procÉs participatiu en el marc de la revisiÓ del poum de ... · factors de gran importància a...

PROCÉS PARTICIPATIU EN EL MARC

DE LA REVISIÓ DEL POUM DE

SANTA COLOMA DE FARNERS

ENQUESTA DE PERCEPCIÓ CIUTADANA

Informe de resultats

Espai d’Anàlisi Social

2

CRÈDITS

Realitzat per:

Direcció i elaboració informe: Manel Gil López Amb el suport de:


3

INDEX

CRÈDITS ...................................................................................................................................... 2

INDEX .......................................................................................................................................... 3

INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 4

ASPECTES METODOLÒGICS................................................................................................. 5

PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES......................................................................... 7

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA...........................................................11

1 MODEL DE CREIXEMENT.......................................................................................................11 1.1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.....................................................................................................11 1.2. CREIXEMENT URBANÍSTIC DELS BARRIS ........................................................................................12 2 ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR.....................................13 3 NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS............................................................................................15 3.1. SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI AL MEU BARRI................................................................15 3.2. SERVEI/EQUIPAMENT MÉS NECESSARI A LA CIUTAT...................................................................18 4 HABITATGE .............................................................................................................................20 4.1. ALÇADA DESITJABLE DELS HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ ........................................20 4.2. POLÍTICA MUNICIPAL D’HABITATGE SOCIAL ..............................................................................21 5 RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS......................................................................22 6 MOBILITAT...............................................................................................................................23 6.1. MITJÀ DE DESPLAÇAMENT HABITUAL ..........................................................................................23 6.2. PRINCIPALS ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE LA MOBILITAT.............................................26 6.3. APARCAMENT.................................................................................................................................28 7 ESPAIS A PRESERVAR ............................................................................................................29 7.1. PRINCIPAL ESPAI NATURAL A PRESERVAR...................................................................................29 7.2. PRINCIPAL ELEMENT ARQUITECTÒNIC O MONUMENTAL A PRESERVAR.................................31 8 EN RESUM.... ...........................................................................................................................32


4

INTRODUCCIÓ

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha impulsat un procés participatiu en el

marc de la revisió del planejament urbanístic del municipi; el POUM (Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal).

La realització del procés participatiu, encarregat a l’empresa EDAS, integrada en

l’equip redactor del POUM, cerca incorporar els ciutadans i ciutadanes del municipi

en la definició del model urbanístic a desenvolupar en els propers anys, treballant des

d’una perspectiva integral de municipi i procurant evitar els discursos particularistes.

Per assolir els seus objectius, el procés incorpora diferents espais i mecanismes

participatius. Un d’aquests mecanismes ha estat la distribució d’una enquesta de

percepció entre la ciutadania, els resultats de la qual es presenten en aquest informe.

L’objectiu general de l’enquesta ha estat incorporar als treballs de l’equip redactor

del POUM la percepció general dels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma de

Farners, sobre quin és el present i quin hauria de ser el futur de diferents elements de la

realitat urbanística del municipi, els quals poden veure’s afectats per una nova

normativa de l’ordenació territorial del municipi. Aquesta informació serà un element

més a tenir en compte per l’equip redactor a l’hora de realitzar la seva proposta per al

futur planejament urbanístic. Les persones enquestades han estat consultades sobre

aspectes com les formes i nivell de creixement, els usos del sòl, la necessitat

d’equipaments, l’organització de la mobilitat, o l’habitatge. L’enquesta ha estat

dissenyada per copsar també informació sobre els béns arquitectònics, culturals,

ambientals i paisatgístics que cal preservar, segons la seva perspectiva.

Per altra banda, la realització d’una enquesta incorpora també un element de difusió

del procés entre la ciutadania, alhora que reforça la voluntat que sigui un procés

obert i plural, on tothom disposi d’espais on poder dir la seva. Aquests han estat dos

factors de gran importància a l’hora de decidir la metodologia de distribució i

recollida dels qüestionaris, prioritzant l’accessibilitat a la mateixa del màxim nombre

d’habitants del municipi.


5

ASPECTES METODOLÒGICS

fitxa tècnica de l’enquesta

Data de realització del 2 al 16 de febrer de 2009. Tipus d’enquesta qüestionari estructurat pre-codificat. S’han emprat dos mitjans per a la distribució i compliment dels qüestionaris: -Qüestionari per correu: S’han distribuït dos qüestionaris en paper a cada una de les 4.500 llars del municipi. El total de qüestionaris lliurats ha estat de 9.000, els quals, un cop complimentats, podien ser dipositats a diferents dependències municipals: Oficines de l’Ajuntament, Biblioteca, Centre Assistència Primària, Pavelló Poliesportiu La Nòria, Escola d'Adults, Oficina de Turisme, Local Social S.C.Residencial, Pavelló Poliesportiu Saioners, Llar de Jubilats. -Qüestionari web: s’ha ofert la possibilitat d’omplir també el qüestionari mitjançant un formulari web des de la pàgina web municipal. Àmbit municipi de Santa Coloma de Farners. Univers població resident al municipi. Mostra no s’ha realitzat una selecció probabilística de la mostra de la població a entrevistar, sinó que tots els residents del municipi han tingut oportunitat de donar resposta a l’enquesta. El fet de no haver seleccionat una mostra estadísticament representativa de la població impedeix que els resultats puguin ser inferits al conjunt de la població amb prou precisió. Es a dir, que els resultats reflecteixen el parer de les persones que han donat resposta a l’enquesta i els representen a elles, no al conjunt de la població. Tota manera, aquests resultats ens permeten copsar el parer general, a mode de termòmetre social. Percentatge de resposta un cop finalitzat el treball de camp s’han recollit un total de 497 qüestionaris vàlids. Aquests qüestionaris suposen un 4,35% del total dels 11.412 habitants del municipi, segons dades del padró continu de l’any 20081. Del total de qüestionaris vàlids recollits, 463 han estat rebuts a partir dels distribuïts a les llars per correu, i un total de 34 han estat rebuts a través del web.

