VIDO i DS

Procés del delicte i perfils dels penats

Ana Lamelas Sánchez22 de maig de 2014

Seminari de mesures penals alternativesDelictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.

VIDO. Definició

• Delicte de desenvolupament prolongat.

• Es produeix en un entorn de vincle afectiu.

• Deriva de la desigualtat de poder entre homes i dones.

• És una forma de relació basada en el control i la violència psicològica.

VIDO. Procés de violència: de la dominació a la violència

Violència impulsiva

•Cíclica: a través de fases, com una espiral.

•Només l’home pot interrompre-la.

•Dificultats per controlar els seus enuigs i les seves emocions.

Violència instrumental

•Instrumental: és permanent (compulsiva).

•Hi ha més control emocional, més manipulació de manera instintiva. Hostilitat constant i insidiosa.

•L’agressió només és un instrument que permet obtenir o

conservar allò que l’agressor desitja: el poder.

VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (I)

• Escassa autoestima. Sensació d’impotència interna que impulsa el subjecte a voler controlar i dominar per alleugerir les seves tensions i disminuir la seva angoixa. Acte violent que funciona com una protecció per a la seva integritat psicològica.

• Dependència i angoixa per por de l’abandonament. El subjecte només es conté mitjançant un control permanent de la dona. Pot esclatar en atac de gelosia i ira. És cíclic (moments que intenta demanar perdó). Acte violent que té com a funció evitar el sentiment de dependència o l’abandonament.

VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (II)

• Sentiment d’inseguretat. Estableix una relació fusional (les dues persones de la parella són com una sola persona).

o Massa proximitat: els inquieta / Excessiva distància: reactiva la por de l’abandonament.

o Confusió d’amor amb possessió. El menor canvi posa en perill la parella.

Acte violent que té la funció de restablir l’equilibri que ha vist compromès.

VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (III)

• Narcisistes. La relació s’estableix per qualitats que creuen que necessiten. És instrumental, permanent.

o Són tranquils, freds. Sembla que sempre controlin la situació.

o La relació és a través de rebre de l’altra persona allò que necessiten i descarregar en l’altra persona la seva insatisfacció crònica.

o Donen una bona imatge de si mateixos. Necessiten l’altra persona, que l’altre reflecteixi només els seus aspectes positius.

o Tenen dificultats per reconèixer sentiments de tristesa o de dol. Acte violent que té la funció d’afirmar-se i descarregar sentiments de decepcions.

VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (IV)

• Personalitats paranoiques. Desconfien de tot, encara més en un vincle pròxim. Mantenen relacions fortes i tiràniques. És instrumental, permanent.

o Senten temor de ser abandonats o enganyats. Control de tot, fins i tot dels pensaments de l’altra persona.

o Oculten les pròpies emocions, no suporten les rialles i el bon humor al seu voltant.

o Meticulosos, perfeccionistes, són tirans domèstics, no reconeixen quan s’equivoquen perquè això debilita la seva autoritat. Davant «l’autoritat» acostumen a ser submísos.

Acte violent que té la funció d’evitar l’abandonament exercint sense límit la seva intolerància.

Procés del delicte i perfils dels penats. Agressor sexual

Des de l’impuls fins al procés del delicte

DS. Definició• La sexualitat es desenvolupa i s’expressa de diferent

manera al llarg de la vida. Té: o Una intencionalitat.o Un desig. o Una elecció de l’objecte de desig sexual.

• DS és el resultat desviat d’aquests estats que es desenvolupen abans, durant i després de la conducta delictiva:o En el procés de cerca de plaer.o És una elecció intencional. o És necessari prendre decisions personals.

DS. Procés del delicte sexual (I)

• No és un fet impulsiu.

• El DS és un procés que s’inicia en un moment concret i finalitza amb la realització del fet delictiu.

o És el que s’anomena impulsivitat planejada. Produeix una gratificació immediata.

DS. Procés del delicte sexual (II)

1r. cicle de pre-DS. Sistema precoç d’alarma: conductes, emocions i pensaments que porten a la insatisfacció (econòmica, laboral, social, parella, consum, temps lliure, salut i aspecte físic).

2n. Cicle de DS. Emocions (negatives abans del delicte) – Delicte – Pensaments (distorsions cognitives).

Estat emocional negatiu

Fantasia sexual desviada

Distorsions cognitives

Pla (decisions aparentment irrellevants)

DS

DS. Perfils bàsics: en funció de diferents mecanismes de regulació

d’emocions i motivacions• Subjectes que delinqueixen per millorar un estat

d’ànim que, en general, és positiu. No es donen nivells intensos d’estrès o de malestar emocional.

Amb el DS busquen una gratificació sexual.

• Subjectes que presenten alts nivells d’estrès i d’emocions de tristesa o angoixa. El DS és un important regulador del seu estat d’ànim.

• Subjectes amb inestabilitat emocional, estats d’ira, rebuig i la percepció d’un greuge infligit per altres persones que és compensat amb el DS.

VIDO. Responsabilitat davant el delicte (I)

• Tendeixen a minimitzar els seus actes i a buscar-hi causes externes. Externalitzar la seva responsabilitat.

• Tipus d’excuses:

o Reducció de la responsabilitat en «el problema».

o Acusar la víctima d’haver fet una falsa denúncia.

o Definir el seu comportament com a no violent: «Només una discussió.»

o Desprestigiar la víctima: «És una descuidada.»

o Desvincular-se de l’acció quant a la voluntat: «Vaig tenir un rampell.»

o Justificar l’acció: «Va ser un accident.»

o Impossibilitat d’actuar d’una altra manera: «Anava begut, no era jo.»

VIDO. Responsabilitat davant el delicte (II)

• Assumir la responsabilitat és un procés.

o És desmuntar justificacions, mecanismes de defensa, creences i formes de vinculació.

o Reconèixer el seu propi malestar i fer-se’n càrrec.

DS. Responsabilitat davant el delicte (I)

• La negació es considera un dels mecanismes de defensa més importants en els agressors sexuals. És el que més desvincula la responsabilitat de l’acció.

• És difícil negar per complet la vinculació amb els fets, en alguns casos.

DS. Responsabilitat davant el delicte (II)

• Tipus d’excuses: la negació no sempre es dóna en tot el fet.

o Negar la responsabilitat: «No ho vaig fer», «Anava begut», «No sabia el que feia».

o Negar la intenció: «Va passar sense voler, mai havia pensat en això.»

o Negar el dany: «No li vaig fer mal com ella diu, no n’hi ha per a tant.»

o Negar la fantasia: «No ho vaig desitjar, simplement va passar.»

DS. Responsabilitat davant el delicte (III)

• Altres mecanismes de defensa:

o Minimització.

o Racionalització (causalitat, justificació racional del seu comportament).

Important: l’agressor sexual pot aprendre a parlar sobre la seva responsabilitat només superficialment.

DS. Responsabilitat davant el delicte (IV)

• Acceptació: reconèixer els mecanismes de defensa que s’han utilitzat NO és suficient. Per acceptar la responsabilitat del delicte s’han de transformar.

o Acceptar la intenció: «Volia fer-ho.»

o Acceptar el dany: «Comprenc el dany que vaig causar.»

o Acceptar la fantasia: «A vegades segueixo excitant- me, quan hi penso.»

o Acceptar la responsabilitat: «Sí, ho vaig fer.»