pressupostos de la generalitat de catalunya...

Projecte

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2014

INFORME ECONÒMIC I FINANCER

3

SUMARI

Introducció ............................................................................................................................................................. 5

Primera part - L’economia catalana i el seu entorn ............................................................................................ 9

1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn.......................................................................... 11

2. El context econòmic internacional i espanyol ................................................................................................. 15

3. L’evolució de l’economia catalana .................................................................................................................. 27

3.1. El producte interior brut ......................................................................................................................... 29 3.2. El comerç exterior .................................................................................................................................. 38 3.3. El mercat de treball ................................................................................................................................ 44 3.4. Evolució dels preus ................................................................................................................................ 50 3.5. Els salaris i els costos laborals .............................................................................................................. 55

4. Les previsions macroeconòmiques per al 2014 ............................................................................................. 61

Segona part - El sector públic a Catalunya ....................................................................................................... 69

5. El sector públic autonòmic a Catalunya l’any 2011 i 2012 ............................................................................. 71

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat .................................................................................. 73 5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives .......................................... 98 5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials ................................................................................................. 102 5.4. Les mesures de consolidació fiscal i el resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública

de la Generalitat .................................................................................................................................. 109 5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i polítiques de

despesa ............................................................................................................................................... 116 Annex 1. L’estat d’execució del pressupost de la Generalitat a 30 de setembre 2013 ................................. 134 Annex 2. La recaptació tributària a Catalunya .............................................................................................. 145

6. El sector públic local a Catalunya ................................................................................................................. 151

6.1. El marc legal i pressupostari del sector local ....................................................................................... 153 6.2. Els pressupostos dels ajuntaments ..................................................................................................... 158 6.3. Els pressupostos de les diputacions provincials .................................................................................. 166 6.4. Els pressupostos dels consells comarcals i de l’àrea metropolitana .................................................... 172

7. L’Administració de l’Estat a Catalunya ......................................................................................................... 183

7.1. Les grans magnituds dels pressupostos generals de l’Estat per al 2014 ............................................ 185 7.2. Les despeses de capital de l’Estat a Catalunya .................................................................................. 201

8. Els fons de la Unió Europea a Catalunya ..................................................................................................... 223

8.1. L’aplicació de la política de cohesió en el període 2007-2013 ............................................................. 226 8.2. Les perspectives financeres per al període 2014-2020 ....................................................................... 243

Annex. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central ................................................................... 251

5

INTRODUCCIÓ

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) Introducció

7

El Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, que aprova el Text refós de la Llei de

finances públiques de la Generalitat de Catalunya, estableix en l’article 31, punt 4, lletra g,

que un dels documents que s’ha d’adjuntar al Projecte de llei de pressupostos de la

Generalitat de cada any és un informe econòmic i financer. D’altra banda, l’Ordre

ECO/190/2013, de 6 d’agost, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos

de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2014 estableix en l’article 4.4.1c l’elaboració de

l’informe econòmic i financer.

L’informe econòmic i financer que acompanya el projecte de pressupostos de la Generalitat

de Catalunya per a l’any 2014 consta de dos grans parts i un annex. El primer apartat es

refereix a l’economia catalana i el seu entorn i el segon, al sector públic a Catalunya. A més,

i en compliment de la llei 10/2012, de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals,

s’inclou també un annex sobre el resultat de la balança fiscal de Catalunya amb el sector

públic central.

En la primera part s’explica la situació econòmica en què s’emmarquen aquests

pressupostos per al 2014. Inclou una visió del context econòmic internacional i espanyol i

una descripció de l’evolució de l’economia catalana a partir de l’anàlisi dels principals

determinants de la conjuntura econòmica: el producte interior brut, el comerç exterior, el

mercat de treball, els preus, els salaris i els costos laborals. Aquesta part de l’informe la

completa un capítol amb les previsions de l’escenari macroeconòmic de l’economia catalana

pels anys 2013 i 2014.

La segona part d’aquest document inclou una anàlisi de les darreres dades

economicofinanceres del sector públic català en tots els seus àmbits: autonòmic, local,

estatal i europeu.

En primer lloc, hi ha un capítol sobre el sector públic autonòmic, que recull les dades

liquidades dels pressupostos d’ingressos i despeses del sector públic administratiu de la

Generalitat del 2011 i del 2012, així com la distribució de les inversions reals executades

l’any 2012 per comarques i sectors; també inclou informació sobre la recaptació tributària de

l’any 2012 a Catalunya i sobre l’estat d’execució del pressupost de la Generalitat a 30 de

setembre de 2013.

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) Introducció

8

Pel que fa a l’àmbit local, s’examinen els pressupostos de l’any 2012 i les liquidacions

corresponents a l’exercici 2011 dels diferents ens territorials a Catalunya: ajuntaments,

diputacions, consells comarcals i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Quant a l’actuació de l’Administració de l’Estat a Catalunya, es fa un primer capítol dedicat a

explicar les grans magnituds del projecte de pressupostos generals de l’Estat de 2014 i

posteriorment s’analitzen les xifres sobre les despeses de capital de l’Estat a Catalunya

previstes pel 2014 i realitzades l’any 2012.

Finalment, aquesta segona part es tanca amb un capítol sobre els fons de la Unió Europea a

Catalunya, que recull informació relativa a l’aplicació de la política de cohesió en el període

2007-2013 per a l’any 2012 i s’analitzen les perspectives financeres per al període 2014-

2020.

Finalment, en un annex s’incorporen els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el

sector públic central per a l’any 2010.

9

PRIMERA PART -

L’ECONOMIA CATALANA I EL SEU ENTORN

11

1. SÍNTESI DE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA I EL SEU ENTORN

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn

13

L’economia mundial viu una fase de creixement pausat, de manera que, malgrat que els

resultats previstos per al 2014 són una mica millors que els del 2013, no es preveu que les

taxes de creixement a mitjà termini recuperin els valors anteriors a la crisi. Això és així

perquè les economies emergents i en desenvolupament, tot i que continuen creixent amb

taxes elevades, han perdut part de l’empenta. Pel que fa a les economies desenvolupades,

l’evolució econòmica dels EUA presenta un creixement sòlid, però els nivells de deute són

motiu de preocupació per a l’economia mundial, com també ho és l’efecte que pot tenir la fi

de la seva política monetària expansiva, especialment als països emergents, que ja s’han

vist sacsejats per l’ anunci, desprès ajornat, de l’inici d’un canvi de cicle monetari als EUA.

D’altra banda, el creixement del Japó es manté força positiu per les mesures d’expansió

monetària i fiscal.

A poc a poc, l’economia europea ha recuperat el creixement, per bé que encara mantindrà

taxes negatives en el conjunt del 2013 i no és fins al 2014 que començarà a crèixer.

L’estabilitat financera de la zona euro ha permès la reducció de les primes de risc del deute

sobirà entre els estat membres, i aquesta millora ha permès recuperar la confiança dels

mercats i facilitar el camí cap al creixement econòmic. Malgrat això, les perspectives de

creixement del conjunt de la zona euro són febles i no es preveu que hi hagi canvis

significatius a mitjà termini. Entre els factors que limiten el creixement de la zona destaquen

la fragmentació del sistema financer i la manca de crèdit que pateixen les economies més

febles, que viuen un dur procés de consolidació fiscal que deprimeix la seva economia. La

recuperació del crèdit és, doncs, un dels passos imprescindibles per dinamitzar l’economia.

En aquest sentit, cal millorar els canals de transmissió de la política monetària europea i

continuar reestructurant el sector bancari. És per això que els avanços cap a la unió

bancària europea tenen un paper molt important.

Durant el 2013 l’economia espanyola ha continuat el procés de desendeutament del sector

privat i de consolidació fiscal de les finances públiques, però les xifres de deute públic s’han

enlairat. El retrocés econòmic s’ha anat frenant durant els tres primers trimestres de l’any i,

en aquesta línia, s’espera que el 2014 l’economia recuperi un creixement lleugerament

positiu. L’ocupació ha continuat disminuint durant el 2013, i es preveu que no hi haurà

encara creació neta d’ocupació en el conjunt del 2014. En el context de la Unió Europea,

només Grècia supera la taxa d’atur de l’economia espanyola, que té valors rècord. És per

això que l’atur és el problema més apressant de la crisi actual que viu Espanya.

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn

14

El PIB de l’economia catalana, que va deixar de retrocedir durant el segon trimestre del

2013, s’espera que tingui un creixement positiu el tercer trimestre, la qual cosa voldrà dir que

s’haurà deixat enrere la recessió iniciada el 2011. No obstant això, el creixement mitjà del

2013 encara es mantindrà negatiu; no serà fins al 2014 que l’economia obtindrà variacions

positives. Durant el 2013 el sector exterior ha continuat sent el puntal que ha donat força a

l’activitat, especialment de la indústria i de les activitats turístiques; i es preveu que ho

continuarà sent el 2014. La demanda interna encara disminuirà el 2014, però molt menys

que enguany. La relativa millora del clima econòmic, ajudarà, a poc a poc, a recuperar el

consum privat, ara molt dèbil, però la despesa en consum de les administracions públiques

tornarà a caure el 2014, per donar compliment al dur procés de consolidació fiscal de la

Generalitat i de la resta d’administracions públiques que operen a Catalunya. La debilitat de

la inversió pública, afectada també per les restriccions de la despesa pública, ha incidit molt

directament en la reducció de la formació bruta de capital en construcció el 2013 i ho

continuarà fent el 2014, si bé s’espera que aquesta incidència serà inferior. Tot i això,

s’estima que el 2014 el conjunt de la formació bruta de capital recuperarà taxes de

creixement lleugerament positives, gràcies a la recuperació de la formació bruta de capital

en béns d’equipament, animada per la recuperació de la demanda i l’activitat.

El mercat de treball continua sent el punt d’atenció principal de la situació actual. Durant el

2013 s’ha alentit la caiguda de l’ocupació, desprès de la forta disminució que va tenir lloc el

2012. De totes maneres, les xifres d’ocupació actuals són inferiors a les de l’any passat, per

bé que aquesta situació pot ser que ja s’estigui invertint en termes intertrimestrals. L’atur —i

la seva greu repercussió social i econòmica— és la principal xacra de la crisi actual, i

superar-lo, un objectiu central. En aquest sentit, l’atur registrat està disminuint, però cal

veure si aquesta bona notícia també la confirmen les pròximes dades de l’enquesta de

població activa. Les previsions de l’economia catalana que inclou el capítol quatre d’aquest

document estimen que durant el conjunt del 2013 encara hi haurà una pèrdua neta de llocs

de treball i que no serà fins al 2014 que s’aconseguirà invertir aquests resultats. Com que la

recuperació de l’economia serà pausada, cal esperar que es vagi consolidant per a què es

vegi reflectida en el mercat laboral. És per això que, molt probablement, la millora de

l’ocupació no es farà efectiva fins ben entrat l’any, fet que explica que les previsions de

creació d’ocupació siguin molt modestes en mitjana anual, però tendeixin a l’alça en el

transcurs de l’any. La taxa d’atur continuarà augmentant el 2013, però es preveu que el

2014 començarà a cedir.

15

2. EL CONTEXT ECONÒMIC INTERNACIONAL I ESPANYOL

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 2. El context econòmic internacional i espanyol

17

Els darrers mesos l’economia global ha mostrat un ritme més lent del que s’esperava, si bé

es preveu que l’any 2014 torni a guanyar una mica de dinamisme. Aquesta vegada la revisió

a la baixa en les previsions sobretot es concentra a les economies emergents, que l’any

2013 registren una expansió més feble. L’anunci, després ajornat, de la intenció dels EUA

de començar a restringir el to expansiu de la seva política monetària ha perjudicat

especialment a alguns països emergents, que han registrat fortes depreciacions en les

seves monedes i sortides de capitals exteriors. Pel contrari, sembla que la zona euro

abandona la recessió: la seva recuperació econòmica s’ha reforçat una mica, si bé els

països perifèrics segueixen amb una evolució força negativa. Japó manté una fortalesa

econòmica considerable, si bé és probable que l’any 2014 hagi de restringir els estímuls

fiscals per tal d’assegurar la sostenibilitat del deute públic. Finalment, tot i que el creixement

als EUA s’ha mostrat sòlid els darrers mesos, cal esperar a veure l’efecte que pot haver

tingut el retard en la decisió d’augmentar el sostre de deute públic (la demora ha provocat el

primer tancament temporal del govern federal des de l’any 1995).

Davant de tots aquests esdeveniments, el Fons Monetari Internacional, ha revisat a la baixa

les perspectives de creixement mundial en el seu World Economic Outlook, publicat a

l’octubre de 2013. L’organisme estima que l’economia internacional avançarà aquest any un

2,9% (l’anterior previsió, del mes de juliol, era d’un 3,2%). Per al 2014 s’espera una modesta

acceleració del creixement, fins a un 3,6% (dues dècimes menys que la previsió realitzada el

juliol). L’escenari previst per a les economies avançades s’ha mantingut estable (es

pronostica un increment d’un 1,2% per al 2013 i d’un 2% per al 2014), però en canvi les

previsions de creixement de les economies emergents s’han reduït en aproximadament mig

punt percentual. El seu creixement continuarà sent relativament alt (augmentaran un 4,5%

aquest any i un 5,1% el vinent), però per sota del creixement mitjà que han vingut registrant

aquests darrers anys. Tal com ja s’ha avançat, alguns factors cíclics expliquen aquesta

desacceleració (com l’augment de la tensió financera global), però al mateix temps, cada

vegada hi ha més senyals que suggereixen que el creixement potencial d’aquestes

economies s’hauria reduït també per factors estructurals.


18

Quadre 2.1Previsions de creixement econòmic

Projeccions

2012 2013 2014 2013 2014

Economia mundial 3,2 2,9 3,6 -0,3 -0,2Economies avançades 1,5 1,2 2,0 0,0 0,0

Estats Units 2,8 1,6 2,6 -0,1 -0,2Japó 2,0 2,0 1,2 -0,1 0,1

UE-27 -0,3 0,0 1,3 0,2 0,1Regne Unit 0,2 1,4 1,9 0,5 0,4

Eurozona -0,6 -0,4 1,0 0,1 0,0Alemanya 0,9 0,5 1,4 0,2 0,1

França 0,0 0,2 1,0 0,3 0,1Itàlia -2,4 -1,8 0,7 0,0 0,0Espanya -1,6 -1,3 0,2 0,3 0,1

Espanya* -1,6 -1,3 0,7 nd ndEcon. emergents i en desenvolupament 4,9 4,5 5,1 -0,5 -0,4

Xina 7,7 7,6 7,3 -0,2 -0,4Índia 3,2 3,8 5,1 -1,8 -1,1

Rússia 3,4 1,5 3,0 -1,0 -0,3Amèrica llatina 2,9 2,7 3,1 -0,3 -0,3

Font: FMI. World Economic Outlook (octubre de 2013). * Previsió del Ministeri d'Economia i Competitivitat (setembre 2013)

% variació anual Diferència amb les projeccions de juliol de 2013 (punts percentuals)

Aquest escenari de lent creixement global, a més, compta amb importants riscos a la baixa.

En primer lloc, a la zona euro la recuperació no està consolidada. Entre d’altres factors

d’incertesa, el grau de fragmentació financera hi continua sent molt significatiu, no s’ha

culminat la reestructuració del sector financer i s’avança lentament cap a una unió bancària

parcial. El canvi de direcció de la política monetària als EUA també representa un repte,

després d’un dilatat període de forta expansió monetària, i s’ha d’evitar que perjudiqui en

excés l’estabilitat financera internacional. Pel moment, la reacció dels mercats ha conduït a

un augment dels tipus d’interès a llarg termini dels EUA i d’altres economies. Finalment, cal

tenir en compte que la sostenibilitat fiscal d’algunes economies avançades no està

garantida, i hauran de continuar aplicant plans de consolidació a mitjà termini.

Als EUA a les darrers setmanes la principal preocupació ha estat la possibilitat que no

s’aprovés l’augment del sostre de deute públic. Després de que el retard en la decisió

suposés el tancament de part del govern federal des de principis d’octubre, el país

s’encaminava perillosament cap a la suspensió de pagaments, fet que hauria pogut

desencadenar un caos financer a escala internacional. Finalment, a última hora s’ha


19

aconseguit la seva aprovació amb el suport d’una part del partit republicà, si bé és un

compromís de mínims que només eleva el sostre del deute públic fins el 7 de febrer. Al

marge d’aquesta qüestió, l’economia dels EUA presenta un creixement moderat, basat en el

sòlid augment de la demanda privada i en la recuperació del sector immobiliari (malgrat que

els tipus hipotecaris han pujat), mentre que la taxa d’atur també continua reduint-se (tot i que

baixa en bona mesura pel descens de la població activa). Per l’any 2013 s’espera que el

creixement sigui d’un 1,6%, inferior al ritme de 2012 (d’un 2,8%), pels efectes del pronunciat

ajust fiscal derivat del sequester (les mesures automàtiques de reducció de despesa pública

aprovades pel congrés dels EUA). Per al 2014 s’espera que la consolidació fiscal sigui més

suau, i això contribuirà a que el creixement econòmic s’acceleri lleugerament fins a un 2,6%,

tot i que les condicions financeres seran més restrictives, tal com suggereix l’augment dels

tipus d’interès a llarg termini. En aquest sentit, si bé la Reserva Federal en algun moment

ha de començar a abandonar l’expansió monetària, l’FMI preveu que aquest decisió no

arribarà fins més endavant i que pel moment el to de la política monetària seguirà sent

expansiu.

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

I

2009

II III IV I 2010

II III IV I

2011

II III IV I

2012

II III IV I

2013

II

Gràfic 2.1Creixement interanual del PIB (%)

Zona euro 17 UE-27 EUA Japó

Font: Eurostat.

L’economia japonesa manté la seva sòlida recuperació, i l’FMI preveu que enguany creixerà

un 2%. Gran part de la millora s’explica per l’Abenomics, és a dir, el programa econòmic

impulsat pel primer ministre Shinzo Abe, i que consisteix principalment en una forta expansió

monetària qualitativa i quantitativa, i en un important estímul fiscal, com a eines fonamentals

per superar definitivament la llarga etapa de deflació. Aquesta nova política econòmica ha

aconseguit elevar el consum privat i el preu dels actius. Malgrat l’evolució positiva,


20

l’economia japonesa s’enfronta a dos reptes: aconseguir que aquesta recuperació cíclica es

converteixi en un creixement sostingut i, en segon lloc, posar en marxa una consolidació

fiscal amb un horitzó de mitjà termini que asseguri la sostenibilitat de l’elevat deute públic.

En aquest sentit, de cara a l’any 2014 s’espera el creixement econòmic sigui una mica

inferior (d’un 1,2%), ja que la política fiscal serà menys expansiva (està prevista una alça de

l’impost de consum). Al mateix temps, és possible que les exportacions s’accelerin, per la

millora de l’activitat en la resta de les economies avançades i també per la depreciació en el

ien.

90

95

100

105

110

115

120

125

130

135

140

1,0

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

2009 JL 2010 JL 2011 2012 2013*

Ien/

euro

$/eu

ro

Font: BE i BCE.

Gràfic 2.2Evolució del tipus de canvi de l'euro enfront el dòlar i el ien

$/euro Ien/euro

*La darrera dada del 2013 correspon al tipus de canvi mitjà del mes de setembre del 2013.

A les economies emergents, la desacceleració econòmica ha resultat més intensa del que

es pensava. Tot i que el seu creixement per a aquest any i el vinent encara serà relativament

alt, aquestes economies s’han vist fortament afectades per l’increment de la tensió financera

als EUA, i això s’ha traduït en un enduriment de les seves condicions financeres, fortes

sortides de capitals exteriors, depreciacions de les monedes i caigudes en els preus dels

actius. La incidència ha estat força generalizada a les grans economies emergents, però els

països més exposats han estat aquells que mostren més dependència de l’exterior, és a dir,

amb amplis dèficits per compte corrent, com Índia, Indonèsia, Turquia, Brasil i Sudàfrica.

Amb aquest nou context, les economies emergents s’han d’ajustar a un escenari de menor

creixement potencial, i la política econòmica ha d’apostar sobretot per reduir els desequilibris

econòmics i per assegurar la sostenibilitat financera i fiscal.

Pel que fa a les economies asiàtiques, les seves previsions de creixement s’han reduït de

manera significativa. A la Xina el creixement perd força, i l’FMI xifra que avançarà un 7,6% el


21

2013 i un 7,3% l’any que ve, clarament per sota del ritme mitjà de creixement del PIB, de

més d’un 10% anual, en el període 2000-2011. Les autoritats econòmiques sembla que han

acceptat una expansió menys intensa com a via per aconseguir un creixement econòmic

més equilibrat, de manera que no s’han posat en marxa mesures d’estímul per compensar la

desacceleració. Amb tot, l’FMI adverteix que continua sent molt necessari abordar una

reforma financera que asseguri l’estabilitat financera i millori la qualitat del crèdit, així com

introduir reformes estructurals que impulsin el consum privat de manera permanent. En el

cas de la Índia, la revisió a la baixa en les previsions de creixement ha estat especialment

gran, i ara es preveu que la seva economia avançarà un 3,8% el 2013 (enfront l’anterior

pronòstic d’un 5,6%) i un 5,1 % el 2014. L’ajust a la baixa s’explica perquè aquesta

economia s’ha vist fortament castigada per l’enduriment de les condicions financeres a

escala global, alhora que mostra una elevada inflació i greus restriccions d’oferta. En

definitiva, la desacceleració d’aquestes dues grans economies afecta a l’evolució de la resta

de països de la regió asiàtica (en particular els més orientats a l’exportació).

A Amèrica Llatina l’activitat econòmica s’ha vist afectada per l’enduriment de les condicions

financeres i pels preus més baixos en les primeres matèries (bona part dels països en són

exportadors). L’augment de la volatilitat financera ha provocat caigudes en les borses, un

augment dels rendiments del deute sobirà i també s’han produït depreciacions dels tipus de

canvi. L’FMI estima que el creixement econòmic serà enguany d’un 2,7% (tres dècimes

inferior a l’anterior previsió del mes de juliol), mentre que de cara a 2014 s’espera una certa

acceleració fins a un 3,1%, sobretot sustentada en la millora de la demanda externa per la

situació menys negativa de les economies avançades. En el cas de Brasil, ha iniciat una

moderada recuperació per les polítiques dirigides a impulsar la inversió, per la millora del

consum i per la depreciació en el tipus de canvi (fet que contribuirà a dinamitzar les

exportacions i que ajudarà a compensar l’augment dels interessos del deute públic).

S’espera que l’activitat a Brasil creixi un 2,5% tant aquest any com el vinent, alhora que la

inflació continuara sent elevada i se seguiran registrant restriccions en l’oferta. Finalment,

l’economa mexicana va registrar a la primera meitat de 2013 una desacceleració més

intensa del que s’esperava, per la feble demanda procedent dels EUA i per la inferior

despesa pública. Aquest any anotarà un dels creixement més reduït de la regió, d’un 1,2%,

però l’FMI n’espera una millora per al 2014, quan el creixement s’accentuarà fins a un 3%,

per la millora de la demanda externa i quan les reformes estructurals posades en marxa

comencin a donar resultats.


22

120

145

170

195

220

245

15

35

55

75

95

115

135

2009 2010 2011 2012 2013*

Pre

u pe

r bar

ril

Gràfic 2.3Evolució del preu del barril de petroli Brent i dels preus de les primeres matèries

Preu del petroli en $/ barril

Preu del petroli en €/ barril

Índex de preus de primeres matèries no energètiques en dòlars (eix dret)

+La darrera dada del 2013 correspon al preu mitjà del setembre del 2013.Font: Banc d'Espanya i Ministeri d'Economia i Competitivitat.

La zona euro sembla haver deixat enrere la recessió: en el segon trimestre de 2013 va

registrar el primer creixement trimestral positiu (d’un 0,3%), després de sis trimestres

consecutius de caiguda. La confiança s’està recuperant a les economies centrals, i el

retrocés econòmic sembla haver-se estabilitzat en els països perifèrics. Tot i això, aquests

països encara lluiten amb una situació complicada: l’enfonsament de la demanda privada no

es veu compensada per l’impuls de la demanda externa ni per les millores de la

competitivitat. Al mateix temps, tot i que els spreads del deute públic dels països perifèrics

respecte al deute alemany s’han moderat notablement (en alguns casos fins a situar-se en

valors que no es registraven des de finals de 2010), continua existint fragmentació financera

i unes condicions de crèdit molt difícils per al sector privat de la perifèria.

L’FMI estima que en el conjunt de 2013 el PIB de la zona euro encara disminuirà un 0,4%.

L’any 2014 el creixement tornarà a terreny positiu, gràcies al ritme més suau de l’ajust fiscal,

però serà només d’un 1%,. Pel que fa a les estimacions de la Comissió Europea, en el

moment de realitzar aquest informe encara no es disposa de les previsions de tardor, que es

publicaran a principis de novembre. En qualsevol cas, tot apunta a que algunes decisions de

política econòmica a nivell de la zona euro han contribuït a reduir les tensions financeres, si

bé és imperatiu seguir avançant cap a una unió bancària més completa, i aconseguir una

política monetària més efectiva en facilitar l’accés al crèdit a l’economia real. En aquest

sentit, la recent aprovació oficial del mecanisme únic de supervisió bancària (MUS) és un


23

pas endavant, alhora que la propera avaluació de les necessitats de capital de les entitats

financeres, que durà a terme el BCE, pot resultar un pas fonamental per a la

reestructuració del sector bancari.

Malgrat la lleu millora a la zona euro, la fragilitat encara és molt gran; els principals riscos

estan relacionats amb la paralització d’alguns dels compromisos polítics claus i amb la

possibilitat d’episodis d’alta tensió financera a escala global. D’altra banda, continua sent

necessari implementar reformes estructurals que elevin el feble creixement potencial (com

ara la millora de competència en alguns mercats), però l’elevada taxa d’atur i les tensions

polítiques i socials en algunes economies en dificulten la seva introducció. Finalment, per

països, cal apuntar que l’FMI espera que l’any 2014 gairebé tots recuperin el creixement

positiu (fins i tot Grècia, amb un pronòstic d’un 0,6%), amb les excepcions d’Eslovènia i

Xipre. En el cas específic d’Alemanya, l’organisme internacional ha revisat lleugerament a

l’alça les previsions, i estima que creixerà un 0,5% el 2013 i un 1,4% el 2014. En aquest

sentit, els quatre principals instituts econòmics alemanys es mostren una mica més

pessisimistes de cara a 2013 (la seva previsió és d’un 0,4%), mentre per al 2014

pronostiquen un creixement més elevat, d’un 1,8%.

0

5

10

15

20

25

30

35

0

3

5

8

10

13

15

2008 2009 2010 2011 2012 2013*

Gràfic 2.4Evolució del rendiment del deute públic a deu anys (%)

Alemanya Espanya Irlanda

Itàlia Portugal Grècia (eix dret)

Nota: les dades arriben fins el setembre de 2013Font: Banc d'Espanya i Reuters.

L’economia espanyola ha registrat una tímida millora els darrers mesos, i s’espera que en el

tercer trimestre, després de nou trimestres seguits de contracció intertrimestral del PIB,

s’aturi la caiguda, o fins i tot es podria haver anotat un cert creixement. La percepció de risc

per part dels inversors s’ha reduit, i això s’ha reflectit en una disminució en el tipus d’interès

del deute públic fins als nivells més baixos des de 2010, alhora que les grans empreses han


24

pogut realitzar àmplies emissions de bons per a finançar-se. Malgrat aquests avenços, les

condicions creditícies continuen sent molt negatives per a les PIMEs i les llars, encara que

es confia que els avencos en la reestructuració bancària haurien d’afavorir una millora de

l’accés al crèdit en els propers mesos. En el conjunt de 2013, l’economia espanyola encara

registrarà una davallada d’un 1,3%, tan sols una mica més reduïda que la de 2012 (d’un

1,6%). El consum privat continua amb una evolució molt deprimida, llastat pel fort

endeutament familiar i pels nivells rècords de l’atur. En canvi, el sector exterior segueix

mostrant una trajectòria favorable, la qual cosa ha permès que el dèficit per compte corrent

s’hagi transformat en una capacitat positiva de finançament. Amb tot, el bon comportament

de la demanda externa no és suficient per compensar l’enfonsament de la demanda interna.

Quadre 2.2Previsions macroeconòmiques de l'economia espanyola(% de variació anual, excepte si s'indica el contrari)

Projeccions

2012 2013 2014

PIB (% de variació real) -1,6 -1,3 0,7

Demanda interna1 -4,1 -3,2 -0,5

Despesa en consum privat2 -2,8 -2,6 0,2

Despesa en consum de les adm. públiques -4,8 -2,3 -2,9

Formació bruta de capital -6,9 -6,1 0,2

Demanda externa1 2,5 1,9 1,2

Exportació de béns i serveis 2,1 5,7 5,5

Importació de béns i serveis -5,7 -0,3 2,4

Ocupació laboral3 -4,8 -3,4 -0,2

Taxa d'atur (% de la població activa) 25,0 26,6 25,9

Cost laboral unitari -3,0 -1,6 -0,6

1 Contribució al creixement del PIB.2 Inclou consum de les llars i de les institucions sense f inalitat lucrativa al servei de les llars3 Ocupació equivalent a temps complet.Font: Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Pel que fa a l’any 2014, l’FMI es mostra més pessimista que altres organismes, i estima que

l’economia espanyola tan sols registrarà un avanç d’un 0,2%. L’escenari macroeconòmic

elaborat a finals de setembre pel Ministeri d’Economia i Competitivitat preveu un creixement

una mica més alt per a l’economia espanyola el 2014, d’un 0,7%. El consum privat i la

formació bruta de capital aturaran el seu deteriorament, i la demanda externa seguirà amb

una aportació positiva al creixement. Al mateix temps, l’ocupació continuarà encara amb una

tendència descendent (baixarà un 0,2% el 2014), de manera que la taxa d’atur començarà a


25

reduir-se fonamentalment a causa del descens en la població activa. Paral·lelament, es

manté el procés de devaluació interna i de guany de competitivitat, que sobretot s’està

centrant en l’ajust dels els costos laborals unitaris: l’any 2014 tornaran a disminuir, un 0,6%.

Per acabar, cal dir que, tot i la millora en l’economia espanyola, la vulnerabilitat continua

existint, sobretot davant un possible resorgiment de tensions financeres en el si de la zona

euro.

27

3. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 3. L’evolució de l’economia catalana

29

3.1. El producte interior brut

L’economia catalana comença a deixar enrere la recessió iniciada a mitjan 2011, quan el

PIB va tornar a caure desprès del parèntesi de recuperació posterior a la profunda davallada

del 2009. La sortida d’aquest nou procés recessiu es presenta lenta, per bé que d’ençà del

quart trimestre del 2012 l’evolució intertrimestral del PIB ha anat millorant de forma

continuada. Les dades del segon trimestre d’enguany mostren que l’economia es va

estabilitzar al mateix nivell del trimestre anterior i l’evolució més recent dels diversos

indicadors disponibles suggereix que durant el tercer trimestre s’entrarà, amb molta

probabilitat, en taxes intertrimestrals positives.

-3

-2

-1

0

1

2

-6

-4

-2

0

2

4

I 2008

II III IV I 2009

II III IV I 2010

II III IV I 2011

II III IV I 2012

II III IV I 2013

II

Font: Idescat

Gràfic 3.1.1 Evolució del PIB a Catalunya

% de variació interanual (eix esquerre)

% de variació intertrimestral (eix dret)

La trajectòria de l’economia catalana encara presenta factors de debilitat, en especial els

derivats dels alts nivells d’endeutament, però la millora dels indicadors econòmics i la

recuperació que experimenta l’economia europea dóna força per anar consolidant les

expectatives a l’alça. D’altra banda, com s’ha analitzat en el capítol II, sobre el context

econòmic internacional i espanyol, les recents previsions de l’FMI indiquen que l’economia

mundial recuperarà un creixement més positiu el 2014 i que aquesta recuperació anirà


30

acompanyada de la represa del comerç mundial, factor especialment positiu per a

l’economia catalana atès que en aquests moments el vessant exterior és el seu puntal bàsic.

En aquest sentit, tot i que la dinàmica de les exportacions catalanes de béns el 2013 no

manté els elevats creixements que va experimentar el 2012, segueix una evolució positiva

que incentiva especialment la producció industrial; d’altra banda, la important afluència de

turisme estranger està estimulant moltes activitats de serveis vinculades a aquesta

demanda.

Quadre 3.1.1Evolució del producte interior brut a CatalunyaDades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % de variació interanual

Total any

Primer trimestre

Segon trimestre

Tercer trimestre

Quart trimestre

Primer trimestre

Segon trimestre

Agricultura -8,0 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5 -3,6 0,3

Indústria -1,1 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 -0,3 0,5

Construcció -7,5 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0 -6,7 -5,8

Serveis -0,5 0,6 -0,4 -0,7 -1,4 -1,4 -1,1

PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8 -1,7 -1,3

Font: Idescat .

2012 2013

En el sector industrial, la producció presenta creixements positius des del març del 2013, fet

que s’ha traslladat a l’evolució del VAB, que el segon trimestre augmenta un 0,5 % en

termes interanuals. Les branques que presenten una evolució més positiva (en mitjana dels

darrers dotze mesos, fins l’agost) són les d’energia i aigua, productes farmacèutics,

alimentació, begudes i tabac, i maquinària i equips mecànics. Per contra, els productes

minerals no metàl·lics, les indústries extractives i el grup de tèxtils, confecció, cuir i calçat,

presenten les reduccions de producció més elevades.


31

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

Gen. 2008

Gen. 2009

Gen. 2010

Gen. 2011

Gen. 2012

Gen. 2013

Ag. 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

IPI corregit d'efecte calendari.Font: Idescat i INE.

Gràfic 3.1.2Evolució de l'índex de producció industrial

Mitjana mòbil de 12 mesos Mitjana mòbil de 3 mesos

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15

Productes minerals no metàl·licsIndústries extractivesTèxtils, confecció, cuir i calçatMaterial de transportMetal·lúrgia i productes metàl·licsQuímicaResta de manufacturaTotal indústries manufactureresTotal sector industrialEquips elèctrics, electrònics i òpticsPaper i arts gràfiques Transformació de cautxú i plàsticsMaquinària i equips mecànicsAlimentació, begudes i tabacProductes farmacèuticsEnergia i aigua

% de variació interanual.Font: Idescat i INE (mitjana de 12 mesos fins al mes d'agost).

Gràfic 3.1.3Evolució de la producció industrial

Agost de 2013 Agost de 2012

Malgrat que no es pot parlar de resultats positius en totes les branques industrials, el conjunt

de la producció industrial fa mesos que mostra una evolució més positiva que la del conjunt

de la zona euro i la dels països industrials més potents de la Unió. A la zona euro el mes


32

d’agost la producció industrial queia a un ritme interanual del 2,1 %, a Alemanya

augmentava un 0,4 % i a Catalunya creixia a un ritme del 0,8 %. No obstant la debilitat que

manifesten les dades de variació interanual de la indústria europea, cal dir que durant el mes

d’agost l’evolució intermensual ha augmentat fins a un 1 %, la qual cosa reforça les

previsions més positives de l’economia europea de cara als mesos vinents, com també ho

fan els indicadors de confiança i de sentiment econòmic d’uns mesos ençà.

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

Zona euro Alemanya França Itàlia Espanya Catalunya

%de

var

iaci

ó in

tera

nual

Dades corregides d'efectes de calendariFont: Idescat, INE i Eurostat.

Gràfic 3.1.4Evolució de la producció indústrial a la zona euro

Gener de 2012 Desembre de 2012 Agost de 2013

En l’àmbit de la construcció, com succeeix d’ençà de l’esclat de la bombolla immobiliària, els

resultats continuen sent negatius. En mitjana dels dos primers trimestres, el valor afegit ha

caigut un 6,2 %, taxa una mica menys negativa que el 2012. Segons l’INE, els preus de

l’habitatge nou a Catalunya són actualment un 42 % inferiors als de cinc anys abans;

malgrat això, les compravendes no acaben de recuperar-se, tant per la manca de demanda

solvent com per les restriccions de crèdit. Cal dir, però, que en els darrers mesos (amb

l’excepció del mes d’agost) s’han produït uns resultats més positius, que caldrà veure si es

consoliden. De fet, la gran diferència entre el volum de vendes de l’agost del 2013 i l’agost

del 2012 es deu a la concentració d’operacions hi va haver l’agost de l’any passat provocada

per la voluntat d’evitar les alces fiscals previstes. En qualsevol cas, la relativa millora de les

vendes dels mesos anteriors encara no és prou important per estimular l’inici de la

construcció de nous habitatges: el nombre de visats registrats pels col·legis d’arquitectes

tècnics continua mostrant una tendència a la baixa, tot i estar en nivells mínims. Una nota


33

més positiva prové de l’evolució dels projectes d’ampliació i reforma d’habitatges, que, si bé

continua a la baixa, els darrers mesos ho fa amb més moderació. En l’àmbit de l’obra civil, la

contracció de la inversió pública derivada de la consolidació fiscal continua frenant l’activitat

a Catalunya, per bé que darrerament s’ha recuperat la licitació oficial, després de la forta

reducció acumulada els darrers anys.

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

G 2009 G 2010 G 2011 G 2012 G 2013 AG 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Font: INE.

Gràfic 3.1.5Compravenda d'habitatge nou

Habitatge nou


34

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

G 2009

G 2010

G 2011

G 2012

G 2013

AG

%de

var

iaci

ó in

tera

nual

Font: SEOPAN.

Gràfic 3.1.6Evolució de la licitació oficial

Mitjana mòbil de 3 mesos

Mitjana mòbil de 12 mesos

Pel que fa al sector de serveis, recentment també s’ha posat de manifest una millora que ha

frenat la reducció del VAB d’aquest sector, que el segon trimestre d’enguany va ser de

-1,1 %. Malgrat que aquest resultat és menys negatiu que els dels dos trimestres

precedents, mostra encara la debilitat que palesen, d’una banda, les activitats de no-mercat,

constretes per la consolidació fiscal de la Generalitat i de les altres administracions

públiques, i de l’altra, les activitats de mercat. En el cas d’aquestes darreres, la reducció de

la demanda interna, en particular del consum de les llars, està incidint especialment en el

comerç; no obstant això, les dades més recents mostren una millora dels indicadors del

sector comercial, si bé cal tenir present que les dades del darrer mes disponible, l’agost, són

atípiques, perquè la comparació de les dades d’enguany amb les de l’any anterior estan

afectades per la concentració de compres que hi va haver durant aquest mes de l’any

passat, abans de la pujada dels tipus de l’IVA el mes de setembre. D’altra banda, si es té en

compte el volum de negoci del conjunt d’activitats de serveis de mercat es comprova que

darrerament també se n’ha moderat el deteriorament; tanmateix, els resultats de les

diverses branques que conformen aquestes activitats són dispars.


35

-8-7-6-5-4-3-2-101

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

Gen. 2009

Gen. 2010

Gen. 2011

Gen. 2012

Gen. 2013

Ag. 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Font: INE.

Gràfic 3.1.7Indicadors d'activitat de mercat del sector de serveisMitjana mòbil de tres mesos

Xifra de negoci (eix esquerre)

Ocupacio (eix dret)

Les activitats més relacionades amb el sector de turisme són algunes de les que presenten

els resultats més positius del sector de serveis. Això ha estat possible gràcies a la forta

afluència de turisme estranger. En comparació amb l’any passat, entre gener i agost el

nombre de turistes estrangers ha augmentat el 2014 un 6,5 % a Catalunya i la despesa

turística encara ha crescut amb més intensitat: un 11,3 % (més de quatre punts més que a

Espanya). Destaca el bon comportament del turisme procedent de Rússia, que ha crescut

un 29,3 %, i del procedent dels països nòrdics, que ha augmentat un 20 %. D’altra banda, el

turisme procedent de França, que és el país emissor més important per a Catalunya, ha

augmentat un 8 % fins a l’agost.


36

Quadre 3.1.2Indicadors del sector turístic Període gener-agost 2013. % de variació interanual

Catalunya Espanya

Turisme estranger

Nombre de turistes 6,5 4,5

Despesa turística 11,3 7,2

Pernoctacions hoteleres

Turisme total 1,1 0,6

Turisme estatal -8,3 -3,7

Turisme estranger 5,0 3,1

Font: INE i IET.

Els indicadors turístics hotelers són una mostra més dels bons resultats del turisme

estranger, amb un augment de pernoctacions hoteleres del 5 %, al mateix temps que

mostren la debilitat del turisme estatal, que redueix les seves pernoctacions un 8,3 %. Per

marques turístiques, destaca que el nombre de pernoctacions hoteleres s’ha incrementat a

la Costa Brava i a Barcelona i s’ha reduït a la Costa Daurada.

En el sector agrari, les dades preliminars corresponents al 2013 indiquen que la producció

agrícola millorarà, gràcies a l’augment de les collites de fruita fresca i cereals. Pel que fa als

censos ramaders es preveu una lleugera disminució de la cabana respecte l’any passat.

Des del punt de vista de la demanda, des de finals del 2008 el sector exterior constitueix el

suport bàsic per pal·liar la forta disminució de la demanda interna. Durant els dos primers

trimestres del 2013, l’aportació exterior ha continuat sent molt positiva, tant per la dinàmica

de les exportacions de béns i de serveis com per la contenció de les importacions. No

obstant això, com s’analitza en el següent capítol d’aquest informe, el creixement de les

exportacions de béns s’ha desaccelerat, i s’ha intensificat la caiguda de les importacions.


37

Quadre 3.1.3Evolució del producte interior brut a CatalunyaDades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % de variació interanual

Total any

Primer trimestre

Segon trimestre

Tercer trimestre

Quart trimestre

Primer trimestre

Segon trimestre

PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8 -1,7 -1,3

Components de la demanda

Demanda interna -3,3 -2,9 -3,6 -2,9 -3,7 -4,7 -3,9 Despesa en consum de les llars -2,4 -1,9 -2,8 -1,8 -3,1 -4,1 -3,0 Despesa en consum de les administracions públiques¹ -2,5 -2,8 -2,2 -2,2 -2,7 -2,0 -1,9 Formació bruta de capital2 -6,5 -5,7 -7,0 -6,7 -6,5 -8,5 -8,4 Béns d'equipament i altres -0,8 -2,6 -2,0 1,5 -0,2 -4,5 -5,1 Construcció -11,0 -9,6 -11,2 -12,6 -10,8 -11,7 -11,6Saldo exterior3, 4 1,8 2,3 2,2 1,1 1,7 2,6 2,3 Saldo amb l'estranger4 3,8 4,2 4,6 2,6 3,6 2,8 0,9 Exportacions totals de béns i serveis 4,1 5,1 3,9 2,2 5,3 0,6 2,4 Importacions totals de béns i serveis -7,1 -7,4 -10,0 -5,5 -5,4 -8,0 -0,1

1Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.2 Inclou la variació d'existències.3 Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.4 Aportació al creixement del PIB.

Font: Idescat.

2012 2013

Durant la primera meitat del 2013 la demanda interna s’ha contret més que l’any passat. No

obstant això, com en el conjunt de l’economia, les dades del segon trimestre mostren un

alentiment d’aquesta dinàmica. L’evolució de la despesa en consum de les llars durant el

quart trimestre del 2012 i el primer del 2013 estan molt afectades per la pujada dels tipus de

l’IVA el setembre de l’any passat. Aquest efecte s’ha començat a esvair, però encara es

manifesta en les dades comparatives interanuals del segon trimestre; pel que fa a l’evolució

més recent, les expectatives són més favorables com apunten els indicadors de confiança

dels consumidors (disponibles a escala estatal). Així, malgrat que l’elevat atur està limitant

les rendes familiars, la disminució del consum s’està suavitzant, gràcies a la moderació de la

inflació i a la millora del clima econòmic que es comença a respirar.

Per la seva banda, l’evolució de la despesa en consum de les administracions públiques

corresponent als dos primers trimestres del 2013 és menys negativa que l’any passat.

Tanmateix, la situació de pròrroga pressupostària de la Generalitat i el fet que fins a finals

de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera no fixés el límit del dèficit poden incidir en

l’evolució d’aquesta variable d’aquí a finals d’any.


38

Pel que fa a la dinàmica de la formació bruta de capital, en relació amb el 2012 el retrocés

del conjunt d’aquest agregat ha empitjorat atès que enguany ha caigut un 8,5 % el primer

trimestre i un 8,4 % el segon. Aquest empitjorament que es concentra en la inversió en béns

d’equipament i altres béns, en part és degut a l’augment que va experimentar aquesta

inversió l’any passat durant els mesos previs a la pujada de l’IVA, la qual cosa encara

incideix en les dades comparatives interanuals. No obstant això, l’evolució intertrimestral del

segon trimestre ja deixa veure un alentiment de la caiguda de la inversió que molt

probablement s’apreciarà amb més intensitat quan es disposi de les dades del tercer

trimestre. De fet, l’enquesta d’inversió industrial de primavera (encara no hi ha disponibles

els resultats de l’enquesta de tardor) preveia que el 2013 es recuperaria la inversió industrial

en el segment d’empreses de més grandària. Amb tot, la manca de crèdit bancari continua

sent un llast per a la recuperació de la inversió, especialment en el cas de les pimes. La

relaxació de la prima de risc del deute sobirà espanyol ha facilitat, però, que les empreses

de més grandària puguin apel·lar als mercats exteriors per obtenir finançament. Pel que fa a

la inversió en construcció, l’evolució dels dos primers trimestres manté unes reduccions

similars a les de l’any passat. Com abans s’ha comentat, la inversió residencial continua

baixant, però actualment el descens de la inversió en construcció bàsicament es concentra

en l’obra civil. La debilitat de la inversió pública no permet esperar canvis importants a curt

termini de la formació bruta de capital de construcció, per bé que la relativa millora que

experimenta la licitació d’obres pot moderar-ne el descens durant els mesos vinents.

Finalment, cal destacar com a aspecte especialment positiu que la inversió estrangera a

Catalunya corresponent al primer semestre de l’any 2013 és un 42,2 % superior a la que va

tenir lloc durant els sis primers mesos de l’any passat, la qual cosa és un bon indicador del

grau de confiança en l’economia catalana.

3.2. El comerç exterior

Desprès de l’increment (del 5,5%) que van experimentar les exportacions el 2012, les dades

d’enguany són força més moderades: en els set primers mesos les exportacions han

augmentat tan sols un 0,5% en valors corrents. En el cas de les importacions, els fluxos es

van reduir el 2012 un 3,1%, i enguany la reducció ha arribat al 6,6%. Així, la nova millora del

saldo comercial i per tant de l’aportació del sector exterior a l’economia, s’està basant

enguany més en la caiguda de les importacions que no pas en l’increment de les

exportacions.


39

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

G 2009

Gen. 2010

Gen. 2011

Gen. 2012

Gen. 2013

Jul. 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

dades en valors corrents.Font: Idescat i AEAT

Gràfic 3.2.1Evolució del comerç de béns amb l'estranger (mitjana mòbil de 12 mesos)

Exportacions Importacions Dèficit comercial

Per destinacions geogràfiques, la pèrdua de vigor de les exportacions el 2013 és

generalitzada, per bé que la reducció de les exportacions a la Unió Europea ha estat

determinant clau en els dèbils resultats obtinguts. La disminució de vendes a la Unió

Europea en els set primers mesos del 2013 ha estat del 0,9%, i encara ha estat més

acusada la disminució en la zona euro (-2,1%). I tot i que les exportacions al Regne Unit i

Portugal han augmentat, la davallada a Alemanya (-0,7%) i especialment a França (-7,3%)

països on s’adreça el 30% de les exportacions catalanes, han arrosegat a la baixa les xifres

totals del comerç intracomunitari. A l’Europa no comunitària, on l’any passat es van obtenir

creixements de dos dígits, enguany s’han reduït les exportacions (un 9,1%), especialment a

Suïssa. També als Estats Units les exportacions del 2013 han declinat , tot i que en aquest

cas de forma més moderada. En canvi, a l’Àmèrica Central i del Sud s’ha produït un

increment del 9,4%, i a la resta del món del 8,7%, on sobresurt el fort creixement de vendes

a la Xina (19,1%).


40

Quadre 3.2.1Evolució de les exportacions de béns per àrees i països% de variació interanual

2012 Gener-juliol 2013UE-28 0,2 -0,9 Alemanya -21,3 -0,7 França -6,6 -7,3 Itàlia -5,2 -1,5 Portugal -10,5 5,4 Regne Unit 8,6 7,1Resta d'Europa 15,6 -9,1 Suïssa 21,3 -19,4Amèrica del Nord 6,8 -0,3 Estats Units d'Amèrica 7,2 -1,1Amèrica Central i del Sud 20,6 9,4Resta del món 16,6 8,7 Japó 29,2 -2,6 Xina 29,1 19,1Total exportacions 5,7 0,5Font: Idescat i AEAT.

Els indicadors de competitivitat que valoren la posició comparativa en costos laborals

unitaris, posen de manifest que envers el conjunt de països desenvolupats la posició relativa

de competitivitat s’ha mantingut pràcticament estable perquè l’íncidència de l’apreciació de

l’euro ha absorvit la millora relativa del component de costos. Respecte de la zona euro,

l’evolució dels costos laborals unitaris ha millorat la posició competitiva de l’economia

espanyola (i catalana), però això, com abans s’ha indicat, no ha estat suficient per impulsar

l’exportació cap als països europeus, atesa la debilitat de la seva economia durant el 2013.

En aquest sentit, la millora d’expectatives de l’economia europea a partir de la segona meitat

d’enguany, s’espera que pugin atiar les exportacions.


41

100105110115120125130135

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Gràfic 3.2.2Índexs de competitivitat segons costos laborals unitarisen manufactura(dades de l'economia espanyola)

Envers els països desenvolupats Envers la zona euro

L'increment de l'índex indica una pèrdua de competitivitat.Font: Banc d'Espanya. Índex 1999=100. Darrera dada, Mitjana 1 er. 2on. trimestre 2013.

Per sectors econòmics, les exportacions de béns de consum i les de béns intermedis han

augmentat de gener a juliol un 3% i un 0,4% respectivament. Aquest creixement ha quedat

pràcticament absorvit pel retrocés que experimenten les exportacions de béns de capital

(-9,9%), a causa de la davallada de les exportacions de material de transport i altres béns de

capital.

Quadre 3.2.2Exportacions per sectors econòmics % de variació interanual

2012 Gener-juliol 2013

Béns de consum 10,0 3,0

aliments, begudes i tabac 13,0 3,7

altres béns de consum 8,7 2,7

Béns de capital 3,4 -9,9

maquinària, béns d'equipament 10,9 0,3 materials de transport i béns de capi -6,4 -23,4

Béns intermedis 3,6 0,4 prod. d'agricultura, silvicultura i pesca 3,0 45,8

productes energètics i industrials 3,6 0,0

Total exportacions 5,7 0,5

Font: Idescat i AEAT.


42

Des del punt de vista de les branques productives, el creixement que més destaca és el de

la branca d’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (18,4%). Però les exportacions d’altres

branques, com ara la de tèxtil, confecció, cuir i calçat (9,9%), la de maquinària d’oficina i

instruments de precisió i òptica (8,4%) i la de les indústries químiques (5,2%) han obtingut

creixements notables. De fet, els dèbils resultats del conjunt de les exportacions es

concentren en la branca de vehícles de motor i materials de transport, on les exportacions

cauen un 4,6%. Han disminuiït (-0,4%) també les exportacions de la branca d’equips elèctric

i electrònics, però menys que l’any anterior i també ho ha fet el conjunt d’exportacions

classificades com a resta de branques d’activitat (-9,7%) i les no classificades (-31,3%).

Quadre 3.2.3Evolució de les exportacions per branques productives% de variació interanual


Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 9,3 18,4

Prod. energètics; extracc. i ref. petroli -26,7 0,0

Alimentació i begudes 15,0 3,8Tèxtil, confecció, cuir i calçat 5,4 9,9Indústries químiques 4,8 5,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3,2 4,4Maquinària i equips mecànics 8,8 2,8

Màq. d'oficina, instr. precisió i òptica 3,4 8,4

Equips elèctrics i electrònics -0,9 -0,4Vehicles de motor i materials de transport 7,5 -4,6

Resta de branques d'activitat 4,1 -9,7No classificats 47,8 -31,3Total exportacions 5,7 0,5Font: Idescat i AEAT.

A l’entrar al detall de les principals partides de l’exportació catalana, es confirma que el

sector de l’automoció concentra en bona mesura la debilitat dels resultats de les

exportacions. La principal partida exportadora, la de cotxes de turisme ha reduït un 0,3% les

exportacions, la de components i accessoris de vehicles ho ha fet un 3,6%, i la reducció més

significativa ha estat la de vehicles automòbils de transport de mercaderies (-45,8%). Altres

partides importants han obtingut creixements positius, com els medicaments (10%), els fils i

cables (14%).


43

Quadre 3.2.4Evolució de les principals exportacions(% de variació interanual)

Partida aranzelària 2012 2013

Gener-juliol

87.03 Cotxes de turisme 18,0 -0,3

30.04 Medicaments 12,1 10,0

87.08 Components i accessoris de vehicles -4,2 -3,6

02.03 Carn de porc 15,1 -1,085.44 Fils i cables -0,4 14,0

27.10 Olis de petroli -12,6 0,6

87.04 Vehicles automòbils de transport mercad. -18,2 -45,8

33.03 Perfums i aigües de tocador 5,5 4,1

Font: Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Finalment, pel que fa a les importancions la debilitat de la demanda interna, d’una banda, i

de les pròpies exportacions, d’una altra, han fet disminuir de forma important les

importacions del 2013. La disminució s’ha produït en tots els sectors econòmics. Així, les

importacions de béns de consum s’han reduït un 7,2%, i tot i que les importacions

d’aliments, begudes i tabac han augmentat un 1%, el retrocés de la resta d’importacions de

béns de consum (-9,2%) ha predominat. En el cas de les importacions de béns de capital, la

disminució ha estat del 12,2%, amb taxes de variació similars en els dos principals

components: la maquinària i el material de transport. Finalment, les importacions de béns

d’intermedis s’han reduït un 5,9%.

Quadre 3.2.5Importacions per sectors econòmics % de variació interanual


Béns de consum -6,4 -7,2

aliments, begudes i tabac -3,4 1,0

altres béns de consum -7,2 -9,2

Béns de capital -8,2 -12,2 maquinària, béns d'equipament -8,4 -13,0

materials de transport i béns de ca -7,7 -10,1

Béns intermedis -1,2 -5,9 prod. d'agricultura, silvicultura i pesca 9,0 -2,2

productes energètics i industrials -1,8 -6,2

Total exportacions -3,1 -6,6

Font: Idescat i AEAT.


44

3.3. El mercat de treball

El mercat de treball català ja encadena cinc anys de dur ajust, a causa de la crisi econòmica.

L’any 2012 va ser especialment negatiu, ja que la recaiguda de l’activitat econòmica va

propiciar que l’ocupació registrés el descens més acusat des de l’any 2009. Tot i això, en el

transcurs del 2013 la caiguda s’ha anat moderant a mesura que avançaven els mesos. Així

ho confirmen els indicadors laborals més recents, com l’afiliació a la Seguretat Social: si bé

en el conjunt del 2012 l’afiliació va baixar un 3,2 % anual, els darrers mesos el descens s’ha

anat suavitzant i el mes d’agost ha arribat a un 1,9 % interanual (el ritme de disminució més

moderat en gairebé dos anys). Tot i la millora, el panorama laboral continua sent

desfavorable, i en els dotze darrers mesos s’han perdut 57.307 afiliacions.

En el moment de realització d’aquest informe encara no es disposa dels resultats del tercer

trimestre de l’enquesta de població activa (EPA), però les dades del segon trimestre ja

comencen a mostrar una tendència menys negativa de l’ocupació: el ritme de destrucció de

l’ocupació es va alentir, i el descens interanual va passar d’un 5,6 % el primer trimestre a un

4,6 % el segon.

-11,0

-9,0

-7,0

-5,0

-3,0

-1,0

1,0

I 09 II III IV I 10 II III IV I 11 II III IV I 12 II III IV I 13 II

%de

var

iaci

ó in

tera

nual

Gràfic 3.3.1Dinàmica de l'ocupació

Catalunya. Ocupació EPA Catalunya. Total afiliació

Espanya. Ocupació EPA Espanya. Total afiliació

Font: Idescat, INE i Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.


45

D’altra banda, cal destacar que en els dos últims anys l’afiliació a la Seguretat Social mostra

una evolució menys negativa que l’ocupació de l’EPA, fins al punt que el nombre total

d’afiliats a Catalunya supera la xifra de població ocupada que proporciona l’enquesta. En

aquest sentit, cal tenir en compte que en el moment econòmic actual s’estan produint canvis

demogràfics significatius, ja que la població ha començat a disminuir —després de molts

anys de creixement—, a causa de la sortida de fluxos de població cap a l’estranger. Aquests

canvis demogràfics en alguns casos poden distorsionar els senyals que capten les

enquestes.

L’ocupació també alenteix la contracció a l’Estat espanyol. L’afiliació presenta una caiguda

d’un 2,5 % interanual (segons dades d’agost), més suau que la del conjunt de 2012 (d’un

3,4 %). Així mateix, les dades de l’EPA mostren que el ritme de descens de l’ocupació a

Espanya passa d’un 4,6 % interanual el primer trimestre del 2013 a un 3,6 % el segon. Per

tant, segons l’EPA, l’ocupació manté una evolució més negativa a Catalunya que a Espanya;

per contra, les dades d’afiliació mostren un comportament més favorable en el cas català.

Per sectors econòmics, l’evolució més positiva dels darrers mesos correspon al sector de

serveis: l’afiliació a la Seguretat Social recupera el creixement interanual positiu (un 0,3 %

l’agost) per primera vegada des de mitjan 2011. De fet, la millora dels serveis és la que

explica el comportament menys negatiu del l’ocupació total. En la indústria i la construcció el

descens de l’afiliació també és ara clarament més moderat que l’any 2011, si bé la caiguda

continua sent força intensa, d’un 3 % interanual en la indústria i d’un 11 % en la construcció.

Si s’analitza la informació sectorial més desagregada de l’afiliació a la Seguretat Social,

s’observa que les branques que tenen un comportament més positiu són la programació i

consultoria informàtica, les activitats administratives i les activitats relacionades amb el

turisme. Al mateix temps, algunes branques que tenen un pes destacat dels serveis públics

(com l’educació, la sanitat o els serveis socials) ara també presenten un cert creixement de

l’afiliació, després d’haver registrat reduccions significatives al llarg del darrer any i mig.

D’altra banda, destaca el descens de l’afiliació en els epígrafs d’Administració pública (tot i

que n’ha disminuït la intensitat des de fa uns quants mesos) i de serveis financers.


46

Quadre 3.3.1Magnituds del mercat de treball a Catalunya i a Espanya

CATALUNYA2011 2012

Primer trimestre del 2013

Segon trimestre del 2013

% de variació interanualPoblació activa 0,0 -2,1 -2,6 -2,2Població ocupada -1,8 -6,2 -5,6 -4,6 Assalariats amb contracte de treball indefinit -4,0 -5,0 -5,1 -5,0 Assalariats amb contracte de treball temporal 9,8 -14,9 -13,4 -7,4Població en atur 8,4 15,3 7,8 6,3TaxesTaxa d'activitat de la població de 16 a 64 anys (%) 78,6 78,1 78,1 77,9Taxa d'ocupació de la població de 16 a 64 anys (%) 63,4 60,3 58,9 59,3Taxa d'atur (%) 19,2 22,7 24,5 23,8 Homes 19,8 23,2 25,3 24,2 Dones 18,6 22,1 23,7 23,5 Menys de 25 anys 44,1 50,7 52,7 53,9Taxa de temporalitat (%) 20,1 18,4 17,2 18,1Proporció d'ocupació a temps parcial (%) 13,6 14,1 15,2 15,8

ESPANYA% de variació interanualPoblació activa 0,1 -0,2 -1,0 -1,5Població ocupada -1,9 -4,5 -4,6 -3,6Població en atur 7,9 15,4 10,0 5,0TaxesTaxa d'activitat de la població de 16 a 64 anys (%) 74,7 75,1 75,0 74,9Taxa d'ocupació de la població de 16 a 64 anys (%) 58,5 56,2 54,5 55,1Taxa d'atur (%) 21,6 25,0 27,2 26,3Font: enquesta de població activa (EPA), INE.

Pel que fa al comportament de la població ocupada segons situació professional, les dades

de l’EPA mostren que el nombre d’assalariats baixa un 5,4 % interanual i que es manté

estable el col·lectiu de no assalariats, que ha aturat el descens des de principis del 2013. La

informació de la Seguretat Social també apunta una millora del col·lectiu d’autònoms, tot i

que no tan marcada com la que mostra l’EPA, ja que l’evolució encara és descendent (el

volum d’autònoms ha alentit la caiguda fins a un 1,3 % interanual el mes d’agost). D’altra

banda, cal destacar l’augment del treball a temps parcial, ja que, segons l’EPA, el segon

trimestre del 2013 accelera l’avanç fins a un 4,1 % interanual. El pes d’aquest tipus de

modalitat de treball s’ha incrementat els darrers anys i, segons les dades del segon trimestre

del 2013, ha arribat a un màxim històric d’un 15,8 % de la població ocupada. Uns dels

elements que en poden haver afavorit el creixement són els canvis legals de la darrera

reforma laboral, que han flexibilitzat l’ús de les hores extraordinàries en aquest tipus de

contracte.


47

-400-350-300

-250-200-150-100

-500

50100150


Varia

ció

abso

luta

en

nom

bre

d'oc

upat

s

Font: INE.

Gràfic 3.3.2Variació interanual de la població ocupada

No assalariats

Assalariats amb contracte de treball temporal

Assalariats amb contracte de treball indefinit

L’any 2013 l’ajust en l’ocupació està sent més pronunciat en el sector públic que en el privat.

