1. Hannah Arendt (1906-1975) Sota condicions totalitries s ms fcil actuar que pensar No hi ha pensaments perillosos; el mateix fet de pensar s perills

2. BIOGRAFIABIOGRAFIA 1906-Hannah Arendt neix el 14 doctubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla nica de pares jueus dorigen rus. rfena de pare als set anys, no va tenir una infncia massa feli. 1924-28-Formada a Knigsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcci de Martin Heidegger, amb qui mant un breu roman. 1929-Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi dirigida per Karl Jaspers El concepte de l'amor a Sant Agust. Es casa amb Gnther Stern i s'installa a Frankfurt. 1933-1935-s inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix a Rahel Varnhagen, a la qual dedica lobra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a Pars, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina. 1935-1940-Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agncia Jueva de Pars. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blcher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin. 1940-1941-s deportada al camp de Gurns el 1940. Grcies al seu esps, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units. 1941-1945-Comena a collaborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissi per a la Reconstrucci de la Cultura Jueva Europea. 1949-1950-Es converteix en directora de l'Organitzaci per a la Reconstrucci de la Cultura Jueva. 3. 1951-1953-Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orgens del totalitarisme. 1954-1960-Sedita a Frankfurt Els orgens del totalitarisme. La condici humana. Vita activa, el 1958. El 1960 obt el Premi Lessing, d'Hamburg. 1961-1962-Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix pel "New Yorker" el procs contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo. 1963-1969-Els seus articles sobre el procs de Eichmann es reuneixen en el seu polmic llibre Eichmann a Jerusalem. s acusada de deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el ttol "Hannah Arendt s nazi?". Els moviments estudiantils descobreixen i donen suport a De la mentida a la violncia. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mlanges. 1970-1975-Apareix De la mentida a la violncia i el 72, Crisi de la repblica. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, desprs d'un atac al cor. s enterrada al Bard College a Nova York, on el seu esps va ensenyar durant molts anys. 4. OBRES SELECCIONADESOBRES SELECCIONADES Els orgens del totalitarisme (1951) La condici humana. Vita activa (1958) Sobre la revoluci (1963) Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal (1963) La vida de la ment (publicat pstumament el 1978) 5. REFLEXI SOBRE LA CONDICI HUMANAREFLEXI SOBRE LA CONDICI HUMANA A l'obra La condici humana Arendt fa una anlisi del mn de la seva poca i reprn la qesti filosfica sobre qu s l'sser hum? Naturalesa // Condici humana Incognoscible o Inexistent Base de la vida contemplativa, segons H. Arendt Caracterstica essencial: capacitat per a la llibertat (llibertat d'iniciar coses noves) Vida contemplativa // Vida activa Lligada a un context i a una histria Prioritria en la tradici filosfica 6. Vida activa: 3 tipus d'activitats 1. LABOR - Activitat orientada a satisfer les necessitats bsiques de la vida, del cos (objectes de consum) - No deixa cap producte durador - s indefinidament repetitiva - Activitat parcialment compartida amb la resta d'ssers vius - Procura la mnima felicitat animal 2. TREBALL - Activitat que crea objectes d's - A travs del treball, l'sser hum domina i transforma la natura - Deixa objectes perdurables, crea el mn hum 3. ACCI - Activitat que crea la xarxa de relacions humanes - Connectada amb el discurs, la paraula - Manifesta la llibertat humana, la capacitat d'iniciar quelcom nou - s impredictible; cada sser hum: nou inici (natalitat) - Condici de la pluralitat: existeixen molts individus nics, aix ens fora a discutir i a intentar arribar a acords - El perd i les promeses sn vistos com a mecanismes de control dins la impredictibilitat de les relacions humanes s aquesta tercera dimensi (acci) la que ens separa radicalment de la resta dels ssers naturals, ja que implica una condici essencialment humana: la llibertat, la imprevisibilitat. Caracterstic de la societat moderna i contempornia: l'oblit de l'sser hum com a sser actiu i la seva reducci a homo faber i homo laborans. 