamitzadors, i assessors per a les persones

joves i entitats juvenils. Hauria d’incloure:

Punt d’Informació Juvenil: dotat amb tots els serveis i

recursos propis d’aquests tipus d’equipaments.

Espais per a la realització d’activitats de les entitats i

associacions juvenils de la ciutat.

Punt d’utilització i difusió de les noves Tecnologies de la

Informació i la Comunicació (TIC).

Sala d’actes, de formació, d’expressió i de concerts de petit

format, per a promoure els grups musicals emergents

de la ciutat i de la comarca.

Bucs d’assaig musical.

135

Habilitació d’espais per a la construcció d’un alberg, de gestió

municipal i/o amb participació empresarial, per tal de

proporcionar a la ciutat un equipament apte per allotjar a

turistes i visitants –prioritàriament joves–, i a preus

assequibles.

Promoure la lectura a través de l’ús de les biblioteques i sales

d’estudi descentralitzades als districtes, als centres cívics,

als barris i als centres escolars. Aquests espais hauran

d’estar equipats amb la tecnologia necessària.

Aconseguir que el col·lectiu jove de la ciutat pugui participar en el

disseny de la programació musical de les Barraques i del

Festival Acústica, així com també pugui intervenir en la seva

ubicació i el seu model de gestió.

Impulsar la utilització d’un Carnet Jove Local per tal

d’aconseguir descomptes en la utilització dels equipaments i serveis

municipals de pagament, així com també, en actes culturals, cinemes i

museus de la ciutat.

Dissenyar mesures destinades a captar i atendre les noves

“cultures urbanes” de la ciutat, i les quals tenen un

creixement cada dia més important. Aquesta “nova realitat

juvenil” està molt relacionada amb el “fet migratori” que

experimenta la nostra societat, és per això que no podem

donar-li l’esquena. Hem de demostrar sensibilitat i

professionalitat:

Adequar espais públics per als artistes “grafitters” de

la ciutat. Cal regular aquesta modalitat d’art

urbà, penalitzant-ne modèlicament totes

aquelles expressions (pintades) que no

136

s’efectuïn en suports i parets autoritzades pel

consistori.

Accés a la mobilitat.

Promourem el Car-sharing (compartir el vehicle privat) entre les i

els joves que s’han de desplaçar a estudiar fora de la ciutat:

Girona, etc. Crear una xarxa jove de cotxes compartits.

Interlocució i execució en les polítiques de joventut.

Incentivarem la participació activa de les entitats i associacions

juvenils de Figueres, així com també, les i els joves en l’organització

i execució dels actes festius i culturals que s’organitzin des del

consistori.

Promourem l'experiència "l'Ajuntament Jove" com a fórmula per

garantir els drets dels joves. Aquesta experiència facilita la seva

participació i atansa les demandes d’aquest col·lectiu l'Ajuntament

amb experiències participatives amb col·laboració amb els centres

escolars, que permeti fer arribar propostes al Ple Municipal de la

població juvenil sense dret a vot.

Aconseguirem que el govern municipal creï i reconegui el

“Consell Local de la Joventut”, com a exemple de “Comissió

transversal específica”. Aquest òrgan de participació ciutadana ha de

convertir-se amb l’interlocutor més vàlid i representatiu de col·lectiu

jove de Figueres. Caldria que no fos excessivament presidencialista,

no només consultiu i força vinculant. Al mateix temps, caldrà garantir-

ne la seva autonomia i independència.

Suport a l’associacionisme juvenil.

137

Obrir una convocatòria anual de subvencions adreçada a les

entitats i associacions municipals de caràcter juvenil.

Aquestes hauran d’incorporar processos de participació

ciutadana en la seva dinàmica habitual de treball.

Foment de la participació dels joves de casa nostra, en especial,

dins de les entitats i associacions de la ciutat que tinguin

un perfil més social, educatiu i de prevenció sanitària:

Organitzacions no governamentals pel desenvolupament

(ONGD’s), Creu Roja, Caritas, entitats especialitzades en

l’organització d’activitats en el temps lliure infantil i juvenil,

etc. Caldrà impulsar i ampliar el suport del propi

Ajuntament a aquests tipus d’entitats.

Donarem facilitats per tal que les entitats de caràcter juvenil

puguin rebre assessorament i formació. Proporcionarem

espais i cedirem recursos humans i materials.

Establirem convenis amb les entitats i associacions de Figueres

que siguin capaces de coorganitzar, conjuntament amb

l’Ajuntament de Figueres, activitats de qualitat

relacionades amb el temps lliure dels infants i joves de la

nostra ciutat:

Casals d’estiu municipals per a infants i l’ “Estiu Jove”.

Parcs Infantils de Nadal.

Programa de dinamització juvenil de caps de setmana

adreçat especialment als joves. Organitzarem:

sessions golfes de cinema al centre de la ciutat, un

circuit de música jove de grups locals, un festival de

curtmetratges, instal·larem un cibercafe jove,

oferirem espais de trobada i reunions per a tractar

138

temes d’actualitat, organitzarem debats per a

debatre problemàtiques que els afectin directament,

muntarem trobades cibernètiques, etc.

Foment de la cultura de la participació entre les i els joves.

Transmetre als ciutadans d’edats compreses entre els 14 i els 30

anys (joves) que participar a través d’una entitat o associació en la

vida social de la ciutat és una eina útil per ajudar a millorar la

qualitat de vida de la gent jove.

Coordinar i dinamitzar l’actuació de les i els joves que

representin els barris de la seva ciutat als diferents “Consells de

districte” i les “Comissions transversals específiques” que es

volen crear en el municipi.

Estendre xarxes de connexió a Internet sense fils, permeten l'accés a la

xarxa en múltiples punts i espais de la ciutat.

Paper actiu dels joves en la transformació de la ciutat.

Les polítiques d’atenció al col·lectiu jove han d’incidir, sobretot, en la

formació, l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Fomentarem la participació dels

joves en l'acció municipal. Donarem suport a l'associacionisme juvenil i

promourem, sense embuts i amb convicció, la creació d'un espai jove integral.

10.3 Polítiques d’igualtat de gènere

Les desigualtats encara existents entre dones i homes justifiquen que, també,

des de l’acció municipal es tingui en compte la perspectiva de gènere i de les

dones. Incorporar aquesta perspectiva no és més que un exercici d’eficiència

de les polítiques públiques ja que hem d’assegurar que tothom té accés als

recursos en igualtat. Des dels diferents eixos d’aquest programa marc hem

tingut en compte la integració d’aquesta realitat aportant propostes des de

tots els àmbits que permetin superar les desigualtats entre dones i homes.

139

Tot i això, existeixen algunes propostes que poden fer-se per tal d’impulsar

les polítiques de dones i assegurar la transversalitat de gènere a les

polítiques municipals.

El treball en aquest sentit pot fer-se, a nivell intern de l’Ajuntament:

Creació d’un Pla d’Igualtat de dones i homes adreçat al personal de

l’Ajuntament per garantir la igualtat d’oportunitats entre els treballadors i

treballadores de la institució i com a mesura exemplificadora. Cal fer especial

atenció a les desigualtats que pateixen les treballadores joves en l’àmbit

laboral. Com per exemple:

Incorporar a tots els nivells i a tots els organismes que depenen de

l’Administració municipal persones d’ambdós sexes.

Fomentar la formació específica en matèria d’igualtat d’oportunitats per

sensibilitzar la totalitat de la plantilla, i especialment, i si és el cas de

l’ajuntament, el personal del departament de recursos humans.

Introduir la igualtat d’oportunitats en la cultura de l’Administració local

(quan es dicta una política, es dissenya un programa d’activitats o es

desenvolupa un pla d’actuació, s’ha de tenir en compte la perspectiva

de gènere).

Participar en campanyes o projectes per promoure la igualtat

d’oportunitats al municipi.

Recollir i analitzar de forma sistemàtica dades desagregades per

sexes de les persones usuàries, destinatàries o beneficiàries dels

serveis i de les actuacions municipals, com a base per a la planificació,

l’avaluació i la definició de polítiques.

Tenir en compte les polítiques de dones en la distribució del

pressupost entre les àrees de l’ajuntament.

Potenciar la presència equilibrada de dones i homes i de totes les

edats en tots els debats i actes públics.

Elaborar d’un protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament

sexual i per raó de sexe en aquells ajuntaments amb una plantilla

superior a vint-i-cinc persones treballadores.

140

Elaborar d’un Pla Local de Polítiques de Dones amb la participació de

totes les àrees de l’Ajuntament i les entitats i grups de dones que vetlli

per abordar les necessitats de les dones des de tots els àmbits.

Aquesta ha de ser l’eina per establir les bases del treball transversal i

la incorporació de la perspectiva de gènere des de totes les regidories.

Facilitar la conciliació laboral, personal, formativa i familiar: establint

mecanismes com l'administració electrònica i adaptant els horaris de

l'ajuntament a les necessitats de la ciutadania.

Vetllar perquè els mitjans de comunicació del municipi (d'aquells que

en tinguin) ofereixin una imatge no estereotipada de les dones.

Vetllar perquè l'ajuntament utilitzi un llenguatge no sexista en les seves

publicacions, i vetllar perquè aquest llenguatge no sexista sigui aplicat

per tot el personal, partits polítics, associacions, entitats i empreses.

Revisar la imatge de l’ajuntament (web, cartells, mitjans de

comunicació, etc.) perquè doni visibilitat a les dones i que no sigui

discriminatòria.

Recuperar informació sobre l’aportació de dones a la ciutat (activitats

econòmiques, culturals, socials). Assignar noms de dones rellevants

als carrers, places o espais públics.

També hi ha accions que poden fer-se enfocades a la informació i participació

de les dones joves:

Dinamitzar el teixit associatiu femení, tant d’entitats com de grups de

dones, facilitant la seva incidència en les polítiques municipals i

assegurant la participació de les dones joves.

Detectar i donar resposta a les necessitats de les dones joves des dels

Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD o PIAD) ja siguin

municipals o comarcals.

Vetllar perquè els instituts tractin les desigualtats de gènere i fomentin

les pràctiques que respectin la igualtat. També introduir xerrades en

aquest sentit o també sobre sexualitat, relacions de parella... La plena

igualtat entre dones i homes també passa per l’eliminació de la

violència masclista i les relacions abusives

141

Consensuar un protocol d’actuació davant de casos de violència

masclista que incorpori la participació de totes les institucions, entitats i

cossos de seguretat implicats, així com de les associacions i grups de

dones.

Des de l’àmbit municipal s’han de posar en marxa campanyes per explicar als

i les més joves quines són les conseqüències de tolerar determinats

comportaments entre amics i/o parelles i en el nostre dia a dia.

10.4 Polítiques per a dones.

En l’actual context de crisi econòmica, i encara amb un finançament dels ens

locals insuficient i no resolt convenientment, fem novament una crida al

voltant de la necessitat d’aplicar i desenvolupar polítiques municipals de

dones.

Efectivament, les polítiques municipals són les més properes a la ciutadania.

Són aquelles que detecten amb més rapidesa dèficits i a les quals se’ls

demana les més immediates solucions, malgrat la migradesa financera —i

molt sovint tècnica— i amb el poc marge competencial.

Així mateix, els esforços que han fet els municipis en polítiques de dones s’ha

hagut d’emparar en l’article 71 del Text refós de la Llei municipal de règim

local de Catalunya, segons el qual “Per a la gestió dels seus interessos, el

municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres

administracions públiques” en relació, entre d’altres, a “la promoció de la

dona”.

Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el

món local i el Govern de la Generalitat de Catalunya: per un costat, el Pla de

polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a

partir del qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que s’han

fet arreu de Catalunya. Per un altre, la Llei dels drets de les dones a eradicar

la violència masclista, que té en els Serveis d’informació i assessorament a

les dones la principal eina d’implantació territorial.

A més, són moltes i diverses les experiències que s’han portat a terme al llarg

dels anys en els governs municipals per contribuir a aconseguir la igualtat

efectiva de dones i homes, i són moltes les accions transversals que s’han

portat a la pràctica des del món municipal i des de la vocació de les polítiques

142

públiques. En la cultura, en l’educació, en la via pública, en les polítiques dels

temps, en l’urbanisme, en la hisenda municipal… En tots els àmbits podem

trobar experiències que cal vindicar, compartir i enfortir.

Per tant, volem posar l’accent en la necessitat de continuar impulsant les

polítiques municipals de dones en els municipis en els quals tinguem

responsabilitat de govern.

Malgrat les dificultats econòmiques i de recursos, els municipis han de

continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les

polítiques de dones són una de les principals contribucions.

Promoure el Consell Municipal de les Dones.

Fer el Pla de polítiques de dones municipal allà on no existeix i vetllar el seu

compliment allà on ja existeixi.

Tenir cura del llenguatge que s'utilitza en les comunicacions internes i

externes de l'Ajuntament per no caure en un llenguatge sexista.

Lluitar per l'eradicació de la violència masclista en col·laboració amb el

SIAD de referència del territori i d'acord amb el desplegament territorial de la

Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista.

Incorporar els criteris de paritat en les juntes en el moment d’atorgar

subvencions a les associacions del municipi.

Fomentar l'esport de base femení.

Fer un Pla local sobre els usos del temps al municipi, seguint la guia editada

per la Secretaria de polítiques familiars i ciutadania de la Generalitat de

Catalunya.

Garantir que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament i de les

empreses públiques municipals puguin disposar de la suficient flexibilitat

horària laboral.

Afavorir la incorporació de la perspectiva dels temps a tots els àmbits de les

polítiques locals.

10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals:

Al llarg dels últims anys, al nostre país s’han produït canvis transcendentals

en la normalització de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem

viscut i que ha significat un notable avenç en el reconeixement dels drets de

ciutadania de les persones LGBT —lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals

143

—, no pot explicar-se sense l’existència d’un teixit associatiu que ha lluitat

intensament, sovint en temps difícils, per aconseguir-lo, però també podem

reivindicar el fet que el paper d’Esquerra a les institucions ha estat decisiu.

Catalunya, amb Esquerra al Govern de la Generalitat, ha estat el primer país

del món que disposa d’un Programa per el col·lectiu de gais, lesbianes i

transsexuals, des de 2006, i un Pla Interdepartamental per a la no

discriminació de les persones LGBT. La ciutat de Barcelona, quan Esquerra

ha estat al govern municipal, ha creat un Consell Municipal LGBT depenent

de la Regidoria de Drets Civils, i ha anat desenvolupant polítiques

específiques per al col·lectiu.

Catalunya es troba en un moment de crisi, una barreja de crisi econòmica,

social i de valors. La situació econòmica no ha acompanyat per donar un

major impuls del les polítiques socials. Això comporta l’aparició de nous

reptes que cal abordar. Cal adoptar mesures per a facilitar l’harmonització de

les polítiques socials establint uns mínims de protecció i de justícia social dins

d’una societat cohesionada.

Necessitem una Catalunya compromesa en una vigilància activa per tal de

salvaguardar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i

ciutadanes, i prevenir qualsevol discriminació. En el marc català, cal

assegurar els drets fonamentals dels gais i lesbianes, millorar els drets dels

diversos models de família i fomentar la normalització social. D’altra banda,

cal resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat,

assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gènere.

Des d’Esquerra, sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals.

Per Esquerra, allò que uneix els ciutadans i ciutadanes és el compromís amb

els valors democràtics, el respecte pels drets humans i la voluntat d’avançar

cap a un destí comú d’homes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens

centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat de fet en la nostra

vida quotidiana, mitjançant la plena normalització i assumpció de la realitat

LGBT per part de la societat.

Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pública i privada,

sense marginacions ni discriminacions. Per això, des de les administracions

cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, així

144

com oferir els serveis que cada persona necessiti d’acord amb les seves

condicions individuals i col·lectives.

A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els últims anys, és

ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar polítiques actives i

pròximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la

resta de la ciutadania.

La discriminació que pateix el col·lectiu LGBT és desigual a Catalunya, així

com el sentiment de no-integració. El país ha de superar la barrera del

territori i estendre, més enllà de la capital, la normalització de les diferents

opcions afectives i sexuals i la lluita contra la discriminació. Ens trobem

majoritàriament amb dues realitats que cal afrontar: d'una banda, els i les

joves que marxen dels seus municipis d’origen a la recerca de la llibertat i

l'anonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa dècades que

ocorre, i d'una altra banda, els nous models de família, que cada cop sónmés

nombrosos i més visibles i cal vetllar perquè no pateixin cap tipus de

discriminació.

Crear, mesura de les possibilitats, una àrea o regidoria de Drets Civils que

englobi les accions contra la discriminació adreçades a dones, joves,

immigrants, gent gran, col·lectius desfavorits i, també, la comunitat LGBT.

Realitzar actuacions que promoguin l’eradicació d’accions homòfobes o

transfòbiques al municipis.

Vetllar perquè no es produeixin actuacions discriminatòries als centres

escolars ni a les empreses.

Vetllar per què els formularis i els registres municipals tinguin en compte la

diversitat de models de família.

Establir un programa de suport a adolescents i joves GLTB, amb l’objectiu

de lluitar contra situacions familiars conflictives, l’assetjament social/escolar i

altres formes de violència per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.

Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual,

tot assegurant la presència normal de l’homosexualitat en les accions de

formació i d’informació sobre salut sexual, en especial l'adreçada als i les

joves i adolescents.

145

Incorporar a les xarxes de participació local aquelles entitats o grups

centrats en el col·lectiu LGBT, assegurant-los el suport municipal i

reconeixent-los un paper d'interlocutors.

Vetllar perquè totes les biblioteques públiques incorporin fons documental i

material LGBT.

Promoure xerrades amb les AMPAs i les persones educadores respecte de

la diversitat sexual i afectiva i de models de família.

Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilàctics les

24 hores del dia, així com la disposició gratuïta de profilàctics i material

informatiu actualitzat als Punts d’Informació Juvenil.

Promoure accions adreçades a fomentar el respecte cap al col·lectiu LGBT

Commemorar les dates assenyalades per al col·lectiu LGBT: el 28 de juny

—Dia Mundial de l’Alliberament Gai i Lesbià—, el 17 de maig —Dia Mundial

contra l'homofòbia—, i l’1 de desembre —Dia Mundial de lluita contra la SIDA.

Fer visible a l’Ajuntament, de forma simbòlica, la bandera de l’arc de sant

Martí el dia 28 de juny de cada any.

Vetllar específicament per l’atenció i la no discriminació de les persones

amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual.

Realitzar accions formatives adreçades al personal municipal encarades a

que coneguin la realitat LGBT i els nous models de família.

Actuar des de l’administració municipal enfront d’afirmacions, declaracions o

actituds homòfobes provinents de les diverses comunitats religioses,

d'entitats o personalitats del municipi.

Promoure la presència de continguts LGBT als mitjans de comunicació

municipals.

Garantir que als programes educatius, socials i culturals es faci atenció a

l’homosexualitat, tenint en compte la seva realitat social i promovent el

respecte a la diversitat com a mesura per evitar l’assetjament —bullying—

homòfob.

Afavorir polítiques comercials i turístiques adreçades a la persones LGBT

en aquells pobles i ciutats on hi hagi activitat econòmica d’aquestes

característiques.

Així mateix, des de l’administració local, assegurar la neutralitat i la no

discriminació dels establiments turístics.

146

11 FIGUERES: UNA CIUTAT SALUDABLE

11.1 El model sanitari d’Esquerra.

Esquerra defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i

gratuït en tot allò que és essencial i que garanteixi el dret a la salut dels seus

ciutadans i ciutadanes. Des d'Esquerra considerem que la protecció de la

salut és una prioritat bàsica, i per això és necessari un sistema de salut

integral i pròxim que garanteixi la cohesió social, eviti les discriminacions, i

sigui una eina cabdal de justícia social. Per això, els ajuntaments juguen una

peça clau dins d’aquest model, especialment en les competències pròpies de

salut pública, i tenen un paper fonamental en els àmbits de la promoció, la

prevenció i la protecció de la salut.

El punt de vista des del qual ens mirem la salut i executem les polítiques

de salut des del món local ha de ser transversal. Cal impulsar la visió

saludable des de tots els departaments i àrees de l’Ajuntament.

Coordinar i donar suport a les accions de formació i prevenció que tinguin a

veure amb la salut —als centres educatius, al personal públic, a les entitats,

etc.

Redefinir i aconseguir una major capacitat d’acció i de planificació dels

serveis de salut a a nivell territorial a través de la cogovernança prevista i

iniciada a través de les delegacions territorials del Departament de Salut de

la Generalitat.

Donar una millor informació de com utilitzar els recursos sanitaris existents

i reforçar l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal.

Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenció i a la promoció

de la salut, posant l’accent especialment en la gent jove, la gent gran, les

dones i les persones nouvingudes.

Elaborar plans de salut de ciutat amb objectius, accions concretes,

indicadors i mecanismes d’avaluació permanents.

Organitzar xerrades informatives adreçades als pares i mares per tal

d'oferir eines per educar en la salut als seus fills i filles.

Promoure l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la

salut.

147

En general, reforçar els programes que afecten més especialment a la salut

i a la qualitat de vida d’adolescents i joves —encara que no exclusivament.

Aquest són, preferentment, els d’educació sexual —incloent la diversitat

sexual—, l'atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i

informació sobre la SIDA i els programes de prevenció i informació sobre els

trastorns alimentaris..

Reforçar els programes de prevenció i informació sobre la

drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme.

Crear, si no existeix, un programa específic de la salut i la seguretat en el

treball. La creació de programes de salut laboral són útils per tal donar

confiança i suport a empreses i treballadors.

Impulsar programes de prevenció de la salut mental.

Coordinar, juntament amb les administracions superiors, centres i serveis

per l’atenció a les persones amb malalties mentals, així com programes de

suport per als seus familiars directes.

Impulsar la construcció de noves residències i centres de dia públics, però

també en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i

empreses.

Millorar els controls sanitaris i la informació sobre la distribució d’aigua per

al consum humà.

·Elaborar programes específics de control per a les plagues modernes —

coloms, cotorres, gavines...— i contribuir des del món local en tot allò que

estigui a l’abast per combatre les plagues del medi natural i rural —cargol

poma, cranc americà, etc

11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques.

Potenciar la presència activa i dinàmica de l’Ajuntament de Figueres

dins el Consorci que gestiona l’Hospital Comarcal de l’Alt

Empordà (Fundació Salut Empordà).

Procurar que des del mateix Ajuntament els responsables dels diferents

estaments mèdics existents a la ciutat reforcin diferents “serveis de

148

mediació sanitària”, amb més nombre de professionals i oferint

més qualitat:

Sol·licitar urgentment el reforç dels serveis públics de ginecologia i els

relacionats amb la planificació familiar que es presten a la ciutat,

augmentant-ne la qualitat, el nombre de professionals i reduint-ne les

llistes d’espera.

Vistes les insuficiències i limitacions en relació a la manca d’espai que

experimenta l’actual Hospital Comarcal de l’Alt Empordà, i inclús

experimentarà en el futur immediat –malgrat la seva ampliació–,

preveure que a tots els Plans Parcials que es redactin a partir

d’aquests moments, i per descomptat, en el cas que es redacti un

nou Pla General, s’inclogui i es reservi sol suficient per a la

construcció d’un segon Hospital Comarcal. Per a nosaltres la

ubicació òptima per a la construcció d’aquest nou equipament sanitari

seria a la zona est de la ciutat, a prop de la major concentració de

persones i en línia a l’eix costaner de la comarca de l’Alt Empordà, el

qual experimentarà un fort creixement de població en els propers

anys, segons els estudis i estadístiques més fiables realitzats fins al

moment.

Sol·licitar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que

agilitzi la construcció del nostre segon Centre d’Assistència

Primària (CAP). D’aquesta manera aconseguiríem que l’Àrea Bàsica

de Salut de Figueres (ABS) comptés amb 2 CAP’s. Demanar també

que, quan disposem dels 2 CAP’s aquests poguessin assumir tant les

urgències com també les visites ginecològiques i les visites

relacionades amb la planificació familiar, les quals fins ara, només es

dispensen des de l’Hospital Comarcal de l’Alt Empordà.

Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans, per

mitjà de campanyes de sensibilització. Organitzarem unes jornades

divulgatives sobre la salut de les persones, amb la participació de

destacats professionals en el camp mèdic. També fomentarem la

149

participació activa de professionals, de pacients i de les seves

famílies en assumptes relacionats amb la salut, de tal manera que

des de l’Ajuntament també puguem contribuir en fer pedagogia

sanitària entre les figuerenques i els figuerencs.

11.3 Les polítiques de salut juvenil.

Si considerem que la salut és un element indispensable per a l’autonomia de

les persones, en el cas del jovent una bona salut és un element

imprescindible per garantir la seva capacitat d’emancipació i participació, així

doncs cal que les polítiques de salut jove vagin adreçades a la prevenció de

conductes de risc i a la promoció d’hàbits saludables. Des d’aquesta

perspectiva podem tractar diversos temes.

Salut mental

La salut mental és fonamental per l’exercici d’una vida plena i pel posterior

desenvolupament del joves. En aquests moments, cal posar èmfasi en els

usos de la NTIC, com element que apareix amb força entre els joves. Per

això cal formar en actituds crítiques davant l’ús o abús de les NTIC. Per altra

banda no hem de deixar de banda altres aspectes com depressions o crisis

d’ansietat molt freqüents entre els joves, sobretot en èpoques de canvi. Aquí

el foment d’habilitats socials així com el reforç de l’autoestima serà

imprescindible per treballar aquests aspectes com molts d’altres.

Trastorns de la conducta alimentària

Les malalties derivades de la societat estètica actual, com poden ser

l’anorèxia, la vigorèxia o la bulímia, entre d’altres, continuen sent problemes

de salut entre alguns joves. La promoció d’hàbits saludables així com el

treball sobre l’autoestima, l’esperit crític davant la societat que ens envolta

serà un element necessari que desenvoluparem a través de les polítiques de

salut.

150

Sexualitat

En aquest sentit, a través de polítiques s’ha de continuar treballant per uns

sexualitat saludable i plena. Cal que la sexualitat es relacioni amb l’afectivitat

com a fet indispensable per assolir aquesta sexualitat saludable. Treballarem

per la prevenció de ITS i per la prevenció d’embarassos no desitjats, de les

conductes de risc i de la realitat, però no des de la por i la negativitat de la

sexualitat sinó des de la normalitat, des del fet que tenim sexualitat des de

que naixem i fins que morim i que per tan cal parlar-ne. Al mateix temps,

també s’ha de treballar per trencar el rol de la masculinitat i evitar situacions

d’exclusió social per motiu de diversitat sexual i afectiva.

Salut i oci

En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum

responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. D’altra banda, s’ha de

treballar amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es

dediquen a prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al

consum, sobretot en els principals centres d’oci .A més a més hem de

continuar treballant des de l’educació formal i no formal actituds que

promoguin el desenvolupament d’un esperit crític, el coneixement de les

drogues, les conseqüències del seu abús i els riscos associats a un consum

no responsable per tal que cada persona pugui decidir lliurement quin és el

consum que vol.

Joves i accidentalitat:

El jovent és un dels col·lectius més afectats per la sinistralitat i, per tant, s’han

de prendre mesures per reduir aquesta realitat. Al mateix temps, s’han

d’impulsar polítiques que garanteixin la recuperació i la reinversió d’aquests

joves al mercat laboral.

Potenciar l’esport com un element que fomenta la salut física i mental de la

ciutadania, així com el valor socialitzador que aporta, i la promoció dels valors

positius que l’acompanyen.

Una de les principals causes de mortalitat juvenil es la sinistralitat en el

transport. En aquests sentit, s’ha de promoure el consum responsable

d’alcohol i altres substàncies, a més conscienciar sobre la necessitat de

151

respectar les normes de seguretat i de començar a buscar estratègies

alternatives, tals com el transport públic, sobretot a les zones d’oci,o la rotació

de conductors. En cas que això no sigui possible, s’ha de potenciar la difusió

d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol és habitual per

assegurar al jovent la seva capacitat de conducció.

11.4 Polítiques de salut per al jovent figuerenc.

Cal que tots els joves de la ciutat tinguin al seu abast tota la informació i

recursos necessaris per tal d’evitar problemes com el contagi de les

denominades MTS, embarassos no desitjats i altres tràngols. És important

per els i les joves que tinguin aquesta educació des del centre educatiu on

s’estan formant, però també cal que disposin de la informació sempre que la

necessitin.

Per tot això proposem:

1 Potenciar l’educació sexual als instituts.

2 Crear un punt de prevenció juvenil que ofereixi tota la informació amb uns

horaris determinats favorables i a l’abast dels joves estudiants i joves

treballadors.

3 Lligat amb el punt anterior, coordinat en aquest punt de prevenció, es

realitzaran teràpies de grup per a joves que presentin semblants

necessitats o riscos per a la salut mental (bulling, consum de drogues,

etc).

4 També es potenciaran, des del punt de prevenció juvenil, grups per a

realitzar activitats esportives, remarcant l’esport com un element que

fomenta la salut física i mental de la ciutadania, així com el valor

socialitzador que aporta, i la promoció dels valors positius que

l’acompanyen.

5 En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum

responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. S’ha de treballar

amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es dediquen a

prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al consum,

sobretot en els principals centres d’oci. Treballarem des de l’educació

formal i no formal actituds que promoguin el desenvolupament d’un

152

esperit crític, el coneixement de les drogues, les conseqüències del seu

abús i els riscos associats a un consum no responsable.

6 Posar a l’abast dels joves figuerencs preservatius gratuïts al punt de

prevenció juvenil

7 Sol·licitar el reforç dels serveis públics de ginecologia i els relacionats

amb la planificació familiar que es presten a la ciutat.

8 Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans.

9 Organitzar jornades anuals divulgatives per a joves sobre la salut de les

persones, amb la participació de destacats professionals en el camp

mèdic.

10 Realitzar campanyes de reciclatge de medicaments als instituts.

11 Potenciar la difusió d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol

és habitual per assegurar al jovent la seva capacitat de conducció

12 UNA CIUTAT SEGURA

12.1 El model de seguretat ciutadana d’Esquerra.

La seguretat és un element fonamental per concebre l’espai cívic

equilibrat. El civisme i la convivència son quelcom inherent a l’actual estat del

benestar.

La constant evolució socioeconòmica de la societat i la seva extraordinària

complexitat ha provocat que els reptes de la seguretat s’hagin multiplicat

exponencialment. Són moltes les noves formes de risc que es van generant i,

per contra, la ciutadania exigeix cada cop més el seu dret a la seguretat i, en

especial, a la seguretat individual, la qual cosa condiciona les accions per

promoure la seguretat i el civisme.

Així doncs, en aquest marc, les polítiques locals d’Esquerra estan enfocades

a aconseguir la construcció d’un espai cívic el més lliure i igualitari possible

per tal d’avançar cap a una societat cada vegada més justa.

Per tot això, el compliment de la llei i de les normes de convivència són la

clau per a un municipi cívic. Cal fer compatible l’ús de l’espai públic amb el

sentit de seguretat, i al mateix temps, també cal una millora en la neteja i la

conservació dels espais.

153

Un actor molt important en això és el paper de la policia local o dels vigilants

locals, si és el cas, com a referents de la seguretat local, ja que aquesta s’ha

de fonamentar en el contacte directe amb la ciutadania, fet que ajudarà a la

prevenció de certes situacions de risc. L’objectiu final ha d’ésser que la

ciutadania se senti segura dins l’espai cívic i participi lliurement de la seva

construcció.

Per tant, les polítiques locals d’esquerra estan enfocades a dotar la

ciutadania dels instruments necessaris per construir l’espai cívic entre tots i

totes, tot recordant i tenint molt present quins son els drets i els deures dels

nostres ciutadans i ciutadanes.

Impulsar polítiques i accions per fomentar la cultura del respecte a les

persones i a l’espai públic com a principals elements de promoció i defensa

de la qualitat de vida de la ciutadania.

Garantir el respecte als drets de les persones, així com el compliment de les

obligacions que les normes democràtiques i cíviques situen en l’àmbit de la

responsabilitat de la ciutadania.

Crear una regidoria de drets civils, especialment en municipis de més de

50.000 habitants, com a potenciació de polítiques de garantia i defensa dels

drets de les persones.

Implicar-se activament en l’atenció personalitzada i en el desenvolupament

dels serveis necessaris per a totes les dones i els seus fills i filles en situació

de violència masclista. És urgent avançar i invertir per posar fi a l’actual

situació d’indefensió d'aquestes persones. En aquest sentit, la tasca de la

policia local, en tant que cos policial més proper a la ciutadania, és cabdal.

Vetllar pel compliment de les normes i no aplicar-les arbitràriament.

L’Ajuntament impulsarà mesures sancionadores per a combatre els actes

incívics.

Vetllar per la seguretat de les persones, entenent la seguretat en un

concepte ampli: seguretat física, seguretat psicològica, seguretat com a

consumidors —tant de serveis públics com privats— i seguretat

mediambiental, entre d’altres.

Facilitar als propietaris i propietàries d’animals domèstics el compliment de

la normativa pel que fa a la tinença d’animals perillosos, així com la

154

implantació del xip d’identificació. S’aplicaran, igualment, les normatives i

ordenances municipals per la tinença d’animals domèstics.

Vetllar pel compliment de les normes que fan referència a la persecució

d’aquelles persones que inciten o coaccionen els infants a pidolar o a realitzar

petits furts. Per tant, de manera conjunta amb el cos de Mossos d’Esquadra,

s’elaboraran o s'actualitzaran programes específics que tinguin per finalitat

eliminar totalment aquesta explotació.

Vetllar per garantir el compliment de les normes que obliguen les activitats

d’oci nocturn a ser respectuoses amb la qualitat de vida de la ciutadania.

L'Ajuntament, mitjançant formes de participació ciutadana, impulsarà mesures

que facin compatibles les activitats d’oci nocturn amb el descans de les

persones.

Incrementar la col·laboració entre la policia local i els Mossos d’Esquadra,

en el marc de les juntes locals de seguretat i avaluar conjuntament els

programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.

Impulsar i reforçar les juntes locals i regionals de seguretat, i garantir la

presència i la direcció funcional dels alcaldes i alcaldesses en aquests òrgans

—Llei 4/03 de 7 d’abril del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya.

Potenciar, també, les meses operatives que se’n deriven per tal de millorar la

coordinació i eficàcia policial.

Garantir la participació del món local en la planificació operativa i en

l'assignació i aprofitament de recursos policials i d’emergències de caràcter

supralocal.

Potenciar un servei de seguretat tan propera a la ciutadania com sigui

possible, a fi de facilitar un major coneixement de les problemàtiques del

territori.

Potenciar la policia local de proximitat. Cal que sigui un referent dels serveis

municipals.

Promoure la implicació i el treball conjunt de la policia local o vigilants locals

amb la resta de serveis municipals.

Incentivar el reconeixement al civisme i a la contribució de la seguretat

col·lectiva de la ciutadania, i aplicar, per exemple, bonificacions en l’impost de

circulació a aquelles persones que siguin exemple de bones pràctiques.

155

El nivell de policia de proximitat haurà de garantir el comandament funcional

de les juntes de seguretat local i el paper dels alcaldes i alcaldesses com a

agents definidors de la política de seguretat, sens perjudici dels criteris que

estableixi la Generalitat com a norma general per a la Policia de Catalunya.

Augmentar la presència d’efectius de la policia local a les portes i als

voltants de les escoles i instituts. També es realitzaran programes a les aules

per sensibilitzar l’alumnat dels perills d’aquests fenomens i per explicar quins

són els mitjans de què es disposa per ajudar el conjunt de l’alumnat i el

professorat. Alhora, també es realitzaran programes específics adreçats als

pares i mares de l’alumnat per treballar conjuntament en benefici de la

prevenció dels perills a què estan sotmesos infants i adolescents.

Delimitar i protegir els parcs infantils perquè els nens i nenes no hagin de

compartir espai amb animals domèstics.

Elaborar un Pla local de millora de punts negres i conflictius i detectar els

trams de concentració d’accidents que pugui haver al municipi, per millorar

així la seguretat viària.

Reforçar i incentivar l’activitat inspectora d’edificis i espais públics o privats,

i garantir el seguiment i el manteniment dels elements de seguretat.

Impulsar un Pla transversal i integral de gestió forestal, amb criteris que

facilitin l’extinció i la no propagació d’incendis forestals, prioritàriament en

zones habitades.

Intensificar accions, recursos i mitjans durant els mesos sense risc d’incendi

per dur a terme, en col·laboració amb el Departament d'Interior i amb criteris

de gestió integral del combustible, els focs tècnics o les neteges que

garanteixin la discontinuïtat en cas de gran incendi forestal.

Definir el tractament de les emergències i la prevenció en el marc de les

juntes locals de seguretat, d’acord amb un concepte integral de servei a la

ciutadania. En aquest sentit, caldria refer els mecanismes legals per incloure

noves persones membres d’aquest àmbit a les juntes.

Actualitzar els Plans de protecció civil de tipus especial i territorial a fi

d’adaptarlos als canvis de circumstàncies de cada municipi. En aquelles

localitats on encara no n’hi hagi cap, elaborar-lo ha d'esdevenir una prioritat.

Allà on hi siguin presents, establir o intensificar la coordinació entre els

serveis municipals de seguretat i d’emergències amb els agents o institucions

156

dependents institucionalment d’altes administracions, ja siguin bombers,

agrupacions de defensa forestal o cossos de protecció civil, creant, si és el

cas, juntes locals d’emergències.

12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres.

La Guàrdia Urbana és la concreció de l’esforç que fa l’Ajuntament de

Figueres per a garantir les llibertats civils. Per la poca implicació dels altres

cossos de seguretat públics, es pot considerar que actualment la Guàrdia

Urbana és el cos de policia que viu més a prop l’activitat diària de la nostra

ciutat. Els agents del cos estan integrats en el teixit ciutadà i això fa que, pels

figuerencs i les figuerenques, siguin una referència bàsica. Per tant, la

Guàrdia Urbana és el cos de seguretat que es percep com a més proper i, en

conseqüència, el que ha de respondre en primer lloc a les exigències de la

ciutadania.

La importància de reflexionar sobre el desenvolupament del servei que presta

la Guàrdia Urbana per a adaptar-se a les noves necessitats d’una societat i

d’una Figueres canviants, rau en la redacció d’un Pla Estratègic amb la

perspectiva de la reorganització de la seva estructura interna i la seva

descentralització.

Aquest Pla Estratègic definirà les millores i canvis que ha d’abordar la

Guàrdia Urbana per a fer front al repte que implica ser un cos de seguretat de

proximitat en la Figueres del segle XXI. En l’elaboració d’aquest Pla han de

participar: els comandaments actuals de la Guàrdia Urbana de Figueres, i

també, experts de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya,

representants polítics i de la societat civil figuerenca. Es crearan grups de

treball que elaboraran propostes a l’entorn de les principals funcions que

desenvolupa la Guàrdia Urbana. S’analitzaran els següents aspectes:

Estructura orgànica de la Guàrdia Urbana.

Mètode de treball de la Guàrdia Urbana.

Planificació, descentralització i logística del cos.

Trànsit.

157

Mobilitat i circulació viària.

Seguretat ciutadana.

Atenció, diàleg i relació amb entitats, col·lectius, associacions,,,

Creació de la figura de l’Agent Cívic.

...

Un cop enllestit el Pla Estratègic, el primer semestre de 2012 haurà de ser

aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Figueres. A partir d’aquest moment, la

Regidoria de Seguretat Ciutadana l’haurà de posar en pràctica – sempre i

quan la situació econòmica ho permeti –. Es crearà una comissió de

seguiment – preferiblement formada per persones que van redactar el Pla

Estratègic – que valorarà la seva aplicació.

L'Ajuntament de Figueres ha de tenir com a objectiu que la seva Guàrdia

Urbana estigui formada per a un equip humà disposat a atendre i solucionar

les demandes del conjunt de la ciutadania. Persones al servei de les

persones, amb la voluntat de facilitar al màxim els imprescindibles tràmits que

comporta viure en qualsevol col·lectivitat organitzada.

S’ha de fer un esforç per apropar els nostres serveis i fer-los accessibles a la

ciutadania, sobre la base dels principis d’igualtat, transparència, participació,

eficàcia i eficiència en la gestió. Aquest ha estat i és el nostre compromís en

un marc ampli de treball per a la millora i el desenvolupament de la nostra

ciutat.

L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha de basar en criteris d’implicació social,

presència en el territori, proximitat a la ciutadania i voluntat de servei. Aquests

principis bàsics i genèrics s’han d’adequar a la realitat de cada moment, a la

demanda social i a l’eficàcia en l’assignació dels recursos disponibles.

La feina de la Guàrdia Urbana ha de consistir a assegurar els drets i les

llibertats dels ciutadans i ciutadanes, preservar la convivència i el foment de

la cohesió social.

158

La implicació social, la presència en el territori, la proximitat a la

ciutadania i la voluntat de servei són els criteris que han de permetre oferir

una resposta adequada a les demandes i necessitats ciutadanes, i configuren

la tasca policial com una activitat de servei públic.

Els serveis que ha d’oferir la Guàrdia Urbana de Figueres han de ser:

1. Policia Assistencial

2. Seguretat Ciutadana i Policia de Proximitat

3. Policia Administrativa

4. Trànsit

1. POLICIA ASSISTENCIAL

Actuacions de la policia que tenen com a finalitat l’auxili directe a la

ciutadania i la seva protecció. L’objectiu d’aquest tipus d’intervencions és la

protecció dels drets, la resolució dels conflictes que es puguin donar entre

particulars i l’accés a la informació per tal d’ajudar i orientar els ciutadans i

ciutadanes en la canalització del seu problema davant de l’organisme o

institució corresponent.

PRESTACIONS DE LA POLICIA ASSISTENCIAL:

a) OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Atenció i informació a la ciutadania de qualsevol assumpte relacionat

amb la tasca de policia.

Recepció de les denúncies presentades pels ciutadans i ciutadanes

Recepció de qualsevol queixa o suggeriment vers el servei

Informació a la persona denunciant sobre els seus drets com a víctima

d’un delicte

Derivació, en determinats delictes (violència de gènere, agressions

sexuals), a l’oficina d’atenció a la víctima

159

Patrulla mòbil d’atestats per a la intervenció en el lloc dels fets

b) ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES

Auxili permanent i immediat a les víctimes i seguiment personalitzat

dels casos, a les dependències de la policia o bé al lloc on siguem

requerits.

Atenció especial a les víctimes de maltractaments en l'àmbit de la

llar (violència domèstica i violència de gènere). Aquestes persones

han de ser ateses per personal amb formació especial i es posa a la

seva disposició un espai específic per tal d’atendre-les de manera més

acurada i personalitzada.

Oferir informació d’altres serveis, municipals, autonòmics o estatals,

com assessorament jurídic, ajuts econòmics o qualsevol altra prestació

a la qual tinguin dret els ciutadans i ciutadanes.

Seguiment i assessorament de les víctimes de violència de gènere

durant tot el procediment judicial.

Entrevista amb totes les persones denunciades com a

agressores, amb la finalitat de dissuadir-les de noves agressions.

c) ATENCIÓ ALS MENORS

Custodiar i posar a disposició dels pares i mares o del centre

escolar els nens i nenes menors que siguin localitzats en situació

d’absentisme escolar. També posar-se en contacte amb els serveis

socials per comunicar-los aquesta situació i facilitar-los el seguiment

del/de la menor.

En el cas de menors desemparats/des, oferir-los una primera

assistència per protegir aquests infants de riscos potencials i posar-

los a disposició dels pares i mares, tutors/es i/o els corresponents

serveis socials.

160

Participació activa en la Comissió Interadministrativa de seguiment de

conflictivitat als centres escolars.

2. SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT

Tasques directament relacionades amb la protecció dels drets i llibertats

ciutadanes. La seguretat s’identifica en un entorn pacífic on la ciutadania pot

conviure democràticament, perquè són respectats el seus drets, llibertats i

béns. Per la seva banda, la policia de proximitat permet un millor

coneixement del territori i de les característiques socials de l’entorn amb la

finalitat de donar una resposta més àgil als problemes que es puguin

plantejar a la ciutat de Figueres.

PRESTACIONS EN MATÈRIA DE SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA

DE PROXIMITAT:

a) SEGURETAT CIUTADANA

Presència continuada i efectiva a la via pública amb caràcter preventiu,

combinant la presència a peu i amb vehicle.

Assignació d’efectius policials a festes, actes lúdics, concentracions o

esdeveniments que, per les seves característiques, fan aconsellable

aquesta presència policial, per tal de preservar un entorn pacífic de

convivència i protegir el conjunt de ciutadans i ciutadanes.

Instal·lació d’oficines d’atenció ciutadana (OAC) per a esdeveniments

de molta afluència en dates determinades.

Disposar d’unitats especialitzades en la investigació de delictes i faltes.

Disposar d’unitats d’intervenció susceptibles d’actuar en situacions

especifiques i quan les característiques del risc així ho aconsellin.

161

b) POLICIA COMUNITÀRIA

La seguretat dels i les joves. Impuls de la coordinació dels

diferents serveis tant de la Generalitat com de l'Ajuntament per fer un

seguiment integral i transversal dels seus problemes.

Assessorament dels ciutadans i ciutadanes en temes de seguretat

ciutadana o de policia administrativa mitjançant entrevistes i reunions

amb centres cívics, escoles, associacions de veïns, llars d’avis o

representants de comerços. Recollida d’informació en relació amb les

inquietuds de la ciutadania per planificar els serveis més adients i

informar del resultat de les actuacions.

Destinar els efectius necessaris per regular el trànsit en determinats

centres escolars, en hores d’entrada i sortida, en funció de criteris

com seguretat per als infants, ubicació de l’escola o problemàtica viària

que es pugui presentar.

Informar de totes les incidències observades als serveis municipals

competents per a la seva resolució.

Policies de barri, per afavorir un accés més fàcil i còmode a la

ciutadania.

c) PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA

Campanyes (violència domèstica, drogues o temes d’alarma social)

per sensibilitzar i informar els ciutadans i ciutadanes.

Xerrades informatives, amb personal especialitzat, en centres

escolars o en altres institucions a demanda dels i les responsables

corresponents.

3. POLICIA ADMINISTRATIVA

Actuacions policials que pretenen donar compliment a la normativa

administrativa local, autonòmica o estatal, i evitar o denunciar la comissió de

162

fets que puguin comportar molèsties, perills o perjudicis a la resta de

ciutadans i ciutadanes. Inclouen activitats com el control de sorolls,

compliment d'horaris en establiments, capacitat en locals, control de gossos,

medi ambient, activitats econòmiques perilloses o il·legals... Aquestes

actuacions pretenen garantir la convivència i contribuir al manteniment i

millora de la qualitat de vida ciutadana.

PRESTACIONS DE LA POLICIA ADMINISTRATIVA:

Traslladar-se a demanda del ciutadà o ciutadana al lloc on siguin requerits

a fi de comprovar i denunciar, si cal, les infraccions relacionades amb

l'incompliment de les normatives administratives.

Planificació i realització anual, amb criteris d’estacionalitat o d’especial

sensibilitat ciutadana, d’actuacions i campanyes de sensibilització i control

relacionades amb diferents aspectes de la tasca de policia administrativa.

Aquestes campanyes es faran de forma coordinada amb altres serveis

municipals o autonòmics.