No obstant això, el segon trimestre el descens de l’ocupació del sector públic s’ha suavitzat

una mica: la disminució interanual ha passat d’un 7,9 % el primer trimestre a un 6,7 % el

segon. Paral·lelament, el ritme de reducció de l’ocupació en el sector privat és d’un 5,1 %

interanual. Pel que fa a l’evolució de l’ocupació segons tipus de contracte, es manté la forta

caiguda en el treball indefinit i s’atenua el descens en el treball temporal: així, dels 133.200

llocs de treball que s’han perdut entre el segon trimestre del 2012 i el segon trimestre del

2013, 98.800 corresponen a persones amb contracte indefinit. En aquest sentit, les dades de

les oficines de treball de la Generalitat (OTG) també assenyalen que entre gener i setembre

del 2013 s’han signat molts menys contractes indefinits que durant el mateix període del

2012 (un 21,7 % menys), mentre que el nombre de contractes temporals ha augmentat un

2,9 % anual.

El segon trimestre del 2013 la població activa ha continuat la tendència a la baixa, amb una

contracció d’un 2,2 % interanual, la qual cosa s’explica sobretot pel saldo migratori negatiu.

Això és: es produeix una sortida neta de població (majoritàriament estrangera, però com

més va més creix el pes de població autòctona) que marxa per trobar millors oportunitats

laborals. Tot i el descens de la població activa, la taxa d’activitat (la proporció de població de

16 a 64 anys que es declara activa) es manté en valors alts (77,9 %), que superen la mitjana

de la zona euro. Pel que fa a la taxa d’ocupació (de 16 a 64 anys), ha registrat una petita


48

millora en el segon trimestre del 2013. Així, la taxa se situa en un 59,3 %, més alta en el cas

dels homes (63 %) que en el de les dones (55,6 %).

0

5

10

15

20

25

30


% d

'atu

rats

sob

re p

obla

ció

activ

a

Font: Idescat, INE i Eurostat.

Gràfic 3.3.3Evolució de la taxa d'atur

Catalunya Espanya Zona euro

L’EPA mostra que la taxa d’atur continua en valors rècord. El segon trimestre del 2013 s’ha

situat en un 23,8 %, dada una mica inferior a la del primer trimestre (24,5 %), però gairebé

dos punts superior a la que es registrava el segon trimestre del 2012 (22 %). Pel que fa a les

taxes d’atur d’Espanya, cal destacar que, segons la sèrie desestacionalitzada d’atur de

l’EPA, que publica l’INE, durant el segon trimestre del 2013 l’atur ha anotat el primer

descens intertrimestral (1 %) des de l’any 2007, abans de la crisi. No obstant això, la

reducció trimestral de l’atur té més a veure amb la caiguda de la població activa que amb la

creació d’ocupació. En tot cas, la taxa d’atur de l’economia espanyola (que s’ha reduït una

mica el segon trimestre, fins a situar-se en un 26,3 %) continua sent de les més elevades del

context europeu, només superada per Grècia (amb una taxa d’atur d’un 27,5 %). També

destaquen els forts increments que s’han registrat a altres estats perifèrics de la zona euro,

com Portugal i Xipre, que el segon trimestre del 2013 tenien taxes d’atur d’un 17 % i d’un

15,9 %, respectivament.

Per col·lectius, les dades de Catalunya mostren que la caiguda de l’ocupació masculina és

força més suau que la de trimestres anteriors, i això ha fet que la seva taxa d’atur (24,2 %)

s’acosti a la taxa de les dones (23,5 %). D’altra banda, la crisi torna a castigar especialment

l’atur juvenil, que registra un nou màxim (amb una taxa d’atur de la població de 16 a 24 anys

d’un 53,9 %). Un altre dels col·lectius més afectats, amb una taxa d’atur que el segon

trimestre arriba a un 39 %, és el de la població nascuda a l’estranger. Finalment, la proporció


49

d’atur de llarga durada (les persones en atur que cerquen feina des de fa més d’un any) ha

registrat un augment notable, i ja afecta un 58,4 % dels aturats, el valor més alt des del 1997

(si bé en aquell moment la taxa d’atur global, d’un 17,1 %, no era tan elevada i evolucionava

a la baixa). Per tant, actualment a Catalunya es combina una situació d’atur molt alt amb una

preocupant tendència a l’alça del nombre d’aturats que fa més d’un any que no treballa. Els

períodes llargs en l’atur poden deteriorar l’ocupabilitat de les persones i dificultar la futura

inserció laboral.

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2009 2010 2011 2012 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Font: oficines de treball de la Generalitat (OTG) i Servei Públic Estatal d'Ocupació.

Gràfic 3.3.4Evolució de l'atur registrat

Catalunya Espanya

La informació dels darrers mesos procedent de les OTG assenyala un canvi de tendència en

l’atur registrat: a partir del mes de juliol, l’atur registrat ha començat a registrar una caiguda

interanual, per primera vegada des de l’inici de la crisi. El mes de setembre el ritme de

descens interanual arriba a un 1,8 % interanual. Tot i aquest senyal positiu, cal tenir present

que una part de la disminució del nombre d’aturats registrats probablement respon al

descens de la població activa. A més, les dades d’atur registrat inclouen les persones

aturades que voluntàriament s’hi inscriuen i, en el context actual de destrucció d’ocupació, hi

pot haver col·lectius d’aturats amb escassos incentius per apuntar-s’hi o per renovar la

inscripció (com ara les persones sense dret a prestació d’atur). A l’Estat l’evolució de l’atur

registrat, que és més desfavorable que a Catalunya, s’incrementa un 0,4 % interanual el

setembre del 2013.


50

3.4. Evolució dels preus

La inflació catalana s’ha moderat molt els darrers mesos, i el mes de setembre el creixement

de l’Índex de Preus de Consum (IPC) ha estat tan sols d’un 0,5% interanual, l’increment més

baix en gairebé quatre anys. La principal raó d’aquesta moderació és que entre juliol i

setembre de 2012 van elevar-se el cost dels medicaments (per la introducció de diverses

mesures de copagament) i l’IVA, la qual cosa va produir un efecte esglaó o augment de la

inflació. Un any més tard, han desaparegut aquests efectes, i la inflació s’ha moderat de

manera significativa, fins a un valor que està en sintonia amb el context de debilitat de la

demanda interna. L’estabilitat en els preus del petroli també hi ha contribuït a aquesta

moderació.

Quadre 3.4.1

Taxa de variació interanual

CATALUNYA Gen

eral

Alim

ents

Beg

udes

al

cohò

lique

s i t

abac

Ves

tit

Hab

itatg

e

Par

amen

t de

la ll

ar

Med

icin

a

Tran

spor

ts

Com

unic

acio

ns

Lleu

re i

cultu

ra

Ens

enya

men

t

Hot

els,

caf

ès i

rest

aura

nts

Altr

es

Mitjana 2010 2,0 -0,2 10,4 -0,2 3,3 1,3 -0,8 6,9 -0,8 -1,2 3,0 1,7 3,1

Mitjana 2011 3,3 2,1 9,6 0,4 6,6 1,3 -0,9 8,0 -0,8 0,1 3,2 1,8 3,4

Mitjana 2012 2,9 2,5 5,9 0,4 4,9 1,5 7,3 5,1 -3,4 1,1 6,6 1,5 2,7

Desembre 2011 2,5 2,1 4,2 0,5 5,5 1,2 -2,3 4,9 -1,6 1,3 3,9 1,4 3,1

Desembre 2012 3,6 3,3 5,7 0,4 5,4 1,8 21,2 3,2 -2,8 2,2 14,7 1,4 3,7

Juliol 2013 2,1 4,3 6,3 -0,2 0,2 2,4 -1,2 1,0 -3,5 2,7 14,5 1,0 3,3

Agost 2013 1,7 4,1 6,4 -0,2 0,6 2,0 -0,5 -0,8 -3,5 2,7 14,5 0,9 2,8Setembre 2013 0,5 2,4 6,0 0,2 -0,5 1,4 -4,6 -2,0 -5,9 0,9 12,1 0,6 1,9

ESPANYA

Mitjana 2010 1,8 -0,8 10,9 -0,3 3,5 0,6 -1,0 6,9 -0,8 -1,2 2,5 1,2 2,3

Mitjana 2011 3,2 2,1 10,2 0,3 7,2 1,1 -1,3 8,0 -0,8 -0,1 2,4 1,6 2,9

Mitjana 2012 2,4 2,3 5,9 0,3 5,1 0,9 3,5 4,8 -3,4 0,7 4,8 0,9 2,3

Desembre 2011 2,4 2,1 4,2 0,3 5,8 1,1 -2,8 4,9 -1,6 1,3 2,8 1,2 2,7

Desembre 2012 2,9 3,0 5,4 0,3 5,6 1,2 13,3 3,1 -2,7 0,8 10,5 0,8 3,3

Juliol 2013 1,8 4,4 6,0 -0,3 -0,7 1,4 3,7 1,4 -3,4 1,6 10,4 0,8 2,7

Agost 2013 1,5 4,4 6,1 -0,4 -0,3 1,2 4,4 -0,4 -3,4 1,7 10,4 0,6 2,2Setembre 2013 0,3 2,5 5,8 0,1 -1,4 0,6 0,4 -1,6 -5,9 0,1 9,8 0,4 1,9

Font: elaboració a partir de les dades de l'INE.

Evolució de l'índex de preus al consum (IPC) per grups de despesa


51

Pel que fa a l’evolució interanual per grups de despesa, gairebé tots els capítols han

registrat una contenció en el creixement dels preus a causa de la desaparició de l’efecte

IVA. Amb tot, el grup d’ensenyament continua amb una inflació interanual molt alta (d’un

12,1%), en gran mesura relacionada amb l’augment de les taxes universitàries en el curs

passat. Un altre grup que presenta un creixement notable dels preus és el de begudes

alcohòliques i tabac (6 %), en part per les alces en els impostos especials del mes de juny

de 2013. En canvi, des de fa uns mesos la medicina ha deixat de ser un dels grups més

alcistes, per la desaparició de l’efecte inflacionista dels copagaments farmacèutics, i també

perque el govern central va suspendre la mesura de l’euro per recepta implantada per la

Generalitat. Tot plegat ha provocat que, segons dades de l’IPC, els preus del grup de

medicina siguin ara més baixos que dotze mesos enrere (amb un descens interanual d’un

4,6% interanual). També destaca la contínua reducció en els preus de les comunicacions

(d’un 5,9 % interanual) i el descens en els transports (d’un 2 % interanual), relacionat amb

els menors preus dels carburants respecte a setembre de 2012. Finalment, les despeses

d’habitatge (que no inclouen els preus de compra de l’habitatge, sinó el lloguer i les

despeses de manteniment) presenten uns preus un 0,5% inferiors a ara fa un any, però ja

s’ha anunciat una pujada de tarifes d’un 3,1% en el proper mes d’octubre.

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

G 2009

A JL O G 2010

A JL O G 2011

A JL O G 2012

A JL O G 2013

A JL S

% v

aria

ció

inte

ranu

al d

e l'IP

C

Font: INE

Gràfic 3.4.1Evolució de la inflació subjacent i dels seus components

Inflació subjacent Alimentació elaborada Béns industrials sense productes energètics Serveis


52

La inflació subjacent també ha registrat una davallada molt pronunciada els darrers mesos, i

el mes de setembre se situa en un 1,1 % interanual. Aquesta és la taxa més baixa en més

de tres anys. Amb tot, és més elevada que la inflació general (0,5% interanual), la qual cosa

vol dir que els elements volàtils, no inclosos en la inflació subjacent (com els productes

energètics i l’alimentació no elaborada) també estan contribuint a la moderació en l’IPC. Des

del punt de vista dels components de la inflació subjacent, el grup d’alimentació elaborada,

alcohol i tabac és el que presenta un increment interanual més alt (3 %), que sobretot

s’explica pel component del tabac. El capítol dels serveis ha moderat el seu creixement fins

a un 1,5 % interanual. Finalment, el component amb una evolució més baixista és el de béns

industrials sense productes energètics, que passen a registrar una dinàmica negativa dels

preus (amb una davallada d’un 0,9 % interanual), en gran mesura per l’evolució en els preus

dels medicaments.

Quadre 3.4.2

Taxes de variació interanuals

CATALUNYA

Índex sense aliments no elaborats ni

productes energètics

Béns industrials

sense productes energètics Serveis

Alimentació elaborada,

begudes alcohòliques

i tabac

Alimentació no

elaboradaProductes

energètics1

Mitjana 2010 0,9 -0,1 1,5 1,0 1,0 11,8

Mitjana 2011 1,8 0,7 2,0 3,5 2,0 15,4

Mitjana 2012 2,1 1,6 2,0 3,3 2,1 9,0

Desembre 2011 1,7 0,3 2,0 3,1 0,8 10,4Desembre 2012 3,1 2,9 3,0 3,6 3,6 7,5

Juliol 2013 2,1 0,3 2,6 3,6 6,7 -0,7

Agost 2013 2,0 0,4 2,4 3,5 6,3 -2,6Setembre 2013 1,1 -0,9 1,5 3,0 2,5 -4,0

ESPANYA

Mitjana 2010 0,6 -0,4 1,3 1,0 0,0 12,5

Mitjana 2011 1,7 0,6 1,8 3,8 1,8 15,7

Mitjana 2012 1,6 0,8 1,5 3,1 2,3 8,9

Desembre 2011 1,5 0,3 1,7 3,1 0,7 10,3

Desembre 2012 2,1 1,5 2,2 3,1 3,9 7,6

Juliol 2013 1,7 0,2 1,9 3,4 7,4 -0,4

Agost 2013 1,6 0,4 1,7 3,3 7,6 -2,2Setembre 2013 0,8 -0,8 1,0 3,0 2,8 -3,7

1 Inclou els preus dels carburants i els combustibles i de l'energia.Font: INE.

Evolució de l'IPC per grups especials


53

D’altra banda, la forta correcció a la baixa de la inflació catalana ha provocat que el seu

diferencial amb la inflació espanyola hagi disminuït considerablement, alhora que el

diferencial amb la zona euro ha passat a ser negatiu. Per una banda, la inflació espanyola,

tot i que també s’ha moderat molt els darrers mesos per la desaparició de l’efecte esglaó de

l’IVA, no s’ha desaccelerat tant com en àmbit català, i se situa el mes de setembre en un 0,3

% interanual. D’aquesta manera, el diferencial d’inflació de Catalunya respecte d’Espanya,

que s’havia ampliat notablement a partir de la segona meitat del 2012, s’ha reduït de manera

significativa els tres darrers mesos, fins a situar-se en 0,2 punts percentuals. En termes

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

G 2009

A JL O G 2010

A JL O G 2011

A JL O G 2012

A JL O G 2013

A JL S

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Font: INE i Eurostat.

Gràfic 3.4.2Evolució dels preus a Catalunya, Espanya i la zona euro

Catalunya Espanya Zona euro (IPCH)

d’inflació subjacent, també s’han reduït distàncies, i la inflació subjacent catalana (d’un 1,1%

interanual), només se situa tres dècimes per sobre de la mitjana espanyola (0,8%). No

obstant això, encara es continua registrant un diferencial d’inflació molt ampli en alguns

grups de despesa, com ara en l’ensenyament (amb un diferencial de més de 2 punts

percentuals, sobretot en l’ensenyament secundari i en l’universitari). Altres capítols amb un

creixement de preus força més alt a Catalunya que la mitjana estatal són el lleure i cultura, i

les despeses d’habitatge (tots dos grups amb un diferencial d’inflació de 0,9 punts

percentuals). En canvi, s’enregistra un diferencial negatiu en els grups de medicina i de

transports.


54

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

G 2009

A JL O G 2010

A JL O G 2011

A JL O G 2012

A JL O G 2013

A JL S

punt

s pe

rcen

tual

s

Font: INE.

Gràfic 3.4.3Evolució del diferencial d'inflació de Catalunya amb Espanya i amb la zona euro

Diferencial amb Espanya Diferencial amb IPCH Zona euro

A la zona euro la inflació resta molt moderada, i s’ha situat en el mes de setembre en un

1,1% interanual, l’increment més reduït des de l’any 2010, mentre que la inflació subjacent

també es manté molt controlada, en un 1,2 %. L’estabilitat en els preus de consum en part

reflecteix la debilitat de l’activitat econòmica del conjunt de l’àrea. Com ja s’ha avançat, el

fort descens en la inflació catalana a partir de l’estiu de 2013 ha provocat que el diferencial

d’inflació amb la zona euro s’hagi tornat negatiu: tot i que les dades no són estrictament

comparables perquè en el cas de Catalunya no hi ha un índex de preus de consum

harmonitzat, la inflació catalana el setembre (0,5% interanual) ha estat 0,6 punts percentuals

inferior a la de la UEM (1,1%). Cal recordar que en el període de creixement econòmic previ

a la crisi la inflació catalana era sistemàticament superior a la de la zona euro, amb un

diferencial que molt sovint superava el punt percentual. En canvi, en la situació actual, el fort

ajust de la demanda interna registrat en l’economia catalana ha determinat un comportament

més moderat dels preus de consum,. Aquesta no és la primera vegada que hi ha un

diferencial d’inflació negatiu amb la UEM, ja que també se’n va registrar l’any 2009, i els

primers mesos de 2012.

Dins de la zona euro, els estats membres que tenen una inflació més alta són Estònia (2,6

% interanual) i els Països Baixos (2,4 %), mentre que Grècia és l’única economia que

registra una caiguda interanual dels preus (d’un 1 %), alhora que a Irlanda els preus no han

variat en termes anuals (0%).


55

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

G 2009

A JL O G 2010

A JL O G 2011

A JL O G 2012

A JL O G 2013

A AG

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Font: INE i Eurostat.

Gràfic 3.4.4Evolució de l'índex de preus industrials (IPRI)

Catalunya Espanya Zona euro

Per acabar, els preus industrials mantenen la seva evolució moderada, i segons les dades

del mes d’agost, mostren un creixement interanual d’un 0,5 %. Cal recordar que en els anys

2010, 2011 i 2012 el creixement mitjà dels preus industrials va ser força més alt, per sobre

d’un 3%. La tònica de moderació en els preus industrials és força generalitzada per tipologia

de producte: els que registren les caigudes més grans són els béns intermedis i els béns

d’equipament, en tots dos casos amb un descens interanual d’un 0,8%. En el cas del grup

de béns de consum, es produeix un increment d’un 1% interanual, mentre que el component

d’energia augmenta un 1,4 % interanual. Al conjunt de l’Estat els preus industrials baixen un

0,1% interanual, segons la dada d’agost, mentre que a la zona euro el descens és encara

més intens, d’un 0,8% interanual.

3.5. Els salaris i els costos laborals

Les dades més recents sobre el procés de negociació col·lectiva provenen del Ministeri

d’Ocupació i Seguretat Social, però són menys exhaustives que les que proporciona el

Departament d’Empresa i Ocupació. No obstant això, les dades del Ministeri ofereixen

informació fins el mes de setembre d’enguany. Així, segons es depren d’aquesta darrera

font, en els convenis col·lectius registrats durant els nou primers mesos de l'any a Catalunya

l’increment de les tarifes salarials (del 0,7 %) és més moderat que el que es va registrar


56

durant el conjunt de exercici passat (de l'1,3 %). D'aquesta manera, l'increment salarial dels

nou primers mesos del 2013 se situa lleugerament per sobre del límit màxim de creixement

(0,6 %) recomanat per enguany a l’Acord per a la l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012-

2014. La negociació que ha tingut lloc durant els nou primers mesos del 2013 afecta només

a 136 convenis i a 471.910 treballadors, unes dades que mostren les dificultats del procés

negociador en un context de crisi com l’actual.

Quadre 3.5.1Increment salarial pactats a Catalunya segons l'àmbit de negociació

Acords col·lectius Treballadors afectatsIncrement salarial

pactat (%)

De gener a octubre del 20121

Empresa 365 84.337 1,43 Sector 78 667.132 2,07 Total 443 751.469 2,00

De gener a desembre del 20122

Empresa 388 70.567 1,19 Sector 96 1.082.299 1,28 Total 484 1.152.866 1,27

De gener a setembre del 20132

Empresa 102 13.360 0,75 Sector 34 458.550 0,71 Total 136 471.910 0,71

1 Dades del Departament d'Empresa i Ocupació.2 Dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.Les dades del 2012 inclouen les revisions derivades de les clàusules de salvaguarda.Font: Departament d'Empresa i Ocupació, i Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

La lentitud en la signatura de convenis col·lectius, que es va començar a produir a partir del

2009, es deu en part a la pròrroga automàtica dels convenis caducats. Aquesta pràctica

coneguda com ultraactivitat dels convenis s’havia estés molt els darrers anys, però a partir

de la reforma laboral aprovada el 2012 la ultraactivitat dels convenis col·lectius denunciats

es limita a un any, moment a partir del qual s’aplica, si n’hi hagués, el conveni d’ambit

superior. Això ha suposat canvis importants per al procés negociador; per facilitar aquesta

transició la Generalitat, les patronals i els sindicats van ratificar el passat 25 de juny l’Acord

per al suport i acompanyament als processos de negociació col·lectiva en ultraactivitat. En

aquest Acord s’estableix un protocol d’actuació per a casos de bloqueig de convenis

col·lectius en què, si les parts negociadores així ho acorden, poden sol·licitar la mediació de

l’autoritat laboral. La mediació, feta efectiva a través del Consell de Relacions Laborals,

l’òrgan català de participació institucional en aquest àmbit, es podrà perllongar durant un

màxim de 30 dies. Un cop transcorregut aquest termini, de no existir una resolució del

conflicte, les parts podran acordar la intervenció del Tribunal Laboral de Catalunya, que en

ús de les seves facultats dictarà un laude.


57

0

200

400

600

800

1,000

1,200

1,400

0

500,000

1,000,000

1,500,000

2,000,000

2,500,000

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

*

2013

*

Gràfic 3.5.1Evolució de la negociació col·lectiva:nombre d'acords col·lectiusi de treballador afectats a Catalunya

Treballadors afectats (eix esquerre) Acords col·lectius (eix dret)

* Les dades del 2012 s'estimen mitjançant la variació interanual de les dades del Ministeri; per al 2013 la variació interanual és fins al setembre.Font: Departament d'Empresa i Ocupació (fins a l'any 2011), i Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Pel que fa a l’evolució dels costos laborales efectius, les dades de l’Enquesta trimestral del

cost laboral (ETCL) de l’INE mostren que durant el primer semestre d’enguany s’ha produït

un retrocés del cost laboral mitjà, per treballador i mes, del 0,2 %. Des del primer trimestre

de l’any 2010 l’increment dels costos laborals és inferior a la dinàmica dels preus de

consum, reflectint el procés de devaluació dels salaris que viu l’economia.


58

-4

-2

0

2

4

6

I 2008 I 2009 I 2010 I 2011 I 2012 II 2013

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Gràfic 3.5.2Costos laborals per treballador i mes i inflació

Cost laboral a Catalunya Cost laboral a Espanya Inflació

Font: INE.

Entre els diversos components del cost laboral, la part del cost salarial presenta durant el

primer semestre un retrocés del 0,6 %. Aquesta variació és el resultat d’una disminució del

0,5 % del cost salarial ordinari i d’una caiguda de l’1,6 % del cost salarial extraordinari, que

comprèn les pagues extraordinàries així com els endarreriments. A Espanya la reducció dels

costos salarials és més acusada (del 1,2 %), però aquest major retrocés es concentra en el

cost salarial extraordinari (-6,2 %), atès que la reducció del cost salarial ordinari és menor (-

0,4 %).

Per la seva banda, els costos laborals no salarials a Catalunya, que inclouen les cotitzacions

a la Seguretat Social i les indemnitzacions per acomiadaments, han augmentat un 0,9 %

interanual. En aquest sentit, convé fer notar que l’increment del 5 % de les bases màximes

de cotització a principis de 2013 ha incidit en el creixement d’aquesta part dels costos

laborals. Tot i això, per al conjunt de l’Estat, aquests costos laborals no salarials es

mantenen en el mateix nivell que el primer semestre de l’any passat.

Pel que fa a l’evolució del nombre d’hores efectives de treball, tant a Catalunya com a

Espanya s’han reduït durant el primer semestre, d’un 1,3 % i 0,7 % respectivament. La

dinàmica seguida per aquestes hores fa que l’evolució dels costos laborals per treballador i

hora a Catalunya i a Espanya sigui més expansiva que la dels costos laborals per treballador

i mes, amb variacions de l’1,0 % i -0,2 % respectivament.


59

Quadre 3.5.2Costos salarials i laborals (% de variació interanual)

2012 2013 2012 2013

CATALUNYA

Cost laboral total -0,3 -0,2 -0,5 1,0

Cost salarial 0,0 -0,6 -0,3 0,6

Cost salarial ordinari 0,7 -0,5 0,4 0,8

Cost salarial extraordinari -4,2 -1,6 -4,4 -0,5

Cost laboral no salarial -1,1 0,9 -1,4 2,3

Hores pactades -0,4 -0,7

Hores efectives de treball 0,2 -1,3

ESPANYA

Cost laboral total 0,4 -0,8 1,0 -0,2

Cost salarial 0,6 -1,2 1,3 -0,5

Cost salarial ordinari 0,9 -0,4 1,6 0,3

Cost salarial extraordinari -1,1 -6,2 -0,5 -5,9

Cost laboral no salarial -0,2 0,0 0,4 0,6

Hores pactades -0,7 -0,6

Hores efectives de treball -0,7 -0,7

Font: Enquesta trimestral de cost laboral (INE). Mitjana fins al segon trimestre de cada any.

Cost mensual per treballador Cost de l'hora de treball

Per sectors productius, a Catalunya els serveis han experimentat durant el primer semestre

d’enguany un retrocés del costos laborals per treballador i mes, de l’1,2 %, a diferència de la

indústria i la construcció on han augmentat un 2,4 % i 6,3 %, respectivament. Per al conjunt

de l’Estat, l’evolució dels costos laborals per sectors productius és força semblant, amb

l’excepció de la construcció. Els serveis presenten una reducció dels costos laborals per

treballador i mes, de l’1,4 %, mentre que a la indústria i la construcció avancen un 1,7 % i

0,5 % respectivament.

En el cas de la construcció, l’evolució seguida pels costos per hora efectiva treballada és

força semblant a l’evolució dels costos laborals per treballador i mes; en canvi, en el cas de

la indústria i els serveis el cost per hora treballada presenta una evolució més expansiva.

També convé apuntar que la variació dels costos per hora efectiva treballada als serveis és

nul·la a Catalunya, mentre que a Espanya retrocedeix un 0,8 %.


60

Quadre 3.5.3Costos laborals per sectors productius (% de variació interanual)

2012 2013 2012 2013Cost mensual per treballador

Total -0,3 -0,2 0,4 -0,8Indústria 2,8 2,4 2,6 1,7Construcció 2,3 6,3 2,4 0,5Serveis -1,2 -1,2 -0,1 -1,4

Cost de l'hora de treballTotal -0,5 1,0 1,0 -0,2Indústria 2,0 3,3 3,3 1,8Construcció 0,9 6,4 3,6 1,0Serveis -1,5 0,0 0,2 -0,8

Catalunya Espanya

Font: Enquesta trimestral de cost laboral (INE). Mitjana f ins al segon trimestre de cada any.

61

4. LES PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER AL 2014

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 4. Les previsions macroeconòmiques per al 2014

63

L’economia mundial afronta una fase de creixement pausat: se’n preveu una lleugera

desacceleració el 2013 (2,9 %) i una dinàmica una mica més positiva el 2014 (3,6 %) i els

anys següents. Tanmateix, no es recuperà el creixement anterior a la crisi. De fet, les

expectatives de creixement del 2013 i el 2014 s’han revisat a la baixa els darrers mesos,

atès que l’impuls de l’economia no s’acaba de refermar. En l’escenari que preveu l’FMI fins

al 2018 es continuen mantenint les divergències de creixement entre les principals àrees

econòmiques; les economies emergents i en desenvolupament perden, però, part de

l’impuls, tot i que continuaran creixent per sobre del 5 %. En el cas de les economies

avançades, l’FMI estima que el creixement mitjà d’aquests anys serà del 2,4 % (del 2 % el

2014), gràcies a la recuperació dels Estats Units, mentre que les perspectives de la zona

euro són més dèbils (de l’1,4 % de mitjana fins al 2018, i de l’1 % el 2014). Aquests

escenaris preveuen que el comerç mundial es recuperarà a partir del 2014 (4,9 %), després

de la notable desacceleració del 2011 i el 2012; s’espera que el creixement mitjà fins al 2018

sigui del 5,5 %, lluny del creixement del 8,2 % del període 2005-2007.

Quadre 4.1Previsions de l'economia internacional(% de variació interanual)

PIB 2012 2013 (p) 2014 (p)

Economia mundial 3,2 2,9 3,6

Economies avançades 1,5 1,2 2,0 Economies emergents i en desenvolupament

Unió Europea -0,3 0,0 1,3

Zona euro -0,6 -0,4 1,0

Estats Units 2,8 1,6 2,6

Japó 2,0 2,0 1,2

Xina 7,7 7,6 7,3

Índia 3,2 3,8 5,1

Rússia 3,4 1,5 3,0

Brasil 0,9 2,5 2,5

Comerç mundial de béns i serveis (volum) 2,7 2,9 4,9

Preu del petroli (en dòlars EUA) 1,0 -0,5 -3,0

(p) Previsó.

Font: FMI (octubre del 2013).

4,9 4,5 5,1

FMI

Tot i que la millora de l’estabilitat financera—en especial a la zona euro— ha permès

recuperar, en part, la confiança i millorar lleugerament el creixement, l’escenari internacional


64

no està exempt de problemes que podrien malmetre la recuperació econòmica, i això ha

estat la causa de la revisió a la baixa de les previsions de l’economia mundial. Així, es tem

per les conseqüències que es podrien derivar del fet que els Estats Units restringeixi la

política monetària expansiva i pels efectes que una mesura com aquesta podria tenir en els

mercats financers, especialment en les economies emergents. D’altra banda, el recent

tancament parcial de l’Administració del Govern federal dels Estats Units s’ha acabat amb

una solució provisional que permet augmentar el límit del deute fins al mes de febrer,

moment a partir del qual es podria tornar a pressionar l’economia americana, de manera que

l’economia mundial tornaria a exposar-se al risc d’un impagament del Govern federal.

També són motiu de preocupació i incertesa l’elevat deute del Japó, la desacceleració de la

Xina, la inestabilitat geopolítica de l’Orient Mitjà i, la fragilitat, malgrat els avenços

experimentats, de la zona euro.

A la zona euro l’economia ha deixat enrere la recessió i el segon trimestre ha recuperat

taxes de creixement positives. De totes maneres, el creixement és dèbil i les perspectives no

són gaire millors. S’espera que el 2013 el creixement mitjà encara sigui negatiu (-0,4 %), i la

recuperació del 2014, feble (1 %) i amb notables diferències entre països. Malgrat que les

pressions financeres s’han relaxat, i això ha permés reduir les primes de risc del deute

sobirà entre els estats membres de la zona euro, la fragmentació financera i la manca de

crèdit en alguns països està limitant el creixement. En aquest context, pren rellevància la

necessitat d’accelerar el procés cap a la unió bancària. La recent aprobació del mecanisme

únic de supervisió (MUS) és un pas endavant, però encara queda pendent l’aprovació del

mecanisme únic de resolució (MUR), i el pilar de la unió bancària que presenta més

dificultat: l’esquema comú de protecció de dipòsits (ECPD).

S’espera que el 2014 els creixements més elevats de la zona euro els protagonitzin Estònia

(2,5 %) i Eslovàquia (2,3 %). El creixement previst per Alemanya és d’un 1,4%; un

creixement que continua, però, sent insuficient per revitalitzar la Unió. Encara serà més dèbil

el creixement de França (1 %). Els països que han rebut suport financer són els que

presenten les previsions més dèbils: Xipre (-3,9 %), Espanya (0,2 %), Grècia (0,6 %), Itàlia

(0,7 %) i Portugal (0,8 %).Irlanda, que s’escapa d’aquesta norma, creixerà un 1,8 %.D’altra

banda, també destaca la debilitat de l’economia d’Eslovènia (-1,4 %) i dels Països Baixos

(0,3 %).


65

Quadre 4.2Previsions del PIB dels països de la zona euro(% de variació interanual del PIB)

2012 2013 (p) 2014 (p)

Estònia 3,9 1,5 2,5

Finlàndia -0,8 -0,6 1,1

Eslovàquia 2,0 0,8 2,3

Luxemburg 0,3 0,5 1,3

Alemanya 0,9 0,5 1,4

Bèlgica -0,3 0,1 1,0

Àustria 0,8 0,4 1,6

Malta 1,0 1,0 1,8

Països Baixos -1,2 -1,3 0,3

Eslovènia -2,5 -2,6 -1,4

França 0,0 0,2 1,0

Xipre -2,4 -8,7 -3,9

Itàlia -2,4 -1,8 0,7

Espanya -1,6 -1,3 0,2

Irlanda 0,2 0,6 1,8

Portugal -3,2 -1,8 0,8

Grècia -6,4 -4,2 0,6

Zona euro -0,6 -0,4 1,0

Unió Europea -0,3 0,0 1,3

(p) Previsió.

Font: FMI (octubre del 2013)

L’estimació corresponent a l’any 2014 que ha elaborat l’FMI en relació amb l’economia

espanyola és més pessimista (0,2%) que la que va aprovar el Consell de Ministres a finals

de setembre del 2013 amb motiu dels pressupostos generals de l’Estat per al 2014, en què

es preveu un creixement del 0,7 %. Aquesta previsió basa la millora de l’economia en els

guanys de competitivitat i en la reducció dels desequilibris, que s’espera que permetran un

superàvit de finançament enfront de la resta del món del 2,3 % del PIB el 2013 i del 3,4 % el

2014. En tot cas, la recuperació és feble i insuficient per crear ocupació, de manera que el

2014 l’ocupació encara es reduirà un 0,2 %, la qual cosa situarà la taxa d’atur en un 25,9 %.


66

Quadre 4.3Escenari macroeconòmic de l'economia espanyola

2012 2013 (p) 2014 (p)

PIB pm % de variació real -1,6 -1,3 0,7

Demanda interna Aportació al creixement -4,1 -3,2 -0,4

Despesa en consum de les llars % de variació real -2,8 -2,6 0,2 Despesa en consum de les administracions

públiques

Formació bruta de capital1 % de variació real -6,9 -6,1 0,2

Saldo exterior Aportació al creixement 2,5 1,9 1,2

Exportacions de béns i serveis % de variació real 2,1 5,7 5,5

Importacions de béns i serveis % de variació real -5,7 -0,3 2,4

Llocs de treball creats2 % de variació -4,8 -3,4 -0,2

Taxa d'atur estimat (EPA) % aturats / població activa 25,0 26,6 25,9

Productivitat per ocupat2 % de variació real 3,3 2,2 1,0

Cost laboral unitari % de variació real -3,0 -1,6 -0,6

Saldo amb la resta del món d'operacions corrents % s/PIB -1,2 1,7 2,8

Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament enfront de la resta del món % s/PIB -0,6 2,3 3,4(p) Previsió.1 Inclou la variació d'existències.2 En termes equivalents a temps complet.

Font: Govern espanyol. Ministeri d'Economia i Competitivitat.

% de variació real -4,8 -2,3 -2,9

El dèbil creixement de l’economia de la zona euro i de l’economia espanyola dibuixa un

context exterior de l’economia catalana millor que el del 2013, però no gaire expansiu.

L’economia catalana pateix un procés d’ajust molt dur, a causa de l’intens procés de

consolidació de les finances públiques. D’altra banda, l’elevat endeutament privat i la manca

d’accés al crèdit bancari estan constrenyent la capacitat de reactivació. Malgrat tot això,

l’economia catalana està millorant els indicadors econòmics: el segon trimestre del 2013

s’ha estabilitzat la variació intertrimestral del PIB, i és previsible que en el tercer trimestre

s’assoleixin taxes intertrimestrals positives, per primer cop en set trimestres. Els guanys de

competitivitat de l’economia catalana han col·laborat en la millora de la demanda externa,

que ha pal·liat l’impacte de la forta debilitat de la demanda interna. De totes maneres, les

previsions indiquen que el 2013 el PIB encara es reduirà un 1,1 % en el conjunt de l’any,

perquè l’aportació negativa de la demanda interna (de 2,7 punts percentuals) arrossegarà el

PIB a aquesta taxa de variació, tot i l’aportació positiva del sector exterior (d’1,6 punts

percentuals). La despesa en consum de les llars es preveu que disminuirà un 2,3 %, i la de

les administracions públiques, un 2,8 %. Al seu torn, la formació bruta de capital tindrà un

comportament una mica millor que l’any 2012 (-5,3 %).

Amb vista al 2014, s’espera que el PIB es recuperi i creixi fins al 0,9 %, gràcies a la millora

gradual de la demanda interna i a la continuïtat de l’aportació positiva de la demanda


67

exterior. Entre els factors que incideixin en aquesta previsió, destaquen els progressos

acumulats en els ajustos interns de l’economia, d’una banda, i la millora del context

internacional, d’una altra. Tot i que les rendes familiars encara estan molt afectades per els

elevats nivells d’atur, es preveu que la millora relativa de l’ocupació, la disminució de la

inflació i la recuperació de les expectatives revertiran positivament en la dinàmica del

consum, que s’incrementarà un 0,2. El 2014 els calendaris de compliment dels objectius de

dèficit públic de la Generalitat comportaran una nova contracció (d’un 2,1 %) de la despesa

en consum de les administracions públiques, que continuarà tenint efectes depressius en

l’economia. També la limitació d’inversió pública, derivada del compliment dels objectius

fiscals, és un factor que el 2014 llastarà la formació bruta de capital. No obstant això, la

millora del clima econòmic i de la demanda agregada fan preveure que el 2014 es reprengui

la inversió en béns d’equipaments i es moderi la caiguda de la inversió en construcció, que

comportarà un creixement del 0,6 % del conjunt de la formació bruta de capital.

Quadre 4.4Previsions macroeconòmiques de Catalunya

2012 2013 (p) 2014 (p)

PIB pm % de variació real -1,3 -1,1 0,9

PIB pm Milions d'euros 207.762 207.509 212.036

Demanda interna Aportació al creixement -3,1 -2,7 -0,1

Despesa en consum de les llars % de variació real -2,4 -2,3 0,2 Despesa en consum de les administracions

públiques1

Formació bruta de capital2 % de variació real -6,5 -5,3 0,6

Saldo exterior Aportació al creixement 1,8 1,6 1,0

Saldo amb l'estranger Aportació al creixement 3,8 2,4 1,7

Exportacions de béns i serveis % de variació real 4,1 4,2 6,2

Importacions de béns i serveis % de variació real -7,1 -2,8 2,4

Saldo amb la resta d'Espanya Aportació al creixement -2,0 -0,8 -0,7

Llocs de treball creats3 Milers -141,9 -88,7 3,0

Llocs de treball creats3 % de variació -4,4 -2,9 0,1

Taxa d'atur estimat (EPA) % aturats / població activa 22,6 23,7 23,1(p) Previsió.1 Inclou la despesa en consum de les institucions sense f inalitat lucrativa al servei de les llars.2Inclou la variació d'existències.3 En termes equivalents a temps complet.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement

% de variació real -2,5 -2,8 -2,1

L’aportació del conjunt del sector exterior serà, com en els darrers anys, un factor decisiu

per a l’augment del PIB. Però aquesta contribució (d’un punt percentual positiu) serà inferior

a la del 2013 (d’1,6 punts), perquè la millora de la demanda interna tindrà com a

conseqüència un increment de les importacions internacionals (del 2,4 %). Les exportacions


68

de béns i serveis amb l’estranger obtindran, segons aquestes previsions, uns resultats

(6,2 %) més expansius que els del 2013 (4,2 %), gràcies a l’augment del comerç mundial, i

en especial del que es deriva de la demanda europea. El saldo dels fluxos internacionals

aportarà un creixement d’1,7 punts percentuals al PIB, encara que es preveu que l’evolució

del saldo comercial amb la resta d’Espanya en restarà 0,7 punts, de manera que, com s’ha

indicat, l’aportació del conjunt al creixement del PIB serà d’un punt percentual.

Les perspectives en què es basen aquestes previsions consideren que, lentament però

gradualment, millorarà el mercat de treball, la qual cosa permetrà que durant el 2014 s’iniciï

una creació neta de llocs de treball, encara que en el conjunt de l’any serà encara de poca

magnitud: s’incrementarà un 0,1 % (en termes equivalents a temps complert), però durant

l’any tendirà a l’alça. En paral·lel, la taxa d’atur s’anirà reduint a mesura que avanci l’any,

però la ràtio mitjana anual entre la població en atur i la població activa es mantindrà encara

elevada, en un 23,1 %.

69

SEGONA PART -

EL SECTOR PÚBLIC A CATALUNYA

71

5. EL SECTOR PÚBLIC AUTONÒMIC A CATALUNYA L’ANY 2011 I 2012

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 5. El sector públic autonòmic a Catalunya l’any 2011 i 2012

73

Aquest capítol està dividit en cinc apartats i dos annexos. En els quatre primers apartats

s’analitzen les dades liquidades del pressupost d’ingressos i de despeses del sector públic

administratiu de la Generalitat dels anys 2011 i 2012. Així, en el primer apartat es presenten

les dades de la liquidació del pressupost de l’Administració general de la Generalitat, en el

segon, les de les entitats autònomes administratives, i en el tercer, les del Servei Català de

la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. En el

quart apartat es recullen les principals mesures amb impacte pressupostari que s’han

implementat els exercicis 2011 i 2012, tant de la banda dels ingressos com de les despeses,

perseguint la reducció del dèficit públic. El cinquè apartat fa referència a les inversions reals

liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i sectorials. Finalment, els

annexos incorporen informació sobre l’estat d’execució del pressupost de l’Administració

pública de la Generalitat a setembre de 2013 i la recaptació tributària a Catalunya el 2012.

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat

Els ingressos del 2011

Els ingressos de la Generalitat de Catalunya pel 2011 van continuar marcats per la crisi

econòmica. La davallada de l’activitat econòmica, traslladada al fre del consum intern i el

deteriorament de les rendes, va fer minvar els ingressos públics. D’altra banda, també hi va

haver canvis normatius que van intensificar aquesta pèrdua de recursos. Els drets liquidats

van ser el 3,1% superiors als de l’exercici anterior, perquè les operacions financeres van

compensar la reducció dels ingressos no financers. Aquests van experimentar una

disminució del 6,3%, intensitat que va ser aproximadament la meitat de la davallada del

2010.

La distribució per capítols dels drets liquidats el 2011 no és comparable amb la de l’exercici

anterior, ja que l’estructura de recursos que reflectia el pressupost del 2010 corresponia al

model de finançament autonòmic anterior. El sistema de finançament vigent el 2011, que

eleva els percentatges de cessió de l’IRPF (del 33% al 50%), de l’IVA (del 35% al 50%) i

dels impostos especials (del 40% al 58%), atorga més pes als recursos tributaris, que han

augmentat el seu pes en el conjunt d’ingressos del 52,9% al 77,8%. Les bestretes a compte

del tram autonòmic de l’IRPF, de l’IVA i dels impostos especials, calculades en funció dels

nous percentatges de cessió de rendiments, van créixer en volum i, com a conseqüència, es


74

van incrementar de manera important els capítols d’impostos directes i indirectes (un 37,7% i

un 41,6%, respectivament). Deixant de banda de l’efecte del canvi d’estructura, els

ingressos tributaris presenten un descens generalitzat.

Les transferències corrents també es veuen afectades pel canvi d’estructura, ja que el model

de finançament vigent va reduir el seu pes. A més a més, cal tenir en compte que l’exercici

2010 aquest capítol contenia la bestreta a compte dels recursos addicionals del nou model

de finançament. Amb tot, els drets liquidats per transferències corrents han presentat una

disminució accentuada, del 58,1%, i han passat de suposar el 29,8% dels ingressos totals al

12,1%. Les transferències de capital han presentat un descens intens, del 37,8%. Els

pressupostos d’ingressos inclouen un increment important de l’endeutament, amb un

augment del 26% dels ingressos per passius financers.

Quadre 5.1.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols dels ingressos de la GeneralitatMilions d'euros

Previsions Drets Ingressos % DL Grau realització % variaciópressupost (P) liquidats (DL) realitzats s/ total (% DL / P) 11/10 (DL)

1. Impostos directes 8.359 8.482 8.374 24,4 101,5 37,72. Impostos indirectes 8.567 8.486 8.396 24,5 99,1 41,63. Taxes i altres ingressos 465 460 387 1,3 98,8 -4,64. Transferències corrents 3.890 4.202 4.143 12,1 108,0 -58,15. Ingressos patrimonials 10 8 7 0,0 85,9 -39,16. Alienació d'inversions reals 200 0 0 0,0 0,2 65,87. Transferències de capital 814 771 736 2,2 94,8 -37,98. Actius financers 210 24 24 0,1 11,4 424,79. Passius financers 10.115 12.266 12.266 35,3 121,3 26,0

Operacions corrents 21.291 21.639 21.308 62,4 101,6 -4,6Operacions de capital 1.014 771 737 2,2 76,1 -37,9Operacions financeres 10.325 12.290 12.290 35,4 119,0 26,2

Total 32.630 34.700 34.334 100,0 106,3 3,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Tal com s’ha indicat anteriorment, el canvi d’estructura pressupostària respecte a l’any 2010

fa que l’evolució dels impostos del model de finançament (IPRF, IVA i impostos especials)

no sigui homogènia, ja que aquests han crescut notablement per efecte de l’increment dels

percentatges de cessió. Les principals figures impositives són l’IRPF i l’IVA, amb pesos del

46,4% del 26,2% sobre el total de tributs cedits. Els ingressos corresponents evolucionen

segons l’estimació del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de les bestretes a

compte i, per tant, no es correspon a la recaptació real. Les estimacions inicials de les


75

bestretes del 2011 indicaven una contracció dels ingressos esperats de l’IRPF i un

increment dels de l’IVA.

A excepció d’aquests canvis, la resta de figures impositives presenten un descens

generalitzat, com a conseqüència de la crisi. Els impostos vinculats al sector immobiliari

(transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) van tancar l’exercici amb una

davallada, en sintonia amb l’agreujament de la crisi del sector. La caiguda de les

compravendes es correspon a un ajustament del sector immobiliari posterior a l’efecte

anticipació de la compravenda d’habitatges per la supressió de la deducció per inversió de

l’habitatge habitual del 2011. L’impost de transmissions patrimonials va disminuir el 2,3% i el

d’actes jurídics documentats ho va fer el 13,8%.

Cal tenir en compte l’impacte negatiu sobre la recaptació de diversos canvis normatius.

L’impost de successions i donacions va presentar una disminució notable, del -39,6%, tal i

com s’havia previst, perquè està sotmès a una reforma que en rebaixa la capacitat

recaptatòria. Concretament, va recollir els efectes de la segona reforma de l’impost,

establerta en la Llei 3/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny,

de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que n’accelera i n’amplia la rebaixa.

D’altra banda, l’impost sobre operacions societàries pràcticament va desaparèixer a causa

de l’exoneració de la majoria d’operacions que hi estaven subjectes en el Reial decret llei

13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per

fomentar la inversió i la creació d’ocupació.

L’impost sobre determinats mitjans de transport va caure el 27,3%, en comparació a un

exercici en que la compra de vehicles es va beneficiar de les ajudes del Pla E 2000 i l’efecte

anticipació en la pujada de l’IVA de l’any 2010. La taxa del joc i l’impost sobre les vendes

minoristes de determinats hidrocarburs es van reduir el 6,4% i el 3,1% respectivament.


76

Quadre 5.1.2El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall dels ingressos tributaris* de la GeneralitatMilions d'euros

Drets liquidats % s/ total % variació 11/10

Tributs cedits 17.221 99,3 38,6Impost sobre successions i donacions 398 2,3 -39,6 Impost sobre patrimoni persones físiques 13 0,1 -1,2 Impost sobre transmissions patrimonials 769 4,4 -2,3 Impost sobre actes jurídics documentats 448 2,6 -13,8 Impost dobre operacions societàries 15 0,1 -83,9 Tram autonòmic 50 % d'IRPF 8.056 46,4 47,250 % IVA 4.539 26,2 86,158 % impost especial sobre les labors de tabac 954 5,5 40,258 % impostos especials sobe alcohols 122 0,7 50,758 % impost especial sobre hidrocarburs 997 5,7 41,7100% impost sobre energia 279 1,6 -0,3 Impost sobre determinats mitjans de transport 100 0,6 -27,3 Impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs 265 1,5 -3,1 Taxa del joc** 268 1,5 -6,4

Liquidacions pendents tributs cedits -80 -0,5 --Tram autonòmic IRPF 0 0,0 0,0IVA -80 -0,5 --Sobre consums específics 0 0,0 0,0

Impost sobre grans establiments comercials 14,05 0,1 0,0Gravamen protecció civil 3,54 0,0 0,0

Altres ingressos tributaris 193 1,1 0,0

Total 17.351 100,0 37,5* S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos.

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.** Inclou els tributs sobre el de joc, l'impost sobre el joc del bingo i el recàrrec sobre la taxa de màquines recreatives.

Del detall de les transferències corrents, s’ha de considerar de manera separada la

participació dels ens locals en els ingressos tributaris de l’Estat, en que la Generalitat tan

sols fa una funció de caixa pagadora. Aquesta transferència es va incrementar el 8,9%.

Les transferències de l’estructura actual inclouen el fons de garantia dels serveis públics,

subvenció anivelladora amb l’objectiu d’assegurar que cada comunitat autònoma rep els

mateixos recursos per habitant ajustat per finançar els serveis essencials de l’estat del

benestar (educació, sanitat i serveis socials) fent el mateix esforç fiscal. Aquest fons es dota,

d’una banda, del 75% dels recursos tributaris de les comunitats autònomes i, de l’altra, d’una

aportació de l’Estat. En el cas de Catalunya, la subvenció és negativa, ja que el 75% de la

capacitat fiscal supera les necessitats de despesa per població ajustada. El 2011 es van


77

liquidar per aquest concepte -1.460 milions d’euros. D’altra banda, el fons de suficiència

global va aportar uns recursos de 1.840 milions.

Al seu torn, les transferències de capital han disminuït amb intensitat com a conseqüència

d’un descens molt pronunciat de les transferències provinents del sector públic estatal

(-71,3%) compensada en part pel creixement del 8,5% de les transferències de l’exterior.

Quadre 5.1.3El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall dels ingressos per transferències de la GeneralitatMilions d'euros

Drets liquidats % sobre el total % variació 11/10

Transferències corrents 4.202 84,5 -58,1 Del sector públic estatal 4.134 83,1 -58,1

Fons de suficiència 1.840 37,0 --Liquidació pendent de fons de suficiència -58 -1,2 --Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals -1.460 --Acord finançament sanitari 76 1,5 -58,9 Participació ens locals 2.769 55,7 8,9Altres de l'Estat 966 19,4 -56,1

D'ens i corporacions locals -1 -0,0 -144,9 De l'exterior 1 0,0 -97,6 D'altres 69 1,4 -51,3

Transferències de capital 771 15,5 -37,9 Del sector públic estatal 208 4,2 -71,3 D'ens i corporacions locals 37 0,7 36,7De l'exterior 526 10,6 8,5D'altres 0 0,0 -97,1

Total transferències 4.973 100,0 -55,9 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses del 2011

Els pressupostos de despesa van tornar a estar subjectes a les mesures d’austeritat. Els

crèdits inicials de les despeses per operacions corrents van ser el 4,3% inferiors als del

2010, i la davallada pressupostada per les operacions de capital, del 35,1%. En contra, les

operacions financeres previstes inicialment van ser el 63,8% superiors a l’exercici anterior

afectades per les operacions de refinançament dels deutes. Els crèdits definitius van

presentar una desviació a l’alça del 9,7% respecte a la previsió inicial. Amb les modificacions

pressupostàries, la rebaixa dels crèdits definitius per operacions corrents va ser de l’1,7%, el

25,2% en el cas de les operacions de capital.


78

Quadre 5.1.4El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Modificacions Crèditsinicials pressupostàries definitius

1. Remuneracions del personal 5.159 -41 5.1182. Despeses de béns corrents i de serveis 1.330 126 1.4563. Despeses financeres 1.478 1 1.4794. Transferències corrents 17.651 1.490 19.1415. Fons de contingència 39 -39 06. Inversions reals 650 119 7697. Transferències de capital 915 990 1.9058. Actius financers 915 183 1.0989. Passius financers 4.493 333 4.825

Operacions corrents 25.657 1.538 27.195Operacions de capital 1.565 1.109 2.674Operacions financeres 5.408 515 5.923Total 32.630 3.162 35.792Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les modificacions de crèdit que es van fer en el procés d’execució del pressupost de

despeses de l’exercici 2011 van ser de 3.162 milions d’euros, el 46,8% superiors a l’exercici

anterior. Els augments corresponen a ampliacions de crèdit i altres modificacions. Una gran

part respon a l’assumpció d’un elevat volum de despesa desplaçada en salut generada l’any

anterior.

Quadre 5.1.5El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Import % sobre total % variació 11/10

Incorporació de romanents 433 13,7 30,0Ampliacions de crèdit 1.210 38,3 --Altres modificacions 1.519 48,0 -16,6Total 3.162 100,0 46,8Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

La major part de les modificacions de crèdit va afectar a les transferències. Les

modificacions de les transferències corrents van incrementar el 4,6% els crèdits inicials

totals. A banda de la despesa desplaçada de salut, també destaquen les modificacions de

les transferències lliurades pel Departament d’Empresa i Ocupació al Servei d’Ocupació de


79

Catalunya (SOC), a les empreses i a altres institucions sense finalitat de lucre. També

destaquen les modificacions de les transferències del Departament d’Ensenyament als

concerts educatius i a les famílies.

Al seu torn, els crèdits de les transferències de capital s’han més que duplicat, i la major part

de les modificacions corresponen al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el

Departament de Territori i Sostenibilitat, com a resultat de la gestió dels fons europeus i

altres transferències finalistes, que no es recullen en el pressupost inicial.

Quadre 5.1.6El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per seccions de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Modificacions Crèdits inicials pressupostàries definitius

Parlament de Catalunya 68 0 68Consell Garanties Estatutàries 4 0 4Sindicatura de Comptes 12 0 12Oficina antifrau 5 0 5Comissió Jurídica Assessora 3 0 3Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3 0 3

Subtotal òrgans 95 0 95

Presidència 545 7 552Governació i Relacions Institucionals 343 94 436Economia i Coneixement 1.280 68 1.348Ensenyament 4.894 202 5.096Salut 9.128 753 9.881Interior 1.203 24 1.227Territori i Sostenibilitat 1.389 668 2.057Cultura 302 5 307Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 430 498 927Benestar social i Família 2.086 77 2.163Empresa i ocupació 1.127 308 1.435Justícia 918 53 971

Subtotal departaments 23.644 2.756 26.400

Pensions 4 0 4Deute 5.976 334 6.309Despeses diversos departaments 202 13 214Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.670 99 2.769Fons de contingència 39 -39 0

Subtotal altres seccions 8.891 406 9.297Total 32.630 3.162 35.792Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


80

El pressupost de despesa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per al 2011 van

perseguir la reducció dels nivells de dèficit i endeutament públics mitjançant mesures de

reducció de la despesa, que van afectar de manera diferent les diverses partides

pressupostàries.

Les despeses corrents, amb un 76,5% del total, van augmentar l’1,6%. Els recursos

destinats al pagament dels interessos del deute van incrementar-se el 60,9%, per l’augment

de l’endeutament i del cost financer. Les transferències corrents, que van representar el

53,9% de les obligacions reconegudes, van créixer l’1,2%. Aquest creixement s’explica,

d’una banda, perquè es va ampliar el crèdit per a regularitzar les despeses generades

l’exercici anterior, especialment les sanitàries. D’altra banda, cal tenir en compte l’evolució

de les transferències corresponents a la participació de les corporacions locals en els

impostos de l’Estat, que com s’ha comentat anteriorment, va augmentar un 8,9 %, però

únicament és el reflex pressupostari de la funció intermediària de la Generalitat.

La resta de capítols van disminuir la despesa. Les remuneracions del personal van ser el

3,4% inferiors a l’any anterior, com a conseqüència de la reducció salarial i la suspensió de

noves incorporacions. Les operacions de capital van caure l’11,2%, i la compra de béns i

serveis, el 12,7%. En contra, la despesa en passius financers va presentar un augment molt

accentuat, degut al calendari de venciment de les operacions d’endeutament i les

operacions de refinançament de deutes.


81

Quadre 5.1.7El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Obligacions Pagaments % % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) efectius (P) O/C 11/10 (O)

1. Remuneracions del personal 5.118 5.076 5.060 99,2 -3,42. Despeses de béns corrents i de serveis 1.456 1.360 829 93,4 -12,73. Despeses financeres 1.479 1.479 1.479 100,0 60,94. Transferències corrents 19.141 18.951 15.891 99,0 1,25. Fons de contingència 0 0 0 - -6. Inversions reals 769 736 567 95,7 -22,67. Transferències de capital 1.905 1.714 891 90,0 -5,28. Actius financers 1.098 991 674 90,2 -29,59. Passius financers 4.825 4.825 4.825 100,0 168,8

Operacions corrents 27.195 26.867 23.260 98,8 1,6Operacions de capital 2.674 2.450 1.458 91,6 -11,2Operacions financeres 5.923 5.816 5.499 98,2 81,7Total 35.792 35.133 30.216 98,2 8,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 5.1.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses de la Generalitat% obligacions reconegudes sobre el total

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Remuneracions del personal 14,4%

Despeses de béns corrents i de serveis 3,9%

Despeses financeres 4,2%

Transferències corrents 53,9%

Fons de contingència 0,0%

Inversions reals 2,1%

Transferències de capital 4,9%

Actius financers 2,8%

Passius financers 13,7%


82

Quadre 5.1.8El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per seccions de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Obligacions % % sobre % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) O/C el total (O) 11/10 (O)

Parlament de Catalunya 68 68 100,0 0,2 -9,2 Consell Garanties Estatutàries 4 4 100,0 0,0 -10,0 Sindicatura de Comptes 12 12 100,0 0,0 317,3Oficina antifrau 5 5 99,9 0,0 -8,7 Comissió Jurídica Assessora 3 3 74,2 0,0 -9,7 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3 3 99,6 0,0 -8,3

Subtotal òrgans 95 94 99,0 0,3 --

Presidència 552 539 97,6 1,5 --Governació i Relacions Institucionals 436 414 94,8 1,2 --Economia i Coneixement 1.348 1.340 99,4 3,8 --Ensenyament 5.096 5.019 98,5 14,3 -5,0 Salut 9.881 9.811 99,3 27,9 2,9Interior 1.227 1.217 99,1 3,5 --Territori i Sostenibilitat 2.057 1.838 89,4 5,2 29,5Cultura 307 295 96,1 0,8 -55,2 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 927 883 95,2 2,5 1,1Benestar social i Família 2.163 2.141 99,0 6,1 -4,7 Empresa i ocupació 1.435 1.342 93,5 3,8 45,2Justícia 971 945 97,3 2,7 -2,6

Subtotal departaments 26.400 25.784 97,3 73,4 --

Pensions 4 2 55,5 0,0 -9,4 Deute 6.309 6.307 100,0 18,0 132,3Despeses diversos departaments 214 176 82,3 0,5 -20,0 Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.769 2.769 100,0 7,9 8,9Fons de contingència 0 0 -- 0,0 --

Subtotal altres seccions 9.297 9.255 99,6 26,3 68,9Total 35.792 35.133 98,2 100,0 8,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Els pressupostos del 2011 es distribueixen en una estructura departamental diferent a la de

l’any anterior, perquè s’han reorganitzat les seccions pressupostàries. Les dades

corresponents als departaments d’Economia i Coneixement, Territori i Sostenibilitat,

Governació i Relacions Institucionals, Interior, Presidència i Empresa i Ocupació no es

poden comparar amb l’exercici anterior.

Les mesures d’ajustament adoptades van tenir un impacte desigual en les diferents

seccions.

• Salut concentra el major volum de despesa, amb el 27,9% del total, i les seves

obligacions reconegudes es van incrementar el 2,9%. La despesa del Departament

de Salut correspon majoritàriament a la transferència al Servei català de la salut

(Catsalut), ens responsable de gestionar la prestació sanitària amb la compra de

serveis als diversos proveïdors.


83

• El Departament d’Ensenyament és la segona secció quant a volum de despesa, amb

el 14,3% del pressupost. Va experimentar una reducció del 5,4%. La despesa de

personal, que concentra el 59,1% de les obligacions reconegudes d’aquest

departament, va disminuir el -3,8%. Les transferències corrents, principalment els

concerts educatius, van suposar el 29,4% de les despeses i van disminuir el 6,2%.

• La despesa del Departament de Benestar Social i Família, que correspon

majoritàriament a les transferències corrents a l’ICASS, va disminuir el 4,7%.

• Les despeses del deute, que han crescut durant la crisi per l’increment del dèficit , ja

suposen el 18% del pressupost total. El 2011, aquestes despeses van presentar un

creixement molt elevat, i van més que duplicar les de l’any anterior. La despesa en

interessos, que suposa el 23,5% d’aquesta secció, va créixer el 60,9%.