7. Qualsevol cosa que fem, se suposa que la realitzam per guanyar-nos la vida (...) totes les activitats serioses, deixant de banda els seus fruits, sanomenen labor, i tota activitat que no s necessria per a la vida de lindividu o per al procs de vida de la societat es classifica en la categoria de la simple diversi (...) tota activitat no relacionada amb la labor esdev un hobby. (H. Arendt: La condici humana) El fet que lsser hum sigui capa dacci significa que es pot esperar dell linesperat, que es capa de realitzar el que es infinitament improbable. (H. Arendt: La condici humana) Els ssers humans estan preparats per a la tasca paradoxal de produir un nou origen perqu ells mateixos sn orgens nous. (H. Arendt: Sobre la revoluci) Lacci seria un luxe superflu (...) si els ssers humans fossin de manera interminable repeticions reprodubles dun mateix model, la naturalesa o lessncia del qual fos la mateixa per a tots i tan previsible com la naturalesa o essncia de qualsevol altra cosa. La pluralitat s la condici de lacci humana ja que tots som el mateix, s a dir, humans, i per tant ning s igual a cap altre que hagi viscut, visqui o viur. (H. Arendt: La condici humana) 8. LA LLIBERTAT POLTICALA LLIBERTAT POLTICA L'acci es manifesta en l'esfera poltica. La poltica s concebuda com una gora o espai d'intercanvi de paraula i de construcci consensuada de la convivncia plural. Sobre la revoluci : Revoluci: la histria comena de nou Alliberament // Llibertat (garantia de drets (mbit de participaci i llibertats) en l'esfera pblica) Autntica revoluci: transformar els sbdits en ciutadans 9. Ha arribat a ser quasi un axioma, fins i tot en la teoria poltica, entendre per llibertat poltica no un fenomen poltic, sin, pel contrari, la srie mes o menys ample dactivitats no poltiques que sn permeses i garantides pel cos poltic als seus membres. (H. Arendt, Sobre la revoluci) La lliure empresa (...) no s la benedicci major de la qual gaudim si es compara amb les llibertats vertaderament poltiques (...) No s impossible que, a llarg termini, el desenvolupament econmic ens porti ms calamitats que benestar; el que si es segur s que en cap cas pot conduir-nos a la llibertat ni constituir una prova de la seva existncia. (H. Arendt, Sobre la revoluci) Ni la violncia ni el canvi poden servir per descriure el fenomen de la revoluci; noms quan el canvi es produeix en el sentit dun nou origen, quan la violncia s utilitzada per constituir una forma completament diferent de govern, per donar lloc a la formaci dun cos poltic nou, quan lalliberament de lopressi condueix, almenys, a la constituci de la llibertat, noms llavors podem parlar de llibertat. (H. Arendt, Sobre la revoluci) 10. EL REPUBLICANISME D'ARENDTEL REPUBLICANISME D'ARENDT Crticademocrciesrepresentatives H. Arendt defensalaREPBLICA, entesacom un rgim poltic quecrea espaisdeparticipaci (assemblees, consellsmunicipals, ...), possibilita l'autnticallibertat i felicitat i assegurael lliureintercanvi d'opinions. Arendt criticaladistinci, establertadesdePlat, entregovernants(saben i no actuen) i governats(actuen i no saben). Llibertat pblica: participaci poltica(font desatisfacci) Felicitat pblica // Felicitat privada Reducci espai pblic No llibertat poltica Alliberament Llibertat Nomslagaranteix laRepblica 11. poltica = govern poder = violncia govern = mal necessari Poder: apareix quan els humans es reuneixen per a realitzar una cosa en com i desapareix quan es dispersen. Quan el poder s monopolitzat pel govern, queda separat de la llibertat Republicanisme de Hannah Arendt = liberalisme (centrat drets individuals) = comunitarisme (anulla les diferncies individuals) / / Exigeix una ciutadania activa, responsable, participativa. 