prog.doc.alonso ortegon m carme

7/25/2019 Prog.doc.Alonso Ortegon M Carme

1/66

1

I.E.S MARTIN BUBER

PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

CURS 2015-2016

Mara del Carmen Alonso Ortegn.


2/66

2

Index

1. Composici del departament......... 3

2. Programacions ESO .........3

Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans 2n

dESO......... 3

Programaci Valors tics 3r ESO.........15

3. Programacions Batxillerat ......... 32

Programaci Filosofia1r Batxillerat......... 32

Programaci histria de la filosofia 2n de batxillerat......... 56


3/66

3

1. COMPOSICI DEL DEPARTAMENT

El departament est format per tres membres, Mara del Carmen Alonso, Ftima

Mernissi i Matilda Wormwood.

La cap de departament s Ftima Mernissi, que sencarrega de la docncia de les

segents matries: Histria de la filosofia (2n Batx. A, B, C).

Matilda Wormwood, professora del centre a mitja jornada sencarrega de la docncia

de les segents matries: Valos tics (1r ESO A, B, C i 3r ESO A, B, C) i Educaci tico-

cvica (2n ESO A, B, C, D).

Mara del Carmen Alonso sencarrega de les segents matries: Educaci tico-cvica (4t

ESO A, B, C, D), Filosofia i ciutadania (1r Batx. A, B, C), tutoria 1r Batxillerat B.

2. PROGRAMACIONS DESO

Programaci educaci per a la ciutadania i els drets humans2n dESO

A) Contribuci a ladquisici de competncies bsiques:

Competncia en comunicaci lingstica: com a totes les matries que es

desenvolupen des del departament de filosofia, es treballa la

comunicaci i la competncia lingstica per vries raons, tals com la

lectura i comprensi de textos i altres documents, aix com tamb la


4/66

4

capacitat de comunicaci oral i escrita a lhora dexpressar opinions i

raonaments crtics.

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: Sestudia

el mn fsic que ens envolta en tant que treballam aspectes de la societaten la qual vivim, i daltres. Tamb es tracta les relacions i les vies de

comunicaci entre diferents entorns, societats, etc.

Tractament de la informaci i competncia digital: sempren, en el marc

de laprenentatge significatiu, noves tecnologies, tant a classe com a

casa. A ms, es valorar el tractament que es fa de la informaci a la

nostra societat.

Competncia social i ciutadana: No hi ha altre departament que es pugui

atribuir amb ms fora aquesta competncia que el de filosofia. A Valors

tics, com el seu propi nom indica, es far feina amb els valors socials i

ciutadans, aix com tamb amb els personals. La tica ciutadana forma

part duna manera imprescindible no noms del temari, sin tamb

transversalment a totes les nostres matries.

Competncia cultural i artstica: El fet de conixer diferentes societats,

diferents maneres de viure, de pensar ja t a veure amb la conscincia i

lexpressi de les cultures. En quant a lexpressi artstica, a les nostres

assignatures sencomanen feines que tenen molt ms a veure amb les

expressions de les arts que amb la intelligncia memorstica.

Competncia per aprendre a aprendre: La metodologia de feina

incorpora el treball cooperatiu i el treball individual, propiciant aix un

autoconeixement de les prpies capacitats i maneres daprendre, i

facilitant a lalumne laprenentatge propi, la construcci del seu propi

coneixement sobre la matria.

Autonomia i iniciativa personal: els alumnes shauran denfrontar a

prctiques de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci de

responsabilitats.

B) Adequaci i seqenciaci dels Objectius de la matria:

1. Reconixer la condici humana en la seva dimensi individual i social.


5/66

5

2. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permeten participar en

activitats de grup amb actitud solidria i tolerant, utilitzant el dileg i la mediaci

per abordar els conflictes.

3. Desenvolupar la iniciativa personal assumint responsabilitats i practicarformes de convivncia i participaci basades en el respecte, la cooperaci i el

rebuig a la violncia, als estereotips i als prejudicis.

4. Conixer i valorar la Declaraci universal dels drets humans, i identificar els

valors que els fonamenten.

5. Conixer i valorar la igualtat essencial dels ssers humans i la relaci existent

entre la llibertat i la responsabilitat individuals.

6. Reconixer la igualtat de drets entre homes i dones, valorar la diferncia de

sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que

suposin discriminaci entre homes i dones. Fomentar la coresponsabilitat i el fet

de compartir les tasques domstiques i de cura, tant pels homes com per les

dones.

7. Conixer els fonaments de la forma de vida democrtica i aprendre a obrar

dacord amb aquests en els diferents mbits de convivncia.

8. Assumir el principi de correlaci entre deures i drets i reflexionar sobre les

causes que provoquen la violaci dels drets.

9. Valorar la importncia de la participaci en la vida poltica o altres formes de

participaci ciutadana, com ara la cooperaci, lassociacionisme i el voluntariat.

10. Adquirir un pensament crtic i reflexiu, basat en un coneixement rigors i ben

informat, aix com valorar les raons i els arguments dels altres.

11. Assumir una cultura de respecte al medi ambient i uns hbits de vida

saludables que els protegeixin davant les malalties i davant les addiccions.

C) Selecci, seqenciaci i temporitzaci de continguts:

BLOC 1 (primera avaluaci): PERSONA I SOCIETAT

- Autonomia personal i relacions interpersonals.


6/66

6

- Models socioculturals i autoestima, gesti de les emocions,

desenvolupament de factors de protecci davant de les malalties, les

addiccions i el consumisme.

-

El carcter social de lsser hum: persona i societat.- El desenvolupament dactituds no violentes en la convivncia diria.

- La noci de ciutadania.

- Els criteris jurdics dadquisici de la nacionalitat espanyola.

- Drets civils, poltics, econmics i socials.

- La justcia.

- Lequitat i la solidaritat.

-

La cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones en

situaci desafavorida.

- La participaci al centre educatiu

BLOC 2 (segona i tercera avaluaci): DEURES I DRETS CIUTADANS

- Declaraci universal dels drets humans i altres pactes i convenis

internacionals associats, com ara el Conveni internacional de drets civils i

poltics de Nacions Unides i el Conveni Europeu de Drets i Llibertats.

-

La protecci dels drets humans davant de les seves violacions.

- Lextensi dels drets humans: un repte del mn actual.

- Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoraci crtica de les opcions

personals dels ciutadans amb respecte als lmits imposats per la legislaci.

- La conquesta dels drets de les dones i la seva situaci en el mn actual.

- Els drets laborals i la conciliaci entre la vida laboral i familiar.

- Els deures envers la naturalesa i el medi ambient. Gesti de residus i consum

eficient.

- Nocions bsiques sobre el sistema de la Seguretat Social i el sistema espanyol

de pensions.

D) Metodologia i recursos:

Lalumnat amb el qual contarem a lhora dimpartir aquesta assignatura s unalumnat heterogeni, amb diferents necessitats i amb diferents perfils personals


7/66

7

i educatius. s per aquest motiu que, des del nostre departament, no cercam que

aprenguin uns continguts i prou, sin que intentam anar ms enll. No ens

interessa que els nostres alumnes aprenguin de manera memorstica uns

continguts que ja hem presentat, sin que volem que es plantegin, tal vegadaper primer cop, uns problemes filosfics i personals tan importants com la

discriminaci, els drets o la manera de socialitzar-nos a la nostra i a daltres

societats (a aquesta matria en concret). Amb aquesta manera de veure-ho, el

que volem s ajudar a la formaci de persones crtiques, reflexives, amb un

coneixement raonat i autoconstrut.

Tenint en compte els nostres propis objectius, presentats anteriorment,

aquestes seran les eines que emprarem a la docncia daquesta matria:

1. El dileg actiu collectiu: A les nostres matries es fa molta feina des del

professorat cap a la formaci dels alumnes en dileg constructiu i actiu.

Els adolescents s solen opinar entre ells, per no estan encara

acostumants a escoltar-se, a opinar duna manera correcta, respectuosa

i enriquidora. s part de la nostra feina que naprenguin a fer -ho. El

coneixement propi de cada alumne es construeix i senriqueix amb la

posada en com amb els altres, amb la comunicaci viva i recproca, amb

lescolta activa no noms per part del professorat, sin tamb per part de

la resta de companys.

2. Per aconseguir un dileg actiu i collectiu, contam amb el programa de

filosofia 3/18 a les nostres classes, que ens dna les segents eines per

afavorir el dileg collectiu:

Pautar es dileg (normes a lhora de parlar, escoltar, respecte,

rutines)

Proposar un tema com una pregunta oberta i guiar les

intervencions (subconceptes que haurien de sorgir): valorar totes

les intervencions.

Distribuir funcions (multitasca).

Grups petits heterogenis: rompre el gran grup. Classe en forma de U, que tots ens poguem veure la cara.


8/66

8

Explicar el qu no s un debat (estan acostumats a debats

televisius).

Assegurar-nos de que sestan escoltant: fer reformular el qu ha

dit un company, o demanar qu han ents de quelcom que ha ditun company, etc.

