primer any d’aplicació de la llei 39/2006, de 14 de ... · primer any d’aplicació de la llei...

primer any d’aplicacióde la Llei 39/2006,de 14 de desembre,de promoció de l’autonomiapersonal i atenció a les personesen situació de dependència

valoració de CCOO de Catalunya

primer any d’aplicació de la Llei 39/2006,de 14 de desembre, de promoció del’autonomia personal i atenció a lespersones en situació de dependència

valoració de CCOO de Catalunya

Primer any d’aplicació de la llei 39/2006, de 14 dedesembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció ales persones en situació de dependència.

Valoració de CCOO de Catalunya.

Elaborat: Cristina Faciaben Lacorte 2008Edita: Comissió Obrera Nacional de CatalunyaFinançament: Departament d’Acció Social i Ciutadania

Generalitat de Catalunya

- 2 -

índex

presentació.........................................................................................................5

1. algunes dades estadístiques .............................................................................7

2. objecte de la Llei...........................................................................................17

3. aplicació progressiva de la Llei ......................................................................19

4. principis reguladors de la Llei ........................................................................21

5. titulars dels drets ...........................................................................................23

6. sistema d’autonomia i atenció a la dependència (SAAD).................................256.1. sistema d’informació del SAAD .............................................................276.2. òrgans del SAAD .................................................................................286.3. la participació de les administracions públiques en el SAAD ...................32

7. procediment de reconeixement del dret ..........................................................357.1. sol·licitud de valoració ..........................................................................367.2. valoració del grau i el nivell de dependència .........................................39

7.2.1. serveis de valoració de la dependència (SEVAD)............................397.2.2. instrument de valoració de la dependència (IVD)............................40

7.3. determinació del grau i el nivell de dependència ....................................437.3.1. resolució del grau i el nivell de dependència..................................447.3.2. revisió del grau o el nivell de dependència ....................................46

7.4. trasllat de la persona beneficiària entre comunitats autònomes ................47

8. programa individual d’atenció (PIA)...............................................................49

9. xarxa de serveis del SAAD i acreditació de centres ........................................55

10. catàleg de serveis i prestacions....................................................................5910.1. serveis ...............................................................................................61

10.1.1. tipologia....................................................................................61servei de prevenció de les situacions de dependència..........................61servei de promoció de l’autonomia personal.......................................61servei de teleassistència.....................................................................62

- 3 -

Primer any d’aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya

servei d’atenció domiciliària (SAD) ....................................................62servei de centre de dia i de nit...........................................................62servei d’atenció residencial................................................................63

10.1.2. intensitat dels serveis ..................................................................6410.2. prestacions econòmiques.....................................................................66

10.2.1. tipologia....................................................................................66prestació econòmica vinculada a la contractació de serveis ..........66prestació econòmica per a cura en l’entorn familiar i suport avetlladores i vetlladors no professionals........................................67prestació econòmica d’assistència personal..................................73ajuts econòmics per facilitar l’autonomia personal ........................74

10.2.2. quanties de les prestacions econòmiques .....................................7510.2.2.1. quanties màximes ..............................................................7510.2.2.2. import de les prestacions econòmiques a Catalunya ............75

11. compatibilitat i incompatibilitat entre serveis i prestacions..............................8111.1. incompatibilitats .................................................................................81

11.1.1. incompatibilitats entre prestacions del SAAD................................8111.1.2. incompatibilitats entre prestacions del SAAD i prestacions delSistema Català de Serveis Socials ...........................................................82

11.2. compatibilitats ....................................................................................85

12. finançament................................................................................................87

13. copagament de les persones usuàries...........................................................93

14. atenció a la dependència i mercat de treball ................................................99

Annex 1. proposta de CCOO respecte a l’acreditació i la qualitat del’ocupació en el sector d’atenció a la dependència............................................103

Annex 2. assegurança de dependència i hipoteques inverses.............................105

Annex 3. acreditació de centres prestadors de serveis d’atenció a ladependència...................................................................................................107

Annex 4. normativa ........................................................................................109

- 4 -

presentació

Aquest document sindical pretén aportar la màxima informació sobre el contingut deles normes en matèria d’atenció a les situacions de dependència i de promoció del’autonomia personal, els aspectes pràctics de la implantació del sistema, així com lavaloració sindical.

L’atenció garantida a totes les persones amb dependència ha estat un dels objectiusde caràcter social que CCOO ha defensat amb més força els darrers anys.

La nova realitat, fruit d’una demografia marcada per l’augment de l’esperança devida de la gent gran, amb una caiguda de la fecunditat, ha comportat un envellimentde la població. Aquest fet, lligat a una participació més generalitzada de les donesen el mercat de treball, ha fet que el sistema tradicional d’atenció informal basat encures realitzades a la llar per part de les dones de la família estigui en crisi. Per això,els poders públics s’han vist forçats a posar en marxa un sistema formal d’atenció quegaranteixi l’accés als recursos assistencials necessaris a totes les persones ambdependència i les seves famílies.

A final de 2005, el Govern central, les organitzacions empresarials i CCOO i UGTvan signar l’Acord sobre acció protectora de l’atenció a les situacions dedependència, les principals línies del qual eren la universalitat de la prestació, el seucaràcter públic, la garantia de la igualtat en l’accés al dret, un sistema de valoració ireconeixement homogenis, la garantia d’immediatesa i agilitat en el procésd’avaluació i en la revisió, un finançament compartit entre els tres nivells de lesadministracions públiques, el copagament garantit i, en tot cas, l’accés al dret a lespersones que no disposin de possibilitat total o parcial de copagament i la prioritatde la dotació de serveis sobre les prestacions econòmiques.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atencióa les persones en situació de dependència ha estat el resultat d’un extens procés deconcertació i consens social i polític. Tots els grups d’interès han intentat veurereflectides les seves reivindicacions i necessitats d’atenció en el cos de la Llei, com adarrera oportunitat d’aconseguir el reconeixement de drets. L’ampli Llibre blanc sobrel’atenció a les persones en situació de dependència a Espanya és una recopilació perpart del Ministeri de Treball i Afers Socials de treballs de diversos autors experts en lamatèria que ha servit per elaborar el Projecte de llei.

- 5 -


Aquesta norma reconeix, per primer cop, l’atenció a la dependència com un dret deciutadania, universal, subjectiu i exigible, la qual cosa no vol dir que sigui un dretgratuït. Tot i que els serveis hauran de garantir-se i no es podran condicionar asuficiències pressupostàries ni a factors que no siguin la situació de dependència,1alguns serveis d’atenció podran sotmetre’s a copagament per part de les personesusuàries.

Es tracta d’una llei general, de bases, que garanteix una cobertura mínima a tot elterritori espanyol, però les comunitats autònomes, les quals tenen la competènciaexclusiva en matèria de serveis socials, poden millorar els serveis i prestacions. Aquestaspecte: la regulació de mínims en l’àmbit estatal d’una matèria competènciaexclusiva de les comunitats autònomes2 ha generat diversos conflictes sobre invasió decompetències de l’Estat plantejat per diverses comunitats autònomes.

La creació d’aquest sistema de protecció ha generat grans expectatives socials. Queaquestes expectatives es compleixin dependrà, en gran mesura, del fet que elfinançament sigui suficient i sostenible en el temps. La Llei està en vigor des del dia 1de gener de 2007, però la seva aplicació serà progressiva fins a l’any 2015, momenten el qual tothom qui tingui reconegut algun tipus de dependència tindrà garantit eldret a rebre atenció.

D’ara en endavant, quan es faci referència a la promoció de l’autonomia i a l’atencióa la dependència es dirà simplement: atenció a la dependència. De la mateixamanera, per parlar de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció del’autonomia persona i atenció a la dependència es dirà Llei de dependència o Llei39/2006. El Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència s’anomenarà per lesseves sigles: SAAD.

- 6 -

1 Actualment l’accés a l’atenció pública a la dependència no és un dret subjectiu, sinó que està condicionat, a més de a una situacióde manca d’autonomia, a la capacitat econòmica de la persona usuària i/o la seva família i a la situació familiar o social.2 La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els serveis socials de Catalunya, suposal’ordenació de l’acció social a Catalunya després del traspàs de competències fruit de l’Estatut d’Autonomia de 1979.

1. algunes dades estadístiques

A continuació s’exposen diverses taules amb informació estadística que posen demanifest quina és la situació actual de l’atenció a la dependència i quines són lesestimacions de futur, d’acord amb diversos indicadors.

població

distribució de la població

Font: INE. Revisió del Padró municipal 2006

Entorn del 16% de la població de Catalunya i d’Espanya tenen més de 65 anys. Enambdós casos, el 4% de la població total és més gran de 80 anys. Destaca el fet quees manté pràcticament idèntica la proporció de població entre Catalunya i Espanya(16%) per a tots els indicadors.

pes de la població més gran de 85 anys sobre la població més gran de 65 anys.Catalunya 1991-2006

Gràfic 1

Font: dades INE

Pot observar-se com el pes de la població més gran de 85 anys va sent cada cop mésgran respecte a la població total més gran de 65 anys. Això provoca l’efecte de“l’envelliment de l’envelliment”.

Taula 1 Població (INE 2006)

<65 anys 65-79 anys 80 anys i més TOTAL

Catalunya 5.959.178 855.798 319.721 7.134.697

Espanya 37.224.572 5.509.569 1.974.823 44.708.964

- 7 -


població amb discapacitat per trams d’edatGràfic 2

Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania

Gràfic 3

Font: dades ICASS. Departament d’Acció Social i Ciutadania

Més del 60% de les persones amb discapacitat tenen més de 55 anys, i quasi el 43%de les persones amb discapacitat són persones de més de 65 anys.

estimació de la distribució de la població amb dependència (2007)

Elaboració: MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència

Taula 2Població amb dependència, tots els graus i nivells (estimació 2007)


Catalunya 48.215 55.603 77.799 181.617

Espanya 306.557 373.929 493.278 1.173.764

- 8 -

evolució de les persones ambreconeixement de disminució a Catalunya.

1998 - 2007

distribució persones amb discapacitat per edats

A Catalunya, s’estima que l’any 2007, l’11,35% de la població més gran de 65 anysté algun grau de dependència. A Espanya aquest percentatge arriba a l’11,6%.Aquesta proporció de dependència puja fins al 24,3% i el 24% entre els més gransde 80 anys, a Catalunya i Espanya, respectivament.

Pel que fa a les persones menors de 65 anys amb dependència com a conseqüènciad’alguna discapacitat representen el 0,8% del total de la població d’aquesta franjad’edat.

estimació de la distribució de la població amb dependència de grau III (2007)

Elaboració:MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència

Aproximadament el 0,45% de la població total, tant a Catalunya com a Espanya,hauran causat dret a rebre atenció per la seva situació de dependència l’any 2007.Serà el 2,3% de tota la població amb més de 65 anys.

estimació de la distribució de la població amb dependència de grau III per nivells.2007

Elaboració: MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència

El 64,5% de les persones amb grau III de dependència reconegut s’estima quepertanyeran al nivell 1 (més afectació) i el 35,5% al nivell 2.

Taula 4Distribució per nivells de la població amb dependència

de grau III (estimació 2007)

Nivell 2 Nivell 1 Total grau III

Catalunya 11.199 20.351 31.550

Espanya 73.094 132.821 205.915

Taula 3Població amb dependència de grau III (estimació 2007)


Catalunya 4.910 7.236 19.404 31.550

Espanya 31.500 47.730 126.685 205.915

- 9 -


projeccions de persones amb dependència 2007-2015

Font: ProdeP

L’increment de persones amb dependència en el període 2007-2015 es preveu quesigui de més de 46.000 persones.

Tindran dret a ser ateses més de 200.000 persones més l’any 2015 (total de lapoblació amb qualsevol tipus de dependència reconeguda) que les ateses l’any 2007(dret per les persones amb grau III)

Gràfic 4

Font: ICASS

Taula 5

2007 2009 2015 increment 2007-2015

Grau III 30.440 32.312 37.743 9.103

Grau II 60.642 64.065 73.890 16.553

Grau I 105.551 109.745 122.326 21.026

Totals 196.632 206.122 233.958 46.682

- 10 -

serveis

serveis actuals d’atenció a la dependència a Catalunya

Gràfic 5

Font: ICASS

titularitat dels prestadors de serveis d’atenció a la dependència. Catalunya 2006Gràfic 6

Font: INE

Taula 6

Gent gran Persones amb discapacitat

places residències privades 30.926 places centres residencials 5.236

places residències públiques 21.677 placesresidències per a trastorns mentals 600

places centres de dia privats 6.771 places centres especialitzats 509

places centres de dia públics 4.362

teleassistència3 16.000

atenció domiciliària pública 53.800

ajut econòmic viure en família4 71.000

- 11 -


3 Dispositiu electrònic que permet que la persona amb dependència es pugui comunicar amb un equip d’atenció en cas d’unaemergència al seu domicili.4 Ajut econòmic de 240,40 € al mes que s’atorga a les persones amb dependència que es mantenen a casa seva. El poden percebretant persones grans com persones amb discapacitat. Pel gruix que suposa, la gent gran s’inclou en aquest grup.

mercat de treball

evolució de la població ocupada en els serveis socials a Catalunya 1996-2006Any 1996: Base 100

Font: Idescat. EPA

- la Generalitat preveu crear 40.000 nous llocs de treball relacionats amb l’aplicacióde la Llei.

- en l’àmbit estatal s’espera que es creïn 201.452 nous llocs de treball fins al 2015.

distribució per tipus de contracte del sector de l’atenció a la dependència.Catalunya 2006

Gràfic 7

Font: INE

Taula 7

any evolució

1996 100

1997 115,5

1998 112,3

1999 154,5

2000 143

2001 130,6

2002 169,4

2003 177

2004 212,8

2005 228,5

2006 220,9

- 12 -

nacionalitat de persones ocupades en el sector de l’atenció a la dependència.Catalunya 2006

Gràfic 8

Font: INE

distribució per sexes de les persones ocupades en el sector de l’atenció a ladependència. Catalunya 2006

Gràfic 9

Font: INE

distribució de la població ocupada en el sector d’atenció a la dependència per nivellde formació. Catalunya 2006

Font: INE

Taula 8

nivell d’estudis proporció

sense estudis 1%

estudis primaris 10%

estudis secundaris 48%

estudis superiors 41%

- 13 -


distribució de la població ocupada en el sector d’atenció a la dependència per edat.Catalunya 2006

Font: INE

D’acord amb el Llibre blanc de la dependència, el perfil de professionals requeritserà, per ordre d’importància, el personal per a tasques d’atenció directa(vetlladors/es amb coneixements de geriatria i discapacitat, gerocultors/es, auxiliarsde geriatria i treballadors/es familiars), de neteja, cuina i bugaderia, de mantenimentde centres, sanitàries (metges/esses, infermers/es i fisioterapeutes), socials(psicòlegs/òlogues, treballadors/es socials, educadors/es socials i terapeutesocupacionals i animadors/es) i personal de gestió i administració.

cures informals

distribució per sexes dels vetlladors informals. Espanya 2004

Gràfic 10

Font: IMSERSO. Enquesta suport informal a les persones grans a Espanya. 2004

Taula 9

tram d’edat proporció

de 16 a 35 anys 39%

de 36 a 54 anys 48%

> 55 anys 13%

- 14 -

distribució per edats dels vetlladors informals. Espanya 2004


nivell d’estudis dels vetlladors informals. Espanya 2004.


Taula 12

nivell d’estudis proporció

analfabets / sense estudis 17,1%

estudis primaris 43%

estudis segon grau 32,6%

estudis tercer grau 7%

Taula 11

tram d’edat proporció

< 20 anys 1,2%

de 20 a 29 anys 3,6%

de 30 a 39 anys 11,9%

de 40 a 49 anys 23,8%

de 50 a 59 anys 28,7%

de 60 a 69 anys 15,9%

> 69 anys 14,9%

mitjana d’edat 52,9 anys

- 15 -


- 17 -


2. objecte de la Llei

Article 1, Llei 39/2006

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atencióa les persones en situació de dependència és una llei bàsica que regula les condicionsper exercir, en condicions d’igualtat, el dret subjectiu i universal de ciutadania a lapromoció de l’autonomia personal i a l’atenció de les persones en situació dedependència, mitjançant el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència(SAAD) que actuarà de forma coordinada i cooperativa entre l’Administració generalde l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals.

Per dret universal s’entén que una prestació o un servei s’ha d’oferir a tota lapoblació que compleixi les condicions d’accés com a dret subjectiu de la persona ique, per tant, és exigible davant els tribunals. Així doncs, les administracionspúbliques han de garantir l’atenció a les persones en situació de dependència, sensepoder-la supeditar a limitacions pressupostàries (com fins ara) ni condicionar-la aaspectes diferents de la necessitat d’atenció (com disposar de recursos econòmics ono).

Perquè l’atenció a la dependència sigui un dret efectiu i garantit, caldrà unfinançament suficient i mantingut en el temps, d’altra manera no podrà garantir-sel’atenció a tots els ciutadans amb dret reconegut.

La universalitat no implica gratuïtat, tot i que determinats drets universals puguintambé ser gratuïts.

- 19 -


3. aplicació progressiva de la Llei

Disposició final primera Llei 39/2006

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, està en vigor des del dia 1 de gener de 2007,però els drets que reconeix seran efectius de forma progressiva des d’aquesta datai fins a l’any 2015, d’acord amb el quadre 1 i en funció del grau i del nivell dedependència reconegut.

L’any 2015, moment en el qual estarà plenament aplicada la Llei, tothom qui tinguireconegut algun grau de dependència tindrà el dret subjectiu i exigible a l’atenció i/oa la promoció de la seva autonomia personal.

Tres anys després de l’entrada en vigor del SAAD, el Consell Territorial revisarà el seufuncionament i proposarà les modificacions que consideri oportunes.

Qui tingui algun grau o nivell de dependència, tot i que sigui inferior a l’exigit cadaany per ser titular del dret de caràcter subjectiu establert en la Llei 39/2006, tindràdret a ser atès, d’acord amb la normativa de serveis socials. La diferència és que noserà un dret de caràcter universal i exigible, sinó que podrà estar condicionat a altrescircumstàncies (disponibilitat financera, places lliures, capacitat econòmica de lapersona beneficiària...).

