programa 2015 - 2019

Creiem en Salt PSC-CP

Programa electoral 2015-2019



Índex

Bon govern i transperència

El Bon Govern......................................................................................4

Transparència i compromisos de participació .....................................6

Compromís ètic per un Bon Govern a l’Ajuntament ............................7

Propostes

Projecte urbà / Espai públic ................................................................ 8

La seguretat és el primer fonament de la llibertat ............................12

El dret a l’habitatge .......................................................................... 14

Medi ambient ....................................................................................17

Salt, un poble per treballar ...............................................................19

La cultura com a motor de Salt .........................................................22

Polítiques d’atenció a les persones i famílies ....................................24

Salt, ciutat educadora .......................................................................29

Joventut, esport i lleure .....................................................................32



4

El Bon Govern

Els socialistes ens comprometem amb una nova forma de governar des de laproximitat: la bona governança. Els ajuntaments han de liderar la gestió delsinteressos públics locals, considerant les interdependències entre els agents socials,econòmics i la resta d’administracions públiques i fomentant el compromís actiu dela ciutadania. Aquesta nova forma de governar els afers públics reconeix lapluralitat d’actors en la construcció del poble o la ciutat i fomenta lacorresponsabilitat de tots ells durant el procés. Ho farem des del treball transversali en xarxa, posant al servei d’aquests actors les eines necessàries per portar-lo aterme. La participació dels ciutadans i de les entitats i associacions en el futur decadascun dels pobles i de les ciutats és la condició necessària per millorar laqualitat de la democràcia local.

Les ciutats participatives són el millor aval d’un bon govern local. Governar amb lacomplicitat i cooperació de les entitats civils i la ciutadania contribueix aincrementar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics, enforteix el sentiment depertinença i canalitza amb fluïdesa les demandes ciutadanes.

La participació política universal i democràtica és un dret que va requerir d’unprocés llarg i dur per ser consolidat i per això defensem que tots els membres de lanostra comunitat hem de compartir la responsabilitat d’aquest dret.

El Bon Govern, inclou més participació i més transparència, és el concepte queresumeix aquesta voluntat política i sintetitza els mitjans necessaris per aconseguir-ho permetent la rendició de comptes i l’avaluació de l’acció de les institucions.

Defensem un exercici de l’autoritat responsable que escolti i respecti les opcionsdiverses permetent plantejar alternatives que puguin generar un nivell d’acceptaciósuficient per al conjunt de la societat, tot tenint en compte que la defensa del bécomú és una responsabilitat irrenunciable dels governs. L’acció política no es pot ferdes de cap veritat científica, sinó des de la humilitat de la representació i la il·lusiódel projecte compartit. Per això, haurà de comptar amb canals de diàleg i debatsregulars amb la ciutadania i les seves organitzacions i promourà el contrastd’arguments sobre les diferents actuacions municipals.

El nostre compromís pel bon govern implica treballar de forma conjunta per a laconstrucció d’un projecte compartit que tota la comunitat se senti com a seu.

Per això proposem:

Promoure formes diverses i creixents de col·laboració, cooperació,coordinació i corresponsabilització entre els ajuntaments, la restad’administracions, la societat civil, els agents socials, les empreses i laciutadania, per tal de facilitar el debat públic sobre idees i propostes.

Donar suport al moviment associatiu de tota mena (cultura, veïnal, esportiu,educatiu, etc) en aspectes de formació, assessorament, recolzament enmaterial i espais, etc., per tal de millorar les condicions de prestació delsserveis que realitzen a la comunitat i la millora del seu funcionamentdemocràtic.



5

Implicar la ciutadania en processos de disseny, implementació i avaluació deles polítiques municipals, articulant un conjunt d’eines i canals que permetinel debat ciutadà i la recollida d’aportacions i propostes.

Ordenar i millorar els canals de participació ciutadana, promovent lapresentació d’iniciatives ciutadanes que afavoreixin el debat polític sobre lesactuacions públiques municipals. Ens comprometem a modificar el ROMperquè tal possibilitat sigui efectiva.



6

Transparència i compromisos de participació

La transparència ha de ser el principal objectiu de qualsevol govern. Una novagovernança basada en la transparència i la informació i on el ciutadà formi partactiva en la pressa de decisions mitjançant processos participatius. Una ciutadaniaque pot accedir a la informació municipal i que pot participar de l’activitat municipali amb els suficients elements de judici sobre aquesta és una ciutadania activa.

És un fet indiscutible que durant els darrers anys ha incrementat l’ús de lestecnologies de la informació i la comunicació entre la ciutadania, això, sumat a lademanada social de transparència en les administracions i de més eines departicipació.

Aquest nou model ha de permetre a l’Ajuntament adaptar-se a les necessitats de lagent. I sobre tot, que amb la utilització de les noves tecnologies es faci més, ambmenys recursos. Un nou model que amb la participació i col·laboració de totes lesparts sigui una realitat.

El conjunt de la ciutadania ha de participar de manera contínua i enriquidoraen el govern de la ciutat. Per això, es necessita una àrea de participaciódotada dels recursos necessaris i dirigida amb voluntat política desd’alcaldia. Es dotarà i ampliarà el Consell de Ciutat per tal que sigui elveritable centre de la participació al municipi.

Celebrar anualment dins el Consell de Ciutat un fòrum obert de debat sobrel’Estat de la Ciutat. Una jornada per tenir un debat obert amb la ciutadania, iamb la seva participació, en el qual es passi compte i es debati l’estat de laciutat.

Aplicació de mesures de transparència per fer conèixer a la ciutadania, demanera immediata, la gestió dels serveis públics per part dels servidorspúblics, utilitzant les noves tecnologies. Publicació de l’agenda del’alcaldessa, dels projectes polítics, de l’acció política en desenvolupament;publicació del percentatge del compliment del programa i dels projectes enfuncionament.

Enquestes i avaluadors externs del bon funcionament de serveis a laciutadania.



7

Compromís ètic per un Bon Govern a l’Ajuntament

El principal objectiu és restablir la credibilitat en la política i en els polítics i per aixòés necessari articular una nova forma de governar. Sota els principis detransparència, connexió amb la comunitat i innovació en la gestió dels serveispúblics la candidatura socialista adopta els següents compromisos de bon governlocal:

1. Compromís de transparència: Els ajuntaments socialistes no poden tenirabsolutament res a ocultar. Totes les decisions, dades i accions han de serpúbliques.

2. Compromís amb la legalitat: Els governs, més que ningú, han de serestrictes amb el compliment de la llei. Els governs fan les lleis i les normes iles han de respectar abans que ningú.

3. Compromís amb l’eficiència en la despesa o inversió pública: Elsdiners públics han de ser utilitzats amb cura extrema. Ens comprometem aaplicar criteris d’eficiència en totes les despeses públiques.

4. Compromís amb la separació entre política i gestió: La ciutadaniacensura que els partits colonitzin l’administració pública, per aquest motiuens comprometem a separar de forma clara les responsabilitats polítiques iles administratives.

5. Compromís per governar des del consens: En una societat complexa calgovernar a través de la mediació entre els diferents actors i interessos, deforma sostenible i amb respecte cap a la comunitat i la seva història.

6. Compromís amb l’equitat: La desigualtat és una de les principalsamenaces a les quals s’enfronten les societats democràtiques a principis dels. XXI. Les comunitats locals s’han de convertir en forces reequilibradorestendència que la crisi ha accentuat al nostre país. Tots els ciutadans han detenir assegurat el seu mínim vital i de vida digna, així com les oportunitatsque el seu talent mereixi.

7. Compromís amb la ciutadania i la seva capacitat col·laborativa: Lespolítiques de benestar, educatives i culturals a nivell local han de comptaramb la implicació de la societat organitzada. L’expansió permanent de gransmàquines administratives públiques per ocupar-se dels problemes ja no éssolució. Hem de continuar proporcionant serveis públics, però sota formes deprestació més lleugeres, pel que fa a costos de producció o administració.Cal aprofundir en fórmules de coproducció amb la ciutadania i les sevesassociacions. La participació en els afers públics no és quelcom quedepengui de l’existència d’un reglament.



8

Projecte urbà / Espai públic

Salt ha estat històricament una vila que ha crescut urbanísticament d’acord amb lesonades migratòries que han anat rebent. El Salt que es va gestar i néixer al barrivell es va estendre també al barri del Veïnat que va rebre la primera onadamigratòria provinent de la resta de les comarques gironines que venia a treballar ales fàbriques. Això passava a finals del segle XIX. Durant la dècada dels anys 60 i 70del segle XX Salt va créixer de forma important amb la construcció de pisos alsector centre. Des de finals del segle XX i principis de l’actual, Salt ha tingut el seucreixement al sud del municipi amb sectors millor ordenats pel que fa a l’espai, ambels barris de la Massana i Mas Masó. Comptem amb un terme municipal petit, depoc més de 6 km² i més d’una tercera part d’aquest són hortes i les Deveses deSalt, un espai d’especial protecció i que constitueix un patrimoni important en elnostre municipi.Actualment els terrenys més importants que queden per desenvolupar són al suddel nostre municipi. En aquests creixements volem que es prioritzin les activitatseconòmiques que generin llocs de treball que tant necessaris són en el nostremunicipi. Salt és un lloc d’oportunitats i està estratègicament situats en el mapa.Barcelona a una hora, França menys d’una hora, ben connectats amb la CostaBrava. Hem de saber aprofitar aquest excepcional situació geogràfica per atraureactivitat econòmica.

