Centred’ Arts EscèniquesReusTemporada 2011-2012

CAER

PERDIENDO el TIEMPO d’ IGNASI GIL I MAR GÓMEZ / PÀG.6

l’ ESPERAde REMO BINOSI direcció JUAN CARLOS

MARTEL BAYOD / PÀG.8

l’ OGRELETde SUZANNE LEBEAU direcció RICARD SOLER / PÀG.10

MADE in SPAINde SÓNIA GÓMEZ / PÀG.12

l’ ESPIADIMONIS de RAMON GOMIS DE BARBERÀ

direcció IBAN BELTRAN / PÀG.14

HEDDA GABLERd’ HENRIC IBSEN direcció DAVID SELVAS / PÀG.16

MÚSICA de FONSde JEZZ BUTTLERWORTH direcció MAGDA PUYO / PÀG.18

MEQUINENSA de JESÚS MONTCADA direcció XICU MASÓ / PÀG. 20

un VESPRE per a ADULTSde SHEL SILVERSTEIN

direcció FRANCESC CERRO / PÀG. 22

l’ ENREIXAT de CIA. SIFÓ direcció CLAIRE HEGGEN / PÀG. 24

LEARNINGd’ ATEMPO CIRC / PÀG. 26

lataforma, escenari, espai per a projectar nous llenguat-ges, noves dramatúrgies, pro-postes que neixen d’energies renovades o senzillament, joves. Aquesta és la nostra carta de presentació. El nostre segell. La nostra línia de flotació que es passeja trans-versalment des dels muntatges familiars fins a les apostes més contemporànies que neixen al CAER, al Centre d’Arts Escè-niques Reus.

Des de la dansa, les arts de la pista o el teatre. Apostem pel risc, per donar veu pública a aquelles òperes primes que possibilitaran a posteriori una porta oberta a nous escenaris.

Sense oblidar-nos del nostre territori, dels nostres creadors, dels nostres actors i actrius, de la creació que neix a casa i que es passeja arreu de Catalunya.

Però a part de la creació, de la producció escènica, el CAER dóna continuïtat a accions de creació comunitària i que veuen i viuen directament de la seva imbricació en el ter-ritori.

Treballarem amb el públic del futur, entrarem a les es-coles, als instituts per apropar l’art més preuat que tenim, l’art en viu, l’art de la creació.

“El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa”.

Amb aquesta frase de Lleó Tolstói, iniciem la nova tempo-rada. Voleu compartir el nostre secret?

Cèsar Compte MargalefDirector CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus

P

6

direcció MAR GÓMEZ

TEATRE BARTRINA15 D’OCTUBRE DE 2011

Circ, dansa, poesia visual, gest, humor, teatralitat…Un episodi oníric de dos personatges, tan irreal com qualsevol somni.

Dos personatges formen part d’un gran engranatge... viuen tancats dins d’un rellotge sense saber-ho. Un dia el temps es fa malbé: l’engranatge es trenca i els queden poques hores de vida.

En lloc d’aprofitar el temps que queda per fer allò que mai van poder fer, decideixen perdre el temps... divertint-se i jugant.

Són personatges amb records absurds. Amb memòries aturades o records amputats. les seves petjades no es con-templen però els seus rastres generen rialles.

En un univers on el temps passa molt ràpid, ells decidei-xen aturar-se per crear i viure

una nova memòria del joc i de l’absurd... escampant genero-sos els últims minuts de vida.

Un càlcul sobre la vida, un pols al temps, una gran dosi de valentia i un gran homenatge a aquells esplèndids minuts que fan valdre la pena el fet de coexistir.

InterpretacióMAR GÓMEZ i IGNASI GIL Construcció d’escenografia DIEGO POLOGNIOLI i JOAN JORBA Disseny de vestuari MARIEL SORIADisseny d’il.luminació SANDRA CABALLEROAtrezzo JORBA MIRÓ SCPImatge TANIOS FILMEspai sonor THEO JASKOLKOWSKI

Una producció deCAER_Centre d’ArtsEscèniques Reus,Mercat de les Flors icia. Mar Gómez.

