PRÀCTIQUES D’ECOLOGIA DE CAMP

Josefina Isern Vallverdú

INS Fontanelles, Les Borges del Camp

El goig d’ensenyar ciències - 2n Memorial Antoni Vilaseca

Dissabte, 11 d'abril de 2015

INTRODUCCIÓ

Aquesta activitat està pensada per treballar amb alumnat de Biologia i Ciències

de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat. Algunes de les activitats poden

utilizar-se també a Biologia i Geologia del 2n cicle de l’ESO. Es tracta d’un

material didàctic que serveix d’introducció a l’ecologia de camp i a la botànica i

vol ser també una aproximació al coneixement de l’entorn natural proper.

OBJECTIUS

1. Realitzar inventaris de dues comunitats vegetals.

2. Utilitzar la tècnica dels quadrats i dels transsectes per estimar l'abundància de les espècies.

3. Reconèixer les espècies vegetals més característiques (especialment arbres i arbustos).

4. Comparar les dues comunitats: l'alzinar i la brolla

5. Estudiar adaptacions dels vegetals a la manca d'aigua i altres factors ambientals.

ESTUDI DE LES COMUNITATS O BIOCENOSIS:

L’estudi d’una comunitat es fa a partir d’una sèrie de mostres representatives

de la zona. La presa de mostres s’anomena mostreig.

El mostreig es pot fer mitjantçant transsectes, sistema molt utilitzat quan la

biocenosi presenta un gradient. Consisteix a fer una línia transversal als

diferents pisos i, seguint-la, prendre diferents mostres a distàncies prefixades.

Un altre sistema de mostreig són els quadrats. Es tracta de delimitar una

superficie i determinar totes les espècies que s’hi troben i comptar el nombre

d’individus de cada espècie. La superficie de la unitat de mostreig varia en

funció de la comunitat que es vol estudiar.

El processament de les mostres consisteix a identificar a quina espècie

pertany cadascun dels individus i sumar el nombre d’individus que hi ha de

cada espècie. En cas de boscos s’acostuma a calcular el percentatge de

superficie que recobreix cada espècie en cada estrat o capa de vegetació.

A partir de les dades es calculen una sèrie de paràmetres per poder comparar

diferents comunitats o èpoques:

Freqüència (F): percentatge de mostres on s’ha trobat una espècie.

F=Mn/Mt x 100 Mn: nombre de mostres on s’ha trobat l’espècie

Mt: nombre total de mostres.

Densitat (d): nombre d’individus d’una espècie per unitat de superficie o volum.

d=n1/S n1= nombre d’individus recol.lectats d’una espècie

S= superficie de la mostra

En les comunitats vegetals en lloc de la densitat se sol utilitzar la cobertora (%

de superficie de la mostra recobert per la projecció vertical de l’espècie). Se sol

expresar en una escala de cinc graus: 5= cobreix del 75 al 100% de la

superficie del substrat; 4= cobreix del 50 al 75%; 3= cobreix del 25 al 50%; 2=

cobreix del 5 al 25%; 1= menys del 5%.

Abundància (A): quantitat total d’individus que hi ha d’una espècie respecte al

total d’individus de la comunitat.

A=n1/N n1= nombre d’individus recol.lectats d’una espècie

N: nombre total d’individus de la comunitat (N= n1+n2…).

CARACTERÍSTIQUES DE LES COMUNITATS VEGETALS ESTUDIADES:

1. L’ALZINAR:

Alzinar litoral típic (o alzinar amb marfull) (Quercetum ilicis

galloprovinciale)

És un bosc escleròfil.le presidit per l’alzina, amb troncs de 10 a 15 m

d’alçària, i amb un sotobosc atapeït de lianes i arbustos de fulla sempre

verda. La llum no pot arribar al terra amb intensitat suficient per permetre

la vida de les herbes, que hi són molt escasses. És propi de llocs

assolellats, tant sobre substrat calcari com silícic i requereix sòls bastant

profunds. L’alzinar típic es modifica en variar l’altitud i les condicions

edàfiques i climàtiques del lloc.

2. LA BROLLA

Brolla de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino-Ericion)

És una comunitat secundària típica de la terra baixa, calcària i eixuta,

propera al litoral i constituïda per arbustos i mates. Les brolles de romaní

són sempre poblacions esclarissades i poc altes (0,5-1 m). S’hi instal.len

plantes heliòfil.les i hi són molt freqüents les plantes amb essències. No

és gens rar que aquestes brolles portin un estrat arbori clar de pi blanc.