Quadre 5.1.9El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Distribució per seccions i capítols de les obligacions reconegudes per despeses corrents de la GeneralitatMilions d'euros

Cap 1 Cap 2 Cap 3 Cap 4 Total % variacióRem. pers. Béns i serv. Desp. Fin. Transf. corrents op. corr. 11/10

Parlament de Catalunya 33 13 0 17 63 -4,8 Consell Garanties Estatutàries 3 1 0 0 3 -8,5 Sindicatura de Comptes 9 3 0 0 12 21,6Oficina antifrau 3 1 0 0 4,5 --Comissió Jurídica Assessora 1 1 0 0 3 -8,0 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 2 1 0 0 3 -10,2

Subtotal òrgans 50 20 0 17 88 --

Presidència 44 49 0 111 204 --Governació i Relacions Institucionals 25 19 0 213 257 --Economia i Coneixement 50 18 0 1.088 1.156 --Ensenyament 2.966 339 0 1.473 4.778 -5,4 Salut 37 24 0 9.484 9.545 3,9Interior 985 195 0 22 1.203 --Territori i Sostenibilitat 76 41 0 659 776 45,8Cultura 35 26 0 172 232 -8,7 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 106 66 0 53 225 50,1Benestar social i Família 82 166 0 1.861 2.109 -3,7 Empresa i ocupació 77 41 0 931 1.049 17,9Justícia 541 290 0 92 924 -1,0

Subtotal departaments 5.024 1.274 0 16.159 22.457 --

Pensions 2 0 0 0 2 -9,4 Deute 0 3 1.479 0 1.482 61,1Despeses diversos departaments 0 63 0 5 68 4,4Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0 0 0 2.769 2.769 8,9Fons de contingència 0 0 0 0 0 --

Subtotal altres seccions 2 66 1.479 2.774 4.322 22,4Total 5.076 1.360 1.479 18.951 26.867 1,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


84

Quadre 5.1.10El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Distribució per seccions i capítols de les obligacions reconegudes per despeses de capital de la GeneralitatMilions d'euros

Cap 6 Cap 7 Total % variacióInv. reals Transf. capital op. cap. 11/10

Parlament de Catalunya 5 0 5 -44,0 Consell Garanties Estatutàries 0 0 0 -25,8 Sindicatura de Comptes 0 0 0 -19,1 Oficina antifrau 1 0 1 --Comissió Jurídica Assessora 0 0 0 -81,0 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 0 0 0 165,3

0Subtotal òrgans 6 0 6 --

0Presidència 3 20 23 --Governació i Relacions Institucionals 2 153 154 --Economia i Coneixement 6 78 84 --Ensenyament 198 43 241 5,0Salut 0 195 195 -23,5 Interior 13 0 14 --Territori i Sostenibilitat 317 546 863 32,8Cultura 6 33 39 -22,7 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 75 524 598 -4,0 Benestar social i Família 8 23 31 -42,0 Empresa i ocupació 9 69 77 -68,3 Justícia 20 1 21 -42,3

0Subtotal departaments 655 1.685 2.340 --

Pensions 0 0 0 --Deute 0 0 0 --Despeses diversos departaments 74 30 104 22,7Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0 0 0 --Fons de contingència 0 0 0 --

0Subtotal altres seccions 74 30 104 22,7Total 736 1.714 2.450 -11,2 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

La distribució de la despesa per àrees i polítiques reflecteix les competències de la

Generalitat i es fa ressò de les mesures d’ajustament. La major part de la despesa

correspon a l’àrea de producció de béns públics de caràcter social, amb un 46,3% de les

obligacions totals. Aquesta àrea conté Salut i Educació, les principals polítiques quant a

volum d’obligacions. Les despeses es van situar en un nivell similar a les de l’exercici 2011.

Salut es va incrementar el 3,1% perquè, tal i com s’ha explicat anteriorment, es va aprovar

una ampliació de crèdit al Catsalut. Al seu torn, Educació presenta una davallada del 5,1%.

El subprograma d’educació general va reduir la seva despesa el 3,7%, i en el cas de

l’Educació universitària, la davallada va assolir el 20,8%. De l’àrea de protecció i promoció

social, la protecció social va registrar un descens del 7,5%, a causa del descens del suport i


85

prestacions a les famílies, i el foment de l’ocupació un increment de l’1,6%. La producció de

béns públics de caràcter econòmic es va reduir l’11,8%. El Deute públic va experimentar un

augment molt accentuat (132,3%). L’any 2010, el pes del deute públic en el total va ser del

9%, i el 2011 aquesta proporció es va situar en el 18%.


86

Quadre 5.1.11El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per àrees i polítiques de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions Grau d'execució % variacióinicials definitius (C) reconegudes (O) (% O/C) 11/10 (O)

1. Funcion. Inst. i Admció. Gral. 1.565 1.572 1.465 93,1 -16,6 1.1. Alta direc. Gene. i Govern 98 98 97 99,1 -6,5 1.2. Admin. i serveis generals 1.443 1.445 1.350 93,4 -16,8 1.3. Part. ciutadana i proc. elect. 24 29 18 59,7 -41,9

2. Serveis públics generals 2.000 2.076 2.046 98,6 -3,4 2.1. Justícia 848 902 881 97,6 -3,5 2.2. Seguretat i prot. civil 1.118 1.140 1.132 99,3 -2,6 2.3. Rel. ext. i cooper. desenvol. 35 34 34 98,9 -25,0

3. Protecció i promoc. social 2.565 2.855 2.804 98,2 -5,4 3.1. Protecció social 1.883 1.968 1.948 99,0 -7,5 3.2. Promoció social 64 69 65 95,4 -19,2 3.3. Foment de l'ocupació 619 819 791 96,6 1,6

4. Prod. béns púb. caract. soc. 15.270 16.450 16.284 99,0 0,0 4.1. Salut 9.063 9.789 9.734 99,4 3,1 4.2. Educació 5.616 5.906 5.830 98,7 -5,1 4.3. Habitatge i altres actuac. 256 413 388 93,9 27,7 4.4. Cultura i esports 298 304 293 96,6 -15,2 4.5. Llengua catalana 28 28 27 99,0 -14,6 4.6. Consum 10 11 11 100,0 -27,5

5. Prod.béns pub. caràct. econ. 1.739 2.439 2.231 91,5 -11,8 5.1. Cicle de l'aigua 16 101 64 63,8 -17,7 5.2. Transport 866 1.274 1.143 89,8 -11,5 5.3. Societat infor. i coneix. i tel. 359 371 362 97,8 -16,6 5.4. Urbanisme i orden. territori 24 33 27 81,5 51,2 5.5. Actuacions ambientals 148 167 152 90,8 -17,2 5.6. Infraestr. agràries i rurals 67 84 82 98,1 -43,4 5.7. Recerca, desenvol. i innov. 221 374 365 97,5 9,9 5.8. Altres act. caràcter econom 39 35 35 99,6 -23,3

6. Foment i regul. sect. produc. 563 985 900 91,4 -24,2 6.1. Agricultura, ramad. i pesca 149 602 567 94,3 -4,6 6.2. Indústria 152 128 109 84,8 -19,3 6.3. Energia 33 35 28 80,0 12,6 6.4. Comerç 25 28 28 97,5 -65,7 6.5. Turisme i oci 35 44 31 69,3 -13,0 6.6. Desenvol. empresarial 39 47 39 82,4 -24,1 6.7. Sector financer 128 99 98 98,9 -62,7 6.8. Defensa de la competència 2 1 1 100,0 -50,8

7. Suport financer ens locals 2.951 3.105 3.095 99,7 8,3 7.1. Suport financer ens locals 2.912 3.105 3.095 99,7 8,3

8. Fons de contingència 39 0 0 -- -- 8.1. Fons contin.d'exec.press. 39 0 0 -- --

9. Deute públic 5.976 6.309 6.307 100,0 132,3 9.1. Amort. i desp. finan. deute p 5.976 6.309 6.307 100,0 132,3

Total 32.630 35.792 35.133 98,2 8,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


87


El 2012, l’execució del pressupost d’ingressos de la Generalitat de Catalunya presenta un

creixement de l’1,9% amb relació a l’exercici anterior. Les operacions no financeres van

créixer un 2,8% i les financeres es van mantenir estables. Les previsions inicials estimaven

un increment del 9,1% per un conjunt d’ingressos que finalment no es van produir. D’una

banda, quan es van elaborar els pressupostos encara no s’havien publicat els pressupostos

generals de l’Estat, i es van incloure l’import de les transferències estatals que l’Estat havia

comunicat, que eren més elevades a les que finalment va establir un cop aprovats els

Pressupostos Generals de l’Estat. D’altra banda, els pressupostos van incloure alienacions

d’inversions reals, i aquestes operacions no es van acabar recollint en l’execució. El grau de

realització de les operacions corrents ha estat del 97%, i dels ingressos de capital ha estat

del 48,3%.

Els drets liquidats per capítols del 2012 no són comparables amb els de l’any anterior. La

liquidació pendent dels recursos del model de finançament de l’any 2010, realitzada el 2012,

es va regularitzar en el pressupost aplicant la nova estructura de finançament, fet que va

sumar recursos als capítols d’impostos directes i indirectes i en va detreure al de

transferències corrents.

Quadre 5.1.12El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols dels ingressos de la GeneralitatMilions d'euros

Previsions Drets Ingressos % DL Grau realització % variaciópressupost (P) liquidats (DL) realitzats s/ total (% DL / P) 12/11 (DL)

1. Impostos directes 8.116 10.156 10.062 28,7 125,1 19,72. Impostos indirectes 9.307 10.557 10.461 29,8 113,4 24,43. Taxes i altres ingressos 519 451 363 1,3 87,0 -1,84. Transferències corrents 5.204 656 536 1,9 12,6 -84,45. Ingressos patrimonials 9 642 634 1,8 6.973,0 7.480,16. Alienació d'inversions reals 888 20 20 0,1 2,3 4.712,47. Transferències de capital 290 549 534 1,6 189,6 -28,88. Actius financers 421 71 69 0,2 16,9 196,79. Passius financers 4.973 12.274 12.224 34,7 246,8 0,1

Operacions corrents 23.155 22.462 22.056 63,5 97,0 3,8Operacions de capital 1.178 569 554 1,6 48,3 -26,2Operacions financeres 5.394 12.345 12.293 34,9 228,9 0,4

Total 29.727 35.376 34.903 100,0 119,0 1,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


88

L’increment dels ingressos liquidats s’explica principalment pels recursos rebuts de la

liquidació del model de finançament del 2010, que s’ingressen el 2012, i per la recaptació de

l’impost sobre patrimoni. Cal recordar que l’Estat ha eliminat temporalment la bonificació

d’aquest impost, la qual cosa ha permès que les comunitats autònomes puguin obtenir els

recursos del rendiment d’aquest impost.

Al marge d’aquests efectes, molts ingressos presenten una evolució negativa. Els ingressos

del tram autonòmic de l’IRPF van disminuir un 7,8%, i els de l’IVA, un 2,1%. Els impostos

vinculats al mercat immobiliari descendeixen: la recaptació de l’impost sobre transmissions

patrimonials va caure un 7,6% i el d’actes jurídics i documentats ho fa el 18,5%. L’impost

sobre successions i donacions descendeix però ho fa a un ritme més suau, el 5%, gràcies a

determinades autoliquidacions d’import extraordinari. Per acabar, l’increment del tipus de

gravamen autonòmic de les gasolines i del gasoil d’ús general durant els darrers mesos de

l’any va tenir un impacte positiu en els ingressos. L’impost sobre vendes minoristes de

determinats hidrocarburs va créixer el 16,6%.


89

Quadre 5.1.13El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall dels ingressos tributaris* de la GeneralitatMilions d'euros

Drets liquidats % s/ total % variació 12/11

Tributs cedits 16.430 77,6 -5,0 Impost sobre successions i donacions 395 1,9 -0,7 Impost sobre patrimoni persones físiques 305 1,4 --Impost sobre transmissions patrimonials 711 3,4 -7,6 Impost sobre actes jurídics documentats 365 1,7 -18,5 Impost dobre operacions societàries 15 0,1 5,0Tram autonòmic 50 % d'IRPF 7.431 35,1 -7,8 50 % IVA 4.523 21,4 -2,1 58 % impost especial sobre les labors de tabac 784 3,7 -17,8 58 % impostos especials sobe alcohols 113 0,5 -7,7 58 % impost especial sobre hidrocarburs 911 4,3 -8,6 100% impost sobre energia 270 1,3 -3,4 Impost sobre determinats mitjans de transport 72 0,3 -27,2 Impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs 309 1,5 16,6Taxa del joc** 228 1,1 -14,9

Liquidacions pendents tributs cedits 4.495 21,2 --Tram autonòmic IRPF 2.010 9,5 --IVA 1.980 9,4 --Sobre consums específics 505 2,4 --

Impost sobre grans establiments comercials 15 0,1 6,8Gravamen protecció civil 3 0,0 -8,9

Altres ingressos tributaris 220 1,0 16,4

Total 21.164 100,0 21,4* S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos.

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.** Inclou els tributs sobre el de joc, l'impost sobre el joc del bingo i el recàrrec sobre la taxa de màquines recreatives.

Del detall de les transferències corrents, la participació dels ens locals en els ingressos

tributaris de l’Estat, en que la Generalitat tan sols fa una funció de caixa pagadora, es va

incrementar el 4,5%.

El fons de garantia dels serveis públics fonamentals, que és una subvenció anivelladora que

es dota dels recursos tributaris de les comunitats autònomes i d’una aportació de l’Estat, té

signe negatiu a Catalunya. L’aportació que ha de fer la Generalitat va ser un 35,7% inferior a

l’exercici anterior, fet que millora els recursos. D’altra banda, però, el fons de suficiència

global aporta uns recursos un 4,7% inferiors, afectat per l’ajust negatiu derivat de l’augment

del tipus impositiu de l’IVA.

Les transferències de capital es van reduir el 28,8%.


90

Quadre 5.1.14El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall dels ingressos per transferències de la GeneralitatMilions d'euros

Drets liquidats % sobre el total % variació 12/11

Transferències corrents 656 54,5 -84,4 Del sector públic estatal 497 41,3 -88,0

Fons de suficiència 1.753 145,5 -4,7 Liquidacions pendents de fons de suficiència -3.290 -273,0 --Fons de garantia dels serveis públics fonamentals -939 -77,9 -35,7 Liquidació del fons de garantia dels serveis públics fonamentals 405 33,6 --Liquidació del fons de competitivitat 863Acord finançament sanitari 93 7,7 22,2Participació ens locals 2.892 240,0 4,5Altres de l'Estat -1.281 -106,3 -232,6

D'ens i corporacions locals 17 1,4 --De l'exterior 56 4,6 --D'altres 86 7,2 24,9

Transferències de capital 549 45,5 -28,8 Del sector públic estatal 48 4,0 -77,1 D'ens i corporacions locals 15 1,3 -58,7 De l'exterior 466 38,7 -11,3 D'altres 20 1,6 --

Total transferències 1.205 100,0 -75,8 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


Els pressupostos de despesa van donar continuïtat a les mesures de reducció de despesa

establertes anteriorment i van introduir noves mesures. Els crèdits inicials per operacions

corrents eren pràcticament similars a l’exercici anterior i per operacions de capital,

s’incrementaven un 2,4%. Tal i com s’ha indicat anteriorment, mesos després de l’aprovació

del pressupost, es van aporvar els pressupostos generals de l’Estat, amb una estimació dels

recursos del model de finançament autonòmic inferiors als que havia anunciat anteriorment.

A causa d’això, es va haver d’incorporar un ajust addicional de les despeses. Amb les

modificacions pressupostàries, el pressupost definitiu de les despeses corrents eren un

4,8% inferiors al 2012, i de les despeses de capital, un 17,5% més baixes.

La major part de les modificacions de crèdit van correspondre a operacions financeres,

principalment per a amortitzacions de préstecs, com a resultat de la posada en marxa del

Fons de liquiditat autonòmica. També destaquen les modificacions de les transferències

corrents i de capital.


91

Quadre 5.1.15El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Modificacions Crèditsinicials pressupostàries definitius

1. Remuneracions del personal 5.161 -376 4.7852. Despeses de béns corrents i de serveis 1.219 268 1.4873. Despeses financeres 1.994 -111 1.8834. Transferències corrents 16.993 740 17.7335. Fons de contingència 250 -246 46. Inversions reals 792 16 8077. Transferències de capital 811 588 1.3988. Actius financers 834 912 1.7469. Passius financers 1.675 4.449 6.123

Operacions corrents 25.617 275 25.892Operacions de capital 1.602 603 2.205Operacions financeres 2.508 5.361 7.869Total 29.727 6.239 35.966Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les modificacions de crèdit que es van fer en el procés d’execució del pressupost de

despeses de l’exercici 2012 van ser de 6.239 milions d’euros, el 46,8% superiors a l’exercici

anterior. La majoria són ampliacions de crèdit.

Quadre 5.1.16El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Import % sobre total % variació 12/11

Incorporació de romanents 156 2,5 -64,0Ampliacions de crèdit 4.288 68,7 --Altres modificacions 1.795 28,8 18,1Total 6.239 100,0 97,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

La secció del Deute (4.586 milions d’euros) concentra el gruix de modificacions. La resta són

d’imports més reduïts i es concentren en els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural i Territori i Sostenibilitat, per la gestió dels fons europeus i altres

transferències finalistes no pressupostades en els crèdits inicials, així com en el

Departament d’Economia i coneixement.


92

Quadre 5.1.17El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per seccions de les modificacions de crèdit de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Modificacions Crèdits inicials pressupostàries definitius

Parlament de Catalunya 59 0 59Consell Garanties Estatutàries 3 0 3Sindicatura de Comptes 11 0 11Oficina antifrau 5 0 5Comissió Jurídica Assessora 3 0 3Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3 0 3

Subtotal òrgans 85 0 85

Presidència 482 7 488Governació i Relacions Institucionals 316 46 363Economia i Coneixement 1.183 268 1.451Ensenyament 4.611 1 4.612Salut 8.685 42 8.727Interior 1.148 38 1.186Territori i Sostenibilitat 1.563 299 1.862Cultura 302 2 303Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 502 445 947Benestar social i Família 2.087 15 2.101Empresa i ocupació 1.119 35 1.154Justícia 887 23 910

Subtotal departaments 22.884 1.221 24.105

Pensions 3 0 3Deute 3.674 4.586 8.260Despeses diversos departaments 161 455 616Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.670 222 2.892Fons de contingència 250 -246 4

Subtotal altres seccions 6.759 5.017 11.776Total 29.727 6.239 35.966Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Per capítols, els principals descensos de les obligacions reconegudes es concentren en les

transferències corrents, amb una davallada del 10,6% (sense tenir en compte la

transferència de l’Estat als ens locals, en la qual la Generalitat únicament fa d’intermediària,

la resta de transferències van disminuir el 13,2%) i les remuneracions de personal, que van

disminuir el 8,4%. Les operacions de capital van caure el 27,9%. En contra, les despeses

financeres es van incrementar el 17,8%. Les despeses de béns corrents i serveis van ser

similars a les de l’any anterior. L’increment de les despeses jurídiques i de lloguers i cànons

van compensar la reducció d’altres partides.


93

Quadre 5.1.18El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Obligacions Pagaments % % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) efectius (P) O/C 12/11 (O)

1. Remuneracions del personal 4.785 4.648 4.635 97,1 -8,42. Despeses de béns corrents i de serveis 1.487 1.364 865 91,7 0,23. Despeses financeres 1.883 1.743 1.738 92,6 17,84. Transferències corrents 17.733 16.942 14.555 95,5 -10,65. Fons de contingència 4 0 0 - -6. Inversions reals 807 585 452 72,4 -20,57. Transferències de capital 1.398 1.183 849 84,6 -31,08. Actius financers 1.746 1.336 1.135 76,5 34,89. Passius financers 6.123 6.123 6.117 100,0 26,9

Operacions corrents 25.892 24.697 21.793 95,4 -8,1Operacions de capital 2.205 1.768 1.301 80,1 -27,9Operacions financeres 7.869 7.459 7.252 94,8 28,2Total 35.966 33.923 30.346 94,3 -3,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 5.1.2El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols de les despeses de la Generalitat% obligacions reconegudes sobre el total


Remuneracions del personal 13,7%

Despeses de béns corrents i de serveis 4,0%

Despeses financeres 5,1%

Transferències corrents 49,9%

Fons de contingència 0,0%

Inversions reals 1,7%

Transferències de capital 3,5%

Actius financers 3,9%

Passius financers 18,0%


94

Quadre 5.1.19El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per seccions de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Obligacions % % sobre % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) O/C el total (O) 12/11 (O)

Parlament de Catalunya 59 39 66,0 0,1 -42,1 Consell Garanties Estatutàries 3 3 96,6 0,0 -8,3 Sindicatura de Comptes 11 6 57,9 0,0 -46,2 Oficina antifrau 5 5 93,8 0,0 -13,2 Comissió Jurídica Assessora 3 2 79,8 0,0 -5,6 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3 3 96,1 0,0 -13,2

Subtotal òrgans 85 59 69,2 0,2 --

Presidència 488 418 85,6 1,2 --Governació i Relacions Institucionals 363 283 77,9 0,8 --Economia i Coneixement 1.451 1.338 92,2 3,9 --Ensenyament 4.612 4.491 97,4 13,2 -10,5 Salut 8.727 8.695 99,6 25,6 -11,4 Interior 1.186 1.157 97,5 3,4 --Territori i Sostenibilitat 1.862 1.581 84,9 4,7 -14,0 Cultura 303 223 73,4 0,7 -24,5 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 947 751 79,3 2,2 -14,9 Benestar social i Família 2.101 1.992 94,8 5,9 -7,0 Empresa i ocupació 1.154 580 50,2 1,7 -56,8 Justícia 910 888 97,6 2,6 -6,0

Subtotal departaments 24.105 22.395 97,6 66,0 --

Pensions 3 2 56,3 0,0 -14,6 Deute 8.260 7.977 96,6 23,5 26,5Despeses diversos departaments 616 598 97,1 1,8 238,9Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.892 2.892 100,0 8,5 4,5Fons de contingència 4 0 -- 0,0 --

Subtotal altres seccions 11.776 11.469 97,4 33,8 23,9Total 35.966 33.923 94,3 100,0 -3,4 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

L’impacte de les mesures estimades en el pressupost inicial del 2012, així com de les que es

van engegar posteriorment, van tenir un impacte diferent segons les seccions

pressupostàries.

• Salut, que és la principal secció en quant a import de la despesa amb el 25,6% del

pressupost. Va reduir les seves obligacions reconegudes l’11,4%. La seva principal

despesa és la transferència al Servei Català de la Salut (Catsalut), ens responsable

de gestionar la prestació sanitària amb la compra de serveis als diversos proveïdors.

Cal tenir en compte que l’any 2011 la despesa d’aquest departament es va

incrementar perquè es va aprovar una ampliació de crèdit al CatSalut.

• El Departament d’Ensenyament és la segona secció quant a volum de despesa, amb

el 13,2% del pressupost. Va presentar una reducció del 10,5%. La despesa de


95

personal, que concentra el 59,9% de les obligacions reconegudes d’aquest

departament, va disminuir el 9,3%. Les transferències corrents, principalment els

concerts educatius, van suposar el 29,8% de les despeses i van disminuir el 9,3%.

• La despesa del Departament de Benestar Social i Família, que correspon

majoritàriament a les transferències corrents a l’ICASS, va disminuir el 7%.

• Les despeses del deute, que han crescut durant la crisi per l’increment del dèficit ,

absorbeixen ja el 23,5% de les despeses totals. El 2012, les obligacions

reconegudes pel deute van créixer el 26,5%. La part corresponent al pagament

d’interessos va créixer el 17,8%.

Quadre 5.1.20El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Distribució per seccions i capítols de les obligacions reconegudes per despeses corrents de la GeneralitatMilions d'euros

Cap 1 Cap 2 Cap 3 Cap 4 Total % variacióRem. pers. Béns i serv. Desp. Fin. Transf. corrents op. corr. 12/11

Parlament de Catalunya 24 7 0 8 38 -38,9 Consell Garanties Estatutàries 2 1 0 0 3 -8,8 Sindicatura de Comptes 5 1 0 0 6 -45,4 Oficina antifrau 3 1 0 0 4,5 --Comissió Jurídica Assessora 1 1 0 0 2 -5,4 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 2 1 0 0 3 -10,6

Subtotal òrgans 37 13 0 8 57 --

Presidència 41 40 0 60 141 --Governació i Relacions Institucionals 22 36 0 130 188 --Economia i Coneixement 44 17 0 1.063 1.124 --Ensenyament 2.690 326 0 1.337 4.353 -8,9 Salut 32 12 0 8.398 8.442 -11,6 Interior 947 187 0 12 1.146 --Territori i Sostenibilitat 68 41 0 673 782 0,9Cultura 32 28 0 123 184 -20,8 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 97 51 0 35 182 -19,1 Benestar social i Família 74 163 0 1.733 1.970 -6,6 Empresa i ocupació 66 34 0 402 502 -52,2 Justícia 497 288 0 70 856 -7,3

Subtotal departaments 4.609 1.224 0 14.036 19.870 --

Pensions 2 0 0 0 2 -14,6 Deute 0 2 1.743 0 1.745 17,7Despeses diversos departaments 0 125 0 5 130 90,2Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0 0 0 2.892 2.892 4,5Fons de contingència 0 0 0 0 --

Subtotal altres seccions 2 127 1.743 2.898 4.769 10,4Total 4.648 1.364 1.743 16.942 24.697 -8,1 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


96

Quadre 5.1.21El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Distribució per seccions i capítols de les obligacions reconegudes per despeses de capital de la GeneralitatMilions d'euros

Cap 6 Cap 7 Total % variacióInv. reals Transf. capital op. cap. 12/11

Parlament de Catalunya 1 0 1 -86,6 Consell Garanties Estatutàries 0 0 0 -0,8 Sindicatura de Comptes 0 0 0 -75,4 Oficina antifrau 0 0 0 --Comissió Jurídica Assessora 0 0 0 -52,2 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 0 0 0 -91,4

Subtotal òrgans 1 0 1 --

Presidència 3 7 9 --Governació i Relacions Institucionals 2 93 94 --Economia i Coneixement 5 60 65 --Ensenyament 121 16 138 -42,9 Salut 0 180 181 -7,5 Interior 10 0 10 --Territori i Sostenibilitat 224 291 514 -40,4 Cultura 6 26 32 -18,7 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 97 458 556 -7,2 Benestar social i Família 6 15 21 -33,7 Empresa i ocupació 6 21 27 -64,8 Justícia 29 3 33 58,4

Subtotal departaments 510 1.170 1.679 --

Pensions 0 0 0 --Deute 0 0 0 --Despeses diversos departaments 74 13 87 -16,3 Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0 0 0 --Fons de contingència 0 0 0 --

Subtotal altres seccions 74 13 87 (16,3)Total 585 1.183 1.768 -27,9 Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

La distribució de la despesa per àrees i polítiques reflecteix les competències de la

Generalitat i es fa ressò de les mesures d’ajustament.

La major part de la despesa correspon a l’àrea de producció de béns públics de caràcter

social, amb un 42,2% de les obligacions totals. Aquesta àrea conté Salut i Educació, les

principals polítiques quant a volum d’obligacions. Les despeses d’aquesta àrea van disminuir

el 12% amb relació a l’exercici anterior. L’àrea de protecció i promoció social, que va

disminuir el 19,8%, recull el descens de la transferència al SOC, en la política foment a

l’ocupació. La política de protecció social disminueix el 6,3% i la de promoció social, el

26,3%. La producció de béns públics de caràcter econòmic es va reduir l’11,7% per la

caiguda de despesa en transport. Al seu torn, el deute públic presenta un increment del

26,5%.


97

Quadre 5.1.22El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per àrees i polítiques de les despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions Grau d'execució % variacióinicials definitius (C) reconegudes (O) (% O/C) 12/11 (O)

1. Funcionament de les institucions i administració general 1.391 1.981 1.763 89,0 20,4 1.1. Alta direcció Generalitat i el seu govern 112 113 81 71,7 -16,7 1.2. Admin. i serveis generals 1.268 1.838 1.658 90,2 22,8 1.3. Participació ciutadana i processos Electorals 12 30 25 82,4 40,0

2. Serveis públics generals 1.930 1.970 1.921 97,5 -6,1 2.1. Justícia 817 848 831 97,9 -5,7 2.2. Seguretat i prot. civil 1.086 1.095 1.072 97,9 -5,3 2.3. Relacions exteriors i cooperació per al desenvolupament 27 26 19 71,3 -45,3

3. Protecció i promoció social 2.594 2.650 2.250 84,9 -19,8 3.1. Protecció social 1.883 1.914 1.825 95,3 -6,3 3.2. Promoció social 63 62 48 77,3 -26,3 3.3. Foment de l'ocupació 648 673 377 56,0 -52,3

4. Producció de béns públics de caràcter social 14.466 14.679 14.330 97,6 -12,0 4.1. Salut 8.629 8.666 8.641 99,7 -11,2 4.2. Educació 5.326 5.440 5.272 96,9 -9,6 4.3. Habitatge i altres actuacions 179 238 213 89,4 -45,2 4.4. Cultura 216 218 151 69,1 -- 4.5. Llengua catalana 28 28 23 80,9 -15,9 4.6. Consum 10 10 0 0,0 -100,0 4.7. Esports 77 78 31 39,5 --

5. Producció de béns publics de caràcter econòmic 2.051 2.394 1.970 82,3 -11,7 5.1. Cicle de l'aigua 24 79 75 94,9 16,7 5.2. Transport 1.116 1.296 1.127 87,0 -1,4 5.3. Societat de la informació i coneixement i telecomunicacions 312 320 306 95,6 -15,5 5.4. Urbanisme i ordenació del territori 16 16 9 55,3 -66,5 5.5. Actuacions ambientals 137 149 92 61,4 -39,5 5.6. Infraestructures agràries i rurals 152 200 100 49,7 21,3 5.7. Recerca, desenvolupament i innovació 255 288 231 80,2 -36,6 5.8. Altres actuacions de caràcter econòmic 38 44 29 67,5 -16,9

6. Foment i regulació dels sectors productius 473 879 614 69,9 -31,7 6.1. Agricultura, ramaderia i pesca 151 534 462 86,5 -18,6 6.2. Indústria 113 113 49 43,6 -54,6 6.3. Energia 21 23 9 38,1 -69,0 6.4. Comerç 14 21 7 33,2 -75,1 6.5. Turisme i oci 29 30 13 42,6 -57,9 6.6. Desenvolupament empresarial 85 99 43 44,0 11,8 6.7. Sector financer 58 58 31 53,4 -68,5 6.8. Defensa de la competència 2 2 0 21,7 -63,6

7. Suport financer ens locals 2.898 3.150 3.097 98,3 0,1 7.1. Suport financer ens locals 2.898 3.150 3.097 98,3 0,1

8. Fons de contingència 250 4 0 -- -- 8.1. Fons de contingència 250 4 0 -- --

9. Deute públic 3.674 8.260 7.977 96,6 26,5 9.1. Amortitzacions i despeses financeres del deute públic 3.674 8.260 7.977 96,6 26,5

Total 29.727 35.966 33.923 94,3 -3,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


98

5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives

Els ingressos del 2011 Els ingressos liquidats del conjunt de les entitats autònomes administratives l’any 2011 es

van reduir el 10,5% respecte de l’exercici anterior, però l’evolució varia segons l’entitat. La

principal font de finançament són les transferències corrents, amb un pes del 78,8%.

Aquestes han disminuït el 8% com a conseqüència de que les transferències de

l’Administració de la Generalitat són menors que l’any anterior. D’altra banda, les taxes i

altres ingressos, amb el 18,6% del pressupost total, han disminuït el 5,9%. El Servei Català

d’Ocupació (SOC) concentra el 58,6% del pressupost d’ingressos i es finança principalment

de les transferències del Departament d’Empresa i ocupació. Els ingressos d’aquesta entitat

es van reduir el 9%. El Servei Català del Trànsit, amb el 15,5% del pressupost de les entitats

autònomes administratives, concentra el gruix dels recursos per taxes i altres ingressos, que

és la seva principal font de finançament. Els seus ingressos es van reduir el 4,1%.

Quadre 5.2.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011

Milions d'euros

Import % variació 11/10

Patronat de la Muntanya de Montserrat 1,2 1,8 0,0 0,2 0,0 0,0 3,2 -8,0Institut Català de les Dones 0,2 9,0 0,0 0,1 0,0 0,0 9,3 -22,2Escola d'Administració Pública de Catalunya 0,7 9,6 0,0 0,0 0,0 0,0 10,3 -14,4Institut d'Estadística de Catalunya 0,3 3,9 0,0 1,2 0,0 0,0 5,4 -46,5Institució de les Lletres Catalanes 0,0 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 -31,6Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 0,1 2,7 0,0 0,3 0,0 0,0 3,1 -18,8Museus d'Arqueologia de Catalunya 0,4 4,5 0,0 0,2 0,0 0,0 5,1 -19,1Biblioteca de Catalunya 0,1 7,3 0,0 1,4 0,0 0,0 8,8 -17,2Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 2,6 8,1 0,0 0,4 0,0 0,0 11,1 -11,6Consell Català de l'Esport 0,5 42,2 0,0 14,0 0,0 0,0 56,8 -21,7Institut d'Estudis de la Salut 1,5 4,2 0,0 0,0 0,0 0,0 5,7 -5,7Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 -29,8Institut Català de la Vinya i el Vi 0,4 4,6 0,0 0,1 0,0 0,0 5,1 16,9Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 0,1 4,9 0,0 0,0 0,0 0,0 5,1 -17,4Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 0,0 14,9 0,0 0,0 0,0 0,0 14,9 -3,6Agència Catalana del Consum 2,5 10,7 0,0 0,0 0,0 0,0 13,2 -26,0Servei Català de Trànsit 140,1 0,0 0,4 0,0 0,0 0,0 140,6 -4,1Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,0 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 -20,8Agència Catalana de Seguretat Alimentària 0,0 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 -30,4Servei d'Ocupació de Catalunya 6,5 521,3 0,2 3,7 0,1 0,0 531,9 -9,0Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 3,5 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 3,9 -44,7Agència de Protecció de la Salut 8,2 43,5 0,0 0,3 0,0 0,0 51,9 --Centre d'Estudis d'Opinió (0,0) 1,3 0,0 0,1 0,0 0,0 1,3 -36,6Institut de Seguretat Pública de Catalunya 0,4 13,8 0,0 0,2 0,0 0,0 14,3 -24,8Autoritat Catalana de la Competència 0,0 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 1,0 -50,8Total entitats autònomes administratives 169,2 715,5 0,6 22,3 0,2 0,0 907,9 -10,5Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Detall per capítols i ens dels drets liquidats de les entitats autònomes administratives

TotalPassius fin.

Actius fin.

Taxes i altres

Trans. Corr.

Ingr. Patr.

Trans. Cap.


99


Pel que fa a l’execució del pressupost de despeses, el 2010 les entitats autònomes

administratives en conjunt van tenir unes obligacions reconegudes inferiors als ingressos. En

global, van disminuir el 19,5%.

Pràcticament totes les entitats van reduir la seva despesa. El SOC, que concentra el 59,2%

de les obligacions reconegudes, va reduir la seva despesa el 22,1%. Les transferències

corrents, que són el 58,3% de la despesa, es van reduir el 26,2%, mentre que les

remuneracions del personal i la compra de béns i serveis, amb el 22,1% i el 16% de la

despesa total, van presentar un descens menys intens (-3,1% i -11,2%).


Milions d'euros

TotalImport % variació 11/10

Patronat de la Muntanya de Montserrat 0,7 0,5 0,0 1,4 0,4 0,0 0,0 3,0 0,0Institut Català de les Dones 1,9 1,0 0,0 5,4 0,1 0,0 0,0 8,4 0,0Escola d'Administració Pública de Catalunya 3,0 6,2 0,0 0,5 0,1 0,0 0,0 9,8 0,0Institut d'Estadística de Catalunya 5,3 1,3 0,0 0,0 1,0 0,0 0,0 7,6 0,0Institució de les Lletres Catalanes 0,6 0,8 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 2,8 0,0Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 1,1 1,5 0,0 0,3 0,3 0,0 0,0 3,2 0,0Museus d'Arqueologia de Catalunya 2,8 1,9 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 4,9 0,0Biblioteca de Catalunya 5,8 1,7 0,0 0,1 1,4 0,0 0,0 9,0 0,0Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 8,1 2,4 0,0 0,3 0,3 0,0 0,0 11,1 0,0Consell Català de l'Esport 5,9 3,7 0,0 32,6 1,2 12,0 0,0 55,4 0,0Institut d'Estudis de la Salut 1,5 3,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 5,1 0,0Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,2 0,8 0,0 0,3 0,0 0,3 0,0 1,5 0,0Institut Català de la Vinya i el Vi 2,4 1,3 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 3,9 0,0Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 1,8 2,8 0,0 0,2 0,1 0,0 0,0 4,9 0,0Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 3,1 4,4 0,0 7,0 0,0 0,0 0,0 14,5 0,0Agència Catalana del Consum 6,8 3,3 0,0 1,9 0,0 0,0 0,0 12,0 0,0Servei Català de Trànsit 9,3 30,8 0,0 40,8 4,7 0,0 0,0 85,6 0,0Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,1 0,1 0,0 0,2 0,1 0,0 0,0 0,6 0,0Agència Catalana de Seguretat Alimentària 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,6 0,0Servei d'Ocupació de Catalunya 67,4 35,0 0,0 348,1 4,0 0,9 0,0 455,5 0,0Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 2,8 0,0 0,0 1,6 0,3 0,0 0,0 4,6 0,0Agència de Protecció de la Salut 33,1 9,2 0,0 6,7 0,2 0,0 0,0 49,3 --Centre d'Estudis d'Opinió 0,7 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 0,0Institut de Seguretat Pública de Catalunya 3,7 9,9 0,0 0,2 0,1 0,0 0,0 14,0 0,0Autoritat Catalana de la Competència 1,2 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 0,0Total entitats autònomes administratives 170,0 123,0 0,0 449,0 14,8 13,2 0,1 770,0 0,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Transf. capital

Actius Fin.

Detall per capítol i ens de les obligacions reconegudes de les entitats autònomes

Rem. pers.

Béns i serv.

Desp. Fin.

Transf. corrent

Inv. reals


El 2012, el conjunt de les entitats autònomes es van reduir el 57,6% respecte de l’exercici

anterior. En general, totes les entitats van disminuir els seus ingressos amb intensitat. La

principal font de finançament són les transferències corrents, amb un pes del 56%, que han


100

disminuït el 69,9% com a conseqüència de la disminució de les transferències als ens que

presentaven romanents d’exercicis anteriors positius. D’altra banda, les taxes i altres

ingressos, amb el 41,8% del pressupost total, han caigut el 4,9%.

El 2012 es van extingir l’Agència catalana de seguretat alimentària i l’Agència de protecció

de la salut, que van passar a formar part de l’Agència de salut pública, entitat de dret públic.

El gruix del pressupost de les entitats autònomes es concentra en el SOC i el Servei Català

de Trànsit. El SOC, amb el 47,5% des ingressos, es finança principalment de transferències

del Departament d’Empresa i Ocupació. Els seus ingressos es van reduir el 65,8%, perquè

tan sols va rebre una part de les transferències del departament ja que el SOC comptava

amb romanents d’exercicis anteriors, que es van incorporar en les modificacions de crèdit de

la despesa. El Servei Català del Trànsit, amb el 34,8% del pressupost total, concentra les

taxes i altres ingressos. Els drets liquidats es van reduir el 4,6%.


Milions d'euros

Import % variació 12/11

Patronat de la Muntanya de Montserrat 1,2 1,4 0,0 0,0 0,2 0,0 2,7 -14,5Institut Català de les Dones 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 -99,1Escola d'Administració Pública de Catalunya 0,6 5,2 0,0 0,0 0,0 0,0 5,8 -43,5Institut d'Estadística de Catalunya 0,3 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 -90,5Institució de les Lletres Catalanes 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 -98,2Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 0,1 1,3 0,0 0,0 0,2 0,0 1,7 -46,3Museus d'Arqueologia de Catalunya 0,4 3,5 0,0 0,0 0,2 0,0 4,1 -20,5Biblioteca de Catalunya 0,1 6,8 0,0 0,0 0,4 0,0 7,2 -18,1Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 2,7 5,8 0,0 0,0 0,4 0,0 8,9 -19,9Consell Català de l'Esport 0,2 13,5 0,0 0,0 1,0 0,0 14,8 -73,9Institut d'Estudis de la Salut 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,6 -90,3Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,0 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,6 -60,6Institut Català de la Vinya i el Vi 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 -91,2Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 0,0 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 -85,9Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 0,0 8,4 0,0 0,0 0,0 0,0 8,4 -43,4Agència Catalana del Consum 4,4 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 -65,9Servei Català de Trànsit 133,9 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0 134,1 -4,6Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 -92,4Servei d'Ocupació de Catalunya 11,7 164,9 0,0 0,0 5,4 0,0 182,0 -65,8Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,7 -3,8Centre d'Estudis d'Opinió 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 -86,0Institut de Seguretat Pública de Catalunya 0,5 2,7 0,0 0,0 0,3 0,0 3,5 -75,7Autoritat Catalana de la Competència 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 -63,5Total entitats autònomes administratives 161,0 215,6 0,2 0,0 8,1 0,1 385,0 -57,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Passius fin.

Total

Detall per capítols i ens dels drets liquidats de les entitats autònomes administratives

Taxes i altres

Trans. Corr.

Ingr. Patr.

Trans. Cap.

Actius fin.


101


Les obligacions reconegudes del conjunt d’entitats autònomes administratives van ser

superiors als ingressos. Això s’explica perquè algunes entitats, com el SOC, van incorporar

romanents d’exercicis anteriors durant l’execució de la despesa, alhora que es van reduir les

transferències de la Generalitat. Les despeses totals van ser el 26,4% inferiors al 2011.

Totes les entitats van disminuir la despesa, excepte el Servei Català de Trànsit, que va

ampliar els recursos que transfereix a l’Administració General de la Generalitat de Catalunya

gràcies a una incorporació de romanents. El SOC va gastar 31,1% menys. Les

transferències corrents, que són el 56,3% de la despesa, es van reduir el 28,9%. Les

remuneracions del personal, amb el 20,9% del total, van disminuir el 30,3%, i la compra de

béns i serveis, amb el 18,5%, ho van fer el 15%.


Milions d'euros

TotalImport % variació 12/11

Patronat de la Muntanya de Montserrat 0,7 0,8 0,0 1,2 0,0 0,0 0,0 2,7 -11,4Institut Català de les Dones 1,8 1,1 0,0 5,2 0,0 0,0 0,0 8,2 -3,3Escola d'Administració Pública de Catalunya 2,6 4,1 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 6,9 -29,6Institut d'Estadística de Catalunya 4,7 1,2 0,0 0,0 0,6 0,0 0,0 6,5 -14,5Institució de les Lletres Catalanes 0,5 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 -55,9Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 1,1 1,7 0,0 0,2 0,1 0,0 0,0 3,0 -4,6Museus d'Arqueologia de Catalunya 2,4 2,1 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 4,6 -5,4Biblioteca de Catalunya 5,2 1,5 0,0 0,1 0,4 0,1 0,0 7,3 -19,1Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 7,4 2,4 0,0 0,4 0,1 0,0 0,0 10,2 -7,9Consell Català de l'Esport 5,5 4,3 0,0 24,3 0,8 8,4 0,0 43,4 -21,7Institut d'Estudis de la Salut 1,3 1,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,3 -54,3Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,2 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,1 -30,4Institut Català de la Vinya i el Vi 2,2 1,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,3 -17,0Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 1,6 2,0 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0 3,8 -21,3Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 2,9 4,2 0,0 6,7 0,0 0,0 0,0 13,8 -5,2Agència Catalana del Consum 5,8 3,7 0,0 1,3 0,0 0,0 0,0 10,8 -9,7Servei Català de Trànsit 8,5 29,7 0,0 67,4 1,8 0,0 0,0 107,4 25,5Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,2 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 -42,5Servei d'Ocupació de Catalunya 58,8 31,7 0,0 211,9 11,3 0,1 0,1 313,9 -31,1Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 0,0 2,5 0,0 0,1 0,2 0,0 0,0 2,7 -41,4Centre d'Estudis d'Opinió 0,7 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,2 -13,0Institut de Seguretat Pública de Catalunya 3,4 7,3 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 10,9 -21,7Autoritat Catalana de la Competència 1,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,1 -15,3Total entitats autònomes administratives 118,5 104,6 0,0 319,2 15,7 8,6 0,2 566,8 -26,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Inv. reals

Transf. capital

Actius Fin.

Detall per capítol i ens de les obligacions reconegudes de les entitats autònomes

Rem. pers.

Béns i serv.

Desp. Fin.

Transf. corrent


102

5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials


El Servei català de la salut (CatSalut) és l’organisme responsable de garantir la prestació

dels serveis sanitaris de cobertura pública a Catalunya. La pràctica totalitat dels seus

ingressos provenen de les transferències corrents del Departament de Salut. Els recursos

que va ingressar el CatSalut l’any 2011 van ser el 2,4% superiors als l’exercici anterior, i

incorporen una ampliació de crèdit com s’ha explicat anteriorment.

Quadre 5.3.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols dels ingressos del Servei Català de la SalutMilers d'euros

Previsions Drets % variacióinicials (I) liquidats (DL) Recaptació 11/10 (DL)

3. Taxes i altres ingressos 0 0 0 -77,64. Transferències corrents 8.670 9.322 8.317 3,55. Ingressos patrimonials 0 1 1 -10,67. Transferències de capital 191 191 159 -24,08. Actius financers 70 70 59 -24,7

Operacions corrents 8.671 9.323 8.318 3,5Operacions de capital 191 191 159 -24,0Operacions financeres 70 70 59 -24,7Total 8.932 9.585 8.537 2,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

L’Institut català de la salut (ICS) integra els centres i empreses de serveis sanitaris que són

titularitat de la Generalitat. Els seus ingressos, la major part dels quals provenen de les

transferències del CatSalut, van disminuir l’1,6%.


103

Quadre 5.3.2El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols dels ingressos de l'Institut Català de la SalutMilers d'euros


3. Taxes i altres ingressos 60 58 54 1,94. Transferències corrents 2.699 2.733 2.705 -0,95. Ingressos patrimonials 0 0 0 250,57. Transferències de capital 13 16 13 -56,28. Actius financers 0 0 0 -74,6

Operacions corrents 2.759 2.791 2.759 -0,9Operacions de capital 13 16 13 -56,2Operacions financeres 0 0 0 -74,6Total 2.772 2.807 2.773 -1,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Els ingressos de l’Institut català d’assistència i serveis socials (ICASS) van ser similars als

de l’any anterior. Les transferències corrents del Departament de Benestar i Família

constitueixen l’ingrés principal.

Quadre 5.3.3El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols dels ingressos de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilers d'euros


3. Taxes i altres ingressos 121 122 122 13,14. Transferències corrents 1.593 1.672 1.197 0,95. Ingressos patrimonials 0 0 0 125,27. Transferències de capital 19 19 11 -54,28. Actius financers 0 0 0 -42,5

Operacions corrents 1.714 1.794 1.319 1,6Operacions de capital 19 19 11 -54,2Operacions financeres 0 0 0 -42,5Total 1.733 1.813 1.330 0,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


104


La despesa del CatSalut consisteix en la compra de serveis a diferents proveïdors de

serveis sanitaris mitjançant contractes. Les obligacions reconegudes totals van augmentar el

2,3%, d’acord amb el ritme d’ingressos. Les transferències corrents es van incrementar el

9,7%. Aquestes evolucions estan influenciades per la modificació de crèdit incorporada al

capítol de béns i serveis, que va permetre assumir 623 milions d’euros pendents d’imputació

de despesa farmacèutica. Excloent aquesta modificació, les obligacions reconegudes totals

del CatSalut disminuirien el 4,4 %.

La despesa es reparteix gairebé exclusivament entre el capítol de béns i serveis, que conté

els concerts sanitaris, i el de transferències corrents, bàsicament la transferència a l’ICS i la

despesa farmacèutica de les famílies. El primer es va reduir el 3,1%.

Quadre 5.3.4El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses del Servei Català de la SalutMilers d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióInicials Definitius reconegudes (OR) efectius 11/10 (O)

1. Remuneracions personal 26 25 24 24 -5,62. Despesa de béns i serveis 4.586 4.595 4.593 3.713 -3,14. Transferències corrents 4.058 4.718 4.715 4.404 9,76. Inversions reals 135 126 121 66 -21,77. Transferències de capital 56 60 55 42 -23,68. Variació actius financers 70 73 68 32 -4,0

Operacions corrents 8.671 9.338 9.333 8.142 3,0Operacions de capital 191 187 176 108 -22,3Operacions financeres 70 73 68 32 -4,0Total 8.932 9.598 9.577 8.281 2,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’ICS, l’evolució de les despeses té també correspondència amb la dels

ingressos, i van disminuir l’1,8%. Les remuneracions del personal, que suposen el 67,9% de

la despesa, es van reduir el 7,8%. La compra de béns i serveis, amb un pes del 31,5%, va

augmentar el 15,8%.


105

Quadre 5.3.5El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses de l'Institut Català de la SalutMilers d'euros


1. Remuneracions personal 1.905 1.906 1.906 1.906 -7,82. Despesa de béns i serveis 854 885 885 548 15,84. Transferències corrents 0 0 0 0 -14,96. Inversions reals 13 30 15 12 -41,7

Operacions corrents 2.759 2.791 2.791 2.454 -1,5Operacions de capital 13 30 15 12 -41,7Total 2.772 2.822 2.806 2.466 -1,8Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, l’ICASS va presentar un creixement de les obligacions reconegudes del 6,4%,

d’acord amb l’evolució dels ingressos. Les transferències corrents suposen el 68,0% de les

despeses, i s’adrecen principalment a famílies i institucions sense ànim de lucre. El seu

import va ser el 3,5% superior al de l’exercici anterior. Al seu torn, la despesa en compra de

béns i serveis, que té un pes del 26,2%, ha crescut per sobre de la mitjana (26,9%), a causa

del fort increment de la despesa en prestació de serveis amb mitjans aliens (46,2%).

Quadre 5.3.6El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilers d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióinicials definitius reconegudes (OR) efectius 11/10 (O)

1. Remuneracions personal 66 62 62 62 -5,02. Compra béns i serveis 539 517 506 375 8,94. Transferències corrents 1.109 1.223 1.220 989 1,06. Inversions reals 16 16 15 6 -33,37. Transferències de capital 3 8 7 3 -51,98. Actius financers 0 0 0 0 -48,0

Operacions corrents 1.714 1.802 1.787 1.426 2,9Operacions de capital 19 24 23 8 -40,7Operacions financeres 0 0 0 0 -48,0Total 1.733 1.826 1.810 1.434 2,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


106


El 2012, els ingressos del Catsalut van reduir-se l’11,1%, pel descens de la transferència del

Departament de Salut. Els ingressos de l’ICS, que provenen principalment de les

transferències del Catsalut, van disminuir el 5,4%.

Quadre 5.3.7El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols dels ingressos del Servei Català de la SalutMilers d'euros


3. Taxes i altres ingressos 0 1 1 115,74. Transferències corrents 8.259 8.271 7.413 -11,35. Ingressos patrimonials 1 0 0 -33,07. Transferències de capital 175 179 159 -6,28. Actius financers 72 72 66 2,6

Operacions corrents 8.260 8.272 7.414 -11,3Operacions de capital 175 179 159 -6,2Operacions financeres 72 72 66 2,6Total 8.507 8.524 7.639 -11,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Quadre 5.3.8El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols dels ingressos de l'Institut Català de la SalutMilers d'euros


3. Taxes i altres ingressos 70 65 65 11,84. Transferències corrents 2.645 2.577 2.575 -5,75. Ingressos patrimonials 0 0 0 -78,97. Transferències de capital 13 14 11 -10,68. Actius financers 0 0 0 -48,0

Operacions corrents 2.715 2.642 2.641 -5,4Operacions de capital 13 14 11 -10,6Operacions financeres 0 0 0 -48,0Total 2.728 2.656 2.652 -5,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


107

Els ingressos de l’ICASS es van reduir el 5,3%. Les transferències corrents del Departament

de Benestar i Família constitueixen l’ingrés principal.

Quadre 5.3.9El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols dels ingressos de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilers d'euros


3. Taxes i altres ingressos 130 122 122 0,04. Transferències corrents 1.596 1.581 1.018 -5,55. Ingressos patrimonials 0 0 0 --7. Transferències de capital 20 13 13 -27,38. Actius financers 0 0 0 3,1

Operacions corrents 1.726 1.703 1.140 -5,1Operacions de capital 20 13 13 -27,3Operacions financeres 0 0 0 3,1Total 1.747 1.717 1.153 -5,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


Les despeses del CatSalut es van reduir l’11,2%, d’acord amb el ritme d’ingressos. La

despesa es reparteix gairebé exclusivament entre el capítol de béns i serveis, que han

disminuït el 5,8%, i les transferències corrents, que ho ha fet el 16,5% principalment com a

conseqüència de que l’any 2011 es va assumir despesa farmacèutica pendent d’imputar .

Quadre 5.3.10El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2011Detall per capítols de les despeses del Servei Català de la SalutMilers d'euros


1. Remuneracions personal 25 24 23 23 -7,12. Despesa de béns i serveis 4.540 4.330 4.328 3.530 -5,84. Transferències corrents 3.694 3.944 3.939 3.911 -16,56. Inversions reals 121 104 91 68 -24,67. Transferències de capital 53 54 52 38 -6,38. Variació actius financers 72 73 70 23 2,1

Operacions corrents 8.260 8.297 8.290 7.464 -11,2Operacions de capital 175 158 143 107 -18,9Operacions financeres 72 73 70 23 2,1Total 8.507 8.528 8.503 7.593 -11,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


108

L’ICS va disminuir les seves despeses el 5,2%, en correspondència amb l’evolució dels

ingressos. Les remuneracions del personal, que suposen el 64,3% de la despesa, es van

reduir el 10,2%. En canvi, la compra de béns i serveis, amb un pes del 35%, van créixer el

5,4%.

Quadre 5.3.11El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols de les despeses de l'Institut Català de la SalutMilers d'euros


1. Remuneracions personal 1.875 1.781 1.711 1.711 -10,22. Despesa de béns i serveis 840 937 933 506 5,44. Transferències corrents 0 1 1 0 215,16. Inversions reals 13 17 17 3 9,6

Operacions corrents 2.715 2.719 2.645 2.217 -5,2Operacions de capital 13 17 17 3 9,6Total 2.728 2.736 2.661 2.220 -5,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Per acabar, les despeses de l’ICASS es van reduir el 5,5%. Les transferències corrents,

suposen el 66% de les despeses, s’adrecen principalment a famílies i institucions sense

ànim de lucre i van disminuir el 7,4%. En contra, la despesa en compra de béns i serveis,

amb un pes del 30,1%, ha tingut un creixement de l’1,7%.

Quadre 5.3.12El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Detall per capítols de les despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilers d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióinicials definitius reconegudes (OR) efectius 12/11 (O)

1. Remuneracions personal 66 57 56 56 -8,92. Compra béns i serveis 535 524 514 367 1,74. Transferències corrents 1.124 1.184 1.129 921 -7,46. Inversions reals 17 17 9 2 -43,67. Transferències de capital 4 4 2 1 -74,18. Actius financers 0 0 0 0 -16,3

Operacions corrents 1.726 1.765 1.700 1.344 -4,9Operacions de capital 20 20 11 3 -53,4Operacions financeres 0 0 0 0 -16,3Total 1.747 1.786 1.710 1.347 -5,5Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


109

5.4. Les mesures de consolidació fiscal i el resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat

Mesures correctores d'ingressos i despeses en el període 2011-2012

Durant els anys 2011 i 2012, ha tingut lloc un important procés de consolidació fiscal en els

comptes de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la necessitat d’estabilitzar

les finances. En aquest epígraf s’expliquen quines han estat les actuacions implementades

en aquests dos exercicis, amb l’objectiu d’anivellar els ingressos i les despeses i garantir,

així, l’estabilitat dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2011, el procés de consolidació es va fonamentar en mesures destinades a contenir la

despesa. Paral·lelament, es van iniciar els canvis normatius i de gestió que van possibilitar

que l’any 2012 les mesures de despesa es complementessin amb mesures d’ingressos. En

conjunt, a l’any 2012, les mesures de consolidació implementades per la Generalitat de

Catalunya van sumar un total de 6.635 milions d’euros, dels quals un 72% s’expliquen per

les polítiques de despesa i un 28% per les d’ingressos. La importància del procés de

consolidació realitzat, s’evidencia a l’observar que l’impacte de les mesures de despesa en

l’exercici 2012 (4.793 M€) representen el 17% de la despesa realitzada l’any 2010 i que els

recursos addicionals obtinguts amb les mesures d’ingressos (1.842 M€) suposen el 9% dels

ingressos no financeres obtinguts l’any 2010.

Per la via de la despesa, les mesures portades a terme per la Generalitat de Catalunya en el

període 2011-2012 han estat les següents:

- La reducció de les retribucions dels treballadors públics amb mesures com la

supressió d’una paga extraordinària; la suspensió de l’aportació al pla de pensions

de la Generalitat de Catalunya; la supressió del complement de productivitat; o la

reducció del 15% de la dedicació del personal interí;

- La limitació de la cobertura de les vacants per jubilació;

- La reducció de les transferències a empreses i famílies per part dels departaments.

En aquest sentit, els departaments han analitzat les diferents subvencions i els


110

requisits per accedir a les diferents prestacions, amb la finalitat de definir les prioritats

i l’ajust;

- La reducció de la despesa en farmàcia com a conseqüència de la implantació de

mesures d'eficiència en l'ús de medicaments genèrics, de la potenciació de la

coordinació entre el metge o metgessa de capçalera i l'especialista en el seguiment

dels tractaments, així com l’extensió de l'ús de la recepta electrònica;

- La reducció de la despesa en estudis i dictàmens; premsa; protocol; publicitat;

reunions, i oficines i missions a l'exterior;

- La millora en la gestió, planificació i organització de plantilles en els àmbits sanitari i

docent. En aquest sentit, s’han instrumentat mesures d’ingressos com ara la creació

de preus públics en cicles formatius de grau superior;

- La introducció de canvis en l’estructura administrativa i la reordenació del sector

públic. Per això, s'han aprovat una sèrie d'actuacions legislatives orientades a

simplificar, agilitzar i millorar l’eficiència de l'Administració de la Generalitat de

Catalunya, entre elles les anomenades lleis òmnibus: Llei 9/2011, de 29 de

desembre, de promoció de l'activitat econòmica; Llei 10/2011, de 29 de desembre, de

simplificació i millora de la regulació normativa; Llei 11/2011, de 29 de desembre, de

reestructuració del sector públic per agilitar l'activitat administrativa; Llei 2/2012, del

22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual; i Llei 3/2012, del

22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret

legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

- La reducció de les transferències corrents a ens locals i universitats. En el cas de les

universitats, aquesta reducció de les transferències s’ha realitzat d’acord amb

l’increment de les taxes universitàries;

- La reducció de les aportacions a entitats del sector públic empresarial. Convé

destacar, que en el cas de l’Agència Catalunya de l’Aigua, l’increment, l’any 2012,

d’un 43% dels ingressos en concepte de cànon de l’aigua, ha contribuït a millorar el

seu resultat.

- La reducció i reprogramació de les inversions.

La implantació progressiva de les mesures explica que el seu impacte l’any 2012 sigui

significativament superior a l’observat l’any 2011. Així, la reducció de la despesa va ser de

2.334 M€ l’any 2011 i de 4.793 M€, l’any 2012, de forma que l’any 2012 es consoliden les

mesures de 2011 i se n’amplien d’altres. Les que van tenir un major grau d’implementació

l’any 2011, van ser les que actuen sobre la despesa en béns corrents i serveis; les

inversions directes, i les aportacions de capital i millora del resultats de les entitats. Per la


111

seva banda, les actuacions en despesa de personal es concentren pràcticament en la seva

totalitat en l’any 2012.

Quadre 5.4.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012El procés de consolidació fiscal. Mesures de despesaMilions d'euros

Despeses corrents 1.412,3 3.225,2 67,3Despeses de personal 1 19,8 723,5 15,1

Despeses en béns corrents i serveis 2 559,3 579,8 12,1Transferències corrents 833,2 1.921,9 40,1Despeses de capital 505,3 869,8 18,1Inversions directes 257,7 381,6 8,0Transferències de capital 247,6 488,2 10,2Altres 416,4 697,7 14,6Aportacions de capital i millora del resultat de les entitats

416,4 697,7 14,6

Total mesures de despesa 2.334,0 4.792,7 100,01 Inclou l'impacte de les mesures a tot el sector públic així com també a les universitats i en els concerts educatius. No s'inclou la recurrència de la reducció del 5% de les retribucions públiques aprovades per l'Estat mitjançant el Decret Llei 3/2012, ni l'impacte per la no cobertura de vacants per jubilació.2 Les mesures en béns corrents i serveis inclouen la reducció dels concerts sanitaris.

2012 Distribució (%)

2011

En termes quantitatius, el quadre 5.4.1 evidencia que les mesures de major impacte són les

vinculades a les transferències corrents, a les despeses de personal i a les aportacions de

capital i millora del resultat de les entitats. Convé precisar que la millora del resultat de les

empreses no és pròpiament una despesa, però atès que aquests resulten computen en el

càlcul del dèficit segons la normativa del Sistema Europeu de Comptes (SEC), serveixen per

explicar l’esforç per part de les entitats de reduir el seu dèficit. D’altra banda, les dades

també posen de manifest com el procés de consolidació incideix de forma molt important en

la inversió i en les transferències. En aquest sentit, les mesures en matèria de despesa

representen el 17,4% de la despesa realitzada l’any 2010.

Finalment, destacar que la taula anterior també recull l’impacte de les mesures aprovades

pel Govern Central mitjançant els Reials Decrets Llei 14/2012; 16/2012, i 20/2012. Els dos

primers incidien en la despesa educativa i sanitària amb una sèrie d’actuacions entre les que

destaquen: l’augment d’hores lectives dels professors; la impossibilitat de crear nous

complements retributius; l’augment del rati alumnes/aula; canvis en el copagament sanitari,

o la modificació de la cartera de serveis. Tanmateix, l’impacte en la despesa de la

Generalitat de Catalunya durant l’any 2012 ha estat molt inferior a la previsió inicial


112

realitzada pel Govern Central. La raó del menor impacte ha estat, per una banda, que l’Estat

havia sobreestimat l’impacte que tindrien le mesures i, per l’altra, que no ha dut a terme una

sèrie d’actuacions necessàries per a la seva aplicació. Quant a l’impacte del RDL 20/2012,

cal dir que aquest incideixen negativament en la despesa de la Generalitat, atès que

incrementa el tipus impositiu de l’IVA i augmenta la despesa en dependència de la

Generalitat que fins ara es finançava amb ingressos de l’Estat. En conjunt, s’estima que

l’impacte d’aquestes dues actuacions ha estat d’una major despesa de Generalitat, per

import de 95 M€.