1 Totes les respostes al qüestionari han estat realitzades per persones majors de 12 anys. La població total de 12 o més anys segons dades del padró continu era de 9.897 habitants l’any 2008. Segons aquestes dades, la taxa de resposta dels habitants de 12 o més anys hauria estat del 5,02%.


6

Guia per a la lectura de les taules Com a guia de lectura de les dades que apareixen a les diferents taules i gràfics de

l’informe, cal tenir present el següent:

• Totes les taules i gràfics han estat elaborats a partir de les dades i els resultats de l’estudi, excepte aquells que fan referència a la població total del municipi, els quals provenen de dades oficials.

• A les taules i gràfics s’especifica amb la indicació BASE el nombre total de

respostes sobre les quals s’han calculat els percentatges que hi apareixen.

• Les dades de les taules i els gràfics es donen en percentatges sobre el número total de respostes vàlides. Les no respostes No sap i No contesta s’han desestimat, i no s’inclouen a l’anàlisi.

• La lectura de les taules és vertical si no s’indica el contrari. En aquest cas

s’especificarà amb la llegenda “LECTURA HORITZONTAL”.

• En el cas de preguntes multirresposta, on la resposta es basa en l’elecció d’una o més opcions de resposta, es mostra en percentatge el total d’entrevistats/des que han assenyalat cada una d’elles. Per aquesta raó, el sumatori de totes les opcions serà superior a 100.

Tractament de les dades obtingudes en funció del lloc de residència

L’informe ofereix l’anàlisi de resultats d’alguna de les variables recollides en funció del

lloc de residència. Per a fer-ho s’ha optat per fer agrupacions segons zones de

proximitat geogràfica dels catorze barris del municipi, entenent que la percepció

respecte el territori i el seu urbanisme està condicionada pel lloc de residència.

Aquesta decisió ha estat pressa per tal de facilitar el tractament de les dades i poder

així oferir resultats més entenedors. L’agrupació realitzada ha estat la següent:

1. Centre (inclou Zona Geriàtric)

2. Urbanitzacions (inclou Can Ferragut, Can Oliveras, Ctra. Anglès, Sol Ixent i

Masserra)

3. Santa Coloma Residencial

4. Pla del Cementiri

5. Poblenou ( inclou Can Xumetra, Zona Institut i Veïnat de Vall)

6. Can Malladó i Can Camps


7

PERFIL DE LES PERSONES ENTREVISTADES

El fet d’adreçar l’enquesta al conjunt de la població, per recollir el seu parer sense

seleccionar prèviament una mostra aleatòria proporcional de la mateixa, dóna lloc a

que només doni resposta una part de la població. Per aquesta raó, i per comprovar

fins a quin punt són diferents la població enquestada de la població total, en aquest

apartat es compara la distribució de totes dues poblacions, en funció d’algunes

variables sociodemogràfiques bàsiques. Les dades referents al total de la població

han estat consultades a l’Idescat i provenen del Padró continu de l’any 2008, en el cas

del sexe i l’edat. En el cas del nivell formatiu s’han tingut en compte les dades del

Cens de l’any 2001, darreres dades oficials actualitzades.

Els principals factors demogràfics dels quals es disposa informació per a realitzar un

estudi comparatiu són:

Sexe

En funció del sexe, la distribució de les persones que han participat responent el

qüestionari ha estat similar a la proporció que es dóna a la població total. Tot i així es

copsa una mínima diferència, donat que l’enquesta ha estat resposta per un 2,0% de

població femenina superior a la registrada al padró municipal.

Taula 1. Comparativa de la població del municipi i de la població que ha respost a l’enquesta, en funció del sexe

Percentatge SEXE

Població total Població entrevistada

Homes 51,60 49,6

Dones 48,40 50,4

Total 100 100

Base: Població total: 11.412 habitants (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 486 persones entrevistades han facilitat aquesta dada


8

Edat

Pel que fa a l’edat de les persones que han donat resposta a l’enquesta, la proporció

és diferent a la de la població general, sobretot en alguns dels grups d’edat. Així

doncs, es comprova que en els trams d’edat d’entre 30 i 44 anys i els de 65 i anys i

més, les diferències registrades en la proporció dels participants a l’enquesta respecte

a la distribució a la població total són mínimes.

En canvi, es registren diferències més importants en els altres dos grups d’edat. Així, el

percentatge de persones d’entre 45 i 64 anys supera en més d’onze punts percentuals

a la proporció d’aquest grup en el conjunt de la població. El contrari passa en el cas

dels joves entre 15 i 29 anys els quals, tot i haver pres part amb gairebé una de cada

deu enquestes recollides, no assoleixen la mateixa proporció que es dóna al conjunt

de la població.

Gràfic 1. Comparativa d’entrevistats/des i de la població del municipi segons el grup d’edat

22,83

38,3

31,87

18,13

27,16

33,5

18,3

9,9

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

Entre 15 i 29anys

Entre 30 i 44anys

Entre 45 i 64anys

65 anys imés

Població SCF

Enquesta

Base: Població total: 9.569 habitants majors de 14 anys (Font: Idescat. Padró continu) Enquesta: 464 persones entrevistades majors de 14 anys han facilitat aquesta dada2.

2 La major part dels enquestats no inclosos en aquestes xifres corresponen a 32 enquestats/des que no han facilitat aquesta dada. L’altre persona enquestada no inclosa és menor de 15 anys.