I tamb a lhora de fomentar lescolta activa:

Introdur els silencis.

Reformular el que altres han dit.

Demanar a un grup que dialogui i que laltre noms escolti.

Repartir rols (rol del clarificador; torna a explicar als altres el qu

sest parlant, aquell que cercar exemples a la vida real, etc.).

Gesti significativa de lordre.

3. Classes teriques: encara que tenim en compte que, com a mtode

pedaggic, les classes magistrals estan comenant a desaparixer, des

daquest departament en continuarem fent. No en la mateixa mesura, node les mateixes maneres, per les classes teriques (anomenades

magistrals) s formaran part de la nostra manera de fer classe, com a

complement. A ms a ms, cal dir que contemplam aquestes classes

teriques no com a recreaci del professorat en un tema, sin com a

plantejament dels temes treballats a classe i resoluci de dubtes de

lalumnat. Estipulam uns 15 minuts seguits de classe terica, com a

mxim, a aquesta matria.

4. Es donar una llista de pellcules/curts per visionar a classe i/o a casa i

comentar, debatre, fer feina amb elles:American history X, el circo de las

mariposas, cuerdas, el cazo de Lorenzo, cambio de pilas, Oriente es

Oriente, Matrix, el show de Truman, Abre los ojos, la bicicleta verde, Mi

nombre es Khan, En busca de la felicidad, Terminator, Autmata, Quiero

ser como Beckham, La ola, El seor de las moscas, Divergente, el poder

del dinero, la lista de Schlider, el nombre de la rosa.


9/66

9

A ms, es far una lectura de curs del segent llibre: Momo, Michael

Ende, Ed. Alfaguara. Es far un treball de curs basat en el llibre.

Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles. cido

sulfrico, E. Nothomb; Tarntula, T. Jonquet; Camps de maduixes, J.Sierra i Fabra; Siddartha, H. Hesse.

5. s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe

es projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de

recolzament a lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les

presentacions, fetes pel professorat, es penjaran a laula virtual, de

manera que tot lalumnat podr accedir a elles. De manera ordinria, es

deixar un USB amb les pellcules o vdeos projectats, o el link per a la

visualitzaci on-line a laula virtual. A ms de tot aix, sespera un s

continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra metodologia exigir

molta feina individual i collectiva, i els proposarem i presentarem eines

per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google Docs,

EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de

treballar les seves competncies a lhora de redactar en format

electrnic, llegir i fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies,

vdeos, etc.)

A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que

es segueixen i es seguiran a lhora de:

a) Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents

nivells daprenentatge: Cal tenir en compte que al principi de curs treballarem

un procs davaluaci inicial que consistir en estudiar un per un els alumnes del

grup, per tal dassegurar-nos de les dificultats o inquietuts de cadascun dells.

Aix ens servir per poder dissenyar unes o unes altres activitats. Comptam

tamb amb el recolzament del departament dorientaci, en cas de que sigui

necessria la seva ajuda.

b) Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula,

ens referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

setmanal) de la segent manera: 5/10 saludar, recordar el que es va fer lasetmana anterior, presentar el qu es far; 30/40 gruix de la classe. Classe


10/66

10

terica, visionat de vdeos, lectura, treball cooperatiu i individual; 5/10:

repassam el qu hem fet, a quin punt del temari ens trobam i qu farem la

setmana vinent. Comiat.

En quant a lespai, com ja hem deixat veure en punts anteriors del document,dependr de lactivitat que facem a classe. Recordant que fomentarem el dileg

collectiu actiu, s fcilment comprensible que laula es posicioni de manera tal

que tots els alumnes es puguin veure i conversar de manera fluda.

c) Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc

emprarem: apunts/esquemes/mapes elaborats pel professorat, els vdeos i les

lectures ja esmentats.

d) Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars

que es pretenen realitzar des del departament: Encara no shan ofert activitats

extraescolars i complementries des del departament, per el criteri a seguir s

el segent: que sigui una activitat profitosa no noms per al contingut que es

doni a cadascuna de les assignatures, sin que ens ajudi a crear persones

crtiques, amb formaci i informaci, amb capacitat comunicativa, etc. Aix, al

llarg del curs sanir decidint si es fan o no aquestes activitats, depenent de les

oportunitats que sorgeixin.

e) Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o

vulguin ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en

compte que els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes,

capacitats i altres condicionants de la funci docent, el professorat del

departament es mostra totalment obert a desenvolupar les activitats necessries

per tal de que cap dels nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms,

o simplement al lmit del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les

segents activitats, sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de

les necessitats especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula

virtual, tutoria on line i presencial amb les professores, llista optativa de

pellcules, vdeos i lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una

puntuaci extra.


11/66

11

E) Avaluaci dels continguts:

E.1) Adequaci i seqncia dels criteris davaluaci:

1. Valorar la llibertat i responsabilitat personals. Identificar i rebutjar, a partir de

lanlisi de fets reals o figurats, situacions de discriminaci.2. Participar en la vida del centre i de lentorn i practicar el dileg.

3. Rebutjar la discriminaci i qualsevol violaci dels drets humans. Utilitzar

diferents fonts dinformaci i considerar les diferents posicions i alternatives

existents en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions de carcter

local o global.

4. Identificar els principis bsics de la Declaraci universal dels drets humans i la

seva evoluci, distingir situacions de violaci daquests.

5. Identificar els principals serveis pblics que han de garantir les

administracions, reconixer la contribuci dels ciutadans en el seu manteniment

i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana, actituds cviques relatives a la

cura de la salut, lentorn, la seguretat viria, la protecci civil i el consum

responsable.

6. Conixer i valorar limpacte de les noves tecnologies (dret a la privacitat i

respecte a la propietat intellectual), la globalitzaci, o alguns dels trets de les

nostres societats actuals (pluralitat cultural, societat del coneixement, etc.) en la

nostra convivncia cvica.

7. Reconixer lexistncia de conflictes i les seves principals causes. Valorar la

importncia del dret internacional humanitari per palliar les conseqncies dels

conflictes.

E.2) Procediments davaluaci i criteris de qualificaci de laprenentatge:

Criteris de qualificaci:

- Notes numriques i comentaris personalitzats per als treballs (comentaris de

documents, la gran majoria).

- Puntualitat i pulcritud a les tasques encomanades.

- Seguiment de les pautes de comportament a laula, amb especial atenci a

levoluci de cada alumne.


12/66

12

Procediments davaluaci:

- Sentregar una carpeta daprenentatge (quadern) on lalumne incorporar

tot all que cregui necessari: apunts de les classes, reflexi sobre les feines

fetes a casa, explicacions sobre conceptes, etc. La professora avaluar

aquesta carpeta mensualment.

- Sencarregaran feines basades en els documents treballats a classe, i

savaluaran de manera numrica.

- Totes les feines i la carpeta daprenentatge shan dentregar per aprovar

lassignatura.

- No es faran exmens.

E.3) Continguts mnims:

1. Conixer la dimensi individual i social de la condici humana i acceptar la

prpia identitat respectant les diferncies amb els altres.

2. Desenvolupar lautoestima, lafectivitat i lautonomia personal en les

relacions amb les altres persones, aix com una actitud contrria a la violncia,

als estereotips i als prejudicis.

3. Apreciar els valors i les normes de la convivncia per aprendre a actuar amb

rigor tenint-los en compte i preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, i

respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat

democrtica.

4. Actuar amb autonomia i participar activament en les relacions de grup,

mostrant sempre actituds constructives i altruistes.

5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la

convivncia, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de

persones i poblacions diferents de la prpia.

7. Identificar i valorar la pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de

la convivncia.


13/66

13

8. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar

sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups ms desafavorits i

desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violncia.

9. Prendre conscincia de la situaci del medi ambient i desenvolupar actitudsde responsabilitat en la protecci de lentorn immediat.

10. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre

les persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la no -

discriminaci de persones amb discapacitat.

11. Desenvolupar una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol

tipus i als estereotips sexistes.

12. Reconixer els principals conflictes socials i morals del mn actual.

13. Conixer i saber expressar el contingut donat a la matria de manera

personal i reflexiva.

E.4) Criteris i procediments de recuperaci:

Els alumnes que hagin susps les avaluacions podran recuperar-les entregant tota la

feina exigida i almenys tres comentaris dels documents proposats com a voluntaris.

En cas dhaver susps el curs sencer, hauran dentregar totes les feines exigides i

almenys tres comentaris extra per avaluaci.

Si han perdut el dret a lavaluaci contnua, selaborar un examen especial per a ells.

En quant a la recuperaci de setembre; sentregar tota la feina exigida i es far un petit

examen que consistir en un comentari de text.

F) Mesures d'atenci a la diversitat i adaptacions curriculars:

s evident que aquestes mesures dependran, en cada cas, de les caracterstiques

que ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos

tipus de mesures:

Mesures ordinries: Mitjanant una avaluaci inicial, sintentar establir els

nivells i les dificultats o altes capacitats que presenten els alumnes, i, a partir


14/66

14

daquestes conclusions, establir necessitats especfiques. A ms de les

necessitats epistemolgiques, entenem que existeixen tamb interessos

personals, culturals, etc. Tamb volem tenir en compte aquestes persones

ms inquietes i curioses, per poder atendre millor a la diversitat.Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de

tots els alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells

expliqui la seva cultura, la seva manera de viure, que dialoguin, etc.