El planejament urbanístic és clau en el model de ciutat que volem i desitgem perara i pel futur. És on es plasmen les línies d’un municipi i s’hi demostren lesprioritats de creixement i d’infraestructures. Salt demana canvis en profunditat.Els nous desenvolupaments urbans de Salt han de procurar creixement econòmic,preservació del patrimoni i un creixement racional, sostenible i equilibrat d’unasocietat canviant.Un millor tracte en polítiques d’habitatge hauria estalviat moltes de lesproblemàtiques actuals. Les noves polítiques de planejament han d’incidir de formadecisiva i valenta en aquests aspectes per no recaure en els errors del passat.Actualment a Salt hi ha una quantitat important d’habitatges buits, el mercatimmobiliari de Salt està saturat i la creació de nous habitatges no és una prioritat.S’ha de reconduir el model de creixement urbanístic que Salt ha seguit en elsdarrers 15 o 20 anys. Cal recuperar l’equilibri poblacional. En aquest sentit i enrelació a les zones de nou creixement, ha de prevaldre la promoció i la creaciód’activitat econòmica que generi riquesa i nous llocs de treball.En mandat 2007-2011 es va guanyar un contenciós important respecte el bypassdel tren de mercaderies que trinxava el nostre territori. La justícia va donar la raó al’ajuntament en la suspensió de la construcció de la via que passava paral·lela al’autopista. Seguirem defensant el nostre territori, com hem fet sempre.

Planificació urbanaModificarem el Pla Parcial del Vallvera Sitjar. Replantejarem el creixement delmunicipi prioritzant els serveis a les persones amb criteris de sostenibilitat.



9

Prioritzarem la creació d’activitat econòmica amb la promoció de la implantaciód’empreses generadores d’ocupació permanent. Impulsarem un nou campuseducatiu on ubicar-hi els nous equipaments escolars d’educació primària,secundària i universitaris del municipi. Proposem també nodrir-lo d’infraestructurespúbliques com centres de salut o equipaments esportius.Finalment també volem recuperar difinitivament el Mas Sitjà i convertir-lo en unpatrimoni municipals que puguin gaudir tots els saltencs.

Donarem continuïtat al PERI Barri Vell. Adequarem els paràmetres constructius delsfuturs habitatges de la zona, vetllant perquè no superin els dos pisos d’alçada enfuturs habitatges.

Desenvoluparem urbanísticament, juntament amb Vilablareix, els terrenys que hi haentre el Pla de Salt, l’autopista i el carrer Marquès de Camps. Es tracta d’una zonapropera a l’AP7, al costat del corredor del Mediterrani. És un lloc ideal per ubicar-hiactivitat econòmica comercial que generi llocs de treball. Juntament amb l’EspaiGironès ha d’esdevenir un centre d’activitat econòmica pel nostre municipi. Elsingressos que generin aquestes activitats han d’ajudar a l’ajuntament a invertir enles zones més malmeses de Salt.

Transformació dels barris. Nous espais de convivènciaHi ha blocs d’habitatges i zones de convivència amb situacions importantsd’insalubritat. Són barreres arquitectòniques per a la remodelació dels barris.L’antiguitat dels edificis i la continuada falta de manteniment i conservació fa quenecessitin una reforma integral i, fins i tot en alguns casos, estan tant malmesosque no tenen la possibilitat de ser rehabilitats. Per això en aquells blocs que estanen pitjor estat cal una intervenció de l’Administració.Proposem recuperar espais públics per a la ciutadania i ajudar les persones queviuen en edificis malmesos puguin tenir un habitatge digne. Som conscients que ésun projecte complicat que necessitarà de la col·laboració amb altresadministracions, però creiem que és una mesura necessària i urgent pel bé de totsels saltencs i saltenques.Proposem que l’Ajuntament adquireixi habitatges per dedicar-los a lloguer social ials col·lectius més necessitats. El mercat immobiliari fa que aquest sigui el millormoment per adquirir habitatges a un cost raonable. Creiem que és una mesuranecessària per garantir el dret a un habitatge digne i evitar que aquests immoblesacabin en mans d’especuladors poc sensibles a les necessitats dels ciutadans deSalt. Comprar pisos permetria tenir una borsa d’habitatges per destinar-los aemergències socials i a millorar l’accés a l’habitatge de col·lectius en risc d’exclusiósocial. Aquests pisos en un futur podrien canviar de finalitat, i un cop superadal’emergència social, l’Ajuntament tindrà a disposició un parc d’habitatges que espodran destinar a fomentar el lloguer per estudiants, emancipació, etc.

Crearem el PERI del Veïnat de manera participativa entre l’Ajuntament i els veïnsdel barri per tal de dissenyar un pla de reformes que inclogui els carrers, elsaparcaments, l’enllumenat i les zones verdes.



10

Actuacions urbanístiques als barrisLes plusvàlues que generi la dinàmica urbanística i comercial es destinaran arehabilitar i millorar els sectors ja urbanitzats, a iniciar una política d'habitatgedirigida als sectors de la població amb més dificultats d'accés, com ara joves i gentgran, i a la incentivació continuada del petit comerç. També proposem que lesinversions a desenvolupar a cada barri siguin propostes sorgides de processosparticipatius i votades pels veïns de cada zona.

Seguirem amb el pla de soterrament de contenidors en diversos sectors de la Vila.

Xarxa viària, mobilitat i sostenibilitatLa mobilitat és important en tot el municipi i cal treballar-la i planificar-la amb elsciutadans. Per això proposem que dins del Consell de Ciutat es creï una comissió demobilitat per tal que realitzar un estudi que incorpori la totalitat del municipi i elsfluxos provinents dels municipis veïns. L’objectiu és trobar propostes consensuadesque facin possible una millor mobilitat, viable i sostenible. Vàlida pel comerç, peròtambé pels ciutadans. Cal proposar nous eixos de vianants, zones de 30, caminssegurs per escolars, zones d’aparcament, etc.

InfraestructuresSeguirem defensant el nostre territori per igual, exigint un model de creixementcoherent. Qualsevol nova infraestructura ha de ser adequada al creixementpotencial, pactat amb el territori i que garanteixi al màxim la protecció mediambiental.Apostem pel traçat de la N-141 per sota de Montfullà que va a sortir al Camí delsCarlins. Estem en desacord amb l’actual proposta de la Generalitat que divideix elnostre territori travessant el riu des de Sant Gregori, molt a prop de la Pilastra, ifins al polígon de la Mirona.Apostem per un procés de recuperació de la Sèquia Monar. Ha estat unainfraestructura clau en el passat de la vila i ha de tornar a ser un espai de transicióentre l’entramat urbà i les Deveses. Ha de ser un itinerari més a recuperar per ferrutes a peu i en bicicleta pels espais naturals de Salt.

Millora i conservació dels espais públicsReforçarem els plans de conservació i millora dels espais públics dirigits a larenovació de paviments, mobiliari urbà, senyalització, jardins, il·luminació,... delsdiferents barris de la ciutat.Reforçarem la fiscalització i el control de les empreses que realitzen els treballs demanteniment dels espais públics.

Oficina tècnica de Control i Vigilància de les obres i dels serveismunicipalsCrearem una oficina tècnica d’inspecció d’obres, comerços i serveis municipals ambl’objectiu de que tothom compleixi en igualtat de condicions amb les normes i les



11

exigències que marquen les ordenances municipals i els contractes de prestació deserveis de les empreses subministradores de l’Ajuntament.

Xarxa viària, transformació als barrisCal fer inversió en els barris i sobretot al centre. Hem de reinvertir les plusvàlues isubvencions que l’ajuntament ingressi de les noves zones comercials que es puguincrear a la zona sud en les zones més desafavorides i degradades de la ciutat.Cal també que a través de la participació ciutadana i dins el marc del consell deciutat els ciutadans puguin decidir quines inversions volen pel seu barri.

Espais públicsEls parcs infantils estan degradats, hi ha molta brutícia i es nota que ens els últims4 anys no s’hi ha fet un exercici de manteniment i millora. Cal fer una posta apunten els parc públics i els parcs infantils. Cal dignificar els espais públics.



12

La seguretat és el primer fonament de la llibertatLa seguretat és una premissa indispensable per a la democràcia i la llibertat i el PSCde Salt farà tots els esforços perquè tothom tingui garantit el dret a viure en pau ibé a Salt.

Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici igual de drets i llibertats ha de serun dels objectius prioritaris de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà niciutadana, sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica o el territori en el qualvisqui, ha de quedar privat del dret a estar i sentir-se segur, o el que és el mateix,privat del dret a ésser i sentir-se lliure.

Els socialistes hem d’oferir a la societat una política basada en la cohesió social, enla prevenció, en la integració de tots els ciutadans en una mobilitat més segura, enl’enfortiment del servei públic de seguretat en tots els nivells de l’administració,una política basada en el compliment dels deures i en el gaudi dels drets per partde tota la ciutadania.

A Salt hi ha problemes de seguretat i conflictes relacionats amb la convivència, elcivisme i el bon veïnatge. Aquests problemes s’han d’abordar des de l’autoritat queha de tenir una policia municipal ben dotada, formada, organitzada i amb tot elsuport de la ciutadania, característiques actualment inexistents.

La prevenció ha de ser un element bàsic en la nostra política local de seguretat, enla qual és del tot imprescindible la incorporació de polítiques transversals i lapotenciació dels valors de convivència i de civisme per corregir els petits delictes iels actes incívics que generen un fort sentiment d’inseguretat.

Més policia municipalEl més important és que la ciutadania se senti segura. I es sent segura quan té alsagents de Policia a prop, i és per això que es crearà una oficina de la PoliciaMunicipal a l’edifici de l’Ajuntament. La localització de la comissaria en un extremde la ciutat ha fet que molts veïns se sentin lluny dels qui els han de protegir.Aquesta oficina que podria ser la seu de la policia administrativa, s’hi podran ferdenúncies i garantirà la presència policial.

Volem potenciar la policia municipal com agent de proximitat. Aquest agent ha deser un bon coneixedor dels problemes de convivència més habituals i poder actuaren conseqüència.

Demanarem al Departament la creació de patrulles mixtes ( MMEE/PPMM) fixes iestables al municipi.

Dins les possibilitats pressupostaries, ampliarem la plantilla de policies.

Insistirem en reivindicar l’àrea regional de MMEE a Salt davant del Delegat delGovern i el Departament d’Interior. Cal mantenir els compromisos ja adquirits iassegurar la demanda d’efectius policials.



13

Instal·larem més càmeres de seguretatAcabarem de completar la instal·lació de càmeres de seguretat a totes les zones oncalgui més vigilància. En els propers 4 anys, instal·larem càmeres per millorar laseguretat a Salt. Aquesta implementació progressiva ha de fer possible la coberturade la totalitat dels possibles punts conflictius del municipi.

Mediació cívicaImplantarem el servei de policia comunitària. La Policia Local coordinarà, juntamentamb mediadors i agents cívics, un servei per a la resolució de conflictes veïnals icomunitaris, per millorar la convivència i la cohesió social. Alhora, desenvoluparempolítiques de proximitat, de servei d’atenció al ciutadà o víctima.Continuarem el Pla d’agents cívics perquè puguin fer tasques més preventives.

Compromisos en seguretatSeguirem apostant, per la Junta Local de Seguretat, com a mitjà per fer arribar a laresta de cossos de seguretat (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guardia Civil)propostes per una fluïda i estreta relació de col·laboració, iniciatives d’actuacionspolicials, presencia en el territori dels agents,...

Desenvoluparem el Pla Local de seguretat que ha d’estar present en la doblevessant: prevenció integral dels diferents riscos a la seguretat i convivència de laciutat, i participació ciutadana en definició i detecció dels riscos, i en la col·laboraciói compromís per enfortir-los.

Treballs en benefici de la comunitatOferirem la possibilitat a les persones que tenen multes pendents i no hi poden ferfront per la manca de recursos econòmic, puguin pagar el seu deute mitjançanttreballs per a la comunitat.

Ordenança de convivència

Serem molt curosos en l’aplicació de l’ordenança de convivència i farem campanyesperiòdiques, en temes concrets com ara els sorolls, les defecacions dels animals, elsusuaris incívics de les bicicletes a sobre la vorera,...



14

El dret a l’habitatge

Salt s’ha significat massa vegades per ser un parc d’habitatges. En poc més de 6km² hi vivim més de 30.000 persones tenint en compte que, a més a més, quasi lameitat del terme municipal és el Parc de les Hortes i les Deveses de Salt.

La construcció de l’habitatge a Salt ha seguit la tendència de nord – sud, des delbarri vell cap al sud de la població. Primer foren el barri vell i el barri del veïnat i acontinuació el sector centre (anys 60 i 70), Pl. Catalunya (anys 70-80), SectorMassana 1 (anys 90) Massana 2, Pla de Salt, Mas Masó,…

Fora dels pisos de protecció oficial que es van edificar durant el període franquista,no hi ha hagut promoció pública d’habitatge.

Durant el mandat en què l’alcaldia va ser governada pel PSC, per una banda es vacrear l’Oficina d’Habitatge, que entre d’altres gestiona la borsa de lloguer social,cèdules d’habitabilitat i eficiència energètica,… assessorament i orientació legal perpersones en risc de perdre habitatge. Per altra banda, des d’aquesta es vancoordinar i gestionar les subvencions per a les comunitats de propietaris dins elprograma de Salt 70. També vam iniciar els programes d’acompanyament, formaciói gestió de comunitat de propietaris, així com la mediació en conflictes veïnals. Totsaquests programes han ajudat a mantenir la convivència en moments moltcomplicats d’una crisi que encara no ha acabat.

Un altre objectiu aconseguit durant el període 2007-2011 fou la redacció del Plad’habitatge 2009-2011, per tal de fer un estudi sobre la situació de l’habitatge ipoder projectar les necessitats en aquest àmbit durant un període determinat.

El mandat 2007-2011 va acabar en plena crisis de la construcció que va tenir unaclara repercussió a l’habitatge. Es començaven a iniciar les execucions hipotecàriesper part dels bancs contra famílies que a causa de la pèrdua del treball no podienfer front al pagament de la hipoteca. Així moltes famílies es van quedar sense casa ies va iniciar el fenomen d’okupació d’habitatges amb finalitats irregulars.Posteriorment, i arran dels procediments hipotecaris, la mobilització ciutadana vaanar desenvolupant-se al voltant de les Plataformes d’afectats per la Hipoteca.Aquests moviments han servit per apoderar a les persones i famílies que estrobaven en aquesta situació, evitant fer-los els únics culpables d’aquesta situació icom a moviment de conscienciació de la societat i de lluita activa pel mantenimentde les persones en la seva vivenda o bé per lluitar per l’accés al dret a l’habitatge.

A Salt, arran de les mocions presentades pel PSC o bé per la PAH, vam aconseguirque es creés la Taula pel Dret a l’Habitatge. Aquesta taula ha estat totalmentinoperant degut als continus enfrontaments entre el govern i la PAH. A més, lainformació que proporciona el govern de CiU sobre el tema d’habitatge és confosa,no hi ha rigor, fet que s’evidencia amb la falta de transparència de la situació realde l’habitatge a Salt.

Serveis de l’Oficina Municipal d’HabitatgeVolem donar continuïtat als programes que ja té actualment l’Oficina Municipald’Habitatge com el de deute comunitari (el qual dóna suport i articula solucions



15

pels presidents i juntes de les comunitats de veïns), la prevenció de pisos ocupats,la mediació comunitària (mediant en els possibles conflictes dels veïns), borsa delloguer per a joves i/o estudiants, borsa de lloguer municipal, formació continuadadels càrrecs de les comunitats de veïns, suport jurídic a les comunitats de veïns i latramitació de prestacions vinculades a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Habitatges de lloguer social

És una evidència que el nostre municipi està mancat d’habitatges dedicats allloguer social, per aquest motiu proposem diverses mesures per a activar aquestaborsa:

- Sancionarem a aquells bancs que no posin a disposició de la borsa de lloguersocial de l’Ajuntament aquells pisos que tenen buits.

- Crearem un servei d’assessorament per a bancs i particulars on s’orientarà sobrequines reformes caldria realitzar per a fer habitable l’habitatge i per facilitar queens cedeixin aquells pisos que no estan en condicions de ser llogats.

- Crearem un programa econòmic/laboral per tal de rehabilitar aquells pisos que elsbancs cedeixin a la borsa i que calgui posar en condicions per a ser habitables.Aquest programa permetrà a l’Ajuntament fer la reforma i recuperar la inversió ambel que cobrarà de lloguer. L’Ajuntament serà el beneficiari del lloguer fins que s’hagicobrat la totalitat de la inversió feta.

- Volem incidir en la possibilitat d’una mediació entre l’Oficina Municipal d’Habitatgei els bancs en casos de famílies que estiguin ocupant un pis per ajudar-los aregularitzar la situació, possibilitar la compra d’habitatges per part de l’ajuntamentper posar a disposició d’aquesta borsa i crear una borsa d’habitatges socials através de fórmula de la masoveria urbana.