4. TRÀNSIT

El control i la regulació del trànsit i el control de vehicles i conductors i

conductores és una de les eines bàsiques per afavorir l’ordre i la seguretat a

la via pública, tant per a vehicles com per a vianants, i per afavorir la mobilitat

de la ciutadania i el transport públic. Les intervencions en aquest àmbit són

de caràcter assistencial, sancionador i, sobretot, preventiu.

PRESTACIONS EN MATÈRIA DE TRÀNSIT:

Investigació de les causes dels accidents de trànsit mitjançant personal

especialitzat amb dades objectives que permetin l’esclariment dels fets.

Servei de retirada de vehicles les 24 hores del dia.

Informació a les parts afectades sobre les dades bàsiques de l’accident i

orientació sobre els tràmits que cal fer.

163

COMPROMISOS D’ERC – AMC-FIGUERES EN MATÈRIA DE SEGURETAT

CIUTADANA I GUÀRDIA URBANA

Els compromisos que ERC i AMC-Figueres prenen en matèria de Seguretat

Ciutadana i Guàrdia Urbana són:

1. POLICIA ASSISTENCIAL

a) OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Atendre i informar la ciutadania les 24 hores del dia i tots els dies de

l’any. Aquesta informació serà facilitada per personal qualificat per tal

de garantir que sigui clara i fiable.

Oferir un tracte amable i respectuós a totes les persones i garantir en

tot moment la confidencialitat de les dades personals.

Tramitar amb agilitat i rapidesa les denúncies i fer l'oportuna difusió

a altres policies per facilitar-ne la resolució. En cas d’una gran

acumulació de persones a les dependències de la Guàrdia Urbana,

informar del temps d’espera previst.

Atendre de forma immediata aquelles persones que hagin estat

víctimes de delictes violents, i oferir-los protecció i orientació per evitar

al màxim una possible segona victimització.

En el cas que la persona denunciant tingui mobilitat reduïda, una

dotació de la Guàrdia Urbana es desplaçarà al lloc indicat amb una

patrulla mòbil en un termini màxim d’una hora.

b) ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES

Garantir un servei d’atenció a les víctimes les 24 hores. Un equip

d’agents sota la supervisió d’una psicòloga vetllarà per l’estat de la

víctima tant físic com psíquic en espera de la derivació als serveis

especialitzats.

164

Garantir un servei d’alarma telefònica les 24 hores. Totes les dones

amb ordre de protecció disposaran d’un aparell telefònic d’alarma amb

sistema de localització GPS per activar en cas d’agressions.

c) ATENCIÓ ALS MENORS

Avisar immediatament pares i mares o tutors i tutores del/de la

menor desemparat, un cop ha arribat a les dependències de la

Guàrdia Urbana.

Avisar immediatament els serveis socials, un cop el o la menor ha

arribat a les dependències de la Guàrdia Urbana.

Traslladar el o la menor al domicili o institució en cas de la

impossibilitat que pares/mares o tutors/es se’n facin càrrec.

Les estades a les dependències policials es faran en un espai que

eviti la victimització.

2. SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT

a) SEGURETAT CIUTADANA

En cas de situació greu al nucli urbà que requereixi intervencions

d’urgència, ens comprometem a una actuació policial immediata i

adequada en un termini màxim de 10 minuts.

Ens comprometem a potenciar el conjunt d’actuacions preventives de

la Guàrdia Urbana, elaborant un mapa delinqüencial a partir de les

denúncies presentades, a fi d’optimitzar el conjunt d’actuacions

preventives de la policia a la ciutat.

b) POLICIA COMUNITÀRIA

Oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de fer denúncies en

temes de trànsit o de manca de civisme a través dels policies de barri i

en el mateix lloc dels fets.

165

Garantir la presència de policies de barri a tota la ciutat, durant el

curs escolar, des de les 9 fins a les 19 hores de dilluns a divendres.

c) PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA

Ens comprometem a fer, segons les peticions dels centres escolars, un

mínim de 45 cursos d’educació viària en el marc del programa de

recursos educatius de l'Ajuntament.

Fer controls setmanals en zones d’oci nocturn de la ciutat tots els

divendres i dissabtes de l’any, per mantenir la seguretat i convivència

ciutadana.

3. POLICIA ADMINISTRATIVA

Fer reunions trimestrals amb els diferents sectors d’activitat de la ciutat.

Inspeccionar cada nou local de concurrència pública.

Ens comprometem a informar de les actuacions realitzades en cas de

queixes veïnals per activitats econòmiques.

4. TRÀNSIT

En cas d’accident greu en el nucli urbà la Guàrdia Urbana acudirà en un

termini màxim de 5 minuts per donar assistència a les víctimes, protegir

la resta d’usuaris i usuàries i restablir el trànsit al més aviat possible.

Informem les persones interessades respecte a les gestions

administratives que cal dur a terme.

Retirar qualsevol vehicle en 15 minuts des del moment de la trucada, en

cas que alguna persona comuniqui que aquest vehicle obstaculitza

greument la circulació de vehicles o vianants.

En el cas de vehicles abandonats que puguin representar risc per a la

seguretat ciutadana, ens comprometem a retirar-los en un màxim de 24

166

hores després que s’hagi formalitzat la denúncia corresponent per

abandonament. Pel que fa a la resta de vehicles abandonats, la retirada

es fa en un termini de 30 dies, sempre d’acord amb els supòsits recollits a

la normativa vigent.

PLANTILLA ACTUAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES

La plantilla actual de la Guàrdia Urbana de Figueres està formada per:

Escala Superior 1 Intendent (plaça vacant)

Escala Executiva 1 Cap de Servei

Escala Intermitja 2 Sotsinspectors i 4 Sergents

Escala Bàsica 57 Agents

COMPROMÍS D’ERC – AMC-FIGUERES PER A INCREMENTAR LA

PLANTILLA DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES, CONDICIONAT A

LA DISPONIBILITAT ECONÒMICA

ERC – AMC-Figueres es comprometen a incrementar la plantilla de la

Guàrdia Urbana de Figueres en els següents termes i crear la figura de

l’Agent Cívic, sempre i quan la disponibilitat econòmica ho permeti:

6 agents durant l’any 2011

8 agents durant l’any 2012

8 agents durant l’any 2013

6 agents durant l’any 2014

La creació de la figura de l’Agent Cívic alliberarà d’algunes de les seves

tasques rutinàries als agents de la Guàrdia Urbana – vigilància durant els

horaris d’entrada i sortida de les escoles, recollida d’incidències a la via

pública relacionades amb el mobiliari urbà, ... –.

DESCENTRALITZACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES:

CREACIÓ D’UNA CASERNA A LA ZONA OEST (Culubret, Vivendes

167

Sindicals, Món Millor, Sant Joan, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del

Parc i Parc Sol).

La societat evoluciona de pressa i els seus habitants no tan sols reclamen

una seguretat reactiva sinó la figura d’un policia a qui poder fer consultes i en

qui cercar l’assessorament dels diferents problemes que pugui tenir. La figura

del Guàrdia de Barri s’ha d’arrelar al moviment i a la vida diària de la nostra

ciutat. La presència d’un mateix policia en una mateixa aporta un

coneixement molt més profund del territori i de les peculiaritats que hi porti

associades. És necessari per a aquest policia conèixer el barri i els seus

veïns, per a així poder anticipar-se amb èxit als problemes.

ERC – AMC-Figueres creu necessària portar a terme la descentralització de

la Guàrdia Urbana. La creació d’una caserna a la zona oest de la ciutat – que

ha d’incloure els següents barris: Culubret, Vivendes Sindicals, Sant Joan,

Món Millor, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del Parc i Parc Sol –,

incrementarà la sensació de seguretat en aquesta part de Figueres alhora

que aproparà la Guàrdia Urbana a la realitat social de la ciutat. Una possible

ubicació per a aquesta caserna és el local que fins fa poc ocupava un

supermercat de la cadena Mercadona en el c/ Dr. Pasteur. El seu

emplaçament i les seves dimensions permetrien no tan sols la presència

d’una dotació de Guàrdia Urbana, sinó també d’una petita brigada d’obres –

permanent a la zona – i de personal dels Serveis Socials.

La dotació de Guàrdia Urbana amb la que comptaria aquesta caserna és de:

1 sotsinspector

1 caporal

14 agents

1 grua municipal

Amb aquesta dotació volem assegurar la presència de 5 agents al carrer al

torn de matins i 5 agents més al torn de tardes. Amb l’aplicació del Conveni

de Tasques Compartides entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, serien

5 agents de la Policia Autonòmica els que tindrien una presència durant les

nits.

168

Gràcies al fet de situar una caserna de la Guàrdia Urbana en la zona oest de

la ciutat es podrà crear la Unitat de Relacions amb la Comunitat (URCO 1).

PROPOSTA DE PERFIL DE LA REGIDORIA DE SEGURETAT

CIUTADANA I VIA PÚBLICA.

La planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en

matèria de seguretat ciutadana, protecció civil i extinció d’incendis i

salvaments, i a més a més la direcció de la Guàrdia Urbana. També la

planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en la matèria,

i en concret: l’ordenació del trànsit, la senyalització viària, al disciplina

viària i de bon govern, la concessió i seguiment de les llicències de guals,

al brigada de manteniment de la via pública, les autoritzacions d’ocupació

de la via pública, la mobilitat, la planificació dels aparcaments, el servei de

transport urbà de viatgers i el servei d’auto taxi.

La redacció d’un Pla estratègic de la Guàrdia Urbana que estableixi les

necessitats de recursos humans i materials per a l’acompliment de les

seves competències. Aquests Pla estratègic hauria d’incorporar un

calendari per a la seva aplicació i explorar formes innovadores per a

abordar i gestionar els fenòmens que generen inseguretat, i protegir la

convivència.

La priorització durant tot el mandat municipal del manteniment i la

millora de la via pública i dels espais lliures. Amb aquest objectiu,

s’articularà la fórmula més escaient per a dotar la ciutat d’una estructura

de manteniment urbà permanent i multidisciplinària amb recursos

suficients. La creació d’una brigada d’actuació immediata per a garantir

el correcte manteniment de la via pública i el mobiliari urbà.

12.2 Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent.

Una de les assignatures pendents de Figueres és, sens dubte, el barri

de Sant Joan (popularment, barri de la comunitat gitana). Ara, l’arribada del

169

tren d’alta velocitat farà més visible “Figueres enllà” aquesta realitat

problemàtica. Darrera l’impacte visual (brutícia, degradació urbanística...) hi

ha pobresa (i molta riquesa, en alguns pocs casos), exclusió social,

problemes de seguretat, marginació escolar i un llarg etcètera. També hi ha

un sector que voldria canviar les coses, per bé que els seus esforços es

dilueixen en el magma que s’ha anat alimentat dia a dia, any rere any. I no cal

amagar-nos-en: la situació empipa tothom, però molt especialment la gent

dels barris veïns: cansats de denunciar, convençuts que aquell és un reducte

urbà on imperen lleis diferents de la resta de la ciutat, desenganyats que es

pugui trobar una solució a curt ... o a mitjà termini. Les administracions hi

apliquen algunes mesures pal·liatives, com ara les Rendes Mínimes

d’Inserció Social: una mena de salari mensual que es vincula a

l’escolarització dels fills, per provar de posar en relleu la importància de

l’educació, la cultura; però, tal i com expliquen els treballadors dels Serveis

Socials de l’Ajuntament i el professorat del centre educatiu del barri (Pous i

Pagès), l’assistència a l’aula no és percebuda com un valor (una eina útil),

sinó com una obligació imposada per un “contracte” (si els fills no van a

l’escola, els pares no reben l’ajut mensual). Un cercle viciós que es tradueix

en xifres quasi inexistents d’escolars d’aquest indret que arribin a l’educació

superior.

Aquesta problemàtica tan polièdrica requereix solucions molt

transversals (seguretat, urbanisme, sanitat, medi ambient, educació, etc.).

Fins ara, però, s’ha actuat de manera massa sectorial, sense un full de ruta

clar. No n’hi ha prou d’encarregar un estudi a una empresa externa que

plantegi unes conclusions segurament prou conegudes o incloure en

l’organigrama dels successius governs municipals la figura d’un regidor amb

la responsabilitat teòrica de coordinar un “pla d’actuació” per al barri de Sant

Joan. Un primer pas hauria de ser, assumint la magnitud del problema i la

seva transversalitat, la creació d’un grup de treball específic a l’ajuntament,

amb tècnics i regidors de diverses àrees, amb l’encàrrec de dibuixar un full de

ruta clar. I sabent que sense una “sacsejada” -urbanística i, per tant,

financera- el problema difícilment trobarà solució. I per sacsejada, per

exemple, el que pot representar una “llei de barris”: inversió elevada a

compartir entre Ajuntament i Generalitat. Però a la ciutat li costarà disposar

170

d’una eina així, perquè la “loteria” en forma de llei de barris ha tocat ja dues

vegades....i s’han destinat a la Marca de l’Ham i al Centre Històric. Decisions

molt probablement lògiques, però que ara redueixen les possibilitats de trobar

diners per a la sacsejada que necessita el barri de Sant Joan.

La situació –a part dels problemes que pateixen els conductors que

circulen per la carretera de Llers– preocupa més enllà dels límits estrictes del

barri, especialment per qüestions de seguretat. Les generoses –i segurament

imprescindibles ara mateix– despeses en hores extres fent controls policials,

acaben revelant-se com un recurs poc eficaç.

Per això, la proposta de l’alcalde de “facilitar” el trasllat dels

(pocs) agents de la Guàrdia Civil de l’actual caserna del carrer Nou a un

edifici del carrer Mandri ha generat una comprensible expectació, pel possible

efecte dissuasori derivat de la presència d’alguns agents uniformats al barri.

Sobretot, si s’alimenta amb referències a la conformitat de la subdelegació

del govern a Girona, que no és d’estranyar si es parla de la possibilitat que

les arques municipals paguin el lloguer (o compra) de l’edifici. Però si partim

de la base que l’institut armat no té cap competència en seguretat ciutadana,

pensem que és poc aconsellable gastar-se diners en aquesta operació (el

lloguer dels baixos previstos rondaria els 2.000 euros mensuals; la compra,

giravoltaria els 600.000 euros). Res a dir, lògicament, si el govern espanyol

es planteja llogar o comprar l’edifici com conseqüència de la necessitat

d’abandonar l’actual caserna.

“La” solució global necessita unes grans inversions en forma

d’aportacions a modificacions en el desenvolupament urbanístic que ara –

havent estat la ciutat premiada dues vegades amb lleis de barris– semblen

pura utopia. Per això, pensant en el mig termini, ens convé plantejar –i

discutir, és clar- solucions concretes que hom podria denominar “pal·liatives i

sectorials”. I ens plantejem una que procurarem desenvolupar explicant-la i

sotmetent-la al debat necessari.

Es tracta d’estudiar seriosament la viabilitat de descentralitzar la

prestació de determinats serveis municipals i ubicar-los en un espai que tingui

influència directa des del Parc Bosc fins a la nova estació del TGV. Es podria

començar amb la Guàrdia Urbana i alguns treballadors d’àrees municipals de

prestacions “bàsiques” (brigada de manteniment, serveis socials...). Els

171

ciutadans de la zona tindrien l’ajuntament (diversos serveis) més a prop en

horari habitual i una presència permanent (per torns) dels agents de la

Guàrdia Urbana. Estem convençuts de la viabilitat d’aquesta opció, després

de la consulta feta a experts que han dissenyat operacions semblants en

altres ciutats de Catalunya. L’edifici de què s’ha parlat, al carrer Mandri,

podria ser, perquè no, la seu d’aquesta “descentralització”, per la seva

ubicació gairebé al centre de l’espai abans delimitat, des del Parc Bosc a la

nova estació del TGV.

13. FIGUERES: UNA CIUTAT ON ES FA JUSTÍCIA

13.1 El model de justícia de proximitat que defensa esquerra.

En general, la ciutadania coneix prou bé el sistema sanitari, l'educatiu,

l'assistencial o el laboral però, en canvi, el sistema de justícia és molt poc

conegut i és vist a cops amb recel i a cops con a panacea de la resolució dels

conflictes. Cal conèixer l’estructura democràtica del procés, com a

mecanisme de resolució dels conflictes, les seves possibilitats però també els

seus límits i les dificultats de la solució jurisdiccional dels conflictes

d’interessos. Des d'Esquerra, propugnem incrementar l’educació de la

ciutadania en matèria de justícia, la intervenció de la societat civil en la

solució dels conflictes, la implicació en la cerca de la justícia dels grups

socials i la multiplicació dels òrgans de recerca i consultius.

D'altra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris

mínims de qualitat, els diversos serveis d’atenció i d’orientació a la ciutadania

mitjançant una gestió directa o indirecta de la justícia. Cal procurar un mínim

d'assessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets dels

ciutadans i ciutadanes. Així, s’ha d’establir l’exigència d’una qualificació

professional i una experiència prèvia mínima a aquelles persones que prestin

el servei. Aquests serveis han de promoure les vies de resolució

extrajurisdiccional dels conflictes, en especial la mediació, la conciliació i

l’arbitratge i han d’establir progressivament mecanismes de prestació de

forma telemàtica o telefònica. Amb l’objectiu d’assegurar la prestació d’un

172

servei homogeni i de qualitat en tots els àmbits, s’ha de promoure la

coordinació amb altres serveis d’atenció a la ciutadania d'altres

administracions públiques.

Respecte l’arbitratge de consum, és bo que les administracions públiques el

promoguin i en siguin exemple. Cal imposar l’obligació, en l’àmbit de llurs

respectives competències, que les empreses públiques sotmeses al dret

privat estableixin, en les seves condicions generals de contractació i en els

seus contractes amb les persones consumidores, clàusules d’adhesió o de

compromís a l’arbitratge de consum, per a la resolució dels conflictes i

reclamacions derivades de la prestació dels seus serveis.

Els òrgans de contractació administrativa han d’incorporar l’adhesió a

l’arbitratge de consum com a condició d’execució en l’adjudicació de

contractes per part de laGeneralitat de Catalunya i els seus organismes

públics i empreses. A més, pel que fa a les entitats o empreses privades que

gestionin serveis públics, serveis d’interès general o serveis universals en

règim de concessió, cal promoure que als plecs de condicions s’inclogui

l’obligació que en els contractes amb persones consumidores es prevegi

l’adhesió a l’arbitratge de consum. D’aquesta manera, les entitats i empreses

podrien gaudir d’un segell de qualitat i quedaria en mans dels consumidors

sotmetre’s o no a l’arbitratge.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives

competències, han de considerar l’adhesió a l’arbitratge de consum com a

mèrit objectiu en la valoració de premis a la qualitat que tinguin establerts o

puguin crear. El distintiu que acredita l’adhesió a l’arbitratge de consum s’ha

de considerar com a distintiu de qualitat. Els empresaris o empresàries

adherits/des al sistema arbitral de consum haurien d’informar a les persones

consumidores de la seva adhesió a l’arbitratge mitjançant aquest distintiu.

En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendència a la judicialització

dels conflictes com a via preferent o exclusiva. En l’àmbit civil i mercantil, les

polítiques públiques vigents en matèria de justícia —en temes com

l’orientació jurídica i la justícia gratuïta— i la política legislativa actual creen

expectatives falses sobre la solució jurídica de conflictes d’interessos, que no

sempre tenen transcendència jurídica i inciten i afavoreixen la judicialització

173

dels conflictes respecte a altres solucions, com l'autocomposició preventiva,

la negociació o la transacció.

El dret comparat apunta en aquesta direcció, com a França —amb les

“maisons de droit”— o a Alemanya —amb els serveis socials jurídics primaris.

El nou sistema s’ha d’establir sobre la base de l’oferiment integrat dels

diferents serveis de resolució alternativa de conflictes —orientació i

assessorament, mediació, conciliació, arbitratge de consum, etc.—, que s’han

d’estructurar de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions

que els ofereixen, fonamentalment l’administració local.

Aquests serveis s’han de prestar amb la participació d’equips de treball

pluridisciplinars.

Amb independència que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes

d’acumulació de reclamacions judicials davant la justícia ordinària, la finalitat

prioritària ha de ser la d’implantar un sistema que solucioni els conflictes

entre les persones de la vila d’una manera diferent quina la seva naturalesa

ho permeti.

La justícia de proximitat ha d’incloure com a última ràtio, la funció decisòria, a

càrrec d’un jutge, que pot ser de pau, en els limitats paràmetres d’un conflicte

en què el component jurídic no és l’essencial.

Vetllar per l’apropament de la justícia a la ciutadania des de l’escola i

l’institut, com a mecanisme de prevenció dels conflictes, i com a mesura per

incrementar la implicació de la societat civil en la millora del sistema judicial.

Per tal de reduir la judicialització, implicar l'administració local en la

resolució dels conflictes sota uns criteris de qualitat.

Oferir assessorament i orientació jurídica a la ciutadania de manera

coordinada i homogènia amb la resta d’administracions competents. Cal

diferenciar els diversos sistemes socials d’assistència i d'assessorament

jurídic, de forma que les consultes de mínims quedin excloses, inicialment, de

l’accés jurisdiccional i s’instaurin mecanismes alternatius de solució.

Potenciar l’arbitratge de consum en les empreses públiques, com a sistema

alternatiu per a la resolució de conflictes menors i de conflictes derivats de

contractacions en massa.

174

Promoure que en la contractació administrativa i en la gestió de serveis en

règim de concessió per part d’empreses privades, s’inclogui l’arbitratge de

consum en els plecs de condicions.

Promoure, des de l'administració local, una política d’incentius de

l’arbitratge de consum, mitjançant ajuts i signes de qualitat i de

reconeixement de les empreses que s’hi sotmeten.

Tenir en compte l’adhesió a la l’arbitratge de consum en l’atorgament d’ajuts

i subvencions a aquelles empreses i establiments que ofereixin béns o

serveis a les persones consumidores i usuàries.

És necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i l’autocomposició

—que els conflictes civils es resolguin amb mitjans civils. Cal fer un estudi

d’impacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar l'eficàcia i la utilitat

real dels litigis i evitar una mecànica de legislació sota influència mediàtica o

de finalitat simbòlica i sense memòria econòmica que en prevegi l’impacte.

Apostar per una justícia de proximitat basada en l’oferiment integrat dels

diferents serveis de solució de conflictes, inclosa la funció decisòria,

estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta d'administracions.

14 FIGUERES: UNA CIUTAT EDUCADORA.

14.1 El model educatiu d’Esquerra.

L’educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva

acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de

construcció nacional. Els ajuntaments han de contribuir a estructurar un

sistema educatiu propi amb major capacitat de respondre als nous reptes

educatius i socials des de la proximitat.

Potenciar l’Institut escola en la programació de l’oferta educativa del

municipi com a centre públic que imparteix d’una manera continuada

l’educació primària i la secundària. L’institut escola és la fórmula més

adequada per garantir un itinerari formatiu coherent i de continuïtat en

l’ensenyament bàsic i superar la fragmentació curricular entre l’ensenyament

infantil i primari, d’una banda, i el secundari, de l’altra.

175

Creació d'oficines municipals d’educació (OME), que han de contribuir a

aturar la dualització del sistema educatiu amb una escolarització més

equilibrada de l’alumnat, de manera que els centres concertats assumeixin

majors quotes de compromís social.

Vetllar perquè l’administració educativa universalitzi els cicles formatius de

grau mitjà, els programes de qualificació professional inicial i ampliï l’oferta

dels cicles formatius de grau superior en els municipis, atenent el teixit

productiu dels municipis.

Impulsar la millora dels nivells educatius i formatius dels ciutadans i

ciutadanes al llarg de la vida. Si fins ara, el sistema educatiu tradicional es

basava en el concepte d’estudiar durant uns quants anys per tal de treballar

tota la vida, ara, el paradigma ha canviat, de manera que la continuïtat en

l’activitat laboral exigeix haver d’estudiar tota la vida.

Cal tenir en compte les necessitats de les famílies i fer compatibles els

requeriments laborals amb l’acollida dels nens i nenes als centres educatius.

