pressupostos de la generalitat de catalunya...

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2008

MEMÒRIA EXPLICATIVA

3

SUMARI

Primera part - Introducció i característiques del Pressupost

1. Presentació ...................................................................................................................................................... 7

2. El pressupost i el seu marc d’elaboració ........................................................................................................ 11

2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 13 2.2. Cap a un un pressupost orientat a resultats........................................................................................... 15

3. Àmbit institucional dels pressupostos............................................................................................................. 19

4. Estructures pressupostàries ........................................................................................................................... 25

4.1. El pressupost d’ingressos ...................................................................................................................... 27 4.2. El pressupost de despeses .................................................................................................................... 41

4.2.1. L’estructura institucional i orgànica............................................................................................ 41 4.2.2. L’estructura per programes........................................................................................................ 57 4.2.3. L’estructura econòmica.............................................................................................................. 65

5. La Llei de pressupostos i la Llei de mesures fiscals i financeres.................................................................... 79

5.1. La Llei de pressupostos ......................................................................................................................... 81 5.2. La Llei de mesures fiscals i financeres .................................................................................................. 82

6. Documentació que acompanya la Llei de pressupostos ................................................................................ 85

Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les polítiques de despesa

7. Context econòmic i financer i prioritats estratègiques .................................................................................... 93

7.1. El context econòmic i financer ............................................................................................................... 95 7.2. Les prioritats estratègiques .................................................................................................................... 98

8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008...................................................................... 103

8.1. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya................................... 105 8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades.............................................................................. 105 8.1.2 Les polítiques de despesa ....................................................................................................... 112 8.1.3 L’acord estratègic .................................................................................................................... 163

8.2. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 166 8.2.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat .................................................... 166 8.2.2. Els ingressos i les despeses consolidades.............................................................................. 169 8.2.3. El compte financer en termes del SEC .................................................................................... 173 8.2.4. El Pla de sanejament 2005-2008............................................................................................. 175

9. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius.............................................................. 177

9.1. Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 179 9.1.1. El pressupost de la Generalitat................................................................................................ 179 9.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ..................................................................................... 190 9.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives................................................... 197 9.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres ...................................... 201 9.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic ........................................................................ 204 9.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 208 9.1.7. Els pressupostos dels consorcis.............................................................................................. 212 9.1.8. Els pressupostos de les fundacions......................................................................................... 216

9.2. Els pressupostos de les agrupacions................................................................................................... 218

4

9.3. Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 222 9.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals...... 222 9.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut ....................................... 224

5

PRIMERA PART -

INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL PRESSUPOST

7

1. PRESENTACIÓ

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 1. Presentació

9

La memòria explicativa de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a

l'exercici 2008 té com a objectiu proporcionar una visió sintètica d’aquests, així com facilitar

la seva comprensió. La memòria s’estructura en dues parts. En la primera es tracten els

aspectes més formals i d’estructura de la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2008,

mentre que en la segona es presenten el context econòmic i financer en què s’emmarquen

els pressupostos i els seus trets més significatius, fent especial èmfasi en les principals

àrees d’actuació i en les polítiques de despesa i destacant les xifres agregades més

importants.

A diferència del què va succeir amb l’elaboració del pressupost per a 2007, que es va veure

condicionada per la situació de pròrroga pressupostària com a conseqüència de la dissolució

del Parlament i la convocatòria d’eleccions que es va celebrar el dia 1 de novembre de 2006,

el projecte per al 2008 es presenta dins el termini adequat per a la seva tramitació ordinària.

Quant al procés d’elaboració, els pressupostos per al 2008 continuen i aprofundeixen en el

canvi cap a l’orientació als resultats iniciada l’any 2006. Això es tradueix en un esforç per tal

de millorar la informació d’objectius que acompanya la informació financera i que ha de

permetre relacionar els recursos assignats amb els resultats assolits.

En la primera part d’aquesta memòria s’explica el marc d’elaboració dels pressupostos de la

Generalitat per al 2008. En la resta d’apartats es fa referència a l’àmbit institucional dels

pressupostos, a les estructures pressupostàries d’ingressos i despeses, als principals

aspectes dels textos articulats de la Llei de pressupostos i de la Llei de mesures fiscals i

financeres, així com a la documentació que acompanya la Llei de pressupostos per al 2008.

En la segona part de la memòria es fa una breu descripció del context econòmic i financer

que condiciona l’elaboració dels pressupostos, així com de les prioritats del Govern que

incorporen. La resta d’apartats es dediquen fonamentalment a presentar les xifres

d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funció de les diferents maneres

d’agregar la informació. En primer lloc, es presenten les dades del total del sector públic de

la Generalitat i s’expliquen les polítiques de despesa, detallant les principals actuacions a

realitzar l'any 2008. També es mostra quines són les entitats que intervenen en l’execució

d’aquestes polítiques i s’analitzen les variacions pel que fa al volum de recursos assignats

respecte l’any 2007.

En segon lloc, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes

les entitats incloses al sector administracions públiques d'acord amb les normes del Sistema

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 1. Presentació

10

europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals són emprades per calcular el

resultat pressupostari i verificar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària de la

Generalitat. A continuació es repassen les principals variacions dels pressupostos per

cadascun dels subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat.

Finalment, es presenten els pressupostos per subsectors, per agrupacions i els dels grups

corporatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de l’Institut Català

de la Salut, que inclouen, a més de la capçalera del grup, totes les entitats que en depenen.

11

2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC D’ELABORACIÓ

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 2. El pressupost i el seu marc d’elaboració

13

El pressupost és l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses

previstos d’una organització per a un exercici econòmic. En l’àmbit del sector públic

l’elaboració del pressupost recau en el Govern i la seva aprovació correspon al Parlament.

Es tracta, doncs, del reflex financer de l’estratègia política d’un govern definida a través d’un

procés de presa de decisions i assignació de recursos a partir de les relacions entre les

forces polítiques i socials del país. El document pressupostari té, per tant, un triple vessant

jurídic, polític i comptable.

El pressupost és un document jurídic perquè la seva aprovació adopta la forma de llei de la

qual es deriven drets i obligacions de caràcter general. Es tracta d’una llei per a la qual la

iniciativa legislativa està reservada al Govern -que és, alhora, l’únic legitimat i obligat a

presentar un projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferència en la seva

tramitació i que té una vigència temporal limitada a cada exercici pressupostari.

Com a document polític el pressupost és el reflex de les prioritats del Govern que es

manifesten tant en la determinació del nivell i la composició dels ingressos com en

l’assignació d’aquests al finançament de les diverses polítiques de despesa. Si l’activitat

financera pública té per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de

ser l’assignació dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Així, el pressupost públic

és l’expressió xifrada anual dels objectius del Govern, és a dir, de la política econòmica que

aquest desenvoluparà.

Finalment, el pressupost també es pot analitzar com un document comptable ja que

s’elabora, s’executa i es liquida d’acord amb una estructura i unes normes de comptabilitat

pública.

2.1. Marc normatiu

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 són els segons que s’elaboren

sota la vigència del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei

orgànica 6/2006, de 19 de juliol.

El nou Estatut dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat. En concret,

l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou

totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les


14

institucions i les empreses que en depenen. També es disposa que correspon al Govern la

seva elaboració i execució, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo.

Així mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i

les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins dels principis i la

normativa de l'Estat i de la Unió Europea.

Addicionalment, cal esmentar també un altre conjunt de normes de referència en matèria

pressupostària. En primer lloc, el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual

s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (LFPC), estableix al seu

article 29 que el pressupost de la Generalitat inclourà la totalitat de les seves despeses i

ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques. Quant a les

diferents estructures o classificacions dels ingressos i les despeses, l'article 30 de la mateixa

Llei estableix que el pressupost de la Generalitat s'ajustarà a allò que amb caràcter general

es disposi per al sector públic de l'Estat.

En segon lloc, cal dir que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’elaboren en el

marc de les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària. És a dir,

en el marc del Pacte d’estabilitat i creixement europeu i de dues lleis estatals: la Llei

18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària en la redacció donada per

la Llei 15/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei 18/2001, i la Llei orgànica 5/2001, de 13

de desembre, complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària, segons la

redacció de la Llei 3/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001. D’acord

amb aquestes normes, l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos del sector

administracions públiques de les comunitats autònomes s’han de realitzar, amb caràcter

general, en equilibri o superàvit pressupostari computat al llarg el cicle econòmic en termes

de capacitat de finançament, seguint la definició que conté el Sistema europeu de comptes

nacionals i regionals (SEC). No obstant això, aquesta regulació també preveu que, en cas

que la previsió de creixement de l’economia se situï per sota de determinat llindar, els

pressupostos puguin presentar un cert nivell de dèficit.

Finalment, l’esmentada normativa d’estabilitat pressupostària preveu també que, amb

independència de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat, excepcionalment, les

comunitats autònomes puguin presentar dèficits per finançar increments d’inversió en

programes destinats a actuacions productives. Aquest dèficit no podrà superar el 0,25% del

PIB de l’Estat per al conjunt de les comunitats autònomes. Els programes d’inversions

elaborats a l’empara d’aquest precepte han de ser finançats com a mínim en un 30% amb


15

estalvi brut. L’acord del passat 24 d’abril de 2007 del Consell de Política Fiscal i Financera

va fixar els criteris que han de permetre l’aplicació d’aquest precepte.

Així mateix, d’acord amb l’anterior normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària,

segons la qual aquelles administracions públiques que no complissin el principi d’equilibri

pressupostari (d’acord amb normativa SEC base 95) havien de presentar un pla de

sanejament amb un horitzó de compliment mitjà, els pressupostos per al 2008 són els

darrers que s’aproven en el marc dels compromisos adquirits en el Pla de sanejament 2005-

2008 elaborat per la Generalitat de Catalunya i que té com a objectiu reduir el dèficit i

aconseguir progressivament l’equilibri pressupostari l’exercici 2008.

Finalment, cal fer referència a l’Ordre ECF/201/2007, de 7 de juny, per la qual es dicten

normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2008,

aprovada per tercer any consecutiu seguint la línia de millora de la transparència del procés

pressupostari iniciada l’exercici 2006. Amb aquesta ordre s’estableixen els criteris de

pressupostació per al 2008, es delimita l’àmbit institucional, l'estructura pressupostària i la

documentació annexa de la Llei de pressupostos per al 2008 i, finalment, es dicten normes

en relació als procediments i terminis a seguir per a la seva elaboració.

2.2. Cap a un un pressupost orientat a resultats

L’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 es troba

emmarcada en un procés de canvi pressupostari que s’inicià l’exercici 2006, l’element

definidor del qual és l’orientació a resultats. Amb aquesta nova orientació, en la qual el

pressupost 2008 constitueix un nou pas endavant, es pretén racionalitzar i millorar el procés

d’elaboració pressupostària amb el triple objectiu d’augmentar la transparència, l’eficàcia i

l’eficiència en l’assignació i la gestió dels recursos públics.

En el seu origen, el pressupost del sector públic fou concebut bàsicament com un instrument

de control de l'actuació dels governants amb el qual s’establien límits als recursos que es

posaven a disposició d’aquests. Es donava prioritat als seus aspectes legals i comptables

per sobre d’altres criteris de tipus polític o estratègic. Així, el pressupost tradicional responia

satisfactòriament les preguntes de quant es gasta, qui gasta (quin departament o entitat) i en

què es gasta (sous i salaris, compres, inversions, etc), però en canvi no proporcionava cap

tipus d’informació per explicar per a què es gasta (amb quina finalitat: educació, salut, etc),


16

quins resultats s’obtenen (reducció de la taxa de fracàs escolar o reducció de la mortalitat

infantil, per exemple) i a quin cost es fa tot això.

La necessitat de reformar el procés pressupostari per orientar-lo a resultats es deriva de les

exigències d’una societat cada cop més avançada que reclama que el pressupost es

converteixi en una veritable eina d’assignació, gestió i control dels recursos públics amb la

qual es pugui donar resposta a les preguntes de per a què es gasten els seus recursos,

quins resultats s’assoleixen i a quin cost. Així mateix, s’emmarca en un context més general

de reforma i modernització de les administracions públiques que amb diferent intensitat i

fortuna s’ha anat estenent pels principals països del món occidental.

Treballar amb orientació a resultats significa centrar l’atenció en allò que es vol obtenir amb

l’acció pública, és a dir, en aquells resultats o impactes que es volen assolir amb els

recursos públics. El pressupost orientat a resultats pretén fer més estret el vincle entre el

finançament dels programes i els resultats a través de l’ús sistemàtic de la informació

d’acompliment dels resultats i, per tant, dels costos per assolir-los. Un dels canvis que es va

introduir en els Pressupostos de la Generalitat per al 2006 va ser l’extensió de la

classificació de la despesa en programes pressupostaris a tota l’organització i l’establiment

de la vinculació dels crèdits pressupostaris a nivell de programes pressupostaris.

Un altre canvi significatiu que es va introduir l’any 2006 va ser l’ampliació de l'àmbit

institucional dels pressupostos amb l’objecte d’incloure totes les entitats classificades en el

sector administracions públiques, segons els criteris del SEC, per tal d’aprofundir, així, en la

consideració global de l’actuació pública del conjunt de la Generalitat, amb independència

de la forma institucional que s’adopti per gestionar els recursos públics. Aquest canvi va

suposar la incorporació de dinou noves entitats l’any 2006, quinze l’any 2007 i per a

l’exercici 2008 suposa incorporar un total de dotze entitats més, tal i com s’explica a l’apartat

3 d’aquesta memòria relatiu a l’àmbit institucional dels pressupostos.

Una de les eines fonamentals en la pressupostació orientada a resultats és la planificació

estratègica (en els seus diferents nivells) ja que en el moment en què el pressupost deixa de

ser concebut com un mecanisme anual d’assignació incrementalista de recursos, cal una

eina que proporcioni criteris i prioritats per assignar els recursos en un horitzó a mitjà termini.

La guia de ruta de la planificació estratègica per al Govern de la Generalitat és el Pla de

Govern 2007-2010. En el marc d’aquest, la planificació estratègica de l’acció de govern es

completa amb els plans específics d’àmbit sectorial o interdepartamental que elaboren els

diversos departaments, individualment o de forma conjunta. Es tracta d’un sistema que ha


17

d’integrar els dos processos, mentre que els plans estratègics assenyalen l’orientació, el

pressupost proveeix els recursos anuals per a l’efectiva execució d’aquests plans.

La pressupostació orientada a resultats no pot estar deslligada d’un concepte més ampli que

és la gestió per resultats. Gestionar per resultats implica fixar el punt de mira en l’assoliment

dels objectius, la qual cosa comporta, com a contrapartida, establir un marc flexible per tal

que el gestor pugui organitzar els seus recursos i definir les actuacions a portar a terme per

tal d’aconseguir les fites de la millor manera possible. El procés de canvi cap a aquesta nova

orientació, com posen en evidència les experiències de molts altres països que van

emprendre aquest camí amb anterioritat, és un procés llarg en el qual probablement és més

important el camí que el punt d’arribada. Els pressupostos per al 2008 representen un avenç

en aquesta direcció, en la mesura que impliquen un esforç per millorar la informació sobre

resultats i la identificació dels indicadors adequats per a mesurar el progrés en la seva

consecució. El lligam entre aquesta informació de resultats i l’assignació de recursos no és

un tema trivial ni es pot establir de forma mecanicista, però sí que s’aspira a que tingui un

paper rellevant en la presa de decisions i en el procés de rendició de comptes.

19

3. ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 3. Àmbit institucional dels pressupostos

21

L’àmbit institucional dels pressupostos el determinen l'article 212 de l’Estatut d’autonomia de

Catalunya i l'article 29 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el

text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, d’acord amb els quals els

pressupostos de la Generalitat de Catalunya han d’incloure totes les despeses i ingressos

de la Generalitat, així com dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen.

Així mateix, l’àmbit institucional dels pressupostos inclou totes les entitats classificades en el

sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del SEC1, aprofundint

així en la consideració global de l’actuació pública del conjunt de la Generalitat de Catalunya

amb independència de la forma institucional que s’adopti per gestionar els recursos públics.

Per això, l'Ordre ECF/201/2007, de 7 de juny, per la qual es dicten les normes per elaborar

els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2008, estableix que els

pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 inclouran els pressupostos

corresponents als organismes següents: l’Administració de la Generalitat, en la qual

s’inclouen el Parlament i els Òrgans Superiors i altres òrgans, els departaments de

l’Administració i els fons pressupostaris no departamentals; el Servei Català de la Salut,

l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (CatSalut, ICS i

ICASS); les entitats autònomes de caràcter administratiu; les entitats autònomes de caràcter

comercial i financer; les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat; les

societats mercantils en què la Generalitat té una participació majoritària; i els consorcis i

fundacions classificats en el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb el

SEC. Així mateix, s’han incorporat per primera vegada en l’àmbit institucional dels

pressupostos els consorcis i societats mercantils en què participa l’ICS, en compliment del

que estableix la recent aprovada Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut

(ICS).

En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 inclouen un total de

139 pressupostos - el de la pròpia Generalitat i 138 pressupostos d’entitats de diferent

tipologia jurídica - que constitueixen l’àmbit institucional dels pressupostos. El quadre 3.1

mostra la distribució d’aquests pressupostos per subsectors i l’evolució en els darrers quatre

anys. Així, s’observa com per a l’exercici 2008 es produeix un augment del nombre total

1 En termes SEC es consideren Administració pública totes aquelles entitats de titularitat pública (segons criteris de control)

que no es consideren productores de mercat, és a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de

producció.


22

d’entitats incloses en l’àmbit institucional dels pressupostos de 12. En concret, s’incorporen

dues entitats autònomes administratives, tres entitats de dret públic, dues societats mercatils

i set consorcis, mentre que causen baixa una entitat autònoma administrativa i una societat

mercantil. El detall d’aquestes entitats es pot veure al quadre 3.2.

Quadre 3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ENTITATS DEL PRESSUPOST DE LA GENERALITATSeccions pressupostàries 2005 2006 2007 2008

Generalitat 1 1 1 1SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3Entitats autònomes administratives 23 24 24 25Entitats autònomes comercials o financeres 4 4 4 4Entitats de dret públic 32 32 35 38Societats mercantils 30 31 31 32Consorcis 0 15 27 34Fundacions 0 2 2 2Total 93 112 127 139

Quadre 3.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008DETALL DELS CANVIS EN L'ÀMBIT INSTITUCIONAL

Nom de les entitats Subsector Incloses ExclosesCentre d'Estudis d'Opinió Entitats autònomes administrativesEscola de Policia de Catalunya Entitats autònomes administrativesInstitut de Seguretat Pública de Catalunya Entitats autònomes administrativesAgència Catalana de la Joventut Entitats de dret públic Agència Tributària de Catalunya Entitats de dret públic Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Entitats de dret públic Aeroports Públics de Catalunya, SLU Societats mercantilsLogaritme Serveis Logístics, AIE Societats mercantilsTurisme Juvenil de Catalunya, SA (TUJUCA) Societats mercantilsConsorci Atenció Primària de Salut de l'Eixample ConsorcisConsorci Casa Àsia ConsorcisConsorci de Castelldefels Agents de Salut ConsorcisConsorci d'Educació de Barcelona ConsorcisConsorci del Barri de la Mina ConsorcisConsorci Museu Nacional d'Art de Catalunya ConsorcisConsorci per a la Normalització Lingüística ConsorcisTotal 14 2

Amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi agregada del conjunt dels pressupostos de la Generalitat

de Catalunya per al 2008, les entitats incloses en els mateixos es classifiquen en funció de

la seva tipologia jurídica (subsectors) i de la seva adscripció departamental (agrupacions).


23

Així, atenent com a criteri predominant a la seva naturalesa jurídica, les entitats incloses en

els pressupostos s’agrupen en els vuit subsectors següents:

- Subsector Generalitat

- Subsector CatSalut, ICS i ICASS

- Subsector entitats autònomes administratives

- Subsector entitats autònomes comercials i financeres

- Subsector entitats de dret públic

- Subsector societats mercantils

- Subsector consorcis

- Subsector fundacions

Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autònomes administratives estan regulades

mitjançant el dret públic. Aquest és també el cas de l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials (ICASS) del subsector CatSalut, ICS i ICASS, mentre que els altres dos ens

integrants del subsector, Servei Català de la Salut (CatSalut) i Institut Català de la Salut

(ICS), són entitats de dret públic que actuen subjectes al dret privat. Quant a les activitats,

els ens pertanyents a la Generalitat realitzen funcions d'administració general i de gestió de

serveis. D’altra banda, el CatSalut i l'ICS tenen competències en matèria de compra i

prestació de serveis de salut, respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecció social.

Per últim, les diferents entitats autònomes administratives realitzen activitats de naturalesa

administrativa per compte del departament d'adscripció, que és el titular de la competència.

Les entitats dels subsectors entitats autònomes comercials i financeres, entitats de dret

públic i societats mercantils estan regulades mitjançant el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de

desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'empresa pública

catalana. Les entitats d’aquests subsectors tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada i

realitzen, en règim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera en

condicions comparables a les de mercat.

El subsector consorcis està integrat per tots aquells consorcis classificats en el sector

Administració pública de la Generalitat d’acord amb les normes del SEC i pels que depenen

de l’ICS, d’acord amb el que preveu la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la

Salut. Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració

formalitzats amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre


24

per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica

pròpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret públic.

Finalment, el subsector fundacions està constituït per les fundacions classificades en el

sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb les normes del SEC. A aquestes

entitats els correspon la realització d’activitats de foment o de caire social que no puguin ser

prestades directament per l’Administració o pels seus ens autònoms administratius. Les

fundacions del sector públic de la Generalitat es regeixen per la legislació catalana de

fundacions.

Complementàriament, i pel que fa a la seva adscripció departamental, les entitats incloses

en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 també es presenten reunides

per agrupacions, formades cadascuna d’elles per un departament i totes les entitats que

aquest té adscrites. Això permet tenir una visió completa del conjunt de despeses que es

gestionen sota la responsabilitat d’un departament. Així, en els pressupostos de la

Generalitat de Catalunya es defineixen quinze agrupacions departamentals (una per a

cadascun dels departaments) i, dues agrupacions específiques formades pel conjunt dels

Òrgans Superiors i altres òrgans i pel conjunt de Fons no departamentals.

25

4. ESTRUCTURES PRESSUPOSTÀRIES

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 4. Estructures pressupostàries

27

Les estructures pressupostàries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemàticament

els ingressos i les despeses per tal de facilitar la seva comptabilització i anàlisi.

En els pressupostos per al 2008 es mantenen bàsicament les estructures pressupostàries

d'ingressos i despeses vigents per a l'exercici 2007 amb algunes modificacions menors.

Aquestes modificacions responen a canvis dins l’àmbit institucional dels pressupostos, a

l’adaptació als criteris pressupostaris establerts per canalitzar les transferències o

aportacions atorgades a entitats del sector públic de la Generalitat i a canvis en el literal de

les partides pressupostàries, per tal que aquest reflecteixi millor el contingut de la partida.

Així, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 es presenten

segons la classificació econòmica, mentre que els de despeses es presenten amb una triple

estructura: orgànica, per programes i econòmica. Aquesta triple classificació de les

despeses aporta informació sobre els òrgans responsables de la despesa, les seves

finalitats i la naturalesa econòmica d’aquesta, respectivament.

De la mateixa manera que en els pressupostos dels dos exercicis anteriors, les estructures

econòmiques dels ingressos i de les despeses són homogènies per a tots els ens inclosos

als pressupostos per tal de facilitar la presentació i l'anàlisi de dades agregades de tot el

sector públic de la Generalitat.

4.1. El pressupost d’ingressos

Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es

classifiquen segons l'estructura econòmica per capítols, articles, conceptes i aplicacions.

Econòmicament, els ingressos es classifiquen també en corrents, de capital i financers. Els

capítols 1 a 5 d’ingressos constitueixen els ingressos corrents; els capítols 6 i 7 es

corresponen amb els ingressos de capital; i els capítols 8 i 9 contenen els ingressos

financers. La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els ingressos no financers,

agregat que després de determinats ajustos s’utilitza per al càlcul del resultat comptable en

termes de capacitat o necessitat de finançament d'acord amb la normativa SEC.

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 4.Estructures pressupostàries

28

Els capítols d'ingressos són els següents:

Ingressos corrents

Capítol 1 Impostos directes

Capítol 2 Impostos indirectes

Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos

Capítol 4 Transferències corrents

Capítol 5 Ingressos patrimonials

Ingressos de capital

Capítol 6 Alienació d'inversions reals

Capítol 7 Transferències de capital

Ingressos financers

Capítol 8 Variació d'actius financers

Capítol 9 Variació de passius financers

Capítol 1 Impostos directes

Aquest capítol recull els ingressos procedents de la recaptació d’impostos directes; és a dir,

dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals

està constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posen de

manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió

d’un patrimoni, d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda.

Els ingressos d'aquest capítol provenen de la recaptació del tram autonòmic de l'impost

sobre la renda de les persones físiques (en forma de lliuraments a compte i de liquidacions

d’exercicis anteriors); de l'impost sobre grans establiments comercials; de l'impost de

successions i donacions i de l'impost sobre el patrimoni de les persones físiques.

Capítol 2 Impostos indirectes En aquest capítol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptació d’impostos

indirectes; és a dir, els impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet


29

imposable dels quals està constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o

econòmica, que posin de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a

conseqüència de la circulació dels béns o del consum.

Els ingressos d'aquest capítol provenen de la recaptació de l'impost sobre transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre operacions societàries; de la

participació de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit i en diversos impostos sobre

consums específics (en forma de lliuraments a compte i/o de liquidacions d'exercicis

anteriors) i de la recaptació del tram autonòmic de l'impost sobre les vendes minoristes de

determinats hidrocarburs.

Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos

En aquest capítol es recullen ingressos de naturalesa tributària i no tributària. Entre els

primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de

Catalunya i les seves entitats, els derivats de la recaptació del tribut sobre el joc, del

gravamen de protecció civil, del cànon del cicle de l'aigua, del fons de gestió de residus i de

la contribució especial del servei d'incendis.

Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de béns i la prestació de

serveis, els reintegraments de despeses pressupostàries i altres com recàrrecs, multes,

sancions i interessos de demora.


Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense

contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a

finançar les operacions corrents de l’ens perceptor en l’àmbit propi de les seves

competències. Aquest capítol es desglossa en diferents articles en funció de l’òrgan emissor

de la transferència o subvenció.

Els recursos provinents de transferències es destinen a finançar globalment les operacions

corrents de l’ens perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’han de destinar a operacions amb uns objectius concrets.

Atenent al volum d’ingressos cal destacar la transferència procedent de l'Estat en concepte

de Fons de suficiència (recull els ingressos destinats a cobrir la diferència entre la capacitat


30

fiscal de l’Administració de la Generalitat i les seves necessitats de despesa en els termes

que estableix l’acord de finançament de les comunitats autònomes vigent), així com la

transferència en concepte de Participació dels municipis i les diputacions en els ingressos

tributaris de l'Estat, que es canalitza a través dels pressupostos de la Generalitat.

Capítol 5 Ingressos patrimonials

En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos provinents de les rendes del patrimoni, així

com els derivats de les activitats realitzades en règim de dret privat. Per tant, inclou tant

ingressos financers com no financers.

A més dels interessos de bestretes, de préstecs, de comptes corrents, i dels dividends o

diferències positives d'operacions financeres, també es registren els ingressos procedents

de lloguers de béns integrants del patrimoni i dels cànons de les concessions

administratives.

Capítol 6 Alienació d’inversions reals

En aquest capítol es registren els ingressos derivats de la venda de béns de capital propietat

de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques dependents o vinculades.

També s’inclouen les aportacions rebudes per actuacions realitzades per compte de la

Generalitat o les seves entitats.


Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense

contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a

finançar les operacions de capital de l’ens receptor en l’àmbit propi de les seves

competències. Aquest capítol es desglossa en diferents articles en funció de l’òrgan emissor

de la transferència o subvenció.

Cal matisar que les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital

de l’entitat perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets.


31

Els ingressos d'aquest capítol provenen fonamentalment de l'Estat i dels fons de la Unió

Europea.

Quan es tracti de recursos procedents de la Generalitat o les seves entitats, només es

consignaran en aquest capítol si tenen per finalitat el finançament d’operacions de capital de

tercers, o si el destinatari últim és una fundació o qualsevol altra entitat de la Generalitat

que, en cas de dissolució, tingui previst la reversió del seu patrimoni a una entitat o institució

no dependent de la Generalitat

Capítol 8 Variació d’actius financers

En aquest capítol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers, del

reintegrament de deute i de préstecs concedits o de la devolució de dipòsits i fiances

constituïdes.

Addicionalment inclou els ingressos provinents d’aportacions del sector públic de la

Generalitat al fons patrimonial i a compte de capital per finançar inversions, absorbir pèrdues

o subrograr endeutament de l’entitat perceptora. Excepcionalment, l’entitat consignarà

aquests recursos per capitol 7, si aquesta no té previst revertir el seu patrimoni en el sector

públic de la Generalitat en cas de dissolució, .


En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos procedents de l’emissió de deute públic i

de préstecs a curt o a llarg termini, així com els provinents de dipòsits i de fiances rebuts.


32

Pressupostos d'ingressos: estructura econòmica

1 IMPOSTOS DIRECTES

10 SOBRE LA RENDA

100 IRPF (tram autonòmic)

105 Impost sobre grans establiments comercials

11 SOBRE EL CAPITAL

110 Impost sobre successions i donacions

111 Impost sobre el patrimoni de les persones físiques

2 IMPOSTOS INDIRECTES

20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

200 Impost sobre transmissions patrimonials

201 Impost sobre actes jurídics documentats

202 Impost sobre operacions societàries

21 SOBRE EL VALOR AFEGIT

210 IVA (participació en l'impost estatal)

22 SOBRE CONSUMS ESPECÍFICS

220 Impost especial sobre labors del tabac (participació en l'impost estatal)

221 Impost especial sobre alcohols (participació en l'impost estatal)

222 Impost especial sobre hidrocarburs (participació en l'impost estatal)

223 Impost sobre energia

224 Impost sobre mitjans de transport

225 Impost sobre vendes minoristes

226 Liquidacions pendents impostos sobre consums específics

29 IMPOSTOS EXTINGITS

290 Impost sobre el luxe recaptat a destinació

291 Impost sobre el bingo

CAPÍTOLS

ARTICLES

Conceptes


33

3 TAXES, VENDA DE BÉNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS

30 VENDA DE BÉNS

300 Venda de béns

301 Venda de publicacions

302 Venda de material de rebuig

303 Venda de reprografia

309 Altres vendes

31 PRESTACIÓ DE SERVEIS

310 Administració i cobrança

311 Drets de matrícula

312 Drets d'allotjament i restauració

313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres

317 Prestació de serveis d'assistència sanitària

318 Prestació de serveis d'assistència social

319 Prestació d'altres serveis

32 TAXES

321 Taxes

34 ALTRES TRIBUTS

341 Tributs sobre el joc

342 Gravamen de protecció civil

343 Cànon del cicle de l'aigua

344 Fons de gestió de residus

345 Altres tributs

36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS

360 Contribucions especials

38 REINTEGRAMENTS

380 Reintegraments d'exercicis tancats

381 Reintegraments de l'exercici corrent

39 ALTRES INGRESSOS

390 Recàrrecs i multes

391 Altres tributs extingits

399 Ingressos diversos


34

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

40 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

402 De l'Administració de l'Estat

403 D'entitats autònomes de l'Estat

404 De consorcis

405 D'empreses i ens públics de l'Estat

406 De la Seguretat Social

41 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

410 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament

411 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament dels serveis sanitaris

412 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament dels serveis socials

42

420 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

43 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

430 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat

431 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

44

440 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

441 De societats mercantils de la Generalitat

442 De consorcis

443 De fundacions

448 D'altres ens públics de la Generalitat

449 D'universitats públiques

45 DE COMUNITATS AUTÒNOMES

450 De comunitats autònomes

451 De consorcis

AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

D'EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES


35

46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS

460 D'ajuntaments

461 De consorcis

462 De diputacions

463 D'altres ens locals

47 D'EMPRESES PRIVADES

470 D'empreses privades

48 DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE

480 De famílies

481 De fundacions

482 D'altres institucions sense fi de lucre

49 DE L'EXTERIOR

493 De la Unió Europea

499 Altres transferències corrents de l'exterior

5 INGRESSOS PATRIMONIALS

51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRÉSTECS

510 Interessos de bestretes i préstecs

52 INTERESSOS DE DIPÒSIT

520 Interessos de comptes corrents

521 Altres ingressos

53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS

530 Dividends

531 Diferències positives d'operacions financeres

532 Altres ingressos

54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS

540 Lloguers

541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials

543 Concessions administratives

544 Altres ingressos patrimonials


36

6 ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS

60 ALIENACIÓ DE TERRENYS I BÉNS NATURALS

600 Alienació de terrenys i béns naturals

61 ALIENACIÓ D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

610 Alienació d'edificis i altres construccions

62 ALIENACIÓ DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE

620 Alienació de maquinària, instal·lacions i utillatge

63 ALIENACIÓ DE MATERIAL DE TRANSPORT

630 Alienació de material de transport

64 ALIENACIÓ DE MOBILIARI I ESTRIS

640 Alienació de mobiliari i estris

65 ALIENACIÓ D'EQUIPS PER A PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS

650 Alienació d'equips de procés de dades i telecomunicacions

66 ALIENACIÓ DE BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL

660 Alienació de béns destinats a l'ús general

67 ALIENACIÓ D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL

670 Alienació d'altre immobilitzat material

68 ALIENACIÓ D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS

680 Alienació d'immobilitzat immaterial

681 Reintegrament per operacions de capital

69

690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat

691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autònomes de la Generalitat

692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS

693 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens públics de la Generalitat

694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens

APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT O LES SEVES ENTITATS


37

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

70 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

702 De l'Administració de l'Estat

703 D'entitats autònomes de l'Estat

704 De consorcis

705 D'empreses i ens públics de l'Estat

706 De la Seguretat Social

71 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

710 De la Generalitat

711 De la Generalitat, per finançar serveis sanitaris

712 De la Generalitat, per finançar serveis socials

72

720 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

73 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

730 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat

731 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

74

740 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

741 De societats mercantils de la Generalitat

742 De consorcis

743 De fundacions

748 D'altres ens públics de la Generalitat

749 D'universitats públiques

75 DE COMUNITATS AUTÒNOMES

750 De comunitats autònomes

751 De consorcis

D'EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES

DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS


38

76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS

760 D'ajuntaments

761 De consorcis

762 De diputacions

763 D'altres ens locals

77 D'EMPRESES PRIVADES

770 D'empreses privades

78 DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE

780 De famílies

781 De fundacions

782 D'altres institucions sense finalitat de lucre

79 DE L'EXTERIOR

793 De la Unió Europea

799 Altres transferències de l'exterior

8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS

80 REINTEGRAMENT DE DEUTE

801 Reintegrament de deute en euros

802 Reintegrament de deute en divises

81 REINTEGRAMENT DE PRÉSTECS I BESTRETES

810 Reintegrament de préstecs i bestretes del sector públic

811 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic

82 DEVOLUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES

820 Devolució de dipòsits

821 Devolució de fiances


39

83 APORTACIONS AL FONS PATRIMONIAL

830 Aportacions de la Generalitat al fons patrimonial

831 Aportacions d'entitats autònomes de la Generalitat al fons patrimonial

832 Aportacions del SCS, ICS i ICASS al fons patrimonial

833 Aportacions d'empreses i altres ens públics de la Generalitat al fons patrimonial

84 APORTACIONS A COMPTE DE CAPITAL I ASSIMILATS DEL SECTOR PÚBLIC

840 Aportacions a compte de capital de la Generalitat

841 Aportacions a compte de capital d'entitats autònomes de la Generalitat

843 Aportacions a compte de capital d'empreses i altres ens públics de la Generalitat

85 ALIENACIÓ DE VALORS MOBILIARIS

850 Alienació de valors mobiliaris de societats de la Generalitat

851 Alienació de valors mobiliaris d'altres societats

86 REALITZACIÓ D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES

860 Realització d'altres inversions financeres

87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS

870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors

89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

890 Altres variacions d'actius financers


40

9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

90 DEUTE PÚBLIC EN EUROS

900 Deute públic en euros

902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent

91 PRÉSTECS EN EUROS

910 Del sector públic

911 De fora del sector públic

912 Préstecs formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent

92 DEUTE PÚBLIC I PRÉSTECS EN DIVISES

920 Deute públic en divises

921 Préstecs en divises

93 FIANCES I DIPÒSITS REBUTS

930 Fiances rebudes

931 Dipòsits rebuts

95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

950 Altres variacions de passius financers a llarg termini

951 Altres variacions de passius financers a curt termini


41

4.2. El pressupost de despeses

Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i dels seus organismes

s'estructuren segons una triple classificació: orgànica, per programes i econòmica. Així, les

despeses es classifiquen primerament per ens i òrgans; dins de cadascun d'ells, per

programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa econòmica de la despesa.

4.2.1. L’estructura institucional i orgànica

La classificació institucional i orgànica del pressupost respon a la forma com s'organitza la

Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conèixer quina és

la institució o l’òrgan responsable d’executar aquelles actuacions per a les quals se li han

assignat unes dotacions econòmiques concretes.

Cal distingir entre el pressupost de l’Administració de la Generalitat, és a dir, del subsector

Generalitat, i els pressupostos de cadascuna de la resta d’entitats.

El pressupost de l’Administració de la Generalitat s’estructura en seccions, cadascuna de les

quals està organitzada en un o diversos serveis pressupostaris. Les seccions

pressupostàries es corresponen amb cadascun dels òrgans superiors, departaments i fons

no departamentals. Les seccions corresponents als departaments són el reflex de

l’organització establerta mitjançant el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació,

denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració

de la Generalitat de Catalunya.

Per a l’exercici 2008, el pressupost del subsector Generalitat s’organitza en 27 seccions i 88

serveis pressupostaris. Al quadre 4.2.1.1, es pot veure l’evolució de la classificació orgànica

del pressupost de la Generalitat de Catalunya.


42

Quadre 4.2.1.1

PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SECCIONS I SERVEIS DEL PRESSUPOST DEL SUBSECTOR GENERALITAT

Seccions pressupostàries 2005 2006 2007 2008Òrgans superiors i altres òrgans 7 7 7 7

Departaments 16 16 15 15

Fons no departamentals 6 5 5 5

Total 29 28 27 27

Serveis pressupostaris 2005 2006 2007 2008Òrgans superiors i altres òrgans 8 8 8 8Departaments 81 72 73 72Fons no departamentals 12 8 8 8Total 101 88 89 88

Per la seva banda, els pressupostos de cadascuna de la resta d’entitats no tenen una

subdivisió orgànica en seccions i serveis pressupostaris i s’estructuren en un únic codi

orgànic cadascuna d’elles a més de les classificacions per programes i econòmica.

Finalment, cal recordar que els 139 pressupostos de les entitats incloses a l’àmbit

institucional dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 (el de

l’Administració de la Generalitat i 138 de la resta d’entitats) s’agreguen en disset

agrupacions (quinze agrupacions departamentals i dues agrupacions específiques per als

Òrgans Superiors i altres òrgans i per als Fons no departamentals) i en vuit subsectors

(Generalitat; CatSalut, ICS i ICASS; entitats autònomes administratives; entitats autònomes

comercials i financeres; entitats de dret públic; societats mercantils; consorcis, i fundacions).


43

Pressupost de despeses: estructura orgànica

AGRUPACIÓ ÒRGANS SUPERIORS I ALTRES ÒRGANS

GENERALITAT (Òrgans Superiors i altres òrgans)

Parlament de Catalunya

Parlament de Catalunya PA01

Síndic de Greuges PA02

Consell Consultiu

Consell Consultiu CC01

Sindicatura de Comptes

Sindicatura de Comptes SC01

Comissió Jurídica Assessora

Comissió Jurídica Assessora CJ01

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Consell de l'Audiovisual de Catalunya CA01

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya CT01

Agència Catalana de Protecció de Dades

Agència Catalana de Protecció de Dades PD01

AGRUPACIÓ

SUBSECTOR

Servei Pressupostari / Entitat CODI


44

AGRUPACIÓ FONS NO DEPARTAMENTALS

GENERALITAT (Fons no departamentals)

Pensions

Classes Passives PE01

Indemnitzacions PE02

Deute

Deute DT01

Despeses Diversos Departaments

Gestió Serveis Horitzontals. Secretaria General d'Economia i Finances DD01

Altres Millores Retributives i Socials. Secretaria General d'Economia i Finances DD02

Gestió Patrimonial. Direcció General del Patrimoni de la Generalitat DD03

Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat

Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat PL01

Fons de Contingència

Fons de Contingència FO01


45

AGRUPACIÓ PRESIDÈNCIA

GENERALITAT (Departament de la Presidència)

Gabinet i SG de la Presidència PR01

Secretaria del Govern PR02

ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Patronat de la Muntanya de Montserrat 6000

ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 6210

AGRUPACIÓ VICEPRESIDÈNCIA

GENERALITAT (Departament de la Vicepresidència)

Gabinet i SG de la Vicepresidència VP01

Secretaria d'Afers Exteriors VP02

Secretaria General de l’Esport VP03

Secretaria Política Lingüística VP04


Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 6090

Consell Català de l'Esport 6100

ENTITATS DE DRET PÚBLIC

Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 6350

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 6880

SOCIETATS MERCANTILS

Agència de Patrocini i Mecenatge, SA 6320

CONSORCIS

Consorci del Circuit de Catalunya 6920

Consorci Institut Europeu de la Mediterrània 7090

Consorci Català Pro Europa 7230

Consorci per a la Normalització Lingüística 7250

Consorci Casa Àsia 7890


46

AGRUPACIÓ INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ

GENERALITAT (Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació)

Gabinet i SG d'Interior, Relacions Institucionals i Participació IT01

Direcció General del Joc i d’Espectacles IT02

Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments IT03

Direcció General de la Policia IT04

Secretaria de Relacions Institucionals i Participació IT05

Direcció General de Protecció Civil IT06


Institut de Seguretat Pública de Catalunya 6208

Servei Català de Trànsit 6200


Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 6230

AGRUPACIÓ ECONOMIA I FINANCES

GENERALITAT (Departament d'Economia i Finances)

Gabinet i SG d'Economia i Finances EC01

Secretaria d'Economia EC02

Secretaria de Política Financera, Competència i Consum EC03


Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) 6040

Agència Catalana del Consum 6170

Tribunal Català de Defensa de la Competència 6203

Centres d'Estudis d'Opinió 6207


Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) 6220


Institut Català de Finances (ICF) 6330

Institut Català d’Energia (ICAEN) 6500

Agència Tributària de Catalunya 7910


Eficiència Energètica, SA 6520

Sanejament Energia, SA 6530

ICF Equipaments, SAU 6910

ICF Holding, SAU 7100


47

AGRUPACIÓ GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

GENERALITAT (Departament de Governació i Administracions Públiques)

Gabinet i SG de Governació i Administracions Públiques GO01

Secretaria General de Funció Pública i Modernització de l'Administració GO02

Direcció General d’Administració Local GO03

Secretaria d'Acció Ciutadana GO04

Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la informació GO06


Escola d’Administració Pública de Catalunya 6030


Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 6290

CONSORCIS

Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 7210


48

AGRUPACIÓ POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

GENERALITAT (Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

Gabinet i SG de Política Territorial i Obres Públiques PO01

Direcció General d’Urbanisme PO02

Direcció General de Transport Terrestre PO03

Direcció General de Ports, Aeroports i Costes PO04

Direcció General d'Actuacions Estratègiques i Política de Sòl PO06

Direcció General de Carreteres PO05

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge PO08


Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 6120

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 6201


Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 6360

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 6710

Ports de la Generalitat 6720

Institut Català del Sòl (INCASOL) 6740

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 6830

Institut Geològic de Catalunya 7250


Túnels i Accessos de Barcelona, SAC (TABASA) 6380

Gestió d’Infraestructures, SA (GISA) 6390

Equacat, SA 6400

6410

6420

7930

CONSORCIS

Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 6930

Consorci Patronat de la Vall de Núria 7180

Centrals i infraestructures per a la Mobiliat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)Túnel del Cadí, SAC

Aeroports públics de Catalunya, SLU


49

AGRUPACIÓ JUSTÍCIA

GENERALITAT (Departament de Justícia)

Gabinet i SG de Justícia JU01

Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil JU02

Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari JU03

Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil JU04

Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia JU05

Direcció General de Gestió d'Infraestructures JU06

Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques JU07


Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 6150


Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 6460

AGRUPACIÓ EDUCACIÓ

GENERALITAT (Departament d'Educació)

Gabinet i SG d'Educació EN01

Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu EN03

Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa EN04

Secretaria de Polítiques Educatives EN07

CONSORCIS

Consorci d'Educació de Barcelona 7870


50

AGRUPACIÓ CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

GENERALITAT (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)

Gabinet i SG de Cultura i Mitjans de Comunicació CU02

Secretaria de Mitjans de Comunicació CU09

Secretaria de Cultura CU10


Institució de les Lletres Catalanes 6050

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 6060

Museus d’Arqueologia 6070

Biblioteca de Catalunya 6080


Entitat Autònoma de Difusió Cultural 6240


Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 6250

Institut Català de les Indústries Culturals 6760


Televisió de Catalunya, SA (TVC) 6260

Catalunya Ràdio SRG, SA 6270

TVC Edicions i Publicacions, SA 6300

CCRTV Serveis Generals, SA 6310

Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 6340

TVC Multimèdia, SL 6690

CCRTV Interactiva, SA 6700

Activa Multimèdia Digital, SL 6770

Activa 3, I.T. Solutions And Technologies, SL 6860

Intracatalònia, SA 6900

CONSORCIS

Consorci del Palau de la Música Catalana 6940

Consorci de l'Auditori i l'Orquestra 7130

Consorci del Teatre Fortuny de Reus 7160

Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 7490


51

AGRUPACIÓ SALUT

GENERALITAT (Departament de Salut)

Gabinet i SG de Salut SA01

Direcció General de Recursos Sanitaris SA02

Direcció General de Planificació i Avaluació SA03

Direcció General de Salut Pública SA04

Secretaria d'Estratègia i Coordinació SA05

Servei Català de la Salut (CatSalut) 5100

Institut Català de la Salut (ICS) 5200


Institut d’Estudis de la Salut (IES) 6110

Agència Catalana de Seguretat Alimentària 6202

Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 6205

ENTITATS DE DRET PÚBLIC (*)

Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 6600

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 6620

Institut d’Assistència Sanitària (IAS) 6630

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 6640

Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM) 6660

Institut Català d’Oncologia (ICO) 6670

Banc de Sang i Teixits (BST) 6680

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 6750

SOCIETATS MERCANTILS (*)

Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) 6610

Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 6650

UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 7110

Logaritme Serveis Logístics AIE 7750

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS


52

CONSORCIS (*)

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 6950

Consorci Sanitari de Terrassa 6960

Consorci Sanitari de Barcelona 6970

Consorci Hospitalari de Vic 6980

Consorci Sanitari Integral 6990

Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 7000

Consorci Sanitari de l’Anoia 7010

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 7020

Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf 7030

Consorci Sanitari del Maresme 7040

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 7240

Consorci de Castelldefels Agents de Salut 7540

Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 7920

(*) Les entitats de dret públic, les societas mercantils i els consorcis estan adscrits al Departament de Salut mitjançant el Servei Català de la Salut, excepte el Consorci de Castelldefels Agents de Salut, el Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample i la societat mercantil Logaritme Serveis Logístics AIE, que ho estan mitjançant l'Institut Català de la Salut.


53

AGRUPACIÓ AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL

GENERALITAT (Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural)

Gabinet i SG d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural AG01

Direcció General de Desenvolupament Rural AG02

Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Innovació AG03

Direcció General de Planificació i Relacions Agràries AG04

Direcció General de Pesca i Acció Marina AG05

Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries AG06


Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 6130


Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 6430

Consell Català de la Producció Integrada 7790

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 7800


Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 6440

Regs de Catalunya, SA (REGSA) 6450

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA) 6840

Ens per al Cessament Agrari 7050

AGRUPACIÓ TREBALL

GENERALITAT (Departament de Treball)

Gabinet i SG de Treball TI01

Direcció General de Relacions Laborals TI03

Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació TI05

Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball TI06


Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC) 6140

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 6204


54

AGRUPACIÓ INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

GENERALITAT (Departament d'Innovació, Universitats i Empresa)

Gabinet i SG d'Innovació, Universitats i Empresa IU01

Secretaria de Comerç i Turisme IU02

Secretaria d'Indústria i Empresa IU03

Comissionat per a Universitats i Recerca IU04

Direcció General d'Innovació i Internacionalització IU05


Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) 6470

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 6480

Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 6490

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 6800

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 6890


Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 6510

CONSORCIS

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) 7060

Consorci Centre d'Estudis Demogràfics 7120

Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya 7140

Consorci Turisme de Catalunya 7170

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya 7190

Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 7200

FUNDACIONS

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 7070

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) 7080


55

AGRUPACIÓ ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

GENERALITAT (Departament d'Acció Social i Ciutadania)

Gabinet i SG d'Acció Social i Ciutadania BE01

Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania BE05

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència BE06

Secretaria per a la Immigració BE07

Secretaria de Joventut BE09

Secretaria d'Infància i Adolescència BE10

SERVEI CATALÀ DE LA SALUT I EGSS

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) 5000


Institut Català de les Dones (ICD) 6010

Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció 6160


Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 7900

Agència Catalana de la Joventut 7940

CONSORCIS

Consorci Sant Gregori, de Girona 7150

Consorci del Barri de la Mina 7730


56

AGRUPACIÓ MEDI AMBIENT I HABITATGE

GENERALITAT (Departament de Medi Ambient i Habitatge)

Gabinet i SG de Medi Ambient i Habitatge MA01

Direcció General Polítiques Ambientals i Sostenibilitat MA02

Direcció General de Qualitat Ambiental MA03

Direcció General del Medi Natural MA04

Secretaria d’Habitatge MA07


Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 6540

Agència de Residus de Catalunya 6550

Centre de la Propietat Forestal 6570

Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 6590

Servei Meteorològic de Catalunya 6810


Forestal Catalana, SA 6580

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 6730


57

4.2.2. L’estructura per programes

L’estructura per programes del pressupost classifica les despeses segons la seva finalitat,

d’acord amb la segmentació de l’acció pública en conjunts integrats d’activitats, serveis i

productes, sota la responsabilitat d’un únic centre gestor, que s’identifiquen com a

programes pressupostaris.

Si la pressupostació orientada a resultats implica la necessitat d’explicitar els objectius i de

treballar per assolir-los amb eficàcia i eficiència, els programes són l’instrument en base al

qual es formalitza aquesta informació sobre objectius i resultats.

Així mateix, a partir de l’estructura per programes es poden analitzar tant la quantitat de

productes, activitats o serveis públics produïts (per exemple, nombre d’alumnes inscrits en

cicles formatius, nombre de places d’habitatge assistit per a joves) com els resultats que

s’espera obtenir (per exemple, percentatge d’empreses amb web pròpia, percentatge

d’increment del nombre d’empreses exportadores regulars). A banda de l’eficàcia de la

gestió del Govern, l’anàlisi conjunta dels resultats obtinguts i els recursos destinats permet

conèixer l’eficiència en la gestió.