Per la via dels ingressos, les mesures de consolidació fiscal implementades per la

Generalitat de Catalunya en el període 2011-2012, han suposat un increment dels recursos

en 1.842 milions d’euros. Els canvis normatius i de gestió necessaris per a fer possible

l’aplicació d’aquestes mesures, explica que el seu reflex pressupostari es limiti a l’any 2012.

Les mesures adoptades han estat:

- La recuperació de l'impost de patrimoni, després l’aprovació per part de l’Estat de

la Llei 4/2008 que elimina temporalment la bonificació del 100%. La recuperació

es fa en línia amb el Reial Decret-Llei de l’Estat 13/2011 i la Llei 5/2012, situa el

mínim exempt en els 700.000 euros;

- L’augment de tipus de l'impost d'actes jurídics documentats de l'1,5% a l'1,8%, en

el cas que es renunciï a l'exempció de l'IVA, i de l'1,2% a l'1,5%, en la resta;

- La modificació del tipus autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs fins al màxim

permès. Els nous tipus són 48 €/1.000 litres en el cas de les gasolines; 48

€/1.000 litres en el cas del gasoil d'ús general; 6 €/1.000 litres en el cas del gasoil

d'usos especials i de calefacció; 24 €/1.000 litres en el cas del querosè, i 1€/tona

en el cas del fuel;

- La creació de l'impost sobre estades en establiments turístics1 amb una tarifa que

varia segons el tipus d'establiment: 2,25 euros per dia d'allotjament en el cas

d'hotels de 5 estrelles, gran luxe i embarcacions de creuer; 0,9 euros per dia

d'allotjament en el cas d'hotels de 4 estrelles i 4 superior (1,1 € en el cas de la

ciutat de Barcelona) i 0,45 euros per dia d'allotjament a la resta d'establiments i

equipaments (0,65 euros a la ciutat de Barcelona). Aquesta mesura, però, no té

impacte pressupostari en el període analitzat, atès que va entrar en vigor l’1 de

novembre del 2012 i no es produeix cap ingrés fins l’any 2013;

1 Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en

establiments turístics.


113

- La creació de l’impost sobre dipòsits bancaris2, que va ser suspès cautelarment

pel Tribunal Constitucional el 15 de gener del 2013, com a resultat de l’admissió a

tràmit del recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern Central el 28 de

desembre de 2012. Tot i que aquesta suspensió va ser aixecada el passat mes

de maig, l’aprovació per part de l’Estat del Reial Decret Llei 16/2012 que crea

l’impost sobre els dipòsits en les Entitats de Crèdit, i que està pendent de la

resolució del recurs presentat pel Govern de la Generalitat admès a tràmit pel

Tribunal Constitucional el passat mes de febrer, impossibilita la seva aplicació. És

per tot l’anterior, que encara no s’ha produït cap ingrés en concepte d’aquest

tribut;

- L’augment de les taxes amb un increment general superior al del nivell de preus;

- La creació de la taxa per l'expedició i dispensació de receptes mèdiques i ordres

de dispensació per import d'1 euro per medicament o producte sanitari prescrit i

dispensat (Llei 5/2012). El Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment

aquesta taxa el 15 de gener del 2013, com a resultat de l’admissió a tràmit del

recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern Central el 21 de desembre de

2012, moment a partir del qual no es produeix cap ingrés per aquest concepte;

- La creació de la taxa per a la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit

de l'administració de justícia (Llei 5/2012). El Tribunal Constitucional va

suspendre cautelarment aquesta taxa el 15 de gener del 2013, com a resultat de

l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern Central el

21 de desembre de 2012, moment a partir del qual no es produeix cap ingrés per

aquest concepte;

- La gestió del patrimoni i, més concretament, l'alienació d'inversions reals i la

venda d'actius financers, instrumentada a través del pla de vendes d’edificis i del

pla de concessions.

A la taula 5.4.2 es presenta de forma detallada la procedència dels ingressos addicionals

obtinguts en el procés de consolidació per la via dels ingressos, que tal i com ja s’ha

comentat, concentren el seu impacte pressupostari en l’any 2012. Per tipologia, destacar

que el 73,9% dels ingressos addicionals provenen de mesures vinculades a la gestió de

patrimoni i que tenen un caràcter puntual, és a dir, que el seu efecte es limita a l’exercici

pressupostari en que es produeix. El 26,1% dels ingressos restants provenen de mesures

tributàries que suposen un increment del nivell d’ingressos, tant en l’any 2012 com en

2 Decret Llei 5/2012, de 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.


114

exercicis posteriors, tret d’aquells que provenen de figures que han restat suspeses pel

Tribunal Constitucional en resposta als recursos presentats per l’Estat.

Quadre 5.4.2El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012El procés de consolidació fiscal. Mesures d'ingrésMilions d'euros

2012 Distribució (%)

Ingressos tributaris 481,4 26,1Impost sobre el patrimoni 305,0 16,6Impost sobre actes jurídics documentats 40,0 2,2Tipus autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs 81,7 4,4Agument de les taxes per sobre de l'increment general de preus (10%)

4,0 0,2

Creació taxa expedició recepta farmacèutica o producte sanitari

45,6 2,5

Creació de les taxes judicials 5,1 0,3Ingressos no recurents 1.361,0 73,9Venda d'actius reals 18,0 1,0Concessió d'actius reals 1.343,0 72,9Total mesures d'ingrés 1.842,4 100,0

Per tipus de mesura, les més rellevants- en termes quantitatius- són la concessió d’actius

reals que representa el 72,9% dels ingressos obtinguts i l’impost de patrimoni amb el 16,6%

del total. Tanmateix, i malgrat que l’impacte quantitatiu és moderat, s’ha de posar de

manifest que l’increment de tipus de l’impost d’actes jurídics documentats és superior al 20%

i que el de l’impost d’hidrocarburs ha estat del 100%.

El resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat

El dèficit de l’Administració pública de la Generalitat en termes SEC es calcula a partir del

resultat comptable del sector públic administratiu de la Generalitat més una sèrie d’ajustos

que tenen com a finalitat expressar el resultat en termes de comptabilitat nacional, tal i com

estables la normativa del Sistema Europeu de Comptes (SEC).

L’any 2012, el dèficit en termes SEC de l’Administració pública de la Generalitat de

Catalunya per a l’any 2012 va ser de 4.295 M€, un 2,21% del PIB. Aquest resultat suposa

una millora substancial respecte a l’any anterior, amb una millora del 46% respecte als 7.987

M€ de dèficit del 2011.


115

La descomposició del dèficit de l’any 2012, mostra el bon comportament, tant del resultat del

sector públic administratiu com dels ajustos SEC. Concretament, el sector públic

administratiu va tancar l’exercici amb un dèficit de 3.596 M€, import que representa una

millora del 47% respecte al valor observat l’any 2011, en que el dèficit va ser de 6.760 M€.

Pel que fa als ajustos, aquests suposen un major dèficit tant l’any 2011 com el 2012.

Tanmateix, la seva evolució ha contribuït a la millora del resultat, atès que els ajustos de

l’any 2012 van ser de -699 M€, enfront als -1.227 M€ de l’any 2011. Aquest comportament

favorable dels ajustos, s’explica per la concessió d’actius d’ATLL i TABASA que va suposar

un ajust positiu de 733 M€, l’any 2012. Sense aquest efecte, l’import dels ajustos SEC

haguessin estat de -1.432 M€, amb una contribució especialment negativa de la despesa

desplaçada que l’any 2011 va suposar un ajust positiu de 470 M€, mentre que l’any 2012

l’ajust va ser negatiu i per import de 580 M€.

Quadre 5.4.3El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012Resultat no financer de la liquidació del pressupost SECMilions d'euros

2011 2012% variació

respecte a 2011Resultat comptable -6.760 -3.596 46,8

Administració general -6.907 -3.433 50,3Entitats autònomes administratives 138 -182 -231,9CatSalut, ICS i ICASS 9 19 111,1

Ajustos SEC -1.227 -699 43,0Altres unitats considerades administració pública -624 291 146,6Aportacions de capital -918 -1.143 -24,5Variació despesa desplaçada 470 -580 -223,4Recaptació incerta -232 -225 3,0Interessos -292 -50 82,9Concessions d'actius 0 733 --Altres 369 275 -25,5

Dèficit segons SEC -7.987 -4.295 46,2% del dèficit SEC en el PIB català -4,02 -2,21 45,0

Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.


116

5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i polítiques de despesa

La inversió executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya es pot

classificar en dos tipus segons el seu finançament:

− Inversió pressupostària, finançada amb càrrec al capítol 6 del pressupost de cada

exercici (inversions reals).

− Inversió extra-pressupostària, finançada en base a sistemes estructurats.

Aquestes inversions es caracteritzen perquè no tenen un impacte financer sobre el

capítol 6 de l’exercici en que s’executen, ja sigui perquè es pagaran contra exercicis

futurs i/o contra altres capítols del pressupost.

Entre els principals sistemes de finançament estructurats utilitzats per la Generalitat cal

destacar:

• Mètode alemany, que s’acaba pagant contra el capítol 6 d’exercicis futurs.

• Concessions, que s’acaben pagant contra els capítols 2, 4 i 7 del pressupost.

• Drets de superfície, que s’acaben pagant contra els capítols 2 i 7 del pressupost.

• Drets de crèdit, que s’acaben pagant contra el capítol 6 d’exercicis futurs.

Des de l’any 2003 la Generalitat ha utilitzat sistemes estructurats per al finançament de les

seves inversions, els quals han anat augmentat la seva importancia relativa respecte a la

inversió real de capítol 6 de forma progressiva fins l’any 2011, quan la inversió executada

amb sistemes estructucturats va representa el 60,9% de la inversió liquidada amb càrrec al

capítol 6. L’any 2012, en un marc general de contenció pressupostària, el pes relatiu de la

inversió finançada amb sistemes estructurats s’ha reduït, fins situar-se en el 41,8% de la

inversió pressupostària.

Analitzar la inversió de la Generalitat des de la vesant estrictament pressupostària, sense

tenir en compte els sistemes de finançament estructurats, mostra una visió esbiaxada de la

inversió realment executada en cada exercici pel sector públic de la Generalitat, atès que hi

ha una part de la inversió que mai es liquidarà contra el capítol 6 del pressupost

(concessions i drets de superfície) i pel decalatge temporal entre l’exercici en què la inversió

s’executa físicament i l’exercici en què es liquida amb càrrec al capítol 6 (mètodes alemanys

i drets de crèdit).


117

Per saber la inversió executada en un exercici concret cal sumar a la inverió liquidada de

capítol 6 (inversió real) la inversió executada amb càrrec a sistemes de finançament

estructurats i restar aquella part de la inversió liquidada de capítol 6 que correspon a

pagaments de sistemes estructurats executats en exercicis anteriors.

El quadre 5.5.1 mostra l’evolució de la inversió executada pel sector públic de la Generalitat

de Catalunya en el període 1992-2012. Així mateix, els gràfics 5.5.1 i 5.5.2 mostra l’evolució

de la inversió i el seu pes sobre el PIB de Catalunya respectivament.

Quadre 5.5.1Evolució de la inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 1992-2012Inversió real consolidada (cap. 6) i executada amb finançaments estructurats. Milers d'euros

Inversió Execució Ajustos per Total % Total %real liquidada finançaments estructurats Inversió Variació Inv. per càpita Inversió / PIB

Any (capítol 6) estructurats pagats cap. 6 Executada anual (euros/hab) (*)

1992 1.153.273 0 0 1.153.273 - 190,13 1,65%1993 1.131.570 0 0 1.131.570 -1,9% 186,37 1,58%1994 1.165.873 0 0 1.165.873 3,0% 191,82 1,52%1995 1.150.257 0 0 1.150.257 -1,3% 189,06 1,38%1996 959.828 0 0 959.828 -16,6% 157,61 1,07%1997 1.038.862 0 0 1.038.862 8,2% 169,78 1,09%1998 976.092 0 0 976.092 -6,0% 158,78 0,97%1999 1.063.586 0 0 1.063.586 9,0% 171,34 0,98%2000 1.114.692 0 0 1.114.692 4,8% 178,01 0,94%2001 1.299.386 0 0 1.299.386 16,6% 204,26 1,02%2002 1.588.267 0 0 1.588.267 22,2% 244,11 1,17%2003 2.014.146 8.363 0 2.022.508 27,3% 301,68 1,39%2004 1.943.434 126.184 -2.590 2.067.028 2,2% 303,38 1,32%2005 3.080.651 225.159 -229.906 3.075.905 48,8% 439,72 1,83%2006 2.854.237 458.487 -128.710 3.184.014 3,5% 446,27 1,74%2007 3.371.588 744.396 -62.649 4.053.335 27,3% 562,14 2,08%2008 4.766.981 773.186 -136.980 5.403.187 33,3% 733,72 2,69%2009 4.593.044 1.776.984 -538.862 5.831.166 7,9% 780,05 3,02%2010 3.539.151 1.231.893 -403.862 4.367.182 -25,1% 581,33 2,24%2011 2.787.205 1.698.085 -238.181 4.247.109 -2,7% 563,31 2,14%2012 1.654.743 691.214 -279.369 2.066.588 -51,3% 272,96 1,04%

Font: Departament d'Economia i Coneixement.

(*) PIB pm base 2008, segons comptabilitat regional de l'INE. Elaboració pròpia pel que fa als anys anteriors al 2008.


118

Gràfic 5.5.1Evolució de la inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 1992-2012Inversió real consolidada (cap. 6) i executada amb finançaments estructurats.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Anys

Mili

ons

d'eu

ros

Inv. real (cap.6) Inversió total (inclou estructurats)

Gràfic 5.5.2Evolució del pes de la inversió executada sobre el PIB de Catalunya. 1992-2012Total inversió executada

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2,00%

2,50%

3,00%

3,50%

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Anys

% in

vers

ió e

xecu

tada

/ P

IB

Inversió total (inclou estructurats)

En el període comprès entre el 1992 i el 2000, s’observa un descens pràcticament continuat

del pes que la inversió executada pel sector públic de la Generalitat representa sobre el PIB

de Catalunya, que passa de l’1,65 % del PIB l’any 1992 al 0,94 % l’any 2000.


119

A partir de l’any 2001 la inversió pública experimenta un canvi de tendència i guanya pes

relatiu sobre el PIB de forma progressiva. Aquesta tendència alcista es manté fins l’any

2009, quan el pes de la inversió sobre el PIB se situa en el màxim històric del 3 %, amb una

xifra d’inversió global (considerant tant la liquiadació del capítol 6 com l’executada amb

sistemes estructurats) superior als 5.800 milions d’euros.

A partir de l’any 2010 la inversió inicia una tendència descendent, especialment pel que fa a

la inversió pressupòstaria de capítol 6 (les primeres mesures d’estalvi pressupostàri es van

començar a aplicar en la segona meitat de l’any 2010).

En els pròxims exercicis és previsible una important reducció de la inversió executada pel

sector públic de la Generalitat com a conseqüència de l’actual marc de restriccions

pressupostàries, especialment a mesura que es vagin finalitzant els projectes d’inversió

iniciats en el passat.

En la resta d’aquest apartat es fa una anàlisi de la inversió real liquidada (capítol 6) en

l’exercici 2011 i 2012 des de una vessant territorial i sectorial. Posteriorment, s’analitza la

inversió executada finançada amb sistemes estructurats i, finalment, es mostra la inversió

liquidada per les universitats públiques de Catalunya, que tot i no formar part del sector

públic de la Generalitat, reben ajudes d’aquesta per executar les seves inversions.

Anàlisi territorial de la inversió real liquidada per la Generalitat l’any 2011 i 2012

Els quadres 5.5.2, 5.5.3, 5.5.4 i 5.5.5 mostren la distribució per comarques i per àmbits del

Pla territorial general de les inversions reals (capítol 6) liquidades pel conjunt del sector

públic de la Generalitat de Catalunya en els exercicis 2011 i 2012.

Aquestes dades inclouen les inversions efectuades directament pels departaments de la

Generalitat, així com pel Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut

(ICS) i l’ICASS; les entitats autònomes administratives (EAA), les entitats autònomes

comercials i financeres (EACiF) i les empreses públiques (EP), tant les de dret públic

sotmeses a l’ordenament jurídic privat (EDP) com les societats mercantils (SM) amb

participació majoritària de la Generalitat. També s’inclouen les inversions dels consorcis i les

fundacions.


120

El criteri utilitzat per distribuir territorialment les inversions ha estat el de la seva ubicació

física, però cal tenir en compte que el territori on s’ubica una determinada actuació no

sempre coincideix amb el territori que rep l’impacte dels seus beneficis, el qual pot ser molt

més ampli. Aquest fet s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar la inversió per comarques,

més encara si considerem la reduïda dimensió territorial que tenen algunes. Igualment, hi ha

una part de les inversions que no es pot territorialitzar atesa la naturalesa d’aquestes

inversions.

Per tal d’evitar duplicitats en les xifres d’inversió, s’han consolidat les aportacions realitzades

a través del capítol 6 per part de la Generalitat i els seus organismes i empreses a diferentes

entitats que formem part del sector públic, com és el cas de les aportacions a GISA,

REGSA, REGSEGA, INCASÒL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a les

aportacions pel Pla econòmic financer), Consorci d’Educació de Barcelona, Consorci

Sanitari de Barcelona i Institut Català d’Oncologia.

Respecte a la distribució per àmbits del Pla territorial general, cal indicar que malgrat la Llei

23/2010, del 22 de juliol, va crear el nou l’àmbit de planificació territorial del Penedès, en el

moment de la redacció del present informe encara no s’havia delimitat de forma definitva

aquest nou àmbit. Així doncs, encara s’ha utilitzat la distribució per àmbits fixada en la Llei

24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional

de planificació, i que modificava l’article 2 de la Llei 1/1995, per la qual s’aprova el Pla

territorial general de Catalunya.


121

Quadre 5.5.2Distribució per comarques de les inversions reals (cap. 6) liquidades l'any 2011Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

CatSalut Empreses ConsorcisGeneralitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i fund. TOTAL

Alt Camp 1.634 - - - 2.243 1 3.877Alt Empordà 4.158 585 18 - 16.941 4 21.706Alt Penedès 1.480 2.074 164 - 11.853 2.051 17.623Alt Urgell 2.020 - - - 11.454 - 13.475Alta Ribagorça 266 18 - - 341 - 625Anoia 4.371 498 - - 21.753 477 27.098Bages 2.348 2.251 410 - 40.788 6 45.804Baix Camp 4.621 1.394 - - 16.802 95 22.911Baix Ebre 3.035 669 27 - 61.577 3 65.311Baix Empordà 6.790 - 1 - 196.476 - 203.267Baix Llobregat 10.481 1.630 528 313 124.233 4.595 141.781Baix Penedès 578 7 - - 30.782 0 31.367Barcelonès 123.757 35.494 3.608 968 731.834 107.666 1.003.327Berguedà 7.501 5 12 - 6.927 1 14.446Cerdanya 824 - - - 14.331 52 15.207Conca de Barberà 2.237 543 - - 952 - 3.733Garraf 5.484 952 - - 4.033 33 10.502Garrigues 1.384 191 - - 53.389 - 54.964Garrotxa 1.934 98 - - 21.768 9 23.808Gironès 7.837 5.345 211 - 9.290 5.078 27.761Maresme 4.242 5.381 57 - 21.108 2.465 33.253Montsià 1.712 395 - - 5.313 - 7.420Noguera 8.672 739 - - 33.805 125 43.342Osona 6.091 145 - - 10.153 3.498 19.886Pallars Jussà 1.670 - - - 6.723 - 8.392Pallars Sobirà 2.365 214 71 - 20.297 - 22.948Pla d'Urgell 610 5 - - 3.497 - 4.112Pla de l'Estany 246 414 - - 1.472 - 2.132Priorat 1.029 10 - - 3.796 - 4.835Ribera d'Ebre 799 2.917 - - 5.062 - 8.778Ripollès 2.899 59 - - 10.911 - 13.870Segarra 765 71 - - 3.021 18 3.874Segrià 19.095 2.516 19 - 103.868 553 126.051Selva 3.406 2.612 - - 49.980 0 55.998Solsonès 1.632 - - - 6.344 0 7.976Tarragonès 8.308 2.946 300 - 40.047 2.014 53.616Terra Alta 929 286 - - 31.377 - 32.592Urgell 265 383 - - 59.780 - 60.428Val d'Aran 725 - - - 4.353 - 5.078Vallès Occidental 5.920 4.551 1.302 - 310.261 21.898 343.931Vallès Oriental 2.734 6.776 148 - 32.952 467 43.078

Total comarcalitzat 266.855 82.175 6.876 1.282 2.141.888 151.108 2.650.183

No comarcalitzat (1) 64.101 1.502 7.877 855 61.206 1.479 137.021

TOTAL CONSOLIDAT 330.956 83.677 14.753 2.137 2.203.094 152.587 2.787.205


(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través del capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, INCASOL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a les aportacions pel Pla econòmic financer), Consorci d'Educació de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.


122

Quadre 5.5.3Distribució per àmbits del Pla territorial general de les inversions reals (cap. 6) liquidades l'any 2011Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

CatSalut Empreses Consorcis Inv. per càpitaGeneralitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. TOTAL euros / hab

Àmbit Metropolità 154.100 56.857 5.808 1.282 1.236.275 139.174 1.593.496 316,85Comarques Gironines 27.270 9.114 230 - 306.838 5.090 348.542 469,80Camp de Tarragona 18.407 4.901 300 - 94.622 2.110 120.339 194,17Terres de l'Ebre 6.475 4.268 27 - 103.328 3 114.100 595,42Àmbit de Ponent 30.791 3.905 19 - 257.361 696 292.772 799,88Comarques Centrals 21.943 2.898 422 - 85.964 3.982 115.210 224,18Alt Pirineu i Aran 7.869 233 71 - 57.500 52 65.725 851,48

Total comarcalitzat 266.855 82.175 6.876 1.282 2.141.888 151.108 2.650.183 351,50

No comarcalitzat (1) 64.101 1.502 7.877 855 61.206 1.479 137.021 18,17

TOTAL CONSOLIDAT 330.956 83.677 14.753 2.137 2.203.094 152.587 2.787.205 369,67


(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través del capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, INCASOL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a les aportacions pel Pla econòmic financer), Consorci d'Educació de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.

L’import total de les inversions consolidades liquidades per la Generalitat l’any 2011 amb

càrrec al capítol 6 va ser de 2.787,2 milions d’euros, el 79,0 % dels quals el van executar les

empreses públiques, el 11,9 % els departaments, el 5,5 % els consorcis i les fundacions, el

3,0 % el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i

Serveis Socials (CatSalut, ICS i ICASS), i el 0,6 % restant les entitats autònomes

administraves (EAA) i comercials i financeres (EACiF). Tal com es pot observar, l’activitat

inversora de la Generalitat es canalitza principalment a través de les seves empreses

públiques.

El 95,1 % de les inversions reals liquidades l’any 2011 (2.650,2 milions d’euros) correspon a

inversions comarcalitzades, és a dir, a inversions que es poden ubicar íntegrament dins del

territori d’una comarca; el 4,9 % restant (137,0 milions d’euros) correspon a inversions que

afecten simultàniament diverses comarques o que per la seva naturalesa no es poden

assignar a un territori concret.

En termes absoluts, les comarques que van rebre un volum més gran d’inversió l’any 2011

són el Barcelonès (1.003,3 milions d’euros), el Vallès Occidental (343,9 milions d’euros) i el

Baix Empordà (203,3 milions d’euros).

Si s’analitza en termes d’inversió per càpita, s’observa que l’any 2011 la Generalitat va

invertir 369,67 euros per habitant, amb una mitjana comarcalitzada de 351,50 euros per

habitant.


123

Els àmbits del Pla terriorial que presenten una major inversió per càpita l’any 2011 són: l’Alt

Pirineu i Aran (851,48 euros / hab.), l’Àmbit de Ponent (799,88 euros / hab.) i les Terres de

l'Ebre (595,42 euros / hab.)

Quadre 5.5.4Distribució per comarques de les inversions reals (cap. 6) liquidades l'any 2012Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

CatSalut Empreses ConsorcisGeneralitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i fund. TOTAL

Alt Camp 1.194 21 - - 967 - 2.182Alt Empordà 2.855 165 28 - 4.220 5 7.272Alt Penedès 2.116 2.068 30 - 9.902 1.793 15.909Alt Urgell 7.158 - - - 5.111 1 12.270Alta Ribagorça 494 4 - - 171 0 670Anoia 770 851 - - 6.487 302 8.410Bages 3.574 1.719 20 - 20.522 4 25.840Baix Camp 1.509 686 - - 8.293 120 10.607Baix Ebre 1.715 935 13 - 8.919 1 11.583Baix Empordà 3.434 - 7 - 35.192 2 38.634Baix Llobregat 6.796 4.419 516 26 217.785 10.664 240.206Baix Penedès 238 - - - 18.097 - 18.335Barcelonès 106.212 31.931 1.241 328 150.401 116.064 406.176Berguedà 949 - 3 - 2.042 0 2.994Cerdanya 977 641 - - 5.488 6.181 13.286Conca de Barberà 201 112 - - 1.795 - 2.107Garraf 282 413 - - 25.637 5 26.337Garrigues 1.235 61 - - 44.434 1 45.731Garrotxa 499 - - - 59.546 3 60.048Gironès 1.306 1.325 37 - 7.366 724 10.758Maresme 1.709 5.328 - - 10.593 1.226 18.857Montsià 197 142 - - 7.956 - 8.295Noguera 757 216 - - 18.509 52 19.534Osona 1.857 1.726 - - 71.185 6.308 81.076Pallars Jussà 65 - - - 5.420 1 5.486Pallars Sobirà 255 215 - - 3.072 1 3.543Pla d'Urgell 61 - - - 1.952 1 2.015Pla de l'Estany 139 305 - - 913 - 1.356Priorat 760 22 - - 815 - 1.597Ribera d'Ebre 127 2.693 - - 1.154 - 3.975Ripollès 790 11 - - 5.675 - 6.476Segarra 117 31 - - 1.367 3 1.517Segrià 2.307 4.918 - - 82.288 475 89.988Selva 1.094 2.508 - - 12.759 2 16.363Solsonès 46 - - - 466 1 513Tarragonès 6.247 3.184 - - 22.438 3.152 35.021Terra Alta 270 324 - - 3.513 - 4.107Urgell 9 107 - - 24.100 1 24.217Val d'Aran 66 - - - 1.315 - 1.381Vallès Occidental 3.415 3.224 370 - 278.781 12.379 298.170Vallès Oriental 1.736 1.265 262 - 12.136 273 15.673

Total comarcalitzat 165.539 71.570 2.526 354 1.198.783 159.745 1.598.517

No comarcalitzat (1) 21.307 1.321 3.054 599 28.520 1.424 56.227

TOTAL CONSOLIDAT 186.846 72.891 5.581 953 1.227.303 161.169 1.654.743


(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través del capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, Consorci d'Educació de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.


124

Quadre 5.5.5Distribució per àmbits del Pla territorial general de les inversions reals (cap. 6) liquidades l'any 2012Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

CatSalut Empreses Consorcis Inv. per càpitaGeneralitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. TOTAL euros / hab

Àmbit Metropolità 122.266 48.649 2.419 354 705.236 142.404 1.021.329 202,18Comarques Gironines 10.116 4.313 71 - 125.671 736 140.907 188,74Camp de Tarragona 10.149 4.024 - - 52.405 3.271 69.850 112,23Terres de l'Ebre 2.309 4.095 13 - 21.542 1 27.960 145,76Àmbit de Ponent 4.488 5.332 - - 172.649 534 183.001 497,31Comarques Centrals 7.196 4.297 23 - 100.702 6.615 118.834 231,03Alt Pirineu i Aran 9.015 860 - - 20.578 6.184 36.636 480,20

Total comarcalitzat 165.539 71.570 2.526 354 1.198.783 159.745 1.598.517 211,14

No comarcalitzat (1) 21.307 1.321 3.054 599 28.520 1.424 56.227 7,43

TOTAL CONSOLIDAT 186.846 72.891 5.581 953 1.227.303 161.169 1.654.743 218,57


(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través del capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, Consorci d'Educació de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.

L’import total de les inversions consolidades liquidades per la Generalitat l’any 2012 amb

càrrec al capítol 6 va ser de 1.654,7 milions d’euros, el 74,2 % dels quals el van executar les

empreses públiques, el 11,3 % els departaments, el 9,7 % els consorcis i les fundacions, el

4,4 % el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i

Serveis Socials (CatSalut, ICS i ICASS), i el 0,4 % restant les entitats autònomes

administraves (EAA) i comercials i financeres (EACiF). Així doncs, es manté que l’activitat

inversora de la Generalitat es canalitza principalment a través de les seves empreses

públiques.

El 96,6 % de les inversions reals liquidades l’any 2012 (1.598,5 milions d’euros) correspon a

inversions comarcalitzades, és a dir, a inversions que es poden ubicar íntegrament dins del

territori d’una comarca; el 3,4 % restant (56,2 milions d’euros) correspon a inversions que

afecten simultàniament diverses comarques o que per la seva naturalesa no es poden

assignar a un territori concret.

En termes absoluts, les comarques que van rebre un volum més gran d’inversió l’any 2012

són el Barcelonès (406,2 milions d’euros), el Vallès Occidental (298,2 milions d’euros) i el

Baix Llobregat (240,2 milions d’euros).


125

Si s’analitza en termes d’inversió per càpita, s’observa que l’any 2012 la Generalitat va

invertir 218,57 euros per habitant, amb una mitjana comarcalitzada de 211,14 euros per

habitant.

Els àmbits del Pla terriorial que presenten una major inversió per càpita l’any 2012 són: l’

Àmbit de Ponent (497,31 euros / hab.), l’ Alt Pirineu i Aran (480,20 euros / hab.) i les

Comarques Centrals (231,03 euros / hab.)

L’anàlisi de la inversió executada per la Generalitat a escala territorial pot resultar esbiaixada

si només es considera un any, ja que en determinats casos les inversions es concentren en

un període de temps curt, i això pot desvirtuar les dades d’inversió per a una anualitat

concreta. Per tant, és recomanable analitzar la inversió territorialitzada amb un horitzó

temporal més gran.

Els quadres 5.5.6 i 5.5.7 mostren la inversió realitzada per la Generalitat en els darrers cinc

anys disponibles (2008-2012), distribuïda per comarques i per àmbits del Pla territorial

general.


126

Quadre 5.5.6Distribució de les inversions reals (cap. 6) liquidades per comarques. Període 2008-2012Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2008 2009 2010 2011 2012 (2008-12) euros/hab (*) (com=100)

Alt Camp 32.706 18.094 6.900 3.877 2.182 12.752 283,38 65,2Alt Empordà 59.254 42.074 24.759 21.706 7.272 31.013 222,76 51,2Alt Penedès 56.114 27.437 26.416 17.623 15.909 28.700 274,57 63,2Alt Urgell 13.056 11.274 14.911 13.475 12.270 12.997 594,13 136,7Alta Ribagorça 3.506 3.461 3.037 625 670 2.260 525,39 120,8Anoia 56.074 43.603 55.440 27.098 8.410 38.125 324,57 74,7Bages 68.842 85.375 80.281 45.804 25.840 61.228 331,66 76,3Baix Camp 45.210 38.243 36.934 22.911 10.607 30.781 161,57 37,2Baix Ebre 42.600 54.717 84.674 65.311 11.583 51.777 629,87 144,9Baix Empordà 69.457 110.588 49.357 203.267 38.634 94.261 710,01 163,3Baix Llobregat 820.839 537.949 273.382 141.781 240.206 402.831 505,51 116,3Baix Penedès 41.954 23.275 15.625 31.367 18.335 26.111 262,93 60,5Barcelonès 1.713.993 1.375.369 1.423.254 1.003.327 406.176 1.184.424 526,95 121,2Berguedà 18.407 10.578 16.036 14.446 2.994 12.492 300,79 69,2Cerdanya 25.613 21.576 20.950 15.207 13.286 19.326 1.031,37 237,2Conca de Barberà 32.325 8.988 8.009 3.733 2.107 11.032 517,77 119,1Garraf 24.086 21.202 15.103 10.502 26.337 19.446 134,72 31,0Garrigues 59.619 50.514 42.215 54.964 45.731 50.609 2.486,66 571,9Garrotxa 19.866 15.410 34.545 23.808 60.048 30.736 555,46 127,8Gironès 79.717 68.295 43.196 27.761 10.758 45.945 254,36 58,5Maresme 101.773 97.448 110.520 33.253 18.857 72.370 168,34 38,7Montsià 30.987 16.649 12.564 7.420 8.295 15.183 210,90 48,5Noguera 61.404 36.285 45.658 43.342 19.534 41.244 1.029,66 236,8Osona 71.186 469.104 49.869 19.886 81.076 138.224 903,61 207,8Pallars Jussà 14.331 20.550 9.854 8.392 5.486 11.723 837,10 192,5Pallars Sobirà 34.927 32.761 8.955 22.948 3.543 20.627 2.734,05 628,8Pla d'Urgell 9.507 8.576 5.099 4.112 2.015 5.862 158,41 36,4Pla de l'Estany 3.715 2.628 7.491 2.132 1.356 3.464 113,15 26,0Priorat 12.307 5.480 5.662 4.835 1.597 5.976 596,49 137,2Ribera d'Ebre 25.078 22.942 15.903 8.778 3.975 15.335 640,64 147,4Ripollès 29.912 18.909 16.645 13.870 6.476 17.162 645,72 148,5Segarra 18.735 33.614 29.933 3.874 1.517 17.535 764,66 175,9Segrià 181.428 176.396 104.568 126.051 89.988 135.686 662,54 152,4Selva 71.635 133.032 72.693 55.998 16.363 69.944 411,02 94,5Solsonès 6.873 10.055 6.379 7.976 513 6.359 463,12 106,5Tarragonès 84.000 63.712 68.022 53.616 35.021 60.874 245,36 56,4Terra Alta 34.259 13.842 70.477 32.592 4.107 31.055 2.414,18 555,3Urgell 17.085 85.503 48.370 60.428 24.217 47.121 1.277,49 293,8Val d'Aran 2.982 4.539 5.688 5.078 1.381 3.934 386,07 88,8Vallès Occidental 223.320 309.296 282.682 343.931 298.170 291.480 329,86 75,9Vallès Oriental 141.383 116.131 81.243 43.078 15.673 79.502 200,79 46,2

-

Total comarcalitzat 4.460.066 4.245.474 3.333.303 2.650.183 1.598.517 3.257.508 434,77 100,0

No comarcalitzat 306.916 347.570 205.848 137.021 56.227 210.716 28,12-

TOTAL CONSOLIDAT 4.766.981 4.593.044 3.539.151 2.787.205 1.654.743 3.468.225 462,89

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals del 2008 al 2012.



127

Quadre 5.5.7Distribució inversió real (cap. 6) liquidada per àmbits del Pla territorial general. Període 2008-2012Total consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2008 2009 2010 2011 2012 (2008-12) euros/hab (*) (com=100)

Àmbit metropolità 3.081.508 2.484.832 2.212.601 1.593.496 1.021.329 2.078.753 415,51 95,6Comarques gironines 333.556 390.937 248.687 348.542 140.907 292.526 397,82 91,5Camp de Tarragona 248.502 157.791 141.153 120.339 69.850 147.527 240,17 55,2Terres de l'Ebre 132.924 108.150 183.619 114.100 27.960 113.351 593,47 136,5Àmbit de ponent 347.778 390.889 275.843 292.772 183.001 298.057 823,30 189,4Comarques centrals 221.382 618.714 208.005 115.210 118.834 256.429 502,50 115,6Alt Pirineu i Aran 94.415 94.161 63.394 65.725 36.636 70.866 924,52 212,6

Total comarcalitzat 4.460.066 4.245.474 3.333.303 2.650.183 1.598.517 3.257.508 434,77 100,0

No comarcalitzat 306.916 347.570 205.848 137.021 56.227 210.716 28,12

TOTAL CONSOLIDAT 4.766.981 4.593.044 3.539.151 2.787.205 1.654.743 3.468.225 462,89

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals del 2008 al 2012.


Si s’analitza la distribució de la inversió per àmbits del Pla territorial general, en el període

2008-2012 s’observa que l’esforç inversor per habitant més gran es concentra a les

comarques de l’Alt Pirineu i Aran, amb una inversió anual mitjana de 924,52 euros per

habitant, que suposa més del doble de la inversió mitjana per càpita territorialitzada del

conjunt del període (434,77 euros per habitant).

A continuació, se situen els àmbits de Ponent (823,30 euros per habitant), Terres de l’Ebre

(593,47 euros per habitant), comarques centrals (502,50 euros per habitant), àmbit

metropolità (415,51 euros per habitant), comarques gironines (397,82 euros per habitant) i,

finalment, Camp de Tarragona (240,17 euros per habitant).

Si l’anàlisi es fa en termes absoluts, l’àmbit territorial més beneficiat és el Metropolità, amb

una inversió anual mitjana de 2.078,8 milions d’euros, que representa el 63,8 % del total de

la inversió territorialitzada executada per la Generalitat al llarg del període.

Distribució per polítiques de despesa de les inversions reals de la Generalitat liquidades en el període 2008-2012

El quadre 5.5.8 mostra la distribució per polítiques de despesa de la inversió liquidada pel

sector públic de la Generalitat en el període 2008-2012 (la política “52.- Transport” s’ha

dividit entre els diferents programes que la integren).


128

Quadre 5.5.8Distribució de la inversió real (cap. 6) liquidada per polítiques de despesaTotal consolidat sector públic de la Generalitat de CatalunyaMilers d'euros

Liquidat Liquidat Liquidat Liquidat Liquidat MitjanaPolítica de despesa 2008 2009 2010 2011 2012 anual %

11 Alta direcció de la generalitat i el seu govern 15.654 14.340 11.205 6.325 1.525 9.810 0,312 Administració i serveis generals 272.544 203.953 163.950 137.589 109.081 177.424 5,113 Relacions institucionals i processos electorals 166 1.092 880 1.375 1.322 967 0,01. Funcionament institucions i ad. general 288.364 219.385 176.035 145.289 111.928 188.200 5,421 Justícia 53.415 29.765 17.625 16.723 33.636 30.233 0,922 Seguretat i protecció civil 82.248 72.103 51.541 19.130 7.261 46.456 1,323 Relacions exteriors i coop. al desenvolupament 391 263 287 30 11 196 0,02. Serveis públics generals 136.054 102.130 69.453 35.883 40.907 76.886 2,231 Protecció social 67.121 59.867 54.315 26.969 10.712 43.797 1,332 Promoció social 8.694 23.150 3.399 4.222 2.898 8.473 0,233 Foment de l'ocupació 1.034 2.429 9.583 4.863 4.833 4.548 0,13. Protecció i promoció social 76.849 85.446 67.297 36.054 18.443 56.818 1,641 Salut 265.665 324.403 328.766 227.139 194.193 268.033 7,742 Educació 487.537 466.767 357.660 291.196 177.499 356.132 10,343 Habitatge i actuacions urbanes 380.776 291.180 219.040 67.781 61.484 204.052 5,944 Cultura 28.930 21.220 21.420 14.657 13.169 19.879 0,645 Llengua catalana 628 372 290 182 195 333 0,046 Consum 719 702 443 26 2 378 0,047 Esports 20.391 6.472 16.768 14.669 4.822 12.625 0,44. Producció béns públics de caràcter social 1.184.648 1.111.117 944.387 615.649 451.364 861.433 24,851 Cicle de l'aigua 642.713 507.118 356.730 121.667 24.838 330.613 9,5521 Carreteres 354.728 768.750 319.731 499.466 364.799 461.495 13,3522 Infraestructures ferroviàries 1.360.564 989.340 963.296 706.715 400.013 883.986 25,5523 Suport al transport públic de viatgers 360 567 372 424 333 411 0,0524 Ports i transport marítim 10.289 5.617 16.568 14.237 4.859 10.314 0,3525 Aeroports i transport aeri 63.379 22.755 5.327 8.335 767 20.112 0,6526 Logística i altres act. transport mercaderies 28.830 5.462 8.129 2.716 1.181 9.264 0,3527 Infraestruc. transport viatgers per carretera 0 0 3.405 35.698 29.884 13.798 0,453 Soc. informació i coneixement i telecomunic. 169.258 123.154 176.365 129.291 24.604 124.535 3,654 Ordenació del territori 96.019 123.552 53.213 15.674 8.690 59.430 1,755 Actuacions ambientals 50.165 36.433 32.139 10.634 8.716 27.618 0,856 Infraestructures agràries i rurals 183.567 269.256 244.617 265.156 94.878 211.495 6,157 Recerca, desenvolupament i innovació 11.989 42.133 50.969 40.565 39.212 36.974 1,158 Altres actuacions de caràcter econòmic 12.483 9.193 9.227 3.276 2.608 7.357 0,25. Prod. béns públics de caràcter econòmic 2.984.344 2.903.330 2.240.089 1.853.856 1.005.382 2.197.400 63,461 Agricultura, ramaderia i pesca 5.867 5.638 3.820 6.631 1.224 4.636 0,162 Indústria 8.594 5.006 6.176 5.509 2.654 5.588 0,263 Energia i mines 141 769 728 209 150 399 0,064 Comerç 1.079 1.197 478 33.337 5.689 8.356 0,265 Turisme 15.631 19.057 18.196 28.396 7.031 17.662 0,566 Desenvolupament empresarial 13 - 0 0 908 184 0,067 Crèdit oficial i sector financer 65.395 139.914 12.476 26.381 9.063 50.646 1,568 Promoció i defensa de la competència 3 55 16 12 0 17 0,06. Foment i regulació sectors productius 96.723 171.636 41.890 100.474 26.720 87.488 2,571 Suport financer als ens locals - - - - - - -7. Suport financer als ens locals 0 0 0 0 0 0 081 Fons de contingència - - - - - - -8. Fons de contingència 0 0 0 0 0 0 091 Deute públic - - - - - - -9. Deute públic 0 0 0 0 0 0 0

Total inversió real consolidada 4.766.981 4.593.044 3.539.151 2.787.205 1.654.743 3.468.225 100,0


En el període 2008-2012 les inversions reals liquidades per la Generalitat es van concentrar

en la política de transport (44,3 % del total), on destaquen especialment les inversions en

Infraestructures ferroviàries (25,5 %), seguides de les inversions en carreteres (13,3 %).


129

Altres polítiques importants són: Educació amb un 10,3% del total, Cicle de l'aigua (que

inclou obres d’abastament i sanejament d’aigües) amb el 9,5 %, Salut amb el 7,7% del total,

Infraestructures agràries i rurals (bàsicament obres en regadius) amb 6,1%, aixi com

Habitatge i actuacions urbanes, amb 5,9% del total.

Respecte a la política de Recerca, desenvolupament i innovació, aquesta mostra una baixa

participació en el conjunt de les inversions de la Generalitat. En aquest sentit, cal indicar que

bona part del suport de la Generalitat de Catalunya a la recerca es canalitza mitjançant

transferències i convenis finançats al marge del capítol 6 del pressupost.

El gràfic 5.5.3 mostra el pes de la inversió liquidada en el període 2008-2012 agrupada per

grans sectors d’inversió.

Gràfic 5.5.3Inversió liquidada pel SP de la Generalitat. Mitjana anual 2008-2012 Distribució per sector

Transport i energia40,4%

Economia productiva

7,3%

Medi ambient i Aigua10,3%

Educació i cultura11,2%

Habitatge i urbanisme

7,6%

Resta inversions

14,0%

Sanitat i B. Social9,2%

Inversions executades amb sistemes de finançament estructurats

El quadre 5.5.9 mostra la inversió executada físicament en cada exercici des de l’any 2003,

finançada amb sistemes estructurats sense una repercussió directa sobre la liquidació del

capítol 6 de l’exercici, distribuïda per programes i pel sistema de finançament utilitzat.


130

Quadre 5.5.9Inversió executada amb finançaments estructuratsMilers d'euros

Import Import Import Import Import Import Import Import Import ImportPrograma / Tipus finançament any 2003 any 2004 any 2005 any 2006 any 2007 any 2008 any 2009 any 2010 any 2011 any 2012

121 Direcció i administració gral. - - - 1.114 10.526 - - - 2.382 1.357 Concessió - - - 1.114 10.526 - - - 2.382 1.357

211 Administració de justícia - 6.354 20.046 80.413 183.936 77.096 7.094 6.807 13.342 - Concessió - 6.354 17.583 54.459 127.716 37.400 - - - - Drets de superfície - - 2.463 25.954 56.219 39.697 7.094 6.807 13.342 -

213 Serveis penitenciaris - - 9.714 64.765 69.760 79.658 29.077 104.602 68.613 953 Drets de superfície - - 9.714 64.765 69.760 79.658 29.077 104.602 68.613 953

221 Seguretat ciutadana - 3.123 19.017 50.061 54.740 25.330 - - - - Drets de superfície - 3.123 19.017 50.061 54.740 25.330 - - - -

521 Carreteres 8.163 85.640 127.784 163.723 264.136 304.003 250.591 448.996 667.980 434.756 Concessió - 7.980 30.322 100.283 157.751 115.956 115.538 283.902 555.135 352.541 Mètode alemany 8.163 77.661 97.462 63.440 106.384 188.047 135.053 165.094 112.844 82.215

522 Infraestructures ferroviàries 200 16.561 20.450 45.623 86.630 162.938 1.345.257 471.510 709.897 156.413 Concessió (Línia 9) - - - - - - 1.139.683 201.599 633.366 92.435 Mètode alemany 200 16.561 20.450 45.623 86.630 162.938 205.574 269.911 76.530 63.979

562 Regadius - 14.506 28.147 52.786 74.668 124.160 144.965 199.977 235.871 97.735 Drets de crèdit - 4.604 15.706 6.423 35.315 69.078 94.946 166.901 227.322 77.580 Mètode alemany - 9.902 12.441 46.363 39.353 55.081 50.019 33.077 8.549 20.155

TOTAL 8.363 126.184 225.159 458.487 744.396 773.186 1.776.984 1.231.893 1.698.085 691.214

Total concessió - 14.333 47.905 155.856 295.994 153.355 1.255.221 485.501 1.190.884 446.332Total drets de superfície - 3.123 31.195 140.780 180.720 144.685 36.171 111.410 81.956 953Total mètodes alemanys 8.363 104.123 130.354 155.427 232.368 406.066 390.646 468.081 197.924 166.349Total drets de crèdit - 4.604 15.706 6.423 35.315 69.078 94.946 166.901 227.322 77.580

TOTAL 8.363 126.184 225.159 458.487 744.396 773.186 1.776.984 1.231.893 1.698.085 691.214

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Dades a setembre de 2013

(*) Obres finançades amb sistemes estructurats (mètode alemany, concessió d’obra pública, drets de superfície, drets de crèdit,…).


131

La Generalitat ha utilitzat des de l’any 2003 sistemes de finançament estructurats que

distribueixen l’impacte de la despesa al llarg del temps, com és el cas del mètode alemany,

la concessió d’obra pública, els drets de superfície o els drets de crèdit, amb l’objectiu de

poder compatibilitzar l’execució d’una sèrie d’infraestructures necessàries per al creixement

del país amb l’equilibri pressupostari.

L’any 2012 la Generalitat va executar diferents obres, per un import global de 691,2 milions

d’euros, que no estan recollides en la liquidació del capítol 6 de l’exercici 2012, atès que es

pagaran amb càrrec a exercicis futurs, ja sigui amb càrrec al capítol 6 (mètode alemany i

drets de crèdit) o amb càrrec a despeses corrents (drets de superfície i concessions).

D’altra banda, el mètode alemany i els drets de crèdit fa que una part de la inversió liquidada

contra el capítol 6 del pressupsot de l’exercici correspongui a obres executades en el passat,

la qual cosa desvirtua la liquidació del capítol 6 com a indicador de la inversió efectivament

executada pel sector públic de la Generalitat.

La inversió executada durant l’exercic seria la suma de la liquidació del capítol 6 més les

inversions executades amb càrrec a sistemes estructurats, menys aquella part de la

liquidació de capítol 6 que correspon a pagament de sistemes estructurats executats en el

passat.

El quadre 5.5.10 mostra l’evolució dels imports liquidats contra el capítol 6 de cada exercici

corresponents a finançaments estructurats executats en exercicis anterios.


132

Quadre 5.5.10Imports liquidats contra el capítol 6 del pressupost corresponents a finançaments estructuratsMilers d'euros

Import Import Import Import Import Import Import Import Import Importany 2003 any 2004 any 2005 any 2006 any 2007 any 2008 any 2009 any 2010 any 2011 any 2012

Metode Alemany - - 211.994 122.083 30.953 68.168 456.290 299.616 156.550 266.329 521 Carreteres - - 177.974 56.818 - - 393.125 40.628 36.403 142.351 522 Infraestructures ferroviàries - - 34.019 43.339 3.206 27.131 - 219.235 120.054 60.668 562 Regadius - - - 21.926 27.747 41.037 63.165 39.753 93 63.310

Drets de crèdit - 2.590 17.912 6.627 31.696 68.812 82.572 104.246 81.631 13.041 562 Regadius - 2.590 17.912 6.627 31.696 68.812 82.572 104.246 81.631 13.041

TOTAL 0 2.590 229.906 128.710 62.649 136.980 538.862 403.862 238.181 279.369

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Dades a octubre de 2013

(*) Les liquidacions per concessions i drets de superfície es fan contra altres capítols del pressupost diferents al capítol 6.


133

Inversió executada per les universitats públiques de Catalunya.

Finalment, el quadre 5.5.11 mostra la inversió executada (liquidació del capítol 6) per les

universitats públiques de Catalunya.

Malgrat les universitats no formem part del secor públic de la Generalitat, les seves

inversions són finançades en bona part a través d’ajuts de la Generalitat.

Quadre 5.5.11Inversió executada per les universitats públiques de Catalunya. Periode 2007-2012Milers d'euros

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Universitat de Barcelona (UB) 59.901 54.454 54.700 58.427 46.108 41.481Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 56.698 61.115 56.342 60.051 55.033 44.052Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 83.392 100.185 87.765 99.872 81.300 73.638Universitat Pompeu Fabra (UPF) 40.428 43.836 32.396 29.331 29.726 29.777Universitat de Girona (UdG) 17.148 20.321 17.851 12.436 15.410 11.919Universitat de Lleida (UdL) 20.113 18.658 14.393 13.411 17.228 9.333Universitat Rovira i Virgili (URV) 19.177 22.126 22.173 20.502 25.408 18.279Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (*) 8.945 8.969 9.473 10.908 8.111 6.156

TOTAL 305.803 329.664 295.094 304.939 278.323 234.635

Font: fins a l'any 2007 l'antic Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; a partir de l'any 2008, Intervenció General.

(*) Des de l'any 2012 les dades de la UOC corresponen a la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (7070).


134

Annex 1. L’estat d’execució del pressupost de la Generalitat a 30 de setembre 2013

L’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat

El setembre del 2013, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya es troben en situació

de pròrroga pressupostària. El Decret 170/2012, de 27 de desembre, va establir els criteris

d’aplicació de la pròrroga del pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2012.

Posteriorment, el Decret 164/2013, de 14 de maig, va adaptar la situació de pròrroga al nou

objectiu de dèficit públic que va fixar el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per al

conjunt de les comunitats autònomes, que el va elevar del 0,7% a l’1,2%. El 31 de juliol, el

Consell de Política Fiscal i Financera va fixar el límit del dèficit de la Generalitat per al 2013

en l’1,58% del PIB. El 27 d’agost, el Govern va augmentar les disponibilitats del crèdit

prorrogat dels capítols 2, 4, 6, 7 i 8 fins al 91,4%, per ajustar-les al darrer objectiu de dèficit.

Aquesta situació de pròrroga pressupostària fa que les previsions inicials no siguin un

referent per a l’execució pressupostària.

Els ingressos liquidats per la Generalitat de Catalunya de gener a setembre són el 16%

superiors als del mateix període l’any 2012. Cal tenir present que les dades que es

comparen no són homogènies. En primer lloc, perquè el 2012 es van ingressar uns recursos

provinents de la liquidació del model de finançament del 2010. Aquests van aplicar al

pressupost segons la composició dels recursos de la nova cistella d’impostos, fet que fa que

l’estructura d’ingressos no sigui comparable. El 2012, aquesta regularització fa incrementar

els drets liquidats dels capítols d’impostos directes i indirectes i, d’altra banda, va comportar

una reducció del capítol de transferències corrents. Així, els dos primers capítols

disminueixen el 29,3% i el 26,5%, respectivament, mentre que les transferències corrents

van passar de ser de -353 milions d’euros a 4.144 milions. D’altra banda, cal tenir en compte

que el 2012 el pressupost incorporava avançaments de les bestretes a compte dels recursos

del sistema de finançament. A banda d’aquests fets, altres partides d’ingrés experimenten

davallades, tal i com es veurà en els quadres següents.

Els ingressos per operacions de capital, bàsicament transferències, s’incrementen amb

força. Les transferències de capital creixen el 65,8%, i l’alienació d’inversions, amb un import

de 185 milions d’euros, molt superior a l’any anterior. Aquest darrer capítol inclou els

recursos puntuals de les vendes d’edificis.


135

Els ingressos per passius financers finalment s’incrementen el 167,8% principalment per

efecte del Fons de liquiditat autonòmica, línia de crèdit que ha permès fer front a les

amortitzacions dels préstecs.

Quadre 5.A1.1L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost d'ingressos de la GeneralitatMilions d'euros

Previsions Drets Total % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) recaptat 13/12 d'execució (D/I)

1. Impostos directes 8.116 5.919 5.832 -29,3 72,92. Impostos indirectes 9.307 6.482 6.421 -26,5 69,63. Taxes i altres ingressos 519 320 238 10,2 61,74. Transferències corrents 4.965 4.144 4.142 -- 83,55. Ingressos patrimonials 9 19 19 -20,1 206,26. Alienació d'inversions 888 185 185 873,4 20,87. Transferències de capital 290 184 176 65,8 63,58. Actius financers 421 166 166 271,1 39,59. Passius financers 4.973 8.884 8.884 66,3 178,6

Operacions corrents 22.916 16.884 16.652 -1,6 73,7Operacions de capital 1.178 369 361 184,1 31,3Operacions financeres 5.394 9.050 9.050 68,0 167,8Total 29.488 26.303 26.063 16,0 89,2


Com s’ha comentat anteriorment, l’estructura per capítols dels ingressos dels exercicis 2012

i 2013 no és comparable. Al marge d’això, l’evolució dels ingressos tributaris de la

Generalitat està marcada per altres factors.

La bestreta a compte del tram autonòmic de l’IRPF, d’acord amb les previsions del Ministeri

d’Hisenda i Administracions Públiques, sense incloure la liquidació d’exercicis anteriors,

disminueix el 2,3%. En canvi, la bestreta de l’IVA, sense les liquidacions, s’incrementael

13,6% com a resultat de la pujada de tipus vigent des de setembre del 2012. Cal tenir en

compte que aquest augment de recaptació per IVA no incideix en els recursos totals de la

Generalitat, perquè es compensa mitjançant una reducció en el fons de suficiència

Els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats es redueixen el

4,1%. L’impost de patrimoni, restablert parcialment de manera temporal, creix amb molta

intensitat per les declaracions complementàries de l’amnistia fiscal del 2012. L’impost sobre


136

successions i donacions disminueix el 15,4% perquè l’any anterior es van ingressar unes

autoliquidacions d’imports extraordinàriament elevats. Els impostos sobre consums

específics es redueixen el 24,4%. En canvi, les taxes i altres ingressos creixen el 10,2%.

Com s’ha comentat anteriorment, la regularització de l’import pendent de liquidar del model

de finançament del 2010 va restar recursos de les transferències corrents el 2012, amb la

qual cosa la comparativa del 2013 mostra una acceleració de les mateixes. Pel què fa les

bestretes de l’exercici en curs sense tenir en compte les liquidacions pendents, la del Fons

de suficiència global és el 53,8% inferior a l’exercici anterior, principalment per la

compensació de l’increment del tipus impositiu de l’IVA, indicat anteriorment. El fons de

garantia dels serveis públics fonamentals té signe negatiu i es redueix amb intensitat, fet que

millora els recursos disponibles per a la Generalitat. Per últim, comentar que la participació

dels els locals en els ingressos tributaris de l’Estat, en la qual la Generalitat de Catalunya

únicament fa la intermediació, s’incrementa el 4,8%.

Quadre 5.A1.2L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Detall de l'estat d'execució dels ingressos tributaris1 i de les transferències corrents de la GeneralitatMilions d'euros

Previsions Drets Total % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) recaptat 13/12 d'execució (D/I)

Impost sobre successions i donacions 198 282 213 -15,4 142,7Impost sobre patrimoni persones físiques 240 558 548 92,9 --Tram autonòmic 50% IRPF2 7.664 5.062 5.062 -34,5 66,0Impost sobre grans establiments comercials 14 17 9 10,1 117,0Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats 1.221 807 747 -4,1 66,150% IVA2 5.219 3.835 3.835 -31,2 73,5Impostos sobre consums específics2 2.767 1.820 1.820 -24,4 65,8Altres impostos 100 19 19 -- --Taxes i altres ingressos 519 320 238 10,2 61,7Total ingressos tributaris 1 17.942 12.721 12.491 -27,2 70,9Fons de suficiència2 1.707 405 405 120,9 23,7Fons de garantia de serveis fonamentals2 -1.065 -99 -99 70,5 9,3Liquidació del Fons de Competitivitat 0 836 836 -3,1 --Participació local ingressos tributaris de l'Estat 2.670 2.389 2.389 4,8 89,5Altres 1.653 612 362 150,3 37,0Total transferències corrents 4.965 4.144 4.142 1.274,4 83,51 S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos.2 Inclou liquidacions pendents d'exercicis anteriors.


Pel què fa a les despeses, les restriccions de la pròrroga pressupostària fan que les

obligacions reconegudes per operacions corrents de la Generalitat els tres primers

trimestres del 2013 disminueixin el 6,6%. Les remuneracions de personal es redueixen el

5,3% perquè es consoliden la reducció del 15% de la jornada del personal interí, la no-

reposició de jubilacions i la reducció del 50% de la paga extra. Les despeses del capítol de

compra de béns i serveis disminueixen un 24,8%. Cal tenir en compte que la pròrroga

pressupostària limita l’execució d’aquestes despeses i que la seva comptabilització té un


137

calendari diferent del de l’any passat. La partida que té més incidència en el desens d’aquest

capítol és la de lloguers i cànons a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (SAU).

Les transferències corrents disminueixen el 5,5%, i les que acusen una reducció més

important són les destinades a l’Institut Català de la Salut (CatSalut) i, tot i que amb menys

intensitat, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). Sense tenir en compte la

participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat, en que la Generalitat té funció de

caixa pagadora, la resta de transferències es reduirien el 4,8%. S’han executat el 68,5% dels

crèdits definitius per a transferències. Al seu torn, els interessos del deute experimenten un

descens del 10,1%, perquè el refinançament d’operacions per mitjà del Fons de liquiditat

autonòmica fa que el pagament d’interessos s’acumuli el darrer trimestre de l’any.

Les operacions de capital s’incrementen el 5,8%, amb un comportament diferent dels seus

components. Les transferències de capital augmenten el 36,6% pel major ritme de

comptabilització de les transferències a les entitats del sector públic i del Pla Únic d’Obres i

Serveis de Catalunya (PUOSC). En canvi, les inversions reals, descendeixen el 31,8%.

Les operacions financeres s’acceleren per la variació dels passius financers, que es veu

condicionada pel calendari de venciment de les operacions d’endeutament. El mes d’abril va

haver el venciment d’un préstec a llarg termini d’import elevat.

Quadre 5.A1.3L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost de despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grau inicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C)

1. Remuneracions de personal 5.159 5.040 3.302 -5,3 65,52. Compra de béns i serveis 1.219 1.361 548 -24,8 40,33. Interessos 1.994 1.994 1.068 -10,1 53,64. Transferències corrents 16.763 17.201 11.784 -5,5 68,55. Fons de contingència 248 118 0 -- 0,06. Inversions reals 702 563 231 -31,8 41,07. Transferències de capital 811 1.056 568 36,3 53,88. Actius financers 834 1.084 423 -5,3 39,09. Passius financers 1.675 4.560 3.933 317,9 86,3

Operacions corrents 25.384 25.715 16.703 -6,6 65,0Operacions de capital 1.513 1.619 799 5,8 49,3Operacions financeres 2.508 5.644 4.356 213,9 77,2Total 29.405 32.978 21.857 9,2 66,3



138

El quadre 5.A1.4 mostra l’estat d’execució de les despeses per seccions pressupostàries

corresponents a l’estructura departamental de la Generalitat de Catalunya el 2013. La seva

distribució està relacionada amb les àrees i polítiques de despesa de la Generalitat, que es

presenten al quadre 5.A1.5.

La secció més important és Salut, amb el 26% de la despesa. El Deute ha esdevingut a ser

la segona secció més important, amb el 23,5% de la despesa total. En tercer lloc, se situa el

Ensenyament amb el 14,2% del pressupost.

Les mesures d’austeritat han implicat reduccions a la majoria de seccions, exceptuant el

deute. Les reduccions de major magnitud tenen lloc a Salut, amb una disminució de la

despesa de 717 milions (l’11,2% amb relació a l’any anterior) perquè per qüestions de

calendari, no s’ha pagat part de les transferències al CatSalut, i Ensenyament, amb 267

milions menys (el 7,9%). També destaquen el Departament de Benestar social i família, que

disminueixen les obligacions reconegudes el 12,9%, i el d’Empresa i ocupació, que ho fa el

25,2%. En canvi, la despesa del Deute s’incrementen el 141%.