FACTORS QUE DETERMINEN LA VEGETACIÓ D’UN INDRET:

Altitud (m snm)

Esposició N-S

Pluviometria i temperatura (règim climàtic)

Substrat (silícic o calcari)

Activitat humana

ÀREA D’ESTUDI

El treball es realitza en dues parcel.les situades entre els pobles d’Alforja,

Arbolí i la Mussara (Baix Camp).

S’han elegit dos tipus de vegetació ben diferents:

En primer lloc un bosc, l’alzinar, situat al Coll d’Alforja, a l’inici del camí de

Puigcerver (640 m snm; UTM: 31 T 326848 4565399).

En segon lloc, un tipus de bosquina, la brolla, situada a la dreta de la carretera

del Coll d’Alforja a la Mussara, poc després de la cruïlla d’Arbolí, a l’inici del

camí del portell o grau de l’Embut (780 m snm; UTM: 31 T 328707 4565828).

Ambdues parcel.les están situades a l’estatge de la terra baixa i al domini

bioclimàtic de la regió mediterrània.

Mapa de situació. Escala 1:30.000 (ICC)

Localització de les dues parcel.les de treball: 1 alzinar; 2 brolla (Google maps)

MATERIAL

Carpeta, llapis, paper, regle, cinta mètrica, cordill, escaire, brúixola, àcid

clorhídric, càmera de fotos, guies d’identificació de plantes, calçat i roba

adequats per a la muntanya.

METODOLOGIA

Les dues primeres activitats proposades es realitzaran tant a l’alzinar com a la

brolla. L’activitat 3 és la comparació d’abdues comunitats.

ACTIVITAT 1

Es treballarà en grups de quatre o cinc persones, cadascun dels quals

realitzarà un o més inventaris de cada comunitat mitjantçant transsectes i/o

quadrats. Es tracta d’identificar les espècies d’arbres, arbusts, plantes

enfiladisses i, si és possible, herbes, presents en cada inventari i completar

fitxes com el model que es mostra a continuación. Cal omplir-ne una per a cada

transsecte o quadrat.

És interessant fer una activitat prèvia d’identificació per conèixer les espècies

més freqüents o interessants de cada comunitat. Es poden utilizar, a banda de

guies d’identificació (vegeu bibliografía i webgrafia), les claus dicotòmiques

simplificades de l’annex 2 (alzinar) i l’annex 3 (brolla), així com la llista

d’espècies amb els noms comuns i científics de l’annex 4 i els dibuixos de les

plantes més freqüents (annex 5).

El tipus de mostreig i el nombre de mostres dependrà de les característiques de

la parcel.la, del temps disponible i del nombre de grups de treball.

MODEL DE FITXA - INVENTARI DE LA COMUNITAT

LLOC: DATA:

Alçada (m snm):

Exposició:

Pendent (º)

Substrat (Si/Ca):

Cobertora vegetal (%):

Alçada màxima de la vegetació (m):

Activitat humana:

Tipus de tècnica: quadrat de m2 / transsecte de m

ESPÈCIES n A S Fulla Flor Fruit Tipus Altres

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Total: N: - - - - - - -

n: nombre d’individus de cada espècie;

A: Abundància (n / N);

S: Sociabilitat: 1: individus aïllats; 2: petits grups; 3: grans grups; 4: claps extensos; 5: població

compacta;

Fulla: p: perenne / c: caduca;

Flor: si/no;

Fruit: si/no;

Tipus: (A) arbre, (a) arbust, (h) herba, (e) planta enfiladissa

ACTIVITAT 2

Es tracta de fer fitxes de les espècies vegetals identificades a l’activitat 1. Pot

servir el model que hi ha a continuació. Si hi ha un nombre molt elevat

d’espècies és recomanable que cada grup o cada persona “s’especialitzi” i

s’encarregui de poques espècies. Si es disposa de poc temps aquesta activitat

es pot fer posteriorment.

MODEL DE FITXA - ESPÈCIE

Nom vulgar: Foto:

Nom científic:

Família:

Llocs on s’ha trobat: alzinar / brolla

Característiques:

Estat fenològic: en creixement / en flor / en fruit / sense fulles /

Adaptacions (i factor que les determina):

Altres:

ACTIVITAT 3

Un cop estudiades les dues parcel.les es compararan els resultats i se’n

treuran conclusions:

a) ESPÈCIES TROBADES A AMBDUES COMUNITATS:

Diferències observades:

b) ESPÈCIES NOMÉS A L’ALZINAR:

Característiques generals i adaptacions:

Nombre total d’espècies a l’alzinar: Espècie dominant:

c) ESPÈCIES NOMÉS A LA BROLLA:

Característiques generals i adaptacions:

Nombre total d’espècies a la brolla: Espècie dominant:

CONCLUSIONS:

BIBLIOGRAFIA

FOLCH, R. et al. (1984). Vegetació. Història natural dels Països Catalans,

volum 7. Ed. Enciclopèdia Catalana.