12. D'aquesta manera, Arendt exigeix quelcom ms que la democrcia entesa com el simple rgim poltic representatiu i les seves institucions. Ara b, com a punt de partida aquest rgim de partits i democrcia formal ja mereix certament una bona valoraci. D'una banda, cal recordar que Arendt sempre es mostra agrada al sistema poltic dels EUA pel seu acolliment i que expressa la seva admiraci per les institucions democrtiques republicanes. D'altra banda, no estalvia les crtiques envers aquestes mateixes institucions perqu sn incapaces d'aturar i de resoldre els conflictes racials i no troben una sortida a guerres socialment molt contestades com la del Vietnam, i per l'encarcarament del sistema de partits, el qual, segons ella, promou el mal entre els militants en empnyer-los a no pensar, a acatar les consignes, la disciplina de partit. Arendt reivindica la democrcia cvica i poltica com a punt de trobada dels individus en la societat plural. Per illustrar la seva concepci de la democrcia, Arendt esmenta Scrates i l'analogia del filsof tvec que inquietava les conscincies de la vella Atenes fent que els individus practiquessin el lliure examen crtic (pensament), actuessin (voluntat) i valoressin (judici). Aquesta concepci de la poltica en qu s'insinua una determinada concepci de la identitat humana comporta tamb una visi crtica de la histria de la filosofia poltica: La major part de la filosofia poltica des de Plat podria interpretar-se fcilment com els diversos intents per trobar bases teriques i formes de prctiques que permetin escapar de la poltica per complet. 13. Es consubstancial al sistema de partits substituir la formula govern del poble i per part del poble per aquesta altra: govern del poble per una elit que procedeix del poble H. Arendt: Sobre la revoluci El que importa s que els americans sabien que la llibertat pblica consisteix en una participaci en els assumptes pblics i que qualsevol activitat imposada per aquests assumptes no constitua de cap manera una crrega, sin que conferia als que la desenvolupaven en pblic un sentiment de felicitat inaccessible per qualsevol altre mitj (...) el poble anava a les assemblees municipals (...) no tan sols per complir amb un deure ni, molt menys, per servir els seus propis interessos, sin, per damunt de tot, perqu els agradaven les discussions, les deliberacions i les resolucions. H. Arendt: Sobre la revoluci La multiplicitat dinteressos i la diversitat dopinions es consideraven com a trets del govern lliure; la seva representaci pblica era el que constitua una repblica com a una realitat diferent de la democrcia, on un escs nombre de ciutadans (...) representa i exerceix el govern en persona. H. Arendt: Sobre la revoluci (...) el poder noms apareix all on els humans es reuneixen amb el propsit de realitzar qualque cosa en com, i desapareixer quan, per la ra que sigui, es dispersin o se separin. H. Arendt: Sobre la revoluci 14. EL FENOMEN DEL TOTALITARISMEEL FENOMEN DEL TOTALITARISME Representat pel nazisme alemany i per l'estalinisme rus. s un nou sistema, lluny dels tres clssics descrits per Aristtil (monarquia, aristocrcia i democrcia) i diferent tamb dels despotismes, absolutismes, tiranies i dictadures que ja shan donat a la histria. Manifestaci totalment nova de maldat poltica: anulla del tot les conscincies, exigeix obedincia absoluta, elimina lautonomia i la llibertat personal i crea la nova figura de lhome-massa. Tothom s sospits, enemic potencial. L' enemic objectiu pot ser qualsevol, noms per tenir determinades caracterstiques de les quals no n's responsable. Hi ha una vigilncia contnua (les persones han de demostrar