presentacio u6

6. L'APRENENTATGE

2

1. Aprendre ens transforma

Tot aprenentatge suposa una transformació, ja sigui aprendre una llengua nova, a tocar el violí o a emprar un programa d'ordinador. Que l'aprenentatge suposa un canvi significa que alguna cosa s'afegeix i es treu.

Ensenyar i aprendre són dues cares de la mateixa moneda. L'autèntic mestre és també un aprenent i és transformat per la relació amb l’alumne.

Generalment confiem en aquells educadors que no dubten a sotmetre'ns a tensions sempre que ho necessitem, perquè l'esforç és essencial a qualsevol aprenentatge.

El risc i l'aventura d'aprendre aporten les seves pròpies recompenses: l'alegria de travessar els límits, l'alleujament en resoldre un conflicte interpersonal o solucionar un problema matemàtic.

3

2. Què és l'aprenentatge?

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència i que pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica. Aquesta definició planteja tres qüestions importants:

1. L'aprenentatge consisteix en un canvi en la conducta, però no implica la realització de la mateixa.

2. Els canvis que produeix l'aprenentatge no són sempre permanents.

3. Associem l'aprenentatge amb l'adquisició d'una conducta nova però també suposa una disminució o pèrdua de la conducta.

Els canvis de conducta poden ser degut a altres processos: la fatiga, la maduració o l'estat fisiològic.

4

3. Patrons innats de conducta


3.1 ReflexosUn reflex consisteix en una resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics. Es compon dels següents elements:

• Receptor sensorial: la seva funció és captar els estímuls ambientals.

• Neurona aferent: condueix els impulsos nerviosos fins als centres situats a la medul·la espinal o el cervell.

• Neurona eferent: també anomenada neurona motora, transporta els impulsos des del centre nerviós al òrgan encarregat de la resposta.

• Efector: és el múscul o glàndula que executa la resposta.

5

3.2 Pautes fixes d'acció

Tots ens hem sorprès alguna vegada amb l'eficàcia amb què les abelles fabriquen les bresques. L'etologia denomina pautes fixes d'acció a aquestes accions que es caracteritzen per:

• Ser pautes específiques de l'espècie.

• Seguir uns patrons estereotipats.

• Ser patrons innats.

• Ser patrons amb caràcter consumatiu.

• Ser pautes resistents al canvi.

• Desencadenar-se per un estímul específic.


6

3.2 Pautes fixes d'acció

A. Habituació i sensibilització

L'habituació significa que ens acostumem a alguna cosa, com a conseqüència repetida d'un estímul.

La sensibilització és un augment en la reacció davant els esdeveniments ambientals.

Les característiques d'aquests processos són:

• Tot organisme es troba constantment amb multitud d'estímuls. Els processos d’habituació i sensibilització ajuden a organitzar i dirigir la conducta.

• Ajuden a reduir la reacció a aquells estímuls que són irrellevants.

• No són conductes innates ni aprenentatges associatius perquè no hi ha una associació de successos; són fruit de l'experiència de l'individu en el seu entorn.


7

4. Condicionament clàssic: predir esdeveniments importants

L'aprenentatge és un procés bàsic en l'ésser humà i en els animals. L'habituació, la sensibilització i el condicionament clàssic són mecanismes mitjançant els quals els estímuls posen en funcionament les respostes. Gran part de la conducta humana s'adquireix a través d'aquest aprenentatge, encara que el subjecte no tingui intenció deliberada de canviar la seva conducta.

4.1 Els experiments de Pavlov

Pavlov va observar casualment que la salivació i la secreció de sucs gàstrics es produïen en els animals abans que aquests veiessin els aliments.

Per a verificar aquesta hipòtesi va idear un experiment: abans de presentar el menjar a un gos feia sonar una campana. Al principi, el gos només segregava sucs gàstrics en veure el menjar. En repetir-se de forma constant la seqüència "so de la campana-presentació del menjar", el gos va començar a segregar sucs gàstrics en sentir la campana abans de veure el menjar.

El menjar és un estímul incondicionat (EI). El so de la campana és un estímul neutre (EN) que es converteix en un estímul condicionat (EC).

8


4.2 Factors d'influència• Novetat: els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquells que ens són familiars.

• Intensitat: com més intens sigui un estímul, més ràpid es produeix l'associació EC-EI i el condicionament serà major.

• Rellevància: s'aprèn millor l'associació entre EC i EI, que són rellevants entre si.

4.3 Discriminació i generalització dels estímuls

La discriminació és la distinció entre estímuls i es desenvolupa si les respostes ocorren en presència d'un estímul i no ocorren en presència d'un altre.

