EL D

E5TÍ

DE

BEE

THO

VEN

06

I PART 26’

Franz Schubert (1797-1828)

Simfonia núm. 3, en Re major, D. 200I. Adagio maestoso – Allegro con brioII. AllegrettoIII. Menuetto. Vivace – TrioIV. Presto vivace

II PART 31’

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Simfonia núm. 5 en Do menor, op. 67I. Allegro con brio II. Andante con moto III. Scherzo: Allegro IV. Allegro

Òscar Diago, oboèShi-Yeon Sung, directoraOrquestra Simfònica del Vallès

Dissabte, 28 de gener de 2012, a les 19.00hEL DE5TÍ DE BEETHOVEN

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com

Si estàs convençut que el món no té solució, que no hi ha res a fer, potser necessites que la música de Beethoven et llampegui a l’orella la certesa que vas errat. Des del convenciment que les simfonies són guions musicals de la vida, la Cinquena de Beethoven va néixer per anunciar-nos que per molt fosca que sigui la nit del nostre destí, sempre és possible de trobar una porta oberta rere la qual tot el que vols ser t’està esperant.

I és que les quatre precises ganivetades de carnisser de l’inici de la Cinquena (tatatataaa) estan destinades, i mai millor dit, a obrir-nos el crani per desvetllar l’heroi en Do major que tots duem a dins. A la fi, Beethoven i Schubert, cadascun amb el seu tarannà, et volen dir avui que, malgrat els temps convulsos, tu pots guanyar el teu destí.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un breu fragment de Bach en cada concert només per retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu-rificació per endinsar-nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari.

En el concert d’avui s’interpretarà l’”Adagio” de l’Oratori de Pasqua, BWV. 249.

El silenci després de Bach

Nou compositors amics ens han regalat una fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpretarem al llarg de la temporada. La del concert d’avui, amb el nom Els Tres Tambors, ens l’ha regalat l’amic Jordi Cervelló.

MOLTES GRÀCIES, Jordi, PER LA TEVA FANFARA!

JORDI CERVELLÓ

Jordi Cervelló va néixer a Barcelona el 18 d’octubre de 1935. Als sis anys va iniciar els estudis de violí amb els mestres Rosa Maria Faria i Joan Massià i, posteriorment, va estudiar virtuosisme amb Franco Tufari a Milà i amb Eugen Prokop. Participà en els cursos d’interpretació de violí de Siena i Salzburg i estudià composició a Barcelona amb Josep M. Roma.

És un dels autors que figura en la “Dècada de Compositors Catalans” del VIII Festival Internacional de Música de Barcelona de 1970. Li han estat concedits el Premi Ciutat de Barcelona (1973) per la seva obra Seqüències sobre una mort, el primer Premio del Ministerio de Educación y Ciencia per Biogénesis (1976) i l’accèssit de música, també del Premi Ciutat de Barcelona (1980). Ha rebut encàrrecs de composició del Concurs Internacional Arthur Rubinstein d’Israel (1974), de la Comisaría General de Música (1975), de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1982), de l’Olimpíada Cultural de Barcelona (1991) i del Govern d’Andorra (1997), entre d’altres.

Les seves obres han estat difoses en diverses ciutats de tot el món, i han estat interpretades per conjunts orquestrals com l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Nacional de España, la de la Universitat d’Ohio, la de Ràdio Israel, Royal Philharmonic Orchestra de Londres, Filarmónica de Bogotà, Sinfónica de Tenerife, etc.

El passat 16 de novembre de 2011, el violinista Jesús Reina va estrenar la seva obra Il Diavolo, al Carnegie Hall de Nova York.

Jordi Cervelló ha guanyat el Premi Nacional de la Generalitat en la categoria de música 2010.

FANFARES per a la celebració

Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

Música de paraules

El 5 de Ludwig amb la tirada cap a Joan Brossa, per Carles Rebassa

Trenca el silenci el llamp. Allegro. Fusde forces ermes, tenebroses, sulles,amb les carícies de verdes fullesque trenquen sense mort un fat obtús.

Andante. Clam de l’home, circumfús, guardat en gerres d’or i mel, curullesde pau i moviment, de mar i agulles,potència i impotència i esmús.

L’escorça i la bellesa. Scherzo. L’aires’eixampla, lluita en un esbart dansaire.Van fent la dansa música i musica.

La por s’esmuny. Final. L’amor suplicaa corda i vent que baratin de caire.I el llamp! La força! L’home es multiplica!

Carles Rebassa (Palma, 1977). Ha publicat Poezies (2001), Poema B. (2006), Els joves i les vídues (Premi Ausiàs March de poesia de Gandia 2006).