Per això es proposa que hi hagi centres que obrin des de l’1 de setembre fins

al 31 de juliol que ofereixin activitats educatives de lleure. L’organització

d’aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments amb un finançament

adequat per part del Govern de la Generalitat.

Donar suports específics a les escoles de mares i pares. És necessari

atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu.

Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats

que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats

en els centres.

L’administració local ha d’assumir un paper de lideratge polític respecte a la

promoció del treball educatiu integrat dels diferents agents que intervenen en

el municipi. L’escola és un espai privilegiat, però no pot ser l’única institució

sobre la que recaigui l’educació. S’han de superar les dinàmiques de

fragmentació dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb

les famílies, el barri, el veïnat, l’esport, l’espai púbic, etc. que permetin un

treball educatiu d’entorn.

Cal avançar en la coresponsabilitat entre l’administració educativa i els

ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb un

compromís real de les dues administracions. Cal, també, que els ajuntaments

176

trobin el finançament suficient en determinades iniciatives educatives, com

ara, les escoles bressol o les escoles de música.

14.2 Polítiques de millora educativa.

La proposta sobre educació que fa ERC - Figueres es concreta en 10 blocs

que recullen tot una serie de mesures generals de millora educativa (a):

aplicables a l’educació infantil (1 i 2), a l’educació primària (3), a l’educació

secundària obligatòria (4), al batxillerat (5), als cicles formatius de formació

professional (6), a l’educació especial (7), a l’educació de persones adultes

(8), als ensenyaments artístics (9) i als ensenyaments d’idiomes (10).

També plantegem mesures relacionades amb la qualitat educativa (b),

mesures d’escolarització de l’alumnat immigrant (c), i mesures de

corresponsabilització i cogestió educativa dels municipis (d).

Per una altra banda, proposem idees relacionades amb mesures alternatives

a l’assignatura de religió, mesures de suport a l’autonomia, mesures sobre

l’organització i la gestió dels centres educatius, mesures de revalorització del

professorat, mesures de suport a les famílies, etc.

D’entrada podem destacar:

Augmentar l’oferta de places públiques de 1r. cicle d’educació infantil

(0-3 anys) fins a cobrir la demanda.

Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris que es

puguin satisfer les necessitats de la comunitat: caldria que s’hi

organitzessin una oferta àmplia d’activitats extra-escolars en hores i dies no

lectius.

Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text.

Gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de text

escolars en l’ensenyament obligatori.

177

Avançar en el traspàs de competències educatives de la Generalitat de

Catalunya cap a les administracions locals.

Donar màxima participació al Consell Escolar Municipal (CEM) i a les

Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) a l’hora que des del

consistori es dissenyin les polítiques culturals de la ciutat.

Establir una programació regular i continuada a través del Consell

Escolar Municipal (CEM) d’actes públics, de difusió i d’organització de

debats sobre temes educatius: diversitat, salut, adolescència, violència, etc.

Crear una ens de planificació ordenada, a mitjà i llarg termini, per

impulsar les àrees educatives i d’inserció professional de la ciutat.

Aquesta eina funcionaria com a una “fundació privada de tipus mixte” i

inclouria els ens educatius de la ciutat amb competències amb matèria

educativa, amb la participació d’altres Fundacions i institucions diverses:

Fundació Clerch i Nicolau, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, associacions

d’empresaris, la Cambra de Comerç, la Universitat de Girona, etc.

Mesures generals de millora educativa.

Educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys).

Planificació i descentralització de l’oferta d’escolarització

pels infants de 0 a 3 anys. La planificació i creació de places

públiques d’escola bressol s’ha de fer de manera

descentralitzada per districtes i/o barris, d’acord amb les

previsions fetes per l’Ajuntament. S’ha de completar durant

els propers anys, de manera que s’haurien de poder atendre,

si fos possible, la totalitat dels nens i les nenes de la ciutat

des de la fi de la baixa maternal/paternal fins que els infants

arriben als 3 anys.

178

Municipalització progressiva de l’oferta d’escola bressol

(0-3 anys). Cal traspassar la titularitat dels centres d’educació

infantil privats a l’Ajuntament amb la corresponent dotació

en les seves partides pressupostàries municipals. S’estan

obrint moltes guarderies privades a la nostra ciutat i a curt

termini s’hauria de procurar que fossin municipals.

Ampliació d’horaris d’atenció a alumnes i famílies.

Assumir més competències des de l’Ajuntament en

relació a l’admissió d’alumnes. L’Ajuntament ha d’assumir

les competències en el procés d’admissió d’alumnes del

primer cicle de l’educació infantil (decret 31/2002 del 5 de

febrer).

Educació infantil, segon cicle ( 3 a 6 anys).

Promocionar que la llengua vehicular que s’utilitzi ens els

centres d’educació infantil de la ciutat, en especial, així com

la comunicació entre els professionals, mares, pares i

alumnes d’aquests centres, s’efectuï en català.

S’hauria de recuperar i actualitzar el programa d’immersió

lingüística.

S’haurien d’organitzar cursos de formació per al

professorat que no utilitza habitualment el català com a

llegua vehicular.

Abans de l’inici de cada curs, cal que es faci una previsió

de places que caldran en el conjunt de les escoles del

municipi per tal que no sorgeixin problemes durant el

procés de matriculació dels alumnes als seus respectius

centres escolars.

179

Cal portar un control exacte del cens i dels domicilis

familiars per tal que es produeixi un correcte procés de

preinscripció dels alumnes. S’ha de lluitar contra els falsos

empadronaments i la falsificació de dades, i s’ha de vetllar

per què tothom respecti totalment la zonificació escolar de la

ciutat.

Educació primària.

Assegurar que a les escoles del municipi es transmetin

els coneixements bàsics relacionats amb el nostre medi

natural i social, començant per allò que ens és més proper:

barri, poble, comarca, país, etc. Caldrà fer compatibles

aquests coneixements de proximitat amb referències a

realitats més allunyades: Europa, el món, etc.

Editar guies didàctiques actualitzades sobre els

equipaments municipals de caire cultural (museus, teatres,

Castell de St. Ferran, etc.), natural (Parc, bosc, muntanyeta,

etc.), medi ambiental (depuradora, deixalleria, etc.) i esportiu,

per a facilitar la comprensió de la nostra població escolar

durant les visites que hi realitzen durant l’any.

Aconseguir que millori l’ús social del català en tots els

àmbits escolars municipals: classes, passadissos, patis,

menjadors, sortides, activitats extra-escolars, relacions amb

el personal administratiu, consergeria, etc. També, caldria

que la en documentació interna i externa del centre s’utilitzés

prioritàriament el català com a llegua d’expressió.

Fer una previsió i reserva de sol en la nova ordenació

territorial i urbanística que la ciutat està experimentant

darrerament per a la construcció de nous centres

180

d’educació infantil i primària, en cas que l’evolució

demogràfica de Figueres així ho requereixi.

Disposar d’un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. El

claustre podrà demanar assessorament als professionals de

compensatòria, al SEDEC i als Equips d’Atenció Pedagògica

(EAP).

Crear aules d’acollida per a l’alumnat immigrant per tal

d’adquirir, en primer lloc, les necessàries competències

comunicatives en català. I després, però en paral·lel, s’ha de

garantir la integració d’aquest tipus d’alumnat al seu grup-

classe.

Distribució equitativa de la població escolar gitana per

tots els centres educatius de la ciutat.

Creació d’unitats d’escolarització compartida (UEC) amb

professionals especialitzats per tal d’atendre l’alumnat que

manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar, o

inclús, comportaments violents. Sovint, aquestes situacions

es generen per l’existència de problemes relacionats amb la

desestructuració familiar i/o social que aquests pateixen.

Educació secundària obligatòria (ESO).

Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. Els

professionals que treballen als I.E.S. han d’elaborar aquests

tipus de plans. Han de comptar però, amb el suport i la

col·laboració dels professionals del programa de

compensatòria.

Crear també aules d’acollida per a l’alumnat immigrant.

Caldrà que els objectius que aquestes aules han d’assolir

181

s’adaptin a les necessitats dels alumnes que es troben en les

franges d’edat pròpies de l’alumnat dels IES.

Creació d’unitats d’escolarització compartida, entre tots

els agents socials i educatius afectats, per atendre aquelles

problemàtiques de l’alumnat jove que depassen el marc

estrictament escolar.

Potenciar l’ús social del català.

Constituir comissions mixtes d’atenció educativa i social,

per tal d’establir ponts i compartir estratègies entre els

professionals de tot l’àmbit educatiu local: del centre, cap

d’estudis, coordinador pedagògic, professionals de l’EAP,

programa de compensatòria, serveis socials del municipi i

assistents socials. Tindrien la funció de fer el seguiment i de

proporcionar ajudes a l’alumnat amb greus dèficits familiars o

socials, a l’alumnat immigrat i a l’alumnat amb risc greu

d’absentisme escolar.

Batxillerat.

Salvaguardar les competències educatives de Catalunya. En

el cas que s’arribés a implantar la prova general del

batxillerat, s’hauria de dissenyar en el marc de les

competències de cada comunitat autònoma, és a dir, pel

Departament d’Ensenyament de Catalunya i no amb caràcter

centralista des de Madrid per a tot l’Estat.

Formació professional, formació ocupacional i programes de

garantia social.

Aconseguir una oferta ajustada en relació als programes

públics de garantia social que s’ofereixen a la ciutat.

Aquests estan gestionats per les administracions locals, i per

tant, el nostre Ajuntament n’ha de garantir el seu correcte

182

desenvolupament. Ampliar l’oferta de programes de garantia

social, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya,

mitjançant els corresponents convenis de col·laboració.

Vetllar per què s’ofereixen cicles formatius diversos (de

grau mig i de grau superior), més adaptats a les

característiques socials i laborals del nostre territori, és a

dir, tenint en compte la realitat de la ciutat i de la comarca:

hostaleria, turisme, estudis del vi, de l’oli, agroalimentària,

horticultura, restauració en el sector de la construcció

(masies, cases rurals, etc.), etc.

Iniciar les gestions necessàries per tal de sol·licitar que es

creï una “Escola d’enologia, producció d’oli i medi rural”

amb seu a la ciutat, amb la finalitat de capacitar les i els joves

en l’àmbit de la protecció del medi ambient, en els sectors

agrari i forestal, i en el de la producció de planta i jardineria.

Establir els acords que siguin necessaris amb l’estat francès,

sobretot en relació a tot allò que tingui a veure amb

l’enologia: intercanvis culturals, formació específica en aquest

camp, etc.

Reforçar la importància de l’Escola Taller amb la finalitat

de trobar una sortida professional a la població jove a partir

dels 16 anys. Cal assegurar una bona transició al mercat de

treball. Aquests joves moltes vegades no fan res, volten

carrers i esdevenen massa vegades un focus de conflictes

Educació especial.

Regularitzar els convenis entre l’Ajuntament de Figueres

i el Departament d’Educació, el Departament de Salut, i el

d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,

en matèria d’educació especial. Caldrà fer-los operatius

183

fent possible que s’implantin unes comissions de treball de

forma estable.

Educació de persones adultes.

Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el traspàs de les

competències de les escoles d’adults als Ajuntaments, en

el cas de Figueres, dotant-te-la amb les corresponents

partides pressupostàries.

Dotar el centre de formació per a adults de la ciutat de

Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que es

puguin impartir els coneixements necessaris per què les

persones obtinguin el títol de Graduat Escolar i el Graduat

d’E.S.O., les quals no van poder aconseguir-ho en la seva

etapa d’educació obligatòria.

Oferir places de preparació per a les proves d’accés a

ensenyaments superiors. Aquests centres han de poder

capacitar la població per a poder presentar-se a les proves

d’accés als cicles formatius i també a les proves d’accés a la

universitat per a majors de 25 anys.

Promoure cursos d’aprenentatge de català, establint

convenis amb la Junta Permanent Català (J.P.C.). i en els

quals s’expedeixin els certificats de nivell bàsic de català (A

bàsic), de nivell elemental de català (A elemental), de nivell

intermedi de català (B), de nivell de suficiència de català (C) i

el de nivell superior de català (D).

Mantenir i potenciar la funció alfabetitzadora de l’escola

per a adults, en llengua catalana i sobretot per aquells

col·lectius amb especials dificultats: gent gran, persones

estrangeres immigrades, etc. Les escoles d’adults han de

garantir el seu caràcter de centres d’alfabetització per a

184

aquella població que més ho necessita. Un dels tipus

d’alfabetització que proposem és la que s’ha d’adreçar en

especial a la població immigrada de sexe femení. Aquesta es

podria fer dintre mateix de les escoles, de 3 a 5 de la tarda,

per exemple, un cop les mares haguessin deixat llurs fills als

centres escolars. Només caldria que cada escola cedís els

espais i les aules necessàries.

Ensenyaments artístics.

Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres, dotant-la

de les partides pressupostàries adients. Pensem ubicar-la a

l’actual Edifici dels Caputxins.

Donar suport, mitjançant convenis i subvencions, a les

altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i Musicals de la

ciutat. Ajudaríem a fer que aquests centres educatius

projectessin, difonguessin i reconeguessin el treball dels seus

alumnes.

Ensenyament d’idiomes.

Traslladar l’Escola Oficial d’Idiomes (E.O.I.). en un altre

emplaçament. Cal potenciar-la molt més i dignificar-la. (…).

Aconseguir fer de Figueres la “ciutat dels idiomes”,

explotant d’aquesta manera el fet de ser una ciutat de pas i

intercanvi de molts coneixements.

Potenciar, per tots els mitjans, els intercanvis culturals

entre alumnes de la nostra Escola Oficial d’Idiomes

(E.O.I.) i els alumnes d’altres centres educatius

semblants d’arreu d’Europa.

Mesures relacionades amb la qualitat educativa.

185

Impulsar decididament el “Pla Educatiu d’Entorn”, adaptant-lo a

cadascun dels agents socials i educatius de Figueres, incloent-

hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no

formal. El model de Pla Educatiu d’Entorn que nosaltres proposem

es fonamentarà en la voluntat de sumar els esforços de les diverses

actuacions que es facin a Figueres, a tots els seus barris i districtes,

en una mateixa direcció per optimitzar els recursos i les polítiques

destinades a la formació dels infants i joves. Els col·lectius implicats

en aquesta nova proposta són: a escala institucional, els ajuntaments

i els departaments de la Generalitat que tenen una especial

incidència en el món educatiu; i en l’àmbit social, tots els agents i

col·lectius educadors que envolten l’alumnat: famílies, centres

escolars, centres culturals, esportius i lúdics, entitats i associacions,

etc.

La nostra proposta de Pla Educatiu d’Entorn vol dirigir-se a tot

l’alumnat i a tota la comunitat educativa de la ciutat, però amb

una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

Els eixos bàsics que destacarem seran el foment de la

cohesió social a partir de l’èxit escolar i l’educació

intercultural, i la consolidació del català com a llengua d’ús

social habitual.

Implementar plans de coordinació municipal en matèria

educativa. Des del municipi s’han de dissenyar i executar aquests

tipus de plans amb la finalitat de vetllar per la coordinació amb els

museus, les entitats culturals, les esportives i les de lleure, per tal de

facilitar la seva interrelació i l’intercanvi mutu d’experiències amb els

centres d’educació formal de la ciutat.

Aconseguir que es coordini el treball que es faci des de

l’Ajuntament de Figueres amb les línies d’actuació dels diferents

Departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya amb

responsabilitats sobre temes educatius.

186

Crear les condicions necessàries per tal que el propi ajuntament i els

centres educatius de la ciutat treballin conjuntament en el disseny de

millors i més itineraris formatius per als joves figuerencs a partir

dels 16 anys:

Batxillerat: cursos més ben distribuïts.

Formació Professional: cicles formatius de grau mitjà i de

grau superior més diversificats.

Formació Ocupacional: amb més vinculació amb els

sectors productius, comercials i empresarials de la nostra

comarca. Per exemple, cal donar més suport al projecte

que s’està desenvolupant amb joves des del Centre de

formació empresarial i ocupacional d'hostaleria (Vilamalla).

Programes de Garantia Social: amb més pressupost.

Garantir que les biblioteques escolars siguin una eina fonamental

en l’acció educativa dels centres, ampliant-ne l’horari d’utilització.

Farem que aquest d’equipaments culturals romanguin oberts tots

els dissabtes laborables, tant en torn de matí com de tarda.

Incorporar progressivament a les plantilles dels centres

d’educació formal de la ciutat professionals que es

responsabilitzessin de l’ús i dinamització extra-escolar

d’algunes de les seves biblioteques. Aquestes persones podrien

ser professionals dels mateixos centres escolars, havent rebut

l’especialització oportuna, o professionals externs. El finançament

d’aquest servei l’assumirien els propis centres, les AMPA i/o

l’administració local, en funció de cada cas.

Aquestes biblioteques hauran d’estar connectades

telemàticament a la xarxa pública de biblioteques

de Catalunya.

187

Fer que en els Centres Cívics municipals s’hi instal·lin també les

biblioteques bàsiques (per barris o districtes). Complementar i

adequar aquests serveis com a espais d’estudi i de consulta, equipats

amb xarxa informàtica, i dinamitzats per monitores i monitors titulats.

Creació d’una nova biblioteca municipal. L’actual s’ha fet petita i

no permet cobrir les necessitats educatives i culturals de la

població que atén.

Potenciar les experiències pedagògiques locals que es

caracteritzin per ser innovadores i apostin clarament per

la cohesió social i educativa. Aquest tipus d’experiències

han d’esdevenir un element clau per la dinamització del

municipi.

Garantir l’accés dels joves a l’educació de qualitat sense

cap mena de discriminació. Caldrà interferir en els

organismes competents per tal d’evitar la massificació dels

centres docents.

Mesures per a l’escolarització de l’alumnat immigrant.

La incorporació de l’alumnat immigrant d’origen estranger no pot

comportar l’eliminació, ni de les nostres costums i característiques

culturals, ni tampoc de les seves. Hem de partir de la base que les

diverses cultures han de respectar els principis de llibertat i els drets

humans vigents. L’aparició de nous aspectes culturals que aporten

els moviments migratoris s’ha de veure com un fet enriquidor, com

una oportunitat.

Elaborar un Pla Integral d’Atenció a l’alumnat d’origen immigrant

i d’atenció a les seves famílies que permeti aconseguir dos objectius

bàsics:

Integrar l’alumnat immigrat al sistema educatiu català de

la manera més ràpida i satisfactòria possible.

188

Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta

de les competències bàsiques.

Dotar les oficines municipals d’acollida de funcions relacionades

amb informació sobre l’escolarització de les seves filles i fills, així

com també, facilitar l’acompanyament de les famílies

estrangeres immigrades.

Facilitar informació del funcionament de la ciutat i la

comarca, dels serveis sanitaris, dels serveis socials,

del transport, de l’habitatge, sobre les associacions

de veïns, sobre els centres cívics, sobre les

oportunitats que existeixen en relació a l’esplai dels

seus nanos, etc.

Facilitar informació sobre les modalitats de contractes

laborals existents, sobre la seguretat en el treball,

sobre les oficines d’ocupació, etc.

Facilitar informació sobre Catalunya, el país on viuen, i el

sistema de drets i deures democràtics establerts a la

nostra societat.

Implantar plans d’acollida adaptats a les característiques de tots

i cadascun dels centres educatius de la ciutat, amb una

organització dirigida a facilitar l’aprenentatge del català, la

incorporació progressiva a la resta del currículum i finalment la

integració a la resta d’activitats del centre.

Donar suport als centres educatius, les AMPA’s, etc. per tal que es

puguin oferir cursos de català per a les mares i pares dels

alumnes d’origen immigrant. Aquests cursos haurien d’incloure

189

també l’aprenentatge de la cultura catalana i coneixements sobre

l’accés al món del treball.

Facilitar que la societat d’acollida tingui l’oportunitat de conèixer

la diversitat cultural que ens pot aportar la convivència amb

persones d’orígens tant diversos.

Fer el possible per tal que s’incrementi del nombre de

professors i d’altres mesures de reforç per als escolars

procedents del fet migratori.

Mesures de corresponsabilització i de cogestió educativa dels

municipis.

Vetllar per tal que les “oficines úniques d’escolarització”

desenvolupin la seva tasca sense problemes. Cal que les

direccions d’aquestes oficines recaiguin sobre una comissió de

matriculació, que assumeixin les competències de tramitació,

baremació i aplicació de les normes legals que regeixen el procés de

preinscripció i matriculació de l’alumnat.

Evitar la concentració de l’alumnat immigrant d’origen

estranger. Les comissions de matriculació han de

vetllar perquè l’alumnat immigrat es distribueixi

equitativament entre els centres públics i concertats

d’una mateixa zona.

Cal impulsar una bona cogestió de la planificació educativa de la

ciutat. Calen crear mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió

entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i

l’Ajuntament de Figueres per a la planificació de l’oferta educativa i el

mapa escolar del municipi. Com ja hem apuntat, cal que es

traspassin les competències del primer cicle d’Educació Infantil. Cal

promoure convenis de creació de noves places de 0 a 3 anys,

190

mitjançant el traspàs de competències –amb les corresponents

dotacions pressupostàries i materials a les administracions locals–.

Cal aconseguir que es traspassin més competències

relacionades amb les beques i els ajuts destinats al

cofinançament del material escolar, del transport i dels

menjadors escolars.

Millorar el manteniment dels centres educatius. Augmentar el

pressupost i millorar la gestió del manteniment de les

infrastructures del centres educatius públics d’educació infantil i

primària de la ciutat.

Assegurar la integració de l’alumnat amb necessitats educatives

especials.

Coordinar la formació professional dels alumnes de la ciutat

amb les empreses. Col·laborar en l’establiment de canals de

comunicació entre els centres, les empreses i les

administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació

professional a les necessitats locals i/o comarcals del mercat

de treball.

Coordinar i promoure serveis extra-escolars. Establir convenis de

col·laboració entre l’Ajuntament i les escoles d’educació formal del

municipi per tal de dur a terme “Plans d’usos i serveis per als

centres escolars”, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu

entorn i d’esdevenir centres de referència formativa i cultural a la

seva comunitat de referència: Figueres.

191

Impuls per a la promoció dels estudis universitaris i la promoció de la

recerca i la innovació.

Ja fa molts anys que la ciutadania figuerenca coneix el fort impuls

que representa, per una ciutat mitjana com la nostra, comptar amb la

potència del marc acadèmic i científic que proporciona l’establiment i

implantació d’uns estudis universitaris: es coneix bé el progressiu

augment de competitivitat de la ciutat de Girona.

En les ciutats catalanes que actualment disposen d’estudis

universitaris, aquest fort impuls va estar emmarcat, en el seu inici,

sobretot, pel compromís social pel coneixement i la innovació de les

seves institucions públiques i privades: Ajuntament, teixit empresarial

del territori, agents socials, altres Universitats catalanes que les feien

costat, etc.

Per tant, Esquerra continua marcant estil polític i llança tot un seguit

de propostes al respecte. Són propostes que hem debatut les i els

nostres col·laboradors, simpatitzants i militants, amb molt criteri i

coneixement del tema:

Impulsar una posició activa, és a dir, una posició “d’oferiment” de

Figueres com a ciutat del coneixement i de la innovació, i

abandonar d’una vegada per totes les posicions passives de

“reclam” que fins ara el nostre consistori havia defensat. Es tracta

d’impulsar la posició de “posar-nos al servei” de les necessitats de

la societat del coneixement i la innovació que actualment té la nostra

ciutat i la seva zona d’influència.

Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadors i

investigadores d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes

condicions idònies per a fer estades investigadores.

192

Promoure que les investigacions i el coneixement que

s’impulsin, reverteixin en el teixit acadèmic, associatiu,

industrial i comercial de la ciutat i de la seva zona d’influència.

Promoure les condicions per fer aflorar i captar el talent que hi

ha a la nostra ciutat.