Mesures extraordinries. Estan dirigides a lalumnat amb necessitats

educatives especials (NEE). Depenent de les necessitats amb les que ens

trobem, es realitzaran mesures tals com adaptar lespai i els materials

(discapacitats fsiques, problemes auditius-visuals, etc.) , adaptar les feines

(dislxia, TDH, trastorns cognitius, etc). Les mesures extraordinries no

depenen tant de nosaltres com del departament dorientaci pedaggica,

que sn els que ens guien a lhora de tractar aquests casos.

Programes de refor: a lactualitat, al nostre centre, contam amb un grup de

diversificaci a segon dESO. Aquest grup s un grup redut dalumnes que

a primer han manifestat un ritme ms lent daprenentatge. No obstant, es

treball per a que assoleixin els mateixos objectius que els seus companys, per

tal que puguin continuar la seva formaci de manera ordinria. A aquest grup

es fan totes les modificacions pertinents respecte dels alumnes NEE.

G) Tractament de la lectura i de les TIC:

A aquesta assignatura especficament, i a totes les del nostre departament, es

treballa la lectura duna manera especial. Com ja hem expressat, hi ha una lectura

de curs i a ms es treballaran diferents documents a comentar. A ms, per fomentarla lectura, es presenta la possibilitat daugmentar la qualificaci fent lectures

voluntries i comentaris.

En quant a les TIC, com ja sha pogut observara la resta del document, estan molt

presents a les nostres activitats, ja que cooperativament i individualment, en faran

feina de manera electrnica. Comptarem amb aula virtual activa i amb programes

que els ajudaran a fer feina collectivament i on-line (google docs, Edpuzzle, etc). No


15/66

15

noms volem fomentar ls de les TIC, sin el seu s responsable i educatiu, i s per

aix que la nostra manera de fer-ho s la que ja hem esmentat.

Programaci valors tics3r dESO

A) Contribuci a ladquisici de competncies bsiques:

Comunicaci lingstica: com a totes les matries que es desenvolupen

des del departament de filosofia, es treballa la comunicaci i la

competncia lingstica per vries raons, tals com la lectura i comprensi

de textos i altres documents, aix com tamb la capacitat de comunicaci

oral i escrita a lhora dexpressar opinions i raonaments crtics.

Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i

tecnologia: Sestudia el mn fsic que ens envolta en tant que treballam

aspectes de la societat en la qual vivim, i daltres. Tamb es tracta les

relacions i les vies de comunicaci entre diferents entorns, societats, etc.

No es treballa, prpiament, la competncia matemtica.

Competncia digital: sempren, en el marc de laprenentatge significatiu,

noves tecnologies, tant a classe com a casa.

Aprendre a aprendre: La metodologia de feina incorpora el treball

cooperatiu i el treball individual, propiciant aix un autoconeixement de

les prpies capacitats i maneres daprendre, i facilitant a lalumne

laprenentatge propi, la construcci del seu propi coneixement sobre la

matria.

Competncies socials i cviques: No hi ha altre departament que es puguiatribuir amb ms fora aquesta competncia que el de filosofia. A Valors

tics, com el seu propi nom indica, es far feina amb els valors socials i

cvics, aix com tamb amb els personals. La tica ciutadana forma part

duna manera imprescindible no noms del temari, sin tamb

transversalment a totes les nostres matries.


16/66

16

Sentit diniciativa i esperit emprenedor: els alumnes shauran denfrontar

a prctiques de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci

de responsabilitats.

Conscincia i expressions culturals: El fet de conixer diferentes societats,diferents maneres de viure, de pensar ja t a veure amb la conscincia i

lexpressi de les cultures.


1. Conixer la dimensi individual i social de la condici humana i acceptar

la prpia identitat respectant les diferncies amb els altres.

2. Desenvolupar lautoestima, lafectivitat i lautonomia personal en les

relacions amb les altres persones, aix com una actitud contrria a la

violncia, als estereotips i als prejudicis.

3. Apreciar els valors i les normes de la convivncia per aprendre a actuar

amb rigor tenint-los en compte i preparar-se per a lexercici actiu de la

ciutadania, i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi

duna societat democrtica.

4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb

autonomia i participar activament en les relacions de grup, mostrant

sempre actituds constructives i altruistes.

5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a

la convivncia, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure

de persones i poblacions diferents de la prpia.

6. Reconixer-se membres duna ciutadania global i identificar i valorar la

pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de la convivncia.

7. Identificar i rebutjar situacions dinjustcia i de discriminaci, mostrar

sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups ms desafavorits

i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violncia.

8. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies

entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la

no-discriminaci de persones amb discapacitat.


17/66

17

9. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat

i en les relacions amb els altres, aix com una actitud contrria a la

violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

10.

Reconixer els principals conflictes socials i morals del mn actual,analitzar-ne les causes i els efectes i jutjar-los des de les teories tiques.


BLOC 1. (primera avaluaci) LA DIGNITAT DE LA PERSONA.

- El concepte de persona.

- El concepte de persona en la histria de la filosofia.

- Caracterstiques principals de la persona.

-

La dimensi moral de la persona.

- Desenvolupament moral a ladolescncia.

- Autonomia i heteronomia morals.

- La personalitat i els valors tics.

- La intelligncia emocional

BLOC 2. (Segona avaluaci) LA REFLEXI TICA:

- tica i moral.

-

La dimensi moral de lsser hum.

- tica i llibertat.

- Els valors i les normes tiques.

- Les teories tiques: concepte i classificaci;

El relativisme moral.

Els sofistes.

Lintellectualisme moral. Scrates.

Leudemonisme. Aristtil.

Lhedonisme. Epicur.

BLOC 3. (Tercera avaluaci) LA JUSTCIA I LA POLTICA:

- La relaci entre ltica, la justcia i la poltica.

- La teoria poltica dAristtil.

-

Lestat de dret i la divisi de poders.- La participaci ciutadana en la vida poltica.


18/66

18

- Fonaments tics de la Declaraci universal dels drets humans.


Sha de tenir el compte el perfil dalumnat amb el qual contarem a aquesta assignatura.

Sn alumnes de tercer dESO que fan per primera vegada aquesta assignatura,

emmarcada a la nova llei educativa LOMQE. El tercer curs de leducaci secundria

bsica s un curs complicat, des del punt de vista de lalumnat. El que volem aconseguir

des del nostre departament i de cara a la implantacide moment imminent- de la nova

llei s, no que aprenguin uns continguts de manera terica i memorstica, sin que

senfrontin, tal vegada per primer cop, amb les qestions filosfiques, tiques i

poltiques que a ells mateixos els hi preocupen o preocuparan. Amb aix volem tamb

ajudar als alumnes a tenir una capacitat crtica, de raonament, de comprensi i

dexpressi, aix com a tenir la voluntat i habilitat dialgica que requereixen els

continguts i la metodologia de la nostra matria.

s per aquests motius que les eines que emprarem a les nostres classes seran les

segents:

1. El dileg actiu: A les nostres matries es fa molta feina des del professorat cap a

la formaci dels alumnes en dileg constructiu i actiu. Els adolescents s solen

opinar entre ells, per no estan encara acostumants a escoltar-se, a opinar duna

manera correcta, respectuosa i enriquidora. s part de la nostra feina que

naprenguin a fer-ho. El coneixement propi de cada alumne es construeix i

senriqueix amb la posada en com amb els altres, amb la comunicaci viva i

recproca, amb lescolta activa no noms per part del professorat, sin tamb

per part de la resta de companys. Aquest ser el nostre criteri a lhora de la

disposici de laula. Els alumnes shan de poder veure i escoltar de manera

cmoda i natural, i s per aix que els pupitres es collocaran de manera que aix

sigui possible.

2. Classes teriques: encara que tenim en compte que, com a mtode pedaggic,

les classes magistrals estan comenant a desaparixer, des daquest

departament en continuarem fent. No en la mateixa mesura, no de les mateixes

maneres, per les classes teriques (anomenades magistrals) s formaran partde la nostra manera de fer classe, com a complement. A ms a ms, cal dir que


19/66

19

contemplam aquestes classes teriques no com a recreaci del professorat en

un tema, sin com a plantejament dels temes treballats a classe i resoluci de

dubtes de lalumnat. Estipulam uns 15 minuts seguits de classe terica, com a

mxim, a aquesta matria.3. Aprenentatge basat en problemes. A aquesta assignatura en concret, es dur a

terme laprenentatge basat en problemes. Aquests problemesens serviran per

engrescar lalumnat, aix com tamb per a que aprenguin altres maneres

daprendre, altres maneres de comunicar-se, i, finalment, altres maneres de fer

feina i dassolir els objectius bsics exposats al principi del document. Les

situacions hipottiques sobre les quals treballaran i construiran les seves

interpretacions i coneixements, seran triades pel departament, i ms

concretament, per la professora Matilda Wormwood, que s lencarregada de la

docncia daquesta matria per al propercurs. Es tindr en compte els diferents

nivells que hi hagi dins laula, fent grups heterogenis i adjudicant funcions a cada

alumne, de manera individual i tamb grupal. Els casos es triaran tenint en

compte:

El problema sha de centrar en situacions reals i amb una certa rellevncia

personal.