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi compta amb la col·laboració de

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

BACHOratori de PasquaCollegium VocalePhilippe Herreweghe(director)Harmonia Mundi (1995)

SCHUBERTSimfonia núm. 3OrquestraFilharmònicade VienaCarlos Kleiber(director)CD Deutsche Grammophon (1997)

Academy of Saint Martin in the FieldsSir Neville Marriner (director)CD Newton Classics (2011)

BEETHOVENSimfonia núm. 5 Orquestra Filharmònicade VienaCarlos Kleiber (director)CD Deutsche Grammophon (1996)

Orquestra Filharmònica de BerlínHerbert von Karajan (director) CD Deutsche Grammophon (2004)

... el de Pasqua és un dels tres oratoris que va escriure Johann Sebastian Bach?Els altres dos són l’Oratori de Nadal i l’Oratori de l’Ascensió. Bach els va anomenar “oratoris” tot i que formalment no deixen de ser cantates. L’”Adagio” que sentim avui és una peça instrumental que trobem gairebé a l’inici de l’obra, en què destaca el protagonisme de la melodia de l’oboè.

... Franz Schubert va escriure la Tercera Simfonia amb només divuit anys?Aquell any 1815 va ser especialment fèrtil per al músic vienès, ja que va compondre un centenar de lieder (cançons), entre els quals Erlkönig (El rei dels elfs), un dels més destacats del seu catàleg. El final de la simfonia, a ritme de tarantel·la, ens pot recordar la música de Rossini.

... va escriure les seves primeres simfonies per a orquestres d’afec-cionats?Després de l’expulsió de Napoleó de Viena (1813), van proliferar en aquella ciutat nombroses orquestres d’afeccionats, en algunes de les quals Schubert mateix era intèrpret de viola. Les seves primeres sis simfonies, compostes abans del 1818, anaven dirigides a aquest tipus de formacions.

... la Tercera Simfonia no es va estrenar professionalment fins cinquanta-dos anys després de la mort de Schubert?Era l’any 1881 al Crystal Palace de Londres. No va ser fins a l’arribada dels enregistraments discogràfics, les transmissions radiofòniques i la proliferació d’orquestres professionals, que les primeres simfonies de Schubert van formar part del repertori amb regularitat.

... és probablement la simfonia més popular de la història de la música?Aquelles famoses quatre notes (ta-ta-ta-taaaaa: Sol-Sol-Sol-Mib), que van apareixent de manera més o menys clara al llarg de tota la simfonia i que segons sembla Beethoven considerava “El destí que truca a la porta”, han traspassat el món de la música clàssica per esdevenir universals per l’ús que se n’ha fet des dels àmbits més diversos.

... Beethoven va estrenar conjuntament la Cinquena i la Sisena simfonies?Va ser en un macroconcert (per la durada) de caràcter benèfic, fet a Viena l’octubre del 1808, en què a més d’aquestes obres van sonar altres peces del compositor alemany: el Concert per a piano i orquestra núm. 4, fragments de la Missa en Do major i en el qual es va estrenar també la Fantasia Coral.

BIOGRAFIES

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò-nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala-na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin-fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Patrocinadorsprincipals

Patrocinadors

Fundació

WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

Nascuda a Pusan, Corea del Sud, va començar a tocar el piano quan tenia quatre anys. Va participar en molts concursos per a joves, en els quals va guanyar diversos premis, i va ofe-rir el seu primer concert com a solis-ta als tretze anys.

Des que el 2006 va guanyar el Con-curs Internacional de Direcció d’Or-questra Sir Georg Solti, Shi-Yeon Sung ha estat reconeguda con una de les directores joves més prome-tedores de l’escenari internacional. Continua com a directora associada de l’Orquestra Filharmònica de Seül, càrrec que es va crear especialment per a ella l’any 2009. L’estiu del 2010, va acabar el seu mandat de tres anys com a directora adjunta de James Levine a l’Orquestra Simfònica de Boston.

Els seus èxits més destacats inclo-uen debuts amb l’Sveriges Radios Symfoniorkester, Orquestra de la Konzerthaus de Berlín, Simfònica de Malmö, Simfònica d’Stavanger, Simfònica de Helsingborg, Orques-tra de Cambra d’Uppsala, Stockholm Opera Orchestra, Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, Orquestra

Simfònica de Bamberg, Frankfur-ter Museumorchester, Filharmònica de Nürnberger, Berliner Sinfonie-Orchester, Filharmònica d’Arnhem, Orquestra Simfònica de Milwakee i Reial Orquestra Filharmònica de Li-verpool, entre d’altres.

L’agost del 2006 va començar els estudis superiors de direcció amb el professor Jorma Panula del Ro-yal College of Music d’Estocolm. Del 2001 al 2006 va realitzar els estudis de Kapellmeister i direcció d’orques-tra amb el professor Rolf Reuter a l’Escola de Música Hanns Eisler de Berlín, on va acabar els estudis amb un diploma de direcció d’orquestra. El 2001 va obtenir un màster de pia-no a la Universitat de les Arts (UDK) de Berlín com a alumna de Lásló Simon i Erich Andreas. Prèviament havia estudiat amb Eckart Heiligers a Zuric. Ha participat en moltes clas-ses magistrals amb Dietrich Fischer-Dieskau i Serguei Dorensky, entre d’altres.