PERDIENDO el TIEMPO

7PERDIENDO el TIEMPO

8

de REMO BINOSIdirecció JUAN CARLOSMARTEL BAYOD

TEATRE BARTRINA4, 5 i 6 DE NOVEMBRE DE 2011

La història de dues dones que s’uneixen en un destí comú, lluitant juntes con-tra una vida ja marcada i sense opcions.

La història comença el 1748, en el luxós ambient de l’alta burgesia veneciana. Cornèlia, comtessa promesa a un duc de França, és retinguda per ordre dels seus pares en una casa al camp, vigilada per la seva dida.

I és que en una abrumadora trobada amb un desconegut durant els carnavals vene-cians, ha quedat prenyada i el pare i la mare han decidit que ha de parir en secret i que el fill que tingui haurà de ser aniquilat. A Cornèlia -la desventurada comtessa- li és assignada una serventa amb el nom de Rosa, a qui és encar-regada la feina d’eliminar, en el moment oportú, el nadó. Però entre les dues joves neixen sentiments de solidaritat, de simpatia, quasi

d’amistat; ja que Rosa també està prenyada.

Una: insufrible, capritxosa, fràgil i complexa; l’altra: honesta, pràctica, valenta i a la par sensible. Rosa aprèn de Cornèlia a llegir i a es-criure; Cornèlia aprèn de Rosa a superar els artificis de la seva educació, a obrir-se a l’espontaneïtat, a sentir el seu cor. La mateixa nit, donen a llum els seus nadons i és aquí on la història s’acaba…

Traducció CARLES FERNÁNDEZ GIUA Interpretació MARTA MARCO, ISABEL RO-CATTI I CLARA SEGURAEscenografia i vestuariJORDI ROIGDisseny d’il·luminació QUICO GUTIÉRREZMúsica JOSEP MARIA ARRIZABALAGADisseny de so PEP BEL

Una producció deCAER_Centre d’ArtsEscèniques Reus, Teatre Lliurei Bitó Produccions.

l’ ESPERA

9l’ ESPERA

10

Un conte modern. L’Ogrelet és una dramatúrgia contemporània, senzilla, però rica en vocabulari. L’Ogrelet és aprenentatge, respectar la diferència, valorar el plaer, entendre el desig…

Una casa en un bosc dens, una escola al final del camí, verdures al migdia i a la nit, una olor de sang tenaç. Un gall imprudent, una guineu, el llop i els caçadors, els infants i els ogres, un ogre infant.

A L’Ogrelet, el fill d’un ogre decideix canviar el seu destí. Ell haurà d’aconseguir tres proves, tres desafiaments als seus instints i als seus tèrbols desitjos. Mentre ha heretat del seu pare el gust per la carn fresca, ha rebut de la seva mare les ganes de viure en pau amb el món i ha après de l’escola l’esperit de viure amb companyia.

L’Ogrelet reivindica la llibertat amb la que tots naixem: la capacitat i la força que posseïm per deslligar-nos d’allò prede-terminat i construir el nostre propi futur. Quan som nens ens costa reconèixer i defensar les nostres singularitats.

L’Ogrelet ens ensenya que tenim les eines per conviure amb els propis defectes i vir-tuts i que podem decidir sobre el què volem i el què creiem. El text de Lebeau defensa una formació personal basada en la responsabilitat, en la solidari-tat, en la participación i en la capacitat d’adquirir compromi-sos individuals i col·lectius.

Premi Masque al millor text original,2000. Premi Jack London 2001, Premi Molière finalista 2007.

de SUZANNE LEBEAUdirecció RICARD SOLER

TEATRE BARTRINA20 i 21 DE GENER DE 2012

l’ OGRELET

Interpretació CONSTANZA AGUIRRE I SERGI TORRE-CILLAMúsica originalBLANCA LAMAREspai escènicJOSEP CARRERASIl·luminació RICARD SOLERVestuari LACOTAMaquillatgePAULA TORRES GIMÉNEZFotografia DAVID TAVIRA

Una producció deCAER_Centre d’ArtsEscèniques Reus i FEI (Factoria Escènica Internacional).