A partir duna lectura, una explicaci, etc.

Ha de respondre a objectius propis de la matria.

4. Al marc de laprenentatge basat en problemes, es donar una llista de

pellcules/curts per visionar a classe i/o a casa i comentar, debatre, fer feina amb

elles:American history X, el circo de las mariposas, cuerdas, el cazo de Lorenzo,

cambio de pilas, Oriente es Oriente, Matrix, el show de Truman, Abre los ojos, la

bicicleta verde, Mi nombre es Khan, En busca de la felicidad, Terminator,

Autmata, Quiero ser como Beckham, La ola, El seor de las moscas, Divergente,

el poder del dinero, la lista de Schlider, el nombre de la rosa.

5.

A ms, es far una lectura de curs del segent llibre: cido sulfrico, Nothomb,

2007. Ed. Anagrama. Es far un treball de curs basat en el llibre.


20/66

20

Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles: Momo, M. Ende;

Tarntula, T. Jonquet; Camps de maduixes, J. Sierra i Fabra; Siddartha, H. Hesse.

6. s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe es

projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de recolzament a

lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les presentacions, fetes pel

professorat, es penjaran a laula virtual, de manera que tot lalumnat podr

accedir a elles. De manera extraordinria, es deixar un USB amb les pellcules

o vdeos projectats, o el link per a la visualitzaci on-line a laula virtual. A ms

de tot aix, sespera un s continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra

metodologia exigir molta feina individual i collectiva, i els proposarem i

presentarem eines per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google

Docs, EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de

treballar les seves competncies a lhora de redactar en format electrnic, llegir

i fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies, vdeos, etc.)

A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que es

segueixen i es seguiran a lhora de:

a) Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents nivells

daprenentatge: laprenentatge basat en problemes nelimina aquest problema,

si es fa b, de manera quasi absoluta. El fet de proporcionar a cada alumne una

missi, una funci que fer al seu grup de treball, ens permet fer una distribuci

de feines a partir dels nivells i de les capacitats i punts forts i febles de cada

alumne. A ms, es presentar material adicional per aquells alumnes que ho

necessitin o que en vulguin profunditzar, tals com apunts/esquemes/mapes fets

pel professorat, o una llista optativa de pellcules, vdeos i lectures sobre les

quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra.

b) Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula, ens

referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

setmanal) de la segent manera: 5/10 saludar, recordar el que es va fer la

setmana anterior, presentar el qu es far; 30/40 gruix de la classe. Classe



21/66

21



En quant a lespai, com ja hem deixat veure en punts anteriors del document,

dependr de lactivitat que facem a classe. No obstant, tenint en compte quetreballarem mitjanant problemes (i aix implica treball cooperatiu, grupal), i

dilegs, la classe sha dorganitzar en funci daix. Es modificar lorganitzaci

dels pupitres de manera que quedin els grups asseguts junts, per poder treballar,

i es vegin tots i sescoltin per poder dur a terme els dilegs actius.

c) Materials i recursos didctics: No semprar llibre de text, al seu lloc emprarem:

apunts/esquemes/mapes elaborats pel professorat, els vdeos i les lectures ja

esmentats.

d) Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars que es

pretenen realitzar des del departament: Encara no shan ofert activitats







e) Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o vulguin

ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en compte que

els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes, capacitats i altres

condicionants de la funci docent, el professorat del departament es mostra

totalment obert a desenvolupar les activitats necessries per tal de que cap dels

nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms, o simplement al lmit

del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les segents activitats,

sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de les n ecessitats

especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula virtual, tutoria on

line i presencial amb les professores, llista optativa de pellcules, vdeos i

lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra.


22/66

22

E) Avaluaci dels continguts

Criteris/ estndards daprenentatge avaluables:

Els estndards es mostren en cursiva. El nmero de cada criteri es relaciona

amb el nmero del contingut presentat a lapartat 2.A.

Bloc 1. La dignitat de la persona

1. Construir un concepte de persona sent conscients que s indefinible i

valorar la dignitat de les persones pel fet de ser lliures.

1.1. Assenyala les dificultats per definir el concepte de persona, nanalitza

el significat etimolgic i valora algunes definicions aportades per filsofs.

1.2. Descriu les caracterstiques principals de la persona: substncia

independent, racional i lliure.

1.3. Explica i valora la dignitat de la persona, que, com a ens autnom, es

converteix en un sser moral.

2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a ladolescncia i

les causes que la provoquen i descriure les caracterstiques dels grups que

formen els adolescents i la influncia que exerceixen sobre els membres,

amb la finalitat de prendre conscincia de la necessitat de desenvolupar la

prpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir creixent

moralment i passar a la vida adulta.

2.1. Est informat, de fonts diverses, sobre les caracterstiques dels grups

dadolescents i la influncia que exerceixen sobre els membresa lhora de

determinar la seva conducta, i fa un resum de la informaci obtinguda.

2.2. Elabora conclusions sobre la importncia que t per a ladolescent

desenvolupar lautonomia personal i tenir el control de la prpia conducta

de conformitat amb els valors tics lliurement triats.

3. Identificar els conceptes dheteronomia i autonomia a travs de la

concepci kantiana de persona, amb la finalitat de valorar-ne la importncia

i aplicar-los a la realitzaci de la vida moral.


23/66

23

3.1. Explica la concepci kantiana del concepte de persona com a subjecte

autnom capa de dictar les prpies normes morals.

3.2. Comenta i valora la idea de Kant de concebre la persona com un fi en

si mateix i rebutjar lapossibilitat que sigui tractada pels altres com a

instrument per aconseguir finalitats alienes a ella.

4. Descriure en qu consisteix la personalitat i valorar la importncia

denriquir-la amb valors i virtuts tiques mitjanant lesfor i la voluntat

personal.

4.1. Identifica en qu consisteix la personalitat i els factors gentics,

socials, culturals i mediambientals que intervenen a lhora de construir-lai aprecia la capacitat dautodeterminaci en lsser hum.

5. Justificar la importncia que t ls de la ra i la llibertat en lsser hum

per determinar com vol ser i triar els valors tics que vol incorporar a la

seva personalitat.

5.1. Descriu i valora el paper rellevant de la ra i la llibertat per configurar,

amb els seus propis actes, lestructura de la seva personalitat.

5.2. Elabora una llista dels valors tics que considera desitjables per

integrar-los a la seva personalitat i explica les raons daquesta tria.

6. Entendre la relaci entre els actes, els hbits i el desenvolupament del

carcter mitjanant la comprensi del concepte de virtut dAristtil i ,

especialment, en referncia a les virtuts tiques, per la importncia que

tenen en el desenvolupament de la personalitat.

6.1. Assenyala en qu consisteix la virtut i les caracterstiques que t

segons Aristtil i indica com es relaciona amb els actes, els hbits i el

carcter.

6.2. Enumera alguns dels beneficis que, segons Aristtil, aporten les

virtuts tiques a lsser hum, identifica algunes daquestes virtuts i les

ordena dacord amb un criteri racional.

8. Valorar la importncia del desenvolupament de la intelligncia emocional,

la influncia que exerceix en la construcci de la personalitat i el carcter


24/66

24

moral que t, i ser capa dutilitzar la introspecci per reconixer emocions i

sentiments propis, amb la finalitat de millorar les habilitats emocionals.

8.1. Comprn en qu consisteixen les habilitats emocionals que, segons

Goleman, ha de desenvolupar lsser hum i elabora, en collaboraci

amb el grup, un esquema explicatiu daquesta qesti.

8.2. Relaciona el desenvolupament de les habilitats emocionals amb

ladquisici de les virtuts tiques, com la perseverana, la prudncia,

lautonomia personal, la temprana, la fortalesa de voluntat, lhonestedat

amb un mateix, el respecte a la justcia i la fidelitat als propis principis

tics, entre altres.

8.3. Utilitza la introspecci com a mitj per reconixer els propis

sentiments, emocions i estats

dnim, amb la finalitat de tenir-ne ms autocontrol i ser capa

dautomotivar-se, de convertir-se en lamo de la seva prpia conducta.

Bloc 2. La reflexi tica.

1.

Distingir entre tica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferncies

i valorar la importncia de la reflexi tica com un saber prctic necessari

per guiar de forma racional la conducta de lsser hum cap a la seva

plena realitzaci.

1.1. Reconeix les diferncies que hi ha entre ltica i la moral quant a

lorigen i la finalitat.

1.2. Aporta raons que justifiquen la importncia de la reflexi tica com

una guia racional de conducta necessria en la vida de lsser hum i

expressa de forma apropiada els arguments en els quals es fonamenta.