Quadre 5.A1.4L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Detall per seccions de l'estat d'execució del pressupost de despeses de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % variació Grau % sobre elinicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 (O) d'execució (O/C) total (O)

Parlament de Catalunya 59 59 31 -14,2 53,1 0,1Consell de Garanties Estatutàries 3 3 1 -75,6 24,4 0,0Sindicatura de Comptes 11 11 6 -33,4 50,0 0,0Oficina Antifrau 5 5 3 -8,0 69,0 0,0Comissió Jurídica Assessora 3 3 2 -1,5 56,5 0,0Consell de Treball Econòmic i Social 0 0 0 -100,0 -- 0,0

Subtotal òrgans 82 82 43 -23,2 52,6 0,2

Presidència 484 485 317 -12,9 65,3 1,4Governació i Relacions Institucionals 316 373 183 81,8 49,1 0,8Economia i Coneixement 1.184 1.268 761 -10,6 60,0 3,5Ensenyament 4.611 4.689 3.093 -7,9 66,0 14,2Salut 8.681 8.699 5.680 -11,2 65,3 26,0Interior 1.148 1.165 757 -3,8 65,0 3,5Territori i Sostenibilitat 1.561 1.658 853 2,6 51,5 3,9Cultura 301 303 135 -5,4 44,6 0,6Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 414 540 261 63,5 48,3 1,2Benestar Social i Família 2.001 2.018 1.274 -12,9 63,2 5,8Empresa i Ocupació 980 996 323 -25,2 32,4 1,5Justícia 888 889 536 -5,0 60,2 2,5

Subtotal departaments 22.568 23.084 14.173 -8,3 61,4 64,8

Pensions 3 3 1 -21,2 31,3 0,0Deute 3.674 6.806 5.134 141,0 75,4 23,5Despesa de diversos departaments 158 215 117 12,5 54,6 0,5Participació dels ens locals 2.670 2.670 2.389 4,8 89,5 10,9Fons de contingència 248 118 0 -- 0,0 0,0

Subtotal altres seccions 6.755 9.812 7.641 69,2 77,9 35,0Total 29.405 32.978 21.857 9,2 66,3 100,0



139

La distribució de les obligacions reconegudes per àrees i polítiques de despesa mostra les

evolucions de les diferents funcions del pressupost, que guarden relació amb la classificació

orgànica de la taula anterior.

Salut, que és la política amb major despesa, disminueix l’11,4% per la menor transferència

de recursos al CatSalut. En segon lloc en ordre de magnitud, es troba el Deute, amb un

creixement del 141%. Educació es redueix el 7,2%, i l’àrea de protecció i promoció social, ho

fa el 16,6%. Al seu torn, el suport financer als ens locals impulsa a l’alça les despeses. Quadre 5.A1.5L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Detall per àrees i polítiques de despesa de la GeneralitatMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grau % sobre elinicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C) total (O)

1. Funcionament de les institucions i administració general 1 1 1 -9,3 51,2 0,0 1.1. Alta direcció Generalitat i el seu govern 0 0 0 -24,3 53,5 0,0 1.2. Admin. i serveis generals 1 1 1 -8,3 51,1 0,0 1.3. Participació ciutadana i processos Electorals 0 0 0 74,5 47,9 0,0

0 1 22. Serveis públics generals 1.930 1.970 1.251 -2,7 63,5 5,7 2.1. Justícia 818 853 516 -1,7 60,5 2,4 2.2. Seguretat i prot. civil 1.086 1.096 723 -3,2 66,0 3,3 2.3. Relacions exteriors i cooperació per al desenvolupament 27 21 11 -19,5 54,8 0,1

0 1 23. Protecció i promoció social 2.368 2.388 1.398 -16,6 58,5 6,4 3.1. Protecció social 1.799 1.810 1.169 -13,5 64,6 5,3 3.2. Promoció social 63 64 28 2,6 43,2 0,1 3.3. Foment de l'ocupació 505 514 201 -32,3 39,1 0,9

0 1 24. Producció de béns públics de caràcter social 14.461 14.658 9.555 -9,0 65,2 43,7 4.1. Salut 8.624 8.638 5.648 -11,4 65,4 25,8 4.2. Educació 5.326 5.479 3.653 -7,2 66,7 16,7 4.3. Habitatge i altres actuacions 179 199 108 51,2 54,4 0,5 4.4. Cultura 217 220 90 -1,7 40,9 0,4 4.5. Llengua catalana 28 28 15 -5,1 53,8 0,1 4.6. Consum 10 10 4 -- 41,1 0,0 4.7. Esports 77 84 36 166,7 42,6 0,2

0 1 25. Producció de béns publics de caràcter econòmic 1.962 2.124 1.127 -2,7 53,1 5,2 5.1. Cicle de l'aigua 24 30 7 -90,5 22,1 0,0 5.2. Transport 1.116 1.184 624 4,1 52,7 2,9 5.3. Societat de la informació i coneixement i telecomunicacions 311 308 221 -21,4 71,8 1,0 5.4. Urbanisme i ordenació del territori 16 16 4 -27,5 27,4 0,0 5.5. Actuacions ambientals 137 148 63 69,4 42,6 0,3 5.6. Infraestructures agràries i rurals 64 130 77 915,6 59,5 0,4 5.7. Recerca, desenvolupament i innovació 255 268 108 -23,1 40,1 0,5 5.8. Altres actuacions de caràcter econòmic 38 38 23 47,6 59,1 0,1

0 1 26. Foment i regulació dels sectors productius 473 522 124 5,7 23,7 0,6 6.1. Agricultura, ramaderia i pesca 151 199 83 114,6 41,8 0,4 6.2. Indústria 113 113 12 -72,7 10,8 0,1 6.3. Energia 21 21 4 124,4 19,3 0,0 6.4. Comerç 14 25 0 -95,6 0,1 0,0 6.5. Turisme i oci 29 38 14 219,8 37,5 0,1 6.6. Desenvolupament empresarial 85 80 0 -97,6 0,5 0,0 6.7. Sector financer 58 45 9 -17,5 19,1 0,0 6.8. Defensa de la competència 2 2 1 191,4 63,2 0,0

0 1 27. Suport financer ens locals 2.898 2.950 2.530 8,1 85,8 11,6 7.1. Suport financer ens locals 2.898 2.950 2.530 8,1 85,8 11,6

0 1 28. Fons de contingència 248 118 0 -- 0,0 0,0 8.1. Fons de contingència 248 118 0 -- 0,0 0,0

0 1 29. Deute públic 3.674 6.806 5.134 141,0 75,4 23,5 9.1. Amortitzacions i despeses financeres del deute públic 3.674 6.806 5.134 141,0 75,4 23,5Total 29.405 32.978 21.857 9,2 66,3 100,0



140

L’estat d’execució dels pressupostos de les entitats autònomes administratives

L’execució del pressupost d’ingressos del conjunt d’entitats autònomes administratives els

tres primers trimestres del 2013 mostra un descens dels drets liquidats del 10,9%. Les

transferències corrents disminueixen el 24,2%. Destaca la davallada del 61,5% de les

transferències del Departament d’Empresa i Ocupació cap al Servei d’Ocupació de

Catalunya (SOC), ja que per efectes de calendari, encara no s’han lliurat els recursos. Al seu

torn, les taxes i altres ingressos presenten un increment del 16,6%.

Quadre 5.A1.6L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost d'ingressos de les entitats autònomes administrativesMilions d'euros

Previsions Drets % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) 13/12 d'execució (D/I)

3. Taxes i altres ingressos 105 100 16,6 95,04. Transferències corrents 434 134 -24,2 30,85. Ingressos patrimonials 0 0 -89,4 7,36. Alienació inversions reals 0 0 --7. Transferències de capital 28 5 -27,2 20,08. Variació d'actius financers 0 1 -- 770,49. Variació de passius financers 5 0 -- 0,0

Ingressos corrents 539 233 -11,0 43,3Ingressos de capital 28 5 -27,2 20,0Ingressos financers 5 1 -- 26,4Total 571 240 -10,9 42,0


L’estat d’execució del pressupost de despeses del conjunt d’entitats autònomes

administratives mostra un descens de les obligacions reconegudes del 38,8%.

Les transferències corrents presenten una davallada superior a la mitjana, del 55,8%. Les

remuneracions de personal, a causa de les mesures d’ajust aplicades a tot el personal del

sector públic de la Generalitat, disminueixen el 14,3%, i la compra de béns i serveis, ho fa el

12,2%. Gran part d’aquest descens correspon a les obligacions reconegudes del SOC, que

disminueixen el 58,5%. Les despeses en personal d’aquest ens es redueixen el 25,8%, i les

transferències corrents, el 74,3%, especialment les dirigides a ens i corporacions locals.


141

Quadre 5.A1.7L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost de despeses de les entitats autònomes administrativesMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) GrauInicials (I) definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C)

1. Remuneracions de personal 124 128 76 -14,3 59,62. Compra de béns i serveis 121 128 47 -12,2 36,93. Interessos 0 0 0 -42,2 10,74. Transferències corrents 290 381 82 -55,8 21,76. Inversions reals 21 18 2 -80,9 9,77. Transferències de capital 10 10 4 -49,3 38,98. Actius financers 5 5 0 12,9 0,6

Despeses corrents 535 637 206 -37,4 32,3Despeses de capital 31 27 5 -66,7 20,0Despeses financeres 5 5 0 12,9 0,6Total 571 670 212 -38,8 31,6


L’estat d’execució dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Els quadres següents mostren l’execució dels pressupostos d’ingressos a setembre del

2013 del Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

El Servei Català de la Salut (CatSalut) és l’organisme responsable de garantir la prestació

dels serveis sanitaris de cobertura pública a Catalunya i es finança en la seva pràctica

totalitat amb les transferències del Departament de Salut. En conjunt, els seus ingressos

cauen l’11,9%.


142

Quadre 5.A1.8L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost d'ingressos del Servei Català de la SalutMilions d'euros


3. Taxes i altres ingressos 0 0 -53,8 107,24. Transferències corrents 8.254 5.468 -11,7 66,25. Ingressos patrimonials 1 1 132,4 -18,97. Transferències de capital 175 94 -11,4 54,08. Actius financers 72 29 -30,8 40,4

Ingressos corrents 8.256 5.469 -11,7 66,3Ingressos de capital 175 94 -11,4 54,0Ingressos financers 72 29 -30,8 40,4Total 8.502 5.593 -11,9 65,8


L’Institut Català de la Salut (ICS) integra els centres i empreses de serveis sanitaris que són

titularitat de la Generalitat. Es nodreix gairebé exclusivament de les transferències corrents

provinents del CatSalut. Els seus ingressos minven el 8,8% respecte de l’exercici anterior.

Quadre 5.A1.9L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost d'ingressos de l'Institut Català de la SalutMilions d'euros


3. Taxes i altres ingressos 70 46 15,2 66,14. Transferències corrents 2.645 1.773 -8,9 67,05. Ingressos patrimonials 0 0 99,4 54,97. Transferències de capital 13 1 -86,9 11,28. Actius financers 0 0 -72,2 --

0Ingressos corrents 2.715 1.819 -8,4 67,0Ingressos de capital 13 1 -86,9 11,2Ingressos financers 0 0 -72,2 --Total 2.728 1.821 -8,8 66,7


Els ingressos de l’ICASS es redueixen el 12,7%. La principal font de finançament són les

transferències corrents provinents del Departament de Benestar Social i Família. Aquest

capítol cau el 12,9%.


143

Quadre 5.A1.10L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost d'ingressos de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilions d'euros


3. Taxes i altres ingressos 130 79 5,0 60,54. Transferències corrents 1.596 1.029 -12,9 64,55. Ingressos patrimonials 0 0 -- --7. Transferències de capital 20 0 -100,0 0,08. Actius financers 0 0 -34,8 17,8

Ingressos corrents 1.726 1.108 -11,8 64,2Ingressos de capital 20 0 -100,0 0,0Ingressos financers 0 0 -34,8 17,8Total 1.747 1.108 -12,7 63,4


Pel que fa a la vessant de les despeses, les obligacions reconegudes pel CatSalut creixen el

10,8%. La despesa es reparteix gairebé exclusivament entre els capítols de compra de béns

i serveis i transferències corrents. La compra de béns corrents i serveis presenta un

creixement del 25,7%, evolució s’explica per l’absorció de despesa desplaçada i pel major

ritme de comptabilització de la despesa de concerts sanitaris, per efecte dels mecanismes

de pagaments a proveïdors. Les transferències corrents, dirigides principalment a l’ICS i la

despesa farmacèutica, es redueixen el 2,4%.

Quadre 5.A1.11L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost de despeses del Servei Català de la SalutMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C)

1. Remuneracions de personal 25 26 17 -1,2 65,02. Compra de béns i serveis 4.540 4.292 3.719 25,7 86,74. Transferències corrents 3.690 3.944 3.013 -2,4 76,46. Inversions reals 121 114 52 -6,8 45,67. Transferències de capital 53 55 24 -48,3 43,18. Actius financers 72 80 28 51,2 35,6

Despeses corrents 8.256 8.262 6.749 11,3 81,7Despeses de capital 175 169 76 -25,4 44,8Despeses financeres 72 80 28 51,2 35,6Total 8.502 8.511 6.853 10,8 80,5



144

Les despeses de l’ICS cauen reduir el 4%. El capítol més important és el de remuneracions

del personal, que disminueix el 3,4%. La compra de béns i serveis és el 4,4% menor.

Quadre 5.A1.12L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost de despeses de l'Institut Català de la SalutMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C)

1. Remuneracions de personal 1.875 1.860 1.266 -3,4 68,12. Compra de béns i serveis 840 853 672 -4,4 78,84. Transferències corrents 0 1 1 14,5 76,96. Inversions reals 13 16 2 -70,3 12,9

Despeses corrents 2.715 2.713 1.938 -3,8 71,4Despeses de capital 13 16 2 -43,6 12,9Total 2.728 2.730 1.940 -4,0 71,1


Finalment, l’ICASS disminueix les seves obligacions reconegudes el 10,9%. Les

transferències corrents, el capítol de major magnitud, s’adrecen principalment a famílies i

institucions sense ànim de lucre i cau el 18,3%. La compra de béns i serveis presenta un

creixement del 10,2%.

Quadre 5.A1.13L'Administració de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre del 2013Estat d'execució del pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis SocialsMilions d'euros

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grauinicials definitius (C) reconegudes (O) 13/12 d'execució (O/C)

1. Remuneracions de personal 66 66 42 -2,2 63,32. Compra de béns i serveis 533 591 322 10,2 54,44. Transferències corrents 1.040 1.003 691 -18,3 68,86. Inversions reals 17 13 1 -78,3 7,87. Transferències de capital 4 4 1 -28,1 13,68. Actius financers 0 0 0 90,7 26,2

Despeses corrents 1.640 1.661 1.054 -10,7 63,5Despeses de capital 20 17 2 -71,3 9,2Despeses financeres 0 0 0 90,7 26,2Total 1.660 1.678 1.056 -10,9 62,9



145

Annex 2. La recaptació tributària a Catalunya

En aquest annex es presenta la recaptació tributària de les diferents figures tributàries a

Catalunya l’any 2012 segons l’Administració que gestiona la recaptació. És important

destacar que l’Administració autonòmica rep una part dels impostos generats en el seu

territori, malgrat que la recaptació l’efectuï l’Administració central. Les dades que es

presenten en aquest annex, per tant, es desglossen en funció de l’Administració competent

en la recaptació.

La recaptació de la Generalitat de Catalunya l’any 2012 va canviar la tendència a la baixa

que havia experimentat en anys anteriors i va créixer un 6,5% l’any 2012, que contrasta amb

el -20,7% de l’any anterior. Aquest augment s’explica per la recuperació de l’impost sobre el

patrimoni l’any 2012 ja que la recaptació de la resta d’impostos recaptats per la Generalitat

segueix caient o bé s’estabilitza, com és el cas de l’impost per sucessions i donacions. La

recaptació del conjunt de comunitats autònomes la recaptació disminueix un -1,7%, de

manera que el restabliment de l’impost sobre el patrimoni no compensa la caiguda de la

resta de tributs cedits.

Quant a la recaptació de les delegacions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària

(AEAT), tant a Catalunya com al conjunt de les comunitat autònomes, s’observa un

increment respecte l’any anterior (3,7 % a Catalunya i 2,5 % al total regionalitzat). Tot i la

variació positiva en la recaptació total de l’administració central, s’aprecia disparitat entre

comunitats autònomes ja que pràcticament la meitat de les CA presenten una disminució de

la recaptació de l’AEAT, entre les quals destaquen Astúries (-11,6 %), Múrcia (-10,1 %). En

conjunt la recaptació tributària d’ambdues administracions a Catalunya l’any 2012 va créixer

un 3,8 %, per sobre la taxa mitjana estatal, que va ser d’un 2%.

Pel que fa a la gestió dels tributs, cal diferenciar entre la situació de les comunitats

autònomes forals i la de les comunitats autònomes de règim comú. Tal i com es desprèn de

les dades del quadre 5.A2.1, les diputacions forals van recaptar un 75,7 % del total al País

Basc, i més d’un 100 % a Navarra (la recaptació neta de l’Administració central a Navarra va

ser negativa). Per contra, les comunitats de règim comú van recaptar, de mitjana, un 5,3 %

del total de tributs3, un percentatge lleugerament inferior al de l’any anterior, que era del

5,8 %. Aquestes diferències es deuen al sistema de finançament. En el règim foral, les 3 Exclosa la recaptació dels ens locals i la de la Seguretat Social, tal com es pot observar en el quadre 5.A2.1.


146

comunitats autònomes recapten pràcticament la totalitat dels impostos en el seu territori; en

canvi, en el cas de les comunitats autònomes de règim comú, l’Administració central

gestiona els impostos cedits que quantitativament són més importants (l’IRPF, l’IVA i alguns

impostos especials) i les comunitats autònomes gestionen un conjunt d’impostos cedits que

tenen menys poder recaptatori.

Quadre 5.A2.1El sector públic autonòmic a Catalunya l'any 2012

Ingressos aplicatsMilions d'euros

Comunitat autònoma Govern autonòmic

Deleg. Adm. Central Total Govern

autonòmicDelegació d'Hisenda Total

Andalusia 1.567 10.116 11.683 1,1 -1,6 -1,3Aragó 338 3.358 3.696 -0,9 5,1 4,5Astúries 243 2.265 2.509 -1,4 -11,6 -10,7Balears 343 2.512 2.855 3,9 7,4 7,0Canàries 326 2.094 2.421 -2,3 11,2 9,1Cantàbria 138 2.464 2.602 -8,4 5,8 5,0Castella i Lleó 462 3.258 3.720 4,8 -10,1 -8,5Castella-la Manxa 380 2.538 2.918 7,5 -2,7 -1,5Catalunya 1.880 33.617 35.497 6,5 3,7 3,8Extremadura 146 955 1.101 -11,1 -2,6 -3,9Galícia 498 5.698 6.196 2,7 -0,7 -0,4Madrid 1.415 79.146 80.562 -12,6 3,7 3,4Múrcia 230 1.695 1.925 -7,4 -1,8 -2,5Navarra 2.978 -256 2.722 -5,0 824 -12,3País Basc 11.404 3.669 15.073 -0,7 26,2 4,8La Rioja 72 646 718 -17,2 1,1 -1,1C. Valenciana 888 10.116 11.004 -10,2 -1,8 -2,5Ceuta — 46 46 — -9,3 -9,3Melilla — 37 37 — 10,4 10,4

Total regionalitzat 23.310 163.975 187.285 -1,7 2,5 2,0

Serveis centrals3 — 4.979 4.979 — 39,2 39,2

Total recaptació 23.310 168.953 2 192.263 -1,7 3,3 2,7

Font: recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats (exercici 2012) i Informe anual de recaptació tributària 2012 (AEAT).

Distribució per comunitats autònomes de la recaptació dels tributs estatals, cedits1 i concertats

% de variació 2012/2011

2. Inclou la cessió de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials a les administracions territorials (90.846 milions d'euros a lescomunitats autònomes i 1.256 milions d'euros a les corporacions locals).3. S'han descomptat les cessions als ens territorials (-92.102milions d'euros).

1. No es disposa de les dades de recaptació corresponents als impostos sobre determinats mitjans de transport i sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs de l'any 2012 excepte per a Catalunya i les comunitats forals

Tal i com es detalla al quadre 5.A.2.2 d’ingressos tributaris, el impostos directes són els que

més pesen en la recaptació total tant a Catalunya com al total regionalitzat. A Catalunya, els

impostos directes representen un 55,4 % de la recaptació tributària total, mentre que els

impostos indirectes representen un 43,2 %. A nivell de recaptació total regionalitzada,


147

aquests percentatges són del 53,6 % i del 44,9 % respectivament, és a dir, que els impostos

directes tenen un les pes lleugerament inferior al conjunt de comunitats autònomes que no

pas a Catalunya. El pes dels impostos directes sobre el total és 2 punts més alt que l’any

anterior a causa de l’augment de recaptació de l’impost sobre societats i l’IRPF, mentre que

els indirectes es veuen afectats per la caiguda de la recaptació de l’IVA i dels impostos

sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Respecte a la contribució de cada impost sobre la recaptació tributària de Catalunya, l’IRPF

representa un 40,3 %, un punt menys que l’any anterior. El segon impost amb més

recaptació és l’IVA, amb un 33,6 % (35,2% l’any anterior) seguit per l’impost sobre societats,

amb un 12,4 %, que guanya més de dos punts respecte l’any 2011. D’altra banda, els pes

de la recaptació impositiva sobre el PIB és d’un 7,6% tant a Catalunya com al conjunt de

comunitats autònomes.


Milions d'euros

2012 2011 % var. 2012 2011 % var.

Impostos directes 19.648 18.174 8,1 100.269 94.531 6,1IRPF (Administració central) 14.298 14.109 1,3 67.368 66.811 0,8Societats (Administració central) 4.408 3.412 29,2 21.322 16.558 28,8Impostos gestionats per comunitats autònomes i diputacions forals 641 349 83,5 9.752 9.008 8,3Altres impostos directes 301 304 -1,0 1.827 2.153 -15,1

Impostos indirectes 15.325 15.524 -1,3 83.910 86.320 -2,8IVA (Administració central) 11.915 12.050 -1,1 50.455 49.286 2,4Impostos especials (Administració central) 1.499 1.336 12,2 18.209 20.734 -12,2Impostos gestionats per comunitats autònomes i diputacions forals 1.032 1.176 -12,2 12.331 13.335 -7,5Altres impostos indirectes 880 962 -8,6 2.914 2.965 -1,7

Taxes i altres ingressos 524 501 4,6 2.720 2.804 -3,0Taxes i altres (Administració central) 316 259 22,0 1.492 1.426 4,6Taxes gestionades per comunitats autònoms i diputacions forals 208 242 -14,0 1.227 1.378 -11,0

Total 35.497 34.199 3,8 186.898 183.655 1,8

Catalunya Espanya regionalitzat

Recaptació de tributs estatals, cedits i concertats a Catalunya i a tot l'Estat

Font: recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats (exercici 2012), dades provisionals del Ministeri d'Economia i Hisenda i Informe anual de recaptació tributària 2011 (AEAT).

Les variacions interanuals dels diferents impostos mostren evolucions desiguals. Mentre els

impostos indirectes decreixien un 1,3% a Catalunya, el impostos directes presentaven una

taxa de creixement del 8,1%. Per al conjunt de l’Estat, s’observa una disminució del 2,8 %

en el cas dels impostos indirectes i un augment del 6,1 % en els directes. A Catalunya, tant

la recaptació per IRPF (1,3 %) com de l’impost sobre societats (29,2%) van créixer l’any

2012, mentre que l’IVA va minvar un -1,1 %, arrossegat per la tendència negativa de

l’activitat econòmica.


148

Per tal d’analitzar l’evolució de les figures tributàries el 2012, el quadre 5.A2.3 mostra en

detall el volum de la recaptació a Catalunya i la compara amb l’any anterior. Així mateix,

també presenta la comparació amb les dades del conjunt de comunitats autònomes de

règim comú. No es té en compte la recaptació de les comunitats forals a causa de les

peculiaritats del seu marc normatiu.


Milions d'euros

Comunitats autònomes de

règim comúM€ % var. 12/11 % var. 12/11

Delegacions de l'AEAT (A) 33.230 3,6 3,1IRPF 14.298 1,3 0,8Societats 4.408 29,2 25,2IVA 11.915 -1,1 3,0Especials1 1.112 14,5 -4,6Tràfic exterior 553 -13,4 -6,1Taxes i altres ingressos tributaris 944 6,5 -5,7

Govern autonòmic (B) 1.880 6,5 -2,0Successions i donacions 339 0,2 4,0Patrimoni 302 2.686,8 1.283,8Transmissions patrimonials 682 -9,1 -7,1Actes jurídics documentats 349 -17,8 -19,2Taxa del joc 208 -14,0 -12,0

Total (A + B) 35.111 3,8 2,9

Determinats mitjans de transport 101 1,6 ndVendes minoristes de determinats hidrocarburs 285 7,9 nd

Total 35.497 3,8 1,8

Recaptació de tributs a Catalunya

Catalunya

Font: recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats (exercici 2012), dades provisionals del Ministeri d'Economia i Hisenda i Informe anual de recaptació tributària 2012 (AEAT).

1. No inclou els impostos especials sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs (IVMDH) i sobre determinats mitjans de transport (IEDMT)

El conjunt d’impostos recaptats per l’AEAT a Catalunya va créixer un 3,6%. L’impost que ha

experimentat una millora més significativa és l’impost sobre societats que augmenta un

29,2%, mentre que al conjunt de comunitats autònomes de règim comú creix un 25,2%. La

recaptació d’aquest impost ha augmentat impulsada per canvis normatius i de gestió que


149

n’amplien la recaptació, entre els quals destaquen l’augment de tipus en els pagaments

fraccionats, la limitació en la deducció de bases negatives i la supressió en la llibertat

d’amortització entre d’altres. El conjunt de les mesures aplicades compensa la reducció de

beneficis empresarials que s’ha registrat durant el període.

L’IRPF, la figura impositiva amb més pes en el conjunt de la recaptació, creix un 1,3% a

Catalunya i un 0,8% al conjunt de comunitats autònomes de règim comú. S’ha produït una

caiguda de les bases provocada, conseqüència directa de la reducció de les rendes del

treball per l’augment de l’atur i de la supressió de la paga extra dels funcionaris entre altres.

Aquesta reducció de les bases s’ha compensat amb un augment de tipus per l’aplicació del

gravamen complementari aprovat pel Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de

mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit

públic. Addicionalment es va aprovar un augment de tipus en la retenció per a activitats

professionals que impacta positivament en la recaptació del 2012.

En el cas de l’IVA, la recaptació a Catalunya cau un -1,1% mentre que al conjunt de

comunitats autònomes de règim comú creix un 3%. L’augment de tipus que es comença a

aplicar a partir de l’1 de setembre de 2012, no aconsegueix compensar l’efecte negatiu de la

disminució de la despesa final subjecta derivada de la caiguda del consum.

La recaptació dels impostos especials pateix una davallada del -4,6% al conjunt de

comunitats autònomes de règim comú, però a Catalunya creix un 14,5%. La disminució de -

4,6% engloba una disminució de -3,5% en l’impost sobre l’alcohol, un descens encara més

important en l’impost sobre hidrocarburs (-7,5%) i un increment del 9,8% en l’impost sobre

l’electricitat a causa d’un augment de preus. A Catalunya, les variacions en la recaptació

dels impostos especials presenten alguns trets diferencials. L’impost sobre hidrocarburs,

presenta una evolució amb signe contrari al del conjunt de comunitats autonòmes de règim

comú, i en comptes de disminuir, creix un 2,8%. En el cas de l’impost sobre l’electricitat, la

recaptació de 2012 duplica la de l’any anterior.

El volum de la recaptació dels impostos gestionats per la Generalitat de Catalunya va créixer

un 6,4%. La recaptació dels impostos relacionats amb el sector immobiliari, com és el cas de

l’impost sobre transmissions patrimonials i l’impost sobre actes jurídics documentats

segueixen decreixent i l’any 2012 presenten unes taxes de -9,1% i de -17,8%. També la taxa

del joc recapta un 14% menys que l’any anterior. La recaptació de l’impost de successions i

donacions de l’any 2012 és molt similar a la de l’any anterior a causa d’unes liquidacions

extraordinàries que compensen la disminució de la recaptació derivada de les reformes del


150

2010 i el 20114. Finalment, l’impacte més important en els tributs totalments cedits prové de

la recuperació de l’import sobre el patrimoni d’acord amb el Reial Decret llei 13/2011 pel qual

es restableix l’impost sobre el patrimoni amb caràcter temporal que havia estat bonificat al

100% des de l’any 2009. Finalment, pel que fa a l’impost sobre vendes minoristes de

determinats s’observa un creixement de la recaptació del 7,9% a causa de l’increment de

tipus del tram autonòmic. En el cas de l’impost especial sobre determinats mitjans de

transport no es produeix cap variació significativa i creix un 1,6% entre 2011 i 2012

Per al conjunt de comunitats autònomes de règim comú, la recaptació dels tributs totalment

cedits disminueix un -2%. A diferència del que passa a Catalunya, la recaptació derivada del

restabliment de l’impost sobre el patrimoni no és suficient per compensar la caiguda de la

major part dels altres impostos, que decreixen de manera similar a Catalunya. Cal remarcar

que no totes les CA van restablir l’impost sobre el patrimoni ja que Madrid, València i

Balears van mantenir la bonificació del 100% durant l’any 2012. L’impost per transmissions

patrimonials disminueix un -7,1%, el d’actes jurídics documentats un -19,2% i la taxa del joc

un -12%. L’impost sobre sucessions i donacions creix un 4% al conjunt de comunitats

autònomes de règim comú. Pel que fa a l’impost sobre vendes minoristes de determinats

hidrocarburs i l’impost sobre determinats mitjans de transport, no es disposa de les dades de

recaptació de l’any 2012.

4 Veure llei 3/2011, del 8 de juny, de modificació de la llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i

donacions

151

6. EL SECTOR PÚBLIC LOCAL A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 6. El sector públic local a Catalunya

153

6.1. El marc legal i pressupostari del sector local

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals, constitueix la base del sistema de finançament local.

Aquesta norma recull les reformes, instrumentades a través de la Llei 51/2002, de 27 de

desembre, de reforma de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals, i de la Llei

62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que han

tingut incidència tant en l’àmbit financer com en l’àmbit tributari.

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals enumera i regula els recursos dels

municipis i de les províncies, que són els següents:

- ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat,

- tributs propis (taxes, contribucions especials, impostos i recàrrecs),

- participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes,

- subvencions,

- preus públics,

- operacions de crèdit,

- multes i sancions

- i altres prestacions de dret públic.

Aquesta Llei també especifica els recursos d’altres entitats locals, com ara les àrees

metropolitanes, les entitats municipals associatives, les comarques, les altres entitats

supramunicipals i les entitats d’àmbit inferior al municipi, com també els règims especials5

d’alguns ens locals amb característiques específiques.

El finançament de municipis i províncies procedent de transferències estatals s’instrumenta

mitjançant mecanismes diferenciats en funció de les característiques específiques dels ens

locals pel que fa a la dimensió de la població i de capitalitat. Es tracta d’un sistema dual,

amb un model de cessió per als ens locals amb major població o que són capital de

província i un model de variables per la resta. El model de cessió, que obliga legalment a

prestar un major nombre de serveis, es finança a través de la cessió d’un percentatge del

rendiment de determinats impostos estatals i d’una participació en els tributs de l’Estat;

mentre que el model de variables, aplica un model de participació en tributs de l’Estat.

5 Règim especial de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, Madrid i Barcelona.


154

El model de finançament local és vigent des de l’1 de gener de 2004 i té les següents

característiques:

Característiques del model de cessió:

o Inclou les següents entitats locals (excepte País Basc i Navarra)6:

- Províncies

- Municipis amb població de dret igual o superior als 75.000 habitants o capitals de

província o de comunitat autònoma.

o Els impostos estatals cedits són:

- IRPF: territorialització directa segons les quotes líquides. Els percentatges de cessió

són: 1,6875% pels municipis i 0,9936% per les províncies.

- IVA: territorialització indirecta segons recaptació estatal i de manera individualitzada en

funció de l’índex de consum i de població municipal. Els percentatges de cessió són:

2,3266% pels municipis i 1,3699% per les províncies.

- Impostos especials: territorialització indirecta segons la recaptació estatal i de manera

individualitzada en funció de l’índex de consum i de població municipal. Els

percentatges de cessió són: 2,9220% pels municipis i 1,7206% per les províncies.

o El Fons Complementari de Finançament:

- L’any 2004, el fons es determina com a diferència entre l’import de l’anterior sistema

de Participació en els Tributs de l’Estat pel 2003 incrementat amb l’evolució dels

Ingressos Tributaris de l’Estat (ITE)7 el 2004, i el que es deriva de la cessió comentada

anteriorment.

- Els anys següents el fons evoluciona segons l’ITE. 6 El model exclou els territoris històrics del País Basc i Navarra perquè el finançament local es regeix pels seus règims forals

interns. 7 Recaptació estatal, exclosa la susceptible de cessió a les comunitats autònomes, per IRPF, IVA i impostos especials.

Model de cessió

Model de variables

Cessió d’un % del rendiment de l’IRPF,

l’IVA i els impostos especials Fons Complementari de Finançament

Repartiment del fons en funció de:

• Població (75%) • Esforç fiscal (12,5%) • Invers capacitat tributària (12,5%)


155

- S’incorporen les compensacions referents a la reforma de l’Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE).

Característiques del model de variables:

o Inclou les següents entitats locals (excepte País Basc i Navarra):

- Municipis amb població inferior als 75.000 habitants i que no siguin capitals de

província o de comunitat autònoma.

- Els criteris de distribució inclouen les següents variables i ponderacions:

• 75% de la població de dret ponderada

• 12,5% de l’esforç fiscal

• 12,5% de l’invers de la capacitat tributària

o A més, s’estableix una garantia de finançament mínim, segons la qual cap municipi

rebrà un finançament inferior al de l’any 2003 i s’incorporen les compensacions per la

reforma de l’IAE, que evolucionen segons l’ITE.

D’altra banda, els denominats “municipis turístics”8 es financen amb un model mixt, atès

que a més de participar en el model general de variables, tenen cedit el 2,9220% dels

rendiments dels impostos especials sobre hidrocarburs i labors de tabac.

Pel que fa a l’àmbit normatiu català, l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, en l’article

83 d’organització del govern local de Catalunya, que Catalunya estructura la seva

organització territorial bàsica en municipis i vegueries, que l'àmbit supramunicipal és

constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament, i que els

altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de

col·laboració i associació dels municipis.

Les anomenades lleis d’organització territorial, aprovades al Parlament de Catalunya, que

estructuren el sector local català, són les següents:

- Llei 5/1987, de 4 d’abril, del règim provisional de les competències de les diputacions

provincials,

- Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya,

8 Es consideren municipis turístics aquells que, no complint els requisits per accedir al sistema de cessió d’impostos, tenen una

població superior a 20.000 habitants i un nombre d’habitatges de segona residència superior al d’habitatges principals.


156

- Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques

especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva

zona d’influència directa,

- Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i Decret legislatiu

2/2003, de 28 d’abril, del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

D’acord amb aquest marc normatiu, els municipis i les comarques són els ens locals en què

s’organitza territorialment Catalunya, alhora que es reconeix també la condició d’ens local a

la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les

mancomunitats de municipis. El Decret legislatiu 2/2003 també determina que el municipi, la

comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen d’autonomia per a la gestió

dels interessos respectius. Cal afegir que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu

l’article 90, estableix que la vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern

intermunicipal de cooperació local, i que és la divisió territorial adoptada per la Generalitat

per a l’organització territorial dels seus serveis. També especifica, en l’article 91, que els

consells de vegueria substituiran a les actuals diputacions provincials.

En aquest capítol de l’informe econòmic i financer, referent a l’Administració local a

Catalunya, es presenten els pressupostos agregats d’ingressos i despeses de l’any 2012

dels ens territorials catalans: municipis, províncies, comarques i entitats metropolitanes, que

es comparen amb els pressupostos i les liquidacions de l’exercici 20119. El pressupost de

cada ens local recull la informació de l’administració general de l’ens consolidada amb els

seus organismes autònoms.

Els ajuntaments realitzen la major part de la despesa del conjunt del sector local a

Catalunya, amb un 83,7% del total. Les entitats metropolitanes10 i comarques, en segon lloc,

efectuen el 8,7% de la despesa, i per últim les diputacions, que en realitzen el 7,7%.11

9 Les xifres dels pressupostos liquidats corresponen a drets reconeguts i a obligacions reconegudes. 10 L’Àrea Metropolitana de Barcelona, creada el 2011, substitueix dues entitats metropolitanes anteriors, l’Entitat del Medi

Ambient i Entitat Metropolitana del transport, més la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 11 Descomptant les transferències internes entre les diferents entitats locals.


157

Ajuntaments83,7%

Diputacions7,7%

Entitats metropolitanes i

comarques8,7%

Gràfic 6.1.1El sector públic local a CatalunyaDistribució de la despesa. Pressupost 2012.

Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

L’any 2012, el pressupost consolidat d’ingressos de les administracions locals a Catalunya

va ser de 10.011 milions d’euros. Van experimentar una disminució del 2,9%, més suau que

la de l’any anterior. Els ingressos propis es van mantenir estables, mentre que les

transferències van disminuir l’11,9%. Les transferències són especialment importants en les

diputacions i les entitats metropolitanes i comarques, en que representen el 56,7% i el

84,4% dels ingressos, respectivament. Els ingressos financers es van accelerar, però

suposen tan sols el 4% del total.

Pel que fa a les despeses pressupostades, el volum total consolidat va ser de 9.830 milions

d’euros i es va contraure el 4,2%. Les operacions corrents, que suposen el 82,2% del total,

van concentrar la davallada de la despesa, amb una disminució del 2,8%. Les operacions de

capital van disminuir amb més intensitat, el 16,9%. Els ens locals van intensificar l’esforç en

les operacions financeres.


158

Quadre 6.1.1 El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica dels pressupostos 2012Milions €

Total Total Total Total Total % % var. 12/11

Ingressos propis 5.404 319 290 0 6.013 60,1 -0,1Ingressos per transferències 2.800 604 611 418 3.598 35,9 -11,9Ingressos financers 374 19 7 0 400 4,0 95,0Total ingressos 8.578 942 908 418 10.011 100,0 -2,9

Operacions corrents 6.939 710 758 327 8.080 82,2 -2,8Operacions de capital 974 148 142 168 1.095 11,1 -16,9Operacions financeres 563 85 8 0 655 6,7 3,2Total despeses 8.475 942 908 495 9.830 100,0 -4,2Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Transf.internes consolidat

Total Ajuntaments Diputacions i comarques

E. Metropol.

6.2. Els pressupostos dels ajuntaments

El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial, i l’element primari de participació

ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d’autonomia, i el seu govern i administració

correspon a l’ajuntament, integrat per l’alcalde i els regidors. A Catalunya hi ha 947

municipis: 26 dels quals no superen els 100 habitants; 455 es troben entre els 100 i els

1.000 habitants, 256 entre els 1.001 i els 5.000, 147 entre els 5.001 i els 20.000, 40 entre els

20.001 i els 50.000, i 23 per damunt dels 50.000 habitants. En tot cas, el 77,8% dels

municipis no superen els 5.000 habitants i inclouen el 10,4% de la població catalana. El

Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de

Catalunya, estableix quines són les competències municipals.

Els ingressos

Els Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les

hisendes locals, enumera els principals fonts de recursos dels municipis:

- Els tres impostos obligatoris –béns immobles (IBI), activitats econòmiques (IAE) i vehicles

de tracció mecànica- i els dos impostos de caràcter optatiu –impost sobre construccions,

instal·lacions i obres i impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana-.


159

- Les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Pel que fa a la

participació en els tributs de l’Estat, ja s’ha esmentat abans que des de l’any 2004: als

municipis que són capital de província o de comunitat autònoma, o que tenen una població

igual o superior als 75.000 habitants, se’ls cedeix un percentatge del rendiment de

determinats impostos més un fons complementari de finançament que evoluciona segons

l’ITE; la resta de municipis es financen, únicament, mitjançant la participació en els

ingressos de l’Estat.

- Els altres ingressos, com les taxes, els preus públics per a la prestació de serveis, les

contribucions especials, les multes, les operacions de crèdit, els ingressos patrimonials i

l’alienació d’inversions reals.

El 2012, el conjunt d’ajuntaments de Catalunya va comptar amb uns ingressos

pressupostats de 8.578 milions d’euros, magnitud molt similar a la de l’exercici anterior. Les

operacions financeres van disminuir l’1,1%, i els ingressos de capital, conformats

bàsicament per transferències, van disminuir el 33,9%. En contra, els ingressos financers

s’han més que duplicat.

Els principals ingressos dels ajuntaments són els impostos directes, les transferències

corrents i, en menor mesura, les taxes i altres ingressos. Malgrat que la darrera reforma del

finançament local va introduir la participació en la recaptació de tributs cedits, les

transferències continuen tenint una importància elevada en el finançament municipal (29,1%

del pressupost del conjunt d’ajuntaments). Els impostos directes pressupostats es van

incrementar el 4,2%, mentre que les transferències corrents van disminuir el 6%. Les taxes i

els altres ingressos es mantenen estables.


160

Quadre 6.2.1 El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica dels ingressos dels ajuntaments. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

var.12/11

Liquidació Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b)/(a)

1. Impostos directes 3.483 3.352 38,7 3.494 40,7 4,22. Impostos indirectes 172 196 2,3 164 1,9 -16,03. Taxes i altres ingressos 1.641 1.537 17,8 1.546 18,0 0,54. Transferències corrents 2.735 2.653 30,7 2.494 29,1 -6,05. Ingressos patrimonials 193 185 2,1 136 1,6 -26,66. Alienació d'inversions reals 58 101 1,2 64 0,7 -37,07. Transferències de capital 638 458 5,3 306 3,6 -33,28. Actius financers 13 9 0,1 10 0,1 13,49. Passius financers 377 162 1,9 364 4,2 124,4

Operacions corrents 8.225 7.923 91,6 7.834 91,3 -1,1Operacions de capital 696 559 6,5 370 4,3 -33,9Operacions financeres 390 171 2,0 374 4,4 118,6Total 9.311 8.654 100,0 8.578 100,0 -0,9Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

IBI28,0%Vehicles

4,8%

Inc.valor terrenys2,9%

IAE4,1%

Const., inst. i obres1,2%

Impostos cedits1,7%

Taxes18,0%

Transferències de l'Estat21,0%

Altres transferències

11,7%Ingressos financers

4,4%

Altres ingressos2,3%

Gràfic 6.2.1El sector públic local a CatalunyaEstructura dels ingressos dels ajuntaments. Pressupost 2012.

Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.


161

Els ingressos tributaris comprenen els capítols d’impostos directes, indirectes i taxes i altres

ingressos. En conjunt, es van incrementar el 2,3% perquè la pujada dels impostos directes

compensa la davallada dels indirectes.

L’IBI és el tribut que aporta el major volum de recursos propis dels ajuntaments, i representa

el 46,1% dels ingressos tributaris i el 28% del total. Amb el Reial Decret-Llei 20/2011, de 30

de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributaria i per a la correcció

del dèficit públic, el govern central va establir un increment del tipus impositiu de l’IBI que els

ajuntaments van implementar depenent de l’any en que haguessin fet la darrera revisió

cadastral. Els ingressos pressupostats el 2012 es va incrementar el 8,2%. L’impost sobre

vehicles, que representa el 7,9% dels ingressos tributaris dels ajuntaments, va presentar un

descens del 3,8%, i l’IAE, amb el 6,8% dels recursos tributaris, va disminuir el 2,8%. Les

taxes i altres ingressos (contribucions especials i preus públics) aporten el 29,7% dels

ingressos tributaris i es van situar pràcticament al mateix nivell que el 2011. La participació

en els tributs de l’Estat (IRPF, IVA i impostos especials) forma part del finançament de les

capitals de província i de la resta de municipis amb una població major de 75.0000

habitants, en els quals té una importància específica, però en el conjunt d’ajuntaments el seu

pes és reduït.


162

Quadre 6.2.2El sector públic local a CatalunyaDetall dels ingressos tributaris dels ajuntaments. Pressupost 2012.Milions €

Total % % var. 12/11

Capítol 1. Impostos directes IRPF 83 1,6 -2,5 IBI 2.399 46,1 8,2 Vehicles 412 7,9 -3,8 Increment del valor dels terrenys 245 4,7 -4,5 IAE 355 6,8 -2,8 Impostos directes extingits 0 0,0 --Total impostos directes 3.494 67,1 4,2

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 42 0,8 -6,5 Impostos especials (*) 18 0,3 -0,3 Construccions, instal·lacions i obres 103 2,0 -21,9 Altres impostos indirectes 1 0,0 420,0Total impostos indirectes 164 3,2 -16,0

Capítol 3. Taxes i altres ingressos Taxes serveis i activitats de competència local 686 13,2 1,1 Altes taxes 860 16,5 0,1Total taxes i altres ingressos 1.546 29,7 0,5

Total ingressos tributaris 5.204 100,0 2,3(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs. Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

La major part de les transferències que reben els ajuntaments (64,2%) provenen de l’Estat,

per la importància de la participació dels municipis en els tributs estatals. En conjunt,

aquestes aportacions han caigut el 4,6%. D’altra banda, la Generalitat aporta un 25,6% de

les transferències dels municipis, amb un import el 17,1% inferior a l’exercici anterior.

Corresponen principalment al Fons de Cooperació Local de Catalunya, que es distribueix

entre tots els municipis catalans a partir d’uns criteris fixats per llei12, i al Pla únic d’obres i

serveis de Catalunya (PUOSC). De la resta de transferències, destaquen les procedents de

les diputacions, que aporten el 3,5% del total, partida que es va reduir un 25,3%.

12 Els diferents conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya s’estableixen cada any a les lleis dels

pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La distribució del Fons entre els municipis es fixa cada any en una Resolució.


163

Quadre 6.2.3El sector públic local a CatalunyaDetall dels ingressos per transferències als ajuntaments. Pressupost 2012.Milions €

Procedència Total Total Total % % var. 12/11

Estat 1.780 17 1.797 64,2 -4,6Comunitats autònomes 511 206 716 25,6 -17,1Diputacions 61 36 97 3,5 -25,3Empreses privades 19 10 29 1,0 -29,2Àrees metropolitanes 71 8 79 2,8 21,4Exterior 1 11 13 0,5 -67,7Altres 51 18 69 2,5 -22,1Total 2.494 306 2.800 100,0 -10,0Font:Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Corrents De capital Total

Les despeses

El pressupost agregat de despeses dels ajuntaments per a l’any 2012 va ser de 8.475

milions d’euros, l’1,5% inferior a l’exercici anterior.

Les despeses de capital van absorbir la reducció de la despesa, amb una davallada del

13%. Les operacions corrents, vinculades al funcionament de les activitats estructurals dels

ajuntaments, absorbeixen la major part de les despeses pressupostades (81,9%). Les

despeses de béns corrents i serveis pràcticament no van descendir, mentre que les

remuneracions del personal van disminuir el 3,1%. D’altra banda, les transferències corrents

van créixer el 4,4%. Per últim, les despeses financeres van augmentar el 5,7%.


164

Quadre 6.2.4El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica de les despeses dels ajuntaments. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


1. Remuneracions del personal 2.749 2.768 32,2 2.682 31,6 -3,12. Despeses de béns corrents i de serveis 2.926 2.877 33,4 2.872 33,9 -0,23. Despeses financeres 150 174 2,0 204 2,4 17,54. Transferències corrents 1.206 1.131 13,2 1.181 13,9 4,46. Inversions reals 1.453 1.046 12,2 902 10,6 -13,77. Transferències de capital 414 74 0,9 72 0,8 -2,98. Actius financers 42 13 0,2 15 0,2 17,69. Passius financers 544 519 6,0 547 6,5 5,4

Operacions corrents 7.031 6.951 80,8 6.939 81,9 -0,2Operacions de capital 1.867 1.119 13,0 974 11,5 -13,0Operacions financeres 586 532 6,2 563 6,6 5,7Total 9.483 8.602 100,0 8.475 100,0 -1,5Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

El detall de les despeses per transferències, que es van incrementar el 3,9%, mostra que la

major part de les transferències realitzades pels ajuntaments són de caràcter corrent. Els

principals destinataris són les empreses de l’entitat local (34,1%), les famílies i institucions

sense ànim de lucre (22,2%) i els consorcis (16,6%). Les transferències a les

mancomunitats s’han reduït amb intensitat. La resta, han augmentat.

Quadre 6.2.5El sector públic local a CatalunyaDetall de les despeses per transferències dels ajuntaments. Pressupost 2012.Milions €

Corrents De capitalDestinació Import Import Import % % var. 12/11

Famílies i institucions sense ànim de lucre 264 14 278 22,2 3,7Empreses de l'entitat local 398 29 427 34,1 3,7Mancomunitats 37 1 39 3,1 -71,5Àrees metropolitanes 150 6 157 12,5 147,3Consorcis 206 2 207 16,6 7,0Empreses privades 56 7 63 5,0 5,7Altres 69 13 82 6,5 11,1Total 1.181 72 1.252 100,0 3,9Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Total

La distribució funcional de la despesa dels ajuntaments, reflecteix el conjunt de

competències municipals. La principal àrea és la provisió de serveis públics bàsics, amb les

polítiques de benestar comunitari i habitatge i urbanisme, que concentren el 16% i l’11,3%


165

del pressupost, respectivament. També són força rellevants, dins la producció de béns

públics de caràcter preferent, la política d’educació, amb el 8% de la despesa total, i la de

cultura, amb el 5,4%. Finalment, els serveis de caràcter general representen el 20,9% i el

deute públic, el 8,6%.

Les polítiques que presenten els descensos de major magnitud són cultura (-11,3%),

habitatge i urbanisme (-4,4%) i els serveis de caràcter general (-3,4%). Al seu torn, els

principals augments es donen a seguretat i mobilitat ciutadana (3,8%), benestar comunitari

(1%) i administració financera i tributària (3,3%).

Quadre 6.2.6El sector públic local a CatalunyaClassificació funcional de les despeses dels ajuntaments. Pressupostos 2012.Milions €

var.12/11


0. Deute públic 671 675 7,8 728,3 8,6 7,9

1. Servei públics bàsics 3.785 3.328 38,7 3.290,9 38,8 -1,1 1.1. Seguretat i mobilitat ciutadana 757 729 8,5 756,3 8,9 3,8 1.2. Habitatge i urbanisme 1.363 1.001 11,6 957,4 11,3 -4,4 1.3. Benestar comunitari 1.390 1.342 15,6 1.355,8 16,0 1,0 1.4. Medi ambient 276 256 3,0 221,4 2,6 -13,6

2. Actuacions de protecció i promoció social 823 743 8,6 722,7 8,5 -2,8 2.1. Pensions 27 27 0,3 24,8 0,3 -8,7 2.2. Altres prestacions econòmiques a favor d'empleats 22 23 0,3 23,1 0,3 0,1 2.3. Serveis socials i promoció social 611 601 7,0 601,8 7,1 0,1 2.4. Foment de la ocupació 164 92 1,1 73,0 0,9 -20,6

3. Producció de bens públics de caràcter preferent 1.792 1.554 18,1 1.504,3 17,7 -3,2 3.1. Sanitat 120 110 1,3 97,8 1,2 -10,9 3.2. Educació 724 660 7,7 680,6 8,0 3,2 3.3. Cultura 606 520 6,0 460,7 5,4 -11,3 3.4. Esport 342 265 3,1 265,3 3,1 0,1

4. Actuacions de caràcter econòmic 563 492 5,7 454,2 5,4 -7,8 4.1. Agricultura, ramaderia i pesca 8 6 0,1 7,4 0,1 26,5 4.2. Indústria i energia 11 16 0,2 9,4 0,1 -41,0 4.3. Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 228 158 1,8 157,7 1,9 -0,2 4.4. Transport públic 140 141 1,6 138,0 1,6 -1,8 4.5. Infraestructures 115 116 1,3 88,5 1,0 -23,7 4.6. Investigació, desenvolupament i innovació 1 2 0,0 1,4 0,0 -31,5 4.9. Altres actuacions de caràcter econòmic 59 54 0,6 51,8 0,6 -4,0

9. Actuacions de caràcter general 1.849 1.809 21,0 1.774,7 20,9 -1,9 9.1. Òrgans de govern 150 160 1,9 153,2 1,8 -4,1 9.2. Serveis de caràcter general 1.205 1.185 13,8 1.144,1 13,5 -3,4 9.3 Administració financera i tributària 325 299 3,5 309,2 3,6 3,3 9.4. Transferències a altres administracions públiques 169 165 1,9 168,2 2,0 1,6

Total 9.483 8.602 100,0 8.475 100,0 -1,5Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

2011 2012


166

6.3. Els pressupostos de les diputacions provincials

La província és una entitat local formada per l’agrupació de municipis, amb personalitat

jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. Les diputacions

tenen com a finalitat el govern i l’administració de les províncies. La seva organització i

competències s’estableixen en el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Els ingressos

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei

reguladora de les hisendes locals, estableix com a principals fonts de recursos de les

províncies les següents:

-La participació provincial en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Com ja

s’ha indicat abans, el model vigent de finançament dels ens locals cedeix a favor de les

províncies un percentatge del rendiment de determinats impostos13 i paral·lelament es crea

un fons complementari de finançament que completi els ingressos rebuts mitjançant la

cessió de tributs.

-Els ingressos tributaris, dins dels quals s’inclou el recàrrec sobre l’impost d’activitats

econòmiques (IAE), les taxes i les contribucions especials

-Els ingressos no tributaris, que inclouen els preus públics, les subvencions, els ingressos

patrimonials i d’altres de dret privat, les operacions de crèdit, el producte de multes i

sancions i altres prestacions de dret públic.

L’any 2012, el pressupost d’ingressos de les quatre diputacions provincials catalanes va ser

de 942 milions d’euros, amb un descens del 5% respecte l’any anterior. Les operacions

corrents van disminuir el 4%, mentre que les operacions de capital i les financeres van

presentar descensos molt superiors, del 33,8% i del 30,5%, respectivament.

Les transferències corrents són la principal font d’ingressos de les diputacions, amb un

63,4% del pressupost, i van disminuir el 4,3%. Els impostos directes, en canvi, es mantenen

estables.

13 Un 0,9936% de la quota líquida de l’IRPF, un 1,0538% de la recaptació líquida per IVA imputable al territori i un 1,2044% de

la recaptació liquida dels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i labors de tabac.


167

Quadre 6.3.1 El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica dels ingressos de les diputacions provincials. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


1. Impostos directes 151 146 14,7 145 15,4 -0,42. Impostos indirectes 84 85 8,5 80 8,5 -5,13. Taxes i altres ingressos 85 83 8,4 80 8,5 -3,14. Transferències corrents 642 625 63,0 598 63,4 -4,35. Ingressos patrimonials 17 16 1,6 13 1,4 -20,36. Alienació d'inversions reals 0 0 0,0 0 0,0 -100,07. Transferències de capital 12 9 1,0 6 0,7 -32,78. Actius financers 12 11 1,1 11 1,2 8,39. Passius financers 8 17 1,7 8 0,8 -54,7

Operacions corrents 978 955 96,2 917 97,3 -4,0Operacions de capital 12 10 1,0 6 0,7 -33,8Operacions financeres 20 28 2,8 19 2,0 -30,5Total 1.010 992 100,0 942 100,0 -5,0Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

La previsió d’ingressos de la participació de l’IRPF, que és la principal figura tributària de les

diputacions, amb un 31,5% dels ingressos tributaris, va disminuir l’1,5%, mentre que el

recàrrec sobre l’IAE, tribut local que aporta el 16% del pressupost de tributs, es va

incrementar l’1,7%. Finalment, l’ingrés pressupostat de l’IVA, que és el 17,8% dels tributs, va

disminuir el 7,6%.


168

Quadre 6.3.2El sector públic local a CatalunyaDetall dels ingressos tributaris de les diputacions provincials. Pressupost 2012.Milions €

Total % % var. 12/11

Capítol 1. Impostos directes IRPF 96 31,5 -1,5 Recàrrec sobre impostos directes 49 16,0 1,7Total impostos directes 145 47,5 -0,4

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 54 17,8 -7,6 Impostos especials (*) 26 8,4 0,7Total impostos indirectes 80 26,2 -5,1

Capítol 3. Taxes i altres ingressosTotal taxes i altres ingressos 80 26,3 -3,1

Total ingressos tributaris 306 100,0 -2,4(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs.Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Impostos cedits18,7%

Recàrrec sobre l'IAE5,2%Taxes

8,5%

Transferències de l'Estat62,2%

Altres transferències

1,9%

Ingressos financers2,0%

Altres ingressos1,4%

Gràfic 6.3.1El sector públic local a CatalunyaEstructura dels ingressos de les diputacions provincials. Pressupost 2012.

El 2012, les diputacions van pressupostar uns ingressos de 604 milions d’euros en concepte

de transferències corrents i de capital, el 4,8% menys que l’any 2011. Bàsicament són


169

transferències corrents que es corresponen a les aportacions participació en els tributs de

l’Estat. Les transferències de capital tenen un import poc significatiu.

Quadre 6.3.3El sector públic local a CatalunyaDetall dels ingressos per transferències a les diputacions provincials. Pressupost 2012.Milions €

Procedència Import Import Import % % var. 12/11

Estat 585 1 586 97,0 -4,1Comunitat autònoma 8 6 14 2,3 -25,0Altres 4 0 4 0,7 -4,7Total 598 6 604 100,0 -4,8Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.


Les despeses

La despesa pressupostada de les diputacions l’any 2012 va disminuir el 5 %. Les operacions

corrents, que concentren el 75,4% de les despeses, es van reduir el 2,1%. Les

remuneracions de personal suposen el 37,9% de la despesa, i van disminuir l’1,2%. La

compra de béns i serveis, amb un pes del 15,4%, ho va fer el 5%. El capítol de

transferències corrents, amb el 20,3% de la despesa, es va situar a un nivell similar al de

l’any anterior. Les despeses en interessos del deute van disminuir el 16,9%.

Les despeses de capital, amb un 15,7%, i les operacions financeres, amb el 9%, presenten

reduccions més intenses que la mitjana (-14% i -10,7%, respectivament).


170

Quadre 6.3.4El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica de les despeses de les diputacions provincials. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var12/11


1. Remuneracions del personal 336 362 36,5 357 37,9 -1,22. Despeses de béns corrents i de serveis 148 153 15,5 146 15,4 -5,03. Despeses financeres 18 20 2,0 17 1,8 -16,94. Transferències corrents 215 191 19,2 191 20,3 0,26. Inversions reals 90 54 5,4 40 4,2 -26,17. Transferències de capital 202 118 11,9 108 11,4 -8,58. Actius financers 11 11 1,2 11 1,2 0,09. Passius financers 82 83 8,4 73 7,8 -12,2

Operacions corrents 718 725 73,1 710 75,4 -2,1Operacions de capital 293 172 17,3 148 15,7 -14,0Operacions financeres 93 95 9,6 85 9,0 -10,7Total 1.104 992 100,0 942 100,0 -5,0Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

Les transferències corrents i de capital de les diputacions provincials van disminuir el 3,2%.

Els principals destinataris van ser els ajuntaments, que van absorbir el 55,2% de les

transferències de les diputacions, i es van reduir l’1,6%. En menor mesura, les diputacions

atorguen transferències a consorcis, famílies i institucions sense ànim de lucre i a la

comunitat autònoma, i en tots aquests casos, el descens va ser superior a la mitjana (-8,6%,

-12,2% i -16,4%, respectivament).

Quadre 6.3.5El sector públic local a CatalunyaDetall de les despeses per transferències de les diputacions provincials. Pressupost 2012.Milions €

Destinació Import Total Total % % var. 12/11

Ajuntaments 81 84 165 55,2 -1,6Consorcis 35 4 39 13,0 -8,6Famílies i institucions sense ànim de lucre 28 3 31 10,5 -12,2Comunitat Autònoma 12 15 27 9,0 -16,4Comarques 17 1 18 6,1 60,4Altres 18 0 18 6,1 -3,8Total 191 108 299 100,0 -3,2Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.


La classificació funcional de la despesa de les diputacions provincials mostra la importància

de les actuacions de caràcter general. Els serveis de caràcter general concentren el 15,7%,

l’administració financera i tributària té un pes del 12,7%, i les transferències a altres


171

administracions públiques, del 13,3%. La dues primeres d’aquestes polítiques es van reduir

el 10,2% i el 3,6%, respectivament, mentre que la darrera es va incrementar el 53,5%.

També és destacable el pressupost destinat a cultura (9,5%), que es redueix el 10,5%,

educació (6,2%), amb una reducció del 5,4%, i serveis socials i promoció social (5,6%), que

descendeix el 5,2%.