Dins d’aquest context de pressupost, s’entén per programa un conjunt de productes, serveis

i activitats sota la responsabilitat d’un únic centre gestor, que consumeixen recursos dirigits

a complir una missió amb objectius específics i uns resultats desitjats, que han de poder ser

mesurats. Per a cada programa pressupostari, entès com la combinació del programa i el

centre gestor del mateix, s’elabora una memòria de programa en la qual es sintetitza tota la

informació rellevant estructurada en diferents apartats: diagnòstic de situació, missió,

objectius estratègics i operatius, activitats, indicadors, impacte sobre polítiques transversals,

resum de despeses i nombre de llocs de treball pressupostats.

En els pressupostos per al 2008 la classificació per programes s’estructura en 114

programes de despesa, que s’agrupen en 34 polítiques de despesa i 9 àrees de despesa.

En relació al pressupost aprovat de l’exercici 2007, el nombre de programes ha augmentat

en quatre, com a conseqüència de la creació de cinc programes: 125 Administració

tributària; 225 Protecció civil; 584 Avaluació de polítiques i estudis d’opinió; 616

Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural i 634 Actuacions en mineria i

protecció radiològica, i l’eliminació del programa: 615 Modernització de les estructures

agràries i pesqueres, ja que les actuacions del Govern en aquesta matèria s’han inclòs al


58

programa 614, que ha passat denominar-se Modernització i millora de les estructures

empresarials agràries i pesqueres.


59

Pressupostos de despeses: estructura per programes

1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL

11 ALTA DIRECCIÓ DE LA GENERALITAT I EL SEU GOVERN

111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern

12 ADMINISTRACCIÓ I SERVEIS GENERALS

121 Direcció i administració generals

122 Formació del personal d'administració i serveis

123 Prevenció de riscos laborals del personal de l'administració de la Generalitat

124 Control i regulació del joc

125 Administració tributària

129 Altres serveis generals

13 PARTICIPACIÓ CIUTADANA I PROCESSOS ELECTORALS

131 Participació ciutadana i qualitat democràtica

132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals

2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS

21 JUSTÍCIA

211 Administració de Justícia

212 Justícia juvenil

213 Serveis penitenciaris

214 Dret civil i entitats jurídiques

215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia

22 SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL

221 Seguretat ciutadana

222 Trànsit i seguretat viària

223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments

224 Formació del personal de seguretat

225 Protecció civil

23 RELACIONS EXTERIORS I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

231 Relacions exteriors

232 Cooperació al desenvolupament

ÀREA

Programa

POLÍTICA


60

3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL

31 PROTECCIÓ SOCIAL

311 Pensions i prestacions assistencials

312 Atenció social primària

313 Atenció a les famílies i drets de ciutadania

314 Atenció a la immigració

315 Atenció a la gent gran amb dependència

316 Atenció a les persones amb discapacitats

317 Altres serveis de protecció social

318 Atenció a la infància i a l'adolescència

319 Personal d'atenció social

32 PROMOCIÓ SOCIAL

321 Serveis a la joventut

322 Desenvolupament de polítiques de dones

323 Serveis a la comunitat

324 Relacions amb les confessions religioses

33 FOMENT DE L'OCUPACIÓ

331 Assessorament i intermediació ocupacional

332 Promoció de l'ocupació

333 Polítiques d'igualtat en l'àmbit de l'ocupació

334 Qualificació professional

335 Formació professional agrària i pesquera

336 Relacions laborals, condicions de treball i riscos laborals


61

4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL

41 SALUT

411 Atenció primària de salut

412 Atenció especialitzada de salut

413 Serveis integrals de salut

414 Salut pública

415 Transferències internes per serveis de salut

419 Altres serveis de salut

42 EDUCACIÓ

421 Educació general

422 Educació universitària

423 Innovació educativa

424 Serveis complementaris a l'educació

425 Beques i ajuts a l'estudi

426 Formació del personal docent

43 HABITATGE I ALTRES ACTUACIONS URBANES

431 Habitatge

432 Barris i nuclis antics

44 CULTURA i ESPORTS

441 Equipaments culturals

442 Suport a la creació, producció, promoció i difusió cultural

443 Protecció i conservació del patrimoni cultural

444 Esports i educació física

45 LLENGUA CATALANA

451 Promoció de la Llengua catalana

46 CONSUM

461 Ordenació, control i informació sobre el consum


62

5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC

51 CICLE DE L'AIGUA

511 Disponibilitat i abastament d'aigua

512 Sanejament d'aigua

52 TRANSPORT

521 Carreteres

522 Infraestructures ferroviàries

523 Suport al transport públic de viatgers

524 Ports i transport marítim

525 Aeroports i transport aeri

526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies

527 Altres infraestructures de transport

53 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT I TELECOMUNICACIONS

531 Telecomunicacions

532 Societat de la informació i el coneixement

533 Mitjans de comunicació social

54 URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

541 Urbanisme

542 Ordenació del territori

543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis

544 Actuacions a la costa

55 ACTUACIONS AMBIENTALS

551 Protecció i conservació del medi natural

552 Infreastructura i gestió de tractament de residus

553 Polítiques i sensibilització ambientals

554 Prevenció i control ambiental

56 INFRAESTRUCTURES AGRÀRIES I RURALS

561 Infraestructures per al desenvolupament rural

562 Transformació i millora en matèria de regadius


63

57 RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

571 Recerca

572 Recerca en ciència i tecnologia agroalimentària

573 Recerca biomèdica i en ciències de la salut

574 Desenvolupament tecnològic i innovació

58 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

581 Cartografia, geologia i geofísica

582 Meteorologia

583 Estadística

584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió

6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS

61 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

611 Sanitat vegetal, animal i control de les produccions

612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers

613 Suport a l'Agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats

614 Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres

616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural

62 INDÚSTRIA

621 Seguretat i prevenció del risc

622 Suport a la indústria

63 ENERGIA I MINES

631 Control i eficiència energètica

632 Infraestructures energètiques

633 Foment de les energies renovables

634 Actuacions en mineria i protecció radiològica

64 COMERÇ

641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania

642 Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior


64

65 TURISME I OCI

651 Promoció i foment del sector turístic

652 Ordenació i millora de les infraestructures i establiments turístics

66 DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL

661 Foment empresarial

67 SECTOR FINANCER

671 Foment i regulació del sector financer

672 Crèdit oficial

68 DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA

681 Defensa de la competència

7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS

71 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS

711 Suport financer de la GC als ens locals

712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

713 Suport a obres i serveis dels ens locals

8 FONS DE CONTINGÈNCIA


811 Fons de Contingència

9 DEUTE PÚBLIC

91 AMORTITZACIÓ I DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC

911 Amortització i despeses financeres del deute públic


65

4.2.3. L’estructura econòmica

Les despeses també es poden classificar segons la seva naturalesa econòmica. Així,

aquesta estructura permet conèixer en què es gasten els recursos públics: nòmines

d’empleats, compra de béns corrents, inversió, transferències, etc.

En la classificació econòmica, les despeses s’agrupen en capítols, articles, conceptes i

aplicacions. Alhora, els capítols 1 a 5 de despeses constitueixen les despeses corrents; els

capítols 6 i 7 inclouen les despeses de capital, i els capítols 8 i 9 contenen les despeses

financeres. Així mateix, la suma de les despeses corrents i les de capital constitueix les

despeses no financeres, agregat que, després de determinats ajustos, s’utilitza per al càlcul

del resultat comptable en termes de capacitat o necessitat de finançament d'acord amb la

normativa SEC.

Concretament, els capítols de despesa són els següents:

Despeses corrents

Capítol 1 Remuneracions del personal

Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis

Capítol 3 Despeses financeres


Capítol 5 Fons de Contingència

Despeses de capital

Capítol 6 Inversions reals


Despeses financeres

Capítol 8 Variació d'actius financers



66

Capítol 1 Remuneracions de personal

Al capítol 1 s’hi comptabilitzen totes les retribucions del personal al servei de la Generalitat i

de les seves entitats per raó del treball realitzat, les cotitzacions obligatòries als ens gestors

del sistema de previsió social (Seguretat Social, MUFACE, etc.), les aportacions de la

Generalitat a plans de pensions del personal i altres despeses com els incentius al

rendiment o les gratificacions per serveis extraordinaris.

S’inclouen en aquest capítol les retribucions de les diferents categories de personal: alts

càrrecs, personal eventual, personal funcionari (inclou el personal docent de les escoles

públiques i el personal facultatiu dels centres sanitaris públics, entre d'altres), personal

laboral fix i personal laboral temporal.

Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis

Aquest capítol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns i

serveis necessàries per a l’exercici de les activitats de l’Administració de la Generalitat i les

seves entitats públiques, sempre que no suposin un increment de capital o del patrimoni

públic.

Són imputables a aquest capítol les despeses originades per l’adquisició de béns que

reuneixin algunes de les característiques següents: ser béns fungibles, tenir una vigència

previsiblement inferior a l’exercici pressupostari, no ser susceptibles d’inventariar i, en

principi, ser despesa recurrent. Per tant, aquestes despeses inclouen: lloguers i cànons;

conservació, reparació i manteniment d’immobilitzat; despeses de material d’oficina,

subministraments, comunicacions; treballs realitzats per altres empreses; indemnitzacions

per raó de servei; despeses de publicacions i la prestació de serveis amb mitjans aliens.

Capítol 3 Despeses financeres

En aquest capítol s’hi imputen les càrregues financeres per interessos, despeses d’emissió,

modificació i cancel·lació de tot tipus de deutes i préstecs emesos; la càrrega financera

derivada de tot tipus de fiances i dipòsits constituïts; les diferències de canvi i les despeses

bancàries derivades d’altres instruments financers. Les despeses es classifiquen en partides

diferents segons la moneda de pagament (euros o divises).


67


Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense

contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per

finançar les operacions corrents dels perceptors. S’imputen a l’article corresponent en funció

del perceptor de la transferència, subvenció o ajut.

Les transferències es destinen a finançar globalment les operacions corrents de l’ens

perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el

perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Els ajuts, per la seva banda, no

tenen caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a

rebre’ls d’acord amb la normativa legal.

Capítol 5 Fons de Contingència

En aquest capítol s’hi comptabiltzen els crèdits destinats a atendre despeses no previstes

inicialment en el pressupost i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.

Capítol 6 Inversions reals

Aquest capítol recull les despeses realitzades directament per la Generalitat i les seves

entitats públiques destinades a la creació o l’adquisició de béns de capital, ja siguin de

naturalesa material o immaterial, així com les destinades a l’adquisició de béns de

naturalesa inventariable necessaris per al funcionament operatiu dels serveis.

Així, en aquest capítol s'inclouen, entre d’altres, les inversions en terrenys, edificis,

maquinària, material de transport, mobiliari, equips de procés de dades i telecomunicacions,

infraestructures i aplicacions informàtiques.


Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense

contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per

finançar operacions de capital dels perceptors. S’imputen a l’article corresponent en funció

del perceptor de la transferència, subvenció o ajut.


68

Inclou els fons atorgats directament a tercers, els destinats a favor d’entitats de la

Generalitat que tenen previst atorgar-los a tercers i les transferències que s’efectuen a favor

d’aquelles fundacions o de qualsevol altra entitat de la Generalitat el patrimoni de les quals,

en cas de dissolució, no reverteixi en el sector públic de la Generalitat, d’acord amb allò que

estableixen els seus estatuts.

Les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital de la persona

física o jurídica perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,

s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Els ajuts no

tenen caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a

rebre’ls d’acord amb la normativa legal.

Capítol 8 Variació d’actius financers

Aquest capítol recull les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers, representats

en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document

que inicialment els reconegui, així com els crèdits destinats a la constitució de dipòsits i

fiances i a aportacions a compte de capital.

Addicionalment, recull les aportacions al compte de capital, fons patrimonial o assimilat de

les entitats del sector públic de la Generalitat, sempre i quan, en cas de dissolució de

l’entitat, el patrimoni d’aquesta reverteixi en la Generalitat.


Aquest capítol recull les despeses destinades a l’amortització de deutes emesos i préstecs

contrets o assumits per l’Administració de la Generalitat i pels ens del sector públic de la

Generalitat (a curt o a llarg termini) així com la devolució de dipòsits i fiances rebuts. La

despesa s’imputa en partides diferents segons la moneda de pagament (euros o divises).


69

1 REMUNERACIONS DEL PERSONAL

10 ALTS CÀRRECS

100 Retribucions bàsiques i altres remuneracions

11 PERSONAL EVENTUAL

110 Personal eventual

12 PERSONAL FUNCIONARI

120 Retribucions bàsiques

121 Retribucions complementàries

13 PERSONAL LABORAL

130 Personal laboral fix

131 Personal laboral temporal

132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector públic

133 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques

15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES

150 Incentius al rendiment

151 Activitats extraordinàries

16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS

160 Quotes socials

17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS

170 Pensions

171 Aportacions a plans de pensions

172 Altres prestacions socials

173 Despeses socials

Pressupost de despeses: estructura econòmica

CAPÍTOLS

ARTICLES

Conceptes


70

2 DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS

20 LLOGUERS I CÀNONS

200 Lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions

201 Lloguers i cànons de material de transport

202 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades i programari

203 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material

204 Altres lloguers i cànons

21 CONSERVACIÓ I REPARACIÓ

210 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions

211 Conservació, reparació i manteniment de material de transport

212 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades

213 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material

214 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment

22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES

220 Material d'oficina

221 Subministraments

222 Comunicacions

223 Transports

224 Despeses d'assegurances

225 Tributs

226 Despeses diverses

227 Treballs realitzats per altres empreses

23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI

230 Dietes, locomoció i trasllats

231 Altres indemnitzacions

232 Ajuts menjar

233 Fons d'Acció Social

24 DESPESES DE PUBLICACIONS

240 Despeses de publicacions

25 PRESTACIÓ DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS

251 Prestació de serveis amb mitjans aliens


71

3 DESPESES FINANCERES

30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN EUROS

300 Interessos del deute públic en euros

302 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros

309 Altres despeses financeres del deute públic en euros

31 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN EUROS

310 Interessos dels préstecs en euros

312 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros

319 Altres despeses financeres dels préstecs en euros

32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN DIVISES

320 Interessos del deute públic en divises

322 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises

323 Diferències de canvi del deute públic en divises

329 Altres despeses financeres del deute públic en divises

33 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN DIVISES

330 Interessos dels préstecs en divises

332 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises

333 Diferències de canvi dels préstecs en divises

339 Altres despeses financeres dels préstecs en divises

34 ALTRES DESPESES FINANCERES

340 Despeses derivades de la gestió de pagaments

342 Comissions i altres despeses bancàries

349 Altres despeses financeres


72

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

40 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

400 A l'Administració de l'Estat

401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social

402 A entitats autònomes de l'Estat

403 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat

404 A consorcis

409 A altres ens dependents del sector públic estatal

41 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

410 A l'Administració de la Generalitat

42

420 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials

43 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat

431 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

44

440 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

441 A societats mercantils de la Generalitat

442 A consorcis

443 A fundacions

448 A altres ens públics de la Generalitat

449 A universitats públiques

45 A COMUNITATS AUTÒNOMES

450 A comunitats autònomes

451 A consorcis

459 A altres ens dependents de comunitats autònomes


A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I A UNIVERSITATS PÚBLIQUES


73

46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS

460 A corporacions locals

461 A consorcis

462 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran

469 A altres ens dependents de corporacions locals

47 A EMPRESES PRIVADES

470 A empreses privades

479 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures

48 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE

480 A famílies

481 A fundacions

482 A altres institucions sense fi de lucre

483 Premis

484 A centrals sindicals

488 Concerts educatius

489 Farmàcia (receptes mèdiques)

49 A L'EXTERIOR

490 A l'exterior



500 Fons de Contingència


74

6 INVERSIONS REALS

60 INVERSIONS EN TERRENYS I BÉNS NATURALS

600 Inversions en terrenys i béns naturals

61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

610 Inversions en edificis i altres construccions

611 Aportacions a GISA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats

612 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en edificis per compte de la Generalitat o de les seves entitats

62 INVERSIONS EN MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE

620 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge

63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT

630 Inversions en material de transport

64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS

640 Inversions en mobiliari i estris

65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS

650 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions

66 INVERSIONS EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL

660 Inversions en béns destinats a l'ús general

661 Aportacions a GISA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats

662 Aportacions a REGSA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats

663 Aportacions a REGSEGA per inversions en infrastructures per compte de la Generalitat o de les seves entitats

664 Aportacions a Forestal Catalana SA per inversions en medi natural per compte de la Generalitat o de les seves entitats

67 INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL

670 Inversions en altre immobilitzat material

68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL

680 Inversions en immobilitzat immaterial

69 DESPESES D'ESTABLIMENT, FORMALITZACIÓ DE DEUTES I ALTRES

690 Despeses d'establiment, formalització de deutes i altres


75

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

70 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL

700 A l'Administració de l'Estat

701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social

702 A entitats autònomes de l'Estat

703 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat

704 A consorcis

709 A altres ens dependents del sector públic estatal

71 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

710 A l'Administració de la Generalitat

72

720 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials

73 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT

730 A entitats autònomes administratives de la Generalitat

731 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

74

740 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

741 A societats mercantils de la Generalitat

742 A consorcis

743 A fundacions

748 A altres ens públics de la Generalitat

749 A universitats públiques

75 A COMUNITATS AUTÒNOMES

750 A comunitats autònomes

751 A consorcis

759 A altres ens dependents de comunitats autònomes


A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT I A UNIVERSITATS PÚBLIQUES


76

76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS

760 A corporacions locals

761 A consorcis

762 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya

763 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents

764 Aportacions per a inversions per a ens locals

769 A altres ens dependents de corporacions locals

77 A EMPRESES PRIVADES

770 A empreses privades

78 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE

780 A famílies

781 A fundacions

782 A altres institucions sense fi de lucre

783 Aportacions per a inversions per a famílies i ens sense fi de lucre

79 A L'EXTERIOR

790 A l'exterior


77

8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS

80 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN EUROS

800 Adquisició de deute en euros

81 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN DIVISES

810 Adquisició de deute en divises

82 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES AL SECTOR PÚBLIC

820 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors

83 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PÚBLIC

830 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic

84 CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES

840 Dipòsits constituïts

841 Fiances constituïdes

85 ADQUISICIÓ DE VALORS MOBILIARIS

850 Adquisició de valors mobiliaris de societats de la Generalitat

851 Adquisició de valors mobiliaris d'altres societats

87

870 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat

871 Aportacions al fons patrimonial d'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat

872 Aportacions a compte de capital a societats mercantils de la Generalitat

873 Aportacions a compte de capital i assimilats a consorcis

874 Aportacions al fons fundacional

875 Aportacions a compte de capital i assimilats a altres ens públics

876 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut

879 Aportacions extraordinàries de capital i assimilats

88 ALTRES APORTACIONS PER COMPTE DE CAPITAL I ASSIMILATS

880 Altres aportacions per compte de capital i assimilats

APORTACIONS A COMPTE DE CAPITAL, FONS PATRIMONIAL I ASSIMILATSDEL SECTOR PÚBLIC


78

9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

90 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN EUROS

900 Cancel·lació de deute públic en euros

91 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS EN EUROS

910 Cancel·lació de préstecs en euros

92 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN DIVISES

920 Cancel·lació de deute públic en divises

93 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS EN DIVISES

930 Cancel·lació de préstecs en divises

94 DEVOLUCIÓ DE FIANCES I DIPÒSITS

940 Devolució de fiances rebudes

941 Devolució de dipòsits rebuts

95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

950 Altres variacions de passius financers a llarg termini

951 Altres variacions de passius financers a curt termini

79

5. LA LLEI DE PRESSUPOSTOS I LA LLEI DE MESURES FISCALS I FINANCERES

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 5. La Llei de pressupostos i la Llei de mesures fiscals i financeres

81

5.1. La Llei de pressupostos

Dins del marc legal vigent, i en aplicació de les disposicions i mandats que s’hi estableixen,

la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2008 conté les previsions d’ingressos i

l’aprovació de les despeses a realitzar dintre de l’exercici pressupostari del 2008.

Formalment, el text articulat es divideix en set títols, dedicats, respectivament, a l'aprovació i

àmbit d’aplicació dels pressupostos i al règim de les modificacions pressupostàries, a les

normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les

operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, a les normes tributàries, a la

participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i a les normes de

gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes. Amb les disposicions

addicionals es completa el marc jurídic pressupostari, i les disposicions finals contenen les

normes relatives a la pròrroga de disposicions i a l'entrada en vigor de la Llei, així com una

habilitació per efectuar les adaptacions tècniques que siguin necessàries com a

conseqüència de reorganitzacions administratives.

En relació al seu contingut, i seguint l’estructura de la Llei, convé assenyalar les principals

mesures que incorpora el seu articulat.

El títol I, està dedicat a l’àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, i al

règim de les modificacions pressupostàries i a l’assignació als diferents òrgans de les

competències de gestió en aquesta matèria.

Dins del títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública,

s’ha de destacar, en especial, l’articulació dels mecanismes necessaris per evitar l’adopció

d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l’augment

de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l’àmbit d’aplicació de les normes en

aquesta matèria i preveu l’increment de les retribucions del personal i la configuració de les

pagues extraordinàries, la regulació del règim retributiu de les diferents classes de personal i

altres disposicions, entre les quals figura la de limitació de l’augment de les despeses de

personal. En aquest títol també es consoliden les aportacions a plans de pensions

d’ocupació per al personal de la Generalitat.


82

Dintre del títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic,

s’estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i

organismes i també les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la

Generalitat.

Les normes tributàries, previstes en el títol V, fan referència al gravamen de protecció civil

de Catalunya, al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

Dintre del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la

Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb

uns criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions

sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les

lleis sectorials.

El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del

Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de la Sindicatura de Comptes de

Catalunya, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, del Consell de

l’Audiovisual de Catalunya i de l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

Per últim, la Llei es completa amb diverses disposicions addicionals i finals. Aquestes

darreres, contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, així com l’habilitació

per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

5.2. La Llei de mesures fiscals i financeres

La Llei de mesures fiscals i financeres incorpora aquells preceptes amb vocació de

permanència relacionats amb l’ingrés i la despesa o amb l’administració del patrimoni de la

Generalitat, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la Generalitat. Es limita

a efectuar les modificacions estrictament necessàries que no poden ser objecte d’una norma

temporal com és la Llei de pressupostos.

Pel que fa al seu contingut s’estructura en dos títols.

El títol I, conté una sèrie de mesures de caràcter fiscal recollides en tres capítols.


83

El capítol I, que regula aspectes relatius als tributs propis, es divideix en dos seccions. A la

secció primera es recullen les modificacions de la normativa reguladora del cànon de l’aigua,

mentre que a la segona, es contenen les modificacions efectuades en matèria de taxes i

preus públics de la Generalitat de Catalunya, on hi destaca la desaparició d’alguna, si bé el

canvi més rellevant té a veure amb la taxa d’inspeccions i control sanitari d’animals i llurs

productes que ha passat a denominar-se taxa per activitats de control i inspecció sanitària

en escorxadors, sales d’especejament i establiments de transformació de la caça i altres

establiments alimentaris subjectes a control oficial i ajustar-se d’aquesta manera a la

reglamentació comunitària.

En el capítol II es regulen determinats aspectes dels tributs cedits, es divideix en tres

seccions, a la secció primera es recullen les modificacions que tenen relació amb l’impost de

successions i donacions. S’introdueixen dues noves reduccions aplicables en les

transmissions per causa de mort, una per l’adquisició de béns del causant utilitzats en

l’explotació agrària del causahavent i l’altra per l’adquisició de finques rústiques dedicades a

la producció forestal que estiguin ubicades en determinats espais d’interès natural. D’altra

banda, s’amplia de forma molt notable la deducció fins ara existent per l’adquisició de

l’habitatge habitual del causant i, com a novetat important, en l’àmbit de les donacions, es

regula un nou escalat del tipus de gravamen.

El capítol III es dedica a altres mesures fiscals i regula aspectes de gestió de l’impost sobre

successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats.

El títol II recull les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, i es troba

dividit en 5 capítols.

El capítol primer conté les normes relacionades amb la gestió financera i el control del sector

públic, inclou mesures com l’atorgament a l’Institut Català de Finances (ICF) del paper de

gestor de fons de cartera en el marc de la posada en marxa de la iniciativa comunitària

JEREMIE, una altra adreçada a garantir el compliment de la Directiva 2006/111/CE de la

Comissió, de 16 de novembre de 2006 relativa a la transparència de les relacions financeres

entre els Estats membres i les empreses públiques, així com a la transparència financera de

determinades empreses, i diversos aspectes relatius als règims de subvencions.

En el capítol II, dedicat a la contractació, es modifica la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de

mesures fiscals i administratives, que essencialment pretén ampliar la reserva social als

encàrrecs de gestió, per tal de fomentar la integració laboral de disminuïts o persones amb


84

risc d’exclusió social. El capítol III preveu diverses mesures relatives a l’estructura, règim i

procediment, en l’àmbit d’energia i consum, de medi ambient i en matèria d’organització en

la legislació d’aigües de Catalunya.

En el capítol IV, es regulen aspectes relacionats amb el personal de l’Administració de la

Generalitat de Catalunya, amb la creació del Cos especial d’intervenció i d’auditoria. A

continuació i, mitjançant el capítol V, s’incrementen determinats preus públics i tarifes per

serveis generals que presta directament Ports de la Generalitat.

Finalment, les disposicions addicionals, derogatòria i finals fan referència a les autoritzacions

del Govern per a què en el termini d’un any es refongui, d’una banda, la Llei 15/1997, de 24

de desembre, i disposicions que la modifiquen i d’altra, la normativa reguladora de protecció

dels animals. Per últim, s’assenyala la data d’entrada en vigor de la Llei.

85

6. DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA LA LLEI DE PRESSUPOSTOS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 6. Documentació que acompanya la Llei de pressupostos

87

La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 s’acompanya d’una sèrie

de documentació, per tal de donar informació complementària i facilitar la seva comprensió.

Així, a més de la present memòria explicativa, es presenten els documents següents:

Estats d’ingressos i de despeses

Per a cada organisme o entitat inclosa en l’àmbit institucional dels pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per al 2008 es presenta el detall dels ingressos previstos, ordenats

segons la classificació econòmica, i el detall de les despeses ordenades segons la

classificació orgànica, per programes i econòmica.

Resums dels estats d'ingressos i de despeses

Aquest document es presenta per facilitar l'anàlisi de la Llei de pressupostos per al 2008 i

inclou:

- La relació d'entitats que s'integren als pressupostos de la Generalitat de Catalunya,

amb indicació de l'agrupació i el subsector al qual pertanyen.

- Els ingressos i les despeses de l’àmbit sector públic i l’àmbit sector Administració

pública de la Generalitat d’acord amb el SEC, per capítols i subsectors; els

pressupostos de les diferents entitats agrupades per subsectors; i els pressupostos

consolidats dels grups corporatius CCMA i ICS.

- Resums dels estats d'ingressos de l'àmbit sector públic i l’àmbit sector Administració

pública de la Generalitat d’acord amb el SEC, amb detall per articles econòmics i

subsectors.

- Resums dels estats de despeses del subsector Generalitat, de l’àmbit sector públic,

de l’àmbit sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC, de les

diverses agrupacions i dels grups corporatius CCMA i ICS, amb detall de les

diferents combinacions derivades de la classificació econòmica i per programes del

pressupost.


88

Informe econòmic i financer

L'Informe econòmic i financer està estructurat en quatre apartats: en el primer es descriu la

situació i l'evolució recent de l'economia catalana dins del context econòmic internacional i

espanyol i es fan uns breus apunts sobre les previsions macroeconòmiques per al 2008; al

segon s'hi presenten dades rellevants sobre el sector públic a Catalunya (administració

central, autonòmica i local) així com sobre les actuacions efectuades a Catalunya amb fons

europeus i les perspectives dels mateixos per als propers anys; al tercer apartat es fa una

explicació de la política econòmica de l'Estat d'acord amb les previsions de la Llei de

pressupostos generals per al 2008, i en el quart apartat es presenta els pressupostos de la

Generalitat per al 2008 amb especial atenció a les principals inversions de la Generalitat

previstes per al 2008.

Memòries de programes

Cada servei pressupostari i entitat elabora una memòria de programa per a cadascun dels

programes en els quals participa. La memòria d’un programa pressupostari és el document

en el qual es descriu el programa i ha de contenir, de forma sintètica, la informació

necessària per visualitzar quina és la necessitat que es vol atendre amb els recursos púbics,

quines fites es fixen, de quina forma es portaran a terme i com se’n mesurarà l’èxit.

Els diferents elements en els quals s’estructura una memòria de programa són: el diagnòstic

de la situació on s’identifiquen els principals problemes o necessitats, així com els col·lectius

de ciutadans a qui va dirigit el programa; la missió, que concreta la seva raó de ser; els

objectius estratègics i operatius en forma de fites específiques i mesurables; un conjunt

d’activitats a dur a terme per tal de contribuir a la consecució dels objectius; un conjunt

d’indicadors per fer el seguiment del grau d’assoliment dels objectius, així com de la manera

d’assolir-los, és a dir, a quin cost (eficiència) i amb quin nivell de qualitat; un resum de les

despeses del programa per capítols pressupostaris; el nombre de llocs de treball

pressupostats; i, finalment, el possible impacte del programa en diverses de les polítiques

transversals establertes per al 2008 (medi ambient, igualtat de gènerei, foment de la

competitivitat, en relació amb el previst a l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la

qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana).


89

Balanços i comptes de resultats de les societats mercantils i altres entitats

Les entitats de dret públic, les societats mercantils, els consorcis i les fundacions, inclosos a

l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat, presenten les previsions sobre els

balanços de situació i els comptes de resultats per al 2008 i l'estimació del tancament de

l'exercici 2007, elaborats d'acord amb les normes de comptabilitat financera.

Annex de personal

Les fitxes de l'annex de personal detallen per cada servei pressupostari i entitat el nombre

de dotacions de personal que tenen pressupostades segons les diferents classificacions: per

tipus de personal (alts càrrecs, altre personal directiu, eventuals, funcionaris, laborals fixos,

laborals temporals i altre personal), per programes pressupostaris i per comarques. Dins de

cadascuna d'aquestes classificacions hi ha el detall dels grups de classificació que resulten

segons la seva titulació acadèmica (titulats superiors, titulats de grau mitjà, batxiller o similar,

graduat escolar o similar, certificat d'escolaritat i altres). Així mateix, en aquest document,

s’inclouen les taules retributives per al 2008 i uns resums del total de places per seccions,

per agrupacions i per subsectors.

Annex d'inversions reals

Inclou la relació de les actuacions inversores que la Generalitat té previst executar amb

càrrec al pressupost de l'exercici 2008, incloent la descripció de cadascuna d'elles, el

programa al qual pertany, la seva naturalesa econòmica (per article pressupostari) així com

la indicació de l'àmbit territorial en el qual s'ubica la inversió. També inclou informació

d’altres inversions amb sistemes de finançament específics i la seva classificació territorial.

La Llei de mesures fiscals i financeres

En el tràmit parlamentari, conjuntament amb el Projecte de Llei de pressupostos, es

presenta també el text del Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres, en el qual es

recullen aquelles mesures que, tot i tenir connexió amb els pressupostos, per la seva

voluntat de permanència no es poden incloure a la Llei de pressupostos de caràcter anual,

sinó que han de ser regulades mitjançant llei ordinària.


90

Memòria de subvencions

En aquest document es detallen les subvencions, tant corrents com de capital,

pressupostades per la Generalitat indicant, entre d'altres aspectes, el programa de despesa,

els beneficiaris i si es concedeixen mitjançant convocatòries públiques.

Memòria d'arrendaments i de compres d'immobles

Aquest document recull la previsió d'arrendaments i compres d'immobles a efectuar per part

de la Generalitat durant l'exercici 2008. S'especifica l'adreça, la destinació, la superfície, el

programa pressupostari i l'aplicació econòmica on està inclosa la despesa de l'exercici 2008.

En el cas dels arrendaments, també s’inclou l'import del lloguer i altres despeses per a

l'exercici 2008. I en el cas de les adquisicions, es detalla la data en què es materialitzen,

l'import total d'adquisició i l'import pressupostat per al 2008.

Memòria de beneficis fiscals

Aquest document presenta una estimació de la disminució de recaptació d'ingressos

tributaris de la Generalitat derivada de l'existència d'incentius fiscals, com ara les deduccions

establertes en l'IRPF, orientats a assolir els seus objectius de política econòmica i social.

Liquidació dels pressupostos per al 2006

Es presenten les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat, del subsector CatSalut,

ICS i ICASS i de les entitatas autònomes administratives corresponents, a l'exercici 2006.

Aquest és el darrer pressupost liquidat en la data de presentació al Parlament del Projecte

de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2008.

Execució a 30/09/2007 dels pressupostos per al 2007

Es presenten els estats d'execució dels pressupostos per al 2007 de la Generalitat, del

subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitatas autònomes administratives, corresponents

a 30 de setembre de 2007.

91

SEGONA PART -

LES PRINCIPALS XIFRES DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES

POLÍTIQUES DE DESPESA

93

7. CONTEXT ECONÒMIC I FINANCER I PRIORITATS ESTRATÈGIQUES

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 7. Context econòmic i financer i prioritats estratègiques

95

7.1. El context econòmic i financer

Els pressupostos per al 2008 s’inscriuen en un marc d’evolució de l’economia catalana

encara prou favorable. D’acord amb les previsions, l’any 2008 el seu creixement serà d’un

3% en termes reals. Tanmateix, és cert que el panorama presenta més incerteses que

l’exercici anterior. La crisi financera internacional, derivada de la titulització d’un segment

específic d’hipoteques del mercat americà, ha portat un cert nivell d’inestabilitat als mercats

financers i encara no està prou clar quins poden ser els seus efectes en l’economia real

nordamericana, europea i, finalment, en la catalana. D’altra banda, pel que fa al nostre país,

la demanda d’habitatge continua la tendència descendent com succeeix també, en menor

mesura, amb alguns elements del consum privat, en part condicionats per l’evolució dels

tipus d’interès. En canvi, la inversió en béns d’equipament i les exportacions continuen

impulsant fort l’economia, si bé en aquest darrer punt la important revalorització de l’euro

enfront al dòlar dels darrers mesos pot canviar aquesta tendència. De l’evolució d’aquests

dos aspectes: la repercussió en el sector de la construcció de la davallada de les vendes

d’habitatges, tot i que compensada per l’impuls de l’obra civil, i l’evolució del sector exterior

segons quina sigui la cotització del dòlar depèn en gran part el nivell de creixement

econòmic del 2008. En conjunt, sembla clar que ja ha quedat enrere el punt màxim del cicle

econòmic, però tot fa pensar que el procés de desacceleració serà suau.

Pel que fa a l’evolució dels preus, els darrers mesos s’han caracteritzat per una sensible

moderació de les tensions inflacionistes. L’evolució pels propers mesos estarà condicionada,

en bona mesura, per l’alça en els preus del petroli. Cal dir que, per altra banda, juguen a

favor de la moderació de preus la tendència suau a la desacceleració de la demanda de

consum, conseqüència, en part, dels nivells més alts assolits pels tipus d’interès, de la

moderació en la creació d’ocupació i de l’enfortiment de l’euro enfront al dòlar, en la mesura

que redueix l’augment de la factura energètica. Però, d’altra banda, la tendència a l’alça dels

tipus d’interès pot haver quedat frenada, en primer lloc per la crisi financera de l’estiu i, en

segon lloc, perquè el Banc Central Europeu (BCE) es pot veure obligat a tenir present en la

fixació de la seva política els efectes que pugui tenir sobre la cotització de l’euro. I, d’altra

banda, els mercats de primeres matèries i de productes agrícoles han patit importants

tensions de la demanda recentment i això pot acabar portant els preus a una nova tendència

creixent, si bé previsiblement suau.


96

Pel que fa al mercat de treball, també es preveu que es mantingui un to de suau

desacceleració. Així, durant el 2008 prosseguirà la creació d’ocupació, encara que a un

ritme més moderat, i la taxa d’atur continuarà situant-se per sota de la mitjana de la zona

euro, mantenint-se en mínims històrics. Amb tot, l’evolució del mercat de treball estarà molt

condicionada també per les dues principals incògnites mencionades anteriorment.

Una informació més detallada del marc econòmic en què s’inscriuen aquests pressupostos

es troba al volum Informe econòmic i financer que acompanya els pressupostos.

En relació amb el context financer, cal destacar que l’evolució del mercat immobiliari

condiciona l’evolució d’una de les principals fonts d’ingressos tributaris de la Generalitat,

com és l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. El descens de

les operacions de compravenda d’habitatges està afectant significativament la recaptació

d’aquest impost, després d’uns anys de forts increments sostinguts.

D’altra banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 s'emmarquen

dins de les disposicions de la normativa vigent en matèria d'estabilitat pressupostària i dels

compromisos financers del Pla de sanejament 2005-2008.

Arran de l’entrada en vigor de la normativa sobre estabilitat pressupostària i, a la vista del

dèficit de la liquidació pressupostària de l’Administració pública de la Generalitat

corresponent a l’exercici 2003, el Govern de la Generalitat de Catalunya a finals del 2004 va

aprovar el Pla de Sanejament 2005-2008, que incorpora un seguit de mesures correctores

que tenen per objecte assolir progressivament l’equilibri pressupostari al final de la vigència

del pla; és a dir en l’exercici 2008. Per tant, aquest compromís resulta un condicionant

important en l’elaboració del pressupost.

En el marc de la nova normativa d’estabilitat pressupostària, el passat 27 de juliol el Govern

de l’Estat va aprovar l’acord del Consell de Política Fiscal i Financera que, d’acord amb les

previsions sobre la situació de l’economia espanyola en el cicle econòmic, fixava els

objectius d’estabilitat pressupostària de les comunitats autònomes per al trienni 2008-2010.

Segons aquest acord els comptes de les comunitats autònomes per al 2008 cal que es

formulin amb un superàvit equivalent al 0,25% del PIB. Tanmateix, la disposició transitòria

segona de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària, segons

la redacció donada per la Llei 15/2006, de 26 de maig, que reforma l’anterior, ratifica la

vigència dels plans de sanejament aprovats amb anterioritat a la reforma legal i, per tant,


97

dels compromisos de reducció del dèficit per a aquelles comunitats autònomes que en

tinguin un d’aprovat, indicant, doncs, la línia que han de seguir les seves finances.

D’altra banda, la mateixa reforma de la normativa d’estabilitat pressupostària preveu que,

amb independència de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat, i amb caràcter addicional

al dèficit que puguin preveure els plans de sanejaments vigents, les comunitats autònomes,

de forma excepcional, puguin presentar dèficits per finançar increments d’inversió en

programes destinats a actuacions productives. L’import d’aquest dèficit per al conjunt de les

comunitats autònomes no pot superar el 0,25% del PIB de l’Estat i el programa d’inversions

ha de ser finançat com a mínim en un 30% amb estalvi brut.

D’acord amb aquesta possibilitat es va presentar el passat mes de juliol al Ministeri

d’Economia i Hisenda un programa d’inversions les previsions del qual s’han integrat ja en

els presents pressupostos per al 2008.

Com es pot observar en el quadre 7.1.1, el conjunt de les diverses mesures que contempla

aquest programa comporten un increment del volum d’inversió, en el bienni 2007-2008,

superior als mil milions d’euros i permeten un marge d’un dèficit addicional de 519,1 milions

d’euros per a l’exercici 2008 a l’equilibri pressupostari que resulta de les previsions del pla

de sanejament aprovat, ja que la resta del programa d’inversions es finança amb estalvi brut.

Quadre 7.1.1PROGRAMA D'INVERSIONS VINCULAT A LA LLEI D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

Milions €

2007 2008

Total 286,0 741,6

Part finançada amb estalvi brut (30%) 85,8 222,5

Dèficit addicional al previst en el Pla de Sanejament 2005-2008 200,2 519,1

Així, doncs, atès que el Pla de Sanejament 2005-2008 preveu que en el darrer exercici de la

seva vigència la situació de les finances de l’Administració pública de la Generalitat de

Catalunya sigui d’equilibri pressupostari i, d’altra banda, que el programa d’inversions

productives preveu un increment de les inversions que es podran finançar en part amb

càrrec a un dèficit equivalent al 0,25% del PIB, aquest darrer serà el constrenyiment a què

s’ha de sotmetre el pressupost per a 2008, d’acord amb la normativa d’estabilitat

pressupostària.


98

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 s’elaboren en aquest context

econòmic encara prou favorable però en un marc financer de contenció. El seu propòsit és el

d’aprofundir en el desenvolupament d'uns serveis públics de qualitat i en la millora de les

condicions que fomentin el dinamisme de la nostra economia, en el marc d’una política

pressupostària que s’orienta cap a la transparència dels comptes públics i cap a l’eficàcia i

eficiència en l’assignació de recursos.

7.2. Les prioritats estratègiques

Les prioritats estratègiques dels pressupostos per al 2008 s’emmarquen dins dels tres eixos

del Pla de Govern 2007-2010. El primer gira entorn a les polítiques socials per a la millora

del benestar, el segon es centra en les administracions i el seu govern i el tercer posa

l’èmfasi en l’impuls d’una economia plena i dinàmica en un territori sostenible.

Reforçar l’Estat del benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada

Seguint la mateixa línia que els darrers anys, les polítiques socials constitueixen la màxima

prioritat d’aquests pressupostos. La millora del benestar de les persones i l’assoliment d’uns

serveis públics de qualitat, són l’expressió de que avancem cap a una societat més

moderna, justa i cohesionada. Aquesta preeminència atorgada a les polítiques socials es

posa de relleu en els pressupostos per al 2008, en la mesura en què aquests hi destinen

més de la meitat del total de recursos.

Entre les prioritats de les polítiques socials destaca la millora dels serveis sanitaris per

atendre les necessitats creixents de la població derivades tant dels canvis demogràfics i

epidemiològics, com dels canvis derivats d’una societat amb un nivell de renda més elevat,

que demanda prestacions de més qualitat i amb un alt nivell de tecnificació. Durant el 2008

els recursos destinats a la política de Salut incrementen en un 5,9%, i assoleixen la xifra de

9.096,2 milions d’euros (un 26,2% del total) amb els quals es vol millorar l’accessibilitat i

assegurar la continuïtat assistencial entre els diferents nivells de l’atenció sanitària; reforçar

la promoció, la prevenció i la protecció de la salut, mitjançant les polítiques de salut pública;

millorar els equipaments sanitaris del país; avançar en el desenvolupament dels governs

territorials de salut per millorar l’adaptació de les polítiques de salut a la diversitat de cada

territori i facilitar la coordinació amb els ens locals i la participació ciutadana; i, finalment,

continuar incidint en la racionalització de la despesa farmacèutica.


99

En l’àmbit de l’educació, els objectius s’orienten cap a la millora de la qualitat de

l’ensenyament i el desenvolupament i potenciació del sistema educatiu públic en tots els

seus nivells. Per a això, els pressupostos per al 2008 destinen a aquesta política 5.770,4

milions d’euros (un 16,6% del total). Pel que fa a l’educació primària i secundària, les

principals actuacions per al 2008 consisteixen en continuar amb el desplegament del Pacte

nacional per a l’educació i implementar els nous decrets d’ordenació curricular aprovats

durant el 2007, amb els quals es fomenten els objectius de trilingüisme, autonomia i

immersió lingüística que s’han d’assolir al final de l’etapa obligatòria. Així mateix, es vol

potenciar la participació dels centres educatius i dels municipis en la presa de decisions de

l'àmbit educatiu que afecten el territori. Quant a la formació professional, s’inclouen accions

encaminades a millorar la vinculació d’aquesta amb el món laboral, així com a potenciar

l’adaptació dels cicles formatius als nous jaciments d’ocupació. Finalment, en l’àmbit

universitari es continua avançant en el seu procés d’adaptació a l’Espai europeu d’educació

superior, per aconseguir un sistema universitari competitiu i de qualitat, que respongui a la

demanda de formació d’alt nivell que necessita la nostra societat, i en el desplegament del

Pla de finançament per a la millora de les universitats públiques catalanes 2007-2010.

Tanmateix, l’àmbit de les polítiques socials que és objecte d’un impuls més significatiu en els

pressupostos per al 2008 és el dels serveis socials. La recent aprovació de la Llei 12/2007,

d’11 d’octubre, de serveis socials, vol ser el punt de partida per tal de bastir el quart pilar de

l’estat del benestar, al costat de la salut, l’educació i les pensions. Els pressupostos per a

2008 són el primer esgraó d’un nou model que dota el sistema de serveis socials de

cobertura universal. Així es potenciarà l’atenció a les persones que pateixen situacions de

dependència, a les persones en situació de pobresa i risc d’exclusió social, als infants que

pateixen problemes de desemparament i a les famílies perquè puguin fer front als nous

reptes que planteja l’actual realitat social.

En matèria d’immigració, dins d’un marc de coordinació interdepartamental, els

pressupostos per al 2008 incideixen en la millora dels sistemes de primera acollida, tant a

l’exterior com a Catalunya, per garantir la incorporació dels nouvinguts de forma ordenada i

de fomentar la seva integració i participació en la societat, contribuint així a impulsar i

visualitzar els efectes positius de la immigració en un projecte social comú.

Finalment, una societat cohesionada i benestant també es manifesta a través del seu

compromís amb la cultura, amb la promoció de la seva llengua i amb l’establiment de

polítiques adreçades a garantir l’accés a la cultura per a tota la ciutadania i l’equilibri

territorial de les programacions i els equipaments.


100

Incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia dels nostres govern i institucions Una administració eficaç i propera al ciutadà requereix una adequada col·laboració entre les

diferents administracions i en especial amb les de l’àmbit local. Per aquest motiu, en els

pressupostos per al 2008 s’enforteix la col·laboració entre la Generalitat i els govern locals,

consolidant espais de coparticipació i codecisió i es dóna continuïtat a la política d’increment

de recursos per als ajuntaments.

D’altra banda, destaquen també les actuacions encaminades a fomentar la presència i

participació de la Generalitat en els afers europeus i internacionals, així com a impulsar el

desenvolupament humà sostenible en els països en desenvolupament. Per això en els

pressupostos per al 2008 es destinen 93,1 milions d’euros a la política de Relacions

exteriors i cooperació al desenvolupament.

En aquests pressupostos per al 2008 es posa èmfasi en la nova orientació de l’Administració

per fer-la més àgil, comprensible i propera al ciutadà. Es preveu un important esforç per

agilitar els tràmits als ciutadans i a les empreses, millorar la informació a disposició dels

ciutadans i el seu accés a l’Administració per mitjà de les noves tecnologies i, contribuir així

a apropar els serveis públics a la societat en el seu conjunt.

Els pressupostos per al 2008 donen un fort impuls a les polítiques relacionades amb els

serveis públics de justícia i de seguretat i protecció civil, amb un creixement dels recursos

assignats del 20,9% i del 13,1% respectivament. Una part important de la despesa de la

política de seguretat i protecció civil es destina a la incorporació durant el 2008 de 1.100

nous efectius del cos de mossos d’esquadra. Com a actuacions rellevants en aquesta àrea

també cal destacar que s’avança en l’impuls de les polítiques de trànsit, per reduir la

sinistralitat viària, i de les polítiques de protecció civil i d’atenció a les emergències.

Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible

D’acord amb el camí seguit en el darrers anys, els pressupostos per al 2008 tenen com una

de les seves grans prioritats la millora de les bases que fonamenten la competitivitat de

l’economia catalana i que contribueixen a incrementar la seva capacitat de creixement. L’eix

vertebrador d’aquestes polítiques és l’Acord estratègic per a la internacionalització, la

qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, elaborat per consens dels

agents econòmics i socials i el Govern, que fa una diagnosi dels problemes fonamentals de

la nostra economia i defineix l’estratègia a seguir per tal de fer front als reptes que la


101

globalització dels mercats planteja al nostre model productiu. Un cop transcorreguts gairebé

tres anys des de la seva posada en marxa, els signants n’estan duent a terme una profunda

revisió amb la voluntat de donar-li un nou impuls que comportarà un augment de les línies

de treball. En aquest marc, en els presents pressupostos es prioritzen les polítiques amb

major incidència sobre la productivitat de l’economia, com són la internacionalització, la

despesa en R+D+i, la inversió en capital humà i la inversió en infraestructures, així com

aquelles que contribueixen a millorar el marc de relacions laborals i la cohesió social. Així

mateix, des de la Generalitat de Catalunya es garanteix que aquest impuls de l’activitat

econòmica es fa amb criteris de sostenibilitat ambiental i assegurant un desenvolupament

territorial equilibrat i cohesionat.

En l'àmbit de les infraestructures es fa un esforç per tal de superar el més aviat possible el

dèficit d'inversions que ha patit Catalunya en els darrers anys i que ha perjudicat la

competitivitat de les seves empreses. Amb aquest objectiu, els presents pressupostos

continuen l’execució de les actuacions previstes al Pla d'infraestructures de transport de

Catalunya 2007-2026. Aquest Pla assigna els recursos prioritzant, d'una banda, la millora de

la connectivitat amb l'objectiu d'assolir un país més equilibrat i cohesionat i, d'una altra, el

desenvolupament d'un model de mobilitat més sostenible basat en el ferrocarril i el transport

públic. En el pressupost per al 2008, s’han de destacar les inversions en la construcció de la

línia 9 del metro de Barcelona, la construcció de noves autovies o l'impuls de noves

infraestructures logístiques.

La despesa en R+D+i també constitueix una de les bases estratègiques per augmentar la

competitivitat de l'economia catalana i en aquests pressupostos es preveu un augment dels

recursos del 33,5%. Les actuacions en aquesta matèria s'orienten a promoure la recerca

bàsica, la innovació i la transferència de tecnologia, tant públiques com privades. En els

pressupostos per al 2008 també destaquen les actuacions de suport al teixit econòmic de

Catalunya, mitjançant l’increment dels recursos destinats a les línies de crèdit per a Pimes a

través de l’ICF i d’impuls d’un model turístic de qualitat i sostenible basat en el patrimoni

històric, cultural o natural.

En l’àmbit del sector industrial, cal destacar l’increment del 65,5% de recursos destinats a

impulsar aquells sectors estratègics amb alts nivells de productivitat i elevat potencial de

creixement, que actuen com a difusors de coneixement i tecnologia en el conjunt de la

indústria catalana. Així mateix, en l’àmbit del sector agrari cal destacar les actuacions que es

duran a terme l’any 2008 per millorar la competitivitat del sector agroalimentari a través del

foment de la innovació en productes, processos i tecnologies, del foment de la venda en


102

origen, així com de la recerca de noves sortides comercials. Per això, en els pressupostos

per al 2008 es destina un 74,3% més de recursos a la política de despesa d’Agricultura,

ramaderia i pesca.

D’altra banda, cal fer esment a les actuacions de promoció de l’ocupació de qualitat i de

millora de la qualificació professional. Així mateix, també es potencien les polítiques dirigides

a consolidar l’estabilitat laboral dels joves i a facilitar la seva incorporació al món laboral, així

com també a fer front a la sinistralitat laboral.