2. Destacar el significat i la importncia de la naturalesa moral de lsser

hum, analitzar les seves etapes de desenvolupament i prendre

conscincia de la necessitat que t de normes tiques, lliurement i

racionalment assumides, com a guia del seu comportament.


25/66

25

2.1. Distingeix la conducta instintiva de lanimal del comportament

racional i lliure de lsser hum, destaca la magnitud de les seves

diferncies i valora les conseqncies que tenen en la vida de les

persones.2.2. Assenyala en qu consisteix lestructura moral de la persona com a

sser racional i lliure, ra per la qual aquesta s responsable de la

seva conducta i de les conseqncies que sen deriven.

2.3. Explica les tres etapes del desenvolupament moral de lhome segons

la teoria de Piaget o la de Khlberg i les caracterstiques prpies de

cadascuna, i destaca com es passa de lheteronomia a lautonomia.

3.

Reconixer que la llibertat constitueix larrel de lestructura moral de la

persona i valorar el paper de la intelligncia i la voluntat com a factors

que incrementen la capacitat dautodeterminaci.

3.2. Analitza i valora la influncia que tenen en la llibertat personal la

intelligncia, que ens permet conixer les possibles opcions que podem

triar, i la voluntat, que ens dna la fortalesa suficient per fer el que hem

decidit fer.

3.3. Analitza alguns factors biolgics, psicolgics, socials, culturals i

ambientals que influeixen en el desenvolupament de la intelligncia i la

voluntat, especialment el paper de leducaci, i exposa les seves

conclusions de forma clara mitjanant una presentaci elaborada amb

suports informtics i audiovisuals.

4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i

destacar-ne les caracterstiques, la classificaci i la jerarquia, amb la finalitat

de comprendren la naturalesa i la importncia.

4.1. Explica qu sn els valors, descriu les principals caracterstiques que

presenten i valora la importncia que tenen en la vida individual i

collectiva de les persones.

4.2. Cerca i selecciona informaci sobre lexistncia de diferents classes de

valors, com els religiosos, els afectius, els intellectuals, els vitals, etc.


26/66

26

4.3. Elabora, en grup, una jerarquia de valors i explica la seva

fonamentaci racional mitjanant una exposici en qu susen mitjans

informtics o audiovisuals.

5. Destaca la importncia dels valors tics, les especificacions daquests i la

influncia que exerceixen en la vida personal i social de lsser hum, aix com

la necessitat que siguin reconeguts i respectats per tothom.

5.1. Descriu les caracterstiques distintives dels valors tics utilitzant

exemples concrets i valora la relaci essencial que mantenen amb la

dignitat humana i la conformaci duna personalitat justa i satisfactria.

5.2. Empra el seu esperit emprenedor per dissenyar, en grup, una

campanya destinada a difondre la importncia de respectar els valors

tics tant en la vida personal com en la vida social.

6. Establir el concepte de norma tica i apreciar-ne la importncia,

identificar-ne les caracterstiques i conixer la naturalesa del seu origen i la

validesa que tenen, mitjanant el coneixement del debat tic que va existir

entre Scrates i els sofistes.

6.1. Defineix el concepte de norma i de norma tica i les distingeix de les

normes morals, jurdiques, religioses, etc. 6.2. Exposa qui eren els sofistes

i alguns dels fets i les raons en els quals es fonamentava la seva teoria

relativista de la moral, i assenyala les conseqncies que aquesta t en la

vida de les persones.

6.3. Coneix els motius que varen empnyer Scrates a afirmar

lintellectualisme moral i explica en qu consisteix i quina crtica li va fer

Plat.

6.4. Compara el relativisme i lobjetivisme moral, valora la vigncia

daquestes teories tiques actualment i expressa les seves opinions de

forma argumentada.

7. Prendre conscincia de la importncia dels valors i les normes tiques com

a guia de la conducta individual i de la social, i assumir la responsabilitat de

difondrels i promourels pels beneficis que aporten a la persona i a lacomunitat.


27/66

27

7.1. Destaca algunes de les conseqncies negatives que, per a lindividu

i la comunitat, t labsncia de valors i normes tiques, com legoisme, la

corrupci, la mentida, labs de poder, la intolerncia, la insolidaritat, la

violaci dels drets humans, etc.7.2. A partir de la seva iniciativa personal i la collaboraci en grup,

organitza i desenvolupa una campanya al seu entorn amb la finalitat de

promoure el reconeixement dels valors tics com a elements fonamentals

del ple desenvolupament personal i social

8. Explicar les caracterstiques i els objectius de les teories tiques, aix com

la classificaci daquestes en tiques de finalitats i procedimentals, i

assenyalar els principis ms destacats de lhedonisme dEpicur.

8.1. Enumera els elements distintius de les teories tiques, argumenta la

classificaci daquestes com a tiques de finalitats i elabora un esquema

amb les caracterstiques ms destacades.

8.2. Enumera els aspectes fonamentals de la teoria hedonista dEpicur i

els valors tics que defensa i destaca les caracterstiques que la

identifiquen com una tica de finalitats.

8.3. Elabora, en collaboraci amb el grup, arguments a favor i/o en

contra de lepicureisme i exposa les seves conclusions amb els arguments

racionals corresponents.

9. Entendre els principals aspectes de leudemonisme aristotlic, identificar-

lo com una tica de finalitats i valorar-ne la importncia i la vigncia actuals.

9.1. Explica el significat del terme eudemonisme i el significat per a

Aristtil de la felicitat entesa com a b suprem, i nextreu unes

conclusions.

9.2. Distingeix els tres tipus de tendncies que hi ha a lsser hum, segons

Aristtil, i com es relacionen amb el que ell considera b suprem de la

persona.

9.3. Aporta raons per classificar leudemonisme dAristtil dins la

categoria de ltica de finalitats.

10.2. Enumera les caracterstiques que fan de lutilitarisme i delepicureisme unes tiques de finalitat.


28/66

28

Bloc 3. La justcia i la poltica.1. Comprendre i valorar la importncia de la relaci existent entre els

conceptes dtica,poltica ijustcia mitjanant lanlisi i la definici daquests

termes i destacar el vincle que els uneix en el pensament dAristtil.

1.1. Explica i valora les raons que dna Aristtil per establir un vincle necessari

entre tica, poltica i justcia

1.2. Utilitza i selecciona informaci sobre els valors tics i cvics, i identifica i

valora les semblances, les diferncies i les relacions que hi ha entre aquests

valors.

2. Conixer i valorar la poltica dAristtil i les seves caracterstiques

essencials, entendre el seu concepte de justcia i la relaci daquesta amb el

b com i la felicitat i elaborar un judici crtic sobre la perspectiva daquest

filsof.

2.1. Elabora, partint de la seva iniciativa personal, una presentaci en suport

informtic sobre la poltica aristotlica com una teoria organicista, amb una

finalitat tica i que atribueix la funci educativa a lEstat.

2.2. Selecciona i usa informaci, en collaboraci amb el grup, per entendre i

valorar laimportncia que Aristtil dna a la justcia com el valor tic en el qual

es fonamenta la legitimitat de lEstat i la relaci que mant amb la felicitat i el

b com, i exposa les seves conclusions personals degudament fonamentades.

3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis tics continguts en

la Declaraci universal dels drets humans com a fonament universal de les

democrcies durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les caracterstiques i la

relaci amb els conceptes destat de dret i de divisi de poders.

3.1. Fonamenta racionalment i ticament lelecci de la democrcia com un

sistema que est per damunt altres formes de govern pel fet dincorporar, com

a principis, els valors tics assenyalats en la Declaraci universal dels drets

humans.


29/66

29

3.2. Defineix el concepte destat de dret i el relaciona amb la defensa dels valors

tics i cvics en la societat democrtica.

3.3. Descriu el significat dels conceptes de democrcia, ciutad, sobirania,

autonomia personal, igualtat, justcia, representativitat, etc., i la relaciexistent entre aquests conceptes.

3.4. Explica la divisi de poders proposada per Montesquieu i la funci que

exerceixen el poder legislatiu, lexecutiu i el judicial a lestat democrtic com a

instruments per evitar el monopoli del poder poltic i com a mitj que permet

als ciutadans controlar lEstat.

4. Reconixer la necessitat de la participaci activa dels ciutadans en la vida

poltica de lEstat amb la finalitat devitar els riscs duna democrcia que violi

els drets humans.

4.1. Assumeix i explica el deure moral i civil que tenen els ciutadans de

participar activament en lexercici de la democrcia amb la finalitat que es

respectin els valors tics i cvics en el si de lEstat.

4.2. Defineix la magnitud dalguns dels riscs que existeixen als governs

democrtics quan no es respecten els valors tics de la Declaraci universal

dels drets humans, com la degeneraci en demaggia, la dictadura de les

majories i lescassa participaci ciutadana, entre altres, i exposa possibles

mesures per evitar-los.