9

Nivell d’instrucció

En relació al nivell d’estudis es registren les majors diferències entre la població que ha

donat resposta al qüestionari i la població total del municipi, segons dades del Cens

de població de l’any 2001. En aquest cas es comprova que la possibilitat de respondre

a l’enquesta ha estat més ben acollida entre el col·lectiu amb estudis universitaris que

entre la resta de col·lectius. El percentatge de persones enquestades que tenen un

nivell formatiu d’estudis superiors ha estat molt superior a la seva presència real a la

població, mentre que la participació de persones de la resta de nivells formatius ha

estat inferior a la seva presència en el global de la població.

Gràfic 2. Comparativa d’entrevistats/des i de la població del municipi segons el nivell d’instrucció

12,0

46,5

8,3

2,7

36,633,233,2

27,5

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00

Sense titulació Primer grau Segon grau Universitaris

Població SCFEnquesta

Base: Població total: 8.205 habitants (Font: Idescat. Cens 2001) Enquesta: 476 persones entrevistades han facilitat aquesta dada


10

Barri de residència

En relació al lloc de residència dels participants a l’enquesta, s’obté la següent

distribució dels qüestionaris recollits:

Taula 2. Distribució d’entrevistats/des en funció del barri de residència

BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge

Centre 221 49,33

Santa Coloma Residencial 51 11,38

Urb. Can Xumetra 31 6,92

Zona Institut 26 5,80

Urb. Can Malladó 25 5,58

Urb. Can Camps 19 4,24

Pla del Cementiri 17 3,79

Urb. Can Oliveras 13 2,90

Masserra 11 2,46

Urb. Sol Ixent 9 2,01

Urb. Can Ferragut 8 1,79

Zona Geriàtric 7 1,56

Urb. Ctra. d'Anglès 6 1,34

Veïnat de Vall 4 0,89 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada

La distribució segons la zona de residència utilitzada a l’informe, és la següent: Taula 3. Distribució d’entrevistats/des segons la zona de residència

BARRI DE RESIDÈNCIA Nombre Percentatge

Centre 228 50,9

Poblenou 61 13,6

Santa Coloma residencial 51 11,4

Urbanitzacions 47 10,5

Can Malladó i Can Camps 44 9,8

Pla del Cementiri 17 3,8 Base: 448 persones entrevistades han facilitat aquesta dada


11

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA

1.

MODEL DE CREIXEMENT

Per tal d’establir quin és el posicionament de la població enquestada respecte la

necessitat de creixement del municipi, s’han introduït dues preguntes al qüestionari:

1.1. Creixement de la població

Els resultats obtinguts indiquen que la majoria de les persones enquestades manifesten

la seva preferència per un creixement de la població moderat i controlat. Aquesta

opció ha estat assenyalada per gairebé dues terceres parts d’entrevistats/des

(61,46%). En segon lloc, un 27,59% d’entrevistats/des manifesten que caldria limitar el

creixement de la població. En darrer terme, es manifesta un 10,95% considerant que

no caldria limitar el creixement de la població.

Gràfic 3. Posicionament respecte el creixement de la població al municipi

El creixement de la població

ha de ser moderat i controlat61,46%

S’ha de limitar el creixement de la població

27,59%

No s’ha de limitar el

creixement de la població

10,95%

Base: 493 persones entrevistades han facilitat aquesta dada

No es registren diferències significatives respecte aquesta opinió en funció del perfil

dels participants: sexe, edat, nivell formatiu o barri de residència.


12

1.2. Creixement urbanístic dels barris

La segona pregunta referida a un potencial creixement del municipi, mostra la postura

polaritzada de la població entrevistada respecte la possibilitat de creixement

urbanístic dels barris:

- Segons les respostes recollides, un 52,09% d’enquestats/des es manifesta d’acord

respecte a la possibilitat que els barris puguin desenvolupar un creixement

urbanístic, mitjançant el qual sigui possible acollir la nova població que pugui

arribar en el futur. Per a un 32,92% del total d’entrevistats/des, aquest creixement

s’hauria de produir mitjançant un augment de les densitats de les zones ja

urbanitzades. En canvi, per a un 19,17% del total, aquest creixement s’hauria de

produir a partir de l’increment de l’ocupació del sòl, encara que això pugui

suposar la pèrdua d’espais agrícoles.

- Per altra banda, un 47,92% ha manifestat que els barris no haurien de créixer

urbanísticament. Aquest posicionament és defensat majoritàriament per aquells

que s’oposarien a un augment de la població, però també per gairebé 4 de cada

10 persones que manifesten que s’hauria d’establir algun tipus de control pel

creixement poblacional.

Gràfic 4. Posicionament respecte el creixement urbanístic dels barris

Créixer en extensió,

encara que es perdin espais

agrícoles19,17%

No créixer urbanísticament

47,92%Créixer en densitat,

encara que s'incrementin

nombre d'habitatges

32,92%

Base: 480 persones entrevistades han facilitat aquesta dada


13

2.

ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A DESENVOLUPAR EN EL FUTUR

La urbanització i millora de l’aspecte dels carrers ha estat considerada pels

entrevistats/des la principal actuació de caire urbanístic a dur a terme en el municipi.

Gairebé la meitat d’entrevistats/des (49,39%) que han donat resposta a aquesta

qüestió, han assenyalat com a mínim aquesta opció.

En segon lloc destaca un 45,71% d’entrevistats/des que consideren que cal intervenir

en la millora de les vies d’accés a la ciutat.

La resta d’opcions de resposta possibles han estat recolzades per aproximadament

tres de cada deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió: Convertir tot

l’espai de la riera en un parc-passeig (29,80%), Millorar i ampliar els parcs i places

públiques (29,18%), Convertir la zona centre del poble en zona de vianants (28,78%).