L’Ajuntament al costat de les Comunitats de VeïnsContinuarem tenint un paper clau com a mediadors en els problemes de lescomunitats de veïns amb el Pla d’Ajuts a les Comunitats.

Reforçarem els programes de mediació en els conflictes comunitaris,l’assessorament legal i el projecte de deutes comunitaris.

Continuarem la lluita contra els pisos ocupats per fer-ne un mal ús amb un treballconjunt entre l’ajuntament i les comunitats de propietaris.

Càmeres de seguretat

De la mateixa manera que es subvencionen les reformes a les comunitats, crearemuna línia de subvencions per poder instal·lar càmeres de seguretat a les comunitatsde veïns.



16

Pla de Rehabilitació d’habitatgesPromourem que les comunitats s’acullin a subvencions a fons perdut per larehabilitació d’edificis. Es concediran subvencions a fons perdut que podran superarel 50% de la inversió. Es negociarà el pagament de la resta de la inversió ambcrèdits a llarg termini amb diferents entitats bancàries.

L’objectiu és millorar l’habitabilitat i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

Crearem una nova línea per tal que les comunitats no incloses a l’àmbit del SALT-70s’hi puguin acollir.



17

Medi ambientSi en el segle XX, vam apostar per la sostenibilitat a través d’actes formals com lasignatura de la Carta de Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat -Carta d’Aalborg- oa través de l’impuls del Pla d’ Acció Local de l’ Agenda 21, que va prioritzaractuacions encaminades al desenvolupament sostenible com l’aprovació en aquestmandat del Pla Especial de les Deveses que regula els usos d’Hortes i arbredes; enel segle XXI, Salt s’ha implicat, per exemple, en posicionar-se frontalment contra elpas pel municipi d’infraestructures amb elevat impacte ambiental (frontissa de Sta.Eugenia, AP7, A2, N-141, gasoducte Martorell-Figueres, tren de mercaderies). Ambtot, Salt 2015-2019 s’ha d’implicar més i més directament.

Malgrat que la preservació del pulmó verd del municipi es troba assegurada - atesala declaració de les ribes del Ter com a Lloc d'Importància Comunitària, l’ aprovaciódel Pla Especial de les Deveses -parc de les terres i aigües del Ter- i l’Ordenança deConstruccions i Instal·lacions-, s’ha de continuar actuant decididament per assoliruna economia plenament sostenible en aquesta i altres línies. A Salt, s’han deliderar iniciatives que entenguin de la importància de preservar el patrimoni i labiodiversitat o del manteniment dels recursos naturals per a la relació amb el nostreentorn i la comunitat o de l’excessiu consum energètic en equipaments públics ollars particulars.

En el mandat 2007-2011, vam demostrar que som sensibles a aquests aspectes ique ens preocupen: es va crear una xarxa d’itineraris de les Deveses per potenciar-ne l’ús públic, es va participar en el projecte europeu Life Ripària Ter, es va definirun pla ocupacional específic per al manteniment i recuperació de les Deveses, es vacrear un arborètum de plantes autòctones, es va reduir el consum energètic encanvis en l’enllumenat públic, entre altres. Des de l’àmbit local, hem de continuarcontribuint a donar solucions que, en línia amb les orientacions europees actuals,marquin un creixement sostenible del municipi que utilitza de forma eficaç elsrecursos, és més verd i, alhora, més competitiu.

El lideratge d’iniciatives que preservin el nostre patrimoni i entenguin de laimportància de l’ús racional dels recursos és avui una prioritat indiscutible.

Una gestió eficaç amb el medi ambient

Portarem a terme mesures d’estalvi energètic per mitjà d’una gestió eficaç delservei d’enllumenat públic i ampliarem la presencia de la deixalleria mòbil almunicipi.

Farem una auditoria energètica dels edificis municipals per a la implantacióprogressiva d’energies renovables tant per reduir les emissions com per augmentarl’estalvi, amb la finalitat d’optimitzar recursos i reduir-ne els costos, proposem lacreació d’un sistema informàtic de control de consums elèctrics.

Elaborarem un Pla Municipal de Gestió de Residus.



18

Les Hortes, les Deveses i el Pla dels Socs

Aprofitant instal·lacions existents, com ara el Museu de l’Aigua, crearem un centred’informació, estudi i interpretació de les Deveses.

Hem de posar en valor la feina feta per particulars i entitats a la zona de lesDeveses i treballar conjuntament per convertir les Deveses en el gran referent delleure i turisme verd del Gironès a través dels nous itineraris i del Camí de SantJaume que s’han afegit a la via verda, facilitarem nous serveis complementaris quedonin una nova empenta promocional i econòmica al municipi i que, al mateixtemps, conjuguin la pràctica esportiva de competició o de lleure amb l’ússostenible de les Deveses de Salt.

Continuarem amb el desenvolupament del Pla de Manteniment i conservació de lesHortes i Deveses de Salt. On puguin conviure diferents usos, nous o tradicionals,que respectin el medi ambient i la idiosincràsia pròpia de la zona. Cal donar unavalor afegit a la zona, com a eina divulgativa situarem panells informatius delsdiferents indrets i elements històrics.

Cal articular un pla conjuntament amb els propietaris i menerons de les hortes ideveses per mantenir les finques en bones condicions.

Consolidarem el Pla dels Socs com àrea d’esbarjo, dotant l’espai d’una zona depicnic amb espais fixes per fer foc i una guingueta que permeti el servei de bar i lavigilància de la zona.

Compromisos mediambientals

Realitzarem campanyes de formació i sensibilització. En concret, sumar-se alprojecte Escola Verda. Les escoles tenen compromís mediambiental i l’Ajuntamentels hi dóna suport. Aquestes escoles han liderat experiències com una centralfotovoltaica, la setmana de l’energia, diverses campanyes de reutilització ireciclatge de paper i de gestió de residus, la racionalització del consum de paper ol’establiment de sistemes de reg aprofitant l’aigua de la pluja.

Implementarem de forma gradual els eixos verds proposats en el Pla Especial de lesDeveses per relligar els diferents barris i el Parc de les Deveses amb zones verdes icarrers pacificats.

Reeditarem campanyes educatives destinades al reciclatge i la reducció de residusque contribuirà a reduir el volum d'impropis.

Control de l’incivisme en la tinença d’animals domèstics (especial incidència en elcontrol dels excrements de gos a la via pública, places i jardins).

Incrementarem gradualment les zones 30 al municipi, que ens ha de permetre unapacificació del transit en bona part del municipi.

Introduirem mesures fiscals que bonifiquin la taxa d’escombraries als usuaris de ladeixalleria municipal.



19

Salt, un poble per treballar

Salt té potencialitats i actius per convertir-se en un pol d’atracció econòmica i aixípoder crear noves oportunitats de treball pels saltencs i saltenques. Aquest és undels nostres principals objectius, la creació de llocs de treball, i treballarem per ferles polítiques més adients perquè les empreses vegin les potencialitats de negocique els pot oferir Salt. Crearem els espais i els plans estratègics adequats per apoder oferir aquest marc atractiu a les empreses.

En el seu moment, el riu Ter, va ser la font de riquesa i captació d’empreses tèxtils.Avui, Salt pren la capitalitat a Girona en comunicacions i proximitat a la xarxaviària. És, en aquest sentit, que cal aprofitar la privilegiada posició geoestratègicadel municipi per tal de fer créixer de forma sostenible i sostinguda l’economia local.Després de la tèxtil, la màxima indústria productiva, va estar la construcció, peròaquest període econòmic va acabar i ara cal trobar un nou filó d’ocupació: elcomerç.

La realitat actual contrasta amb les possibilitats de canvi i millora en un futur moltproper si sabem aprofitar les sinergies generades en els projectes urbanísticsiniciats, en les previsions del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) o en lesindicacions del Pla Estratègic Comercial (PEC).

El creixement futur de Salt ha d'anar acompanyat d’un model de desenvolupamenteconòmic que consolidi una activitat econòmica potent i competitiva dins l’àreaurbana. Més encara, quan el comerç de proximitat, expansiu en les zones decreixement demogràfic, està en decadència i transformació en altres zones, en partper l' allau migratori dels darrers temps.

El resultat delimita un perímetre urbà de forta activitat econòmica al voltant de totala ciutat, perfectament diferenciat a cada costat, i que s’ha de vertebrar iinterrelacionar amb l'activitat comercial del centre de la vila:

- A l’Est, el Parc Hospitalari i Socio-Sanitari. Naixement d’un nou barri i d’unmotor d’activitat econòmica relacionat amb el sector educatiu i de serveis.

- Al Sud, la implantació d’una àrea industrial que combina amb una altra detipus comercial al llarg del recorregut del vial d’accés a l’autopista (frontissasud).

- A l’Oest, el centre comercial i d’oci Espai Gironès i la zona esportivas’afegeixen a l'activitat industrial dels sectors de Torremirona i La Maret.