E.1) Estratgies i procediments davaluaci del procs densenyament-aprenentatge:

Lalumnat entregar peridicament dos enregistraments de la seva feina: un dindividual

i un de collectiu. El treball que faran als grups de feina de laprenentatge basat en

problemes ser avaluat amb un percentatge del 40%, mentres que lindividual

(comentaris de documents, valoracions crtiques, fitxes de pellcules, etc.), un 40%. El

20% restant es reserva per a lactitud, les activitats voluntries, etc. No es contempla fer

exmens escrits.

-Procediments de recuperaci: Els alumnes que no hagin superat la matria podran

recuperar la mateixa entregant totes les feines i, ja que les feines de grup no es podran


30/66

30

recuperar, fent algunes de les activitats complementries plantejades com a

voluntries.

E.2) Elements transversals tractats:

A aquesta assignatura en concret, es treballaran els segents elements

transversals:

la comprensi lectora

lexpressi oral i escrita

La comunicaci audiovisual

les tecnologies de la informaci i la comunicaci lemprenedoria

leducaci cvica i constitucional

el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre

homes i dones i la prevenci de la violncia de gnere, i

el desenvolupament dels valors inherents al principi digualtat de tracte i

de no-discriminaci per qualsevol condici o circumstncia personal o

social.

laprenentatge de la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes en tots

els mbits de la vida personal, familiar i social, aix com dels valors que

sustenten la llibertat, la pau, la justcia, la igualtat, el pluralisme poltic, la

democrcia, el respecte als drets humans i a les persones amb discapacitat,

el rebuig a la violncia, el respecte i la consideraci a les vctimes del

terrorisme, la pluralitat, el respecte a lEstat de dret i la prevenci del

terrorisme i de qualsevol altre tipus de violncia.

F) Mesures d'atenci a la diversitat i adaptacions curriculars:


31/66

31

s evident que aquestes mesures dependran, en cada cas, de les caracterstiques

que ens trobem a laula, a cada grup especfic. No obstant, hi presentam dos

tipus de mesures:

Mesures ordinries: Mitjanant una avaluaci inicial, sintentar establir elsnivells i les dificultats o altes capacitats que presenten els alumnes, i, a partir

daquestes conclusions, establir necessitats especfiques. A ms de les

necessitats epistemolgiques, entenem que existeixen tamb interessos

personals, culturals, etc. Tamb volem tenir en compte aquestes persones

ms inquietes i curioses, per poder atendre millor a la diversitat.

Des del departament, a ms a ms, es proposa treballar per a la inclusi de

tots els alumnes, i s per aquest motiu que plantejam que cada un dells

expliqui la seva cultura, la seva manera de viure, que dialoguin, etc.

Mesures extraordinries. Estan dirigides a lalumnat amb necessitats

educatives especials (NEE). Depenent de les necessitats amb les que ens

trobem, es realitzaran mesures tals com adaptar lespai i els materials

(discapacitats fsiques, problemes auditius-visuals, etc.) , adaptar les feines

(dislxia, TDH, trastorns cognitius, etc). Les mesures extraordinries no

depenen tant de nosaltres com del departament dorientaci pedaggica,

que sn els que ens guien a lhora de tractar aquests casos.

A. Indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge i de la

tasca docent:

Els indicadors dassoliment dels processos densenyament-aprenentatge

dependran de les activitats fetes a classe. El professorat elaborar estadstiques

i dades de les notes i dels esforos de lalumnat, per tal davaluar el procediment

cognitiu a nivell grupal i individual. A ms, es tindr en compte la opini i la

avaluaci dels propis alumnes.

En quant a lavaluaci de la tasca docent, estam predisposats a autoavaluar-nos:

observar, fer, avaluar, tornar a observar, tornar a fer. s indispensable, a ms,

que ens escoltem les unes a les altres per tal de millorar les nostres maneres de

fer classe, i vida.


32/66

32

4. PROGRAMACIONS BATXILLERAT

Programaci Filosofia1r Batxillerat.

A) Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies:

- Competncia lingstica: Hauran de parlar, escriure i llegir.

- Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia: no

noms com a contingut especfic de la matria, sin que es tractaran temes

de cincia i tecnologia de manera reflexiva.

- Competncia digital: Sespera un bon s de les noves tecnologies, guiats per

nosaltres. Intentam que es faci un s educatiu de les mateixes. Es treballaran

blocs, google docs, wikis, diccionaris on-line, etc.

- Aprendre a aprendre: fomentam lautonomia, la curiositat, la crtica, el

pensament reflexiu, etc.

- Competncies socials i cviques: amb un bagatge com el que presentam als

continguts, no noms daquesta matria. A ms, es treballa per a qu

participin a laula i al centre, aix com a la comunitat educativa.

- Conscincia i expressions culturals: La resta de cultures es valoren i treballam

per a qu tenguin la diversitat cultural com un fet enriquidor.


1. Valorar el dileg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com

a exercici actiu del respecte, la tolerncia i la comprensi.

2. Comentar textos filosfics analitzant-ne lestructura, interpretant-ne el

significat i fent-ne una reflexi crtica

3. Adoptar una actitud crtica davant opinions contraposades.

4. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosfics.

5. Adquirir habilitats de comunicaci i argumentaci coherent de les prpies

opinions, tant de forma oral com escrita.


33/66

33

6. Desenvolupar actituds de solidaritat i participaci en la vida comunitria i una

conscincia cvica, crtica i autnoma, inspirada en els drets humans i

compromesa amb la construcci duna societat democrtica, justa i

equitativa i amb la defensa de la natura.7. Usar i identificar correctament la terminologia bsica de les diferents

disciplines filosfiques.

8. Reconixer el carcter propi de la filosofia i distingir-la daltres tipus de

sabers, com la cincia, la religi, lart, etc.

9. Desenvolupar estratgies per accedir a la informaci de forma rigorosa,

seleccionar-la adequadament i utilitzar-la correctament en lelaboraci de

treballs de recerca o presentacions.


El bloc 1 de continguts comuns es treballar de manera transversal a totes les

avaluacions:

- Comentari de textos filosfics i textos pertanyents a altres branques del

saber relacionats amb les temtiques filosfiques.

- Composici escrita darguments de reflexi filosfica i de discursos orals,

emprant les regles bsiques de la retrica i largumentaci.

- s dels procediments i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

de la feina intellectual adequats a la filosofia.

BLOC 2. (Primera avaluaci) EL SABER FILOSFIC:

(Llibre de text, tema 1: El saber filosfic, pp. 10-30)

- La filosofia: sentit, necessitat i histria. El saber racional.

- Lexplicaci preracional: mite i mgia.

- Lexplicaci racional: la ra i els sentits.

- El saber filosfic a travs de la seva histria.

- Caracterstiques de la filosofia.

-

Les disciplines teoricoprctiques del saber filosfic.


34/66

34

- Funcions i vigncia de la filosofia.

BLOC 3 (primera/segona avaluaci) EL CONEIXEMENT:

(Llibre de text unitats 3.1, 3.3, 3.5, 4, 5. Pp. 56-115)

- El problema filosfic del coneixement.

- La veritat.

- La teoria del coneixement.

- Graus i eines del coneixement: ra, enteniment, sensibilitat.

- Racionalitat terica i prctica.

- Labstracci. Els problemes implicats en el coneixement: les possibilitats i els

lmits que t, els interessos, lirracional.

- La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de

lenteniment: coherncia i adequaci.

- Alguns models filosfics dexplicaci del coneixement i laccs a la veritat.

- Filosofia, cincia i tecnologia.

-

La filosofia de la cincia. Objectius i instruments de la cincia. El mtodehipoteticodeductiu.

- La visi aristotlica de la feina cientfica.

- La recerca cientfica en la modernitat.

- Matemtiques i tcnica com a eines de coneixement i interpretaci

fonamentals.

- La recerca contempornia i la reformulaci dels conceptes clssics.

-

Tcnica i tecnologia: saber i praxi.

- Reflexions filosfiques sobre el desenvolupament cientfic i tecnolgic: el

problema de la inducci.

- Les cosmovisions cientfiques sobre lunivers. La filosofia de la naturalesa.

BLOC 5. (Segona avaluaci) LSSER HUM DES DE LA FILOSOFIA:

(Llibre de text unitats 7,8,9. Pp. 148-227)

-

Les implicacions filosfiques de levoluci.


35/66

35

- La construcci de la prpia identitat.

- La dialctica naturalesa-cultura en el procs dantropognesi.

- Filosofia i biologia.

-

La dialctica naturalesa-cultura en el procs de construcci de la identitathumana.

- La reflexi filosfica sobre lsser hum i el sentit de lexistncia.

- La visi grega: lheroi homric, concepte socrtic, dualisme platnic, lanimal

racional i poltic aristotlic, materialisme i individualisme hellenista.

- El pensament medieval: creaci a imatge divina, nova concepci del cos i

lnima, de la mort, de la llibertat.

-

El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.

- La modernitat i el segle XIX: ra, emocions i llibertat. Lsser hum en la

filosofia contempornia.

- La reflexi filosfica sobre el cos.

- Algunes claus sobre el sentit de lexistncia humana.

- La qesti del sentit, lessncia i lexistncia, el jo, la llibertat, la mort, la

destinaci, latzar, la histria, la necessitat de transcendncia.