Quadre 1

2007 grau III. Gran dependència, nivells 1 i 2

20082009

grau II. Dependència severa, nivell 2

20102011

grau II. Dependència severa, nivell 1

20122013

grau I. Dependència moderada, nivell 2

20142015

grau I. Dependència moderada, nivell 1

La qüestió de l’aplicació progressiva de la Llei ha generat un debat considerable. Endeterminats àmbits s’ha considerat que el termini d’aplicació és massa llarg, cosa quepot frustrar les expectatives de moltes persones, sobretot d’edat avançada, de poderaccedir a l’atenció. També s’entén com que la intenció, per part de l’Estat, és vendrecom un dret d’avui el que, en realitat, no serà totalment efectiu fins d’aquí a vuit anys.La justificació de l’Executiu per a aquesta aplicació dilatada del dret és l’excessiu costeconòmic de la construcció del SAAD com a xarxa pública, cosa que ha fet inevitablegraduar l’accés al dret per poder fer front al finançament.

Com a sindicat, ens preocupa la garantia d’atenció de les persones que no tinguinreconegut el grau o nivell de dependència que doni dret exigible a atenció en cadamoment. Qui no tingui reconegut el grau o el nivell de dependència que cada anyestà reconegut com a titular dels drets de la Llei 39/2006, però tinguin algun grau onivell de dependència tindrà dret a ser atès d’acord amb la normativa de serveissocials de Catalunya. El servei o la prestació que no derivi de la Llei 39/2006, sinó de la Llei de serveissocials, es podrà condicionar a altres circumstàncies, entre elles la insuficiènciapressupostària, atès que no es tracta d’un dret subjectiu exigible. El Govern català potveure’s temptat a no fixar el pressupost suficient per a la dotació de serveis per apersones sense dret subjectiu a l’atenció a la dependència i, per tant, deixar-les senseatenció.Per altra banda, la garantia i la universalització del dret als serveis socials per a totesles persones que tenen necessitats socials a Catalunya que estableix, almenys,l’objecte del Projecte de llei de serveis socials de Catalunya, hauria de solucionaraquest greuge que poden patir les persones amb dependència que queden fora de laprotecció de la Llei de dependència.

- 20 -

4. principis reguladors de la Llei


Els principis que regeixen la Llei són:

a) caràcter públic de les prestacions.b) universalitat en l’accés en condicions d’igualtat efectiva i de no-discriminació.c) atenció integral i integrada.d) transversalitat de les polítiques d’atenció a la dependència.e) equitat en la valoració de les necessitats per garantir la igualtat real.f) personalització de l’atenció.g) mesures per a la prevenció, la rehabilitació, l’estímul social i mental.h) promoció de l’autonomia.i) permanència, sempre que sigui possible, de les persones amb dependència en el

seu entorn.j) qualitat, sostenibilitat i accessibilitat dels serveis d’atenció.k) participació de les persones amb dependència, les seves famílies i les entitats que

els representen.l) col·laboració dels serveis socials i sanitaris de les comunitats autònomes i els ens

locals.m) participació de la iniciativa privada en el SAAD.n) participació del tercer sector en els serveis i prestacions del SAAD.o) cooperació interadministrativa.p) integració de les prestacions en les xarxes de serveis socials de les comunitats

autònomes.q) inclusió de les perspectives de gènere tenint en compte les diferents necessitats

d’homes i dones.r) preferència en l’atenció de les persones amb gran dependència.

- 21 -


5. titulars dels drets


A l’hora de determinar qui pot ser titular dels drets a l’atenció o a la promoció del’autonomia, es defineix, en primer lloc, la persona amb dependència com aquellaqui acredita un estat permanent de necessitat de l’atenció d’una altra persona per ales activitats bàsiques de la vida diària5 (ABVD), com a conseqüència de l’edat od’una discapacitat física, psíquica, intel·lectual, sensorial o mental.

La situació de dependència es reconeix a partir de 0 anys. Els infants ambdiscapacitat seran valorats amb un barem específic.

Un cop reconeguda la situació de dependència, cal acreditar, a més, una residènciamínima de cinc anys en el territori espanyol. D’aquests cinc anys, dos anys haurande ser immediatament abans de la sol·licitud. Per als infants menors de 5 anys,l’exigència de residència mínima es farà a qui en tingui la guarda i custòdia.

Qui no tingui nacionalitat espanyola es regirà per la Llei orgànica 4/2000, d’1 degener, d’estrangeria, pels tractats internacionals i pels convenis que s’estableixin ambel país d’origen. Per als menors sense nacionalitat espanyola s’estarà al quedeterminin la Llei del menor i els tractats internacionals.

Els titulars del dret a l’atenció a la dependència han anat variant al llarg del’elaboració de la Llei.

Respecte als destinataris, inicialment, la necessitat de donar resposta a les situacionsde dependència va sorgir com a conseqüència dels canvis demogràfics quel’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida unit a les dificultats mésgrans perquè les famílies (més concretament les dones) continuessin fent-se càrrec deles persones grans. Així doncs, quan es parlava de dependència es pensava,bàsicament, en persones grans.

A poc a poc es van anar introduint al col·lectiu de dependència les persones ambdiscapacitat. Però les nenes i els nens menors de 3 anys amb discapacitat enquedaven fora, a causa de les dificultats per qualificar les discapacitats en els infants

- 23 -


5 Es consideren activitats bàsiques de la vida diària, entre d’altres, aixecar-se, estirar-se, menjar, rentar-se, tenir cura de la llar...

i les variacions que es pateixen en aquestes edats i, a més, es considerava que totsels infants tenen necessitat d’ajut per dur a terme les ABVD, al marge del fet quetinguin una discapacitat reconeguda o no.

L’Acord bàsic sobre la naturalesa de les prestacions del sistema nacional dedependència, fruit de la Taula de diàleg social de protecció social de la dependència,signat a l’abril de 2005 entre el Govern central i els agents socials, ja definia que elstitulars dels drets eren les persones amb dependència al marge del seu origen i de laseva edat.

La redacció de l’article 26 de la Llei 39/2006, sobre graus de dependència, inclou,de forma expressa, les persones amb manca d’autonomia mental i intel·lectual,col·lectius que no havien estat inclosos inicialment com a titulars dels drets.

El requisit de residència mínima a Espanya s’ha establert per evitar l’efecte crida queel dret subjectiu a l’atenció a la dependència pugui tenir, sobretot per a ciutadansd’estats membres de la Unió Europea. Com és sabut, cada vegada és més freqüentque ciutadans de la UE es traslladin a Espanya un cop jubilats. L’edat elevadad’aquestes persones fa que tinguin necessitats d’assistència sanitària (algunesintervencions a les quals se sotmeten a Espanya, no tenen cobertura al seus sistemessanitaris) i que siguin atesos gratuïtament pel nostre sistema públic de salut. S’hatemut que, si no es posaven requisits de residència mínims, aquestes personesvinguessin a Espanya per gaudir dels serveis d’atenció previstos en la Llei dedependència.

- 24 -

6. sistema d’autonomia i atenció a la dependència (SAAD)

Articles 6-12, Llei 39/2006

Es crea el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) com a xarxad’utilització pública que integra de forma coordinada centres i serveis públics iprivats. El seu objectiu és garantir les condicions bàsiques i el contingut de la Llei39/2006, i ser el canal de col·laboració i participació de les administracionspúbliques.

Dins del SAAD es determinen tres nivells de protecció:

- nivell mínim de protecció establert per l’Administració general de l’Estat (AGE) pera cada una de les persones beneficiàries del sistema en funció del grau i el nivell dedependència com a condició bàsica de garantia del dret a l’atenció a ladependència.

El seu finançament serà a càrrec de l’AGE, que fixarà anualment els recursoseconòmics en la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

- nivell acordat entre l’AGE i les comunitats autònomes mitjançant convenis, d’acordamb el Marc de cooperació interadministrativa (Resolució de 23 de maig de 2007,de l’IMSERSO, pel qual s’aprova el Marc de cooperació interadministrativa i elscriteris de repartiment de crèdits de l’AGE per al finançament del nivell acordat).

En els convenis, l’AGE i les comunitats autònomes acorden els objectius, mitjans irecursos per a l’aplicació dels serveis i prestacions i incrementen el nivell mínim deprotecció. També establiran el finançament que correspon a cada administració i lesaportacions de l’Estat derivades del nivell mínim garantit. Aquests convenis poden seranuals o plurianuals, i recullen criteris de repartiment tenint en compte població ambdependència, dispersió geogràfica, insularitat, emigrants retornats i altres factors.6

L’aportació de cada comunitat autònoma serà, per a cada any, almenys igual a la del’AGE, d’acord amb els nivells mínim i acordat.

- nivell addicional, que pugui establir cada comunitat autònoma

- 25 -


6 Els criteris de repartiment corresponents a Catalunya poden consultar-se en l’apartat 12. Finançament, d’aquest document.

La qüestió competencial entre AGE i comunitats autònomes en matèria d’atenció a ladependència com a part dels sistemes de serveis socials ha generat conflictesimportants durant la redacció de la Llei 39/2006 i els desenvolupamentsreglamentaris posteriors.

L’atenció a la dependència podia haver-se regulat com una prestació més del sistemade la Seguretat Social (competència exclusiva estatal) o com una prestació delsserveis socials o de l’assistència social (competència exclusiva de les comunitatsautònomes). Finalment es va optar per una opció intermèdia: prestació que implicales administracions central, autonòmica i local mitjançant la cooperacióinteradministrativa, que es reflecteix en el SAAD i en el Consell Territorial, on lescomunitats autònomes tenen majoria.

A l’hora d’elaborar la Llei bàsica sobre atenció a la dependència, el legislatiu vaoptar per basar-se en l’article 149.1.1. de la Constitució espanyola, que determinala competència exclusiva de l’Estat en matèria de regulació de les condicions bàsiquesque garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels seus drets i enl’acompliment dels deures constitucionals.

Aquesta va ser, possiblement, la pitjor opció, ja que el concepte d’igualtat només tésentit en un Estat de les Autonomies pel que fa a determinar mínims. Segons sentènciesdel Tribunal Constitucional dels anys 1990 i 1996, en nom del principi d’igualtat nopot imposar-se a les comunitats autònomes que exerceixin les seves competències dela mateixa forma. Les diferències entre ciutadans no poden considerar-se en contra delprincipi d’igualtat constitucional. Així mateix, la defensa del principi d’igualtat nocomporta prohibir a una comunitat autònoma que doni un tracte diferent als seusciutadans del que reben a la resta de l’Estat, sempre que garanteixi els mínims.

Pel que fa a la xarxa d’utilitat pública (SAAD), a escala de Catalunya s’ha creat elProdeP,7 que és el programa previ al que serà la futura Agència Catalana per a laDependència, òrgan gestor del Sistema Català de l’Atenció a les Persones ambDependència. La seva missió és impulsar i ordenar les actuacions de la Generalitat deCatalunya, de les administracions locals, en matèria d’atenció a la dependència icrear un organisme públic que gestioni les actuacions en matèria de protecció a lespersones amb dependència.

A Catalunya, d’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials deCatalunya, el sistema s’anomena Sistema Català d’Autonomia i Atenció a laDependència (SCAAD).

- 26 -

7 ProdeP: Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependènciesdel Departament de Salut i del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

6.1. sistema d’informació del SAAD (SISAAD)

Articles 37 i 38, Llei 39/2006

Ordre TAS/1.459/2007, de 25 de maig, per la qual s’estableix el sistemad’informació del SAAD i es crea el fitxer corresponent de dades de caràcter personal(BOE núm 127, de 28 de maig de 2007).

Es crea el Sistema d’Informació del SAAD (SISAAD) a escala estatal per facilitar lagestió i el manteniment de la informació relativa a prestacions i serveis i a personesbeneficiàries entre les diverses administracions públiques.

Es crea el fitxer de dades de caràcter personal amb un nivell alt de seguretat, queinclou, entre altres, dades de salut, identificatives, de característiques personals, decircumstàncies socials i econòmiques, de transaccions i sobre professionals.

Els sol·licitants de valoració poden accedir a una àrea de consulta, amb prèviaidentificació, per conèixer l’estat del seu expedient al portal del SAAD:http://www.saad.mtas.es.

Fitxer de dades personals del SAAD a Catalunya

Ordre ASC/478/2007, de 28 de novembre, de creació del fitxer de dadespersonals del SAAD a Catalunya

S’ha creat amb la finalitat d’ordenar en un sol instrument els procediments de:

- reconeixement de la situació de dependència.

- elaboració del programa individual d’atenció.

- 27 -


6.2. òrgans del SAAD

Articles 8 i 40, Llei 39/2006

En el si del SAAD s’han creat dos òrgans de representació.

Consell Territorial:

És l’òrgan d’articulació del SAAD.

Entre les seves funcions, destaquen:

a) funcions relacionades amb l’acció protectora del SAAD:

1. Acordar els criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis i lacompatibilitat i la incompatibilitat entre aquests serveis.

2. Acordar els requisits i les condicions d’accés a les prestacions econòmiques.

3. Acordar criteris i condicions mínimes dels plans de prevenció de les situacionsde dependència que elaborin les comunitats autònomes.

4. Promoure el Pla integral d’atenció als menors de 3 anys en situació dedependència.

5. Proposar la determinació de la capacitat econòmica d’acord amb la renda iel patrimoni del sol·licitant.

6. Acordar la quantia de les prestacions econòmiques.

7. Acordar els criteris de participació de la persona beneficiària en el cost delsserveis.

Quadre 2

AGE8 ministre de Treball + 11 representants

comunitats autònomes 17 representants

ciutats autònomes 2 representants

FEMP9 2 representants

- 28 -

8 AGE: Administració General de l’Estat.9 FEMP: Federación Española de Municipios y Provincias.

b) funcions relacionades amb la valoració:

1. Acordar els criteris comuns de composició i actuació dels òrgans de valoracióde les comunitats autònomes.

2. Acordar el barem de valoració de la dependència.

c) funcions relacionades amb la qualitat i la formació:

1. Acordar plans, projectes i programes conjunts.

2. Adoptar criteris comuns d’actuació i avaluació del sistema.

3. Promoure accions de suport als vetlladors no professionals que inclouenprogrames de formació, informació i mesures per atendre els períodes dedescans.

4. Fixar els criteris comuns d’acreditació de centres i plans de qualitat delsistema.

5. Acordar els criteris de qualitat i seguretat per a centres i serveis, els indicadorsde qualitat per a l’avaluació i la millora contínua, les guies de bonespràctiques i les cartes de serveis adaptades a les necessitats de les personesamb dependència sota els principis de no discriminació i accessibilitat.

6. Establir estàndards de qualitat per a cada un dels serveis del catàleg.

Sis mesos després de la publicació de la Llei 39/2006, la major part d’aquests acordsja estaven presos. Entre els acords que han quedat posposats, destaquen ladeterminació de la capacitat econòmica i la participació de la persona usuària en elcost del servei (copagament), i l’acreditació de centres i les ràtios de personal.

Com ja s’ha apuntat, l’assistència i els serveis socials, i, entre aquests, l’atenció a ladependència, són competència exclusiva de les comunitats autònomes. Per garantir laprimacia en la gestió del SAAD, l’Estat està en minoria en el Consell Territorialrespecte de les administracions autonòmiques, i la presa de decisions es fa permajoria doble (majoria simple del Consell més majoria de les comunitats autònomes).

- 29 -


Comitè Consultiu:

Els 9 representants de les organitzacions sindicals es distribueixen:- 3 en representació de CCOO.- 3 en representació d’UGT.- 1 en representació d’ELA.- 1 en representació de CIGA.- 1 representant rotatiu cada 6 mesos entre CCOO i UGT.

Les principals funcions del Comitè Consultiu són informar, assessorar i formularpropostes sobre les matèries següents:

1. Projectes normatius sobre prestacions i serveis, intensitat de la protecció iparticipació de la persona beneficiària en el cost dels serveis.

2. Plans, projectes i programes.

3. Acords del Consell Territorial del SAAD, que afectin els drets i els deures de lespersones usuàries.

4. Condicions laborals dels vetlladors professionals i dels assistents personals.

5. Incorporació a la Seguretat Social dels vetlladors no professionals.

6. Normes de prevenció de riscos laborals dels vetlladors professionals.

7. Estudi de la situació del mercat de treball en general i del sector serveis en particular.Prospecció de necessitats i adequació de l’oferta i la demanda d’ocupació.

8. Qualitat en l’ocupació.

9. Catàleg de noves professions.

10.Qualificacions professionals i formació associada a la seva adquisició.

11.Formació de vetlladors i assistents personals.

Quadre 3

AGE 6 representants

Com. autònomes 6 representants

Ens locals 6 representants

Org. empresarials 9 representants

Org. sindicals 9 representants

- 30 -

El SAAD també consultarà els òrgans de representació següents:

Consell Estatal de Persones Grans.Consell Nacional de la Discapacitat.Consell Estatal d’ONG d’Acció Social.

La Llei 39/2006 no preveu que es reprodueixi el Consell Consultiu a escala decomunitats autònomes. Aquest fet deixa la participació dels agents socials enl’ordenació, la planificació i el funcionament del SAAD a Catalunya en mans,únicament, del Govern de la Generalitat.

El ProdeP té un Consell de participació format per més de 40 membres, entrerepresentants de diferents òrgans dels departaments de Salut i d’Acció Social iCiutadania, d’entitats representants de la discapacitat i de la gent gran, associacionsi col·legis professionals, organitzacions patronals del sector de l’atenció a ladependència, de familiars d’afectats, de CCOO i d’UGT.

Entenem que, tot i que aquest òrgan ha d’existir, els agents socials, com a interlocutorsvàlids reconeguts per les administracions públiques, haurien de tenir un altre tipusd’àmbit de participació, més en la línia de la concertació social que de la merarepresentació institucional formal.

És per això que hem exigit reiterades vegades als departaments d’Acció Social iCiutadania i de Salut de la Generalitat, la constitució d’una taula homòloga alConsell Consultiu del SAAD a Catalunya, amb les mateixes funcions i competències.

- 31 -


6.3. la participació de les administracions públiques en el SAAD:

Articles 9, 11 i 12 Llei 39/2006

Resolució de 23 de maig de 2007, de l’IMSERSO, per la qual s’aprova el Marc decooperació interadministrativa i els criteris de repartiment de crèdits de l’AGE per alfinançament del nivell acordat

Administració general de l’Estat (AGE):

L’Estat ha determinat el nivell mínim de protecció garantit en funció del grau i el nivellde dependència (Resolució de 23 de maig de 2007).