- I al Nord, la Factoria Cultural de la Coma-Cros i el Teatre han d'esdevenir elsmotors per generar activitats econòmiques relacionades amb l' àmbit social,cultural i educatiu.

Salt es troba en una immillorable situació per convertir-se en els pròxims anys enuna ciutat, no només per viure-hi, sinó també per treballar-hi. Estem davant unmodel de promoció econòmica amb personalitat pròpia; que contempla: territori,paisatge i cultura com a elements de referència; comerç, indústria i serveis; i,qualitat, sostenibilitat i gestió eficient i respectuosa amb els recursos naturals.



20

Pla Estratègic ComercialDesenvoluparem el Pla Estratègic Comercial per regular els usos i millorar laqualitat del comerç local de Salt, començant per la zona centre.Alhora, i en aquest marc, crearem un portal del comerç i de serveis a Salt, unafinestreta única, i reforçarem la senyalització comercial i turística. També calcontinuar reforçant les inspeccions i el control dels comerços.

Proposem un programa de promoció de l’emprenedoria lligada al comerç localincidint en la zona centre i el mercat municipal per tal de donar eines als joves i alscol·lectius amb més dificultats per fer del comerç local un projecte viable isostenible en el temps.

Aquest pla, es desenvoluparà principalment en dos àmbits:

- Per una banda, en potenciar el sector comerç al centre de Salt amb unacompanyament i suport als projectes per tal d’avaluar la seva viabilitat iajudar a que siguin un èxit. ( s’estudiaran també beneficis fiscals)D’altra banda, es farà un pla específic de promoció d’aquest comerç i la sevaimatge per tal de fer-lo atractiu i obert.

- Per una altra banda, es treballarà amb els col·lectius de marxants per tal defacilitar i reservar unes places amb caràcter temporal per tal de que elsjoves puguin donar viabilitat als seus propis projectes comercials amb majorfacilitat i que després puguin amb l’experiència adquirida, concórrer ambmajors possibilitats en els circuits de marxants existents.

Es tracta en definitiva de posar en valor l’emprenedoria lligada a la creació denegocis de comerç local, com a factor de revitalització local i de suports als joves ials col·lectius amb més dificultats per accedir a una feina autònoma amb majorsgarantiesPer a fer tot això creiem que és molt important la participació dels comerciants, iper aquest motiu, volem crear un Consell de Comerç format per representants decomerços dels diferents carrers, la Federació de Comerç de Salt i representants del’Oficina de Promoció Econòmica. Aquest consell de caràcter deliberatiu analitzaràel desenvolupament de les actuacions a dur a terme pel Pla Estratègic Comercial,com endreçar l’ocupació del comerç a la via pública amb la creació de normesd’estandardització i qualitat en l’exposició de productes, entre altres.

Proposarem als professionals de la gestió Inmobiliaria (API’S) un conveni per tal degestionar els locals buits amb una borsa de lloguer de locals segura.

Ajustarem la taxa d’escombraries dels establiments comercials i de serveis a latipologia i al volum de les seves deixalles.

.Activitat econòmica

El Pla parcial Mas Marroc, juntament amb el Vallvera-Sitjar, són els emplaçamentsque promourem – en sòl industrial i comercial- per la instal·lació d’empreses ambvalor afegit que creïn llocs de treball i millorin la imatge de Salt.

Hem de posar en valor els grans potencials de que disposa Salt, com ara la sevasituació estratègica en quant a comunicació i treballarem perquè això sigui un fet ipugui ser pels ciutadans de Salt un nou filó professional.



21

Servei Municipal d’OcupacióEns agradaria reconvertir l’EMO, però no només en un espai propagandístic sinó enun Servei Municipal d’Ocupació. Crearem una borsa de treball competitiva per apoder oferir als empresaris de la ciutat. Aquesta borsa reforçarà la formaciócontinua dels seus candidats en funció de cada perfil (competències TIC, formacióocupacional, GES, coaching, etc). L’altra part important d’aquest servei serà larelació que crearem amb l’empresariat de la ciutat. Volem que sigui el servei dereferència, que la borsa els doni resposta a les seves necessitats i per això hi hauràtècnics dedicats exclusivament a la prospecció d’empreses. A aquest nou serveitambé hi estaran vinculats els diferents plans ocupacionals i programessubvencionats per altres administracions per a la creació de llocs de treballtemporals.

Emprenedoria

Ens els temps que estem vivint l’emprenedoria té un paper clau en eldesenvolupament econòmic, i per això posarem esforços perquè les persones quevulguin crear i desenvolupar un projecte empresarial trobin a Salt les facilitats ipossibilitats de fer-ho.Dins el Servei Municipal d’Ocupació cal oferir un servei d’assessorament i orientacióa l’emprenedor (com fer el pla d’empresa, viabilitat de la proposta, com aconseguirfinançament,...).Per aquests motius ens agradaria promoure els vivers d’empreses privats,desenvolupar el conveni signat amb la Maret i continuar desenvolupant elfuncionament de la incubadora creativocultural de la Coma Cros.

Fires, fem ciutatContinuarem amb el programa de Fires a Salt. Consolidarem les fires existents (Firadel Cistell, Fira Tèxtil, Fira de la flor i el planter) amb l’objectiu d’atraure nousvisitants a la ciutat.

Introduirem la fira de Comerç del Món i Cuines del Món amb caràcter cohesionador,d’interrelació i coneixement mutu.

Recuperarem l’Exposició de Flors, ampliant el seu àmbit a diferents indrets delmunicipi, demanarem la participació de la ciutadania i que aquesta pugui aportartambé espais privats a tal efecte.

Creiem que caldria fomentar estades d’interès cultural, mediambiental –hortes/Deveses, Museu de l’Aigua i esportiu – aprofitant els equipaments dels qualsdisposem- per a col·lectius externs al municipi (IMSERSO, esportistes, naturalistes,escolars,...).

Mercats SetmanalsConjuntament amb les Associacions de marxants, AAVV i Associacions decomerciants de la població, caldrà incidir en el desenvolupament dels dos mercatssetmanals i estudiar la seva possible ampliació i model de productes acomercialitzar, per tal de dignificar i ampliar la seva oferta comercial.Es proposarà la possibilitat d’incorporar mercats mensuals, com ara d’antiguitats osegona mà.



22

La cultura com a motor de SaltSalt sempre ha estat un pol d’intensa acció cultural i ha desenvolupat iniciatives elmón de les arts escèniques i que tenen ressò internacional. Continuarem apostantper la cultura de prestigi a l’abast de tothom.

Salt és un pol d’atracció cultural. No tan sols per comptar amb un equipamentcultural de primer ordre com és la Coma Cros, més de 16.000 m² destinats aldesenvolupament cultural, amb serveis estrictament d’abast municipal com laBiblioteca Pública de Salt o l’Ateneu d’Entitats; i, serveis supramunicipals coml’ERAM, el Centre d’Arts Escèniques, l’UOC, l’UNED, el Museu de l’Aigua o laincubadora creativo cultural. Sinó també, perquè disposa d’altres generadors decontingut cultural com són la Mirona, el Teatre de Salt, l’Escola de Belles Arts i elCentre d’Arts Escèniques el CANAL que situen Salt com a referent cultural aCatalunya i a Europa.

Salt ha de continuar sent pioner en temes culturals i motor cultural en la seva àread’influència.

La cultura no va únicament vinculada a estar suficientment dotats d’una estructurao d’uns equipaments culturals. Els equipaments culturals necessiten capital humà.A Salt, hem de continuar recolzant i reforçant el nostre teixit associatiu. Un teixitque ens identifica cultural i tradicionalment com a poble i que s’obre a l’acceptacióde la diversitat.

La Coma Cros

Desenvoluparem la Coma Cros com a espai social, cultural i popular ambpossibilitats de futur a través d’una gestió col·laborativa entre l’Ajuntament il’assemblea de l’Ateneu de la Coma-Cros.

Mitjançant la participació ciutadana, elaborarem un Pla Director d’Acció Cultural i deLleure que contempli tots els equipaments. Amb especial incidència en la FactoriaCultural Coma Cros. On, entre altres compromisos, proposem la confecció iaprovació d’un reglament d’usos de la totalitat de les diferents instal·lacionsesportives i de lleure. La finalitat de potenciar els usos compartits envers alsprivatius és la de dotar a la ciutadania d’una veritable xarxa d’equipaments deproximitat.

Proposem la construcció d’un bar-cafeteria perquè sigui un punt de trobada i derelació entre les entitats.

Arts escèniques, Temporada Alta i La Mirona

Continuarem apostant pel festival Temporada Alta, el Black Music Festival, i elCANAL Centre d’Arts Escèniques, que contribueixen a expandir el bon nom de Saltarreu de Catalunya i Europa. El teatre i la música continuaran essent apostesd’identitat cultural saltenca. El CANAL Centre d’Arts Escèniques actualment es trobatotalment desaprofitant i s’ha frenat el seu creixement. El CANAL ha d’esdevenir unmotor de creació teatral i cultural i ha de permetre sinèrgies al món de les artsescèniques.