la seva lleialtat). L'objectiu primordial s aconseguir un domini total sobre l'sser hum. Els instruments bsics de domini sn el terror (domini extern) i l'adoctrinament ideolgic, la propaganda (domini intern). El terror totalitari es desencadena encara que no hi hagi oposici real (a diferncia del que ocorre en una dictadura). El terror no s usat per exterminar i atemorir els opositors, sin sobretot per dominar les masses (els jueus, per ex., no eren inicialment hostils al rgim) 15. No hi ha cap preocupaci pel benestar hum ni cap inters (econmic, militar, nacional) que pugui limitar aquesta nsia de dominaci total.. La ideologia la constitueix una sola opini, forta i ampla, que afirma posseir la clau de la histria o la soluci dels enigmes de l'univers i es basa en suposades proves cientfiques. La ideologia justifica el que el rgim ha de fer per assolir l'objectiu (millorar la raa, acabar amb la lluita de classes). La ideologia estableix una realitat fictcia, que s considerada ms vertadera, ms autntica (es manipula la realitat, s'esvaeix la frontera entre veritat i mentida). El lder del moviment totalitari s infallible (les seves prediccions s'han de realitzar a qualsevol preu). Es produeix un allament dels individus (esdevenen atomitzats), una manca de relacions socials normals. Es destrueix la confiana i la intimitat. s llavors quan es senten atrets per un moviment que dna respostes, troba un enemic i un culpable dels seus problemes. No es tracta de limitar la llibertat, sin d'anullar-la, aconseguint un nou tipus d'sser hum (previsible, intercanviable, superflu, sense espontanetat). Es mata la persona a nivell jurdic, a nivell moral i a nivell individual (ex. els camps de concentraci) El totalitarisme necessita submissi, obedincia, passivitat; el pensament crtic s inacceptable. 16. Com shan originat els totalitarismes? Arendt explica el sorgiment dels totalitarismes a partir dels esdeveniment histrics i socials de les primeres dcades del segle xx. Els efectes combinats de la Primera Guerra Mundial, la creixent convulsi social i els problemes econmics que condueixen a la Gran Depressi motiven l'enyorana de l'estabilitat de temps passats. La gent accepta de bon grat els sacrificis del present a canvi de la promesa d'un futur esplndid i segur, i en aquest sentit Arendt comenta que la utopia s el vertader opi del poble. Aquesta promesa es fa usant el llenguatge del cientisme proftic i l'efecte propagandstic de la infallibilitat, i presenta com a garantia el suposat coneixement de les inexorables lleis de la histria en el cas del comunisme o dels implacables designis de la naturalesa en el nacionalsocialisme. Per l'acceptaci d'aquesta promesa est enverinada amb la paralitzaci de la vida cvica i poltica, la desaparici de tot pluralisme i el debilitament de la ra, i porta el germen de la dissoluci de les individualitats i l'aparici de l'home-massa, la principal caracterstica del qual no era la brutalitat o la rudesa, sin lallament ntim i la falta de relacions socials normals. Aquesta paralitzaci permet que la burgesia empleni tots els espais poltics fins a monopolitzar el poder de l'Estat en el seu benefici; aix treu legitimitat a les institucions de representaci poltica i fereix de mort la noci de ciutadania com a participaci en la vida collectiva. Finalment, cau la faana duna democrcia ja buida i trada per tothom i els totalitaris es fan seu l'Estat. Aquesta desfeta es completa amb la regulaci total de les activitats collectives i el retorn a la disciplina del mn animal, regulaci i disciplina que els individus assumeixen sense pensar perqu ja sn homes-massa: No s que hi hagi pensaments perillosos. s que pensar ja representa tot un perill. 