Quadre 6.3.6El sector públic local a CatalunyaClassificació funcional de les despeses de les diputacions provincials. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

var.12/11


0. Deute públic 100 103 10,4 90 9,5 -13,2

1. Servei públics bàsics 127 92 9,3 81 8,6 -12,4 1.1. Seguretat i mobilitat ciutadana 0 0 0,0 0 0,0 -- 1.2. Habitatge i urbanisme 47 28 2,8 12 1,3 -56,1 1.3. Benestar comunitari 32 20 2,1 27 2,9 34,1 1.4. Medi ambient 49 44 4,4 41 4,4 -6,3

2. Actuacions de protecció i promoció social 79 72 7,3 66 7,0 -8,4 2.1. Pensions 2 2 0,2 2 0,2 -20,4 2.2. Altres prestacions econòmiques a favor d'empleats 3 3 0,3 4 0,4 8,3 2.3. Serveis socials i promoció social 60 56 5,6 53 5,6 -5,2 2.4. Foment de la ocupació 14 11 1,1 8 0,8 -28,0

3. Producció de bens públics de caràcter preferent 242 209 21,0 188 20,0 -9,9 3.1. Sanitat 30 34 3,4 32 3,3 -7,0 3.2. Educació 64 62 6,2 58 6,2 -5,4 3.3. Cultura 123 101 10,1 90 9,5 -10,5 3.4. Esport 24 13 1,3 8 0,9 -34,1

4. Actuacions de caràcter econòmic 153 117 11,8 99 10,5 -15,7 4.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1 1 0,1 1 0,1 93,6 4.2. Indústria i energia 0 0 0,0 0 0,0 -92,9 4.3. Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 53 41 4,1 34 3,6 -18,0 4.4. Transport públic 4 4 0,4 0 0,0 -96,0 4.5. Infraestructures 83 60 6,1 54 5,8 -9,7 4.6. Investigació, desenvolupament i innovació 0 0 0,0 0 0,0 -- 4.9. Altres actuacions de caràcter econòmic 11 11 1,1 9 1,0 -16,0

9. Actuacions de caràcter general 404 399 40,2 419 44,5 5,1 9.1. Òrgans de govern 26 27 2,8 25 2,7 -7,5 9.2. Serveis de caràcter general 136 165 16,6 148 15,7 -10,2 9.3. Administració financera i tributària 124 125 12,6 120 12,7 -3,6 9.4. Transferències a altres administracions públiques 118 82 8,3 126 13,3 53,5

Total 1.104 992 100,0 942 29,9 -5,0Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

Finalment, es mostra el detall del pressupost d’ingressos per les diferents diputacions

provincials. La Diputació de Barcelona, que concentra un terç dels recursos, va disminuir el

seu pressupost el 3,9%. La Diputació de Lleida és la que més va reduir els recursos, amb

una davallada del 9%, i les de Girona i Tarragona ho van fer el 5,5% i el 7,1%,

respectivament.


172

Quadre 6.3.7El sector públic local a CatalunyaDetall del pressupost d'ingressos per diputacions 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11

Diputació provincial Liquidació Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b)/(a)

Diputació provincial de Barcelona 671 661 66,6 635 67,4 -3,9Diputació provincial de Girona 109 108 10,8 102 10,8 -5,5Diputació provincial de Lleida 101 96 9,7 87 9,3 -9,0Diputació provincial de Tarragona 130 127 12,9 118 12,6 -7,1Total 1.010 992 100,0 942 100,0 -5,0Font: Ministeri d'Economia i Hisenda.

20122011

6.4. Els pressupostos dels consells comarcals i de l’àrea metropolitana

El consell comarcal exerceix les seves competències en els termes establerts en el text

refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya. D’altra banda, les entitats

metropolitanes es creen per Llei del Parlament de Catalunya i són ens locals de caràcter

instrumental.

La comarca es constitueix com una entitat local formada per l’agrupació de municipis, que té

personalitat jurídica i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. El seu

govern i administració correspon al consell comarcal, integrat pels consellers comarcals i el

president del consell. Les comarques són creades per Llei del Parlament de Catalunya, i

actualment n’hi ha 41.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un ens creat per la llei 31/2010, del 3 d’agost, de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aglutina les dues entitats metropolitanes anteriors,

l’Entitat Metropolitana del Transport, que prestava serveis de transport públic de viatgers, i

l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, amb serveis

d’abastament, tractament i evacuació d’aigües i de tractament i eliminació de residus.

També absorbeix la Mancomunitat de municipis de l’àrea Metropolitana de Barcelona, que

s’encarregava de prestar serveis des de l’exercici en comú de les competències municipals:

desenvolupar infraestructures de vertebració territorial, promoció econòmica, assistència

tècnica especialment en matèria de planificació urbanística, etc. L’Àrea Metropolitana de


173

Barcelona assumeix totes les competències d’aquests ens, en una nova fórmula

organitzativa institucionalitzada que engloba tot un conjunt de serveis metropolitans.

El pressupost dels consells comarcals l’any 2012 va ser de 348 milions d’euros, el 30,5%

inferior al de l’exercici anterior. Cal tenir en compte que les xifres que es comparen no són

homogènies perquè manquen les dades d’alguns consells comarcals, tant el 2011 com el

2012.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va tenir un pressupost de 560 milions, el 4,1% menys

que l’any 2011.


174

Quadre 6.4.1 El sector públic local a CatalunyaDetall del pressupost d'ingressos dels consells comarcals i l'àrea metropolitana 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11

Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b)/(a)

Alt Camp (*)(**) -- -- -- -- --Alt Empordà (*)(**) -- -- -- -- --Alt Penedès 13 2,5 14 3,9 7,6Alt Urgell 10 2,1 9 2,5 -16,7Alta Ribagorça 3 0,7 3 0,8 -17,7Anoia 15 3,0 13 3,7 -14,5Bages 10 2,0 12 3,4 19,1Baix Camp (**) 16 3,2 -- -- --Baix Ebre 10 2,0 9 2,7 -5,2Baix Empordà 21 4,1 19 5,5 -6,5Baix Llobregat 18 3,7 18 5,2 -1,7Baix Penedès 13 2,6 9 2,6 -29,0Barcelonès 26 5,3 20 5,6 -25,9Berguedà 16 3,2 13 3,8 -16,6Cerdanya 8 1,5 8 2,3 6,4Conca de Barberà 8 1,6 6 1,8 -24,6Garraf 4 0,8 4 1,2 -4,2Garrigues (*) -- -- 6 1,6 --Garrotxa 16 3,2 16 4,6 1,3C. Generau d'Aran (**) 34 6,7 -- -- --Gironès (*)(**) -- -- -- -- --Maresme (**) 41 8,2 -- -- --Montsià 6 -- 6 1,6 --Noguera 6 1,3 6 1,7 -6,2Osona 28 5,5 22 6,4 -18,8Pallars Jussà 12 2,4 11 3,1 -9,7Pallars Sobirà (**) 13 2,6 -- -- --Pla d'Urgell 7 1,5 7 2,0 -4,4Pla de l'Estany 11 2,1 9 2,5 -19,7Priorat 5 1,1 4 1,3 -17,1Ribera d'Ebre (**) 7 1,4 -- -- --Ripollès 9 1,8 8 2,4 -7,3Segarra (*)(**) -- -- -- -- --Segrià 11 2,2 10 3,0 -3,6Selva 29 5,8 31 9,0 7,5Solsonès 14 2,9 13 3,7 -10,1Tarragonès 20 4,0 20 5,8 1,0Terra Alta 3 0,6 3 1,0 12,0Urgell (*)(**) -- -- -- -- --Vallès Occidental 20 3,9 18 5,2 -8,3Vallès Oriental (**) 17 3,4 -- -- --Total Comarques 501 100,0 348 100,0 -30,5

Àrea metropolitana de Barcelona 584 100,0 560 100,0 -4,1

Total 1.085 908 -16,3

(*) No es disposen les dades dels pressupostos d'aquests consells comarcals de l'any 2011.(**) No es disposen les dades dels pressupostos d'aquests consells comarcals de l'any 2012.


20122011

(***) L’Àrea Metropolitana de Barcelona, creada el 2011, substitueix dues entitats metropolitanes anteriors, l’Entitat del MediAmbient i Entitat Metropolitana del Transport , més la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


175

Els ingressos

La naturalesa dels recursos de què disposen els consells comarcals catalans, excepte el

Consell General d’Aran14, per a l’exercici de les seves competències està definida en el

Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de

l’organització comarcal de Catalunya. Concretament, els recursos comarcals són els

següents:

- Els ingressos tributaris, que són les taxes per la prestació de serveis o la realització

d’activitats de la seva competència, i les contribucions especials per a l’execució

d’obres o per a l’establiment, l’ampliació o la millora de serveis de la competència

comarcal;

- Els ingressos no tributaris, com ara les subvencions, les operacions de crèdit, els

ingressos de dret privat i les multes;

- Les participacions en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, establertes a favor

de les comarques (en el segon cas, el Fons de Cooperació Local).

Segons aquesta Llei, els consells comarcals també es poden nodrir de participacions en els

ingressos provincials en el cas que assumeixin competències de les diputacions, i en els

ingressos dels municipis de la comarca. Tot i així, aquesta Llei explicita, d’una banda, que

els consells comarcals no poden exigir cap mena de recurs de caràcter impositiu i, d’altra

banda, que el règim financer de les entitats supramunicipals no alterarà el propi dels

ajuntaments que les integrin. Així doncs, el marc legal de les finances comarcals és molt

reduït i es limita bàsicament a taxes, contribucions especials, subvencions, participació en

ingressos de la Generalitat i operacions de crèdit. Atès que la capacitat recaptadora de les

taxes i les contribucions especials és limitada i que el recurs a l’endeutament de les

comarques és reduït, el marge d’actuació de les finances comarcals se centra bàsicament

en les transferències, la majoria de les quals provenen del pressupost de la Generalitat.

Els recursos que obtenen els consells comarcals procedeixen principalment de

transferències. Els consells comarcals reben unes transferències corrents de la Generalitat

per mitjà del Fons de Cooperació Local de Catalunya, que es distribueixen entre comarques

14 El Consell General d’Aran es regeix per la seva legislació específica, sens perjudici de l’aplicació supletòria de les

disposicions per a la resta del territori.


176

atenent bàsicament a criteris de població i solidaritat interterritorial15; d’altra banda, també

cal assenyalar la importància del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) com a

font de finançament comarcal, que s’instrumenta com un element de cooperació econòmica

per a la realització d’obres i serveis de competència municipal i que es distribueix

territorialment per comarques.

En el pressupost dels consells comarcals, les transferències corrents suposaren el 65,6%

del pressupost i van disminuir amb molta intensitat, el 29,7%. La caiguda de les

transferències de capital, amb el 18,8%, va ser també accentuada, el 25,6%. Finalment, les

taxes i altres ingressos, que van aportar el 14,7% dels recursos, es van reduir el 28%.

Quadre 6.4.2El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica dels ingressos dels consells comarcals. Pressupostos 2011 i 2012.Milions d'euros

% var.12/11


1. Impostos directes 0 0 0,0 0 0,0 02. Impostos indirectes 0 0 0,0 0 0,0 0,03. Taxes i altres ingressos 60 71 14,2 51 14,7 -28,04. Transferències corrents 297 325 64,9 228 65,6 -29,75. Ingressos patrimonials 4 4 0,7 3 0,8 -21,46. Alienació d'inversions reals 5 7 1,4 0 0,0 -100,07. Transferències de capital 79 88 17,5 65 18,8 -25,68. Actius financers 0 0 0,0 0 0,0 -34,29. Passius financers 1 7 1,3 0 0,1 -94,1

Operacions corrents 360 399 79,7 282 81,1 -29,3Operacions de capital 84 95 18,9 65 18,8 -31,1Operacions financeres 1 7 1,3 0 0,1 -93,2Total 445 501 100,0 348 100,0 -30,5

2011 (*) 2012 (**)

(*) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Camp, l'Alt Empordrà, les Garrigues, elGironès, la Segarra i l'Urgell, ni de les liquidacions dels consells comarcals de l'Alt Empordà, el Baix Camp, el Gironès, elPriorat, la Ribera d'Ebre, la Segarra i el Vallès Occidental.

(**) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordrà, l'Alt Camp, el Baix Camp, el C.General d'Aran, el Gironès, el Maresme, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre, la Segarra, l'Urgell i el Vallès Oriental.


Pel que fa al finançament l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, la Llei 31/2010, del 3 d’agost,

de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deroga allò establert per la Llei 7/1987, del 4 d’abril,

15 L’article 49 de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, estableix els diferents conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya per les comarques. La Resolució GRI/689/2012, de 27 de març, de distribució a Era Val d’Aran i a la resta de comarques de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2012, fixa la quantitat del Fons que li correspon a cada comarca en base als criteris definits a la Llei.


177

per la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de

Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d’influència directa. La nova llei

determina que l’Àrea Metropolitana de Barcelona es pot finançar per mitjà dels recursos

següents:

- ingressos procedents del patrimoni i altres ingressos de dret privat

- recàrrec sobre l’impost sobre béns immobles, establert per la legislació d’hisendes

locals per a les àrees metropolitanes

- altres recàrrecs sobre els impostos dels municipis o la Generalitat creats d’acord amb

la legislació reguladora de les hisendes locals

- taxes i preus públics per a prestar serveis i per a dur a terme activitats de la seva

competència

- cànons i altres drets a favor seu per a explotar serveis públics i utilitzar el domini

públic metropolità

- quotes urbanístiques i contribucions especials per a executar obres i per a establir,

millorar o ampliar els serveis

- el producte de multes i sancions

- transferències de la Generalitat i d’altres ens supramunicipals pel que fa a les

delegacions de competències que s’acordin

- la participació en els tributs de l’Estat i de la Generalitat, en els termes establerts per

la legislació reguladora de les hisendes locals

- aportacions dels municipis que la integren,

- subvencions i altres ingressos de dret públic

- el producte de les operacions de crèdit

- recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris,

- qualsevol altre recurs creat per a finançar l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El pressupost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel 2012 és el 4,1% inferior a l’any

anterior.

Les transferències corrents són la principal font de recursos, amb el 58,2% dels ingressos

totals, i s’han reduït el 5,5%. Les taxes i altres ingressos representen el 27,6%, i han

disminuir el 9,2%. Els impostos directes, amb el Tribut de la mobilitat (recàrrec aplicat sobre

l’IBI) tenen un pes del 13,5% i són l’únic ingrés que s’incrementa (12,2%).


178

Quadre 6.4.3El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica dels ingressos de l'àrea metropolitana. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


1. Impostos directes 91 76 13,0 85 13,5 12,22. Impostos indirectes 0 0 0,0 0 0,0 0,03. Taxes i altres ingressos 154 155 26,5 141 27,6 -9,24. Transferències corrents 279 326 55,8 308 58,2 -5,55. Ingressos patrimonials 13 8 1,4 11 1,5 --6. Alienació d'inversions reals 0 0 0,0 0 0,0 --7. Transferències de capital 9 19 3,3 9 3,4 --8. Actius financers 0 0 0,0 0 0,0 --9. Passius financers 7 0 0,0 7 0,0 --

Operacions corrents 538 565 96,7 545 97,2 -3,6Operacions de capital 9 19 3,3 9 1,6 --Operacions financeres 7 0 0,0 7 1,2 --Total 553 584 100,0 560 100,0 -4,1Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20122011

Les despeses

El 2012, el pressupost de despeses dels consells comarcals van presentar una disminució

del 30,5%. Les operacions corrents concentren el 80% dels recursos i destaca la compra de

béns i serveis, que van disminuir el 29,1%. Al seu torn, les despeses de capital van reduir-se

el 36%.


179

Quadre 6.4.4El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica de les despeses dels consells comarcals. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


1. Remuneracions del personal 93 100 20,1 75 21,5 -25,62. Despeses de béns corrents i de serveis 183 213 42,5 154 44,5 -27,43. Despeses financeres 1 1 0,2 2 0,4 51,64. Transferències corrents 73 78 15,7 47 13,6 -39,56. Inversions reals 41 62 12,3 25 7,3 -58,77. Transferències de capital 61 44 8,7 42 12,1 -4,18. Actius financers 0 0 0,0 0 0,0 -36,19. Passius financers 2 2 0,4 2 0,5 -19,6

Operacions corrents 350 392 78,5 278 80,0 -29,1Operacions de capital 103 105 21,1 67 19,4 -36,0Operacions financeres 3 2 0,5 2 0,5 -20,3Total 456 500 100,0 347 100,0 -30,5


2012 (**)2011 (*)

(**) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Camp, l'Alt Empordrà, les Garrigues, el Gironès, la Segarra i l'Urgell.

(*) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals del Baix Penedès, Garrigues, Montsià, Urgell i Vallès Occidental, nide les liquidacions dels consells comarcals de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, el Garrag, el Gironès, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Segarra.

Pel que fa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la despesa va disminuir el 4,1%. Les

transferències corrents, amb el 44,4% del total, van caure el 6,2% i les despeses de béns i

serveis, amb el 35,9%, es van incrementar el 7,1%.

Quadre 6.4.5El sector públic local a CatalunyaClassificació econòmica de les despeses de l'àrea metropolitana. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


1. Remuneracions del personal 29 27 4,7 28 4,9 1,52. Despeses de béns corrents i de serveis 188 188 32,1 201 35,9 7,13. Despeses financeres 1 2 0,3 3 0,5 42,84. Transferències corrents 247 265 45,3 249 44,4 -6,26. Inversions reals 40 35 6,0 17 3,1 -50,97. Transferències de capital 55 62 10,6 57 10,2 -8,08. Actius financers 2 1 0,2 2 0,4 --9. Passius financers 4 4 0,7 4 0,7 -7,0

Operacions corrents 465 482 82,5 480 85,7 -0,4Operacions de capital 94 97 16,7 74 13,3 -23,6Operacions financeres 6 5 0,9 6 1,0 13,2Total 566 584 100,0 560 100,0 -4,1


20122011


180

Les transferències corrents realitzades pels consells comarcals i entitats metropolitanes es

destinen, en primer lloc, a empreses privades, i seguidament a consorcis i empreses de

l’entitat local. Les transferències de capital se centren majoritàriament en els ajuntaments.

Cal tenir en compte que els consells comarcals actuaven com a entitats col·laboradores de

la Generalitat de Catalunya en la gestió de les subvencions del PUOSC, i realitzaven el seu

pagament.

0 20 40 60 80 100 120

Ajuntaments

Emp. de l'entitat local

Consorcis

Emp. Privades

Famílies

Altres

Milions €

Gràfic 6.4.1El sector públic local a CatalunyaDetall de les despeses per transferències dels consells comarcals i l'àrea metropolitana. Pressupost 2012.

De capital Corrents

La classificació funcional de la despesa conjunta dels consells comarcals i l’àrea

metropolitana posa de manifest la importància de la provisió de serveis de benestar

comunitari, que absorbeix el 32% del pressupost. Aquesta política va reduir la seva despesa

el 13,7%. També destaquen les actuacions de caràcter econòmic pel transport públic, amb

el 23,2%, amb un creixement de la despesa de l’1,8%. Les polítiques d’educació i habitatge i

urbanisme suposen el 8,6% i el 7,7% de la despesa total i han disminuït amb força (-26,5% i

-27,1% respectivament).


181

Quadre 6.4.6El sector públic local a CatalunyaClassificació funcional de les despeses dels consells comarcals i l'àrea metropolitana. Pressupostos 2011 i 2012.Milions €

% var.12/11


0. Deute públic 9 9 0,8 10 1,0 7,5

1. Servei públics bàsics 417 471 43,5 392 43,2 -16,9 1.1. Seguretat i mobilitat ciutadana 1 2 0,2 0 0,0 -95,3 1.2. Habitatge i urbanisme 108 95 8,8 70 7,7 -27,1 1.3. Benestar comunitari 274 337 31,1 291 32,0 -13,7 1.4. Medi ambient 35 37 3,4 31 3,5 -15,4

2. Actuacions de protecció i promoció social 69 73 6,8 51 5,6 -30,6 2.1. Pensions 0 0 0,0 0 0,1 -- 2.2. Altres prestacions econòmiques a favor d'empleats 0 0 0,0 0 0,0 -78,6 2.3. Serveis socials i promoció social 53 59 5,5 44 4,9 -25,6 2.4. Foment de la ocupació 15 13 1,2 6 0,7 -52,8

3. Producció de bens públics de caràcter preferent 125 142 13,1 90 9,9 -36,5 3.1. Sanitat 21 26 2,4 6 0,7 -76,7 3.2. Educació 94 106 9,8 78 8,6 -26,5 3.3. Cultura 8 9 0,8 6 0,6 -37,3 3.4. Esport 1 1 0,1 0 0,0 -55,4

4. Actuacions de caràcter econòmic 253 246 22,6 240 26,4 -2,2 4.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1 1 0,1 0 0,0 -52,6 4.2. Indústria i energia 0 1 0,1 0 0,0 -60,8 4.3. Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 9 9 0,9 8 0,8 -18,2 4.4. Transport públic 221 207 19,1 211 23,2 1,8 4.5. Infraestructures 18 25 2,3 18 2,0 -26,4 4.6. Investigació, desenvolupament i innovació 0 0 0,0 0 0,0 -78,6 4.9. Altres actuacions de caràcter econòmic 3 3 0,3 3 0,3 1,7

9. Actuacions de caràcter general 149 144 13,2 126 13,8 -12,6 9.1. Òrgans de govern 12 13 1,2 11 1,3 -10,1 9.2. Serveis de caràcter general 70 77 7,1 65 7,2 -15,6 9.3. Administració financera i tributària 8 8 0,7 8 0,9 8,7 9.4. Transferències a altres administracions públiques 59 46 4,2 40 4,4 -12,0

Total 1.021 1.084 100,0 908 100,0 -16,3


2011 (*) 2012 (**)

(*) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals del Baix Penedès, Garrigues, Montsià, Urgell i Vallès Occidental, ni de les liquidacions delsconsells comarcals de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, el Garrag, el Gironès, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Segarra.(**) No es disposa de les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Camp, l'Alt Empordrà, les Garrigues, el Gironès, la Segarra i l'Urgell.

183

7. L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 7. L’Administració de l’Estat a Catalunya

185

El capítol de l’Informe Econòmic i Financer sobre l’administració de l’Estat a Catalunya està

dividit en dos apartats. En el primer, s’exposen els trets generals i les principals magnituds

del projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2014, en particular en relació

amb l’estructura d’ingressos, les polítiques de despesa i el compte finacer de l’Estat. En el

segon apartat s’analitzen, per una banda, les inversions de l’Estat a Catalunya en els darrers

anys, tant des de la vessant de les dades previstes com liquidades, i per l’altra, es presenten

les xifres de les transferències de capital de l’Estat adreçades a les comunitats autònomes i

a les corporacions locals.

7.1. Les grans magnituds dels pressupostos generals de l’Estat per al 2014

Àmbit dels pressupostos de l’Estat

L’article 1 del projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2014 estableix que

els Pressupostos Generals de l’Estat estan compostos per:

a) El pressupost de l’Estat.

b) Els pressupostos dels organismes autònoms de l’Administració General de l’Estat.

c) El pressupost de la Seguretat Social.

d) Els pressupostos de les agències estatals.

e) Els pressupostos dels organismes públics la normativa específica dels quals atorgui

caràcter limitador als crèdits del seu pressupost de despeses.

f) Els pressupostos de la resta d’entitats del sector públic administratiu estatal.

g) Els pressupostos dels fons sense personalitat jurídica als què es refereix l’article 2.2

de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

h) Els pressupostos de les societats mercantils estatals.

i) Els pressupostos de les fundacions del sector públic estatal.

j) Els pressupostos de les entitats públiques empresarials i la resta d’organismes

públics d’aquesta naturalesa.


186

Figura 7.1.1

Sector públic estatalLa CoronaTribunal ConstitucionalTribunal de ComptesCorts GeneralsConsell General del Poder Judicial

Sector públic estatal Consell d'Estat

Seccions orgàniquesSeccions no orgàniquesOrganismes autònoms

Seguretat Social Altres entitats públiques i consorcis*Entitats públiques empresarials

Àmbit del pressupost consolidat

* S'integren dins del pressupost consolidat les entitats de Dret públic i els consorcis amb altres AdministracionsPúbliques que no tinguin com a finalitat la producció en règim de mercat, que efectuïn operacions de redistribucióde renda i de la riquesa nacional o que no es f inanciïn majoritàriament amb ingressos comercials (article 3.1 de la Llei 47/2003).

Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014

Òrgans constitucionals

Administració general de l'Estat

Societats mercantils estatals

Fundacions i fons del sector públic estatal

La despesa consolidada de l’Estat (seccions i òrgans constitucionals) representa el 43,2%

de la despesa total consolidada, i perd 3,5 punts respecte l’any passat (46,8%). La Seguretat

Social representa un 40,6% del total, mentre que als organismes autònoms, amb molt

menys pes sobre el total, els correspon un 15,5% de la despesa total.

Estat43,2%

Altres entitats del sector públic administratiu

0,7%

Seguretat Social40,6%

Organismes autònoms

15,5%

Font: projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2014.

Gràfic 7.1.1Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2013Distribució del pressupost consolidat de despeses


187

Les previsions macroeconòmiques

L’escenari macroeconòmic que acompanya els pressupostos de l’Estat per al 2014 preveu

un canvi de tendència de l’economia espanyola que es començaria a intuir l’últim trimestre

del 2013, en què la taxa intertrimestral seria lleugerament positiva, per bé que l’any 2013

acabaria encara amb una variació interanual del PIB real de -1,3%. L’any 2014, seguint amb

aquesta tendència, s’estima que el PIB real creixerà un 0,7%.

El comportament de l’economia l’any 2014 vindrà determinat per una desacceleració en la

caiguda de la demanda nacional, tot i que la taxa de variació encara serà negativa (-0,4%).

El sector exterior s’estima que acabarà el 2013 amb una contribució al PIB de l’1,9%, mentre

que el 2014, la contribució continuarà essent positiva, però amb una contribució inferior al

del 2013, de l’1,2. L’evolució del sector exterior comprèn un augment del 5,5% en les

exportacions, que ja han crescut a una taxa similar el 2013, i d’un 2,4% de les importacions,

que trenquen amb la tendència negativa dels darrers anys en què havien disminuït

arrossegades per la caiguda de la demanda interna.

La formació bruta de capital creixerà un 0,2% el 2014. Aquest lleuger creixement trenca amb

la tendència a la baixa del darrers anys en què havia registrat taxes negatives.

Durant el 2014 persistiran les mesures de control i contenció de la despesa pública per

complir amb les necessitats de consolidació fiscal. Per tant, el consum final de les

administracions públiques continuarà amb taxes negatives del -2,3% el 2013 i -2,9% el 2014.

La inversió pública estatal també segueix aquesta tendència negativa.

Pel que fa al mercat de treball, es preveu que la taxa d’atur acabi el 2014 amb una taxa

lleugerament per sota el 26%, reduint poc més de mig punt la taxa d’atur de finals de 2013.

Durant el 2014 la reducció de l’ocupació serà més moderada, al mateix temps que s’anticipa

una disminució de la població activa. De cara a la segona meitat del 2014 es preveu que

comenci haver-hi creació neta d’ocupació.


188

Quadre 7.1.1Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Escenari macroeconòmic% variació respecte l'any anterior excepte si s'indica el contrari

2012 2013 2014Despesa en consum final nacional -3,3 -2,5 -0,6Despesa en consum nacion privat1 -2,8 -2,6 0,2Despesa en consum final de les Adm. Públiques -4,8 -2,3 -2,9Formació bruta de capital -6,9 -6,1 0,2Demanda nacional -4,1 -3,2 -0,4Exportació de béns i serveis 2,1 5,7 5,5Importació de béns i serveis -5,7 -0,3 2,4Saldo exterior (contribució al creixement del PIB) 2,5 1,9 1,2PIB real -1,6 -1,3 0,7Ocupació total2 -4,8 -3,4 -0,2Cost laboral unitari -3,0 -1,6 -0,6Taxa d'atur (% població activa) 25,0 26,6 25,91 Inclou a les llars i a les institucions sense ànim de lucre al servei de les llars2 segons EPA

Font: projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2014.

Les principals magnituds

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2014 tenen com a principal objectiu la contribució

a la correcció de desequilibris del compte financer públic i incentivar la recuperació

econòmica. Després d’haver portat a terme durant el 2012 i 2013 mesures importants de

reducció del dèficit públic i reformes estructurals en sectors de pes com són el sector bancari

i el mercat de treball, el PGE no preveu cap mesura significativa ni en els ingressos ni en les

despeses. A mitjans de 2013 s’ha suavitzat la senda de consolidació fiscal per adaptar-la a

la situació econòmica. Aquesta flexibilització ha permès retardar dos anys (del 2014 al 2016

l’assoliment d’un dèficit del 2,8%.

L’Acord de Consell de Ministres de 28 de juny de 2013 va fixar els objectius d’estabilitat

pressupostària per al període 2014-2016 i el límit de despesa no financera de l’Estat per a

l’exercici 2014. Els objectius, que van ser aprovats per les Corts Generals el 2 de juliol de

2013, concreten la senda de consolidació fiscal que ha de portar Espanya a complir les

directrius de la Comissió Europea.

L’objectiu aprovat per a l’Estat i els seus organismes per al 2014 és un dèficit del 5,8 % del

PIB en termes pressupostaris, que es reparteixen entre administracions tal i com mostra el


189

quadre 7.1.2. Les corporacions locals, igual que en anys anteriors tenen un objectiu

d’equilibri pressupostari.

Quadre 7.1.2Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Objectiu d'estabilitat pressupostària Capacitat (+) o Necessitat (-) de finançament

% PIB2013 2014 2015 2016

Administracions centrals -5,2 -4,8 -3,5 -2,6 Estat i organismes -3,8 -3,7 -2,9 -2,1 Administració de la Seguretat Social -1,4 -1,1 -0,6 -0,5Administracions territorials -1,3 -1,0 -0,7 -0,2 Comunitats autònomes -1,3 -1,0 -0,7 -0,2 Corporacions locals 0,0 0,0 0,0 0,0Total sector públic -6,5 -5,8 -4,2 -2,8

Font: projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2014 i Acord de Govern 28/06/2013.

Pressupost 2014 i Acord de Govern 28/06/2013

El quadre 7.1.3 presenta el compte financer de l’Estat en què es constata l’austeritat dels

pressupostos ja que continuen incidint en la contenció de la despesa i a la vegada es

consoliden les mesures fiscals que van suposar un augment de la recaptació en anys

anteriors, però que l’any 2014 redueixen el seu impacte. Per al 2014 s’han aprovat noves

mesures fiscals que complementen les d’anys anteriors. Aquestes noves mesures, que en

cap cas preveuen un augment de tipus, s’estima que tinguin un impacte net lleugerament

positiu sobre la recaptació global de l’exercici.

El compte financer de l’Estat reflecteix una disminució d’un -3,6% de la necessitat de

finançament respecte l’any anterior. Aquesta reducció de la necessitat de finançament prové

d’una millora del saldo per operacions corrents que s’ha reduït un -7,8% i passa de -24.531

a -22.617 milions d’euros. Aquesta millora del saldo per operacions corrents inclou l’impacte

positiu d’una reducció de les despeses corrents (-0,6%) i d’un augment dels ingressos

corrents (0,8%). Pel que fa a les operacions de capital, globalment presenten un saldo més

negatiu que l’any anterior a causa de l’augment del 5,3% de les despeses de capital que no

es compensa amb l’augment dels ingressos de capital. El total d’ingressos no financers

suma 128.159 milions d’euros, un 0,9% més que el 2013, mentre que els despeses no

financeres cauen un -0,2%. Com a resultat d’aquestes previsions, el pressupost de l’Estat de

2014 reflecteix una necessitat de finançament de 36.689 milions d’euros, un 3,6% del PIB

abans d’incorporar els ajustos de comptabilitat nacional. L’endeutament brut en què ha

d’incórrer l’Estat per cobrir la necessitat de finançament així com les amortitzacions del

deute és de 141.392 milions d’euros, un 6% més que l’any 2013.


190

Quadre 7.1.3Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014EstatCompte financerMilions €

2013 2014 Import %

(1) Ingressos corrents 126.363 127.320 957 0,8(2) Despeses corrents 150.895 149.937 -957 -0,6(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents -24.531 -22.617 1.914 -7,8(4) Ingressos de capital 661 839 178 26,9(5) Despeses de capital 11.597 12.216 619 5,3(6) Fons de contingència i altres imprevistos 2.595 2.695 100 3,8(7) = (3) + (4) - (5) - (6) Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament

-38.063 -36.689 1.373 -3,6

(8) Variació neta d'actius financers -32.958 -36.369 -3.411 10,3(9) = (7) + (8) Endeutament net -71.021 -73.058 -2.038 2,9(10) Amortitzacions -62.320 -68.334 -6.013 9,6(11) = (9) + (10) Endeutament brut -133.341 -141.392 -8.051 6,0Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament/PIB -3,6% -3,6%Font: projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2014.

variació 2014/2013

Per tal d’obtenir el compte financer en termes de comptabilitat nacional, s’han de sumar al

dèficit pressupostari una sèrie d’ajustos que donaran com a resultat el dèficit SEC o dèficit

en termes de comptabilitat nacional. Al quadre 7.1.4 s’observa el saldo no financer de l’Estat

i dels organismes autònoms i un detall dels ajustos SEC. La necessitat de finançament

conjunta de l’Estat i els seus organismes autònoms que resulta en termes de comptabilitat

nacional és de -38.415 milions d’euros i representa un -3,7% del PIB, en concordança amb

el que fixa la senda de consolidació fiscal per a l’any 2014.


191

Quadre 7.1.4Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Estat i organismes

2013 2014

Ingressos no financers 127.025 128.159Despeses no financeres 165.087 164.849Superàvit (+) Dèficit (-) del Pressupost -38.063 -36.689Ajustos -2.327 -2.064

Interessos 2.130 2.133Inexecució 1.305 636Aplaçament liquidacions CA i EL a favor de l'Estat -5.956 -5.688Inversions militars -1.401 -671Obligacions d'exercicis anteriors pendents d'imputar 4.282 1.811Aportacions de capital a empreses públiques -1.233 -1.529Altres ajustos d'ingressos -648 1.967Altres ajustos nets -807 -723

Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament de l'Estat -40.390 -38.753Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament dels Organismes -514 338Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament de l'Estat i els seus Organismes -40.903 -38.415% sobre el PIB -4,0 -3,7

Milions €Equivalència entre el saldo pressupostari i el saldo en termes de comptabilitat nacional

Font: projecte de pressupostos generals de l'Estat 2014.

Els ingressos

Els ingressos consolidats

La suma d’ingressos consolidats (capítols 1-8) pressupostats per al 2014 és de 281.674

milions d’euros, un 2,6% més que als pressupostos del 2013. La necessitat d’endeutament

creix un 6% i se situa en 141.553 milions d’euros (133.582 milions d’euros el 2013).

En el desglossament per capítols dels ingressos consolidats del quadre 7.1.5 s’observa una

disminució del conjunt d’ingressos impositius, més accentuada en el cas dels impostos

indirectes que perden -7,5% de recaptació arrossegats tant per la caiguda de l’IVA (-4,1%)

com per la caiguda dels impostos especials (-19%), mentre que els impostos directes cauen

menys (-0,7%), que engloba com a variacions més destacades un increment del 17,4% de

l’impost sobre societats i una disminució del 2,9% en les cotitzacions socials. Les taxes,

preus públics i altres ingressos també tendeixen a la baixa i perden un -11,4% de la

recaptació del 2013. El descens del ingressos impositius s’ha vist parcialment compensat

per l’augment tant de les transferències corrents com dels ingressos patrimonials que

creixen respectivament un 3% i un 13,5%. Les transferències corrents augmenten un 3%


192

principalment pel major import de les transferències de les comunitats autònomes a l’Estat,

que inclouen per una banda les transferències de les comunitats autònomes de règim comú

en concepte del fons de suficiència16, que augmenten un 15,2% i representen el 42% del

total de transferències corrents consolidades (6.791 milions d’euros sobre un total de 16.032

milions d’euros), i per una altra banda, les transferències provinents de les comunitats forals

en concepte d’aportació o cupo als serveis prestats per l’Estat augmenten molt

significativament (42,5%) tot i que tenen un pes menor (13,1%). Els ingressos patrimonials

recullen l’impacte positiu dels interessos pagats per les comunitats autònomes pels préstecs

rebuts de l’Estat i augmenten un 13,5%.

En relació amb les operacions de capital, tot i que només representen l’1% de la suma dels

cpaítols 1 a 8, és el capítol que més creix (34,7%), increment que deriva de la venda de

patrimoni per part de l’Estat. Els actius financers pràcticament es dupliquen respecte el 2013

com a conseqüència d’una aportació a la Seguretat Social de 13.000 milions d’euros

aproximadament, procedents del fons de reserva.

Quadre 7.1.5Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Pressupost consolidat de l'EstatClassificació econòmica dels ingressosMilions €

Capítols

Import% s/ total

% var. 14/13

1. Impostos directes i cotitzacions socials 68.608 21.221 102.840 192.669 68,4 -0,72. Impostos indirectes 37.688 37.688 13,4 -7,53. Taxes, preus públics i alt.ingressos 3.549 1.839 1.327 367 7.081 2,5 -11,44. Transf. corrents 10.238 22.485 13.041 1.745 31.477 16.032 5,7 3,05. Ingr. patrimonials 7.238 155 2.476 8 9.877 3,5 13,5Operacions corrents 127.320 45.701 119.683 2.119 31.477 263.346 93,5 -1,46. Alienació d'inv. reals 319 148 0 4 471 0,2 101,67. Transf. capital 520 2.246 19 257 713 2.329 0,8 26,2Operacions de capital 839 2.394 19 261 713 2.800 1,0 34,7Operacions no financeres 128.159 48.094 119.702 2.380 32.190 266.146 94,5 -1,18. Actius financers 1.867 1.351 12.127 184 15.528 5,5 190,5Total 130.026 49.445 131.829 2.564 32.190 281.674 100,0 2,6Capacitat (+) Necessitat (-) d'endeutament brut -141.292 -259 -2 0 -141.553 6,0Total ingressos 271.318 49.704 131.831 2.564 32.190 423.228 3,7


Total consolidatEstat Organism. autònoms

Seguretat Social

Altres organism.

Transf. internes

16 Correspon als fons de suficiència negatius del model de finançament


193

Ingressos de l’Estat

Si ens cenyim exclusivament als ingressos de l’Estat (quadre 7.1.6) s’observa que en línies

generals segueixen la mateixa tendència que els pressupostos consolidats, excepte en el

cas dels impostos directes, que a nivell consolidat disminuïen un -0,7% i en canvi si es

considera només els ingressos l’Estat augmenten un 3,7%. Aquesta diferència s’explica

perquè els ingressos de l’Estat no inclouen la caiguda de les cotitzacions de la Seguretat

Social, que en el consolidat tenen un pes molt important (53,4% dels impostos directes). Cal

destacar que l’evolució de les principals figures impositives (IVA, IRPF, impostos especials i

impost sobre societats) és molt diferent en cada cas. L’avanç de liquidació per a cadascun

dels impostos, així com l’evolució de les bases de cada impost, l’impacte de les mesures

fiscals aprovades en anys anterior i les noves mesures pel 2014 són determinants a l’hora

de pressupostar la recaptació del 2014, tal i com es detalla més endavant.

Quadre 7.1.6Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Estat

Milions €

Import% s/ total

% var. 14/13

1. Impostos directes 66.181 68.608 53,5 3,7 - sobre la renda de les persones físiques 42.251 41.276 32,2 -2,3 - sobre la renda de les societats 19.012 22.327 17,4 17,4 - cotitzacions socials 995 979 0,8 -1,6 - altres impostos directes 3.924 4.026 3,1 2,62. Impostos indirectes 40.734 37.688 29,4 -7,5 - IVA 28.272 27.122 21,2 -4,1 - especials 9.578 7.763 6,1 -19,0 - altres impostos indirectes 2.884 2.802 2,2 -2,83. Taxes, preus públics i altres ingressos 4.324 3.549 2,8 -17,94. Transferències corrents 9.211 10.238 8,0 11,15. Ingressos patrimonials 5.913 7.238 5,6 22,46. Alienació d'inversions reals 135 319 0,2 136,97. Transferències de capital 527 520 0,4 -1,2

Total ingressos no financers 127.025 128.159 100,0 0,9Font: projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2014.

Pressupost 2014

Classificació econòmica dels ingressos no financers

Pressupost 2013


194

Ingressos tributaris

Per tal de visualitzar el conjunt d’ingressos tributaris cal tenir en compte que el càlcul de la

cessió de tributs a les CA juntament amb la liquidació del model de finançament tenen un

efecte significatiu en els ingressos. El quadre 7.1.7 mostra el detall de cada impost i la

variació respecte el pressupost i l’avanç de liquidació del 2013 pel conjunt dels ingressos

tributaris.

Quadre 7.1.7Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Estat i administracions territorials(*).

Milions €

Pressupost Avanç Pressupost2013 liquidació 2014 (c)/(a) (c)/(b)

(a) 2013 (b) (c)

1. Impostos directes 98.146 98.055 100.528 2,4 2,5 - IRPF 74.215 71.982 73.196 -1,4 1,7 - Societats 19.012 21.181 22.327 17,4 5,4 - Renda no residents 2.248 1.669 1.690 -24,8 1,3 - Cotitzacions socials 995 1.008 979 -1,6 -2,9 - Altres impostos directes 1.676 2.215 2.336 39,4 5,52. Impostos indirectes 78.637 76.508 78.104 -0,7 2,1 - IVA 54.657 53.397 54.849 0,4 2,7 - Especials 21.096 20.344 20.453 -3,0 0,5 - Altres impostos indirectes 2.884 2.767 2.802 -2,8 1,3

Total ingressos impositius 176.783 174.563 178.632 1,0 2,3(*) Les dades recullen la part de les diferents f igures impositives cedides a les administracions territorials.

Ingressos impositius

% variació


El pressupost d’ingressos tributaris per al 2014 suposa un creixement dels ingressos

impositius (incloses les participacions cedides a les comunitats autònomes) d’un 1%

respecte el pressupost de 2013, i d’un 2,3 respecte l’avançament de la liquidació de 2013.

L’avançament de la liquidació indica que totes les grans figures tributàries, excepte l’impost

de societats, ingressaran el 2013 un import inferior al pressupostat, és a dir que la liquidació

del 2013 serà inferior a les previsions inicials (-3,1% en l’IRPF, -2,4% en l’IVA i -3,6% en els

impostos especials).

Els ingressos per IRPF disminueixen un -1,4% respecte el 2013, però són un 1,7% superiors

a l’avançament de la liquidació. Les rendes brutes subjectes a l’impost creixeran

lleugerament durant el 2014. De fet, les rendes del treball es preveu que es mantinguin


195

estables i són les rendes del capital les que començaran a repuntar. El conjunt de mesures

tributàries tindran un efecte pràcticament neutre en la recaptació de l’IRPF. Per una banda,

l’impacte de la mesura de l’any anterior que va suposar un augment de les retencions el

2013 tindrà un efecte negatiu el 2014, mentre que per l’altra banda, la supressió de la

deducció per la compra de la vivenda tindrà un efecte positiu sobre la recaptació, encara que

es plasmi molt lentament. Pel que fa a les noves mesures aprovades, com són la deducció

per reinversió de beneficis o l’incentiu fiscal als contribuents que aportin capital financer i

coneixement pel desenvolupament de la societat en què inverteixen (business angels),

tindran un impacte negatiu sobre la recaptació.

L’impost sobre societats és el que creix més respecte el 2013. En concret, els ingressos

previstos pel 2014 són un 17,4% superiors als pressupostats pel 2013, i un 5,4% superiors

al avançament de la liquidació. Aquest creixement serà inferior al de l’any anterior ja que

igual que en el cas de l’IRPF, l’augment de l’import dels pagaments fraccionats durant el

2013 incidirà negativament en la recaptació de 2014. Les bases subjectes a l’impost sobre

societats augmentaran com a conseqüència, entre altres, de la no deduïbilitat del

deteriorament del valor de les participacions en el capital o fons propis de les entitats i de la

limitació de la deduïbilitat de les despeses financeres. En paral·lel, es preveu que el resultat

brut d’explotació de les empreses millori paulatinament durant el 2014 com a resultat de

l’inici de la recuperació de l’activitat econòmica. També es preveu un impacte negatiu que

provindrà dels incentius fiscals per als emprenedors, com són els tipus reduïts per a les

noves empreses i la deducció de beneficis reinvertits en empreses de reduïda dimensió.

Dins dels impostos indirectes, l’IVA presenta una increment del 0,4% respecte el pressupost

de l’any anterior, i d’un 1,3% respecte l’avanç de liquidació. Les previsions

macroeconòmiques han estimat un inici de recuperació del consum lligat a un augment de

les rendes de les llars, mentre que tant la despesa corrent com la de capital de les

Administracions Públiques seguiran decreixent. Aquesta increment de les bases es veurà

parcialment contrarestat per les mesures de suport fiscal als emprenedors que suposaran

una menor recaptació.

Els impostos especials són els que presenten una disminució més remarcable respecte al

pressupost de 2013 ja que disminueixen un -3%. Tot i això, l’import pressupostat pel 2014 és

un 0,5% superior a l’avançament de la liquidació del 2013. Igual que en altres impostos, no

s’ha previst cap augment de tipus durant el 2014 per bé que es preveu encara un impacte

positiu de l’augment dels tipus que graven l’alcohol i el tabac, aprovats durant el 2013. Per

contra, es preveuen descensos moderats en el consum d’hidrocarburs i de tabac que


196

tindrien un efecte negatiu sobre la recaptació. Sumant ambdós efectes s’estima que els

ingressos per l’impost sobre els hidrocarburs disminuiran un -2,8% mentre que els ingressos

per l’impost del tabac pujaran un 3,5%. Finalment, els ingressos per l’impost sobre

l’electricitat creixeran un 7% ja que sumen l’efecte positiu de l’increment de tarifes i de

l’augment del consum.

Les despeses consolidades

El pressupost consolidat de l’Estat per al 2014 situa el total de despesa consolidada en

423.227 milions d’euros, un 3,7% superior a la de l’any anterior, mentre que la despesa no

financera (capítol 1 a 7) és de 314.087 milions d’euros, un 1,8% més que el 2013. Aquestes

dades indiquen un augment important de les despeses financeres, en què tant els actius

financers com els passius financers augmenten un 9,8% i un 9,6% respectivament.

Quadre 7.1.8Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Pressupost consolidat de l'EstatClassificació econòmica de les despesesMilions €

Capítols Estat Organism. Seguretat Altres Transf. Import % var.autònoms Social organism. internes 14/13

1. Remuneracions de personal 15.796 1.690 2.327 1.489 21.301 5,0 -0,52. Compres de béns i serveis 2.968 2.450 1.575 621 7.613 1,8 6,03. Interessos 36.616 26 16 3 36.662 8,7 -5,24. Transferències corrents 94.557 42.495 125.319 186 31.477 231.081 54,6 2,6Operacions corrents 149.937 46.661 129.237 2.300 31.477 296.658 70,1 1,55. Fons de contingència i altres imprevistos 2.695 2.695 0,6 3,86. Inversions reals 3.256 1.042 210 224 4.732 1,1 -9,87. Transferències de capital 8.961 1.720 0 35 713 10.002 2,4 20,9Operacions de capital 12.216 2.762 210 259 713 14.734 3,5 9,0Operacions no financeres 164.849 49.423 129.447 2.558 32.190 314.087 74,2 1,88. Actius financers 38.136 13 2.384 2 40.535 9,6 9,89. Passius financers 68.334 268 0 4 68.605 16,2 9,6Operacions financeres 106.469 281 2.385 6 109.140 25,8 9,7Total despeses 271.318 49.704 131.831 2.564 32.190 423.227 100,0 3,7


% s/ total

Total consolidat

En el desglossament de les operacions corrents s’observa que les despeses de personal

reflecteixen la congelació salarial aprovada i se situen en un import molt proper al de l’any

anterior. Les despeses corrents en béns i serveis augmenten un 6% però continuen tenint un

pes escàs sobre la totalitat del pressupost (1,8% del total de despeses consolidades). Pel

que fa al capítol 3 de despesa, el interessos pagats pel deute públic disminueixen un -5,2%

com a conseqüència de la millora en la prima de risc. Les transferències corrents creixen un


197

2,6% a causa de l’increment de les transferències de la Seguretat Social, que representen el

54,2% de l’import del capítol 4 consolidat.

En relació amb les operacions de capital, es produeix un increment del 9% que inclou per

una banda la reducció de les inversions reals en un -9,8%, en línia amb la contenció de les

despesa dels pressupostos, i per l’altra, l’augment de les transferències de capital en un

20,9%, tot i que l’impacte sobre el total de despeses no és gaire significatiu ja que

representen un 2,4% de les despeses totals consolidades. Dins les transferències de capital

és remarcable l’augment del 42,2% dels costos del sistema elèctric que forma part de les

mesures aprovades en base al Reial Decret Llei 9/2013, de 12 de juliol, de mesures urgents

per a garantir l’estabilitat del sistema elèctric. L’import dedicat a aquest concepte va ser de

2.921 milions d’euros l’any 2013 i de 4.154 milions d’euros el 2014. Actualment les

transferències per cobrir els costos del sistema elèctric suposen el 41,5% del total de

transferències de capital consolidades. El segon concepte amb més pes dins de les

transferències de capital són les transferències als programes de recerca, que representen

un 10,6% (1.056 milions d’euros) del total del capítol 7. Aquesta partida també experimenta

un augment significatiu del 8,5%.

Quant a l’augment dels actius financers, l’increment del 9,8% s’explica per l’aportació de

5.900 milions d’euros al fons per al finançament de pagaments a proveïdors. Així mateix, els

actius financers també inclouen una dotació de 23.000 milions d’euros al Fons de Liquiditat

Autonòmica (FLA), el mateix import que l’any anterior. Per últim, el capítol 9 de passius

financers augmenta un 9,6% pel calendari d’amortitzacions del deute públic.

En relació amb la classificació funcional, d’acord amb les normes per a l’elaboració dels

pressupostos generals de l’Estat, la despesa (capítols 1-8) es classifica en cinc grans àrees,

que engloben un total de vint-i-set polítiques: serveis públics bàsics, actuacions de protecció

i promoció social, producció de béns públics de caràcter preferent, actuacions de caràcter

econòmic i actuacions de caràcter general.

La despesa social continua essent l’àrea de despesa predominant en el pressupost i

representa més de la meitat de la despesa, concretament un 52,6% dels total de la despesa

consolidada (capítols 1 a 8). Aquest 52,6% es composa de la suma de les actuacions de

protecció i promoció social (pensions, desocupació, etc.), que representen el 50,7% de la

despesa, i de la producció de béns i serveis públics de caràcter preferent (sanitat, educació i

cultura), que tenen un pes de només l’1,9 % ja que són competències transferides a les

comunitats autònomes. Les actuacions de caràcter general engloben el 34,6% del


198

pressupost ja que inclouen, entre d’altres els interessos del deute públic i el Fons de

Liquiditat Autonòmica, partides molt rellevant en el pressupost.

Serveis públics bàsics4,6%

Actuacions de protecció i

promoció social50,7%

Producció de béns públics de caràcter

preferent1,9%

Actuacions de caràcter econòmic

8,1%

Actuacions de caràcter general

34,6%


Gràfic 7.1.2Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Pressupost consolidat de l'EstatDistribució per polítiques de despesa (cap. 1-8)

El pressupost per al 2014 és coherent amb les restriccions de despesa imposades també

en anys anteriors, per tal de complir amb la senda de consolidació. Per aquest motiu gairebé

totes les polítiques de despesa presenten reduccions en les seves dotacions, a excepció

principalment de les polítiques de pensions, les actuacions en matèria de desocupació i de

foment de l’ocupació, atesa la difícil situació del mercat de treball.

La política de despesa amb més pes en el pressupost consolidat de despeses són les

pensions, que amb un import de 127.484 milions d’euros representen un 35,9% del

pressupost. La segona partida amb més pes són les transferències a altres administracions

públiques, on s’inclouen les transferències del model de finançament de les comunitats

autònomes i entitats locals, i que representen el 13% del pressupost (45.988 milions

d’euros). Els interessos del deute públic, que sumen 36.590 milions d’euros, són la tercera

partida amb pes relatiu, amb un 10,3%, seguits dels serveis de caràcter general (8,5%), que

inclouen 23.000 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic, i de la despesa en

desocupació, que amb un import de 29.728 milions d’euros té un pes del 8,4%. El quadre


199

7.1.9 ofereix un detall de les polítiques de despesa , el seu pes sobre el total i la variació de

la dotació pressupostària entre 2013 i 2014.

Quadre 7.1.9Les grans magnituds dels pressupostos generals de l'Estat per al 2014Pressupost consolidat de l'EstatPressupost consolidat (Cap. 1-8)

Polítiques de despesa Pressupost2013

Import% s/ total variació

% var. 13/12

Serveis públics bàsics 16.728 16.431 4,6 -296,3 -1,8 Justícia 1.543 1.501 0,4 -42,1 -2,7 Defensa 5.786 5.654 1,6 -131,6 -2,3 Seguretat ciutadana i inst. penitenciàries 7.903 7.881 2,2 -22,5 -0,3 Política exterior 1.495 1.395 0,4 -100,1 -6,7

Despesa social 178.776 186.582 52,6 7.805,7 4,4Actuacions de protecció i promoció social 172.254 179.876 50,7 7.621,8 4,4 Pensions 121.557 127.484 35,9 5.927,3 4,9 Altres prestacions econòmiques 11.880 11.604 3,3 -276,4 -2,3 Serveis socials i promoció social 2.845 1.810 0,5 -1.035,2 -36,4 Foment de l'ocupació 3.776 4.074 1,1 297,4 7,9 Desocupació 26.994 29.728 8,4 2.733,8 10,1 Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 766 800 0,2 33,8 4,4 Gestió i Administració de la Seguretat Social 4.436 4.377 1,2 -58,9 -1,3Producció de béns públics de caràcter preferent 6.522 6.706 1,9 183,9 2,8 Sanitat 3.856 3.840 1,1 -16,0 -0,4 Educació 1.945 2.150 0,6 205,2 10,6 Cultura 722 716 0,2 -5,3 -0,7

Actuacions de caràcter econòmic 27.099 28.803 8,1 1.703,6 6,3 Agricultura, pesca i alimentació 7.662 7.721 2,2 58,7 0,8 Indústria i energia 4.575 5.782 1,6 1.206,6 26,4 Comerç, turisme i pimes 890 934 0,3 44,6 5,0 Subvencions al transport 1.180 1.614 0,5 434,1 36,8 Infraestructures 5.966 5.452 1,5 -513,4 -8,6 Investigació civil 5.562 5.633 1,6 70,7 1,3 Investigació militar 363 507 0,1 143,5 39,5 Altres actuacions de caràcter econòmic 901 1.160 0,3 258,8 28,7

Actuacions de caràcter general 122.847 122.806 34,6 -41,2 0,0 Alta direcció 596 594 0,2 -1,9 -0,3 Serveis de caràcter general 29.844 29.974 8,5 129,8 0,4 Administració financera i tributària 5.502 9.660 2,7 4.158,8 75,6 Transferències a altres admin. públiques 48.317 45.988 13,0 -2.328,4 -4,8 Deute públic 38.590 36.590 10,3 -1.999,6 -5,2

Total pressupost (Cap. 1-8) 345.450 354.622 100,0 9.171,8 2,7

Milions €

Pressupost 2014


Les polítiques de despesa que més variació han experimentat respecte l’exercici anterior

són les següents:


200

- Pensions: inclou tant les pensions de la Seguretat Social, contributives i no contributives,

com les pensions del règim de classes passives. El creixement del 4,9 % respecte a la

quantia pressupostada l’exercici anterior s’explica tant per l’increment del col·lectiu de

pensionistes com per l’augment de la pensió mitjana, i en menor mesura per la revalorització

del 0,25% aprovada pel govern.

- Les despeses de la prestació de serveis socials i promoció social: tot i tractar-se d’una

política de despesa amb un pes reduït en el conjunt de la despesa social i representa només

el 0,5% (1.810 milions d’euros) sobre el total de despesa consolidada, és destacable el

decreixement d’un -36,4 % el 2014. Aquesta diferència s’explica pel fet que el pressupost de

l’any 2013 incloïa puntualment 1.034 milions d’euros d’obligacions d’exercicis anteriors per a

cotitzacions socials de cuidadors no professional de dependència. Aquesta despesa no es

perllonga el 2014 en haver-se aprovat canvis en la legislació que cancel·len aquest

concepte. En termes homogenis, la variació d’una any a l’altre hauria estat de -0,1%.

- Foment de l’ocupació: la dotació per a polítiques actives d’ocupació s’ha incrementat un

7,9% després que en el pressupost de 2013 s’hagués reduït un 34,6 %. La dotació de 300

milions d’euros addicionals es dedicarà pràcticament en la seva totalitat al programa de

foment de la inserció i l’estabilitat laboral que promou la creació d’ocupació i l’adaptació del

treballador a les noves exigències tecnològiques i formatives del sistema productiu.

- Atur: l’elevada taxa d’atur registrat ha provocat una insuficiència de recursos en el Servei

Públic Estatal d’Ocupació i ha requerit una aportació addicional per part de l’Estat que es

tradueix en un augment del 10,1% en aquesta política de despesa (2.734 milions d’euros).

Atès que les previsions macroeconòmiques mantenten la taxa d’atur propera al 25% per als

propers anys, durant el 2013 s’han portat a terme diverses mesures en les prestacions per

tal d’assegurar la seva viabilitat futura.

- Educació: les beques i ajudes generals als estudiants universitaris i no universitaris han

crescut un 10,6%, i han passat d’un import de 1.945 milions d’euros a 2.150 milions d’euros.

El conjunt d’actuacions en educació, però, té un pes reduït (0,6%) sobre el total de despesa

ja que a excepció de les beques, l’educació és una competència transferida a les comunitats

autònomes.

- Indústria i energia: l’augment del 26,4% és conseqüència de l’augment de la dotació per

cobrir els costos del sistema elèctric. Aquest concepte té un import de 4.154 milions d’euros


201

que representa el 72% de l’import destinat a les polítiques industrials i energètiques (5.782

milions d’euros). La resta de l’import d’aquestes polítiques va destinat majoritàriament als

programes de desenvolupament industrial i de reconversió i reindustrialització, la dotació

dels quals no canvia substancialment de 2013 a 2014.

- Infraestructures: continuen patint disminucions importants del seu pressupost,

especialment en el cas de la creació de carreteres, programa que cau un -32,8% respecte el

2013. Les infraestructures ferroviàries, per contra, mantenen un pressupost molt similar al de

l’any anterior (-0,7%), que es reparteix entre la millora de les línies ferroviàries

convencionals, actuacions en diversos corredors per completar la línia d’alta velocitat ja

existent, la homogeneïtzació del teixit ferroviari i la millora de la qualitat del servei de

rodalies.

- Administració financera i tributària: el pressupost d’aquesta política de despesa inclosa en

les actuacions de caràcter general s’incrementa un 75,6% en incloure en el pressupost del

2014 el préstec per al finançament dels pagaments a proveïdors per valor de 5.900 milions

d’euros.

Finalment, remarcar que en les actuacions de caràcter econòmic hi ha diferents polítiques

de despesa que incrementen significativament la seva dotació, com són les subvencions al

transport (36,8%), investigació militar (39,5%) i altres actuacions de caràcter econòmic

(28,7%). Totes tres partides, però, tenen un pes inferior al 0,5% del total de la despesa

consolidada.

7.2. Les despeses de capital de l’Estat a Catalunya

En aquest apartat es presenta tot el ventall de dades d’inversió pública de l’Estat a

Catalunya disponible per tal d’obtenir una imatge el més global possible de la seva evolució

en els darrers anys. En primer lloc, es detallen les inversions reals previstes en els

pressupostos generals de l’Estat. Després es presenten les xifres de les inversions reals

liquidades del Ministeri de Foment. A continuació de les inversions reals o directes, que

formen el gruix de la inversió pública estatal, es mostren les transferències de capital als ens

territorials o inversions indirectes.


202

La inversió real en el pressupost per al 2013

El quadre 7.2.1 mostra l’evolució de la inversió real prevista del sector públic estatal en els

darrers anys. El total d’inversions directes estatals previstes en el projecte de pressupostos

generals de l’Estat per al 2014 disminueix un 7,2% respecte de l’import del pressupost del

2013, un 8,4% les inversions regionalitzades i un 25,5% les de Catalunya. En valors

absoluts les inversions totals es redueixen en 933 milions d’euros respecte l’import previst

per al 2013. A Catalunya les inversions estatals disminueixen en 323 milions d’euros (un

35% del total de la reducció de les inversions) i per al 2014 les inversions previstes per

l’Estat se situen en 944 milions d’euros. Aquesta xifra equival al 9,6% de la inversió total

pressupostada per al conjunt de comunitats autònomes, i suposa una pèrdua de 2,3 punts

percentuals respecte a l’11,9% pressupostat l’any passat.

Quadre 7.2.1L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatal (*)

Evolució de les inversions reals pressupostadesMilions €

1997 (P) 549 6.882 9.754 8,0 70,61998 (P) 511 6.769 9.902 7,6 68,41999 941 8.110 11.021 11,6 73,62000 1.246 8.844 13.429 14,1 65,92001 1.610 12.657 16.598 12,7 76,32002 2.034 13.192 18.336 15,4 71,92003 2.557 16.101 20.453 15,9 78,72004 2.740 17.557 22.707 15,6 77,32005 2.785 17.800 23.903 15,6 74,52006 2.878 19.744 25.263 14,6 78,22007 2.958 21.340 28.630 13,9 74,52008 3.728 24.756 31.809 15,1 77,82009 3.791 25.017 31.504 15,2 79,42010 3.626 23.823 29.269 15,2 81,42011 2.548 16.759 20.684 15,2 81,02012 1.415 12.707 15.530 11,1 81,82013 1.267 10.686 13.028 11,9 82,02014 (P) 944 9.787 12.095 9,6 80,9

(P) projecte

Font: pressupostos generals de l'Estat

% Cat / territorialitzat

% inversió territorialitzada

(*) Estat, organismes autònoms, agències estatals, altres organismes públics, Seguretat Social, societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials, fundacions estatals i la resta d'entitats amb pressupost estimatiu.

Any Catalunya Territorialitzat Total


203

D’ençà el 2009 les inversions de l’Estat a Catalunya s’han reduït un 75,1% (un 60,9% al total

de comunitats autònomes). L’any 2014 el nivell d’inversions de l’Estat previstes a Catalunya

se situa en l’import pressupostat per a l’any 1999 en termes nominals. Addicionalment a la

disminució del volum d’inversió, a partir del 2012 també s’observa una pèrdua de pes de la

inversió prevista a Catalunya en el total de comunitats autònomes que encara s’accentua

més per al 2014, on les inversions a Catalunya només representen un 9,6% del total

regionalitzat.

