UN DIA, UN ARBRE PETIT VA

ARRIBAR A UNA ESCOLA.

EL PETIT ARBRE VA SER PLANTAT AL PATI I MOLTS NENS I NENES EL

CUIDAVEN.

UN DIA QUAN EL REGAVEN VAN SENTIR QUE L’ARBRE ELS

PARLAVA.

ELS NENS I NENES ES VAN REUNIR AL SEU COSTAT I L’ARBRE ELS VA

DIR EL SEU NOM:

-EM DIC AOGIRI

- AOGIRI??? QUIN NOM MÉS ESTRANY...

- HE VINGUT PER EXPLICAR-VOS UNA HISTÒRIA...

AOGIRI ELS VA EXPLICAR QUE ABANS DE VENIR A VIURE A

AQUESTA ESCOLA VIVIA AL PARC DE LA PAU.

ALLÍ HI VIVIA AMB LA SEVA MARE QUE SE L’ESTIMAVA MOOOOLT.

LA SEVA MARE JA LA VAN PLANTAR EN AQUEST PARC

AMB ALTES ARBRES.

LA GENT PASSEJAVA, DESCANSAVA...

... I ELS NENS JUGAVEN, S’ENFILAVEN ALS ARBRES.... I TOTHOM ELS CUIDAVA.

UN DIA D’ESTIU EN QUÈ EL CEL ERA BLAU I EL SOL BRILLAVA AMB TOTA LA SEVA FORÇA

DESPRENENT MOLTA CALOR.

ELS NENS I NENES JUGAVEN A PROP DE LA MARE D’AOGIRI I D’UN CIRERER QUE FEIA UNES CIRERES MOLT BONES!

DE COP I VOLTA ES VA SENTIR UN FORT SOROLL.

HAVIA EXPLOTAT UNA BOMBA.

LA MAMA D’AOGIRI I EL CIRERER ES VAN COMENÇAR

A CREMAR. HI HAVIA FLAMES PER TOT ARREU.

EN UN TRES I NO RES, TOT EL PARC ES VA CREMAR, TOTA LA CIUTAT VA QUEDAR PLENA DE FLAMA, FUM I CENDRA.

TOT ES VA MORIR.

VA QUEDAR UN PAISATGE DESOLADOR.

EL TRONC DE LA MARE D’AOGIRI VA QUEDAR CREMAT, PERÒ DRET.

A LA PRIMAVERA SEGÜENT, DEL TRONC CREMAT VA SORTIR UN BROT PETIT I VERD.

EL TEMPS VA ANAR PASSANT, I TOTS AQUELLS ARBRES QUE VAN SOBREVIURE A LA GUERRA, VAN LLUITAR PERQUÈ AQUELL PARC

TORNÉS A SER VERD I PLE DE VIDA.

TOTHOM ANAVA AL PARC A VEURE COM LA MARE D’AOGIRI HAVIA SOBREVISCUT A LES CREMADES DE LA BOMBA.

A LA TARDOR LI VAN CAURE LES FULLES I ELS FRUITS.

I DELS FRUITS VAN NÈIXER PETITS ARBRES NOUS, ENTRE ELLS L’AOGIRI.

ELS ARBRES PETITS VAN ABRAÇAR MOLT FORT A LA SEVA MARE.

QUAN ELS ARBRES ES VAN FER GRANS, VAN ANAR A

DIFERENTS ESCOLES PERQUÈ ELS NENS I LES NENES ELS

PUGUIN CUIDAR.