Fa la provisió dels recursos necessaris per al finançament d’aquest nivell i els fixaanualment en els Pressupostos generals de l’Estat (PGE)

Comunitats autònomes:

Les funcions de les comunitats autònomes en el marc del SAAD són:

a) planificació, ordenació, coordinació i direcció dels serveis del SAAD en el seuàmbit territorial.

b) gestió de recursos i serveis per valorar i atendre la dependència en el seu àmbitterritorial.

c) establir els procediments de coordinació sociosanitària creant, si cal, els òrgansde coordinació que garanteixin una atenció efectiva.

d) crear i actualitzar el Registre de centres i serveis i facilitar l’acreditació quegaranteixi l’acompliment dels requisits i els estàndards de qualitat.

e) elaboració dels programes individuals d’atenció.f) inspecció i, en el seu cas, sanció dels incompliments sobre requisits i estàndards

de qualitat dels centres i serveis i respecte dels drets dels beneficiaris.g) avaluació periòdica del funcionament del sistema al seu territori respectiu.h) aportar a l’AGE la informació necessària per a l’aplicació dels criteris de

finançament previstos en l’article 32 de la llei 39/2006.

Les comunitats autònomes hauran d’aportar, almenys, el mateix finançament quel’AGE per fer front a l’atenció a la dependència dins del nivell acordat de protecció.A més podran establir els nivells addicionals d’atenció a càrrec dels seuspressupostos.

- 32 -

El Govern de la Generalitat ha de garantir als ciutadans de Catalunya en situació dedependència el màxim nivell de benestar. Així, ha de fer un esforç pressupostari permillorar l’oferta i la intensitat dels serveis i prestacions establerts en el catàleg de laLlei 39/2006. En aquest sentit, la posada en marxa de la nova Llei de serveis socialsde Catalunya ha de possibilitar la implantació dels nivells addicionals d’atenció.

Ens locals:Les administracions locals de Catalunya duran a terme la gestió dels serveis d’acordamb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya, que entra envigor el dia 1 de gener de 2008.

- 33 -


7. procediment de reconeixement del dret

Article 28 i Disposició transitòria 2a, Llei 39/2006

Decret 115/2007, de 22 de maig, pel qual es determinen els òrgans de la Generalitatde Catalunya competents per aplicar la Llei 39/2006, de 14 de desembre

A Catalunya no s’ha elaborat cap norma específica de procediment de reconeixementdel dret als serveis i/o prestacions de dependència. El procediment s’ajusta a allò quediu la Llei de dependència i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú. A més, el ConsellTerritorial ha determinat les característiques comunes dels òrgans i dels professionalspel reconeixement.

La valoració de la situació de dependència, la prescripció de serveis i prestacions i lagestió de les prestacions econòmiques s’han d’efectuar directament per lesadministracions públiques i no es poden delegar, contractar ni concertar amb entitatsprivades, excepte durant els primers sis mesos des de la data d’inici per a lapresentació de sol·licituds.

L’òrgan competent per emetre la resolució de reconeixement de grau i nivell dedependència, de fer demandes d’ampliació de documentació, notificar ladesestimació del reconeixement, l’anul·lació del procés de sol·licitud i de respondredavant els recursos a la resolució, és la Direcció del Servei d’Atenció a Persones, delsServeis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat deCatalunya.10

- 35 -


10 Mentre no es constitueixi l’Agència Catalana de la Dependència.

Gràfic 11

7.1. sol·licitud de valoració


El procediment de reconeixement del dret a l’atenció a la dependència i/o a lapromoció de l’autonomia personal s’inicia amb la sol·licitud de valoració de lasituació de dependència a qualsevol oficina de serveis socials d’atenció primàriamunicipal o a qualsevol àrea de salut - Centres d’Atenció Primària (CAP). Aquestsserveis han d’informar i orientar les persones usuàries.

La direcció dels centres residencials facilitarà les sol·licituds als residents i/o les sevesfamílies. També pot descarregar-se en l’adreça: http://www.gencat.net/benestar/impresos/solicitud_dependencia_02.doc

- 36 -

model de sol·licitud de reconeixement de situació de dependència

- 37 -


Model d’informe de salut per la sol·licitud de reconeixement de la situació dedependència i del dret als serveis i prestacions vinculades

A continuació caldrà presentar la sol·licitud emplenada amb una fotocòpia del DNIi el certificat d’empadronament per justificar la residència mínima de 5 anys aEspanya i de 2 anys immediatament anteriors a la sol·licitud, que és un requisitimprescindible per accedir al dret. També caldrà adjuntar un informe mèdic que nopodrà tenir una antiguitat superior als 2 anys. En cas de no disposar de cap informe,caldrà que se n’elabori un d’específic (preferentment amb el format d’informe de salutestàndard). L’haurà d’elaborar el metge de referència de la persona que fa lasol·licitud. En cas d’estar ingressada en un centre residencial, l’hauran d’elaborar elsserveis mèdics de la residència. En cas de dependència vinculada a malaltia mental,cal adreçar-se al metge especialista.

Aquesta documentació s’haurà de presentar a les oficines de serveis socials d’atencióprimària municipal o a qualsevol registre oficial. Poden consultar-se les adreces a: http://www10.gencat.net/sac/AppJava/registre.jsp.

Un cop rebuda la sol·licitud, els serveis d’atenció primària gravaran la informaciópersonal del sol·licitant a l’Aplicatiu Informàtic de la Dependència (AD), queassignarà automàticament un número d’expedient.

Un cop tramitades als Serveis Territorials del Departament d’Acció Social iCiutadania, aquests han de fer la recepció, el registre i la notificació de recepció alsol·licitant, i si cal, el requeriment per manca de documentació.

A continuació, es remet als Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD).

- 38 -

7.2. valoració del grau i el nivell de dependència


Reial decret 504/2007, de 20 d’abril (BOE núm. 96, de 21 d’abril de 2007)

7.2.1. serveis de valoració de la dependència (SEVAD)

A Catalunya s’han constituït 23 serveis, distribuïts per àrees d’unes 300.000persones, en el si de consorcis socials o sociosanitaris amb participació de laGeneralitat de Catalunya.

Els SEVAD estan formats per 5 professionals dels perfils següents:- infermer/a- fisioterapeuta- terapeuta ocupacional

Quadre 4

Àmbits territorials dels serveis de valoració Entitats

Ciutat Vella – Sant Martí PAMEM-IMAS

Eixample esquerre – les Corts – Sants –Montjuïc CAPSE

Eixample dret – Gràcia – Sant Andreu Consorci Sanitari Integral

Sarrià – Horta – Nou Barris Parc Sanitari Pere Virgili

Badalona – Santa Coloma – Sant Adrià Badalona Serveis Assistencials

L’Hospitalet i Baix Llobregat (3 serveis) Consorci Sanitari Integral

Garraf – Alt Penedès Consorci Sanitari de l’Alt Penedès

Vallès Occidental oest Consorci Sanitari de Terrassa

Vallès Occidental est Corporació Sanitària Parc Taulí

Vallès Oriental Consorci Sanitari de Mollet

Maresme Consorci Sanitari del Maresme

Anoia – Bages – Solsonès Consorci Sanitari de l’Anoia

Osona – Bages – Berguedà Consorci Hospitalari de Vic

Alt Pirineu i Aran Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)

Lleida – Vegueria Lleida Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)

Terres de l’Ebre SAGESSA

Tarragonès – Baix Penedès – Alt Camp Gestió i prestació de serveis de salut

Camp de Tarragona sud SAGESSA

Gironès, Alt Empordà i Baix Empordà Institut d’Assistència Sanitària (IAS)

Selva Consorci Sanitari de la Selva

Ripollès – Garrotxa – Pla de l’Estany Consorci de Benestar Social de la Garrotxa

- 39 -


A més hi ha professionals de suport per a casos complexos:- metge/essa- psicòleg/òloga- treballador/a social

En total, hi ha 160 valoradors/es, 16 metges, 18 psicòlegs, 10 treballadors socials i32 administratius entre els 23 equips de valoració. S’han d’invertir, per part de laGeneralitat de Catalunya, 6,5 milions d’euros per crear els equips de valoració.

Un cop rebuda la sol·licitud, els SEVAD estudien la informació de cas per a lavaloració funcional. També analitzen i registren la informació de salut. A continuació,programen la valoració al domicili de la persona sol·licitant.

7.2.2. instrument de valoració de la dependència (IVD)

Reial decret 504/2007, de 20 d’abril. Barem de valoració de la situació dedependència

Per fer la valoració funcional per determinar el grau i el nivell de dependèncias’utilitza l’Instrument de Valoració de la Dependència (IVD).

Consisteix en una taula que determina el grau d’autonomia i la capacitat per realitzarles ABVD (Activitats Bàsiques de la Vida Diària). L’autonomia per realitzar cadaABVD es valora amb una puntuació determinada, en funció dels punts de l’IVD, esfixa el grau i el nivell de dependència, d’acord amb el quadre 5.

- 40 -

Homologació de reconeixements previs (passarel·les):

En el cas que es tingui una valoració de la situació de dependència prèvia a l’entradaen vigor de la llei 39/2006, caldrà que s’homologui aquesta valoració per poderexigir el nou dret d’atenció.

Qui tingui reconeguda la pensió de gran invalidesa de la Seguretat Social esconsiderarà en situació de dependència, almenys en grau I i nivell 1, tot i que perl’aplicació de l’IVD pot determinar-se un grau i/o nivell superior.

Qui tingui reconeguda la necessitat d’Assistència de Tercera Persona (ATP) tindràreconeguda la situació de dependència en funció del barem ATP:

Quadre 6

De 15 a 29 punts Grau I. Nivell 2

De 30 a 44 punts Grau II. Nivell 2

De 45 a 72 punts Grau III. Nivell 2

Quadre 5

Barem generalBarem discapacitats intel·lectuals

i de malalts mentals

activitat ↓ edat → 3-6 7-10 11-17 >18 3-6 7-10 11-17 >18

menjar i beure 29,1 19,3 19,3 17,8 18,3 10,9 10,9 10,0

regulació micció/defecació 24,2 16,1 16,1 14,8 12,8 7,6 7,6 7,0

rentar-se 14,5 9,6 9,6 8,8 14,7 8,7 8,7 8,0

altres cures corporals - 3,2 3,2 2,9 - 2,2 2,2 2,0

vestir-se - 12,9 12,9 11,9 - 12,6 12,6 11,6

manteniment de la salut - 3,2 3,2 2,9 - 12,0 12,0 11,0

transferències corporals11 12,0 8,0 8,0 7,4 3,7 2,2 2,2 2,0

desplaçar-se dins la llar 20,2 13,4 13,4 12,3 22,2 13,2 13,2 1210

desplaçar-se fora de la llar - 14,3 14,3 13,2 - 14,0 14,0 12,9

tasques domèstiques - - - 8,0 - - - 8,0

presa de decisions - - - - 28,3 16,7 16,7 15,4

TOTAL PUNTS 100 100 100 100 100 100 100 100

- 41 -


11 Canvis de posició corporal: estirar-se, aixecar-se, passar d’una cadira de rodes al llit...

Hi ha una escala de valoració específica per als menors de 3 anys (EVE), quecompara el nivell d’autonomia d’un menor amb relació a l’habitual en un nen o nenasans de la mateixa edat. S’avaluen les variables de desenvolupament: activitatsmotrius i adaptatives i necessitats de suport pel que fa a la salut (pes en néixer,necessitat de suport per a funcions vitals i mesures de mobilitat). Determina tres grausde dependència però no diferencia entre nivells. S’estableixen revisions d’ofici als 6,12, 18, 24 i 30 mesos. Als 36 mesos, els infants amb dependència han de ser valoratsamb l’IVD general.

Un cop feta la valoració, la Junta de Valoració, integrada per l’equip consultor delSEVAD i un representant de la Unitat de Dependència del ProdeP i dels ServeisTerritorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, emet un informe propostadel grau i nivell de dependència.

- 42 -

7.3. determinació del grau i el nivell de dependència


majors de 3 anys

La resolució administrativa que reconeix el grau i el nivell de dependència, per alsmajors de 3 anys es dicta en funció dels punts resultants de l’aplicació de l’instrumentde valoració de dependència. Qui tingui una puntuació inferior a 25 punts esconsiderarà autònoma o dependència lleugera, cosa que suposarà que no serà titulardels drets de la llei 39/2006.

nens i nenes menors de 3 anysPer als menors de 3 anys es determinen tres graus de dependència, sense distinció denivells, en funció del resultat de l’avaluació de desenvolupament i salut.

Quadre 7

graus definició nivell punts

grau III:gran

dependència

- ajuda per a diferents ABVD diverses vegades al dia- per pèrdua total d’autonomia necessita el suport indispensablei continuat o té necessitats de suport generalitzat per a la sevaautonomia personal

nivell 2 25-39

nivell 1 40-49

grau II:severa

- ajuda per a diferents ABVD 2 o 3 cops al dia- no necessita suport permanent d’un vetllador o té necessitat desuport extens per a la seva autonomia personal

nivell 2 50-64

nivell 1 65-74

grau I:moderada

- ajuda per a diferents ABVD almenys un cop al dia - necessitasuport intermitent o limitat per a la seva autonomia personal

nivell 2 75-89

nivell 1 90-100

SENSE GRAUdependència lleugera o autonomia

menys de25

- 43 -


7.3.1. resolució del grau i el nivell de dependència

La direcció del Servei d’Atenció a Persones dels serveis territorials emet la resoluciósobre el grau i el nivell de dependència i la notifica. Hi ha un termini màxim de 3mesos des de la presentació de la sol·licitud per notificar la resolució, sempre que ladocumentació aportada sigui correcta. Aquest òrgan també és el competent per ferdemandes d’ampliació de documentació, la notificació de la desestimació i l’anul·laciódel procés de sol·licitud i de respondre davant els recursos presentats a la resolució.

La resolució té validesa a tot el territori de l’Estat.

Un dels primers problemes de la posada en marxa de la Llei 39/2006 van ser elsendarreriments en la resolució de grau i nivell de dependència. L’Administració, enprimer lloc, va decidir unilateralment, tot i que la llei va entrar en vigor el dia 1 de generde 2007, no permetre la presentació de sol·licituds de valoració fins el dia 21 de maigd’aquell any. En segon lloc, no ha realitzat les valoracions a temps ni les posteriorsresolucions, cosa que ha provocat l’incompliment del termini màxim (que la mateixaAdministració havia establert) de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud fins ala notificació de la resolució. Aquest fet ha comportat, finalment, que l’elaboració delsPIA tampoc s’hagin ajustat a termini (3 mesos més des de la resolució).

Quadre 8

graugrau dependència

desenvolupament salut

3333210

3210333

3333333

2210

2122

2222

2110

0101

1111

- 44 -

El perjudici d’aquest endarreriment per a les persones amb dependència i les sevesfamílies és evident, però la seva conseqüència més greu és que pot haver-hidenegació tàcita del dret per silenci administratiu.

En cas que no hi hagi resolució expressa de l’Administració dins del termini de 3mesos des de la sol·licitud, d’acord amb l’article 43 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de Règim Jurídic de les AAPP i del Procediment Administratiu Comú, esconsideren desestimats per silenci administratiu (no es reconeix el grau o el nivell dedependència que dóna dret a atenció en aquell moment) els procediments d’exercicidel dret de petició, com seria la sol·licitud de reconeixement de la situació dedependència, que no reben resposta.

L’Administració, però, pot deixar sense efecte el silenci administratiu mitjançant lanotificació a la persona interessada de que s’obre un nou termini per resoldre, cosaque no ha succeït amb els processos analitzats.

Davant la denegació tàcita, igual que en cas de denegació expressa, caldrà presentarreclamació prèvia davant el Servei Territorial d’Atenció a les Persones delDepartament d’Acció Social i Ciutadania que hagi resolt o que no hagi contestat enel termini dels 30 dies següents a la notificació o des del dia en què es consideridenegat per silenci administratiu (3 mesos des de la sol·licitud).

Aquest Servei Territorial ha de contestar expressament en un termini de 45 dies a lapresentació de la reclamació prèvia. Si no respon en aquest termini, s’enténdenegada la reclamació per silenci administratiu. En cas que la resposta siguidesestimatòria o que no hi hagi resposta (silenci) s’esgota la via administrativa is’haurà de formular demanda a l’ordre social en un termini de 30 dies.

La figura del silenci administratiu permet a l’Administració eludir la sevaresponsabilitat de resoldre i notificar. A més, el fet que el silenci tingui un caràcterdesestimatori, posa en perill la garantia del dret d’atenció a les persones sol·licitantsque no presentin recurs contra la denegació tàcita en el termini legal.

Així mateix, cal no oblidar que l’Administració pot emetre una resolució en qualsevolmoment, tot i que ho faci fora de termini (endarreriment). Així, un cop superats els 3mesos de termini màxim per reconèixer la situació de dependència, es pot entendredesestimada la sol·licitud per silenci administratiu, haver-se plantejat la reclamacióprèvia i, fins i tot, la demanda judicial i que es produeixi una resolució expressa del’Administratiu, que pot ser en un sentit o en un altre (positiva o negativa).

- 45 -


7.3.2. revisió del grau o el nivell de dependència


El grau o el nivell de dependència serà revisable a instància de la persona interessadao els seus representants o d’ofici per millora o empitjorament de la situació dedependència o per errada en el diagnòstic o en l’aplicació del corresponent barem.

- 46 -

7.4. trasllat de la persona beneficiària entre comunitats autònomes

Article 3, Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar laintensitat de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de laLlei 39/2006

Qui traslladi la seva residència a una comunitat autònoma diferent a aquella que liha reconegut el servei o li aboni la prestació econòmica ho ha de comunicar ambantelació al canvi de domicili.

La comunitat autònoma d’origen ha de posar-ho en coneixement de la de destí, laqual tindrà un màxim de tres mesos (des que tingui coneixement del trasllat) perrevisar el Pla Individual d’Atenció (PIA).

Durant aquests tres mesos, la comunitat d’origen ha de mantenir la prestacióeconòmica, o suspendre el servei que es gaudia i substituir-lo per prestació vinculadaa servei.

Qui estigui desplaçat temporalment dins del territori espanyol, mantindrà el dret i lareserva del servei i l’obligació de copagament, o seguirà percebent la prestacióeconòmica com a màxim durant 90 dies a l’any a càrrec de la comunitat autònomaque li hagi fixat el PIA.

