Dossier del Vallès Oriental

Dossier del treball de les 10 questions.

1. Situació geogràfica

2. El medi físic

• Geologia: Als vessants de la Vall del congost, entre el Figaró i la Garriga, hi floren els materials que són entre els més antics de la comarca. Són llicorelles i esquists (també hi ha calcàries).

• Són d’origen sedimentari, que han estat transformats (metamorfosi). Els fòssils s’han pogut ordenar de més antics a més recents.

• S’han trobat fòssils corresponents a uns animals rars, dels més antics que coneixem (trilobits). Són de la era primària o paleozoica (primers fòssils conservats)

• Vegetació: La vegetació natural del Vallès Oriental és la pròpia de l'àrea mediterrània, amb predomini de l'alzina, alzina surera i pi blanc. Es troben algunes rouredes al Montnegre. Al Montseny, també es troben rouredes i alguns boscos de faigs i avets. Hi va haver un incendi fa anys i encara es noten les marques en els boscos.

• Fauna de l’alzinar: És formada sobretot d’espècies antropòfugues. Moltes espècies desapareixen del bosc per l’explotació humana. A l’alzinar els herbívors depenen fonamentalment de l’alzina i els carnívors d’altres animals.

• Fauna de les riberes: És la més rica de la nostra comarca. Són molt visitades per fauna de les comunitats veïnes, però també ha estat molt explotat per l’ésser humà. Podem trobar peixos de rierols i als torrents més allunyats dels centres urbans i industrials, últim reducte on es poden reproduir els amfibis.

• Fauna antropòfila: Els animals d’aquesta fauna, s’han adaptat al medi humanitzat i explotat. Els grups d’animals viu als habitatges humans, escapant de la rigositat del medi, és a dir, del clima i dels depredadors.

• Fauna:Gripau comú, reineta, tritó marbrat, serp blanca, serp de vidre, puput, duc, eriçó fosc, guineus.

3. Demografia

• La piràmide de població de la Roca, té pocs naixements de 0 a 19 anys i més aviat és una població adulta ja que hi ha casi be 400 milions de persones. A mida que la gent es va fent més gran podem observar com la piràmide és va fent més estreta per la qual cosa no hi ha gaire població envellida.

-400 -200 0 200 400De 0 a 4 anys

De 15 a 19 anys

De 30 a 34 anys

De 45 a 49 anys

De 60 a 64 anys

De 75 a 79 anys

De 90 a 94 anys

Piràmide de població de la Roca del Vallès

Homes

Dones

4. Economia

• La base potent dels sectors econòmics en 2001, és la de serveis, ja que té molt turisme per el seu paisatge entre mediterrani i muntanyós i els seus rius que recorren tota la comarca de nord a sud amb una gran quantitat d’afluents.

• La indústria ocupa el segon lloc amb un 36,9 %, ja que hi ha molta explotació als rius, moltes fàbriques i indústries. La resta, són les mes baixes, ja que en la construcció no hi ha gaire més a explotar construint pisos i en l’agricultura, la societat s’ha modernitzat tant que ja no hi ha gent al camp conreant sinó que ho fan màquines.

Distribució de la població del Vallès en els diferents sectors econòmics en el 2001 i 1996

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

5.Literatura

a) És literari, perquè és d’un escritor, en aquet cas Asumpta Margenat.

b) És literari, ja que és un poema del Vallès Oriental.

• c) És no literari, ja que no es de ningun escriptor, sinó que és una llista que dóna informació sobre una sèrie de productors artesans de qualitat del Vallès Oriental.

d) És no literari, perquè descriu com és la comarca del Vallès Oriental i està tret de una Guia comarcal del Vallès Oriental.

e) És no literari, ja que també et dóna informació i et descriu coses del Vallès Oriental.

f) És no literari, perquè es un article de diari sobre el Vallès escrit per Josep Pla.

g) És no literari, perquè com l’altre, és un article de diari sobre l’hotel de la Fonda d’Europa que està a Granollers.

h) És literari, ja que és una biografia escrita per Albert Lladó sobre l’actriu Empar Moliner, i les biografies solen ser lideraries.

i) És literari, perquè és una cançó popular dels municipis del Vallès Oriental.

j) És literari, perquè com l’altre, és una cançó popular sobre els municipis del nord-est de la comarca.

