Com hem de menjar e ls més

?petitsPr o g r ama de s al ut per

educ ac ió inf ant il- Judit Ferrando Ciutad - Maria García Faría Coll

Arantxa Cobo Martín Mercedes Olivera Ruiz Marta Ferrer López

Els programes de s alut a Els programes de s alut a’l e s co la’l e s co la

• Els programes de salut a les escoles ajuden als alumnes a comprometre’s en la promoció de la salut.

• L‘alumne és l’eix principal per tant, s’analitzen les seves actituds i les seves necessitats.

• La nostra societat actual ha generat molts problemes relacionats amb la salut per això s’ha de conscienciar a la població des que són infants.

• L’objectiu principal dels programes de salut és aprendre a tenir curar d’un mateix.

• Molts d’aquests programes primer observen com estan d’informats o quins són els hàbits dels nens mitjançant enquestes, després els informen i, finalment tornen a fer un altre qüestionari per comprovar el que han après.

• S’educa en el desig d’estar sa, facilitant els coneixements per a aconseguir-ho.

• Les activitats proposades s’integren dins del currículum de les diverses àrees.

• Els programes de salut escolar s’adapten al nivell sòcio-econòmic i cultural del lloc on està situat el centre.

• S’utilitza una metodologia participativa on l’eix principal és l’infant però pot necessitar la col·laboració d’entitats sanitàries o professionals.

• Potencia el treball en equip.

El nos tre programa de El nos tre programa des aluts alut

Justificació• Anomenen alimentació al conjunt

d’activitats voluntàries a partir de les quals aportem al nostre organisme substàncies indispensables per a mantenir la salut i la vida.

• L’alimentació dels infants és un fet de molta importància social i sanitària tant per les necessitats del propi creixement del cos com pel paper preventiu que té per a protegir i promoure’n la salut.

• Les conseqüències de menjar malament poden conduir a alteracions irreversibles com per exemple a una obesitat infantil que s'arrossegarà després a tota la vida.

• L‘acte de menjar hauria de ser agradable pel nen. Ni hauria de menjar per força ni se l’hauria d’obligar a menjar aliments que no li agraden.

• L‘alimentació familiar es troba molt influïda- pel nivell socioeconòmic però també influeix la cultura sanitària que té la família i la importància que li dóna.

Objectius• Habituar als nens a menjar aliments variats i

fer-los entendre que això és necessari per a un bon creixement i un bon desenvolupament.

• Introduir aspectes d’educació social: ús correcte dels coberts, servir-se el menjar, col·laborar en feines senzilles...

• Introduir l’hàbit de menjar cinc fruites i verdures al dia.

Descripció de les actuacions

3.Els cambrers i les cambreres.4.Un esmorzar de fruiteria!5.Què esmorzem, dinem, berenem i sopem

durant el cap de setmana?6.Fem junts el llibre de receptes.

Els cambrers i les cambreres

• Un nen s’encarrega cada dia d’anar a la cuina a dir quants nens es queden a dinar i quin és el menú del dia.

• Cada dia hi haurà un encarregat de repartir els gots, un dels plats i un dels coberts.

• També hi haurà un encarregat de cada taula que servirà el primer plat.

• Un cop hagin acabat l’àpat, cada nen recollirà els seus estris utilitzats classificant-los a cada cubell i les deixalles les reciclaran.

!Un es morzar de fruiteria

• Primerament s’ha de fer una reunió amb els pares per comunicar que els infants han de menjar cinc fruites i verdures al dia.

• Cada dia de la setmana han de portar una peça de fruita, per exemple:Dilluns: PomaDimarts: PeraDimecres: PlàtanDijous: Fruita de temporadaDivendres: Esmorzar lliure (entrepà o galetes). Es recomana no portar productes industrials.

, , Què es morzem dinem berenem i s opem el cap de

?s e tmana• La mestra passarà una graella, on els infants

durant el cap de setmana hauran d’anotar amb l’ajuda dels pares que esmorzen, dinen, berenen i sopen.

• Un cop s’han fet les graelles, es comentarà entre tots per valorar quins són els productes que més es consumeixen.

• Després es comptarà amb la presència d’un nutricionista qui ens ajudarà a idear el menú ideal o recomanable que haurien de sopar els nens, partint dels àpats marcats per l’escola.

• Cal tenir en compte la flexibilitat del menú tenint present a les necessitats econòmiques, creences i malalties.

Fem junts e l llibre de.receptes

• Els nens prepararan a casa un plat i portaran la recepta a l’escola.

• Després faran un recull de totes les receptes de la classe i s’escollirà quina és la que volen elaborar a la classe.

• Hauran de mirar entre tots si aquest plat és sa i quines característiques té.

• Actuació 1:- Comprovar si els nens ho fan de manera

autònoma.

•Actuació 2:- Comprovar si els nens porten

l’esmorzar corresponent de cada dia.

’Formes d avaluac ió

• Actuació 3:- Comprovar si les receptes portades a classe

són sanes.- Actitud dels nens alhora de fer la recepta.

• Actuació 4:- Comprovar que els nens segueixen una

dieta saludable.- Comprovar si saben localitzar a la piràmide

de nutrició els aliments que més i menys s’han de consumir.

Bibliografia

• BANET,E. Educación para la salud: la alimentación. (2004) Barcelona: Ed. Graó.

• CERVERA, P; FORTUNY, M. Alimentació i salut. Energia i equilibri nutritiu. (1990). Barcelona: Ed. Graó.

• http://www.5aldia.es/