BLOC 6. (Tercera avaluaci) LA RACIONALITAT PRCTICA:

(Llibre de text, unitats 10, 11. Pp. 228-277)

- Ltica. Principals teories sobre la moral humana.

- Ltica com a reflexi sobre lacci moral: carcter, conscincia i maduresa

moral.

- Relativisme i universalisme moral.

- Lorigen de ltica occidental: Scrates versus sofistes.

- La recerca de la felicitat.

- La bona voluntat: Kant.

- La justcia com a virtut eticopoltica.

- Els fonaments filosfics de lEstat.

- Principals interrogants de la filosofia poltica.

-

La justcia segons Plat.- El convencionalisme en els sofistes.


36/66

36

- El realisme poltic: Maquiavel.

- El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.

- La pau perptua de Kant.

-

Els fonaments filosfics del capitalisme al s. XIX: John Stuart Mill.- Alienaci i ideologia segons Marx.

- La disputa poltica entre Popper i lEscola de Frankfurt.

- La funci del pensament utpic.

- Legalitat i legitimitat.

- Lesttica filosfica i la capacitat simblica de lsser hum.

- La realitat des de lart, la literatura i la msica.

-

La capacitat simblica: E. Cassirer. La creativitat: H. Poincar.

- Lesttica filosfica: funci i caracterstiques.

- Lart com a instrument de comprensi i expressi simblica de la realitat. El

sentiment, lexperincia i el judici esttic.

- La bellesa. Creaci artstica i societat.

- Abstracci artstica i pensament metafsic. Lart com a justificaci o com a

crtica de la realitat.


Cal tenir en compte que el curs de primer de batxillerat s un curs introductori a

una assignatura de histria de la filosofia, sobre la qual es podran examinar a

selectivitat. Aquest s un curs al qual posam totes les esperances a lhora de que

els alumnes tenguin tota la base necessria per poder entendre de manera

correcta la filosofia, i puguin treballar de manera filosfica (actitud crtica,

habilitats de comunicaci, comentaris de text, etc.) s per aquest motiu que la

metodologia triada s una metodologia ms clssica que les assignatures

anteriors, encara que tamb plantejam activitats pedaggiques innovadores, no

sn elles les que funcionen com a eix vertebrador de lassignatura.


37/66

37

No obstant aix, les eines a emprar sn les segents:

1. El dileg actiu: tenim molt en compte que aquests alumnes ja provenen dhaver

fet les assignatures anteriors, en les quals treballam per a qu aprenguin a ferdilegs profitosos, on sescoltin i es respectin, siguin crtics i adoptin una actitud

correcta. Seguirem a la mateixa lnia, sabent que sn majors, ms madurs i, tal

vegada, si tot ha sortit com sesperava, amb els hbits ja interioritzats.

2. Classes teriques: A aquesta assignatura s contemplam augmentar els minuts

de classe terica de 15 a 20, en els casos on sigui necessari. Hi ha una gran

quantitat dinformaci terica que els hem dexplicar, i, encara que es far el

possible per fer-ho de manera prctica i amena, si sha de fer, recurrirem a les

classes magistrals.

3. Activitats prctiques: Es duran a terme una srie dactivitats prctiques,

lobjectiu de les quals s consolidar lexplicat a classe i que els alumnes

aconsegueixin interioritzar el temari donat.

4. Debats/dissertacions: Com a conclussions i tamb a lhora davaluar els

coneixements adquirits, es plantejaran una srie de debats (a vegades preparats

en grups a casa (grups de discussi) i de dissertacions que ens servir per avaluar

molts dels objectius presentats.

5. Es far una lectura del llibre el nio con el pijama de rayas, ..... i es far un treball

individual sobre el mateix. Es visionar a classe el documental ni putas ni

sumisas, al marc de la construcci de la identitat. Es far un treball de classe

sobre el mateix.

Es proporcionar tamb una llista tancada de lectures possibles.

6. s de les tecnologies (informaci, comunicaci, aprenentatge): A classe es

projectaran els vdeos i les presentacions digitals que serviran de recolzament a

lhora de lassoliment dels objectius. A ms, les presentacions, fetes pel

professorat, es penjaran a laula virtual, de manera que tot lalumnat podr

accedir a elles. De manera extraordinria, es deixar un USB amb les pellcules

o vdeos projectats, o el link per a la visualitzaci on-line a laula virtual. A ms

de tot aix, sespera un s continuat de les noves tecnologies, ja que la nostra


38/66

38

metodologia exigir molta feina individual i collectiva, i els proposarem i

presentarem eines per treballar on line de forma grupal, tal com sn els Google

Docs, EdPuzzle, Dropbox, Prezi, etc. A ms, de manera individual, hauran de

treballar les seves competncies a lhora de redactar en format electrnic, llegiri fins i tot ellaborar expressions artstiques (fotografies, vdeos, etc.)

A ms de la metodologia presentada, ens agradaria explicar aqu els criteris que es

segueixen i es seguiran a lhora de:

a) Criteris per al disseny de les tasques i activitats amb atenci als diferents nivells

daprenentatge: En presentarem material addicional que complementi el llibre

de text on en trobaran exercicis de fcil comprensi per poder fer i entregar, iaix seguir el seu propi procs daprenentatge. Les activitats dels llibres

seleccionades per la professora tamb es podran fer per reforar conceptes.

b) Criteris per a lorganitzaci daula: quan parlam de lorganitzaci de laula, ens

referim a lorganitzaci espai-temporal. Es dividiran les classes (una sessi

setmanal) de la segent manera: 5/10 saludar, recordar el que es va fer la

setmana anterior, presentar el qu es far; 30/40 gruix de la classe. Classe




En quant a lespai, com ja hem deixat veure en punts anteriors del document,

dependr de lactivitat que facem a classe. Quan facem debats, posades en com,

etc. Es modificar lorganitzaci dels pupitres de manera que quedin els grups

assegutsjunts, per poder treballar, i es vegin tots i sescoltin per poder dur a terme

els dilegs actius.

c) Materials i recursos didctics: Semprar el llibre de text de leditorial Edeb, a

ms del material audiovisual presentat a classe.

d) Criteris per al disseny de les activitats complementries i extraescolars que es

pretenen realitzar des del departament: Encara no shan ofert activitats




39/66

39





e) Activitats dampliaci i refor (pels alumnes que tinguin ms dificultats o vulguin

ampliar els continguts, p. ex., alumnes daltes capacitats): Tenint en compte que

els cursos sn molt diversos i sempre trobam casos, alumnes, capacitats i altres

condicionants de la funci docent, el professorat del departament es mostra

totalment obert a desenvolupar les activitats necessries per tal de que cap dels

nostres alumnes es quedi amb les ganes daprendre ms, o s implement al lmit

del seu coneixement. Per aquest motiu, es plantegen les segents activitats,

sempre recordant que es podran fer daltres, depenent de les necessitats

especfiques de cada grup: apunts/esquemes/mapes a laula virtual, tutoria on

line i presencial amb les professores, llista optativa de pellcules, vdeos i

lectures sobre les quals podran treballar i obtenir una puntuaci extra, exercicis

del llibre de text i daltres.

E) Avaluaci dels continguts:

Criteris/estndards daprenentatge avaluables:

Bloc 1 (es treballa de manera transversal a tota lassignatura):


40/66

40

1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crtica, textos significatius breus

pertanyents a pensadors destacats.

1.1. Analitza de forma crtica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les

problemtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i lordre de

largumentaci i relaciona els problemes que shi plategen amb el que sha estudiat a la

unitat, amb el que han aportat altres filsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la

filosofia.

2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temtiques estudiades a la unitat

de forma oral i escrita, amb claredat i coherncia.

2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat,

coherncia i demostrant un esfor creatiu i acadmic en la valoraci personal dels

problemes filosfics analitzats.

3. Seleccionar i sistematitzar informaci obtinguda de diverses fonts.

3.1. Selecciona i sistematitza informaci obtinguda tant de llibres especialitzats com

dInternet i empra les possibilitats de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

per consolidar i ampliar la informaci.

3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprn el significat, els aplica amb

rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronolgiques i altres

procediments tils per comprendre la filosofia.

4. Analitzar plantejaments filosfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de forma

cooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronolgiques i altres procediments

tils emprant mitjans i plataformes digitals.

4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronolgiques, etc., i

demostra que comprn els eixos conceptuals estudiats.

Bloc 2: El saber filosfic.

1. Conixer i comprendre lespecificitat i la importncia del saber racional en general

i del filosfic en particular com a saber de comprensi i interpretaci de la realitat i


41/66

41

valorar que la filosofia s, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crtica,

lautonomia, la creativitat i la innovaci.

1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del

seu origen i els compara amb el plantejament daltres sabers, com el cientfic o el

teolgic.

1.2. Explica lorigen del saber filosfic i el diferencia dels sabers preracionals, com el

mite i la mgia.

2. Identificar la dimensi terica i prctica de la filosofia i els seus objectius,

caracterstiques, disciplines, mtodes i funcions, i relacionar-los parallelament amb

altres sabers de comprensi de la realitat.