• El parc natural del Montseny, és un dels més bonics de la comarca vallesana, al pujar-hi, les carreteres plenes de corbes amb clarianes i sombres et deixen enamorat d’aquest paisatge muntanyós. A la tardor, es veuen els arbres de diferents tons: marrons, grocs, grocs ataronjats, algun verd que encara no a canviat la fulla...

A part de tot això, al poble del Montseny hi pots menjar una coca que està boníssima.

• Albert Agustí, Alba Barnusell, Lambert Botey, Eulàlia Canal, Fransesc Cano, Jaume Farriol, Alexis Fresnillo, Amador Garrell, Assumpta Margent, Ever Martin Balnchet, Empar Moliner, Santi Montagut, Ramon Munné, Joan Trias, Genís Tura, Esteve Plantado, Joan Sala Vila, Josep Serra Busquets, Anna Sitjes.

6. Premsa

• Periodista: Mireia Canalda. Població/ciutat: Granollers. Medio de comunicación: Televisión.

• Periodista: Joan Pallarès-Personat Població/ciutat: Caldes de Monbui. Medio de comunicación: Premsa. • Periodista: Empar Moliner i Ballesteros. Població/ciutat: Santa Eulàlia de Ronçana. Medio de comunicación:Premsa.

• Te quiero si he bebido. Barcelona: Quadernos Crema, 2004.Premio Letra de Oro 2005.

• "Empar Moliner se nos lleva casi a todos por delante. La frescura y verosimilitud de los diálogos, la soltura de la lengua, y la ubicación descarada en el presente reporta un festín de detalles reconocibles. "Òscar Pàmies," El Periódico de Cataluña ". "Moliner es capaz de retratar la bendita sin excederse en el perfil ni pasarse en el maquillaje: tal cual. "Antón M. Espadaler," El País ".

• Un grupo feminista que organiza una charla contra la discriminación, un hombre que se enfada con su novio después de soñar que el enxampa en la cama con otro o una pareja que asiste al cursillo obligatorio para padres adoptivos.

• Los trece cuentos de "Te quiero si he bebido" son retratos, entre cómicos y amargos, de la vida moderna, escritos con un estilo tan riguroso como desvergonzado, que la crítica ha calificado de "turbulento, descarado y lleno de ingenio".

Información- Noticia.

• Carta a la dirección: Skate, vicio de pocos, moda de muchos. El skate, se ha puesto de moda, los jóvenes salen

con sus monopatines i dan saltos por la calle, pero nadie ha pensado que eso puede ser muy peligroso, ya que hay mucho tráfico. Por eso hemos pensado de que en cada población, tendría que haber por lo menos dos plazas o algún skatepark para que lo jóvenes estuvieran controlados y practicando a su antojo.

7. Idiomes, turisme, tradicions i gastronomia

• La Roca del Vallès is a village. It’s next to Granollers, the capital city from Vallès Oriental. This village, has 710 inhabitants and it is very beautiful, it’s in the middle of mountains and in one of them there is a little castle.

• La Roca is an interesting place for a tourist, because there is a shopping center called La Roca Village in the sorroundings.

8. Música• Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 2 d'agost del 1900 - Granollers, 31 de maig del 1988) va ser

un músic i professor de música molt vinculat a Granollers.• Nascut a Barcelona de família granollerina, quan en Josep Maria tenia nou anys la seva família es

traslladà a viure a Granollers, població a la que estaria vinculat la resta de la seva vida. Allí hi encetà els seus estudis de música amb el mestre Manel Glanadell, organista de la parròquia, i de violí amb el mestre Pere Bruguès. Els continuà a Barcelona a l'Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu amb els mestres Argelaga i Josep Munner, de qui aprengué contrapunt i fuga; una beca de l'Ajuntament de Granollers el 1917 el permeté d'ampliar la seva formació amb Joan B. Lambert i Joan Lamote de Grignon -orquestració- i Enric Morera -composició-.

• El 1926 tornà novament a Granollers, per fer d'organista a l'església parroquial de Sant Esteve, ofici que hagué d'interrompre el 1936 per mor de la Guerra Civil; la reemprendria acabada aquesta, i fins a la mort.