En el gràfic 7.2.1 es poden diferenciar quatre etapes en l’evolució de l’esforç inversor de

l’Estat previst per a Catalunya:

• Una primera etapa des del 1998 fins al 2003 on la inversió prevista va créixer a un

ritme intens a Catalunya i es va anar guanyant pes en el conjunt de comunitats

autònomes, des d’un 7,6% l’any 1998 fins assolir un màxim d’un 15,9% l’any 2003,

únic any de la sèrie en què es va superar el valor del pes poblacional de Catalunya

en el conjunt de l’Estat espanyol.

• Entre el 2004 i el 2011 el pes de la inversió prevista a Catalunya en el conjunt de

comunitats autònomes es manté entorn al 15% (1 punt per sota del pes poblacional i

3,7 punts per sota del pes del PIB 2011 català en el total regionalitzat), tot i ser un

període de volums d’inversió previstos a Catalunya força dispars: entre el 2004 i el

2007 es produeix un creixement moderat de la inversió de l’Estat pressupostada a

Catalunya, a partir del 2008 la inversió real de l’Estat prevista a Catalunya repunta

fins assolir el 2009 l’import més elevat de la sèrie i, posteriorment, es redueix

lleugerament el 2010 i de forma més significativa el 2011.

• Entre el 2012 i el 2014 continua disminuint fortament el volum d’inversió estatal

prevista per l’Estat a Catalunya, situant-se el 2014 al voltant de la xifra nominal del

1999. Addicionalment a la disminució del volum d’inversió, també s’observa una

pèrdua de pes de Catalunya en el total d’inversions territorialitzats que s’accentua

encara més al 2014: les inversions a Catalunya representen al voltant d’un 11,5% del

total regionalitzat els anys 2012 i 2013 i només un 9,6% el 2014.


204

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

1997 (P

)

1998 (P)

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014 (P)

% C

at./t

errit

oria

litza

t.

Mili

ons

€

Gràfic 7.2.1L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatalEvolució de la inversió real pressupostada a Catalunya

El quadre 7.2.2 mostra com ha evolucionat la distribució per comunitats autònomes de la

inversió real pressupostada al llarg del període 2009-2014. Durant la major part del període

analitzat, en concret, fins l’any 2011, Catalunya ocupa la segona posició en valors absoluts

com a receptora d’inversió, per darrere d’Andalusia. Des de l’any 2012, però, Catalunya

passa a ocupar la quarta posició en valors absoluts, per darrere d’Andalusia, Castella i Lleó i

Galícia. No obstant això, el que resulta rellevant de l’anàlisi són les dades en termes relatius

i en euros per habitant.


205

Quadre 7.2.2L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatalEvolució de les inversions reals dels pressupostos generals de l'Estat per comunitat autònomes Milions €

2009 2010 2011 2012 2013 2014 (P)Andalusia 4.438 4.198 2.974 1.853 1.633 1.698Aragó 1.089 966 539 472 375 369Astúries 1.017 924 556 507 425 291Balears 288 217 183 143 78 74Canàries 576 574 364 287 268 256Cantàbria 420 386 174 122 159 198Castella i Lleó 2.466 2.423 1.772 1.585 1.592 1.399Castella la Manxa 1.376 1.319 923 855 614 492Catalunya 3.791 3.626 2.548 1.415 1.267 944Comunitat Valenciana 2.340 2.134 1.541 1.009 660 606Extremadura 744 797 530 369 330 351Galícia 2.116 2.038 1.558 1.706 1.309 1.354Madrid 2.464 2.332 1.774 1.258 1.043 909Múrcia 797 748 526 376 412 301Navarra 209 220 135 80 36 50País Basc 565 572 445 522 350 323Rioja 180 209 121 75 64 92Ceuta 76 97 56 46 44 51Melilla 64 43 40 29 26 28Total regionalitzat 25.017 23.823 16.759 12.707 10.686 9.787No regionalitzat 6.487 5.446 3.925 2.823 2.341 2.308TOTAL 31.504 29.269 20.684 15.530 13.028 12.095(P) projecteFont: pressupostos generals de l'Estat

D’ençà el 2009, les comunitats autònomes que més han disminuït la seva participació en el

conjunt d’inversions regionalitzades són Catalunya (que perd 5,5 punts percentuals) i la

Comunitat Valenciana (que perd 3,2 punts percentuals). En contrapartida, entre el 2009 i el

2014 Galícia i Castella i Lleó guanyen 5,4 i 4,4 punts percentuals de pes en el conjunt de

CA, respectivament.

En termes per càpita, el quadre 7.2.3 mostra que la inversió real prevista a Catalunya per al

2014 és de 125 euros per habitant, un 40% per sota de la mitjana territorialitzada, que és de

207 euros per habitant. També significativament per sota de la mitjana se situen la

Comunitat Valenciana (un 43% per sota) i Madrid (un 32% per sota), a més dels territoris

insulars i els forals. En canvi, notablement per sobre de la mitjana per càpita l’any 2014 es

troben, a més de Ceuta i Melilla, Cantàbria i Extremadura i encara més significativament

Castella i Lleó i Galícia.


206

Quadre 7.2.3L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatalEvolució de les inversions reals dels pressupostos generals de l'Estat per comunitat autònomes € per habitant

2009 2010 2011 2012 2013 2014 (P)Andalusia 535 502 353 219 193 201Aragó 809 717 400 349 278 274Astúries 937 852 514 471 395 270Balears 263 196 165 128 70 66Canàries 274 271 171 135 127 121Cantàbria 714 651 293 205 268 333Castella i Lleó 962 946 693 622 625 550Castella la Manxa 661 629 436 403 289 232Catalunya 507 483 338 187 167 125Comunitat Valenciana 459 417 301 197 129 118Extremadura 675 720 478 333 298 317Galícia 757 729 557 613 471 487Madrid 386 361 273 194 160 140Múrcia 551 512 358 255 279 204Navarra 332 346 210 124 56 78País Basc 260 263 204 238 160 147Rioja 559 648 374 232 199 283Ceuta 966 1.201 678 548 529 612Melilla 871 569 507 361 324 351Total regionalitzat 535 507 355 269 226 207(P) projecteFont: pressupostos generals de l'Estat i padró 1999-2012

Tal i com mostra el quadre 7.2.4, s’observa com les inversions reals previstes per les

empreses públiques estatals tenen molt més pes a Catalunya que en el conjunt de

comunitats autònomes: per al 2014, les inversions reals previstes per les empreses

públiques representen un 85,6% del total a Catalunya i un 68,6% en el conjunt de

comunitats autònomes, percentatges que confirmen un fet que s’ha donat històricament fins

a l’actualitat. O dit d’una altra manera, només Canàries i el Pais Basc tenen un pes del

sector públic administratiu en el total d’inversions inferior al de Catalunya.


207

Quadre 7.2.4L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatal

Milions €

Import % Import % Import %Andalusia 665 21,7 1.032 15,4 1.698 17,3Aragó 241 7,8 128 1,9 369 3,8Astúries 131 4,3 161 2,4 291 3,0Balears 13 0,4 61 0,9 74 0,8Canàries 15 0,5 241 3,6 256 2,6Cantàbria 93 3,0 105 1,6 198 2,0Castella i Lleó 274 8,9 1.126 16,8 1.399 14,3Castella la Manxa 316 10,3 176 2,6 493 5,0Catalunya 136 4,4 808 12,0 944 9,6Comunitat Valenciana 133 4,3 473 7,0 606 6,2Extremadura 96 3,1 254 3,8 351 3,6Galícia 226 7,4 1.128 16,8 1.354 13,8Madrid 478 15,6 431 6,4 909 9,3Múrcia 90 2,9 211 3,1 301 3,1Navarra 31 1,0 20 0,3 50 0,5País Basc 30 1,0 294 4,4 323 3,3Rioja 69 2,3 23 0,3 92 0,9Ceuta 11 0,4 40 0,6 51 0,5Melilla 22 0,7 6 0,1 28 0,3Total Regionalitzat 3.069 100,0 6.718 100,0 9.787 100,0No Regionalitzat 1.663 645 2.308Total 4.732 7.363 12.095

Font: projecte pressupostos generals de l'Estat per al 2014

Distribució de les inversions reals pressupostades per al 2014 per comunitats autònomes i sectors

Sector administratiu (*)

Sector empresarial (**)

Sector públic estatal

(**) Inclou societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials, fundacions estatals i la resta d'entitats amb pressupost estimatiu.

(*) Inclou Estat, organismes autònoms, agències estatals, altres organismes públics i Seguretat Social.

Pel que fa a la inversió de l’Estat, el detall de la inversió real pressupostada dels Ministeris i

els seus organismes per al 2014 (quadre 7.2.5) evidencia una forta concentració en el

Ministeri de Foment i en el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que són els

que tenen les competències en grans infraestructures. Entre tots dos ministeris sumen un

85,4% de les inversions regionalitzades. A Catalunya, el pes d’aquests dos ministeris encara

és més gran, del 93,8%. Tot i això, Catalunya només participa del 4,8% de la suma

d’inversions d’aquests dos ministeris.


208

Quadre 7.2.5L'Administració de l'Estat a CatalunyaL'Estat i els seus organismes (*)

Distribució orgànica de les inversions reals pressupostades per al 2014Milions €

Catalunya Territorialitzat %Cat./ territ. Total02 Corts Generals - 3 - 303 Tribunal Comptes - 1 - 104 Tribunal Constitucional - 1 - 105 Consell d'Estat - 0 - 008 Consell General del Poder Judicial 0 2 18,1 212 Min. Assumptes Exteriors i Cooperació - 7 - 2313 Min. Justícia - 18 - 6314 Min. Defensa 0 40 0,0 55715 Min. d'Hisenda i Administracions Públiques 3 65 4,7 7716 Min. Interior 0 23 0,4 19917 Min. Foment 114 1.769 6,4 1.81618 Min. Educació, Cultura i Esport 3 60 5,4 7719 Min. Treball i Seguretat Social 1 1 81,3 2220 Min. Indústria, Energia i Turisme 0 24 0,9 9123 Min. Agricultura, Alimentació i Medi Ambient 7 754 0,9 1.15125 Min. Presidència - 29 - 4026 Min. Sanitat, Serveis Socials i Igualtat - 13 - 2027 Min. Economia i Competitivitat 0 110 0,3 28831 Despeses Diversos Ministeris - 34 - 91TOTAL 129 2.955 4,3 4.522(*) Inclou Estat, organismes autònoms, agències estatals i altres organismes públics.


També formen part de les inversions del sector públic administratiu estatal les inversions de

la Seguretat Social que figuren al quadre 7.2.6 i que representen un 0,8% de la inversió real

prevista per al 2014 a Catalunya, i un 1,2% per al conjunt de comunitats autònomes.

L’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGS), l’Institut de Migracions i Serveis Socials

(IMSERSO) i l’Institut Social de la Marina (ISM) no realitzen inversions a Catalunya ja que

són els òrgans als quals la Generalitat té transferides les competències els que porten a

terme les inversions.

El quadre 7.2.7. ofereix un detall de les inversions previstes del sector públic empresarial

estatal per al 2014. Un 87,6% de les inversions previstes al conjunt de comunitats

autònomes prové de set empreses adscrites als Ministeris de Foment i d’Agricultura,

Alimentació i Medi Ambient: ADIF (amb un 48,1% de les previsions), Puertos del Estado

(11,4%), SEITTSA (8,1%), ACUAES (6,5%), AENA (6,4%), SEIASA (3,9%) i ACUAMED

(3,2%). El pes de Catalunya en les inversions regionalitzades d’aquestes set empreses és

d’un 13,1%.


209

Quadre 7.2.6L'Administració de l'Estat a CatalunyaSeguretat Social

Milions €

Catalunya Territorialitzat%Cat./ territ. Total

INSS 0 19 0,0 32INGS 0 10 0,0 11IMSERSO 0 6 0,0 6ISM 0 2 0,0 5Tresoreria de la Seguretat Social 2 42 5,1 106Mútues 6 36 16,0 50Total 8 114 6,8 210Font: projecte pressupostos generals de l'Estat per al 2014

Distribució orgànica de les inversions reals pressupostades per a 2014

Cal esmentar que el total regionalitzat que apareix a la distribució orgànica de l’annex

d’inversions reals del projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2014 (amb la que

s’elaborat el quadre 7.2.7) no coincideix exactament amb el resum per comunitats que

ofereix l’informe ecònomic i financer que acompanya l’esmentat projecte de pressupostos

(vegeu quadre 7.2.4) i es constata una diferència de 14 milions d’euros.

Quadre 7.2.7L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector empresarial (*)

Distribució orgànica de les inversions reals pressupostades per al 2014Milions €

Catalunya Territorialitzat %Cat./ territ. TotalAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) 404 3.221 12,5 3.372Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) 65 427 15,3 550Aguas de la Cuenca de España (ACUAES) 42 437 9,5 437Aguas de las Cuencas Mediterráneas, SA (ACUAMED) 55 217 25,2 222Centro Intermodal de Logística, SA (CILSA) 2 2 100,0 2Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) 0 1 3,9 3Consorcio Barcelona C. Nacional de Supercomputación 3 4 83,6 4Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. 4 78 5,3 81Empresa Nacional Residuos Radioactivos, SA (ENRESA) 6 142 4,5 143Fundación de los Ferrocarriles Españoles 0 0 28,8 0Instituto para la diversificación y ahorro de energía (IDAE) 1 6 12,3 6Puertos del Estado y Autoridades Portuarias (consolidat) 153 766 19,9 777RENFE - Operadora 8 25 32,6 240Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias, SA (SEIASA) 11 258 4,3 258Soc. Estatal Participaciones Industriales (SEPI) (consolidat) 12 141 8,5 151Soc. Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (SEITTSA) 40 544 7,4 564World Trade Center Barcelona, SA (WTCB) 1 1 100,0 1Total empreses que inverteixen a Catalunya 808 6.271 12,9 6.812Resta d'empreses 433 0,0 537Total 808 6.704 12,1 7.349


(*) Inclou societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials, fundacions estatals i la resta d'entitats amb pressupost estimatiu.


210

A continuació, a partir d’una classificació segons la tipologia d’obra, el quadre 7.2.8 presenta

un detall de les inversions reals previstes a Catalunya en els pressupostos generals de

l’Estat dels anys 2013 i 2014.

Quadre 7.2.8L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatalDetall de les principals inversions reals del pressupostos generals de l'Estat a Catalunya per tipologiesMilions €

Import % Import % Import %Carreteres 237 18,7 140 14,8 -97 -41,0Ministeri- A-2 Sils-Caldes de Malavella 15 1,2 10 1,0 -6 -36,6Ministeri- A-27 Tarragona- El Morell 16 1,3 1 0,1 -15 -93,1Ministeri- Accés port de BCN des de cinturó litoral 10 0,8 12 1,3 2 20,6Ministeri- A-14 tram Lleida- Roselló 2 0,1 17 1,8 15 864,4Ministeri- N-II millora capacitat i accesos Girona-frontera francesa 10 0,8 0 0,0 -10 -100,0Ministeri- Resta creació d'infraestructura de carreteres 113 8,9 22 2,3 -91 -80,5Ministeri- Conservació i explotació de carreteres 63 4,9 44 4,7 -19 -29,7SEITTSA -connexió litoral amb C-32 1 0,0 15 1,6 14 2.812,6SEITTSA -A-27 tram El Morell- Variant de Valls 1 0,1 15 1,6 14 1.364,8SEITTSA -resta carreteres 7 0,5 4 0,4 -3 -40,7Infraestructures ferroviàries 556 43,9 427 45,2 -129 -23,2Ministeri-Rodalies de Barcelona 10 0,8 6 0,6 -4 -39,3Ministeri- Resta infraestructura del transport ferroviari 3 0,2 2 0,2 -1 -39,8ADIF-Accés UIC a Port BCN 60 4,7 32 3,4 -28 -46,7ADIF-rodalies 0 0,0 30 3,2 30 -ADIF-corredor mediterrani 260 20,5 153 16,2 -107 -41,2ADIF-adaptació ample UIC corredor mediterrani 150 11,8 165 17,5 15 10,0ADIF-resta infraestructures ferroviàries 46 3,6 24 2,6 -22 -47,2SEITTSA- infraestructures ferroviàries 15 1,2 6 0,7 -8 -56,5RENFE OPERADORA 12 1,0 8 0,9 -4 -32,7Fundación de los Ferrocarriles Españoles 0 0,0 0 0,0 0 -32,4Aeroports 85 6,7 65 6,9 -19 -22,8AESA- Regulació i supervisió de l'aviació civil 0 0,0 0 0,0 0 73,0AENA - Barcelona + Sabadell 79 6,3 61 6,5 -18 -23,0AENA - Girona 3 0,2 2 0,2 -1 -39,3AENA -Reus 2 0,2 2 0,2 0 5,5Ports 161 12,7 153 16,2 -8 -5,1Puertos del Estado - Barcelona 128 10,1 118 12,5 -10 -7,9Puertos del Estado - Tarragona 33 2,6 35 3,7 2 5,6Infraestructures hidràuliques i de regadius 146 11,5 108 11,5 -38 -26,0Ministeri i CH-Gestió i infraestructures de l'aigua 3 0,2 0 0,0 -2 -86,7Ministeri -Qualitat de l'aigua 0 0,0 0 0,0 0 -79,8ACUAES 83 6,5 42 4,4 -41 -49,7ACUAMED 51 4,0 55 5,8 4 7,7SEIASA 9 0,7 11 1,2 2 21,1Inversió resta Ministeris i OOAA 15 1,2 15 1,5 0 0,0Inversió resta empreses públiques 41 3,2 30 3,1 -11 -26,7Inversions Seguretat Social 28 2,2 8 0,8 -20 -72,3TOTAL 1.267 100,0 944 100,0 -323 -25,5

Font: pressupostos generals de l'Estat

Pressupost 2013 VariacióProjecte 2014

Tal i com s’ha explicat en analitzar la distribució orgànica, les inversions estan altament

concentrades en infraestructures que s’executen des del Ministeri de Foment o el Ministeri

d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient o des d’algun ens o empresa adscrits a aquests

Ministeris. En aquesta línia, la classificació segons el tipus d’obra mostra que a Catalunya el


211

45,2% de les inversions reals previstes per l’Estat per al 2014 fan referència a

infraestructures ferroviàries. Altres tipologies destacables són els ports (16,2%), les

carreteres (14,8%), les infraestructures hidràuliques i de regadius (11,5%), i els aeroports

(6,9%).

Més concretament, els principals projectes previstos per l’Estat a Catalunya el 2014 són la

construcció del corredor mediterrani ferroviari i l’adaptació ample UIC corredor mediterrani

(amb un 33,7% del total de les inversions previstes) i les inversions al Port de Barcelona

(amb un 12,5% del total).

Entre 2013 i 2014 s’observa una disminució generalitzada en totes les tipologies d’obra. Dels

323 milions d’euros menys d’inversió prevista, un 40% correspon a inversions en ferrocarrils,

principalment per la disminució de les inversions en el corredor mediterrani i un 30,1%

correspon a una disminució d’inversions en carreteres. Les inversions que menys es

redueixen són les de ports i es mantenen les inversions d’ACUAMED i SEIASA.

Finalment, s’analitza la distribució territorial de la inversió real prevista a Catalunya (quadre

7.2.9), tenint en compte, per una banda, cadascun dels àmbits administratius (administració

general de l’Estat i organismes, Seguretat Social i empreses públiques) i per l’altra, la

província d’adscripció de les inversions pressupostades.

Quadre 7.2.9L'Administració de l'Estat a CatalunyaSector públic estatal

Milions €

Barcelona Girona Lleida TarragonaTotal

Catalunya

Estat i organismes 46 33 33 16 129Seguretat Social 6 0 1 1 8Empreses públiques 418 9 54 327 808Total 470 42 88 344 944% sobre Catalunya 49,7 4,5 9,4 36,4 100,0euros / habitant 85 56 200 423 125

Font: projecte pressupostos generals de l'Estat per al 2014 i padró a 1 de gener de 2012

Distribució per demarcacions de les inversions reals pressupostades per al 2014

La distribució territorial posa de manifest la concentració d’inversions a la província de

Barcelona, en concret el 49,7% del total a Catalunya, seguida de la província de Tarragona

amb un 36,4% del total d’inversions estatals previstes a Catalunya el 2014. L’ordre varia si


212

considerem la inversió per càpita en comptes de la inversió total. En aquest cas, Tarragona i

Lleida són les províncies amb més inversió per càpita i Barcelona (a causa de la

concentració de població existent) i Girona les de menys inversió per càpita.

Les inversions liquidades del grup Foment

Al llarg d’aquest apartat s’analitzen les inversions reals o directes que el grup Foment ha fet

a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes17. No es disposa de les inversions

liquidades de les actuacions de la resta del sector públic estatal, però les inversions del grup

Foment representen una part molt rellevant del total (les pressupostades a Catalunya per a

l’any 2014 representen el 83,4 % del total d’inversions estatals previstes), tal com mostra el

quadre 7.2.10.

El total d’inversions directes executades pel grup Foment a Catalunya l’any 2012 disminueix

un 19% respecte de l’import del 2011 mentre que al conjunt de comunitats autònomes la

reducció ha estat d’un 15,5%. D’ençà el 2009 les inversions directes del grup Foment a

Catalunya s’han reduït un 55,8% (un 40,1% al total de comunitats autònomes).

També es pot observar com l’any 2012 les inversions executades a Catalunya han estat

superiors a les previstes inicialment, igual que en el cas d’Andalusia, Balears, Cantàbria,

Castella la Manxa, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Navarra i la Rioja. En el

conjunt de comunitats autònomes el grau d’execució de les inversions reals del grup Foment

ha estat d’un 93,8%.

17 Les xifres d’inversió real liquidada pel grup Foment distribuïdes per comunitats autònomes s’obtenen de l’anuari estadístic del

Ministeri de Foment. Actualment, a la pàgina web del Ministeri hi ha un avís que la sèrie d’inversions públiques entre els anys

2003 i 2011 publicada a l’anuari (tant d’inversions estatals, autonòmiques com locals) s’està revisant.


213

Quadre 7.2.10L'Administració de l'Estat a Catalunya

Milions d'euros

Inversió Inversió % Inversió % %pressupostada pressupostada Inversió press. liquidada Execució inversió Execució inversió

total Estat grup Foment grup Foment grup Foment grup Foment grup Fomenta Catalunya (*) a Catalunya (**) vs. total Estat a Catalunya a Catalunya total regionalitzat

2001 1.610 1.376 85,4 1.024 74,5 81,02002 2.034 1.737 85,4 1.333 76,7 87,02003 2.557 2.200 86,0 1.535 69,8 91,12004 2.740 2.219 81,0 1.563 70,4 84,22005 2.785 2.216 79,6 1.669 75,3 84,62006 2.878 2.488 86,4 1.957 78,7 83,22007 2.958 2.528 85,5 2.208 87,4 95,02008 3.728 3.050 81,8 2.742 89,9 93,42009 3.791 3.151 83,1 2.747 87,2 86,92010 3.626 3.106 85,7 2.280 73,4 78,92011 2.548 2.214 86,9 1.498 67,7 87,22012 1.415 1.148 81,1 1.214 105,8 93,82013 1.267 1.042 82,32014 944 788 83,4

(*) Llei de pressupostos generals de l'Estat, per al 2014 projecte.

Evolució de la inversió real pressupostada i executada del grup Foment

(**) Fins a l'any 2009 no s'inclou el pressupost dels ens públics adscrits al Ministeri de Foment dels quals no es disposa d'informació sobre les inversions executades; a partir del 2010 s'inclou el pressupost de tots els ens adscrits al Ministeri de Foment, ja que es disposa de la liquidació de la totalitat d'aquests ens. En el període 2001-2005 s'utilitzen dades del projecte de pressupost per a les empreses FEVE, SASEMAR, SENASA, Correos y Telégrafos, SEPES, ENAUSA i SECEGSA; a partir del 2006 totes les dades corresponen al pressupost aprovat, excepte per al 2014 que és projecte. Font: anuaris estadístics del Ministeri de Foment, distribució regionalitzada dels annexos d'inversions reals inclosos en el projecte de llei i en la llei de pressupostos de generals de l'Estat, i informe econòmic i f inancer que acompanya la llei de pressupostos generals de l'Estat.

El quadre 7.2.11 i el gràfic 7.2.2 mostren l’evolució de les inversions reals liquidades del

grup Foment a Catalunya i al conjunt de comunitats autònomes des del 1991 fins al 2012.

S’aprecien tres períodes:

• Entre els anys 1991 i 2000, les inversions reals del grup Foment a Catalunya

representen de mitjana del període un 10,6 % de les del conjunt de comunitats

autònomes.

• Entre els anys 2001 i 2009, el grup Foment comença a executar a Catalunya un

volum d’obra sostingudament creixent, gràcies a l’impuls de l’inici de la construcció

de grans infraestructures com la línia ferroviària d’alta velocitat (LAV) i la

modernització i posterior ampliació de l’aeroport de Barcelona. També s’observa que

aquest esforç inversor es tradueix en un augment successiu del pes de les inversions

de Catalunya en el conjunt de comunitats autònomes: a partir del 2001 el pes de les


214

inversions a Catalunya en el total regionalitzat supera el percentatge que representa

la població catalana i va creixent fins assolir el màxim del 18,4 % el 2009.

• Les mesures d’austeritat adoptades per l’Estat a partir de l’any 2010 han reduït molt

les inversions reals liquidades del grup Foment: entre el 2009 i el 2012 les de

Catalunya s’han reduït un 55,8% (un 40,1% al total de comunitats autònomes).

Addicionalment a la disminució del volum d’inversió, a partir del 2010 també

s’observa una pèrdua de pes de la inversió a Catalunya en el total de comunitats

autònomes que encara s’accentua més per al 2012, on les inversions a Catalunya

només representen un 13,5% del total regionalitzat, molt per sota del percentatge

que representa la població de Catalunya (16%) i el PIB català (18,9%).


Milions d'euros

Catalunya Total regionalitzat

% Catalunya / total

regionalitzat TOTAL1991 365 4.390 8,3 5.5781992 410 4.128 9,9 5.0741993 430 4.814 8,9 5.6161994 476 4.968 9,6 5.3741995 467 5.039 9,3 5.5431996 458 3.733 12,3 4.1081997 327 3.694 8,9 3.9011998 711 4.725 15,0 5.1131999 521 4.256 12,2 4.9522000 525 4.694 11,2 5.4952001 1.024 6.293 16,3 6.8542002 1.333 8.124 16,4 8.5362003 1.535 9.259 16,6 9.7872004 1.563 9.309 16,8 10.0782005 1.669 9.818 17,0 11.4362006 1.957 11.001 17,8 12.9642007 2.208 13.258 16,7 15.5802008 2.742 15.107 18,1 17.5152009 2.747 14.956 18,4 17.4712010 2.280 13.646 16,7 15.6852011 1.498 10.600 14,1 11.7052012 1.214 8.959 13,5 9.297

Font: Anuaris estadístics del Ministeri de Foment.

Evolució de la inversió real liquidada del grup Foment


215

Gràfic 7.2.2L'Administració de l'Estat a CatalunyaEvolució de la inversió real executada del grup Foment a Catalunya

Font: anuaris estadístics del Ministeri de Foment i IPC Espanya INE (mitjana anual)

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Milions d'euros en valors constants del 2012 % Catalunya / total regionalitzat

El quadre 7.2.12 i el quadre 7.2.13 mostren la distribució entre comunitats autònomes de les

inversions reals liquidades del grup Foment entre el 2007 i el 2012, en milions d’euros i en

percentatge sobre el total respectivament. En el període que es presenta, Catalunya és la

comunitat autònoma que, de mitjana, ha obtingut més inversió en valors absoluts, 2.253

milions d’euros anuals constants del 2012, un 16,6 % del total. La segueixen

quantitativament Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana, amb uns pesos

del 15,5%, 12%, 10,4% i 10% de mitjana del període respectivament. El darrer any, però, on

el grup Foment ha realitzat més inversions ha estat a Andalusia i Galícia.

Concretament, el pes de la inversió del grup Foment a Catalunya respecte la total

regionalitzada ha superat el pes de la població catalana durant el període 2007-2010

coincidint amb les obres de la línia ferrroviària d’alta velocitat i l’ampliació de l’aeroport de

Barcelona, però, només als anys 2008 i 2009 es van realitzar a Catalunya unes inversions

que representen un percentatge sobre les regionalitzades a prop del pes del PIB català en el

conjunt de comunitats autònomes. Aquest dèficit d’inversions del grup Foment a Catalunya

en relació al pes del PIB català forma part dels saldos d’inversions pendents en compliment

de la Disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya pel que fa a les

inversions de l’Estat a Catalunya en infraestructures (concepte que també engloba altres

tipus d’infraestructures a banda de les del grup Foment).


216


Milions d'euros

2007 2008 2009 2010 2011 2012

En valors constants

del 2012

% sobre el total

regionalitzatAndalusia 2.070 2.029 2.183 2.371 1.786 1.419 2.098 15,5Aragó 569 680 455 397 309 292 480 3,5Astúries 784 841 596 543 283 281 594 4,4Balears 132 153 142 151 182 142 159 1,2Canàries 297 398 249 275 202 225 292 2,2Cantàbria 206 188 182 160 110 96 168 1,2Castella i Lleó 1.395 1.384 1.663 1.330 1.284 939 1.415 10,4Castella-la Manxa 644 1.309 1.654 1.136 705 610 1.073 7,9Catalunya 2.208 2.742 2.747 2.280 1.498 1.214 2.253 16,6Comunitat Valenciana 1.264 1.465 1.623 1.425 1.005 839 1.350 10,0Extremadura 291 275 236 211 244 274 270 2,0Galícia 1.309 1.662 1.775 1.683 1.399 1.411 1.629 12,0Madrid 1.700 1.364 885 997 837 599 1.137 8,4Múrcia 163 192 160 188 180 161 184 1,4Navarra 9 46 29 26 24 22 27 0,2País Basc 109 253 274 384 469 380 326 2,4La Rioja 74 94 73 41 65 43 69 0,5Ceuta i Melilla 34 32 30 46 19 12 31 0,2Total regionalitzat 13.258 15.107 14.956 13.646 10.600 8.959 13.555 100,0No regionalitzat 2.322 2.408 2.515 2.039 1.105 339 1.918

Total 15.580 17.515 17.471 15.685 11.705 9.297 15.473

Font: anuaris estadístics del Ministeri de Foment.

Mitjana anual 2007-2012

Distribució per comunitats autònomes de la inversió real liquidada del grup Foment

Entre el 2008 (l’any amb més volum d’inversions) i el 2012 s’observa que la inversió

executada pel grup Foment disminueix a totes les comunitats autònomes, de mitjana un

40,7% (a Catalunya un 55,7%), excepte al País Basc que les inversions creixen un 50,3% en

aquest mateix període. On menys disminueixen les inversions és a Balears (-7,3%), a

Extremadura (-0,6%), Galícia (-15,1%) i Múrcia (-15,7%). Entre el 2008 i el 2012 les

comunitats autonòmes que més pes han perdut en el total d’inversions són Catalunya,

Astúries i Madrid mentre que Galícia i País Basc són les que més pes en guanyen.

Respecte del 2011, les inversions regionalitzades del grup Foment l’any 2012 es redueixen

un 15,5% (un 19% a Catalunya) però no hi ha hagut una disminució generalitzada de la

inversió a totes les comunitats autònomes ja que augmenta a Canàries, Extremadura i

Galícia. L’any 2012 s’estaven executant obres de la línia ferroviària d’alta velocitat amb un

volum d’inversió significatiu a Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i País Basc.


217


%

2007 2008 2009 2010 2011 2012Andalusia 15,6 13,4 14,6 17,4 16,8 15,8Aragó 4,3 4,5 3,0 2,9 2,9 3,3Astúries 5,9 5,6 4,0 4,0 2,7 3,1Balears 1,0 1,0 0,9 1,1 1,7 1,6Canàries 2,2 2,6 1,7 2,0 1,9 2,5Cantàbria 1,6 1,2 1,2 1,2 1,0 1,1Castella i Lleó 10,5 9,2 11,1 9,7 12,1 10,5Castella-la Manxa 4,9 8,7 11,1 8,3 6,7 6,8Catalunya 16,7 18,1 18,4 16,7 14,1 13,5Comunitat Valenciana 9,5 9,7 10,8 10,4 9,5 9,4Extremadura 2,2 1,8 1,6 1,5 2,3 3,1Galícia 9,9 11,0 11,9 12,3 13,2 15,8Madrid 12,8 9,0 5,9 7,3 7,9 6,7Múrcia 1,2 1,3 1,1 1,4 1,7 1,8Navarra 0,1 0,3 0,2 0,2 0,2 0,2País Basc 0,8 1,7 1,8 2,8 4,4 4,2La Rioja 0,6 0,6 0,5 0,3 0,6 0,5Ceuta i Melilla 0,3 0,2 0,2 0,3 0,2 0,1Total regionalitzat 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Distribució per comunitats autònomes de la inversió real liquidada del grup Foment

En darrer terme, es presenta un detall de la inversió real liquidada pel grup Foment a

Catalunya per tipus d’infraestructures durant el període 2007-2012 (quadre 7.2.14). Les

infraestructures realitzades l’any 2012 són principalment en matèria de transport terrestre

(un 75,8% del total), que en conjunt disminueixen un 23,6% respecte de l’any anterior i, així,

l’any 2012 només representen un 12,4% del conjunt de comunitats autònomes,

principalment a causa de la disminució de la inversió en ferrocarrils (al gener del 2013 es

posa en servei el darrer tram de la LAV que uneix Madrid i la frontera francesa que

executava ADIF). En canvi, les inversions en aeroports l’any 2012 creixen un 22% respecte

de l’import del 2011 i passen a representar un 18% de les del conjunt de comunitats

autònomes, després que ja entressin en funcionament les obres d’ampliació de l’Aeroport de

Barcelona el juny del 2009. Les inversions en ports tot i disminuir respecte de l’import del

2011 mantenen un pes d’un 22,3% en la inversió del total de comunitats.


218

Quadre 7.2.14L'Administració de l'Estat a CatalunyaInversió real liquidada a Catalunya per tipus d'infraestructures del grup FomentMilions d'euros

2007 2008 2009 2010 2011 2012

En valors constants

del 2012% sobre

totalTransport terrestre 1.280 1.754 2.004 1.889 1.204 920 1.602 71,1

DG Carreteres 274 450 409 305 161 242 326 14,5SEITTSA (carreteres i ferrocarrils) 79 150 247 288 201 102 188 8,3

ADIF 835 985 1.161 1.180 769 470 957 42,5 RENFE Operadora 14 28 15 9 2 3 13 0,6

DG Ferrocarrils 78 140 172 107 71 103 119 5,3

Aeroports i navegació aèria (1) 726 762 554 239 138 169 464 20,6

Ports i transport marítim (2) 161 183 165 135 148 119 161 7,1 Altres inversions de Foment 42 43 25 17 8 6 25 1,1

Total del grup Foment 2.208 2.742 2.747 2.280 1.498 1.214 2.253 100,0

(1) Inclou inversions d'AENA, DG d'Aviació Civil i AESA.(2) Inclou inversions de Ports de l'Estat, DG de la Marina Mercant i SASEMAR.



Les transferències de capital

El quadre 7.2.15 mostra la distribució territorial entre els anys 2003 i 2010 de les

transferències de capital realitzades per l’Estat que es troben regionalitzades, és a dir, les

adreçades a comunitats autònomes (CA) i a ens locals (EL).

Tot i la menor importància quantitativa respecte de les inversions analitzades anteriorment,

aquests fons mostren una tendència creixent des del 2005 i l’any 2009 assoleixen un volum

equivalent a un 89,9 % del total d’inversions reals liquidades pel grup Foment al conjunt de

CA aquell any, gràcies a que el 2009 l’Estat va dotar el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)

amb 8.000 milions d’euros per a contractes d’obres dels EL. L’any 2010 les transferències

estatals als ens territorials disminueixen un 36,1% respecte de l’import de l’any 2009,

aquesta disminució es generalitzada a totes les comunitats autònomes (a Catalunya el

decrement és d’un 34,5%). Tanmateix el volum de transferències encara es manté força

elevat donat que per a l’any 2010 els ens locals van aprovar inversions per valor de 4.250

milions d’euros a càrrec del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEESL).

L’any 2010 les transferències de capital estatals representen un 63% del total d’inversions

reals liquidades pel grup Foment al conjunt de CA.


219

En total, les comunitats autònomes que més transferències han rebut de mitjana anual 2003-

2010 són Andalusia (19,3 %) i Catalunya (14,3 %). Catalunya presenta una tendència

marcadament creixent des de representar un mínim d’un 5 % del total el 2003 fins a

representar-ne un màxim d’un 17,6 % del total l’any 2010. On més han crescut les

transferències del 2010 respecte de l’import del 2003 (en valors reals del 2010) ha estat al

País Basc, Balears i Catalunya. En canvi, Galícia, la Rioja, Cantàbria i Ceuta i Melilla és on

les transferències creixen menys entre el 2003 i el 2010.


Milions d'euros

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

En valors constants

del 2010% sobre el

total

Andalusia 516 521 577 645 668 748 2.352 1.463 987 19,3Aragó 97 76 79 124 169 203 502 333 207 4,1Astúries 116 145 177 201 204 198 459 304 239 4,7Balears 16 22 19 27 47 71 479 356 133 2,6Canàries 174 173 161 226 248 336 781 644 360 7,0Cantàbria 90 80 82 74 59 50 166 93 94 1,8Castella i Lleó 198 182 172 202 221 308 811 558 349 6,8Castella-la Manxa 140 138 141 165 172 229 625 406 265 5,2Catalunya 109 113 215 290 575 543 2.307 1.511 730 14,3Comunitat Valenciana 109 112 141 179 223 282 1.240 729 391 7,7Extremadura 107 109 115 140 158 181 400 256 194 3,8Galícia 276 260 279 286 307 379 916 598 437 8,6Madrid 109 79 162 238 246 221 1.397 737 413 8,1Múrcia 58 67 66 81 86 101 373 228 139 2,7Navarra 6 0 0 4 6 5 112 68 26 0,5País Basc** 4 4 4 7 17 26 384 217 84 1,7La Rioja 26 9 11 16 15 22 94 50 32 0,6Ceuta i Melilla 44 18 17 21 20 21 51 40 31 0,6TOTAL 2.195 2.107 2.419 2.927 3.441 3.924 13.449 8.592 5.110 100,0

Fonts:- Les hisendes autonòmiques en xifres. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques- http://w w w .seap.minhap.es/es/areas/politica_local.html

Distribució de les transferències de capital liquidades de l'Estat als ens territorials per comunitats autònomes*

* Inclou les transferències de capital adreçades a comunitats autònomes (FCI, subvencions i convenis) i a ens locals (programa de cooperació econòmica local, fons estatal d'inversió local, fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local i altres).


** Només inclou les transferències de capital als ens locals.

El quadre 7.2.16 detalla les transferències de capital rebudes a Catalunya classificades per

ministeris. Entre les transferències rebudes l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya


220

destaquen en valors absoluts les de la secció pressupostària d’ens territorials i les dels

ministeris d’educació, ciència i cultura. De mitjana dels anys 2009 i 2010 destaca l’elevat

percentatge que representen les transferències estatals rebudes per la Generalitat sobre les

rebudes al conjunt de governs autonòmics de règim comú a la majoria de ministeris, excepte

al d’indústria, turisme i comerç i al d’administracions públiques (donat que Catalunya no és

beneficiària del fons de compensació interterritorial)18. Així, el pes de les transferències

rebudes per la Generalitat de Catalunya de mitjana els anys 2009 i 2010 és d’un 20,2% del

total. En mitjana 2003-2008, el pes de les transferències rebudes per la Generalitat de

Catalunya havia estat d’un 10,7% del total.

Concretament, l’augment de les transferències de capital rebudes per la Generalitat l’any

2009 en l’àmbit de les infraestructures de caire econòmic (ciència, foment, medi ambient,

indústria, turisme i comerç) deriva de l’acord d’inversions addicionals a les inicialment

previstes de 24 de febrer de 2009 de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat per al

compliment de la Disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

L’augment de les transferències de capital rebudes per la Generalitat l’any 2010 a la secció

pressupostària d’ens territorials deriva de l’acord de 8 de novembre del 2010 del Ministeri

d'Economia i Hisenda i el Departament d'Economia i Finances per al compliment de la

Disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i fan referència al

finançament d’inversions del transport metropolità.

Pel que fa a les transferències estatals rebudes pels EL catalans els anys 2009 i 2010

destaca l’import de l’aportació estatal al FEIL i al FEESL, respectivament, amb una

representació de Catalunya del 16,9% de mitjana dels dos anys. Sense tenir en compte

aquests fons estatals, el pes de les transferències de capital als EL catalans és d’un 11,8%

del total de realitzades als EL de les CA de règim comú de mitjana 2009-2010, percentatge

similar a l’11,1% de mitjana 2003-2008.

18Són beneficiàries les comunitats autònomes amb un nivell de renda més baix: Andalusia, Astúries, Cantàbria, Múrcia,

València, Castella-la Manxa, Canàries, Extremadura, Castella i Lleó, Galícia i Ceuta i Melilla.


221


Milions d'euros

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

A la Generalitat 80 89 179 251 538 481 966 804 10,7 20,2Administracions públiques 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0 0,0Agricultura, pesca i alimentació3 0 0 0 6 3 6 - - 3,2 -Defensa 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0 -Economia i hisenda 11 5 0 0 0 0 0 0 3,8 -Educació, ciència i cultura 5 6 59 96 110 110 291 137 23,5 28,0Ens territorials 27 48 45 40 41 41 42 477 28,2 71,4Foment 21 17 0 0 1 1 110 2 6,3 16,8Habitatge2 - - 33 47 89 115 140 76 22,6 26,9Indústria, turisme i comerç2 - - 26 18 32 17 48 19 9,3 9,0Interior 0 0 0 1 0 0 0 0 9,0 -Justícia 5 1 2 8 4 7 5 7 89,7 35,7Medi ambient3 4 6 6 12 243 174 315 64 44,6 23,2Treball i assumptes socials 6 5 7 22 14 6 0 8 13,0 27,4Sanitat i consum 0 0 0 0 1 5 14 14 2,2 56,6Resta4 - - - - - - 0 1 - 15,6

Als ens locals 29 24 36 39 37 62 1.341 706 11,1 16,5PUOSC/CEL5 19 18 19 18 19 18 19 3 13,0 10,2FEIL i FEESL - - - - - - 1.276 660 - 16,9Economia i hisenda 0 0 0 0 0 0 0 0 3,7 15,8Educació, ciència i cultura 1 1 1 5 7 11 14 20 21,9 40,0Foment i habitatge 6 2 5 8 0 17 21 12 8,5 7,8Indústria, turisme i comerç 1 1 4 6 5 11 6 3 8,8 5,7Interior 0 0 0 1 5 0 1 1 12,8 20,7Treball i assumptes socials 0 0 0 1 0 0 0 0 7,1 6,6Resta 0 2 7 1 1 4 4 7 7,1 21,9

TOTAL 109 113 215 290 575 543 2.307 1.511 10,8 18,0

Fonts:- Les hisendes autonòmiques en xifres. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques

(4) Inclou les transferències del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i Ministeri d'Igualtat i del Ministeri de Presidència.(3) A partir de 2009, les competències d'agricultura, pesca i alimentació estan assignades a Medi Ambient.

(5) Tot i que és una transferència de l’Estat a la Generalitat s’ha computat en l’epígraf d’ens locals als efectes de poder-ho comparar amb la Cooperació Econòmica i Local (CEL) dirigida directament als ens locals de la resta de comunitats autònomes.

Detall de les transferències de capital liquidades de l'Estat als ens territorials de Catalunya1

% de Cat. s/ total CA règim comú.

Mitjana anual 2003-2008 en valors

constants del 2010

% de Cat. s/ total CA règim comú.

Mitjana anual 2009-2010 en valors

constants del 2010

(1) Inclou les transferències de capital adreçades a comunitats autònomes (subvencions i convenis) i a ens locals (programa de cooperació econòmica local, fons estatal d'inversió local, fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local i altres).(2) Amb anterioritat a l'any 2005 les competències del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme estaven assignades al Ministeri d'Economia, mentre que les competències d'habitatge estaven assignades al Ministeri de Foment.

- http://w w w .seap.minhap.es/es/areas/politica_local.html

223

8. ELS FONS DE LA UNIÓ EUROPEA A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) 8. Els fons de la Unió Europea a Catalunya

225

En el període de programació 2007-2013 la política de cohesió de la UE es desenvolupa a

través de tres fons:

• El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

• El Fons Social Europeu (FSE).

• El Fons de Cohesió.

Tanmateix, en aquest període algunes de les actuacions que formem part de la política de

cohesió són també cofinançades per altres fons que no pertanyen a aquesta denominació

però que actuen de forma semblant, com és el cas del Fons Europeu Agrícola de

Desenvolupament Regional (FEADER) i el Fons Europeu de la Pesca (FEP). D’altra banda,

la Comissió Europea, en el Llibre Verd sobre la cohesió territorial19, defineix les polítiques

estructurals de la UE, com les intervencions dels cinc fons europeus ressenyats. Es per això

que en aquest capítol s’inclou actuacions cofinançades per tots aquests fons.

En Catalunya, l’actuació d’aquests fons en el període de programació 2007-2013 es

desplega a través dels següents objectius i programes:

• Objectiu 2 Competitivitat regional i Ocupació (amb recursos provinents del FEDER i

de l’FSE).

• Objectiu 3 Cooperació Territorial Europea (amb recursos del FEDER).

• Projectes finançats pel Fons de Cohesió.

• Programa de Desenvolupament Rural (amb recursos del FEADER).

• Programa Operatiu específic pel sector de la pesca (amb recursos del FEP).

A l’apartat 8.1 d’aquest capítol es presenta la informació relativa a l’execució fins l’any 2012

dels programes aprovats per a Catalunya corresponents al període 2007-2013, mentre que a

l’apartat 8.2 es presenta la política de cohesió per al període 2014-2020 proposada per la

Comissió Europea.

19 COM(2008) 616 final


226

8.1. L’aplicació de la política de cohesió en el període 2007-2013

En el present apartat es mostra l’estat d’execució a 31/12/2012 de les diferents intervencions

dels fons europeus a Catalunya corresponents al període de programació 2007-2013

Objectiu 2 Competitivitat regional i Ocupació

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

Programa Operatiu Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013

El Programa Operatiu Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013 va ser

aprovat mitjançant la Decisió de la Comissió Europea CE (2007) 6308, de data 7 de

desembre de 2007, amb l’objectiu de contribuir a millorar les condicions de competitivitat de

l’economia catalana i l’ocupació, incidint especialment en la innovació, desenvolupament

empresarial i economia del coneixement.

Després de les modificacions introduïdes per les Decisions C(2011) 9914 final, de

21/12/2011 i per la C(2012) 7826 final, de 07/11/2012, la despesa pública total prevista en

aquest Programa és de 1.358,1 milions d’euros i la subvenció del FEDER 679,1 milions

d’euros, distribuïda en un 51,6% per a actuacions de la Generalitat de Catalunya, un 24,5%

per a actuacions dels ens locals i un 23,9% per a actuacions de l’Administració General de

l’Estat.

El quadre 8.1.1 mostra els cinc eixos prioritaris en què es divideix el Programa i la subvenció

aprovada segons el pla financer actualitzat.


227

Quadre 8.1.1PO FEDER CATALUNYA 2007-2013Programació. Quadre financer actualitzat segons C(2012) 7826 final, de 07/11/2012.

Milions €

Eixos prioritaris

Despesa públicanacional

Aportació FEDER

Despesa pública

NacionalAportacióFEDER

Despesa pública


Despesa pública


Eix 1. Economia del coneixement i innovació i desenvolupament empresarial 132 132 216 216 42 42 390 390 780,1

Eix 2. Medi ambient, prevenció de riscos i energia -- -- 27 27 12 12 40 40 79,3

Eix 3. Accessibilitat i transport -- -- 86 86 -- -- 86 86 171,6

Eix 4. Desenvolupament sostenible local i urbà 31 31 17 17 110 110 157 157 314,6

Eix 5. Assistència tècnica -- -- 4 4 3 3 6 6 12,6

TOTAL 162,5 162,5 350,3 350,3 166,2 166,2 679,1 679,1 1.358,1

TOTALDESPESA

TOTAL

Font: DGPPE i Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques

ADM. GENERAL ESTAT ADM. AUTONÒMICA ADM. LOCAL

Actualment la taxa de cofinançament de les despeses elegibles és del 50% per a tots els

eixos, desprès de l’aprovació de la proposta de modificació del Programa Operatiu (Decisió

C(2011) 9914 final de 21/12/2011) consistent en augmentar la taxa de cofinançament de

l’eix 3, que va passar d’un 40% al 50%.

El quadre 8.1.2 mostra l’estat d’execució del PO a 31/12/2012. En aquesta data el PO

presentava un grau d’execució global del 52,3% i s’havia executat despesa elegible per un

import de 710,6 milions d’euros, la qual cosa comporta una subvenció per part del FEDER

de 355,3 milions d’euros.

Quadre 8.1.2PO FEDER CATALUNYA 2007-2013Execució a 31/12/2012

Milions €

Eixos prioritarisDespesa elegible

Subvenció FEDER

Despesa elegible

Subvenció FEDER

Despesa elegible

Subvenció FEDER

Despesa elegible

Subvenció FEDER

Despesa elegible

Subvenció FEDER

Eix 1. Economia del coneixement i innovació i desenvolupament empresarial 82,0 41,0 278,3 139,2 43,9 22,0 404,2 202,1 51,8 51,8

Eix 2. Medi ambient, prevenció de riscos i energia -- -- 47,5 23,8 11,8 5,9 59,3 29,7 74,8 74,8

Eix 3. Accessibilitat i transport -- -- 102,5 51,3 -- -- 102,5 51,3 59,7 59,7

Eix 4. Desenvolupament sostenible local i urbà 12,6 6,3 19,1 9,6 106,1 53,1 137,8 68,9 43,8 43,8

Eix 5. Assistència tècnica -- -- 4,9 2,5 1,9 1,0 6,8 3,4 53,9 53,9

TOTAL 94,6 47,3 452,3 226,2 163,7 81,9 710,6 355,3 52,3 52,3

ADM. GENERAL ESTAT ADM. AUTONÒMICA ADM. LOCAL TOTAL% execució s/

programat


Pel que fa al grau d’execució per administracions, el quadre 8.1.3 mostra que la

Administració Autonòmica presenta el major grau d’execució, concretament el 64,6%, amb

452,3 milions d’euros de despesa executada, la qual cosa comporta una subvenció per part

del FEDER de 226,2 milions d’euros. L’Administració local presenta un grau d’execució de


228

49,3%, amb 163,7 milions d’euros de despesa executada i una subvenció de 81,9 milions

d’euros. Per últim, l’Administració Central presenta un grau d’execució del 29,1% amb una

despesa executada de 94,6 milions d’euros i una subvenció FEDER associada de 47,3

milions d’euros.

Quadre 8.1.3PO FEDER CATALUNYA 2007-2013Grau execució a 31/12/2012

Milions €

AdministracionsDespesa Elegible

Subvenció FEDER

Despesa Elegible

Subvenció FEDER

Despesa Elegible

Subvenció FEDER

Ad. Autonòmica 700,7 350,3 452,3 226,2 64,6 64,6

Ad. Local 332,4 166,2 163,7 81,9 49,3 49,3

Ad. Central 325,1 162,5 94,6 47,3 29,1 29,1

TOTAL FEDER 1.358,1 679,1 710,6 355,3 52,3 52,3

% execució s/ programatProgramació (2007-13) Execució a 31/12/2012


Pel que fa al cobrament de reemborsaments de despeses declarades davant de la

Comissió, l’any 2012 la Generalitat va ingressar un total de 110,2 milions d’euros en el marc

d’aquest programa.

Programa Operatiu d’Investigació, Desenvolupament i Innovació per i per al benefici de les

empreses (Fons Tecnològic) 2007-2013.

L’Administració General de l’Estat també actua a Catalunya mitjançant un programa

pluriregional, el Programa Operatiu FEDER d’I+D+i per i per al benefici de les empreses

(Fons Tecnològic) 2007-2013.

Aquest Programa va ser aprovat mitjançant la Decisió de la Comissió Europea C(2007) 6316

de data 7 de desembre de 2007, amb l’objectiu de superar les debilitats del Sistema

Espanyol Ciència, Tecnologia i Empresa, i incrementar la competitivitat de l’economia

espanyola. Posteriorment, var ser modificat per la Decisió C(2011) 9764, de 21/12/2011, per

tal d’elevar la taxa de cofinançament del 70% al 80% en les zones del Objectiu de

Convergència i la seva zona transitòria (Phasing-out), així com altres modificacions menors.

La despesa pública total prevista en el Programa Fons Tecnològic és de 3.336 milions

d’euros i la subvenció del FEDER és 2.248,5 milions d’euros. L’ajuda va dirigida a totes les


229

regions espanyoles, però en la seva distribució s’ha donat prioritat a les regions de

Convergència (antigues regions objectiu 1), que en conjunt són destinatàries del 90% dels

recursos.

En aquest Programa hi ha una assignació indicativa per a Catalunya d’una subvenció

FEDER de 79,8 milions d’euros. A 31/12/2012 el grau d’execució d’aquesta assignació era

d’un 78,7%, amb 127,3 milions d’euros de despesa executada i una subvenció associada del

FEDER de 63,6 milions d’euros. Aquest grau d’execució se situa molt per sobre del que

presentava el Programa a escala global, que era d’un 39,37% en termes de despesa

elegible.

Fons Social Europeu

Programa Operatiu FSE de Catalunya 2007-2013

El Programa Operatiu del Fons Social Europeu de Catalunya en el marc del objectiu de

competitivitat regional i ocupació 2007-2013 va ser aprovat mitjançant Decisió de la

Comissió Europea CE (2007) 6726 de data 18 de desembre de 2007, amb l’objectiu de

contribuir a millorar les condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’ocupació,

incidint especialment en fomentar l’esperit empresarial, la empleabilitat, la inclusió social i la

igualtat entre homes i dones, així com la millora de l’adaptabilitat dels treballadors, empreses

i empresaris, i l’augment i millora del capital humà.

La subvenció del FSE assignada a aquest programa és de 284,7 milions d’euros, amb una

despesa total de 569,4 milions d’euros. La contrapartida nacional inicialment corresponia

íntegrament a la Generalitat de Catalunya, si bé amb una modificació posterior del programa

operatiu es va donar entrada a la participació privada, de forma que el 50% de l’aportació

nacional queda repartida entre l’aportació de la Generalitat (46,4%) i la privada (3,6%).

L’objectiu principal del programa és incidir en les principals debilitats detectades en l’anàlisi

de la situació del mercat de treball a Catalunya, incorporant també activitats innovadores i

experimentals.

A 31 de desembre de 2012 el Programa presenta una execució de 239,3 milions d’euros, el

que representa un 42% de la programació prevista pel període 2007–2013.


230

En el Comitè de seguiment de l’any 2012 es va presentar una modificació del PO, que va ser

aprovada per la Comissió mitjançant la Decisió C(2012) 7436 final de 18 d’octubre, en la que

es modifiquen els imports dels eixos. Així doncs, l’eix 1.- Esperit empresarial i adaptabilitat,

l’eix 3.- Augment i millora del capital humà, i l’eix 4.- Promoció de la cooperació

transnacional e interregional, disminueixen els seus imports en un 47,6%, 21,5% i 87,9%

respectivament, mentre que l’eix 2.- Foment de la empleabilitat, inclusió social i igualtat entre

homes i dones, s’incrementa en un 43,3%.

Aquesta modificació es fa atenent al context socio-econòmic, però també tenint en compte

els documents estratègics de la Generalitat de Catalunya com el Pla General d’Ocupació de

Catalunya, el Pla de Desenvolupament de Polítiques Actives, el Document de bases de

l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la Estratègia catalana 2020

que és un reflex de la Estratègia Europea 2020.

Quadre 8.1.4PO FSE CATALUNYA 2007-2013. Situació a 31/12/2012Milers €

Eixos prioritaris Despesa Elegible Subvenció FSE Despesa Elegible Subvenció FSE % s/total

Eix 1. Foment del esperit empresarial i millora de l'adaptabilitat de treballadors, empreses i empresaris 73.508 36.754 41.282 20.641 56,2

Eix 2. Foment de l'empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre dones i homes 402.189 201.095 188.488 94.244 46,9

Eix 3. Augment i millora del capital humà 70.836 35.418 6.962 3.481 9,8

Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional 4.845 2.422 1.865 933 38,5

Eix 5. Assistència tècnica 18.045 9.023 743 372 4,1

TOTAL 569.423 284.712 239.341 119.670 42,0

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. SOC

Programació 2007-2013 Execució 31/12/2012

Programes Pluriregionals de l’FSE 2007-2013.

D’altra banda, l’Administració Central desenvolupa les seves activitats a través de 3

Programes Operatius Pluriregionals. La situació d’aquests programes a Catalunya a

31/12/2012 es mostra en el quadre 8.1.5.


231

Quadre 8.1.5PROGRAMES OPERATIUS PLURIREGIONALS FSE 2007-2013. Actuacions a CatalunyaMilers €

PROGRAMES OPERATIUS

PLURIREGIONALS Despesa Elegible Subvenció FSE Despesa Elegible Subvenció FSE % s/total

PO Adaptabilitat i ocupació 581.026 290.513 526.327 263.164 90,6

PO Lluita contra la Discriminació 65.210 32.605 20.481 10.240 31,4

PO Assistència Tècnica 4.067 2.034 2.384 1.192 58,6

TOTAL 650.303 325.152 549.192 274.596 84,5

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. SOC

Programació 2007-2013 Execució 31/12/2012

Objectiu 3 Cooperació Territorial Europea

Programa de Cooperació transfronterera Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 18 de desembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 257 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

168,6 MEUR (77 milions d’euros corresponents a França i 91,6 milions d’euros a Espanya).

De la part d’Espanya, es preveu que un 36,4% de l’ajut FEDER sigui per a actuacions a

Catalunya (33,39 milions d’euros). La taxa de cofinançament dels projectes que s’aprovin

serà d’un màxim del 65% del cost total elegible.

L’Autoritat de Gestió d’aquest programa rau en la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP)

de la qual forma part la Generalitat de Catalunya. A més el Departament d’Economia i

Coneixement col·labora coordinant les actuacions de la zona Est del programa, integrada

per Catalunya i pels departaments francesos de Haute Garonne i Ariège de Midi-Pyréneés, i

Pyréneés Orientales de Languedoc-Roussillon.

L’any 2008 es va obrir la primera convocatòria del programa que es va dividir en dues

rondes. Durant els anys 2008 i el 2009 els corresponents Comitès de programació van

aprovar un total de 67 projectes, dels quals 34 tenen participació catalana. La subvenció

FEDER corresponent a aquests projectes i assignada a Catalunya va ser de 28 MEUR.

Entre els projectes aprovats cal destacar, entre d’altres, el projecte “Hospital Transfronterer

de la Cerdanya” que té consisteix en la construcció d’un hospital transfronterer a les afores

de Puigcerdà que donarà servei a la població catalana i francesa de la Cerdanya, el projecte


232

“Escorxador Transfronterer de la Cerdanya” que té per objectiu la construcció d’un

escorxador multi-espècie al municipi de Ur al departament francès de Pirineus orientals, que

donarà servei a les necessitats dels agents locals del territori de la Cerdanya i el Capcir, i el

projecte “Escena Catalana” que té per finalitat la construcció d’un pol de creació escènica

mitjançant l’adaptació i equipament d’espais culturals ja existents per crear el Centre d’Arts

Escèniques de Salt (Girona) i Perpinyà.

L’any 2010, el Comitè de Seguiment del programa va adoptar la decisió d’ampliar l’import

FEDER disponible al 82% en la primera convocatòria de projectes. El Comitè de

Programació celebrat al febrer de 2010 va aprovar 28 projectes, dels quals 9 tenen

participació catalana. La subvenció FEDER corresponent a aquests projectes i assignada a

Catalunya va ser de 3,1 MEUR. L’aprovació d’aquests projectes va suposar la programació

de tots els crèdits FEDER disponibles per a la primera convocatòria i el tancament

d’aquesta. Entre els projectes aprovats destaca, entre d’altres, el projecte “ORIGENES” que

té consisteix en la implantació d’un model específic de turisme qualificat o científic, posant

en sinèrgia les accions dels socis implicats en la investigació i divulgació científica.

Entre els mesos de juliol i octubre de 2010 es va realitzar una avaluació in itinere del

POCTEFA. De l’informe redactat cal destacar que la programació ha sigut molt elevada en la

primera convocatòria, propera al 80% del conjunt del FEDER, i que el nivell de programació

més alt se situa a les zones centre i est del programa.

Al febrer de 2012 es van programar 38 projectes dins de la segona convocatòria del

programa, amb un import FEDER d’aproximadament 30 milions d’euros, amb 6 projectes

amb participació catalana que totalitzen 35.000 euros.

A 31 de desembre de 2012, dels 133 projectes programats, 45 ja han finalitzat

satisfactòriament. El nivell d’execució del programa representa un 52%.

Instrument Europeu de Veïnatge i Partenariat. Programa Conca Mediterrània 2007-2013

Aquest és el programa de Cooperació Territorial Europea amb més retard en la seva

execució degut a la complexitat en la seva implementació, al ser un programa que inclou

països de la UE i països del nord d’Africa i del Orient proper, riberencs del Mediterrani. En

total participen 14 països. Aquest programa té un cofinançament de la UE de 173,6 MEUR,

dels quals 86,9 corresponen el FEDER i 86,7 a la rúbrica 4 del pressupost comunitari (la

Unió Europea com a soci global).


233

En la primera convocatòria per a projectes estàndard s’han aprovat 37 projectes amb una

despesa de 57 milions d’euros i un cofinaçament de 51,2 milions. Hi ha participació de socis

catalans en 5 projectes.

Posteriorment s’han aprovat 19 projectes estratègics. En aquesta convocatòria hi ha havia

un cofinançament disponible de 74,1 milions €.

En la segona convocatòria per a projectes estàndards, el Comitè de Seguiment, reunit a

Larnaca (Xipre) el 17 de juny de 2013, ha aprovat 38 projectes, amb una despesa de 63,1

milions € i un cofinançament FEDER de 56,8 milions €.