- 47 -


8. programa individual d’atenció (PIA)


Els serveis socials municipals són els competents per elaborar el Programa Individuald’Atenció (PIA), un cop resolt el grau i el nivell de dependència que dóna dret aaccedir als drets establerts en la Llei 39/2006.12

Aquest programa ha de determinar la intervenció més adequada a les necessitatsd’entre els serveis i prestacions econòmiques previstes en la resolució per al seu graui nivell, amb la participació de la persona usuària i/o la seva família.

Així mateix, s’han constituït 19 unitats territorials de l’autonomia i la dependència,del ProdeP, coparticipades per l’administració local i la Generalitat. La seva funció ésdonar suport tècnic, facilitar les relacions entre institucions, ajudar a la planificació derecursos (socials i sanitaris)...

- 49 -


12 En cas que la persona sol·licitant estigui ingressada en un centre sociosanitari o en una residència de la Xarxa Pública de ServeisSocials de (titularitat pública, concertada o col·laboradora), la responsabilitat de l’elaboració del PIA és de la Unitat de Treball Socialdel centre. Si hi ha previsió d’alta del centre cap al domicili, es derivarà el PIA a l’atenció primària de serveis socials.

- 50 -

Quadre 9

Ens local Àmbit territorial d’actuació

Ajuntament de Barcelona Barcelona ciutat

Ajuntament de Badalona Barcelonès nord

Ajuntament de l’Hospitalet Hospitalet i Baix Llobregat litoral

Ajuntament de Cornellà Baix Llobregat centre-nord + Consell Comarcal

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Garraf i Alt Penedès

Ajuntament de Terrassa Vallès Occidental oest

Ajuntament de Sabadell Vallès Occidental est

Ajuntament de Granollers Vallès Oriental

Ajuntament de Mataró Maresme

Consell Comarcal del Bages Bages, Anoia

Consell Comarcal d’Osona Osona

Consell Comarcal del Berguedà Berguedà, Solsonès

Consell Comarcal del Gironès Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Selva

Consell Comarcal de la Garrotxa Garrotxa, Ripollès, Pla de l’Estany

Consell Comarcal del Segrià i Ajuntament deLleida

Vegueria de Lleida

Consell Comarcal del Pallars Jussà Vegueria Alt Pirineu i Aran

Ajuntament de Tarragona Tarragonès, Baix Penedès

Ajuntament de Reus i Consell Comarcal del BaixCamp

Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Consell Comarcalde Barberà

Consell Comarcal del Montsià Terres de l’Ebre

S’ha creat la figura del gestor/a de cas social de dependència. És un professional del’atenció social primària que té per funció l’atenció propera i continuada a lespersones amb dependència amb graus moderats, severs i gran dependència. Serveixper realitzar la coordinació amb altres dispositius i professionals (salut, centresresidencials, centres sociosanitaris...).

procediment elaboració del PIA:Gràfic 12

Un cop el gestor/a de cas rep la notificació de la resolució de grau, cita la personai/o la seva família per establir el PIA. Es fa la valoració de la situació social de lapersona i de la família i el seu entorn social. Es determina la preferència de lapersona i/o família respecte als serveis i prestacions i la seva capacitat per fer fronta la participació en el preu dels serveis (copagament).

Paral·lelament es fa l’anàlisi de la disponibilitat de la cartera de serveis i prestacionsal territori, amb l’ajut de les unitats territorials, es consulta la incompatibilitat deserveis i/o prestacions, oferint la més beneficiosa a la persona usuària 13 i s’estableixla reserva del recurs o prestació.

- 51 -


13 En cap cas qui tingui una prestació reconeguda pel Sistema Català de Serveis Socials de quantia superior, rebrà una prestacióinferior per part del SAAD.

Es fa la proposta de PIA amb els serveis més adients, i es consensua amb la personai/o família. La proposta conté el conjunt de serveis i/o prestacions econòmiques, laseva intensitat i la quantia del copagament per part de la persona usuària.

El PIA és un document administratiu, l’han de ratificar els ens competents del’administració local i la Generalitat de Catalunya (Departaments de Salut i AccióSocial i Ciutadania) i ha de ser signat per la persona i/o la seva família.

A continuació, la direcció del Servei d’Atenció a les Persones emetrà la resolució deserveis i prestacions i s’executarà el PIA.

El termini per a la seva aplicació és de 3 mesos des de l’emissió de la resolució degrau i nivell.

El PIA serà revisat a instància de l’interessat o representants legals, d’ofici, d’acordamb la Llei de serveis socials, i per canvi de residència a una altra comunitatautònoma. Així mateix, segons l’article 30, també es podrà revisar per variació de lasituació personal de la persona beneficiària, variació dels requisits establerts pelreconeixement o l’incompliment de les obligacions establertes en la norma.

data d’efectivitat de la prestació:

Segons el ProdeP, l’efectivitat de la prestació serà:

- prestacions econòmiques vinculades a compra de serveis: des de la data depresentació de la sol·licitud

- serveis:a) si tenia un servei de suport públic en la data de sol·licitud o abans de la resolució,

es mantindrà l’aportació que rebiab) si no tenia cap servei públic ni concertat, però sí un servei privat, tindrà dret a

abonament del preu reconegut en el PIA des de la data de sol·licitudc) si no disposava de cap servei, els efectes seran des de la prestació efectiva del servei

seguiment del cas:El gestor de cas que ha realitzat el PIA és el responsable de fer el seguiment d’accésals serveis i prestacions fins a la prestació efectiva d’aquests. Haurà d’analitzar lasuficiència o insuficiència dels serveis o prestacions que rep. Té la facultat de proposarmodificacions del PIA d’acord amb la cartera de serveis vigent i instar d’ofici unanova valoració de la situació de dependència.

- 52 -

Programa d’atenció integral de la dependència:En casos de complexitat assistencial de salut i d’alta dependència del suport socialcaldrà una intervenció integral.

El gestor de casos socials i el referent sanitari de la complexitat assistencial i de ladependència han d’elaborar el Pla integral d’atenció individualitzada (PIAI)

La segona part del procediment de reconeixement de dret a les prestacions i elsserveis de la llei 39/2006, l’elaboració i l’aplicació del PIA, també té un terminimàxim de 3 mesos des de la resolució de grau i nivell.

En aquest cas també s’estan produint importants incompliments de terminis. Algunssón deguts a l’acumulació d’endarreriments en la resolució de grau i nivell, i en altresal fet que l’elaboració del programa d’atenció no s’ha fet dins el termini previst.

A final de 2007 només s’havien aplicat uns 150 PIA. Tenint en compte que la Llei dedependència estava en vigor des de l’1 de gener de 2007, podem afirmar que hi hahagut una manca de diligència i d’eficiència administrativa.

L’incompliment per part de l’Administració d’uns terminis màxims que ella mateixas’ha establert no té cap repercussió directa sobre ella, ja que legalment no hi haestablert cap tipus d’autosanció ni de compensació per als afectats.

Les persones que han patit endarreriments en les resolucions han de plantejardemanda per danys i perjudicis per demora contra l’Administració i queixes davantdel Síndic de Greuges de Catalunya.

Quant als efectes retroactius de les prestacions o serveis reconeguts al PIA i que nos’han aplicat dins els terminis legals, el Departament d’Acció Social i Ciutadania hadeterminat que les prestacions econòmiques reconegudes amb demora, tindranefectes retroactius des de la data de sol·licitud, mentre que l’efectivitat dels serveisestarà en funció de la situació anterior al PIA.

Tenint en compte la disposició final primera, punt 2, de la Llei 39/2006, de 14 dedesembre, estableix que el reconeixement del dret contingut en les resolucionsadministratives generarà el dret d’accés als serveis i prestacions corresponents apartir de l’1 de gener de l’any d’implantació o des del moment de la sol·licitud dereconeixement per part de l’interessat, sempre que aquesta sol·licitud sigui posteriora la data d’implantació de la llei.

- 53 -


Aquesta disposició permet afirmar que el reconeixement dóna dret als serveis o lesprestacions des de l’1 de gener de l’any en què el grau o el nivell de dependènciareconegut genera dret subjectiu. Si bé és cert que la data de presentació de sol·licitudsde l’any 2007, de posada en marxa del SAAD, va ser posterior a l’1 de gener(concretament el dia 21 de maig), també és un fet que no va ser per voluntat delsinteressats, sinó per una decisió unilateral de l’Administració.

Per tant, totes les persones amb resolució de reconeixement de dret i amb serveis oprestacions establertes pel PIA podran exigir que aquests tinguin efectes retroactiusdes de l’1 de gener de l’any en què està garantit el dret.

En cas que s’estableixin serveis al PIA, caldrà quantificar-los per exigir-ne laretroactivitat. Si l’Administració no reconeix la retroactivitat fins a l’1 de gener, caldràplantejar reclamació judicial.

Finalment, cal tenir en compte que el Programa Individual d’Atenció ha de fixar elsserveis i/o prestacions econòmiques més adients per a les necessitats de cadapersona. És imprescindible que el PIA estableixi la intensitat de serveis suficients pergarantir la cobertura total de les necessitats d’atenció de les persones ambdependència.

Així mateix, ha de garantir-se el caràcter inidividualitzat i personalitzat del PIA ievitar que s’homogenitzi.

- 54 -

9. xarxa de serveis del SAAD i acreditació de centres


Els serveis d’atenció a la dependència s’han de prestar mitjançant l’oferta pública dela Xarxa de Serveis Socials de cada comunitat autònoma. Aquesta xarxa estàformada per centres i serveis públics (autonòmics i locals) i privats concertats,degudament acreditats.

Qualsevol centre privat amb ànim de lucre o sense, concertat amb la Generalitat deCatalunya per a la prestació de serveis d’atenció a la dependència com a part de laXarxa de Serveis Socials del SAAD, haurà d’estar degudament acreditat.

El Govern de Catalunya ha d’establir el règim jurídic i les condicions d’actuació delscentres privats concertats, tenint en compte, de forma especial, els centres del tercer sector.

Els centres i serveis privats no concertats amb l’Administració, però que prestinserveis d’atenció a la dependència com a part de la Xarxa de Serveis Socials, és adir, que prestin els serveis d’atenció que poden ser adquirits amb la prestacióeconòmica vinculada a la contractació de serveis14 atorgada, també hauran d’estardegudament acreditats.

Obligació d’acreditacióGràfic 13

Sense obligació d’acreditació

- 55 -


14 Prestació econòmica que forma part del catàleg de serveis. Serveix per a pagar part del cost del servei establert al PIA i quel’Administració no pot prestar directament mitjançant la xarxa pública d’atenció.

La competència per establir l’acreditació dels centres és de les comunitats autònomes,d’acord amb els criteris comuns que s’acordin en el Consell Territorial del SAAD.Aquest acord encara està pendent de ser pres en el Consell.

Tot i que la Llei 39/2006 parli únicament de concert (atorgament d’un serveimitjançant concurs públic obert a tothom o procediment negociat per evitar canvis perals usuaris per canvi de proveïdor), hi ha altres modalitats contractuals entre elscentres proveïdors de serveis i l’Administració, com són la gestió (sempre per concurs,i que va lligada a plec de condicions i a memòria econòmica), la col·laboració(d’acord amb un programa específic, l’Administració compra determinat volum deservei, generalment en forma de places) o la subvenció (assignació graciable per partde l’Administració, només oberta a entitats sense ànim de lucre i subjecta a lapublicació d’una ordre específica).

En la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya, es determina queles entitats privades que ho sol·licitin podran formar part de la Xarxa d’AtencióPública de Serveis Socials, amb prèvia obtenció de la corresponent acreditació del’Administració i l’establiment d’un conveni de col·laboració amb aquesta. Quedenpendents de desenvolupament reglamentari les condicions d’acreditació exigibles,amb independència de la titularitat de l’entitat (amb ànim de lucre o sense).

Entre els criteris que es consideren que han de ser prioritàriament exigibles,destaquen els nivells mínims comuns per a la qualitat dels serveis (aspectes estructuralsi funcionals, recursos humans, titulació, competències, dimensió de les plantilles), lescondicions laborals homogènies entre els professionals de les entitats integrades a laxarxa de serveis socials, la garantia d’acompliment de la normativa mediambiental,la participació de les entitats en el sistema d’informació social i aportació de lainformació econòmica, financera i de gestió, que permeti l’avaluació dels centres i elsprotocols o les guies de procediments d’atenció a definir i implantar de comú acordentre les administracions i les entitats que configuren la xarxa pública de provisió delsserveis socials.

Així mateix, es determina el règim d’autorització administrativa i l’establiment d’unregistre d’entitats d’iniciativa privada amb autorització per prestar serveis socials.La iniciativa social (o tercer sector, o organitzacions sense ànim de lucre...) és tingudaen compte de forma especial a l’hora de ser inclosa en la xarxa pública, i es fomentala contractació de proveïdors sense ànim de lucre.

- 56 -

La nostra proposta sindical per a l’acreditació dels serveis d’atenció a ladependència es basa en la idea que només amb un procés d’acreditació rigorós espodrà garantir la qualitat del servei, sense deixar de banda la necessitat demecanismes de control i inspecció que puguin fer un seguiment periòdic del fet queles entitats acreditades continuen complint tot allò que se’ls va exigir per poder formarpart de la xarxa de serveis socials. Entre els aspectes a tenir en compte a l’horad’acreditar, creiem que és imprescindible la qualitat en l’ocupació, tant pel que fa al’homologació de les condicions laborals de totes les persones que treballin en laxarxa pública, com pel que fa a qualificació, titulació, reconeixement decompetències, definició de perfils, formació, estabilitat contractual, millora de lescondicions de treball (salari, horari, plans de formació, salut laboral...) peraconseguir, al mateix temps, un major reconeixement social dels professionalsdedicats a l’atenció a les persones. Pensem que un cop acreditades i registrades lesempreses o entitats prestadores de serveis, és imprescindible que el règim decontractació entre aquestes i l’Administració compleixi tots els requisits legals i que esfixin condicions que garanteixin la màxima transparència en la contractació i que esvetlli per la qualitat de l’atenció que han de rebre les persones beneficiàries. Per això,expressem el nostre rebuig a pràctiques administratives com la subvenció graciableque no està basada en criteris objectius, així com en els concursos públics per a lagestió o el concert, que únicament es basen en criteris economicistes i no de qualitatdel servei i de les condicions de treballadores i treballadors a l’hora d’assignar-se.

Es fa necessària la implantació de plecs de condicions que exigeixin, a les entitats quevolen concertar, compromisos en matèria d’estabilitat en l’ocupació, el compliment deles obligacions legals com la reserva del 2% per a persones amb discapacitat(l’incompliment d’aquesta obligació legal hauria de ser causa d’exclusió del concurs),compromisos de formació, plans d’igualtat, garantia dels drets sindicals i derepresentació col·lectiva. A més, caldria impulsar les clàusules socials que fomentessinl’acompliment d’aquests requeriments formals mitjançant la ponderació en positiu (perexemple, que demostrar un percentatge superior al 2% d’ocupació de persones ambdiscapacitat suposés una valoració superior per a l’empresa o entitat candidata a serproveïdora de serveis).

Finalment, en els contractes que signin Administració i proveïdors han de quedarperfectament definits l’objecte de la contractació, el tipus de tasques, les obligacionsde l’adjudicatari, l’organització del treball, el preu, el règim de pagament, la durada,les assegurances de responsabilitat civil, les condicions laborals, el personal, les ràtios(relació entre persones ateses i professionals d’atenció).

- 57 -


10. catàleg de serveis i prestacions

Articles 13 a 25, Llei 39/2006

La Llei 39/2006 determina que les prestacions d’atenció a les persones ambdependència podran tenir la naturalesa de serveis i de prestacions econòmiques, ianiran destinades, per una part, a la promoció de l’autonomia personal, i per unaaltra, a l’atenció de les necessitats per fer les ABVD.

catàleg de serveis i prestacions


Els serveis tindran caràcter prioritari, i en cas que no sigui possible l’atenciómitjançant aquests, s’atorgarà la prestació econòmica vinculada a la contractaciódels serveis que determini el PIA. Les entitats o centres que prestin aquests serveis (quees compraran amb la prestació econòmica vinculada) hauran d’estar degudamentacreditats.

La prioritat en l’accés als serveis serà determinada pel grau i pel nivell dedependència i, a igual grau i nivell, per la capacitat econòmica. Fins que la xarxa de

Quadre 10

prestacions de serveis prestacions econòmiquesajuts econòmics per al’autonomia personal

- prevenció de situacions dedependència

- vinculades a contractació deserveis

- ajuts i instruments tècnics itecnològics

- promoció de l’autonomiapersonal

- teleassistència

- serveis d’atenció domiciliària (SAD) - necessitats de la llar - cures personals

- compensació econòmica percures no professionals

- obres d’accessibilitat iadaptacions a la llar

- centre de dia i de nit

- atenció residencial - persones grans ambdependència- persones amb discapacitat

- assistència personal (nomésper a Grau III)

- 59 -


serveis no estigui totalment implantada, qui no pugui accedir als serveis per aquestrègim de prioritat rebrà la prestació econòmica vinculada a la contractació de serveis.

Des de CCOO sempre hem manifestat el nostre rebuig a la coexistència de serveis iprestacions de tipus econòmic com a instrument d’atenció a la dependència.

L’única excepció que podem acceptar és el dret d’opció que s’ofereix a la personabeneficiària i/o la seva família entre el servei garantit i la possibilitat d’accedir a unaprestació econòmica (sempre vinculada a la compra d’un servei). Aquest és un modelque s’aplica a diversos països europeus, com França o Alemanya. El model alemanyes caracteritza per garantir un servei d’atenció o pagar una prestació econòmicavinculada de quantia inferior al cost del servei. S’entén que la norma ha de ser optarper serveis, i qui voluntàriament decideix que prefereix els diners, es veu perjudicatpel que fa a la quantia.

El problema del sistema de responsabilitat pública d’atenció, que s’està implementanta Espanya, i a Catalunya, és que no hi ha dret d’opció, sinó que no s’ofereixalternativa en forma de serveis a la prestació econòmica. Aquesta potestat potpermetre a les administracions públiques eludir les seves responsabilitats de dotacióde serveis, optant per la prestació econòmica, que és més barata, evita la necessitatde control i seguiment públic, l’acreditació de centres, la compra de serveis o lacreació de serveis propis.

