1. NI EUGENI HO SABIA ! GRAN CRISI , PROBLEMA PRINCIPAL TREBALL ECONOMIA : PRISCILA MEDINA FERNANDEZ 1 BATX

2. INDEX 1-INTRODUCCI 2- CRISI Qu s la crisi ? L`evoluci del PIB al llarg de lhistria Les macromagnituds que descriuen la crisi actual Causes 3. 1 -INTRODUCCI Totes aquestes caracterstiques senyalen que hi ha una crisi econmica: Un dficit comercial , sobreexplotaci dels recursos, inflaci , desigualtat social , economia submergida . 4. 2 .CRISI Definici de CRISI :Perode en qu el PIB disminueix , a provoca altres efectes com: pujada de latur, deflaci, , problemes socials i psicolgics Al llarg de la historia hi ha hagut molts perodes de recessi econmica o crisi La variable de control s el PIB. L`evoluci del PIB al llarg de la histria 5. 2,1 LES MACROMAGNITUDS DE LA CRISI ACTUAL PIB : Quart trimestre 2013 la taxa trimestral va pujar un 0'2 % i la taxa anual va disminuir un 02% A partir del PRIMER TRIMESTRE del 2008: l'economia creix Fins a final del 2009: Cau el PIB. Al 2010 : va crixer un poc. Al 2011/2012 : Torna a caure el PIB. Al 2013 : Para de caure i comena a remuntar a partir del tercer trimestre . Val a dir qu en l'poca de creixement econmic (2000-2008) creixem ms que la mitjana europea. 6. OCUPACI : Al quart trimestre de 2008 : 469,6 milers de persones perden el treball . Des d'aquesta data fins ara ha anat augmentat el nombre de parats . T d'atur Espanya 2013= 28'03%% Les que ms atur tenen s : Canries , Andalusia , Extremadura . Comunitat Valenciana 27'91% Andalusia 38'32% Extremadura 32'28% Canries 33'01% Ceuta 38'8 % Melilla 35% Castella la manxa 29% Navarra 10'8% Pas Basc 15% Arag 20% Balears 23% La Rioja 20% La taxa dactivitat masculina baixa de un 68-69 % a un 66%, mentre que la femenina puja d'un 46% a un 54% .Al principi les dones patien ms atur , per hui en dia s'ha equilibrat, encara que les dones encara en pateixen ms d'atur . 7. IPC : Preus de la cistella de la compra, formada pels bns i serveis ms habituals que compren la famlia. Des de gener de 2012 fins a octubre la inflaci puja . Impacte dels preus i la crisi ha sigut diferent de les diferents Comunitats . Exemple COMUNITAT VALENCIANA : Caiguda acumulada del PIB : 9% Destrucci d'ocupaci : 21% T. d'atur :29 % Aumental l`ndex de pobresa econmica 8. CAUSES DE LA CRISI PRIMERA CAUSA : Model de creixement eonmic a Espanya estava basat en una sector : Sector de la contrucci sector locomotora arrosega altres sectors Cap a enrere : taulell , cement , Cap endavant : Mobles , pin- ferro , electricistes , fontaneria .. tors , decoraci ,electrodomstics 9. SEGONA CAUSA : Mercat de l`habitatge . Problema: preu de la vivenda puja Soluci del govern va ser: augmentar loferta de la habitatge per a qu disminusca el preu . Com ho va fer ? Nova llei del sl Per a va donar lloc a: 1-Model de creixement basat en un nic sector, la construcci. 2-Demanda d'habitatge va augmentar de manera desmesurada i no va compensar la construcci de vivenda . RAONS: *Baby boom dels 70, que ara t 30 anys i vol emancipar-se i adquirir habitatge propi . *Per a especular, s a dir, comprar la vivenda amb intenci de vendre-la ms cara (ho utilitzaven per a blanquejar diners) *La demanda de casa dels immigrants, atresos pel sector d'agricultura, hosteleria , etc .. 10. TERCERA CAUSA : Context europeu . Espanya entra en leuro, que implica adoptar com a nica moneda i seguir-li al banc central europeu les competncies en poltica monetria (Espanya no decideix res de poltica monetria ) PM : consistix en manipular la quantitat de diners en circulaci per a modificar el tipus de diners . BCE : si puja la quantitat de diners = abaixara el preu dels diners o el tipus dinters. Aix puja la dda de prstecs . El nivell dendeuntament dels espanyols era molt gran! 11. QUARTA CAUSA : Els salaris mitjans dels espanyols . El creixement econmic va ser per damunt de la mitjana europea per els salaris no van crixer . Estaven per baix de la mitjana europea .Tot a era una bomba de rellotgeria, pel nivell d'endeutament de la famlia, per la bombolla no explotava . CINQUENA CAUSA : A l'estiu de 2008 el major banc del mn dels EE.UU (que patia tamb una bombolla immobiliria) va fer fallida. La bombolla va explotar. Van caure asseguradores i bancs . La banca europea havia invertit en accions i ttols d'aquests bancs que havien caigut. Aleshores la banca europea va veure que les seues inversions ara no valien res. Va comenar el pnic a la banca espanyola i europea i van deixar de donar crdits a les famlies i empreses i van pujar els interessos. A va frenar l'economia 12. A Espanya al cap dun any, les caixes can comenar a veure amb molts clients que no podien pagar els seus crdits. Explot la bombolla immobiliria i baix el preu de la vivenda. Aix va fer que caixes i bancs acumularen estocs de vivenda valorades a un preu menor que el prstec que havien concedit. Provoc prdues. Per altra banda , la gesti de les caixes d'estalvi dirigida pels poltics en els seus consells d'administraci, va portar a decisions errnies i va abocar a les caixes a una situaci de fallida tcnica. El govern conscient que no podia deixar caure aquestes identitats financeres va injectar diners per salvar-les. Totes les caixes sofrir reestructuracions menys Caixa Calvi i Caixa Ontinyent 13. SISENA CAUSA : EL GOVERN . A l'poca del creixement econmic, l'estat tenia supervit fiscal, s a dir, ingressava ms del que gastava. Eixos ingressos no es van destinar a inversi productiva ni a I+D, es va destinar a mesures com el xec nad o altra despesa. SETENA CAUSA : FACTOR PSICOLGIC . En poques bones es contagia l'optimisme i en poques de recessi es contagia el pessimisme .