La generalització és un procés contrari: identifica o confon els estímuls, i l'animal o la persona responen de la mateixa manera davant d'estímuls similars, que semblen iguals però no ho són.

9


4.4 Extinció de la conductaL'extinció es produeix si l'EC apareix sense l'EI, és a dir, quan es trenca l'associació que existia entre tots dos. Si a un gos se l’ha condicionat per salivar com a resposta al so d'una campana i aquest es presenta diverses vegades sense el menjar, les respostes davant d’aquest so aniran desapareixent.

D'igual manera, les persones necessitem que desapareguin conductes quan els esdeveniments no necessiten d'elles. Si truquem en repetides ocasions a un amic per telèfon i no ens fa cas, s'extingirà la nostra conducta de trucar.

10

5. Condicionament operant o instrumental

Es diu condicionament operant perquè l'organisme opera, actua o intervé per obtenir un reforç. També es denomina instrumental, ja que la resposta de l'organisme és un mitjà per aconseguir una finalitat.

5.1 Primeres investigacions

Thorndike (1874-1949) va ser un dels pioners en l'estudi del condicionament operant o instrumental. Introduïa gats en caixes dissenyades per ell i col·locava un tros de menjar fora. Les caixes tenien una porta amb un baldó. Al principi, els gats produïen respostes estereotipades, com olorar el menjar a través dels barrots, colpejar les parets de la gàbia, fins que accionaven el baldó i obrien la porta que donava pas al menjar. A mesura que realitzaven nous assaigs, el temps que trigaven entre que entraven i sortien de la gàbia era més breu.

11


5.2 Elements del condicionament industrialEl condicionament instrumental és l'aprenentatge en el qual una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les conseqüències siguin positives o negatives.

El condicionament operant ocorre quan netegem la nostra habitació per rebre l'elogi dels nostres pares, lluitem per aconseguir un augment salarial o estudiem per obtenir millors notes. Existeixen dos tipus:

• Primaris: estímuls biològicament importants perquè són innats, com el menjar, l'aigua o l'activitat sexual.

• Secundaris: les seves propietats reforçadores es deuen a la seva associació amb els esforços primaris.

12


C. Entrenament per omissióEs produeix quan la resposta operant impedeix la presentació d'un reforçador apetitiu o d'un fet agradable, com fan els pares en no deixar sortir el seu fill al cinema o no realitzar el viatge promès.

D. CàstigEl càstig provoca la disminució d'una conducta perquè el succés que la segueix és un estímul aversiu. El càstig té un gran inconvenient: informa del que no s'ha de fer, però no ensenya el que cal fer. D'altra banda, els psicòlegs distingeixen entre càstig positiu i càstig negatiu:

• Positiu: consisteix a administrar un estímul indesitjat.

• Negatiu: implica retirar un estímul desitjat pel subjecte.

Els factors que influeixen en l'aplicació del càstig són:

• Intensitat: com més intens és el càstig, més se suprimeix la conducta.

• Aplicar-ho després d'ocórrer la conducta que es vol suprimir.

• Constància: la conducta ha de castigar-se sempre, no uns cops sí i altres no.

13


5.4 Programes de reforçamentEls programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el moment i la forma en què l'aparició d'una resposta anirà seguida d'un reforçador. En trobem dos tipus:

• Reforçament continu: cada resposta dóna lloc a l'aparició d'un reforçador.

• Reforçament intermitent: les respostes només es reforcen algunes vegades.

Hi ha quatre programes bàsics de reforçament:

• Raó fixa (RF): un reforç s'obté després d'un nombre fix de respostes.

• Raó variable (RV): semblant a l'anterior, encara que el nombre de respostes per obtenir un reforçador varia aleatòriament.

• Interval fix (IF): el reforç es lliura al subjecte per la primera resposta que dóna transcorregut un temps, que és constant d'una ocasió a la següent.

• Interval variable (IV): el reforç està disponible després d'un temps que varia aleatòriament.

14

6. Aprenentatge social

L'aprenentatge observacional (per imitació) succeeix quan el subjecte observa la conducta d'un model, encara que es pot aprendre una conducta sense necessitat que es dugui a terme. Aquest aprenentatge consta dels següents processos:

• Atenció: el subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.

• Retenció: les conductes del model s'emmagatzemen en la memòria de l'observador.

• Execució: si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix aquesta conducta.

• Conseqüències: imitant el model, l'individu pot ser reforçat per l'aprovació d'altres persones.

15

7. Aprenentatge cognitiu

A partir dels anys seixanta del segle XX, els partidaris de la psicologia cognitiva reconeixen que aprenem de l'experiència, però és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern.