Donar diners significa desentendre’s de la situació. Suposa no tenir coneixement nipreocupació per la qualitat d’atenció que rep la persona amb dret a ser atesa, aixícom per la qualitat de les condicions laborals de les persones ocupades en el sectorde l’atenció a les persones amb dependència.

- 60 -

10.1. serveis

Articles 21 a 25, Llei 39/2006

10.1.1. tipologia

servei de prevenció de les situacions de dependència:La seva finalitat és prevenir l’aparició o l’agreujament de malalties o discapacitats ide les seves seqüeles, així com l’agreujament del grau i el nivell de dependència,mitjançant actuacions de promoció de condicions de vida saludables, programespreventius i de rehabilitació.

S’hi inclouen els programes de teleassistència, d’ajut a domicili, dels centres de dia id’atenció residencial.

Requereix la coordinació entre els serveis socials i de salut.

Les comunitats autònomes hauran d’elaborar plans de prevenció de les situacions dedependència, d’acord amb uns criteris establerts pel Consell Territorial del SAAD.

Aquest programa s’inclourà en els serveis de teleassistència, SAAD, centres de dia ide nit i atenció residencial.

Aquest pot ser un servei útil per evitar l’agreujament de les situacions de dependènciai perquè les persones amb dependència puguin gaudir del màxim nivell de benestar,però caldrà fer un seguiment sobre el seu nivell d’implantació i d’intensitat.

servei de promoció de l’autonomia personal:Desenvolupament i manteniment de la capacitat personal de controlar, afrontar iprendre decisions sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies ifacilitat l’execució de les activitat bàsiques de la vida diària (ABVD). Inclou els serveisd’assessorament, orientació, assistència i formació en tecnologies de suport iadaptacions, habilitació i teràpia ocupacional.

Tot i que la promoció de la vida autònoma forma part del títol de la Llei 39/2006,l’oferta de serveis que facilitin l’autonomia són clarament insuficients perquè passi deser una declaració d’intencions a una realitat.

- 61 -


servei de teleassistència:Atenció mitjançant la utilització de tecnologies de la comunicació i de la informació isuport dels mitjans personals necessaris en resposta immediata davant situacionsd’emergència o inseguretat, solitud i aïllament per afavorir la permanència delsusuaris/es al seu medi habitual.

servei d’atenció domiciliària (SAD):Conjunt d’actuacions dutes a terme al domicili de les persones amb dependència peratendre les seves necessitats de la vida diària i millorar la seva autonomia,possibilitant la seva permanència al domicili el major temps possible. Inclou l’atenciópersonal en la realització de les ABVD i la cobertura de les necessitats domèstiques(neteja, higiene, cuina...).

Aquest servei ha de ser el pilar de l’atenció de proximitat que permeti a la personaamb dependència viure en el seu entorn el major temps possible, gràcies als ajutsnecessaris per dur a terme les ABVD.

La seva importància dependrà, finalment, de la voluntat política i de la suficiènciapressupostària que ofereixi una intensitat d’ajut domiciliari que permeti la màximaautonomia possible.

El fet de que aquest servei sigui competència dels ens locals pot generar que, deguta la manca de regulació i de reglamentació de mínims, es produeixin situacions dedesigualtat o iniquitat territorial en la intensitat, la qualitat i l’accés als SAD en funcióde les decisions polítiques del govern local corresponent.

servei de centre de dia i de nit:Atenció integral biopsicosocial, durant el període diürn o nocturn per millorar omantenir el màxim nivell d’autonomia personal i donar suport a les famílies ovetlladors/es. Inclou centres de dia per a menors de 65 anys, centres de dia per agent gran, centres de dia d’atenció especialitzada i centres de nit.

El centre de dia ha d’oferir atenció especialitzada a persones amb dependència, i elcentre de nit donarà resposta a les necessitats d’atenció durant la nit de la personaamb dependència.

El servei de centre de dia pot ser un recurs molt útil per atendre persones ambdependència i permetre que continuïn vivint en el seu entorn.

- 62 -

A Catalunya, no s’ha creat encara el Servei de Centre de Nit, i caldrà reclamar laseva implementació.

servei d’atenció residencial:Atenció integral i continuada, de caràcter personal social i sanitari, adaptat a lanaturalesa i el grau de la dependència i a la intensitat de cures que necessiti lapersona. Pot tenir caràcter permanent, quan és la residència habitual, o temporal,quan s’atenen situacions de convalescència, vacances, caps de setmana i malalties operíodes de descans dels vetlladors/es no professionals.

Aquest és el servei més comú d’atenció a les persones amb dependència, sobretot demés edat i més afectats. Les grans dificultats per fer les ABVD no permeten elmanteniment a la llar. Però en determinats casos, hi ha una utilització inadequadad’aquests serveis, que es podria evitar amb un sistema d’atenció domiciliària desuficient intensitat que permetés prolongar al màxim l’estada a la seva llar de lespersones amb dependència.

Haurà de definir-se la qüestió del dret a períodes de respir per part dels vetlladors/esno professionals que determina la llei de dependència. Caldrà preveure l’acumulacióde la demanda de serveis residencials de respir en els mesos d’estiu i jornadesfestives.

- 63 -


10.1.2. intensitat dels serveis:


Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, que determina la intensitat de protecció i laquantia màxima de les prestacions econòmiques

La intensitat de protecció es determina pel contingut prestacional de cada un dels serveisassistencials (aquells que ha de rebre la persona amb dependència per a la seva atenciói cura personal en la realització de les ABVD o per a la promoció de la seva autonomia)i per l’extensió o la durada d’aquest, segons el grau i el nivell de dependència.

La competència per determinar la intensitat dels serveis correspon a les comunitatsautònomes.

En qualsevol cas, s’ha de garantir el transport adaptat quan les condicions demobilitat de la persona usuària el facin necessari per assistir al centre de dia o de nit.

La intensitat que es preveu per a cada servei és la següent:

servei de prevenció de les situacions de dependència:Els plans de prevenció de les situacions de dependència elaborats per les comunitatsautònomes han d’establir la intensitat del servei.

servei de promoció de l’autonomia personal:La intensitat s’ha d’adequar a les necessitats personals de promoció de l’autonomia,a la infraestructura dels recursos existents i a les normes establertes per les comunitatsautònomes competents.

servei de teleassistència:La seva intensitat s’adequarà a allò que s’estableixi en el PIA.

servei de centre de dia i de nit:La intensitat estarà en funció dels serveis del centre que necessita la persona ambdependència d’acord amb el seu PIA.

servei d’atenció residencial:La intensitat estarà en funció dels serveis del centre que necessita la persona ambdependència d’acord amb el seu PIA.

- 64 -

El servei d’estades temporals estarà en funció de la disponibilitat de places del SAADi del nombre de persones ateses mitjançant cures en l’entorn familiar.

servei d’atenció domiciliària:Per determinar la seva intensitat s’utilitza el terme hores d’atenció. L’hora es refereix almòdul assistencial de caràcter unitari, i el contingut prestacional és la intervenció d’atenciópersonal. La intensitat està en funció del PIA i es determinarà en nombre d’hores mensualsde serveis assistencials, mitjançant intervals segons grau i nivell de dependència.

Aquest és l’únic servei pel qual s’han determinat les intensitats d’atenció.

Les intensitats d’atenció domiciliària previstes en la Llei 39/2006 són insuficients.Com a màxim es garanteix una intensitat de 3 hores diàries de SAD per a unapersona amb dependència màxima, que es veu reduïda a poc més d’hora i mitja encas de tenir reconegut el nivell inferior de Gran Dependència.

És fàcil suposar que una persona amb impossibilitat de menjar, rentar-se, regular lamicció i la defecació, desplaçar-se dins i fora de la llar, fer les tasques domèstiquesper si mateix o amb greus trastorns cognitius no en té prou amb les hores d’intensitatde SAD per mantenir-se a la seva llar. Aquest dèficit d’hores d’atenció a domiciliprovocarà, en molts casos, que la família i l’entorn (sobretot les dones) de les personesamb dependència continuïn atenent les seves necessitats per dur a terme les ABVD.

La insuficiència en la intensitat del SAD pot provocar que aquest tipus de servei acabiessent només un complement a l’atenció informal.

La situació de partida de la intensitat del SAD a Catalunya és inferior a la mitjana aEspanya. Així, l’índex de cobertura (persones de més de 65 anys ateses per SAD)l’any 2001 era a Catalunya d’1,30 i al global d’Espanya de 2,07. L’any 1990 aFinlàndia aquesta ràtio era de 24. Quant a la intensitat d’atenció (hores al mes) l’any2001 a Catalunya era de 6,8 hores, mentre que la mitjana espanyola era de 16,01.

Quadre 11

Grau III

nivell 2 entre 70 i 90 hores/mes


Grau II



- 65 -


10.2. prestacions econòmiques

10.2.1. tipologia

prestació econòmica vinculada a la contractació de servei


Prestació de caràcter periòdic i personal que només es reconeixerà quan no siguipossible l’accés a un servei públic o concertat d’atenció, en funció del grau i el nivellde dependència i de la capacitat econòmica de la persona,15 d’acord amb allòacordat en el conveni 16 celebrat entre l’AGE i la comunitat autònoma.

L’objectiu és contribuir al finançament del cost del servei quan, en l’àmbit d’unacomunitat autònoma, no sigui possible l’atenció mitjançant la xarxa pública d’atenció,o quan la inexistència de transport adaptat desaconselli el desplaçament.

Les condicions per accedir a les prestacions vinculades al servei són que el PIA ha dedeterminar l’adequació d’aquesta prestació i tenir plaça o obtenir el servei en uncentre degudament acreditat de la xarxa pública.

El Departament d’Acció Social i Ciutadania supervisarà el destí i la utilitzaciód’aquesta prestació al compliment de la finalitat per la qual va ser concedida:l’adquisició d’un servei.

professionals contractats mitjançant una prestació vinculada al servei:

Està legalment prohibit l’enquadrament dels vetlladors professionals en el règimespecial d’empleats de la llar de la Seguretat Social, tot i que les cures es duguin aterme al domicili de la persona amb dependència o del familiar amb qui convisqui.Podran estar enquadrats en el règim general o en el règim especial de treballadorsautònoms de la Seguretat Social.

- 66 -

15 Mentre no estigui plenament implantada la xarxa pública, hi haurà prioritat en l’accés als serveis en funció del grau i el nivell dedependència, i en cas d’igualtat, en funció de la capacitat econòmica.16 Vegeu apartat 5, nivells de protecció del SAAD i cooperació interadministrativa.

- 67 -


Reiterem el nostre rebuig al fet que les prestacions de naturalesa econòmica, en lapràctica, no tinguin un caràcter subsidiari, sinó que estiguin al mateix nivell que ladotació directa de serveis d’atenció.

Les prestacions econòmiques vinculades a la compra de serveis, a diferència delsserveis directes, no garanteixen la qualitat de l’atenció prevista en la llei 39/2006.No hi ha un control efectiu per part de l’Administració, i aquesta se’n pot desentendrefàcilment. No hi ha garantia de les condicions laborals de les persones que hitreballen. Per últim, les prestacions previstes són insuficients per pagar el preu realdels serveis que s’adquireixen.

Prestació econòmica per a cura en l’entorn familiar i suport a vetlladores ivetlladors no professionals


Reial Decret 615/2007, d’11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social delsvetlladors de les persones en situació de dependència

Ordre TAS/2632/2007, de 7 de setembre, per la qual es modifica l’ OrdreTAS/2865/2003, de 13 d’octubre, reguladora del conveni especial en el sistema de laSeguretat Social (vetlladors no professionals de persones en situació de dependència)

Excepcionalment, quan una persona amb dependència sigui atesa en el seu entornfamiliar, per part d’una vetlladora o vetllador no professional, i sempre que es doninunes condicions adequades de convivència i habitabilitat de l’habitatge i així hodetermini el PIA, es podrà percebre aquesta prestació de suport.

L’objectiu de la prestació per a cura en l’entorn familiar és contribuir a la cobertura deles despeses derivades de l’atenció prestada per la vetlladora o vetllador no professional.

la figura de la vetlladora o vetllador no professional:

Els requisits que ha de complir són:

a) ser major de 18 anys

b) residir legalment a Espanya

c) ser cònjuge i/o parent per consanguinitat, afinitat o adopció, fins a tercergrau de parentesc 17

d) no ser parent però residir al municipi de la persona de qui es té cura o en unde veí, i haver-ho fet durant el període previ d’un any, només de formaexcepcional, quan al lloc de residència de la persona amb dependència hihagi insuficiència de recursos públics o privats acreditats: despoblació ocircumstàncies geogràfiques o d’una altra naturalesa que impedeixin odificultin altres modalitats d’atenció

Han d’estar inclosos obligatòriament en el règim general de la Seguretat Social i ensituació d’assimilada a l’alta mitjançant la subscripció d’un conveni especial. Aquestenquadrament no és necessari quan el vetllador/a no professional:

a) segueixi o iniciï una activitat professional per la qual quedi inclòs en el sistemade la Seguretat Social

b) estigui percebent la prestació d’atur

c) sigui pensionista de jubilació o incapacitat permanent o tingui més de 65 anysi percebi una pensió de viduïtat o en favor de familiars

d) es trobi en un període d’excedència laboral per la cura de familiars, que tinguila consideració de cotització efectiva a la Seguretat Social.

- 68 -

17 Graus de parentesc:Titular/cònjuge

1r grau: pares – sogres – fills – joves/gendres2n grau: avis – germans – cunyats – néts3r grau: besavis – oncles – nebots – besnéts

En cas que hi hagi reducció de jornada i de retribució, el conveni especial s’aplicaràper mantenir la base de cotització.

En cas que el vetllador no professional tingui un conveni especial previ a aquest,haurà d’extingir aquell, sense perjudici del manteniment de la base de cotització

Per subscriure el conveni especial, caldrà acreditar la realització de les cures noprofessionals amb còpia de la resolució que concedeix la prestació econòmica a lapersona atesa i la documentació acreditativa del parentesc o de les circumstànciesespecials que permeten que el vetllador no professional no sigui parent.

Per obtenir el model de sol·licitud de conveni especial: http://www.seg-social.es/inicio/

L’acció protectora de la situació d’assimilada a l’alta serà als efectes de lesprestacions de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència (viduïtat,orfandat, pensió i subsidi en favor de familiars, auxili per defunció i indemnitzacionsper accident de treball o malaltia professional).

La base mensual de cotització en el conveni especial serà la base mínima que estiguiestablerta en cada moment en el règim general (665,70€/mes per a 2007 i699,90€/mes per a 2008).

En cas que la cura no arribi a dedicació completa, la base de cotització es reduiràproporcionalment sense que, en cap cas, pugui ser inferior al 50% de la base mínima.

El vetllador/a professional que hagi interromput la seva activitat podrà mantenir labase de cotització del darrer exercici de l’anterior ocupació, sempre que siguisuperior a la base mínima del règim general. El cost anirà a càrrec del vetllador.

En cas de reducció de la jornada, la suma de les bases de cotització (per l’activitatlaboral més la de vetllador no professional) no pot ser superior a aquella per la quales cotitzava abans de la reducció de jornada. Si se supera aquesta base es reduiràla del conveni especial.

Es pot mantenir la base de cotització d’un conveni especial anterior a aquest i ques’ha extingit, a càrrec del vetllador no professional.

- 69 -


A la base de cotització resultant s’aplicarà el tipus de cotització vigent en cadamoment. A l’import resultant se li aplicarà un coeficient reductor del 0,77. S’aplicaràun 0,2% sobre la base de cotització en concepte de formació professional.

La quota a ingressar a la Seguretat Social és assumida directament perl’Administració general de l’Estat. L’IMSERSO ingressa directament les quotes a laTresoreria General de la Seguretat Social.

Els vetlladors/es de l’entorn familiar podran participar en les accions de formacióprofessional per a l’ocupació.

Des de CCOO hem manifestat el nostre rebuig a aquesta prestació. Els motius sóndiversos, però podríem centrar-nos en quatre:

- manté el rol d’homes i dones respecte a les cures familiars i l’impacte sobrel’ocupació

- no es considera el treball ni la professionalitat de les persones curadores

- s’ha ampliat més enllà dels familiars de la persona amb dependència

- no hi ha dotació de serveis.

Entre els objectius de la Llei 39/2006, segons s’explicita en la seva exposició demotius, destaca el de revisar el sistema tradicional d’atenció a la dependència per laincorporació efectiva i necessària de les dones al mercat de treball. Per la seva banda,la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre dones i homes promou que es remoguinels obstacles i estereotips socials que fonamenten la desigualtat real. Al nostreentendre, la previsió de la nova prestació econòmica per a cures a l’entorn familiar isuport a vetlladores i vetlladors no professionals de la Llei de dependència potenciael manteniment dels rols tradicionals d’homes i dones pel que fa al treball productiu ial reproductiu i les responsabilitat sobre les cures familiars.

És una mesura populista i electoralista, donat el fet que unes tasques que moltes donesentenen com a pròpies del seu gènere passaran a ser remunerades i, a més, podràpossibilitar a algunes persones accedir a una pensió (hi haurà cotitzacions a laSeguretat Social pel temps que duri la cura, aquestes cotitzacions se sumaran a lesque la persona acrediti, generarà dret a pensions si compleix els requisits exigits decarència).

- 70 -

A més, pot desincentivar que moltes dones s’incorporin al mercat de treball, i qued’altres l’abandonin atretes per la prestació, que, tot i ser minsa, els pot permetredescarregar-se de la seva doble jornada laboral (al mercat de treball i a casa seva).

L’aspecte d’aquesta prestació que més ens preocupa, és el fet que no garanteix laqualitat del servei que rep la persona atesa, ja que es permet que qui presti el serveino sigui un professional. Entenem que l’atenció a les persones s’ha de fer ambprofessionals degudament formats i qualificats i que puguin demostrar les sevescompetències en el desenvolupament de les seves tasques.

La regulació de la figura del curador és contradictòria. Es considera que la sevaactivitat no és treball ja que no es remunera amb un salari, sinó que s’atorga unaprestació a la persona beneficiària (persona amb dependència), però en canvi,s’inclou obligatòriament al règim general de la Seguretat Social i es concerta unconveni especial i s’ingressen quotes. El conveni especial és un instrument que no estàconcebut per a aquest ús. Una altra contradicció és que es garanteix l’accés a laformació professional (es cotitza per a formació) quan no són professionals ni esconsidera treball el que fan.