També cal destacar de forma especial la política en l’àmbit de l’habitatge, orientada a

facilitar l'accés a aquest dret a aquells sectors socials, com poden ser els joves o els

treballadors de rendes baixes, que tenen més dificultats per trobar un habitatge digne amb

un preu assequible. La signatura del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 amb els

agents socials i la previsible aprovació de la Llei del dret a l’habitatge a Catalunya comporten

un impuls decidit per tal de resoldre un dels més importants problemes de la nostra societat.

El Pla preveu la mobilització de sòl per construir habitatge de protecció oficial, amb la

voluntat d’incidir especialment en el segment dels joves per tal de facilitar-ne l’emancipació.

Així mateix, es potencien les actuacions de rehabilitació del parc d’habitatges existents i es

creen mecanismes per impulsar-ne la seva entrada en el mercat de lloguer, al temps que es

facilita l’accés a l’habitatge de lloguer. Finalment, es dóna un impuls per tal d’assolir que una

part significativa del parc d’habitatges pugui ser susceptible de ser utilitzat per a polítiques

socials, de manera que pugui destinar-se a atendre les necessitats de les famílies de rendes

baixes i mitjanes. Les actuacions pressupostades per al 2008 suposen en conjunt un import

de 813,3 milions d’euros, amb un increment del 32,1% respecte al 2007.

D'altra banda, al 2008 pel que fa a les mesures de política fiscal i financera per incentivar

l’economia de les famílies i de les empreses, destaquen la reforma de l’impost de

successions i donacions, el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya i la

potenciació dels mecanismes de col·laboració amb el sector financer.

Finalment, algunes mesures destacables en matèria de medi ambient, incloses en els

pressupostos per al 2008, són les inversions per garantir la disponibilitat i el sanejament de

l'aigua, les destinades a la minimització i valorització dels residus i la definició d’una nova

política forestal que vol augmentar el valor dels boscos i fer compatible la producció amb la

conservació i l’ús social del medi natural.

103

8. ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 8. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008

105

8.1. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya estan integrats

pels de totes les entitats incloses dins del seu àmbit institucional. Es consoliden, per tant, els

pressupostos del subsector Generalitat (Òrgans Superiors i altres òrgans, departaments i

Fons no departamentals), del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes administratives, de les

entitats autònomes comercials i financeres, de les entitats de dret públic i de les societats

mercantils, així com dels consorcis i fundacions classificats en el sector Administració

pública de la Generalitat d’acord amb la normativa SEC i els consorcis i les societats de dret

privat en què, segons la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, aquest

participa. Per tal d’efectuar la consolidació dels pressupostos de totes les entitats, s’han

eliminat les transferències internes o fluxos de fons que es produeixen entre les entitats.

8.1.1. Els ingressos i les despeses consolidades

El pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat per a l'exercici 2008, ascendeix a

un import de 34.750 milions d’euros. Respecte al pressupost per al 2007, l'esmentat import

suposa un increment de 2.531,5 milions d'euros i un augment relatiu del 7,9%. En relació al

pressupost aprovat per al 2007, al pressupost per al 2008 s'han inclòs catorze noves entitats

(dues entitats autònomes administratives, tres entitats de dret públic, dues societats

mercantils i set consorcis) i s'han suprimit una entitat autònoma administrativa i una societat

mercantil. Per això, els dos pressupostos no són directament comparables en termes

homogenis. Si es tinguessin en compte només aquelles entitats que formaven part del

pressupost del 2007, l’increment del pressupost seria de 2.450,4 milions d'euros (7,6% de

variació relativa).

Els ingressos

Els ingressos totals consolidats del sector públic de la Generalitat previstos per al 2008

ascendeixen a 34.750 milions d’euros. La major part d’aquest import correspon a operacions

corrents, amb un total 28.936,5 milions d’euros, xifra que representa un 83,3% del total dels

ingressos (aquest mateix percentatge en el pressupost 2007 era del 83,9%). L'increment

anual de les operacions corrents és del 7,1% i s'explica fonamentalment, pels creixements

que es preveuen per als recursos procedents dels ingressos tributaris, que creixen un 5%, i


106

en les transferències corrents, que s’incrementen en un 11,9%. Tot i que la seva contribució

al creixement és molt menor, els ingressos patrimonials creixen un 27,3%. La recaptació per

impostos directes representa un 21,4% i, la dels indirectes, un 30,7%. Per la seva banda, les

transferències corrents suposen un 22,7% dels ingressos pressupostats.

Les operacions de capital ascendeixen a 1.517,6 milions d'euros, amb un increment de

770,2 milions d'euros respecte a l'exercici 2007 que, així mateix, és conseqüència

fonamentalment de l'augment de les alienacions d’inversions reals que passen de

representar un 0,8% del total d’ingressos a un 2,9%. En canvi, els ingressos per

transferències de capital creixen a un ritme més moderat, al 4,5%. El pes de les operacions

de capital en el pressupost d'ingressos ha augmentat en relació al pressupost de 2007

passant del 2,3% al 4,4%.

Finalment, s'han previst ingressos financers per 4.296 milions d'euros, xifra que suposa un

decrement del 3,5%, en relació a l'exercici anterior.

Quadre 8.1.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milers €

Capítols Pressupost Pressupost Variació 2008/2007 2007 2008 Import %

1. Impostos directes 6.338.619,0 7.448.500,0 1.109.881,0 17,52. Impostos indirectes 10.917.639,5 10.662.800,0 -254.839,5 -2,33. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.519.973,9 2.687.911,9 167.938,0 6,74. Transferències corrents 7.039.411,0 7.876.538,0 837.127,0 11,95. Ingressos patrimonials 204.778,3 260.719,9 55.941,6 27,3Total ingressos corrents 27.020.421,7 28.936.469,8 1.916.048,1 7,16. Alienació d'inversions reals 265.133,4 1.013.716,0 748.582,6 282,37. Transferències de capital 482.297,3 503.886,2 21.588,9 4,5Total ingressos de capital 747.430,7 1.517.602,2 770.171,5 103,0Total ingressos no financers 27.767.852,4 30.454.072,1 2.686.219,7 9,78. Variació d'actius financers 539.727,2 737.812,2 198.085,0 36,79. Variació de passius financers 3.910.970,9 3.558.152,3 -352.818,6 -9,0Total ingressos financers 4.450.698,1 4.295.964,5 -154.733,6 -3,5Total 32.218.550,5 34.750.036,6 2.531.486,0 7,9

A la següent taula es detallen els ingressos per capítols econòmics i subsectors.


107

Qua

dre

8.1.

1.2

PR

ES

SU

PO

STO

S D

E L

A G

EN

ER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NYA

PE

R A

L 20

08À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

CC

LAS

SIF

ICA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LS IN

GR

ES

SO

S P

ER

SU

BS

EC

TOR

SM

ilers

€

Cap

ítols

1. Im

post

os d

irect

es7.

448.

500,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

07.

448.

500,

00,

07.

448.

500,

02.

Impo

stos

indi

rect

es10

.662

.800

,00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

010

.662

.800

,00,

010

.662

.800

,03.

Tax

es, v

enda

de

béns

i se

rvei

s i a

ltres

ingr

esso

s59

6.50

0,0

125.

971,

510

0.39

9,7

32.3

23,4

1.24

7.59

3,5

718.

806,

51.

356.

386,

452

.228

,24.

230.

209,

41.

542.

297,

52.

687.

911,

94.

Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

7.29

6.00

0,0

12.2

75.8

22,9

502.

598,

323

.558

,439

3.09

2,5

78.7

59,3

726.

844,

735

.242

,721

.331

.918

,813

.455

.380

,87.

876.

538,

05.

Ingr

esso

s pa

trim

onia

ls50

.200

,030

6,6

841,

410

.697

,818

8.49

7,3

73.1

82,9

5.00

0,8

714,

232

9.44

1,1

68.7

21,2

260.

719,

9To

tal i

ngre

ssos

cor

rent

s26

.054

.000

,012

.402

.101

,060

3.83

9,5

66.5

79,6

1.82

9.18

3,3

870.

748,

72.

088.

232,

088

.185

,144

.002

.869

,315

.066

.399

,428

.936

.469

,86.

Alie

naci

ó d'

inve

rsio

ns re

als

10.0

00,0

0,0

0,0

0,0

967.

265,

098

6.16

7,3

12.0

76,7

0,0

1.97

5.50

9,0

961.

793,

01.

013.

716,

07.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l23

6.60

0,0

243.

788,

642

.826

,212

.309

,544

7.65

0,6

19.2

04,2

100.

768,

57.

772,

51.

110.

920,

160

7.03

3,9

503.

886,

2To

tal i

ngre

ssos

de

capi

tal

246.

600,

024

3.78

8,6

42.8

26,2

12.3

09,5

1.41

4.91

5,6

1.00

5.37

1,5

112.

845,

27.

772,

53.

086.

429,

11.

568.

826,

91.

517.

602,

2To

tal i

ngre

ssos

no

finan

cers

26.3

00.6

00,0

12.6

45.8

89,7

646.

665,

778

.889

,23.

244.

099,

01.

876.

120,

22.

201.

077,

295

.957

,647

.089

.298

,416

.635

.226

,330

.454

.072

,18.

Var

iaci

ó d'

actiu

s fin

ance

rs0,

046

.576

,720

6,0

27.1

42,6

1.23

7.16

4,3

544.

996,

918

.844

,290

0,6

1.87

5.83

1,3

1.13

8.01

9,1

737.

812,

29.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s1.

942.

742,

30,

00,

052

.960

,71.

173.

084,

037

5.66

2,9

13.7

02,4

0,0

3.55

8.15

2,3

0,0

3.55

8.15

2,3

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

1.94

2.74

2,3

46.5

76,7

206,

080

.103

,32.

410.

248,

292

0.65

9,8

32.5

46,6

900,

65.

433.

983,

61.

138.

019,

14.

295.

964,

5To

tal

28.2

43.3

42,3

12.6

92.4

66,4

646.

871,

715

8.99

2,4

5.65

4.34

7,2

2.79

6.78

0,0

2.23

3.62

3,8

96.8

58,2

52.5

23.2

81,9

17.7

73.2

45,4

34.7

50.0

36,6

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i

ICA

SSEn

t. au

tòno

mes

ad

min

istr

ativ

esEn

t. au

tòno

mes

co

mer

c. i

fin.

Tota

l sen

se

cons

olid

arIn

gres

sos

cons

olid

able

sTo

tal

cons

olid

atEn

titat

s dr

et

públ

icSo

ciet

ats

mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

ns


108

Les despeses

Les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat previstes per al 2008 són de

34.750 milions d’euros. Si bé l'increment respecte al 2007 és de 2.531,5 milions d'euros i

representa un 7,9% de variació anual, si tinguessim en compte només les entitats que

formaven part del pressupost del 2007, l’increment anual seria del 7,6%.

La major part de les despeses corresponen a despeses corrents, les quals, amb un import

de 27.004,8 milions d’euros, representen un 77,7% del pressupost i experimenten un

creixement del 8,5%. Les despeses de capital per import de 5.246,7 milions d’euros

representen el 15,1% del pressupost i augmenten a una taxa anual del 17%. Finalment les

despeses financeres, amb 2.498,5 milions d’euros, suposen el 7,2% i, en aquest cas

disminueixen un 11,9%, per raó de la davallada de la variació de passius financers.

Quadre 8.1.1.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €


1. Remuneracions del personal 7.773.771,9 8.501.435,1 727.663,2 9,42. Despeses corrents de béns i serveis 7.154.641,0 7.866.975,9 712.334,8 10,03. Despeses financeres 809.716,9 964.763,5 155.046,6 19,14. Transferències corrents 9.063.899,6 9.561.645,4 497.745,9 5,55. Fons de Contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8Total despeses corrents 24.897.029,4 27.004.819,9 2.107.790,5 8,56. Inversions reals 3.675.020,1 4.169.069,4 494.049,3 13,47. Transferències de capital 810.496,9 1.077.678,7 267.181,8 33,0Total despeses de capital 4.485.517,0 5.246.748,0 761.231,1 17,0Total despeses no financeres 29.382.546,4 32.251.567,9 2.869.021,5 9,88. Variació d'actius financers 1.052.259,2 1.096.640,5 44.381,3 4,29. Variació de passius financers 1.783.744,9 1.401.828,2 -381.916,8 -21,4Total despeses financeres 2.836.004,1 2.498.468,6 -337.535,5 -11,9Total 32.218.550,5 34.750.036,6 2.531.486,0 7,9

Pel que fa als capítols de despesa, és de destacar que el de transferències corrents és el

que té més rellevància en quant a volum, amb un import de 9.561,6 milions d’euros si bé ha

perdut pes respecte del total perquè ha passat de representar el 28,1% al pressupost 2007

al 27,5% al pressupost per al 2008.

Al quadre següent es detallen les despeses per capítols econòmics i subsectors.


109

Qua

dre

8.1.

1.4

PR

ESSU

PO

STO

S D

E LA

GEN

ER

ALIT

AT

DE

CA

TALU

NYA

PER

AL

2008

ÀM

BIT

SE

CTO

R P

ÚB

LIC

CLA

SSI

FIC

ACIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

DE

LES

DES

PESE

S P

ER S

UB

SEC

TOR

S

Mile

rs €

Cap

ítols

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l4.

955.

847,

41.

921.

832,

712

3.38

1,5

10.2

04,7

513.

322,

430

3.85

1,4

637.

556,

335

.438

,68.

501.

435,

10,

08.

501.

435,

12.

Des

pese

s co

rren

ts d

e bé

ns i

serv

eis

1.45

0.52

6,4

5.46

7.73

9,2

133.

842,

113

.531

,085

4.42

0,0

640.

923,

687

0.43

7,9

50.0

74,4

9.48

1.49

4,5

1.61

4.51

8,7

7.86

6.97

5,9

3. D

espe

ses

finan

cere

s67

8.65

0,0

0,0

211,

58.

981,

321

6.98

7,9

45.7

14,5

13.6

65,3

552,

896

4.76

3,5

0,0

964.

763,

54.

Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

16.9

18.8

06,0

5.01

2.52

9,1

323.

602,

829

.804

,917

8.14

0,9

1.86

7,1

550.

218,

71.

015,

123

.015

.984

,613

.454

.339

,29.

561.

645,

45.

Fon

s de

Con

tingè

ncia

110.

000,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

011

0.00

0,0

0,0

110.

000,

0To

tal d

espe

ses

corr

ents

24.1

13.8

29,8

12.4

02.1

01,0

581.

037,

962

.521

,91.

762.

871,

399

2.35

6,6

2.07

1.87

8,2

87.0

81,0

42.0

73.6

77,7

15.0

68.8

57,9

27.0

04.8

19,9

6. In

vers

ions

real

s1.

283.

653,

319

0.76

7,7

49.1

21,2

1.48

3,0

1.91

9.05

0,3

1.62

0.51

9,7

54.8

34,5

8.63

7,5

5.12

8.06

7,2

958.

997,

84.

169.

069,

47.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l1.

320.

523,

853

.020

,916

.496

,415

1,0

210.

278,

43.

000,

082

.792

,00,

01.

686.

262,

460

8.58

3,7

1.07

7.67

8,7

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

2.60

4.17

7,0

243.

788,

665

.617

,61.

634,

02.

129.

328,

71.

623.

519,

713

7.62

6,5

8.63

7,5

6.81

4.32

9,6

1.56

7.58

1,6

5.24

6.74

8,0

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es26

.718

.006

,812

.645

.889

,764

6.65

5,5

64.1

56,0

3.89

2.19

9,9

2.61

5.87

6,3

2.20

9.50

4,6

95.7

18,5

48.8

88.0

07,3

16.6

36.4

39,4

32.2

51.5

67,9

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

950.

855,

046

.576

,721

6,2

68.0

40,0

1.12

8.55

8,8

37.3

46,4

1.85

3,3

0,0

2.23

3.44

6,4

1.13

6.80

6,0

1.09

6.64

0,5

9. V

aria

ció

de p

assi

us fi

nanc

ers

574.

480,

40,

00,

026

.796

,563

3.58

8,5

143.

557,

222

.265

,91.

139,

71.

401.

828,

20,

01.

401.

828,

2To

tal d

espe

ses

finan

cere

s1.

525.

335,

446

.576

,721

6,2

94.8

36,5

1.76

2.14

7,3

180.

903,

724

.119

,11.

139,

73.

635.

274,

61.

136.

806,

02.

498.

468,

6To

tal

28.2

43.3

42,3

12.6

92.4

66,4

646.

871,

715

8.99

2,4

5.65

4.34

7,2

2.79

6.78

0,0

2.23

3.62

3,8

96.8

58,2

52.5

23.2

81,9

17.7

73.2

45,4

34.7

50.0

36,6

Tota

l sen

se

cons

olid

arD

espe

ses

cons

olid

able

sTo

tal

cons

olid

atEn

titat

s dr

et

públ

icSo

ciet

ats

mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

nsG

ener

alita

tC

atSa

lut,

ICS

i IC

ASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trat

ives

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.


110

El personal de la Generalitat

Les despeses de personal del sector públic de la Generalitat ascendeixen a 8.501,4 milions

d’euros, amb un augment respecte al pressupost per al 2007 de 727,7 milions d'euros, el

que suposa una variació relativa del 9,4%. El pes d'aquesta despesa en el pressupost ha

passat del 24,1% l'any 2007 al 24,5% l'any 2008. Aquest augment de la despesa prevista en

aquest capítol recull, a més dels increments retributius del personal al servei de la

Generalitat i les seves entitats, la despesa per fer front a l'increment de dotacions de

personal en diversos àmbits, com s’observa al quadre següent.

Quadre 8.1.1.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICDOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS

Col·lectius de personal Variació 2008 / 2007

Dotacions %

Generalitat 126.923 130.606 3.683 2,9Catsalut, ICS i ICASS 44.456 44.760 304 0,7Entitats autònomes administratives 3.305 3.349 44 1,3Entitats autònomes comercials o financeres 236 233 -3 -1,3Subtotal Generalitat, CatSalut, ICS, ICASS i EA 174.920 178.948 4.028 2,3Entitats de dret públic 9.155 11.012 1.857 20,3Societats Mercantils 5.014 4.980 -34 -0,7Consorcis 11.306 13.847 2.541 22,5Fundacions 744 758 14 1,9Total 201.139 209.545 8.406 4,2(*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.

Dotacions pressupost inicial 2007


Al quadre anterior s’observa que per a l'exercici 2008, el sector públic de la Generalitat

preveu un increment efectiu de la seva plantilla de 8.406 dotacions, la qual cosa equival a un

augment del 4,2% respecte el 2007. Cal fer constar que el 26,9% d’aquest increment de

personal es deu a la incorporació d’entitats als pressupostos. Els principals col·lectius que

han vist ampliada la seva dotació són el personal docent no universitari, els mossos

d’esquadra i el personal sanitari.

Al següent quadre es dóna el detall del personal de la Generalitat per comarques i

subsectors. Es pot apreciar que el personal de la Generalitat es concentra també en les

comarques amb més població, destacant el Barcelonès (32,4%), el Vallès Occidental (9,2%)

i el Baix Llobregat (8,1%).


111

Qua

dre

8.1.

1.6

PRES

SUPO

STO

S D

E LA

GEN

ERAL

ITAT

DE

CA

TALU

NYA

PE

R A

L 20

08ÀM

BIT

SEC

TOR

PÚ

BLIC

DO

TAC

ION

S (*

) DE

PER

SO

NAL

PER

CO

MAR

QU

ES I

SUBS

ECTO

RS

Com

arqu

esG

ener

alita

tC

atSa

lut,

ICS

i IC

ASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trat

ives

Ent.

autò

nom

es

com

erc.

i fin

.En

titat

s dr

et

públ

icSo

ciet

ats

mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

ns D

otac

ions

pr

essu

post

in

icia

l 200

8

L'Al

t Cam

p64

810

79

376

7L'

Alt E

mpo

rdà

2.46

522

630

2514

82.

768

L'Al

t Pen

edès

1.19

721

857

341

91.

894

L'Al

t Urg

ell

586

474

64

264

9L'

Alta

Rib

agor

ça15

018

231

192

L'An

oia

1.54

227

510

727

2.55

4El

Bag

es2.

472

546

3560

174

3.13

4El

Bai

x C

amp

2.42

450

724

2046

33.

024

El B

aix

Ebre

1.61

91.

007

3088

1910

42.

777

El B

aix

Empo

rdà

1.84

011

116

809

2.05

6El

Bai

x Ll

obre

gat

10.6

882.

700

249

2793

92.

247

157

4117

.048

El B

aix

Pene

dès

1.24

214

66

126

1.28

6El

Bar

celo

nès

33.9

7320

.549

1.86

217

15.

649

1.68

23.

386

662

67.9

34El

Ber

gued

à65

813

88

1028

484

6La

Cer

dany

a29

210

8144

242

9La

Con

ca d

e Ba

rber

à36

217

810

152

567

El G

arra

f1.

543

328

1810

161.

915

Les

Gar

rigue

s35

060

112

342

6La

Gar

rotx

a85

810

84

613

399

2El

Giro

nès

4.58

52.

343

120

21.

707

8616

72

9.01

2El

Mar

esm

e4.

510

967

3612

512

2.11

47.

764

El M

onts

ià1.

083

136

693

133

1.33

4La

Nog

uera

743

966

284

7O

sona

1.91

840

414

1498

53.

335

El P

alla

rs J

ussà

372

558

54

244

6El

Pal

lars

Sob

irà23

928

133

130

2El

Pla

d'U

rgel

l50

665

257

3El

Pla

de

l'Est

any

504

601

256

7El

Prio

rat

232

422

412

229

4La

Rib

era

d'Eb

re47

111

66

159

4El

Rip

ollè

s40

975

410

63

597

La S

egar

ra48

242

653

0El

Seg

rià5.

010

2.04

918

69

1.17

594

174

8.54

4La

Sel

va2.

344

209

122

950

93.

085

El S

olso

nès

290

122

72

313

El T

arra

gonè

s4.

682

1.96

311

42

471

6222

7.31

6La

Ter

ra A

lta25

340

51

299

L'U

rgel

l61

691

626

174

0Er

a Va

l d'A

ran

307

22

311

El V

allè

s O

ccid

enta

l11

.889

1.97

714

815

043

64.

739

219

.341

El V

allè

s O

rient

al6.

114

978

131

125

967

37.

427

No

terr

itoria

litza

ble

18.1

385.

865

181

2235

6437

833

24.7

16To

tal

130.

606

44.7

603.

349

233

11.0

124.

980

13.8

4775

820

9.54

5(*

) S'e

ntén

per

"dot

acio

ns" d

e pe

rson

al le

s pl

aces

pre

ssup

osta

des.


112

8.1.2 Les polítiques de despesa

Les polítiques de despesa són un element clau per a l’assignació dels recursos públics, tant

en el procés d’elaboració dels pressupostos com en el de planificació pressupostària.

L’anàlisi del pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya per polítiques de

despesa ofereix una visió dels objectius i prioritats que orienten els pressupostos, així com

de les actuacions previstes per assolir aquests objectius, en el marc dels diferents

programes pressupostaris.

Quadre 8.1.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €

Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2008/ 2007 2007 2008 Import %

11 Alta direcció de la Generalitat i el seu govern 105.163,2 108.983,3 3.820,1 3,612 Administració i serveis generals 2.192.918,9 2.194.220,5 1.301,6 0,113 Participació ciutadana i processos electorals 3.155,0 14.540,7 11.385,7 360,91 Funcionament de les institucions i administració general 2.301.237,1 2.317.744,5 16.507,5 0,721 Justícia 690.158,2 834.655,3 144.497,2 20,922 Seguretat i protecció civil 957.052,1 1.082.949,8 125.897,8 13,223 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 69.262,4 93.062,4 23.800,0 34,42 Serveis públics generals 1.716.472,6 2.010.667,5 294.194,9 17,131 Protecció social 1.361.292,8 1.497.195,8 135.903,0 10,032 Promoció social 103.528,8 125.324,1 21.795,2 21,133 Foment de l'ocupació 396.895,7 416.718,1 19.822,4 5,03 Protecció i promoció social 1.861.717,4 2.039.238,0 177.520,7 9,541 Salut 8.592.011,7 9.096.211,2 504.199,5 5,942 Educació 5.317.267,6 5.770.349,2 453.081,6 8,543 Habitatge i altres actuacions urbanes 615.833,7 813.329,8 197.496,1 32,144 Cultura i esports 372.169,8 404.187,0 32.017,2 8,645 Llengua catalana 27.541,1 42.518,4 14.977,2 54,446 Consum 13.859,5 14.499,7 640,2 4,64 Producció de béns públics de caràcter social 14.938.683,4 16.141.095,3 1.202.411,9 8,051 Cicle de l'aigua 805.060,3 1.018.193,8 213.133,5 26,552 Transport 2.323.576,6 2.875.307,0 551.730,4 23,753 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 829.406,4 830.415,6 1.009,2 0,154 Urbanisme i ordenació del territori 198.271,4 210.372,8 12.101,4 6,155 Actuacions ambientals 334.831,8 325.058,0 -9.773,8 -2,956 Infraestructures agràries i rurals 204.772,6 220.410,2 15.637,6 7,657 Recerca, desenvolupament i innovació 279.804,8 373.593,9 93.789,1 33,558 Altres actuacions de caràcter econòmic 54.816,5 56.133,8 1.317,3 2,45 Producció de béns públics de caràcter econòmic 5.030.540,2 5.909.484,9 878.944,7 17,561 Agricultura, ramaderia i pesca 103.974,8 181.206,7 77.231,8 74,362 Indústria 63.113,6 104.482,8 41.369,2 65,563 Energia i Mines 26.150,2 28.854,6 2.704,5 10,364 Comerç 121.049,0 105.890,5 -15.158,5 -12,565 Turisme i oci 61.012,6 64.920,5 3.907,9 6,466 Desenvolupament empresarial 10.516,3 27.126,1 16.609,8 157,967 Sector financer 1.301.422,2 1.277.195,1 -24.227,1 -1,968 Defensa de la competència 1.418,4 1.318,9 -99,6 -7,06 Foment i regulació de sectors productius 1.688.657,1 1.790.995,2 102.338,0 6,171 Suport financer als ens locals 2.956.842,4 3.174.622,7 217.780,3 7,47 Suport financer als ens locals 2.956.842,4 3.174.622,7 217.780,3 7,481 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,88 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,891 Amortització i despeses financeres del deute públic 1.629.400,4 1.256.188,4 -373.212,0 -22,99 Deute públic 1.629.400,4 1.256.188,4 -373.212,0 -22,9Total 32.218.550,5 34.750.036,6 2.531.486,0 7,9


113

El pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2008 s’estructura

en 114 programes pressupostaris que a la seva vegada s’agrupen en 34 polítiques de

despesa i en 9 àrees de despesa.

L’àrea de Funcionament de les institucions i administració general agrupa les polítiques

dedicades a les funcions generals dels òrgans superiors de la Generalitat i altres òrgans de

control extern (Parlament, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu,

etc), als serveis generals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat (despeses generals

de funcionament, despeses de formació del personal, etc), al foment dels valors i les

pràctiques de participació ciutadana, així com a la gestió dels processos electorals. Els

recursos pressupostats en aquesta àrea de despesa per al 2008 assoleixen la xifra de

2.317,7 milions d’euros i experimenten un increment del 0,7% respecte l’any 2007.

L’àrea de Serveis públics generals agrupa les polítiques en l’àmbit de la justícia, de la

seguretat (ciutadana i viària), de la protecció civil i de les relacions exteriors i la cooperació

al desenvolupament i assoleix la xifra de 2.010,7 milions d’euros, la qual cosa representa un

increment del 17,1%. Els pressupostos per al 2008 continuen reflectint l’increment de

recursos destinats a millorar i modernitzar dels serveis de justícia, així com a la millora dels

equipaments penitenciaris.

Les àrees de Protecció i promoció social i de Producció de béns públics de caràcter social

recullen la despesa social dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, la qual

representa més de la meitat dels recursos pressupostats per al 2008 i experimenta un

creixement del 8,2% respecte l’exercici anterior. A la primera d’aquestes àrees s’hi recullen

les polítiques de protecció i promoció social i de foment de l’ocupació, amb un total de

2.039,2 milions d’euros, les quals creixen un 9,5%, clarament per sobre de la mitjana del

pressupost com a conseqüència de l’esforç que es farà durant el 2008 per millorar els

serveis socials, d’acord amb el què preveu la nova Llei de serveis socials. Pel que fa l’àrea

de Producció de béns públics de caràcter social, amb 16.141,1 milions d’euros

pressupostats, destaquen per la seva importància quantitativa les polítiques en l’àmbit de la

salut, amb 9.096,2 milions d’euros, i de l’educació, amb 5.770,3 milions d’euros. Així mateix,

dins aquesta àrea de despesa també cal destacar l’esforç fet en l’àmbit de l’habitatge i de la

llengua catalana, polítiques que experimenten uns increments, respecte l’any 2007, del

32,1% i del 54,4%, respectivament.

L’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic inclou aquelles polítiques

relatives a les actuacions portades a terme, des del sector públic de la Generalitat, en els


114

sectors productius de l’economia. Els recursos assignats per al 2008 són de 5.909,5 milions

d’euros, els quals experimenten un creixement del 17,5% respecte l’any 2007 i reflecteixen

l’orientació de la despesa cap a les polítiques més relacionades amb l’impuls a la

productivitat. En concret, destaquen els creixements de les polítiques en l’àmbit de la

recerca, el desenvolupament i la innovació (un 33,5%), de les infraestructures del transport

(un 23,7%) i la política del cicle de l’aigua (un 26,5%).

L’àrea de Foment i regulació de sectors productius, amb 1.791 milions d’euros, inclou les

polítiques de foment orientades a diversos sectors de l’economia entre els quals destaquen,

pel volum de recursos assignats, els destinats al finançament creditici (mitjançant la política

de despesa de Sector financer amb 1.277,2 milions d’euros) i el sector de l’agricultura, la

ramaderia i la pesca (181 milions d’euros, que creixen un 74,3% respecte el 2007). D’altra

banda, pel que a la variació de recursos experimentada en relació a l’any anterior,

destaquen les polítiques de foment del sector empresarial (un 157,9% més que el 2007) i del

sector industrial (un 65,5% més).

L’àrea de Suport financer als ens locals recull els 3.174,6 milions d’euros que en el

pressupost per al 2008 està previst destinar als ens locals, xifra que representa un increment

del 7,4% respecte l’any 2007.

Finalment, els recursos assignats a les àrees Fons de Contingència i Deute públic són 110

milions d’euros i 1.256,2 milions d’euros, respectivament.

Al quadre següent es presenta la informació sobre els recursos econòmics assignats a les

diferents polítiques de despesa en què es classifica el pressupost de despeses del sector

públic de la Generalitat de Catalunya per subsectors, és a dir, atenent a la naturalesa

jurídica de les entitats que gestionen els recursos.


115

Qua

dre

8.1.

2.2

PR

ESS

UP

OST

OS

DE

LA

GEN

ERA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA P

ER A

L 20

08À

MB

IT S

ECTO

R P

ÚB

LIC

CLA

SSIF

ICAC

IÓ D

E LE

S D

ESPE

SES

PE

R P

OLÍ

TIQ

UES

I S

UB

SEC

TOR

SM

ilers

€

Cod

iÀr

ees

i pol

ítiqu

es d

e de

spes

a

11A

lta d

irecc

ió d

e la

Gen

eral

itat i

el s

eu g

over

n10

9.24

7,9

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

109.

247,

926

4,5

108.

983,

312

Adm

inis

traci

ó i s

erve

is g

ener

als

1.86

7.95

9,4

142.

653,

191

.611

,233

.582

,457

.209

,926

7.63

2,2

32.4

76,2

0,0

2.49

3.12

4,3

298.

903,

82.

194.

220,

513

Par

ticip

ació

ciu

tada

na i

proc

esso

s el

ecto

rals

15.0

30,7

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

15.0

30,7

490,

014

.540

,71

Func

iona

men

t de

les

inst

ituci

ons

i adm

inis

trac

ió g

ener

al

1.99

2.23

7,9

142.

653,

191

.611

,233

.582

,457

.209

,926

7.63

2,2

32.4

76,2

0,0

2.61

7.40

2,8

299.

658,

32.

317.

744,

521

Just

ícia

812.

791,

50,

05.

575,

90,

032

.912

,815

.871

,00,

00,

086

7.15

1,2

32.4

95,9

834.

655,

322

Seg

uret

at i

prot

ecci

ó ci

vil

1.00

6.15

6,7

0,0

105.

450,

00,

00,

053

.286

,00,

00,

01.

164.

892,

781

.942

,81.

082.

949,

823

Rel

acio

ns e

xter

iors

i co

oper

ació

al d

esen

volu

pam

ent

86.0

19,0

0,0

0,0

0,0

67.4

60,0

0,0

13.9

19,5

0,0

167.

398,

574

.336

,193

.062

,42

Serv

eis

públ

ics

gene

rals

1.

904.

967,

20,

011

1.02

5,9

0,0

100.

372,

869

.157

,013

.919

,50,

02.

199.

442,

418

8.77

4,9

2.01

0.66

7,5

31P

rote

cció

soc

ial

1.39

4.43

1,1

1.09

8.39

1,4

12.1

05,9

0,0

0,0

50.3

46,9

5.29

1,4

0,0

2.56

0.56

6,7

1.06

3.37

0,9

1.49

7.19

5,8

32P

rom

oció

soc

ial

99.8

88,8

0,0

12.2

60,0

0,0

22.9

56,6

4.17

1,8

6.70

9,7

0,0

145.

986,

920

.662

,812

5.32

4,1

33Fo

men

t de

l'ocu

paci

ó37

6.71

8,1

55.2

49,7

252.

670,

50,

00,

00,

00,

00,

068

4.63

8,4

267.

920,

241

6.71

8,1

3Pr

otec

ció

i pro

moc

ió s

ocia

l 1.

871.

038,

01.

153.

641,

127

7.03

6,5

0,0

22.9

56,6

54.5

18,7

12.0

01,2

0,0

3.39

1.19

2,0

1.35

1.95

4,0

2.03

9.23

8,0

41S

alut

8.85

6.73

5,3

11.3

94.4

52,5

10.3

49,6

0,0

441.

060,

837

4.38

7,7

899.

873,

40,

021

.976

.859

,312

.880

.648

,19.

096.

211,

242

Edu

caci

ó5.

537.

022,

30,

00,

00,

08.

360,

638

5.32

9,1

55.0

60,8

83.9

25,5

6.06

9.69

8,4

299.

349,

15.

770.

349,

243

Hab

itatg

e i a

ltres

act

uaci

ons

urba

nes

312.

787,

20,

00,

00,

050

7.48

7,8

89.9

86,0

0,0

0,0

910.

261,

096

.931

,281

3.32

9,8

44C

ultu

ra i

espo

rts34

8.08

7,9

0,0

117.

471,

418

.502

,068

.114

,135

.590

,640

.334

,80,

062

8.10

0,8

223.

913,

840

4.18

7,0

45Ll

engu

a ca

tala

na28

.502

,00,

00,

00,

00,

00,

031

.390

,00,

059

.892

,017

.373

,642

.518

,446

Con

sum

14.6

40,1

0,0

14.4

99,7

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

29.1

39,8

14.6

40,1

14.4

99,7

4Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter s

ocia

l 15

.097

.774

,811

.394

.452

,514

2.32

0,7

18.5

02,0

1.02

5.02

3,3

885.

293,

51.

026.

659,

083

.925

,529

.673

.951

,313

.532

.856

,016

.141

.095

,351

Cic

le d

e l'a

igua

56.0

00,0

0,0

0,0

0,0

1.04

0.15

3,8

0,0

0,0

0,0

1.09

6.15

3,8

77.9

60,0

1.01

8.19

3,8

52Tr

ansp

ort

1.16

6.31

4,8

0,0

0,0

0,0

1.00

2.42

0,5

675.

496,

31.

028.

295,

90,

03.

872.

527,

499

7.22

0,4

2.87

5.30

7,0

53S

ocie

tat d

e la

info

rmac

ió i

el c

onei

xem

ent i

tele

com

unic

acio

ns36

5.46

4,2

0,0

0,0

0,0

574.

652,

550

3.58

6,6

19.0

09,8

5.42

9,3

1.46

8.14

2,4

637.

726,

983

0.41

5,6

54U

rban

ism

e i o

rden

ació

del

terr

itori

29.4

61,1

0,0

2.41

8,0

0,0

181.

539,

816

4,0

118,

70,

021

3.70

1,6

3.32

8,8

210.

372,

855

Act

uaci

ons

ambi

enta

ls19

3.90

4,3

0,0

376,

00,

021

0.51

3,3

27.3

90,0

0,0

0,0

432.

183,

610

7.12

5,6

325.

058,

056

Infra

estru

ctur

es a

gràr

ies

i rur

als

118.

854,

50,

00,

00,

00,

021

0.98

3,2

0,0

0,0

329.

837,

710

9.42

7,5

220.

410,

257

Rec

erca

, des

envo

lupa

men

t i in

nova

ció

322.

261,

01.

719,

71.

492,

80,

018

7.42

4,2

24.0

52,6

6.92

0,0

7.50

3,3

551.

373,

617

7.77

9,7

373.

593,

958

Altr

es a

ctua

cion

s de

car

àcte

r eco

nòm

ic49

.484

,60,

013

.498

,10,

042

.858

,10,

00,

00,

010

5.84

0,8

49.7

07,0

56.1

33,8

5Pr

oduc

ció

de b

éns

públ

ics

de c

aràc

ter e

conò

mic

2.

301.

744,

51.

719,

717

.784

,90,

03.

239.

562,

11.

441.

672,

61.

054.

344,

412

.932

,68.

069.

760,

82.

160.

275,

95.

909.

484,

961

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia i

pesc

a17

7.38

9,4

0,0

5.47

3,0

0,0

2.04

3,5

4.70

2,8

0,0

0,0

189.

608,

68.

402,

018

1.20

6,7

62In

dúst

ria10

4.14

5,8

0,0

0,0

0,0

26.5

42,6

2.11

1,7

0,0

0,0

132.

800,

228

.317

,310

4.48

2,8

63E

nerg

ia i

Min

es24

.770

,40,

00,

00,

013

.694

,54.

084,

20,

00,

042

.549

,213

.694

,528

.854

,664

Com

erç

100.

487,

20,

00,

00,

00,

00,

066

.024

,50,

016

6.51

1,6

60.6

21,2

105.

890,

565

Turis

me

i oci

35.2

10,0

0,0

176,

00,

028

.504

,50,

021

.000

,00,

084

.890

,519

.970

,064

.920

,566

Des

envo

lupa

men

t em

pres

aria

l27

.233

,90,

013

6,7

0,0

388,

60,

07.

199,

00,

034

.958

,27.

832,

027

.126

,167

Sec

tor f

inan

cer

66.8

46,1

0,0

0,0

106.

908,

11.

135.

400,

767

.607

,30,

00,

01.

376.

762,

299

.567

,11.

277.

195,

168

Def

ensa

de

la c

ompe

tènc

ia1.

334,

00,

01.

307,

00,

00,

00,

00,

00,

02.

641,

01.

322,

21.

318,

96

Fom

ent i

regu

laci

ó de

sec

tors

pro

duct

ius

537.

416,

80,

07.

092,

610

6.90

8,1

1.20

6.57

4,5

78.5

06,0

94.2

23,5

0,0

2.03

0.72

1,5

239.

726,

31.

790.

995,

271

Sup

ort f

inan

cer a

ls e

ns lo

cals

3.17

4.62

2,7

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

3.17

4.62

2,7

0,0

3.17

4.62

2,7

7Su

port

fina

ncer

als

ens

loca

ls

3.17

4.62

2,7

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

3.17

4.62

2,7

0,0

3.17

4.62

2,7

81Fo

ns d

e co

ntin

gènc

ia11

0.00

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

110.

000,

00,

011

0.00

0,0

8Fo

ns d

e co

ntin

gènc

ia

110.

000,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

011

0.00

0,0

0,0

110.

000,

091

Am

ortit

zaci

ó i d

espe

ses

finan

cere

s de

l deu

te p

úblic

1.25

3.54

0,4

0,0

0,0

0,0

2.64

8,0

0,0

0,0

0,0

1.25

6.18

8,4

0,0

1.25

6.18

8,4

9D

eute

púb

lic1.

253.

540,

40,

00,

00,

02.

648,

00,

00,

00,

01.

256.

188,

40,

01.

256.

188,

4To

tal

28.2

43.3

42,3

12.6

92.4

66,4

646.

871,

715

8.99

2,4

5.65

4.34

7,2

2.79

6.78

0,0

2.23

3.62

3,8

96.8

58,2

52.5

23.2

81,9

17.7

73.2

45,4

34.7

50.0

36,6

Entit

ats

dret

pú

blic

Soci

etat

s m

erca

ntils

Tota

l con

solid

atCo

nsor

cis

Fund

acio

nsTo

tal s

ense

co

nsol

idar

Desp

eses

co

nsol

idab

les

Gen

eral

itat

CatS

alut

, ICS

i IC

ASS

Ent.

autò

nom

es

adm

inis

trativ

esEn

t. au

tòno

mes

co

mer

c. i

fin.


116

El subsector Generalitat, integrat pels diferents departaments del Govern, pels Òrgans

superiors i altres òrgans, així com pels fons de caràcter transversal o fons no

departamentals, destina la major part dels seu recursos a l’àrea de Producció de béns

públics de caràcter social (una part important dels quals són transferències a altres

subsectors per al finançament dels serveis que els ens d’aquests subsectors presten), així

com a l’àrea de Suport financer als ens locals.

D’altra banda, el subsector CatSalut, Institut Català de la Salut i Institut Català d’Assistència i

Serveis Socials concentra la majoria dels seus recursos en l’àrea de Producció de béns

públics de caràcter social, en concret en la política de Salut i, en molta menor mesura, en la

política de Protecció social.

Pel que fa als subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats autònomes

comercials i financeres, destaquen les polítiques de Foment de l’ocupació, de Cultura i

esports i de Seguretat i protecció civil, en el primer, i la política de Sector financer en el

segon.

Quant al subsector Entitats de dret públic, els recursos es destinen principalment a l’àrea de

Producció de béns públics de caràcter econòmic - en la qual destaquen les polítiques: Cicle

de l’aigua, Transport, Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions – i a

l’àrea de Foment i regulació de sectors productius, en concret, a la política de Sector

financer.

Pel que fa al subsector Societats mercantils destaquen les polítiques de Transport i de

Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions i les d’Educació i Salut.

Finalment, pel que fa als subsectors Consorcis i Fundacions destaquen les polítiques de

Transport i de Salut, en el cas dels consorcis, i la política d’Educació en el cas de les

fundacions.

A continuació es presenta una anàlisi més detallada dels pressupostos per polítiques de

despesa, amb la qual s’ofereix una visió dels objectius i prioritats que els orienten.


117

Àrea de despesa 1 Funcionament de les institucions i Administració general Quadre 8.1.2.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERALMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2008/2007

2007 2008 Import %111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern 105.163,2 108.983,3 3.820,1 3,611 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 105.163,2 108.983,3 3.820,1 3,6121 Direcció i administració generals 2.141.215,7 2.106.458,7 -34.757,0 -1,6122 Formació del personal d'administració i serveis 11.599,1 12.095,0 496,0 4,3123 Prevenció de riscos laborals del personal de l'adm. de la Gen. 11.725,9 11.761,4 35,5 0,3124 Control i regulació del joc 24.296,8 24.402,9 106,1 0,4125 Administració tributària 0,0 31.775,3 31.775,3 ---129 Altres serveis generals 4.081,4 7.727,1 3.645,7 89,312 Administració i serveis generals 2.192.918,9 2.194.220,5 1.301,6 0,1131 Participació ciutadana i qualitat democràtica 2.455,0 14.340,7 11.885,7 484,1132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals 700,0 200,0 -500,0 -71,413 Participació ciutadana i processos electorals 3.155,0 14.540,7 11.385,7 360,9Total 2.301.237,1 2.317.744,5 16.507,5 0,7

Alta direcció de la Generalitat i el seu govern (11)

Aquesta política consta d’un únic programa anomenat Òrgans superiors de la Generalitat i

control extern, que té un pressupost de 109 milions d’euros per al 2008 i conté les despeses

dels òrgans superiors de la Generalitat.

El Parlament de Catalunya és la representació del poble, exerceix la potestat legislativa,

impulsa i controla l'acció política i de govern, i exerceix altres competències atribuïdes per

l’ordenament jurídic i en especial per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El Síndic de Greuges té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats

públiques de les persones, tant a petició com per iniciativa pròpia, i fa recomanacions a les

administracions, als organismes públics o privats vinculats, i a les empreses privades que

gestionen serveis públics.

El Consell Consultiu s’ocupa de vetllar per l'observança i el compliment de la Constitució i de

l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjançat l’emissió de dictàmens de caràcter

tecnicojurídic, a instància de les institucions legitimades a sol·licitar-los.

La Sindicatura de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica,

financera i comptable del sector públic de Catalunya; una fiscalització que pot ser de

regularitat, o de control d'economia, eficiència i eficàcia. Aquest òrgan també exerceix

funcions consultives i, de manera delegada, d'enjudiciament comptable.


118

La Comissió Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses

administracions públiques catalanes, mitjançant dictàmens de sol·licitud preceptiva o no

preceptiva, en funció de la matèria, o bé mitjançant propostes i suggeriments adreçades al

govern en relació a l’ordenament jurídic català.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’òrgan de regulació en l’àmbit de la comunicació

audiovisual de Catalunya i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable

als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya exerceix funcions de consulta i

assessorament al govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals, mitjançant

la recollida de propostes i l’anàlisi de l'adequació de les polítiques, contribuint d’aquest

manera, al foment de la plena ocupació i al desenvolupament econòmic i social.

L’Agència Catalana de Protecció de Dades té competències en l’àmbit de la tutela dels drets

sobre dades de caràcter personal que porta a terme realitzant l’assessorament, inspecció i

control de l'acompliment de la legalitat vigent sobre la matèria, i fomentant la divulgació del

dret fonamental a la protecció de dades.

Administració i serveis generals (12)

La política de despesa Administració i serveis generals, s’estructura en 6 programes de

despesa: Direcció i administració generals, Formació del personal d’administració i serveis,

Prevenció de riscos laborals del personal de l’administració de la Generalitat, Control i

regulació del joc i el nou programa pressupostari Administració tributària.

Amb motiu de la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, l’exercici 2008 s’ha incorporat

a aquesta política de despesa el programa pressupostari 125 Administració tributària al qual

s’han assignat 31,8 milions d’euros per al seu desenvolupament que consisteix en l’aplicació

del sistema tributari a Catalunya en benefici de tots els ciutadans, mitjançant les actuacions

d’assistència al contribuent, gestió, inspecció i recaptació tributària.

Mitjançant la política de despesa Administració i serveis generals, que afecta tota

l’organització de la Generalitat, es facilita a les diferents unitats el suport i els mitjans tant

materials com humans per al desenvolupament de la tasca que tenen encomanada en

l’establiment i desenvolupament de les politiques públiques de caire finalista.


119

Pel que fa a les despeses de personal s’assignen a aquesta política, amb caràcter general,

totes aquelles despeses que no són directament imputables a polítiques específiques per

exemple el col·lectiu de mossos d’esquadra i el personal docent no universitari.

El programa Formació del personal d’administració i serveis es desenvolupa bàsicament per

l’Escola d’Administració Pública, entitat autònoma, adscrita al departament de Governació i

Administracions Públiques. Un dels objectius d’aquest programa de despesa és millorar i

innovar les administracions públiques catalanes mitjançant una formació que sigui capaç

d’ajustar-se a les necessitats dels empleats públics, de l’organització i dels ciutadans que

volen accedir a l’administració a fi de garantir una cultura i uns valors compartits de servei

públic.

En el pressupost per al 2008 es destinen 11,8 milions d’euros a la prevenció dels riscos

laborals del personal de l’administració de la Generalitat. Mitjançant aquest programa es

realitzen activitats adreçades a promoure la seguretat, la higiene, la salut i en general la

millora de les condicions de treball en tots els àmbits de la Generalitat.

Finalment al programa Control i regulació del joc s’inclouen totes aquelles activitats

adreçades a organitzar i gestionar els jocs reservats a la Generalitat, i d’altra banda les

adreçades a fomentar la intervenció administrativa en activitats de joc i espectacles,

mitjançant actuacions de regulació i control per tal de garantir la seguretat dels espectadors i

usuaris, els seus drets i els de tercers, així com la convivència ciutadana.

Participació ciutadana i processos electorals (13)

La política de despesa de Participació ciutadana i processos electorals està integrada per

dos programes pressupostaris: Participació ciutadana i qualitat democràtica que es realitza

per l’agrupació departamental Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Organització,

gestió i seguiment de processos electorals que es porta a terme per l’agrupació

departamental Governació i Administracions Públiques.

El pressupost per al 2008 preveu la realització actuacions per part de la Secretaria de

Relacions Institucionals i Participació adreçades a l’enfortiment de les relacions

institucionals, l’impuls a les actuacions adreçades a la restitució de la memòria històrica, el

foment de la cultura de la pau i els drets humans, la millora de l’autogovern i l’increment de

la capacitat dels ens locals en la promoció de polítiques de participació ciutadana. També es

potencia l’Institut d’Estudis Autonòmics, per tal que esdevingui un referent en el camp dels


120

estudis de les autonomies polítiques i el federalisme. Per a l’any 2008, es preveu la creació

de l’Institut Memorial Democràtic i de l’Institut per la Pau.

El programa Organització, gestió i seguiment de processos electorals, té l’objectiu d’oferir a

tots els ciutadans coneixements en aquesta matèria, al mateix temps que facilitar als poders

públics amb responsabilitats en aquest àmbit, la funció que tenen encomanada, a més

d’encarregar-se de l’organització, gestió i desenvolupament dels processos electorals de

Catalunya.

La despesa inicial prevista per aquesta política en els pressupostos per al 2008, és de 14,5

milions d’euros. Al programa Participació ciutadana i qualitat democràtica s’hi destinen 14,3

milions d’euros.

Àrea de despesa 2 Serveis públics generals Quadre 8.1.2.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 2 SERVEIS PÚBLICS GENERALSMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %211 Administració de Justícia 391.446,9 449.787,5 58.340,6 14,9212 Justícia juvenil 16.143,8 32.707,6 16.563,9 102,6213 Serveis penitenciaris 276.289,3 345.536,1 69.246,8 25,1214 Dret civil i entitats jurídiques 924,3 1.048,2 123,9 13,4215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia 5.353,9 5.575,9 222,0 4,121 Justícia 690.158,2 834.655,3 144.497,2 20,9221 Seguretat ciutadana 701.204,0 788.789,0 87.585,1 12,5222 Trànsit i seguretat viària 59.986,8 68.136,2 8.149,4 13,6223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments 177.396,3 202.641,8 25.245,5 14,2224 Formació del personal de seguretat 18.465,0 17.522,8 -942,2 -5,1225 Protecció civil 0,0 5.860,0 5.860,0 -22 Seguretat i protecció civil 957.052,1 1.082.949,8 125.897,8 13,2231 Relacions exteriors 17.227,4 25.627,4 8.400,0 48,8232 Cooperació al desenvolupament 52.035,0 67.435,0 15.400,0 29,623 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 69.262,4 93.062,4 23.800,0 34,4Total 1.716.472,6 2.010.667,5 294.194,9 17,1

Variació 2008/2007

Justícia (21)

Aquesta política de despesa integra 5 programes pressupostaris: Administració de Justícia,

Justícia juvenil, Serveis penitenciaris, Dret civil i entitats jurídiques i Formació del personal

de l’àmbit de Justícia. La despesa inicial per a l’exercici 2008 dedicada a la política de

Justícia és de 834,7 milions d’euros, aquesta quantitat representa un increment del 20,9%

respecte al pressupost per al 2007. Destaca l’increment del pressupost del programa

Justícia juvenil que creix un 102,6% en relació als recursos destinats l’exercici 2007.