Shi-Yeon Sung, directora

Òscar Diago Garcia va néixer a la Vall d’Ui-xó (Castelló).

Va començar a tocar l’oboè als deu anys sota el guiatge del professor Servando Zarzoso, i va cursar els estudis musicals al Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València amb el catedràtic Francisco Salanova.

Va ser guardonat amb els premis fi de grau mitjà i grau superior per unanimitat al Con-servatori de València i l’any 2000 va rebre el Premi Euterpe de la música valenciana.

Ha col·laborat amb directors com Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez, Rubén Gimeno, Albert Argudo, Josep Pons, Víctor Pablo Pérez, Pablo González, Andrés Ramos i Leonard Slatkin, entre d’altres.

I amb solistes com Joshua Bell, Sebastian Breuninger, Xavier Philips, Thierry Escaich, Alexandra Soumm, Albrecht Mayer, Stefan Schilli, Vicente Alberola, David Tomás, Jai-me Martín i Vicenç Prats.

Ha interpretat el Concert per a oboè i or-questra de R. Strauss i el Doble concert per a oboè i violí de J. S. Bach juntament amb Corrado Bolsi i l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Des de l’any 2000 és el primer oboè de l’Or-questra Simfònica del Vallès.

Òscar Diago, oboè

Fem comunitat. Compartim emocions

L’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als propers tres anys. Entre els valors que el configu-raven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho hem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’orquestra, iniciar una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conserva-toris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.

En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofitar per oferir-los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar-se, per dir on són i què fan... La resta està, també, a les vostres mans.

Som la Simfònica del Vallès

Què és l’aniridia?L’aniridia és una patologia ocular i hereditària, i el seu simptoma més evident és l’absència d’iris. Comporta una baixa visió (no més del 20 %), provocada per una manca de desenvolupament del globus ocular durant la gestació. A més, presenta altres alteracions associades, com poden ser glaucoma, degeneració corneal, nistagmus, cataracta congènita, així com d’altres més greus i incapacitants, com la síndrome de WARG i el tumor de Wilms, que suposen un deteriorament més gran de la qualitat de vida dels seus afectats i del seu entorn familiar.

Qui som?L’Associació Espanyola d’Aniridia (AEA) va ser creada l’any 1996, i des d’aleshores s’ha constituït com a punt de referèn-cia tant per a professionals sociosanitaris, com per a pacients, tot servint de pont entre els dos col·lectius i d’intercanvi d’informació en ambdues direccions.

A/e: aniridia@ aniridia.es.www.aniridia.es

Propers Concerts Simfònics al Palau

TROMBOMANÍAC

Christian Lindberg, trombó i director

Franz Berwald: Estrella de Soria (obertura)Ferdinand David: Concert per a trombó i orquestra en Mi bemoll major, op. 4Johann Sebastian Bach: Suite per a violoncel (versió trombó)Piotr I. Txaikovski: Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64

CONCERT

717 MARÇ 12

19.00 h

DE L’ETERNITAT AL FUTUR

Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau)Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010)Rubén Gimeno, director

Franz Liszt: Concert núm.1 per a pianoPiotr I. Txaikovski: Variacions sobre un tema rococó, op. 33Johannes Brahms: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68

LA DAN7A DE BEETHOVEN

Christian Lindberg, trombóRubén Gimeno, director

Johann Sebastian Bach: Coral amb els metalls de l’orquestraLeopold Mozart: Concert per a trombó i orquestraChristian Lindberg: Mandrake in the corner (per a trombó i orques-tra)Concurs de fanfares: tres obres finalistesLudwig van Beethoven: Simfonia núm. 7 en La menor, op. 92

CONCERT

831 MARÇ 12

19.00 h

CONCERT

926 MAIG 12

19.00 h

Propers Concerts al Palau de la Música Catalana

Concerts Familiars al Palau

TRENCADÍS DE CANÇONSContrastos musicals entre modernitat i tradició

A partir de 3 anys

Cicle d’orgue al Palau

OLIVIER LATRY, orgue

M. Reger: Introducció i passacaglia en Re menorC. Franck: Segon coral en Si menorL. Vierne: tres cançonsJ. Alain: tres danses

Palau 100 · CONCERT 8

MAHLER CHAMBER ORCHESTRA

MONTEVERDI CHOIR

Gert Voss, recitadorSir John Eliot Gardiner, director

R. Schumann: Simfonia núm.4 en Re menor, op.120R. Schumann: Requiem für Mignon, op.98bR. Schumann: Nachtlied, op. 108R. Schumann: Manfred, op. 115

29 GENER 1212.00 h

9 FEBRER 1219.00 h

13 FEBRER 1220.30 h