Com que considerem que les persones ocupades com a curadors no professionals sóntreballadors i han de ser professionals, necessiten formació específica; per això hemengegat un estudi per detectar les seves necessitats formatives perquè l’atenció queprestin sigui de qualitat.

El legislador ha justificat la decisió de crear aquesta prestació per la voluntat derespectar el dret d’opció de les famílies de tenir cura personalment dels seus parentsamb dependència i de compensar-los amb una contraprestació econòmica. Aquestajustificació perd força pel fet que s’ha incorporat com a potencial vetllador noprofessional a persones que no són familiars, sinó persones que presten els seusserveis a la llar de la persona amb dependència.

Al rerafons d’aquesta prestació hi ha un evident estalvi de costos, la prestacióreconeguda és molt inferior a la prestació vinculada a la compra de serveis iinfinitament més barata que la dotació directa del servei. De forma complementària,les administracions públiques tenen un indubtable estalvi en relació a l’acreditaciódels prestadors de serveis, al control dels requisits i de la qualitat del servei, de lescondicions laborals, la formació i la qualificació de les persones que realitzen lestasques de cura...

- 71 -


L’Administració eludeix, així, la seva responsabilitat en la dotació dels serveis. Lamateixa llei estableix que la prioritat serà la dotació de serveis, en cas que no espuguin oferir es podran atorgar prestacions econòmiques vinculades o,excepcionalment, prestacions per cures no professionals. La realitat ja està sent lacontrària. No hi ha suficient oferta de serveis, i, el que és més preocupant, no hi havoluntat de crear-ne més mitjançant la compra de places privades ni per la creacióde places pròpies, i s’ofereixen prestacions econòmiques o per a no professionals.L’excepcionalitat passa a ser, doncs, la norma.

- 72 -

Prestació econòmica d’assistència personal


La finalitat d’aquesta prestació és la promoció de l’autonomia de les persones ambgran dependència. El seu objectiu és contribuir a la cobertura de les despesesderivades de la contractació d’un assistent personal que faciliti l’accés a l’educació ial treball i que doni major autonomia en l’exercici de les ABVD.

Les condicions per accedir a la prestació d’assistència personal són: tenir un grau IIIde dependència reconegut i que el PIA determini l’adequació d’aquesta prestació.

la figura de l’assistenta o assistent personal:

Els requisits que ha de complir són:a) ser major de 18 anysb) residir legalment a Espanyac) reunir les condicions d’idoneïtat per prestar els serveis d’assistent personal

Està legalment prohibit l’enquadrament dels assistents/es personals en el règimespecial d’empleats de la llar de la Seguretat Social, tot i que les cures es duguin aterme al domicili de la persona amb dependència o del familiar amb qui aquellaconvisqui. Podran estar enquadrats al règim general o al règim especial detreballadors autònoms de la Seguretat Social.

No s’ha aprofundit suficientment en la regulació de la figura de l’assistent personal.Aquest fet no permet que se’n puguin garantir els drets, tant de les persones usuàriescom de les persones que prestin serveis com a assistents personals.

La Llei 12/2007, de serveis socials de Catalunya, preveu al Catàleg classificat deserveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials (base de la futuracartera de serveis) el servei i la prestació econòmica per a assistent personal. Enaquest cas es preveu per a persones amb discapacitat física, mentre que a la Llei39/2006, la prestació s’estén a qualsevol persona amb dependència i es vincula al’accés a l’educació i el treball.

El futur reglament de regulació d’aquesta prestació, haurà de determinar exactamentel seu caràcter, els seus destinataris i les condicions. En tot cas, però, haurà d’havercongruència entre el servei que preveuen ambdues normes.

- 73 -


Tot i que les persones usuàries exigeixen el seu dret a poder triar qui i com els atenen,el fet que siguin o no professionals de l’àmbit d’atenció a la dependència, i formar-los ells mateixos... pensem que és necessari que s’estableixin uns requisits mínims deformació, unes condicions laborals determinades, el règim sancionador, plans deprevenció de riscos laborals i de salut laboral, la relació amb la Seguretat Social, elsdrets i deures tant d’usuaris com de prestadors.

Per altra banda, la quantia establerta per remunerar l’assistent personal, hem demanifestar que és del tot insuficient si es vol una atenció de qualitat i amb la intensitatnecessària per garantir les ABVD de les persones amb grau III de dependència (únicsbeneficiaris d’aquest tipus de prestació). Els mateixos usuaris són els primersinteressats a remunerar dignament els seus assistents.

Ajuts econòmics per facilitar l’autonomia personal

Els ajuts econòmics per facilitar l’autonomia personal estan destinats a finançartotalment o parcialment, i de forma puntual:

a) l’adquisició, la renovació o la reparació d’ajuts i instruments tècnics itecnològics

b) obres per facilitar l’accessibilitat i adaptacions a la llar

La prestació econòmica per a assistència personal i aquests ajuts són els únicsaspectes relacionats directament amb la promoció de l’autonomia personal que incloula Llei 39/2006. Una norma que en el seu mateix títol deixa clar que no només vaadreçada a atendre la dependència, sinó a promoure que les persones ambnecessitats d’ajut per dur a terme les ABVD duguin una vida com més autònomamillor. Però que a efectes pràctics no posa els instruments necessaris per fer efectivaaquesta autonomia.

- 74 -

10.2.2. quanties de les prestacions econòmiques

10.2.2.1. quanties màximes

Articles 12, 13 i 20, Llei 39/2006

Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar les intensitats deprotecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques

Reial Decret 7/2008, d’11 de gener, sobre prestacions econòmiques de la Llei39/2006 per a 2008

Anualment, el Govern establirà la quantia màxima de les prestacions econòmiques,amb previ acord del Consell Territorial del SAAD, actualitzant-les en funció del’increment de l’IPC.

* la prestació d’assistència personal només està prevista per al grau III

10.2.2.2. import de les prestacions econòmiques a Catalunya

Ordre ASC/433/2007, de 23 de novembre, que estableix els criteris per determinarl’import de les prestacions econòmiques del SAAD a Catalunya

Les comunitats autònomes tenen potestat per establir:- els requisits específics- les condicions d’accés - els criteris per determinar les quanties de les prestacions econòmiques d’atenció a la

dependència.

Quadre 12

graus inivells

vinculada al servei per a cures a l’entorn familiar d’assistència personal*

2007 2008 2007 2008 2007 2008

Grau IIINivell 2

780€/mes

811,98€/mes

487€/mes

506,96€/mes

780€/mes

811,98€/mes

Grau IIINivell 1

585€/mes

608,98€/mes

390€/mes

405,99€/mes

585€/mes

608,98€/mes

Grau IINivell 2

-450,00€/mes

-328,36€/mes

- 75 -


A Catalunya, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques d’atenció a ladependència percebran una quantitat que serà el resultat d’aplicar sobre la quantiamàxima legalment establerta a escala estatal:

1. un percentatge sobre la quantia màxima:

2. un coeficient reductor segons la capacitat econòmica de la persona usuària

Els ingressos de la persona beneficiària es calculen d’acord amb l’import del’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). L’import de l’IRSC per a2007 va ser de 509,80 €/any i de 552,44 €/any el 2008.

Quadre 14

capacitat econòmicacoeficient reductor

vinculada a servei cures no professionals assistència personal

0 a 2,5 IRSC 100% 100% 100%

2,5 a 4,5 IRSC 95% 95% 95%

4,5 a 5,5 IRSC 90% 90% 90%

> 5,5 IRSC 80% 80% 80%

Quadre 13

percentatge sobre la quantia màxima


centres de dia 60%

100% 100%servei residència 100%

SAD tram inferior18 60%

SAD tram superior 80%

- 76 -

18 D’acord amb els intervals d’intensitat del servei d’ajut a domicili que determina el RD 727/2007, es determinen un tram inferior(entre el nombre mínim i el nombre mitjà d’hores) i un tram superior (entre el nombre mitjà d’hores i el nombre màxim d’hores) dinsde cada grau de dependència sobre el qual s’aplicarà el 60 % i el 80 % de la quantia màxima

Tram inferior Tram superior

Grau IIInivell 2 entre 70 i 80 hores/mes entre 80 i 90 hores/mesnivell 1 entre 55 i 62,5 hores/mes entre 62,5 i 70 hores/mes

Grau IInivell 2 entre 40 i 47,5 hores/mes entre 47,5 i 55 hores/mesnivell 1 entre 30 i 35 hores/mes entre 35 i 40 hores/mes

3. la minoració19 de la prestació econòmica en cas de ser titular d’una altraprestació d’igual naturalesa i finalitat:

a) complement de gran invalidesa (article 139.4, Llei general de la SeguretatSocial)

b) complement d’assignació econòmica per fill o filla a càrrec més gran de 18anys amb grau de minusvalidesa superior o igual al 75% 20

c) complement per necessitat de tercera persona de la pensió d’invalidesa nocontributiva (article 145, Llei general de la Seguretat Social)

d) subsidi per a ajut de tercera persona de la LISMI

D’acord amb les deduccions que aplica la Generalitat a les quanties màximes, i teninten compte la deducció en funció de la capacitat econòmica de les personesbeneficiàries, els quadres següents mostren les prestacions en euros mensuals a lesquals es pot accedir a Catalunya 21

2007

Quadre 15

capacitateconòmica

vinculada a serveis

noprofessional

assistentpersonalresidència

centre dedia

SAD

tramsuperior

traminferior

grau

III

nivell 2 de 0 a 2,5IRSC

780 468 624 468 487 780

nivell 1 585 352 468 351 390 585

nivell 2 de 2,5 a 4,5IRSC

741 351 593 445 463 741

nivell 1 556 333 445 333 370 556

nivell 2 de 4,5 a 5,5IRSC

702 421 562 421 438 702

nivell 1 527 316 421 316 351 526

nivell 2 més de 5,5IRSC

624 374 499 374 390 624

nivell 1 468 281 374 281 312 468

- 77 -


19 La minoració serà en la quantia de la prestació anàloga20 Aquesta prestació es considera ingrés del fill o filla, sempre que no estigui legalment incapacitat. 21 En cas de tenir una prestació de naturalesa anàloga i per la mateixa finalitat, s’hauria de descomptar la quantia d’aquesta de laprestació final.

2008

nivell addicional de protecció

Article 7.3, Llei 39/2006

Ordre ASC/603/2006, de 21 de desembre, d’actualització dels preus públics delsserveis socials d’atenció especialitzada a la gent gran

Com a nivell addicional de protecció, d’acord amb el crèdit pressupostari de laGeneralitat i sense caràcter de dret subjectiu, la Generalitat estableix que la prestacióeconòmica vinculada a la compra de servei residencial podrà arribar al límit màximdel preu públic de referència dels serveis residencials (1.308,00 euros/mes), sempreque la persona beneficiària:

- tingui una capacitat econòmica no superior a 2,5 vegades l’IRSC

- sigui resident d’un centre residencial acreditat

Quadre 16

capacitateconòmica

vinculada a serveis

noprofessional

assistentpersonalresidència

centrede dia

SAD

tramsuperior

traminferior

grau

III

nivell 2de 0 a 2,5 IRSC

811,98 487,18 649,58 487,18 506,96 811,98

nivell 1 608,98 365,38 487,18 365,38 405,99 608,98

nivell 2de 2,5 a 4,5 IRSC

771,38 462,82 617,10 462,82 481,61 771,38

nivell 1 578,53 347,11 462,82 347,11 385,69 578,53

nivell 2de 4,5 a 5,5 IRSC

730,78 438,46 584,62 438,46 456,26 730,78

nivell 1 548,08 328,84 438,46 328,84 365,39 548,08

nivell 2més de 5,5 IRSC

649,58 389,74 519,66 389,74 405,56 649,58

nivell 1 487,18 292,30 389,74 292,30 324,79 487,18

grau

II Nivell2

de 0 a 2,5 IRSC 450,00 270,00 360,00 270,00 328,36 -

de 2,5 a 4,5 IRSC 427,5 256,50 342,00 256,50 311,94 -

de 4,5 a 5,5 IRSC 405,00 243,00 324,00 243,00 295,52 -

més de 5,5 IRSC 360,00 216,00 288,00 216,00 262,68 -

- 78 -

El preu públic de referència, fins el qual podrà arribar el complement, es reduirà enla mateixa proporció que la quantia màxima de la prestació econòmica per a cadanivell i grau:

El Govern de la Generalitat tenia l’oportunitat d’exercir plenament la sevacompetència en matèria de serveis socials i garantir als ciutadans de Catalunya unesprestacions econòmiques que permetessin cobrir el cost real dels serveis oferts des del’àmbit privat d’atenció a la dependència.

La potestat que la Llei 39/2006 atorga a les autonomies d’un nivell addicional deprotecció hauria permès millorar el benestar de les persones amb dret a atenció perdependència, sobretot si es té en compte que moltes de les persones que accediran aprestacions econòmiques vinculades a la compra de serveis, ho faran davant laimpossibilitat, o almenys les enormes dificultats, que comporta accedir a un serveid’atenció. És a dir, no es tractarà d’una prestació excepcional, sinó de l’única opcióreal d’atenció, ja que no hi haurà veritablement dret d’opció per part dels ciutadans.

Si es té en compte que la tarifa que l’ICASS paga a les entitats proveïdores de placesresidencials de col·laboració és de més de 1.700 euros per resident al mes, es potdeterminar quin és el preu de l’oferta privada d’aquest tipus de servei. Una prestacióeconòmica que, com a màxim, i només en cas de no disposar de més de 1.611,86€/mes l’any 2008 (2,5 cops l’IRSC) i estar ja ingressat en una residència acreditada, potarribar a 1.300 euros mensuals en cas de màxim grau i nivell de dependència, i queserà de 725 euros mensuals per grau II nivell 2 de dependència, no permet a personesi (en la pràctica) a les seves famílies pagar el preu de mercat de places de grandependència.

La qüestió de condicionar l’accés a aquest complement insuficient al fet d’estaringressat prèviament en una residència acreditada (és a dir, que té places de

Quadre 17

% del preu públicde referència

quantia màxima de laprestació per servei de

residència ambcomplement

grau IIInivell 2 100% 1.308,00

nivell 1 75% 981,00

grau II nivell 2 55,4% 724,63

- 79 -


col·laboració amb l’Administració) té un doble efecte. Per una banda, suposa ungreuge per a qui, no havent obtingut una plaça pública, va ingressar en unaresidència que no tenia la condició de col·laboradora. Per una altra banda, té unefecte incentivador perquè les persones beneficiàries triïn una prestació econòmica enlloc d’un servei. Les persones que ja estan institucionalitzades a una residènciacol·laboradora, quan són reconeguts amb dret a un servei d’atenció dins l’àmbit dela llei 39/2006, es veuran obligats a abandonar la seva plaça actual (en cas que noes transformi la seva plaça en pública, cosa poc probable), sotmetre’s a llistesd’espera o haver de desplaçar-se a residències d’altres zones on hi hagi placesbuides. Per tant, moltes persones beneficiàries i les seves famílies s’estimen mésdemanar la prestació per fer front a part del cost de la plaça (si compleixen el requisitde manca d’ingressos podran percebre una prestació de fins al preu públic en funciódel seu grau i nivell de dependència) i romandre a la residència d’origen. Aquest fetcomporta un estalvi per a l’Administració, ja que no haurà d’ampliar l’oferta deplaces públiques (ni mitjançant la compra de noves places via col·laboració o concertni mitjançant la construcció de noves residències de titularitat pública).

- 80 -

11. compatibilitat i incompatibilitat entre serveis iprestacions

Article 10.3, Llei 39/2006

Article 11, Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar la intensitatde protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006

Article 31, Llei 12/2007, d’11 d’octubre de serveis socials

Ordre ASC/55/2008, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen els criteris perdeterminar les compatibilitats i incompatibilitats entre les prestacions del SistemaCatalà d’Autonomia i Atenció a la Dependència i les prestacions del Sistema Públicde Serveis Socials en l’àmbit territorial de Catalunya

Hi ha dos nivells de compatibilitats i incompatibilitats entre serveis i prestacionsd’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal.

Per una banda, entre els serveis i les prestacions reconeguts per la Llei dedependència, en funció del grau i el nivell de dependència reconegut, els quals sóncompatibles entre si, en determinats casos i en determinades condicions.

Per una altra banda, pel fet que una persona pugui ser beneficiària, per la mateixasituació de dependència, dels drets reconeguts per la Llei de dependència, però almateix temps dels drets del Sistema Català de Serveis Socials. En aquest sentit, ha detenir-se en compte que el dret reconegut per la Llei de Dependència té caràcter subjectiumentre que les prestacions de la mateixa naturalesa del Sistema de Serveis Socials sónde concurrència, de caràcter anual i limitades a disponibilitat pressupostària.

L’òrgan competent per determinar les situacions de compatibilitat i incompatibilitat ésel mateix òrgan que elabora la proposta de PIA (el Servei d’Atenció a les Personesdels serveis territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania).