JIMENO, A. & BALLESTEROS, M. (2009). Biologia 2 Batxillerat. Ed. Santillana.

MARGALEF, R. (1974). Ecología. Ed. Omega.

MASALLES, R. M. et al. (1988). Plantes superiors. Història natural dels Països

Catalans, volum 6. Ed. Enciclopèdia Catalana.

MASCLANS, F. (1980). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed.

Montblanc-Centre excursionista de Catalunya.

MASCLANS, F. (1981). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-Centre

excursionista de Catalunya.

POLUNIN, O. (1993). Árboles y arbustos de Europa. Ed. Omega.

WEBGRAFIA

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

http://botanicavirtual.udl.es/index.htm

ANNEX 1: GLOSSARI

Adaptació: característica d’una espècie que li permet viure millor en un biòtop

deteminat. Ex. Fulles petites en llocs secs.

Bioma: gran comunitat ecològica que s’estén per àmplies regions. Se’n

distigeixen tres tipus: els terrestres, els marins i els d’aigua dolça. Ex. El bosc

mediterrani.

Comunitat vegetal: conjunt d’espècies vegetals que tendeixen a aparèixer

quan es donen unes determinades condicions i requeriments ecològics.

Coincideixen en l’espai i interaccionen entre elles. Ex. El conjunt de plantes de

l’alzinar.

Domini bioclimàtic: grans unitats de paisatge definides pel clima. A Europa (i

també a Catalunya) tenim els següents:

- Regió boreoalpina

- Regió eurosiberiana

- Regió mediterrània

Ecologia: ciencia que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on

viuen.

Ecosistema: conjunt de diferents espècies que viuen en un entorn físic comú,

les funcions de les quals es complementen en un grau variable. Està constituït

per una part biòtica, la biocenosi o comunitat, i una part abiòtica, el biòtop.

Escleròfil.le: amb fulles endurides

Estatge: lloc de clima i vegetació diferent al que s’esperaria segons el domini

bioclimàtic. Apareix en zones d’estratificació altitudinal. A Catalunya trobem els

següents:

- Terra baixa: fins als 800 (1000) m.

- Muntanya mitjana: dels 800 (1000) m als 1600 (1800) m.

- Alta muntanya: més amunt dels 1600 (1800) m.

Fitosociologia: ciència que estudia les comunitats vegetals, la seva

composició florística i la seva estructura.

Heliòfil: planta amant de la llum.

Inventari florístic: consisteix en determinar totes les espècies d’un fragment

de coberta vegetal predeterminada i amb una superficie coneguda. S’indica el

nombre d’individus de cada espècie i altres dades, com l’abundància i la forma

d’agrupació (sociabilitat). Es considera que la superficie adequada per fer un

inventari en boscos és de 100 metres quadrats, per brolles de deu i per prats

d’un o dos metres quadrats.

Relació interespecífica: relació que s’estableix entre espècies diferents. Ex.

La competencia per la llum entre dues plantes de la mateixa espècie.

Relació intraespecífica: relació que s’estableix entre individus de la mateixa

espècie. Ex. La simbiosi d’algues i fongs en els líquens.

Tipus de vegetació: aspecte global d’una comunitat vegetal (fisiognomia).

- Bosc: conjunt vegetal on un o diversos estrats d’arbres dominen sobre

un o diversos estrats herbacis i/o arbustius.

- Bosquina: conjunt vegetal desprovist d’arbres i integrat majoritàriament

per plantes arbustives. La bosquina més difosa és la brolla, on

predominen els arbusts baixos o subarbusts (0,5-1 m), com el romaní

(Rosmarinus officinalis) i les estepes (Cistus sps.). Si la brolla és molt

esclarissada i hi predomina la farigola o timó (Thymus vulgaris)

s’anomena timoneda.

- Prat: conjunt vegetal format exclusivament o majoritàriament per plantes

herbàcies, de vegades amb algun arbust.

Vegetació: conjunt de comunitats vegetals que apareixen en un indret

determinat. És el que es veu en el paisatge.

Xeròfit: planta de zones seques.

