primer, segon i tercer d’eso · 2020. 12. 18. · vida més senzills i respectuosos! És hora...

Primer, segon i tercer d’ESO

1r, 2n i 3r secundària

Curs 2020-2021 1

1. Introducció “Ja és hora que us desvetlleu” (Romans 13,11)

Comencem un nou curs. Un nou lema i amb això un nou repte. La proposta educativa que les Províncies Maristes oferim com a lema comú per treballar durant aquest curs tindrà com a eix central: la cura de la casa comuna. La cura del nostre planeta, el medi ambient, la sostenibilitat, la lluita contra la contaminació i la desertització, el reciclatge, la vigilància sobre les nostres mars, són alguns dels elements que aniran guiant el nostre treball durant aquest any. “Desperta” no només ens recordarà durant aquests mesos que hem d’estar desperts, sinó que hem d’estar atents i vigilants davant el que passa al nostre voltant, especialment pel que fa a la cura del nostre món. Despertem? El Papa Francesc, en moltes de les seves intervencions al llarg d’aquests anys ens ha convidat a tots, especialment als joves, a estar desperts. Ens convida a no ser «cristians de sofà», mandrosos i ensopits, «perquè no hem vingut a aquest món a vegetar, sinó que hem vingut a deixar-hi una empremta». Un cristià sap que la felicitat «no és caminar per la vida adormit o narcotitzat», sinó donar-se als altres. És a dir, aixecar-se del sofà, «posar-se les sabates i sortir a caminar per camins mai somiats seguint la ‘bogeria’ d’un Déu que ens ensenya a trobar-lo en qui té gana, qui té set, que va nu, el malalt, el pres, l’immigrant, o el veí que està sol». No és tota una invitació a despertar?

Contínuament estem rebent informacions de la situació del nostre planeta, del nostre país, de la nostra ciutat, dels plàstics als mars... Es prenen decisions per combatre la contaminació a les ciutats, es promouen campanyes de reciclatge. Però, n’hi ha prou? És hora que despertem del somni i ens posem a treballar. Multitud d’ofertes, properes i senzilles, ens conviden a treballar per un món més sostenible. T’hi apuntes?

Cura del medi ambient

De la mateixa manera, en el seu Missatge per a la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació de l’any 2019 Francesc recordava que “tot és bell als ulls de Déu, que ofereix a l’home la creació com un regal preciós per custodiar”. I, tot i això, continua, “tràgicament, la resposta humana a aquest regal ha estat marcada pel pecat, per la barrera en la seva pròpia autonomia, per la cobdícia de posseir i explotar”. Sí, perquè el Papa posa de manifest que “els egoismes i interessos” han fet de la creació –que hauria de ser un lloc de trobada i intercanvi– “un teatre de rivalitat i enfrontaments”. No ens podem quedar adormits i esperar. El món necessita les nostres mans. D’altra banda, Francesc recorda la importància que els governs mostrin la voluntat política d’accelerar dràsticament les mesures per aconseguir al més aviat possible zero emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle i contenir l’augment mitjà de la temperatura global en 1,5 °C enfront dels nivells preindustrials, seguint els objectius de l’Acord de París. “Cada fidel cristià, cada membre de la família humana pot contribuir a teixir, com un fil subtil, però únic i indispensable, la xarxa de la vida que abraça tothom”. I ens convida a sentir-nos “involucrats i responsables” en la cura de la creació, fent-ho “amb l’oració i el compromís”. Perquè si ho fem així, Déu, “amic de la vida” ens donarà la


Curs 2020-2021 2

“valentia” necessària “per treballar pel bé sense esperar que siguin uns altres qui comencin, ni que sigui massa tard”. El futur serà sostenible o no serà

“Si seguim a aquest ritme, un planeta no serà suficient. L’any 2050 serem 9.000 milions de persones al món. El 80 % viurem en ciutats, el 50 % de les quals encara no s’han construït. La generació de residus augmentarà un 70 % d’aquí a 2025”, enumera Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea. Davant aquest desafiament ecològic, no podem estar adormits, hem de despertar i prendre consciència que hem de fer alguna cosa. Possiblement haurem de començar a “consumir d’una altra manera”. No hi ha marxa enrere. La sostenibilitat s’ha imposat com un dels objectius per contrarestar la greu crisi ecològica del planeta. Al nostre país es recicla un 29 % dels residus urbans. La mitjana europea ronda el 45 %. Els experts consideren inassolibles els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020, que va marcar per a aquesta data la meta de tots els països en un 50 %. Un 42 % del malbaratament alimentari a Espanya es produeix en les llars. En total es rebutgen cada any 7,7 milions de tones (l’equivalent a 12.000 milions d’euros). La Comissió Europea vol que aquesta xifra es redueixi a la meitat l’any 2030. Cada espanyol compra de mitjana 34 peces de roba noves a l’any. En aquest mateix període de temps es rebutgen a tot el país 1.000 milions de quilos de roba. Només se’n recicla entre un 10 % i un 15 %. Els problemes ens afecten a tots. És una urgència del planeta. Estarem preparats per a això? Què farem? Són només estadístiques, però ens alerten d’una situació que no té marxa enrere. Són només dades, però estem disposats a fer algun pas en el nostre col·legi, en la nostra classe, en la nostra vida? Despertarem o continuarem igual? El valor de l’ecologia

Aquest és el temps per reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre com la nostra elecció diària en termes d’aliments, consum, desplaçaments, ús de l’aigua, de l’energia i de tants béns materials sovint és imprudent i perjudicial. Ens estem apoderant massa de la creació. Triem canviar, adoptar estils de vida més senzills i respectuosos! És hora d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils i emprendre, de manera ràpida i decisiva, transicions cap a formes d’energia neta i economia sostenible i circular. I no oblidem escoltar els pobles indígenes, la saviesa ancestral dels quals pot ensenyar-nos a viure millor la relació amb el medi ambient.

Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Però sense lloc a dubte, el major desafiament de la humanitat és la reducció de la petjada ecològica. WWF Espanya, la defineix com “la mesura de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura representada per la superfície necessària per a produir recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat, que s’expressa en hectàrees globals”. Això vol dir que, si utilitzem de manera conseqüent els nostres recursos naturals, podrem garantir el benestar i el creixement de les nostres societats. Som a temps de reparar el mal causat al medi ambient i és un deure fer que la nostra empremta sigui tan lleugera com sigui possible. Amb una mica de dedicació quotidiana i compromís mediambiental podrem tenir un entorn més saludable i menys nociu per a tots els éssers vius.


Curs 2020-2021 3

Una invitació: 17 objectius per a transformar el nostre món1 Els Objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tothom. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com són la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, i la pau i la justícia. Per no deixar ningú enrere, és important que aconseguim complir cadascun d’aquests objectius l’any 2030. Els impactes del canvi climàtic se senten arreu i estan tenint conseqüències molt reals en la vida de les persones. Les economies nacionals s’estan veient afectades pel canvi climàtic. I això ens està costant car avui dia i resultarà encara més costós en el futur. Però es comença a reconèixer que ara hi ha solucions assequibles i escalables que ens permetran fer el salt a economies més netes i resilients. El Secretari General de l’ONU ha fet una crida a tots els líders perquè elaborin plans concrets i realistes per tal de millorar les seves contribucions concretes a escala nacional per a 2020, seguint la directriu de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 45 % els propers deu anys i a zero per a 2050. Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i l’Acord de París sobre el Clima, es fa visible la importància de l’ecologia en la presa de decisions a escala mundial. Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Aquests són els disset objectius. No són una oportunitat per crear tot un pla per al nostre centre, la nostra classe, la nostra vida diària?

• Objectiu 1: Fi de la pobresa. Per assolir aquest objectiu d’acabar amb la pobresa, el

creixement econòmic ha de ser inclusiu, amb la finalitat de crear ocupacions sostenibles i de promoure la igualtat.

• Objectiu 2: Fam zero. El sector alimentari i el sector agrícola ofereixen solucions clau per al

desenvolupament i són vitals per a l’eliminació de la fam i la pobresa.

• Objectiu 3: Salut i benestar. Per assolir aquest objectiu és fonamental garantir una vida saludable i promoure el benestar universal.

• Objectiu 4. Educació de qualitat. L’educació és la base per millorar la nostra vida i el desenvolupament sostenible.

• Objectiu 5. Igualtat de gènere. La igualtat entre els gèneres no és únicament un dret humà fonamental, sinó la base necessària per a un món pacífic, pròsper i sostenible.

• Objectiu 6. Aigua neta i sanejament. L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és part essencial del món en què volem viure.

1 https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/


Curs 2020-2021 4

• Objectiu 7. Energia assequible i no contaminant. L’energia és central per a gairebé tots els

grans desafiaments i oportunitats als quals fa front el món actualment.

• Objectiu 8. Treball decent i creixement econòmic. Hem de reflexionar sobre aquest progrés lent i desigual, i revisar les nostres polítiques econòmiques i socials destinades a erradicar la pobresa.

• Objectiu 9. Indústria, innovació i infraestructures. Les infraestructures són fonamentals per a un desenvolupament sostenible.

• Objectiu 10. Reduir la desigualtat en i entre els països. Per assolir aquest objectiu cal potenciar el diàleg entre els països i reduir les decisions que produeixen més desigualtat.

• Objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Els problemes que enfronten les ciutats, com la recollida i la gestió segures dels residus sòlids, es poden vèncer de manera que els permeti continuar prosperant i creixent, i al mateix temps aprofitar millor els recursos i reduir la contaminació i la pobresa.

• Objectiu 12. Producció i consum responsables. El consum i la producció sostenible consisteixen a fomentar l’ús eficient dels recursos i l’energia, la construcció d’infraestructures que no malmetin el medi ambient, la millora de l’accés als serveis bàsics i la creació d’ocupacions ecològiques, justament remunerats i amb bones condicions laborals.

• Objectiu 13. Acció pel clima. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. El canvi climàtic és un repte global que no respecta les fronteres nacionals.

• Objectiu 14. Vida submarina. Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, les mars i els recursos marins. La gestió prudent d’aquest recurs essencial és una característica clau del futur sostenible. No obstant això, en l’actualitat, existeix una deterioració contínua de les aigües costaneres, a causa de la contaminació i l’acidificació dels oceans, que està tenint un efecte advers sobre el funcionament dels ecosistemes i la biodiversitat, i que també està afectant negativament la pesca de petita escala.

• Objectiu 15. Vida i ecosistemes terrestres. Gestionar de manera sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, detenir i invertir la degradació de les terres i detenir la pèrdua de biodiversitat.

• Objectiu 16. Pau, justícia i institucions sòlides. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Cal comptar amb un accés universal a la justícia i construir institucions responsables i eficaces a tots els nivells.

• Objectiu 17. Aliances per assolir els objectius. Un programa reeixit de desenvolupament sostenible requereix aliances entre els governs, el sector privat i la societat civil. Aquestes aliances inclusives construïdes sobre principis i valors, una visió compartida, i metes


Curs 2020-2021 5

compartides, que col·loquen la gent i el planeta en el centre, són necessàries a escala global, regional, nacional i local.

Podrem oferir tots els recursos oportuns, creatius, fantàstics i meravellosos, però si no prenem l’opció personal de posar tot això en pràctica no servirà per a res. Despertem?

2. Ressonàncies bíbliques Introducció

“Quan parlem de medi ambient, de la creació, el meu pensament – deia el Papa Francesc en la seva catequesi del 5 de juny de 2013– es dirigeix a les primeres pàgines de la Bíblia, al llibre del Gènesi, on s’afirma que Déu va posar l’home i la dona a la terra perquè la conreessin i la guardessin”. I em sorgeixen les preguntes: què vol dir conrear i guardar la terra? Estem veritablement conreant i guardant la creació? O bé l’estem explotant i desatenent?”. “Conrear i custodiar la creació”, afirmava, “és una indicació de Déu donada no només a l’inici de la història, sinó a cadascun de nosaltres; és part del seu projecte; vol fer créixer el món amb responsabilitat, transformar-lo perquè sigui un jardí, un lloc habitable per a tothom”. Antic Testament

Abans de res, els relats de la Creació del Gènesi indiquen que el món i tota la natura han estat volguts i creats per Déu. Tot menyspreu cap a la natura és un menyspreu cap al mateix Déu. Si bé és cert que Gn 1,21 afirma la centralitat de l’ésser humà i el seu domini sobre el món, cal no oblidar que ve complementat per la frase: “…perquè el conreés i el guardés” (Gn 2,15). Aquesta frase fonamenta una ètica bíblica ecològica. Domini no per destruir, sinó per cuidar. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Gènesi 1,26 Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen».

Gènesi 8,15-17 Llavors Déu digué a Noè: Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.


Curs 2020-2021 6

Deuteronomi 22,6-7 Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria. Avia la mare i queda’t només la cria. Així seràs feliç i tindràs una llarga vida.

Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. Lv 19,9-10 Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Lv 25,23 Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. Salm 24,1 És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. Is 40,28b-29 El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Is 45,18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa, que no l’ha creada buida sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre». Sv 11,24 És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Nou Testament En el Nou Testament ens trobem amb les actituds de Jesús com un home reconciliat amb la natura (Mt 1,13; 5,26-29…). Hi ha una concepció importantíssima en les cartes de Pau. També la natura, la creació, és objecte de la salvació de Crist i, en el seu moment, serà transformada radicalment (Rm 8,20-22). Si la natura ha de ser salvada i transformada, per força ha de ser cuidada i respectada de manera exquisida. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Mt 6,26-Lc 12,6 ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta.


Curs 2020-2021 7

Mt 8,27 Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n sorprenien: «Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?». Mc 6,3 Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina, en una existència senzilla que no despertava cap admiració: «¿No és el fuster, el fill de Maria?». Mt 20,25-26 Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor. Mt 5,45 Fa sortir el sol sobre bons i dolents. Col 1,16 Déu ha creat per ell totes les coses. Col 1,19-20 Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. La saviesa dels relats bíblics (Laudato si’) 65. Sense repetir aquí tota la teologia de la creació, ens preguntem què ens diuen els grans relats bíblics a propòsit de la relació de l’ésser humà amb el món. En la primera narració de l’obra creadora en el llibre del Gènesi, el pla de Déu inclou la creació de la humanitat. Després de la creació de l’ésser humà, es diu que «Déu veié tot el que havia creat i era molt bo» (Gn 1,31). La Bíblia ensenya que cada ésser humà és creat per amor, fet a imatge i semblança de Déu (cf. Gn 1,26). Aquesta afirmació ens mostra la immensa dignitat de cada persona humana, que «no és solament alguna cosa, sinó algú. És capaç de conèixer-se, de posseir-se i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones». Sant Joan Pau II va recordar que l’amor especialíssim que el Creador té per cada ésser humà li confereix una dignitat infinita. Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones poden trobar en la fe cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. Quina meravellosa certesa és que la vida de cada persona no es perd en un desesperant caos, en un món regit per la pura casualitat o per cicles que es repeteixen sense sentit! El Creador pot dir a cada un de nosaltres: «Abans que et formessis en el si de la teva mare, jo et coneixia» ( Jr 1,5). Vam ser concebuts en el cor de Déu, i per això «cada un de nosaltres és el fruit d’un pensament de Déu. Cada un de nosaltres és volgut, cada un és estimat, cada un és necessari». 66. Els relats de la creació en el llibre del Gènesi contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s’han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres. Aquesta ruptura és el pecat. L’harmonia entre el Creador, la humanitat i totes les coses creades va ser destruïda per haver pretès ocupar el lloc de Déu, negant-nos a reconèixer-nos com a


Curs 2020-2021 8

criatures limitades. Aquest fet desnaturalitzà també el mandat de «dominar» la terra (cf. Gn 1,28) i de «treballar-la i tenir-ne cura» (cf. Gn 2,15). Com a resultat, la relació originàriament harmoniosa entre l’ésser humà i la natura es transformà en un conflicte (cf. Gn 3,17-19). Per això és significatiu que l’harmonia que vivia sant Francesc d’Assís amb totes les criatures hagi estat interpretada com una guarició d’aquella ruptura. Sant Bonaventura deia que, per la reconciliació universal amb totes les criatures, d’alguna manera Francesc retornava a l’estat d’innocència primitiva. Lluny d’aquest model, avui el pecat es manifesta amb tota la seva força de destrucció en les guerres, les diverses formes de violència i maltractament, l’abandó dels més fràgils, els atacs a la natura. 67. No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada. Això permet de respondre a una acusació llançada al pensament judeo-cristià: s’ha dit que, des del relat del Gènesi que invita a «dominar» la terra (cf. Gn 1,28), s’afavoriria l’explotació salvatge de la natura presentant una imatge de l’ésser humà com a dominant i destructiu. Aquesta no és una correcta interpretació de la Bíblia com l’entén l’Església. Si és veritat que algunes vegades els cristians hem interpretat incorrectament les Escriptures, avui hem de rebutjar amb força que, del fet de ser creats a imatge de Déu i del mandat de dominar la terra, se’n dedueixi un domini absolut sobre les altres criatures. És important llegir els textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada, i recordar que ens conviden a «treballar i tenir cura» del jardí del món (cf. Gn 2,15). Mentre «treballar» significa conrear, llaurar o forjar, «tenir cura» significa protegir, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Això implica una relació de reciprocitat responsable entre l’ésser humà i la natura. Cada comunitat pot agafar de la bondat de la terra el que necessita per a la seva supervivència, però també té el deure de protegir-la i de garantir la continuïtat de la seva fertilitat per a les generacions futures. Perquè, en definitiva, «la terra és del Senyor» (Sl 24,1), a ell pertany «la terra i tot el que conté» (Dt 10,14). Per això, Déu nega tota pretensió de propietat absoluta: ««La terra no es pot vendre definitivament, perquè la terra és meva, i vosaltres sou forasters i hostes a la meva terra» (Lv 25,23). 68. Aquesta responsabilitat davant una terra que és de Déu implica que l’ésser humà, dotat d’intel·ligència, respecti les lleis de la natura i els delicats equilibris entre els éssers d’aquest món, perquè «ell ho ordenà i foren creats, ell els fixà per sempre, pels segles, i els donà una llei que mai no passarà» (Sl 148,5b-6). D’aquí que la legislació bíblica s’aturi a proposar a l’ésser humà diverses normes, no sols en relació amb els altres éssers humans, sinó també en relació amb els altres éssers vius: «Si veus l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desentenguis […]. Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria» (Dt 22,4.6). En aquesta línia, el repòs del setè dia no es proposa sols per a l’ésser humà, sinó també «perquè reposin el teu bou i el teu ase» (Ex 23,12). D’aquesta manera advertim que la Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures. 69. Al mateix temps que podem fer un ús responsable de les coses, som cridats a reconèixer que els altres éssers vius tenen un valor propi davant de Déu i, «per la seva simple existència, el beneeixen i li donen glòria»[41], perquè el Senyor s’alegra en les seves obres (cf. Sl 104,31). Precisament per la seva dignitat única i per estar dotat d’intel·ligència, l’ésser humà és cridat a respectar les coses creades amb les seves lleis internes, ja que «per la saviesa el Senyor fundà la terra» (Pr 3,19). Avui l’Església no diu simplement que les altres criatures estan completament subordinades al bé de l’ésser humà, com si no tinguessin un valor en elles mateixes i nosaltres en poguéssim disposar a voluntat. Per això els Bisbes d’Alemanya van ensenyar que en les altres criatures «es podria parlar de la prioritat del ser sobre el ser útils». El Catecisme qüestiona de manera molt directa i insistent el que seria un antropocentrisme desviat: «Cada criatura posseeix la seva bonesa i la seva perfecció pròpies […] Les diverses criatures, volgudes en llur propi ésser, reflecteixen, cadascuna a la seva manera, un raig de la saviesa i de la bondat infinites de Déu. Per això l’home ha de respectar la bonesa pròpia de cada criatura, per evitar un ús desordenat de les coses».