17. Descripci dels totalitarismes Arendt descriu els totalitarismes com a manifestacions totalment noves de maldat poltica; no es tracta de variants ms perverses dels despotismes, absolutismes, tiranies i dictadures que ja s'han donat en la histria. En aquests darrers rgims molt sovint es podia viure i treballar amb certa autonomia, sempre que es renuncis a la vida poltica. En canvi, el totalitarisme s especialment aberrant perqu anulla del tot les conscincies, exigeix l'obedincia absoluta, no deixa cap espai per a l'autonomia o independncia individual: crea l'home-massa. L'opressiva maldat dels totalitarismes es basa en la ficci ideolgica, imposada amb la propaganda i l'adoctrinament, i en una concepci diferent del terror. Les tiranies usaven el terror com a instrument per mantenir-se en el poder. En canvi, el terror dels totalitarismes esdev una finalitat en si mateixa i se'n presenta la necessitat apellant a les suposades lleis de la histria (l'inexorable triomf de la societat sense classes, en el totalitarisme estalinista), o a les que imposa la naturalesa (la guerra natural entre la raa escollida -l'ria- i les degenerades, en el totalitarisme nazi). De manera parallela, l'adoctrinament propagandstic fa augmentar la pressi del totalitarisme i cohesiona les masses enfront d'una possible intervenci exterior; la propaganda forma part inevitable de la "guerra psicolgica". A El sistema totalitari (Tercera part del llibre) Arendt explica per qu el totalitarisme es diferencia essencialment d'altres formes d'opressi poltica. Segons Arendt, en els totalitarismes es dna la destrucci de la vida democrtica i el desprestigi de la llibertat cvica i poltica oberta al comproms entre opcions plurals. La informaci esdev propaganda i els mitjans de comunicaci noms contenen les consignes de l'adoctrinament oficial. Es diu, illusriament, que ja no hi ha diferncies ni classes socials. La policia poltica terroritza tothom (tamb la jerarquia); la fora domina sobre la ra i la legalitat; la deportaci i la mort amenacen el pensament lliure i crtic. El partit oficial domina l'Estat. La dissensi i la diferncia, s a dir, la individualitat, esdevenen una traci al discurs ideolgic oficial; discurs segur perqu es basa en les lleis de la histria o en les de la natura. Aquesta seguretat obre pas a la voluntat de domini total o hegemnic del mn, voluntat que aspira a generalitzar la negaci de la pluralitat poltica ja aconseguida a l'interior del propi Estat. 18. FRAGMENTS DE HANNAH ARENDT EXTRETS DE ELS ORGENS DEL TOTALITARISME Una diferncia fonamental entre les dictadures modernes i totes les tiranies del passat s la de que en les primeres el terror ja no s usat com a mitj per exterminar i atemorir els opositors, sin com a instrument per dominar masses de persones que sn perfectament obedients. El terror, tal i com el coneixem avui, ataca sense provocaci prvia, i les seves vctimes sn innocents des del punt de vista del perseguidor. Aquest va ser el cas en lAlemanya nazi quan es va desencadenar el terror contra els jueus, es a dir, contra persones amb certes caracterstiques comunes que eren independents de la seva conducta especfica. Cap daquests immensos sacrificis en vides humanes va ser motivat per una raison dtat, en lantic sentit del terme. Cap dels estrats socials liquidats era hostil al regim o resultava probablement hostil en un futur previsible. lsser hum completament allat, qui, sense altres llaos socials amb la famlia, els amics, els camarades o fins i tot els simples coneguts, deriva el seu sentit de tenir un lloc en el mn noms de la seva pertinena a un moviment, de la seva afiliaci al partit. 