Els objectius que es pretenen aconseguir amb la proposta que

defensem són els següents :

Impulsar un gran “pacte ciutadà”, i iniciar el treball per a fer de

Figueres la ciutat del coneixement i la ciutat de la promoció del

talent. La massa crítica ciutadana que ens sembla a nosaltres que

existeix a la ciutat respecte a tot aquest tema, acceptaria de bon grat

que les polítiques del consistori vetllessin per la promoció dels estudis

universitaris i la recerca i la innovació, per la qual cosa creiem que

seria bo partir d’un gran pacte ciutadà, d’un pacte de ciutadania en el

qual tots els agents i sectors socials es sentissin, i fossin

efectivament, els protagonistes. Aquest pacte ciutadà hauria de ser

liderat des de l’Alcaldia de la ciutat

Disposar d’un espai, d’un observatori privilegiat, en el qual

s’impulsin les perspectives de futur que es planteja el teixit

econòmic de la ciutat, el teixit industrial, el de serveis, el que

representa el sector primari, així com el teixit associatiu del tercer

sector, junt amb el lideratge de l’administració pública local,

l’Ajuntament, pel coneixement i la innovació.

Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de

Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la

investigació i la recerca.

Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i

el seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels

193

serveis destinats a la promoció de la recerca i la

innovació.

Així doncs, respecte a aquest conjunt de voluntats –i de forma

prioritària– proposem:

Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació

d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”,

a Figueres. Es constituiria en forma d’organisme autònom local, amb

personalitat jurídica pròpia, i possibilitat de tenir patrimoni propi. Seria

una institució recollida en la normativa legislativa vigent.

Aquesta Fundació hauria de tenir un paper decisiu en la

promoció dels estudis universitaris i la promoció de la

recerca i la innovació. En aquest sentit, hauríem de

propiciar que la ciutat es situï en el lloc de referència

universitària que li pertoca

L’estreta col·laboració entre les institucions privades i els

organismes públics ha de fer possible impulsar i fer realitat,

a Figueres, el fet que es puguin impartir estudis i

titulacions universitàries, per tal que els nostres joves –i

agents econòmics i socials en general– tinguin la

possibilitat d’actualitzar els seus coneixements de forma

continuada.

La “Fundació Pública Municipal per la implantació d’Estudis

Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació” tindria

un propi pla de treball, amb un calendari d’actuacions,

amb processos de rendició de comptes, etc.

En una primera etapa, aquesta Fundació desenvoluparia

un programa d’activitats i de promoció consistent en:

194

Organització d’activitats científiques i culturals

que fomentin la reflexió i el diàleg.

Preparació d’un pla de treball, en clau d’estratègia

ciutadana, per tal d’iniciar l’oferta dels serveis

diversos que la ciutat de Figueres promou per a

l’impuls dels estudis universitaris i la recerca i

innovació.

Oferir espais en els quals es puguin allotjar els

investigadors/es que vulguin desenvolupar les

seves recerques en el territori empordanès i també

en un marc més ampli de caràcter transfronterer.

Proposem que es creï la “ciutat universitària” al

Castell de St. Ferran, per exemple.

Impulsar convenis de col·laboració acadèmica i

científica amb altres universitats, siguin catalanes

o siguin de la Catalunya Nord, així com amb centres

de recerca i institucions d’especial interès.

Una capital educadora i oberta.

l'Escola Oficial d'Idiomes la transformarem en un referent comarcal i nacional,

convertint-nos d’aquesta manera en la “ciutat dels idiomes”. Atraurem més

estudis mitjans i impulsarem els estudis universitaris i la promoció de la

recerca i la innovació a la ciutat. Incorporarem a les persones estrangeres

d’origen estranger i altres nouvinguts. Prestarem una atenció integral al

col·lectiu de discapacitats i d’altres persones dependents intentant contribuir

en la millora de tots els àmbits de la seva quotidianitat.

14.3 La Formació com a motor de l’emancipació juvenil.

La formació és el foment del creixement i enriquiment individual de les

persones a través del desenvolupament de coneixements i habilitats, fet que

195

comporta que puguin emancipar-se lliurement amb tota garantia en l’àmbit

laboral, però també en la salut, la convivència i la socialització plena.

Destaquem la rellevància de la formació com a nucli de l’emancipació, perquè

és l’acció que permet a la gent jove desenvolupar-se lliurement, créixer com a

persones i ciutadans per tal de poder crear una societat políticament justa i

econòmicament igualitària. En aquest sentit, prioritzem la formació en

coneixements, habilitats, actituds i valors, els quals volem vincular amb la

gestió de l’administració partint d’aspectes com la responsabilitat i la

codecisió.

Realitzar estudis socioeconòmics per establir la relació entre els

estudis que cursa el jovent del municipi amb l’oferta laboral. En aquest

sentit, cal promoure la implantació de centres d’estudis de cicles

formatius relacionats amb l’economia del territori. En el cas dels nuclis

més petits l’estudi ha de ser d’abast territorial. Cal treballar amb el

Departament d’Educació i aconseguir el suport de les empreses

afectades.

Fomentar la formació del jovent en el camp de l’emancipació: potenciar

en el si de les Oficines d’Emancipació Juvenil cursos encaminats a

millorar el coneixement del jovent sobre els diferents elements que han

de tenir en compte a l’hora d’impulsar el seu propi projecte de vida –

per exemple, cursos d’economia domèstica, d’hàbits alimentaris, etc.–.

Fomentar l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa

dels drets de l’alumnat i incentivarne la participació en els consells

escolars. S’haurà de mantenir un contacte permanent amb els

diferents col·lectius de joves, organitzant activitats a les escoles i

instituts per donar a conèixer els drets de l’alumnat.

Implantar la xarxa de banda ampla a tot el territori. Totes les persones

tenen els mateixos drets, amb independència del municipi on visquin.

Gràcies a les noves tecnologies, la gent jove que viu més allunyada de

les ciutats tindrà l’oportunitat de formar-se a partir de condicions

d’igualtat respecte de la resta de joves del país.

Promoure l’estudi a distància, a través de la presència d’un ordinador

amb connexió a Internet per cada 100 joves, a equipaments públics

que no siguin centres de formació per tal de garantir el dret a

196

l’ensenyament a distància del jovent –biblioteques, sales d’estudi,

etc.–. En aquest sentit, s’ha d’entendre l’accés a Internet com un

servei públic a nivell local, entenent l’estructuració del sistema wi-fi

municipal lliure com una bona eina per garantir l’accés a Internet a tota

la ciutadania.

Crear biblioteques i acostar-les a la gent jove. Tots els municipis de

més de 1.000 habitants han de tenir una biblioteca pública i a aquells

nuclis més petits se’ls ha de garantir el servei a través d’iniciatives com

el Bibliobús. Al marge d’això, les biblioteques s’han de dinamitzar a

través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent. Una molt

bona iniciativa és l’adequació dels horaris de la biblioteca als dels

estudiants.

Crear centres d’estudi. Tots els municipis de més de 5.000 habitants

han de tenir un espai on el jovent pugui estudiar en condicions

òptimes. S’han de tenir en compte els horaris flexibles i adaptats als

períodes d’exàmens i amb accés a l’alta tecnologia i a Internet.

Crear borses de classes de repàs. Molts estudiants necessiten classes

de repàs per millorar l’aprenentatge i, d’altra banda, molts no poden

compatibilitzar l’estudi i el treball. Per tant, les classes de repàs són

una bona manera de posar en contacte diferents generacions

d’estudiants i pal·liar dues necessitats que es complementen. Així, tot

ajuntament ha de crear una borsa de classes de repàs on els diferents

oferents i demandants s’hi puguin interrelacionar. En els municipis més

petits aquest servei es pot mancomunar amb el seu territori

d’influència.

Facilitar l'accés dels joves a les Escoles Oficials d'Idiomes, amb

informació a les escoles i punts d'informació juvenil.

Habilitar als centres d'ensenyament espais (interiors), per aparcar les

bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin a escola amb

bicicleta.

Guia esportiva del municipi, l'esport és sempre un pilar en la formació

de tota la ciutadania, una guia on es recullin tots els clubs, entitats

(esplais) i associacions esportives del municipi ajuda a descobrir la

oferta ludico - formativa del municipi.

197

Incentivar la coeducació i promoure la igualtat d’oportunitats en les

escoles i instituts, entre el professorat, l’alumnat i les famílies, tant en

l’educació formal com en l’educació en el lleure.

Incorporar un mòdul específic sobre igualtat d’oportunitats d’homes i

dones als cursos de formació de monitoratge del lleure.

14.4 Propostes per a desenvolupar la formació del jovent figuerenc.

És molt important que els joves trobin les màximes facilitats alhora de

desenvolupar la seva formació, així com oferir més cicles de grau mitjà i

superior per tal d’evitar que els estudiants marxin de la ciutat per estudiar.

Propostes:

1. Crear una sala d’estudis a cada districte que restarà oberta en

períodes ordinaris durant dotze hores i vint-i-quatre en períodes

d’exàmens. Aquestes sales d’estudis es dotaran d’equipament dirigit i

necessari per a estudiants: ordinadors i Internet i llibres ( triats a partir

d’una base de dades realitzada i actualitzada pel Dinamitzador Juvenil

de Figueres a partir de les propostes dels estudiants que freqüentin les

sales d’estudis).

2. Es dotarà, amb la utilització del Carnet Jove de Figueres, de

descomptes o gratuïtat en activitats o actes de la ciutat relacionades

amb la cultura i l’educació.

3. Desenvolupar la xarxa publicitària a les escoles i instituts que

informarà als estudiants dels esdeveniments i promocions culturals,

educatives, associatives, d’oci i institucionals de la ciutat i voltants.

Amb aquesta xarxa publicitària (basada en els monitors instalats

recentment, en un butlletí jove, octavetes i promocions per acudir a

actes i esdeveniments) s’inclourà la informació necessària per a

potenciar la participació activa dels joves de la ciutats en activitats i

actes realitzades per part de les entitats juvenils i el CLJF. Amb

aquesta xarxa publicitària s’informarà també de les ofertes disponibles

amb el Carnet Jove de Figueres.

198

4. Treballar per ampliar l’oferta de cicles de formació professional de grau

mitja i superior basant-nos en el criteri de la realitat laboral de la ciutat i

comarca.

5. Ampliar els equipaments de l’IES Alexandre Deulofeu i treballar per

ubicar-hi estudis artístics post-obligatoris com per exemple el grau

superior de Gràfica Publicitària i Il·lustració...

6. Potenciar la formació d’adults, ja que creiem en la formació continuada

i en què tota persona ha de tenir l’oportunitat d’adquirir uns

ensenyaments inicials i una formació bàsica.

7. Potenciar una formació específica i transversal al llarg de la vida: Una

formació que no contemplen directament els plans d’educació i que

estigui en coordinació amb els serveis socials, de sanitat o medi

ambient. Una formació sanitària bàsica, la formació en hàbits de vida

saludables, educació en la sexualitat, educació viària i normatives

bàsiques de circulació, així com educació en utilització sostenible dels

recursos, etc.

8. Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris

extraescolars per tal que puguin satisfer les necessitats de la

comunitat.

9. Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text i treballar per

garantir una gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de

text escolars, en l’etapa d’educació obligatòria.

10.Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant” adaptat al cicle

d’educació secundària basats en:

- Crear aules d’acollida per a aquest tipus d’alumnat immigrant

(12-16 anys).

- Crear unitats d’escolarització compartida en determinats

centres.

- Potenciar l’ús social del català.

11.Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres a l’actual Edifici del

Convent i donar suport a les altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i

Musicals de la dels Caputxins.

199

12. Impulsar de forma prioritària el “Pla Educatiu d’Entorn” de la ciutat,

adaptant-lo a cadascun dels agents socials i educatius de Figueres,

incloent-hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no

formal. Es donarà, en el Pla Educatiu d’Entorn, un protagonisme

especial a la joventut de Figueres, buscant espais i mecanismes de

participació als instituts i a través del CLJF.

13.Potenciar les experiències pedagògiques locals que es caracteritzin

per ser innovadores i apostin clarament per la cohesió social i

educativa.

14.Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadores i

investigadors d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes condicions

idònies per a fer estades d’investigació. Promoure que les

investigacions i el coneixement que s’impulsin, reverteixin en el teixit

acadèmic, associatiu, industrial i comercial de la ciutat i de la seva

zona d’influència.

15.Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de

Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la investigació i la

recerca.

16. Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i el

seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels serveis

destinats a la promoció de la recerca i la innovació.

17.Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació

d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”, a

Figueres.

15. FIGUERES: UNA CIUTAT ESPORTIVA

15.1 El model esportiu d’Esquerra.

L’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per

tothom, però també necessita gaudir del reconeixement social que mereix,

pel paper que té com a motor de canvi. L’esport és un motor de canvi a nivell

individual, ja que la seva incorporació a l’estil de vida de les persones els

permet gaudir de major qualitat de vida.

200

L’esport també és un motor de canvi social, ja que permet enfortir la cohesió

social dels nostres pobles i barris a través de la incorporació del projecte

esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, a través de la

promoció de la salut a mitjançant l’esport o a través de la incorporació de les

persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina de

socialització i d’arrelament al país. L’esport és motor de canvi econòmic, amb

capacitat de generar ocupació i riquesa, articulant un complex sector

productiu i de serveis. L’esport és un motor del teixit cívic i associatiu de les

nostres viles i ciutats, un teixit que no té comparació en quantitat i en extensió

i que és la base de l’assoliment dels resultats esportius d’alt nivell de l’esport

català. Per això és cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les

entitats esportives.

Per donar suport al teixit esportiu

Simplificar i objectivar les convocatòries d’ajuts econòmics als clubs i

entitats esportives.

Crear consells de l'esport als municipis, amb la participació de totes les

entitats esportives federades, escolars i de lleure, per tal de poder definir i

avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals.

Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element

vertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat.

Dotar als clubs del material esportiu necessari perquè puguin implementar

programes esportius de qualitat.

Promoure la col·laboració entre entitats esportives a nivell comarcal,

especialment en zones rurals i poc poblades.

Crear una Oficina d’atenció a l’esportista.

Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i

esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals de les

seleccions catalanes reconegudes.

Per potenciar l’esport educatiu, de salut i ciutadà

201

Promoure l’extensió a tots els centres educatius del Pla d’esport escolar,

creant associacions esportives escolars als centres i promovent l’activitat

física i esportiva no competitiva per a tots els nois i noies.

Potenciar, d’acord amb els centres docents i les associacions esportives

escolars, la pràctica esportiva en horari extraescolar

Oferir una oferta d’activitat esportiva àmplia, tant en horaris —obertura

nocturna de les instal·lacions— com de modalitats.

Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva

de les entitats i de la ciutadania.

Desenvolupar un Pla específic de lluita contra l'obesitat infantil, a través

dels clubs esportius i dels centres educatius del municipi.

Desplegar un Pla de promoció esportiva als espais públics —platja, places,

carrers, circuits de salut urbans, etc.— on es lligui l’activitat física i el

coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.

Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trànsit de vehicles de

motor.

Promocionar la pràctica esportiva en família.

Promocionar la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres

municipals com organitzant activitats físico-esportives als centres de gent

gran.

Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport

com, per exemple, caminades o bicicletades populars.

Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de la

Generalitat de Catalunya.

Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius de

discapacitats.

Incorporar les persones nouvingudes en la pràctica esportiva dins del teixit

ja existent.

Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per

a donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit

associatiu esportiu del municipi.

Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperació al

desenvolupament i de lluita per la pau a través de l’esport.

Instaurar la Setmana de l’esport per a tothom.

202

Per a disposar d’unes instal·lacions esportives de qualitat

Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i

l’adequació dels equipaments esportius de xarxa bàsica.

Promoure la construcció de pavellons al costat dels nous centres educatius

que permetin l’ús escolar en horari lectiu i l’ús ciutadà, fora d’aquest horari.

Crear circuits d’activitat física a l’aire lliure, especialment orientats a

l’activitat per a la gent gran.

Definir plans d’usos esportius per als espais naturals que permetin fer

compatible la pràctica esportiva amb el manteniment de la seva qualitat, amb

especial atenció a la pràctica dels esports de motor, del ciclisme, els esports

d’aigua i els de muntanya.

Per a promoure la diversitat esportiva

Fer plans específics de desenvolupament de modalitats esportives

específiques de cada territori —esquí a zones de muntanya, vela i rem a

zones costaneres o fluvials, etc.

Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.

Promoure que la pràctica esportiva en edat escolar sigui de tipus

poliesportiu fins als 10 anys.

Incentivar la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a

l’activitat esportiva emergent en noves modalitats.

Establir criteris de discriminació positiva a favor de les dones per a

promoure la seva presència a l’activitat esportiva del municipi

15.2 Polítiques esportives figuerenques.

Des d’Esquerra ens comprometem en fer que la pràctica esportiva a la

ciutat de Figueres es desenvolupi en un marc digne i de qualitat. Reforçar

aquesta voluntat és una de les principals tasques que creiem que el nostre

consistori hauria d’haver seguit, i no ha seguit, durant el transcurs dels

darrers anys.

En el terreny dels equipaments esportius, per exemple, és evident que

Figueres compta amb un nombre d’instal·lacions esportives insuficients. El

manteniment i conservació dels nostres equipaments esportius requerirà en

203

els propers anys una forta inversió econòmica per cobrir una demanda

d'usuaris creixent dia darrera dia, la qual, per a nosaltres, té una

transcendència molt important a nivell de la imatge esportiva i l’oferta turística

del nostre municipi, amb conseqüències econòmiques, socials i en el sector

turístic i comercial.

Des del nostre punt de vista, creiem que les ciutadanes i ciutadans de

Figueres volen que es creïn més espais per a practicar esport i es

construeixin més instal·lacions esportives, no necessàriament per a la

pràctica de l’esport de competició. En l’actualitat sabem que el que existeix

són instal·lacions esportives no massa decents, mal equipades i no gaire

disponibles a determinats col·lectius i durant determinades franges horàries,

sovint insuficients.

Creiem que donar les màximes facilitats als nostres ciutadans alhora

d’utilitzar les instal·lacions esportives municipals existents en garantiria un

augment del seu ús. Estem segurs que només amb aquest gest, es

dignificaria l’entorn social en el que ens desenvolupem i milloraria la nostra

qualitat de vida. Aquesta és la línia sobre la que creiem que s’hauria de

treballar. Per tant, plantegem un seguit de propostes, estructurades en tres

línies de treball diferenciades, però a la vegada interrelacionades:

Programa d'ajuts destinat a la promoció i manteniment de l’esport

escolar, de l’esport base, de l’esport amateur i de l’esport de

competició.

Dotar de més recursos materials i/o econòmics a les entitats,

associacions o clubs esportius de Figueres, els quals, tot i l’esforç

dels seus dirigents, mares, pares i esportistes, actualment presenten

unes estructures organitzatives millorables, en molts casos.

Desplegar de forma progressiva els Plans Educatius d’Entorn a

l’àmbit de l’esport per a la promoció de l’esport base, escolar i

amateur.

204

Condicionar les ajudes que es donen a les entitats esportives de

titularitat privada a una gestió eficaç. Caldrà que aquest tipus de

gestió contempli contraprestacions per al conjunt dels ciutadans de la

ciutat. En particular, creiem que s’ha de donar suport a l’esport de

base, en contra posició dels ajuts excessius que s’estan donant a

determinades empreses privades.

Establir mecanismes de col·laboració i coordinació entre les

diferents entitats esportives de la ciutat: futbol, bàsquet, voleibol,

handbol, etc. Estudiar la possibilitat d’incloure en una mateixa entitat

esportiva els clubs, entitats o seccions que així ho volguessin.

Encetar converses amb algunes entitats, associacions i clubs

esportius que havien desenvolupat anteriorment la seva tasca

esportiva a Figueres i que, en l’actualitat, s’han vist obligats a

marxar a altres municipis de la comarca per tal de practicar el

seu esport. Valorar si des de l’Ajuntamet de Figueres es pot donar

cobertura a les seves necessitats: clubs de handbol, bàsquet amb

cadira de rodes, etc.

Coordinar les accions esportives promogudes des de

l’Ajuntament de Figueres amb les del Consell Esportiu de l’Alt

Empordà (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) per tal de

complementar l’oferta esportiva de la ciutat amb la dels centres

educatius d’aquesta.

Crear un Patronat o Consell Municipal de l’Esport, amb la finalitat

de ser més efectius alhora d’organitzar i coordinar activitats

esportives que beneficiïn als ciutadans.

Programa de promoció esportiva: col·laboració i organització de tot

tipus de competicions esportives.

Coordinar esforços en l'organització de competicions que es

205

desenvolupin en equipaments esportius municipals i espais

públics de la ciutat. Cal estar en contacte directe amb els agents

que hi participen: directius, esportistes, mares i pares, patrocinadors,

etc. Tots ells són necessaris per donar una bona imatge de la ciutat, i

el què és més important, per fer de l’esport un element educatiu de

primer ordre.

Obrir, el màxim possible, la participació a les activitats esportives

a totes les franges d’edats i col·lectius de persones: àmbit de la

joventut, organització de jornades esportives escolars, organització

d'un programa anual d'esport per a la gent gran, etc.

Fomentar els jocs recreatius i tradicionals d’arreu del món, com

a eina de transmissió de valors esportius, culturals i socials,

especialment a les escoles i instituts d’educació formal de la ciutat.

Potenciar l'esport dins dels centres d’educació formal de la

ciutat, prioritzant la participació massiva de l'alumnat en les diferents

competicions esportives que s’organitzessin.

Recuperació de l'esport popular per mitjà de la promoció de

proves tradicionals: Marxa dels masos, Mitja marató, Festa de la

bicicleta, Caminades populars, etc.

Promoure altres activitats relacionades amb l’esport minoritari o

intel·lectual, com per exemple, els escacs. Popularitzar l’escacs

com a esport i potenciar els bons jugadors d’escacs que tenim a

Figueres.

Promocionar unes “olimpíades populars escolars” a fi de crus, i

per tal d’involucrar el màxim nombre d’alumnes possibles de les

escoles i instituts de la ciutat.

206

Organitzar una “festa municipal de l’esport” conjunta amb

l’objectiu de premiar a tots els esportistes o equips de les

entitats esportives que més hagin destacat durant la temporada.

Aquest esdeveniment ha de formar part de les actuacions de

popularització i de reconeixement al treball que fan les entitats

esportives de Figueres durant el transcurs de la seva temporada

esportiva:

Es pot organitzar un acte de lliurament de trofeus a tots els

membres que les pròpies entitats escullin. Totes les

entitats esportives de Figueres poden ésser-hi

presents i se les pot obsequiar amb un piscolabis. A

més a més, es poden repartir premis especials a la

trajectòria de les i els esportistes més rellevants, a

la gesta esportiva més significativa, a la gestió

esportiva més sostenible, etc. Aquest acte es pot

organitzar a l’Estadi Municipal d’Atletisme o al Camp

de Futbol amb una ambientació característica i

única per a l'ocasió.

Organitzarem des del mateix Ajuntament competicions esportives

que serveixin per promocionar la ciutat. Cal fer compatible l’

“esport espectacle” amb l’ “esport popular”. Promocionar

iniciatives del tipus Cinturó Ciclista a Alt Empordà, etc.

Organitzar competicions esportives per a joves en horari

nocturn, com a recurs complementari al mal ús que fan alguns joves

de les seves hores d’oci nocturn de cap de setmana. Per exemple, es

podrien organitzar 3 campionats per temporada de futbol sala

nocturn, amb l’objectiu d’eleminar a reduir els abusos que alguns

d’aquests individus fan de substàncies depenents i begudes

alcohòliques durant el cap de setmana. Aquesta és una proposta

emmarcada dintre el que s’anomena “estratègia de reducció de

riscos”.

207

Programa de manteniment, conservació i construcció d’equipaments

esportius.