2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant prctic i el teric de lactivitat filosfica

i identifica les diferents disciplines que conformen la filosofia.

3. Contextualitzar histricament i culturalment les problemtiques analitzades,

expressar per escrit les aportacions ms importants del pensament filosfic des del

seu origen, identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades i

expressar les prpies opinions respecte a aquestes qestions.

3.1. Reconeix les principals problemtiques filosfiques caracterstiques de cada

etapa cultural europea.

3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals dalguns dels corrents filosfics ms

importants del pensament occidental.

4. Comprendre i usar amb precisi el vocabulari tcnic filosfic fonamental i elaborar

un glossari de termes de forma cooperativa mitjanant les possibilitats que ofereixen

les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

4.1. Comprn i utilitza amb rigor conceptes filosfics com ra, sentits, mite, logos,

arkh, necessitat, contingncia, essncia, substncia, causa, existncia, crtica,

metafsica, lgica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.

5. Analitzar de forma crtica fragments de textos significatius i breus sobre lorigen,

la caracteritzaci i la vigncia de la filosofia, identificar les problemtiques i les


42/66

42

solucions exposades, distingir-hi les tesis principals i lordre de largumentaci i

relacionar els problemes que apareixen en els textos amb el que sha estudiat a la

unitat i amb el plantejament daltres intents de comprensi de la realitat, com el

cientfic i el teolgic, o altres tipus de filosofia, com loriental.

5.1. Llegeix i analitza, de forma crtica, fragments de textos breus i significatius sobre

lorigen de lexplicaci racional i sobre les funcions i les caracterstiques del

pensament filosfic i identifica les problemtiques filosfiques plantejades.

BLOC 3: el coneixement.

1. Conixer de forma clara i ordenada les problemtiques implicades en el procs de

coneixement hum analitzades des del camp filosfic i els seus graus, eines i fonts, i

exposar per escrit els models explicatius del coneixement ms significatius.

1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemtiques

que comporta el procs de coneixement de la realitat, com ara els graus, les

possibilitats i els lmits.

2. Explicar el problema de laccs a la veritat, reflexionar-hi i identificar les

problemtiques i les postures filosfiques que han sorgit al voltant de lestudi

daquest problema.

2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, com

lidealisme, el realisme, el racionalisme, lempirisme, el perspectivisme, el consenso

lescepticisme, i contrasta les semblances i les diferncies entre els conceptes clau

que empren.

2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt de

vista metafsic com gnoseolgic emprant amb rigor termes com gnoseologia, ra,

sentits, abstracci, objectivitat, certesa, dubte, evidncia, escepticisme, autoritat,

probabilitat, prejudici, coherncia o adequaci, consens, incertesa, inters i

irracional, entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma collaborativa

usant Internet.


43/66

43

3. Analitzar de forma crtica fragments de textos significatius sobre lanlisi filosfica

del coneixement hum i dels elements, possibilitats i lmits que t, i valorar els

esforos de la filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme,

larbitrarietat i els prejudicis.

3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega

y Gasset, Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.

4. Conixer i explicar la funci de la cincia, els models dexplicaci, les seves

caracterstiques i els mtodes i la tipologia del saber cientfic, exposar les diferncies

i les coincidncies de lideal i de la recerca cientfica amb el saber filosfic, com la

problemtica de lobjectivitat o ladequaci teoria-realitat, i argumentar les prpiesopinions de forma raonada i coherent.

4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la cincia emprant

termes com fet, hiptesi, llei, teoria i model.

4.2. Construeix una hiptesis cientfica, nidentifica els elements i raona lordre lgic

del procs de coneixement.

4.3. Utilitza amb rigor termes epistemolgics com inducci, hipoteticodeductiu,

mtode, verificaci, predicci, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos i

indeterminisme, entre altres.

5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber prctic

transformador de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia

de la tecnologia, sobre les relacions que mant amb la cincia i amb els ssers

humans.

5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i

dominar la naturalesa per posar-la al servei de lsser hum, aix com sobre les

conseqncies daquesta actuaci, i participa en debats sobre les implicacions de la

tecnologia en la realitat social.

6. Analitzar de forma crtica fragments de textos filosfics relacionats amb la reflexi

filosfica sobre la cincia, la tcnica i la filosofia, identificar-hi les problemtiques i

les solucions proposades, distingir-hi les tesis principals i lordre de largumentaci,


44/66

44

relacionar els problemes que shi plantegen amb el que sha estudiat a la unitat i

raonar la resposta.

6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristtil,

Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers, o J. C. Garca Borrn, entre altres.

7. Entendre i valorar la relaci entre la filosofia i la cincia. 7.1. Identifica problemes

comuns al camp filosfic i al cientfic, com els lmits i les possibilitats del

coneixement, la qesti de lobjectivitat i la veritat, la racionalitat tecnolgica, etc.,

i hi reflexiona de forma argumentada,

7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informaci procedent de fonts solvents sobre les

problemtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que

aprofundeixi en la relaci entre la filosofia i la cincia.

BLOC 4: La realitat.

1. Reconixer i valorar la metafsica, disciplina filosfica que estudia la totalitat de la

realitat, i distingir-la de les cincies que versen sobre aspectes particulars de la

realitat.

1.1. Sap qu s la metafsica, empra labstracci per comprendren els continguts i

lactivitat i raona sobre aquests.

2. Conixer i explicar, des dun enfocament metafsic, els principals problemes que

planteja la realitat.

2.1. Descriu les principals interpretacions metafsiques i els problemes que suscita el

coneixement metafsic de la realitat.

2.2. Comprn i utilitza amb rigor conceptes metafsics com sser, sistema metafsic,

realitat, aparena, matria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir,

necessitat, contingncia, transcendncia, categoria i abstracci, materialisme,

espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre altres.

2.3. Analitza crticament teories metafsiques divergents dinterpretaci de la

realitat.


45/66

45

2.4. Analitza i comprn fragments de textos breus i significatius sobre les

problemtiques metafsiques que planteja la realitat de pensadors com Plat,

Aristtil, Toms dAquino, Descartes, Marx i Nietzsche, entre altres, compara els

diferents enfocaments, estableix semblances i diferncies entre aquests i disserta deforma coherent sobre les diferents postures histriques.

3. Conixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre

lunivers.

3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de lunivers: el paradigma

organicista aristotlic i el model mecanicista newtoni.

3.2. Descriu els carcters essencials de la interpretaci contempornia relativista i

quntica de la realitat i explica les implicacions filosfiques que hi estan associades.

3.3. Utilitza amb rigor termes epistemolgics i cientfics com cosmovisi, paradigma,

univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat,

conservaci, principi, mecanicisme, matria, relativitat, quntic, espai, temps, atzar,

determinisme, indeterminisme, probabilitat i caos, entre altres.

4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents carctersadjudicats histricament a lunivers, ents com a totalitat del real, contextualitzar

histricament i culturalment cada cosmovisi i ampliar la informaci mitjanant

Internet i/o fonts bibliogrfiques.

4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en qu compara els diferents

carcters adjudicats histricament a lunivers, ents com a totalitat del real,

contextualitza histricament i culturalment cada cosmovisi i amplia la informaci

mitjanant Internet i/o fonts bibliogrfiques.

5. Llegir i analitzar de forma crtica textos filosfics, epistemolgics i cientfics sobre

la comprensi i la interpretaci de la realitat, tant des del punt de vista metafsic

com fsic, emprant amb precisi els termes tcnics estudiats, relacionant els

problemes plantejats en els textos amb el que sha estudiat a les unitats i raonant la

prpia postura.


46/66

46

5.1. Analitza textos filosfics i cientfics, clssics i contemporanis, que aborden les

mateixes problemtiques i comprova la vigncia de les idees exposades.

5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les prpies idees, sobre

les implicacions filosfiques que afecten la visi de lsser hum en cada una de les

cosmovisions filosoficocientfiques estudiades.

BLOC 5: lsser hum des de la filosofia.

1. Reconixer en qu consisteix lantropologia filosfica.

1.1. Utilitza amb rigor vocabulari especfic de la temtica, com evoluci, dialctica,

procs, progrs, emergncia, atzar, selecci natural, apte, reduccionisme,

creacionisme, evoluci cultural, vitalisme, determinisme gentic, naturalesa i

cultura.

2. Conixer i explicar les implicacions filosfiques de levoluci i relacionar-les amb

continguts metafsics i pensadors ja estudiats.

2.1. Coneix i explica les consideracions filosfiques implicades en la teoria de

levoluci, com la consideraci dinmica i dialctica de la vida o lindeterminisme,

entre altres.

2.2. Analitza fragments breus i significatius dE. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J.

Mostern, A. Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres.

3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacci dialctica entre el

component natural i el cultural que caracteritzen lsser hum i reconixer que el

que sha adquirit culturalment s una condici per a la innovaci i la creativitat que

caracteritzen lespcie humana.

3.1. Identifica i exposa en qu consisteix el component natural innat de lsser hum

i com es rela

prog.doc.alonso ortegon m carme

Documents