11.1. incompatibilitats

11.1.1. incompatibilitats entre prestacions del SAAD

- no es podrà ser titular, simultàniament, de més de dos serveis o d’un servei i unaprestació econòmica

- les prestacions econòmiques no són compatibles entre si

- 81 -


- els serveis residencials i les prestacions econòmiques vinculades al servei residencialsón incompatibles amb qualsevol altra prestació

- els serveis i les prestacions econòmiques de la mateixa naturalesa són incompatibles- mentre duri l’estada temporal quedaran suspeses la resta de prestacions a les quals

tingui dret

compatibilitat entre serveis del SAAD

* El servei de teleassistència i el d’estada temporal són compatibles sempre que:- el beneficiari visqui al seu domicili

- el servei d’estada temporal sigui inferior a 1 mes a l’any

11.1.2. incompatibilitats entre prestacions del SAAD i prestacions del SistemaCatalà de Serveis Socials

- les prestacions de la Llei 39/2006 són incompatibles amb les prestacions delSistema Català de Serveis Socials regulades per la llei 12/2007 de Serveis Socials deCatalunya que tinguin el mateix objecte i la mateixa finalitat

- es respectarà la prestació més favorable

- en cas d’incompatibilitat, l’òrgan competent informarà d’aquest fet la personabeneficiària durant la tramitació del PIA i proposaran convertir la prestació vigent (deconcurrència) en prestació de dependència (de dret subjectiu) 22

Quadre 18 residènciacentre de

diaSAD

vetllador noprofessional

assistentpersonal

teleassistència

estadatemporal

residència NO NO NO NO NO NO

centre dedia

NO SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

SAD NO SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

vetlladorno profes


assistentpersonal


teleassistència

NO SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ*

estadatemporal

NO SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ*

- 82 -

22 La diferència entre una prestació de concurrència i una de dret subjectiu és que la segona (la reconeguda per la Llei dedependència) és exigible, mentre que la primera (la del Sistema Català de Serveis Socials) està condicionada a la concurrència(existència) de determinades circumstàncies o condicions pel seu exercici, com per exemple capacitat econòmica o dotaciópressupostària.

equivalències prestacions SAAD – prestacions Sistema Català de Serveis Socials

Quadre 19

prestacions Sistema Català de Serveis Socials prestacions SAAD

ajuts acolliment residencial

- servei residencial - centre de dia - SAD- prestació econòmica vinculada a servei

residencial- centre de dia – SAD- prestació econòmica per vetllador no

professional- prestació econòmica per assistent personal

ajuts centre de dia

- servei residencial - centre de dia- prestació econòmica vinculada a servei

residencial- centres de dia

ajuts de suport econòmic a les persones gransamb dependència

- servei residencial- prestació econòmica vinculada a servei

residencial- prestació econòmica per vetllador no

professional

estades temporals per a gent gran discapacitada- servei per estades temporals- prestació econòmica vinculada a serveis

d’estades temporals

ajuts a les persones amb situacions dedependència




ajuts de suport a les famílies amb una personagran discapacitada



professional

- 83 -


prestacions Sistema Català de Serveis Socials prestacions SAAD

ajuts per l’accés a habitatges amb serveis comunsper a persones amb problemàtica social derivadade malaltia mental




ajuts per assistència personal, suport social irelació amb l’entorn (PUA)




ajuts per assistència domiciliària (PUA)

- servei residencial- SAD- prestació econòmica vinculada a servei

residencial- SAD

ajuts per serveis de centre de dia d’atencióespecialitzada per a persones amb discapacitats(PUA)

- servei residencial – centre de dia- prestació econòmica vinculada a servei

residencial – centre de dia

ajuts per serveis de centres residencials per apersones amb discapacitat

- servei residencial - centre de dia - ajut adomicili

- prestació econòmica vinculada a serveiresidencial – centre de dia – SAD

- prestació econòmica per vetllador noprofessional

- prestació econòmica per assistent personal

- 84 -

11.2. compatibilitats

centre de dia – SAD

- es limita la intensitat del SAD

centre de dia – prestació econòmica vinculada al SAD

- es limita la intensitat del centre de dia a un màxim de 80 hores mensuals

centre de dia – prestació econòmica per vetllador no professional


centre de dia – prestació econòmica per assistent personal


centre de dia – llar residència per a persones amb dependència menors de 65 anys

- serveis compatibles si la llar residència no disposa d’un règim d’atenció de 24 hores

SAD – prestació econòmica vinculada al servei de centre de dia

- es limita la intensitat del SAD:

Les limitacions es poden reduir o suprimir en casos excepcionals, amb l’informe previde l’órgan encarregat d’elaborar la proposta de PIA.

Quadre 21

grau IIInivell 2 30 hores/mes

nivell 1 25 hores/mes

grau II nivell 2 20 hores/mes

Quadre 20

grau IIInivell 2 30 hores/mes

nivell 1 25 hores/mes

grau II nivell 2 20 hores/mes

- 85 -


12. finançament

Resolució de 23 de maig de 2007, de l’IMSERSO, per la qual s’aprova el Marc decooperació interadministrativa i els criteris de repartiment de crèdits de l’AGE per alfinançament del nivell acordat

- el finançament del SAAD serà compartit entre Estat, les comunitats autònomes i elsbeneficiaris

- les comunitats autònomes aportaran anualment, almenys, el mateix que l’Estat.S’han d’establir convenis entre l’Estat i les comunitats autònomes per fixar elcofinançament. En total, s’aportaran més de 25 milions d’euros nous al sistema finsl’any 2015

- la tercera part restant del finançament ha de provenir de la participació de lespersones usuàries en el cost dels serveis o prestacions en funció de la tipologiad’aquests i de la capacitat econòmica

- es determinen tres nivells de protecció del SAAD:

- 87 -


Quadre 22

anys aportacions AGEaportacions mínimes de

les comunitats autònomesaportacions totals al SAAD

2007 400.000.000 400.000.000 800.000.000

2008 678.685.396 678.685.396 1.357.372.800

2009 979.364.617 979.364.617 1.958.731.243

2010 1.160.330.812 1.160.330.812 2.320.663.634

2011 1.545.425.613 1.545.425.613 3.090.853.237

2012 1.673.884.768 1.673.884.768 3.347.771.548

2013 1.876.030.564 1.876.030.564 3.752.063.141

2014 2.111.571.644 2.111.571.644 4.223.145.302

2015 2.212.904.397 2.212.904.397 4.425.810.809

TOTAL 12.638.197.811 12.638.197.811 25.276.395.622

- 88 -

I. Nivell de protecció mínim establert per l’AGE:


Reial Decret 614/2007, de 14 de maig, de regulació del nivell mínim establert

Reial Decret 6/2008, d’11 de gener, determinació del nivell mínim de protecciógarantit. al 2008

- nivell garantit per a cada un dels beneficiaris del sistema en funció del grau i elnivell; el finançament anirà a càrrec de l’AGE, que fixarà anualment els recursosdisponibles en la llei de PGE.

- mensualment es farà la liquidació amb les comunitats autònomes, en funció delnombre de persones amb reconeixement efectiu del dret a les prestacions.

aportació de les administracions públiques al SAAD per beneficiari

any 2007:

any 2008:

Quadre 23

grau i nivellAGE

nivell mínim garantit

grau III nivell 2 250 €/mes

grau III nivell 1 170 €/mes

Quadre 24

grau i nivellAGE aportació total màxima estimada de l’AGE per

als nivells mínim i acordat total segons PGEnivell mínim garantit

grau III nivell 2 258,75 €/mes

870.998.370grau III nivell 1 175,95 €/mes

grau II nivell 2 100 €/mes

- 89 -


II. Nivell de protecció acordat entre AGE i l’administració de cada comunitatautònoma:


Resolució de 14 de febrer de 2007, publicació del conveni de col·laboració entre elMinisteri de Treball i la comunitat autònoma de Catalunya per realitzar el programadel Pla d’Acció a favor de les persones amb dependència

- d’acord amb la Resolució de 23 de maig de 2007, de l’IMSERSO, que fixa el Marcde cooperació interadministrativa i els criteris de repartiment de crèdits del’Administració general de l’Estat per al finançament del nivell acordat.

- cada any s’establiran en els Pressupostos Generals de l’Estat els crèdits per a lacelebració de convenis amb les comunitats autònomes, segons l’article 10 de la Llei39/2006.

- el repartiment no és segons els beneficiaris (com en el nivell garantit) sinó d’acordamb els criteris de repartiment establerts en el Marc de cooperacióinteradministrativa: població amb dependència, dispersió geogràfica, insularitat,emigrants retornats i altres factors.

criteris de repartiment del pressupost de 2007 del nivell acordat:

1. Població amb dependència:

- calculada tenint en compte la distribució estimada de la població amb dependènciade grau III per comunitats autònomes (vegeu taula 3)

Elaboració MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència

Taula 13població dependència

(grau III)Índex població

amb dependència

Catalunya 31.550 15,3220%

Espanya 205.915 100%

2. Dispersió

Font: INE. Relació d’unitats poblacionals

3. Emigrants retornats

Font: Anuari d’Estadístiques Laborals i d’Afers Socials del MTAS

4. Ingressos

a) Renda per capita

* segons població dependent de grau III

Font: INE. Comptabilitat regional d’Espanya. Base 2000. Comptes de renda de les llars. Sèrie 2000-2004

b) pensió mitjana de jubilació

Font: Boletín de Estadísticas Laborales del MTAS

- 90 -

Taula 17

pensió mitjana dejubilació

contributiva.Gener 2007

proporció depensions nocontributives

pensió mitjana dejubilació

(contributives + nocontributives)

índex renda percapita ponderat

Catalunya 764,31 3,76% 747,34 14,6143%

Espanya 752,79 5,46% 728,75 100%

Taula 16renda disponible brutallars (per capita) 2004

població dependentgrau III

índex renda per capitaponderat*

Catalunya 14.434 15,3220% 13,0470%

Espanya 12.646 100% 100%

Taula 15baixes consulars registrades (2001-2005) Índex

d’emigrants retornats2001 2002 2003 2004 2005 TOTAL

Catalunya 6.055 7.102 5.938 5.696 5.252 30.043 13,5306%

Espanya 47.481 54.480 45.290 40.630 37.156 222.037 100%

Taula 14nombre d’entitats singulars de

població23 Índex de dispersió

Catalunya 3.869 6,3527%

Espanya 60.903 100%

23 entitat singular de població: qualsevol àrea habitable d’un terme municipal, habitada, o excepcionalmente deshabitada, claramentdiferenciada dins del mateix i que es coneguda per una denominació específica que l’identifica sense possibilitat de confusió

c) Índex combinat

- els índexs s’han ponderat d’acord amb la proporció que suposen dins la poblacióamb dependència de grau III les persones menors de 65 anys (renda per capita) ide més de 65 anys (pensió mitjana de jubilació)

* segons població dependent de grau III segons edat

5. superfície

Font: INE. Anuari Estadístic d’Espanya

- índex de distribució corresponent als diferents criteris:

- índex de ponderació per a diferents criteris:- població amb dependència estimada: 94%

- dispersió: 1,2%

- insularitat: 0,6%

- emigrants retornats: 0,2%

- superfície: 4%

- 91 -


Taula 20població ambdependència

dispersióemigrantsretornats

ingressos superfície

Catalunya 15,3220% 6,3527% 13,5306% 14,3637% 6,3591%

Taula 19 superfície (km2) índex superfície

Catalunya 32.091 6,3591%

Taula 18índex renda per capita

ponderada*índex pensió mitjana

ponderada*índex combinat

d’ingressos

Catalunya 13,0470% 14,6143% 14,3637%

- 92 -

distribució del crèdit del nivell acordat per a Catalunya 2007:

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha expressat el seu desacord amb el sistemade finançament acordat. S’entén que amb els criteris de repartiment que s’hanestablert el finançament final que es rebrà a Catalunya serà insuficient per donarcobertura a la demanda real de persones amb dependència amb dret a atenció.

III. Nivell addicional de protecció: que pugui establir cada comunitat autònoma

En aquest nivell de protecció s’inscriu el complement per a la prestació econòmicavinculada a la compra de servei d’atenció residencial que ha determinat laGeneralitat de Catalunya.

Reiterem que caldria que el Govern català incrementés el nivell de protecció per atotes les prestacions econòmiques vinculades a la compra de serveis, per possibilitarque, les persones que han hagut d’acceptar prestacions econòmiques en lloc deserveis, puguin fer front al cost de mercat dels serveis.

Taula 21població

ambdependència

dispersióemigrantsretornats

superfícierenda +pensions

índexresultant

total crèdit

Catalunya 15,3220% 6,3527 13,5306 6,3591 14,3637 14,7243 32.393.438

13. copagament de la persona usuària

Article 8.2.d), 14.7 i 33, Llei 39/2006

El Consell Territorial del SAAD encara no ha acordat la determinació de la capacitateconòmica del beneficiari ni la participació en les prestacions del SAAD.

Normativa a Catalunya

Ordre ASC/432/2007, de 22 de novembre, de regulació dels preus públics i elrègim de participació de les persones beneficiàries en el finançament dels serveis delSAAD a Catalunya

Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha regulat els preus públics i el règimde participació en el cost dels serveis regulats en la Llei 39/2006. Quan es reguli aescala estatal aquesta matèria, s’introduiran les modificacions necessàries a aquestanorma perquè s’ajusti a la normativa general.

Les prestacions econòmiques també estan sotmeses a contraprestació per part de lespersones beneficiàries en funció de la seva capacitat econòmica. Aquesta participacióconsisteix en una minoració de la quantia de les prestacions.

La determinació del coeficient reductor per capacitat econòmica no és objected’aquesta norma, sinó de l’ordre sobre prestacions econòmiques (OrdreASC/433/2007, de 23 de novembre).

Quadre 25

capacitat econòmicacoeficient reductor


0 a 2,5 IRSC 100% 100% 100%

2,5 a 4,5 IRSC 95% 95% 95%

4,5 a 5,5 IRSC 90% 90% 90%

> 5,5 IRSC 80% 80% 80%

- 93 -


preus públics dels serveis:

S’estableix el preu dels serveis d’atenció a la dependència, d’acord amb el Decret394/1996, de 12 de desembre, de contraprestacions dels usuaris i de preus públics,i l’Ordre ASC/603/2006, de 21 de desembre, d’actualització de preus públics.

El preu públic dels serveis d’ajut a domicili i de teleassistència són fixats per l’ens localtitular d’aquests serveis. La Generalitat ha fixat preus orientatius.

Valoració de la capacitat econòmica:

Per determinar la contraprestació o copagament, és a dir, la participació en el costdels serveis d’atenció a la dependència, en primer lloc s’estableix el mètode de càlculde la capacitat econòmica de la persona beneficiària.

La realitzen els serveis socials municipals, el mateix òrgan que tramita i resol el PIA.

Els criteris són:- es tenen en compte únicament els ingressos de la persona beneficiària 24

- tan sols es computa la renda de la persona beneficiària, sens perjudici del quedesprés determini la norma estatal sobre valoració del patrimoni 25

- es tindran en compte els membres de la unitat familiar si comporten una càrregaeconòmica per a la persona beneficiària

- el període per valorar serà l’últim exercici anual sobre el qual es disposi de dades

Quadre 27

tipus de servei preu orientatiu

servei ajut domicili 14 €/hora

servei de teleassistència 12 €/mes

Quadre 26

tipus de servei preu públic

servei atenció residencial 1.308,00 €/mes

servei centre de dia 24,70 €/dia

- 94 -

24 L’anterior normativa sobre copagament tenia en compte la capacitat econòmica dels parents obligats de la persona beneficiària.25 Vegeu proposta del Govern central al Consell Territorial del SAAD, pendent d’acord.

Per calcular la capacitat econòmica:

1. se sumen els ingressos derivats de la seva renda personal:

D’acord amb el que estableix la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobrela renda de les persones físiques (IRPF).

A aquests efectes, es consideren renda:- els rendiments del treball- els rendiments del capital- els rendiments de les activitats econòmiques- les pensions i prestacions socials, públiques i privades, exemptes de l’IRPF- en cas de declaració de l’IRPF conjunta, la suma d’ingressos es distribuirà en parts

iguals entre el dos cònjuges - l’assignació econòmica i el complement per fill a càrrec major de 18 anys amb

discapacitat igual o superior al 75%, que no estigui legalment incapacitat, esconsidera ingrés del fill

2. de la suma d’ingressos es redueixen les càrregues familiars:

Es consideren fills a càrrec:- els fills menors de 25 anys en la data de presentació de la sol·licitud de

reconeixement del dret- quan aquests disposen d’ingressos inferiors a l’IRSC, llevat que tinguin reconeguda

una discapacitat igual o superior al 33%, en aquest cas es valoraran els ingressossegons la discapacitat

Per calcular la reducció per càrregues familiars:- 0,5 x IRSC per cada fill- 1 x IRSC per cada fill amb discapacitat igual o superior al 33%

- 95 -


determinació de l’aportació de la persona beneficiària en el preu del servei(copagament)

Per determinar la participació en el cost del servei:

1. es garanteix un mínim d’ingressos a la persona beneficiària: segons el tipus deservei al qual s’accedeixi, previ a la determinació de la participació, es garanteixenuns diners de butxaca per a les persones usuàries

coeficient de garantia d’ingressos:

En cas que se sigui beneficiari de dues o més serveis, aquest coeficient només estindrà en compte un cop.

2. es calcula la capacitat econòmica disponible:Es dedueix de la capacitat econòmica el coeficient de garantia d’ingressos quecorrespongui

3. es fixa l’aportació econòmicasupòsits:

• capacitat econòmica disponible inferior al preu públic de referència:

import de l’aportació = import de la capacitat econòmica disponible

• capacitat econòmica disponible igual o superior al preu públic de referència:

import de l’aportació = preu públic de referència

Quadre 28

servei atencióresidencial

discapacitat física < 65 anys 30% IRSC

servei de llar-residència 40% IRSC

resta casos 20% IRSC

servei centre de dia 100% IRSC

servei ajut domicili 100% IRSC

- 96 -

• la persona beneficiària és titular d’un servei anàleg amb aportació inferior del‘import del nou servei:

conserva l’import del servei anàleg

Significa que es mantindrà el copagament que se li anés aplicant, excepte si la novaregulació és més favorable.

• la persona és beneficiària de dos o més serveis:

la suma de les aportacions ha de ser igual o inferior capacitat econòmica disponible

Els imports dels preus públics i de les aportacions de les persones beneficiàriess’actualitzaran anualment amb l’IPC de l’any anterior.

D’ofici o a instància de part es pot revisar l’import de les aportacions.

Les persones beneficiàries han de comunicar els canvis en la seva situació personal oeconòmica. Les defuncions s’han de posar en coneixement en un termini de 15 dies.

proposta de participació en els costos del Govern de l’Estat al Consell Territorial delSAAD:

El Consell Territorial del SAAD ha d’acordar els criteris comuns per determinar lacapacitat econòmica i la seva participació en els costos.

Els aspectes que la norma catalana no regula i que en canvi el Govern centralproposa són:

valor patrimonial:

La capacitat econòmica serà la renda més:

- 97 -


* que superi el mínim exempt de declaració d’impost sobre patrimoni

participació en el cost:

La participació màxima no pot ser superior al 90% del cost del servei (preu públic dereferència).

Qui tingui ingressos suficients haurà de fer front a les despeses de manutenció ihoteleres.