23

Entitats culturals saltenquesDonarem suport a la creació i continuïtat de la cultura popular i les seves activitatsamb totes les entitats saltenques.

Comunicació culturalPublicarem de forma periòdica en paper i a la pàgina web de l’Ajuntament l’agendad’activitats que es fan al municipi, donant veu i publicitat a les diferents activitatsorganitzades per la societat civil. La correcta difusió de la informació permetràafavorir una major participació i promoció de les actuacions del propi municipi.

Establirem rètols lluminosos informatius de les activitats a l’entrada i sortida delpoble, similars als que existeixen en altres municipis.

Compromís amb la culturaPotenciarem l’Escola Municipal de Belles Arts (EMBA).

Continuarem el Pla de Lectura Pública.

Donarem suport a la proximitat de l’art al carrer. Entre altres, vetllant pel ParcEscultòric saltenc i continuant el projecte d’apadrinament d’escultures queafavoreix el seu manteniment.



24

Polítiques d’atenció a les persones i famílies

Els serveis socials i l’atenció a les persones ha fet un gir cap a la universalitatdurant els governs progressistes i d’esquerres encapçalats pel PSC, gràcies al’aprovació de les següents lleis:

Llei 39/2006, de 14 de desembre de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció ales persones en situació de dependència; la Llei 12/2007, de 11 d’octubre de serveissocials; i, la Llei 4/2010, de 12 de maig de drets i oportunitats de la infància iadolescència.

Malauradament, en els darrers temps, les polítiques de retallades que tant elgovern de CIU a la Generalitat com el del PP al govern central han fet que lespolítiques socials siguin les més afectades. El finançament del contracte programava amb anys de retard i a més any rere any la quantia és inferior, la llei dedependència ja és quasi residual si la comparem amb l’original. I just aquestesretallades es produeixen en el moment en què l’índex d’atur a Salt és dels més altsi les situacions de pobresa i pobresa extrema van en augment. Situacions moltpreocupants com la de famílies que no poden donar uns àpats equilibrats als seusfills, o no poden pagar els subministraments i en molts casos tampoc el lloguer ol’hipoteca.

Estretament vinculat a serveis socials, hi ha les actuacions a realitzar en matèria desalut que han d’aportar beneficis a tota la ciutadania i sobretot als col·lectius mésvulnerables. Quan hi ha diferències culturals i socials s’incrementa la dificultat dedur a terme projectes de millora d’estils de vida i d’hàbits saludables, a Salt, s’hand’establir programes de promoció de la salut efectius i que arribin als col·lectius quemés ho necessiten (promoció de l’envelliment actiu, de la salut i l’autonomia, etc).És d’aquesta manera que podrem afrontar casos de manca d’hàbits higiènics a lallar que deriven en situacions d’insalubritat, manca d’accés a la xarxa d’abastamentd’aigua potable, desconeixement i desinformació de tots aquells aspectes relatius ala salut (sistemes sanitaris, salut alimentaria, ambiental,…), manca de recursos perpart de les comunitats que s’abasteixen d’aigua de pou, etc.

Els últims anys estem essent espectadors de l’empobriment de la població il’administració n’és un simple espectador o només està retallant drets socials i del’estat del benestar.

Cal replantejar-nos la viabilitat de continuar dins el consorci ja que l’actual modelde gestió no pot continuar igual. En aquest moment només té un paper executor deserveis i cal també que sigui l’espai on desenvolupar un conjunt de polítiquessocials amb criteris de justícia social i igualtat d’oportunitats.

Pobresa

L’actual context econòmic, polític i social està abocant a moltes persones i famíliesa situacions d’empobriment i de risc d’exclusió social. És preocupant el creixementde les situacions de risc de pobresa i de privació material severa en la que estroben moltes famílies saltenques.



25

Ara més que mai, cal garantir les inversions socials necessàries per a fer possible laigualtat d’oportunitats. Cal que garantim uns mínims vitals de dignitat a tots elssaltencs i saltenques.

Cal implementar amb coherència polítiques públiques efectives i reals que tinguincom a objectiu reduir l’augment de les desigualtats socials. També ens cal tenirmillor coordinació amb les organitzacions i entitats que treballen en l’àmbit de lacohesió social per a millorar els programes i polítiques socials.

El nivell d’atur de Salt és dels més alts de tot Catalunya i això vol dir que la pobresaen el nostre poble també està per sobre de la mitjana. Aquesta evidència no haanat acompanyada de l’increment d’ajuts sinó que s’ha anat mantenint el que hihavia.

Les famílies no poden cobrir les necessitats bàsiques de subsistència (alimentació,habitatge i subministraments) i molt menys totes les despeses extraordinàries(material escolar dels fills, ulleres, compra d’electrodomèstics bàsics, etc).

Davant d’aquesta conjuntura és imprescindible que podem dotar i oferir unaresposta adequada als saltencs i saltenques, és per això que:

- Dotarem d’un pressupost raonable els ajuts econòmics d’urgència.

- Continuar buscant recursos perquè els infants i joves amb dificultats econòmiquesi socials del municipi tinguin l’alimentació coberta.

Atenció a la infància i adolescència

Redacció i implementació del Pla local de l’infància i adolescència amb els objectiusprincipals d’assolir un desenvolupament equilibrat i saludable, garantir l’igualtatd’accés al coneixement i suport en la transició al treball, prevenir el risc mitjançantun entorn segur, participar i integrar-se a la comunitat; i, reforçar i consolidar elsistema de serveis i abordatge d’infants i adolescents. Especial atenció a aquellsnens i joves que són als carrers de Salt. Dins aquest pla es pretén crear programes irecursos per l’atenció i educació de famílies amb fills menors de 6 anys,promocionant així l’educació i la prevenció i intentant evitar situacions de risc.

Cal continuar treballant amb la idea del projecte Juguem perquè pugui arribar a mésnens i nenes. Creiem que el projecte ha de ser més transversal. Ha d’implicar altresàrees, programes municipals i les entitats, per tal de sumar esforços i poder oferirmillors oportunitats als infants, com per exemple la possibilitat de becar infants ijoves en entitats esportives, socials o culturals.

Crear altres recursos de reforç escolar (tipus èxit escolar amb UdG), per a reforçarels espais de suport en temes escolars que moltes famílies no poden oferir als seusfills per baix nivell formatiu.

El treball preventiu amb la família és imprescindible per a evitar situacions de riscsocials en els menors, per això crearem un servei per atendre a famílies i poderoferir-los suport, orientació, habilitats en la cura dels seus menors.



26

Estudiarem la viabilitat de l’ampliació del centre obert Infantil i del centre obertjuvenil per poder intervenir en més famílies.

Projectes comunitaris

Al 2015 finalitza l’ICI (Intervenció Comunitària Intercultural) i en principi els recursosi personal que estan treballant en aquest projecte deixaran de prestar els seusserveis a Salt. Caldria organitzar el traspàs i veure si és possible que algunsd’aquests serveis o taules multidisciplinaris que s’han creat puguin quedar com aestructura de la organització.

Polítiques d’igualtat

Creació del consell de dones. Fer un pas més en la visualització-apoderament de lesdones a través de la creació d’un consell. Aquest consell ha de tenir com a objectiula creació d’un pla d’igualtat d’oportunitats (conciliació, corresponsabilitat,violència, sensibilitat, formació, cultura, lleure, inquietuds, etc).

Potenciarem les associacions de dones.

Treball col·laboratiu amb el CIE que està ubicat a Salt.

Voluntariat i col·laboració

Col·laborar i fer partícips de les polítiques d’atenció a les persones, als serveisintervinents, a les entitats de salt, al tercer sector que treballa amb col·lectiusvulnerable i a grups de ciutadans. Aquesta col·laboració és una eina bàsica per afomentar el treball en xarxa

Vincular formació i subvencions per aquelles entitats que treballin a nivellPREVENTIU amb col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió social (gent gran,discapacitats, dones, infància i família).

Enfortir el teixit del voluntariat tant juvenil com sènior a través de la promoció delsprogrames existents (E3 voluntariat de la gent gran o el Banc del Temps) o ambcreació d’altres programes.

Millorar l’atenció

Millorar la xarxa de serveis i l’atenció a les persones (reduir llistes d’espera, agilitzartràmits, canalitzar tots els serveis de gent gran a través del servei integral).Treballarem per tenir més professionals que s’incorporin a aquests serveis superantla ràtio que marca la llei de serveis socials.

Renegociar el marc de finançament amb la Generalitat, tenint el compte el perfil dela població saltenca per a poder fer més polítiques social.



27

Participació

Recuperar la regidoria de Participació Ciutadana perquè creiem en la democràciaparticipativa.

