!!!!!!!!!!!!!!!!!DANCING WITH FROGS!

!DOSSIER DE PREMSA!!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

©Consuelo Bautista

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dancing with frogs de Sol Picó: una crítica de lamasculinitat

Adriana Nicolau. Barcelona.

Ahir al vespre, al Mercat de les Flors una renglera de butaques va quedar buida: eren els

llocs que haurien d’haver ocupat aquells que anit van dormir injustament a la presó. Es fa

esquerp escriure en aquests dies difícils, però un espectacle com Dancing with frogs de Sol

Picó ens demostra una vegada més que la cultura pot ser un antídot contra l’opressió, contra

tot tipus d’opressions.

L’últim espectacle de la coreògrafa valenciana es va estrenar ahir i es representarà fins al

proper diumenge 5 de novembre. Forma part d’un díptic compost també per We women

(26-29 d’octubre al Mercat de les Flors), una peça sobre la dona contemporània amb un

superb càsting de ballarines i de músiques de múltiples procedències que reivindica el talent

i la força femenins i denuncia les múltiples opressions que actualment pateixen les dones

arreu del món. Inversament, a Dancing with frogs Picó s’acompanya d’un elenc masculí,

també format per ballarins i músics, per parlar de l’altre revers del sistema de gèneres: la

masculinitat. Recordeu aquella història de la granota que calia petonejar perquè es convertís

en príncep blau? Al seu espectacle, Sol Picó dansa amb les granotes per explicar que la

transformació que sempre ens havien promès encara no s’ha produït: si en ple segle XXI hi

continua havent desigualtat de gènere, és perquè els homes segueixen sent masculins, en el

sentit més hegemònic del terme.

Amb la col·laboració de Marta Galán – una altra gata vella en qüestions de gènere –, la peça

elabora un discurs molt ben tramat, que conté una bona dosi d’humor però també gravetat i

tendresa. Al llarg de l’obra se’ns proposa un ventall de situacions en què la masculinitat juga

en contra nostre, siguem homes o dones. Per exemple, en una escena bellíssima un

amalgama de cossos rodola lentament movent-se per l’escenari, mentre veiem com va

deixant nua a la dona que finalment acaba escopint en un racó. Es tracta d’una violació

col·lectiva o d’una violació a seques, ja que com afirma Laura Rita Segato, quan un home

agredeix una dona no ho fa en tant que persona individual, sinó perquè emergeix en ell la

força de tots els homes, la de l’estructura social que el situa al bàndol dels poderosos.

Acompanyant la violació, un músic i un home que plora, potser de vergonya per saber-se

part d’un grup que oprimeix sistemàticament el sexe contrari.

Dancing with frogs és un exemple magnífic de com es pot elaborar un discurs artístic

compromès amb finor i sense un gram de feixuguesa, com sovint pretenen negar els qui

voldrien discursos artístics ben blancs. Durant seixanta minuts riem, ens emocionem, ens

vénen ganes de ballar, sentim repulsa, admirem i també entenem com la masculinitat

hegemònica va en contra dels homes, negant-los la possibilitat de ser sensibles, de

desmarcar-se d’una actitud de grup que no els agrada, de reconèixer el fracàs o la feblesa, de

mostrar afecte entre ells, d’estimar altres homes, de respectar la llibertat dels seus fills o de

reconèixer una dona com una igual o una superior. Dancing with frogs ens ve a dir que ja

n’hi ha prou, de tot això, que cal fer alguna cosa, perquè la masculinitat tradicional ja sona

Dancing with frogs de Sol Picó: una crítica de la masculinitat https://www.nuvol.com/critica/dancing-with-frogs-de-sol-pico-una-crit...

1 de 2 13/11/2017 12:03

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Divertida, tragicómica, esperpén-tica y con algún cabo suelto, queconociendo a Sol Picó enseguidaatará, esta bailarina y coreógrafaha presentado su última trabajo,Dancing with frogs, una ágil y di-námica pieza interpretada porsiete varones en la que reflexionasobre el hombre del siglo XXI. Lanoche del jueves, antes de que elpúblico entrara en la Sala MACdelMercat de les Flors, su directo-ra, Àngels Margarit, dedicó unaspalabras de rechazo por la deten-

ción de los exconsejeros del go-bierno catalán. Una vez dentrodel espacio escénico se vio unafila vacía con los nombres de to-dos ellos.

Después de explorar el univer-so femenino enWeWomen, la ar-tista se adentra en el mundo delos hombres para bucear en susdeseos y preocupaciones. Para es-ta aventura cuenta con unos exce-lentes intérpretes, losmúsicos Pe-re Jou, autor de la partitura delespectáculo, y Antoni Comas yDa-niel Corrales, Elías Torrecillas,

Guillermo Weickert, Junyi Sun yValentí Rocamora. Son hombresde diferentes edades y complexio-nes que se entregan con una fuer-za hipnótica a mostrar las dife-rentes caras del hombre y a losque Sol Picó ha subido a las pun-tas, además de acompañarles enescena luciendoun frondoso bigo-te.

Dancing with frogs, (bailandocon sapos), debe su nombre a lateoría de los cuentos de hadas se-gún la cuál cuando una joven be-saba a un sapo se convertía en un

príncipe, un recuerdo que ha per-seguido a la autora y que explicacon gracia en escena, pues de pe-queña estaba convencida de queera verdad.

El comienzo del espectáculoes potente, un enorme pene cuel-ga del techo mientras que los sie-te hombres formando corro y su-bidos a las puntas realizan unadanza ritual, un acto de adora-ción al órgano viril.

Otro fragmento ingenioso escuando el enorme pene atraviesael escenario y oscila de lado a la-do, a modo de botafumeiro, ocuando todos bailan a las órde-nes de unmilitar. El trabajo coralde la pieza tiene fuerza y resultacontundente. El vocabulario ges-tual de la obra nace de la improvi-sación de cada uno de los intér-pretes, una improvisación que Pi-

có ha orquestado con talentoaprovechando las diferentes per-sonalidades escénicas de cadauno de los artistas. Bailarines queencarnan diferentes tipos dehombre: desde el machista al tí-mido, del autoritario al blando odel enamorado al chulo. No que-da claro si ese hombre del sigloXXI será realmente nuevo o, pesea todo, seguirá comohasta ahora.

La excelentemúsica electróni-ca de Pere Jou es un buen aliadode esta tribu urbana. Música a laque se añade unos fragmentos decomposiciones de Bach, El hom-bre blanco del Fary, La Ramonade Fernando Esteso o para finali-zar la célebre ranchera El rey.Unos tópicos socorridos que en-sombrecen la originalidad de lapieza pensada y creada por SolPicó.

Los hombres rana de ‘la Picó’La coreógrafa presenta ‘Dancing with frogs‘ en el Mercat

CARMEN DEL VAL, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA8400017117

Diario

271 CM² - 24%2664 €

8España

4 Noviembre, 2017

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

!!