11

l’ OGRELET

12

idea i direcció SONIA GÓMEZ

TEATRE BARTRINA28 DE GENER DE 2012

MADEin SPAIN

Per què és titula la peça Made in Spain?” Aquesta pretensió de producte nacional és una postura de reflexió intencio-nada, una mirada sobre el pan-orama escènic actual. Serà un producte nacional en la seva totalitat, format per intèrprets-performers i professionals de diferents camps.

De què tractarà la proposta? Uns intèrprets d’alt nivell es debatran en escena sobre com moure’s, com parlar, com fer la seva feina, com passar-ho bé, com fer que el públic també s’ho passi bé i com aconseguir que tot això prengui un sentit.

Si la proposta és coreogràfica, què farà moure’s a aquests intèrprets-performers?

Sonia Gómez parteix del concepte “moviments polítics”. Separa aquests dos termes per a explorar-los individual-ment. Per a ella, el moviment és honest, primitiu, bàsic i estrany al mateix temps. Els

cinc intèrprets -performers comparteixen una manera similar d’entendre’l i les seves propostes acostumen a ser úniques i particulars. El movi-ment els posiciona, els identi-fica. Sobre la política, Gómez diu que li fa respecte, ja que és fàcil perdre’s en abordar-la com a concepte, i també ho és sortir-ne mal parat en l’intent; caure en el buit més absolut. Com descobrir una posició política del moviment i, alhora, fer-se entendre?

InterpretacióTXALO TOLOZA,CRISTINA BLANCO,PATRICIA CABALLERO,i PERE FAURA

Una producció deSonia Gómez i MOM/El Vivero, CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Mercat deles Flors.Coproductors en residènciaSala Nasa de Santiago de Compostela, Centro Párraga de Múrcia, Teatre Atrium de Viladecans, Cèl.lula de Pontós.

13MADEin SPAIN

14TEATRE BARTRINA10, 11 i 12 DE FEBRER DE 2012

l’ ESPIA-DIMONIS de RAMON GOMIS DE BARBERÀ direcció IBAN BELTRAN

L‘espiadimonis té un vol caòtic i atzarós, com el transitar de les formigues i l’expansió del càncer. Pot ser, però, que aquest desordre no sigui tal, i que respongui a una lògica, al cap i a la fi.

A partir d’aquesta teoria as-sistim a un fragment de vida –pocs dies, fins i tot menys, en-cara que tampoc no interessa gaire, això– on aparentment no passa res: una jove professora investiga aquesta teoria del caos i apel·la a l’experiència d’un Doctor emèrit, savi, prestigiós. Però allò important no és el punt d’arribada, sinó el trajecte.

Amb la mateixa subtilesa que les expansions d’aquests in-sectes, els fonaments personals s’entrecreuen. I dues genera-cions radicalment diferents es contaminen l’una de l’altra, potser també sense cap lògica.

Interpretació JOAN ANGUERA, ELENA FORTUNY, ALBA PUJOL I MUNTSA ALCAÑIZ Disseny d’escenografiaSEBASTIÀ BROSAVestuari MÍRIAM COMPTEIl·luminació LIONEL SPYCHERDisseny de so DAMIEN BAZIN

Una producció deCAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Teatre Lliure.

15l’ ESPIA-DIMONIS

16

d’ HENRIK IBSENdirecció DAVID SELVAS

TEATRE BARTRINA25 i 26 DE FEBRER DE 2012

Un dels majors èxits de l’escriptor i dramaturg noruec Henrik Ibsen. Un retrat realis-ta i psicològic de l’alta societat de finals del segle XIX Hedda Gabler és l’estudi d’una dona obsessionada amb l’avorriment en què naufraga la seva vida (“De vegades crec que només serveixo per a una cosa en aquest món [...] per avorrir-me mortalment”, afirma en l’acte II), i de com es destrueix a si mateixa després de destruir, totalment o parcialment, les vides dels altres.