Farem del Consell de Ciutat una vertadera eina de participació. En les polítiques delsegle XXI la participació de la ciutadania en la política és imprescindible. Laciutadania implicada reclama poder tenir espais on expressar les seves inquietuds ique aquestes siguin tingudes en compte. Cal doncs que aquest Consell s’articuliamb consells participatius sectorials on tècnics i ciutadans puguin compartir visionsi arribar a acords de diagnòstic i així poder aplicar polítiques socials de diferentsàmbits.

Gent Gran

La població major de 64 anys representa el 11,59% de la població. Per aquest motiués important posar èmfasi en les polítiques a favor de la gent gran perquè puguintenir un envelliment actiu i perquè aquelles persones que per raons socials o desalut necessiten una atenció més acurada en el domicili la puguin tenir. És per aixòque:

Promourem des del Servei d’Esports de l’Ajuntament i els Centres d’AssistènciaPrimària, cursos i activitats per tal que la gent gran es pugui mantenir en forma iprevenir malalties.

Volem estructurar el servei de l’atenció domiciliària perquè més persones se’npuguin beneficiar i perquè el preu sigui equitatiu als ingressos de la persona gran.

Avaluar la proba pilot del Càtering per a valorar la viabilitat i l’ampliació del serveiperquè hi hagi més persones beneficiàries. El cost també ha d’anar en funció delsingressos de la unitat familiar.

Potenciarem el Consell Municipal de la Gent Gran.

Salut pública i comunitària

En el mandat en que varem governar es va crear l’àrea de salut pública icomunitària i es va dotar de personal.

Donats els bons resultats aconseguits, continuarem treballant amb els programescreats, i així millorar la salut pública:

- Establir programes de promoció de la salut per treballar temesd’alimentació saludable, activitat física, hàbits higiènics, per a infants i joves,gent gran i col·lectius més vulnerables.

- Sensibilitzar la població enfront la detecció i prevenció de les situacions derisc.

- Desenvolupament d’activitats educatives i informatives per aconseguirreduir la incidència dels principals problemes de salut derivats, molt sovint,de la manca d’informació en l’àmbit de la prevenció de la malaltia.



28

- Educació i sensibilització en temes d’insalubritat i manca de condicionshigièniques mínimes en habitatges.

Oferirem ajudes econòmiques per facilitar l’accés a la xarxa d’aigua potable a lescomunitats de veïns que s’abasteixen d’aigua de pou i que no disposen de recursosper accedir.

Es dotarà de recursos per ajudar a les comunitats de propietaris a solucionarproblemes d’insalubritat en espais comunitaris i que moltes vegades deriven enconflictes de convivència.

Promoció de la salut

Promocionarem l’envelliment actiu a través d’activitats esportives, hàbitssaludables i vida social activa.

Promocionarem els parcs de salut urbans per a totes les edats.



29

Salt, ciutat educadoraL’educació és la millor garantia perquè les persones, al marge de la seva condiciósocial, cultural i econòmica, tinguin oportunitats per poder desenvolupar els seusprojectes personals i millorar les possibilitats per trobar feina. Per això, a Salt,l’educació és una prioritat.

Una bona educació permet que els individus prosperin, passin d’una classe a unaaltra i es garanteixi el funcionament de l’ascensor social, en definitiva, la igualtatd’oportunitats i la millor preparació per un futur laboral.

La nostra política va dirigida a fer de Salt una veritable ciutat educadora i a donarresposta principalment a aquests tres objectius:

Millorar els resultats escolars Millorar la cohesió social Millorar la imatge educativa de Salt

La ciutat educadora pretén ser una ciutat de i per les persones. On s’hidesenvolupin polítiques educatives que portin al desenvolupament personal, social,moral i cultural dels ciutadans. Amb espais públics accessibles i cohesionadors quegenerin un clima de qualitat cívic i de convivència. Una ciutat amb identitat pròpiaperò oberta al món. Una ciutat sempre disposada a educar en el seu sentit mésampli.

En el marc del nostre Estat de Benestar, correspon a les administracions públiquesen l’àmbit de les seves competències, garantir el dret fonamental a l’educació. Estracta d’una prerrogativa en mans majoritàriament del govern estatal i autonòmicque ha deixat molt poc marge d’intervenció i decisió als ens locals. Els municipis,malgrat conèixer de primera mà i ser plenament conscients de la realitat educativadel seu territori, es troben limitats no només competencialment sinó també enrecursos per actuar i fer front a les pròpies expectatives i a les de la comunitateducativa.

Davant aquest panorama comú a totes les administracions municipals, lespropostes en matèria educativa per Salt es centren, a través dels mitjans que tenima l’abast, en perseguir una educació digna i de qualitat per a tots, oberta i arreladaa la comunitat, que actuï com a centre d’irradiació formativa i cultural, tenintsempre present on som: un municipi singular amb escoles amb un 95% de poblaciónouvinguda i un percentatge de fracàs escolar gairebé del 40% però, en arribar a laselectivitat, un percentatge d’excel·lència del 99%.

Un espai digne per una educació de qualitat

Es poden dignificar els espais educatius de dues maneres: per una banda s’hancedit espais per la nova construcció del Gegant del Rec, el SES Salvador Sunyer iLes Arrels i vetllarem per tal que la Generalitat els doti d’un espai adequat pel seuús. I d’altra banda, la del manteniment i conservació dels espais existents. És peraixò, que definirem un Pla d’actuació amb el Departament d’Ensenyament perdefinir els drets i obligacions de cada escola. És necessari que entre tots, tant parescom membres de les escoles ens conscienciem, siguem capaços de planificar isobretot prioritzar quines actuacions són realment necessari i dur-les a terme. S’ha



30

d’instar a la Generalitat per demanar “Espais dignes per a una educació dequalitat”.

Hi ha edificis que necessiten un manteniment més gran per l’ús intensiu que se’ls hiha donat.

Espai família ( de 0 a 6 anys)

Proposem la creació de dos centres innovadors d’educació i família de 0 a 6 anys.

L'objectiu d'aquests centres és unificar en un mateix espai els dos cicles de l'educació infantil: el primer cicle corresponent a l' escola bressol (0-3 anys) i elsegon cicle corresponent al parvulari (3-6 anys). D'aquesta manera, impulsarem eltreball en xarxa entre escoles bressol i escoles d’educació infantil amb un mateixprojecte educatiu per a tota l' etapa infantil. Es tracta de centres pensats única iexclusivament pels infants i les famílies d' aquesta etapa educativa: amb espais derelació per les famílies, aules adaptades a cada edat i espais d'esbarjo adequats ales necessitats, espais de relació pels infants de les diferents edats... Per tant, estreballarà amb les famílies. Cal inculcar en els pares i mares la importància del’educació dels seus fills i filles des de la primera infància.

Escola-institut (6-16 anys)

Demanarem al Departament d’ensenyament que al igual que s’ha fet en forma pilota altres municipis creia a Salt una escola-institut públic en la mateixa ubicació, onels menors puguin cursar tots els estudis obligatoris sense haver de canviar decentre. Creiem que això afavorirà els resultats escolars i la cohesió social.

La conjuntura actual fa que l’alta demanda de places de primària que hi ha hagutals darrers anys s’estigui traslladant a l’educació secundària. La tendència actualens diu que els propers anys ens sobraran places de primària i en faltaran desecundària. Som conscients de la dificultat per a invertir en noves edificacions, ambl’escola – institut creiem que podem disminuir la necessitat d’aquesta construcció.

L’institut escola promourà encara més en el conjunt de la comunitat una educacióintegral, inclusiva, de qualitat i compromesa amb la societat actual en educacióinfantil, primària i secundària.

Escola d’adultsCedirem al Departament d’Ensenyament un espai de 800 m² a les naus Guixeres onubicar la nova escola d’adults. Aquest espai concentrarà tota la formació per adultsa partir de 16 anys en un sol lloc de referència. Comptarà amb aules de català,formació continua, alfabetització i formació per a l’ocupació.

Universitats a Salt

Salt, amb la UdG,l’EUSES, la UOC, l’ERAM i la UNED es referma com a ciutatuniversitària.



31

Planificarem una zona universitària al Vallvera Sitjar per tal d’instal·lar-hi estudisuniversitaris relacionats amb l’àmbit de la salut, esports i nutrició.

Formació permanent

Assegurarem que totes les persones que es vulguin formar ho puguin fer, a travésde programes existents o amb la creació de nous (via Escola d’Adults, joves perl’ocupació, FIAP,...).

Assegurarem l’existència d’oferta i/o l’increment de cicles formatius de grau mitjà isuperior en tots els instituts. Insistirem perquè tant a l’Institut Vallvera es puguincursar aquells cicles relacionats amb la imatge i so com a l’Institut Salvador Sunyeres puguin cursar també cicles formatius un cop tingui el nou edifici.

Estarem oberts a noves formes d’educar, formar i aprendre: des de projectesintergeneracionals amb el desenvolupament del programa europeu Xploit deformació al llarg de la vida o amb programes específics per apropar les famíliesamb mancances d’habilitats socials a les escoles.