Gràfic 5. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar

Urbanitzar i millorar l'aspecte dels

carrers; 49,39%

Millorar les vies d'accés a la ciutat;

45,71%

Convertir tot l'espai de la riera en un parc-

passeig; 29,80%

Millorar i ampliar els parcs i places

públiques; 29,18%

Convertir la zona centre del poble en zona de vianants;

28,78%

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%

Pregunta multirresposta. Base: 490 entrevistats/des que han donat un total de 896 respostes


14

La següent taula permet comprovar quines han estat les preferències de les persones

enquestades en funció de la zona de residència, destacant que, en general, a les

zones més allunyades del centre es prioritzaria en primer lloc la millora de les vies

d’accés al municipi, mentre que a les zones més properes al centre es prioritzarien les

actuacions d’urbanització i millora de l’aspecte dels carrers.

Taula 4. Priorització de les principals actuacions urbanístiques a desenvolupar, en funció de la zona de residència

Zona de residència

Principal actuació a

desenvolupar Centre Urbanitzacions

Santa Coloma

Residencial

Pla del Cementiri Poblenou

Can Malladó i

Can Camps

Millorar les vies d’accés a la ciutat

32,43 53,19 74,51 11,76 63,93 50,00

Millorar i ampliar els parcs i places públiques

30,63 25,53 31,37 41,18 22,95 31,82

Urbanitzar i millorar l’aspecte dels carrers

54,05 31,91 33,33 52,94 50,82 54,55

Convertir tot l’espai de la riera en un parc-passeig

27,48 42,55 31,37 41,18 29,51 34,09

Convertir la zona centre del poble en zona de vianants

37,84 21,28 11,76 41,18 22,95 13,64

Pregunta multirresposta. Base: 442 entrevistats/des que han donat un total de 809 respostes


15

3.

NOUS SERVEIS I EQUIPAMENTS

La demanda de serveis i equipaments per cobrir les principals necessitats dels

ciutadans i ciutadanes, ha estat també un dels objectius a copsar mitjançant el treball

d’enquestació. En aquest sentit, el qüestionari recollia en dues preguntes l‘opinió dels

entrevistats i entrevistades respecte els serveis i/o equipaments més necessaris al seu

barri de residència i també per al conjunt de la ciutat.

3.1. Servei/equipament més necessari al meu barri

Segons els resultats obtinguts, els principals serveis requerits als barris són els relacionats

amb les actuacions a la via pública, ja sigui amb l’asfaltat dels carrers, la millora i

ampliació de les voreres, la creació de zones de vianants, l’arranjament d’espais

públics específics i del mobiliari urbà, o el soterrament de serveis, especialment els

contenidors de residus.

A continuació d’aquestes demandes, es situa la petició de més espai destinat a

l’aparcament gratuït, l’augment de zones verdes i parcs infantils, la millora de la neteja

a la via pública i la demanda de major vigilància i seguretat.

També es registren peticions d’ampliació del transport públic, tant pel que fa a la

creació de noves línies, com en horaris i freqüències de pas. També es recullen

manifestacions sobre la necessitat d’actuacions per millorar l’ordenació viària, així

com la creació de noves infrastructures que millorin la vialitat, com noves vies, nous

accessos o canvis en el sentit de circulació d’algunes vies, per exemple. En relació als

espais educatius es recullen demandes relatives a la millora i remodelació dels espais

existents, així com la petició de nous equipaments. També es recullen necessitats

respecte a l’ampliació de l’oferta comercial d’algunes zones, l’augment del control

sobre les infraccions en el trànsit i l’aparcament indegut, serveis sanitaris i equipaments

esportius.

En l’apartat d’altres han estat recollides qüestions com la millora de la comunicació

dels actes públics, major control de la contaminació acústica, millora del servei de

correus i altres qüestions puntuals.


16

El següent gràfic representa les principals demandes en funció del barri de residència

dels enquestats i enquestades.

Gràfic 6. Principals serveis i equipaments necessaris al barri de residència

Res1,6%

Tot1,6%

Control trànsit i aparcament incorrectes

4,1%

Equipaments esportius

2,6%

Ambulatori / CAP3,4%

Altres4,7%

Serveis/equipaments educatius i

culturals4,9%

Ordenació i noves infrastructures

viàries4,9%

Espais comercials4,9%

Millora transport públic 5,2%

Vigilància i seguretat

6,5%

Neteja via pública, escombraries i

reciclatge6,5%

Asfaltat de carrers, voreres amples,

zones per a vianants, …

16,5%

Actuacions de millora de la via

pública i del mobiliari urbà

16,3%

Parcs infantils, noves zones

verdes i urbanitzar existents

7,2%

Aparcament9,3%

Base: 387 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 3

La següent taula recull les principals demandes recollides pel que fa als serveis i

equipaments assenyalats com a necessaris en funció de la zona de residència.

3 Del total de 110 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d’un total de 92 persones. D’aquestes el 55,4% resideixen al centre, un 14,1% a Urbanitzacions, un 13% a la zona Poblenou, un 7,6% a Can Malladó i Can Camps, un 5,4% al Pla del Cementiri i un 4,3% a Santa Coloma Residencial.


17

Taula 5. Principals serveis i equipaments necessaris, en funció de la zona de residència