121

Per tal de fer front al repte de modernització de l’Administració de Justícia, durant el 2007 el

Govern ha aprovat dos decrets, un de reestructuració del Departament de Justícia i un altre

que reorganitza l’estructura territorial pel que fa a l’Administració de Justícia, que durant

l’any 2008 comportarà la seva consolidació. Mitjançant el programa Administració de justícia,

es pretén millorar el funcionament de l’Administració de Justícia amb el desenvolupament

del nou Estatut, la implantació de la nova organització judicial, la seva modernització amb la

implantació de les noves tecnologies i la dotació dels recursos de suport judicial i dels

recursos econòmics, materials i personals adients que permetin aconseguir un servei públic

més eficient i proper al ciutadà.

El pressupost per al 2008, preveu la posada en funcionament dels jutjats de Barcelona a la

Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, també la posada en

funcionament de 3 nous edificis judicials a: La Bisbal d’Empordà, Terrassa i El Vendrell, i la

creació de 15 nous òrgans judicials.

El programa Justícia juvenil preveu quatre àmbits diferenciats d’intervenció: l’assessorament

tècnic als òrgans judicials, preceptiu i previ a qualsevol resolució judicial, la mediació i

reparació a la víctima per autorització expressa del ministeri fiscal, l’execució de mesures en

medi obert i l’internament en centre. Les actuacions que es realitzen, tenen els objectius

d’afavorir la integració social dels menors i joves sotmesos a mesures o programes de la

jurisdicció penal de menors, de fer el seguiment del compliment de les mesures penals

alternatives a l’ingrés a presó, amb la finalitat d’assolir la reinserció social de les persones

sotmeses al seu compliment i de donar suport i orientació a les víctimes de delictes, en

especial a aquelles que tenen una mesura judicial de protecció. Per a l’exercici 2008 es

preveu consolidar el nou centre de Barcelona, Can Llupià, amb una dotació de 60 places.

Des del 1995 fins a l’actualitat el nombre de persones sotmeses a mesures penals

d’internament creix de forma continua. El sistema penitenciari actual té un dèficit de places

que juntament amb l’obsolescència d’algunes instal·lacions ha fet necessari, des del 2004, la

implementació del Pla d’equipaments penitenciaris amb la previsió de crear 6.500 places

noves i arribar l’any 2010 a un total de 10.500 places.

L’evolució del sistema penal al nostre país fa necessari aprofundir en la nova orientació de

les polítiques d’intervenció dutes a terme fins ara per possibilitar un millor assoliment de la

finalitat última que és la de la reinserció social de les persones sotmeses a mesures de

presó. Existeix una sòlida relació amb la xarxa de serveis comunitaris tant pública com

privada. En aquest context es creu molt convenient integrar els representants de les


122

diferents administracions, institucions i entitats de caràcter públic en aquesta dinàmica.

Alhora es veu necessari millorar el nivell de coordinació de les diferents actuacions que

porten a terme els departaments de la Generalitat per tal de potenciar els processos de

reinserció social de la població subjecta a mesures previstes en el Codi penal. Per assolir

aquest propòsit, el Departament de Justícia compta amb la Comissió Interinstitucional per a

la reinserció social, com a òrgan de coordinació dels diferents sectors públics implicats.

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, participa en aquesta política de despesa

mitjançant el desenvolupament de programes formatius i educatius, la creació d’activitats

remunerades pels reclusos i altres actuacions encaminades a facilitar la incorporació al

mercat de treball de les persones condemnades a penes privatives de llibertat.

La formació del personal dels àmbits competencials del Departament de Justícia i la

investigació en l’àmbit de la justícia i el dret, es porten a terme mitjançant l’entitat autònoma

Centre d’Estudis Jurídics.

Seguretat i protecció civil (22) La despesa inicial prevista per a la política de Seguretat i protecció civil en els pressupostos

per al 2008 és de 1.082,9 milions d’euros. En conjunt els recursos destinats a aquesta

política presenten un creixement del 13,1% respecte al 2007.

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, assumeix les funcions

relacionades amb la política de Seguretat i protecció civil mitjançant els programes:

Seguretat ciutadana, Trànsit i seguretat viària, Prevenció, extinció d’incendis i salvaments,

Formació del personal de seguretat i Protecció civil.

En compliment del mandat estatutari de creació d’un cos policial propi de la Generalitat,

continuarà el seu desenvolupament durant l’any 2008 mitjançant el desplegament a les

comarques del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Camp, Priorat, Baix Ebre,

Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre, això suposarà la culminació de la substitució de les

Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a tot el territori de Catalunya. Aquest desplegament

fa necessari la construcció de noves comissaries en aquestes comarques. En aquesta línia

es continua la inversió adreçada a la construcció de les 9 noves comissaries a: Amposta,

Cambrils, Gandesa, Montblanc, Salou, Tortosa, Valls, Falset i Tarragona. A més també es

construeix una nova comissaria del barri de Sant Martí, a Barcelona.


123

D’altra banda, l’objectiu fonamental del Pla de seguretat viària 2008-2010 és la reducció de

la sinistralitat viària fins a com a mínim el 50% del nombre de víctimes mortals que es van

enregistrar l’any 2000. En aquest sentit per a l’exercici 2008 es preveuen actuacions

destinades a desenvolupar la formació, l’educació viària i la conscienciació de la ciutadania

en la seguretat viària i la mobilitat segura, a combatre els actes d’indisciplina viària

relacionats amb la velocitat excessiva o inadequada, l’excés d’alcohol i la no utilització dels

accessoris de seguretat passiva, a optimitzar l’ús de la xarxa viària i aprofundir en la recerca

i la investigació en matèria de trànsit i seguretat viària. Entre d’altres actuacions, els

pressupostos per al 2008 preveuen la instal·lació de 33 nous radars amb l’objectiu de reduir

la sinistralitat en les carreteres. El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i

Participació, responsable de la seguretat viària realitza aquest programa mitjançant l’entitat

autònoma Servei Català de Trànsit. El pressupost d’aquesta entitat per al 2008 presenta un

creixement del 13,6% en relació al recursos destinats el 2007.

Per a l’exercici 2008 s’ha incorporat un nou programa pressupostari a partir de la

desagregació de l’anterior Emergències i protecció civil que s’ha separat en dos: Prevenció,

extinció d’incendis i salvaments, i Protecció civil. El programa Protecció civil s’ha dotat amb

5,9 milions d’euros que es destinaran a l’establiment d’un model estratègic de protecció civil,

a la millora de la comunicació dels riscos i l’atenció de trucades d’urgència i la coordinació i

informació en la gestió de les emergències amb el desenvolupament de la Llei del Centre

d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112.

El programa Prevenció, extinció d’incendis i salvaments preveu una sèrie d’actuacions

adreçades a potenciar la millora dels recursos humans i materials del cos de bombers. En

aquest sentit, els pressupostos per al 2008 preveuen la incorporació de 110 nous bombers

professionals i l’adquisició via rènting de 51 nous vehicles de bombers. Els recursos

destinats a aquest programa s’incrementen un 14,2% i l’import total és de 202,6 milions

d’euros.

El mes de juliol de 2007, es va crear l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya entitat

autònoma administrativa que integra l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i

Seguretat Civil de Catalunya. Aquesta entitat es constitueix com un centre únic de formació i

recerca en matèria de seguretat de l’Administració de la Generalitat, i és l’encarregada de

desenvolupar les activitats formatives encaminades a potenciar la capacitat

tècnicoprofessional dels diferents col·lectius de personal de seguretat de Catalunya.


124

Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament (23)

La política de despesa de Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament que inclou

els programes de despesa Relacions exteriors i Cooperació al desenvolupament, està

dotada als pressupostos de la Generalitat per al 2008 amb un import de 93,1 milions d’euros

que incorporen un increment del 34,4% respecte del pressupost inicial de 2007.

El programa de despesa Relacions exteriors es porta a terme pel Departament de la

Vicepresidència mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors i tres consorcis adscrits: el

Consorci Patronat Català Pro Europa, que té la missió d’organitzar, promoure i coordinar

activitats i prestar serveis relacionats amb la Unió Europea, especialment en aquells

aspectes que afecten Catalunya; el Consorci Institut Europeu de la Mediterrània, que té la

finalitat de fomentar les actuacions i projectes que contribueixin al coneixement mutu, i els

intercanvis de cooperació entre els diferents països, societats i cultures mediterranis; i el

Consorci Casa Àsia que té l’objectiu d’afavorir un coneixement més ampli i unes millors

relacions amb els països i les societats d’Àsia i el Pacífic.

L’informe de desenvolupament humà elaborat l’any 2005 per les Nacions Unides, apunta

que en comparació amb la dècada dels anys noranta, la població dels països en

desenvolupament avui gaudeix d’una salut més bona, d’una educació millor i està menys

empobrida, però que tanmateix, no hi ha gaires motius de satisfacció. Les fortes desigualtats

no permeten avançar d’una manera sostinguda en l’eradicació de la pobresa i la generació

inclusiva de benestar entre el conjunt de la població. Les desigualtats entre els països més

rics i més pobres s’han incrementat, i a l’interior dels països més empobrits, també les

societats han esdevingut més desiguals.

El programa de despesa Cooperació al desenvolupament, en el marc del Pla director de la

cooperació al desenvolupament 2007-2010, té la missió d’impulsar el desenvolupament

humà sostenible, contribuint a eradicar la pobresa i lluitar contra les desigualtats mitjançant

la provisió d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). L’Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de la Vicepresidència, és

l’encarregada d’executar i gestionar aquest programa de despesa al qual s’hi destinen 67,4

milions d’euros en el pressupost per al 2008, quantitat que representa un increment del

29,6% respecte de l’exercici 2007.


125

Àrea de despesa 3 Protecció i promoció social Quadre 8.1.2.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIALMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %311 Pensions i prestacions assistencials 129.101,7 146.095,0 16.993,4 13,2312 Atenció social primària 52.077,5 68.761,0 16.683,4 32,0313 Atenció a les famílies i drets de ciutadania 187.687,4 191.407,0 3.719,6 2,0314 Atenció a la immigració 3.509,0 3.660,0 151,0 4,3315 Atenció a la gent gran amb dependència 439.815,7 455.625,8 15.810,2 3,6316 Atenció a les persones amb discapacitats 292.471,6 335.690,4 43.218,8 14,8317 Altres serveis de protecció social 70.975,7 82.993,5 12.017,8 16,9318 Atenció a la infància i l'adolescència 126.159,0 148.400,3 22.241,3 17,6319 Personal d'atenció social 59.495,2 64.562,7 5.067,5 8,531 Protecció social 1.361.292,8 1.497.195,8 135.903,0 10,0321 Serveis a la joventut 39.802,1 42.001,5 2.199,5 5,5322 Desenvolupament de polítiques de dones 12.171,2 12.260,0 88,8 0,7323 Serveis a la comunitat 49.727,3 69.197,7 19.470,4 39,2324 Relacions amb les confessions religioses 1.828,3 1.864,8 36,6 2,032 Promoció social 103.528,8 125.324,1 21.795,2 21,1331 Assessorament i intermediació ocupacional 13.600,8 13.632,7 32,0 0,2332 Promoció de l'ocupació 119.510,2 155.032,5 35.522,3 29,7333 Polítiques d'igualtat en l'àmbit de l'ocupació 146.103,4 159.405,5 13.302,1 9,1334 Qualificació professional 93.966,4 63.131,6 -30.834,9 -32,8335 Formació professional agrària i pesquera 3.704,0 3.461,0 -243,0 -6,6336 Relacions laborals, condicions de treball i riscos laborals 20.010,8 22.054,8 2.044,0 10,233 Foment de l'ocupació 396.895,7 416.718,1 19.822,4 5,0Total 1.861.717,4 2.039.238,0 177.520,7 9,5

Variació 2008/2007

Protecció social (31)

La política de Protecció social inclou tot un conjunt de serveis, tradicionalment anomenats

serveis socials, que s’adrecen de manera especial a la prevenció de situacions de risc, a la

compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i

dependència. En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 es destina un

10% més de recursos a aquesta política, en relació al 2007, de manera que aquesta

assoleix la xifra global de 1.497,2 milions d’euros.

Aquesta política es duu a terme fonamentalment pel Departament d’Acció Social i

Ciutadania i per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). Addicionalment,

també cal destacar la participació de les empreses públiques Gestió d’Infraestructures SA i

ICF Equipaments SAU en l’execució i el finançament d’inversions en infraestructures de

serveis socials.

Fins la recent aprovació de la nova Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, aquests

serveis estaven plantejats com un recurs assistencialista que deixava fora un segment

important de la població que no reunia els requisits per accedir als serveis públics, ni podia

pagar el que valen aquests serveis en el mercat privat. Per això, un dels objectius de la nova


126

llei, que es començarà a desplegar amb els pressupostos per al 2008, és dotar el sistema de

cobertura universal, mitjançant el reconeixement del dret subjectiu d’accés als serveis

socials, a l’igual del que passa en el cas de la sanitat i l’educació.

Aquest canvi d’orientació del sistema de serveis socials, juntament amb els reptes que

plantegen les noves realitats de la societat catalana (envelliment demogràfic, diversitats de

famílies i nuclis de convivència, noves bosses de pobresa, problemes de dependència, etc.)

suposarà la creació de serveis, programes, projectes i equipaments i requerirà la formació

dels professionals que hauran de prestar aquests serveis, elements tots ells que expliquen

l’increment de recursos (135,9 milions d’euros addicionals) destinats la política de despesa

de Protecció social.

Una de les primeres actuacions a realitzar durant l’exercici 2008 serà l’aprovació, per decret

del Govern, de la cartera de serveis socials prevista a la disposició addicional segona de la

Llei de serveis socials, amb la qual es concretarà el nivell d’objectius per als anys 2008 i

2009.

Així mateix, durant el 2008 es continuarà el desplegament de la Llei de prestacions socials

de caràcter econòmic (Llei 13/2006 de 27 de juliol), de manera que s’estima que hi haurà

47.000 beneficiaris de prestacions complementàries de pensions no contributives, 8.000 de

prestacions per cobrir necessitats bàsiques, 41.700 beneficiaris de prestacions per al

manteniment de les despeses de la llar i 40.000 perceptors dels ajuts assistencials a

cònjuges supervivents. Tot això representa, en conjunt, més de 100 milions d’euros per al

2008.

En l’àmbit de l’atenció a la gent gran amb dependència, a les persones amb discapacitats i a

d’altres col·lectius, durant el 2008 es continuarà amb el desplegament i l’aplicació del

Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència, creat amb caràcter general per la

Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les

persones en situació de dependència. Així, es preveu que per a l’any 2008 prop de 37.000

persones siguin valorades pels 170 professionals que constitueixen els 23 equips de

valoració de la dependència. D’altra banda, també cal destacar els recursos (més de 600

milions d’euros) destinats en els pressupostos per al 2008 a millorar el nivell de cobertura de

les places residencials i dels centres de dia (per a gent gran amb dependència i per a

persones discapacitades) amb finançament públic.


127

Així mateix, durant el 2008 es continuarà impulsant l’acolliment familiar, donant suport

econòmic a totes aquelles famílies que tenen la guarda de menors tutelats, així com als

propis joves quan aquests arriben a la majoria d’edat i han d’afrontar les despeses

essencials que es generen al viure de manera autònoma.

Un altre dels reptes que planteja la societat actual, sobre el qual també es vol incidir des de

la política de Protecció social, és la necessitat de conciliar la vida familiar, personal i laboral.

Per això, durant el 2008 es garantirà el dret rebre una prestació econòmica per a totes les

famílies amb fills a càrrec de 0 a 3 anys i fins a 6 anys en el cas de famílies nombroses i

monoparentals, la qual cosa representa destinar-hi més de 170 milions d’euros dels

pressupostos d’enguany.

Finalment, en matèria d’immigració, durant el 2008 s’impulsaran nous programes locals

d’acollida i integració de la població nouvinguda amb els quals, actuant des de diferents

àmbits, com l’habitatge, el coneixement del català i el foment de la participació en el món

associatiu, s’ordenarà i millorarà la seva integració en la societat d’acollida, contribuint així a

impulsar i visualitzar els efectes positius de la immigració en un projecte social comú.

Promoció social (32)

Els pressupostos de la Generalitat per al 2008 incideixen en diversos àmbits i col·lectius

relacionats amb la política de Promoció social, a la qual s’hi destinen 125,3 milions d’euros,

que representen un increment del 21,1% en relació a l’any 2007, explicat fonamentalment

com a conseqüència de l’increment de recursos del programa Serveis a la comunitat en el

qual s’inclouen aquelles actuacions destinades a promoure el civisme, la cohesió social i els

serveis prestats a la comunitat per entitats del sector social i altres administracions

públiques.

Des dels departaments de Governació i Administracions Públiques, així com d’Acció Social i

Ciutadania es vol avançar en l’assoliment d’una societat inclusiva potenciant les estructures

associatives, coordinant una xarxa d’equipaments cívics repartits pel territori català i

promovent el voluntariat social, per facilitar la integració social dels col·lectius més

desafavorits. Aquests objectius estan recollits en el programa de Serveis a la comunitat, al

qual en aquests pressupostos s’hi destinen 69,2 milions d’euros, xifra que representa un

increment del 39,2% en relació amb l’exercici anterior.


128

Un altre dels objectius d’aquesta política és contribuir a millorar la situació dels joves,

especialment en els àmbits de l’ocupació, l’habitatge, l’accés al món del treball, la formació i

la cultura. Per això, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania, d’una banda, i

mitjançant dues entitats com són l’Agència Catalana de la Joventut i el Consell Nacional de

la Joventut de Catalunya, de l’altra, es dóna suport a la implicació dels joves en la

construcció d’un món més avançat i just, mitjançant el suport a les associacions i a les

plataformes juvenils. En total, en els pressupostos per al 2008 es destinen 42 milions

d’euros al programa Serveis a la joventut, la qual cosa representa un increment del 5,5%

respecte l’any 2007.

Així mateix, un altre col·lectiu sobre el qual cal incidir, per garantir la igualtat d’oportunitats

real i no només de dret, és el de les dones. Per a això, des de l’Institut Català de les Dones

es duen a terme diferents actuacions amb les quals durant aquest 2008 es vol fomentar la

perspectiva de gènere en les polítiques públiques i en l’elaboració dels pressupostos,

incrementar la seva presència en tots els àmbits de la vida social i eradicar la violència de

gènere. En concret, els recursos assignats al programa Desenvolupament de polítiques de

dones en els pressupostos per al 2008 són de 12,3 milions d’euros.

Finalment, en els pressupostos per al 2008 i dins d’aquesta política de despesa, mitjançant

el Departament de la Vicepresidència es destinen 1,9 milions d’euros al programa Relacions

amb les confessions religioses.

Foment de l’ocupació (33)

Les polítiques de foment de l’ocupació tenen com a finalitat l’adaptació dels treballadors a

les noves exigències tecnològiques i formatives del sistema productiu, amb l’objectiu

d’aconseguir una millora constant de la productivitat, i per tant, de la competitivitat de les

empreses. Així, tot i que Catalunya ja ha assolit nivells molt elevats d’ocupació, encara

queden qüestions que cal continuar abordant en profunditat, sobretot relacionades amb la

reducció de la incidència de fenòmens com la temporalitat de l’ocupació, la sinistralitat

laboral o la manca igualtat d’oportunitats.

La política de despesa de Foment a l’ocupació es desenvolupa bàsicament pel Departament

de Treball i pel Servei d’Ocupació de Catalunya, tot i que, en molta menor mesura, també

cal destacar les actuacions que duen a terme el Departament d’Acció Social i Ciutadania,

l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el Departament d’Agricultura, Alimentació i


129

Acció Rural. En conjunt, els pressupostos per al 2008, destinen a aquesta política de

despesa 416,7 milions d’euros, xifra que representa un 5% més que l’any 2007.

Dins d’aquesta política de despesa el programa amb més recursos assignats per al 2008 és

el programa Polítiques d’igualtat en l’àmbit de l’ocupació, amb 159,4 milions d’euros que es

destinen a garantir la igualtat d’oportunitats de determinats col·lectius (dones, persones

discapacitades, persones immigrades extracomunitàries, persones amb risc d’exclusió social

i joves) que per diferents motius tenen dificultats d’integració en el mercat laboral o ho fan en

pitjors condicions salarials.

L’altre programa d’aquesta política de despesa amb una quantitat important de recursos

pressupostats per al 2008 és el programa Promoció de l’ocupació, amb el qual es vol

fomentar la creació d’ocupació de qualitat amb l’objectiu d’aconseguir la màxima cohesió

social i territorial. Per això, en els pressupostos per al 2008 es destinen 155 milions d’euros

a aquest programa, xifra que representa un increment del 29,7% en relació amb l’any 2007.

D’altra banda, la creixent internacionalització dels mercats i els continus canvis tecnològics

suposen nous reptes d’adequació del mercat laboral català. Aquest nou model exigeix una

millora i adequació de la qualificació professional dels treballadors, en aquesta línia, els

pressupostos per al 2008, preveuen actuacions adreçades a la millora de la qualificació

professional de la població activa, per a la qual cosa s’assignen 63,1 milions d’euros al

programa Qualificació professional.

Pel que fa al programa Assessorament i intermediació ocupacional, gestionat pel Servei

d’Ocupació de Catalunya, els pressupostos per al 2008 hi destinen 13,6 milions d’euros amb

l’objectiu de millorar els serveis que presten les oficines de treball de la Generalitat (OTG)

per tal d’incrementar l’eficàcia de les polítiques actives i de les polítiques de promoció de

l’ocupació.

En relació a l’àmbit de les relacions laborals i les condicions de treball i riscos laborals, la

situació a Catalunya presenta alguns desequilibris que fan necessària la intervenció dels

poders públics per augmentar el seu nivell de qualitat, entesa com una ocupació més

estable i amb millors condicions de treball i seguretat. En aquest sentit, el nou Estatut

d’Autonomia de Catalunya, possibilita l’exercici de la competència executiva sobre la funció

inspectora en matèria de treball i relacions laborals, instrument fonamental per combatre la

sinistralitat laboral. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, destinen 22,1 milions

d’euros a aquest programa, xifra que representa un 10,2% addicional en relació al 2007.


130

Finalment, cal destacar que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Innovació, participa

en aquesta política de despesa amb 3,5 milions d’euros, des del vessant de la formació

professional agrària, impartint formació inicial reglada i formació continua als agricultors i

ramaders.

Àrea de despesa 4 Producció de béns públics de caràcter social Quadre 8.1.2.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIALMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %411 Atenció primària de salut 3.111.824,3 3.187.084,3 75.260,0 2,4412 Atenció especialitzada de salut 5.115.956,9 5.502.410,1 386.453,2 7,6414 Salut pública 75.958,8 80.022,6 4.063,8 5,4419 Altres serveis de salut 288.271,7 326.694,2 38.422,5 13,341 Salut 8.592.011,7 9.096.211,2 504.199,5 5,9421 Educació general 4.207.005,3 4.549.997,0 342.991,7 8,2422 Educació universitària 943.124,0 1.038.181,1 95.057,1 10,1423 Innovació educativa 2.940,7 2.628,1 -312,6 -10,6424 Serveis complementaris a l'educació 123.336,0 131.441,8 8.105,8 6,6425 Beques i ajuts a l'estudi 33.889,8 41.266,1 7.376,2 21,8426 Formació del personal docent 6.971,8 6.835,2 -136,6 -2,042 Educació 5.317.267,6 5.770.349,2 453.081,6 8,5431 Habitatge 532.203,0 678.995,2 146.792,3 27,6432 Barris i nuclis antics 83.630,7 134.334,6 50.703,9 60,643 Habitatge i altres actuacions urbanes 615.833,7 813.329,8 197.496,1 32,1441 Equipaments culturals 0,0 5.718,7 5.718,7 -442 Sup. a la creació, prod., promoció i dif. cultural 207.077,7 209.264,7 2.187,0 1,1443 Protecció i conservació del patrimoni cultural 68.078,8 75.055,6 6.976,8 10,2444 Esports i educació física 97.013,3 114.148,1 17.134,8 17,744 Cultura i esports 372.169,8 404.187,0 32.017,2 8,6451 Promoció de la Llengua catalana 27.541,1 42.518,4 14.977,2 54,445 Llengua catalana 27.541,1 42.518,4 14.977,2 54,4461 Ordenació, control i informació sobre el consum 13.859,5 14.499,7 640,2 4,646 Consum 13.859,5 14.499,7 640,2 4,6Total 14.938.683,4 16.141.095,3 1.202.411,9 8,0

Variació 2008/2007

Salut (41)

La política de Salut és la política a la qual els pressupostos de la Generalitat de Catalunya

per al 2008 hi destinen una major quantitat de recursos. En concret 9.096,2 milions d’euros,

que representen el 26,2% dels pressupostos consolidats. Aquests recursos experimenten un

creixement del 5,9% respecte el 2007.

L’objectiu fonamental d’aquesta política és oferir a la població uns serveis sanitaris de

qualitat i donar resposta als nous reptes als quals s’enfronten els sistemes sanitaris públics

occidentals, caracteritzats fonamentalment per l’increment en la utilització d’aquests serveis

(impulsat pels canvis demogràfics, per l’impacte de les innovacions científiques i

tecnològiques i per les majors expectatives de la ciutadania), la limitació dels recursos


131

disponibles, elements que expliquen la creixent preocupació per garantir la sostenibilitat del

sistema.

L’organització del sistema sanitari públic català, amb unes característiques històricament

diferenciades, respon a un model en el qual les responsabilitats es distribueixen entre els

diferents agents del sistema. Així, el Departament de Salut és el responsable de la

planificació, l’ordenació i la regulació del sistema, tot assegurant la seva sostenibilitat i

qualitat, mentre que el Servei Català de la Salut és l’encarregat de garantir la provisió de les

prestacions assistencials del sistema públic amb criteris basats en l’equitat (personal i

territorial), l’eficàcia i l’eficiència.

El sistema de provisió pública es concreta en la política de compra dels serveis de salut als

diferents proveïdors (Institut Català de la Salut, consorcis i empreses públiques) que

conformen la xarxa d’utilització pública. Entre els proveïdors de serveis sanitaris destaca de

manera clara l’Institut Català de la Salut (amb 8 hospitals, més de 450 unitats de serveis

d’atenció primària i més de 41.000 professionals sanitaris) el qual haurà d’afrontar durant

aquest any 2008 les necessàries transformacions, després del seu procés de reforma

mitjançant l’aprovació de la Llei 8/2007 del 30 de juliol, per tal de transformar-se en una

organització més desburocratitzada, participativa i pròxima al ciutadà que garanteixi una

millor assistència integral al malalt. Addicionalment, també cal esmentar la participació de

les entitats Gestió d’Infraestructures SA i ICF Equipaments SAU en l’execució i el

finançament de les inversions en infraestructures sanitàries.

Durant aquest any 2008 s’avançarà en el desplegament de l’eina de referència per a la

planificació sanitària que és el Pla de Salut 2006-2010, juntament amb el conjunt de plans

directors i de reordenació dels serveis, amb el qual es prioritzen tres grans eixos d’actuació:

reforçar la salut pública de Catalunya, millorar l’assistència sanitària i millorar els serveis

sanitaris i socials d’atenció a la dependència i la cronicitat.

Pel que fa als programes pressupostaris que conformen aquesta política de despesa, cal

destacar el programa Atenció primària, que representa un 35% dels seus recursos, ja que

els dispositius d’atenció primària constitueixen el primer nivell d’accés dels ciutadans a

l’assistència sanitària. En aquest àmbit, durant el 2008 es començarà a aplicar el Pla

d’innovació de l’atenció primària i comunitària de Catalunya amb el qual es vol fer de

l’atenció sanitària l’eix central del sistema sanitari, augmentant la seva capacitat resolutiva,

així com la seva eficiència i qualitat. També es dissenyarà i implantarà el Programa de

reorientació de l’atenció primària comunitària per millorar l’accessibilitat i assegurar la


132

continuïtat assistencial entre l’atenció primària, l’especialitzada i la sociosanitària. En

concret, es reduirà la població assignada als equips d’atenció primària més massificats i

s’ampliaran els horaris d’atenció per tal de garantir una atenció en menys de 48 hores pel

metge de capçalera i una durada adequada de la visita mèdica, no inferior als 10 minuts. Per

tal d’assolir aquests objectius es continuarà executant el Pla d’inversions en equipaments de

salut 2004-2012.

En l’àmbit d’aquest mateix programa, durant el 2008 també es continuarà avançant en la

implantació de mesures de racionalització de la despesa farmacèutica (fomentant de la

prescripció de medicaments genèrics) i de millora de l’eficiència en la gestió (potenciant la

implantació de models de corresponsabilització de la despesa farmacèutica a les entitats

proveïdores).

Pel que fa al programa pressupostari Atenció especialitzada de salut cal destacar l’elevat

volum de recursos (5.502,4 milions d’euros) destinats a aquest conjunt divers de serveis

format per l’atenció hospitalària, l’atenció sociosanitària, l’atenció psiquiàtrica i la salut

mental, l’atenció a les drogodependències i altres serveis especialitzats com la rehabilitació

o el tractament de la insuficiència renal. En concret, els recursos destinats a aquest

programa representen un 60,5% del total de la política i experimenten un creixement del

7,6% respecte l’any 2007.

Entre els objectius que cal destacar per a l’any 2008 està el d’avançar en la millora dels

serveis a la persona, la qual cosa vol dir necessàriament reforçar la seva atenció integral i la

continuïtat assistencial, ja que l’elevat nivell d’especialització que han comportat els avenços

científics i tecnològics, juntament amb la diversitat dels sistemes organitzatius ha generat

una excessiva fragmentació dels serveis que no sempre ha redundat en benefici dels

pacients. Així mateix, també es fa una aposta decidida per incrementar la qualitat tècnica del

servei que es presta, millorant i ordenant de forma significativa l’accés al sistema, la qual

cosa suposa prioritzar la reducció progressiva de tots els temps d’espera, especialment per

a les intervencions quirúrgiques (menys de 6 mesos), l’accés a proves diagnòstiques (màxim

3 mesos) i les visites a especialistes (màxim 3 mesos) i estendre el diagnòstic ràpid a tots

els tipus de càncers (màxim de 30 dies des de la sospita a l’inici del tractament). D’altra

banda, es continuarà treballant per consolidar el model d’atenció hospitalària sense ingrés

(més obert i flexible, a la vegada que permet reutilitzar els recursos i augmentar l’activitat

sense minvar la qualitat assistencial) i per avançar en l’adaptació del sistema a les malalties

cròniques.


133

En l’àmbit de la salut mental, durant el 2008 es consolidarà la nova cartera de serveis

d’atenció a la salut mental i les addiccions, la qual estarà emmarcada en el procés

d’implantació del nou model d’atenció dels transtorns mentals i les addicions a l’atenció

primària i en el procés de millora de les urgències psiquiàtriques domiciliàries. Així mateix,

també es prioritzarà la millora de l’atenció als infants i adolescents vulnerables en el marc

del desenvolupament dels programes d’atenció integral a les persones amb transtorns

mentals greus i les seves famílies a través, per exemple, de la implantació del programa

d’atenció precoç als transtorns psicòtics incipients i la consolidació del programa de

prevenció al suïcidi. Amb aquests objectius, durant el 2008 es potenciarà la prevenció

mitjançant la implantació d’equips de suport especialitzat a un 30% dels centres d’atenció

primària i l’assoliment d’una cobertura del 70% de centres de salut mental que disposen de

programes per a l’atenció de problemes específics de salut mental (transtorns límit de

personalitat, transtorns del comportament alimentari, etc).

En l’àmbit de l’atenció a les persones amb dependència i de la cronicitat, el progressiu

envelliment de la població que estan experimentant tots els països desenvolupats

(conseqüència d’una davallada progressiva de la taxa de mortalitat, d’una expectativa de

vida de les més altes del món i d’una descens gradual de la natalitat) fa que calgui adequar

els dispositius assistencials a les necessitats de salut específiques d’aquests col·lectius per

afavorir un envelliment saludable i garantir la qualitat de l’atenció al final de la vida. Així,

l’objectiu prioritari per a l’any 2008 serà avançar en l’aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de

desembre, d’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència per tal

da garantir la necessària continuïtat assistencial que demanden les més de 200.000

persones amb dependència a Catalunya, la qual cosa requereix garantir l’actuació

coordinada dels àmbits sanitari i social. En aquest sentit, en el marc del Pla director

sociosanitari es prioritzaran les actuacions orientades a millorar l’atenció a la gent gran fràgil,

a la gent gran en fase subaguda i en fase aguda.

En l’àmbit del programa Salut pública, entesa aquesta com un conjunt d’instruments

impulsats pels poders públics amb l’objectiu de prevenir els riscos que afecten la salut del

conjunt de la població i promocionar hàbits de vida saludables, durant el 2008 es portarà a

terme el desplegament territorial de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En matèria de

prevenció, es vol incidir en la reducció de les malalties evitables mitjançant la vacunació

sistemàtica, no sistemàtica i internacional. En concret, durant l’any 2008 es promourà,

coordinadament amb el Ministeri de Sanitat, i Consum la nova vacuna del papil·loma virus

per prevenir el càncer de cèrvix. També es milloraran les actuacions de diagnòstic precoç de

la infecció per VIH i per infeccions de transmissió sexual. D’altra banda, també s’incorporarà


134

plenament la cartera de serveis de salut laboral a la salut pública. I, finalment, en l’àmbit de

la promoció de la salut, es continuarà treballant coordinament (amb el món educatiu, la

indústria agroalimentària, etc) per propiciar actuacions que afavoreixen l’adopció d’hàbits

alimentaris i d’activitat física saludables.

Finalment, també cal destacar que està en estudi la incorporació de noves prestacions a

partir d’aquest any 2008.

En relació al programa Altres serveis de salut, cal esmentar les actuacions destinades a

millorar l’atenció de les urgències i les emergències mèdiques “in situ” i el transport assistit al

centre adequat que realitza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques SA

(SEMSA), així com també el transport sanitari no urgent, és a dir, el trasllat de les persones

malaltes o accidentades que no poden utilitzar el transport ordinari per anar al centre del

sistema sanitari públic que els hi correspon, per al qual es disposa de més de 745 vehicles a

tot Catalunya. En tota aquest programa té assignats un total de 326,7 milions d’euros per a

l’any 2008.

Educació (42)

L’Educació és una de les polítiques de despesa prioritàries del Govern a la qual l’any 2008

s’hi destina un total de 5.770,3 milions d’euros, xifra que representa un 16,6% del

pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat de Catalunya i la situa en el segon

lloc quant al volum de recursos pressupostats.

Aquesta política es desenvolupa, en tot allò relacionat amb l’educació no universitària,

mitjançant el Departament d’Educació i pel Consorci d’Educació de Barcelona, ens que

s’incorpora per primera vegada a l’àmbit dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i

que haurà d’exercir les funcions, activitats i serveis en matèria educativa a la ciutat de

Barcelona. D’altra banda, pel que fa a l’educació universitària, són el Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa i les seves entitats adscrites els encarregats d’executar

les polítiques educatives d‘aquest àmbit. Finalment, cal també tenir en compte que un volum

important d’inversions en matèria d’educació són encarregades a GISA o realitzades a

través de l’empresa pública ICF Equipaments SAU.

La política educativa és un instrument fonamental per augmentar la cohesió social i la

formació dels ciutadans, la qual cosa es tradueix, en última instància, en un augment de la

productivitat del conjunt de l’economia. Per això, en aquests pressupostos s’incrementen els


135

recursos destinats a aquesta política un 8,5%, xifra que en termes absoluts representa 453,1

milions d’euros addicionals en relació a l’any 2007.

Dins d’aquesta política de despesa el programa amb més recursos assignats és el programa

Educació general, el qual representa un percentatge sobre la política del 78,9%, i comprèn

totes les despeses relacionades amb els cicles formatius no universitaris, és a dir, l’educació

infantil, la primària, la secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional. Entre

els objectius prioritaris per al 2008 està continuar amb el desplegament del Pacte nacional

d’educació per tal d’assolir un marc estable i coherent per al sistema educatiu i de consolidar

una xarxa educativa de qualitat sostinguda amb fons públics. Així mateix, durant el 2008 ja

estaran en vigor els nous decrets d’ordenació curricular de l’educació primària i secundària,

aprovats el mes de juny de 2007 pel Govern, amb els quals es fomenten els objectius del

trilingüisme, l’autonomia i la immersió lingüística com a objectius a assolir al final de l’etapa

obligatòria. Addicionalment, durant el 2008 es continuarà avançant en l’ampliació de l’horari

escolar una hora diària per a l’alumnat d’educació primària i en l’increment del nombre de

places de personal docent no universitari per tal de fer front a l’increment del nombre

d’alumnes matriculats dels últims anys i garantir una educació sostinguda amb fons públics

de qualitat i adaptada a les diverses necessitats de l’alumnat.

Un altre dels reptes als quals s’enfronta els sistema educatiu és el d’aconseguir formular un

model de formació professional adaptable, flexible i obert a les necessitats socials i del teixit

econòmic del territori de manera que s’incrementi el nombre d’alumnes que cursen aquests

estudis. Per a això, en el marc del Pla d’integració de la formació professional es

continuaran desplegant nous projectes d’integració dels tres subsistemes de la formació

professional (la formació reglada, l’ocupacional i la contínua). Així mateix, durant el 2008

s’ampliarà l’oferta de cicles formatius en la modalitat a distància de manera que s’assoleixi la

xifra de 1.400 alumnes matriculats.

Pel que fa al programa Educació universitària, els objectius prioritaris per al 2008 són

l’aplicació de l’Acord de Govern de 10 d’octubre de 2006 que aprova l’escenari 2007-2010

de finançament de la Generalitat de Catalunya a les universitats públiques catalanes,

l’adaptació del sistema universitari català a l’Espai europeu d’educació superior i la

implementació del Pla d’inversions universitàries 2007-2010 que contribueixi a consolidar la

transformació del sistema universitari. En conjunt, aquest programa compta amb una dotació

econòmica per al 2008 de 1.038,2 milions d’euros (un 10,1% més que l’any 2007), que

representen un 18% dels recursos globals de la política d’Educació.


136

En relació amb el programa Serveis complementaris a l’educació, amb 131,4 milions d’euros

pressupostats per al 2008, cal destacar els serveis de transport i menjador per a aquells

escolars que han de ser traslladats a un municipi diferent del de la seva residència i la

millora dels serveis d’acollida i integració per a l’alumnat immigrat, així com per als alumnes

amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats.

Per tal de donar suport a la igualtat d’oportunitats, el programa Beques i ajuts a l’estudi

compta amb una dotació econòmica per al 2008 de 41,3 milions d’euros (un 21,8% més que

l’any anterior). Els objectius d’aquest programa en l’àmbit de l’educació no universitària

s’encaminen fonamentalment a ajudar a l’escolarització dels fills de les famílies amb

necessitats, ja siguin aquestes de tipus socioeconòmic (especialment per als alumnes entre

0 i 3 anys i per implementar la reutilització dels llibres de text ), o bé es tracti de col·lectius

amb necessitats especials (per exemple els alumnes que pateixen una llarga malaltia i no

estan hospitalitzats o els alumnes que no assoleixen els objectius de l’ESO i participen en

programes de garantia social). D’altra banda, en l’àmbit universitari cal destacar les

actuacions orientades a garantir la igualtat d’accés als estudis universitaris i la seva

continuïtat i a fomentar la mobilitat dels estudiants en el marc del programa europeu

Erasmus.

En l’àmbit del programa Innovació educativa es destinen 2,6 milions d’euros a impulsar i

donar suport a la realització de programes d’innovació per part del conjunt de centres

educatius.

Finalment, en el programa Formació del personal docent, amb 6,8 milions d’euros

pressupostats, s’inclouen totes aquelles actuacions encaminades a millorar la capacitació

del professorat per dur a terme la tasca docent, durant aquest any 2008 es continuarà fent

un esforç especial per millorar la formació en llengua anglesa.

Habitatge i altres actuacions urbanes (43)

El mercat de l’habitatge s’ha caracteritzat en els darrers anys per un fort increment de preus,

per una oferta de lloguer insuficient i marcada també pel procés inflacionari i per la manca

d’habitatge social. A tot això s’hi ha d’afegir en els darrers mesos l’increment dels tipus

d’interès hipotecari. Com a conseqüència, s’ha dificultat encara més l’accés a l’habitatge per

part de les persones amb rendes baixes o mitjanes. En aquest context, el passat 8 d’octubre

es signà el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, el qual té com a objectius principals

millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves, millorar les condicions del parc


137

d’habitatges, millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional,

prevenir l’exclusió social residencial i garantir un habitatge digne i adequat per a les llars mal

allotjades. En concret, el Pacte ha de permetre la mobilització de sòl per construir 250.000

habitatges amb protecció oficial, l’inici d’obres o construcció de 160.000 habitatges amb

protecció oficial més i posar en el mercat 62.000 habitatges del parc desocupat. El

finançament del Pacte recaurà majoritàriament en els pressupostos de la Generalitat (entre

la Secretaria d’Habitatge, ADIGSA i l’INCASÒL en finançaran el 81%) i també faran

aportacions significatives el Ministeri d’Habitatge (13%) i la participació privada (6%).

D’altra banda, moltes ciutats i pobles de Catalunya pateixen dèficits importants d’ordre

urbanístic i social, concentrats fonamentalment als seus nuclis antics, a les àrees d’expansió

urbana marginal i als polígons d'habitatge sorgits a les onades migratòries dels anys 60 i 70.

En aquest camp, la política de la Generalitat es dirigeix a la rehabilitació integral dels barris

amb problemàtiques específiques, la recuperació dels nuclis antics i la millora dels serveis a

les urbanitzacions disperses.

Als pressupostos de la Generalitat per al 2008, s’ha donat un impuls molt important a la

política de despesa d’Habitatge i altres actuacions urbanes al dotar-la amb un pressupost de

813,3 milions d’euros. Aquesta xifra representa un increment de 197,5 milions d’euros (al

voltant d’una quarta part procedeixen de transferències de l’Estat) en relació al pressupost

per al 2007, és a dir, un augment del 32,1% en termes relatius, percentatge molt superior a

l’augment dels pressupostos de la Generalitat que és del 7,9%. En conseqüència, el pes

relatiu d’aquesta despesa en els pressupostos de la Generalitat ha pujat de l’1,9% a

l’exercici 2007 fins al 2,3% a l’exercici 2008.

Aquesta política es desglossa en dos programes: Habitatge i Barris i nuclis antics. Els

recursos assignats al programa Habitatge s’incrementen en 146,8 milions d’euros, un

significatiu 27,6%, i ascendeixen fins als 679,0 milions d’euros. Pel que fa als ens i òrgans

responsables d’aquest programa, destaca en primer lloc que l'Institut Català del Sòl

(INCASÒL), adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, disposa d'un

pressupost de 474,0 milions d'euros destinats a l’obtenció de sòl d’ús residencial i a la

promoció d’habitatges per cobrir la demanda d’habitatge social en el marc d’un urbanisme

sostenible i respectuós mediambientalment. Entre els seus objectius per al 2008 destaca la

promoció de sòl residencial per construir 6.400 habitatges protegits, dels quals 4.000 seran

de l’INCASÒL. El Departament de Medi Ambient i Habitatge participa en aquest programa a

través de la Secretaria d’Habitatge amb una despesa de 115,0 milions d’euros i entre les

seves activitats, a banda de la coordinació i planificació de la política d’habitatge, destaquen


138

les subvencions als promotors d'habitatges protegits per fer-ne més rendible la construcció,

la promoció d’habitatges de protecció oficial i la mobilització de sòl per destinar-lo a

habitatge protegit, la subvenció als ajuntaments per a la compra de sòl destinat a habitatge

de protecció social, la mediació entre propietaris i llogaters per augmentar l'oferta d'habitatge

de lloguer, la subvenció de la rehabilitació d'edificis, en especial si inclou la millora de

l'eficiència energètica, o la subvenció del pagament del lloguer a famílies amb ingressos

baixos. En el seu pressupost es pot destacar l’important augment dels ajuts per al pagament

del lloguer a arrendataris amb risc d’exclusió social per motius residencials, que passen de

10,9 milions d’euros a 35,1 milions d’euros, o dels ajuts a la rehabilitació d’edificis d’ús

residencial i d’habitatges, que passen de 20,5 milions d’euros a 40,5 milions d’euros. Per la

seva banda, la societat mercantil Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA), adscrita al

Departament de Medi Ambient i Habitatge, destina un pressupost de 90,0 milions d'euros a

administrar, gestionar, adjudicar, lliurar i fer el manteniment d'habitatges de protecció social

de venda i lloguer; a cercar, administrar i gestionar habitatges privats per incorporar-los al

parc d'habitatges de lloguer; a la rehabilitació interior i exterior d'edificis segons el Programa

de Rehabilitació d'Habitatges de Protecció Oficial, o a gestionar la Xarxa de mediació per al

lloguer social.

Pel que fa al programa Barris i nuclis antics, el seu pressupost per al 2008 és de 134,3

milions d’euros, xifra que suposa un increment de 50,7 milions d’euros respecte al

pressupostat per al 2007 (en resulta un augment relatiu del 60,6%). El Departament de

Política Territorial i Obres Públiques a través de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

destina un pressupost 105,3 milions d'euros a subvencionar diverses línies d'ajuts d'acord

amb la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen

atenció especial, i a portar a terme actuacions de recuperació del patrimoni arquitectònic i

cultural en procés de degradació als nuclis antics, d'acord amb els requeriments de la Llei

9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Per la seva banda, l’INCASOL

destina un pressupost de 29,1 milions d’euros a la dinamització, seguiment, assessorament i

suport en l’execució d’obres incloses als projectes d’intervenció integral acollits a la Llei de

Barris i a la programació, licitació, execució, finançament i lliurament de les obres als ens

locals propietaris dels béns patrimonials o espai urbà en nuclis antics.

Cultura i esports (44)

La política de despesa de Cultura i esports que inclou els programes de despesa

Equipaments culturals, Suport a la creació, producció, promoció i difusió cultural, Protecció i

conservació del patrimoni cultural i Esports i educació física, està dotada als pressupostos


139

de la Generalitat per al 2008 amb un import de 404,2 milions d’euros que incorporen un

increment del 8,6% respecte del pressupost inicial de 2007.

Mitjançant aquesta política de despesa es contempla el territori com una de les principals

línies d’actuació, tot impulsant l’establiment de xarxes culturals, i l’accés a partir de la

formació, la cooperació i la circulació entre cultura i mitjans de comunicació. Aquesta

actuació està previst dur-la a terme mitjançant el desplegament de programes de cooperació

amb l’administració local, potenciant una política de públics i de promoció, així com

d’equipaments culturals per donar cabuda a les programacions culturals professionals,

establint xarxes culturals territorials, mantenint un principi de transversalitat entre les unitats

del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i altres departaments de la Generalitat.

El programa d’aquesta política al que s’hi destinen més recursos, és Suport a la creació,

producció, promoció i difusió cultural amb 209,3 milions d’euros. El Departament de Cultura

té adscrites diverses entitats instrumentals creades amb missions específiques per a dur a

terme les polítiques públiques culturals. Un dels objectius principals d’aquest programa és

impulsar els grans debats de política cultural consolidant el canvi en la forma d’entendre i

executar les polítiques culturals. Aquesta nova visió acosta l’acció institucional a la realitat

social del país i aposta per la participació activa dels ciutadans en les decisions que pren

l’Administració en matèria de cultura. Un dels pilars bàsics del canvi és la creació del Consell

de la Cultura i de les Arts.

Les actuacions previstes en relació el programa Protecció i conservació del patrimoni

cultural, tenen com objectiu la preservació del patrimoni cultural, alhora que facilitar-ne el

coneixement i l’accessibilitat als ciutadans. Entre d’altres objectius, durant l’exercici 2008 es

preveu acabar el Pla d’Arxius Comarcals, finalitzant la construcció de 14 nous arxius

comarcals en tant que equipament bàsic territorial en el període 2005-2008, facilitar la

vertebració del conjunt de museus i col·leccions registrades al país, amb la creació de

sistemes i circuits de col·laboració, tant tècnica com de serveis i temàtica. Com a nou

element de generació de riquesa, també es preveuen actuacions adreçades a vincular la

cultura i la indústria turística mitjançant la creació d’un pla de turisme cultural que integri les

manifestacions de cultura tradicional popular com element d’interès turístic.

L’evolució de la nostra societat està donant cada cop més importància al benestar personal,

psíquic i físic, en totes les etapes de la vida. En aquest sentit, la pràctica de l’esport i de

l’activitat física és una eina privilegiada per a donar resposta a aquesta necessitat social, per

tal que les persones puguin millorar la seva salut i enriquir-se personalment. D’altra banda,


140

l’esport també permet donar resposta al repte de millorar la cohesió social i afavorir la

transmissió de valors ciutadans.

Dins la política de Cultura i esports, el programa Esports i educació física, es desenvolupa

principalment per l’agrupació departamental de Vicepresidència mitjançant diverses entitats

públiques que promouen la pràctica esportiva en tots els seus vessants, mitjançant

programes específics adreçats a l’esport ciutadà, a l’esport escolar, a l’esport federat de

base i d’alt rendiment i a la qualitat dels recursos humans i d’equipaments de què disposa el

sistema. L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya és l’entitat encarregada de la

docència i la investigació en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport.

Llengua catalana (45)

En els darrers 15 anys s’ha produït un augment important del coneixement de la llengua

catalana, especialment gràcies al sistema educatiu reglat, que assegura el coneixement de

les dues llengües oficials. D’altra banda, en la formació de la població adulta, s’ha

desenvolupat, de forma complementària, l’activitat del Consorci per a la Normalització

Lingüística com a prestador de serveis per aquest col·lectiu.

La conjuntura actual està presidida per dos factors determinants per a l’evolució del

coneixement i l’ús de la llengua catalana, l’augment progressiu de la població de nova

immigració, i la generalització de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació,

amb productes i serveis que sovint no inclouen la llengua catalana. D’altra banda, cal prestar

especial atenció a l’evolució de l’ús del català entre la població jove que, malgrat ser el

segment amb un major coneixement de l’idioma, en fa un menor ús segons evidencien les

enquestes.

Aquesta política de despesa, es realitza bàsicament per la Secretaria de Política Lingüística,

del Departament de la Vicepresidència. Al 2008 les actuacions previstes en aquesta política

s’adrecen a promoure l’accés de la població adulta al coneixement de la llengua catalana,

amb especial èmfasi en la nova immigració, a l’impuls del català com a llengua d’ús habitual

de les persones catalanoparlants i en les comunicacions institucionals i empresarials, a

vetllar per a l’existència d’una oferta adequada de serveis i productes en català en tots els

sectors i a millorar l’estatus legal de la llengua catalana en l’àmbit estatal i europeu.