Considerada una de les personalitats teatrals més complexes i dinàmiques de tots els temps, Ibsen diposita en Hedda Gabler una refinada maldat unida a un intel·lecte brillant.

Els patiments interiors de Hedda Gabler, també molt intensos, es topen sovint amb la seva covardia social (“Sóc covard. Terriblement covard”, Acte II).

Interpretació LAIA MARULL, FRANCESC ORELLA, CRISTINA GENEBAT, PABLO DERQUI, ÀNGELA JOVÉ, ERNEST VILLEGASAdaptacióMARC ROSICHEscenografiaMAX GLAENZELVestuariMARIA ARMENGOL

Una producció deCAER_Centre d’ArtsEscèniques Reus,TEATRE LLIURE de Gràcia,TEATRO de LA ABADIA.

HEDDAGABLER

17

barcelona

18TEATRE BARTRINA31 DE MARÇ i 1 D’ ABRIL DE 2012

de JEZ BUTTERWORTH direcció MAGDA PUYO

PARLOUR SONG

L’acció ens transporta a una urbanització propera a una gran ciutat.

Les cases adossades, idèn-tiques, estan habitades per homes i dones embogits per la rutina. Ned, expert en demo-licions de grans edificis, viu obsessionat per la constant desaparició de les seves coses: andròmines i objectes emocio-nalment valuosos es perden sense remei ni explicació.

Alhora que intenta recuperar-los, prova també de recuperar Joy, la seva dona, de la qual se sent cada cop més allunyat, sigui millorant el seu aspecte físic o jugant a l’Scrabble-Sex. Però Joy somnia fugir d’aquella casa i del seu home, que ara ja troba repugnant.

MÚSICAdeFONS

El seu veí, Dale, que té un ne-goci de rentat de cotxes, pot ser el camí de salvació, però a Dale li serà molt difícil abandonar la presó reconfortant de la seva pròpia llar.

Els personatges, atrapats en els seu caos emocional, inten-taran reconstruir l’edifici de la seva vida que, malgrat tots els esforços, caurà una vegada i una altra.

Jezz Butterworth escriu un joc pervers, amb un humor salvatge i cruel, dibuixant unes situacions i uns personat-ges propers, tendres i entran-yables.

19MÚSICAdeFONS

Interpretació DAVID BAGÈS, JOAN NEGRIÉ I VICTÒRIA PAGÈSDisseny d’escenografia i llums RAMON SIMÓ Traducció CRISTINA GENEBATDisseny de soDAMIEN BAZINAjudant de direccióMARC CHORNETFotografiaDAVID RUANO

Una producció deCAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Sala Trono.

“El foraster intel·ligent, si acceptava a ulls clucs que l’antiga Mequinensa era pel cap baix el rovell de l’ou de la galàxia, s’hi trobava de seguida com a casa”, confessa Mallol Fontcalda, en recordar el primer cop que va trepitjar el poble per convertir-se en el nou secetari del jutjat.

Tenint com a punt de partida la mirada forana del nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre, Mequinensa pretén ser un homenatge a l’obra nar-rativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió a la pe-culiar vida quotidiana del seu poble natal, el paisatge mític dominat per les agiües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes.

Un paisatge que també és mític perquè avui ja ningú no pot passejar pels carrers descrits per l’autor, ja que la població (de forta tradició minera, i per extensió, roja, reducte del català oral a la Franja i escenari de força com-bats de la Batalla de l’Ebre), va quedar anegat sota les aigües després que, estratègicament, Franco decidís ubicar-hi un dels embassaments més grans del país.

Potenciant la mirada irònica i sorneguera que amara tota l’escriptura de l’autor i emparant-nos en una fórmula dramàtica on conviuen els morts amb els vius, es pretén reviure les trifulgues quoti-dianes de tot un poble, a través de partides de cartes al cafè

20

de JESÚS MONCADA direcció XICU MASÓ

MEQUI-NENSA

TEATRE FORTUNY21 i 22 D’ABRIL DE 2012

i converses a peu de carrer, una comunitat humana que en una llarga agonia de més de catorze anys, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins al seu anegament definitiu, se sap condemnada a desaparèixer.