Curs 2020-2021 9

70. En la narració sobre Caín i Abel, veiem que la gelosia va conduir Caín a cometre la injustícia extrema amb el seu germà. Això al seu torn provocà una ruptura de la relació entre Caín i Déu i entre Caín i la terra, de la qual fou exiliat. Aquest passatge es resumeix en la dramàtica conversa de Déu amb Caín. Déu pregunta: «On és Abel, el teu germà?». Caín respon que no ho sap i Déu li insisteix: «Què has fet? La veu de la sang del teu germà clama a mi des del sòl! Ara seràs maleït i t’allunyaràs d’aquesta terra» (Gn 4,9-11). La descurança en el compromís de conrear i mantenir una relació adequada amb el veí, envers el qual tinc el deure de la cura i de la custòdia, destrueix la meva relació interior amb mi mateix, amb els altres, amb Déu i amb la terra. Quan totes aquestes relacions són descurades, quan la justícia ja no habita a la terra, la Bíblia ens diu que tota la vida està en perill. Això és el que ens ensenya la narració sobre Noè, quan Déu amenaça d’exterminar la humanitat per la seva constant incapacitat de viure a l’alçada de les exigències de la justícia i de la pau: «He decidit posar fi a tots els éssers humans, perquè la terra, a causa d’ells, és plena de violència» (Gn 6,13). En aquests relats tan antics, carregats de profund simbolisme, ja hi havia continguda una convicció actual: que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres. 71. Tot i que «la maldat s’estenia sobre la faç de la terra» (Gn 6,5) i a Déu «li sabé greu d’haver creat l’home a la terra» (Gn 6,6), tanmateix, a través de Noè, que encara es conservava íntegre i just, va decidir obrir un camí de salvació. Així va donar a la humanitat la possibilitat d’un nou començament. N’hi ha prou amb un home bo perquè hi hagi esperança! La tradició bíblica estableix clarament que aquesta rehabilitació implica el redescobriment i el respecte dels ritmes inscrits en la natura per la mà del Creador. Això es mostra, per exemple, en la llei del Shabbath. El setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres. Déu ordenà a Israel que cada setè dia havia de celebrar-se com un dia de repòs, un Shabbath (cf. Gn 2,2-3; Ex 16,23; 20,10). D’altra banda, s’instaurà un any sabàtic per a Israel i la seva terra, cada set anys (cf. Lv 25,1-4), durant el qual es donava un complet descans a la terra, no se sembrava i sols es collia l’indispensable per a subsistir i brindar hospitalitat (cf. Lv 25,4-6). Finalment, passades set setmanes d’anys, és a dir, quaranta-nou anys, se celebrava el Jubileu, any de perdó universal i «d’alliberament per a tots els habitants» (Lv 25,10). El desenvolupament d’aquesta legislació va tractar d’assegurar l’equilibri i l’equitat en les relacions de l’ésser humà amb els altres i amb la terra on vivia i treballava. Però al mateix temps era un reconeixement que el regal de la terra amb els seus fruits pertany a tot el poble. Aquells qui conreaven i custodiaven el territori havien de compartir-ne els fruits, especialment amb els pobres, les vídues, els orfes i els estrangers: Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants» (Lv 19,9-10). 72. Els Salms sovint inviten l’ésser humà a lloar Déu creador: «Consolida la terra sobre l’aigua. Perdura eternament el seu amor» (Sl 136,6). Però també conviden a les altres criatures a lloar-lo: «Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses, lloeu-lo, cel del cel i aigües de sobre el cel. Que tots lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats» (Sal 148,3-5). Existim no sols pel poder de Déu, sinó al davant d’ell i al costat d’ell. Per això l’adorem. 73. Els escrits dels profetes inviten a recobrar la fortalesa en els moments difícils contemplant el Déu poderós que va crear l’univers. El poder infinit de Déu no ens mena pas a escapar de la seva tendresa paterna, perquè en ell es conjuguen l’afecte i el vigor. De fet, tota sana espiritualitat implica al mateix temps acollir l’amor diví i adorar amb confiança el Senyor pel seu infinit poder. En la Bíblia, el Déu que allibera i salva és el mateix que va crear l’univers, i aquestes dues maneres divines d’actuar estan íntimament i inseparablement connectades: «Ai, Senyor meu! Vós sou qui va fer el cel i la terra amb el vostre gran poder i braç estès. Res no és extraordinari per a vós […] I traguéreu el teu poble Israel d’Egipte amb senyals i prodigis» ( Jr 32,17.21). «El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles» (Is 40,28b-29).


Curs 2020-2021 10

74. L’experiència de la captivitat en Babilònia va engendrar una crisi espiritual que provocà un aprofundiment de la fe en Déu, explicitant la seva omnipotència creadora, a fi d’exhortar el poble a recuperar l’esperança enmig de la seva situació desgraciada. Segles després, en un altre moment de prova i persecució, quan l’Imperi Romà mirava d’imposar un domini absolut, els fidels tornaven a trobar consol i esperança acreixent la seva confiança en el Déu totpoderós, i cantaven: «Senyor, Déu de l’univers, les vostres obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les vostres decisions són justes, no van mai errades.» (Ap 15,3). Si va poder crear l’univers del no-res, també pot intervenir en aquest món i vèncer qualsevol forma de mal. Per tant, la injustícia no és invencible. 75. No podem sostenir una espiritualitat que oblidi el Déu totpoderós i creador. D’aquesta manera, acabaríem adorant altres poders del món, o ens col·locaríem en el lloc del Senyor, fins a pretendre trepitjar la realitat creada per ell sense conèixer límits. La millor manera de posar en el seu lloc l’ésser humà, i de posar fi a la seva pretensió de ser un dominador absolut de la terra, és tornar a proposar la figura d’un Pare creador i únic amo del món, perquè altrament l’ésser humà tendirà sempre a voler imposar a la realitat les seves pròpies lleis i interessos.

Himne sant Francesc d’Assís

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol, que dona el dia i ens il·lumina, I és bell i radiant i de gran esplendor, El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa. Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna i els estels; en el cel els formares resplendents, preciosos, bells. Lloat sigues, Senyor, pel germà vent; per l’aire i la boirada, la serenor i els temps d’ells, a les criatures dones sosteniment. Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua que és útil, humil i preciosa i casta. Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.


Curs 2020-2021 11

3. Documents eclesials Una mica d’història L’Església Catòlica, des dels orígens, ha concedit una importància cabdal a la conservació del planeta com a acte de respecte a la creació de Déu. Si bé és cert que en les últimes dècades el respecte del medi ambient ha estat tractat en nombrosos documents generats per part dels seus Sants Pares.2 Joan Pau II va tenir oportunitat de referir-se a qüestions mediambientals en nombrosíssimes ocasions. Així, en un discurs pronunciat l’any 1993, Joan Pau II afirmava que, si bé la fi de la Guerra Freda havia allunyat el perill de l’holocaust nuclear, havia estat reemplaçat a causa de la destrucció imprudent de recursos ecològics vitals i a la multiplicació dels atemptats, cada vegada més insidiosos, contra la vida humana, per l’amenaça de l’holocaust ambiental. Posteriorment, l’any 2001, amb motiu de la reunió del G-8 a la ciutat italiana de Gènova, el Papa va dir als líders de les principals potències econòmiques que estava segur que «sense deixar-se aclaparar pel pes dels diversos assumptes, es comprometran a promoure una cultura de la solidaritat que permeti solucions concretes als problemes que més preocupen els nostres germans en la vida i en les relacions amb els altres: la pau, la pobresa, la salut i l’ambient».

2 https://www.revistaecclesia.com/el-magisterio-de-la-iglesia-sobre-el-medioambiente-analizado-en-un-libro-de-ceu-ediciones/


Curs 2020-2021 12

Pel que fa a Benet XVI i el seu pontificat, es va manifestar sempre com un seguidor fidel de la doctrina mediambiental instaurada pel seu antecessor, com pot comprovar-se, sobretot, en la seva Encíclica Caritas in veritate i en el Missatge per a la celebració de la Jornada Mundial de la Pau de 2010: «Com romandre indiferents davant els problemes que es deriven de fenòmens com el canvi climàtic, la desertificació, la deterioració i la pèrdua de productivitat d’àmplies zones agrícoles, la contaminació dels rius i de les capes aqüíferes, la pèrdua de la biodiversitat, l’augment de successos naturals extrems, la desforestació de les àrees equatorials i tropicals? Com desatendre el fenomen creixent dels anomenats pròfugs ambientals, persones que han d’abandonar l’ambient en què viuen −i amb freqüència també els seus béns− a causa de la seva deterioració, per afrontar els perills i les incògnites d’un desplaçament forçat? Com no reaccionar davant els conflictes actuals, i davant altres potencials, relacionats amb l’accés als recursos naturals? Totes aquestes són qüestions que tenen una repercussió profunda en l’exercici dels drets humans». En els últims anys, la protecció del medi ambient s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la humanitat, inquietud recolzada, sobretot, pel debat generat entorn del canvi climàtic. Si bé aquesta preocupació no ha d’ocultar ni aombrar la importància d’altres greus problemes als quals ens enfrontem, la salvaguarda del medi ambient és un veritable desafiament per a la societat del segle XXI. Resulta necessari, doncs, articular solucions des de les més variades perspectives. Finalment, Francesc, amb Encíclica sobre ecologia −Laudato si’− presenta els grans reptes per al món en la cura de la casa comuna. Decàleg sobre el medi ambient segons la Doctrina Social de l’Església3 1. La Bíblia presenta els principis morals fonamentals de com afrontar la qüestió ecològica. La persona humana, feta a imatge de Déu, és superior a la resta de les criatures terrenals que, al seu torn, han d’utilitzar-se de manera responsable. L’encarnació de Crist i els seus ensenyaments donen testimoni del valor de la natura: Res del que existeix al món és fora del pla diví de creació i redempció. 2. L’ensenyament social de l’Església recorda dos punts fonamentals. No hem de reduir la natura a un mer instrument que podem manipular i explotar. Ni hem de fer de la natura un valor absolut, o posar-la per sobre de la dignitat de la persona humana. 3. La qüestió del medi ambient abasta tot el planeta, ja que és un bé col·lectiu. La nostra responsabilitat cap a l’ecologia s’estén a les futures generacions. 4. Cal confirmar la primacia de l’ètica i dels drets de l’home sobre la tecnologia, per tal de preservar la dignitat humana. El punt central de referència per a tota aplicació científica o tècnica ha de ser el respecte per la persona humana, que, al seu torn, han de tractar els altres éssers creats amb respecte.

3 Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau - 6 de març de 2006, a www.ciudadredonda.org.


Curs 2020-2021 13

5. La natura no s’ha de considerar com una realitat divina en si mateixa; per tant, no ha d’apartar de l’acció humana. És, més aviat, un regal ofert pel nostre Creador a la comunitat humana, confiat a la seva intel·ligència humana i a la seva responsabilitat moral. Se’n desprèn que no sigui il·lícit el modificar l’ecosistema, sempre que això es faci dins del context del respecte per la seva ordre i bellesa, i prenent en consideració la utilitat de cada criatura. 6. Les qüestions ecològiques posen en relleu la necessitat d’aconseguir una harmonia més gran entre les mesures destinades a fomentar el desenvolupament econòmic i les dirigides a preservar l’ecologia, i entre les polítiques nacionals i les internacionals. El desenvolupament econòmic, a més, necessita tenir en consideració la integritat i el ritme de la natura, ja que els recursos naturals són limitats. I tota activitat econòmica que utilitzi els recursos naturals hauria d’incloure també els costos de salvaguardar el medi ambient en els càlculs dels costos totals de la seva activitat. 7. La preocupació pel medi ambient significa que hem de treballar activament pel desenvolupament integral de les regions més pobres. Els béns d’aquest món han estat creats per Déu a fi que siguin utilitzats sàviament per tothom. Aquests béns s’han de compartir, d’una forma justa i caritativa. El principi de la destinació universal dels béns ofereix una orientació fonamental per tractar amb la complexa relació entre ecologia i pobresa. 8. La col·laboració, per mitjà d’acords mundials, recolzats pel dret internacional, és necessària per protegir el medi ambient. Cal posar en pràctica la responsabilitat pel medi ambient de manera adequada en l’àmbit jurídic. Aquestes lleis i acords s’haurien de guiar per les exigències del bé comú. 9. Els estils de vida s’haurien d’orientar segons els principis de sobrietat, temprança i autodisciplina, tant en l’àmbit personal com en el social. Les persones necessiten escapar-se de la mentalitat consumista i promoure mètodes de producció que respectin l’ordre creat, així com la satisfacció de les necessitats de tots. Una consciència més gran de la interdependència entre tots els habitants de la terra ajudaria a aquest canvi d’estil de vida. 10. Cal donar una resposta espiritual a les qüestions mediambientals, inspirada per la convicció que la creació és un do que Déu ha posat en mans de la humanitat, a fi que sigui utilitzat de manera responsable i amb atenció amorosa. L’orientació fonamental de les persones cap al món creat hauria de ser de gratitud i agraïment. El món, de fet, condueix les persones cap al misteri de Déu que l’ha creat i el continua sostenint. Si s’oblida Déu, la natura es buida del seu significat més profund i queda empobrida.


Curs 2020-2021 14

Laudato si’: algunes pinzellades per treballar Introducció: la cura de la casa comuna • «Laudato si’, mi’ Signore» (‘Lloat sigueu, Senyor meu’), cantava sant Francesc d’Assís, l’exemple

per excel·lència de la cura del que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat. És el sant patró de tots els que estudien i treballen entorn de l’ecologia.

• El Creador no ens abandona, mai va fer marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix d’haver-nos creat.

• Els joves ens reclamen un canvi. Es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en el sofriment dels exclosos.

Capítol I: El que està passant a casa nostra • Es produeixen centenars de milions de tones de residus per any. La terra, la nostra casa, sembla

convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria. • La major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la gran concentració de

gasos d’efecte hivernacle (anhídrid carbònic, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de l’activitat humana.

• Cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals. Per la nostra causa, milers d’espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret.

• L’exclusió social, la violència, el narcotràfic i el consum creixent de drogues entre els més joves són signes que mostren que el creixement dels últims dos segles no ha significat un veritable progrés.

• L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social.

• Molts professionals dels mitjans de comunicació estan situats en àrees urbanes aïllades, sense prendre contacte directe amb els seus problemes. Viuen i reflexionen des de la comoditat d’un desenvolupament i d’una qualitat de vida que no estan a l’abast de la majoria.

• En lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, alguns pensen només a proposar una reducció de la natalitat.

• La terra del Sud és rica i poc contaminada, però l’accés a la propietat dels béns i recursos els està vedat per un sistema de relacions comercials i de propietat estructuralment pervers.

• El sotmetiment de la política davant la tecnologia i les finances es mostra en el fracàs de les cimeres mundials sobre medi ambient.

• És previsible que, davant l’esgotament d’alguns recursos, es vagi creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades rere de nobles reivindicacions.


Curs 2020-2021 15

Capítol II: L’Evangeli de la creació • Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones, poden trobar en la fe

cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. • No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada”. • Ha de preocupar-nos que altres éssers vius no siguin tractats irresponsablement, però

especialment haurien d’exasperar-nos les enormes injustícies que existeixen entre nosaltres, perquè continuem tolerant que uns es considerin més dignes que uns altres.

• És evident la incoherència de qui lluita contra el tràfic d’animals en perill d’extinció, però resta completament indiferent davant el tràfic de persones.

• Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina. Així santificà el treball i li atorgà un peculiar valor per a la nostra maduració.

Capítol III: L’arrel humana de la crisi ecològica • La tecnociència, ben orientada, no sols pot produir coses realment valuoses per a millorar la

qualitat de vida, també és capaç de produir coses belles. Es pot negar la bellesa d’un avió? • Les iniciatives ecologistes poden acabar tancades en la mateixa lògica globalitzada: buscar

només un remei tècnic a cada problema ambiental que sorgeixi és aïllar coses que en la realitat estan entrellaçades, i amagar els veritables i més profunds problemes del sistema mundial.

• La gent ja no sembla creure en un futur feliç. • Una presentació inadequada de l’antropologia cristiana pogué arribar a recolzar una concepció

equivocada sobre la relació de l’ésser humà amb el món: es transmeté moltes vegades un domini sobre el món que provocà la impressió que la cura de la natura és cosa de febles.

• La lògica del «fes servir i llença», genera tants residus pel desig desordenat de consumir més del que realment es necessita.