Centre Urbanitzacions Santa

Coloma Residencial

Pla del Cementiri Poblenou Can Malladó

i Can Camps

Asfaltat de carrers, voreres amples, zones per a vianants, …

20,3 8,8 4,3 25,0 16,3 16,2

Actuacions de millora de la via pública i del mobiliari urbà

16,9 23,5 6,4 8,3 14,3 21,6

Aparcament 15,8 2,9 0,0 0,0 6,1 0,0

Parcs infantils, noves zones verdes i urbanitzar existents

10,2 17,6 0,0 8,3 0,0 5,4

Neteja via pública, escombraries i reciclatge

5,1 5,9 12,8 0,0 10,2 2,7

Vigilància i seguretat 5,6 5,9 12,8 16,7 6,1 0,0

Millora transport públic 1,1 0,0 23,4 0,0 0,0 16,2

Espais comercials 4,0 5,9 8,5 0,0 6,1 8,1

Ordenació i noves infrastructures viàries 2,3 11,8 2,1 0,0 8,2 10,8

Serveis/equipaments educatius i culturals 5,1 0,0 4,3 0,0 10,2 5,4

Altres 2,3 0,0 8,5 8,3 10,2 2,7

Control trànsit i aparcament incorrectes

3,4 8,8 0,0 16,7 2,0 10,8

Ambulatori / CAP 5,1 2,9 2,1 8,3 2,0 0,0

Equipaments esportius 0,6 2,9 6,4 8,3 4,1 0,0

Manca tot tipus de serveis 1,7 2,9 0,0 0,0 4,1 0,0

No cal res 0,6 0,0 8,5 0,0 0,0 0,0 Base: 356 entrevistats/des. 31 entrevistats/des no han facilitat el barri de residència. Nombre d’entrevistats/des; Centre (187) ; Poblenou (50); Urbanitzacions (43); Can Malladó i Can Camps (39); Santa Coloma Residencial (29); Pla del Cementiri (15)


18

3.2. Servei/equipament més necessari a la ciutat

Els serveis i equipaments que major demanda generen per al conjunt de la ciutat,

entre les persones que han respost el qüestionari, són els de caràcter sanitari, bé sigui

amb l’ampliació de serveis i especialitats al CAP, bé sigui amb la demanda de la

construcció d’un hospital comarcal. En aquest sentit s’han manifestat un 21,6% de les

persones que han donat resposta a aquesta qüestió.

En segon i tercer lloc es situen aquelles demandes que també han estat més

sol·licitades en els barris, és a dir, l’aparcament gratuït i la millora i asfaltat de vies i

carrers. En quart lloc es situa la demanda de millores en el transport públic urbà i

també interurbà, tant respecte l’autobús com el tren.

A continuació apareix la demanda de millora de l’oferta cultural i de lleure del

municipi, aspecte assenyalat per un 7,6% d’entrevistats/des, seguits per un 7,1%

d’enquestats/des que destaquen necessàries millores en la vialitat del municipi,

mitjançant millores en els accessos als barris i al centre, construcció de noves rotondes

o la implantació de carrils bici.

Altres serveis i equipaments assenyalats en menor mesura com a necessaris per al

municipi són els relacionats amb l’esport, locals socials per a entitats i ciutadania,

major vigilància i seguretat, millora i ampliació de les zones verds i parcs infantils,

demanda d’indústria i de més oportunitats de treball en el municipi, millora de l’oferta

comercial, millora de la neteja de la via pública i de la recollida de les escombraries i

nous equipaments i serveis educatius. En l’apartat d’altres podem trobar referències a

la necessitat de convertir a Santa Coloma de Farners en la segona ciutat de Girona, a

la necessitat de controlar els animals que hi ha al carrer (gats i gossos), la demanda

d’aparcaments per a bicicletes o d’un servei de grua, entre d’altres.

El següent gràfic representa les principals demandes dels entrevistats i entrevistades

pel que fa a serveis i equipaments necessaris per a Santa Coloma de Farners en el seu

conjunt.


19

Gràfic 7. Principals serveis i equipaments necessaris a Santa Coloma de Farners

Millorar oferta comercial

2,5%

Millorar zones verdes i parcs infantils

2,8%

Vigilància i seguretat3,3%

Locals socials 3,8%

Incrementar indústria per ampliar oferta de

treball2,5%

Millorar neteja i recolllida

escombraries2,3%

Equipaments educatius

1,5%

Tot1,0%

Equipaments esportius

3,8%

Altres4,1%

Millora vialitat 7,1%

Millorar oferta cultural i de lleure

7,6%

Millora transport públic urbà i interurbà

8,1%

Aparcament16,2%

Asfaltat de carrers, zones per a vianants,

…11,7%

Ampliar especialitats i serveis de l'ambulatori

10,9%

Hospital comarcal10,7%

Base: 394 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió 4

4 Del total de 103 persones que no han donat resposta a aquesta pregunta, es disposa informació sobre la zona de residència d’un total de 85 persones. D’aquestes el 48,2% resideixen al centre, un 25,9 % a Santa Coloma Residencial, un 12,9% a la zona Poblenou, un 5,9% a Can Malladó i Can Camps, un 4,7% a Urbanitzacions i un 2,4% al Pla del Cementiri.


20

4.

HABITATGE

La qüestió de l’habitatge ha estat recollida mitjançant dues qüestions. La primera

copsa el parer dels entrevistats i entrevistades en relació a quines alçades serien

desitjables en els habitatges de nova construcció. La segona està centrada en

determinar el parer dels mateixos respecte quin hauria de ser l’objectiu de la política

municipal d’habitatge social.

4.1. Alçada desitjable dels habitatges de nova construcció

La majoria de les persones que han donat resposta a aquesta qüestió opten pel

manteniment dels límits que estableix el Pla General vigent pel que fa referència a les

alçades dels habitatges de nova construcció. Així doncs, prop de dos de cada tres

entrevistats/des (63,4%) manifesten que caldria mantenir la tipologia actual de planta

baixa més tres o quatre pisos, en la nova construcció.

L’opció de permetre la construcció d’edificacions de més alçada de la permesa

actualment es redueix a una mica més d’un de cada deu entrevistats/des, mentre

que gairebé una quarta part optaria per reduir l’alçada en la nova construcció.