Potenciar, ampliar i consolidar la creació de zones esportives

multidisciplinàries en diversos llocs de Figueres: places, carrers,

parcs, etc. Caldria que aquestes zones es distribuïssin equitativament

pels barris o districtes de la ciutat. Esdevindrien zones on la

ciutadania pugués realitzar esport, sense les despeses tan elevades

que suposa fer-ho en gimnasos o clubs esportius privats. En

definitiva, apostem recuperar i reconquerir l’espai públic. Caldria

construir espais coberts i multifuncionals de baix cost: amb pistes

polivalents, cistelles antivandàliques, etc.

Caldria articular mecanismes que permetessin la utilització de les

instal·lacions esportives escolars a la resta de la ciutadania.

Només faltaria que s’adequessin i s’adaptessin els horaris dels

equipaments esportius dels col.legis i instituts de la ciutat, que fossin

necessaris per tal de poder comptar amb les respectives pistes

esportives cobertes de les quals aquests disposen.

Condicionar l'entorn del Castell de San Ferran per a convertir-lo

en un itinerari esportiu de qualitat, en un camí de passeig, per a

realitzar-hi footing en condicions, etc. Caldria que els elements

d’aquest circuit garantissin la seguretat dels seus usuaris: baranes de

seguretat amplada del camí suficient, àrees de descans, miradors,

papereres, fonts, “circuits de manteniment” en òptimes condicions per

a realitzar-hi activitats complementàries (flexions, abdominals, etc.),

etc.

Adequació del màxim nombre possible de carrers i avingudes de

la ciutat per tal de desplegar una bona xarxa de carrils bici,

sobretot les vies que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els

polígons industrials.

208

Crearem, amb l’ajuda d’altres administracions públiques –com ara la

Generalitat de Catalunya, la qual preveu que a Figueres li

pertoca un nou Pavelló Municipal d’Esports, segons el seu

PIEC, etc.–, una gran anella lúdico-esportiva per a totes i

tots els esportistes i ciutadans de Figueres, sense

excepcions, entre l'avinguda Vilallonga (crta. de Roses), el

carrer Far d'Empordà i el passeig del Cementiri,

reconvertint l'antiga plaça de braus en un Pavelló

Municipal Polivalent, per a poder-hi practicar esport, però

també, per a utilitzar-ho com a espai lúdic per a

organitzar trobades, balls, festes, concerts de música,

etc.; d’aquesta manera aconseguirem connectar l’actual

camp de futbol del Far amb aquest nou equipament esportiu.

15.3 Del Montessori al... pavelló esportiu!

La pràctica de l’esport és una de les eines més potents en el camp del

lleure i la formació de les persones (amb independència de l’edat) i les

administracions públiques han d’abocar-hi recursos suficients. L’oferta

d’entitats privades (construeixen instal·lacions i capten socis en funció de la

demanda) resulta imprescindible, però les administracions públiques,

especialment els ajuntaments, han de procurar garantir uns mínims

imprescindibles d’instal·lacions per a tota la ciutadania.

En aquest sentit, hem d’admetre que la nostra ciutat pateix un dèficit

constatable d’instal·lacions, malgrat millores recents derivades dels plans

Zapatero (els vestidors del Camp de Vilatenim i la nova piscina descoberta,

per ex.). En aquells esports que necessiten espais tancats per a

desenvolupar totalment o en part la seva activitat, és evident que no podem

oferir des de l’ajuntament allò que amb tota lògica els clubs demanden: més

hores d’utilització, espais més o menys específics per a determinats esports,

etc. Dit d’una altra manera: necessitem, com a mínim, un pavelló esportiu....i

amb urgència màxima. La ciutat pateix un palpable estrès en aquesta qüestió

i no ens podem permetre començar feixucs tràmits burocràtics que durin

mesos i mesos, anys i anys..... abans de resoldre la mancança.

209

Conscients de tot això, quan els regidors d’ERC vam entrar al govern

municipal, vam fixar com a prioritat absoluta l’aposta per un pavelló

esportiu ... i en un termini breu.

El procés que ha culminat amb l’aprovació inicial del plec de clàusules

que podria desencallar l’arribada a Figueres d’una escola Montessori

demostra, una vegada més, que en política només el gaudir de majoria

absoluta permet executar íntegrament els plantejaments cada formació. Des

de CiU s’ha explicat sovint que si en disposessin, el tema Montessori estaria

resolt: amb la concessió gratuïta per 50 anys de la totalitat de la finca situada

entre la carretera de Roses i el riu Manol, a Vilatenim (és un equipament

públic). En entrar el PSC al govern (setembre de 2007), es parla de la cessió

de la totalitat de la finca i que l’empresa concessionària hauria de pagar un

canon, una compensació. Els plantejaments de principi, de màxims, d’ERC

sempre han estat molt clars: cap bel·ligerància a la implantació de l’escola,

però comprant/arrendant uns terrenys privats (no en una superfície

qualificada d’equipament públic).

Quan ERC entra al govern (març de 2010), falta poc més d’un any per

a les eleccions de maig de 2011 i cal prendre decisions ràpides. Nosaltres

estem convençuts que la ciutat està “esportivament estressada”, amb només

dos pavellons, absolutament insuficients (Olot, amb menys habitants, en

té.....quatre !). Juguem fort i amb pragmatisme: acceptem la concessió de la

finca per 50 anys (punt en què estaven les negociacions amb el govern

anterior) però amb tres condicions noves: mantenir-ne una part com a

equipament públic; construir-hi un pavelló esportiu públic; i capitalitzar el

canon previst per a pagar la construcció del pavelló. Òbviament, som

conscients que ni CiU ha plantejat un pavelló públic a Vilatenim, ni els

promotors del Montessori estan en condicions de pagar de cop el canon.

Però es tracta de sortir de l’atzucac negociador amb un pavelló públic ... i a la

mateixa finca. D’aquí no ens movem, tot i els anuncis que els promotors

tenen ofertes d’ajuntaments que suposadament cedeixen finques

gratuïtament.

Les negociacions desemboquen en un acord per al plec de clàusules

que des d’ERC valorem com a molt satisfactori. El canon, en termes relatius,

a penes varia, per bé que facilita el cobrament d’un segon canon, si l’escola

210

vol utilitzar el pavelló públic. Però hi ha dues diferències substancials per a

l’interès públic: una part de la finca (quasi un 30%), no se cedeix (els

promotors hi ha d’accedir) i es destina a la construcció d’un pavelló públic; a

més, CiU, grup majoritari del govern, admet la prioritat inversora del pavelló

(no estava prevista !), que ha d’estar construït a principis de 2012.

És la postura de màxims d’ERC? No, és clar que no: no tenim majoria

absoluta per concretar-la. Però estem convençuts que l’interès públic ha sortit

notablement reforçat amb la nostra intervenció des del govern en el procés.

De cedir tota (¡) la finca a una empresa educativa privada, passem a

conservar-ne quasi un terç com a equipament públic ...i, sobretot, hi

construirem (mateix cost que el canon fixat) un pavelló de propietat i gestió

municipal, ubicat en terrenys públics.

16 FIGUERES: UNA CIUTAT CULTURAL

16.1 El model cultural d’Esquerra.

Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social

i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol individual

com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos

culturals i la seva difusió.

La cultura ens dóna consciència de qui som i on volem arribar com a poble.

Dotar el municipi dels equipaments municipals —esportius, culturals, lúdics,

de serveis socials, etc.— necessaris per satisfer les necessitats específiques

de la ciutadania, incorporant-hi el concepte d’equipament sostenible. Es

garantirà tant una correcta distribució física dels equipaments dins del

municipi —adequant la seva presència a les necessitats de cada zona— com

un fàcil accés als serveis municipals des del punt de vista del tràmit,

mitjançant una planificació consensuada amb tots els actors implicats.

Vetllar perquè aquells equipaments i serveis que depenen d’altres

administracions s’ajustin a les necessitats de la població, tenint en compte les

especificitats del municipi i garantint també criteris de proximitat física i

facilitat d’accés al seu ús.

211

Fomentar la cultura com a element de cohesió i millora de la qualitat de vida

del conjunt de la ciutadania, amb una especial atenció als i les joves.

Fomentar i donar suport a la creació artística i assegurar les condicions

necessàries perquè les persones que ho desitgin puguin desenvolupar

lliurement les seves capacitats creatives, artístiques i culturals.

Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els

seus àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats

vinculades a aquesta.

Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans.

Impulsar la creació del Consell municipal de cultura amb representació de

l’Ajuntament, les entitats i els agents culturals locals.

Vetllar per la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter

formatiu, cultural, lúdic o esportiu per a l’alumnat dels centres educatius, en

horari no lectiu i, sobretot, en els períodes de vacances.

Vetllar per la possibilitat d’accés de tota la ciutadania als ensenyaments

artístics.

Implantar els plans d'entorn per donar una resposta integrada comunitària a

les necessitats educatives més enllà de les escoles. Es tracta d’obrir les

escoles i les seves instal·lacions —equipaments esportius, biblioteques,

accés a les TIC, etc.— per a ser usades més enllà del temps escolar, amb la

complicitat de les famílies i de l’associacionisme.

Promoure polítiques d’atenció als infants, com ara xarxes d’escoles bressol,

amb serveis flexibles i complementaris, i programes educatius, lúdics,

culturals i esportius. En aquest aspecte, a banda de les escoles bressol,

també es promourà la creació d’espais familiars i de joc per a infants.

Dissenyar polítiques d’atenció als infants mitjançant els plans d’infància i els

consells d’infants, així com amb xarxes d’escoles bressol amb serveis

flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les càrregues familiars,

i programes educatius, lúdics, culturals i esportius per als infants.

Fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions

locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a

centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a

l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit

associatiu local.

212

Potenciar la comunicació i la col·laboració amb les diferents comunitats

d’immigrants. Cal cercar uns interlocutors i/o interlocutores reconeguts per la

pròpia comunitat, elaborar plans de formació i de sensibilització per a la

policia locals sobre la seva cultura i els seus hàbits, i integrar-los de manera

progressiva a les diferents plantilles de policies locals.

Afavorir que la població nouvinguda participi activament en les

manifestacions col·lectives que configuren la personalitat del municipi per

aconseguir la progressiva vinculació a la societat i al país d’acollida.

Incidir, mitjançant programes específics, en el caràcter integrador i

saludable de l’esport, la cultura i el lleure, enfront de la violència, l’incivisme i

la intolerància.

Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat.

Impulsar la digitalització de documents d’interès local per tal de preservar i

difondre la memòria del territori.

Augmentar l’horari d’obertura de les biblioteques municipals com a sales

d’estudi en els períodes d’examens.

Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en

col·laboració amb els consells escolars del municipi i els centres de

normalització lingüística.

Afavorir que a les biblioteques municipals hi hagi subscripcions als diaris,

setmanaris i publicacions locals, comarcals i nacionals en llengua catalana.

Col·laborar en les diverses instàncies administratives i empresarials

implicades per tal d’aconseguir que les sales de cinema locals disposin del

màxim nombre possible de pel·lícules en llengua catalana.

Fomentar i impulsar la creació artística local i promoure la presència de

joves creadors del municipi en el seu territori.

Incentivar la programació de festivals locals donant impuls a la música local

en català.

Fomentar i potenciar les programacions locals en l’àmbit de les arts

escèniques.

Fomentar i donar suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a

les manifestacions de la cultura popular i tradicional, especialment les que

siguin pròpies del municipi, així com també les de nova creació.

213

Promoure una política de memòria històrica a través de la recerca, l’estudi i

la difusió del patrimoni tangible i intangible del municipi. Entre d'altres

mesures, caldrà estimular la col·laboració amb els grups d’història local, la

creació d’espais de memòria —museus, centres d’interpretació, rutes, etc.—,

la presentació d’exposicions, les visites ciutadanes col·lectives i el treball

compartit dels organismes responsables de turisme i patrimoni.

Potenciar una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format analògic i

digital, i emprant les eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la

informació sobre els equipaments culturals del municipi, l’agenda d’actes i

festes, les novetats a les biblioteques, etc.

Impulsar la recerca sobre la història local de les dones que han format part

de la identitat i facilitar-ne la difusió.

Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats

naturals culturals, patrimonials i econòmiques existents.

Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades

en la identitat i la creativitat dels seus ciutadans i ciutadanes —turisme literari,

històric, genealògic, paisatgístic...

Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels

diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del

municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.

Promocionar l’obra d’artistes i autors/es locals mitjançant el web municipal,

facilitant-los un punt de trobada i contacte virtual amb programadors/es,

artistes i autors/es de la resta del país.

Entendre la promoció del municipi com a una conjunció de valors

econòmics, socials, culturals i de lleure.

Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir

canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la

creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació

d’origen.

Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals

de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.

Promoure la creació de continguts de valor afegit i afavorir la difusió

d'artistes i creadors/es locals

214

Digitalitzar el patrimoni cultural i difondre aquest coneixement a través

d'Internet.

16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi.

La gestió cultural és una assignatura difícil. Els referents solen ser les

polítiques culturals de les grans ciutats o les de més prestigi o la dels grans

mitjans de comunicació. En tot cas, propostes normalment molt cares poc

connectades amb els referents i el patrimoni cultural popular, allunyades de la

gent i sovint poc participatives. És evident que no és senzill trobar referents

propis, ni trobar gent que estigui disposada a aportar entusiasme i hores de

treball, ni tampoc trobar les complicitats del públic. Gairebé cap municipi del

país (Figueres inclosa) no es pot permetre programar com si fos Barcelona

(que, d’altra banda, ara és prou propera com perquè, qui ho desitgi, pugui

anar-hi a veure teatre, concerts o exposicions). Així que el model d’èxit, en

programació cultural, serà el que sàpiga innovar i connectar alhora amb la

pròpia tradició. D'altra banda, la situació econòmica en què vivim tampoc no

ens permet programar amb pressupostos ambiciosos. En aquests moments,

si no ho fem per convicció, ho haurem de fer per necessitat. No és fàcil, però

és possible. Serem capaços de trobar models? D’entrada, serà un primer pas

saber que n’hem de buscar.

16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura per al proper

mandat.

Esquerra considera que la decisió de no començar aplicar en aquest

mandat el Pla de Cultura de Figueres, per l'excepcional situació patida per la

regidoria de cultura, no ha de comportar de cap manera un ajornament sine

die de la seva aplicació en el proper mandat. És per això que volem

manifestar públicament la nostra voluntat de dur-lo endavant i d'impulsar i

dotar l'Institut de Cultura que hi és previst. Entenem que aquest Institut de

Cultura ha de ser l'organisme rector de la política municipal en l'àmbit cultural

i que la seva constitució ha de servir per racionalitzar els recursos disponibles

i per dur endavant una actuació més efectiva en aquest camp. Es tracta d'un

organisme municipal autònom que podrà cercar recursos econòmics més

enllà del pressupost ciutadà, però que també podrà comptar amb els recursos

215

humans que actualment té la regidoria, els quals compten amb una

experiència i formació que pensem que pot ser decisiva en l'èxit del nou

organisme. En una situació econòmica general de crisi pensem que un

Institut amb les característiques apuntades tindrà major capacitat de

maniobra i podrà comptar amb eines de finançament més enllà de les

estrictament municipals. D'altres poblacions ja fa temps que el tenen i han

pogut constatar l'efectivitat del model. Una ciutat com Figueres, que

considerem que, especialment en l'àmbit cultural, s'ha de convertir en un punt

de referència bàsic a nivell nacional, s'ha de dotar d'unes eines d'organització

potents per poder fer realitat aquest objectiu estratègic que nosaltres

entenem que s'hauria de poder assolir a mig termini.

16.4 Polítiques culturals

Política de manteniment, conservació i construcció d’equipaments

culturals.

Potenciació i diversificació de l’actual oferta del Museu de

l’Empordà en més d’un centre museístic i cultural.

De la mateixa manera que l'Escorxador, com s'acaba de

proposar, podria servir de centre destinat a la memòria

històrica local i comarcal, caldria encara (com a mínim)

desdoblar les funcions actuals del Museu de l' Empordà en

dos àmbits més. L'actual instal·lació podria continuar

dedicant-se a l'art modern (segles XIX-XX) i a la producció

contemporània. Caldria, però, erigir un nou centre dedicat a la

vessant històric-arqueològica comarcal (art antic i medieval)

tant important a nivell nacional i internacional (Sant Pere de

Rodes, Empúries, etc.). Aquesta nova seu podria instal·lar-se

al Monestir de Santa Maria de Vilabertran, ja que es tracta

d'un edifici arquitectònicament molt important, que actualment

no se sap quin ús se li ha de donar, molt pròxim a Figueres,

però que alhora reforçaria, en no trobar-se a la mateixa ciutat,

216

el caràcter comarcal del Museu de l'Empordà i la funció

capitalina de Figueres.

Desencallar la situació de l’actual Sala Edison, malgrat ser de

titularitat privada.

El museu del castell de Sant Ferran

Per contextualitzar, fem memòria. El novembre de 2008, la ministra socialista

(PSC) de Defensa, Carme Chacón, va anunciar que el museu militar de

Montjuic es traslladaria al castell de Sant Ferran de Figueres. L’alcalde i el

govern de la ciutat (el PSC en formava part) s’hi van mostrar del tot

favorables. Un any més tard (octubre i novembre de 2009), dues decisions

ministerials més: es creava la figura del “Comisionado Jefe del Programa del

Museo Militar del Castillo de San Fernando de Figueres (Girona) i es

nomenava per al càrrec Carlos Díaz Capmany. No em consten reaccions

negatives del govern de Figueres d’aquell moment

Des d’ERC defensàvem i defensem que Figueres havia d’apostar fort

per aconseguir el Centre Internacional per a la Pau; però justament l’anunci

del ministeri de Defensa posava les bases, malauradament sòlides

institucionalment, de la situació actual: “Els usos que Barcelona vol donar al

castell com futur centre internacional per a la pau són incompatibles amb la

continuïtat del Museu Militar, que s’hi albergava des de 1963” (El Periódico de

Catalunya, 2 de novembre de 2008). Des del Govern Municipal de Barcelona,

des del Govern de la Generalitat, des del ministeri de Defensa i des del

govern de Figueres .. es van prendre les decisions que tots coneixem: el

Centre Internacional per a la Pau, a Barcelona; el Museu Militar, a Figueres. I

que cadascú assumeixi les seves responsabilitats en aquestes regles de joc

imposades a la ciutat.

Ara, parlant estrictament del museu (no de la fortalesa), es tracta de

intentar reorientar el rumb, però sense vendre fum i buscant les complicitats

institucionals adequades. Caldrà garantir un discurs museogràfic adient per

al contingut provinent de Montjuic (armes històriques, maquetes i miniatures,

soldadets de plom....) i que probablement s’ubicarà en un futur museu, que

convindria denominar, per exemple, Museu del Castell de Sant Ferran. No

217

hauria de ser només un canvi de nom, sinó la visualització d’una altra

concepció de l’espai: a més d’exposar els fons de valor històric amb discurs

museogràfic modern, caldria preveure sales –d’exposició però també de

treball- que permetessin implicar-se en temes relatius a la resolució pacífica

de conflictes. No és una tasca fàcil, però convé esgotar les possibilitats

institucionals.

Caldria replantejar la qüestió perquè és possible una via d'entesa de totes les

parts implicades

La reivindicació que en el castell de Sant Ferran de Figueres s'hi faci un

museu per la Pau (que també es podria dir de la solidaritat, de la resolució de

conflictes, de la no-violència o similar) no és incompatible amb la integració,

dins d'un projecte museístic coherent, de col·leccions d'armes procedents de

Montjuïc (cosa que impediria la dispersió anunciada).

El nom de Museu “militar” no és un reclam ni turístic ni de públic, com ha

quedat demostrat amb el poc èxit que els museu de Montjuïc ha tingut al llarg

de tots aquests anys i amb el poc interès que ha tingut el mateix ajuntament

barceloní en retenir-lo o transformar-lo en una nova oferta museística.

La idea d'un Museu per la pau (o de la solidaritat, o de la resolució de

conflictes o de la no-violència) va sorgir a Figueres durant les tres edicions de

les jornades internacionals per la pau que s'hi van celebrar ara fa uns anys i

permetria que fos una mena de complement de l'Institut per la pau que es vol

instal·lar a Montjuïc

Allò que és més preocupant és que es dugi a terme un costós projecte

museístic (amb fons públics) que no tingui un rendiment social mínim i que

tampoc no tingui un nivell museístic adequat (perquè s'hagin dispersat les

col·leccions de més interès històric)

Cal que el projecte museístic l'elabori un equip d'experts i que tingui com a

base la realitat on és inserit, és a dir, la realitat catalana. La Generalitat hauria

de vetllar per aquest punt (imprescindible) ja que això permetria que el centre

s'incorporés a la xarxa que el govern català té muntada arreu del territori. Així

218

mateix, també hauria de vetllar per tal que el futur museu fos d'alt nivell

museístic i que pogués engruixir l'òptima oferta cultural que constitueixen la

resta de museus de la ciutat (el Museu Dalí, el Museu del Joguet i el Museu

de l'Empordà)

Política de gestió i dinamització cultural.

Potenciar i donar més facilitats a l’organització de l’Aula de Música

Tradicional i Popular. Recuperarem de l’oblit la música de

cobla, promocionant la creació de Cobles sardanistes.

Farem que la ciutat de Figueres se la torni a conèixer

com el bressol de la sardana, tal i com ho va ser en

temps passats.

Donar més suport al festival de música d’arrel tradicional

“Figueres Folk”, aconseguint que es consolidi i, algunes de

les seves activitats, es puguin realitzar en equipaments

municipals de la ciutat, a part dels que ja utilitza habitualment

en altres poblacions de la comarca.

Potenciar l’Aula Municipal de teatre i donar més suport a les

altres companyies teatrals del municipi, així com també,

promocionar tot allò que tingui a veure amb la dramatúrgia

local.

Promoció de les indústries culturals establertes dins del nostre

municipi.

Ampliar, en nombre de punts i de dimensions, les cartelleres i els

espais públics damunt dels quals està permès de mostrar

informació en suport paper per part de les entitats, les

associacions, els clubs, els comerços, els partits polítics,

i els ciutadans en general, poden fer propaganda dels

seus actes.

219

Política de normalització lingüística i reconstrucció nacional de

Catalunya.

RÀDIO-TV FIGUERES

No cal que la cerqueu ni a la guia ni a internet. La ràdio i la televisió de

Figueres no figuren ni en cap dial ni en cap canal. La capital de l'Alt Empordà

és òrfena d'aquests mitjans de comunicació municipal. Paradoxalment, els

ajuntaments dels pobles i viles del seu entorn ja fa molts anys que han posat

algun d'aquest mitjans al servei dels seus veïns. Així, Roses, Castelló

d'Empúries i l'Escala gaudeixen de ràdio i tv municipals. I pobles com

Vilasacra, Vilamalla o Cabanes ja fa temps també que han inaugurat les

seves respectives emissores. En el cas concret de Vilafant, ja són més de 25

anys d'emissió. D'altres poblacions de les comarques gironines com Olot,

Palamós, Lloret, Blanes o la mateixa Girona fan part de tot un reguitzell de

municipis en què tant la ràdio com la tv són un referent bàsic per als seus

ciutadans.

Els figuerencs no hem fet cap pas seriós en aquest sentit fins ara. El

darrer pronunciament consistorial sobre la possibilitat d'obtenir algun mitjà de

comunicació audiovisual es remunta a la comissió de govern del 5 de juliol de

2004, quan es va aprovar la gestió directa d'un programa de TDT local dins

del múltiple corresponent a la demarcació de Figueres. Un acord que fou

ratificat tres dies després pel ple municipal. Un any després, davant la

inoperància de l'acord, el grup municipal d'ERC va presentar una moció per

tal que Figueres es postulés per poder ser la seu del canal públic de TDT. La

proposta fou desestimada. Aquell mateix estiu, institucions i empreses van

moure fitxa per poder implantar un model de TDT per al territori i el dia 16 de

desembre de 2005 es va signar un conveni per a una tv transfronterera que

va ser subscrit per l'Ajuntament de Figueres, Perpinyà Cable S.A. I TV Comtal

SL. Actualment el conveni és inoperant. Des del 2008 estem adherits al

consorci Local i Comarcal de Comunicació, però encara ens falta el més

important: una ràdio i una televisió.