• Som cridats al treball des de la nostra creació. El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal.

Capítol IV: Una ecologia integral • Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment

amenaçat. És part de la identitat comuna. • Fa falta tenir cura dels llocs comuns, els fites urbanes que acreixen el nostre sentit de pertinença,

la nostra sensació d’arrelament, el nostre sentiment de «ser a casa» dins de la ciutat que ens conté i ens uneix.

• La possessió d’un habitatge implica la dignitat de les persones i el desenvolupament de les famílies.

• Si la terra ens és donada, ja no podem pensar només des d’un criteri utilitarista d’eficiència i productivitat per al benefici individual. La terra que rebem pertany també als que vindran.

• Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran? El que està en joc és la nostra pròpia dignitat. Som nosaltres els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que ens succeirà.


Curs 2020-2021 16

• L’home i la dona del món postmodern corren el risc permanent de tornar-se profundament individualistes.

Capítol V: Algunes línies d’orientació i acció • La política i l’empresa reaccionen amb lentitud, lluny d’estar a l’alçada dels desafiaments

mundials. • La reducció de gasos d’efecte hivernacle requereix honestedat, valentia i responsabilitat, sobretot

dels països més poderosos i contaminants. • Els països pobres necessiten tenir com a prioritat l’erradicació de la misèria i el desenvolupament

social dels seus habitants; encara que hagin d’analitzar el nivell escandalós de consum d’alguns sectors privilegiats de la seva població i controlar més bé la corrupció.

• La grandesa política es mostra quan, en moments difícils, s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. Al poder polític li costa molt assumir aquest deure en un projecte de nació.

• La política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia.

• La salvació dels bancs costi el que costi, fent-ne pagar el preu a la població, sense la ferma decisió de revisar i reformar el sistema sencer, referma un domini absolut de les finances que no té futur.

• La crisi financera de 2007-2008 era l’ocasió per al desenvolupament d’una nova economia més atenta als principis ètics. Però no hi va haver una reacció que portés a repensar els criteris obsolets.

• La política és responsable del seu propi descrèdit, per la corrupció i per la falta de bones polítiques públiques.

• La major part dels habitants del planeta es declaren creients, i això hauria de provocar a les religions a entrar en un diàleg entre elles orientat a cura de la natura, a la defensa dels pobres, a la construcció de xarxes de respecte i de fraternitat.

Capítol VI: Educació i espiritualitat ecològica • Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i

consumir. • Un canvi en els estils de vida podria arribar a exercir una sana pressió sobre els qui tenen poder

polític, econòmic i social. És el que passa quan els moviments de consumidors aconsegueixen que deixin d’adquirir-se certs productes i així es tornen efectius per a modificar el comportament de les empreses.

• Si una persona, encara que la pròpia economia li permeti consumir i gastar més, habitualment s’abriga una mica en lloc d’encendre la calefacció, això suposa que ha incorporat conviccions i sentiments favorables a cura de l’ambient.

• La sobrietat que es viu amb llibertat i consciència és alliberadora. • Els sagraments són una manera privilegiada de com la natura és assumida per Déu i es converteix

en mediació de la vida sobrenatural: l’aigua, l’oli, el foc i els colors són assumits amb tota la seva força simbòlica i s’incorporen en la lloança.

• Maria, la mare que va tenir cura de Jesús, ara té cura amb afecte i dolor maternal d’aquest món ferit.


Curs 2020-2021 17

Proposta: treballar aquesta proposta del Papa a l’aula


Curs 2020-2021 18

4. Ressonàncies maristes Evangelitzadors entre els joves 5. En primer lloc, hem de reconèixer que la globalització de l’economia i la mundialització de la cultura han generat una desigualtat social mai vista en tota la història. La dignitat humana es troba ferida en diverses de les seves dimensions. Trobem rastres de la misèria material i espiritual a tot arreu, fruit d’una injusta distribució de la riquesa i d’un mercat religiós que ofereix solucions ràpides als problemes. Una petita part de la població acumula la major riquesa del món mentre que molts pateixen fam, misèria i analfabetisme. 11. En tot aquest context, trobem també una joventut amb voluntat de participar en la transformació de la realitat. Són joves que busquen una societat sostenible, basada en el respecte a la naturalesa, en els drets humans universals, en l’eficiència de la justícia econòmica i en una cultura de pau des d’una perspectiva ecològica integral. Molts d’ells intenten promoure un canvi a través del seu compromís en organitzacions no governamentals o polítiques, preocupats també que els temes pertinents a la joventut siguin discutits. 62. Per definir la relació entre l’acció de Déu i l’home no trobem una imatge millor que la d’un Déu que crea per amor, un Déu apassionat per l’ésser humà. Aquesta afirmació es fonamenta en tres eixos, que anirem desenvolupant: a) un Déu creador com a afirmació infinita de l’ésser humà; b) un Déu que es revela amb llenguatge humà; c) un Déu oposat al mal, un Déu que és bondat infinita. Déu creador que crea persones creatives 63. La creació per part de Déu es realitza únicament i exclusivament per amor a les criatures. Per això només podem veure Déu com a afirmació infinita de l’home i del seu món i no com el seu rival. No substitueix l’acció́ de criatura, sinó que “crea creadors”. Si tot és expressió de l’Amor creador, res no queda fora de la seva presència. Resulta possible descobrir-lo en tot i descobrir-lo actiu, sempre en acció́, de de manera que tot allò que porti a inserir-se “creativament” en el procés del món, respon a la intenció originària del Creador. 64. En la nostra visió de l’ésser humà trobem aquesta paradoxa essencial: no tan sols ens reconeixem com a criatures creades per Déu, sinó que som creats a imatge i semblança seva. Aquesta afirmació obre un horitzó nou de sentit sobre la nostra visió de Déu i de l’ésser humà, i en conseqüència del mateix jove. L’ésser humà no solament és un ésser “creat” sinó que és un ésser “creat per a”. Tot i ser conscients de la nostra finitud, aquí volem posar l’èmfasi en la nostra capacitat creadora i creativa. Tots nosaltres, joves o grans, no podem quedar-nos ancorats en les nostres limitacions: reconeixem que som naturalment creatius, capaços de superar molts dels nostres límits. Hem de


Curs 2020-2021 19

tenir en compte que aquesta capacitat creativa que Déu ens ofereix ens fa responsables d’humanitzar el món i alhora d’estar al servei de la convivència humana solidària. 65. Déu ens vol continuadors de la seva creació. L’ésser humà ha rebut de Déu la capacitat de crear. Des d’aquest punt de vista, la realitat se’ns presenta com un espai de llibertat, on no existeix res totalment acabat. L’ésser humà només pot “humanitzar-se” i realitzar-se plenament, quan s’insereix en un món que està en un procés continu de creació, quan es relaciona i s’integra en el treball i en l’atenció per aquest món que té a les mans. En aquest sentit, l’ésser humà està sempre obert a un projecte de creació i és capaç de descobrir, en les realitats quotidianes, que hi ha quelcom present però encara no manifest. És en aquesta potencialitat on rau la capacitat de somiar de l’ésser humà com a obertura a la utopia. 66. La potencialitat creativa ens remet a la responsabilitat ètica. El fet de ser «amb els altres» i «per als altres» forma part constitutiva de la definició de l’ésser humà. Caminem amb els altres homes i dones compartint amb ells la nostra responsabilitat creadora i creativa per fer un món millor. D’entre les moltes característiques dels joves, destaca la creativitat. És un fet que cal reconèixer. Els joves disposen d’un potencial creatiu enorme que pot ser desenvolupat. 196. Somiem amb joves compromesos amb la supervivència i la sostenibilitat del planeta. Aquesta és una de les causes que més aglutina els joves al món. Es tracta d’un espai que també serveix per exercitar el compromís polític. En molts llocs és possible percebre com organitzacions no governamentals que lluiten per les causes ambientals compten amb un enorme contingent de joves a les seves files. Per mitjà de l’ecologia els joves fan noves relectures de la realitat i donen un sentit nou als espais comunitaris de convivència. Molts grups de joves de les àrees rurals estan lluitant per millors condicions al camp; els joves urbans, principalment de la perifèria, reivindiquen més seguretat i millors infraestructures, com ara sanejament bàsic, clavegueram o recollida de residus. 197. Els joves de la PJM són convidats a exercir la seva responsabilitat. Utilitzen respectuosament els recursos de la natura i lluiten per una acció sostenible per preservar la creació de Déu. Aprenem mútuament fins a quin punt estem units amb la terra! Veiem com els joves, conscientment o inconscientment, utilitzen els recursos del món i desenvolupen un profund respecte i un sentit d’admiració cap a tots els éssers vivents. Això ens dona ànims i esperança per al futur. Sabent que tots som part de la creació de Déu, els joves senten que tenen una dignitat especial com a éssers humans i, al mateix temps, se situen humilment davant la gran meravella del nostre Déu. Els infants i els joves venes poden ensenyar-nos, de manera especial, el sentit d’admiració davant de Déu i la seva creació. XXII Capítol General La cinquena crida del XXII CG ens convida a: Respondre amb audàcia a les necessitats emergents

Jesús, vas passar per la vida fent el bé i, tanmateix, les teves accions van ser interpretades amb estretor per molts dels teus contemporanis, simplement perquè eres galileu, fuster i fill de Maria (Mc 6, 2-3).


Curs 2020-2021 20

També avui ens continues desafiant per:

o Abandonar vells paradigmes, i buscar creativament models alternatius per tal de visibilitzar l’amor del Pare en el món d’avui.

o Convertir els nostres cors i flexibilitzar les nostres estructures, sense por d’assumir riscos, per acostar-nos a les perifèries, en defensa dels més pobres i vulnerables.

o Comprometre’ns fermament en la promoció i defensa dels drets dels infants. o Despertar en nosaltres i al nostre voltant una consciència ecològica que ens

comprometi amb la cura de la nostra casa comuna. Missió Educativa Marista Un home amb visió pràctica, innovador 5. Des de jove, Marcel·lí va demostrar la seva capacitat d’iniciativa i previsió. Quan era adolescent,

desitjava forjar-se un futur com a granger i es va interessar activament per la criança i la venda de xais. Quan va sentir la crida de Déu, va traslladar aquest entusiasme i energia a la preparació de la seva missió com a sacerdot.

6. Proper a la gent de la seva regió, i advertint el seu desavantatge davant un món que canviava,

Marcel·lí es va atrevir a imaginar altres possibilitats més enllà del que contemplaven els responsables de l’Església i els governants del seu temps. La seva obstinació i el seu dinamisme el van portar a reunir seguidors per fundar una nova comunitat religiosa sis mesos després de la seva ordenació. L’origen d’aquest vigor apostòlic era la seva confiança inesgotable en Déu i en Maria.

7. Va ser també realista i pràctic. Amb la finalitat d’afermar l’obra dels Germans no va dubtar a

actuar com a home emprenedor: va comprar terrenys i cases, va construir, renovar i ampliar edificis per tal d’adequar-los a la vida i formació de la comunitat religiosa. A més, va ser pràctic a l’hora d’afrontar els problemes, com es pot apreciar, per exemple, en els seus esforços per aconseguir el reconeixement oficial per a la seva Congregació i buscar solucions per als germans joves en edat de ser cridats a files.

Entre els joves, especialment els més desatesos.

53. Marcel·lí Champagnat va viure entre els infants i els joves, els va estimar entranyablement, i els

va dedicar totes les seves energies. Com a deixebles seus nosaltres també experimentem una alegria especial en compartir el nostre temps i la nostra persona amb ells, ens fem ressò de les seves aspiracions, en sentim compassió, i els ajudem en les seves dificultats.

54. De la mateixa manera que Marcel·lí, quan va fundar els Germans Maristes pensava especialment

en els joves menys afavorits, la nostra preferència han de ser els exclosos de la societat, i aquells que, a causa de la seva pobresa material, pateixen mancances en la salut, la vida familiar, l’escolarització i l’educació en valors.


Curs 2020-2021 21

55. Reconeixem en aquest amor pels joves, especialment pels pobres, els senyals d’identitat essencials de la nostra missió marista.

56. La fidelitat al nostre carisma ens exigeix també estar constantment atents a les tendències socials i culturals que exerceixen una influència profunda en la formació de la consciència dels joves, així com en el seu benestar espiritual, emocional, social, i físic.

57. El món en el qual vivim s’enfronta a desafiaments nous: la independència mundial, la vida en el

context d’una societat pluralista, la secularització i la incorporació de noves tecnologies. Aquests canvis obren nous horitzons i –malgrat les ambigüitats que poden amagar– ens ofereixen noves possibilitats.

58. Algunes tendències actuals són una amenaça per a la maduració personal dels joves, per exemple,

el ritme accelerat dels canvis, la cultura de l’individualisme i el consumisme, la inseguretat en la família i en les perspectives de treball. Per contra, en altres situacions no s’ha produït el canvi necessari: creix la diferència entre rics i pobres en un món dominat pels interessos creats dels poderosos; el planeta segueix lacerat encara per les guerres. Per a molts joves la realitat quotidiana continua sent la desigualtat en les condicions de vida i en les oportunitats educatives, l’experiència de la violència personal, l’abandonament, l’explotació i la discriminació de tota mena.

59. Observem també signes clars d’esperança: veiem que creix la consciència dels drets humans,

incloent-hi els drets dels infants, i els esforços que es realitzen per escolaritzar-los tots. Veiem avenços extraordinaris en la recerca al servei de la vida humana, i una responsabilitat cada vegada més assumida en favor del medi ambient; l’obstinació d’aquells que treballen per la pau i els que lluiten contra la injustícia. Veiem els pobres i marginats amb desitjos d’implicar-se activament en el seu alliberament i desenvolupament, oposant-se a les estructures repressives. Veiem tanta gent, sobretot els joves, compromesos a bastir ponts de solidaritat entre els pobles, oferint voluntàriament els seus serveis.

Amor al treball

97. Marcel·lí Champagnat era un home de treball, un enemic acèrrim de la mandra. Amb esforç tenaç i total confiança en Déu es va formar a si mateix, i aquestes mateixes característiques es van reflectir en la seva atenció als fidels, quan va fundar la seva família religiosa, en dur a terme tots els seus projectes. Marcel·lí, el constructor, ens mostra la importància que té estar disposat a «arromangar-se», a fer tot el que calgui per al bé de la nostra missió. Seguim el seu exemple sent generosos de cor, constants i perseverants en el treball de cada dia, i esforçant-nos a formar-nos permanentment.

98. En el marc escolar, l’amor al treball exigeix una preparació acurada de les nostres classes i

activitats educatives: correcció de les tasques i dels projectes dels alumnes, planificació i avaluació dels nostres programes, i suport complementari per a aquells que presentin qualsevol tipus de dificultat. Això suposa iniciativa i decisió per trobar respostes creatives a les necessitats dels joves.

99. En una societat en la qual predomina el consumisme i l’excés, triem ensenyar la joventut a descobrir la dignitat del treball. Mitjançant el nostre exemple, els joves aprenen que el treball


Curs 2020-2021 22

és un poderós mitjà de realització personal que dona significat a la vida i que contribueix al benestar econòmic, social i cultural de la nostra societat. D’aquesta manera, cadascun de nosaltres es converteix en «copartícip de la creació» i continuem amb goig i esperança l’obra del Creador.

100. Reconeixem la dramàtica realitat de l’atur. En aquestes circumstàncies ajudem els joves d’una

manera pràctica a mantenir la dignitat i l’autoestima, i a ser creatius i perseverants en el seu esforç per trobar feina.

Un procés educatiu il·luminat per la fe 126. Sabem que els alumnes no són iguals en les seves capacitats personals ni en les seves

circumstàncies personals, familiars, religioses o econòmiques. Respectem aquesta diversitat quan desenvolupem els nostres projectes i pràctiques pedagògiques, així com en la manera d’avaluar el seu progrés acadèmic i les seves actituds.

127. Seguint Marcel·lí animem els joves a esforçar-se per ser sempre millors. Ells han de veure que confiem en la seva capacitat per avançar i assolir metes. Quan portem endavant la planificació educativa prestem especial atenció als alumnes més febles i vulnerables. Tractem de crear situacions d’aprenentatge en les quals tots i cadascun puguin encertar i sentir-se segurs personalment.

128. A la llum del nostre projecte i seguint els corrents educatius i pedagògics afermats entre

nosaltres, determinem programes educatius, continguts curriculars i mètodes d’ensenyament. Intentem satisfer les aspiracions dels alumnes i les expectatives dels seus pares pel que fa a l’elecció d’estudis, les possibilitats universitàries i la qualificació professional. A través d’assessoria externa ens assegurem que l’educació que oferim és socialment i culturalment rellevant a llarg termini.

129. Utilitzem mètodes d’ensenyament que afavoreixen la participació, en lloc de l’aprenentatge

mecànic. Fomentem l’expressió personal dels alumnes mitjançant projectes culturals, literaris, artístics, científics, tècnics i comercials. On sigui possible, oferim la possibilitat de fer pràctiques en llocs de treball de l’entorn.

130. En afavorir la participació i creativitat en el procés d’aprenentatge, ajudem els estudiants a

tenir confiança en si mateixos. Intentem no només desenvolupar coneixements, sinó també ensenyar-los a aprendre a treballar en equip, a comunicar-se, i a acceptar responsabilitats.

En el nostre ensenyament ens preocupem per desenvolupar en ells un judici crític respecte dels

valors que estan implícits en les matèries que estudien. Els ensenyem a apreciar les aspiracions espirituals de la humanitat i la manera en què han vingut expressades en els diferents contextos culturals al llarg de la història.

131. D’acord amb el nostre ideal d’oferir una educació veritablement integral, incloem l’estudi mediambiental i l’educació física i de la salut en l’aprenentatge dels alumnes. Promovem activitats esportives per desenvolupar destresa i coordinació corporal i fomentem la formació de la personalitat, el treball en equip, la disciplina personal, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’acceptació del fracàs, i el desig de superar-se.