141

En conjunt, per a l’exercici 2008 els recursos destinats a la promoció de la llengua catalana,

ascendeixen a 42,5 milions d’euros, amb un creixement molt important en relació a l’any

anterior (54,4%).

Consum (46)

La política de Consum, i el seu únic programa Ordenació, control i informació sobre el

consum, tenen com a objectiu garantir els drets dels consumidors mitjançant accions

informatives i formatives arreu del territori, i vetllar pel compliment de la normativa mitjançant

un control efectiu del mercat de productes i serveis. Així mateix, aquesta política pretén

fomentar la responsabilitat en el consum i promoure el comerç just, ja que aquests tenen

impacte en la qualitat de vida de les persones i en la sostenibilitat mediambiental.

El pressupost destinat a aquesta política per al 2008 és de 14,5 milions d’euros, que

representa un increment de 0,6 milions d’euros (un 4,32%) respecte el pressupost del 2007.

Aquest import correspon majoritàriament a l’Agència Catalana del Consum, que realitza

assessoraments, actuacions inspectores i procediments de mediació i arbitratge, i en menor

quantia a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, que actua en l’àmbit de la producció i

consum dels aliments.


142

Àrea de despesa 5 Producció de béns públics de caràcter econòmic Quadre 8.1.2.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMICMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %511 Disponibilitat i abastament d'aigua 377.478,8 491.841,9 114.363,1 30,3512 Sanejament d'aigua 427.581,5 526.351,8 98.770,4 23,151 Cicle de l'aigua 805.060,3 1.018.193,8 213.133,5 26,5521 Carreteres 455.097,9 522.246,7 67.148,8 14,8522 Infraestructures ferroviàries 815.479,3 1.182.024,3 366.545,0 44,9523 Suport al transport públic de viatgers 959.456,4 1.030.464,3 71.007,9 7,4524 Ports i transport marítim 37.823,4 38.231,1 407,7 1,1525 Aeroports i transport aeri 7.349,9 55.629,2 48.279,3 656,9526 Logística i al. act. de sup. al tr. de mercaderies 48.369,7 46.711,4 -1.658,3 -3,452 Transport 2.323.576,6 2.875.307,0 551.730,4 23,7531 Telecomunicacions 252.457,7 270.415,7 17.958,0 7,1532 Societat de la informació i el coneixement 45.883,7 45.490,8 -392,9 -0,9533 Mitjans de comunicació social 531.065,0 514.509,1 -16.555,9 -3,153 Societat de la informació i el coneixement i telecom. 829.406,4 830.415,6 1.009,2 0,1541 Urbanisme 7.920,0 3.110,0 -4.810,0 -60,7542 Ordenació del territori 19.453,8 24.359,0 4.905,1 25,2543 Orden. i prom. de sòl i ed. industrials i serveis 169.624,5 181.539,8 11.915,3 7,0544 Actuacions a la costa 1.273,0 1.364,0 91,0 7,154 Urbanisme i ordenació del territori 198.271,4 210.372,8 12.101,4 6,1551 Protecció i conservació del medi natural 185.015,0 177.083,4 -7.931,7 -4,3552 Infraestructura i gestió de tractament de residus 131.682,0 128.774,0 -2.908,0 -2,2553 Polítiques i sensibilització ambientals 9.388,0 10.013,7 625,7 6,7554 Prevenció i control ambiental 8.746,8 9.186,9 440,1 5,055 Actuacions ambientals 334.831,8 325.058,0 -9.773,8 -2,9561 Infraestructures per al desenvolupament rural 47.486,7 21.493,0 -25.993,7 -54,7562 Transformació i millora en matèria de regadius 157.285,9 198.917,2 41.631,3 26,556 Infraestructures agràries i rurals 204.772,6 220.410,2 15.637,6 7,6571 Recerca 125.375,3 131.286,8 5.911,6 4,7572 Recerca en ciència i tecnologia agroalimentària 36.405,9 40.184,9 3.779,0 10,4573 Recerca biomèdica i en ciències de la salut 54.585,8 57.057,6 2.471,8 4,5574 Desenvolupament tecnològic i innovació 63.437,9 145.064,6 81.626,7 128,757 Recerca, desenvolupament i innovació 279.804,8 373.593,9 93.789,1 33,5581 Cartografia, geologia i geofísica 35.183,8 34.520,1 -663,6 -1,9582 Meteorologia 7.886,9 8.338,0 451,1 5,7583 Estadística 11.745,8 11.450,1 -295,7 -2,5584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió 0,0 1.825,5 1.825,5 -58 Altres actuacions de caràcter econòmic 54.816,5 56.133,8 1.317,3 2,4Total 5.030.540,2 5.909.484,9 878.944,7 17,5

Variació 2008/2007

Cicle de l'aigua (51)

L'augment de la població i de l'activitat econòmica juntament amb els episodis de sequera

que es venen produint en els darrers anys estan provocant que els ritmes de regeneració

dels aqüífers o de repoblament dels pantans siguin insuficients. D’altra banda, la Directiva

marc de l'aigua aprovada per la Unió Europea el desembre de 2000 estableix que cal

satisfer la demanda creixent d’aigua equilibrant alhora els seus diferents usos amb la

protecció, la millora i la regeneració de les masses d’aigua (aqüífers, rius, etc.). La política

d'aigua de la Generalitat desenvolupa i aplica a les característiques de Catalunya allò que

preveu l’esmentada directiva de manera que per tal de gaudir d'una major disponibilitat

d'aquest recurs s'opta per actuacions respectuoses amb el medi ambient com ara les

dessalinitzadores, la reutilització de les aigües de depuradora, la descontaminació


143

d'aqüífers, l'abastament amb aigües subterrànies, la reparació de canonades de proveïment

o la major eficiència en el consum d'aigua en els regadius existents.

L’import destinat a la política de Cicle de l'aigua en els pressupostos de la Generalitat per a

l'exercici 2008 és de 1.018,2 milions d'euros, xifra que suposa un increment de 213,1 milions

d'euros sobre l'import pressupostat per al 2007 (26,5% d’augment). Aquesta política es

desglossa en dos programes de despesa: d'una banda, el programa Disponibilitat i

abastament d'aigua dotat amb 491,8 milions d'euros i, de l'altra, el programa Sanejament

d'aigua amb un pressupost de 526,4 milions d'euros. Pel que fa als ens executors, les

actuacions de la Generalitat es duen a terme a través de dues entitats adscrites al

Departament de Medi Ambient i Habitatge: l'Agència Catalana de l'Aigua i Aigües Ter-

Llobregat.

En el programa Disponibilitat i abastament d'aigua, l'Agència Catalana de l'Aigua destina un

pressupost de 123,4 milions d'euros a millorar l'abastament d'aigua fins assolir els nivells de

garantia, qualitat i quantitat establerts en la normativa aplicable i que es recolliran al Pla

sectorial d'abastament d'aigua a Catalunya, actualment en redacció. El capítol de despesa

més important el constitueixen les subvencions de capital, entre les que destaquen les

destinades als ens locals per a la realització d'inversions d'abastament en alta o per a

l'adopció d'iniciatives relacionades amb l'estalvi en el consum d'aigua i amb l'aprofitament de

recursos no potables. Dins del mateix programa de despesa, l'entitat Aigües Ter-Llobregat

destina un pressupost de 368,5 milions d'euros a la prestació del servei d'aigua potable a

més de cent municipis de l'àrea de Barcelona, amb una població aproximada de quatre

milions i mig d'habitants. És de destacar que el capítol de despesa més important, amb un

import de 307,3 milions d'euros, és el d'inversions directes destinades a millorar les

infraestructures d'abastament d'aigua mitjançant la seva ampliació, substitució, renovació i

millora. Aquesta xifra suposa un augment de 91,0 milions d’euros respecte al pressupost per

al 2007.

En el programa Sanejament d'aigua, l'Agència Catalana de l'Aigua disposa per a l'exercici

2008 d'un pressupost de 526,4 milions d'euros (gairebé 100,0 milions d’euros més que al

2007) amb la finalitat de continuar duent a terme actuacions de sanejament de les aigües

residuals procedents de l'ús domèstic o industrial per tal de retornar-les al medi en unes

condicions mínimes de qualitat suficients per poder ser reutilitzades, tot això en el marc del

Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes aprovat pel Govern de la Generalitat el

20 de juny de 2006. Entre les funcions de l'Agència Catalana de l'Aigua hi ha l'explotació i

reposició de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) en funcionament, la


144

gestió de l'explotació dels tractaments tèrmics eficients, així com de la resta

d'infraestructures de tractament dels fangs procedents de la depuració, la construcció de

noves infraestructures d'acord amb la Planificació de les Infraestructures Hidràuliques de

Catalunya (PIHC) i la realització del control de qualitat i de la contaminació de les aigües.

Transport (52)

Existeix un gran consens en què la disponibilitat d’infraestructures de transport adequades

és un element clau per garantir la competitivitat de l'economia catalana. El Govern de la

Generalitat recull aquesta idea en documents de la importància del Pla de Govern 2007-

2010 o de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la

competitivitat de l'economia catalana. Sobre aquesta base, la planificació estratègica de les

actuacions de la Generalitat en política de Transport per als propers anys està definida al

Pla d'infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC). L’objectiu d’aquest Pla

és permetre el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries i ferroviàries de Catalunya,

tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies prioritzant, d'una banda, la

millora de la connectivitat amb l'objectiu d'assolir un país més equilibrat i cohesionat i, d'una

altra, el desenvolupament d'un model de mobilitat més sostenible basat en el ferrocarril i el

transport públic.

La Generalitat ha pressupostat per a l'exercici 2008 en política de Transport una despesa de

2.875,3 milions d'euros, xifra que suposa un important augment de 551,7 milions d’euros en

relació al pressupostat per al 2007 (increment del 23,7%).

Per programes de despesa, el que té un increment de recursos més important és

Infraestructures ferroviàries, fent palesa la voluntat del Govern, expressada al PITC, de què

el transport ferroviari sigui el futur eix vertebrador de la mobilitat a Catalunya, tant de

passatgers com de mercaderies. L'import pressupostat l'any 2008 en aquest programa de

despesa és de 1.182,0 milions d'euros, import superior en 366,5 milions d’euros al

pressupostat per al 2007 (creixement del 44,9%). Els principals objectius a llarg termini en

aquest programa són la modernització i la millora de la xarxa ferroviària existent (ferrocarrils,

metro, tramvia), la construcció de nous eixos ferroviaris o l'adaptació de tots els serveis a les

persones de mobilitat reduïda. Pel que fa a les actuacions previstes per al 2008, destaquen

la continuació de la construcció de línia 9 i del perllongament de la línia 3 del metro de

Barcelona.


145

En línia amb l’anterior, el programa Suport al transport públic de viatgers inclou les despeses

destinades a fomentar la competitivitat del transport públic per augmentar-ne l’ús enfront del

vehicle privat amb la finalitat d'assolir un model de mobilitat més sostenible basat en els

mitjans de transport menys contaminants, reduir la congestió de la xarxa viària i reduir la

sinistralitat en els desplaçaments. Per millorar la competitivitat del transport públic, es

planteja l'establiment de carrils específics per a autobusos als corredors d'entrada a

Barcelona i a les principals àrees urbanes, completar la xarxa d'estacions d'autobusos i

rehabilitar les existents, l'impuls del transport públic per accedir als principals polígons

industrials, la implantació del bitllet únic per als diferents modes de transport i la renovació

del material mòbil. El pressupost que la Generalitat destina a aquest programa l'any 2008 és

de 1.030,5 milions d'euros i creix un 7,4% respecte al pressupost per al 2007 (71,0 milions

d’euros). L’increment va destinat fonamentalment al reforç de l’activitat del Consorci Autoritat

del Transport Metropolità de Barcelona i dels consorcis de Tarragona, de Lleida, de Girona i

del Bages.

El tercer increment més gran de recursos en termes absoluts correspon al programa

Carreteres, ja que s’han pressupostat 522,2 milions d’euros, 67,1 milions d’euros més que a

l’exercici 2007 (augment relatiu del 14,8%). Els objectius del Govern en aquest programa

són dotar Catalunya d'una xarxa viària moderna, segura, sostenible, equilibrada

territorialment i viable econòmicament, mitjançant la creació de nous eixos viaris i la millora

dels ja existents per tal de garantir l'accessibilitat a tot el territori, la connectivitat amb la

xarxa transeuropea i amb la resta de la península ibèrica, la seguretat en els desplaçaments

i evitar la congestió, a l'àrea de Barcelona. Així mateix, pel que fa als peatges, s'amplia la

política de gratuïtat per als usuaris habituals de certes autopistes, especialment respecte a

certs trams amb funcions de circumval·lació. En aquest programa també s'hi inclouen les

despeses de les empreses concessionàries del Túnel de Vallvidrera i del Túnel del Cadí i

dels seus respectius accessos per tal d'efectuar-ne el manteniment i l'explotació. Entre

d’altres actuacions, es poden destacar el desdoblament de l’Eix transversal (C-25) o

l’eixamaplament i millora de la carretera C-12 entre Àger i la C-13.

El programa de la política de Transport amb l’increment relatiu més important en el

pressupost per al 2008 és Aeroports i transport aeri, el qual creix un 656,9% com a

conseqüència fonamentalment de les inversions en el nou aeroport de Lleida – Alguaire.

Així, el pressupost per al 2008 d’aquest programa és de 55,6 milions d’euros, amb un

increment de 48,3 milions d’euros respecte al pressupost per al 2007 (656,9%). La resta del

pressupost es destina també a l’impuls de la construcció de nous aeroports i aeròdroms


146

(Pirineus-Andorra, Terres de l’Ebre) o millora dels existents (Igualada-Òdena o Alfés) i la

promoció de noves rutes aèries a Girona i Reus.

En el programa Ports i transport marítim continuen destacant les inversions per a la

modernització i la millora de les infraestructures i instal·lacions portuàries així com les

despeses destinades a la promoció dels ports comercials per captar nous tràfics i per

consolidar el port de Palamós com escala de creuers. Aquestes actuacions, pressupostades

en 38,2 milions per a l’exercici 2008, s'emmarquen en el Pla de ports 2007- 2015.

Finalment, la Generalitat, a través del programa Logística i altres actuacions de suport al

transport de mercaderies, destinarà el 2008 un import de 46,7 milions d’euros a promoure

una xarxa de transport i logística integrada i multimodal, mitjançant la construcció o l'impuls

de plataformes i infraestructures per a activitats logístiques que afavoreixin les estratègies

empresarials actualment orientades a la millora dels fluxos de mercaderies en els processos

d'avituallament, de producció i de distribució.

Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions (53)

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són elements clau per afavorir la

competitivitat de l’economia i la generació d’ocupació. Aquesta relació directa amb el

desenvolupament econòmic es fa evident en aquells països que d’una manera decidida han

impulsat polítiques de foment de la inversió en recerca, la innovació i la promoció, la

formació i l’ús de les TIC.

D’altra banda, les administracions públiques han d’adaptar-se al nou entorn econòmic i

social per ser un instrument efectiu de servei i canvi i, en aquest sentit, la Generalitat ha

d’anar treballant en la migració dels serveis electrònics actualment operatius al nou portal

Gencat-Serveis i tràmits. Durant el 2008 es continuarà aquesta migració i s’avançarà en

garantir els ciutadans, les empreses i altres organitzacions el dret a accedir electrònicament

als serveis públics, d’acord amb el mandat resultant de la Llei 11/2007 d’actes electrònics

dels ciutadans i els serveis públics.

La política de despesa de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions,

s’estructura en tres programes. El programa de Telecomunicacions, que es gestiona

principalment a través de l’entitat de dret públic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies

de la Informació, que s’encarrega de les TIC de la Generalitat de Catalunya, al que s’hi

destinen 270,4 milions d’euros que representen un increment respecte del 2007 del 7,1%.


147

Al programa Societat de la informació i el coneixement s’hi destinen 45,5 milions d’euros, hi

participen el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya amb la finalitat de

potenciar l’intercanvi d’informació per mitjans telemàtics entre les administracions públiques

per millorar la seva eficiència i eficàcia i la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

que té els objectius d’establir línies prioritàries de recerca a la Universitat Oberta de

Catalunya i fomentar i millorar la cultura de creació i difusió de coneixement entre el

professorat.

D’altra banda com a conseqüència de l’ampliació de les funcions de la Corporació Catalana

de Radio i Televisió, produïdes amb el temps d’acord amb els canvis tecnològics i en

previsió dels que es puguin produir en el futur, mitjançant la Llei 11/2007, d’11 d’octubre, es

regula la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i la

Corporació Catalana de Radio i Televisió passa a denominar-se Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals. Aquesta entitat i les seves empreses porten a terme el programa

Mitjans de comunicació social des del que es gestiona un total de 514,5 milions d’euros que

és la major part dels recursos de la política de despesa Societat de la informació i el

coneixement i telecomunicacions. L’objectiu d’aquest programa de despesa, és d’oferir a tots

els ciutadans de Catalunya un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els

principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalana, amb criteris

d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.

Urbanisme i ordenació del territori (54)

Les actuacions de la Generalitat dins de la política d'Urbanisme i ordenació del territori són

executades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i els seus ens adscrits

en el marc del Pla Territorial General de Catalunya i la dels altres plans territorials (sectorials

i parcials) amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el

creixement i de ser el marc orientador de les accions que s'emprenguin amb incidència

territorial. Els darrers anys s’han caracteritzat pel fort creixement de la població i de l’activitat

econòmica molt concentrat en determinades zones del país; això ha posat de manifest la

necessitat de planificació prèvia en tots aquells àmbits que afecten les ciutats i el territori en

general, per tal d'assegurar la qualitat de les infraestructures, l'equilibri territorial, la seguretat

de les persones i el respecte pel medi natural.

La política d’Urbanisme i ordenació del territori està dotada per a l'exercici 2008 amb un

pressupost de 210,4 milions d'euros, xifra que suposa un augment de 12,1 milions d’euros

respecte al pressupost per al 2007. Aquesta política està desglossada en quatre programes:


148

Urbanisme, dotat amb 3,1 milions d'euros; Ordenació del territori, amb un pressupost de

24,4 milions d'euros; Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i de serveis, amb un

import previst de 181,5 milions d'euros, i, finalment, Actuacions a la costa, amb un

pressupost d'1,4 milions d'euros.

Pel que fa al programa Urbanisme, és desenvolupat en la seva totalitat per la Direcció

General d'Urbanisme d'acord amb el model definit al Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,

pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. Algunes actuacions previstes són la

convocatòria d'ajuts als municipis per a la redacció de planejament urbanístic general i de

planejament derivat i l’impuls de convenis per a la realització de catàlegs d’edificació en sòl

no urbanitzable.

Dins del programa Ordenació del territori, les principals actuacions consisteixen en

l’elaboració de plans territorials per garantir un desenvolupament econòmic sostenible,

l'equilibri territorial i un augment general de la qualitat de vida a tot el territori així com el

manteniment de línies d’ajut al desenvolupament de determinades zones. Es fa especial

esment en aquelles àrees de muntanya en regressió demogràfica i econòmica en els darrers

anys i també en aquelles àrees que presenten una especial complexitat per diversos motius i

que requereixen d'instruments de planificació en relació a l'habitatge, la provisió de sòl

industrial, la mobilitat, els espais oberts o el paisatge: els espais litorals, les comarques de

muntanya amb major pressió urbanística, les principals àrees urbanes, els àmbits d'especial

interès paisatgístic o patrimonial i els territoris afectats pel traçat d'infraestructures. Per al

2008, entre d’altres actuacions, es preveu mantenir les línies d’ajut a les zones de

muntanya, desenvolupar el Pla director de les estacions de muntanya i completar el plans

territorials parcials pendents.

Amb el programa Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis, executat a través

de l'INCASÒL, el Govern cerca garantir una oferta suficient de sòl per a l'activitat econòmica

i els equipaments. El pressupost 2008 destinat per l'INCASÒL a aquesta política és de 181,5

milions d'euros, essent el capítol més important el d'inversions reals, amb 147,0 milions

d'euros. Els seus objectius, en el marc del Programa de sòl industrial 2005-2008, són

augmentar la concentració de l'activitat econòmica i evitar-ne la dispersió, la qual provoca

una major despesa de sòl lliure i planteja més problemes d'accessibilitat sostenible, reduir el

nombre d'activitats industrials mal ubicades, aconseguir un bon manteniment dels polígons

industrials i millorar la política de comercialització de les parcel·les.


149

Finalment, algunes de les activitats del programa Actuacions a la costa, executat per la

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge fonamentalment, són continuar la línia de

subvencions del Fons de gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner, establir plans

d'ordenació de platges, fer actuacions d'estabilització del litoral i regeneració de platges o fer

la gestió, vigilància i policia del domini públic marítim i terrestre.

Actuacions ambientals (55)

En la política d’Actuacions ambientals, les prioritats del Govern són, a grans trets, el

tractament sostenible dels residus, la protecció i l'ordenació de les masses d'aigua, la

protecció, conservació i millora del patrimoni natural i de la biodiversitat i l'augment de la

consciència ambiental de la societat catalana. Així mateix, cal tenir present que, pel seu

caràcter transversal, la sostenibilitat i la protecció del medi ambient estan presents en totes

les actuacions de l'administració catalana

L'import destinat a la política de d’Actuacions ambientals a l'exercici 2008 és de 325,1

milions d'euros i les actuacions són desenvolupades fonamentalment mitjançant el

Departament de Medi Ambient i Habitatge i els seus ens adscrits.

El programa Protecció i conservació del medi natural està dotat amb 177,1 milions d'euros.

En relació amb la protecció i l'ordenació de les masses d'aigua i del medi, l'Agència Catalana

de l'Aigua destina un pressupost de 74,3 milions d'euros a la realització de les inversions

programades a la planificació de les infraestructures hidràuliques de Catalunya, a la

restauració i recuperació ambiental d’acord amb el Programa de manteniment i conservació

de lleres 2006-2010 o al finançament a tercers per a actuacions de restauració i millora dels

espais fluvials. En l’àmbit de la conservació del patrimoni natural en general, es preveu

l’aprovació de les lleis de Conservació de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural, de Pesca, de

Caça i d’Accés al Medi Natural, l’execució de programes de lluita contra el musclo zebra i el

mosquit tigre i el desenvolupament de la política d’ajuts per a la gestió d’espais protegits o a

la gestió forestal sostenible. Diversos ens i òrgans del Departament de Medi Ambient i

Habitatge, entre els quals destaca la Direcció General del Medi Natural, Forestal Catalana,

SA i el Centre de la Propietat Forestal, tenen previst destinar a aquesta política un import de

102,8 milions d'euros durant l'exercici 2008.

Dins del programa Infraestructura i gestió de tractament de residus, l'Agència de Residus de

Catalunya (ARC) té un pressupost per a l'exercici 2008 de 128,8 milions d'euros. Les

actuacions de l'ARC es fan en el marc del Programa de gestió de residus municipals de


150

Catalunya, actualment en revisió per al període 2007-2012, i de programes específics de

gestió dels residus de la construcció, industrials i dejeccions ramaderes. La revisió del

PROGREMIC ha derivat en un nou model basat en la reducció dels residus i la seva

perillositat, l'enfortiment i l'extensió de les recollides selectives al conjunt de Catalunya i el

seu tractament. El nou model també preveu racionalitzar la planificació territorial de les

instal·lacions de tractament i deposició final, d'acord amb el Pla Sectorial Territorial

d'Infraestructures, amb l'objectiu de reduir els desplaçaments dels residus i reordenar els

fluxos de residus existents.

Així mateix, dins del programa de Polítiques i sensibilització ambientals, dotat amb 10,0

milions d’euros, el Govern impulsa polítiques internes de sostenibilitat i l’augment del grau

de consciència ambiental de la societat catalana, incidint especialment en l'àmbit de

l'educació. En aquest sentit, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i

Sostenibilitat s'estan elaborant l'Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

i l'Estratègia Catalana contra el Canvi Climàtic alhora que s'implanten noves accions

formatives i de suport als centres docents en el Programa Escoles Verdes. D’altra banda, les

importants transformacions socioeconòmiques de les darreres dècades han donat lloc a

l’homogeneïtzació i l'empobriment del paisatge en el conjunt del territori. La Direcció General

d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques té

programats un seguit d'accions i projectes encaminats a la millora del paisatge i a la

sensibilització social en aquesta matèria en el marc del Conveni europeu del paisatge, signat

a Florència l'any 2000, i de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del

paisatge.

Finalment, el programa Prevenció i control ambiental està dotat amb un pressupost de 9,2

milions d’euros destinats a la prevenció, control i intervenció de les activitat per garantir un

millor medi per a la salut i el benestar de les persones, per al desenvolupament d’actuacions

que fomentin la producció neta en els diferents sectors o impulsar la modernització de les

activitats d'acord amb les noves tecnologies més netes i prevenir la contaminació

atmosfèrica, tant de tipus químic com acústic o lumínic.

Infraestructures agràries i rurals (56)

L'espai rural de Catalunya, definit com aquell en el qual l'activitat agrària hi té un paper

preponderant i que és un element molt important d'equilibri i sostenibilitat del territori,

s'enfronta des de fa uns anys a situacions de despoblament, d'envelliment de la població,

d'abandonament del conreu de terres i a dificultats per a la posada en marxa d'alternatives


151

de caràcter econòmic. Amb la finalitat de contribuir a la millora de les condicions de vida del

món rural i, per tant, al reequilibri territorial, mitjançant aquesta política de despesa, la

Generalitat, d’una banda, potencia les infraestructures del món rural per augmentar la

competitivitat de les explotacions i, de l’altra, promou nous regadius i la millora dels

existents.

La Generalitat destina en el pressupost per al 2008 un import de 220,4 milions d'euros a la

política d’Infraestructures agràries i rurals, la qual està desglossada en dos programes. El

programa Infraestructures per al desenvolupament rural està dotat amb 21,5 milions d’euros,

destinats fonamentalment a la millora dels camins i altres infraestructures rurals. Així mateix,

a través del programa de Transformació i millora en matèria de regadius, dotat per a

l’exercici 2008 amb un pressupost de 198,9 milions d’euros, la Generalitat promou la

modernització dels regadius existents i l'execució de nous regadius, sobre tot en zones

d'agricultura mediterrània on la pluviometria és molt variable i no permet aconseguir una

regularitat de les produccions agràries ni es poden adaptar les produccions a les demandes

del mercat pel que fa a la qualitat i la flexibilitat davant variacions de la demanda.

Recerca, desenvolupament i innovació (57)

La recerca i la innovació tecnològica constitueixen una activitat clau per al progrés de les

economies modernes perquè són els elements que han d’afavorir l’augment de la seva

competitivitat per fer front als reptes derivats de la globalització dels mercats i la irrupció de

les economies emergents de l’est asiàtic o l’entrada a la Unió Europea de països més

competitius en costos. Per poder fer front a les conseqüències negatives d’aquesta nova

situació, com ara les deslocalitzacions, el creixement del dèficit comercial o la reducció

d’inversions estrangeres, i situar Catalunya en una posició avançada a Europa, la

Generalitat s’ha proposat que l’economia catalana assoleixi majors nivells de productivitat

mitjançant l’augment de la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) per tal que arribi al

2% del PIB a l’any 2010, tenint en compte la despesa pública i la privada.

En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 es destinen 373,6 milions

d’euros (un 33,5% més que l’any 2007) a la política de Recerca, desenvolupament i

innovació, amb l’objectiu d’incentivar la recerca en l’àmbit públic i privat focalitzada en el

capital humà, les universitats i els centres de recerca i les grans instal·lacions científiques i

tecnològiques, alhora que es promou la transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit

científic a l’àmbit empresarial. En aquest sentit, cal fer referència al Pla de recerca i

innovació de Catalunya 2005-2008 i a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la


152

qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana com a importants instruments

d’impuls de la recerca i la innovació tecnològica.

Aquesta política de despesa està integrada per quatre programes: Recerca, dotat amb 131,1

milions d’euros, dels quals 129,8 milions d’euros són gestionats pel Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa i els seus ens adscrits. Entre les actuacions en aquest

àmbit destaquen les de foment, a través de diverses línies d’ajut com ara per a la formació

de personal investigador, a empreses per contractar personal investigador predoctoral, per

fomentar un perfil més emprenedor o per millorar les infraestructures i equipaments de

recerca a les universitats i centres de recerca. A més de l’activitat desplegada directament

pel departament, cal destacar entre les entitats que gestionen la despesa de la Generalitat

en l’àmbit del programa de recerca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, la

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Consorci Centre de Supercomputació

de Catalunya o el Consorci Centre d’Estudis Demogràfics.

En segon lloc, cal assenyalar que la Recerca biomèdica i en ciències de la salut té programa

pressupostari propi ja que està definida també com a línia prioritària en el Pla de Recerca i

Innovació de Catalunya 2005-2008. El seu pressupost per a l’execici 2008 és de 57,1 milions

d’euros i està gestionat pel Comissionat per a Universitats i Recerca, pel Departament de

Salut i pel Servei Català de la Salut i es destina, entre d’altres actuacions, a donar suport

econòmic als centres de recerca existents i a la creació de nous centres de recerca o a

promoure la formació de professionals sanitaris i l’estabilització de personal investigador.

Així mateix, l’Agència d’Avalució de Recerca i Tecnologia Mèdiques té funcions de

planificació, coordinació, avaluació en l’àmbit dels centres vinculats al Servei Català de la

Salut per promoure la recerca orientada a les necessitats de la població i, d’altra banda, de

promoure que la introducció, adopció difusió i utilització de les tecnologies mèdiques es faci

amb criteris d’eficàcia, seguretat, efectivitat i eficiència.

Finalment, en l’àmbit de la recerca hi ha el programa Recerca en ciència i tecnologia

agroalimentària, amb un pressupost de 40,2 milions d’euros gestionat per l’Institut de

Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i pel Comissionat per a Universitats i Recerca.

Cal dir que la recerca i innovació agroalimentària són unes activitats qualificades com a

estratègiques al Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008. Entre les activitats de

l’IRTA hi ha impulsar la recerca i la investigació tecnològica en l’àmbit agroalimentari i

aqüícola i transferir la tecnologia i els avenços científics a les empreses per contribuir a la

seva competitivitat. El Comissionat per a Universitats i Recerca dóna suport financer a les


153

activitats de recerca i innovació agroalimentària i a les inversions en els parcs científics i

tecnològics de l’agroindústria.

D’altra banda, el programa Desenvolupament tecnològic i innovació està dotat amb un

pressupost de 145,1 milions d’euros per al 2008. Dins del mateix, cal destacar les activitats

del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial que disposa d’un pressupost de

110,2 milions d’euros per fomentar la transferència tecnològica i la innovació empresarial a

través de la Xarxa de Centres Tecnològics i de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica.

Així mateix, a través d’ICF Equipaments SAU, la Generalitat finança la construcció de

centres tecnològics.

Altres actuacions de caràcter econòmic (58)

Aquesta política de despesa inclou quatre programes: Cartografia, geologia i geofísica,

Meteorologia, Estadística i Avaluació de polítiques i estudis d’opinió. L'import pressupostat

per a l'exercici 2008 a la política d’Altres actuacions de caràcter econòmic ascendeix a 56,1

milions d'euros, el que suposa un augment d'1,3 milions d'euros respecte al pressupostat per

al 2007.

En el marc del programa Cartografia, geologia i geofísica, hi desenvolupen les seves

activitats l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i l'Institut Geològic de Catalunya (IGC).

L'ICC, amb una despesa pressupostada de 24,4 milions d’euros, té per missió mantenir,

millorar, actualitzar permanentment i difondre informació cartogràfica de precisió. Entre les

seves actuacions hi ha la implementació de més punts geodèsics, l'actualització de la sèrie

comarcal a escala 1:50000 de Catalunya i la seva base de dades o la implementació i

millora de geoserveis WEB.

Per la seva banda, l'IGC, ambun pressupost de 10,1 milions d’euros, té per missió l'obtenció,

anàlisi i difusió de dades, informació i coneixement sobre el sòl i el subsòl del territori de

Catalunya i sobre els fenòmens geològics que hi tenen lloc. Els productes i serveis

resultants s'adrecen a l'Administració de la Generalitat, a d'altres administracions i al sector

privat.

Pel que fa al programa Meteorologia, el Servei Meteorològic de Catalunya és l'ens

encarregat de garantir a tota la població, empreses i institucions públiques i privades la

disponibilitat d'informació meteorològica de qualitat en l'àmbit de Catalunya. El seu

pressupost per a l’exercici 2008 és de 8,3 milions d’euros.


154

Dins del programa Estadística, l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) és l'ens

encarregat de la planificació, coordinació i normalització de l'activitat estadística a Catalunya

i també de la prestació d'assistència tècnica estadística i de la planificació, coordinació i

difusió de les dades obtingudes mitjançant enquestes i estudis d'opinió. Entre els seus

objectius hi ha el coneixement de la distribució geogràfica de la població de Catalunya, la

seva demografia i evolució estimada, les condicions de vida, el mercat de treball, l'oferta i

demanda d'educació i formació, la realitat lingüística o les magnituds econòmiques de

Catalunya. El seu pressupost per al 2008 és d’11,5 milions d’euros.

Finalment, al pressupost 2008 s’introdueix per primera vegada el programa Avaluació de

polítiques i estudis d’opinió. En aquest àmbit, el Centre d’Estudis d’Opinió te, entre d’altres

funcions, la de registrar els estudis d’opinió promoguts per ells mateixos o per altres

departaments o ens de la Generalitat al Registre Públic d’Estudis d’Opinió, la difusió dels

mateixos, l’anàlisi de les dades obtingudes o la realització de tasques de consultoria

adreçada als departaments de la Generalitat. El pressupost d’aquest programa per a

l’exercici 2008 és d’1,8 milions d’euros.

Àrea de despesa 6 Foment i regulació de sectors productius Quadre 8.1.2.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUSMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions 5.466,2 8.465,9 2.999,7 54,9612 Orden., reconv. i suport subsec. agrari i pesquer 25.106,2 43.382,7 18.276,5 72,8613 Suport a l'Agroindústria,la comerc.i la regul. de mercats 8.944,8 56.311,4 47.366,6 529,5614 Modernit.i millora estruct.empres.agràries i pesq. 57.365,0 69.466,3 12.101,3 21,1615 Modernització de les estructures agràries i pesqueres 7.092,7 0,0 -7.092,7 -100,0616 Diversif. econòm. i qualitat de vida al món rural 0,0 3.580,4 3.580,4 -61 Agricultura, ramaderia i pesca 103.974,8 181.206,7 77.231,8 74,3621 Seguretat i prevenció del risc 934,4 987,1 52,7 5,6622 Suport a la indústria 62.179,2 103.495,8 41.316,5 66,462 Indústria 63.113,6 104.482,8 41.369,2 65,5631 Control i eficiència energètica 16.220,1 16.673,6 453,5 2,8632 Infraestructures energètiques 7.420,0 7.676,3 256,3 3,5633 Foment de les energies renovables 2.510,0 2.512,7 2,7 0,1634 Actuacions en mineria i protecció radiològica 0,0 1.992,0 1.992,0 -63 Energia i mines 26.150,2 28.854,6 2.704,5 10,3641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania 79.560,0 66.647,3 -12.912,7 -16,2642 Internacional., prom. i foment del comerç exterior 41.489,0 39.243,2 -2.245,9 -5,464 Comerç 121.049,0 105.890,5 -15.158,5 -12,5651 Promoció i foment del sector turístic 48.256,1 49.680,5 1.424,4 3,0652 Ordenació i millora de les infra. i est. turístics 12.756,5 15.240,0 2.483,5 19,565 Turisme i oci 61.012,6 64.920,5 3.907,9 6,4661 Foment empresarial 10.516,3 27.126,1 16.609,8 157,966 Desenvolupament empresarial 10.516,3 27.126,1 16.609,8 157,9671 Foment i regulació del sector financer 1.210,8 1.279,0 68,2 5,6672 Crèdit oficial 1.300.211,4 1.275.916,1 -24.295,3 -1,967 Sector financer 1.301.422,2 1.277.195,1 -24.227,1 -1,9681 Defensa de la competència 1.418,4 1.318,9 -99,6 -7,068 Defensa de la competència 1.418,4 1.318,9 -99,6 -7,0Total 1.688.657,1 1.790.995,2 102.338,0 6,1

Variació 2008/2007


155

Agricultura, ramaderia i pesca (61) La política de la Generalitat en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca, seguint les directrius

establertes per la Política Agrària Comunitària, està adreçada a millorar la competitivitat de

les empreses agràries i pesqueres mitjançant la recerca, la innovació, la formació i

l'assessorament i adoptant criteris de gestió empresarial; a impulsar la modernització i

internacionalització de l'agroindústria catalana a través de noves formes d'integració

empresarial i cooperativa, de promoció i comercialització, de manera que el valor afegit

generat en els darrers esglaons de la cadena de producció repercuteixi també en la pagesia,

i a vetllar per la producció d'aliments segurs, de qualitat i adequats a les demandes dels

consumidors, on l'origen esdevingui un element que doni valor afegit i diferencial al producte.

El pressupost destinat per la Generalitat a aquesta política a l'exercici 2008 és de 181,2

milions d'euros, xifra que representa un increment de 77,2 milions d'euros respecte al

pressupost per a l'exercici 2007. Aquesta política es desglossa en cinc programes que són

executats fonamentalment pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i els

seus ens adscrits.

Les actuacions integrades al programa Ordenació, reconversió i suport als subsectors agrari

i pesquer tenen per objecte el suport de caire no estructural amb l’objectiu d’ordenar i

racionalitzar les produccions per mantenir-les orientades al mercat i a les bones pràctiques.

El seu pressupost per a l’any 2008 és de 43,4 milions d’euros. Entre les actuacions per a

aquest exercici, destaca el foment de la implantació de xarxes de protecció contra la pedra

en les plantacions fructícoles amb una línia de crèdit de fins a 10,5 milions d’euros amb

interès subvencionat.

El programa Suport a l'agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats, amb un

import de 56,3 milions d'euros, recull les actuacions per millorar la competitivitat del sector

agroalimentari, inclòs el sector pesquer, a través del foment de la innovació en productes,

processos i tecnologies, el foment de la venda en origen, de la seguretat alimentària així

com la recerca de noves sortides comercials.

El programa Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres té

un pressupost de 69,5 milions d'euros destinats a la millora de les estructures productives

per fer-les més competitives i sostenibles i estimular la seva orientació als mercats així com

a modernitzar el sector pesquer professional, recreatiu i l’aqüicultura. En aquest programa

destaca, juntament amb la promoció del contracte global d’explotació i el programa operatiu


156

de la pesca, la incorporació d’una partida de 40 milions d’euros destinada a la concessió de

préstecs per a la modernització i innovació a les explotacions agràries.

El programa Sanitat vegetal, animal i control de produccions té com a objectiu final la

protecció de la salut de les persones mitjançant l’establiment de mesures de control i

prevenció sobre les produccions de les explotacions agrícoles i ramaderes. Per a l’exercici

2008, està dotat amb un pressupost de 8,5 milions d’euros.

Finalment, el programa Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural compta amb

un pressupost de 3,6 milions d’euros i recull aquelles actuacions que tenen per objectiu

fomentar noves activitats econòmiques al medi rural que incrementin els ingressos i millorin,

per tant, la qualitat de vida dels seus habitants.

Indústria (62)

La política industrial de la Generalitat té per objecte l'augment de la competitivitat de la

indústria mitjançant l'increment sostingut de la seva productivitat per tal d’afavorir el seu

posicionament en el mercat globalitzat. L'increment de la competitivitat ha d'anar

acompanyat de la millora en la qualitat de l'ocupació i de la reducció del risc d'accidentalitat i

la limitació de les conseqüències dels accidents.

La Generalitat destina a la política d'Indústria en els pressupostos per al 2008 un import de

104,5 milions d'euros, xifra que suposa un creixement molt significatiu del 65,5% en relació a

la despesa pressupostada per al 2007. Aquesta política de despesa és executada des del

Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i els seus ens adscrits.

El programa Suport a la indústria està dotat amb 103,5 milions d'euros, destinats a fomentar

els sectors estratègics amb alts nivells de productivitat i elevat potencial de creixement, que

actuen com a difusors de coneixement i tecnologia en el conjunt de la indústria catalana.

També es destina a fomentar la creació d'agrupacions d'empreses per al desenvolupament

de tecnologies clau i a donar suport a aquells sectors de la indústria catalana més sensibles

a la competència internacional (tèxtil-confecció, electrònica de consum o automoció). Així

mateix, a través de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA), es facilita suport

tecnològic per a la innovació de la indústria de l'automòbil i, mitjançant el CIDEM, s'impulsa

la inversió empresarial nacional o estrangera a Catalunya, i es dóna suport a la

internacionalització de l'empresa catalana i assessorament a les empreses i als

emprenedors. Finalment, a través de l'Empresa de Promoció i Localització Industrial de


157

Catalunya, SA (EPLICSA), es participa i s'assessora empreses en dificultats per fer-les més

competitives; el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) dóna suport tecnològic

a la indústria mitjançant la realització d'assajos de laboratori, calibracions d'equips de

mesura i formació tècnica.

Per la seva banda, el programa Seguretat i prevenció del risc està dotat amb 1,0 milions

d’euros al pressupost 2008. Té per finalitat reduir el risc d’accidentalitat a les instal·lacions

industrials i domèstiques, als productes industrials i al parc de vehicles automòbils, tant pel

que fa a reduir la probabilitat d’accidents com a limitar les seves conseqüències.

Energia i mines (63)

La política de la Generalitat en matèria d'energia i mines s'adreça, d'una banda, a garantir la

disponibilitat i la qualitat del subministrament de serveis energètics essencials per al

desenvolupament de l'activitat econòmica i, de l'altra, a potenciar l'estalvi i l'eficiència

energètica així com la utilització de les energies renovables. Les actuacions de la Generalitat

s’emmarquen en el Pla de l'energia 2006-2015, el qual s'estructura en quatre àmbits:

estratègia d'estalvi i eficiència energètica, pla d'energies renovables, pla d'infraestructures

energètiques i programa de recerca i desenvolupament tecnològic.

El pressupost per al 2008 de la política d'Energia i mines, és de 28,9 milions d'euros. Les

actuacions dins d'aquesta política estan desglossades en quatre programes. El que té un

major volum despesa és Control i eficiència energètica, dotat amb 16,7 milions d'euros

destinats a garantir el subministrament d'energia, a millorar-ne la qualitat i, alhora, mitjançant

l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA, (EISSA) en

l’àmbit sanitari, impulsar la reducció del consum d'energia final mitjançant el foment de

l'estalvi entre els professionals i la ciutadania.

El programa Infraestructures energètiques està dotat per al 2008 amb un pressupost de 7,7

milions d’euros, destinats a garantir els subministraments d'energia al menor cost compatible

amb la qualitat adient i el respecte al medi ambient i a disminuir l’impacte socioambiental de

les línies elèctriques d’alta tensió existents en zones urbanes. Entre les seves actuacions hi

ha els ajuts per electrificació i gasificació i també per soterrament o desplaçament de línies

elèctriques.

A través del programa Foment de les energies renovables, la Generalitat destina 2,5 milions

d'euros per aconseguir-ne la màxima implantació. Així mateix, el programa Actuacions en


158

mineria i protecció radiològica té un pressupost de 2,0 milions d’euros destinats a millorar el

coneixement dels recursos minerals de Catalunya, garantir el subministrament d’àrids de

manera compatible amb les prescripcions mediambientals, planificar l’aprofitament dels

aqüífers minerals i termals i garantir la seguretat radiològica.

Comerç (64)

L’estructura del sector comercial català ha caracteritzat la configuració de ciutats compactes,

complexes i socialment cohesionades on un gran nombre de petites i mitjanes empreses

exerceixen una funció vertebradora i de proximitat al ciutadà. Per tant, en un entorn

canviant, és necessària l’adequació permanent de les estructures comercials en els àmbits

de la moda, l’artesania i el comerç interior i exterior, per tal de que el model continuï sent

competitiu, eficient i integrador en el marc de la funció econòmics i social que desenvolupa.

La política de Comerç té un pressupost de 105,9 milions d’euros per a aquest any 2008,

distribuïts en el programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania, el pressupost del

qual és de 66,6 milions d’euros, i el programa Internacionalització, promoció i foment del

comerç exterior, el qual és de 39,2 milions d’euros.

El programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania, pretén potenciar el model de

comerç urbà, així com reforçar la competitivitat de les empreses comercials catalanes i

garantir l’equilibri territorial en l’àmbit comercial. Les seves actuacions inclouen l’ampliació

de la Fira de Barcelona i les actuacions dutes a terme pel Consorci de Promoció Comercial

de Catalunya (COPCA). Així mateix, aquest programa es troba emmarcat en el Pla de

dinamització del comerç urbà 2006-2009, el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

i la Llei d’equipament comercials. I el programa Internacionalització, promoció i foment del

comerç exterior, pretén cobrir les necessitats d’internacionalització del teixit empresarial de

Catalunya, seguint el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008.

Turisme i oci (65)

El turisme té un gran pes específic dins de l'economia catalana pel volum d'ingressos, els

llocs de treball que genera o l'elevat efecte d'impuls sobre altres activitats productives.

L'objectiu del Govern és impulsar la diversificació i la millora de la qualitat de l'oferta turística

per tal de contribuir a la seva desestacionalització, la creació de riquesa i l'ocupació estable i

la viabilitat futura de les empreses del sector, les quals s'enfronten a una competència

creixent d’altres destinacions amb preus més competitius. D'acord amb això, i en el marc del


159

Pla estratègic de turisme 2005-2010, es vol establir un model turístic competitiu de qualitat

basat en els valors naturals, històrics i culturals dels recursos que fan possible aquesta

activitat.

En els pressupostos per al 2008, la Generalitat destina a la política de Turisme i oci, un

pressupost de 64,9 milions d'euros. D’una banda, al programa Promoció i foment del sector

turístic s’hi destinen 49,7 milions d’euros; hi participen, d’una banda, el Consorci de Turisme

de Catalunya, adscrit al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, promocionant

Catalunya com a destinació turística de referència internacional basada en la qualitat, la

rendibilitat i la sostenibilitat; de l’altra, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que

gestiona els serveis i infraestructures turístics de La Molina, Vall de Núria i Montserrat i

fomenta el desenvolupament turístic d'aquestes destinacions i la seva àrea d'influència.

D’altra banda, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa destina un pressupost de

15,2 milions d'euros al programa d'Ordenació i millora de les infraestructures i establiments

turístics. Entre les seves actuacions es poden esmentar la convocatòria d'ajuts per a la

modernització dels allotjaments turístics, l'impuls a la formació de guies de turisme, la

recerca aplicada en matèria de turisme i l'activitat inspectora i de disciplina turística.

Desenvolupament empresarial (66)

Mitjançant les actuacions incloses dins de la política de Desenvolupament empresarial, la

Generalitat vol afavorir la competitivitat de l’economia catalana, en un marc de concertació

entre les diferents administracions, els agents econòmics i socials i el sector privat, aprofitant

la conjuntura favorable dels darrers anys per introduir aquelles millores que permetin superar

els punts febles i que poden perjudicar la seva bona marxa de l’economia en el futur.

Als pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2008, la política de Desenvolupament

empresarial està dotada amb 27,1 milions d’euros, xifra que representa un increment de

16,6 milions d’euros respecte al pressupostat per al 2007.

Aquesta política consta d’un únic programa, Foment empresarial. Entre les actuacions

d’aquesta política, destaca la de coordinació, impuls i seguiment de l’Acord estratègic per a

la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, a

hores d’ara en procés de revisió, per tal de completar la transformació del model productiu a

fi de dotar-lo de major competitivitat a través de, entre moltes altres mesures, l’impuls a la

cooperació empresarial, el foment del capital risc coma instrument de finançament de les

petites i mitjanes empreses o el desenvolupament d’instruments financers per a


160

l’emprenedoria d’alt creixement. Altres actuacions que desenvolupa el Departament

d’Economia i Finances són el suport i impuls de projectes i el disseny d’instruments

financers que promocionen l’activitat econòmica.

Destaquen també les mesures de suport i foment al sector de la moda incloses al

pressupost del Consorci per a la Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) o la subvenció

dels interessos de préstecs a petites empreses per al finançament de determinades

inversions a càrrec del pressupost de la Secretaria de Política Financera, Competència i

Consum.

Finalment, des del Departament de Treball es promou la creació d’empreses cooperatives,

la seva consolidació i intercooperació mitjançant accions de suport i sensibilització.

Sector financer (67)

La política de despesa de Sector financer s’estructura en dos programes de despesa:

Foment i regulació del sector financer, que té un pressupost d’1,3 milions d’euros, i Crèdit

Oficial, amb un pressupost de 1.275,9 milions d’euros. En conjunt, l’import total destinat a

aquesta política de despesa en els pressupostos per al 2008 és de 1.277,2 milions d’euros.

En relació al Foment i regulació del sector financer, la Generalitat, a través de la Secretaria

de Política Financera, Competència i Consum, desenvolupa les actuacions de tutela

financera, supervisió, inspecció, ordenació, orientació i foment de les entitats i mercats de

valors que integren el sector financer i assegurador i que formen part del seu àmbit

competencial.

La finalitat del programa de Crèdit oficial és oferir finançament a llarg termini al sector privat,

adaptat a les necessitats d’inversions, sempre que contribueixin al creixement econòmic i

siguin viables, i d’altra banda, facilitar finançament als sectors públic i privat de l’economia

catalana per promoure activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic,

tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Aquesta política de despesa, es desenvolupa

principalment per l’Institut Català de Finances juntament amb altres tres organismes adscrits

al Departament d’Economia i Finances: l’Institut Català del Crèdit Agrari, que finança, d’una

banda, inversions de les explotacions agrícoles i ramaderes, de les indústries

agroalimentàries i del sector pesquer que facilitin l’augment de la seva competitivitat i, d’una

altra, de despeses extraordinàries per pal·liar catàstrofes naturals; ICF Equipaments, SAU,

que promou i gestiona equipaments per a ús públic, i ICF Holding SAU, que complementa


161

l’oferta de les iniciatives privades de capital risc ampliant les possibilitats d’accés a

finançament a llarg termini de les empreses.

Defensa de la competència (68)

La defensa de la competència té una gran rellevància per tal de garantir el bon funcionament

del lliure mercat, fet que repercuteix favorablement en els ciutadans i les empreses de

Catalunya. Les accions adreçades al desenvolupament d’aquesta política, es refereixen

bàsicament a la realització i publicació d’estudis d’anàlisi de les condicions de competència

en els mercats, la instrucció i resolució d’expedients relatius a conductes restrictives de la

lliure competència i a la vigilància del compliment de les resolucions dictades pel Tribunal

Català de Defensa de la Competència. L’import destinats a la defensa de la competència en

els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 és d’1,3 milions d’euros.