Gràfic 8. Alçada desitjable per a la nova construcció

Cal limitar el nombre de

plantes (PB+2 o

excep. +3)24,9%

Cal mantenir tipologia actual

(PB+3 o excep. +4)

63,4%

S'ha de permetre la construcció

de més alçades11,6%

Base: 481 entrevistats/des han donat resposta a aquesta qüestió


21

4.2. Política municipal d’habitatge social

Entre les tres possibilitats de resposta, més de tres quartes parts d’enquestats/des es

manifesten en el sentit que l’Ajuntament ha d’impulsar una política municipal per a la

promoció d’habitatge social a Santa Coloma de Farners. Entre aquestes persones són

majoria aquelles que consideren que la política municipal relacionada amb la

promoció d’habitatge social en el municipi hauria de potenciar una oferta assequible

d’habitatges de compra (41,7%), per davant de l’oferta de lloguer. Tot i així, aquesta

segona opció ha estat assenyalada per un terç d’entrevistats/des (34,3%). Per altra

banda, gairebé una quarta part d’enquestats/des manifesta que l’Ajuntament no

hauria d’incidir en el mercat de l’habitatge.

Gràfic 9. Política municipal en la promoció d’habitatge social

L'ajuntament no hauria

d'incidir en el mercat

d'habitatge23,9%

L'Ajuntament hauria de potenciar l'oferta de pisos de lloguer

assequible34,3%

L'Ajuntament hauria de potenciar

l'oferta d'habitatges de compra assequible

41,7%



22

5.

RESERVA DE SÒL PER A USOS INDUSTRIALS

En relació als usos del sòl s’ha introduït en el qüestionari una pregunta específica, amb

la qual s’ha volgut establir el posicionament de la població que ha donat resposta al

qüestionari respecte a les reserves de sòl per a usos industrials. En aquest sentit, el

posicionament de la major part de les persones enquestades indica que la reserva de

sòl per a usos industrials seria suficient per a les necessitats del municipi. Sis de cada

deu persones que han donat resposta a aquesta qüestió es manifesta en aquest sentit,

mentre que un 14,63%, fins i tot considera que caldria reduir el sòl que està previst per

aquesta finalitat. Per altra banda, una quarta part d’entrevistats/des consideren que

caldria augmentar la reserva de sòl destinat a usos industrials per fer front a un

potencial augment de l’activitat industrial en el municipi. Gràfic 10. Posicionament respecte a la reserva de sòl per a usos industrials

14,49

60,25

25,26

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

La reserva de sòl per ausos industrials és

excessiva


suficient


insuficient



23

6.

MOBILITAT

La mobilitat, la necessitat de desplaçament en el territori, és un element que

condiciona diversos aspectes de la vida de les persones, i també influeix en

l’urbanisme i en la seva planificació. Per aquesta raó el qüestionari ha volgut recollir

algunes dades sobre hàbits de la població respecte als mitjans habituals per als seus

desplaçaments, així com la seva percepció sobre possibles actuacions futures a

desenvolupar al respecte.

6.1. Mitjà de desplaçament habitual

A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del

municipi, es pot establir que el model de mobilitat de la població enquestada està

caracteritzat per la combinació de principalment dos modes de transport: els

desplaçaments a peu i els desplaçaments en cotxe.

En aquest sentit, els desplaçaments de la població enquestada per realitzar activitats

diàries, com són anar a treballar, anar a l’escola, anar al metge i fer la compra, es

realitzen principalment a peu, amb un 48,55% del total de respostes recollides. En

segon lloc es situa la utilització del cotxe, amb un 44,39% de les respostes. La resta de

modes de transport esmentats reflecteixen un ús molt inferior respecte al total de

desplaçaments: un 4,30% de les respostes en el cas de la bicicleta, un 2,21% en el cas

del transport públic i un 0,49% en el cas de la moto.

Gràfic11. Forma de desplaçament habitual: anar a treballar, escola, comprar o metge

En transport públic; 2,17

En bici; 4,22

En moto; 0,68

A peu; 48,55

En cotxe; 44,39

Pregunta multirresposta. Base: 1.755 respostes recollides d’un total de 491 persones enquestades


24

A partir de l’anàlisi de la informació recollida en funció de la zona de residència de les

persones enquestades, es comprova que la mobilitat de les famílies està

condicionada pel lloc de residència.

Així doncs, per exemple a les zones del centre de la vila o dels barris més propers al

centre, els desplaçaments a peu tenen una major importància respecte aquells que

es realitzen habitualment en cotxe. En canvi, la població enquestada de les zones més

allunyades del centre fan un major ús del vehicle privat per als seus desplaçaments

habituals, igualant i fins i tot superant els desplaçaments que es realitzen a peu.

Taula 6. Principal forma de desplaçament utilitzada en funció de la zona de residència

Zona de residència Forma de desplaçament habitual Centre Urbanitzacions

Santa Coloma

Residencial

Pla del Cementiri Poblenou

Can Malladó i

Can Camps

A peu 63,65 27,81 8,22 55,93 43,83 22,78

En cotxe 30,43 68,64 74,66 42,37 42,98 72,15

En bici 4,35 2,96 1,37 1,69 11,06 1,27

En transport públic 1,33 0,59 13,70 0,00 0,85 1,27

En moto 0,24 0,00 2,05 0,00 1,28 2,53

Total 100 100 100 100 100 100

Base: 1.595 respostes de 444 entrevistats/des que han donat resposta a aquesta qüestió

Un factor que també cal destacar en relació a la mobilitat de la població

enquestada, a partir dels resultats resumits a la taula anterior, és que del total de

desplaçaments en transport públic la major part es concentren en persones residents,

o bé a Santa Coloma Residencial o bé a la zona del centre.

La utilització de diferents modes de transport també està condicionada per altres

variables de caràcter sociodemogràfic. Segons això, el cotxe és utilitzat en major

mesura pels col·lectius més joves, i també l’utilitzen més els homes que les dones, per a

qualsevol tipus de desplaçament.


25

L’anàlisi dels mitjans de desplaçament utilitzats per a cada una de les activitats

esmentades anteriorment, permet comprovar que el desplaçament a peu és el

principal mode utilitzat per als desplaçament per motiu d’estudis, anar al metge i fer

compres. En canvi, en els casos de desplaçaments per anar a treballar, el cotxe és el

mitjà més utilitzat, sobretot per aquelles persones que no resideixen a la zona centre.