Curs 2020-2021 23

132. Concedim una importància especial a la formació dels nostres alumnes per a l’ús dels mitjans moderns de comunicació social, com ara la premsa, la televisió, el cinema i la tecnologia informàtica. Alhora que tractem de formar-los perquè participin plenament en la societat actual, procurem igualment que siguin conscients del grau d’influència que exerceixen els mitjans, per bé i per mal.


Curs 2020-2021 24

5. Idees força per a cada mes

Motivacions Valors o aspectes per treballar

Setembre20 4 setmanes

20 dies Desperta

«Ja és hora que us desvetlleu». Comença el curs. Desperteu a la novetat que t’ofereix l’inici de curs. Treballar el valor de l’acollida. Despertar a l’altre.

Desperteu als companys que arriben nous. Despertar en reconèixer l’altre.

Octubre20 4 setmanes

20 dies

Som família global

Mes del DOMUND, Missioner, despertar a les realitats de pobresa, de marginació, una oportunitat

per lluitar contra la indiferència: enfront de la contaminació, la desforestació, l’expulsió de persones dels seus països, al final «tot està

connectat». Màrtirs de Bugobe. Treballar la figura de Montagne. Els Montagne d’avui. Reconèixer-se un

mateix com Montagne necessitat d’amor, interioritat.

XXII Capítol General Novembre20 5 setmanes

25 dies Vetlleu

Tenir present l’ADVENT. Una de les setmanes parla de Despertar, de vetllar. Tingueu present la setmana

dels drets de la infància.

Desembre20 3 setmanes

10 dies

Sortiu a la trobada

El Nadal, Déu ens desperta, es fa present, «És Aquí, ho veieu?».

La figura de Maria. Sortiu a la trobada. Viu despert, com Jesús, com Maria

Gener21 4 setmanes

16 dies Volem pau

Un any nou, desperta l’emoció, desperta la il·lusió, nou començament, quelcom relacionat amb

despertar els sentits, nous propòsits per a l’any, mes de la Pau, sorpresa davant el nou any.

Febrer21 4 setmanes

20 dies

Dimecres de Cendra. Tot està connectat.

Mes per tornar a pensar a tenir cura de la natura, tot està germinant, naixent, cal cuidar-ho, regar-ho,

pensar a despertar la nostra sensibilitat cap al que és petit, el que és fràgil. Cuidar el petit, proper:

actituds, estar amb l’altre.

Març21 5 setmanes

20 dies

Setmana Santa. Som Terra

Mes de la Quaresma, el temps de preparació a la Pasqua, mes per despertar, canviar a un mateix,

despertar potser al millor que tenim i el que hem de millorar. Laudato Si’. Interioritat, cuidar-nos.

Abril21 4 setmanes

19 dies

Desperta a la vida.

Mes de Pasqua: despertar a la vida, la resurrecció, la vida, despertar a la fe, a un nou començament.

Maig21 5 setmanes

25 dies

Cuidem la casa comuna Mes per excel·lència de les flors, de la natura, dels arbres en flor, més que mai és el mes per treballar


Curs 2020-2021 25

tota la cura del medi ambient, reciclatge, plantar plantes, cuidar la neteja, etc.

Mes de Maria.

Juny21 3 setmanes

15 dies

Nous somnis

Final de curs. Hem despertat? O continuem adormits. Hem cuidat una mica la nostra realitat més

propera? Setmana Marista. Despertar al CARISMA. Ara comença un nou temps, l’estiu. Prendrem consciència de cuidar el planeta durant aquest

temps de vacances.


Curs 2020-2021 26

6. Idees força del cartell

Introducció L’1 d’octubre de cada any, l’Església Catòlica celebra la Jornada Mundial d’Oració per a la cura de la Creació. «Cadascun de nosaltres té una responsabilitat amb els altres i amb el futur del nostre planeta», assegura el Papa Francesc en aquestes jornades. El cartell d’enguany és una crida URGENT a cuidar el planeta i donar resposta immediata als problemes que poden generar un futur que es reflecteix en el món gairebé sense color, sense vida i sense natura del cartell. DESPERTA és un imperatiu, un missatge de SOS davant un planeta que, si no el cuidem, es mor. No vol ser alarmista. Per això la resta dels símbols que explicarem a continuació ens donen un missatge d’esperança. Encara és a les nostres mans despertar-nos i posar-nos a treballar en el gran regal de la creació. T’hi apuntes?

• Planeta viu. El primer dels grans símbols, el dibuix més gran, és un món ple de vida,

esperança i color. Un món que existeix, del qual gaudim, però que està envoltat d’amenaces: contaminació, esgotament de recursos, pobresa, etc. L’actual crisi ecològica i especialment el canvi climàtic amenacen el futur de tota la família humana i que durant molt de temps s’han ignorat, col·lectivament, els fruits de les anàlisis


Curs 2020-2021 27

científiques i les previsions catastrofistes, que ara no es poden mirar amb menyspreu o ironia. Tenim la possibilitat de continuar gaudint-ne i de preparar-lo per a les futures generacions. És a les nostres mans cuidar els rius, les plantes, els boscos, els animals, la natura en general. Hem de reaccionar amb responsabilitat considerant l’impacte de les nostres accions a curt i llarg termini. La consciència davant la crisi climàtica és encara feble i reclama una voluntat política clara.

• Planeta en risc. És el possible resultat −i està sent una realitat en molts indrets del

planeta− del que li pot passar al nostre món. Aquesta imatge és el reflex negatiu del que li pot passar al nostre planeta en un futur no gaire llunyà. És l’altra cara del planeta. La crisi i el canvi climàtic són un fet. Les malalties són planetàries. Ens afecten a tots. El papa Francesc ha reclamat una «voluntat política clara, amb visió de futur i forta» per limitar la crisi climàtica, com també repensar l’actual model de consum, en un missatge amb motiu del cim del clima de Madrid. «Molts estudis mostren que és possible limitar l’escalfament global. Ens cal una voluntat política clara, amb visió de futur i fort, decidida a seguir un nou curs que reenfoqui les inversions financeres i econòmiques cap a aquestes àrees que de debò salvaguarden les condicions d’una vida digna de la humanitat i d’un planeta sa avui i demà». Tots estem cridats a salvar el nostre planeta de la possibilitat d’acabar destruint-lo.

• Coloms. No són només un símbol de pau. Volen ser molt més en el cartell d’enguany.

Vol representar a totes les persones (amb noms propis que segurament coneixem) que estan actualment lluitant per la sostenibilitat del planeta, la cura de les mars, els boscos, contra la pobresa… Coneixem alguna d’aquestes persones? Moltes són anònimes, no surten als diaris però les coneixem. Fins i tot pot ser algú de nosaltres. Aquests coloms porten l’esperança, l’alegria, la vida, la resposta a problemes del nostre món. Són una invitació a convertir-nos en una d’elles. Hi estem disposats?

• Casa. És la crida a tenir cura de la casa comuna. La Casa és el lloc de trobada, de

família, de comunitat i de fraternitat. Però en aquest cas es converteix en una casa més global, el nostre món. Així comença la Carta Encíclica del Papa Francesc Laudato Si’: «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes”». T’apuntes a cuidar-la?

• Arbre, riu i plantes. Símbol de la creació. «La meva esperança és que els homes i les

dones del nostre temps, reconeixent-se tots fills i filles del Pare i Creador que és al cel, contribueixin sempre al fet que tots puguem compartir els recursos preciosos de la terra» ens convida novament el Papa. La naturalesa crida l’ésser humà. Els


Curs 2020-2021 28

esdeveniments que observem: el descontrol i contaminació de les mars (illes de plàstic), els boscos, els incendis i inundacions, són crides de SOS. Aquests símbols ens poden ajudar al llarg de l’any a prendre consciència de la contaminació que s’està produint en els mars i els rius, la utilització dels plàstics, en campanyes per tenir cura dels boscos, etc. Moltes iniciatives que ens serviran per animar-nos a tots a participar. No t’adormis. Què farem cadascun de nosaltres per cuidar els nostres boscos, les nostres mars, els nostres llocs més propers?

• Cercles de colors. És la representació de cadascun de nosaltres. De la gran diversitat

que hi ha en les nostres obres educatives i socials. Aquests cercles, grans, petits, són una invitació personal a cuidar el planeta des d’on estiguem. Novament el Papa Francesc ens diu que «estem cridats a aprofitar les possibilitats que la tecnologia posa a la nostra disposició, amb una ocupació correcta dels recursos, ajudant, en particular, als països més colpejats per la pobresa i la degradació a emprendre el camí de la renovació i d’un desenvolupament sostenible i integral» en el seu missatge en la cura de la Creació.

• Cercles amb símbol. Són alguns dels Objectius del Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible planteja disset objectius (ODS) amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental. La nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials durant els pròxims quinze anys. Quan la van adoptar, els estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per a la seva implementació mitjançant aliances centrades especialment en les necessitats dels més pobres i vulnerables. Els 17 ODS de l’Agenda 2030 es van elaborar durant més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països. L’Agenda implica un compromís comú i universal. No obstant això, com que cada país enfronta reptes específics en la seva cerca del desenvolupament sostenible, els estats tenen sobirania plena sobre la seva riquesa, recursos i activitat econòmica, i cada un fixarà les seves pròpies metes nacionals d’acord amb l’Agenda. L’Agenda 2030 inclou també un capítol de Mitjans d’Implementació que vincula de manera integral l’acord de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba per al finançament del Desenvolupament. És una invitació a posar-los en pràctica al llarg del curs i tenir-los presents per al futur. Ens hi posem?


Curs 2020-2021 29


Curs 2020-2021 30

7. Cançons

DESPERTA’T I DESPERTA’M JA! Infantil i Primària

La Terra m’espera, em crida i em convida a despertar. A aixecar-me i tenir cura de l’entorn, d’aquest món. El planeta està sense forces i es podria fer malbé. A cuidar-lo em comprometo des d’avui. La Terra és casa i família; és somriure, és amistat. És un lloc que se’ns regala per gaudir i viure en pau! Les mans creen la vida. Els meus peus volen volar. Des del cor animo el món a despertar-se! DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Ens agrada que ens estimin i ens encanta estimar. Una la vida és un tresor que cal donar, regalar! Fent-nos forts, fent-nos sensibles del que passa avui al planeta. Caldrà treballar junts per la Mare Terra.

DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Amb amics és tot més fàcil, com la llum dins la foscor. És un raig ple d’alegria i de color, de color! A la gent, a la natura amb tendresa tractarem. Un alè d’aire ben fresc tots volem ser. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 31

DESPERTA’T, LA TERRA ESPERA Secundària, Batxillerat i Cicles.

Aixecar-se del sofà I lligar-se les sabates Per sortir a caminar Pels camins que imaginàvem. (sense peatges) Impulsar en el món un canvi Amb fermesa, amb senzillesa. Una nova matinada avui ens desvetlla. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA Amb el fil de la passió teixirem xarxes de vida, Abraçant la humanitat que Es desperta cada dia De la Terra tenir cura Es el repte que ens ocupa Però tots junts ens llençarem a l’aventura! DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA

Massa roba de marca O aparells electrònics, Molta gent amb mandangues Per poder estar a la moda. Desvetllem un gran canvi Des de la senzillesa I ens traurem, uns als altres, La son de les orelles. Treballar-se per dintre Per sortir cap enfora I en moments de recança Que l’humor surti amb força! Acollir la natura: com el do de la vida! Un regal que se’ns dona Per viure’l amb alegria. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T... NO SÉ A QUÈ ESPERES, DESPERTA’T! CAL QUE ESPAVILIS, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. POSA’T LES PILES, DESPERTAT! DESPERTA’T, SOM-HI, DESPERTA’T! LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA!

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 32

DESPERTA (joves i adults)

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON


POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA


PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO

Despierta a la Vida, despierta a la Vida

la Creación se rinde, la Tierra no puede, mucho crecimiento no sé si es progreso

si hay gente más triste y hay gente que muere.

No existe derrota si sigo en el juego si muevo mis manos reanimo y consuelo

si aún se encuentran tantos debajo del puente, la tierra se enfada

se muestra caliente

yo se que podemos ser una familia que juntos podremos ganar la partida

germina mi amor y trae una Tierra Encendida.

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

Mi Corazón vibra. Si te hace feliz

por mucho que tenga me queda vivir, almas descartadas en algún recodo

un Mundo Feliz solo es, si es de Todos.

Solo el bienestar me deja incompleto buscar tu sonrisa rellena mis huecos

vivir, despertar, hará resonar nuevos Ecos. ¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

La cara del mundo es la que yo llevo mi espíritu libre va donde no llego

actores y actrices de un acto valiente ser un instrumento que ama a la gente.

Las Voces que escucho no me están llenando

y voy por la vida como mendigando corazón dormido pierdo mi sentido, pululando.


POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,


POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON


POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA


PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO


POR LOS QUE NO ASOMAN NADA PORQUE TRAE LUZ TU MIRADA

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 33

8. Graella general

Curs

202

0 –

2021

Des

pert

a

Se

tem

bre

20

Oct

ubre

20

Nov

embr

e 20

De

sem

bre

20

Gene

r 21

Febr

er 2

1 M

arç

21

Abril

21

Mai

g 21

Ju

ny 2

1

Lema mensual

Desp

erta

So

m fa

míli

a gl

obal

Ve

tlleu

So

rtiu

a la

tr

obad

a Vo

lem

pau

To

t est

à co

nnec

tat

Som

Ter

ra

Desp

erta

a la

vi

da

Cuid

em la

ca

sa co

mun

a No

us so

mni

s 1a setmana

2/11

Pe

rmet

-te

ser

infa

nt

(Allò

que

tu p

ots

gest

iona

r)

1/2

Mira

't

(Con

nect

a am

b el

teu

jo in

terio

r)

1/3

La n

ostr

a Te

rra

Què

est

à pa

ssan

t en

la n

ostr

a Te

rra?

5/4

Desc

obre

ix

3/5

Cuid

a:

rega

l de

la

natu

ra

31/5

(S

ant M

arce

l·lí

Cham

pagn

at)

De

Cham

pagn

at

2a setmana

7/9

Aixe

ca't

5/10

M

ira la

real

itat

9/11

Ta

mbé

ets

in

fant

(A

llò q

ue e

ls al

tres

fan

que

no

et d

eixa

ser c

om

un in

fant

)

7/12

3a

Adv

ent

Esco

lteu

8/1

8/

2

Desc

obre

ix e

l qu

e és

dife

rent

De

scob

rir le

s pe

rson

es

8/3

Som

cria

tura

Ju

gant

am

b cr

eatu

ra –

éss

er

crea

t

12/4

De

ixa'

t so

rpre

ndre

10/5

Re

duei

x (V

iure

am

b se

nzill

esa)

7/6

De M

aria

3a setmana

14/9

Po

sa't

en

mar

xa

12/1

0 (D

omun

d)

No

et q

uedi

s al

mar

ge

16/1

1 (D

rets

del

s in

fant

s)

Tam

bé só

n in

fant

s (G

loba

litat

)

14/1

2 4a

Adv

ent

Aleg

reu-

vos

11/1

N

oves

il·

lusi

ons

15/2

Di

mec

res d

e Ce

ndra

Co

nnec

ta't

al

que

és p

etit

- pr

oper

15/3

La

mev

a em

prem

ta

Que

dei

xo e

n la

vi

da p

erso

nal i

en

l’en

torn

19/4

Am

ara'

t 17

/5

Reut

ilitz

a

(L'a

igua

el v

i, ac

titud

de

Mar

ia

en le

s noc

es d

e Ca

nà)

14/6

De

Jesú

s

4a setmana

21/9

Ac

ull

19/1

0 Re

cone

ix-t

e en

l'a

ltre

23/1

1 1a

Adv

ent

Para

ate

nció

21/1

2 N

ADAL

18

/1

Desp

erta

els

se

ntits

22/2

Re

s no

ens

resu

lta

indi

fere

nt

Conn

exió

am

b la

na

tura

22/3

Ca

nvia

r-se

un

mat

eix

26/4

Ll

ança

't

24/5

Re

cicl

a

21/6

De

sper

ta a

ls

teus

som

nis

5a setmana

28/9

So

mia

26/1

0 (B

ugob

e)

Fes u

n pa

s

30/1

1 2a

Adv

ent

Prep

areu

28/1

2

25/1

(Jo

rnad

a es

cola

r de

la P

au i

no

Viol

ència

) En

cla

u de

pau

29

/3

SETM

ANA

SAN

TA

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 34

9. SETEMBRE: DESPERTA’T

Motivació del mes El primer que fem en el nostre dia és despertar, ens despertem per viure un dia, un futur que també és present. I això és que cal fer durant el mes de setembre: despertar-se al nou curs i al món que tens al teu voltant. En l’acte de despertar hi ha l’acció d’obrir els ulls, i ara que un nou curs comença, es tracta de despertar a la vida que t’envolta amb ganes, amb il·lusió pels nous projectes que poden anar sorgint. El mes de setembre és un mes de novetats: persones noves, projectes nous, experiències noves... i en tot tu n’ets el protagonista. No ho dubtis, doncs: desperta’t!

SETEMBRE 2a setmana. Aixeca’t El primer pas que et fas quan et despertes és aixecar-te del llit. Comença aquest nous curs amb ganes i amb energia. Has pensat alguna vegada com t’aixeques del llit? Amb mandra? Amb energia? Amb dubtes? Amb alegria? Cal ser conscients que cada dia és un pas més en la construcció del nostre futur. Aixeca´t cada matí pensant que és un dia únic i que no el tornaràs a viure i, alhora, emociona’t per les petites coses quotidianes que tens i que passen al teu voltant. Valora-ho! Recursos Dinàmica Aquesta setmana ens volem centrar en el despertar de les persones i en el primer moment quan ens aixequem del llit. En la carpeta de recursos trobaràs tres possibles excuses per tal que puguis reflexionar amb l’alumnat i que responguin les següents preguntes:

• Què significa per a tu estar despert? • A què vols despertar-te? • Què faries si no tinguessis por?

Recurs Annex 01_Despierta

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 35

Annex 02_Wake up.