Plus de compromisos educatius

Buscarem els mecanismes per fer acollida matinal en tots els centres de Salt que honecessitin.

Potenciarem la taula de planificació dels equipaments educatius on estiguinrepresentats tots els agents educatius.

Procurarem que les AMPAs participin de forma activa en la Planificació Estratègica.Treballarem i col·laborarem de forma activa amb les AMPAs per assegurar l’ofertad’activitats extraescolars de qualitat per a totes les famílies. Fent especialincidència en les activitats extraescolars de música aprofitant el treball en xarxaque estan fent els mestres d’aquesta especialitat en l’escola publica.

Donarem continuïtat a les actuacions recollides en el Pla Educatiu d’Entorn i engarantirem la seva sostenibilitat.

Donarem continuïtat al programa Juguem, potenciant l’obertura de patis en tempsno lectiu, comptant amb un monitor que hi dinamitzi activitats esportives.

Crearem un plenari de joves, ara més que mai cal que conscienciem als joves de laimportància de la democràcia i del seu funcionament. I perquè no és el mateixexplicar-ho que participar-hi farem que els joves de segon cicle d’educaciósecundària obligatòria s’autogestionin i escullin els representants del plenari dejoves per tal que trimestralment es pugui celebrar un plenari i puguin prendreresolucions. Per fer-ho els dotarem amb una quantitat econòmica.



32

Joventut, esports i lleure

Els joves són el futur de la nostra societat. Els interessos i expectatives d’aquestcol·lectiu ens han de resultar, i són, tan o més importants que la resta. Des de lesadministracions s’ha de crear la situació per treballar explícita i implícitament(ocupació, habitatge, formació, salut) pels i amb els joves. A Salt, se segueixaquesta metodologia.Alhora, en relació a l’esport, Salt compte amb un gran dinamisme de les sevesentitats, clubs i associacions a les quals se n’hi estan afegint de noves quefuncionen i generen una oferta diversificada.(Esport salut, com a eina de cohesió social, esport per “treure nens carrer!”).

Joventut

Cada quatre anys els consistoris hem d’aprovar el nostre Pla Local de Joventut, onhi consten totes les polítiques i accions que realitza el municipi vers els joves. Hi hadues maneres de fer el PLJ, tancats en un despatx o fent-lo participatiu amb tots elsque hi intervenen. Els tècnics de l’ajuntament no només de joventut, sinó també elsd’ensenyament, cultura salut, urbanisme.. Els joves necessiten polítiquestransversals que atenguin totes es seves necessitats, ja siguin en matèriad’educació, d’ocupació o d’esbarjo.

Realitzar el PLJ de manera participativa amb tècnics, professionals, polítics i jovesés la millor manera de garantir l’èxit del pla. L’any 2008 el vàrem realitzard’aquesta manera i el resultat: dels 3 millors de Comarques Gironines i dels 10millors de Catalunya, fet que es va traduir en inversions. Ens va permetre rebremoltes més subvencions que altres PLJ no tan elaborats i treballats.

Per a la joventut, com a part vital de la nostra societat, implantarem espais d’úsintensiu de les noves tecnologies específiques per a ells amb la finalitat de crear unaccés generalitzat per a tots.

Posarem a disposició dels joves els bucs d’assaig de la Coma Cros perquè elspuguin utilitzar com a lloc d’assaig per a grups musicals.

Establirem programes específics de lleure als nostres infants i joves que incideixinen l’educació en valors i civisme.

Crearem una borsa de lloguer específica per estudiants universitaris que vulguincompartir pis en col·laboració amb les diverses escoles universitàries del nostremunicipi. Executarem un programa que, a través de l’habitatge, vinculi gent granamb joves estudiants.

Continuarem creant espais on els joves es puguin expressar, com el projecte AquíPots on s’habiliten espais per a l’art del grafit.

Construirem un parc adequat per a la realització de parkour i skate per garantir unespai reservat per a ells i la seguretat i el manteniment d'altres espais públicsutilitzats fins el moment per aquests.



33

Garantirem que l’espai jove “la Fàbrica” esdevingui un referent pel que fa a lacreació de relacions entre els joves. Ha de ser un punt de partida tal que nodreixiassociacions existents com que en creï de noves. A més de continuar amb lesactivitats que es realitzen fins ara, sobretot pel que fa al suport escolar.

Vetllarem perquè els interessos dels joves es tinguin en compte en eldesenvolupament de les actuacions del Consell de Ciutat. Per aconseguir-ho,garantirem la presència mínima de dos joves al Consell de Ciutat.

Formarem una xarxa d’informadors juvenils locals, continuant amb el programa delsagents de salut amb tots els temes que són d’interès per als joves.

Realitzarem un conveni amb el Centre Jove de Salut amb l’objectiu de tractar temesrelacionats amb sexualitat, drogues, alimentació i salut emocional a un nivell mésespecialitzat i individualitat. Servei anònim i confidencial on els joves puguin rebreorientació i suport

Crearem ofertes de lleure pel cap de setmana. Durant el cap de setmana hi hamoltes hores sense cap obligació on els joves han de tenir la possibilitat de trobarentreteniment dins d’un marc saludable lluny de l’ociós carrer.

Ampliarem la presència dels educadors al carrer, aquesta proposta el que pretén éslligar els infants/joves als recursos existents.

Esports

Instal·lacions esportives

Salt compta amb instal·lacions esportives molt diverses, al 2010 es va aprovar elMIE (mapa d’instal·lacions esportives), el revisarem per tal de poder incloure iprojectar segons les possibilitats pressupostaries els següents nous equipaments:

Un espai cobert, sense grades ni laterals, que es podria situar a la zona entrepavellons o cobrint una de les pistes de l’Era del Cigarro, aquest espai podria donarresposta per a activitats esportives o de lleure.

Cercar un espai i projectar en ell una pista Coberta Polivalent al veïnat percompletar l’oferta existent a la zona esportiva del Veïnat.

Projectarem una zona esportiva en una zona de nou creixement , com ara el sectorVallvera-Sitjà. Aquesta estaria dotada entre d’altres espais d’una pista d’atletismeque pugui acabar de configurar el mapa d’instal·lacions esportives. Mentre no siguipossible la seva construcció, adequarem un circuit a l’Era de cal Cigarro per lapràctica de l’atletisme.

Projectarem una zona que permeti la instal·lació d’un rocòdrom, per a la practicade l’escalada esportiva.

Cercarem les subvencions necessàries per tal que els dos centres de tecnificaciósituats al nostre municipi estiguin en les millors condicions possibles.



34

Aprovarem un pla de manteniment d’instal·lacions esportives.

Reglamentarem l’ús de totes les instal·lacions esportives municipals. Concertaremconvenis amb les entitats esportives que utilitzen aquestes instal·lacions.

Entitats Consell Esportiu

El Consell Esportiu en els darrers anys sols ha estat un ens consultiu compost entreentitats esportives del municipi i l’Ajuntament. L’objectiu s’ha reduït en reunir-se uncop l’any per fer les propostes pels premis de l’esport. Durant aquest darrer mandatúnicament s’ha reunit una vegada.

Proposem que el Consell Esportiu sigui un òrgan de promoció i suport de les entitatsesportives de Salt. Ha de ser un ens d’orientació en noves normatives i formació ales entitats. Ha de ser no només funcioni com a central de compres per a lesdiferents entitats, fent compres conjuntes, sinó que també serveixi de suport percercar fòrmules de finançament i esponsorització.

Proposem, també, que des del Consell d’Esports s’organitzi una fira anual depromoció de les entitats esportives que serveixi per donar-les a conèixer entre elsnostres petits i joves i perquè les entitats captin. En definitiva, es tracta de fer unafesta popular de l’esport del nostre municipi.

L’esport com a eina inclusiva

Farem de l’esport una eina inclusiva comptant els diferents programes de lesdiferents administracions que hi ha al territori. Així és com l’esport es converteix enl’eix central de relació dels infants i adolescents, promocionant la convivència i lacohesió social.

Desenvoluparem una xarxa de monitors esportius que, a través del programaexistent Juguem, articuli unes lligues interescolars de diferents esports on puguinparticipar el màxim d’alumnes possible.

Promourem la pràctica de l’esport no competitiu per tal que els seus practicantspuguin fer ús de les instal·lacions esportives municipals.

Fomentarem les sinèrgies entre les entitats esportives municipals i l’EUSES de Saltper tal que es pugui produir un aprofitament mutu.

Juntament amb el centre de recursos de la gent gran crearem un programad’envelliment actiu per tal de fomentar l’activitat física entre els majors de 65 anys,reunint totes les activitats que actualment ja ofereix l’Ajuntament per aquestcol·lectiu.

Lleure

Donarem continuïtat al programa Juguem, potenciant l’obertura de patis en tempsno lectiu, dinamitzant el joc a les places amb monitors.



35

programa 2015 - 2019

Documents