Però el tarannà dels mequi-nensans fa que l’amargor d’aquesta sentència segura no els agregi l’humor. Com sentencia el Jutge Crònides, mentre veu passar la vida a través de la finestra, “Tot dura poc, i en un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.” Marc Rosich

InterpretacióMÍRIAM ALEMANY, MIQUEL GÓRRIZ, CARLES MARTÍNEZ,EDUARD MUNTADA, ANNABEL CASTAN, MARIA IBARS, (resta del repartiment en curs).AdaptacióMARC ROSICHAjudant de direcció LLÀTZER GARCÍAEscenografia i vestuari LLUC CASTELLSIl.luminació AGUSTÍ VILADOMATMúsica EDUARDO ARBIDE

Una producció deCAER – Centre d’Arts Escèniques Reus, , Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions.

21MEQUI-NENSA

22

de SHEL SILVERSTEINdirecció FRANCESC CERRO

ESPAIS DE LA CIUTAT / TEATRE FORTUNY3, 4, 5 i 10, 11, 12 DE MAIG DE 2012

Benvinguts al còmic i ir-reverent món fosc de Shel Silverstein; un món on res no és el que sembla i on la conversa més innocent es pot convertir en una amenaça.

Una proposta escènica tan exclusiva com explosiva amb diverses històries que tenen com a protagonistes uns per-sonatges molt singulars i lessituacions que es van creant a partir de la sorprenent interac-ció entre aquests.

Una comèdia urbana rabiosa-ment àcida i altament incisiva en els efectes i defectes de la nostra societat. Una societat que necessita partir desituacions totalment perplexes (i complexes) per arribar a conclusions infinitament

simples (i primàries). El retrat escènic d´un temps en el qual la paraula, una mirada o un gest pot esdevenir una arma sense control de conseqüències imprevisibles.

Pràcticament, podríem dir que ens trobem davant una nova distòpia teatral,com ho va ser anteriorment “The Orange Clockwork” (La taronja mecànica), d´Anthony Burgess, posteriorment portada a la gran pantalla de la mà delgran mestre i referent univer-sal, Stanley Kubrick.

Un text poèticament urbà i cínicament domèstic, que actua com a mirall delsdistorsionats valors d´un món occidental preocupat per satisfer la immediatesa del desig tan material com im-

un VESPRE per aADULTS

23ESPAIS DE LA CIUTAT / TEATRE FORTUNY3, 4, 5 i 10, 11, 12 DE MAIG DE 2012

material, utilitzant qualsevol defensa emocional, familiar, filosòfica, jurídica, tècnica, personal i social, per confondre a la societat en benefici total, únic i exclusiu d´un mateix.“El món és un lloc millor grà-cies al pas que hi ha fet en Shel Silverstein”**Curtain Up Review Magazine.

Traducció MABEL BOFARULLInterpretació CARLES BIGORRA, ESTER CORT, ANTON DALMAU, GERARD DOMÉ-NECH, FERMÍ FERNÀNDEZ, IOLANDA LÓPEZ, BARBARA ROIG I ORQUESTRA CAMERA MUSICAE (Direcció TOMÀS GRAU)Una producció deCAER – Centre d’Arts Escèniques Reus.

un VESPRE per aADULTS

Escalada, equilibris mans a mans, quadrant aeri, moviment, veu, perxa…

Tres persones exploren a través del moviment l’enreixat de les línies que tracen, línies que es creuen, que de vegades es troben però mai per gaire temps.

Tres persones habiten un espai delimitat per una estructura piramidal, un espaisocial que propicia tres situacions diferents en cada un dels diferents plans que la conformen: el recolliment (en

el pla inclinat) la interacció (en l’horitzontal) i l’anhel (en el vertical)

La manca de comunicació les fa eternes solitàries que es des-placen, es troben, es toquen, però que no arriben a assolir un objectiu comú.