Annex 03_Despierta emociones

SETEMBRE 3a setmana. Posa’t en marxa Posa’t en marxa davant dels nous reptes que es presenten en aquest curs. És el moment de llevar-te, és el moment d’organitzar-te, de pensar com vols fer les coses, de quina actitud vols tenir davant la vida. Posar-se en marxa vol dir prendre la iniciativa, un desig de voler caminar, d’iniciar un camí. Però et pots preguntar com ens posem en marxa. Posa’t en marxa sent conscient del que vols fer, cap a on vols anar i quins són els mitjans que tens i/o necessites per fer-ho. Després has de començar a fer accions que ajudin a millorar el teu entorn més immediat. Tot plegat són petites coses que faran que el teu petit món canviï. • Com t’aixeques cada matí? Què creus que diu això de tu? Recursos Dinàmica En el suro de la classe o en un espai similar, posarem un paper gran, si és ser possible que emmarqui tota l’aula. Com si fos un fris de dos pams d’amplada i tan llarg com es pugui, cobrint una o diverses parets de l’aula. Després, acompanyats d’una música tranquil·la, que cadascú faci un llistat de totes les habilitats en què té els punts forts. D’una altra banda, farem un llistat d’allò que estem disposats a posar en pràctica a casa, a l’aula, al pati... Es tracta de començar a omplir amb retoladors de colors aquest cartell, barrejant les iniciatives amb les habilitats. Al final de la dinàmica, el professor o tutor pot decidir si es comparteix en parelles o grups i fer un tancament amb la cançó “Des del teu gest”, de Kairoi. Recurs Annex 04_Fes-te a la mar!

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 36

SETEMBRE 4a setmana. Acollim Durant el mes de setembre segurament també és moment d’acollir les persones que compartiran el camí amb nosaltres. Però, com has pogut veure amb el cartell, aquest any també posem posar un èmfasi especial en l’àmbit ecològic i com podem fer, des dels nostres contextos, que aquest aspecte millori. Aquesta setmana et proposem una reflexió sobre els refugiats ambientals, que són la conseqüència silenciosa del canvi climàtic. Acollir vol dir admetre algú a casa o en companyia. L’any 2019 hi va haver dos milions de migrants pel canvi climàtic, sense comptar els que pateixen aquesta situació per motius bèl·lics o polítics. El Banc Mundial pronostica que per aquest motiu en seran més de 140 milions abans de mitjan segle XXI. Recursos Dinàmica 1. Llegiu el text escrit a continuació:

Àfrica, amb el 13 % de la població mundial i el 6 % del PIB global, és el continent que més s’escalfarà, quan tan sols emet el 3 % dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEH). A l’Àsia s’estan fonent les glaceres de l’Himàlaia, que és on neixen els rius principals. I el mar està fent fora les persones que habiten les illes d’Oceania. A aquestes emergències alarmants, ara s’hi afegeixen casos tan greus i singulars com el de Jakarta, la capital d’Indonèsia, on milions de persones hauran d’abandonar la ciutat perquè s’enfonsa. Un fet que també pateix Holanda, que debat el seu futur. O el milió de rohingyes que s’han refugiat a Bangla Desh i que han hagut de desboscar turons sencers per fer-se les cases. Les conseqüències aviat es faran notar. El Banc Mundial, en un informe del març del 2018, pronostica més de 140 milions de migrants climàtics abans de mitjan segle. Dos-cents milions de potencials, segons l’OIM. El canvi climàtic és ja la primera causa de migracions.

2. Mostreu el vídeo “Migraciones y cambio climático”. 3. Reflexioneu a partir de les preguntes següents:

a. Algú coneix algun cas o potser hi ha algun cas dins de l’aula? b. Què passaria si això passés al teu territori? c. Com t’agradaria que t’acollissin? d. Quan una persona és acollida en el teu cercle proper, com l’aculls tu?

Recurs Annex 05_Migraciones y cambio climático.

SETEMBRE 5a setmana. Somnia Somniar és una experiència molt humana. Tothom té somnis des de la infantesa. Identifiquem els somnis, de manera figurada, com quelcom irrealitzable: objectius, idees, projectes que volem realitzar al llarg de la nostra vida. No obstant, aquests projectes, aquests reptes per diferents motius necessiten unes condicions, de vegades externes a vosaltres, que fan molt difícil dur-los a terme. Unes altres vegades seran altres persones que us diran que aquest somnis són impossibles. Que una cosa sigui difícil no vol dir que sigui impossible. Cal que confieu en vosaltres mateixos, en les vostres capacitats, en la vostra tenacitat per assolir aquests somnis, aquest objectiu. Somnieu que el nostre món pot millorar gràcies a nosaltres mateixos, com a individus.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 37

Recursos Dinàmica

1. Mirem el vídeo d’en Jordi Sierra i Fabra, autor del llibre “Leer me salvó la vida” (Annex 06). 2. Has tingut l’experiència de desitjar alguna cosa i que tot semblés que hi anava en contra? 3. En què o en qui vas confiar? Què et va donar forces? Finalment, ho vas aconseguir? 4. Què somnies avui? Què t’agradaria aconseguir, alguna cosa realista? 5. Mirem la fotografia “Sueña” (Annex 07)

Recurs Annex 06_ Leer me salvó la vida Annex 07_Sueña

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 38

10. OCTUBRE: SOM UNA FAMÍLIA GLOBAL

Motivació del mes Quan ens pregunten qui és la nostra família pensem immediatament en els nostres pares i mares, germans i germanes, avis i àvies. Alguns potser afegiran els tiets, les tietes o altres parents directes si hi tenen una relació estreta. També tenim en compte els germanastres, padrastre, madrastra, etc. però no tan sovint pensem que el concepte de família és molt més ampli. De vegades, som capaços d’ampliar el concepte de família amb el nostre veïnat, els companys i companyes d’escola o de feina, les persones que veiem passejant pel carrer, a causa de la proximitat en la relació. No obstant això, família es refereix al conjunt d’una espècie, dels qui comparteixen algun tipus de relació, sigui propera o no. Hem pensat en la família dels éssers humans? En la família marista? Com podem sentir-nos família global? Com podem obrir les mires per tenir cura d’aquells que estan més enllà d’on arriben els nostres ulls? Com ens podem fer sensibles a les situacions que viuen les persones que formen part de la nostra família global?

OCTUBRE 2a setmana. Mira la realitat El dia a dia en què vivim és ple d’obligacions: l’escola, els deures, les extraescolars. Tot això forma part de la nostra rutina i és normal que es converteixi en les nostres preocupacions i prioritats. Però, sovint, les nostres preocupacions i la realitat quotidiana ens impedeixen ser conscients i entendre la realitat actual en la qual vivim com a família global. Val la pena parar l’orella a les notícies. Algunes ens poden semblar avorrides, però totes, directament o indirectament, ens afecten. Amb les xarxes socials ens és molt fàcil assabentar-nos de tot allò que passa al nostre voltant. Dedica aquesta setmana a parar més atenció al que passa als teus companys i companyes; al teu barri, al teu país, al món i comparteix-ho amb la classe. Recursos Es proposa a l’alumnat que pensi en notícies que els han cridat l’atenció, començant per les més llunyanes fins arribar a les que els afecten de ben a prop. Dediquem aquests 10 minuts del bon dia a comentar-les i compartir opinions. El professor o la professora, per tal d’animar l’alumnat, pot començar explicant alguna notícia actual del que estigui passant al món. Es pot fer un repàs per les portades dels grans diaris i per la dels locals. Ens fixem en quin tipus de noticies hi apareixen, quins són els gran temes, i com els fets, els esdeveniments, els processos afecten la vida de les persones en termes globals. Podem portar notícies retallades i tenir-les penjades per l’aula durant la setmana. Un cop acabat aquest diàleg, se’ls proposa que escriguin a l’agenda, al dia d’avui, el titular de la notícia que voldrien rebre.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 39

OCTUBRE 3a setmana. No et quedis al marge El moviment és vida, i això no només es veu reflectit en el moviment físic sinó també ens les decisions que prenem conscientment i inconscientment cada dia. El fet de no moure’ns en el sentit de no prendre partit i no sortir de la nostra zona de confort també implica un alentiment i limitacions en la nostra vida. El primer pas costa, però interessar-nos pels altres i ajudar-los ens comporta una gran riquesa que cada cop ens fa més madurs i feliços. La nostra tasca diària, el nostre compromís quotidià des dels petits gestos pot afectar i, de fet afecta, el conjunt de la família global. Recursos Dinàmica Dinàmica 1: Els alumnes veuen el vídeo d’una part de la pel·lícula “Cadena de favores” (Annex 09) en anglès amb subtítols en castellà. Hi apareix Kevin Spacey presentant la classe de Social Studies i fent preguntes sobre el món en què viuen i què passa si el que veuen no els agrada. Després de veure’l, es comenta amb la classe què n’opinen. Dinàmica 2: Els alumnes veuen el vídeo següent (Annex 10). S’hi introdueix la idea de fer favors a tres persones, i aquestes tres a tres més, fins a crear una cadena infinita de gent ajudant-se els uns als altres. Després del vídeo, proposar a l’alumnat que durant el que queda de setmana comencin una cadena de favors i expliquin als propers bon dies com va l’experiència. Recurs Annex 09_Cadena de favores Annex 10_Are you ready to do the world a favour

OCTUBRE 4a setmana. Reconeix-te en l’altre Tots som éssers en relació i cal adonar-nos que compartim moltes més coses que ens apropen i ens enriqueixen els uns als altres que no pas coses que ens allunyen i ens empobreixen. Per tal d’adonar-nos d’això desenvolupem actituds i comportaments empàtics amb qui ens relacionem. Moltes vegades ens pensem que si expliquem els nostres sentiments no ens entendran. Donem per fet que els altres mai no passen por, vergonya, o tristesa, i res més lluny de la realitat. És important entendre i fer entendre que les onades de sentiments que tenim, de vegades contradictoris, són normals i formen part del procés de creixement personal. També és imprescindible aprendre a separar el que són sentiments d’alegria, tristesa, frustració... dels sentiments tòxics, com la gelosia, que ens allunyen tant de nosaltres mateixos com dels qui tenim al voltant. Reconèixer-nos ens els altres vol dir adonar-nos que tots formem part d’una família global que compartim i que ens comprometem a dur-la endavant. Recursos Dinàmica Les dinàmiques d’aquesta setmana estan separades per dies. Aprofitant aquests deu minuts del bon dia, els alumnes es col·loquen per parelles o en grups petits de tres per parlar i buscar sentiments en comú.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 40

En primer lloc caldrà que, a partir de l’emoció de cada dia, escriguin la seva pròpia emoció i que l’escriguin en gran en l’etiqueta de la tira de les emocions (Annex 11). Es distribueix de la manera següent:

• Dilluns: els alumnes s’expliquen allò que els fa por o els atemoreix en certa manera. Es comparteix amb la classe si volen fer-ho/si hi ha temps.

• Dimarts: els alumnes s’expliquen allò que els il·lusiona i els motiva. Es comparteix amb la classe si volen fer-ho/si hi ha temps.

• Dimecres: els alumnes s’expliquen allò que els causa ira o angoixa. Es comparteix amb la classe si volen fer-ho/si hi ha temps.

• Dijous: els alumnes s’expliquen allò que els causa tristesa. Es comparteix amb la classe si volen fer-ho/si hi ha temps.

• Divendres: els alumnes s’expliquen allò que els dona esperança, que saben que mai fallarà. Es comparteix amb la classe si volen fer-ho/si hi ha temps.

Recurs Annex 11_Tira de les emocions

OCTUBRE 5a setmana. Fes un pas Caminar, fer un pas significa moure’s, iniciar projectes, comprometre’s amb la realitat i, tot, fer-ho des de la pròpia realitat: amb les pròpies habilitats i limitacions. L’important és caminar, però no fer-ho sols, sinó fer-ho com a família global, ja que així es podrà arribar més lluny. Sabem que hi ha persones que per les circumstàncies personals caminaran d’una manera diferent, diversa a la nostra, i la diversitat de formes i situacions no ens distancia sinó que ens enriqueix i ens ajuda a caminar amb més fermesa. Aquesta setmana ens centrarem en la diversitat i, especialment, en la diversitat funcional i les diferents maneres i possibilitats de fer camí junts. Allò que ens diferencia ens apropa més i ens permet fer passos més llargs i anar més lluny en la construcció de la família global i afrontar reptes globals de manera més enriquidora. Recursos Dinàmica Cada dia de la setmana es presenten dues imatges (Annex 12): comparació de diferents tipus de passos per part de persones amb diversitat funcional. Els alumnes han d’endevinar de quin tipus de persona es tracta i quines són les seves circumstàncies. A partir del que han reflexionat es proposa un vídeo sobre la diversitat que suposa el pas en qüestió. Com que alguns vídeos són llargs, es proposa la franja de temps que convé veure:

• Dilluns: TED (Trastorn Específic del Desenvolupament) (fins al minut 5). • Dimarts: reaprendre a caminar amb esclerosi múltiple. • Dimecres: tornar a posar-se en camí després d’una hemorràgia cerebral. • Dijous: caminar cap a l’escola a Sibèria (fins al minut 5:30).

v

v

v

v

v

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 41

Per a l’últim dia de la setmana es proposa parlar i reflexionar per fer una cloenda del tema de la setmana entre tots. Recurs Annex 12_Fes un pas Annex 13_ TED. www.youtube.com/watch?v=CDsNZJTWw0w Annex 14_ Esclerosi múltiple www.youtube.com/watch?v=PdTA6la5894 Annex 15_Hemorràgia cerebral: www.youtube.com/watch?v=v8uvFp0eOcc Annex 16_Caminar cap a l’escola www.youtube.com/watch?v=5HXXJg4vDF8

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 42

11. NOVEMBRE: ESTIGUEM ALERTA

Motivació del mes En el mes de novembre passen moltes coses. En primer lloc, comença un temps d’espera, l’Advent. D’altra banda, és el mes en què celebrem i prenem consciència dels drets de la infància. Estar alerta vol dir estar amatents i fins i tot frisosos per algun esdeveniment que ha de passar. Estar alerta vol dir tenir els cinc sentits a punt i treballant per adonar-nos de tot el que signifiquen aquests esdeveniments. I és així: l’Advent ens posa alerta amb el Naixement de Jesús; però no només el naixement, sinó què va significar aquest personatge per a la història de la humanitat, per la repercussió i les conseqüències que té en la vida dels qui el van concebre com a model en les seves vides. A més, el 20 de novembre celebrem i ens mobilitzem l’escola per fer ressò de la importància d’una infantesa segura, ben atesa i feliç. Estar alerta vol dir adonar-se de quina és la situació que viu la infància en aquests moments de la història i poder, des de la realitat quotidiana, lluitar perquè els drets dels infants no siguin vulnerats.

NOVEMBRE 2a setmana. Atreveix-te a ser infant A mesura que ens endinsem en el creixement personal, anem abandonant aquella innocència, aquella espontaneïtat, aquella veritat que només els infants tenen. Els infants ens mostren la llibertat quan s’expressen, quan no entenen les complicacions que de vegades els adults ens autoimposem, quan pensen en paràmetres senzills i no estereotipats o prejutjats. Què passaria si ens permetéssim tornar a ser infants uns instants? Tornar a deixar-nos sorprendre per la realitat que ens envolta? Tornar a preguntar-nos contínuament pels perquès? Tornar a voler aprendre sempre més? Tornar estar actius en tot moment fins al punt d’esgotar els qui tenim al costat? Recursos Dinàmica Els alumnes veuen el vídeo “Mira la diferència amb els ulls d’un infant” de l’Associació francesa Noemí. Es veuen diferents parelles de pares i mares amb els seus fills que veuen vídeos de persones fent ganyotes divertides perquè els imitin. Tots imiten les diferents cares fins que surt una nena discapacitada que es fica el dit al nas. Els pares i les mares deixen d’imitar-la. Els nens no hi veuen cap diferència amb els vídeos anteriors i ho continuen fent. Una vegada vist el vídeo, podem invitar a la reflexió amb les següents preguntes:

• Què t’ha semblat el vídeo? • Has vist alguna diferencia entre els infants i els adults? • Quines són les coses que consideres que mai s’haurien de canviar, tot i ser adult?