Figueres, amb gairebé 45.000 habitants i un 30 % d'immigració de 93

nacionalitats diferents, necessita unes eines així per tal d'incorporar i

cohesionar una ciutadania que cerca un referent comú per tal de sentir-se

plenament identificada amb la col·lectivitat a la qual pertany. Així mateix, la

220

ciutat necessita disposar d'uns mitjans de comunicació audiovisuals per a la

informació més immediata, com ha quedat demostrat durant la recent

nevada. L'endemà de la tempesta, els carrers ja eren nets per poder-hi

circular i molta gent es va quedar a casa per no tenir informació d'aquest fet.

Ens cal, doncs, donar un tomb a l'actual situació i aconseguir que Figueres

prengui consciència que es tracta d'una necessitat de primer ordre. I el nou

govern municipal ha d'actuar en conseqüència. El nostre esforç quotidià anirà

en aquesta direcció.

16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil.

La cultura és un concepte molt ampli, ja que no només es limita als

aspectes de creació i artístics, sinó que també entenem per cultura totes

aquelles característiques que defineixen la societat. Per aquest motiu, hem

d’adequar el nostre projecte cultural al model social que volem que existeixi

en el nostre país i que actualment encara queda molt allunyat de la normalitat

cultural de la nostra societat. Hem de treballar per eliminar les diferències

socials assimilades per tradició cultural que encara existeixen en la nostra

societat, per recuperar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i

ciutats, i també per donar a conèixer aquells elements que defineixen la

nostra identitat. En l’àmbit juvenil, ens trobem que molts joves tenen

dificultats alhora d’accedir a la cultura. És per això que ens hem de marcar

aquesta problemàtica com uns dels principals objectius. D’altra banda,

aquestes dificultats es veuen agreujades davant l’absència d’una oferta

cultural pública atractiva per al jovent

Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa

cultural del municipi. D’aquesta manera es garanteix una oferta cultural

adequada a les necessitats del jovent.

S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que

sorgeixen al municipi, integrant-los en la programació cultural

municipal.

Cal fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci,

encara que no sigui la finalitat d’aquest col·lectiu. L’objectiu d’aquesta

221

mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural i

sobretot d’oci de promoció públic i, per l’altre, contribuir a

l’autofinançament de les entitats i associacions.

Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació i la

potenciació de carnets culturals per a joves. Aquest carnet ha de

garantir l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes

significatius en la compra d’entrades o bé la gratuïtat dels espectacles

de promoció pública.

Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament

s’ha d’intentar establir convenis de col·laboració amb empreses del

món de la cultura del municipi perquè s’acullin als descomptes del

carnet.

Aquest carnet també pot tenir una àrea d’influència supramunicipal,

sobretot en els municipis més petits.

Buscar fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove, ja que

sovint no n’hi ha prou a donar facilitats econòmiques al jovent perquè

accedeixi a la cultura oferta. Una bona iniciativa és el foment de les

activitats culturals del municipi a les escoles i instituts, amb la creació

de tallers que impliquin les escoles de les nostres ciutats i pobles amb

l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat

cultural a les escoles i instituts perquè tots els joves estudiants puguin

assistir a ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es

puguin crear tallers culturals per fomentar la participació del jovent en

la cultura.

Per tal de garantir la continuïtat d’activitats culturals realitzades per

joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a les instal·lacions

municipals que siguin útils i adequades a les seves necessitats.

S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història del nostre poble o ciutat,

ja que s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre

poble o ciutat.

Aquesta integració a la realitat històrica local s’ha de començar per

promocionar-la des de les aules, amb la creació de tallers relacionats

amb el descobriment i la investigació de la història local, on sovint

poden trobar els seus avantpassats com els primers informadors del

222

passat més recent del seu propi poble o ciutat. Per tant, una forma de

potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser a

partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de

ser un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de

primera mà la història passada més recent de la localitat, ajuda a crear

i entendre l’evolució de la cultura local.

Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-lo en la

història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de

premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets

en els centres educatius de la població.

Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques és una bona

mesura per afrontar la nova realitat dels Països Catalans, on la

convivència cultural cada cop és més significativa. Per tal d’afavorir la

integració d’aquesta diversitat cultural a la realitat cultural catalana,

una manera de fer-ho és la convivència i l’intercanvi entre joves de

diferents orígens, utilitzant la llengua catalana com a idioma vehicular.

Promoure la creació d’intercanvis locals entre joves dels Països

Catalans i de la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part

dels joves de la nostra localitat, i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la

tolerància cap a cultures i tradicions diferents de la nostra.

16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la cultura.

1. Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa cultural

del municipi.

2. S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que

sorgeixen al municipi i integrar-los en la programació cultural municipal.

3. Fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci. L’objectiu

d’aquesta mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural, d’oci

i de promoció pública i, per l’altre, contribuir a l’autofinançament de les

entitats i associacions.

4. Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació del

“Carnet Jove Municipal (o Carnet Jove de Figueres)”. Aquest carnet ha de

223

facilitar l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius o bé

la gratuïtat dels espectacles de promoció pública.

5. Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament s’han

d’establir convenis de col·laboració amb empreses del món de la cultura del

municipi perquè s’acullin als descomptes del carnet.

6. Aquest carnet ha de tenir una àrea d’influència supramunicipal per tal de

facilitar l’accés a la programació cultural a joves de municipis petits de la

comarca en els quals no hi ha una oferta satisfactòria.

7. Buscar altres fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove. Per

exemple, el foment de les activitats culturals del municipi a les escoles i

instituts amb la creació de tallers que impliquin les escoles de la nostra ciutat

amb l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat

cultural a les escoles i instituts perquè tots els estudiants puguin tenir accés a

ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es creïn tallers

culturals per fomentar la participació del jovent en la cultura.

8. Crear equipaments culturals per pal·liar la manca d’espais de creació i

realització d’activitats culturals. Per tal de garantir la continuïtat d’activitats

culturals realitzades per joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a

les instal·lacions municipals que siguin útils i adequades a les seves

necessitats.

9. S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història de la nostra ciutat, ja que

s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre municipi. Una

forma de potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser

a partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de ser

un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de primera mà la

història passada més recent de la localitat, ajuda a crear i entendre l’evolució

de la cultura local. Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-

lo en la història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de

premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets en els

centres educatius de la població.

224

10. Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques per tal d’afavorir la

integració de la diversitat cultural a la realitat cultural catalana.

11. S’ha de promoure la creació d’intercanvis locals entre joves de la ciutat i

la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part dels joves de

Figueres i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la tolerància cap a cultures

i tradicions diferents de la nostra.

12. Cal crear una categoria de la beca “Agita” destinada als joves menors de

divuit anys per tal d’ajudar a fer factibles els projectes culturals sòlids dels

emprenedors d’aquest sector d’edat.

13. És necessari crear bucs d’assaig municipals ubicats dins l’Hotel d’Entitats

de Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que les formacions

musicals joves puguin gaudir d’un espai amb les condicions òptimes per

assajar i desenvolupar-se còmodament.

14. Cal destinar una part del pressupost de cultura i juventut a la subvenció o

patrocini de les gravacions de les formacions de música local que tinguin una

mínima qualitat i que tinguin problemes de finançament. Aquesta mesura

ajudarà a potenciar i a donar-se a conèixer a les formacions joves locals.

15. S’estudiarà la possibilitat de poder accedir als cinemes de Figueres amb

descomptes, utilitzant el Carnet Jove de Figueres.

16.7 L’Embarraca’t.

Les polítiques de Joventut ben plantejades i executades són, com les

polítiques educatives, llavor de futur que tot govern ha de cuidar de forma

especial. Ara fa dos anys, Joventut era una regidoria qüestionada pels seus

principals usuaris, les entitats juvenils, en peu de guerra a causa de

l'organització de les barraques de Fires (un seguit d’actes lúdics i festius que

tradicionalment s’ha assumit des de la regidoria de Joventut, tot i que en

definitiva no deixa de ser una part més de la programació de festes, no

225

exclusivament juvenil, ni a efectes d’organitzadors ni a efectes d’usuaris).

Enguany constatem que aquell malestar i tensió ha esdevingut una taula de

diàleg, col·laboració i treball conjunt entre ajuntament i entitats (juvenils i no

juvenils) organitzadores.

I això per què ha passat? Doncs senzillament perquè es torna a l’origen del

que va ser l’esperit de les barraques, i es dóna veu i part activa a les entitats

que en prenen part, a l’hora de programar i planificar com i de quina manera

seran, i quan duraran ( de nou, passem dels quatre dies als sis de festa!). Les

barraques varen néixer, a proposta del Consell Municipal de Joventut, com

una activitat en què les entitats juvenils es podien donar a conèixer a la ciutat,

trobar nous membres i associats, i recaptar fons econòmics per a dur a terme

la seva activitat durant l’any. Al llarg del temps i a banda de les modificacions

en la composició de les entitats presents a les barraques, es va anar perdent

l’esperit de participació i treball conjunt, per acabar sent una activitat més del

programa de fires, dirigida des de l’Ajuntament.

Arran de les tensions, la regidoria anterior (a la qual cal reconèixer, i

reconeixem, la tasca que ha fet) ha escoltat les propostes de les entitats, i ha

aconseguit crear, a hores d’ara, un espai de col·laboració i participació que

mai s’hauria hagut de perdre. Els ajuntaments treballem amb recursos de tots

i això ens obliga, per pura honestedat i coherència, a treballar de la millor

manera possible. I no hi ha millor manera que treballar per les associacions

amb els associacions, i treballar pels joves tenint els joves en compte. Cal fer-

los participar activament i unir el seu esforç, la seva energia i el seu

voluntarisme, als recursos de tots i a la professionalitat dels tècnics

municipals. I fer així realitat la participació, amb el treball i la confiança mútua,

entre associacions i institucions, entre societat i civil i Ajuntament. Així seran

les barraques enguany i així ha ser de política de Joventut de la nostra ciutat

d’ara en endavant.

La nostra proposta és la següent:

1. Cal ampliar la partida pressupostària de barraques un 50% per tal de

poder-les millorar, ja que durant els últims anys el pressupost s’ha mantingut

però els costos de les infraestructures s’han encarit notablement. Amb

226

l’ampliació de la partida pressupostària es podrien crear també un ventall

d’activitats de tarda/vespre enfocades cap a un públic familiar.

2. El fons econòmic de l’Embarraca’t no sortirà de la regidoria de joventut; es

tractarà com una partida pressupostària independent o si no s’obtindran els

fons de la regidoria de Fires i festes, ja que l’Embarraca’t és el principal

espectacle de la nostra festa major i va destinat a tota la població, no només

als joves.

3. S’han de garantir els recursos i ajudes necessàries des de l’Ajuntament per

tal de que l’Embarraca’t sigui gestionat pel CLJF. El Dinamitzador Juvenil de

Figueres, situat en la mateixa seu que el CLJF (L’Hotel d’entitats) serà la

figura que coordinarà i ajudarà a gestionar l’Embarraca’t al CLJF.

4. En el transcurs d’aquest pròxim mandat s’han de traslladar les barraques a

un emplaçament més proper al centre de la ciutat per tal de facilitar-ne

l’accés a peu i per tal d’integrar-les més a la ciutat.

5. Cal facilitar l’actuació dels grups locals en l’embarraca’t sense obligar-los a

passar pel concurs Joan Traiter (el qual és d’àmbit nacional).

6. Es cedirà el recurs d’una web municipal de l’Embarraca’t al CLJF, amb la

supervisió del dinamitzador juvenil, basada sobretot en la participació del

jovent de Figueres, podent opinar des de la web durant tot l’any.

7. És necessari treballar per ampliar els horaris de l’Embarraca’t, sobretot els

dies de més afluència.

17 LA POLÍTICA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I DE

RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

17.1 La política lingüística d’Esquerra.

L’objectiu prioritari de la política lingüística per Esquerra és arribar a la

plena normalització de l’ús de la llengua catalana com a primera llengua d’ús

227

en tots els àmbits arreu dels Països Catalans. Tanmateix, tot i que la situació

actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir

present tot el seguit d’avenços que s’han fet des de la Generalitat de

Catalunya durant els anys 2004-2010. Així, s’han impulsat moltes campanyes

de dinamització i foment de la llengua, i s’han elaborat i difós molts materials i

instruments de suport.

La situació és encara especialment crítica en àmbits com ara l’empresarial, la

justícia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals i la indústria cultural, i

alhora és desigual en els diversos territoris de la nació. Des dels ajuntaments

cal impulsar, de manera decidida, el procés de normalització lingüística, tant

en les activitats de l’Ajuntament com en tots els àmbits de la població, tot

aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.

Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la política

lingüística, han d’anar dirigits a impulsar i consolidar els avenços assolits pel

Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincràsia i les necessitats

pròpies de cada municipi, ens permetran avançar i enfortir les polítiques que

calen a cada ens local. Per això, els objectius fonamentals són:

Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania.

Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i reforçar

actituds favorables a la llengua.

Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals —cinemes,

concerts, actuacions infantils, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i

revistes, videojocs i DVDs, etc.).

Fomentar el coluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants, companys/es

de treball, i companys/es d’entitats de persones nouvingudes i entitats

diverses —esportives, culturals, socials...

Fomentar l'acolliment lingüístic: informació sociolingüística, cursos, activitats

i plans d’acolliment.

Donar suport a les empreses i als treballadors i les treballadores que fan

atenció al públic.

Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses, les

organitzacions laborals i els sectors professionals a l’hora d’atendre el públic

en català.

Fomentar les organitzacions empresarials de la responsabilitat social

228

lingüística en el marc de la responsabilitat social empresarial.

Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport institucional.

D’altra banda, al si del mateix Ajuntament, la política lingüística s’ha d’orientar

a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana en el seu territori,

començant per les seves dependències, ja que encara que la Llei estableix

que la llengua pròpia de l’Administració municipal catalana és el català,

encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera habitual i

preferent en tots els seus processos interns —policia, serveis de neteja

urbana, etc. — i externs —relació amb els proveïdors, etc.

Algunes propostes en l’àmbit de la política lingüística

Elaborar un Pla municipal de normalització lingüística (PMNL), adequat a

les necessitats sociolingüístiques de les diferents zones i que estableixi

clarament els objectius prioritaris, les actuacions que cal per assolir-los en els

propers quatre anys i la dotació de recursos necessaris per poder dur-los a

terme. Aquest Pla, aprovat pel ple, s’ha de revisar, avaluar i actualitzar

anualment.

Implicar en l’elaboració i execució del PMNL les entitats culturals i

esportives, les associacions de defensa i promoció de la llengua, els partits

polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les

associacions de veïns i veïnes, els col·lectius d’immigrants i de cultures

foranes, perquè, coordinadament amb l’Ajuntament, i l’Oficina o el servei local

de català en les poblacions on n’hi hagi, actuïn d’impulsors i de supervisors

de la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació.

Exigir el requisit lingüístic en l’accés i en el manteniment en la funció pública

Organitzar totes les qüestions que tenen a veure amb la normalització

lingüística transversalment, de manera que l’òrgan que se n’ocupi pugui

actuar en tots els departaments.

Fomentar l’aprovació de plans de normalització lingüística interns, propis de

l’Ajuntament.

Informar les empreses, en el moment que sol·liciten l’autorització d’obertura

o la notifiquen, de les obligacions lingüístiques que tenen, així com també

dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la

229

legislació vigent com l’ús prioritari del català com a llengua de qualitat i

modernitat.

Verificar-ne, en el moment de la concessió de llicències i permisos, que

realment es compleix la normativa.

Introduir en l’ús informàtic de l'Ajuntament el programari lliure, com a

mesura per fomentar l'ús de la llengua catalana.

Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en l’àmbit

sociocultural, clàusules de normalització lingüística en els convenis amb les

entitats i oferir el suport tècnic necessari per dur a terme les actuacions que

s’hi indiquin.

Difondre, a més de les mesures previstes al PMNL des de les àrees

municipals relacionades amb l’activitat econòmica i de consum, les

subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les

Illes Balears concedeixen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als

comerços i a les empreses del municipi que avancin en l’ús del català.

Informar que els departaments que atorguen llicències d’obertura de negoci

poden gestionar ajudes i oferir el suport necessari —econòmic o tècnic.

Informar a les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa d’un punt

d’atenció que les pot ajudar a incorporar el català en el seu treball quotidià.

Fomentar el programa “Voluntariat per la Llengua”.

Promoure plans d'entorn municipals per promoure l'ús del català com a

llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesió social de

l'alumnat, els pares i les mares del municipi.

Promoure plans d'acollida municipals que estableixin un protocol per a les

persones estrangeres que arribin al municipi, d’acord amb el Pacte nacional

per a la immigració.

Informar i difondre les activitats, els plans d’acolliment i els materials creats

per la Generalitat de Catalunya, entre la població nouvinguda.

Vetllar per l'ús del català en tots els mitjans de comunicació local, amb la

possibilitat d’utilitzar ocasionalment altres llengües sempre que hi hagi

situacions concretes que ho requereixin necessàriament i sempre després

d’haver-ho valorat prèviament.

Crear campanyes pròpies —o difondre les de la Generalitat de Catalunya—

mitjançant accions publicitàries i accions de divulgació, aprofitant dates

230

assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en col·laboració amb el

Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya.

Prioritzar la programació d’espectacles, concerts i activitats culturals en

català i occità, especialment les adreçades als infants.

Vetllar per la qualitat lingüística dels espectacles culturals que s'ofereixen al

municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballen per la

llengua i la cultura catalanes i occitanes.

Afavorir la creació i la distribució de literatura en català i en occità,

mitjançant certamens i concursos.

Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa

local, comarcal i nacional en català i occità, així com també el material

audiovisual, la connexió a Internet i altres elements relacionats amb les

tecnologies de la informació i la comunicació.

Afavorir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, com ara

trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis d’esplais, agermanaments,

etc., especialment les adreçades als infants.

17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció nacional de

Catalunya.

Aplicar un “Pla de xoc municipal de normalització lingüística”.

La llengua és, avui per avui, un factor de cohesió social de

primera magnitud pel que fa a la incorporació de la nova

immigració en la societat d'acollida. Cal que Figueres reforci

aquesta cohesió, des d'ara mateix, ja que les xifres de nova

immigració és una de les més altes de Catalunya. D'altres

poblacions, com Vic, han iniciat ja aquest camí i caldria

conèixer bé la seva experiència. Podria fer-se en base a un

acord específic (per l'excepcionalitat que suposa Figueres en

el conjunt del país) amb el Consorci de Normalització

Lingüística.

231

Potenciarem el sistema de “parelles lingüístiques” com a recurs

idoni per a facilitar l’aprenentatge del català i la

socialització de les persones nouvingudes.

Ens comprometem a treballar per la normalització lingüística del

català en tots els àmbits de la nostra vida ciutadana.

Des de l’Ajuntament apostarem pel compromís amb la

reconstrucció nacional de Catalunya.

Recolzarem totes les iniciatives que tinguin a veure amb la

nova llei d’ordenació territorial de Catalunya, la

qual ens ha de permetre eliminar l’actual marc

provincial i potenciar el marc comarcal i la capitalitat

de Figueres.

Potenciarem les festes de caràcter nacional: l’onze de

setembre, la diada de St. Jordi, St. Joan (festa

dels Països Catalans), etc. Hem de recuperar el

pes simbòlic del qual gaudien històricament a la

nostra ciutat aquests tipus de celebracions, i que

sense adonar-nos-en, alguns, s’han descafeïnat.

17.3 Recuperació de la memòria ciutadana.

El dia 1 de desembre de l’any passat es va celebrar la presentació, al Saló de

descans del teatre “El Jardí”, del gruixut volum de L'Abans – Figueres, una

història gràfica de la ciutat que aplega prop d'un miler de fotografies. L'acte

havia estat organitzat per l'Ajuntament de la nostra ciutat i els mateixos

editors, ja que des de l'inici del projecte se signà un conveni de col·laboració

entre les dues entitats. Aquest conveni, entre d'altres coses, estableix que el

fons fotogràfic aplegat per a la confecció del llibre (tant les imatges

publicades com les que no), un cop informatitzat, ha de passar a l'arxiu

municipal; cosa que suposa un notable enriquiment del seu fons d'imatges.

232

La resposta de la gent de Figueres davant d'aquesta iniciativa ha estat molt

bona. No tan sols va omplir el Saló de descans el dia de la presentació, sinó

que l'acollida que ha donat al llibre ha estat excel·lent. Els mateixos editors

van dir a l'acte que la xifra de volums venuts a hores d'ara s'acosta als 1.300

exemplars. Aquesta és una prova irrefutable de l'interès que suscita la història

de la nostra ciutat entre els nostres conciutadans. Un interès envers el qual

convé que hi reflexionem un xic, ja que és un element fonamental per al bon

govern de la ciutat. El vicealcalde Francesc Canet, que presentà l'acte, ja va

remarcar-ho en la seva intervenció, quan va dir que sovint ni els mateixos

governants no són prou conscients de la transcendència de les decisions que

prenen. I la història és la qui ens dóna, a governants i a governats, una

perspectiva temporal que (per comparació entre l'abans i l'ara) ens permet

saber, en realitat, cap a on anem com a ciutat.

Però, a part de la comparativa temporal, la història i la memòria ciutadana

juguen una altra funció que no és pas menor: ens cohesionen com a grup. En

una societat que tendeix a la disgregació i al desarrelament, el fet de

compartir una mateixa memòria col·lectiva és un element de cohesió social

no pas menyspreable. Conscients d'això, el grup d'Esquerra sempre hem

procurat i procurarem alimentar aquesta memòria ciutadana amb la nostra

acció de govern. Per això vam vincular la capitalitat de la cultura catalana

amb el record i homenatge a Narcís Monturiol; vam impulsar una retolació

correcta de places i carrers, i hem donat suport a totes aquelles iniciatives

que han anat en aquest sentit. Això sí, procurant sempre vincular aquesta

memòria ciutadana amb la general de Catalunya, que no és sinó la suma de

totes les memòries particulars de ciutats i poblacions que la constitueixen (i

de la seva gent, naturalment).

18 POLÍTICA EXTERIOR DE FIGUERES

18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals

233

Tot i que no ens ho hem acabat de creure mai, Figueres és la capital de la

comarca i ha d’exercir com a tal. Hi ha una sèrie de factors que, encara que

sense voler-ho de vegades, ens obliguen: els serveis sanitaris – hospital –,

educatius – gran part dels instituts – i jurídics es troben a casa nostra i són

els habitants dels altres pobles qui s’han de desplaçar fins aquí per a poder

tenir-hi accés.

o Creació d’una marca de ciutat potent. Figueres no ha de girar

només al voltant del Museu Dalí, que també. S’hauria d’aprofitar

l’oportunitat de l’arribada del TAV.

o Creació de la Targeta Futur, per als joves menors de 16 anys de

Figueres i comarca. Aquesta donarà accés a preus reduïts en el

transport urbà, teatre, equipaments esportius municipals i activitats

organitzades per l’Ajuntament de Figueres.

o Mancomunar el transport públic.

o Mancomunar la xarxa d’aigua potable: ETAP i EDAR.

o Fomentar l’accés dels joves de la comarca a l’habitatge i a la

generació de projectes empresarials propis a la ciutat de

Figueres.

o Subvencionar durant els primers 5 anys amb el 50% de l’IBI per

als joves de fins a 35 anys de Figueres i comarca que

constitueixin una hipoteca sobre el seu primer habitatge a

Figueres.

o Establir polítiques i aliances turístiques que reforcin els actius de

Figueres.