Taula 7. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a treballar

Percentatge de persones que utilitzen cada

mitjà

En cotxe 61,9 %

A peu 35,1 %

En bici 5,5 %

En transport públic 2,3 %

Mode de transport utilitzat per anar a

treballar

En moto 1,5 %

Pregunta multirresposta. Base: 399 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió La resta de desplaçaments per a la realització d’activitats diàries són principalment

realitzats a peu, però els resultats indiquen de nou que la mobilitat està condicionada

pel lloc de residència. Així doncs, per aquells que no resideixen al centre o en les zones

més properes, l’ús del cotxe és molt més elevat per efectuar aquestes activitats diàries. Taula 8. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a l’escola

Percentatge de persones que utilitzen cada mitjà


l’escola A peu 61,0 %

En cotxe 38,7 %


En bici 2,6 %

En moto 0,4 %

Pregunta multirresposta. Base: 269 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió


26

Taula 9. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar a comprar


mitjà

A peu 64,8 %

En cotxe 42,3 %

En bici 5,5 %



comprar

En moto 0,4 %

Pregunta multirresposta. Base: 471 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió Taula 10. Principal forma de desplaçament utilitzada per anar al metge


mitjà

A peu 52,5 %

En cotxe 49,5 %

En bici 4,1 %


Mode de transport utilitzat per anar al

metge

En moto 0,6 %

Pregunta multirresposta. Base: 463 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió

6.2. Principals actuacions per a la millora de la mobilitat

A partir de les respostes recollides mitjançant el qüestionari distribuït a les llars del

municipi, es manifesta que les principals actuacions per a millorar la mobilitat dels

ciutadans s’haurien de centrar en la millora de la xarxa de transport públic, tant amb

els municipis de l’entorn com per als desplaçaments de caràcter intern dins del

municipi. En aquest sentit es manifesta un 60,64% d’enquestats/des, tot i que es


27

considera prioritària l’ampliació del servei amb els municipis de l’entorn (38,11%),

abans que la creació de la xarxa de transport intern (22,53%).

En segon lloc, destaca la demanda de la creació d’una xarxa de carril bici per a tot el

municipi, opció assenyalada per un 28,21% de les persones que han donat resposta al

qüestionari.

En darrer terme es recull el parer de l’11,16% d’enquestats/des que manifesten que les

actuacions a realitzar haurien de ser per tal de facilitar encara més l’ús del vehicle

particular.

Gràfic 12. Principals actuacions a desenvolupar per millorar la mobilitat

22,53

11,16

38,11

28,21

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00 45,00

Millorar xarxa detransport públic amb

municipis entorn

Crear xarxa de carril biciper tot el municipi

Crear xarxa de transportpúblic intern per tot el

municipi

Facilitar l'ús del vehicleparticular


Juntament amb aquestes valoracions, en relació a les actuacions a realitzar per

millorar la mobilitat al municipi, cal tenir en compte també les aportacions al respecte,

recollides en altres preguntes del qüestionari. En aquestes es reflecteix l’interès dels

ciutadans enquestats/des per millorar també la mobilitat dels vianants, amb la

demanda d’arranjament i ampliació de voreres i la demanda de creació de zones de

vianants, sobretot al centre de la vila.


28

6.3. Aparcament

La major part de les persones enquestades, independentment de la zona de

residència, consideren que l’espai destinat a aparcament en el centre del municipi

actualment és insuficient per a les necessitats de la població. Gairebé dos de cada

tres persones enquestades es manifesten en aquest sentit (65,31%). La tercera part

d’enquestats/des que resta considera que l’espai destinat actualment a aparcament

en el centre és suficient per a les necessitats de la població. En relació a aquesta

percepció tampoc es detecten diferències d’opinió en funció de la zona de

residència de les persones enquestades.

En canvi, la totalitat de persones (2,19% del total d’enquestats/des) que consideren

que l’espai destinat a aparcament en el centre, són persones que resideixen a la zona

centre.

El següent gràfic il·lustra la resposta recollida en relació a aquesta qüestió.

Gràfic 13. Consideració respecte l’espai destinat a aparcament al centre

Aparcament insuficient

65,31%

Aparcament suficient32,65%

Aparcament excessiu

2,04%



29

7.

ESPAIS A PRESERVAR

En darrer terme, el qüestionari havia de permetre recollir informació de la ciutadania

relativa a la identificació dels espais naturals i el patrimoni arquitectònic que caldria

preservar.

7.1. Principal espai natural a preservar

Les preferències de les persones enquestades respecte a l’espai que primordialment

caldria preservar es troben en relació al Parc de Sant Salvador, donat que un 71,55%

de les persones enquestades n’han fet referència.

En segon lloc, es situa l’entorn de les rieres com a espai a recuperar i preservar per al

municipi, assenyalat per un 17,51% d’entrevistats/des.

També cal destacar la necessitat de preservar tot l’entorn de muntanya i natural

característic del municipi, aspecte assenyalat per un 6,78% d’enquestats/des.

La següent taula recull totes les respostes a aquesta qüestió, en la qual a més es

poden identificar nombrosos espais característics del municipi per a preservar.