Quadre 29

% del valor del patrimoni net* edat

6% ≥ 75 anys

5% 65 a 74 anys

4% 55 a 64 anys

3% 45 a 54 anys

2% 35 a 44 anys

1% < 35 anys

- 98 -

14. atenció a la dependència i mercat de treball

L’atenció a les persones amb dependència es basa fonamentalment en les activitats decura personal, i és per tant molt intensiva en mà d’obra. El fet que aquesta força detreball no pugui ser substituïda per tecnologia, ni ser deslocalitzada, fa que eldesenvolupament d’un sistema com el SAAD faci preveure un efecte positiu sobrel’ocupació, tant per la creació de nous llocs de treball en el sector, com per lapossibilitat que persones (sobretot dones) que avui estan dedicades totalment oparcialment a la cura informal d’algun familiar amb dependència, puguin alliberar-se d’aquestes tasques, totalment o parcialment, gràcies a l’oferta de serveis formals,i puguin incorporar-se al mercat de treball.

L’oferta de serveis a les persones (serveis d’atenció social i de salut) està claramentper sota de la mitjana europea. Concretament un 10,6% de la població ocupada a laUE ho està en el sector social i de salut, i un 3,1% als serveis socials específicament,mentre que la proporció de població ocupada a Catalunya en aquests sectorsd’activitat és de 6,1% i 1,5%, respectivament.

L’entrada en vigor de la Llei d’atenció a la dependència i la de serveis socials deCatalunya ha de contribuir a l’increment de persones ocupades en el sector d’atencióa les persones, tot i que es fa imprescindible que la llei vagi acompanyada d’unamajor despesa en protecció social. Segons dades d’EUROSTAT de 2002, la despesaen prestacions de protecció social per a gent gran l’any 1999 va ser del 8,2% del PIBa Espanya respecte el 10,8% de mitjana a la UE, arribant fins el 12,9% a Itàlia. Eneuros, la despesa per persona de més de 65 anys va ser l’any 1999 a Espanya de7.000 euros, mentre que la mitjana de la UE va ser de 14.400 euros, arribant fins els24.000 euros a Luxemburg.

Aquesta pot ser una bona oportunitat per crear ocupació per a col·lectius ambdificultats d’inserció laboral, com són dones d’edat avançada o persones amb escassaqualificació professional, i al mateix temps per augmentar la taxa d’activitat i reduirla d’atur. A més, facilitaria assolir els objectius comunitaris en matèria d’ocupacióestablerts en la cimera de Lisboa.

Però, al mateix temps, és un repte perquè la creació d’ocupació vagi lligada a criterisde qualitat, de formació, de qualificació i de professionalització del sector. Fins ara,a Espanya, la manca de reconeixement social de les tasques realitzades en el sectorde l’atenció a les persones, lligada a condicions laborals i retributives precàries, estàprovocant greus dificultats per trobar persones disposades a prestar-hi serveis, i,

- 99 -


sobretot, per mantenir-les en les seves ocupacions. Hi ha fugida de professionals capa altres sectors més ben retribuïts i amb més reconeixement social. Evidentment, lasolució passa per millorar les condicions de treball en el sector, però, alhora, perocupar professionals qualificats que puguin prestar serveis de qualitat.

Diversos estudis preveuen diversos escenaris de creació de llocs de treball. El Lllibreblanc sobre l’atenció a les persones en situació de dependència a Espanya, elaboratpel Ministeri de Treball i Afers Socials, preveu (de forma massa optimista al nostreentendre) que es crearan quasi 300.000 llocs de treball arran de la plenaimplementació del SAAD entre 2007 i 2015. Altres anàlisis assenyalen entorn dels200.000 llocs de treball nous.

Un aspecte bàsic de l’èxit o el fracàs de la Llei de dependència és el finançament delsserveis i prestacions. Es preveu que la despesa estarà entorn del punt percentual delPIB anual, però el Govern espanyol és optimista quant a l’estalvi que suposarà elretorn de despesa que la creació d’ocupació generarà. Per una banda, una part delstreballadors i treballadores que s’ocuparan en el sistema seran desocupats subsidiats,és a dir, es reduirà la despesa en prestacions per a atur. La creació (o laregularització) de llocs de treball com a conseqüència de l’aplicació de la Llei dedependència generarà més ingressos fiscals, ja que s’incrementarà la recaptació viaIRPF dels rendiments del treball, per IVA per augment del consum gràcies a les majorsrendes dels treballadors, i per impost de societats que pagaran les empresesprestadores de serveis. També creixeran els ingressos provinents de quotes de laSeguretat Social.

A banda de la creació d’ocupació, el desenvolupament del SAAD també ha depermetre racionalitzar l’atenció a les persones amb dependència. Mitjançant lacoordinació entre els departaments de salut i d’atenció social, caldrà atendre cadapersona amb dependència amb aquell servei que millor s’adeqüi a les sevesnecessitats. D’aquesta manera es preveu un important estalvi de recursos de l’àmbitsanitari, que actualment estan ocupats per persones amb dependència crònica i ques’haurien d’atenir a recursos socials adequats (centres sociosanitaris, centresresidencials adients, atenció sanitària domiciliària...). L’actual situació, a més d’anaren contra dels criteris assistencials, comporta un important sobrecost (quatre o cincvegades superior) per al sistema públic i la utilització inadequada dels recursossanitaris.

L’anàlisi de l’impacte que el SAAD pot tenir sobre l’ocupació no pot deixar de bandala realitat actual de l’atenció, que se sustenta en gran mesura en la cura informal a

- 100 -

l’entorn familiar. Les persones (majoritàriament dones) que realitzen les tasques decura informal s’han vist afectades per la dedicació a la persona atesa, no només anivell psicològic, de relacions personals i familiars, sinó també a escala professional.Així, el 30% de les dones dedicades a cures informals no es poden plantejar treballartambé fora de casa. Més del 12% han deixat la feina i entre les que han seguittreballant, moltes han hagut de reduir la seva jornada laboral.

Alguns estudis consideren que, potencialment, el 75% de les persones que no hanpogut accedir al mercat de treball ho podrien fer gràcies als serveis i prestacionsprevistes en la Llei 39/2006, que el 80% de qui ha abandonat el treball es podrienreintegrar i el 92% dels qui han reduït la seva jornada laboral podrien tornar a lajornada completa.

Des de CCOO considerem que la previsió de l’“alliberament” del potencial captiu delsvetlladors informals està sobredimensionada. Entre d’altres raons, perquè moltes deles persones que actualment estan prestant serveis informals, entesos com a noregulars, ho fan com a empleats de la llar. Aquest és un règim especial de la SeguretatSocial on s’encabeixen aquells treballadors que es dediquen a serveis exclusivamentdomèstics per a un o diversos caps de família. Queden inclosos els serveis de guarda,de jardineria, de conducció de vehicles i altres anàlegs, si es desenvolupen com a partde les tasques domèstiques. Per tant, queden excloses les tasques d’atenció a lespersones amb dependència.

Per altra banda, la nova prestació prevista per remunerar les cures no professionalsa l’entorn familiar i la vinculació a la Seguretat Social poden desincentivar lareincorporació al mercat de treball per a persones (sobretot dones) amb baixaqualificació que tinguin poques expectatives de treballs ben remunerats i que vulguinevitar la doble jornada laboral. Així mateix, pot veure’s incentivat l’abandonament delmercat de treball de les persones amb condicions de treball precàries (baixos salaris,temps parcial...) que es vegi compensat per la prestació per cura no professional.

Finalment, una realitat de la cura en l’entorn familiar actual és que estiguin prestadesper persones (generalment immigrades) sense cap mena de vinculació laboral. Laprestació per cura no professional pot perpetuar aquesta situació. Així, la família dela persona amb dependència pot sol·licitar la prestació com a vetllador informal,mantenir la persona que, de forma irregular, duu a terme l’atenció, i pagar part dela seva retribució amb la prestació econòmica pública.

- 101 -


A continuació (Annex 1) adjuntem la proposta de CCOO per garantir la qualitat del’ocupació en el sector de l’atenció a les persones amb dependència.

- 102 -

Annex 1Proposta de CCOO per garantir la qualitat de l’ocupació en el sectorde l’atenció a la dependència

Article 35 de la Llei 39/2006

L’article 35 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, sobre qualitat en la prestació delsserveis, estableix la necessitat que l’ocupació sigui de qualitat, que es promogui laprofessionalitat i la formació en les entitats que gestionin prestacions o serveis delSAAD.

D’acord amb aquest precepte, totes les administracions públiques competents hand’implementar estàndards de qualitat de l’ocupació en els serveis d’atenció a ladependència.

Entre els requisits que hauran de complir totes les empreses i entitats, públiques iprivades, amb ànim de lucre o sense, que pretenguin concertar la prestació de serveisamb el SAAD, destaquen:

estabilitat en l’ocupació:

- l’activitat principal de les empreses o entitats haurà de ser el servei que han deprestar, per evitar la mera posada a disposició de treballadors/es

- la qualitat del servei que rebin les persones usuàries s’ha d’enriquir a partir de lamillora de les condicions laborals dels professionals

- caldrà establir mesures que permetin la subrogació de plantilles

ràtios de plantilla suficients:

- que assegurin la qualitat del servei, que garanteixin una atenció adequada ipermanent

formació i qualificació de professionals:

- establir els perfils professionals necessaris per a cada un dels serveis, en funció dela seva naturalesa

- 103 -


- en cas que un perfil pugui ser cobert per diferents titulacions i/o qualificacions,caldrà facilitar mecanismes de reconeixement de competències adquirides en eldesenvolupament de l’experiència laboral

- garantir la formació adequada (inicial i contínua) a les qualificacions professionalsdels diferents perfils professionals

compliment de la quota de reserva del 2% establerta en la LISMI per atreballadors/es amb discapacitat:

- tot i tractar-se d’una norma d’obligat compliment, caldrà determinar explícitament,com a condició imprescindible per a l’acreditació, l’acompliment de la reserva dellocs de treball

- avaluació i seguiment de la qualitat: mitjançant instruments públics i específics decontrol, vigilància i avaluació del grau d’acompliment dels requisits exigits i laqualitat dels serveis

- 104 -

Annex 2 Assegurança de dependència i hipoteca inversa

Disposició addicional 7a, Llei 39/2006

Disposicions addicionals 1a i 2a, Llei 41/2007, de 7 de desembre, regulació de leshipoteques inverses i l’assegurança de dependència

Hipoteca inversa:

Préstec o crèdit garantit mitjançant hipoteca sobre un bé immoble que sigui habitatgehabitual.

El sol·licitant ha de tenir 65 anys o més o dependència severa o gran dependència(grau III o II).

L’import del préstec s’abonarà mitjançant disposicions periòdiques o úniques.

A la mort del deutor hipotecari, els seus hereus podran cancel·lar el préstec o crèditen el termini estipulat, donant al creditor hipotecari la totalitat dels dèbits vençuts ambels seus interessos, sense que el creditor pugui exigir compensació per cancel·lació.

Si s’extingeix el préstec o crèdit i els hereus no reemborsen el dèbits vençuts més elsinteressos, el creditor només podrà obtenir recobrament fins a on arribin els béns del’herència

Considerem que tothom té dret a disposar del seu patrimoni com consideri mésoportú. El fet d’hipotecar l’habitatge habitual per aconseguir ingressos extres és lícit.El problema és que es fomenti l’ús d’aquesta font d’ingressos, per part de lesadministracions públiques, per evitar la pressió que podria exercir sobre elles el fetque les persones amb dependència a qui es reconeixen els drets previstos en la Llei39/2006, que no hagin rebut serveis sinó prestacions econòmiques i hagin d’afegirdiners de la butxaca per fer front a la totalitat del cost del servei privat, no disposinde rendes suficients.

- 105 -


Assegurança de dependència:

La cobertura de la dependència es podrà instrumentar mitjançant:

- contracte d’assegurança:- subscrit amb entitats asseguradores, incloses les mutualitats de previsió social- l’assegurador s’obliga a l’acompliment de la prestació convinguda amb la finalitat

d’atendre, totalment o parcialment, directament o indirectament, les conseqüènciesde la dependència

- les pòlisses podran ser individuals o col·lectives- estarà d’acord amb la Llei d’assegurances privades

- plans de pensions:- si preveuen la cobertura de la contingència de dependència ho hauran d’expressar

en les seves especificacions- ha d’estar d’acord amb la Llei de plans i fons de pensions

- 106 -

Annex 3Acreditació de centres prestadors de serveis d’atenció a la dependència

Proposta del Govern de l’Estat al Consell Territorial


Està pendent l’acord de fixació de criteris comuns sobre acreditació de centres, serveisi entitats per part del Consell Territorial.

La competència d’acreditació correspon a les comunitats autònomes.

La proposta del Govern estatal fixa:

- subjectes d’acreditació

- àmbits d’acreditació (recursos materials i equipaments i recursos humans)

- documentació i informació

- accessibilitat dels centres

- qualitat de l’ocupació

- millora progressiva de la qualitat

- adequació dels centres actuals

Les ràtios d’atenció seran exigides de forma progressiva perquè el 2011 s’arribi a lamitjana i el 2015 a les ràtios màximes de les comunitats autònomes.

Per la seva banda, es determina que el Consell Territorial haurà d’acordar elindicadors de qualitat en l’ocupació.

Es marquen les exigències de qualificació dels diferents perfils professionals.

- 107 -


D’acord amb el caràcter de normativa de bases de la Llei 39/2006, tot i respectar lacompetència exclusiva de les comunitats autònomes en matèria de serveis socials,entenem que s’haurien de fixar unes ràtios de professionals, així com uns criteris deprofessionalitat (titulació, qualificació, nivell formatiu...) mínims exigibles a totes lescomunitats autònomes a l’hora d’acreditar centres i serveis. Això respon a lanecessitat d’exigir que la qualitat del servei sigui igual a tot l’Estat, ja que elreconeixement de la situació de dependència és vàlid a tot el territori.

De la mateixa manera, les ràtios que es proposen són massa baixes. A Catalunya,actualment, ja es compleixen les ràtios que s’exigiran al final del període (any 2015).És innegable que a Catalunya la intensitat d’atenció dels serveis és insuficient perdonar una atenció de qualitat, i el fet que la norma estatal no sigui més exigent potprovocar el relaxament de les exigències als centres que pretenen formar part delSCAAD i que no millorin la relació de professionals per usuari.

- 108 -

Annex 4Normativa

normativa estatal

- Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la autonomía personal yatención a las personas en situación de dependencia.

- Ley 41/2007, de 7 de diciembre, por la que se modifica la Ley 2/1981, de 25 demarzo, de Regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistemahipotecario y financiero, de regulación de las hipotecas inversas y el seguro dedependencia y por la que se establece determinada norma tributaria.

- Real Decreto 727/2007, de 8 de junio, sobre criterios para determinar lasintensidades de protección de los servicios y la cuantía de las prestacioneseconómicas de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la autonomíapersonal y atención a las personas en situación de dependencia.

- Real Decreto 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Socialde los cuidadores de las personas en situación de dependencia.

- Real Decreto 614/2007, de 11 de mayo, sobre nivel mínimo de protección delSistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, garantizado por laAdministración general del Estado.

- Real Decreto 504/2007, de 20 de abril, por el que se aprueba el baremo devaloración de la situación de dependencia establecido por la Ley 39/2006, de 14de diciembre, de Promoción de la autonomía personal y atención a las personas ensituación de dependencia (incluye la corrección de errores publicada en el BOE de18 de mayo de 2007).

- Orden TAS/2632/2007, de 7 de septiembre, por la que se modifica la OrdenTAS/2865/2003, de 13 de octubre, por la que se regula el convenio especial en elsistema de la Seguridad Social.

- Orden TAS/1459/2007, de 25 de mayo, por la que se establece el Sistema deInformación del Sistema para la Autonomía Personal y Atención a la Dependencia,y se crea el correspondiente fichero de datos de carácter personal.

- 109 -


- Resolución de 16 de julio de 2007, del Instituto de Mayores y Servicios Sociales,sobre el procedimiento a seguir para el reconocimiento de la situación dedependencia y del derecho a las prestaciones del Sistema para la Autonomía yAtención a la Dependencia.

- Resolución de 23 de mayo de 2007, del Instituto de Mayores y Servicios Sociales,por la que se publica el acuerdo del Consejo Territorial del Sistema para laAutonomía y Atención a la Dependencia, por el que se establecen los acuerdos enmateria de valoración de la situación de dependencia.

- Resolución de 23 de mayo de 2007, del Instituto de Mayores y Servicios Sociales,por la que se publica el acuerdo de Consejo de Ministros, por el que se aprueba elmarco de cooperación interadministrativa y criterios de reparto de créditos de laAdministración general del Estado para la financiación del nivel acordado, previstoen la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la autonomía personal yatención a las personas en situación de dependencia.

- Resolución de 14 de febrero de 2007, de la Secretaría General Técnica, por la quese publica el convenio de colaboración entre el Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales, el Instituto de Mayores y Servicios Sociales y la comunidad autónoma deCataluña para la realización de programas y/o proyectos cofinanciados del Plande Acción a favor de personas en situación de dependencia.

- Real Decreto 6/2008, de 11 de enero, que determina el nivel mínimo de proteccióngarantizado, 2008

- Real Decreto 179/2008, de 8 de febrero, modifica el Real Decreto 6/2008, de 11de enero que determina el nivel mínimo de protección garantizado 2008

- Real Decreto 7/2008, de 11 de enero, sobre prestaciones económicas de la Ley39/2006, 2008

normativa a Catalunya

- Llei 12/2007, d’11 d’octubre de serveis socials

- Decret 115/2007, de 22 de maig, que determina els òrgans de la Generalitat deCatalunya competents per aplicar la Llei 39/2006, de 14 de desembre

- 110 -

- Ordre ASC/432/2007, de 22 de novembre, de regulació dels preus públics i elrègim de participació de les persones beneficiàries en el finançament dels serveis delSAAD a Catalunya

- Ordre ASC/433/2007, de 23 de novembre, que estableix els criteris perdeterminar l’import de les prestacions econòmiques del SAAD a Catalunya

- Ordre ASC/478/2007, de 28 de novembre, de creació del fitxer de dadespersonals del SAAD

- Ordre ASC/55/2008, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen els criteris perdeterminar les compatibilitats i incompatibilitats entre les pretacions del SistemaCatalà d’Autonomia i Atenció a la Dependència i les prestacions del Sistema Públicde Serveis Socials en l’àmbit territorial de Catalunya.

- 111 -


Maq

ueta

ció

i im

pres

sió:

Ser

vice

Poi

nt

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Acció Sociali Ciutadania

Amb el suport de:

primer any d’aplicació de la llei 39/2006, de 14 de ... · primer any d’aplicació de la llei...

Documents