234

o Aprofitar la conjuntura de sintonia política per a establir noves

línees de col·laboració amb les comarques del Vallespir, Conflent

i Rosselló.

18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport i crear l’àrea

metropolitana de Figueres

A les comarques gironines, el desenvolupament econòmic i demogràfic dels

anys 60 i principis dels 70 va originar un creixement desordenat de molts

municipis, condicionat tant per l’eufòria d’expansió general com per la manca

de normatives i la permissivitat de moltes corporacions municipals.

L’absència d’una consciència ambiental i de qualitat de vida va permetre que

bona part de l’esmentat desenvolupament s’assolís a costa de l’entorn. La

gestió municipal democràtica nascuda el 1979 es va haver d’orientar a

solucionar bona part dels problemes generats en els decennis anteriors,

especialment amb inversions en infraestructures i espai públic. En aquests

moments, i malgrat que encara manquen per solucionar definitivament alguns

dels problemes generats durant els anys de l’especulació i el creixement

desordenat, s’ha començat a repensar el territori com a instrument de

competitivitat i desenvolupament, a partir de criteris de respecte pel medi

ambient i millora de la qualitat de vida dels seus habitants i usuaris.

El municipi de Figueres no és una excepció davant d’aquesta situació, raó per

la qual Esquerra proposa crear l’Àrea Metropolitana de Figueres i de

mancomunar alguns serveis, entre ells el del transport urbà.

El municipi de Figueres se situa al bell mig de la comarca de l’Alt Empordà i

ocupa una posició central que ha afavorit que la ciutat s’hagi configurat com a

una autèntica capital comarcal. Aquesta posició ha potenciat que sigui ciutat

de pas i d’estada en els desplaçaments de persones i mercaderies entre

l’Estat i la resta d’Europa però també entre el litoral i l’interior. Figueres juga

un paper essencial en les comunicacions amb Europa, no només per ser la

primera ciutat que es troba una vegada superada la frontera amb França,

sinó també per ser lloc de pas d’importants vies de comunicació

235

internacionals com l’autopista AP-7, la carretera nacional II, la línea del TAV,

el ferrocarril convencional, així com d’una important xarxa de carreteres

comarcals. En definitiva, la posició privilegiada que té Figueres, tan des d’un

punt de vista físic com geogràfic, possibilita que tingui un radi d’influència

molt ampli que supera els límits merament comarcals. Aquesta centralitat fa

que exerceixi un paper cabdal en el terreny econòmic, social, cultural, de

serveis i de comunicacions, fet que atorga cohesió i sentit a l’Alt Empordà.

La consolidació de l’Àrea Urbana de Figueres, formada pels municipis

d’Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Figueres,

Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia

d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran, es manifesta

en tendències com la relativa pèrdua de població de Figueres a favor de la

resta de municipis de l’àrea urbana, i en l’increment dels serveis oferts a la

ciutat central de l’Àrea Urbana. Figueres concentra el 63% dels llocs de

treball, el 80% de les places escolars i el 73% del total de la població de

l’Àrea.

La principal conseqüència d’aquesta consolidació ha estat un considerable

augment de la mobilitat a l’Àrea Urbana, bàsicament en transport privat, que

no s’ha correspost amb una millora del transport públic interurbà, tot i la

posada en funcionament de transport públic de Figueres. Des d’un punt de

vista econòmic, aquesta consolidació també es manifesta en la

complementarietat que es dóna entre Figueres i la resta de municipis de

l’Àrea Urbana. Mentre Figueres es referma com el centre proveïdor de

serveis i de mà d’obra, la resta de municipis de l’Àrea Urbana – especialment.

Vilamalla, Avinyonet de Puigventós i Vilafant – atrauen les empreses gràcies

a una major disponibilitat de sòl industrial.

Per tot això proposem:

Crear l’Àrea Metropolitana de Figueres. Dins el marc que estableixi dita

àrea, es mancomunarien diferents serveis, entre ells el de transport

236

urbà. Les línies d’autobús que actualment es limiten a recórrer gran part

del terme municipal, haurien d’ampliar els seus recorreguts permetent

així la seva arribada als pobles membres d’aquesta Mancomunitat –

Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà,

Figueres, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa

Llogaia d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran.

Es mantindrien, sempre que fos possible, les freqüències de pas per a

permetre un major nombre d’usuaris i així no augmentar el cost

d’aquest servei actualment ja deficitari.

18.3 Figueres: PORTA CAP A EUROPA

La cooperació transfronterera en el marc de l’Eurodistricte

LA CAMBRA DE COMERÇ DE L’ALT EMPORDÀ: UNA EINA EN TEMPS DE

CRISIS

Des de la secció del “Mirador republicà”, es va fer la proposta de creació

d'una Cambra de Comerç de l'Alt Empordà. Cal dir que la proposta va aixecar

força expectativa, cosa que evidencia que existia un indubtable interès entre

els sectors socials afectats. Penso que avui aquest interès encara es manté,

si no és que ha augmentat, empès per la situació de crisi que actualment s'ha

fet sentir de manera insistent arreu del país. Ja se sap, en moments de crisi,

cal organitzar-se, sumar esforços i, sobretot, fer anar la imaginació. Aquestes

són unes eines imprescindibles per poder fer front als temps difícils.

Les raons aduides aleshores per defensar la proposta, avui són les mateixes,

però ara caldria fer-hi una esmena molt important a la idea que aleshores es

va plantejar. La creació d'una cambra de comerç que s'adigués a les

necessitats actuals no hauria de tenir un marc estrictament comarcal, sinó

237

que hauria d'anar molt més enllà i tenir un inequívoc marc transfronterer.

Hauria d'intentar ajuntar els esforços de la nostra comarca i els de l'altra

costat de la ratlla fronterera, els de les comarques més pròximes de la

Catalunya del Nord. I més ara que la Unió Europea ha tornat a evidenciar el

seu interès per la política transfronterera amb una mesura tan espectacular

com el desmantellament de les garites que materialitzaven la divisió

fronterera.

Els pobles que es troben geogràficament propers (a pocs quilòmetres de

distància), però que pertanyen a estats diferents, coneixen bé els avantatges

que es deriven de la seva situació i ja fa temps que van jugar fort a favor de

polítiques transfrontereres. Figueres, en canvi, tot just ha començat a

descobrir-les i a prendre'n consciència. Necessitem una entitat comuna: un

consorci, una corporació, una cambra...digueu-li com vulgueu. Una entitat

que representi, promogui i defensi el comerç, la indústria, els serveis, el

turisme, el lleure i la cultura dels territoris dels dos costats dels Pirineus. Una

eina per poder treballar de manera efectiva en tots els àmbits proposats. I

Figueres pot ser la mà que esgrimeixi en profit de tots aquesta eina. La nostra

ciutat hauria de liderar la creació d'aquesta entitat que serviria per aprofundir

de manera decisiva i irreversible les relacions transfrontereres i per combatre

una crisi que tampoc no coneix fronteres. Naturalment caldrà comptar amb la

complicitat dels nostres veïns i de tots els sectors implicats de banda i banda

de l'Albera. Creiem sincerament que això és possible d'assolir, que no és cap

idea romàntica, sinó una proposta realista i pragmàtica que ens ha d'afavorir

a tots. Depèn de nosaltres mateixos que una cosa així sigui possible.

18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg

Un agermanament és l’establiment oficial de lligams de cooperació mútua

entre ciutats que tenen alguna característica en comú. És indubtable que, en

el recent agermanament entre Figueres i Saint Petersburg, ha estat el nexe

dalinià el que ha dut a les dues ciutats a formalitzar un vincle d'aquest tipus,

que ja fa molts anys que s'hauria d'haver establert.

238

La recent estada de representants municipals a la ciutat nordamericana de

St. Petersburg (Florida) ha estat la culminació de més de quatre mesos de

reunions amb diferents entitats de la societat civil figuerenca i també

empordanesa: Comerç Figueres, Patronat de turisme, Cuina del vent, Escola

d’hostaleria, Cellers de la D.O. Empordà... Aquestes trobades van servir per

copsar l’energia, les ganes i la il.lusió que tenien tots aquests col.lectius

envers el projecte i així donar ales a la regidoria que assumeixo per dur

endavant l’agermanament. Aquest nou vincle entre les dues ciutats es va

oficialitzar finalment el tretze de gener en el ple de la corporació municipal de

Saint Petersburg, per mitjà de la signatura d'un document per part de

l'alcalde de St. Petersburg, Bill Foster, i del nostre vicealcalde Francesc

Canet. Els eixos que vertebren aquest acord (a més a més dels estudis, la

investigació i la difusió de l’obra daliniana, assumits per la Fundació Gala

Dalí) se centren en intercanvis juvenils de tota mena: acadèmics, d'idiomes,

esportius, d'expressió cultural i artística, etc. Un altre dels punts forts és la

promoció turística de la nostra ciutat a Florida, on podrem fer conèixer els

nostres principals reclams, així com la nostra oferta gastronòmica, la qual ha

d'actuar com a gran embaixada als Estats Units del que allà es coneix com a

“dieta mediterrànea”.

Les trobades realitzades durant aquesta estada a Florida van tenir un resultat

molt fructífer per a la col·laboració futura de les dues ciutats, especialment en

les matèries de promoció turística i comercial, medi ambient, cultura, i

intercanvis d'estudiants. Un relleu especial mereix la reunió amb els

responsable de turisme de l'aglomeració de la Badia de Tampa, que agrupa

21 ciutats de Florida, en la qual es decidí una promoció conjunta de Figueres

i Sant Petersburg, i la realització d'un programa de la televisió de Florida

sobre la nostra ciutat i el món de Salvador Dalí.

Pel que fa a les qüestions mediambientals, una delegació de Florida assistirà

a la Figueres Conference celebrada el 14 d'abril d'enguany per explicar la

seva experiència de les polítiques d'estalvi energètic i d'aposta per les

energies renovables, i per reunir-se amb els responsables del Parc Natural

del Cap de Creus, per tal de veure una col·laboració mútua. Pel que fa a la

239

cultura, l'orquestra simfònica The Florida Orquestra realtizarà un intercanvi

amb L'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Així mateix, hi ha previst realitzar

un intercanvi d'artistes i d'estudiants de diferents nivells educatius. En aquest

darrer sentit cal recordar que la Universitat de Florida del Sud té uns reputats

estudis de ciències marines, que podrien ser una gran oportunitat per als

joves figuerencs interessats en aquesta matèria.

Durant l'estada a St. Petersburg de la delegació figuerenca no va fallar cap de

les entrevistes concertades. D'aquesta manera vam poder explicar algunes

de les nostres experiències (com ara la que fa referència a l'estalvi energètic

ciutadà) i vam establir contacte amb les Cambres de Comerç i amb la

Universitat de St. Petersburg. Un esment especial mereixen la trobada amb el

Comitè de Turisme de la badia de Tampa (que engloba 21 ciutats amb un

total de més de un milió de persones) i amb el Comitè de relacions

internacionals (una institució que es troba a faltar a casa nostra). Vam poder

debatre les diferents problemàtiques que ens afecten i exposar els diferents

punts de vista. Uns i altres coincidirem en què aquest agermanament pot ser

mot profitós per a les dues parts. I nosaltres pensem que pot ser-ho de

manera especial per a Figueres i comarca. Ara la pilota és al nostre teulat.

Hem de jugar amb ganes i amb afany de victòria.

Francesc Canet ha assenyalat que amb aquest viatge s'inaugura de manera

brillant un front que fins ara l'ajuntament figuerenc havia deixat desatès, el de

la realització d'una política exterior que beneficiï i possibiliti el

desenvolupament ciutadà. “En uns moments de crisi, cal precisament anar a

trobar les oportunitats, ja que no baixaran pas del cel; cal moure's i espavilar-

se”, ha assenyalat el vicealcalde.

18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra

Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat

en una profunda crisi mundial, i les conseqüències econòmiques, alimentàries

i ambientals han afectat greument a milions de persones. Una situació que ha

empitjorat en la mesura que la crisi financera també ha afectat els

compromisos dels donants tradicionals d'ajuda oficial al desenvolupament,

240

provocant una forta retallada en el finançament del desenvolupament per als

països més empobrits.

I ara, quan internacionalment és més reconegut el paper determinant de la

cooperació pública descentralitzada en el debat sobre l'eficàcia de l'ajuda, és

quan més perilla la pervivència del model català de cooperació municipalista.

Un model que va néixer fa 30 anys i que avui està en crisi, com també ho

està el principal referent de la cooperació internacional municipalista a casa

nostra, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que enguany

celebra els vint-i-cinc anys del seu naixement.

I en aquesta crisi hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles,

l'aparició d'algunes males pràctiques i la poca connexió del teixit solidari

català amb una ciutadania que no percep les polítiques de cooperació com

una prioritat per als municipis en temps de crisi, ja sigui perquè no s'ha

avaluat prou la feina feta i no s'ha rendit comptes davant la ciutadania o

perquè la tasca de sensibilització feta fins ara no ha estat prou eficaç.

Davant d’aquesta situació, han començat a aparèixer certs discursos

populistes que reivindiquen tancar l’aixeta, com si la cooperació fos un

privilegi que només ens podem permetre en èpoques de vaques grasses però

que “ara no toca”, oblidant que la solidaritat no és donar el que ens sobra sinó

compartir el que tenim, i que el compromís solidari és un acte de

responsabilitat i de coherència més que de generositat i prestigi.

Avui, defensar el compromís solidari amb el desenvolupament humà significa

no només no fer marxa enrere en el seu finançament, sinó desplegar una

política pública alineada amb un model de cooperació transformador que, al

Sud, acompanyi processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les

desigualtats i prevenir les catàstrofes humanitàries i, al Nord, ajudi a construir

una ciutadania crítica solidària i responsable mitjançant l'educació per al

desenvolupament.

Establir criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i

serveis municipals i adherir l'Ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica.

Dedicar el 0,7% dels tributs municipals a polítiques de cooperació per al

desenvolupament i la solidaritat internacional. Elaborar un Pla director

municipal de cooperació amb la participació dels actors locals de cooperació

al desenvolupament on es fixin els objectius, les prioritats geogràfiques i

241

sectorials, les modalitats d'actuació i l'escenari econòmic per als propers 4

anys.

Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migració amb el

desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda, tot

vinculant el teixit associatiu local amb els col·lectius de nous catalans i

catalanes i prioritzant l'actuació de cooperació al desenvolupament municipal

als països d'origen de la població nouvinguda.

Activar mecanismes d'avaluació i seguiment de les actuacions ja realitzades

en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, per

aprendre i destacar les bones pràctiques que permetin millorar la qualitat de

la nostra actuació en aquest àmbit.

Desplegar campanyes de sensibilització, millorar els mecanismes de

transparència i activar canals per a la rendició de comptes com el millor

mecanisme per enfortir una ciutadania crítica compromesa amb el

desenvolupament, la cultura de la pau i els drets humans i alineada amb les

polítiques de solidaritat internacional.

Comprometre's amb un canvi de model de cooperació al desenvolupament

municipalista que cerqui el valor afegit en l'enfortiment de la governança

democràtica, la sostenibilitat del desenvolupament i l'equitat entre dones i

homes, desplegant polítiques de cooperació directa amb administracions

locals dels països socis del Sud i participant activament en els espais de

coordinació supramunicipal a Catalunya, en especial amb el Fons Català de

Cooperació al Desenvolupament.

18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional i

ajut al desenvolupament

Assegurar que el paper del “Consell municipal de cooperació” sigui

més vinculant.

Estrènyer relacions i compartir determinats posicionaments amb la

Coordinadora d’ONG de les comarques gironines, donant ple suport a la

cooperació local de les entitats petites, formades bàsicament per voluntaris.

242

Marcar les línies estratègiques de la política municipal en matèria de

Cooperació internacional i ajut al desenvolupament:

Ajuts d’emergència (catàstrofes humanitàries, mediambientals,

sanitàries, etc., causades per guerres i altres tipus de conflictes).

Finançament de projectes de cooperació internacional i

desenvolupament, els quals es caracteritzin per plantejar-se

l’assoliment d’objectius a mig i llarg termini.

Col·laboració en campanyes de sensibilització en matèria de

solidaritat, dins del nostre àmbit local.

Incorporació de criteris ètics en el consum dels

productes que es consumeixen habitualment a

l’ajuntament, i que permeti la compra de productes

de comerç just: cafè, roba, etc. A través d’aquests

tipus d’iniciatives es potenciaran certs valors de

caràcter solidari i es contribuirà, des d’una

administració pública com la nostra, en aconseguir un

desenvolupament humà més sostenible.

Activar polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de la

pau i el codesenvolupament, seguint els criteris de la Llei de Foment de la

Pau, (21/2003, de 4 de juliol) a fi de "promoure la cultura de la pau, el diàleg

intercultural i interreligiós, contribuir a l'erradicació dels conflictes violents i

tractar-ne les causes". (Art. 1.2)

Incloure en els pressupostos municipals les dotacions necessàries per a

l’execució de mesures d’actuació en matèria de cooperació internacional i

desenvolupament segons els següents criteris:

243

Dedicar un 0,7% per a cobrir despeses relacionades amb la

Cooperació al Desenvolupament Sostenible.

Dedicar un 0,3% per a cobrir despeses relacionades amb la

Promoció de la Cultura de Pau.

Promoció entre els ciutadans de Figueres dels productes anomenats

"comerç just", potenciant-ne una jornada festiva, de la mateixa

manera que es fa arreu de Catalunya, organitzant una fira a la

Rambla a finals del mes de maig, amb la participació de les

entitats de la ciutat.

En relació a aquest model de polítiques de cooperació, apostarem i

prioritzarem el codesenvolupament mitjançant la participació de les

persones nouvingudes, organitzades en entitats i en el

desenvolupament dels seus països d'orígen.

INDEX

1. Una prèvia : de l’ètica a la política ……………. p. 1

1.1 El codi ètic d’Esquerra : una eina per a la regeneració

política. ……..p. 1

1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb

la nostra manera de fer política. ……..p. 3

1.3 El decàleg d’Esquerra ..........p. 4

2. Una política per a Figueres: fer juntament l’Ajuntament ……….…p. 5

2.1 Governar “amb” la gent per aturar la desafecció política. ...........p. 5

2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà. .........p. 7

2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat. ...........p. 9

2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació

jove dels Països Catalans. ……...p.11

2.5 Un reglament per a la participació ciutadana. ...........p.13

244

2.6 La participació ciutadana com a copció de govern. ...........p.14

2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres

desconcentrada en 5 districtes i el consell municipal

de Vilatenim. ………p.15

2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania. ......p. 16

3. Sanejar l’economia municipal .....................p.18

3.1 El problema estructural de l’economia municipal. ..........p. 18

3.2 Pla de sanejament a l’horitzó. ..........p. 19

3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics. ..........p. 21

3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim

rendiment als diners públics. ..........p. 22

4. L’Ajuntament, una eina al servei dels figuerencs: accel·lerar

el procés de modernització de la gestió municipal adaptant,

amb eficiència i eficàcia, els recursos humans i l’estructura

organitzativa de l’Ajuntament a les necessitats de Figueres. ..……p. 23

4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC. ...........p. 23

4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública. ......p. 24

4.3 ECOSERVEIS: Una pedra a la sabata del pressupost

municipal. ………p. 25

5. L’ordenació urbana i territorial de Figueres en clau de

sostenibilitat. .............................. p. 27

5.1 El model urbanístic d’Esquerra ..........p. 27

5.2 Urbanisme participatiu: un nou Pla General per a vertebrar

el procés de transformació urbana amb l’emergència de

les noves centralitats. ..........p. 31

5.3 Un creixement controlat de la ciutat. ..........p. 31

5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions. ….….p. 34

5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social. .........p. 39

5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge. ..........p. 41

5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge. ..........p. 42

245

6. L’ecologia urbana. ...............................p. 52

6.1 La ecologia urbana que defensa Esquerra. ..........p. 52

6.2 Una ciutat ambientalment sostenible. ..........p. 58

6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible. ..........p. 62

6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres. …..p. 66

6.5 El futur de la Rambla. ..........p. 70

6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil. ..........p. 71

7. Figueres: Una capital emprenedora. …………………….p. 72

7.1 El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors

productius de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana

envers l’economia del coneixement. .……..p. 73

7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres. ..........p. 78

7.3 Les TIC a Figueres. ..........p. 81

7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia. ..........p. 84

7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econò-

mica. ..........p. 86

7.6 Propostes per a la inserció laboral dels joves figuerencs. ..........p. 89

7.7 Un model comercial urbà, modern i dinàmic. ..........p. 90

7.8 Línies d’actuació per a potencial el comerç figuerenc. ..........p. 94

7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica. ..........p. 96

7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles

de Catalunya. ..........p. 96

8. Figueres: una ciutat on conviure en el marc d’una ciutadania

compartida. ...............................p. 99

8.1 El model de ciutadania d’Esquerra. ..........p. 99

8.2 Una aposta ferma per la cohesió social .........p.101

8.3 Generar espai cívic. ........ p.104

8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom. ........ p.105

8.5 El procés d’integració de la nova immigració. ........ p.106

8.6 La nova ciutadania. ........ p.109

246

8.7 Enfocar el fet migratori com a una oportunitat. ......... p.111

8.8 Pla local de civisme. ........ p.118

9. Figueres: una ciutat que vetlla pel benestar social. ..................... p.119

9.1 El model de benestar d’Esquerra. ........ p.119

9.2 Polítiques d’atenció a les persones. ........ p.121

10. Figueres: una ciutat per a totes les edats i gèneres ……………p. 133

10.1 Polítiques per a la gent gran. …….p. 133

10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent. .........p.135

10.3 Polítiques d’igualtat de gènere. .........p.140

10.4 Polítiques per a dones. .........p.143

10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals. .........p.144

11. Figueres: una ciutat saludable. ……………………p. 148

11.1 El model sanitari d’Esquerra. .........p.148

11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques. .........p.149

11.3 Les polítiques de salut juvenil. .........p.151

11.4 Polítiques de salut per als joves figuerencs. .........p.153

12. Una ciutat segura. ……………………p. 154

12.1El model de seguretat ciutadana d’Esquerra. .........p.154

12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres. .........p.158

12.3 Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent. .........p.171

13. Figueres: una ciutat on es fa justícia ..............................p.173

13.1 El model de justícia de proximitat que defensa Esquerra. .........p.173

14 Figueres: Una ciutat educadora. ………………….…p.176

14.1 El model educatiu d’Esquerra. .........p.176

14.2 Polítiques de millora educativa. .........p.178

247

14.3 La formació com a motor de l’emancipació juvenil. .........p.197

14.4 Propostes per a desenvolupar la formació dels joves

figuerencs. .........p.199

15. Figueres: Una ciutat esportiva. …………………….p.202

15.1 El model esportiu d’Esquerra. .........p.202

15.2 Polítiques esportives figuerenques. .........p.205

15.3 Del Montessori al... Pavelló esportiu! .........p.210

16. Figueres: Una ciutat cultural ……………………p. 212

16.1 El model cultural d’Esquerra. .........p.212

16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi. .........p.216

16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura

per al proper mandat. .........p.216

16.4 Polítiques culturals. .........p.217

16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil. .........p.222

16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la

cultura. .........p.225

16.7 L’Embarraca’t. .........p.227

17. La política de normalització lingüística i de reconstrucció

nacional de Catalunya. ..............................p.229

17.1 La política lingüística d’Esquerra. .........p.229

17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció

nacional de Catalunya. .........p.233

17.3 Recuperació de la memòria ciutadana. .........p.234

18. Política exterior de Figueres. ……………………p. 235

18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals. .........p.235

18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport

248

i crear l’àrea metropolitana de Figueres. .........p.236

18.3 Figueres: porta cap a Europa. .........p.238

18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg. ……p. 240

18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra. ......p.242

18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional

i ajut al desenvolupament. .……p.244

249