Recurs Annex 17_ Mira la diferència amb els ulls d’un infant. www.youtube.com/watch?v=WB9UvjnYO90&feature=emb_title

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 43

NOVEMBRE 3a setmana. Tu tambéets un infant Dir que hem de fer-nos infants no significa, ni molt menys, fer una regressió al passat. Es tracta d’adquirir totes aquelles actituds de llibertat, d’espontaneïtat... que tenen els infants. Fer de la nostra vida un fet senzill, que sempre estiguem expectants amb allò que succeeix, que sigui l’amor el que ens mou i no el prejudici, que siguem transparents en les coses que diem i que fem, que siguem tendres en les nostres relacions. Jesús va posar un infant enmig dels deixebles i els digué que qui no es fes un infant no havia entès per què Ell feia el que feia i deia el que deia. Si busquem al nostre interior, ens adonarem que volem continuar sent infants, que en el fons tenim ànima d’infant. Recursos Dinàmica Pensa en els moments del dia en què et sents infant, en el sentit més positiu de la paraula: quan et sents lliure, juganer, feliç, innocent. Comparteix-ho amb la classe. Després, mireu el vídeo Arti creativo (Annex 18) i, més enllà del significat concret, comenteu què ens està dient a cadascun de nosaltres. Recurs Annex 18_ Arti creativo. https://youtu.be/REs8ByGH62k

NOVEMBRE 4a setmana. Tambésón infants L’any passat vam celebrar el trentè aniversari de la convenció dels drets dels infants i, de vegades, ens pot donar la sensació que les fites estan assolides. Res més lluny d’això. Si bé és cert que és el document internacional més ratificat per les nacions, també és cert que n’hi ha moltes que encara no han establert un marc polític o legislatiu per assegurar els drets dels infants que hi viuen. Queda encara molt camí per fer i, l’escola i l’educació no només han de vetllar perquè estiguin assegurats als alumnes i famílies de les nostres ciutats, sinó que també ser altaveus per denunciar sense por quan algun dret ha estat vulnerat arreu. De vegades, com en altres àmbits com l’ecologia, ens pensem que podem fer poc, però només si fem accions quotidianes que assegurin els drets dels infants que tenim a prop, ja estem actuant i essent agents de canvi. Recursos Dinàmica Veurem el vídeo d’UNICEF sobre “El dia Mundial dels Nens” (Annex 19) on s’invita els infants i els joves a ser part d’aquest moment i a alçar la veu per reivindicar els seus drets. A continuació, convidarem Els alumnes a agafar un full en blanc. Amb retoladors o bolígrafs hi escriuran un dret que consideren bàsic per tal que els nens creixin sans i feliços. Es poden llegir els drets dels infants resumits en els següents punts:

1. Dret a la igualtat Els infants tenen els mateixos drets entre ells i les oportunitats han de ser garantides de manera equitativa sense discriminar segons sexe, origen, llengua, religió, pensament o capacitats.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 44

2. Dret a la identitat Els infants tenen dret a un nom i uns cognoms que els són propis, com també a un sistema de relacions familiars. També tenen dret a una nacionalitat, a la llibertat de pensament i consciència, i a una lliure identificació amb tradicions religioses, ètniques i culturals. 3. Dret a tenir una llar Els infants tenen dret a viure en condicions dignes en habitatges com més familiars i còmodes millor, i estar protegits d’agressions, abusos i negligències en la seva cura. 4. Dret a la salut Els infants han de viure en condicions de benestar físic, relacional, espiritual i emocional, amb una garantia d’atenció professional per a aquesta finalitat. També han de gaudir d’una alimentació i una activitat física adequades per al seu desenvolupament. 5. Dret a associar-se Els infants són lliures de trobar-se i cooperar amb altres infants i adults com vulguin, especialment en la promoció dels seus interessos i de manera pacífica. 6. Dret a l’educació Els infants han de formar-se en valors, coneixements i capacitats per desenvolupar-se en la vida, ja sigui a l’escola, a casa o en altres espais. 7. Dret al joc i a la cultura Els infants tenen dret a descansar i a gaudir del joc, de l’esport i de les formes de cultura com a participants i espectadors. 8. Dret a tenir veu Els infants han de poder expressar la seva veu i opinió en els diferents espais on viuen, es relacionen i es desenvolupen. S’han de poder expressar lliurement sempre que l’exercici d’aquest dret no es contraposi amb altres drets. 9. Dret a la intimitat Els infants tenen dret a tenir una vida privada sense que els adults ni els infants facin un control injust de les seves comunicacions o pertinences. 10. Dret a la protecció Els infants tenen dret a ser protegits contra l’abús i l’explotació sexuals, contra el segrest i el tràfic de persones, contra el treball perillós i l’explotació la-boral, contra el consum i el tràfic de drogues, contra la tortura i contra el reclutament militar.

Quan ho hagin fet, mostraran els drets escollits a la classe i decidiran quins consideren que són els més importants per a ells. Se’ls convidarà a els penjar-los a la classe durant les següents setmanes per tenir-los sempre presents. Recurs Annex 19_ Día mundial de los niños 2019 https://youtu.be/Cfs0YvvKUaE

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 45

NOVEMBRE 5a setmana. Estigues alerta El títol d’aquesta setmana es titula “Estigues alerta”. Fa menció directa a l’espera, a les quatre espelmes que s’encenen per preparar-nos per a un fet que va canviar el món i les nostres vides: l’encarnació i el naixement del fill de Déu. El Nadal és una Pasqua, un pas del Senyor, i hem de preparar el cor perquè no passi de llarg en la nostra vida. Per això, la invitació fonamental de l’Advent és estar a l’espera, pregar, despertar el somni per percebre’l com una realitat: que un altre món és possible, la llum de Betlem que il·lumina els camins. Cada Nadal Déu ens diu que encara espera alguna cosa de la humanitat. T’has preguntat alguna vegada què espera Déu de tu? Recursos Dinàmica Llegim aquest text motivador de l’Advent. Una vegada hem llegit el text podem convidar l’alumnat a respondre la pregunta que hem fet a l’inici: “Què creus que espera Déu de tu?”. Deixem uns minuts per pensar-hi i qui vulgui ho pot compartir amb la classe o en petit grup. Recurs text

No suportes fer la cua del cine. Et posa dels nervis que l’autobús tardi més de cinc minuts. Esperes que et responguin els missatges de WhatsApp en qüestió de segons... Però, en canvi, tu ja saps que les coses importants demanen temps, que els bons plats es fan a foc lent. T’agradaria saber esperar. Seure prop del foc i només esperar. Però no és tan fàcil. Perquè quan s’apropa alguna cosa que esperaves amb ànsia, hi dones tantes voltes! A vegades fins i tot no pots dormir per tanta il·lusió, per tanta incertesa, pel desig que arribi ja, de veure aquella persona que tant trobaves a faltar, saber els resultats d’aquella prova mèdica que es va fer aquell familiar, tenir la nota de l’assignatura que t’ha fet esforçar tant, que arribi el dia del concert del teu cantant preferit... La paciència no està de moda, implica esperar i respectar els temps. Desitjar i esperar, això és la paciència. L’Advent pot ser una bona oportunitat per recordar això. Exercitar-nos en l’art de l’espera amb paciència. Desitjar, imaginar, fer volar la il·lusió pel que ha de venir, sense poder-ho avançar. Sense poder pagar despeses d’enviament urgent ni la tarifa prime. L’Advent és un temps d’espera igual per a tothom. Potser així, amb aquesta espera, el cor estarà més preparat quan arribi el Moment en què Déu sigui Déu-amb-nosaltres. Potser d’aquesta manera aquest temps no passarà sense més com un autobús més que no has d’agafar o un WhatsApp més en aquell grup que tens silenciat. Potser així, esperant amb desig, podrem viure més profundament el Nadal.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 46

12. Desembre: SORTIM A LA TROBADA

Motivació del mes El mes de desembre és un mes de fer vida al carrer. Sortim de l’escola per gaudir de les vacances, sortim a les fires de Nadal, sortim per veure l’enllumenat de la nostra ciutat, sortim per trobar-nos amb la família i les amistats. Aquest desembre et convidem a sortir, a conèixer i a descobrir allò que t’envolta, a sentir el fred de l’hivern, a meravellar-te dels paisatges nevats i a retrobar-te amb tu mateix, amb allò que t’envolta i amb l’alegria del Nadal i del naixement de Jesús.

DESEMBRE 1a setmana Desperta i prepara’t. La paraula llatina adventus significa ‘venir’. Es tracta, per a la tradició cristiana, de la vinguda de Jesús. Però l’Evangeli ens diu que cal preparar aquesta vinguda, cal preparar un camí, fer-lo pla. El camí és ple de sotracs, de revolts, de muntanyes; de vegades, fins tot i tot és escabrós. La preparació d’una trobada amb algú que desitges trobar, que omple de sentit la vida. Però no només és preparar el camí extern, sinó també el nostre interior perquè la trobada amb l’altre comporti un canvi de mirada, no ens deixi indiferents vers la vida. Cal ser conscients també de la preparació al Nadal per part de la societat: les trobades familiars, els àpats compartits, els detalls que recorden l’estimació que sentim els uns pels altres... Però, quin estil de trobades, àpats i regals fem? Preparar amb coherència l’exterior és també preparar amb coherència l’interior. Recursos Dinàmica Us invitem a llegir el fragment de l’evangeli amb unes preguntes per suscitar la reflexió i l’oració. Una vegada llegit l’evangeli podem plantejar aquestes preguntes: “Com seria aquest matí si Jesús ens vingués a visitar? Què ens diria? Què li diríem nosaltres?”. Deixarem uns minuts perquè els alumnes hi puguin pensar i després qui vulgui ho pot compartir amb la resta de la classe. Recurs Text (Jn 1, 35-40)

L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: —Mireu l’anyell de Déu! Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: —Què busqueu? Ells li digueren: —Rabí —que vol dir “mestre”—, on t’estàs? Els respon: —Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 47

Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.

DESEMBRE 2a setmana. Escolteu Al nostre dia a dia sentim una gran quantitat de sons. Sentim el despertador, els cotxes del carrer, sentim la musica que sona als auriculars, i sentim les persones del nostre voltant parlant. Sentim tantes coses que molts cops és difícil filtrar-les i saber què estem sentint. És per això que val la pena fer una aturada, parar un moment i dedicar-nos a escoltar de manera atenta allò que ens envolta, el vent que bufa entre les branques dels arbres, els ocells que canten de bon matí, les paraules que ens dediquen les persones que estimem. Recursos Dinàmica (atura’t a escoltar) Atura’t, tanca els ulls, respira, escolta. Para atenció a allò que sents al teu voltant, a tot allò que hi és i que amb les presses del dia a dia no havies notat. Escolta la teva respiració, escolta allò que t’envolta, fes-te conscient del teu entorn, intenta descobrir alguna cosa de la qual no en fossis conscient: aquell ocell que fins ara no havies sentit, la remor que fa el vent quan frega les finestres, el soroll de les últimes fulles caient dels arbres. El teu entorn és viu, es mou, canvia i et convida a descobrir-lo cada dia. Escolta’l, atreveix-te a descobrir-lo. La natura té un vocabulari propi i busca comunicar-se amb nosaltres. L’únic que hem de fer és sortir a trobar-la i escoltar. Quins són els detalls del dia a dia que són amb nosaltres tot i que no ens n’adonem? Recurs Podem posar alguna música relaxant per a aquest moment.

DESEMBRE 3a setmana. Alegreu-vos Sovint, quan parlem del clima i l’estat del medi ambient, ens venen al cap imatges desoladores de grans quantitats de plàstics al mar, ossos polars esquelètics sobre un tros de gel i grans abocadors amb gavines sobrevolant-los. I és cert que la situació és crítica, i que cal un canvi per donar una volta a la situació. I és en aquest context fosc i incert on, com fa 2000 anys a Natzaret, ha aparegut una llum, una esperança que ha vingut a portar un missatge d’inconformisme, canvi i esperit crític personificada en milers i milers de joves que es mobilitzen per reclamar una millora en les polítiques ambientals. Alegreu-vos perquè les noves generacions es mostren compromeses a un canvi real i que veuen possible. Volen ser agents transformadors del seu entorn. Recursos Dinàmica Veurem el vídeo i la imatge adjuntats a l’annex i els comentarem a partir d’aquestes preguntes (annexos 20 i 21) Què ens transmeten aquestes imatges? Quina és la reacció d’aquests joves davant el que els sembla que és injust? Com podríem afegir-nos nosaltres a aquesta onada de canvi?

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 48

Recurs Annex 20_ Students around the world go on climate strike https://youtu.be/oJ_QkjieLmw Annex 21_TEAMWORK

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 49

1. GENER: VOLEM PAU

Motivació del mes Un nou any s’obre al nostre davant. Amb l’inici d’un nou any neixen també objectius nous, promeses noves, esperances noves i reptes nous. I potser, en aquest nou any de bons propòsits, els desitjos de pau són el pa nostre de cada dia. Volem pau, pau per fer d’aquest món un lloc més just, pau entre les diferents pobles i regions, pau per entendre i conviure en diversitat, pau per l’entorn natural que ens envolta i acull, que és la nostra llar i mereix el nostre respecte. Volem pau per ser nosaltres i per transformar el nostre entorn. És per això que cal que cadascú de nosaltres es comprometi en la construcció d’una cultura de pau.

GENER 2a setmana. Noves il·lusionsUna altra vegada comença un any nou. Potser ja comença a ser rutina, un cercle que es repeteix cada any i en el qual sentim que cal proposar-se noves coses. També és moment de plantejar-nos què ens agradaria recordar un dia com avui l’any que ve, què volem viure, com ho volem viure, quins reptes volem assolir encara i com volem dur-los a terme. Sigui com sigui, ens agradaria que t’emocionessis, que t’il·lusionessis amb allò que decideixis fer cada dia. Cal recordar que, per molt rutinari que sembli, cada any que comença i cada dia que neix són una nova oportunitat per ser feliç. Recursos Dinàmica Escoltarem la cançó proposada, mostrarem la imatge i ho comentarem a partir de les preguntes següents. (Annex 22 i 23) - Quins són els meus somnis? - Què m’il·lusiona a moure’m i a fer? - Què faig avui que m’il·lusioni? I què podria fer? Recurs Annex 22_Walt Disney Annex 23_Maldita Nerea - Hecho con tus sueños

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 50

GENER 3a setmana. Desperta els sentits Els sentits són els òrgans que posen en contacte el nostre món exterior amb el món interior: sentim el fred, el soroll, la música... Hem d’estar molt atents a tot el que passa al nostre entorn, hem d’estar amb els sentits ben atents per no perdre’ns res de la vida que tenim a prop i per viure totes les possibilitats i les oportunitats que el dia a dia ofereix de forma autèntica. Cal posar-se a tir, deixar que la vida ens parli i, perquè ho faci, cal despertar els sentits: que no només hi veiem, sinó que mirem amb profunditat; que no només hi sentim, sinó que escoltem activament; que no només olorem sinó que siguem fragància a la vida dels altres... Recursos Dinàmica Durant els cinc primers minuts del dia farem un exercici de despertar alguns sentits. Es tracta d’una activitat sensorial ràpida, que faci ser conscient l’alumnat de la realitat immediata i com els sentits són la porta d’entrada perquè tinguem sensacions. Les cinc sensacions han de passar alhora.

Oïda: posarem música tranquil·la. Olfacte: tirarem colònia per l’aula. Gust: els donarem un caramel. Vista: projectarem una imatge d’un espai natural que transmeti pau. Tacte: durant els cinc minuts, agafarem la mà d’un company o companya.

GENER 4a setmana. En clau de pau Aquesta setmana celebrarem el dia escolar de la pau i la no-violència. Però, ens hem preguntat mai què és la pau? Què entenem per pau? Es tracta només que no hi hagi guerres? El nostre món necessita pau, però cal començar per crear consciència de la necessitat d’aquesta pau: no tancar el ulls o girar la cara a les situacions que poden generar qualsevol tipus de violència. Cal crear cultura. És a dir, cal que es creï una consciència de grup, col·lectiva i que viure des dels paràmetres de la pau esdevingui quotidià. Recursos

Dinàmica Parlarem sobre què s’entén per violència. - Què entenem per violència? Quins tipus de violència coneixes? I per pau? - Estan lligades només a la figura humana? - La inacció pot alterar la pau? - Quina decisió podríem prendre avui per minimitzar el nostre impacte i cooperar en la restitució de l’ordre natural? Finalment, veurem el vídeo sobre el triangle de la violència de Galtung. (Annex 24) Recurs Annex 24_La violència de Galtung https://youtu.be/R3xrfYrFSC8

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 51

2. FEBRER: TOT ESTÀ CONNECTAT

Motivació del mes Vivim en un món on tot esta connectat, les xarxes d’internet global ens permeten accedir a l’instant a una publicació feta a l’altra banda del món, podem buscar i trobar qualsevol tipus d’informació, parlar amb gent en qualsevol moment i en qualsevol lloc que ho necessitem i compartir allò que fem amb persones que potser ni coneixem. Però, això és una connexió real? Tenim una connexió, sí. Vivim en un mateix món, trepitgem la mateixa terra, bevem la mateixa aigua i respirem el mateix aire. Formem part d’un gran ecosistema anomenat planeta Terra, en el qual allò que fem o deixem de fer afecta aquelles persones que ens envolten i que, alhora, també formen part d’aquest gran tot. Som una gran comunitat que viu i conviu en una mateixa llar que cal cuidar per al benestar col·lectiu.

FEBRER 1a setmana. Mira’t Atura’t, obre els ulls i observa el teu voltant. Hi ha moltes coses al teu costat; totes canvien, es mouen, venen i van, però hi ha una cosa que és fixa, que sempre hi és: ets tu. Dedica’t un moment a tu, a la teva persona, mira’t, contempla’t. Qui ets? Com ets? Per què ets així? Són preguntes que semblen senzilles però tot sovint no hi dediquem el temps necessari per respondre-les. És per aquest motiu que volem que durant aquesta setmana pensis en tu i en allò que et fa ser tu. Recursos Dinàmica Agafem el mòbil i fem-nos una selfie. Pensa en quina cara posaràs, pots somriure o no fer-ho, pots ensenyar les dents, fer alguna ganyota, passar-la per un filtre, el que prefereixis, i un cop ho tinguis decidit fes-te la fotografia. Ara pensa a compartir-la amb algú. Hi pots afegir alguna emoticona, alguna frase, o pots afegir-hi un filtre de color. (Deixem temps a l’alumnat per retocar la foto si volen fer-ho.) Abans de compartir la imatge, torna a mirar-la. Què hi veus? Qui surt a la fotografia? Ets realment tu? O el que hi veiem és allò que ens agradaria que la resta de persones veiessin de nosaltres?

• Quan compartim alguna cosa, ho fem per nosaltres o pels altres? • Ens aturem a pensar què és el que volem? • Tenim la capacitat de mostrar-nos vulnerables?

Finalment, presentarem la imatge de l’adjunt (Annex 25) i preguntarem si els passa alguna vegada. Què és allò que ets tu i que t’agrada mostrar i què és allò que ets tu i no vols mostrar? Recurs Annex 25_Mira

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 52

FEBRER 2a setmana. Descobreix allò que és diferent Vivim en un planeta divers, en el qual podem trobar una gran quantitat de matisos, colors, olors, sabors, sons, paisatges, espècies i persones. En un món on és difícil trobar dues coses exactament idèntiques. Tot i així, ens capfiquem a buscar la uniformitat, a potenciar la simetria, a intentar classificar allò que ens envolta i a buscar definicions tancades. Moltes vegades aquest anhel de buscar la uniformitat ens pot ajudar a entendre el nostre entorn, i fins i tot ens pot transmetre seguretat. Però altres vegades pot comportar que les persones que no encaixen amb l’entorn que nosaltres hem acotat, que no compleixen els requisits per ser emmarcades a la nostra classificació, en quedin excloses.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 53

Avui et convidem a descobrir allò que és diferent, a no classificar, a aprofundir en qui t’envolta i descobrir-ne els matisos. Descobrir la diferència és descobrir el món, ja que res ni ningú és igual, tothom és únic i única. Recursos Dinàmica Veurem el material de l’annex i comentarem les següents qüestions.