Segons Ausubel, l'aprenentatge cognitiu significa que el que aprenem és el producte de la informació nova interpretada des del que ja sabem. Segons aquest autor, hi ha quatre formes d'aprendre a l'aula:

• Aprenentatge receptiu: l'estudiant rep els continguts de forma definitiva i no realitza cap descobriment.

• Aprenentatge per descobriment: l'estudiant no rep els continguts de forma passiva, sinó que descobreix els conceptes i les seves relacions.

També hi ha una superposició entre ambdós aprenentatges, de manera que poden ser repetitius o significatius:

• Aprenentatge repetitiu: es produeix quan l'alumne memoritza continguts sense comprendre'ls o relacionar-los amb els seus coneixements previs.

• Aprenentatge significatiu: l'alumne reorganitza el seu coneixement i el transfereix a noves situacions gràcies al paper mediador del professor.

16

8. Taxonomia de l'aprenentatge


8.1 Aprenentatges conductuals• Successos: suposa adquirir informació de les relacions entre esdeveniments (conjunts d’estímuls) que tenen lloc en l'ambient.

• Conductes: implica adquirir respostes eficients per modificar les condicions ambientals, provocant les satisfactòries i evitant les desagradables.

• Teories implícites: una teoria és una representació de la realitat i sol ser incompleta, fal·lible i limitada.

8.2 Aprenentatge social• Habilitats socials: pautes de comportament que adquirim en la nostra interacció amb els altres.

• Actituds: impliquen la tendència a comportar-se d'una manera determinada en presència de certes persones o situacions.

• Representacions socials: són les creences, idees i valors socialment compartits, que inclouen les nostres suposicions i ideologies culturals i ens ajuden a comprendre el sentit del món.

17


8.3 Aprenentatges procedimentals

Aquests aprenentatges consisteixen en l'adquisició i millora de les nostres habilitats, destreses i estratègies per fer les coses:

• Tècniques: representen la seqüència d'accions complexes realitzada per assolir un objectiu. El novel·lista que escriu un llibre, l'artesà que fa atuells o el jugador de golf utilitzen tècniques millor o pitjor apreses.

• Estratègies: serveixen per planificar, decidir i aplicar les tècniques necessàries en cada tasca. Un jugador d'escacs ha de dominar diverses tècniques (opertures de la partida, finals, etc.) i estratègies segons el rival que li correspongui. Les estratègies no s'adquireixen per processos associatius, sinó per reestructuració de la pròpia pràctica, producte d'una reflexió sobre el que fem i com ho fem.

• Estratègies d'aprenentatge: són procediments que permeten planificar, regular i avaluar els processos cognitius implicats en l'adquisició, organització i utilització de la informació. És important saber com transferir les estratègies apreses d'uns contextos a uns altres.

18

9. Estratègies d'aprenentatge: els mapes conceptuals

Un mapa conceptual té per objecte representar les relacions significatives entre conceptes. Es tracta d'un esquema gràfic que mostra un conjunt d'idees (conceptes) i les relacions que s'estableixen entre si.

9.1 Elements del mapa conceptual

• Conceptes: poden entendre’s com una classificació de certes regularitats referides a objectes, esdeveniments o situacions, que es designen mitjançant algun terme.

• Proposicions: consten de dos o més conceptes units per paraules-enllaç per formar una unitat semàntica. Tota proposició té valor de veritat, perquè afirma o nega alguna cosa i diverses proposicions formen explicacions conceptuals.

• Paraules-enllaç: són les paraules que serveixen per unir els conceptes i assenyalar quin tipus de relació hi ha entre ells; per exemple, entre "edat" i "experiència".

19

9. Estratègies d'aprenentatge: els mapes conceptuals

9.2 Característiques del mapa conceptual• Jerarquització: un mapa és una xarxa de conceptes ordenats jeràrquicament, disposats per ordre d'importància o d’”inclusivitat".

• Selecció: els mapes constitueixen una síntesi o resum que conté el més important o significatiu d'un missatge, tema o text.

• Impacte visual: un bon mapa és concís i, com tota representació gràfica, afavoreix la memòria visual.

9.3 Com es construeix un mapa conceptual1. Escriure la llista dels conceptes rellevants per comprendre el significat del tema.

2. Establir una jerarquia. Triar els conceptes més generals, després els subordinats i buscar les paraules d'enllaç.

3. Investigar les connexions creuades entre els conceptes per descobrir noves relacions entre ells.

4. Correcció del mapa. Cal refer-lo si té mala simetria o si els conceptes estan localitzats de forma deficient.

presentacio u6

Education