El naixement de Venus

Berta Broch i Duna Bosch

Índex

1. Resum de l’apartat del llibre2. Explicació més extensa3. Explicar el mite 4. Altres naixements de Venus5. Altres versions6. Conclusions7. Webiografia

1. Resum de l’apartat del llibre La història explica que Venus va sorgir de l’escuma del mar

que van originar els genitals d’Urà en caure-hi, ja que Saturn, el seu fill, va tallar-los.

El naixement de Venus ha esta pintat per molts pintors però la més coneguda és aquesta obra de Sandro Botticelli.

Botticelli representa el moment de l’arribada de Venus a l’illa de Xipre. A la seva esquerra hi ha Zèfir i la brisa Aura, que estan abraçats. La deessa es troba en el centre del quadre dins d’una gran petxina. Els seus llargs cabells rossos li cobreixen les seves parts més intimes i amb el braç dret intenta tapar-se el pit. A l’altre costat hi ha una de les Hores que és la deesses de les estacions en forma de primavera i porta una capa adornada amb motius florals i llança rosses a Venus.

2. Explicació més extensa Datació Tradicionalment es creia que aquesta obra, com La primavera, va ser encarregada per

Lorenzo di Pierfrancesco de Medicci, per adorar Villa di Castello en companyia de florentina. L’idea és que allà va ser on Giorgio Vasari les va contemplar anys després. pintat entre el 1482 i el 1484.

Anàlisis del quadre Tal com explica la llegenda Venus, la deessa de l’amor, va néixer dels genitals del Déu

Urà, tallats pel seu fill Crono i després llençats al mar. A la dreta Zèfir (déu del vent de l’oest)i Claris (nimfa de la brisa i esposa de Zèfir). A

l’esquerra del quadre hi trobem Claris representada altre cop en forma de primavera. Esta esperant-la a la platja, per cobrir-la amb una manta vermella amb motius florals.

Al centre la deessa Venus a sobre d’una petxina que flota en un mar verdós. Amb una mà i el seu eròtic cabel intenta cobrir-se el pit i les seves parts íntimes. La seva postura pròpia de l’art gòtic. Representa el prototip de la bellesa botticelliana. En canvi la seva expressió melancòlica és impròpia de l’antiguitat. La pell de la deessa és d'uns que recorden a la superfície d’una estàtua. Des de la Roma clàssica que no s’havia tornat a representar la deessa nua i d’aquestes dimensions, ja que el nudisme femení era considerat un pecat a l’art medieval cristià. Aquesta Venus no representa l’amor carnal sinó que s’apropa més a l’ideal d’intel·ligència pura o al saber suprem.

Pel que fa a la perspectiva i la creació es centra en la línia, la corba, els fons plans i la profunditat atmosfèrica. És d'extraordinària qualitat per la representació microscòpica dels detalls.

3. Explicar el mite

Es diu Afrodita Urania per ser filla o descendent d’Urà. Urà era el déu dels cels, fill de Gea, la Terra. Aquest s’uneix amb la seva mare i els seus fills, entre ells Titanes i Titànides. Un oracle que pronostica el futur, va anunciar que un fill d’Urà li prendria el trò per proclamar-se rei de l’univers. El déu, el primer que va fer va ser ocultar en una cova de terra sense poder veure la llum, a cada fill que nasqués. La Terra, farta de veure el que feien els seus fills, els hi va proposar que es vengessin i només el més petit, Crono, va tenir coratge de fer-ho. El més petit dels Titans va castrar el seu pare quan se n’anava al llit amb la seva mare. Crono va agafar els genitals i els va tirar al mar. De la espuma i les gotes de sang dels genitals d’Urà en va nàixer Afrodita. La deessa va nàixer sense la mare de la mateixa manera que el seu pare Urà va néixer sense el seu pare.

4. Altres naixements de Venus

El Naixement de Venus de Auguste Rodin. La Aurora. París

El Naixement de Venus d’Odilon Redon. Musée du Petit-Palais, París.

El tocador de Venus, F. Albani. Museo del Prado, Madrid.

Altres naixements de Venus

El Naixement de Venus. De William Adolphe Bouguereau. Musée d’Oray, París. De l’any 1879. Óleo sobre lienzo.

El Naixement de Venus, de Alexandre Cabanel.

5. Altres versions

• Una altra de les versions explica que va ser encarregat per Pierfrancesco de Médicis que el volia regalar a la seva filla.

Venus correspon a una al·legòria de la Terra o de la Primavera. A l’esquerra del quadre, abraçats hi ha Claris i Zèfir el quals el seu vol arrenca roses, flors sagrades de Venus, creades per ella la deessa de l’amor.

Zèfir és el vent de l’oest i fill de l’Aurora, que és la nimfa Claris que va ser raptada per Zèfir del Jardí de les Hepàrides. Aleshores Zèfir es va enamorar de la seva víctima, que va ascendir al rang de deessa i es va convertir en Flora, senyora perpetua de les flors.

• Boticelli, l’autor del quadre, es reunia amb uns amics per estudiar les idees de Plató (el món dividit en dos: ideal i terrenal). Per això va fer dos quadres que els representanven.

El naixement de Venus és el que il·lustra el món terrenal. Venus representa la bellesa divina. En el quadre acaba de tallar els testicles del seu infidel marit, aquests cauen al mar i originen una petxina des d’on neix Venus. A l’esquerra d’ella hi ha representa el déu Zèfir que bufant origina el vent. Porta Claris acabada de reptar, als braços. Ella, torna a sortir representada, en forma de primavera, a la dreta. Claris tapa a Venus perquè ve del món ideal on tot és perfecta, al món terrenal, el de d’imperfecció.

6. ConclusionsEl mite de Venus i ella com a deessa no té gaireinfluència en la nostra cultura, però és moltconegut per la societat.També cal dir, que aquest quadre a influenciat molt a diversos artistes tan de l’època com de l’actualitat, per exemple Redon.El naixement de Venus era en aquella època un tema bastant freqüent com podem observar en les diferent versions que s’han fet del quadre.En aquella època la representació de Venus a més a més de servir com a referent de bellesa, va provocar escàndol ja que apareix nua.

7. Webiografia

• http://weblogs.clarin.com/antilogicas/archives/El%20nacimiento%20de%20Venus.jpg

• http://images.google.es/

• www.google.com