• Quina diferència hi ha entre diferència i diversitat? • Tenim present la diversitat al nostre dia a dia? És visible? • Ens sentim més còmodes si ens sentim part d’un grup? En què es basa la formació d’aquest

grup? Recurs Annex 26_¿De qué color es un lápiz de color carne? Angelica Dass, fotògrafa: https://youtu.be/mkDqaGANaos

FEBRER 3a setmana. Connecta amb el que és petit-proper Sense adonar-nos-en, sempre busquem créixer i obtenir més. Això no és dolent en si mateix, però pot arribar a fer-nos perdre de vista unes altres coses. Volem treure la nota més alta, tenir més “likes” a les xarxes, saber-ne més, tenir més estona de pati... Donem tanta importància a allò que volem ampliar que no ens fixem en els petits detalls, coses senzilles que passen al nostre voltant i sense les quals la nostra realitat no seria la mateixa. Aquell “bon dia” quan et despertes, els dos petons quan surts de casa, l’abraçada amb les amistats en arribar a l’escola... Tot això són petits gestos, petits detalls que ens demostren que tenim gent al voltant que ens estima, ens valora i que donen a la nostra vida aquella lluïssor especial. Cal permetre que aquests gestos despertin en nosaltres alguna cosa, donar-hi significat, connectar-hi. Durant aquesta setmana iniciem el camí de la Quaresma. Es tracta d’un temps de canvi, de saber-se adonar d’allò que som i que fem: el que ens agrada de nosaltres i el que no. Adonar-nos de les petites coses que fan que els nostre món canviï cap a millor ajuda a la conversió del cor. Recursos Dinàmica Avui convidem a llegir dos textos. En primer lloc, el text de l’evangeli de la paràbola del gra de mostassa. Un cop llegit, comentarem el significat de la paràbola. A continuació, convidarem l’alumnat a dir una sola cosa, petita, un do que tenen ells i que els fa diferents. Acabarem llegint de forma participada el text del granet de sorra.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 54

Recurs Text de l’evangeli: Mt 13, 31-32

Els proposà encara una altra paràbola: Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Text del granet de sorra Tenim una missió per fer, encara que ens sembli insignificant, com un granet de sorra. No es pot ser una pedra angular si un no se sap granet de sorra. Només es pot mirar la immensitat del mar, quan un és, a la platja, granet de sorra. De vegades ens toca de fer proeses, però la meravella és el granet de sorra de cada dia. De vegades estem tan cansats que només hi podem posar el granet de sorra. El granet de sorra és anònim, i suporta el pes del sofriment les persones anònimes. El granet de sorra és ordinari, i l’amor el fa extraordinari. No serà canonitzat com a sant; massa humà és el granet de sorra. No s’escriurà res sobre ell; tan petit és el granet de sorra. Però el Pare es complau en ell, el senzill de cor, el granet de sorra. Granet de sorra va semblar el sí de Maria, i a Natzaret va canviar el destí del món. Granet de sorra, i menys que granet de sorra, va semblar la mort de Jesús. I què és la força de l’Esperit, als ulls del món, sinó un granet de sorra, pols que captiva el vent? Nosaltres posem el granet de sorra; Déu s’encarrega de construir la ciutat eterna de pedres precioses.

FEBRER 4a setmana. Res ens és indiferent La nostra vida és un no parar: despertar-se, anar a l’escola, esmorzar, tornar a classe, dinar, estudiar, fer deures, extraescolars, i anar a dormir. Aquest ritme frenètic ens fa caure molts cops en la rutina i viure de manera automàtica, amb la qual cosa molts dels fets que ens envolten ens passen desapercebuts. Són actes senzills, com llençar un paper a terra, no tancar una aixeta o apagar els llums, utilitzar llenguatge no inclusiu o passar per alt alguna injustícia. Davant aquests fets quotidians, cal aturar un moment els motors i repensar la nostra manera de fer. No ens podem fer impermeables a allò que no ens agrada o creiem que no és positiu per a nosaltres o els que tenim al costat. La indiferència pot arribar a ser la gran malaltia del segle, ja que ens fa insensibles a la realitat que tenim al davant dels ulls. A partir de prendre consciència, seran les petites accions les que poden canviar el nostre dia a dia. Recursos Dinàmica Veurem el vídeo de l’annex 27 i comentarem les següents qüestions. - En quin moment decidim que una situació és injusta? En què ens basem per decidir-ho? - El nostre interès condiciona el nostre sentit de la justícia? - Hem d’actuar en totes les situacions que ens semblin injustes? - No actuar vol dir ser indiferent?

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 55

Recurs Annex 27_Small Things Can Make a Big Difference https://youtu.be/_jg3s6dy1Qk

3. MARÇ: SOM TERRA

Motivació del mes La Terra és el planeta que habitem, ens precedeix, ens ha estat donada i seguirà aquí quan nosaltres desapareguem. Precisament per aquest fet no hem de perdre de vista que vivim aquí per prendre el relleu de tenir-ne cura, millorar la seva realitat i passar el testimoni a les generacions que ens seguiran. Ara bé, aquesta dinàmica no serà possible si no ens identifiquem amb la mare Terra, sentim que en som part activa, recordem que no la posseïm sinó que ens ha estat donada per gaudir-la i fer-la gaudir.

MARÇ 1a setmana. La nostra terra La Terra és la nostra llar i un immens ecosistema regit per un equilibri fràgil. El Papa Francesc ens diu que “aquesta terra és com una germana que clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels bens que ens atorga”. “Cal un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. [...] Necessitem una solidaritat universal nova. [...] Tots podem col·laborar com a instruments de Déu per la cura de la creació, cadascú des de la seva cultura, la seva experiència, les seves iniciatives i les seves capacitats”. Recursos Dinàmica Convidem que avui es puguin llegir algun dels tres textos, o, si hi ha temps, tots tres. No es tracta de fer res només escoltar. Després, escoltarem la cançó “Mama Tierra” de Macaco (annex 28). Recurs Textos: La Terra, la nostra missió

“El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.” Gn 2,15.

En aquest fragment del Gènesi Déu situa l’ésser humà al món amb una responsabilitat especial. Ha de treballar la terra per extreure’n els fruits i alhora n’ha de tenir cura. Déu no envià les persones al món per restar inactives; part del gaudi de la Terra és en la responsabilitat de preservar-la. En cas contrari situem la vida en una posició de perill. Hem de cultivar la relació interior amb un mateix, amb els altres, amb Déu i la Terra. Un equilibri fràgil. Alexander von Humboldt

Alexander von Humboldt (1769-1859) va ser un dels científics més influents del segles XIX, un renovador de les ciències naturals com les coneixem avui dia i un dels primers a alertar del canvi climàtic. Els seus estudis a l’Amèrica Llatina van canviar radicalment la visió del

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 56

colonialisme europeu i de la natura. Avançant-se al concepte “ecosistema”, va aportar evidències de la relació entre els diversos elements i espècies i la forta relació que hi ha entre ells, de manera que una petita alteració en algun pot generar alteracions amb conseqüències nefastes.

Fragment del “Discurs de Seattle”, cap de la tribu Duwamish (Estat de Washington, 1855) “(...) Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil. Ja que per a nosaltres aquesta terra és sagrada. Gaudim molt en els nostres boscos. La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua guspirejant que s’esmuny pels rierols i rius no és pas simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosaltres és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l’aigua límpida del llac relata els esdeveniments del passat del meu poble. El murmuri de l’aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són les nostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nodreixen els nostres infants. Les cendres dels nostres avantpassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que és sant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Aquesta part de la terra és per a nosaltres una terra santa. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells, un tros de terra és idèntic a un altre, perquè és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calgui. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n va lluny. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus avantpassats i l’heretatge dels seus fills. Considera la seva germana terra i el seu germà aire com dues mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seva voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d’ell, no deixarà més que un desert.(...) Que esdevindrà a l’home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l’home morirà amb un gran sentiment de solitud. El que ocorre als animals ben aviat succeeix a l’home. Totes les coses tenen relació. Allò que s’escau a la terra, arriba als fills que poblen aquesta terra. Heu d’ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les cendres dels nostres avantpassats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si l’home escup a la terra, és damunt d’ell mateix que escup.”

Cançó: Mama Tierra, Macaco www.youtube.com/watch?v=iZWryw2eFjI Qué difícil cantarle a tierra madre, que nos aguanta y nos vio crecer. Y a los padres de tus padres, y a tus hijos, los que vendrás después. Si la miras como a tu mamá, quizás nos cambie la mirada, y actuemos como el que defiende a los suyos y a los que vienen con él. La raíz de mis pies yo sentí,

levanté la mano y vi que todo va unido, que todo es un ciclo, la tierra, el cielo y de nuevo aquí. Como el agua del mar a las nubes va, llueve el agua y vuelta a empezar, oye. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 57

Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. No se trata de romper ventanas, ni de farolas ni de caras, mejor romper conciencias equivocadas, oye. Nadie nos enseñó ni a ti ni a mí, nadie nos explicó ni a ti ni a mí, mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir. Bombeando, tierra madre dice, bombeando, tierra madre te dice basta, bombeando, tierra madre, escuchen. Bombeando, tierra madre dice bomba en pie, bombeando, ponte en pie, bombeando, tierra madre dice, ponte en pie, mírame. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. Grite, grite, ¿cómo no lo ves?

Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. Oh, mama reclama, se le apaga la llama, y esto no es de hoy, ya tiempos atrás, décadas degradando, ya mama reclama, se le apaga la llama, se la venden hoy, de lo que fue a lo que es hoy, se magnifican sus latidos, voy. Llaman, llaman, mama tierra, llaman, ya que las manejan sin plan, demasiadas cavan, otras secan, luego, frutos no dan. Llaman, llaman, mama tierra, llaman, oídos sordos les hacen mal, miradas se tapan, contaminan hasta que eliminan. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth. Grite, grite, ¿cómo no lo ves? Va muriendo lentamente, mamá tierra, mother earth.

MARÇ 2a setmana. Som criatura La Terra no només està habitada per les persones. Al llarg de la història, els animals han jugat un paper cabdal per a la supervivència de la humanitat. En diverses ocasions, la supervivència d’humans i animals ha anat de bracet, creant una relació de benefici mutu i d’estima. En paraules del Papa Francesc, “si tenim en compte que l’ésser humà també és una criatura d’aquest món, té dret a viure i ser feliç, i que a més té una dignitat especialíssima, no podem deixar de considerar els efectes de la degradació ambiental, de l’actual model de desenvolupament i de la cultura del rebuig en la vida de les persones”. I també diu: “la pèrdua de selves i boscos implica al mateix temps la pèrdua d’espècies que podrien significar en el futur recursos summament importants per a múltiples serveis”. Recursos Dinàmica La dinàmica d’aquesta setmana consisteix a llegir els dos textos en parelles i contestar una pregunta per a cada text. Un cop s’han contestat en parelles, es convida l’alumnat que, lliurement, respongui la pregunta de manera breu.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 58

1. Text 1: Quines accions de les nostres vides quotidianes afecten al benestar els éssers vius que conviuen amb nosaltres?

2. Text 2: Igual que els animals, que s’adapten a allò que tenen, quines són aquelles coses que necessitem i de quines en podem prescindir?

Recurs Textos 1. Més que veïns:

“Llavors el Senyor-Déu es digué: ‘No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat’. El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home...” Gènesi 2,18-19. L’ésser humà i els animals estem creats de la mateixa matèria i habitem el mateix planeta. Per tant, som alguna cosa més que simples veïns. Les nostres accions sobre el medi ambient tenen repercussions sobre la resta d’éssers vius del nostre entorn, sovint invisibles als nostres ulls i en alguns casos facilitadors de la nostra vida i fins i tot membres de la nostra família.

2. Què necessites? Què consumeixes? Quan el pardal fa el niu en el bosc no ocupa més que una branca. Quan el cérvol sadolla la seva set en el riu, no beu més que el que li cap a la panxa.

Aquests versos ens il·lustren sobre el saber fer dels animals, la vida en comunió completa amb la natura. Fins a quin punt utilitzem exclusivament allò que necessitem? Podem reduir el nostre consum renunciant a petites comoditats a canvi d’un equilibri més gran amb la natura? Penseu en les petites accions del dia a dia que poden contribuir a un aprofitament més gran dels nostres recursos.

MARÇ 3a setmana. La meva petjada A la Laudato si’, el Papa Francesc descriu l’ecologia com la disciplina que estudia les relacions entre els organismes vius i l’ambient es desenvolupen. També exigeix asseure’s a pensar i a discutir sobre les condicions de vida i de supervivència d’una societat, amb l’honestedat per posar en dubte els models de desenvolupament, de producció i de consum. La petjada ecològica és un concepte ideat per reflectir quin és el nostre impacte sobre el planeta. Totes les nostres activitats tenen uns costos mediambientals que poden generar diversos desequilibris. Però, podem generar una petjada que reverteixi positivament en la natura? Recursos Dinàmica Veurem el vídeo de La huella de Carmela (cal silenciar el so o posar una música de fons que substitueixi el so original del vídeo)) i obrirem un debat amb l’alumnat (annex 29):

• Què en pensem, de la vida que porta la Carmela? • A què ens convida el vídeo que acabem de veure? • És la tecnologia un enemic per l’ecologia?

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 59

• És necessari tot allò que utilitzem i en la mesura que ho utilitzem? No es tracta de veure la Carmela com quelcom exemplar. Seria negar el progrés. Ara bé, com utilitzem tot allò que els progrés ens proporciona i quin ús en fem? Després d’aquest diàleg, si hi ha temps, es pot demanar a l’alumnat que calculi, amb algun test en línia la seva petjada ecològica. Recurs Annex 29_La huella de Carmela www.youtube.com/watch?v=280aTeLaT1o

MARÇ 4a setmana. Canvia tu també! Et convidem a reflexionar sobre el canvi. La comprensió de la realitat ens pot portar a l’inconformisme amb certes situacions. Però aquest inconformisme pot esdevenir perjudicial si el tractem des de l’enuig. Per sortir de l’enuig cal que ens preparem, que ens predisposem als altres i al canvi i que acceptem les renúncies que ens pot implicar. L’exemple de Jesús és ple de renúncies a comoditats banals que ens distreuen de generar un entorn autènticament confortable amb els altres i la natura. També en paraules del Papa Francesc, “la conversió ecològica suposa diverses actituds que es conjuguen per a mobilitzar una cura generosa i plena de tendresa. En primer lloc, implica gratitud i gratuïtat, és a dir, un reconeixement del món un do, que provoca com a conseqüència actituds gratuïtes re renúncia i gestos generosos encara que ningú no els vegi. També implica l’amorosa consciencia de no estar desconnectats de les altres criatures”. Recursos Dinàmica Aquesta setmana us proposem que llegiu el text “Estàs a punt?” i que el continuïn per parelles. Han de formular preguntes que comportin un canvi en la seva manera ser i d’actuar. Les poden escriure en DIN A3 de colors i penjar-les a la classe. Recurs text Estàs a punt?

• Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?

• Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu i pensar en tot allò altre que tu deus al món?

• Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig, i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?

• Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu, i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?

• Estàs a punt per reconèixer que l’única raó noble de la teva existència no és treure profit o avantatges de la vida, sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

• Estàs a punt per tancar el teu llibre d’insults contra el món i buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?

• Estàs a punt per donar, per donar-te?

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 60

4. ABRIL: DESPERTEM A LA VIDA

Motivació del mes La vida és un camí que ens porta a la utopia. És la creença que “un altre món és possible”. La vida no és una mercaderia, ja que no es pot intercanviar per res. Això no obstant, és quelcom que es comparteix i es multiplica en comunitat, amb actitud de sororitat. Despertar a la vida és adonar-te de tot el que et pot oferir a tu i a les persones que tens al costat. Però, alerta, l’objectiu no és sobreviure a la vida, sinó aconseguir viure en plenitud. Situar aquest fet en plena primavera ens permet observar aquest despertar amb tota l’exuberància d’una natura que es desfà de l’hivern i es mostra plena i generosa. Tan plena i generosa com la nostra vida quan es desperta a l’aquí i l’ara. Acabem de celebrar la Pasqua, la festa més important per als cristians. Durant aquesta celebració, ens alegrem per la vida en majúscules. Volem cada dia la vida que es revela en cada una de les persones amb les quals compartim la nostra quotidianitat.

ABRIL 2a setmana. Descobreix La vida és un descobriment constant. Ja des que som petits, cada dia esdevé un aprenentatge i allò que no estava al nostre abast passa a ser conegut. Es tracta de veure què hi ha al darrere de les coses. Es tracta de desvetllar un misteri. La paraula “revelar” vol dir treure el vel que cobreix alguna cosa i no deixa veure què hi ha al darrera. Igual que la paraula “descobrir” vol dir treure allò que cobreix alguna cosa per mostrar què s’hi amaga. Cal viure la vida amb les ganes d’anar descobrint, aprenent. Només quan fem aquest exercici arribarem a entendre el fons i el significat de les coses. I no hem de tenir por de fer-ho. Recursos Dinàmica A dins de cadascun de nosaltres s’amaga un tresor. Cal esperar a trencar-lo per descobrir-lo? Igualment la natura representa el tresor comú de la humanitat i la resta d’espècies del planeta. Evitem que es trenqui, perquè en aquest cas el tresor és fora. Només quan ens adonem d’aquest tresor i el fem vida allò que fem serà bell i perfecte. Proposem un text i un vídeo que mostren aquest aspecte del descobriment (annex 30). Recurs Text: Descobreix el tresor que hi ha a dins de cadascú:

“La estatua del Buda de barro alcanzaba casi tres metros de altura. Durante generaciones había sido considerada sagrada por los habitantes del lugar. Un día, debido al crecimiento de la ciudad, decidieron trasladarla a un sitio más apropiado. Esta delicada tarea le fue encomendada a un reconocido monje, quien, después de planificar detenidamente, comenzó su misión. Fue tan mala su fortuna que, al mover la estatua, se deslizó y cayó, agrietándose en varias partes. Compungidos, el monje y su equipo decidieron pasar la noche meditando sobre las alternativas. Fueron unas horas largas, oscuras y lluviosas. El monje, en vez de desesperarse, se centró en encontrar una salida. De repente, al observar la escultura

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 61

resquebrajada, cayó en cuenta que la luz de su vela se reflejaba a través de las grietas de la estatua. Pensó que eran las gotas de lluvia. Se acercó a la grieta y observó que detrás del barro había algo, pero no estaba seguro qué. Lo consultó con sus colegas y decidió tomar un riesgo que parecía una locura: Pidió un martillo y comenzó a romper el barro, y descubrió que debajo se escondía un Buda de oro sólido de casi tres metros de altura. Durante siglos este hermoso tesoro había sido cubierto por el barro ordinario. Los historiadores hallaron pruebas que demostraban que, en una época, el pueblo fue atacado por bandidos. Los pobladores, para proteger su tesoro, lo cubrieron con barro para que pareciera común y ordinario. El pueblo fue atacado y saqueado, pero el Buda fue ignorado por los bandidos. Después, los sobrevivientes pensaron que era mejor seguir ocultándolo detrás del barro. Con el tiempo, la gente comenzó a pensar que el Buda de Oro era una leyenda o un invento de los ancianos. Hasta que, finalmente, todos olvidaron el verdadero tesoro porque pensaron que algo tan hermoso no podía ser cierto.”

