100 Anys d’història...

Palau de laMúsica Catalana

La casa dels cants

VISITEM EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA AMB LAPARAULA I LA IMATGE

Es considera aquest edifici com l’obra més important i representativa del Modernisme aCatalunya.

L’edifici es va construir només en tres anys.La primera pedra es va posar el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 1905La inauguració va ser el 9 de febrer de 1908.

Per iniciar el recorregut pensem que es va evitar separacions brusques entre l’exterior il’interior. En l’edifici hi ha balcons, superfícies vidrieres, interior lluminós, fanals...

PART EXTERIOR

El Palau està situat en una cantonada. La façana segueix un ritme que no es trenca per l’angle que les uneix.Podem distingir:

a) En l’angle de la cantonada: Hi ha un grup escultòric dedicat a la cançó popular catalana simbolitzada per una noia. També la configuren un conjunt de cares i personatges que representen totes les classes socials i edats: donzelles, vailets, avis, camperols, el llop de mar, l’elegant dama....Corona el grup escultòric la figura de Sant Jordi. L’autor d’aquesta obra fou Miquel Blay.

b) En les façanes: Destaquen els bustos de músics com Palestrina, Bach, Beethoven, Wagner.

c) Hi ha una balconada amb columnes revestides de mosaic.

d) També a la façana, a la part de dalt, hi ha un mosaic al·legòric de l’Orfeó Català.

EL VESTÍBUL I LES ESCALES

A l’antiga entrada del Palau hi trobem el vestíbul. Dos fanals, com els que hi havia a la Barcelona d’aquella època, i dues làmpades a banda i banda de l’escala decoren i il·luminen l’accés cap a la platea i els diferents pisos. Tot ben a punt per començar a albirarla riquesa i el detallisme de la decoració, per gustar de l’encant de la Sala de Concerts.

SALA DE CONCERTSÉs una de les sales de música més belles i singulars del món. La llum penetra a l’interior com una perllongació de l’exterior. La fantasia crea un món de sorprenent bellesa.

No és simplement una Sala de Concerts. És un conjunt que res no és trencat bruscament. Hi ha un equilibri entre la part de l’escenari, o sia dels intèrprets, i el lloc de l’auditori, com per fusionar aquests dos móns, com per fer un sol cor entre els que interpreten i els que escolten.

Farem un petit resum d’aquestes dues parts:

a) La part de l’escenari (hemicicle) consta de:

Orgue. Presideix l’escenari.18 muses. El contrast entre el bust escultòric de pedra blanca i la resta del cos de mosaic ceràmic que porten vestits exòtics i bells instruments, formen un conjunt considerat la joia artística del Palau.

Dos grups escultòrics en pedra blanca. El de l’esquerra representa la música popular catalana simbolitzada per Clavé i la seva cançó Les flors de maig amb el fons d’un salze, famosa cançó que deia: Sota d’un salze seguda una nina / trena joisa son ric cabell d’or.El de la dreta representa la música universal simbolitzada per Beethoven i la al·lusió de la cavalcada de Les Valquíries de Wagner.

b) La part dels oients (sala):

Té una capacitat per unes dues mil persones.Consta d’amplis finestrals ornamentats amb garlandes de flors i els escuts deCatalunya i de Sant Jordi.

Destaca la claraboia central d’una gran bellesa formada amb vidre emplomatmulticolor en que hi han representats uns rostres femenins en la part del perímetre de la claraboia.

Penetra la llum per l’abundància de finestrals i que va canviant de tonalitat en la mesura que avança el dia.Les aranyes que pengen del sostre semblen nascudes d’una palmera.