Àrea de despesa 7 Suport financer als ens locals Quadre 8.1.2.9PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALSMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %711 Suport financer de la GC als ens locals 153.039,9 177.572,9 24.533,0 16,0712 Part. dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.704.400,0 2.888.300,0 183.900,0 6,8713 Suport a obres i serveis dels ens locals 99.402,5 108.749,7 9.347,2 9,471 Suport financer als ens locals 2.956.842,4 3.174.622,7 217.780,3 7,4Total 2.956.842,4 3.174.622,7 217.780,3 7,4

Variació 2008/2007

Suport financer als ens locals (71)

La política de Suport financer als ens locals, porta a terme la gestió del pagament als ens

locals, amb criteris d'eficàcia i eficiència, per tal de garantir als ens locals els recursos

necessaris per a dur a terme les seves competències i donar suport als municipis per a

obres i serveis. Aquests pagaments procedeixen, d’una banda, de l'Estat en concepte de la

seva participació en els tributs de l'Estat, i de l’altra del Fons de cooperació local de

Catalunya en concepte de la seva participació en els ingressos de la Generalitat. I també

inclou els recursos destinats al finançament del Conselh Generau dera Val d’Aran.

Finalment, cal esmentar el programa Suport a obres i serveis dels ens locals en el qual

s’inclouen els recursos del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, mitjançant el qual es

dóna suport a municipis per pal·liar els seus dèficits d’infraestructures.


162

Els pressupostos per al 2008 assignen a aquesta política de despesa un import de 3.174,6

milions d’euros, dels quals 2.888,3 milions d’euros corresponen a la participació dels ens

locals en els ingressos de l’Estat.

Àrea de despesa 8 Fons de Contingència Quadre 8.1.2.10PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 8 FONS DE CONTINGÈNCIAMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %811 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,881 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8Total 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8

Variació 2008/2007

Fons de Contingència (81)

El Fons de Contingència té la finalitat d’atendre les necessitats inajornables de caràcter no

discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al

llarg de l'exercici, d’aquesta manera s’evita la tendència expansiva de la despesa de

l’exercici causada per l'aprovació de augments de crèdit pressupostari sense finançament.

L’import dels pressupostos per al 2008 assignat a aquesta política és de 110 milions d’euros.

Àrea de despesa 9 Deute públic Quadre 8.1.2.11PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PÚBLICÀREA DE DESPESA 9 DEUTE PÚBLICMilers €Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost

2007 2008 Import %911 Amortització i despeses financeres del deute públic 1.629.400,4 1.256.188,4 -373.212,0 -22,991 Amortització i despeses financeres del deute públic 1.629.400,4 1.256.188,4 -373.212,0 -22,9Total 1.629.400,4 1.256.188,4 -373.212,0 -22,9

Variació 2008/2007

Amortització i despeses financeres del deute públic (91)

La política Amortització i despeses financeres del deute públic té la missió de formalitzar,

gestionar i controlar l'endeutament de la Generalitat i del seu grup d'entitats i empreses

públiques d'acord amb la normativa vigent, per tal de garantir l'eficàcia i eficiència en la seva

gestió, i alhora obtenir l’endeutament en les millors condicions de mercat i de manera

sostenible.


163

El seu pressupost per al 2008 és de 1.256,2 milions d’euros, el qual representa una

disminució en 373,2 milions d’euros (un 22,9%) respecte l’any 2007, condicionat en gran

part pels calendaris d’amortització de les diverses modalitats d’endeutament que utilitza la

Generalitat.

Aquest import es destina al pagament dels passius financers corresponents a les

amortitzacions del deute formalitzat d'acord amb el calendari preestablert d'amortitzacions,

així com també al pagament de les despeses financeres associades a l'endeutament viu al

llarg de l'any 2008.

8.1.3 L’acord estratègic

L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de

l'economia catalana va ser signat el 16 de febrer de 2005 pel Govern de la Generalitat i els

principals agents econòmics i socials (CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, d'una

banda, i Foment del Treball, Pimec i Fepime, d'una altra).

La finalitat de l’Acord és promoure la transformació del model econòmic de Catalunya per

millorar la competitivitat de la seva economia, adaptant-la a les noves condicions derivades

de la globalització dels mercats, de la recent incorporació a la Unió Europea dels països del

centre i de l'est d'Europa i de la pressió de les economies emergents, juntament amb la

intensificació del canvi tecnològic. Així mateix, els signants de l’Acord han consensuat que

aquesta millora de la competitivitat ha de ser conseqüència d’un augment de la productivitat

assolit mitjançant la construcció d’infraestructures, la formació de la població activa i l’impuls

a la recerca, el desenvolupament i la transferència de tecnologia, a l’hora que es millora el

marc de relacions laborals i s’avança en la cohesió social.

L’Acord esdevé una de les principals eines de planificació del Govern de la Generalitat, amb

l’objecte d’optimitzar l’ús dels recursos disponibles per aconseguir els seus objectius

econòmics i socials a mitjà i llarg termini. El procés de planificació es va iniciar amb

l’encàrrec d’elaboració d’un document de diagnòstic de la situació de l’economia catalana i

de cap a on calia que evolucionés a un grup d’experts, científics i investigadors. Les

diferents mesures de l’Acord van ser consensuades pels signants sobre la base de

l’esmentat document. Aquestes mesures es materialitzen en normativa aprovada,

planificació més específica, nous acords consensuats, actuacions concretes o creació de

nous instruments i tenen el seu reflex en el pressupost anual de diferents departaments i

entitats de la Generalitat. Així mateix, la Universitat de Barcelona i un grup de treball dels


164

signants de l’Acord han elaborat una bateria d’indicadors per mesurar el seguiment dels

resultats assolits.

A continuació es fa una síntesi d’algunes de les actuacions més destacades

desenvolupades en el marc de l’Acord des de la seva signatura:

En l’àmbit de l’R+D+i, l’impuls del Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008, la

creació de les Xarxes de Transferència de Tecnologia i l’aprovació del Pla de finançament

per a la millora de les universitats públiques 2007-2010.

En matèria de Dotació de capital humà, s’han creat noves Escoles Oficials d’Idiomes (n’hi

havia 16 al curs 2003/04 i 41 al curs 2006/07), s’ha aprovat el decret de flexibilització de la

formació professional, s’ha impulsat el Pla d’inversió en equipaments TIC a escoles, s’ha

presentat el Pla d’impuls de l’aprenentatge de l’anglès que preveu la impartició de matèries

en aquesta llengua en 378 CEIP i 108 IES durant el curs 2007/08 i s’han continuat amb

l’obertura de noves aules d’acollida que implicarà, durant el curs 2007/08, un total de 1.200

aules.

En Infraestructures de transport i mobilitat, s’ha aprovat el Pla Director de Mobilitat de la

Regió Metropolitana de Barcelona, el Pla de Ports i el Pla estratègic per Centrals i

Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA), entre d’altres.

Així mateix, en Infraestructures energètiques i medioambientals, s’ha aprovat el Pla de

l’Energia 2006-2015 i el Programa d’inversió de recursos hídrics i de gestió de residus 2005-

2014.

En relació al finançament de l’activitat empresarial, s’ha afavorit una política comuna de

capital de risc per part dels diversos departaments de la Generalitat per optimitzar el nombre

i el perfil de les empreses capitalitzades, s’ha posat en funcionament la línia de finançament

a llarg termini per a pimes ICFcrèdit i s’han reforçat les societats INVERTEC (societat que té

per objectiu invertir en empreses de base tecnològica en les fases més inicials del seu

desenvolupament, o fases llavor) i AVALIS (que té per objecte social l’atorgament d’avals

financers i tècnics a les petites i mitjanes empreses, als autònoms i als professionals). Així

mateix, s’han creat l’Agència Catalana d’Inversions i l’Observatori de Prospectiva Industrial

per afavorir l’atracció d’inversions estrangeres i s’han fomentat les exportacions i la projecció

internacional a través de l’Observatori de mercats exteriors del COPCA.


165

En relació a les actuacions de foment de la competitivitat, s’ha de destacar l’aprovació per

part del Govern del Pla de mesures per a la facilitació de tràmits a l'activitat econòmica i

empresarial i la simplificació administrativa i el Programa de sòl industrial 2005-08 que

preveu la urbanització de 3.600 hectàrees amb una inversió total de 940 milions d’euros.

En matèria de relacions laborals, s’ha aprovat el Pla General d’Ocupació de Catalunya i s’ha

creat la Comissió d’immigració del Servei d’Ocupació de Catalunya. També s’ha aprovat la

llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya i el Pla de Govern de

Prevenció de Riscos Laborals 2005-2008.

Finalment, en matèria de cohesió social, s’ha creat l’Indicador de Renda de Suficiència de

Catalunya, s’han aprovat la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic i el decret que

la desenvolupa, s’ha reformat i augmentat la Renda Mínima d’Inserció i ha estat aprovada

recentment pel Parlament la llei de serveis socials de Catalunya.

Dins del procés de concertació permanent que representa l’Acord i un cop transcorreguts ja

més de dos anys des de la seva aprovació, actualment els signants n’estan duent a terme la

revisió amb la voluntat de donar-li un nou impuls. En aquest procés, s’estan acordant noves

mesures i línies de treball.

Les línies d’impuls preferents que sorgeixen de la revisió de l’Acord estratègic són el foment

de la innovació i la transferència de tecnologia, l’assoliment de l’èxit escolar, la millora

permanent de la formació professional, el millor coneixement de l’anglès, la planificació

d’infraestructures estratègiques, la regulació, competència i simplificació administrativa, la

compatibilització de l’activitat econòmica amb la millora i cura de la qualitat del medi ambient

i la integració de la immigració al mercat laboral.


166

8.2. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC

8.2.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat

La legislació vigent sobre estabilitat pressupostària2 estableix que l’elaboració, aprovació i

execució dels pressupostos del sector Administració pública es realitzarà en un context

d’estabilitat pressupostària, entenent com a tal la situació d'equilibri o de superàvit

computada, al llarg del cicle econòmic, en termes de capacitat de finançament. La referència

al cicle econòmic es concreta en què, excepcionalment, l'Administració pública podrà

presentar dèficit pressupostari en els exercicis en què es prevegi un creixement menor al

llindar inferior establert pel Consell de Ministres, però com a contrapartida, caldrà presentar

superàvit si la previsió de creixement econòmic supera el llindar superior establert3.

En aquest sentit, cal tenir present també que el marc normatiu vigent disposa que el càlcul

del dèficit/superàvit es realitzarà d’acord amb la metodologia del Sistema Europeu de

Comptes (SEC) i, concretament, amb el sistema de comptes vigent, el SEC 954.

El SEC estableix el marc comptable comparable a escala internacional amb la finalitat de

realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt, dels seus

components i les seves relacions amb altres economies. En particular, el SEC estableix els

criteris d’elaboració tant dels comptes financers com dels no financers del conjunt d'una

economia i és l’utilitzat a efectes del procediment de dèficit excessiu del Pacte d’estabilitat i

creixement europeu.

En definitiva, per obtenir les magnituds necessàries de mesura del grau de compliment dels

objectius d’estabilitat pressupostària del sector administracions públiques s’ha d’aplicar la

normativa del SEC. Això suposa, d’una banda, delimitar l’àmbit institucional de referència

2 Llei estatal 18/2001, de 12 de desembre, general d'estabilitat pressupostària, en la redacció donada per la Llei 15/2006, de 26

de maig, que la reforma i Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat

pressupostària, en la redacció donada per la .Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig, que la reforma.

3 La disposició transitòria primera de la Llei 15/2006 estableix els llindars inicials mínim i màxim per als anys 2007 a 2009: 2% i

3% respectivament.

4 Reglament número 2223/96 del Consell de 25 de juny de 1996, publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees número L

310/1 de 30 de novembre, que estableix la normativa bàsica del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC95).


167

(les entitats que formen part del sector de l’Administració pública) i ajustar algunes

operacions del càlcul pressupostari de la capacitat/necessitat de finançament als criteris de

la comptabilitat nacional.

Així doncs, segons el SEC s’inclouen dins el sector administracions públiques totes aquelles

unitats institucionals de titularitat pública (segons criteri de control) que es consideren

productors no de mercat (és a dir, amb uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels

costos de producció). Aplicant aquests criteris i les directrius d’interpretació d’Eurostat en

aquest àmbit, el grup de treball integrat per l’Institut Nacional d’Estadística, el Banc

d’Espanya i la Intervenció General de l’Estat (IGAE) determina les entitats que integren

l’Administració pública de la Generalitat segons el SEC amb l’objectiu d’elaborar els comptes

del sector Administració pública de l’economia espanyola.

Per motius de transparència, i en compliment de les obligacions derivades de la legislació

d’estabilitat pressupostària, els pressupostos de la Generalitat per al 2008 incorporen, per

cinquè any consecutiu, l’estat d’ingressos i de despeses del sector Administració pública

d’acord amb la definició del SEC. En aquest sentit, a l’igual que en els darrers exercicis, es

mantenen dos perímetres de consolidació del sector Administració pública: la base 1995 i la

base 20005. La base 1995 (vigent fins el 2005) permet estudiar les magnituds de referència

en el seguiment del Pla de Sanejament 2005-2008. La base 2000 aporta la visió actualitzada

de les magnituds del sector Administració Pública segons el SEC, que ha de complir amb la

normativa d’estabilitat pressupostària vigent.

Concretament, a banda de l’Administració de la Generalitat, de les entitats autònomes

administratives, del CatSalut, de l’ICS i de l’ICASS, la base 1995 inclou: 1 entitat autònoma

comercial, 9 entitats de dret públic i 2 societats mercantils. En canvi, la base 2000 inclou en

el 2008: 1 entitat autònoma comercial, 23 entitats de dret públic, 19 societats mercantils, 32

consorcis i 2 fundacions.

Cal tenir present que el perímetre de consolidació de les entitats considerades Administració

pública segons el SEC a la base 2000 no és estrictament estàtic, atès que el grup de treball

esmentat abans revisa anualment la classificació d’entitats i proposa noves incorporacions.

De fet, per a l’any 2008 aquesta revisió ha suposat la incorporació de 8 unitats institucionals

entre entitats autònomes administratives, entitats de dret públic i consorcis. Addicionalment 5 La diferència entre la base 1995 i la base 2000 rau en el nombre d’entitats incloses: algunes unitats públiques que en la

primera es classificaven com a Societats no financeres, en la segona es classifiquen dins del sector Administració pública de la

Generalitat


168

s’ha donat de baixa una entitat autònoma administrativa. En total, la base 2000 s’ha ampliat

en 7 unitats.

Quadre 8.2.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000EVOLUCIÓ NOMBRE D'ENTITATSMilers €

Subsector 2006 2007 2008

Generalitat 1 1 1Servei Català de la Salut i EGSS 3 3 3Entitats Autònomes Administratives 24 24 25Entitats Autònomes Comercials i Financeres 1 1 1Entitats de Dret Públic 21 22 23Societats Mercantils 19 19 19Consorcis 15 27 32Fundacions 2 2 2Entitats Sector Admó. Pública s/SEC95 al pressupost 86 99 106Resta d'entitats del pressupost de la Generalitat 26 28 33Total entitats al pressupost de la Generalitat 112 127 139

Les universitats públiques - tot i no formar part de l’àmbit institucional dels pressupostos de

la Generalitat- també estan classificades en el sector Administració pública de la Generalitat

d’acord amb les normes SEC. Per tant, caldrà ajustar la xifra de capacitat/necessitat de

finançament derivada de les dades pressupostàries afegint la mateixa magnitud referida a

les universitats per tal d’obtenir la capacitat/necessitat de finançament del conjunt del sector

Administració Pública de la Generalitat.


169

8.2.2. Els ingressos i les despeses consolidades

El pressupost del sector Administració pública de la Generalitat (base 2000) per al 2008

segons la normativa SEC és de 31.108,2 milions d'euros, xifra que suposa el 89,5% del

pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat (34.749,7 milions d'euros).

Quadre 8.2.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milers €

Capítols Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

1. Impostos directes 6.338.619 7.448.500,0 1.109.881,0 17,52. Impostos indirectes 10.917.639 10.662.800,0 -254.839,5 -2,33. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingresssos 1.743.528 1.890.017,5 146.489,2 8,44. Transferències corrents 7.035.612 7.875.332,0 839.720,1 11,95. Ingressos patrimonials 57.209 61.150,1 3.941,5 6,9Total ingressos corrents 26.092.607,2 27.937.799,5 1.845.192,3 7,16. Alienació d'inversions reals 53.963 809.763,0 755.800,4 1400,67. Transferències de capital 255.187 249.662,5 -5.524,4 -2,2Total ingressos de capital 309.149,4 1.059.425,5 750.276,0 242,7Total ingressos no financers 26.401.756,6 28.997.224,9 2.595.468,3 9,88. Variació d'actius financers 55.484 119.232,2 63.748,7 114,99. Variació de passius financers 2.454.222 1.991.711,1 -462.510,9 -18,8Total ingressos financers 2.509.705,5 2.110.943,3 -398.762,2 -15,9Total 28.911.462,1 31.108.168,2 2.196.706,1 7,6

En el pressupost d'ingressos les operacions corrents són les que tenen més pes: amb

27.937,8 milions d'euros, suposen el 89,8% del total. Dins d'aquestes, els ingressos més

importants són els impostos indirectes (34,3%), les transferències corrents (25,3%) i els

impostos directes (23,9%). La resta d'operacions, les de capital i les financeres, representen

respectivament el 3,4% i el 6,8% del pressupost. D’altra banda, cal destacar que el conjunt

de transferències corrents i de capital sumen un 26,1% dels ingressos del sector

Administració pública de la Generalitat.

Entre el 2007 i el 2008 el pressupost consolidat d’ingressos del sector Administració pública

augmenta un 7,6%. Enguany, l’ampliació del perímetre de consolidació d’aquest sector no té

un impacte rellevant en l’increment pressupostari. Els capítols que creixen més en termes

relatius són els impostos directes (17,5%), les transferències corrents (11,9%) i l’alienació

d’inversions reals (que es multiplica per 15).

La informació sobre els ingressos consolidats del sector Administració pública de la

Generalitat segons el SEC (base 2000) també es presenta agrupada per subsectors.


170

Qua

dre

8.2.

2.2

PRES

SUPO

STO

S D

E LA

GEN

ERAL

ITAT

DE

CAT

ALU

NYA

PE

R A

L 20

08ÀM

BIT

SEC

TOR

AD

MIN

ISTR

AC

IÓ P

ÚBL

ICA

DE

LA G

ENER

ALIT

AT B

ASE

2000

CLA

SSIF

ICAC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

ELS

ING

RES

SOS

PER

SU

BSE

CTO

RS

Mile

rs €

Capí

tols

1. Im

post

os d

irect

es7.

448.

500,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

07.

448.

500,

00,

07.

448.

500,

02.

Impo

stos

indi

rect

es10

.662

.800

,00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

010

.662

.800

,00,

010

.662

.800

,03.

Tax

es, v

enda

de

béns

i se

rvei

s i a

ltres

i59

6.50

0,0

125.

971,

510

0.39

9,7

48,0

453.

852,

262

5.60

7,7

1.34

4.88

1,4

52.2

28,2

3.29

9.48

8,8

1.40

9.47

1,3

1.89

0.01

7,5

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts7.

296.

000,

012

.275

.822

,950

2.59

8,3

18.1

58,4

265.

516,

573

.478

,272

6.84

4,7

35.2

42,7

21.1

93.6

61,7

13.3

18.3

29,7

7.87

5.33

2,0

5. In

gres

sos

patri

mon

ials

50.2

00,0

306,

684

1,4

30,0

3.33

9,5

752,

54.

965,

871

4,2

61.1

50,1

0,0

61.1

50,1

Tota

l ing

ress

os c

orre

nts

26.0

54.0

00,0

12.4

02.1

01,0

603.

839,

518

.236

,472

2.70

8,1

699.

838,

42.

076.

692,

088

.185

,142

.665

.600

,514

.727

.801

,027

.937

.799

,56.

Alie

naci

ó d'

inve

rsio

ns re

als

10.0

00,0

0,0

0,0

0,0

676.

109,

995

2.23

8,1

12.0

76,7

0,0

1.65

0.42

4,6

840.

661,

680

9.76

3,0

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

236.

600,

024

3.78

8,6

42.8

26,2

100,

097

.654

,015

.416

,010

0.76

8,5

7.77

2,5

744.

925,

849

5.26

3,3

249.

662,

5To

tal i

ngre

ssos

de

capi

tal

246.

600,

024

3.78

8,6

42.8

26,2

100,

077

3.76

3,9

967.

654,

111

2.84

5,2

7.77

2,5

2.39

5.35

0,4

1.33

5.92

4,9

1.05

9.42

5,5

Tota

l ing

ress

os n

o fin

ance

rs26

.300

.600

,012

.645

.889

,764

6.66

5,7

18.3

36,4

1.49

6.47

2,1

1.66

7.49

2,4

2.18

9.53

7,2

95.9

57,6

45.0

60.9

50,9

16.0

63.7

26,0

28.9

97.2

24,9

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

0,0

46.5

76,7

206,

016

5,6

517.

232,

740

8.05

0,0

18.8

44,2

900,

699

1.97

5,8

872.

743,

611

9.23

2,2

9. V

aria

ció

de p

assi

us fi

nanc

ers

1.94

2.74

2,3

0,0

0,0

0,0

21.1

71,4

14.0

94,9

13.7

02,4

0,0

1.99

1.71

1,1

0,0

1.99

1.71

1,1

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

1.94

2.74

2,3

46.5

76,7

206,

016

5,6

538.

404,

142

2.14

4,9

32.5

46,6

900,

62.

983.

686,

987

2.74

3,6

2.11

0.94

3,3

Tota

l 28

.243

.342

,312

.692

.466

,464

6.87

1,7

18.5

02,0

2.03

4.87

6,2

2.08

9.63

7,4

2.22

2.08

3,8

96.8

58,2

48.0

44.6

37,8

16.9

36.4

69,6

31.1

08.1

68,2

(*) I

nclo

u aq

uelle

s en

titat

s de

l Sec

tor P

úblic

que

d'a

cord

am

b le

s no

rmes

SEC

95

han

esta

t cla

ssifi

cade

s di

ns d

el s

ecto

r Adm

inis

traci

ó pú

blic

a de

la G

ener

alita

t. És

a d

ir, a

quel

les

unita

ts in

stitu

cion

als

de ti

tula

ritat

pú

blic

a (s

egon

s cr

iteris

de

cont

rol)

que

es c

onsi

dere

n pr

oduc

tors

no

de m

erca

t (és

a d

ir, a

mb

uns

ingr

esso

s pe

r ven

des

infe

riors

al 5

0% d

els

cost

os d

e pr

oduc

ció)

.

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i

ICAS

SEn

t. au

tòno

mes

ad

min

istr

ativ

esEn

t. au

tòno

mes

co

mer

c. i

fin.

Tota

l sen

se

cons

olid

arIn

gres

sos

cons

olid

able

sTo

tal

cons

olid

atEn

titat

s dr

et

públ

icSo

ciet

ats

mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

ns


171

Pel que fa al pressupost de despeses, les operacions corrents, amb un import de 26.151,1

milions d’euros, comporten el 84,1% de la despesa prevista per al 2008. Concretament, les

transferències corrents representen el 31,1% del total de despeses, les remuneracions del

personal un 26,5% i les despeses corrents de béns i serveis un 23,9%. En canvi, les

despeses del capítol 3 que, entre d’altres, inclou interessos, comissions i altres derivades del

deute i els préstecs, no superen el 2,3%.

Quadre 8.2.2.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €


1. Remuneracions del personal 7.554.643 8.229.024,2 674.381,2 8,92. Despeses corrents de béns i serveis 6.714.347 7.431.164,4 716.817,4 10,73. Despeses financeres 626.683 707.359,0 80.675,7 12,94. Transferències corrents 9.135.115 9.673.514,1 538.399,3 5,95. Fons contingència execució pressupostària 95.000 110.000,0 15.000,0 15,8Total despeses corrents 24.125.788,0 26.151.061,6 2.025.273,6 8,46. Inversions reals 2.369.428 2.565.167,5 195.739,6 8,37. Transferències de capital 816.584 1.072.301,8 255.717,7 31,3Total despeses de capital 3.186.012,0 3.637.469,2 451.457,3 14,2Total despeses no financeres 27.311.800,0 29.788.530,9 2.476.730,9 9,18. Variació d'actius financers 295.779 538.742,4 242.963,7 82,19. Variació de passius financers 1.303.884 780.895,0 -522.988,5 -40,1Total despeses financeres 1.599.662,1 1.319.637,3 -280.024,8 -17,5Total despeses 28.911.462,1 31.108.168,2 2.196.706,1 7,6

Per la banda de les despeses de capital, destaquen les inversions reals (2.565,2 milions

d’euros), que representen el 8,2% del conjunt del pressupost i que creixen un 8,3%,

lleugerament per sobre del conjunt del pressupost. Finalment, les operacions financeres

absorbeixen el 4,2% del pressupost de despeses.

La informació sobre les despeses consolidades del sector Administració pública de la

Generalitat segons el SEC (base 2000) també es presenta agrupada per subsectors


172

Qua

dre

8.2.

2.4

PRES

SUPO

STO

S D

E LA

GEN

ERAL

ITAT

DE

CAT

ALU

NYA

PE

R A

L 20

08ÀM

BIT

SEC

TOR

AD

MIN

ISTR

AC

IÓ P

ÚBL

ICA

DE

LA G

ENER

ALIT

AT B

ASE

2000

CLA

SSIF

ICAC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

E LE

S D

ESPE

SES

PE

R S

UBS

ECTO

RS

Mile

rs €

Capí

tols

1. R

emun

erac

ions

del

per

sona

l4.

955.

847,

41.

921.

832,

712

3.38

1,5

2.12

2,0

280.

786,

228

0.29

3,4

629.

322,

335

.438

,68.

229.

024,

20,

08.

229.

024,

22.

Des

pese

s co

rren

ts d

e bé

ns i

serv

eis

1.45

0.52

6,4

5.46

7.73

9,2

133.

842,

12.

355,

125

9.86

2,5

612.

449,

286

7.28

6,9

50.0

74,4

8.84

4.13

5,7

1.41

2.97

1,3

7.43

1.16

4,4

3. D

espe

ses

finan

cere

s67

8.65

0,0

0,0

211,

50,

07.

377,

56.

903,

813

.663

,355

2,8

707.

359,

00,

070

7.35

9,0

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts16

.918

.806

,05.

012.

529,

132

3.60

2,8

13.8

04,9

166.

560,

11.

807,

155

0.21

8,7

1.01

5,1

22.9

88.3

43,8

13.3

14.8

29,7

9.67

3.51

4,1

5. F

ons

de C

ontin

gènc

ia11

0.00

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

110.

000,

00,

011

0.00

0,0

Tota

l des

pese

s co

rren

ts24

.113

.829

,812

.402

.101

,058

1.03

7,9

18.2

82,0

714.

586,

390

1.45

3,5

2.06

0.49

1,2

87.0

81,0

40.8

78.8

62,7

14.7

27.8

01,0

26.1

51.0

61,6

6. In

vers

ions

real

s1.

283.

653,

319

0.76

7,7

49.1

21,2

70,0

735.

306,

31.

083.

591,

554

.681

,58.

637,

53.

405.

829,

184

0.66

1,6

2.56

5.16

7,5

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

1.32

0.52

3,8

53.0

20,9

16.4

96,4

150,

090

.336

,83.

000,

082

.792

,00,

01.

566.

319,

849

4.01

8,0

1.07

2.30

1,8

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

2.60

4.17

7,0

243.

788,

665

.617

,622

0,0

825.

643,

11.

086.

591,

513

7.47

3,5

8.63

7,5

4.97

2.14

8,9

1.33

4.67

9,6

3.63

7.46

9,2

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es26

.718

.006

,812

.645

.889

,764

6.65

5,5

18.5

02,0

1.54

0.22

9,4

1.98

8.04

5,0

2.19

7.96

4,6

95.7

18,5

45.8

51.0

11,5

16.0

62.4

80,6

29.7

88.5

30,9

8. V

aria

ció

d'ac

tius

finan

cers

950.

855,

046

.576

,721

6,2

0,0

411.

083,

62.

146,

41.

853,

30,

01.

412.

731,

387

3.98

8,9

538.

742,

49.

Var

iaci

ó de

pas

sius

fina

ncer

s57

4.48

0,4

0,0

0,0

0,0

83.5

63,1

99.4

45,9

22.2

65,9

1.13

9,7

780.

895,

00,

078

0.89

5,0

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

1.52

5.33

5,4

46.5

76,7

216,

20,

049

4.64

6,7

101.

592,

424

.119

,11.

139,

72.

193.

626,

387

3.98

8,9

1.31

9.63

7,3

Tota

l28

.243

.342

,312

.692

.466

,464

6.87

1,7

18.5

02,0

2.03

4.87

6,2

2.08

9.63

7,4

2.22

2.08

3,8

96.8

58,2

48.0

44.6

37,8

16.9

36.4

69,6

31.1

08.1

68,2

Tota

l co

nsol

idat

Entit

ats

dret

pú

blic

Soci

etat

s m

erca

ntils

Con

sorc

isFu

ndac

ions

(*) I

nclo

u aq

uelle

s en

titat

s de

l Sec

tor P

úblic

que

d'a

cord

am

b le

s no

rmes

SEC

95

han

esta

t cla

ssifi

cade

s di

ns d

el s

ecto

r Adm

inis

traci

ó pú

blic

a de

la G

ener

alita

t. És

a d

ir, a

quel

les

unita

ts in

stitu

cion

als

de ti

tula

ritat

pú

blic

a (s

egon

s cr

iteris

de

cont

rol)

que

es c

onsi

dere

n pr

oduc

tors

no

de m

erca

t (és

a d

ir, a

mb

uns

ingr

esso

s pe

r ven

des

infe

riors

al 5

0% d

els

cost

os d

e pr

oduc

ció)

.

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i

ICAS

SEn

t. au

tòno

mes

ad

min

istr

ativ

esEn

t. au

tòno

mes

co

mer

c. i

fin.

Tota

l sen

se

cons

olid

arD

espe

ses

cons

olid

able

s


173

8.2.3. El compte financer en termes del SEC

Una vegada exposat el pressupost d’ingressos i despeses del sector Administració pública

de la Generalitat segons el SEC s’analitza el compte financer. Cal recordar que la diferència

entre els ingressos i les despeses corrents és l’estalvi brut. Dins del compte de les

operacions de capital, s’obté com a saldo la capacitat (positiu) o necessitat (negatiu) per a la

formació bruta de capital. A més, si a les operacions corrents s’incorporen les de capital, és

a dir, es considera el conjunt de les operacions no financeres, el saldo que s’obté s’anomena

capacitat o necessitat de finançament (superàvit o dèficit no financer).

A continuació es presenta el compte financer de l’Administració pública de la Generalitat,

amb el perímetre de consolidació definit pel SEC, i que s’obté de la diferència d’ingressos i

despeses descrits a l’anterior apartat. Malgrat que l’àmbit institucional dels pressupostos no

inclou les universitats, la magnitud capacitat/necessitat de finançament del sector

Administració pública de la Generalitat no es veu alterada en ajustar-la pel resultat

pressupostari de les universitats, atès que el pressupost inicial d’aquestes és equilibrat. Així,

el dèficit no financer del sector Administració pública de la Generalitat (base 2000) per al

2008 és de 791,3 milions d’euros, xifra que s’obté com a resultat d’un estalvi brut (estalvi per

operacions corrents) de 1.786,7 milions d’euros i d’una necessitat per a la formació bruta de

capital de 2.578 milions d’euros.


174

Quadre 8.2.3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000COMPTE FINANCER. Milers €


1. OPERACIONS CORRENTS1.1 Ingressos corrents 26.092.607,2 27.937.799,5 1.845.192,3 7,1 Impostos directes 6.338.619,0 7.448.500,0 1.109.881,0 17,5 Impostos indirectes 10.917.639,5 10.662.800,0 -254.839,5 -2,3 Altres ingressos corrents 8.836.348,7 9.826.499,5 990.150,8 11,21.2 Despeses corrents 24.125.788,0 26.151.061,6 2.025.273,6 8,4 Remuneracions de personal 7.554.642,9 8.229.024,2 674.381,2 8,9 Despeses corrents de béns i serveis 6.714.346,9 7.431.164,4 716.817,4 10,7 Interessos 626.683,4 707.359,0 80.675,7 12,9 Transferències corrents 9.135.114,8 9.673.514,1 538.399,3 5,9 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS 1.966.819,2 1.786.737,9 -180.081,3 -9,22. OPERACIONS DE CAPITAL2.1 Ingressos de capital 309.149,4 1.059.425,5 750.276,0 242,7 Alienació d'inversions reals 53.962,6 809.763,0 755.800,4 1.400,6 Transferències de capital 255.186,9 249.662,5 -5.524,4 -2,22.2 Despeses de capital 3.186.012,0 3.637.469,2 451.457,3 14,2 Inversions reals 2.369.427,9 2.565.167,5 195.739,6 8,3 Transferències de capital 816.584,1 1.072.301,8 255.717,7 31,3B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL -2.876.862,5 -2.578.043,8 298.818,7 -10,4C = A + B RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI -910.043,3 -791.305,9 118.737,4 -13,0TOTAL AJUSTOS SEC-95 347.246,3 321.812,2 -25.434,0 -7,3NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANÇAMENT en termes SEC - 95 -562.797,1 -469.493,7 93.303,4 -16,6

ENDEUTAMENT BRUT 2.454.222,0 1.991.711,1 -462.510,9 -18,8 AMORTITZACIONS 1.303.883,5 780.895,0 -522.988,5 -40,1 ENDEUTAMENT NET 1.150.338,5 1.210.816,1 60.477,6 5,3

Conceptualment, la magnitud capacitat/necessitat de finançament és la utilitzada per

mesurar els objectius d’estabilitat pressupostària. Tanmateix, per tal d’expressar-la en

termes de comptabilitat nacional (tal com s’exigeix en la legislació pressupostària), el resultat

que s’obté de les dades pressupostàries s’ha d’ajustar als criteris que regeixen la

comptabilitat nacional (establerts en la normativa del SEC). Entre els ajustos que s’apliquen

cal destacar el registre de determinades operacions que no tenen incidència en el dèficit

pressupostari perquè es consideren operacions financeres, mentre que en termes de

comptabilitat nacional es consideren operacions no financeres. D’altra banda, el predomini

del principi de caixa en el pressupost davant del de meritació (predominant en comptabilitat

nacional) requereix ajustos addicionals.

Un cop aplicats aquests ajustos, la necessitat de finançament de l’Administració pública de

la Generalitat (base 2000) per al 2008 és de 469,5 milions d’euros. Per tant, el dèficit no

financer del sector Administració pública de la Generalitat en termes SEC95 es redueix un

16,6% respecte el 2007, atès que la necessitat de formació bruta de capital millora amb

escreix per compensar la disminució de l’estalvi brut. Aquesta disminució del dèficit no


175

financer consolida la tendència dels darrers anys de reduir els desequilibris i complir amb els

objectius d’estabilitat.

Malgrat que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha fixat per a les comunitats

autònomes l’objectiu d’assolir superàvit del 0,25% del PIB regional per a cadascun dels tres

exercicis del període 2008-2010, cal tenir present que, en aplicació del que estableix

l’apartat primer de la disposició transitòria de la Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig, sobre

la vigència dels plans econòmics de sanejament de les CA aprovats amb anterioritat a la

reforma de la legislació d’estabilitat pressupostària, la Generalitat de Catalunya està

subjecte al Pla de Sanejament 2005-2008 (considerat idoni en el 2004 per al CPFF). El

compliment d’aquest pla es descriu en el següent apartat.

8.2.4. El Pla de sanejament 2005-2008

El Pla de Sanejament 2005-2008 es va elaborar arran del dèficit que va presentar la

liquidació pressupostària del sector Administració pública de la Generalitat de l'exercici 2003

per donar compliment a les obligacions legals d’estabilitat pressupostària vigents en aquell

moment. Concretament l’article 8 de la Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre,

complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària, establia l’obligació de les CA

de presentar un pla de sanejament econòmic i financer en el cas d’incomplir l’objectiu

d’estabilitat pressupostària.

El Pla de Sanejament 2005-2008 preveu un conjunt de mesures correctores per tal de reduir

progressivament el dèficit pressupostari fins assolir l’equilibri el 2008 d’acord amb un

escenari concret. A més, aquest escenari incorpora l’objectiu d’estabilitat fixat per a

Catalunya (en percentatge respecte el PIB de l’economia espanyola) a l’acord del CPFF de

repartiment de l’objectiu d’estabilitat de les CA aplicable en el moment de l’elaboració del

pla.

Donat que el Pla de sanejament es va elaborar amb el sector Administració pública de la

Generalitat que només inclou les entitats de la base 1995 (la vigent en aquell moment), la

magnitud de referència per mesurar el seu compliment és la que es deriva del pressupost

amb el perímetre de consolidació així definit. Al següent quadre es mostra el compte

financer del sector Administració pública de la Generalitat d'acord amb el SEC (base 1995)

per al període d’aplicació del pla (2005-2008). Concretament, el 2008 el dèficit no financer

així mesurat és de 518,2 milions d’euros, que representen el 0,25% del PIB previst per a

l’economia catalana i el 0,05% del previst per a l’economia espanyola.


176

Quadre 8.2.4.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 1995COMPTE FINANCERMilers €

Capítols Pressupost Pressupost Pressupost Pressupost Variació 2008/20072005 2006 2007 2008 Import %

1. OPERACIONS CORRENTS1.1 Ingressos corrents 19.743.308,2 22.389.593,3 24.979.342,0 26.644.807,3 1.665.465,3 6,7 Impostos directes 4.917.561,7 5.558.299,0 6.338.619,0 7.448.500,0 1.109.881,0 17,5 Impostos indirectes 8.550.961,9 9.593.745,3 10.917.639,5 10.662.800,0 -254.839,5 -2,3 Altres ingressos corrents 6.274.784,6 7.237.549,0 7.723.083,5 8.533.507,3 810.423,8 10,51.2 Despeses corrents 18.281.022,5 20.626.814,0 22.907.491,7 24.675.242,1 1.767.750,4 7,7 Remuneracions de personal 5.224.910,6 5.759.289,4 6.568.187,8 7.090.799,1 522.611,3 8,0 Despeses corrents de béns i serveis 5.079.898,9 5.872.063,7 6.588.605,3 7.214.195,5 625.590,3 9,5 Interessos 445.215,5 495.105,9 564.337,7 681.547,9 117.210,2 20,8 Transferències corrents 7.530.997,5 8.408.155,1 9.091.361,0 9.578.699,6 487.338,7 5,4 Fons de contingència 0,0 92.200,0 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS 1.462.285,7 1.762.779,3 2.071.850,3 1.969.565,2 -102.285,1 -4,92. OPERACIONS DE CAPITAL2.1 Ingressos de capital 358.881,8 313.773,9 302.681,5 379.492,2 76.810,7 25,4 Alienació d'inversions reals 133.226,9 77.574,0 51.708,0 139.763,0 88.055,0 170,3 Transferències de capital 225.654,9 236.199,9 250.973,5 239.729,2 -11.244,3 -4,52.2 Despeses de capital 2.425.569,9 2.494.322,7 2.546.823,5 2.794.056,3 247.232,8 9,7 Inversions reals 1.688.395,7 1.687.177,9 1.705.803,8 1.691.750,2 -14.053,6 -0,8 Transferències de capital 737.174,3 807.144,8 841.019,7 1.102.306,2 261.286,5 31,1B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL -2.066.688,2 -2.180.548,9 -2.244.142,0 -2.414.564,2 -170.422,1 7,6C = A + B RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI -604.402,5 -417.769,6 -172.291,8 -444.999,0 -272.707,2 158,3TOTAL AJUSTOS SEC-95 -45.828,0 -92.915,1 -82.218,4 -73.210,9 9.007,5 -11,0NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANÇAMENT en termes SEC - 95 -650.230,5 -510.684,7 -254.510,2 -518.209,9 -263.699,8 103,6

ENDEUTAMENT BRUT 2.136.718,2 1.864.145,6 2.101.912,1 1.962.017,7 -139.894,4 -6,7 AMORTITZACIONS 1.017.696,7 864.462,9 1.216.161,3 671.095,5 -545.065,8 -44,8 ENDEUTAMENT NET 1.119.021,5 999.682,8 885.750,8 1.290.922,3 405.171,4 45,7

Val a dir que si bé l’objectiu fixat en el Pla de Sanejament per al 2008 era d’assolir l’equilibri,

enguany aquest objectiu s’ha de considerar conjuntament amb el que preveu el programa

d’inversions productives elaborat a l’empara de la legislació d’estabilitat pressupostària.

Aquest programa habilita al sector Administració pública de la Generalitat a que pugui

finançar les actuacions inversores que hi són incloses amb dèficit, per un import màxim del

70% de la inversió i del 0,25% del PIB de l’economia catalana. En conseqüència, el dèficit

que permet l’esmentat programa d’inversions per a l’exercici 2008 és de 519,1 milions

d’euros, lleugerament superior al previst.

Per tant, la valoració conjunta dels objectius fixats per al 2008 en el Pla de sanejament

2005-2008 i en el program d’inversions productives, permet afirmar que els pressupostos del

sector Administració pública de la Generalitat segons el SEC en base 1995 compleixen amb

els objectius estabilitat pressupostaria establerts.

177

9. ELS PRESSUPOSTOS PER SUBSECTORS, AGRUPACIONS I GRUPS CORPORATIUS

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 9. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius

179

9.1. Els pressupostos per subsectors

9.1.1. El pressupost de la Generalitat

El subsector Generalitat està integrat pels Òrgans Superiors i altres òrgans, els

departaments de l’Administració de la Generalitat i els Fons no departamentals. Cadascun

d'aquests ens i òrgans està definit com una secció pressupostària, la qual inclou un o més

serveis pressupostaris.

El pressupost previst per al 2008 del subsector Generalitat assoleix la xifra de 28.243,3

milions d'euros, amb un increment de 1.558,7 milions d'euros respecte al pressupost 2007,

el que suposa una variació relativa del 5,8%. El pressupost de la Generalitat es presenta

equilibrat, és a dir, amb una xifra d’ingressos igual a la xifra de despeses.

Els ingressos

En la previsió d’ingressos de la Generalitat, les operacions corrents en representen la major

part perquè, amb un volum de 26.054 milions d’euros, tenen un pes relatiu del 92,2% dels

ingressos del subsector. Alhora, cal destacar que s’espera que la principal font d’ingressos

seran els impostos indirectes amb una previsió de 10.662,8 milions d’euros; en segon lloc,

els impostos directes, amb 7.448,5 milions d’euros, i en tercer lloc, les transferències

corrents amb 7.296 milions d’euros. Més lluny quant a volum queden les previsions

d’ingressos per taxes, venda de béns i prestació de serveis, amb 596,5 milions d’euros i els

patrimonials, amb 50,2 milions d’euros. Cal destacar que els ingressos impositius suposen

un 64,2% del total d’ingressos del pressupost per al 2008 enfront al 25,8% que suposen les

transferències corrents, mentre que al pressupost per al 2007 en suposaven el 64,7% i el

25,6%, respectivament.

El ingressos corrents per als quals s'estima un major creixement en relació al pressupost per

al 2007 són els impostos directes (1.109,9 milions d'euros d'increment absolut i 17,5%

d'increment relatiu) i les transferències corrents (713,7 milions d’euros i 10,8%). Per altra

banda, la previsió d’evolució dels ingressos per impostos indirectes és negativa (-254,8

milions d'euros; -2,3%), després de diversos anys d’increments notables en la seva

recaptació.


180

Els ingressos de capital es preveuen en 246,6 milions d’euros, import quasi coincident amb

el de l’any anterior concretament registren una davallada del 0,2%, i representen un 0,9%

dels ingressos previstos per a l’any 2008; a més, quasi en la pràctica totalitat procedeixen de

transferències de capital d’altres administracions.

Finalment, els ingressos financers, que s’estimen en 1.942,7 milions d’euros, experimenten

una disminució de 24,3 milions d'euros (-1,2%) respecte al pressupost per al 2007. Aquesta

xifra correspon únicament a la variació de passius financers, és a dir, a l’increment brut de

l’endeutament.

Quadre 9.1.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 6.338.619,0 7.448.500,0 1.109.881,0 17,52. Impostos indirectes 10.917.639,5 10.662.800,0 -254.839,5 -2,33. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 583.300,0 596.500,0 13.200,0 2,34. Transferències corrents 6.582.283,2 7.296.000,0 713.716,8 10,85. Ingressos patrimonials 48.600,0 50.200,0 1.600,0 3,3Total ingressos corrents 24.470.441,7 26.054.000,0 1.583.558,3 6,56. Alienació d'inversions reals 0,0 10.000,0 10.000,0 ---7. Transferències de capital 247.181,8 236.600,0 -10.581,8 -4,3Total ingressos de capital 247.181,8 246.600,0 -581,8 -0,2Total ingressos no financers 24.717.623,5 26.300.600,0 1.582.976,5 6,48. Actius financers 0,0 0,0 0,0 ---9. Passius financers 1.967.020,5 1.942.742,3 -24.278,2 -1,2Total ingressos financers 1.967.020,5 1.942.742,3 -24.278,2 -1,2Total 26.684.644,0 28.243.342,3 1.558.698,3 5,8 A continuació es fa una anàlisi més detallada dels ingressos del sector públic de la

Generalitat atenent a si tenen l'origen en el model de finançament autonòmic o si

procedeixen d'altres fonts.

Els recursos del model de finançament

Els ingressos de la Generalitat derivats del model de finançament de les comunitats

autònomes vigent s'estimen en 22.402,5 milions d'euros per al 2008, el que representa un

augment respecte a l'exercici anterior de 1.258,1 milions d'euros (5,9% de variació relativa).

Aquest ingressos representen el 79,3% dels recursos totals del subsector Generalitat.

Atenent a la seva tipologia, els recursos del model de finançament es desglossen, d'una

banda, en ingressos procedents de tributs cedits, per import de 18.439,7 milions d'euros i


181

que representen el 82,3% dels ingressos del model, i, de l'altra, ingressos per transferències,

que amb 3.962,8 milions d'euros en representen el 17,7% restant. Si aquets imports es

comparen amb el pressupost aprovat per al 2007 els increments són del 4,8% i de l’11,7%,

respectivament. A continuació es presenta el quadre comparatiu 2007-2008 dels recursos

procedents del model de finançament.

Quadre 9.1.1.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATRECURSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENTMilers €

Conceptes Pressupost Pressupost Variació 2008/ 2007 2007 2008 Import %

Impost s/successions i donacions 795.000,0 884.000,0 89.000,0 11,2Impost s/patrimoni 387.200,0 471.000,0 83.800,0 21,6Impost s/transmissions patrimonials i AJD 4.445.100,0 3.830.700,0 -614.400,0 -13,8Tributs sobre el joc 355.000,0 343.400,0 -11.600,0 -3,3IRPF (tram autonòmic) 4.586.284,0 5.363.600,0 777.316,0 16,9IVA (participació en l'impost estatal) 4.014.320,9 4.238.800,0 224.479,1 5,6Impost s/labors del tabac (participació en l'impost estatal) 523.534,2 562.200,0 38.665,8 7,4Impost s/alcohols (participació en l'impost estatal) 102.655,6 105.500,0 2.844,4 2,8Impost s/hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 770.936,4 776.500,0 5.563,6 0,7Impost s/energia (participació en l'impost estatal) 206.573,6 244.800,0 38.226,4 18,5Impost s/determinats mitjans de transport (particip. en l'impost estatal) 388.251,7 413.500,0 25.248,3 6,5Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (particip. en l'impost estatal) 160.900,0 171.400,0 10.500,0 6,5Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (tram autonòmic) 160.900,0 171.400,0 10.500,0 6,5Liquidacions pendents impostos cedits (*) 700.102,0 862.900,0 162.798,0 23,3Total ingressos tributs cedits i participats 17.596.758,5 18.439.700,0 842.941,5 4,8Fons de suficiència 2.688.605,3 2.944.200,0 255.594,7 9,5Fons específics de l'acord de finançament (**) 78.216,1 79.100,0 883,9 1,1Acord de finançament sanitari 129.000,0 125.600,0 -3.400,0 -2,6Liquidacions pendents fons de suficiència 128.755,0 193.300,0 64.545,0 50,1Policia autonòmica 523.106,1 620.600,0 97.493,9 18,6Total ingressos per transferències 3.547.682,6 3.962.800,0 415.117,4 11,7Total recursos model de finançament 21.144.441,1 22.402.500,0 1.258.058,9 5,9

(*) Liquidacions pendents tram autònomic IRPF i participació en l'IVA i en els impostos sobre consums específics(**) Fons de cohesió sanitària i ILT

En relació als ingressos per tributs cedits, el més rellevant quantitativament és l'IRPF (tram

autonòmic), amb una recaptació prevista de 5.363,6 milions d'euros, el que suposa un

augment del 16,9% respecte al pressupostat per al 2007. El segueixen en volum de

recaptació prevista l'impost sobre el valor afegit, per import de 4.238,8 milions d'euros, i

l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, per import de 3.830,7.

Mentre que la recaptació prevista pel primer creix un 5,6%, la del segon es preveu que

disminueix en un 13,8%, com a conseqüència de l’evolució de les transaccions en el mercat

immobiliari. Encara que amb un rendiment força més baix, també es preveu un important

augment de recaptació per l'impost sobre el patrimoni, de 83,8 milions d'euros, el que

representa una taxa de creixement del 21,6%.


182

Pel que fa als ingressos per transferències, destaquen els derivats del fons de suficiència

per import de 2.944,2 milions d'euros així com les liquidacions pendents de l'esmentat fons,

per import de 193,3 milions d'euros. Els ingressos conjunts d'aquests dos conceptes

augmenten 320,1 milions d'euros, el que representa un 11,4% d'increment relatiu. En aquest

apartat, cal destacar també les transferències per al finançament de la policia autonòmica

per import de 620,6 milions d'euros, superiors en 97,5 milions d'euros a les previstes per al

2007, i les procedents de l'acord de finançament sanitari per import de 125,6 milions d'euros.

Recursos no procedents del model de finançament

Els recursos del subsector Generalitat que no procedeixen del model de finançament es

preveuen en la quantitat de 5.840,8 milions d'euros. Aquest import és superior en 300,6

milions d'euros al pressupostat per al 2007 (variació relativa del 5,4%).

Pel seu volum, els més importants provenen de les transferències en concepte de

participació dels ens locals en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitzen a través

dels pressupostos de la Generalitat. El seu import previst pel 2008, tant en el pressupost

d'ingressos com en el de despeses, és de 2.888,3 milions d'euros, el que suposa un 6,8%

d'augment respecte a 2007.

La resta d'ingressos no financers del pressupost del subsector Generalitat és de 1.009,8

milions d'euros, amb un augment respecte al pressupost 2007 del 16,2%. Entre aquests

ingressos destaquen quant a import els generats per les taxes, béns i altres ingressos,

pressupostats en 596,5 milions d'euros, així com els procedents de l’administració de l’Estat

per a programes d'ocupació i formació, previstos en 223,2 milions d'euros.

Finalment, els ingressos financers previstos pel 2008 ascendeixen a 1.942,7 milions d'euros,

el que suposa una disminució de l’1,2% respecte al pressupostat pel 2007.

Les despeses

A continuació es fa una descripció de la despesa pressupostada per al 2008 del subsector

Generalitat atenent a la triple classificació orgànica, per programes i econòmica. Aquest

subsector presenta un pressupost de despeses per aquest exercici de 28.243,3 milions

d'euros, amb un augment de 1.558,7 milions d'euros respecte al pressupost aprovat per al

2007, el que suposa una variació del 5,8%.