19. la propaganda comunista amenaava el poble de perdre el tren de la Histria, de seguir desesperadament endarrerit respecte al seu temps, de gastar les seves vides intilment; de la mateixa manera que el poble era amenaat pels nazis de viure contra les lleis eternes de la natura i de la vida, amb una irreparable i misteriosa deterioraci de la seva sang. El fort mfasi de la propaganda totalitria en la naturalesa cientfica de les seves afirmacions ha estat comparat amb certes tcniques publicitries que tamb es dirigeixen a les masses. Tots els fets que no estiguessin conformes o que oferissin la possibilitat de no coincidir amb la ficci oficial (...) eren tractats com a inexistents. noms en un mn completament sotms al seu control pot el governant totalitari fer realitat totes les seves mentides i aconseguir que es compleixin totes les seves profecies. Els camps sn concebuts no tan sols per exterminar a les persones i degradar els ssers humans, sin tamb per servir als terribles experiments deliminar, sota condicions cientficament controlades, la mateixa espontanetat com a expressi del comportament hum i de transformar la personalitat humana en una simple cosa, en quelcom que ni tan sols sn els animals; perqu el ca de Pavlov, que, com sabem, havia estat preparat per menjar quan no ests afamat, sin quan sons una campana, era un animal pervertit. 20. Eichmann a Jerusalem o la banalitat del mal Adolf Eichmann fou un tinent coronel de les SS responsable del transport dels jueus als camps dextermini. Lany 1960 vivia a Buenos Aires i fou detingut pels israelians i condut amb avi fins a Jerusalem per jutjar-lo. Hannah Arendt va assistir al procs com a periodista del New Yorker, i va escriure cinc reportatges que desprs varen ser editats com a llibre. Lopini pblica israeliana el considerava o b un personatge diablic mogut per un antisemitisme radical, o b com una pea ms del mecanisme dextermini nazi que simplement complia ordres. Aix va ser precisament el que va allegar Eichmann en la seva defensa: que noms complia ordres, que complia amb el seu deure. I, fins i tot, es va defensar dient que havia viscut sota els preceptes de la moral kantiana. Com pot ser culpable un mediocre home que mansament obeeix les ordres dels seus caps superiors? Per Arendt, efectivament, Eichmann complia ordres, per aix tamb comporta una culpabilitat, la dhaver deixat de pensar per si mateix i, per tant, de permetre que el mal simposi encara que sigui de forma banal. Eichmann no estava dirigit per cap mal diablic o pervers, complia ordres estpidament, i aix demostra, per Arendt, que el mal pot ser banal, sense sentit, sense rancnia. I no noms Eichmann, sin tots els nazis, estaven possets per aquesta banalitat del mal, una absoluta incapacitat de pensar per si mateixos i deixar-se dur pel corrent. Fins i tot, Arendt tamb acusa als membres dels Consells jueus dhaver collaborat amb el seu extermini, per no resistir-se i intentar negociar amb els nazis. Tamb ells varen ser dominats per la banalitat del mal. (s obvi que aquesta consideraci no va agradat gens als israelians i varen acusar a Arendt destar al servei dels nazis!) (Text 6) 21. No sc el monstre en el que preteneu transformar-me (...), sc la vctima dun engany. (H. Arendt: Eichmann a Jerusalem) El fet de no pensar, que sembla un estat recomanable per als assumptes poltics i morals, t els seus perills. En sostreure la gent dels perills de lexamen crtic, sels ensenya a adherir-se immediatament a qualsevol de les regles de conducta vigents en una societat donada i en un moment donat. (...) Sacostumen a no prendre mai decisions. (H. Arendt: El fet de pensar i les reflexions morals) Els actes varen ser monstruosos, per el responsable almenys el responsable efectiu que estava essent jutjat- era totalment corrent, un ms, ni demonac ni monstrus. (H. Arendt: La vida de lesperit) Vaig canviar didea i ja no parlo ms de mal radical(...) ara la meva opini s que el mal mai no s radical, que noms s extrem i que no t profunditat ni cap dimensi demonaca. Pot estendres i abastar el mn sencer precisament perqu es desenvolupa com un fong sobre la superfcie. s un desafiament al pensament, perqu el pensament intenta assolir alguna mena de profunditat, anar a les arrels i en el moment que ell mateix es relaciona amb el mal es frustra, perqu no hi ha res. 22. Presentaci feta partint d'algunes diapositives d'una presentaci prvia de jcalzamora