Creació i interpretacióMARIA ROMERO, AGUSTÍCARDONA i MARTA SOLERAjudant de direccióPAU BACHEROConstrucció GUILLERMO GÓNGORAIl.luminacióROC LAÍN

Una producció deCAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Cia. Sifó.

24TEATRE FORTUNYMAIG DE 2012

de CIA. SIFÓdirecció CLAIRE HEGGENi MARTA SOLER

l ‘ENREI-XAT

25l ‘ENREI-XAT

26

d’ ATEMPO CIRC direcció MATÍAS MARRÉ MEDINA

TEATRE BARTRINAMAIG DE 2012

Learning, Fent malbé s’aprèn és un projecte de circ contemporani nodrit de les experiències d’artistes veterans del circ.

A través del cos i el movi-ment aquesta obra busca plantejar reflexions sobre la vida circense, dibuixar aquest esperit antic i original que està darrere de tota creació de circ i que es manifesta tant en el seu aprenentatge com a través d’altres conceptes com la ceguesa i la vellesa. Cada creació, cada procés, cada nova obra ens exposa a un conjunt d’experiències inèdites. És en aquest espai-temps fràgil, erràtic, cec i vulnerable (que precedeix a tot resultat) on trobem la nostra futura història, precisament en el que no és.Fallar, caure, tenir cura, esti-mar, riure, deixar anar, aixecar, resistir, desitjar,

provar, escoltar, plorar, actuar, esquivar, copiar, repe-tir, trencar, són només alguns dels verbs que ens mouen i transformen el nostre cos i les nostres accions. Aquest pro-jecte suposa una possibilitat d’habitar aquest lloc de tots, aquest caos bonic que trans-parenta el nostre pas pel món.

Composició i direcció musical JOSÉ ARIASInterpretació JOSÉ AROAS, MATÍAS MARRÉ, MARILÉN RIBOT, NATALIA D’ANUNZZIO, SERGI GONZALESSoftware i videoprojeccions EMMANUELE MAZAIl.luminació JOSEP PÉREZ, ÀLEX RAULTVestuari: MARILEN RIBOTCol.laboradors JORDI JANÉ, JAVIER JIMÉ-NEZ, EL CLUB DE LOS PAYA-SOS I ESPAI CRONOPIS

LEARN-ING FENT MALBÉ

s’APRÈN

27TEATRE BARTRINAMAIG DE 2012

LEARN-ING

Una producció deCAER_Centre d’ArtsEscèniques Reus, Trans-Mission i Atempo Circ. Amb el suport de La Central del Circ, La Grainerie-Fabrique des Arts du Cirque, Zelig i Espace Catastrophe.

FENT MALBÉs’APRÈN

@CAER_REUS

Paper ecològic. Aquest paper procedeix de boscosgestionats de forma sostenible, reciclat i fonts controlades. www.fsc.org

CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus

EDITA: CAER - CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES REUS © 2011._REALITZACIÓ: CAER_IDEA DISSENY I MUNTATGE: @DLAB RETHINKING.

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

MAIG_2012

ABRIL_2012

MARÇ_2012

FEBRER_2012

GENER_2012

DESEMBRE_2011

NOVEMBRE_2011

OCTUBRE_2011

L’ESPERATEATRE BARTRINA

MÚSICA DE FONS 31 DE MARÇi 1 D’ABRIL_TEATRE BARTRINA

UN VESPRE PER A ADULTS 3, 4, 5i 10, 11, 12 DE MAIG_TEATREFORTUNY/ESPAIS DE LA CIUTAT

L’ESPIADIMONISTEATRE BARTRINA

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

PERDIENDO EL TIEMPOTEATRE BARTRINA

L’ESPERATEATRE BARTRINA

HEDDA GABLER TEATRE BARTRINA

MEQUINENSATEATRE FORTUNY

L’ENREIXAT MAIGTEATRE FORTUNY

LEARNING MAIGTEATRE BARTRINA

L’OGRELETTEATRE BARTRINA

MADE IN SPAINTEATRE BARTRINA

Temporada 2011-2012

www.CAER.cat