183

La classificació orgànica

Des de la perspectiva de la classificació orgànica, el pressupost de despeses del subsector

Generalitat per al 2008 es divideix en vint-i-set seccions pressupostàries agrupades en tres

blocs: set seccions corresponents als òrgans superiors i altres òrgans, quinze seccions

corresponents als departaments i cinc seccions corresponents als fons no departamentals.

Quadre 9.1.1.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Seccions pressupostàries Pressupost Pressupost Variació 2008/ 2007 2007 2008 Import %

Parlament de Catalunya 79.587,4 81.378,5 1.791,1 2,3Consell Consultiu 3.535,0 4.146,6 611,5 17,3Sindicatura de Comptes 12.625,7 13.066,4 440,7 3,5Comissió Jurídica Assessora 3.103,3 3.636,8 533,6 17,2Consell de l'Audiovisual de Catalunya 9.389,1 9.929,2 540,1 5,8Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya 3.421,5 3.421,5 0,0 0,0Agència Catalana de Protecció de Dades 3.261,7 3.598,0 336,3 10,3Total Òrgans Superiors i altres òrgans 114.923,7 119.177,1 4.253,3 3,7Presidència 113.000,1 111.599,9 -1.400,2 -1,2Vicepresidència 249.800,0 277.186,9 27.386,9 11,0Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.020.001,1 1.146.154,0 126.152,9 12,4Economia i Finances 241.676,7 248.410,8 6.734,1 2,8Governació i Administracions Públiques 430.662,4 475.241,6 44.579,2 10,4Política Territorial i Obres Públiques 1.410.686,7 1.500.364,6 89.677,9 6,4Justícia 770.752,9 898.018,3 127.265,4 16,5Educació 4.540.220,5 4.881.331,9 341.111,4 7,5Cultura i Mitjans de Comunicació 607.478,2 628.350,8 20.872,6 3,4Salut 8.552.640,9 8.968.838,0 416.197,1 4,9Agricultura, Alimentació i Acció Rural 344.508,0 434.080,0 89.572,0 26,0Treball 481.500,0 516.500,0 35.000,0 7,3Innovació, Universitats i Empresa 1.320.074,9 1.521.562,4 201.487,5 15,3Acció Social i Ciutadania 1.467.153,1 1.568.853,7 101.700,6 6,9Medi Ambient i Habitatge 425.216,1 520.312,9 95.096,8 22,4Total departaments 21.975.371,7 23.696.805,7 1.721.434,0 7,8Pensions 6.483,4 6.593,0 109,7 1,7Deute 1.626.752,4 1.253.540,4 -373.212,0 -22,9Despeses Diversos Departaments 161.712,8 168.926,1 7.213,2 4,5Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.704.400,0 2.888.300,0 183.900,0 6,8Fons de Contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8Total Fons no departamentals 4.594.348,5 4.427.359,5 -166.989,1 -3,6Total 26.684.644,0 28.243.342,3 1.558.698,3 5,8

El volum de despesa previst per al 2008 gestionat des dels departaments és de 23.696,8

milions d'euros, amb una taxa de creixement del 7,8%, i representa el 83,9% de la despesa

del subsector Generalitat. Els fons no departamentals tenen pressupostada una despesa de

4.427,4 milions d'euros, amb una taxa de variació negativa del -3,6%, el que suposa un

15,7% de la despesa del subsector. Finalment, el Parlament i els òrgans estatutaris i

consultius tenen prevista una despesa de 119,2 milions d'euros, que comporten un

creixement del 3,7% i representen el 0,4% de la despesa del subsector.


184

Pel que fa als departaments, el de Salut, amb 8.968,8 milions d'euros, i el d’Educació, amb

4.881,3 milions d'euros, són els que gestionen una part més important de la despesa de

l’any 2008, representant un 31,8% i un 17,3% del total del subsector, respectivament. En

conjunt, aquests dos departaments concentren el 49,1% de les despeses del pressupost del

subsector Generalitat per al 2008.

La classificació per programes

La classificació per programes del pressupost del subsector Generalitat per a l’any 2008

mostra que l'àrea de despesa de Producció de béns públics de caràcter social concentra un

53,5% del pressupost del subsector amb un import de 15.097,8 milions d’euros. D'aquest

import, 8.856,7 milions d'euros corresponen a la política de Salut (31,4% de la despesa del

subsector) i 5.537 milions d'euros corresponen a Educació (19,6% de la despesa del

subsector). Així mateix, les polítiques de l'àrea de Protecció i promoció social, amb 1.871

milions d'euros, suposen el 6,6% de la despesa del subsector, de manera que les polítiques

de caràcter social suposen el 60,1% de la seva despesa.

També és de destacar que la Producció de béns públics de caràcter econòmic, amb 2.301,7

milions d'euros, i el Foment i regulació dels sectors productius, amb 537,4 milions d'euros,

suposen el 8,2% i l'1,9% de les despeses pressupostades del subsector Generalitat.


185

Quadre 9.1.1.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


11 Alta direcció de la Generalitat i el seu govern 105.534,6 109.247,9 3.713,2 3,512 Administració i serveis generals 1.830.016,5 1.867.959,4 37.942,8 2,113 Participació ciutadana i processos electorals 3.155,0 15.030,7 11.875,7 376,41 Funcionament de les institucions i administració general 1.938.706,2 1.992.237,9 53.531,7 2,821 Justícia 673.043,2 812.791,5 139.748,4 20,822 Seguretat i protecció civil 903.483,3 1.006.156,7 102.673,4 11,423 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 67.045,1 86.019,0 18.973,9 28,32 Serveis públics generals 1.643.571,5 1.904.967,2 261.395,6 15,931 Protecció social 1.312.127,4 1.394.431,1 82.303,7 6,332 Promoció social 85.527,1 99.888,8 14.361,7 16,833 Foment de l'ocupació 358.895,7 376.718,1 17.822,4 5,03 Protecció i promoció social 1.756.550,2 1.871.038,0 114.487,8 6,541 Salut 8.445.793,8 8.856.735,3 410.941,4 4,942 Educació 5.107.167,8 5.537.022,3 429.854,5 8,443 Habitatge i altres actuacions urbanes 200.130,1 312.787,2 112.657,2 56,344 Cultura i esports 326.147,2 348.087,9 21.940,8 6,745 Llengua catalana 27.941,1 28.502,0 560,8 2,046 Consum 14.126,4 14.640,1 513,7 3,64 Producció de béns públics de caràcter social 14.121.306,4 15.097.774,8 976.468,4 6,951 Cicle de l'aigua 46.363,1 56.000,0 9.636,9 20,852 Transport 1.113.210,6 1.166.314,8 53.104,2 4,853 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 358.071,9 365.464,2 7.392,3 2,154 Urbanisme i ordenació del territori 31.378,6 29.461,1 -1.917,5 -6,155 Actuacions ambientals 175.623,6 193.904,3 18.280,7 10,456 Infraestructures agràries i rurals 102.732,1 118.854,5 16.122,5 15,757 Recerca, desenvolupament i innovació 251.264,9 322.261,0 70.996,0 28,358 Altres actuacions de caràcter econòmic 45.272,1 49.484,6 4.212,5 9,35 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.123.917,0 2.301.744,5 177.827,5 8,461 Agricultura, ramaderia i pesca 100.266,0 177.389,4 77.123,4 76,962 Indústria 66.276,5 104.145,8 37.869,3 57,163 Energia i Mines 21.886,7 24.770,4 2.883,7 13,264 Comerç 115.367,0 100.487,2 -14.879,9 -12,965 Turisme i oci 32.376,5 35.210,0 2.833,5 8,866 Desenvolupament empresarial 10.516,3 27.233,9 16.717,6 159,067 Sector financer 68.230,2 66.846,1 -1.384,1 -2,068 Defensa de la competència 1.433,1 1.334,0 -99,1 -6,96 Foment i regulació de sectors productius 416.352,4 537.416,8 121.064,5 29,171 Suport financer als ens locals 2.962.488,0 3.174.622,7 212.134,7 7,27 Suport financer als ens locals 2.962.488,0 3.174.622,7 212.134,7 7,281 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,88 Fons de contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,891 Amortització i despeses financeres del deute públic 1.626.752,4 1.253.540,4 -373.212,0 -22,99 Deute públic 1.626.752,4 1.253.540,4 -373.212,0 -22,9Total 26.684.644,0 28.243.342,3 1.558.698,3 5,8

Pel que fa al creixement en relació a l’any 2007, en valor absolut aquest es centra en les

polítiques socials, que absorveixen el 70% de l’increment. Tanmateix, en termes relatius són

importants els creixements de les polítiques de Participació ciutadana i processos electorals,

Desenvolupament empresarial, Agricultura, ramaderia i pesca, Indústria, Habitatge i altres

actuacions urbanes, Recerca, desenvolupament i innovació i Relacions exteriors i

cooperació al desenvolupament.


186

La classificació econòmica

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, les operacions corrents sumen

24.113,8 milions d’euros, amb un increment respecte al 2007 del 7,6%; les operacions de

capital, per import de 2.604,2 milions d’euros creixen un 5,8%; i les operacions financeres,

per valor de 1.525,3 milions d’euros, disminueixen un 15,4%.

Les operacions corrents representen el 85,4% del total de les despeses previstes pel

subsector Generalitat l’any 2008. El capítol pressupostari amb un pes més rellevant és el de

transferències corrents, que representa un 59,9% del total, seguit per les remuneracions de

personal, amb un 17,5%.

Les operacions de capital representen el 9,2% del pressupost previst per al 2008. Les

despeses no financeres (la suma de les operacions corrents i de les operacions de capital)

assoleixen la xifra de 26.718 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 7,4%

respecte al pressupost aprovat pel 2007, i representen el 94,6% del pressupost del

subsector.

Finalment, les despeses financeres sumen 1.525,3 milions d'euros i representen un 5,4% del

pressupost total del 2008.

Quadre 9.1.1.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €


1. Remuneracions del personal 4.496.210,6 4.955.847,4 459.636,9 10,22. Despeses corrents de béns i serveis 1.329.662,4 1.450.526,4 120.864,0 9,13. Despeses financeres 561.052,3 678.650,0 117.597,7 21,04. Transferències corrents 15.938.426,6 16.918.806,0 980.379,4 6,25. Fons de Contingència 95.000,0 110.000,0 15.000,0 15,8Total despeses corrents 22.420.351,9 24.113.829,8 1.693.477,9 7,66. Inversions reals 1.393.529,9 1.283.653,3 -109.876,6 -7,97. Transferències de capital 1.067.371,1 1.320.523,8 253.152,6 23,7Total despeses de capital 2.460.901,0 2.604.177,0 143.276,0 5,8Total despeses no financeres 24.881.252,9 26.718.006,8 1.836.753,9 7,48. Variació d'actius financers 738.156,5 950.855,0 212.698,5 28,89. Variació de passius financers 1.065.234,5 574.480,4 -490.754,1 -46,1Total despeses financeres 1.803.391,1 1.525.335,4 -278.055,6 -15,4Total 26.684.644,0 28.243.342,3 1.558.698,3 5,8


187

A continuació s’amplia la informació sobre els capítols de personal, de transferències

corrents i de capital i variació d’actius financers.

Remuneracions de personal

Les despeses de personal del subsector Generalitat ascendeixen a 4.955,8 milions d'euros i

suposen el 17,5% del seu pressupost. L'augment respecte al pressupost per al 2007 es xifra

en 459,6 milions d'euros i representa una variació relativa del 10,2%.

Per seccions pressupostàries, les que tenen majors despeses de personal són el

Departament d'Educació, amb 2.877,9 milions d'euros que representen el 58,1% d'aquesta

despesa i que inclouen les retribucions del personal docent no universitari; el Departament

d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb 854,1 milions d'euros i un pes relatiu

del 17,2%, que inclou les retribucions dels mossos d'esquadra i bombers, i el Departament

de Justícia, amb un pressupost de 522,8 milions d'euros i un pes relatiu del 10,5%, que

inclou les retribucions del personal de l'Administració de Justícia i dels serveis penitenciaris.

Cal dir que el personal sanitari està adscrit fonamentalment a ens d'altres subsectors,

principalment a l’Institut Català de la Salut del subsector Catsalut, ICS i ICASS.

L'important augment d'aquest capítol en relació al pressupost per al 2007 és conseqüència,

a més de l'increment de les retribucions del personal, de l'augment de les dotacions inicials

dels diferents col·lectius de personal, bàsicament de les dels tres departaments esmentats.

Quadre 9.1.1.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATDOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COL·LECTIUS

Col·lectius de personal Variació 2008/2007

Dotacions %

Personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans 716 774 58 8,1Personal docent no universitari 67.681 69.406 1.725 2,5Mossos d'esquadra 15.221 16.321 1.100 7,2Administració de Justícia 7.691 7.791 100 1,3Penitenciaris 4.160 4.548 388 9,3Bombers 3.110 3.210 100 3,2Agents rurals 500 500 0 0,0Sanitaris locals 650 633 -17 -2,6Resta de personal dels departaments 27.194 27.423 229 0,8Total 126.923 130.606 3.683 2,9(*)S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.




188

En aquest quadre es pot observar que per a l'exercici 2008 es preveu un increment de les

dotacions inicials de personal dels ens del subsector Generalitat en 3.683 dotacions, el que

equival a un augment del 2,9% respecte a les dotacions inicials previstes per al 2007. Per

col·lectius de personal, destaquen els increments del personal docent no universitari en

1.725 dotacions i del mossos d'esquadra en 1.100 dotacions.

Transferències corrents

Les transferències corrents del subsector Generalitat ascendeixen a 16.918,8 milions

d'euros, amb un augment respecte al pressupost per al 2007 de 980,4 milions d'euros que

representa una variació anual del 6,2%.

D’aquesta despesa que suposa el 59,9% del pressupost d'aquest subsector, 11.759,8

milions d'euros són transferències a altres subsectors de la Generalitat. La resta, 5.159

milions d'euros són transferències externes entre les quals, destaquen 3.420,1 milions

d'euros per als ens i corporacions locals i 1.599,3 milions d'euros a famílies i institucions

sense fi de lucre.

Els augments més destacats quant a volum corresponen a les transferències al subsector

CatSalut, ICS i ICASS, que s'incrementen en 491 milions d'euros (5,4% de variació relativa)

i que estan destinades a finançar les despeses de funcionament dels seus ens. En segon

lloc, les transferències corrents a ens i corporacions locals, que s'incrementen en 238,9

milions d'euros (7,5% de variació anual). En tercer lloc les transferències a famílies i

institucions sense finalitat de lucre, que augmenten en 129,3 milions d’euros (8,8%

d’increment anual).

Quadre 9.1.1.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCAPÍTOL 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTSMilers €

Article Nom Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

40 Al sector públic estatal 1.027,6 470,6 -557,0 -54,241 A l'Administració de la Generalitat 85,0 50,0 -35,0 -41,242 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 9.052.559,9 9.543.518,5 490.958,6 5,443 A entitats autònomes de la Generalitat 482.251,3 524.153,7 41.902,4 8,744 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 1.641.531,8 1.692.100,3 50.568,6 3,145 A comunitats autònomes 0,8 0,0 -0,8 -100,046 A ens i corporacions locals 3.181.124,2 3.420.054,6 238.930,4 7,547 A empreses privades 108.587,6 137.285,8 28.698,2 26,448 A famílies i institucions sense fi de lucre 1.470.030,0 1.599.345,3 129.315,3 8,849 A l'exterior 1.228,5 1.827,2 598,8 48,7

Total 15.938.426,6 16.918.806,0 980.379,4 6,2


189

Transferències de capital

Les despeses de capital del subsector Generalitat assoleixen la xifra de 1.320,5 milions

d'euros amb un augment respecte al pressupost per al 2007 de 253,2 milions d'euros, que

representa una variació relativa del 23,7%.

Del total de transferències de capital, 658,2 milions d'euros corresponen a transferències a

altres subsectors i 662,3 milions d'euros corresponen a transferències externes (354,9

milions d'euros a ens i corporacions locals, 236,3 milions d'euros a empreses privades i 70,2

milions d'euros a famílies i institucions sense fi de lucre). Quadre 9.1.1.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR GENERALITATCAPÍTOL 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITALMilers €

Article Nom Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

70 Al sector públic estatal 2.000,0 1.000,0 -1.000,0 -50,072 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 233.812,6 217.788,6 -16.024,0 -6,973 A entitats autònomes de la Generalitat 43.018,9 49.623,6 6.604,7 15,474 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 288.801,3 390.763,5 101.962,2 35,376 A ens i corporacions locals 297.748,3 354.862,4 57.114,2 19,277 A empreses privades 157.302,4 236.310,4 79.008,0 50,278 A famílies i institucions sense fi de lucre 44.687,6 70.175,2 25.487,6 57,0

Total 1.067.371,1 1.320.523,8 253.152,6 23,7

Variació d’actius financers

L’import destinat a variació d’actius financers assoleix la xifra de 950,9 milions d’euros, amb

una taxa de creixement del 28,8% en relació al pressupost per al 2007. El gruix dels

recursos es centra en les aportacions a compte de capital, fons patrimonials i assimilats del

sector públic que suposa un import de 790,7 milions d’euros. Per aquest mitjà es dota de

recursos propis les diverses entitats dependents. L’altre destí a destacar és la concessió de

préstecs i bestretes fora del sector públic al qual s’hi destinen 121,1 milions d’euros.


190

9.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

El Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català

d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) són entitats que, per la seva rellevància, requereixen

que el procediment d’elaboració pressupostària, de seguiment i control es mantingui en un

subsector pressupostari específic, independentment de la naturalesa jurídica d’aquestes

entitats. La seva significació prové de la magnitud del pressupost que gestionen, de la

tipologia de serveis que presten (de salut i d’assistència social, aquests darrers amb un

caràcter cada vegada més universal) i del volum de personal empleat.

Pel que fa a la naturalesa jurídica, el Servei Català de la Salut està definit a la Llei 11/1995,

de 29 de setembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de

Catalunya, com un ens públic de naturalesa institucional que, amb caràcter general, ha

d’ajustar la seva activitat al dret privat. Per la seva banda, la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de

l’Institut Català de la Salut el defineix com a entitat de dret públic adscrita al departament

competent en matèria de salut. Finalment, segons l’article 52 del Decret legislatiu 17/1994,

de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985,

de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, l'Institut

Català d'Assistència i Serveis Socials té naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social.

D’acord amb això, el CatSalut i l’ICS es regeixen pel dret privat llevat de les matèries que

s’han de regir pel dret públic segons les lleis que els regulen. Per la seva banda, l’ICASS

sotmet la seva activitat únicament al dret públic.

D’altra banda, l’esmentada Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut,

estableix que aquesta entitat ha de presentar, a més del seu pressupost, el pressupost

consolidat amb els consorcis i les societats de dret privat en què participa. Al final d’aquesta

memòria explicativa s’inclou un apartat relatiu als pressupostos del grup corporatiu de l’ICS.

El CatSalut i l'ICS són ens adscrits al Departament de Salut mentre que l'ICASS està adscrit

al Departament d'Acció Social i Ciutadania. Totes tres entitats estan incloses al sector

Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb la normativa SEC.


191

Els ingressos i les despeses consolidades

La consolidació dels pressupostos dels tres ens que integren aquests subsector, una vegada

deduïdes les transferències internes, assoleix la xifra de 10.104,6 milions d’euros, tant en

l’estat d’ingressos com en el de despeses. Aquest import és superior en 536,6 milions

d’euros a la xifra pressupostada per al 2007 i representa una taxa d’augment del 5,6%. Les

tres entitats presenten estats d’ingressos i de despeses equilibrats.

Quadre 9.1.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CatSalut, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milers €

Agrup. Codi Entitats Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

SA 5100 Servei Català de la Salut 8.422.694,9 8.887.090,7 464.395,8 5,5SA 5200 Institut Català de la Salut 2.496.903,0 2.642.330,0 145.427,0 5,8BE 5000 Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 1.097.811,1 1.163.045,7 65.234,6 5,9Total sense consolidar 12.017.409,0 12.692.466,4 675.057,4 5,6Despeses consolidables 2.449.403,0 2.587.830,0 138.427,0 5,7Total consolidat 9.568.006,0 10.104.636,4 536.630,4 5,6

Pel que fa als ingressos consolidats, hi destaquen els fons provinents de la Generalitat de

Catalunya, que sumen la quantitat de 9.806,4 milions d’euros i representen el 97% sobre el

total d’ingressos. Es desglossen en 9.543,5 milions d’euros de transferències corrents, 217,8

milions d’euros de transferències de capital i 45,1 milions d’euros d'aportacions al fons

patrimonial. La resta d'ingressos, procedents fonamentalment de prestació de serveis,

assoleixen la xifra de 298,2 milions d’euros i representen tan sols el 3% del total d'ingressos

del subsector.


192

Quadre 9.1.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CatSalut, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 109.708,8 125.971,5 16.262,7 14,84. Transferències corrents 9.163.034,3 9.713.992,9 550.958,6 6,05. Ingressos patrimonials 300,8 306,6 5,9 1,9Total ingressos corrents 9.273.044,0 9.840.271,0 567.227,1 6,16. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 233.812,6 217.788,6 -16.024,0 -6,9Total ingressos de capital 233.812,6 217.788,6 -16.024,0 -6,9Total ingressos no financers 9.506.856,6 10.058.059,7 551.203,1 5,88. Variació d'actius financers 61.149,4 46.576,7 -14.572,7 -23,89. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total ingressos financers 61.149,4 46.576,7 -14.572,7 -23,8Total consolidat 9.568.006,0 10.104.636,4 536.630,4 5,6

En relació a les despeses, aquestes es concentren fonamentalment en la política de

despesa Salut la qual, amb una xifra total consolidada de 8.806,6 milions d’euros,

representa el 87,2% del subsector, i l'àrea de despesa Protecció i promoció social, amb una

xifra total consolidada de 1.153,6 milions d’euros, representa l’11,4% del subsector.

Quadre 9.1.2.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CatSalut, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


12 Administració i serveis generals 133.028,8 142.653,1 9.624,2 7,21 FUNCIONAMENT INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL 133.028,8 142.653,1 9.624,2 7,231 Protecció social 1.034.932,6 1.098.391,4 63.458,8 6,133 Foment de l'ocupació 53.495,6 55.249,7 1.754,1 3,33 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL 1.088.428,2 1.153.641,1 65.212,9 6,041 Salut 8.344.618,8 8.806.622,5 462.003,8 5,54 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL 8.344.618,8 8.806.622,5 462.003,8 5,557 Recerca, desenvolupament i innovació 1.930,2 1.719,7 -210,5 -10,95 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC 1.930,2 1.719,7 -210,5 -10,9Total consolidat 9.568.006,0 10.104.636,4 536.630,4 5,6

Segons la naturalesa econòmica, les despeses corrents sumen 9.840,3 milions d’euros i

representen el 97,4% del total del pressupost i un increment del 6,1% respecte a la despesa

pressupostada per al 2007. Les operacions de capital sumen 217,8 milions d’euros,

disminueixen un 6,9% i representen el 2,2% del total del pressupost. Finalment, la variació

d’actius financers suma 46,6 milions d’euros i representen el 0,5% del total del pressupost.

Aquestes despeses corresponen bàsicament a aportacions al fons patrimonial o assimilat de


193

les seves entitats adscrites o participades pel CatSalut (45,1 milions d’euros) mentre que la

resta correspon a bestretes concedides al personal.

Quadre 9.1.2.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CatSalut, ICS i ICASSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €


1. Remuneracions del personal 1.885.703,3 1.921.832,7 36.129,4 1,92. Despeses corrents de béns i serveis 4.973.713,5 5.467.739,2 494.025,7 9,93. Despeses financeres 0,0 0,0 0,0 ---4. Transferències corrents 2.413.627,1 2.450.699,1 37.072,0 1,55. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 9.273.044,0 9.840.271,0 567.227,1 6,16. Inversions reals 205.922,5 190.767,7 -15.154,8 -7,47. Transferències de capital 27.890,1 27.020,9 -869,2 -3,1Total despeses de capital 233.812,6 217.788,6 -16.024,0 -6,9Total despeses no financeres 9.506.856,6 10.058.059,7 551.203,1 5,88. Variació d'actius financers 61.149,4 46.576,7 -14.572,7 -23,89. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses financeres 61.149,4 46.576,7 -14.572,7 -23,8Total 9.568.006,0 10.104.636,4 536.630,4 5,6

Els pressupostos consolidats del Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut

Els ingressos consolidats del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la

Salut (ICS) previstos per al 2008 assoleixen la xifra de 8.945,1 milions d’euros. Aquest

import és superior en 471,4 milions d’euros als ingressos previstos per al 2007, per la qual

cosa l’augment anual és del 5,6%. Els fons provinents de la Generalitat de Catalunya sumen

la quantitat de 8.754,8 milions d’euros i representen el 97,9% dels ingressos del CatSalut.


194

Quadre 9.1.2.5PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 51.278,8 58.306,5 7.027,7 13,74. Transferències corrents 8.183.356,3 8.663.842,6 480.486,3 5,95. Ingressos patrimonials 300,7 306,6 5,9 1,9Total ingressos corrents 8.234.935,9 8.722.455,7 487.519,8 5,96. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 177.850,0 176.298,7 -1.551,3 -0,9Total ingressos de capital 177.850,0 176.298,7 -1.551,3 -0,9Total ingressos no financers 8.412.785,9 8.898.754,3 485.968,5 5,88. Variació d'actius financers 60.909,0 46.336,3 -14.572,7 -23,99. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total ingressos financers 60.909,0 46.336,3 -14.572,7 -23,9Total 8.473.694,9 8.945.090,7 471.395,8 5,6

Segons la classificació econòmica, les despeses corrents sumen la quantitat de 8.722,5

milions d’euros i representen el 97,5% del total del pressupost. Les despeses de capital

sumen la quantitat de 176,3 milions d’euros i representen el 2% del total del pressupost.

Finalment, les despeses financeres sumen la quantitat de 46,3 milions d’euros, representant

el 0,5% del pressupost.

L’estat de despeses del CatSalut reflecteix, d’una banda, les contraprestacions econòmiques

derivades de la seva actuació com a responsable de garantir les prestacions del sistema

sanitari públic, funció que efectua a través de la compra de serveis a l'ICS i a d’altres agents

proveïdors. D’una altra inclou les transferències corrents destinades a la prestació

farmacèutica, les destinades al finançament d’operacions de capital per dotar

infraestructures sanitàries, les aportacions als fons patrimonials de les seves empreses i les

corresponents a la seva estructura organitzativa. En aquest sentit destaca la despesa en

assistència sanitària amb mitjans aliens (inclosa la medicació hospitalària de dispensació

ambulatòria) que assoleix els 4.272,4 milions d’euros i representa un 48,1% de la despesa

pressupostada. També té un pes important la despesa de farmàcia (receptes mèdiques)

que, amb un import de 1.698,9 milions d’euros, en representa el 19,1%.

L’estat de despeses de l'ICS reflecteix les dotacions corresponents als mitjans humans i

materials afectes a la provisió de serveis sanitaris en els centres i institucions de titularitat

pública, així com les despeses d’organització i administració general. Són de destacar les


195

remuneracions del personal que assoleixen la xifra de 1.831,9 milions d'euros. Així mateix, el

nombre de dotacions de personal pressupostades per a l'exercici 2008 són 44.760, que

corresponen en la seva majoria a personal sanitari.

Quadre 9.1.2.6PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €


1. Remuneracions del personal 1.826.208,1 1.857.270,0 31.061,9 1,72. Despeses corrents de béns i serveis 4.674.433,5 5.092.354,6 417.921,1 8,93. Despeses financeres 0,0 0,0 0,0 ---4. Transferències corrents 1.734.294,2 1.772.831,1 38.536,8 2,25. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 8.234.935,9 8.722.455,7 487.519,8 5,96. Inversions reals 164.374,0 161.627,5 -2.746,5 -1,77. Transferències de capital 13.476,0 14.671,2 1.195,2 8,9Total despeses de capital 177.850,0 176.298,7 -1.551,3 -0,9Total despeses no financeres 8.412.785,9 8.898.754,3 485.968,5 5,88. Variació d'actius financers 60.909,0 46.336,3 -14.572,7 -23,99. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses financeres 60.909,0 46.336,3 -14.572,7 -23,9Total 8.473.694,9 8.945.090,7 471.395,8 5,6

El pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

El pressupost d’ingressos de l’ICASS per al 2008 assoleix la xifra de 1.163 milions d’euros.

Aquest import és superior en 65,2 milions d’euros als ingressos previstos per a l’any 2007,

per la qual cosa l’augment anual és del 5,9%.

Les transferències corrents i de capital, provinents del Departament d’Acció Social i

Ciutadania constitueixen la principal aportació de recursos, assoleixen la xifra de 1.051,6

milions d’euros i representen el 90,4% del total del pressupost.


196

Quadre 9.1.2.7PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 58.430,0 67.665,0 9.235,0 15,84. Transferències corrents 983.178,1 1.053.650,3 70.472,3 7,25. Ingressos patrimonials 0,0 0,0 0,0 0,0Total ingressos corrents 1.041.608,1 1.121.315,4 79.707,3 7,76. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 55.962,6 41.490,0 -14.472,7 -25,9Total ingressos de capital 55.962,6 41.490,0 -14.472,7 -25,9Total ingressos no financers 1.097.570,7 1.162.805,3 65.234,6 5,98. Variació d'actius financers 240,4 240,4 0,0 0,09. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total ingressos financers 240,4 240,4 0,0 0,0Total 1.097.811,1 1.163.045,7 65.234,6 5,9


milions d’euros i representen el 96,4% del total del pressupost. Les despeses de capital

sumen la quantitat de 41,5 milions d’euros i representen el 3,6% del total del pressupost.

L’estat de despeses de l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials reflecteix les dotacions

de destinades a la realització i gestió de les prestacions d’assistència social. Destaquen

d’una banda, les transferències corrents a famílies i institucions sense fi de lucre que

assoleixen els 531,6 milions d’euros i representen un 45,7% de la despesa pressupostada i,

de l’altra, la prestació de serveis amb mitjans aliens que, amb un import de 216,7 milions

d’euros, en representa el 18,6%.


197

Quadre 9.1.2.8PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €


1. Remuneracions del personal 59.495,2 64.562,7 5.067,5 8,52. Despeses corrents de béns i serveis 299.280,0 375.384,6 76.104,6 25,43. Despeses financeres 0,0 0,0 0,0 ---4. Transferències corrents 682.832,9 681.368,1 -1.464,8 -0,25. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 1.041.608,1 1.121.315,4 79.707,3 7,76. Inversions reals 41.548,5 29.140,3 -12.408,2 -29,97. Transferències de capital 14.414,1 12.349,7 -2.064,4 -14,3Total despeses de capital 55.962,6 41.490,0 -14.472,7 -25,9Total despeses no financeres 1.097.570,7 1.162.805,3 65.234,6 5,98. Variació d'actius financers 240,4 240,4 0,0 0,09. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses financeres 240,4 240,4 0,0 0,0Total 1.097.811,1 1.163.045,7 65.234,6 5,9

L’evolució del pressupost de l’ICASS des de 2004 evidencia el notable augment dels ajuts

de caràcter social que ofereix la Generalitat a través d’aquesta entitat. Així, es pot

comprovar que el pressupost per al 2008 suposa un augment del 84,2% respecte al de

2004, el que dóna una taxa mitjana de creixement interanual en aquest període del 16,5%.

9.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives

Les entitats autònomes administratives es regeixen per les seves respectives lleis de

creació, les disposicions que les desenvolupen, els seus estatuts i per la resta de

disposicions de dret administratiu, i estan dotades de personalitat jurídica pròpia

diferenciada, patrimoni i tresoreria propis. Aquestes entitats duen a terme, per compte de

l’Administració de la qual depenen i en règim de descentralització funcional, activitats

administratives que són titularitat d'aquesta, incloent l’exercici de potestats públiques així

com activitats de foment.

Les entitats autònomes administratives estan incloses al sector Administració pública de la

Generalitat de Catalunya d’acord amb la normativa SEC.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2008 inclouen vint-i-cinc entitats autònomes

administratives, una més que als pressupostos de l’exercici anterior. Aquest augment

d’entitats és conseqüència de la baixa de l’Escola de Policia de Catalunya i les altes de

l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (que unifica els serveis de formació i recerca en


198

seguretat pública de l’esmentada Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i

Seguretat Civil de Catalunya) i del Centre d’Estudis d’Opinió.

.

El pressupost previst per al 2008 per al conjunt d’entitats autònomes administratives és de

646,9 milions d’euros, tant en els estats d’ingressos com en els de despeses, xifra que

significa un increment del 8,6% respecte al pressupost per al 2007.

Quadre 9.1.3.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Agrup. Codi Entitats Autònomes Administratives Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

PR 6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat 3.565,4 3.805,4 240,0 6,7VP 6090 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 12.663,6 12.920,0 256,4 2,0VP 6100 Consell Català de l'Esport 65.261,9 77.213,0 11.951,1 18,3IT 6190 Escola de Policia de Catalunya 17.376,1 0,0 -17.376,1 -100,0IT 6200 Servei Català de Trànsit 79.986,8 88.136,2 8.149,4 10,2IT 6208 Institut de Seguretat Pública de Catalunya 0,0 17.313,8 17.313,8 ---

EC 6040 Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) 11.760,8 11.465,6 -295,2 -2,5EC 6170 Agència Catalana del Consum 14.129,5 14.653,3 523,8 3,7EC 6203 Tribunal Català de Defensa de la Competència 1.406,1 1.307,0 -99,1 -7,0EC 6207 Centre d'Estudis d'Opinió 0,0 2.032,5 2.032,5 ---GO 6030 Escola d'Administració Pública de Catalunya 10.631,5 11.215,9 584,4 5,5PO 6120 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 1.864,3 1.923,0 58,8 3,2PO 6201 Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran 415,1 495,0 79,8 19,2JU 6150 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 5.353,9 5.575,9 222,0 4,1CU 6050 Institució de les Lletres Catalanes 2.818,6 3.100,0 281,4 10,0CU 6060 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 4.056,9 4.446,5 389,6 9,6CU 6070 Museus d'Arqueologia 7.775,8 7.386,8 -389,0 -5,0CU 6080 Biblioteca de Catalunya 11.885,9 12.405,2 519,3 4,4SA 6110 Institut d'Estudis de la Salut (IES) 6.656,9 6.677,4 20,5 0,3SA 6202 Agència Catalana de Seguretat Alimentària 1.403,3 1.403,3 0,0 0,0SA 6205 Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 3.535,5 3.589,7 54,2 1,5AG 6130 Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 5.173,1 5.264,1 91,0 1,8TI 6140 Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives (IPFC) 731,4 457,0 -274,5 -37,5TI 6204 Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 304.100,0 329.719,2 25.619,2 8,4

BE 6010 Institut Català de les Dones (ICD) 12.171,2 12.260,0 88,8 0,7BE 6160 Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 11.084,2 12.105,9 1.021,8 9,2

Total 595.807,8 646.871,7 51.063,9 8,6

Pel que fa als pressupostos individuals de cada entitat, del Servei d’Ocupació de Catalunya,

el qual gestiona i integra el conjunt d’actuacions i serveis ocupacionals, és el que preveu el

volum més elevat, amb un import de 329,7 milions d’euros, el qual representa el 51% del

total del pressupost de les entitats autònomes administratives.

D’altra banda, s’observa que els majors increments del pressupost en termes absoluts

corresponen, en primer lloc també al Servei d’Ocupació de Catalunya que augmenta la seva

dotació en 25,6 milions d’euros. El segueixen el Consell Català de l’Esport (12 milions

d’euros) i el Servei Català del Trànsit (8,2 milions d’euros). En aquesta enumeració no es té

en compte l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que tot i ser de nova creació, les

seves activitats eren desenvolupades l’any anterior per altres ens.


199

Al quadre 9.1.3.2 es pot apreciar que la major part dels recursos amb els quals es financen

les entitats autònomes administratives són transferències corrents. Concretament les

transferències corrents suposen el 77,7% dels seus ingressos. Si a aquestes transferències

s’hi afegeix les de capital, s’assoleix el 84,3% dels ingressos. La majoria d’aquestes

transferències provenen dels diferents departaments de la Generalitat. Destaca el

creixement de les transferències de capital que creixen un 29,3%, centrades en el Consell

Català de l’Esport i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Quadre 9.1.3.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 91.968,7 100.399,7 8.431,0 9,24. Transferències corrents 469.675,9 502.598,3 32.922,5 7,05. Ingressos patrimonials 858,6 841,4 -17,1 -2,0Total ingressos corrents 562.503,2 603.839,5 41.336,3 7,36. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 33.109,2 42.826,2 9.717,0 29,3Total ingressos de capital 33.109,2 42.826,2 9.717,0 29,3Total ingressos no financers 595.612,4 646.665,7 51.053,3 8,68. Variació d'actius financers 195,4 206,0 10,6 5,49. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total ingressos financers 195,4 206,0 10,6 5,4Total 595.807,8 646.871,7 51.063,9 8,6

Així mateix, el capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos representa el

15,5% del total del pressupost de les entitats autònomes administratives, incrementant-se un

9,2% respecte l’any 2007, fonamentalment a conseqüència de les previsions de recaptació

del Servei Català del Trànsit.

Pel que fa a les despeses de les entitats d’aquest subsector, segons la classificació per

programes, les polítiques amb un pes més rellevant són: Foment de l’ocupació, amb 252,7

milions d’euros, desenvolupada pel Servei d’Ocupació de Catalunya; Cultura i esports, amb

117,5 milions d’euros, en la que destaca el foment de la pràctica i formació esportiva,

mitjançant l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i el Consell Català de l’Esport, i

la política de Seguretat i protecció civil amb 105,5 milions d’euros, destinada a la formació

dels policies i la seguretat viària mitjançant l’Institut de Seguretat pública de Catalunya i el

Servei Català del Trànsit. Entre les tres polítiques agrupen el 73,5% de les despeses del

subsector.


200

Quadre 9.1.3.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


12 Administració i serveis generals 84.786,4 91.611,2 6.824,7 8,01 Funcionament de les institucions i administració general 84.786,4 91.611,2 6.824,7 8,021 Justícia 5.353,9 5.575,9 222,0 4,122 Seguretat i protecció civil 97.362,8 105.450,0 8.087,2 8,32 Serveis públics generals 102.716,7 111.025,9 8.309,2 8,131 Protecció social 7.633,1 12.105,9 4.472,8 58,632 Promoció social 12.171,2 12.260,0 88,8 0,733 Foment de l'ocupació 236.677,3 252.670,5 15.993,2 6,83 Protecció i promoció social 256.481,6 277.036,5 20.554,9 8,041 Salut 10.274,9 10.349,6 74,7 0,744 Cultura i esports 104.462,7 117.471,4 13.008,7 12,546 Consum 13.975,9 14.499,7 523,8 3,74 Producció de béns públics de caràcter social 128.713,5 142.320,7 13.607,2 10,654 Urbanisme i ordenació del territori 2.279,4 2.418,0 138,6 6,155 Actuacions ambientals 350,0 376,0 26,0 7,457 Recerca, desenvolupament i innovació 1.781,3 1.492,8 -288,5 -16,258 Altres actuacions de caràcter econòmic 11.760,8 13.498,1 1.737,3 14,85 Producció de béns públics de caràcter econòmic 16.171,5 17.784,9 1.613,4 10,061 Agricultura, ramaderia i pesca 5.382,0 5.473,0 91,0 1,765 Turisme i oci 150,0 176,0 26,0 17,366 Desenvolupament empresarial 0,0 136,7 136,7 ---68 Defensa de la competència 1.406,1 1.307,0 -99,1 -7,06 Foment i regulació de sectors productius 6.938,1 7.092,6 154,5 2,2Total 595.807,8 646.871,7 51.063,9 8,6

Segons la classificació econòmica, les despeses de les entitats autònomes administratives

es destinen en un 89,8% a despeses corrents, per import de 581 milions d’euros, el que

representa un augment del 6,8% respecte al 2007. El capítol amb una major participació és

el de transferències corrents, que representa un 50% del total de despeses del subsector, i

els destinataris principals de les quals són les famílies i les institucions sense finalitat de

lucre. Les operacions de capital representen un 10,1% del pressupost del conjunt d’aquestes

entitats i experimenten un augment del 27,9% respecte a l’any 2007.


201

Quadre 9.1.3.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €


1. Remuneracions del personal 116.848,7 123.381,5 6.532,8 5,62. Despeses corrents de béns i serveis 126.562,8 133.842,1 7.279,3 5,83. Despeses financeres 191,5 211,5 20,0 10,44. Transferències corrents 300.692,6 323.602,8 22.910,2 7,65. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 544.295,7 581.037,9 36.742,2 6,86. Inversions reals 37.143,1 49.121,2 11.978,1 32,27. Transferències de capital 14.157,9 16.496,4 2.338,5 16,5Total despeses de capital 51.301,0 65.617,6 14.316,6 27,9Total despeses no financeres 595.596,7 646.655,5 51.058,8 8,68. Variació d'actius financers 211,1 216,2 5,1 2,49. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses financeres 211,1 216,2 5,1 2,4Total 595.807,8 646.871,7 51.063,9 8,6

9.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres

El règim pressupostari general de les entitats autònomes comercials i financeres està regulat

als articles 13 a 15 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text

refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. A l'article

15 es disposa que els seus pressupostos s'han d'incloure al Projecte de llei de pressupostos

de la Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament.

Les entitats autònomes comercials i financeres es caracteritzen perquè poden dur a terme

funcions d'aquestes naturaleses i perquè actuen sotmeses al dret públic, llevat d'allò

establert en la seva llei de creació o en els seus estatuts.

Com a l’exercici anterior, als pressupostos de l’any 2008 hi figuren tres entitats de tipus

comercial -l’Entitat Autònoma Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

(EADOP), l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) i l’Entitat Autònoma de Difusió

Cultural- i una entitat de tipus financer, l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA). Únicament

l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural està inclosa al sector Administració pública de la

Generalitat d'acord amb la normativa SEC, perquè els seus ingressos per vendes no

assoleixen el 50% dels costos de producció.


202

El pressupost del conjunt de les entitats autònomes comercials i financeres per al 2008 és

de 159 milions d’euros, un 2,4% més que l’aprovat per a l’exercici anterior.

L’entitat amb un pressupost més elevat en termes quantitatius és l’Institut Català de Crèdit

Agrari, organisme que té per objecte la concessió de préstecs al sector agrari i pesquer, i

que representa al voltant de dues terceres parts dels pressupostos del subsector.

Quadre 9.1.4.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milers €

Agrup. Codi Entitats Autònomes Comercials i Financeres Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

PR 6210 Ent. Aut. del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 9.827,3 9.215,4 -611,9 -6,2IT 6230 Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 24.520,9 24.367,0 -153,9 -0,6EC 6220 Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) 104.434,2 106.908,1 2.473,8 2,4CU 6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural 16.467,6 18.502,0 2.034,4 12,4Total 155.250,0 158.992,4 3.742,5 2,4

Pel que fa als ingressos, l’estructura econòmica és força diferent entre les diverses entitats:

l’EA de Jocs i Apostes i l’EA del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

i es financen majoritàriament amb ingressos procedents de taxes i venda de béns, l’EA de

Difusió Cultural amb transferències corrents procedents del pressupost de la Generalitat i

l’Institut Català de Crèdit Agrari amb recursos de tipus financer.

En el conjunt dels pressupostos del subsector, la principal font d’ingressos és la dels

ingressos financers, que assoleixen els 80,1 milions d’euros i representen el 50,4% del total

d’ingressos, vinculats gairebé en la seva totalitat a l’operativa de l’Institut Català de Crèdit

Agrari. Pel que fa a la resta dels ingressos, els segueixen, en primer lloc per ordre

d’importància els que tenen el seu origen en taxes, venda de béns i serveis i altres

ingressos, amb un import de 32,3 milions d’euros, una lleugera disminució, de l’1,7%,

respecte al 2007 i un pes del 20,3%. En segon lloc, les transferències corrents que sumen

un import de 23,6 milions d’euros, que creixen un 15,1% i representen un 14,8% dels

ingressos. En tercer lloc, les transferències de capital que pugen 12,3 milions d’euros,

disminueixen un 31,8% i acaben representant un 7,7%. Finalment, el capítol d’ingressos

patrimonials que és de 10,7 milions d’euros, creix un 11,3% i representa un 6,7% dels

ingressos del subsector. La totalitat de les transferències corrents que reben i gran part de

les de capital tenen com a origen diversos departaments de la Generalitat.


203

Quadre 9.1.4.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 32.883,6 32.323,4 -560,2 -1,74. Transferències corrents 20.462,3 23.558,4 3.096,1 15,15. Ingressos patrimonials 9.610,4 10.697,8 1.087,4 11,3Total ingressos corrents 62.956,3 66.579,6 3.623,3 5,86. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 18.042,4 12.309,5 -5.732,8 -31,8Total ingressos de capital 18.042,4 12.309,5 -5.732,8 -31,8Total ingressos no financers 80.998,7 78.889,2 -2.109,5 -2,68. Variació d'actius financers 16.734,6 27.142,6 10.408,0 62,29. Variació de passius financers 57.516,7 52.960,7 -4.556,0 -7,9Total ingressos financers 74.251,3 80.103,3 5.852,0 7,9Total 155.250,0 158.992,4 3.742,5 2,4

Quant a les despeses agregades de les entitats autònomes comercials i financeres, les

polítiques amb un pes més rellevant són Sector financer, amb 106,9 milions d’euros,

destinats a la concessió de préstecs mitjançant l’Institut Català del Crèdit Agrari, i Cultura i

esports, en la qual s'inclouen despeses destinades al manteniment i difusió de la cultura

catalana per import de 18,5 milions d’euros al pressupost de l’Entitat Autònoma de Difusió

Cultural.

Quadre 9.1.4.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


12 Administració i serveis generals 34.348,2 33.582,4 -765,7 -2,21 Funcionament de les institucions i administració general 34.348,2 33.582,4 -765,7 -2,244 Cultura i esports 16.467,6 18.502,0 2.034,4 12,44 Producció de béns públics de caràcter social 16.467,6 18.502,0 2.034,4 12,467 Sector financer 104.434,2 106.908,1 2.473,8 2,46 Foment i regulació de sectors productius 104.434,2 106.908,1 2.473,8 2,4Total 155.250,0 158.992,4 3.742,5 2,4

D'altra banda, segons la classificació econòmica de les despeses, les actuacions de l’Institut

Català de Crèdit Agrari relatives a concessió de préstecs assoleixen la xifra de 62 milions

d’euros i representa el 58% del seu pressupost, mentre que les tres entitats de tipus

comercial destinen 51,3 milions d’euros a operacions corrents i representa el 98,4% del seu

pressupost.


204

Quadre 9.1.4.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €


1. Remuneracions del personal 9.851,4 10.204,7 353,3 3,62. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 14.095,5 13.531,0 -564,5 -4,03. Despeses financeres 8.053,5 8.981,3 927,9 11,54. Transferències corrents 28.202,7 29.804,9 1.602,2 5,75. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 60.203,1 62.521,9 2.318,8 3,96. Inversions reals 1.363,8 1.483,0 119,2 8,77. Transferències de capital 315,0 151,0 -164,0 ---Total despeses de capital 1.678,8 1.634,0 -44,8 -2,7Total despeses no financeres 61.881,9 64.156,0 2.274,1 3,78. Variació d'actius financers 69.289,0 68.040,0 -1.249,0 -1,89. Variació de passius financers 24.079,0 26.796,5 2.717,4 11,3Total despeses financeres 93.368,1 94.836,5 1.468,4 1,6Total 155.250,0 158.992,4 3.742,5 2,4

9.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic

El règim pressupostari de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat

està regulat als articles 30 i 31 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual

s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública

catalana. El seu pressupost també s'ha d'incloure al Projecte de llei de pressupostos de la

Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament. Aquestes entitats es regeixen pel dret

privat llevat d’aquelles matèries que estan reservades al dret públic d’acord amb les seves

lleis de creació o els seus estatuts.

L’any 2008 es presenten els pressupostos de trenta-vuit entitats de dret públic i assimilades,

tres més que a l'exercici 2007; concretament, s'ha afegit el pressupost de l’Agència

Tributària de Catalunya, adscrita al Departament d’Economia i Finances, i els pressupostos

de l’Agència Catalana de la Joventut i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya,

ambdues entitats adscrites al Departament d’Acció Social i Ciutadania. Així mateix, vint-i-tres

d'aquestes entitats formen part del sector Administració pública de la Generalitat segons la

normativa SEC.

El pressupost agregat previst per al 2008 del conjunt de les entitats de dret públic és de

5.654,3 milions d’euros, el que en relació amb el pressupost per a l’exercici 2007 suposa un

increment del 17,8%.


205

Pel que fa als pressupostos individuals, les empreses amb un pressupost quantitativament

més rellevant són l’Institut Català de Finances, amb 1.135,4 milions d’euros, l’Agència

Catalana de l’Aigua, amb 746 milions d’euros, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya,

amb 739,9 milions d’euros i l’Institut Català del Sòl, amb 689 milions d’euros.

Quadre 9.1.5.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milers €

Agrup. Codi Entitats de Dret Públic Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

VP 6350 Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) 14.071,5 11.081,9 -2.989,7 -21,2VP 6880 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 52.060,0 67.460,0 15.400,0 29,6EC 6330 Institut Català de Finances (ICF) 1.107.103,5 1.135.400,7 28.297,2 2,6EC 6500 Institut Català d'Energia (ICAEN) 20.856,5 19.510,4 -1.346,1 -6,5EC 7910 Agència tributària de Catalunya 0,0 32.805,3 32.805,3 ---GO 6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 244.744,3 263.307,2 18.562,9 7,6PO 6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 197.673,2 257.265,8 59.592,6 30,1PO 6710 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 26.314,8 24.424,7 -1.890,2 -7,2PO 6720 Ports de la Generalitat 35.108,4 33.757,1 -1.351,3 -3,8PO 6740 Institut Català del Sòl (INCASOL) 594.605,5 689.027,6 94.422,1 15,9PO 6830 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 439.310,0 739.902,0 300.592,0 68,4PO 7250 Institut Geològic de Catalunya 8.868,9 10.095,5 1.226,5 13,8JU 6460 Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 27.544,3 32.912,8 5.368,5 19,5CU 6250 Ens Públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) 303.964,0 311.345,3 7.381,3 2,4CU 6760 Institut Català de les Indústries Culturals 64.478,6 57.032,2 -7.446,4 -11,5SA 6600 Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 35.810,8 33.204,6 -2.606,2 -7,3SA 6620 Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 47.031,9 52.267,0 5.235,1 11,1SA 6630 Institut d'Assistència Sanitària (IAS) 91.475,2 95.053,2 3.577,9 3,9SA 6640 Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 18.885,1 19.252,3 367,2 1,9SA 6660 Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM) 6.086,8 4.526,2 -1.560,6 -25,6SA 6670 Institut Català d'Oncologia (ICO) 125.672,5 145.932,3 20.259,8 16,1SA 6680 Banc de Sang i Teixits (BST) 59.547,1 62.799,2 3.252,1 5,5SA 6750 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 28.626,2 32.552,2 3.926,0 13,7AG 6430 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 35.468,2 37.730,7 2.262,6 6,4AG 7790 Consell Català de la Producció Integrada 1.375,2 927,7 -447,5 -32,5AG 7800 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 1.083,8 1.115,8 32,0 3,0IU 6470 Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) 72.030,0 141.889,7 69.859,7 97,0IU 6480 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 1.600,0 1.680,0 80,0 5,0IU 6490 Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA) 10.902,0 11.000,0 98,0 0,9IU 6800 Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 43.643,9 43.878,2 234,3 0,5IU 6890 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari 3.184,2 3.247,9 63,7 2,0BE 7900 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 0,0 631,8 631,8 ---BE 7940 Agència Catalana de la Joventut 0,0 22.324,8 22.324,8 ---MA 6540 Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 667.275,8 745.963,3 78.687,5 11,8MA 6550 Agència de Residus de Catalunya 131.806,2 128.899,0 -2.907,2 -2,2MA 6570 Centre de la Propietat Forestal 6.992,5 7.342,1 349,6 5,0MA 6590 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 265.565,8 368.462,7 102.896,9 38,7MA 6810 Servei Meteorològic de Catalunya 7.886,9 8.338,0 451,1 5,7Total 4.798.653,8 5.654.347,2 855.693,4 17,8

En relació amb el 2007, es pot destacar l’increment en termes absoluts d’Infraestructures

Ferroviàries de Catalunya que augmenta el seu pressupost en 300,6 milions d’euros, el que

suposa una taxa de creixement interanual del 68,4%, derivada en gran part dels treballs de

la línea 9 del metro. També augmenta considerablement el pressupost de les entitats Aigües

Ter Llobregat (102,9 milions d’euros i una taxa de creixement del 38,7%), l’Institut Català del

Sòl (94,4 milions d’euros), l’Agència Catalana de l’Aigua (78,7 milions d’euros), el Centre

d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (69,9 milions d’euros i una taxa de creixement


206

del 97%) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (59,6 milions d’euros i una taxa de

creixement del 30,1%).