Vídeo Annex 30_The Potter. https://youtu.be/k5m5-LDIN7M

ABRIL 3a setmana. Deixa’t sorprendre Deixar-se sorprendre és l’actitud d’estar amatents sense esperar res. Deixar que la vida et sorprengui no significa que s’ha de viure sempre des de la incertesa i la inseguretat, sinó que viure la vida sense cap tipus de pretensions i encara menys de prejudicis. Quan ens atrevim a descobrir, a revelar allò que està amagat o, dit d’una altra manera, allò que desconeixem, tenim l’oportunitat de créixer, de gaudir, d’emocionar-nos... Cal deixar-nos sorprendre per la bellesa de la natura, per les actituds de les persones amb qui vivim cada dia, per allò que esperem que passi i allò no esperem... I fins i tot quan la sorpresa ve per quelcom no tan positiu, de vegades, l’aprenentatge i el creixement són més grans. I no oblidem de deixar-nos sorprendre de nosaltres mateixos i de voler descobrir coses noves que hi ha en nosaltres i que potser no havíem imaginat. Saber descobrir les nostres capacitats, habilitats i competències ens impulsarà millor a donar-nos als altres. Recursos Dinàmica La màgia és un mitjà per sorprendre i deixar-nos sorprendre. El vídeo que hi ha a continuació (annex 31) narra com la màgia és una manera d’expressar allò que és important a la vida. Convidem aquesta setmana a veure el vídeo i reflexionar sobre: • Què ha sorprès més els espectadors? • Quina és la veritable màgia que sorprèn de l’actuació? • Quina és la màgia amb la qual tu et sorprens cada dia i amb la qual vols sorprendre qui tens al costat? Recurs Annex 31_Marc Spelmann https://youtu.be/Q3jege0p0dQ

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 62

ABRIL 4a setmana. Mulla’t L’exemple de Jesús i el cristianisme és la implicació amb el món els altres. Sovint el cristianisme resulta incòmode per al poder quan denuncia injustícies i actua en benefici dels més perjudicats. El cristià se situa frontalment en contra de situacions injustes. Els estralls del canvi climàtic repercuteixen en tots els éssers del planeta accentuant-ne les desigualtats. A continuació plantegem un seguit d’exemples de denúncia rigorosa i implicació. Segons el papa Francesc, el pastor que no fa olor d’ovella no és un bon pastor. Cal ser coherents amb allò que diem i allò que creiem. Recursos Dinàmica La paraula profeta designa la persona escollida per Déu per guiar el poble. Es tractava de persones que denunciaven allò que no estava bé per a la gent del seu temps, però no només es quedava en paraules, sinó que també anunciava la possibilitat de canvi. A més, els profetes eren coherents amb les seves paraules. Aquesta setmana et convidem a veure dos vídeos curts (annexos 32 i 33) que mostren com persones o col·lectius denuncien situacions que no són sostenibles. Després de veure’ls, podries dir quines són aquelles situacions que no són sostenibles a la teva vida personal i a societat en la que vius? Què hi pots/podem fer? Recurs Annex 32_“Sostenibilidad insostenible” www.youtube.com/watch?v=eOAaG8G693A Annex 33_Greenpeace www.youtube.com/watch?v=qOw8f_d3zTc

ABRIL 5a setmana. Llença’tDespertar-se no és simplement obrir els ulls, estar informat. Despertar és prendre consciència d’un mateix i de l’entorn, estar atents al que passa al nostre voltant i decidir cap on volem caminar. En condicions normals, despertar-se va seguit de llevar-se i començar a moure’s. Es tracta de fer el primer pas. La nostra vida és un do i tenim el deure de posar-lo al servei dels altres. T’has preguntat alguna vegada què pots fer tu pels altres amb els teus dons? No tinguis por, viu la intensitat de cada dia en clau Ubuntu. Recursos Dinàmica Aquesta setmana es tracta d’escoltar i preguntar-se per ser cristià. Què significa ser cristià avui més enllà dels preceptes i els ritus religiosos? Una de les característiques del cristià és la de no quedar-se assegut al sofà. Recursos: El cristià es llença a l’acció! L’estil de vida que defineix l’Evangeli i l’exemple de Jesús plantegen un cristià preparat per llançar-se cap a un canvi positiu:

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 63

• Vols ser cristià? Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer, persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats. La felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.

• El cristià no es deixa vèncer per les adversitats ni pel sofriment. Conserva l’esperança, i davant del mal segueix creient en la victòria del bé.

• El cristià és solidari, plora amb qui plora i acompanya qui pateix. • El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però

sense violència ni agressivitat. • El cristià no és rancorós, sap perdonar les ofenses, i no torna mal per mal. • El cristià no accepta la injustícia ni la mentida. Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i

lluita amb passió per un món més just i més humà. • El cristià és sensible i atent al mal dels altres, és solidari amb els seus germans en els triomfs

i en els fracassos, en les penes i alegries. • El cristià es compromet amb els dèbils i necessitats. • El cristià és de cor noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense manipulació ni dobles

intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses. • El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels

més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.

• El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus enemics. Cançó Annex 34_Y pienso que soy cristiano. Brotes de Olivo. https://youtu.be/8kKzx6hyh0c

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 64

5. MAIG: CUIDEM LA CASA COMUNA

Motivació del mes S’està parlant molt del canvi climàtic, de l’escalfament global, de la destrucció dels casquets polars, de la destrucció de la capa d’ozó. S’estan fent moltes cimeres per pal·liar les conseqüències de l’acció humana sobre la natura i assolir acords internacionals. Moltes persones i col·lectius encapçalen moviments i mobilitzacions per sensibilitzar la població sobre la importància de tenir cura de la Terra. No obstant això, cal fer encara molt més. La Terra plora, està ferida. No en som conscients. La cura que en tinguem només tindrà efecte quan creem cultura de conversió ecològica. Això vol dir que la societat (individus, institucions i administracions públiques) integri hàbits de conducta que s’hi instaurin de manera permanent, no des de la imposició sinó del convenciment de la necessitat i la identitat col·lectiva.

MAIG 1a setmana. El regal de la natura La naturalesa és la que ens ofereix tot allò que necessitem per viure. Ens proporciona menjar, aigua, oxigen, els recursos necessaris per construir els nostres habitatges, entre moltes altres coses. La natura és també l’espai on no només ens desenvolupem nosaltres els humans, sinó també tota la vida que hi neix i hi creix. En la cultura consumista en què estem immersos, una cosa regalada deixa d’interessar al cap d’un temps, s’omple de pols. És això el que passa amb la natura? Som conscients que d’aquest regal depèn la nostra vida i la nostra subsistència? Considerar la terra com un regal és sinònim exacte de considerar la vida com un regal, la nostra pròpia vida. Nosaltres som vida, som natura i som Terra. Si cuidem la terra, cuidem el regal de la vida; si no és així, la vida es degrada, la terra mor i, amb ella, nosaltres també. Recursos Dinàmica Veurem el vídeo (annex 35) en el qual la natura ens parla... amb duresa. En unes targetes, l’alumnat escriu diverses maneres de mostrar respecte per la natura. Les podem penjar posteriorment a classe. Recurs Annex 35_La naturaleza no nos necesita, nosotros, los humanos necesitamos de ella” https://youtu.be/EKkXI0u-fRU

MAIG 2a setmana. Redueix Senzillesa, un dels valors Maristes que es basa en el fet de no voler ostentar, de no aparentar i de ser simplement el que s’és. La senzillesa es basa a reduir: reduir el temps que dedico a pensar que diran de mi, reduir allò que és superficial i mostrar allò que som sense filtres. El mateix passa amb la nostra relació amb la natura. Tendim a consumir tot tipus de productes, i tot i que moltes vegades sentim a parlar de la importància de reciclar, de fer un bon tractament dels nostres residus i la nostra brossa,

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 65

poques vegades dediquem un moment a pensar i veure com: si no generéssim residus, no ens hauríem de preocupar de reciclar-los. La resposta és senzilla, reduir, aportar la màxima senzillesa a la nostra vida i al nostre model de consum per tal de tenir una relació més sostenible amb el nostre entorn. Recursos Dinàmica Veurem el vídeo de l’annex 36 i comentarem les següents qüestions.

• Consumeixo per necessitat o per desig? • Quan consumeixo alguna cosa, penso en el que això comporta? • Soc conscient de les conseqüències del meu model de consum? • Quins canvis podria decidir fer avui per tal de minimitzar els meus residus? • De vegades, en la mateixa natura trobem els recursos que necessitem. Com aconsegueixo els

recursos? Recurs Annex 36_El_libro_de_la_selva_lo_mas_vital_1080p_castellano_ttlecah_IFs_1080p https://youtu.be/ttlecah_IFs

MAIG 3a setmana. Reutilitza Fins i tot un rellotge espatllat marca bé l’hora dues vegades al dia. És aquest positivisme el que ens permet veure que tot és més del que sembla. I, si podem mirar el que ens envolta amb aquests ulls, observant allò que pot arribar a ser en lloc del que és en l’actualitat, tindrem la capacitat de canviar aquest món, deixant de banda els prejudicis i sense passar per alt tot un seguit d’oportunitats que se’ns poden presentar i que sovint no podem veure. El mateix passa amb els fets més quotidians, amb els objectes que ens envolten. Molts cops podrien tenir una segona vida i, pel fet de no aturar-nos a mirar-los, els descartem i els convertim en un rebuig. Doncs bé, avui pot ser el dia d’agafar una nova perspectiva i intentar donar una vida nova a aquells objectes, accions o pensaments que d’una altra manera haurien acabat sent brossa. Recursos Dinàmica Aquesta setmana proposem una dinàmica que es pot allargar durant tot el que queda decurs i que es pot incorporar a la nostra vida. Es tracta d’utilitzar paper que ja s’ha fet servir i que no serveix. Abans de llençar-lo a la paperera us proposem que:

• Feu una llista amb com creiem que es pot reutilitzar el paper. • Definiu una capsa per reciclar el paper, per tipus (papers de colors, quadriculats, amb línies,

blancs, reciclats...). • Utilitzeu aquest paper per prendre els apunts de classe. • Feu alguna papiroflèxia per decorar la classe...

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 66

MAIG 4a setmana. Recicla Ja hem vist que moltes coses poden tenir una segona vida i també que la reducció del consum és un mode de cuidar la natura. Però, què passa quan alguna cosa ja no es pot fer servir més? Doncs que encara es pot reciclar. El reciclatge implica el processament d’un residu a un nou material, que pot ser utilitzat per crear productes nous i evitar malbaratament de materials potencialment útils, reduir el consum de primeres matèries fresques, reduir ús d’energia, reduir contaminació atmosfèrica (de la incineració) i contaminació de l’aigua (de l’abocament), reduir la necessitat de disposició del rebuig "convencional" i abaixar emissions de gas hivernacle en comparació amb la producció. El reciclatge és un component clau de gestió de residus moderna. Recursos Dinàmica Proposem aquesta setmana construir jocs amb material reciclat: bitlles amb ampolles de plàstic, jocs d’encertar la diana amb caixes de cartró... I podem anar, una estona, a presentar-los als més petits de l’escola i jugar una estona amb ells.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 67

6. JUNY: NOUS REPTES

Motivació del mes Els reptes són accions o processos que algú es planteja i que impliquen alguna dificultat o el fet de sortir de la zona de confort per aconseguir-los. Ens endinsem i ens programem reptes perquè creiem si els assolim la vida al nostre entorn millorarà. Els reptes impliquen nous amics, grans oportunitats i descobertes. Es tracta d’invitacions a aventures increïbles, entrades a experiències inoblidables i portes a mons nous. Els reptes inclouen desafiaments, inestabilitat, inseguretat... però també inclouen novetat, superació, tenacitat i audàcia. No cal que comencem a anomenar tots les persones que han fet de la seva vida i els seus projectes grans reptes que, en algun cas, per bé o per mal, han canviat la història i han aportat petites o grans transformacions al món. Quin és el teu repte? Què estàs disposat a fer per aconseguir-lo?

JUNY 1a setmana. Champagnat Al llarg de la seva vida Marcel·lí va encarar gran quantitat de reptes i de desafiaments. La seva vida està marcada per la superació dels reptes que li anaven apareixent des de molt petit. La dificultat amb el llatí, les discussions amb el rector de La Valla, les dificultats econòmiques que suposava el seu projecte, les constants demandes de germans per atendre moltes escoles, els comportaments poc ètics i morals d’alguns germans o formadors. En tots els casos, Marcel·lí va saber què fer. En primer lloc, perquè era un home audaç i, en segon, perquè sabia escoltar les opinions de tothom. Ell sabia que qualsevol repte, per gran que sigui, tard o d’hora, si hi posem la pell, se superarà. Recursos Dinàmica Us proposem escoltar la cançó i parlar sobre els reptes d’avui com a Maristes i què hi podem fer com a individus i com a joves alumnes de l’escola. Recurs Annex 37_Champagnat https://youtu.be/byJmUsaIuyM

JUNY 2a setmana. Maria Maria viu una situació de repte constant que no només implica un enfrontament amb altres sinó amb ella mateixa i els valors d’una societat i cultura pròpies del segle I. La decisió de ser mare sense estar casada, emigrar per salvar la seva vida, patir la incomprensió dels seus, experimentar amb dolor el creixent menyspreu i rebuig del seu fill per part dels poderosos, sobreviure a un fill després de presenciar la seva tortura pública, acompanyar la primera comunitat cristiana per anunciar el Regne de Déu, ser dona amb veu i vot en la seva societat.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 68

Però el gran repte que Maria té és un repte personal, ser coherent amb el seu destí, símbol de la confiança que Maria tenia en Déu. Aquest destí que, tot i el dolor, el menyspreu i les dificultats, es manté ferm. Maria es manté ferma en la seva confiança, coherent amb les seves creences i valors. Recursos Dinàmica Tota la vida de Maria va ser una superació de reptes. Ara et convidem a pensar un repte per aquesta setmana i escriure’l a l’agenda perquè te’n puguis recordar cada dia. Ha de ser un repte de coherència, diari i quotidià. No pensis en coses massa utòpiques, Maria era molt senzilla. Es pot avaluar com ha anat al final de la setmana o al començament de la següent.

JUNY 3a setmana. Jesús Segurament has sentit a parlar molt de Jesús, però t’has preguntat alguna vegada per la quantitat de reptes que va haver d’encarar? Tota la seva vida es pot traduir en un gran repte: portar al món el Regne de Déu. I, què és això? Doncs, un món digne per a tothom en el qual la principal llei entre les persones sigui el respecte i l’estimació. Tot allò que va fer i va dir, si ens hi fixem, va en aquesta clau: estima i respecta. El repte era obrir uns camins que molts dels poders polítics i religiosos s’havien encarregat d’esborrar de les consciències col·lectives per a benefici només d’uns pocs. El gran repte de percebre la necessitat de la felicitat i la dignitat per a tothom. Aquest camí de desafiament el va portar a la pitjor mort que es coneixia per la cruesa que suposava. I és que anar contracorrent i en favor dels més vulnerables, de vegades, incomoda els que tenim al costat. Recursos Dinàmica El repte de portar el Regne de Déu al món es va traduir en una sèrie de decàleg del Regne: les “Benaurances”. Et convidem a fer el decàleg del Regne d’avui. Dividiu la classe en vuit grups i que cadascun escrigui una benaurança. Es pot llegir el text de l’evangeli o escoltar la cançó de les Benaurances. Què ens demanaria Jesús avui per tal que el Regne de Déu fos real? Recurs Annex 38_Bienaventuranzas. 33:el Musical. https://youtu.be/tg4BneRyHqs

JUNY 4a setmana. Desperta als teus somnis Arriba el final del curs i de tot el que hem estat treballant per adonar-nos de què somniem, què volem aconseguir, a què volem obrir els ulls. Ser conscient d’allò que ens envolta està molt bé, però el que importa és què fas amb això. Tens diverses opcions: viure la vida sense més com una rutina o comprometre’t per millorar la realitat. Per tant, és hora d’aixecar-se. T’has despertat i ara és hora de llevar-te i caminar per fer que allò que vols sigui realitat i la teva vida tingui sentit per a tu i per als altres.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 69

Recursos Dinàmica Es tracta d’una dinàmica per veure a què he despertat personalment i què em falta despertar. Farem que escriguin en un full alguna cosa que van somniar a principi de curs i s’ha acomplert i alguna que van somniar i encara és un somni. Escrivim el que s’ha acomplert en una tira de paper de color. Quan estan totes escrites s’ajunten totes en un racó de la paret de la classe formant un tic. Escrivim el que no s’ha acomplert en una tira de paper en blanc i el penjarem en un racó de la classe formant un fletxa endavant. No haver-ho acomplert no és un fracàs sinó una oportunitat de creixement. Quan acabem podem escoltar la cançó “No dejes de soñar” de Manuel Carrasco. Recurs Annex 39_ No dejes de soñar.

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 70

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 71

1r, 2n i 3r d’ESO

Curs 2020-2021 72