Programa MED 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 20 de desembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 256,5 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

193,2 MEUR. El FEDER corresponent a l’Estat espanyol és de 29,53 milions d’euros. En el

cas dels programes de cooperació transnacional, no hi ha una assignació de recursos

predeterminada per comunitats autònomes. La taxa de cofinançament dels projectes amb un

soci de l’Estat espanyol serà, com a màxim, del 75% del cost total elegible.

En la primera convocatòria d’aquest programa es van aprovar 13 projectes amb participació

catalana amb una subvenció FEDER de 2,8 milions d’euros. A nivell de l’espai elegible del

programa MED s’han aprovat 50 projectes amb una subvenció FEDER de 56,7 milions

d’euros.

En la segona convocatòria s’han aprovat 20 projectes amb participació catalana amb una

subvenció FEDER de 3,1 milions d’euros. Pel conjunt del programa s’han aprovat 52

projectes amb una subvenció FEDER de 60 milions d’euros.

Entre els projectes aprovats cal destacar, entre d’altres, el projecte SylvaMED, que pretén

facilitar la integració innovadora dels serveis ambientals dels boscos a les polítiques

regionals, o el projecte TEMA que tracta d'animar a les PIME que treballen en la Tecnologia

Ambiental (ET-PIME) per superar la dimensió regional i desenvolupar la seva

internacionalització.


234

Posteriorment s’han aprovat 2 convocatòries més per a projectes estratègics, en la primera

es van aprovar 4 projectes amb un FEDER de 22 milions d’euros, amb participació catalana

en tres projectes, un d’ells, MAIRIE, liderat per l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de

Catalunya, en conjunt tenen una subvenció FEDER de 1,6 milions d’euros. En la segona es

van aprovar 3 projectes amb una subvenció FEDER de 11,4 milions d’euros, i una

participació de socis catalans en dos projectes amb una subvenció FEDER de 0,4 milions

d’euros.

En la cinquena convocatòria, dirigida a la innovació de les energies renovables i l’eficiència

energètica, es van aprovar 19 projectes amb una subvenció total FEDER de 27,4 milions

d’euros, i una participació de socis catalans en 7 projectes amb una subvenció FEDER de

1,4 milions d’euros.

En la sisena convocatòria, dirigida a l’enfortiment de les activitats portuàries de la

Mediterrània i l’accessibilitat de la UE amb normes simples i millors tecnologies de la

informació, es van aprovar 4 projectes amb una subvenció FEDER total de 5,8 milions €, i

una participació de socis catalans en dos projectes amb una subvenció FEDER d’un milió €.

En la setena convocatòria, per a projectes de capitalització, es van aprovar 13 projectes,

amb una subvenció FEDER total de 11,2 milions d’euros, dels quals 6 tenen participació

catalana amb una subvenció FEDER de 0,9 milions d’euros.

Actualment, s’ha obert una nova convocatòria de projectes centrada en un enfocament

d’integració marítima. La convocatòria romandrà oberta fins el 10 de gener de 2014.

Programa SUDOE 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 26 de setembre de 2007 amb un cost

total subvencionable de 132 milions d’euros i una subvenció FEDER de 99,4 milions d’euros.

El FEDER corresponent a l’Estat espanyol és de 54,33 milions d’euros. Igual que en el cas

del programa del MED, no hi ha una assignació de recursos predeterminada per comunitats

autònomes. La taxa de cofinançament dels projectes amb un soci de l’Estat espanyol serà,

com a màxim, del 75% del cost total elegible.

En la primera convocatòria d’aquest programa es van aprovar 14 projectes amb participació

catalana amb una subvenció FEDER de 5,5 milions d’euros. A nivell europeu es van aprovar


235

46 projectes amb una subvenció FEDER de 51,2 milions d’euros. La subvenció FEDER

aprovada pel conjunt espanyol va ser de 26,6 milions d’euros.

En la segona convocatòria s’han aprovat 12 projectes amb participació catalana amb una

subvenció FEDER de 2,4 milions d’euros. A nivell de tot el programa s’han aprovat 28

projectes amb una subvenció FEDER de 25,3 milions d’euros.

En la tercera convocatòria s’ha aprovat 21 projectes amb participació catalana en 5

projectes amb una subvenció FEDER de 0,8 milions d’euros.

Entre els projectes aprovats cal destacar, entre d’altres, el projecte APSAT que té com

objectiu el desplegament de serveis mitjançant tecnologia de satèl·lit, o el projecte

CREAMED que pretén la creació de vivers d’empreses a l’espai de la Euroregió Pirineus-

Mediterrània, amb l’objectiu d’estimular la innovació i l’intercanvi entre PIMES.

En la quarta convocatòria, s’han aprovat 11 projectes, dels quals 7 tenen participació

catalana amb una subvenció FEDER total de 0,8 milions d’euros.

Programa INTERREG IV C 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 11 de setembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 405 milions d’euros i la dotació financera de la subvenció del FEDER

és de 321 milions d’euros. La taxa de cofinançament dels projectes amb un soci de l’Estat

espanyol serà, com a màxim, del 75% del cost total elegible.

En total, en les 4 convocatòries celebrades fins a finals de 2011, s’han aprovat 204 projectes

amb un cofinançament FEDER de 316,2 milions d’euros. En 40 d’aquest projectes hi ha

participació catalana amb un FEDER de 6,1 milions d’euros.

Entre els projectes aprovats catalans cal destacar, entre d’altres, el projecte RTF, que té

com a objectiu el desenvolupament de la telemedicina, o el projecte DeltaNet, que estudia la

problemàtica de les zones amb deltes i estuaris.

URBACT II (2007-2013)

URBACT és un programa europeu finançat pel FEDER que té per objecte fomentar

l'intercanvi d'experiències entre ciutats europees i la difusió de la capitalització dels


236

coneixements sobre totes les qüestions relacionades amb el desenvolupament urbà

sostenible.

Fins a la data s’han aprovat 39 projectes, dels quals 7 compten amb participants catalans

(projectes amb participació dels ajuntaments de Barcelona, Manresa, L’Hospitalet de

Llobregat, Igualada, Girona, Sabadell i de l’Institut d’Estudis Territorials del Departament de

Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya).

ESPON 2013 (European Spatial Planning Observation Network)

Aquest programa està finançat pel FEDER i té per objecte principal la observació de la

planificació espacial europea, per tal de poder donar suport a l’establiment de polítiques

relacionades amb la cohesió territorial i al desenvolupament harmoniós del territori europeu.

Actualment hi ha en marxa 65 projectes dels quals 20 tenen participació catalana.

INTERACT II

El programa INTERACT II (INTERREG Animació, Cooperació i Transferència), està adreçat

a les institucions i els agents responsables de la gestió i l’execució dels programes de

cooperació territorial europea. En concret, INTERACT ofereix suport i assessorament al llarg

de tota la durada del programa amb la finalitat de promoure el bon govern.

El Fons de Cohesió en el període de programació 2007 – 2013 Pel que fa al Fons de Cohesió, el total de recursos aprovats per a Espanya en el període de

programació 2007-2013 és de 3.543 milions d’euros (en termes corrents). L’Estat va

presentar un programa operatiu pluriregional del Fons de Cohesió i FEDER en els àmbits de

transports i medi ambient.

Dintre d’aquest programa operatiu l’Estat no preveu cap assignació de recursos per a

actuacions de les administracions autonòmiques de les regions de l’Objectiu Competitivitat

regional i ocupació, com és el cas de Catalunya.

En canvi, l’Estat sí que ha previst una reserva de 325 milions d’euros per al tram local, al

que podran accedir els municipis amb més de 200.000 habitants i capitals de província, de


237

les regions de Competitivitat regional i ocupació per a finançar projectes de l’àmbit

mediambiental.

A continuació es detalla l’estimació de recursos del Fons de Cohesió a Catalunya pel

període 2007 – 2013.

Quadre 8.1.6Estimació dels recursos del Fons de Cohesió a Catalunya 2007-2013Milions d'euros

Quota estatal SubvencióFons de Cohesió

Embassament de Flix 117,7

Embassament de la Llosa del Cavall 16,8

Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes de la conca de l'Ebre. Primera fase 11,0

Abastament en alta des del canal Segarra-Garrigues 15,5

Total quota estatal 161,0

Quota local

Badalona 10,9

Barcelona 73,0

Girona 4,5

L'Hospitalet de Llobregat 11,9

Lleida 6,2

Sabadell 7,9

Tarragona 6,5

Terrassa 3,8

Total quota local 124,6

TOTAL FONS DE COHESIÓ 285,6Font: Direcció General de Política i Promoció Econòmica, ACUAMED i Aguas de la Cuenca del Ebro.


238

Actuacions del Fons de Cohesió corresponents a l’anterior període de programació 2000-2006

Les actuacions del Fons de Cohesió corresponents al període de programació 2000-2006

van finalitzar definitivament el 31/12/2011 (data límit per certificar despesa).

El Fons de Cohesió finançava projectes en l’àmbit del medi ambient i de les infraestructures

de transport en aquells Estats membres amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana

comunitària (Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia), sempre que aquests apliquin un programa

de convergència econòmica per al compliment del Pacte d’estabilitat i creixement.

A l’Estat espanyol, en aquest període han pogut accedir als recursos del Fons de Cohesió, a

més de l’Administració central, les comunitats autònomes, els ajuntaments de més de

50.000 habitants, les capitals de província i les mancomunitats, així com els consorcis i

agrupacions de municipis sempre que agrupin una població superior a 50.000 habitants.

En el període de programació 2000-2006, els recursos destinats a l’àmbit dels transports es

van reservar en la seva totalitat per a projectes presentats per l’Administració central, mentre

que en l’àmbit del medi ambient van poder presentar projectes tant l’administració central,

com les administracions autonòmiques i locals.

El quadre 8.1.7 mostra la situació actualitzada a 31/12/2012 dels projectes del Fons de

Cohesió que s’han executat a Catalunya. El volum de recursos del Fons de Cohesió que

arribaran a Catalunya en el marc dels diferents projectes aprovats és d’uns 2.914,3 milions

d’euros, dels quals un 83,2% corresponen a projectes de l’Administració central, si bé a

l’empara del conveni signat entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri

de Medi Ambient el 26/07/2005, degut a la reconversió del Pla Hidrològic Nacional, una part

d’aquests projectes són executats per la Generalitat, concretament projectes de sanejament

i abastament d’aigua.


239

Quadre 8.1.7SUBVENCIÓ FC CORRESPONENT A PROJECTES A DESENVOLUPAR A CATALUNYA.SITUACIÓ A 31/12/2012

Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FCproj. quota proj. quota estatal proj. quota proj. quota

Sector estatal gestió Generalitat (*) Generalitat (**) Ad. local TOTAL %

Abastament 16.895 434.684 - 2.977 454.556 15,6Sanejament i depuració 279.182 97.872 192.114 126.627 695.795 23,9Residus - 90.354 54.505 144.859 5,0Medi ambient Urbà - - 24.340 24.340 0,8TOTAL Medi Ambient 296.077 532.556 282.468 208.449 1.319.550 45,3

Carreteres 108.965 - - - 108.965 3,7Ferrocarril 1.153.482 - - - 1.153.482 39,6Ports 332.321 - - - 332.321 11,4TOTAL Transports 1.594.768 - - - 1.594.768 54,7

TOTAL FONS COHESIÓ 1.890.845 532.556 282.468 208.449 2.914.318 100,0% 64,9% 18,3% 9,7% 7,2% 100%

(*) Els projectes de cuota estatal gestionats per la Generalitat són: PHN + Dessaladora del Tordera.(**) No s'inclou els 8,013 milions d'euros del projecte 2001-057, atès que corresponen al període de programació 1994-99Font: DGPPE

Milers €

Per àmbits predomina els projectes de transports (54,7% del total), on destaca la construcció

del TGV (39,6% del total del recursos del Fons de Cohesió a Catalunya). Per la seva banda,

els projectes de medi ambient suposen el 45,3% del total de recursos, destacant els

projectes de sanejament i abastament d’aigües, amb un 39,5% del total.

El quadre 8.1.8 mostra l’estat d’execució a 31/12/2011 (data límit per a pagaments) dels

projectes del Fons de Cohesió gestionats per la Generalitat en el període de programació

2000-2006.


240

Quadre 8.1.8ESTAT DELS PROJECTES DEL FONS DE COHESIÓ GESTIONATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.Situació a 31/12/2011 (data límit per a pagaments)

Imports Programats Execució a 31/12/2011Despesa Subvenció Despesa Subvenció %Elegible F. Cohesió Elegible F. Cohesió Exec

Sanejament Depuració aigües residuals d'aglomeracions urbanes de les conques de Catalunya. (2000-112)

100.784 80.627 106.609 85.287 105,8

Depuració, tractament de llots i reutilització d'aigües residuals urbanes a Catalunya.(2001-054)

78.447 62.758 80.459 64.367 102,6

Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes a Catalunya (2003-005)

42.905 34.324 35.227 28.182 82,1

EDAR Alt Maresme Nord (2004-002) 21.185 14.406 26.001 14.406 122,7

Increment tractament sistemes sanejament per millora ambiental i qualitat aigua d'abastament en la conca del Llobregat. (2005-014) (*)

27.000 22.950 26.482 22.510 98,1

PSARU 2002 en conques internes de Catalunya.(2005-015) (*) 10.272 8.731 10.622 8.731 103,4

Act. addicionals tractament d'aigües en Tarragona. Tractament aigües de les EDAR de Tarragona, Reus i Vilaseca-Salou. (2005-035) (*)

36.016 30.614 43.753 30.614 121,5

Act. addicionals tractament d'aigües a Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Prat del Llobregat (2005-037) (*)

43.776 35.577 39.511 32.110 90,3

Total Sanejament 360.385 289.986 368.664 286.207 102,3

AbastamentPlanta dessaladora d'aigua de mar en el delta del Tordera. (2002-006) (*) 25.563 21.729 25.720 21.862 100,6

Interconnexió de xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL.(2005-009) (*) 39.984 33.986 39.931 33.941 99,9

Reforç de l'abastament de la Costa Brava Centre.(2005-011) (*) 48.539 41.258 42.568 36.183 87,7

Ampliació i millora de tractament en la potabilitzadora d'Abrera.(2005-019)(*) 56.454 47.986 69.228 47.986 122,6

Dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona.(2005-039) (*) 199.861 149.895 226.359 149.895 113,3

Complementació de la connexió entre les ETAPs d'Abrera i Cardedeu. Tram Fonsanta - Trinitat.(2005-040) (*)

131.113 74.734 175.505 74.734 133,9

Perllongament de la conducció Abrera Fontsanta fins el Prat del Llobregat.(2005-042) (*)

26.108 22.192 28.257 22.192 108,2

Actuacions a l'Estació de tractament d'aigua potable de l'Ampolla del Consorci d'Aigües de Tarragona (2006-002)(*)

31.107 26.441 31.084 26.421 99,9

Abastament en el Baix Camp i en el Baix Pendès (2006-003) (*) 19.367 16.462 19.941 16.462 103,0

Total Abastament 578.096 434.684 658.592 429.677 113,9

ResidusConstrucció i adequació de les infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya. (2001-055)

36.872 29.498 36.775 29.420 99,7

Plantes tractament residus municipals comarques de l'Urgell, Pallars Jussà i Conca de Barberà. (2001-057) (**)

10.016 8.013 9.575 7.660 95,6

Creació i millora de la xarxa d'infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya (2002-041)

19.060 15.248 18.967 15.174 99,5

Adequació de les instal·lacions d'incineració de residus a Catalunya a la directiva 2000/76/CE (2002-042)

11.935 9.548 11.467 9.174 96,1

Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià del Besòs. (2002-043)

45.076 36.061 45.309 36.247 100,5

Total Residus 122.959 98.367 122.093 97.675 99,3

TOTAL PROJECTES GESTIONATS PER LA GENERALITAT 1.061.440 823.037 1.149.349 813.559 108,3

(*) Projecte gestionat per la Generalitat de Catalunya però corresponent a la quota estatal.(**) Projecte aprovat en base a una restitució de crèdit del període de programació 1994-99.Font: DGPPE

Milers €


241

Programa de Desenvolupament Rural (PDR)

Els Programes de Desenvolupament Rural (PDR) estan cofinançats pel FEADER.

El 15 de febrer 2008, la Decisió C(2008) 702 de la Comissió Europea va aprovar el PDR de

Catalunya, amb una aportació inicial del FEADER de 272,6 milions d’euros.

El PDR de Catalunya s’ha modificat diversos cops, concretament s’ha modificat en tres

ocasions, que han estat aprovades per la Decisió C(2009) 10340 de 14 de desembre

(aquesta modificació s’ha degut a la incorporació dels fons provinents de la Revisió Mèdica

de la PAC, i del Pla Europeu de Recuperació Econòmica (PERE). OCM vitivinícola i

Modulació del Reglament (CE), el que ha comportat un augment de l’aportació del FEADER

de 26,7 milions d’euros); per la Decisió C(2010) 8294 final, de 30 de novembre, que ha

incorporat al PDR fons del FEADER provinents del Programa Red Rural Nacional; i la

darrera modificació, aprovada per la Decisió C(2012) 8674 final, de 26 de novembre, per la

que s’aprova una nova programació.

El següent quadre mostra l’estat d’execució d’aquest programa a 31/12/2012:

Quadre 8.1.9GRAU D'EXECUCIÓ DEL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL (PDR) A CATALUNYA. 2007-2013Milers €

Programació 2007-2013(*) Execució 31/12/2012 % executatEIXOS Despesa Aportació Despesa Aportació Despesa Aportació

Total FEADER Total FEADER Total FEADER

Eix 1: Augment de la competitivitat de l'agricultura i la silvicultura a traves de l'ajuda a la reconstrucció, el desenvolupament i l'innovació.

500.972 126.815 342.185 79.134 68,30 62,40

Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn rural a traves de l'ajuda de la gestió territorial 363.654 136.906 229.861 79.260 63,21 57,89

Eix 3: Millora de la qualitat de la vida en les zones rurals i foment de la diversificació de les activitats econòmiques.

20.305 8.664 13.598 5.356 66,97 61,82

Eix 4. LEADER 93.512 40.588 30.288 9.086 32,39 22,39

Assistència tècnica 2.092 1.012 855 393 40,85 38,87

TOTAL 980.535 313.984 616.786 173.229 62,9 55,2

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural(*) Modificat per les Decisions C(2009) 10340, de 14 de desembre, C(2010) 8294 final, de 30 de novembre i C(2012) 8674 final, de 26 de novembre


242

Programa Operatiu pel Sector Pesquer 2007-2013

En substitució de l’Instrument Financer d’Orientació Pesquera (IFOP), es va crear el Fons

Europeu de la Pesca (FEP), que a l’igual que l’anterior fons cofinança els programes

operatius del Sector Pesquer.

El 13 de desembre de 2007, la Comissió Europea va aprovar el Programa Operatiu del

Sector Pesquer Espanyol, en el que està inclòs el Programa de Catalunya.

El següent quadre mostra l’estat d’execució d’aquest programa a 31/12/2012.

Quadre 8.1.10PO SECTOR PESQUER DE CATALUNYA (2007-2013) 31/12/2012Milers €

%Despesa Subv. Despesa Subvenció execució

Eixos prioritaris Elegible FEP Elegible FEP Eleg.

1.- Mesures d'apatació de la flota pesquera comunitària 34.502 12.177 24.827 11.953 72,0

2.- Aqüicultura, pesca interior, transformació i comercialització de productes de la pesca i de l'aqüicultura

23.847 7.949 10.681 1.992 44,8

3.- Mesures d'interès públic 39.623 12.184 7.300 2.737 18,4

4.- Desenvolupament sostenible de les zones de pesca 3.044 1.015 1.439 264 47,3

5.- Assistència tècnica 1.000 500 21 10 2,1

TOTAL FEP 102.015 33.825 44.269 16.957 43,4Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Programació 2000-2007 Executat a 31/12/2012

Cobraments dels Fons europeus

En el següent quadre es mostren els recursos rebuts per la Generalitat de Catalunya dels

fons europeus en el període 1986 -2012.


243

Quadre 8.1.11GENERALITAT DE CATALUNYA. COBRAMENTS DELS FONS EUROPEUS DE LA POLÍTICA ESTRUCTURAL

Milers €

TOTALAny FEDER FSE FEOGA-O IFOP FEADER FEP F. COHESIÓ1986 - - - - - - - -1987 - 2.278 - - - - - 2.2781988 - 6.009 - - - - - 6.0091989 16.260 7.266 - - - - - 23.5261990 38.790 5.769 1.237 - - - - 45.7961991 38.130 23.349 5.108 - - - - 66.5871992 33.581 20.367 7.843 - - - - 61.7911993 78.198 24.657 7.365 - - - - 110.2191994 26.223 16.029 8.652 - - - - 50.9041995 36.119 45.927 12.884 1.322 - - - 96.2521996 74.583 38.982 24.176 3.762 - - 86.636 228.1401997 26.020 56.103 13.531 6.603 - - 15.235 117.4931998 133.097 122.831 30.491 7.286 - - 52.913 346.6181999 68.513 18.370 50.855 3.528 - - 17.433 158.6992000 27.242 18.170 38.294 1.382 - - 42.187 127.2752001 134.488 96.625 21.870 5.534 - - 19.702 278.2192002 45.301 19.852 1.752 2.182 - - 30.212 99.2992003 87.952 28.425 19 7.962 - - 34.263 158.6202004 65.810 66.260 32 3.849 - - 47.272 183.2232005 90.882 74.501 9 5.094 - - 35.219 205.7052006 4.645 78.911 2.103 5.288 - - 40.216 131.1642007 52.662 69.731 5.725 6.639 - - 71.644 206.4002008 88.941 68.192 5.874 6.298 31.185 2.368 57.517 260.3752009 36.891 32.595 652 2.699 9.905 3.478 150.950 237.1682010 44.177 27.258 906 - 25.825 - 111.443 209.6082011 62.023 - 888 1.161 38.976 1.885 83.149 188.0812012 121.600 54.943 1.369 - 29.233 2.711 44.740 254.597

TOTAL 1.248.507 968.456 241.633 70.586 135.123 10.441 940.732 3.854.045

Fons Europeus de la Política Estructural

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Coneixement, Departament d'Empresa i Ocupació i Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

(*) En els ingressos del FC de l'any 2002 s'ha descomptat 1,033 Meuros corresponents a la devolució de la bestreta del projecte Planta de Rubí del període 1994-99 que no es va executar.

8.2. Les perspectives financeres per al període 2014-2020

La Comissió Europea (CE) va presentar la seva proposta de perspectives financeres per al

període 2014-202020 al juny de 2011. Aquesta proposta en conjunt suposava un increment

d’un 3,2% respecte a les perspectives financeres del període actual, en valors de 2011.

La proposta contemplava un pressupost de 1.025.000 milions d’euros, en termes de

compromisos, per al conjunt del nou període, el que representava el 1,05% de la Renda

20 COM(2011) 500 final


244

Nacional Bruta de la UE, el mateix percentatge que va aprovar el Consell Europeu per al

període vigent.

Posteriorment al juliol de 2012 aquesta proposta es va veure modificada per la propera

incorporació de Croàcia i per noves dades econòmiques que van fer necessària una

adaptació. Amb aquesta modificació el import de la proposta va augmentar fins els

1.033.236 milions d’euros.

Finalment, el 8 de febrer de 2013 el Consell Europeu ha aprovat un Marc Financer

Pluriennal de 959.988 milions d’euros, en termes de compromisos, el que representa 1,00%

de la Renda Nacional Bruta de la UE i, per tant, una reducció substancial respecte a la

proposta de la Comissió de juliol de 2012.

Cal indicar que la proposta de Marc Financer Pluriennal aprovada pel Consell encara no ha

estat aprovada pel Parlament Europeu, per la qual cosa encara es podria donar alguna

modificació.

Quadre 8.2.1Perspectives financeres per al període de programació 2014 - 2020. (crèdits de compromís). Consell Europeu de 08/02/2013Milions d'euros constants a preus de 2011

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020TOTAL

2014-2020

1- Creixement intel.ligent i integrador 60.283 61.725 62.771 64.238 65.528 67.214 69.004 450.763

Competitivitat 15.605 16.321 16.726 17.693 18.490 19.700 21.079 125.614

Política de cohesió 44.678 45.404 46.045 46.545 47.038 47.514 47.925 325.149

2- Creixement sostenible: recursos naturals 55.883 55.060 54.261 53.448 52.466 51.503 50.558 373.179

PAC (només despeses mercat i pagaments directes) 41.585 40.989 40.421 39.837 39.079 38.335 37.605 277.851

Resta (Desenvolupament rural, medi ambient...) 14.298 14.071 13.840 13.611 13.387 13.168 12.953 95.327

3- Seguretat i ciutadania 2.053 2.075 2.154 2.232 2.312 2.391 2.469 15.686

4- Europa en el mon 7.854 8.083 8.281 8.375 8.553 8.764 8.794 58.704

5- Despeses d'administració 8.218 8.385 8.589 8.807 9.007 9.206 9.417 61.629

Despesa administrativa de les institucions 6.649 6.791 6.955 7.110 7.278 7.425 7.590 49.797

6- Compensacions 27 0 0 0 0 0 0 27

TOTAL crèdits de compromisos 20014 - 2020 134.291 135.328 136.056 137.100 137.867 139.078 140.243 959.988

en % de la RNB 1,03 1,02 1,00 1,00 0,99 0,98 0,98 1,00

Font: Comissió Europea COM(2011) 500 final

Atès que la dotació del Marc Financer del període 2007-2013 era de 975.777, a preus de

2011, la proposta del Consell representa una disminució d’aproximadament un 1,6%.

Aquesta disminució és un fet que es produeix per primer cop en la història pressupostària

europea i és el resultat de les fortes pressions dels països contribuents nets per reduir les

seves aportacions.


245

En la distribució per rúbriques, respecte al període anterior, quatre de les cinc agrupacions

de despesa augmenten. En primer lloc, “Creixement intel·ligent i integrador”, que passa del

44,9% al 47,0%, si bé amb una distribució desigual ja que la dotació per la política de

cohesió (325.149 milions d’euros) és inferior en més d’un 6% respecte a l’import assignat el

període anterior, a continuació “Administració” que passa del 5,7% al 6,4%, després “Europa

en el món”, del 5,7% al 6,1% i “Seguretat i ciutadania” que passa del 1,3% a l’1,6%. L’única

rúbrica que pateix un descens en termes relatius és “Creixement sostenible: Recursos

Naturals” que baixa del 42,3% al 38,9% (rubrica on s’inclou la PAC).

S’ha de recordar que aquests Marc Financer Plurianual d’acord amb el Tractat de Lisboa ha

de ser aprovat també pel Parlament Europeu, per la qual cosa és previsible que alguna

rúbrica vegi modificat el seu import.

Quadre 8.2.2Pressupost UE. Quadre financer plurianual 2014-2020 i comparativa amb el període 2007-2013.Consell Europeu de 08/02/2013(Imports en milions euros constants. Preus 2011)

% Import % s/ Total Import % s/ Total Variació

Rúbrica 1 - Creixement intel·ligent i integrador 437.778 44,9% 450.763 47,0% 3,0%1. Competitivitat 76.463 7,8% 106.315 11,1% 39,0%2. Mecanisme per a l'interconnexió a Europa 12.900 1,3% 19.299 2,0% 49,6%

Energia 5.126Transports 13.174TIC 1.000

3. Política de cohesió 348.415 35,7% 325.149 33,9% -6,7%Regions menys desenvolupades 270.772 77,7% 232.032 71,4% -14,3%Regions en transició 25.364 7,3% 31.677 9,7% 24,9%Regions més desenvolupades 43.556 12,5% 49.492 15,2% 13,6%Cooperació territorial europea 8.723 2,5% 8.948 2,8% 2,6%Línea específica per l'atur juvenil -- 3.000 0,9% 100,0%

Rúbrica 2 - Creixement sostenible: els recursos naturals 413.061 42,3% 373.179 38,9% -9,7%1. Sublímit PAC 330.085 277.851 -15,8%2. Desenvolupament rural 84.9363. Altres 10.392

Rúbrica 3 - Seguretat i ciutadania 12.216 1,3% 15.686 1,6% 28,4%

Rúbrica 4 - Europa en el món 55.935 5,7% 58.704 6,1% 5,0%

Rúbrica 5 - Administració 55.925 5,7% 61.629 6,4% 10,2%

Rúbrica 6- Compensacions 862 0,1% 27 0,0% -96,9%

975.777 100% 959.988 100% -1,6%Font: Comissió Europea i elaboració pròpia

TOTAL PRESSUPOST UE

Període programació Període programació2007-2013 2014-2020

Respecte a aquest quadre s’ha d’informar que l’agrupació de regions que figuren a la política

de cohesió del període 2007-2013 s’ha adaptat per poder fer una comparació amb la nova

classificació de regions del període 2014-2020. També destacar la línea específica per

combatre l’atur juvenil, que globalment dedicarà 6.000 milions d’euros, 3.000 dels quals


246

provindran de la subrúbrica de cohesió, i 3.000 més d’una inversió específica del Fons

Social Europeu.

La Comissió Europea ha presentat també una proposta de despeses fora del marc financer

plurianual, atès aquestes tenen un estatus específic (no són finançats per tots els Estats

membres o tenen un finançament diferent). Aquestes despeses suposen globalment uns

36.794 milions d’euros amb el següent repartiment:

- Fons de solidaritat amb 3.500 milions d’euros,

- Instrument de Flexibilitat amb 3.300 milions d’euros,

- Reserva per ajuts d’emergència amb 1.960 milions d’euros

- Fons Europeu d’Adaptació a la globalització amb 1.050 milions d’euros,

- Fons Europeu pel Desenvolupament (FED) amb 26.984 milions d’euros.

Les principals novetats de la política de Cohesió de la UE en 2014-2020

En el període de programació 2014-2020 la política de cohesió continua sent una de les

principals polítiques de la UE, absorbint el 33,9% dels recursos totals previstos en les

perspectives financeres. Tot i així, cada cop tenen més importància les actuacions sota

l’epígraf competitivitat, al que la Comissió proposa dotar amb 106.000 milions d’euros.

Aquests són recursos assignats a través de convocatòries competitives directes efectuades

per la Comissió, sense que hi hagi una distribució prèvia per països.

El mapa de la UE a efectes de la política de cohesió queda classificat en 3 tipus de regions:

• Regions menys desenvolupades, les que tenen un PIB per càpita inferior al 75% de

la mitjana comunitària.

• Regions en transició, una nova categoria que engloba totes les regions amb un PIB

per habitant entre el 75% i el 90% de la mitjana UE-27 (aquestes regions

conservarien els 2/3 de les assignacions que tenien abans)

• Regions més desenvolupades, aquelles amb un PIB per càpita superior al 90% de la

mitjana de la UE-27.

S’ha establert un Marc Estratègic Comú (MEC) que engloba a tots els fons que participen en

l’assoliment de la política de cohesió: FEDER, FSE, Fons de Cohesió, Fons Europeu


247

Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i Fons Europeu Marítim i de la Pesca

(FEMP).

El Marc Estratègic Comú s’articula a través d’11 objectius temàtics:

1.- Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació

2.- Millorar l'ús i la qualitat de les TIC i l'accés a les mateixes

3.- Millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses

4.- Afavorir la transició a una economia baixa en carboni en tots els sectors

5.- Promoure l'adaptació al canvi climàtic i la prevenció i gestió de riscos

6.- Protegir el medi ambient i promoure l'eficiència dels recursos

7.- Promoure el transport sostenible i eliminar colls d'ampolla en les infraestructures de

xarxa fonamentals

8.- Promoure l'ocupació i afavorir la mobilitat laboral

9.- Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa

10.- Invertir en l'educació, el desenvolupament de les capacitats i l'aprenentatge

permanent.

11.- Millorar la capacitat institucional i l'eficiència de l'administració pública.

Una altre característica és la concentració temàtica, concretament en les regions més

desenvolupades, d’acord amb la versió actual dels reglaments pendents d’aprovar, com a

mínim un 80% dels recursos del FEDER s’hauran de destinar a actuacions corresponents

als objectius temàtics 1) R+D+I, 2) TIC, 3) Pimes i 4) Economia baixa en carboni (a més, a

aquest últim objectiu temàtic s’haurà de destinar com a mínim el 20% dels recursos del

FEDER).

Per la seva banda, com a mínim el 80% dels recursos de l’FSE s’hauran de destinar als

objectius temàtics 8) Ocupació i mobilitat laboral, 9) Inclusió social i lluita contra la pobresa,

10) Educació i aprenentatge permanent i 11) Capacitat institucional i administració pública. A

més, un mínim del 20% dels recursos de l’FSE es destinaran a l’objectiu 9) Inclusió social i

lluita contra la pobresa.

La programació dels recursos s’articularà a través d’un contracte (Acord d’Associació) signat

entre l’UE i cada Estat membre, que es desplegarà a través de diferents programes

operatius.


248

El 5% del pressupost de la cohesió es reservarà per a una distribució a mig del període en

funció de l’eficàcia dels programes i la consecució d’objectius lligats amb l’Estratègia 2020.

S’autoritzarà a aquells Estats en procés de sanejament pressupostari, incrementar

temporalment la taxa de cofinançament en un 10% com a màxim.

Recursos a rebre per Catalunya en el marc de la política de cohesió 2014 – 2020.

El quadre 8.2.3 mostra la distribució estimativa dels recursos de la política de cohesió 2014-

2020 per països.

Quadre 8.2.3Distribució per Estats dels recursos assignats a la Política de Cohesió en el període 2014-2020 Milions d'euros constants de 2011

Fons Regions menys Regions Regions més Regions TOTALde Cohesió Desenvolupades en transició Desenvolupades Ultraperifèriques Cooperació Política Cohesió

Estat Membre (Estats RNB <90%) (PIB < 75%) (PIB 75%- 90%) (PIB > 90%) o baixa població Territorial 2014-2020 %BE Bèlgica - - 958,2 865,1 - 230,2 2.053,5 0,6BG Bulgària 2.376,0 4.607,0 - - - 144,9 7.127,9 2,2CZ República Txeca 6.538,7 13.598,6 - 78,5 - 297,1 20.512,9 6,4DK Dinamarca - - 64,2 229,4 - 198,5 492,1 0,2DE Alemanya - - 8.719,1 7.582,8 - 844,5 17.146,4 5,3EE Estònia 1.119,2 2.190,0 - - - 48,5 3.357,7 1,0IE Irlanda - - - 865,7 - 147,6 1.013,4 0,3EL Grècia 3.395,5 6.397,6 2.097,4 2.299,4 - 202,6 14.392,6 4,5ES Espanya - 1.851,4 11.734,9 10.471,4 430,1 540,2 25.028,0 7,8FR França - 3.135,6 3.913,6 5.841,5 393,9 953,0 14.237,6 4,4IT Itàlia - 20.262,1 1.000,2 6.981,5 - 994,5 29.238,2 9,1CY Xipre 285,0 - - 200,6 - 28,6 514,2 0,2LV Letònia 1.407,1 2.732,3 - - - 81,9 4.221,3 1,3LT Lituània 2.137,1 4.174,7 - - - 99,5 6.411,2 2,0LU Luxemburg - - - 38,7 - 17,7 56,3 0,0HU Hongria 6.290,7 13.404,9 - 414,5 - 316,5 20.426,6 6,3MT Malta 227,5 - 439,1 - - 14,9 681,4 0,2NL Països Baixos - - - 905,0 - 340,9 1.245,9 0,4AT Àustria - - 65,4 819,8 - 225,1 1.110,3 0,3PL Polònia 24.189,4 45.756,0 - 2.010,0 - 612,8 72.568,3 22,5PT Portugal 2.989,7 14.955,8 231,1 1.144,3 102,8 107,1 19.530,7 6,1RO Romania 7.225,8 13.724,3 - 403,3 - 396,0 21.749,4 6,8SI Eslovènia 935,4 1.130,4 - 760,1 - 55,0 2.880,9 0,9SK Eslovàquia 4.346,1 8.458,9 - 39,5 - 195,4 13.039,8 4,0FI Finlàndia - - - 907,7 271,3 141,2 1.320,1 0,4SE Suècia - - - 1.350,7 183,8 299,4 1.834,0 0,6UK Regne Unit - 2.118,1 2.326,4 5.126,2 - 757,2 10.327,9 3,2HR Croàcia 2.667,0 5.206,3 - - - 127,8 8.001,1 2,5

Coop. Interregional - - - - - 500,0 500,0 0,2Assist. Tècnica - - - - - - 1.125,8 0,3

TOTAL 66.130,1 163.704,0 31.549,6 49.335,6 1.381,9 8.918,7 322.145,7 100,0

(*) Els imports no inclouen els 3.000 milions d'euros corresponents a la Iniciativa d'ocupació juvenil (youth employment initiative).(**) Distribució financera provisional en espera de l'adopció definitiva del Marc Pressupostari Pluriennal i de la legislació sectorial.

Font: Comissió Europea

Mitjançant carta de data 22/07/2013, la Comissió Europea va comunicar a l’Estat Espanyol

l’assignació provisional de recursos dels fons estructurals per al període de programació

2014-2020. En concret, s’ha assignat a Espanya un total de 28.180,4 milions d’euros en

termes corrents, sense tenir en compte el recursos que rebrà en el marc de la Iniciativa

d’ocupació juvenil, que s’estima en uns 901,5 milions d’euros addicionals.

El 26/09/2013 el Ministeri d’Hisenda va comunicar el repartiment d’aquests recursos entre

les diferents comunitats autònomes.


249

En el període de programació 2014-2020, Catalunya rebrà recursos dels fons estructurals en

el marc de 2 objectius:

1.- Objectiu de creixement i l’ocupació.

2.- Objectiu de cooperació territorial europea.

El quadre 8.2.4 mostra els recursos que rebrà Catalunya en el marc de la política de cohesió

durant el període 2014 – 2020.

Quadre 8.2.4

Milions d'euros Milions d'eurosconstants 2011 corrents

TOTAL CATALUNYA 1.880,8 2.121,8

Objectiu Creixement i ocupació 1.756,9 1.980,1(Catalunya és regió més desenvolupada)

Objectiu Cooperació territorial europea 123,9 141,7 POCTEFA 30,8 35,3 Programa ENI CBC MED 15,7 17,9 Programa MED 27,3 31,2 Programa SUDOE 50,2 57,4

TOTAL ESPANYA 24.996,0 28.180,4

Objectiu Creixement i ocupació 24.455,8 27.562,8 Regions menys desenvolupades (PIB < 75%) 1.848,9 2.083,8 Regions en transició (PIB 75% - 90%) 11.719,6 13.208,5 Regions més desenvolupades (PIB > 90%) 10.457,7 11.786,3 Regions ultraperifèriques 429,6 484,2

Objectiu Cooperació territorial europea 540,2 617,6

% Catalunya / Regions més desenvolupades 16,8% 16,8%% Catalunya / Total ob. Creixement i ocupació 7,2% 7,2%% Catalunya / Total Cooperació territorial 22,9% 22,9%% Total Catalunya / Total Espanya 7,5% 7,5%

(*) Els imports no inclouen l'assignació corresponents a la Iniciativa d'ocupació juvenil.Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques

Recursos a rebre per Catalunya en el marc de la política de cohesió en el període 2014 - 2020

Respecte a l’objectiu de creixement i ocupació es rebran uns 1.980,1 milions d’euros en

termes corrents (el 16,8 % del total de recursos assignats a les regions més

desenvolupades), als que caldrà sumar els recursos que es pugin rebre en el marc de la

Iniciativa d’ocupació juvenil. Aquest import representa un increment del 44,2% respecte a

l’actual període 2007-2013).


250

Respecte a l’objectiu de cooperació territorial europea es rebran uns 141,7 milions d’euros

corrents, (el 22,9% del total de recursos assignats a Espanya).

Pel que fa a la distribució per administracions (veure quadre 8.2.5), la Generalitat gestionarà

un total de 1.287,0 Meuros en el marc de l’objectiu de creixement i ocupació, el que

representa el 65% del total de recursos assignats a Catalunya, amb un creixement del 60%

respecte a l’actual període.

Quadre 8.2.5

Període 2007-13 Període 2014-20Administració Meuros corrents % Meuros corrents % Increment

AGE 571,8 41,6% 693,1 35,0% 21,2%

Generalitat 801,2 58,4% 1.287,0 65,0% 60,6%

FEDER 516,5 931,8

FSE (*) 284,7 355,2

TOTAL 1.373,0 100,0% 1.980,1 100,0% 44,2%

Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i elaboració pròpia

Recursos per a Catalunya en el marc de l'objectiu Creixement i Ocupació (no inclou Iniciativa d'ocupació juvenil)

(*) Els 355,2 Meuros de l'FSE a gestionar per la Generalitat en 2014-20 és el percentatge mínim del 27,6%

Respecte a la distribució per fons dels recursos a gestionar per la Generalitat, la dotació de

l’FSE haurà de ser de com a mínim el 27,6% (355,2 milions d’euros), sense comptar amb els

recursos que es puguin gestionar en el marc de la Iniciativa d’ocupació juvenil.

251

ANNEX. LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB

L’ADMINISTRACIÓ CENTRAL

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 (Projecte) Annex. La Balança Fiscal de Catalunya amb l'Administració Central

253

La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a partir de la diferència

que hi ha entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum

d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central.

Quan en un territori els recursos detrets superen les despeses que es destinen als seus

ciutadans, el signe del saldo dels fluxos fiscals originats pel Govern central en aquest territori

és negatiu, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals (dèficit fiscal). En el cas

contrari, quan les despeses rebudes superen els ingressos aportats, existeix un superàvit

fiscal.

En compliment de la Llei 10/2012, de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals, al

maig de 2013 el Departament d’Economia i Coneixement va publicar l’actualització de la

balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central per l’any 2010, el darrer amb dades

disponibles21.

Metodologia

La metodologia emprada en aquesta actualització de les balances fiscals és, segons el que

estableix la Disposició transitòria de la Llei 10/2012, la que va establir el grup de treball de

l’any 2005; a més, també inclou els avenços que el mateix grup va introduir l’any 2008 i

d’altres adaptacions que es van incloure en la darrera actualització de les balances fiscals

per tal d’obtenir estimacions més precises. Les monografies número 10 i 14 del Departament

d’Economia i Coneixement descriuen amb detall aquesta metodologia.

El detall del càlcul per al 2010 es pot trobar al document Resultats de la balança fiscal de

Catalunya amb el sector públic central l’any 2010 publicat a la pàgina web del Departament

d’Economia i Coneixement.

En concret, per a l’any 2010 no s’ha tingut la mateixa disponibilitat de dades que per a l’any

2009 pel que fa a les despeses d’inversions reals de les empreses públiques, ja que l’Estat

ha deixat de subministrar la informació relativa al compliment de la Disposició addicional

tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (inversions liquidades). Per tant, tal i com es

21 Podeu consultar els resultats d’aquesta actualització a la pàgina web del Departament d’Economia i Coneixement : Inici >

Àmbits d'actuació > Economia del sector públic > Estadístiques i informes del sector públic > La balança fiscal de Catalunya

amb l’Administració central


254

feia abans del 2007, s’han utilitzat les dades liquidades de l’anuari estadístic del Ministeri de

Foment i, per les empreses fora del grup Foment, l’avanç d’execució dels annexos

d’inversions reals dels pressupostos generals de l’Estat.

La resta d’elements metodològics com l’àmbit institucional, el marc pressupostari, les fonts

de dades i les operacions considerades segueixen les pautes de les monografies número 10

i 14 del Departament d’Economia i Coneixement. L’actualització per al 2010 és, per tant,

homogènia amb els darrers resultats publicats.

També segons la metodologia, s’ha calculat la balança fiscal de Catalunya l’any 2010

segons les dues aproximacions estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici.

La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer:

l’enfocament del flux monetari vol mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat del

sector públic en un territori, mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta calcular

l’impacte de l’actuació del sector públic central sobre el benestar dels individus residents en

un territori.

A grans trets, pel mètode del flux monetari, els ingressos s’imputen al territori on es localitza

la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i la despesa s’atribueix al territori on es realitza.

Pel mètode de flux del benefici, els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones

que finalment suporten la càrrega i l’assignació de la despesa es fa al territori on resideix el

beneficiari.

Les diferències entre les dues metodologies són quantitativament menors pel que fa a la

imputació dels ingressos que de les despeses, donat que les persones que finalment

paguen l’impost (flux del benefici) solen residir en el territori on es paga l’impost (flux

monetari).

Cal destacar que el mètode del flux monetari, en ser el que millor captura l’impacte d’estímul

de la despesa pública sobre un territori, esdevé el més rellevant en èpoques de crisi

econòmica i taxes d’atur elevades.

El darrer aspecte metodològic per calcular les balances fiscals és la necessitat de

neutralitzar l’efecte de la situació financera del sector públic central, és a dir, l’existència de

dèficit o superàvit pressupostari en els diferents exercicis. Sovint, i especialment en èpoques

de crisi econòmica com l’actual, els ingressos són inferiors a les despeses i la diferència es


255

cobreix amb endeutament. Per tant, els ingressos totals de l’Administració central es

componen dels ingressos tributaris i els ingressos per endeutament.

Les balances fiscals mesuren l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal estatal.

El saldo fiscal ha de reflectir la relació entre el percentatge de la despesa del sector públic

central realitzada a Catalunya i el percentatge d’ingressos que aporta Catalunya a

l’Administració central per finançar el conjunt de la despesa pública i no s’ha de veure

afectat per la manera com es financia la despesa.

Per tant, s’adopta una hipòtesi de pressupost equilibrat on cada territori assumeix els

ingressos provinents de l’endeutament de l’Administració central de forma proporcional a la

seva contribució als ingressos tributaris, ja que s’interpreta que els ingressos per

endeutament són un deute que es pagarà amb els ingressos tributaris futurs de tots els

territoris.

Mitjançant aquesta neutralització, el total d’ingressos que l’Administració central rep dels

territoris és igual a la despesa total de l’Administració central i el saldo fiscal reflecteix la

diferència entre el percentatge d’ingressos que aporta Catalunya a l’Administració central i el

percentatge de despesa central realitzada a Catalunya, que és el que mesura el resultat de

la política redistributiva territorial estatal.

Resultats

Seguint la metodologia anteriorment indicada, el quadre 1 mostra els resultats del càlcul de

la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central l’any 2010 segons el flux monetari

i el del benefici.

Quadre 1La balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central

Milions d'euros

Flux monetari Flux del beneficiIngressos aportats 61.872 60.577% Cat./ total 19,4% 18,9%Despeses rebudes 45.329 49.319% Cat./ total 14,2% 15,4%

SALDO -16.543 -11.258

% s/ PIB Catalunya -8,5% -5,8%

Any 2010


256

El dèficit fiscal de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.543 milions d’euros segons el mètode

del flux monetari, equivalent al 8,5 % del PIB. Catalunya contribueix als ingressos de

l’Administració central en un percentatge superior al del seu pes en el PIB estatal (18,6%

l’any 2010) atesa la progressivitat del sistema tributari i, en canvi, l’Administració central

destina a Catalunya un percentatge de despesa inferior fins i tot al que li correspon pel seu

pes poblacional (16%). Sota l’enfocament del flux del benefici el dèficit fiscal català l’any

2010 va ser d’11.258 milions d’euros, quantia que representa el 5,8 % del PIB.

A continuació, els quadres 2, 3, 4 i 5 mostren el detall dels principals conceptes d’ingressos i

de despeses de l’Administració pública central i quin percentatge ha estat imputat a

Catalunya, tant pel que fa a l’enfocament del flux monetari com del flux del benefici.

El pes dels ingressos aportats per Catalunya al conjunt del sector públic estatal l’any 2010

és d’un 19,4% en el cas del flux monetari i d’un 18,9% en el cas del flux benefici, per tant

l’imputació a Catalunya és similar en ambdues aproximacions metodològiques. Aquests

percentatges d’imputació també són molt similars als de l’any 2009.

Els principals conceptes d’aportació catalana a l’Estat són, amb gran diferència, les

cotitzacions a la Seguretat Social. Segueixen, per ordre d’importància quantitativa, els

ingressos procedents de l’IRPF, l’IVA, l’impost de societats i els impostos especials.


Milions d'euros

Catalunya Total% Catalunya /

total% Catalunya / total

(any 2009)Total ingressos 51.164 264.363 19,4 19,3Ingressos Estat 25.173 128.325 19,6 19,4 IRPF 8.941 40.844 21,9 21,9 I. Societats 3.573 18.231 19,6 19,7 IVA 8.064 41.674 19,4 19,4 Impostos especials 1.931 10.394 18,6 18,7 Resta 2.664 17.182 15,5 15,7Ingressos OA i ens públics 235 1.747 13,5 14,1Ingressos empreses públiques* 790 4.193 18,8 18,8Ingressos SS 24.966 130.097 19,2 19,2 Ingressos per cotitzacions 24.663 128.469 19,2 19,2 Altres 302 1.628 18,6 18,6

* Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat

Detall del resultat de la imputació territorial dels ingressos l'any 2010. Flux monetari


257


Milions d'euros

Catalunya Total% Catalunya

/ total% Catalunya /

total (any 2009)Total ingressos 50.093 264.363 18,9 18,8Ingressos Estat 24.750 128.325 19,3 19,1 IRPF 8.941 40.844 21,9 21,9 I. Societats 3.555 18.231 19,5 19,7 IVA 8.064 41.674 19,4 19,4 Impostos especials 1.931 10.394 18,6 18,7 Resta 2.258 17.182 13,1 13,8Ingressos OA i ens públics 235 1.747 13,5 14,1Ingressos empreses públiques* 790 4.193 18,8 18,8Ingressos SS 24.318 130.097 18,7 18,7 Ingressos per cotitzacions 24.016 128.469 18,7 18,7 Altres 302 1.628 18,6 18,6

* Ingressos d'explotació AENA + Ports de l'Estat

Detall del resultat de la imputació territorial dels ingressos l'any 2010. Flux del benefici

Per la banda de la despesa realitzada pel sector públic central, el pes que representa

Catalunya és d’un 14,2% l’any 2010, percentatge que se situa en el 15,4% quan els criteris

d’imputació de la despesa es basen en l’enfocament del flux del benefici. Aquest repartiment

de la despesa és especialment desfavorable per a Catalunya en les despeses realitzades

per l’Estat, els organismes autònoms i els ens públics. No obstant això, es veu parcialment

compensat per les despeses de la Seguretat Social22 i les inversions de les empreses

públiques.

22 Les despeses de la Seguretat Social no es distribueixen per decisions del Govern central, sinó que responen a drets adquirits

a títol personal. Com que a Catalunya les cotitzacions són més altes que a la mitjana de l’Estat també ho són les prestacions

rebudes.


258


Milions d'euros


total% Catalunya /

total (any 2009)Total despeses 45.329 319.692 14,2 14,1Despeses Estat 15.234 132.898 11,5 11,3 Finançament autonòmic* 6.203 43.663 14,2 12,6

Transferències acord DA 3a** 435 435 100,0 - Finançament local 3.224 17.349 18,6 20,7 Infraestructures de transport 597 5.159 11,6 12,2 Carreteres 324 3.301 9,8 9,9 Ferrocarrils 273 1.858 14,7 16,9 Defensa 378 8.077 4,7 4,2 Pensions classes passives 517 10.127 5,1 5,1 Interessos deute 1.884 19.623 9,6 9,8 Resta 1.996 28.464 7,0 9,4Despeses OOAA i ens públics 1.001 16.923 5,9 5,9Inversió EEPP 1.986 11.316 17,6 20,3 ADIF 1.180 5.401 21,9 24,0 Aena 239 1.732 13,8 31,4 Puertos del Estado 135 1.037 13,0 12,8

SEITTSA 288 1.829 15,8 13,3 Altres 144 1.317 10,9 9,2Despeses SS 27.107 158.556 17,1 17,1 Pensions 17.923 97.732 18,3 18,3 Altres 9.185 60.824 15,1 15,4

Detall del resultat de la imputació territorial de les despeses l'any 2010. Flux monetari

* A les dades de la liquidació de pressupost de l'Estat s'han afegit unes bestretes de tresoreria extrapressupostàries de l'Estat cap a les comunitats autònomes per tal d'incorporar tots els elements del model de f inançament de les comunitats autònomes de règim comú.**Acord de 8 de novembre del 2010 del Ministeri d'Economia i Hisenda i el Departament d'Economia i Finances.


259


Milions d'euros


total% Catalunya /

total (any 2009)Total despeses 49.319 319.692 15,4 15,3Despeses Estat 17.986 132.898 13,5 13,2 Finançament autonòmic* 6.203 43.663 14,2 12,6

Transferències acord DA 3a** 435 435 100,0 - Finançament local 3.225 17.349 18,6 20,8 Infraestructures de transport 716 5.159 13,9 14,5 Carreteres 439 3.301 13,3 13,3 Ferrocarrils 277 1.858 14,9 16,9 Defensa 1.263 8.077 15,6 15,6 Pensions classes passives 518 10.127 5,1 5,1 Interessos deute 2.371 19.623 12,1 11,9 Resta 3.255 28.464 11,4 12,6Despeses OOAA i ens públics 1.527 16.923 9,0 11,2Inversió EEPP 2.698 11.316 23,8 23,1 ADIF 1.800 5.401 33,3 29,8 Aena 247 1.732 14,3 30,1 Puertos del Estado 144 1.037 13,9 13,7

SEITTSA 294 1.829 16,1 14,3 Altres 213 1.317 16,2 10,9Despeses SS 27.107 158.556 17,1 17,1 Pensions 17.923 97.732 18,3 18,3 Altres 9.185 60.824 15,1 15,4

Detall del resultat de la imputació territorial de les despeses l'any 2010. Flux del benefici

* A les dades de la liquidació de pressupost de l'Estat s'han afegit unes bestretes de tresoreria extrapressupostàries de l'Estat cap a les comunitats autònomes per tal d'incorporar tots els elements del model de f inançament de les comunitats autònomes de règim comú.**Acord de 8 de novembre del 2010 del Ministeri d'Economia i Hisenda i el Departament d'Economia i Finances.

Evolució de la balança fiscal de Catalunya 1986-2010

A continuació s’analitza l’evolució de la balança fiscal de Catalunya al llarg del període de

dades disponibles: des del 1986 fins al 2010 segons el flux monetari i des del 2002 al 2010

pel flux del benefici. Aquest període de 25 anys permet analitzar la sèrie des d’una

perspectiva històrica i podem dir que Catalunya pateix un xoc contraccionari continu en la

seva economia com a resultat del dèficit fiscal territorial.

Segons el flux monetari, la mitjana del dèficit fiscal de Catalunya per a tot el període és d’un

8,1% del PIB català i és remarcable la seva estabilitat en el temps, entre el 6,8% i el 10,1%

del PIB català. Segons el flux del benefici, la mitjana de dèficit fiscal dels darrers 9 anys és

d’un 6,2% del PIB i presenta oscil·lacions encara menors, entre un 5,7% i un 7,5% del PIB.


260


Milions d'euros1% PIB

Catalunya2 Milions d'euros1% PIB

Catalunya2

1986 -2.465 -6,81987 -2.868 -7,01988 -3.466 -7,51989 -4.056 -7,71990 -4.867 -8,31991 -5.174 -8,01992 -5.988 -8,61993 -7.263 -10,11994 -6.732 -8,81995 -6.416 -7,71996 -7.088 -7,91997 -7.018 -7,41998 -6.813 -6,81999 -8.124 -7,52000 -8.532 -7,22001 -8.565 -6,72002 -13.696 -10,1 -10.225 -7,52003 -13.036 -8,9 -9.586 -6,62004 -13.595 -8,7 -10.123 -6,52005 -14.186 -8,4 -10.141 -6,02006 -14.493 -7,9 -10.320 -5,72007 -15.913 -8,1 -11.136 -5,72008 -17.200 -8,6 -11.860 -5,92009 -16.409 -8,5 -11.261 -5,82010 -16.543 -8,5 -11.258 -5,8Mitjana -8,1 -6,2Desviació estàndar 0,9 0,6

1 Segons pressupost equilibrat (hipòtesi ingressos = despeses)

Evolució del dèficit fiscal de Catalunya

Flux del beneficiFlux monetari

2 PIB 2008-2010 base 2008 INE, PIB 1995-2007 base 2000 enllaçat, PIB 1986-1994 base 1986 enllaçatNota: A partir de l'any 2002, s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança f iscal de Catalunya amb el sector públic central.

El quadre 7 mostra com Catalunya ha estat aportant de mitjana el 19,5% dels ingressos de

l’Administració central i com els catalans han rebut de mitjana el 14% de tots els recursos

des del 1986 fins al 2010, segons el flux monetari. Aquesta diferència, que és notablement

estable en el temps, és la responsable del saldo fiscal territorial negatiu de Catalunya. Pel

flux del benefici la sèrie disponible també mostra uns resultats molt estables al llarg del

temps.


261


% ingressos % despeses % ingressos % despeses1986 18,9 14,21987 19,0 14,21988 19,0 14,01989 19,1 13,91990 19,2 13,81991 19,3 14,01992 19,4 14,11993 19,3 13,71994 19,3 14,01995 19,8 14,81996 19,9 14,71997 20,0 15,01998 19,6 15,01999 19,7 14,32000 19,7 14,42001 19,7 14,62002 19,8 13,0 19,5 14,42003 19,7 13,4 19,4 14,82004 19,6 13,3 19,3 14,62005 19,7 13,4 19,4 14,92006 19,6 13,7 19,3 15,12007 19,5 13,5 19,2 15,02008 19,3 13,5 19,0 15,02009 19,3 14,1 18,8 15,32010 19,4 14,2 18,9 15,4Mitjana 19,5 14,0 19,2 14,9Desviació estàndar 0,3 0,5 0,2 0,3

Flux del benefici

Participació de Catalunya en els ingressos i les despeses del sector públic central

Nota: A partir de l'any 2002, s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança f iscal de Catalunya amb el sector públic central.

% sobre el total de les comunitats

Flux monetari

És important destacar que el conjunt de l’Administració central inclou també l’Administració

de la Seguretat Social23. El fet que els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estiguin

lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal fa que, en definitiva, la despesa de

la Seguretat Social no estigui subjecte a la discrecionalitat de les polítiques territorials del

Govern central.

23 L’àmbit de la Seguretat Social inclou: Tresoreria General de la Seguretat Social i les entitats gestores, Mútues d’accidents de

treball i malalties professionals, Servei Públic d’Ocupació, Fons de Garantia Salarial i Mútues de funcionaris.


262

Si n’excloem les partides, tant d’ingressos com de despeses, que pertanyen a la Seguretat

Social i organismes autònoms assimilats, l’Administració general de l’Estat i els ens que en

depenen obtenen de Catalunya el 19,7 % del total dels seus ingressos de mitjana 1986-2010

segons el flux monetari, però hi destinen només l’11,2 % dels seus recursos, despesa que

majoritàriament és de caire discrecional.


% ingressos % despeses1986 19,1 10,31987 19,1 10,61988 19,1 10,61989 19,3 10,81990 19,4 10,61991 19,6 10,41992 19,8 10,81993 19,8 10,41994 19,8 10,21995 20,1 13,01996 20,4 12,91997 20,8 13,41998 19,9 13,61999 19,9 12,52000 19,9 12,62001 19,8 13,02002 20,0 9,72003 19,9 10,32004 19,7 9,82005 19,9 9,82006 19,8 10,52007 19,7 10,32008 19,4 10,52009 19,3 11,42010 19,5 11,3Mitjana 19,7 11,2Desviació estàndar 0,4 1,2

Participació de Catalunya en els ingressos i les despeses del sector públic central excloent la Seguretat Social. Flux monetari

Nota: Entre el 1986 i el 1994 la sanitat estava gestionada per la Seguretat Social. A partir del 1995 s'inclou com a despesa de l'Administració central perquè passa a f inançar-se bàsicament a travès d'impostos. A partir de l'any 2002, s'introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança f iscal de Catalunya amb el sector públic central.

% sobre el total de les comunitats autònomes

Flux monetari sense Seguretat Social


263

Sèrie d’estudis de balança fiscal publicats per la Generalitat de Catalunya A continuació es relacionen les referències bibliogràfiques que configuren la sèrie històrica

de 25 anys d’estudis de balança fiscal promoguts per la Generalitat de Catalunya.

COLLDEFORNS, Montserrat. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat

1986-1988. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 1991.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’ECONOMIA I CONEIXEMENT. Resultats de la

balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central any 2010 [en línia]. Barcelona:

Departament d’Economia i Coneixement, 2013.

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/70_Economia_SP_Financament/arxius/

05%2021%20Balança%20fiscal%202010c%20(llarg).pdf>

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’ECONOMIA I CONEIXEMENT. Resultats de la

balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009. Barcelona: Departament

d’Economia i Coneixement, 2012. (Monografies;14). També disponible en línia a:

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/70_Economia_SP_Financament/arxius/

estadistiques-informes/resultatsbalancafiscal2006_2009.pdf>

GRUP DE TREBALL PER A L’ACTUALITZACIÓ DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA. La balança

fiscal de Catalunya amb l’Administració central [en línia]. Barcelona: Part catalana de la

Comissió Mixta de Valoracions Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya, 2005.

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/Documents/Arxius/

Document%20del%20Grup%20de%20Treball%202005%20catala.pdf>

GRUP DE TREBALL PER A L’ACTUALITZACIÓ DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA. Metodologia i

càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. Barcelona:

Departament d’Economia i Finances, 2008. (Monografies;10). També disponible en línia a:

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/financament/arxius/financament/bibliografia/

Metodologia-balanca-fiscal-Catalunya-Aministracio-central-2002-2005.pdf>

LÓPEZ, Guillem; MARTÍNEZ, Esther. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central

1995-98. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2000.


264

MARTÍNEZ, Esther. “La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 1989-1994”.

A: PARELLADA, Martí. (coord.). La balança de pagaments de Catalunya. Barcelona: DG de

Programació Econòmica: Institut d’Estudis Autonòmics, 1997.