30

Taula 11. Principal espai natural a preservar

Espai natural a preservar % de persones enquestades

Parc de Sant Salvador 71,27

Entorn de les rieres 17,49

Tots els espais naturals i boscos 7,13

Massís de Farners 4,54

Entorn de muntanya 4,54

Castell de Farners 2,38

Zona del Rocar 1,94

Zona del balneari 1,30

Espais verds i entorn del poble 1,30

Font Picant 1,08

Entorn agrícola 0,86

Camí dels Banys 0,86

Guilleries 0,65

Ruta 10 ermites 0,65

Arbres 0,65

Rius (L'Esplet i Frares) 0,65

Zona entre Sant Salvador i Castanyet 0,43

Horts 0,43

Vinyes (darrera la Farian) 0,43

Zona sorrera 0,43

Zona de Castanyet 0,43

Gorga d'en Vila i Farners 0,43

Calxifra fins a Riudarenes 0,22

Sta. Coloma Residencial 0,22

Bosc de Rodalies 0,22 Entorn des de Sta. Coloma fins a Can Masaguer- Can Caselles 0,22

La plana del Veïnat d'Avall 0,22

Camins rurals 0,22 Pregunta multirresposta. Base: 490 persones enquestades han donat resposta a aquesta qüestió


31

7.2. Principal element arquitectònic o monumental a preservar Segons els resultats obtinguts, són múltiples els espais patrimonials a preservar. De tots

ells destaquen per als enquestats/des el Castell de Farners, l’església i el seu entorn, i

l’Ermita de Farners, a més de tots els edificis catalogats i amb especial significació per

al municipi, entre els quals es troben diverses cases modernistes, masies i cases pairals.

Taula 12. Principal element arquitectònic o monumental a preservar

Element arquitectònic o monumental % de persones enquestades

Castell de Farners 22,02 Tots els edificis catalogats 20,54 Conjunt campanar i església 15,18 Ermita de Farners 10,71 Casc antic 7,14 Esglésies i ermites del terme municipal 4,46 Plaça de Farners 3,57 Fonts (Sant Sebastià, Sant Salvador,...) 2,38 Can Gallart 1,79 Llar de jubilats 1,49 Biblioteca 1,19 Can Gironès 0,89 Monument Glòria Morera 0,60 Església de Sant Sebastià 0,60 Sant Pere Cercada 0,60 Edifici de La Caixa 0,60 Escola de Sant Salvador d'Horta 0,60 Ca l’Huix /Vent d’Aram 0,60 Plaça Sardana 0,60 Sant Marçal 0,60 Façanes d’edificis antics 0,30 Subirats 0,30 Can de Prat 0,30 Carrer Major 0,30 Termes Orion 0,30 Places públiques 0,30 Plaça del Firal 0,30 Can Prat 0,30 El convent de les monges (Cor de Maria) 0,30 Tipologia cases barates del Poblenou 0,30 Casa Salvador Espriu 0,30 El cementiri 0,30 Sant Miquel de Cladells 0,30



32

8.

EN RESUM....

enqu

esta

de

perc

epci

ó ci

utad

ana

sobr

e ur

bani

sme

• La major part de les persones enquestades prefereixen un creixement

moderat i controlat de la població del municipi. El posicionament

respecte a com s’hauria d’absorbir aquest potencial creixement de

població està polaritzat: tot i que majoritàriament es contempla la

possibilitat de créixer urbanísticament, sobretot augmentant la densitat

de les zones urbanitzades, gairebé la meitat d’enquestats/des

considera que no hauria d’haver cap tipus de creixement urbanístic

dels barris.

• En relació a les actuacions urbanístiques a desenvolupar en el municipi

per la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, les persones

enquestades consideren prioritària la urbanització i millora de

l’aspecte dels carrers i la millora dels accessos a la ciutat.

• La consulta oberta sobre els serveis i/o equipaments més necessaris per

al municipi ens indica que els enquestats/des consideren que Santa

Coloma de Farners hauria d’ampliar els seus serveis mèdics i sanitaris,

asfaltar i condicionar carrers i voreres, augmentar l’espai destinat a

l’aparcament al centre, i millorar el transport intern i amb l’entorn. Les

demandes a nivell de barri prioritzen les actuacions per la millora de la

via pública, la demanda d’espai destinat a aparcament i la demanda

de major vigilància i seguretat en algunes zones del municipi.

• En relació a l’habitatge s’ha consultat sobre dos aspectes: Els

enquestats/des han considerat majoritàriament que en la nova

construcció caldria mantenir les alçades que estableix el planejament

vigent. I pel que fa a la política municipal en matèria d’habitatge

social, es considera majoritàriament que caldria potenciar l’oferta

d’habitatge de compra assequible.


33

enqu

esta

de

perc

epci

ó ci

utad

ana

sobr

e ur

bani

sme

• Pel que fa a la reserva de sòl destinat a usos industrials, la majoria

d’enquestats/des considera que la reserva actual és suficient per fer

front a la futura demanda.

• Respecte a la mobilitat, el model de mobilitat del municipi que es

desprèn de les respostes de les persones entrevistades es caracteritza

per la combinació de principalment dos modes de desplaçament

diferents: desplaçaments a peu i desplaçaments en cotxe. Els

desplaçaments a peu són majoritaris per anar a comprar, a l’escola o

al metge. En canvi els desplaçaments al lloc de treball es realitzen

principalment mitjançant el cotxe. De tota manera, la mobilitat està

condicionada pel lloc de residència, de manera que es detecta un

major ús del cotxe per a totes les activitats quotidianes a les zones més

allunyades del centre.

• En relació a les actuacions a dur a terme per millorar la mobilitat al

municipi, destaca la demanda de la millora de la xarxa de transport

públic, la creació d’una xarxa de carril bici que connecti els barris

entre sí i també la millora de voreres i creació d’espais per a vianants

a la zona del centre.

• Respecte a l’oferta d’aparcament al centre, majoritàriament la

població enquestada considera que és insuficient per a la demanda

existent.

• En darrer terme, les persones enquestades han destacat la necessitat

de preservar principalment espais naturals com el Parc Sant Salvador,

les rieres i el seu entorn, així com tot l’entorn de muntanya que

caracteritza el paisatge del municipi. En relació al patrimoni

arquitectònic, els principals espais a preservar serien el castell i l’ermita

de Farners, els edificis catalogats i el conjunt del campanar i l’església

del municipi.

procÉs participatiu en el marc de la revisiÓ del poum de ... · factors de gran importància a...

Documents