• A l'any 1944 fundà l'orquestra Selecció, que dirigí a partir del 1957; aquesta arribà a aplegar 21 músics i fou una de les formacions més famoses de la seva època. També va dirigir (en alguns casos en fou també fundador) altres orquestres i conjunts musicals, com l'orquestra La Catalònia (1924), la coral Amics de la Unió (1929-1936), l'''Orfeó Femení'' de Granollers (1942), el Quartet Clàssic de Granollers (posteriorment Orquestra de Corda de Granollers). El 1961 esdevingué director de l'Orquestra de Cambra de Granollers.

• Com a compositor té obres de diversos gèneres, i nombrosos premis n'avalen la qualitat. Per a cobla fou autor d'una setantena de sardanes, una vintena de revesses i l'obra simfònica per a cobla Empúries, premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París del 1959 . També escrigué diversos arranjaments i harmonitzacions per a cor i piano. El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, que n'ha publicat un catàleg (vegeu bibliografia).

• Nom del grup: La Pegatina.• Components: Rubén, Axel, Romain, Adrià,

Ovidi, Sergi i Ferran.• Tipus de música: Rumba.• Instruments: Guitarres, baix, bateria,

percussió, trompeta i acordió.• Discografia: Al carrer! (2007) i Via Mandarina

(2009).

9. Esports

• Enric Masip va néixer a Barcelona l'1 de setembre de 1969. Amb una alçada de 1,92 metres i 95 kg de pes jugava a la posició de central. Format a les categories inferiors del BM Granollers, l'any 1987 debutà amb aquest equip a la màxima categoria de l'handbol espanyol. Les seves grans actuacions el portaren a fitxar pel FC Barcelona de Valero Ribera el 1990, club amb el que desenvolupà una trajectòria molt brillant. Sis copes d'Europa i set lligues ASOBAL són els seus resultats més brillants.

• Fou 205 vegades internacional amb la selecció espanyola, competint en dos Jocs Olímpics, sis Campionats del Món i tres Campionats d'Europa. Després d'uns darrers anys marcats per les lesions a l'esquena es retirà el 2002. La seva brillant trajectòria l'han convertit en un dels millors jugadors de tots els temps, segons la premsa especialitzada. Des de l'any 2003 treballa a la Fundació del FC Barcelona.

• Sergi Barjuàn comença a jugar a futbol a l’Esport Club Granollers als sis anys. Ja de ben petit destaca per la seva velocitat, la seva tècnica amb la pilota als peus i el seu olfacte golejador (jugant d'extrem esquerre va marcar 72 gols en una sola temporada). A l’E.C. Granollers hi va estar fins els 15 anys, proclamant-se campió de Catalunya juvenil. A la temporada 1988-89 comença la seva trajectòria blaugrana, des de juvenil va anar pujant categories fins arribar al Barça C on el tècnic De La Cruz (i per ordres de Johan Cruyff) comença a col·locar en Sergi de lateral esquerre. Tot seguit puja al Barça B.

• Johan Cruyff el fa debutar al primer equip del F.C. Barcelona el 24 de novembre de 1993 a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray en un partit de Copa d'Europa. En Sergi juga un bon partit i el Barça empata 1 a 1. El següent partit debuta a la Lliga contra el Rayo Vallecano el 28 de novembre, Sergi ja no torna a jugar mai més amb el filial. El gener de 1994 debuta amb el primer equip de la selecció espanyola i marca un gol. Sergi es converteix en titular indiscutible al F.C. Barcelona i a les seleccions espanyola i catalana. Aquell mateix any es proclama campió de lliga (la famosa lliga del penal fallat pel Deportivo a l'últim minut) i és convocat per jugar el Mundial dels Estats Units de 1994.

• Deixa el F.C. Barcelona el juny de 2002 perquè el futur entrenador blaugrana Louis Van Gaal no comptava amb ell. Aquell estiu fitxa per l'Atlético de Madrid on juga les seves tres últimes temporades com a professional.

10. Visual i plàstica

• En el logotip, el color blau, representa el color de l’aigua dels rius del Vallès Oriental, i les ones les serps del riu.

• Primer, hem retallat una cartolina amb les mides del Tauler de cartró on hem fet l’esbós de les caselles. Un cop fet l’esbós, l’hem pintat amb pintures de diferents colors, segons la assignatura corresponent. Després hem repassat totes les línies de les caselles amb permanent i l’hem enganxat a l’altre tauler de cartró. Per últim, li hem posat el logotip al centre i l’hem plastificat per que no es desenganxi ni es faci malbé.