De l’estructura econòmica dels ingressos del conjunt de les entitats de dret públic es

desprèn que els més importants són els ingressos de caràcter financer, amb un pes del

42,6% sobre el total, seguit dels ingressos corrents, amb un 32,4%, i els de capital, amb un

25%. En termes absoluts cal destacar l’increment dels ingressos de capital per import de

771,9 milions d’euros, que representa un creixement del 120,1%, centrat en gran part en

l’increment de les alienacions d’inversions reals.

Quadre 9.1.5.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 1.141.602,4 1.247.593,5 105.991,2 9,34. Transferències corrents 392.924,2 393.092,5 168,2 0,05. Ingressos patrimonials 137.769,5 188.497,3 50.727,8 36,8Total ingressos corrents 1.672.296,1 1.829.183,3 156.887,2 9,46. Alienació d'inversions reals 222.353,0 967.265,0 744.912,1 335,07. Transferències de capital 420.622,2 447.650,6 27.028,4 6,4Total ingressos de capital 642.975,1 1.414.915,6 771.940,5 120,1Total ingressos no financers 2.315.271,2 3.244.099,0 928.827,8 40,18. Variació d'actius financers 1.060.451,4 1.237.164,3 176.712,8 16,79. Variació de passius financers 1.422.931,1 1.173.084,0 -249.847,2 -17,6Total ingressos financers 2.483.382,6 2.410.248,2 -73.134,3 -2,9Total 4.798.653,8 5.654.347,2 855.693,4 17,8

Quant a la classificació per programes de les despeses, la política amb un pes més rellevant

és la de Sector financer, amb 1.135,4 milions d’euros (20,1%), que consisteix bàsicament en

la concessió de crèdit oficial per part de l’Institut Català de Finances.

Pel volum de despesa previst, també cal destacar les polítiques de Cicle de l’aigua (1.040,2

milions d’euros), Transport (1.002,4 milions d’euros) i Societat de la informació i el

coneixement i telecomunicacions (574,7 milions d’euros), emmarcades totes elles dins l’àrea

de Producció de béns públics de caràcter econòmic. El conjunt de les polítiques d’aquesta

àrea concentra el 57,3% de la despesa del subsector.


207

Quadre 9.1.5.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLICCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €

Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2008/2007 2007 2008 Import %

12 Administració i serveis generals 21.914,6 57.209,9 35.295,3 161,11 Funcionament de les institucions i administració general 21.914,6 57.209,9 35.295,3 161,121 Justícia 27.544,3 32.912,8 5.368,5 19,523 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 52.060,0 67.460,0 15.400,0 29,62 Serveis públics generals 79.604,3 100.372,8 20.768,5 26,132 Promoció social 0,0 22.956,6 22.956,6 ---3 Protecció i promoció social 0,0 22.956,6 22.956,6 ---41 Salut 407.048,8 441.060,8 34.012,0 8,442 Educació 6.897,3 8.360,6 1.463,3 21,243 Habitatge i altres actuacions urbanes 424.981,0 507.487,8 82.506,8 19,444 Cultura i esports 78.550,2 68.114,1 -10.436,1 -13,34 Producció de béns públics de caràcter social 917.477,2 1.025.023,3 107.546,1 11,751 Cicle de l'aigua 837.262,1 1.040.153,8 202.891,6 24,252 Transport 644.535,6 1.002.420,5 357.884,9 55,553 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 548.708,3 574.652,5 25.944,2 4,754 Urbanisme i ordenació del territori 169.624,5 181.539,8 11.915,3 7,055 Actuacions ambientals 229.445,1 210.513,3 -18.931,8 -8,356 Infraestructures agràries i rurals 4.933,0 0,0 -4.933,0 -100,057 Recerca, desenvolupament i innovació 131.831,8 187.424,2 55.592,4 42,258 Altres actuacions de caràcter econòmic 43.070,7 42.858,1 -212,5 -0,55 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.609.411,1 3.239.562,1 630.151,0 24,161 Agricultura, Ramaderia i Pesca 2.459,0 2.043,5 -415,5 -16,962 Indústria 16.239,0 26.542,6 10.303,6 63,463 Energia i Mines 13.859,9 13.694,5 -165,3 -1,265 Turisme i oci 27.556,1 28.504,5 948,4 3,466 Desenvolupament empresarial 381,0 388,6 7,6 2,067 Sector financer 1.107.103,5 1.135.400,7 28.297,2 2,66 Foment i regulació de sectors productius 1.167.598,5 1.206.574,5 38.976,0 3,391 Amortització i despeses financeres del deute públic 2.648,0 2.648,0 0,0 0,09 Deute públic 2.648,0 2.648,0 0,0 0,0Total 4.798.653,8 5.654.347,2 855.693,4 17,8 En relació amb l’estructura econòmica del pressupost de despeses, el capítol amb un pes

més rellevant és el d’inversions reals, amb 1.919,1 milions d’euros, que representa el 33,9%

del pressupost total, i que creix en un 30,2% en relació al pressupost 2007. Cal destacar,

també, la variació d’actius financers, amb 1.128,6 milions d’euros, representa un 20% de les

despeses totals.


208

Quadre 9.1.5.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €


1. Remuneracions del personal 438.540,0 513.322,4 74.782,4 17,12. Despeses corrents de béns i serveis 782.941,9 854.420,0 71.478,1 9,13. Despeses financeres 189.967,1 216.987,9 27.020,8 14,24. Transferències corrents 195.955,0 178.140,9 -17.814,1 -9,15. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 1.607.404,0 1.762.871,3 155.467,2 9,76. Inversions reals 1.474.342,9 1.919.050,3 444.707,4 30,27. Transferències de capital 200.988,4 210.278,4 9.290,1 4,6Total despeses de capital 1.675.331,2 2.129.328,7 453.997,4 27,1Total despeses no financeres 3.282.735,3 3.892.199,9 609.464,7 18,68. Variació d'actius financers 1.160.462,7 1.128.558,8 -31.903,9 -2,79. Variació de passius financers 355.455,8 633.588,5 278.132,7 78,2Total despeses financeres 1.515.918,5 1.762.147,3 246.228,8 16,2Total 4.798.653,8 5.654.347,2 855.693,4 17,8

9.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils

Les societats mercantils estan regides pel que disposen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de

desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de

l'Empresa Pública Catalana, els seus estatuts i les normes de dret privat. Les societats

mercantils poden estar participades per l’Administració de la Generalitat o per altres entitats

depenents d’aquesta.

A l'exercici 2008 s’inclouen els pressupostos de les trenta-dues societats mercantils, una

més que en els pressupostos per al 2007. Això és conseqüència, d’una banda, de les altes

de Aeroports Públics de Catalunya, SLU (de nova creació i adscrita al Departament de

Política Territorial i Obres Públiques) i de Logaritme Serveis Logístics, AIE (adscrita al

Departament de Salut mitjançant l’Institut Català de la Salut i inclosa per mandat de la Llei

8/2007, de 30 de juliol). D’altra banda, de la baixa de Turisme Juvenil de Catalunya, SA. De

les trenta-dues societats mercantils del pressupost, dinou estan incloses al sector

Administració pública de la Generalitat d’acord amb la normativa SEC perquè els ingressos

per vendes no assoleixen el 50% dels costos de producció.

El seu pressupost conjunt per al 2008 és de 2.796,8 milions d’euros, amb un increment de

163,7 milions d’euros respecte al de 2007, el que suposa un increment relatiu del 6,2%.

La societat mercantil amb el pressupost quantitativament més important és Gestió

d’Infraestructures, SA, (GISA) que, amb unes previsions pressupostàries per al 2008 de


209

1.101,8 milions d’euros, representa el 39,4% dels pressupostos totals d’aquestes entitats.

També cal destacar el pes de les societats anònimes que formen part de la Corporació

Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb un volum de recursos de 499,2 milions d’euros que

representa el 17,8% dels pressupostos de les societats mercantils.

Quadre 9.1.6.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milers €

Agrup. Codi Societats mercantils Pressupost Pressupost Variació 2008/2007 2007 2008 Import %

VP 6320 Agència de Patrocini i Mecenatge, SA 607,0 690,7 83,7 13,8EC 6520 Eficiència Energètica, SA 350,1 1.429,6 1.079,4 308,3EC 6530 Sanejament Energia, SA 253,3 54,9 -198,4 -78,3EC 6910 ICF Equipaments, SAU 308.915,1 334.279,4 25.364,3 8,2EC 7100 ICF Holding, SAU 52.700,0 35.692,4 -17.007,7 -32,3PO 6380 Túnels i Accessos de Barcelona, SAC (TABASA) 32.870,9 33.952,1 1.081,2 3,3PO 6390 Gestió d'Infraestructures, SA (GISA) 1.113.425,2 1.101.771,0 -11.654,2 -1,0PO 6400 Equacat, SA 1.557,0 1.564,0 7,0 0,4PO 6410 Centrals i Infraest. per la Mobilitat i les Activ. Log. SA (CIMALSA) 51.049,7 114.711,4 63.661,7 124,7PO 6420 Túnel del Cadí, SAC 23.456,8 20.288,7 -3.168,0 -13,5PO 7930 Aeroports Públics de Catalunya 0,0 7.211,1 7.211,1 ---CU 6260 Televisió de Catalunya, SA (TVC) 398.987,8 412.524,3 13.536,5 3,4CU 6270 Catalunya Ràdio SRG, SA 48.795,1 51.452,8 2.657,7 5,4CU 6300 TVC Edicions i Publicacions, SA 144,9 1.036,7 891,8 615,5CU 6310 CCRTV Serveis Generals, SA 14.523,2 12.686,9 -1.836,3 -12,6CU 6340 Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 15.817,0 18.302,9 2.485,9 15,7CU 6690 TVC Multimèdia, SL 4.060,0 4.163,4 103,4 2,5CU 6700 CCRTV Interactiva, SA 8.527,6 10.170,5 1.642,9 19,3CU 6770 Activa Multimèdia Digital, SL 6.390,1 7.151,4 761,3 11,9CU 6860 Activa 3, I.T. Solutions And Technologies, SL 0,6 0,6 0,0 1,4CU 6900 Intracatalonia, SA 4.090,0 4.400,0 310,0 7,6SA 6610 Energètica d'Instal.lacions Sanitàries, SA (EISSA) 4.263,4 4.084,2 -179,3 -4,2SA 6650 Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 208.196,2 241.076,5 32.880,3 15,8SA 7110 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 25.399,8 27.810,8 2.411,0 9,5SA 7750 Logaritme Serveis Logístics AIE 0,0 15.100,0 15.100,0 ---AG 6440 Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 3.060,0 4.684,3 1.624,3 53,1AG 6450 Regs de Catalunya, SA (REGSA) 104.877,0 100.234,0 -4.643,0 -4,4AG 6840 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA) 87.243,0 110.749,2 23.506,1 26,9AG 7050 Ens per al Cessament Agrari 19,6 18,5 -1,1 -5,6IU 6510 Empresa de Promoció i Localització Indust. SA (EPLICSA) 2.089,9 2.111,7 21,8 1,0BE 6280 Turisme Juvenil de Catalunya, SA (TUJUCA) 19.018,5 0,0 -19.018,5 -100,0MA 6580 Forestal Catalana, SA 18.108,2 27.390,0 9.281,8 51,3MA 6730 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 74.291,6 89.986,0 15.694,4 21,1Total 2.633.088,8 2.796.780,0 163.691,3 6,2

Per tipologia, els ingressos del subsector estan molt dividits. Els més importants són els de

capital, amb un pes d’un 35,9% sobre el total, seguit dels financers amb un 32,9% i,

finalment, els corrents, amb un 31,1%. Per capítols destaca el d’alienació d’inversions reals,

amb 986,2 milions d’euros, que representen el 35,3% del pressupost total d’ingressos i els

recursos per taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos amb 718,8 milions d’euros

(25,7%). Pel seu creixement relatiu destaquen els ingressos patrimonials que creixen un

76,5% i la variació d’actius financers amb un creixement del 42,1%.


210

Quadre 9.1.6.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 682.079,8 718.806,5 36.726,7 5,44. Transferències corrents 71.227,9 78.759,3 7.531,4 10,65. Ingressos patrimonials 41.458,4 73.182,9 31.724,5 76,5Total ingressos corrents 794.766,1 870.748,7 75.982,6 9,66. Alienació d'inversions reals 983.863,4 986.167,3 2.303,9 0,27. Transferències de capital 15.223,0 19.204,2 3.981,2 26,2Total ingressos de capital 999.086,4 1.005.371,5 6.285,1 0,6Total ingressos no financers 1.793.852,5 1.876.120,2 82.267,7 4,68. Variació d'actius financers 383.490,7 544.996,9 161.506,2 42,19. Variació de passius financers 455.745,6 375.662,9 -80.082,6 -17,6Total ingressos financers 839.236,2 920.659,8 81.423,6 9,7Total 2.633.088,8 2.796.780,0 163.691,3 6,2

Les àrees de despesa amb major pes relatiu en el cas de les societats mercantils són la de

Producció de béns públics de caràcter econòmic (51,5%) i de Producció de béns públics

caràcter social (31,7%). Dins d’aquestes destaquen, en el primer cas, la política de

Transport, amb 675,5 milions d’euros destinats bàsicament a la millora de les

infraestructures ferroviàries i carreteres, la política de Societat de la informació i el

coneixement i telecomunicacions, amb 503,6 milions d’euros, i , a més distància, la política

d’Infraestructures agràries i rurals. Dins l’àrea de Producció de béns públics de caràcter

social destaquen les polítiques d’Educació (385,3 milions d’euros) i de Salut (374,4 milions

d’euros).

En termes percentuals les polítiques que tenen un increment més rellevant són la de

Protecció social (142,1%) i Urbanisme i ordenació del territori (124,7%) i, en termes

absoluts, les polítiques de Transport (108,1 milions d’euros) i Salut (69,3 milions d’euros).


211

Quadre 9.1.6.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


12 Administració i serveis generals 292.529,1 267.632,2 -24.896,9 -8,51 Funcionament de les institucions i administració general 292.529,1 267.632,2 -24.896,9 -8,521 Justícia 12.758,0 15.871,0 3.113,0 24,422 Seguretat i protecció civil 73.063,0 53.286,0 -19.777,0 -27,12 Serveis públics generals 85.821,0 69.157,0 -16.664,0 -19,431 Protecció social 20.797,0 50.346,9 29.549,9 142,132 Promoció social 26.020,7 4.171,8 -21.848,9 -84,03 Protecció i promoció social 46.817,7 54.518,7 7.701,0 16,441 Salut 305.127,5 374.387,7 69.260,2 22,742 Educació 399.140,8 385.329,1 -13.811,7 -3,543 Habitatge i altres actuacions urbanes 74.291,6 89.986,0 15.694,4 21,144 Cultura i esports 33.757,0 35.590,6 1.833,6 5,44 Producció de béns públics de caràcter social 812.316,9 885.293,5 72.976,6 9,051 Cicle de l'aigua 254,3 0,0 -254,3 -100,052 Transport 567.399,5 675.496,3 108.096,8 19,153 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 485.519,4 503.586,6 18.067,2 3,754 Urbanisme i ordenació del territori 73,0 164,0 91,0 124,755 Actuacions ambientals 18.131,2 27.390,0 9.258,8 51,156 Infraestructures agràries i rurals 192.120,0 210.983,2 18.863,1 9,857 Recerca, desenvolupament i innovació 0,0 24.052,6 24.052,6 ---5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.263.497,4 1.441.672,6 178.175,2 14,161 Agricultura, ramaderia i pesca 19,6 4.702,8 4.683,2 ---62 Indústria 2.089,9 2.111,7 21,8 1,063 Energia i mines 4.263,4 4.084,2 -179,3 -4,264 Comerç 3.060,0 0,0 -3.060,0 -100,067 Sector financer 122.673,6 67.607,3 -55.066,3 -44,96 Foment i regulació de sectors productius 132.106,6 78.506,0 -53.600,6 -40,6Total 2.633.088,8 2.796.780,0 163.691,3 6,2

Quant a la tipologia econòmica de les despeses, el principal capítol del subsector és el de

les inversions reals amb un import de 1.620,5 milions d’euros, que comporta una taxa de

creixement del 12,5% i representen un 57,9% de les despeses del subsector. Això demostra

l’important paper que desenvolupa una bona part d’aquestes societats en l’activitat inversora

del sector públic de la Generalitat. Les despeses corrents pugen 992,4 milions d’euros i

creixen un 13,9% en relació a l’any anterior; de manera que representen un 35,5% del total

de despeses del subsector. Finalment, les despeses de capital disminueixen sensiblement

en relació a l’anterior exercici, 42,9%, i es queden en un import de 180,9 milions d’euros,

que és un 6,5% del total de despeses del subsector.


212

Quadre 9.1.6.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €Capítols Pressupost Pressupost Variació 2008/2007

2007 2008 Import %

1. Remuneracions del personal 273.728,2 303.851,4 30.123,2 11,02. Despeses corrents de béns i serveis 559.794,1 640.923,6 81.129,6 14,53. Despeses financeres 33.172,2 45.714,5 12.542,4 37,84. Transferències corrents 4.452,5 1.867,1 -2.585,4 -58,15. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 871.146,9 992.356,6 121.209,7 13,96. Inversions reals 1.440.984,4 1.620.519,7 179.535,3 12,57. Transferències de capital 4.000,0 3.000,0 -1.000,0 -25,0Total despeses de capital 1.444.984,4 1.623.519,7 178.535,3 12,4Total despeses no financeres 2.316.131,3 2.615.876,3 299.745,0 12,98. Variació d'actius financers 43.435,0 37.346,4 -6.088,6 -14,09. Variació de passius financers 273.522,4 143.557,2 -129.965,2 -47,5Total despeses financeres 316.957,4 180.903,7 -136.053,8 -42,9Total 2.633.088,8 2.796.780,0 163.691,3 6,2

9.1.7. Els pressupostos dels consorcis

Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració

formalitzats per la Generalitat i les seves entitats amb altres administracions o entitats

públiques o privades sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o

d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada, i patrimoni i tresoreria propis i

actuen sotmesos plenament al dret públic.

Als pressupostos de la Generalitat per al 2008 s'hi inclouen, amb caràcter informatiu i de

consolidació, els pressupostos dels 32 consorcis classificats com Administració pública de la

Generalitat d'acord amb la normativa SEC, i els dos participats per l’ICS, (en compliment de

l’establert a la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut). Així, doncs, el

nombre de consorcis inclosos en el pressupost per al 2008 és de trenta-quatre, set més que

en l’exercici 2007.

El pressupost total previst per al 2008 d’aquests consorcis és de 2.233,6 milions d’euros. El

creixement anual del conjunt de consorcis ha estat 268,9 milions d’euros, que representa

una taxa del 13,7%; tanmateix, una part significativa d’aquest creixement és conseqüència

dela incorporació de nous ens. L’augment en relació al 2007 en termes homogenis resulta

de 135 milions d’euros, amb una taxa del 6,9%.

Pel seu pes específic, cal assenyalar que el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità,

el qual articula la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les


213

infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, és el

que preveu un import més elevat amb un pressupost de 1.028,3 milions d’euros, xifra que

representa el 46% del conjunt de consorcis.

D’altra banda, el pressupost total del conjunt de consorcis de l’àmbit de la salut és de 917,4

milions d’euros i representa el 41,1% de l’import del total de consorcis.

Finalment, es pot destacar també el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, amb un

pressupost de 73,2 milions d’euros, que suposa el 3,3% del total del subsector.

Quadre 9.1.7.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Agrup. Codi Consorcis Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

VP 6920 Consorci del Circuit de Catalunya 1.477,9 1.494,5 16,5 1,1VP 7090 Consorci Institut Europeu de la Mediterrània 3.843,2 4.257,8 414,6 10,8VP 7230 Consorci Patronat Català pro Europa 5.398,3 3.180,5 -2.217,7 -41,1VP 7520 Consorci per a la Normalització Lingüística 0,0 31.390,0 31.390,0 ---VP 7890 Consorci Casa Àsia 0,0 6.481,2 6.481,2 ---GO 7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 18.949,8 19.009,8 60,0 0,3PO 6930 Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 960.830,4 1.028.295,9 67.465,5 7,0PO 7180 Consorci Patronat de la Vall de Núria 79,7 118,7 38,9 48,8ED 7870 Consorci Educació de Barcelona 0,0 51.647,6 51.647,6 ---CU 6940 Consorci del Palau de la Música Catalana 4.844,7 5.427,7 582,9 12,0CU 7130 Consorci de l'Auditori i l'Orquestra de Barcelona 19.773,0 19.267,3 -505,7 -2,6CU 7160 Consorci del Teatre Fortuny de Reus 2.849,0 3.036,7 187,6 6,6CU 7490 Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 0,0 26.075,1 26.075,1 ---SA 6950 Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 194.193,7 210.029,6 15.835,9 8,2SA 6960 Consorci Sanitari de Terrassa 134.533,9 143.646,3 9.112,4 6,8SA 6970 Consorci Sanitari de Barcelona 10.015,4 17.509,8 7.494,4 74,8SA 6980 Consorci Hospitalari de Vic 63.755,4 75.806,9 12.051,6 18,9SA 6990 Consorci Sanitari Integral 133.224,0 143.276,8 10.052,9 7,5SA 7000 Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 35.350,6 34.240,5 -1.110,1 -3,1SA 7010 Consorci Sanitari de l’Anoia 59.413,6 58.030,6 -1.383,0 -2,3SA 7020 Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 390,0 976,0 586,0 150,3SA 7030 Consorci del Laboratori Intercomarcal l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf 11.684,3 12.955,9 1.271,7 10,9SA 7040 Consorci Sanitari del Maresme 102.156,3 110.663,3 8.506,9 8,3SA 7240 Corporació de Salut del Maresme i La Selva 94.614,0 98.707,3 4.093,3 4,3SA 7540 Consorci de Castelldefels Agents de Salut 0,0 3.540,0 3.540,0 ---SA 7920 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 0,0 8.000,0 8.000,0 ---IU 7060 Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) 71.789,0 73.223,5 1.434,5 2,0IU 7120 Consorci Centre d'Estudis Demogràfics 1.297,2 1.434,0 136,8 10,5IU 7140 Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya 4.490,0 3.790,0 -700,0 -15,6IU 7170 Consorci Turisme de Catalunya 20.550,0 21.000,0 450,0 2,2IU 7190 Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya 3.568,7 3.548,2 -20,5 -0,6IU 7200 Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 1.460,0 1.561,1 101,1 6,9BE 7150 Consorci Sant Gregori, de Girona 4.237,3 5.291,4 1.054,2 24,9BE 7730 Consorci del Barri de la Mina 0,0 6.709,7 6.709,7 ---Total 1.964.769,4 2.233.623,8 268.854,4 13,7

Pel que fa als ingressos, el principal capítol per volum de recursos és el de taxes, venda de

béns i serveis i altres ingressos, que assoleix la xifra de 1.356,4 milions d’euros i representa

el 60,7%, i que provenen principalment de la prestació de serveis. El capítol de

transferències corrents procedents de les diferents administracions assoleixen la xifra de

726,8 milions d’euros i representen el 32,5% dels recursos dels consorcis.


214

Quadre 9.1.7.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers d'€


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 1.212.639,3 1.356.386,4 143.747,1 11,94. Transferències corrents 608.419,9 726.844,7 118.424,8 19,55. Ingressos patrimonials 2.413,1 5.000,8 2.587,7 107,2Total ingressos corrents 1.823.472,3 2.088.232,0 264.759,7 14,56. Alienació d'inversions reals 7.375,1 12.076,7 4.701,6 63,77. Transferències de capital 83.603,1 100.768,5 17.165,3 20,5Total ingressos de capital 90.978,2 112.845,2 21.867,0 24,0Total ingressos no financers 1.914.450,5 2.201.077,2 286.626,7 15,08. Variació d'actius financers 42.561,8 18.844,2 -23.717,7 -55,79. Variació de passius financers 7.757,1 13.702,4 5.945,4 76,6Total ingressos financers 50.318,9 32.546,6 -17.772,3 -35,3Total 1.964.769,4 2.233.623,8 268.854,4 13,7

D'altra banda, pel que fa a l'origen dels ingressos, un 19,5% dels mateixos provenen de

transferències i aportacions de la Generalitat i les seves entitats.

Les principals polítiques de despesa quant a volum són, d’una banda, a política de Transport

del pressupost del Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità, la que representa el

46% de l’import total dels consorcis, i d’altra banda, la política de Salut dels pressupostos

dels consorcis adscrits directament o indirectament al Departament de Salut, que representa

el 40,3%.


215

Quadre 9.1.7.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €


12 Administració i serveis generals 13.071,9 32.476,2 19.404,3 148,41 Funcionament de les institucions i administració general 13.071,9 32.476,2 19.404,3 148,423 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 6.185,0 13.919,5 7.734,5 125,12 Serveis públics generals 6.185,0 13.919,5 7.734,5 125,131 Protecció social 4.237,3 5.291,4 1.054,2 24,932 Promoció social 0,0 6.709,7 6.709,7 ---3 Protecció i promoció social 4.237,3 12.001,2 7.763,9 183,241 Salut 829.315,7 899.873,4 70.557,6 8,542 Educació 1.296,0 55.060,8 53.764,8 ---44 Cultura i esports 28.944,7 40.334,8 11.390,1 39,445 Llengua catalana 0,0 31.390,0 31.390,0 ---4 Producció de béns públics de caràcter social 859.556,4 1.026.659,0 167.102,6 19,452 Transport 960.830,4 1.028.295,9 67.465,5 7,053 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 18.949,8 19.009,8 60,0 0,354 Urbanisme i ordenació del territori 79,7 118,7 38,9 48,857 Recerca, desenvolupament i innovació 9.519,9 6.920,0 -2.599,9 -27,35 Producció de béns públics de caràcter econòmic 989.379,8 1.054.344,4 64.964,6 6,664 Comerç 71.789,0 66.024,5 -5.764,6 -8,065 Turisme i oci 20.550,0 21.000,0 450,0 2,266 Desenvolupament empresarial 0,0 7.199,0 7.199,0 ---6 Foment i regulació de sectors productius 92.339,0 94.223,5 1.884,5 2,0Total 1.964.769,4 2.233.623,8 268.854,4 13,7


milions d’euros, i representen el 92,8% del total del pressupost, i creixen 17,4% respecte de

l’any anterior.

Les despeses de capital sumen la quantitat de 137,6 milions d’euros i representen el 6,2%

del total del pressupost dels consorcis. Aquestes Inclouen 37,6 milions d’euros

corresponents a inversions dels consorcis adscrits al Departament de Salut. També

s’inclouen transferències de capital del Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità a

empreses privades per import de 38,9 milions d’euros i transferències de capital del

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya a corporacions locals, empreses privades i

institucions sense finalitat de lucre per import de 39 milions d’euros.

L’import previst per les despeses financeres és més aviat reduït: 1,9 milions d’euros de

variació d’actius financers i 22,3 milions d’euros de variació de passius financers; en conjunt

representen un 1,1% de les despeses del subsector.


216

Quadre 9.1.7.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR CONSORCISCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers d'€


1. Remuneracions del personal 520.822,6 637.556,3 116.733,7 22,42. Despeses corrents de béns i serveis 742.479,6 870.437,9 127.958,3 17,23. Despeses financeres 16.596,3 13.665,3 -2.931,0 -17,74. Transferències corrents 485.115,1 550.218,7 65.103,6 13,45. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 1.765.013,6 2.071.878,2 306.864,6 17,46. Inversions reals 54.404,8 54.834,5 429,7 0,87. Transferències de capital 76.728,1 82.792,0 6.063,9 7,9Total despeses de capital 131.132,9 137.626,5 6.493,6 5,0Total despeses no financeres 1.896.146,4 2.209.504,6 313.358,2 16,58. Variació d'actius financers 4.350,4 1.853,3 -2.497,1 -57,49. Variació de passius financers 64.272,6 22.265,9 -42.006,7 -65,4Total despeses financeres 68.623,0 24.119,1 -44.503,8 -64,9Total 1.964.769,4 2.233.623,8 268.854,4 13,7

9.1.8. Els pressupostos de les fundacions

A les fundacions els correspon la realització d’activitats de foment o de caire social que no

puguin ser prestades directament per l’Administració o pels seus ens autònoms

administratius i es regeixen per la legislació catalana de fundacions. Als pressupostos de la

Generalitat s'hi inclouen, amb caràcter informatiu i de consolidació, els de les dues

fundacions classificades com administració pública de la Generalitat d'acord amb la

normativa SEC, el mateix nombre que per al pressupost 2007.

El pressupost total previst per al 2008 per aquestes fundacions, adscrites ambdues al

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, és de 96,9 milions d’euros. El pressupost

del subsector experimenta un increment del 5,7% respecte al pressupost per al 2007.

Quadre 9.1.8.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Agrup. Codi Fundacions Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

IU 7070 Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 86.843,8 89.354,8 2.511,1 2,9IU 7080 Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) 4.759,2 7.503,3 2.744,1 57,7Total 91.603,0 96.858,2 5.255,2 5,7

Els principals conceptes d’ingrés són, d’una banda, les taxes, venda de béns i serveis i

altres ingressos, per un import de 52,2 milions d’euros, els quals representen el 53,9% dels

recursos, i d’altra banda, les transferències corrents i de capital per un import,


217

respectivament, de 35,2 milions d’euros i 7,8 milions d’euros, que representen el 36,4% i el

8% dels recursos d’aquestes fundacions.

Quadre 9.1.8.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €


1. Impostos directes 0,0 0,0 0,0 ---2. Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 ---3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 45.721,7 52.228,2 6.506,5 14,24. Transferències corrents 36.022,9 35.242,7 -780,2 -2,25. Ingressos patrimonials 212,3 714,2 501,8 236,4Total ingressos corrents 81.957,0 88.185,1 6.228,1 7,66. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 ---7. Transferències de capital 7.674,9 7.772,5 97,5 1,3Total ingressos de capital 7.674,9 7.772,5 97,5 1,3Total ingressos no financers 89.631,9 95.957,6 6.325,7 7,18. Variació d'actius financers 1.971,1 900,6 -1.070,5 -54,39. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total ingressos financers 1.971,1 900,6 -1.070,5 -54,3Total 91.603,0 96.858,2 5.255,2 5,7

Quant a l'origen dels ingressos, un 40,3% dels mateixos provenen de transferències i

aportacions de la Generalitat.

Pel que fa a la classificació de les despeses per polítiques, la Fundació Universitat Oberta

de Catalunya destina els seus recursos majoritàriament a la d'Educació (83,9 milions

d’euros) i una petita part a la política de Societat de la informació i el coneixement i

telecomunicacions (5,4 milions d’euros), mentre que la Fundació Catalana per a la Recerca

realitza les seves activitats dins de la política de Recerca, desenvolupament i innovació (7,5

milions d’euros).

Quadre 9.1.8.3PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUESMilers €

Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

42 Educació 80.933,5 83.925,5 2.992,1 3,74 Producció de béns públics de caràcter social 80.933,5 83.925,5 2.992,1 3,753 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 5.910,3 5.429,3 -481,0 -8,157 Recerca, desenvolupament i innovació 4.759,2 7.503,3 2.744,1 57,75 Producció de béns públics de caràcter econòmic 10.669,5 12.932,6 2.263,1 21,2Total 91.603,0 96.858,2 5.255,2 5,7


218

Segons la classificació econòmica, les despeses es desglossen en 87,1 milions d’euros

d’operacions corrents (89,9% del total), 8,6 milions d’euros d’operacions de capital (8,9%) i

1,1 milions d’euros de despeses financeres (1,2%).

Quadre 9.1.8.4PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008SUBSECTOR FUNDACIONSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €Capítols Pressupost Pressupost Variació 2008/2007

2007 2008 Import %

1. Remuneracions del personal 32.067,2 35.438,6 3.371,5 10,52. Despeses corrents de béns i serveis 45.511,3 50.074,4 4.563,1 10,03. Despeses financeres 684,0 552,8 -131,2 -19,24. Transferències corrents 877,9 1.015,1 137,2 15,65. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 79.140,4 87.081,0 7.940,6 10,06. Inversions reals 8.282,0 8.637,5 355,5 4,37. Transferències de capital 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses de capital 8.282,0 8.637,5 355,5 4,3Total despeses no financeres 87.422,4 95.718,5 8.296,1 9,58. Variació d'actius financers 3.000,0 0,0 -3.000,0 -100,09. Variació de passius financers 1.180,6 1.139,7 -40,9 -3,5Total despeses financeres 4.180,6 1.139,7 -3.040,9 -72,7Total 91.603,0 96.858,2 5.255,2 5,7

9.2. Els pressupostos de les agrupacions

Amb la finalitat de tenir una visió completa de la totalitat de les despeses que es gestionen

sota la responsabilitat d’un departament, bé sigui directament o bé a través de les entitats

que té adscrites, als pressupostos de la Generalitat es presenten resums de les despeses

consolidades per agrupacions. S’han definit 17 agrupacions: 15 agrupacions

departamentals, una per cada departament de l’Administració de la Generalitat i les entitats

que té adscrites, i 2 agrupacions específiques formades pel conjunt d’Òrgans Superiors i

altres òrgans i pel conjunt de Fons no departamentals6.

Al quadre següent es visualitza la despesa consolidada de cada agrupació (restant les

transferències entre les seves entitats) pressupostada per a l’exercici 2008 comparada amb

la pressupostada per al 2007. La penúltima línia del quadre correspon a les transferències

entre entitats d’agrupacions diferents.

6 A l’apartat 4.2.1 d’aquesta memòria es poden veure les diferents entitats i serveis pressupostaris que integren cadascuna de

les agrupacions


219

Quadre 9.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008ÀMBIT SECTOR PUBLICCLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER AGRUPACIONSMilers €

Agrupacions Pressupost Pressupost Variació 2008/20072007 2008 Import %

Presidència 124.942,8 123.170,7 -1.772,1 -1,4Vicepresidència 267.673,1 310.841,4 43.168,3 16,1Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.125.066,7 1.259.216,2 134.149,5 11,9Economia i Finances 1.729.553,9 1.783.253,0 53.479,1 3,1Governació i Administracions Públiques 675.342,1 728.778,1 53.436,0 7,9Política Territorial i Obres Públiques 3.888.661,1 4.515.350,1 626.689,0 16,1Justícia 790.648,1 922.705,4 132.057,3 16,7Educació 4.540.220,5 4.912.031,1 371.810,6 8,2Cultura i Mitjans de Comunicació 868.341,9 878.115,5 9.773,6 1,1Salut 8.831.936,1 9.357.452,5 525.516,4 6,0Agricultura, Alimentació i Acció Rural 470.598,5 559.867,0 89.268,5 19,0Treball 481.681,3 516.686,3 35.005,0 7,3Innovació, Universitats i Empresa 1.389.818,8 1.596.468,1 206.649,3 14,9Acció Social i Ciutadania 1.584.538,5 1.706.195,7 121.657,2 7,7Medi Ambient i Habitatge 1.360.894,1 1.634.571,6 273.677,5 20,1Total agrupacions departamentals 28.129.917,5 30.804.702,6 2.674.565,1 9,5Organismes Superiors i altres organismes 114.923,7 119.177,1 4.253,3 3,7Fons no departamentals 4.594.348,5 4.427.359,5 -166.989,1 -3,6Total altres agrupacions 4.709.272,3 4.546.536,5 -162.735,7 -3,5Total 32.839.189,8 35.351.239,2 2.511.829,4 7,6Despeses consolidables entre agrupacions 620.639,3 601.202,6 -19.357,7 -3,1Total 32.218.550,5 34.750.036,6 2.531.187,0 7,9

A continuació es fa una breu descripció del pressupost consolidat de cada agrupació,

destacant els trets més significatius en relació a les polítiques de despesa.

El volum de despesa pressupostària de l’agrupació Òrgans Superiors i altres òrgans per a

l’exercici 2008 és de 119,2 milions d’euros repartits en dues politiques de despesa: 9,9

milions d’euros a la política d’Administració i serveis generals, a càrrec únicament del

Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i 109,3 milions d’euros a la política d’Alta direcció de

la Generalitat i el seu Govern, en la qual pressuposten les seves despeses la resta d’ens

d’aquesta agrupació.

L’agrupació Presidència té un pressupost consolidat de 123,2 milions d’euros que es

concentren fonamentalment a la política d’Administració i serveis generals (122,6 milions

d’euros).

El pressupost de l’agrupació Vicepresidència és de 310,8 milions d’euros, que es destinen

fonamentalment a les polítiques de Cultura i esports (111,8 milions d’euros), Relacions

exteriors i cooperació al desenvolupament (93,1 milions d’euros) i Llengua catalana (42,8

milions d’euros).

L’agrupació Interior, Relacions Institucionals i Participació té per al 2008 un pressupost de

1.259,2 milions d’euros; la major part d’aquests recursos es destina als programes Seguretat


220

ciutadana, dotat amb 780,7 milions d’euros, Prevenció, extinció d’incendis i salvaments, amb

202,6 milions d’euros, i Trànsit i seguretat viària, amb 88,1 milions d’euros.

L’import consolidat de les despeses de l’agrupació Economia i Finances és de 1.783,3

milions d’euros, dels quals la majoria són gestionats des del subsector entitats de dret

públic, en concret per l’Institut Català de Finances. El 71,6% dels recursos d’aquesta

agrupació es concentren al programa de Crèdit oficial.

L’agrupació Governació i Administracions Públiques té un pressupost de 728,8 milions

d’euros. Els majors volums de despesa de l’agrupació es troben a les polítiques de Societat

de la informació i el coneixement i telecomunicacions, dotada amb 310,5 milions d’euros, i

de Suport financer als ens locals, dotada amb 286,3 milions d’euros, i al programa Serveis a

la comunitat, dotat amb 50,0 milions d’euros.

L’agrupació Política Territorial i Obres Públiques té un pressupost consolidat de 4.515,4

milions d’euros; d’aquest import, 2.875,7 milions d’euros es destinen a la política de

Transport, 608,3 milions d’euros a la política d’Habitatge i altres actuacions urbanes i 210,5

milions d’euros a la d’Urbanisme i ordenació del territori. Així mateix, més de la meitat del

pressupost consolidat de l’agrupació (2.426,6 milions d’euros) correspon a inversions reals,

gestionades majoritàriament per les entitats Gestió d’Infraestructures SA, Infraestructures

Ferroviàries de Catalunya i Institut Català del Sòl.

L’agrupació Justícia té un pressupost per a l’exercici 2008 de 922,7 milions d’euros,

destinats fonamentalment a la política de Justícia, amb un import de 837,5 milions d’euros.

El major volum de recursos és per als programes Administració de Justícia (449,4 milions

d’euros) i Serveis penitenciaris (349,7 milions d’euros).

L’agrupació Educació, amb un pressupost de 4.912,0 milions d’euros per al 2008, destina la

major part dels seus recursos (4.621,9 milions d’euros) a la política d’Educació.

L’import consolidat del pressupost de l’agrupació departamental Cultura i Mitjans de

Comunicació és de 878,1 milions d’euros, que es concentra en bona part en els programes

Mitjans de comunicació social (515,5 milions d’euros), Suport a la creació, producció,

promoció i difusió cultural (200,2 milions d’euros) i Protecció i conservació del patrimoni

cultural (75,1 milions d’euros).


221

L’agrupació Salut té un pressupost total consolidat de 9.357,5 milions d’euros, els quals es

destinen bàsicament a la política de Salut (9.090,9 milions d’euros).

L’agrupació Agricultura, Alimentació i Acció Rural té un pressupost de 559,9 milions d’euros,

destinats fonamentalment a les polítiques d’Infraestructures agràries i rurals, dotada amb

220,5 milions d’euros, d’Agricultura, ramaderia i pesca, dotada amb 181,2 milions d’euros, i

de Recerca, desenvolupament i innovació, dotada amb 41,1 milions d’euros.

El pressupost de l’agrupació Treball es de 516,7 milions d’euros que es destinen

majoritàriament a la política de Foment de l’ocupació (358,0 milions d’euros).

El pressupost total de l‘agrupació Innovació, Universitats i Empresa és de 1.596,5 milions

d’euros, que es destinen majoritàriament a les polítiques de despesa d’Educació (997,1

milions d’euros), de Recerca, desenvolupament i innovació (283,7 milions d’euros),

d’Indústria (104,5 milions d’euros) i de Comerç (77,8 milions d’euros).

L’agrupació Acció Social i Ciutadania té un pressupost de 1.706,2 milions d’euros

concentrats fonamentalment en la política de Protecció social (1.460,8 milions d’euros) i

destaquen també els destinats a la de Promoció social (72,2 milions d’euros) i de Foment de

l’ocupació (55,2 milions d’euros).

L’import consolidat de despeses de l’agrupació Medi Ambient i Habitatge és de 1.634,6

milions d’euros, dels que 1.018,2 milions d’euros s’apliquen a la política de Cicle de l’aigua,

321,6 milions d’euros a la d’Actuacions ambientals i 210,6 milions d’euros al programa

Habitatge.

Finalment, l’import destinat als programes de l’agrupació Fons no departamentals és de

4.427,4 milions d’euros. Per polítiques de despesa, destaquen la de Suport financer als ens

locals, amb 2.888,3 milions d’euros, i la d’Amortització i despeses financeres del deute

públic, amb 1.253,5 milions d’euros.


222

9.3. Els pressupostos dels grups corporatius

Als pressupostos de la Generalitat per al 2008 s’hi inclouen, en compliment de l’establert a

les lleis que regulen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Institut Català de la

Salut, els pressupostos consolidats dels dos grups corporatius respectius.

9.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La Llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estableix,

en la seva Disposició addicional primera que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,

creada per la Llei 10/1983, de 30 de maig, passa a denominar-se Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals.

D’acord amb l’article 28 de l’esmentada Llei 11/2007, l’avantprojecte de pressupost de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de cada una de les seves empreses filials

s’han de trametre al Govern de la Generalitat perquè els integri en el Projecte de llei de

pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, a l’apartat 2 de l’article 29, es

disposa que s’ha d’establir un pressupost consolidat amb la finalitat d’evitar dèficits de caixa

eventuals o definitius i de permetre una cobertura mitjançant el superàvit de les entitats i les

societats incloses en el pressupost integrat. Finalment, d’acord amb l’article 18, la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de gestionar el servei públic de comunicació

audiovisual establert a la Llei 11/2007 per mitjà de societats mercantils, el capital de les

quals ha de subscriure completament.

D’acord amb l’anterior, es presenta el pressupost consolidat del grup corporatiu de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el qual està integrat pel pressupost de la pròpia

entitat de dret públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i pels de les societats

mercantils Televisió de Catalunya, SA (TVC); Catalunya Ràdio SRG, SA; TVC Edicions i

Publicacions, SA; CCRTV Serveis Generals, SA; TVC Multimèdia, SL, CCRTV Interactiva,

SA; Activa Multimèdia Digital, SL i ACTIVA 3, I.T. Solutions and Technologies, SL.

Al quadre 9.3.1.1 es presenta, amb detall per òrgans, el pressupost consolidat del grup

corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per al 2008. Aquest pressupost

assoleix un import total de 485,4 milions d’euros, xifra que suposa una reducció del 3,7%

respecte a l’exercici 2007.


223

Quadre 9.3.1.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALSCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Grup Corporatiu CCMA Pressupost Pressupost Variacio 2008/20072007 2008 Import %

CC Mitjans Audiovisuals 303.964,0 311.345,3 7.381,3 2,4Televisió de Catalunya 398.987,8 412.524,3 13.536,5 3,4Catalunya Ràdio 48.795,1 51.452,8 2.657,7 5,4TV Edicions i Publicacions. 144,9 1.036,7 891,8 615,5CCRTV Serveis Generals 14.523,2 12.686,9 -1.836,3 -12,6TVC Multimèdia 4.060,0 4.163,4 103,4 2,5CCRTV Interactiva 8.527,6 10.170,5 1.642,9 19,3Activa Multimèdia Digital 6.390,1 7.151,4 761,3 11,9Activa 3, I.T. Solutions 0,6 0,6 0,0 1,4Total sense consolidar 785.393,4 810.531,9 25.138,5 3,2Transferències internes 281.340,9 325.141,6 43.800,6 15,6Total consolidat 504.052,5 485.390,3 -18.662,2 -3,7

Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, es pot apreciar que aquestes es

concentren en tres capítols: el de despeses corrents de béns i serveis, dotat amb 209,8

milions d’euros, el de remuneracions del personal, dotat amb 166,5 milions d’euros, i el

d’inversions reals, dotat amb 107,0 milions d’euros. Cal destacar que la disminució del

pressupost 2008 en relació al de 2007 està motivada principalment per la reducció en 34,5

milions d’euros en el capítol de despeses financeres. Això ha estat conseqüència de què a

l’exercici 2007, la Generalitat s’ha subrogat en l’endeutament de la Corporació Catalana de

Mitjans Audiovisuals, en compliment d’una de les disposicions previstes en el contracte

programa de la Corporació per al període 2006-2009.


224

Quadre 9.3.1.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milers €Capítols Pressupost Pressupost Variació 2008/2007

2007 2008 Import %

1. Remuneracions del personal 159.869,4 166.520,5 6.651,2 4,22. Despeses corrents de béns i serveis 197.266,8 209.840,4 12.573,6 6,43. Despeses financeres 36.552,6 2.048,7 -34.503,9 -94,44. Transferències corrents 0,0 0,0 0,0 ---5. Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses corrents 393.688,8 378.409,7 -15.279,1 -3,96. Inversions reals 110.363,7 106.980,7 -3.383,0 -3,17. Transferències de capital 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses de capital 110.363,7 106.980,7 -3.383,0 -3,1Total despeses no financeres 504.052,5 485.390,3 -18.662,2 -3,78. Variació d'actius financers 0,0 0,0 0,0 ---9. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0 ---Total despeses financeres 0,0 0,0 0,0 ---Total 504.052,5 485.390,3 -18.662,2 -3,7

9.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut

Per mitjà de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, es crea l’entitat de

dret públic de la Generalitat Institut Català de la Salut (ICS), la qual d’acord amb Disposició

addicional primera, es subroga en tots els drets i deures de l’Institut Català de la Salut creat

per la Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat, i de l’assistència

i els serveis socials de Catalunya.

L’article 26.2 de la Llei 8/2007 estableix, d’una banda, que l’ICS adequa el seu funcionament

al pressupost inclòs en cada llei de pressupostos de la Generalitat i, d’una altra, que el

pressupost de l’ICS integra els ingressos i les despeses dels centres, els serveis i els

establiments per mitjà dels quals actua l’Institut.

Així mateix, d’acord amb l’article 26.4 de la llei de l’ICS, aquesta entitat ha de presentar a

més del seu pressupost el pressupost “consolidat amb els consorcis i les societats de dret

privat en què participa”. Per tant, als pressupostos de la Generalitat per al 2008 s’hi inclou el

pressupost de l’ICS consolidat amb el de Logaritme Serveis Logístics, AIE i amb els del

Consorci de Castelldefels Agents de Salut i del Consorci d’Atenció Primària de Salut de

l’Eixample, entitats en les quals participa de manera majoritària.


225

Al quadre 9.3.2.1 es pot veure el detall per òrgans de les despeses del grup corporatiu de

l’ICS i es pot apreciar que el 99,0% de la despesa consolidada correspon a aquesta entitat.

Quadre 9.3.2.1PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €Entitats Pressupost Transferències Total

2008 Internes consolidat %

5200 Institut Català de la Salut 2.642.330,0 6.860,0 2.635.470,0 99,07750 Logaritme Serveis Logístics AIE 15.100,0 0,0 15.100,0 0,67540 Consorci de Castelldefels Agents de Salut 3.540,0 92,1 3.447,9 0,17920 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 8.000,0 254,0 7.746,0 0,3Total 2.668.970,0 7.206,1 2.661.763,9 100,0

Així mateix, al quadre 9.3.2.2 es mostren les despeses consolidades del grup corporatiu de

l’ICS ordenades segons la classificació econòmica. L’estructura d’aquestes despeses, amb

un pes molt important de les remuneracions de personal i de les despeses corrents de béns i

serveis, és coherent amb l’activitat desenvolupada per aquestes entitats.

Quadre 9.3.2.2PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2008GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €

Capítols TOTALsense consolidar

Despeses consolidables

TOTALconsolidat

1. Remuneracions del personal 1.844.805,0 0,0 1.844.805,02. Despeses corrents de béns i serveis 788.722,0 7.206,1 781.515,83. Despeses financeres 82,0 0,0 82,04. Transferències corrents 5,0 0,0 5,05. Fons de contingència d'execució pressupostària 0,0 0,0 0,0Total despeses corrents 2.633.614,0 7.206,1 2.626.407,96. Inversions reals 34.253,0 0,0 34.253,07. Transferències de capital 0,0 0,0 0,0Total despeses de capital 34.253,0 0,0 34.253,0Total despeses no financeres 2.667.867,0 7.206,1 2.660.660,98. Variació d'actius financers 1.103,0 0,0 1.103,09. Variació de passius financers 0,0 0,0 0,0Total despeses financeres 1.103,0 0,0 1.103,0Total 2.668.970,0 7.206,1 2.661.763,9

L’exercici 2008 serà el primer en què es presenten les dades consolidades del grup

corporatiu de l’ICS i és per això que en els quadres d’aquest apartat no hi ha la comparació

de les xifres del pressupost per al 2008 amb les del 2007.

pressupostos de la generalitat de catalunya...

Documents