ANNEX 2: CLAU D’IDENTIFICACIÓ PER A ARBRES, ARBUSTS I PLANTES

ENFILADISSES FREQÜENTS A L’ALZINAR

(noms científics a l’annex 4)

1 A. Planta punxosa o enganxosa ................................................................................. 2

B. Planta no punxosa ni enganxosa .............................................................................. 7

2 A. Planta enfiladissa amb fulles enganxoses ...................................................... ROJA

B. Planta punxosa ......................................................................................................... 3

3 A. Planta en què només punxa la fulla ....................................................................... 4

B. Planta amb espines o agullons a les branques ......................................................... 6

4 A. Fulles allargades i estretes, amb una ratlla blanca a l’anvers.................. GINEBRE

B. Fulles més amples, totalment verdes ........................................................................ 5

5. A. “Fulles” ovades, acabades en punxa ................................................... GALZERAN

B. Fulles dentades, amb una punxa a cada dent ............................................. GRÈVOL

6. A. Fulles compostes formades per 3-5 folíols .......................................... ESBARZER

B. Fulles simples, espinoses, dures, amb diversos nervis principals ............... ARÍTJOL

7. A. Fulles cilíndriques i allargades (com agulles) ....................................................... 8

B. Fulles d’una altra forma ............................................................................................ 9

8. A. Fulles de 3 a 6 cm. Pinyes petites. Tronc vermellós.................................. PI ROIG

B. Fulles més llargues. Branques de color gris pàl.lid .................................... PI BLANC

9. A. Fulles molt petites (menys d’1 cm) ..................................................... BRUC BOAL

B. Fulles més llargues ................................................................................................. 10

10. A. Planta enfiladissa .............................................................................................. 11

B. Planta no enfiladissa................................................................................................ 13

11. A. Fulles compostes ................................................................................... VIDALBA

B. Fulles simples.......................................................................................................... 12

12. A. Fulles esparses ........................................................................................ HEURA

B. Fulles oposades....................................................................................... LLIGABOSC

13. A. Fulles simples ................................................................................................... 14

B. Fulles compostes..................................................................................................... 16

14. A. Fulles oposades ................................................................................................ 15

B. Fulles esparses........................................................................................................ 17

15. A. Fulles grosses (4-8 cm) lleugerament peludes..................................... MARFULL

B. Fulles petites (1-3 cm) amb els nervis translúcids............................ ALADERN FALS

16. A. Fulles amb tres folíols, el central més llarg ............................ GINESTA PATENT

B. fulles amb 5-9 folíols.............................................................CORONIL.LA BOSCANA

17. A. Fulles enteres .................................................................................................... 18

B. Fulles dentades o lobulades.................................................................................... 19

18. A. Fulles peludes al revers ............................................................................ ALZINA

B. Fulles verdes per les dues cares, sense pèls ........................................... MATABOU

19. A. Fulles lobulades, verdes per les dues cares .................................................... 20

B. Fulles dentades ....................................................................................................... 21

20. A. Pecíol curt (0,5-2 cm), fulles amb molts lòbuls ........................................ ROURE

B. Pecíol llarg (més de 2 cm), fulles amb cinc lòbuls ........... BLADA DE FULLA PETITA

21. A. Fulles arrodonides ............................................................................................. 22

B. Fulles més llargues que amples............................................................................... 23

22. A. Fulles de 3-5cm, en forma de cor, dents petites .............. CIRERER DE GUINEU

B. Fulles més grosses, aspres al tacte, dents ben visibles ........................ AVELLANER

23. A. Fulles endurides, peludes al revers .......................................................... ALZINA

B. Fulles sense aquestes característiques .................................................................. 24

24. A. Fulles grosses (més de 10 cm), dents ben marcades .................... CASTANYER

B. Fulles sense aquestes característiques .................................................................. 25

25. A. Fulles amb poques dents i nervis molt marcats a l’anvers ................... ALADERN

B. Fulles finament dentades, pecíol rosat ........................................................... ARBOÇ

ANNEX 3: CLAU D’IDENTIFICACIÓ PER A PLANTES FREQÜENTS A LA

BROLLA

(noms científics a l’annex 4)

1. A. Planta punxosa .................................................................................................... 2

B. Planta no punxosa .................................................................................................... 3

2. A. Arbust molt espinós, de color verd grisenc amb poques fulles ......................

...................................................................................................................... ARGELAGA

B. Arbre petit de fulles dentades, verdes pels dos costats, punxents ............... GARRIC

3 A. Planta aromàtica ................................................................................................... 4

B. Planta no aromàtica .................................................................................................. 7

4 A. Arbust de fins a 1 m. Fulles linears, endurides i blanques a l’anvers ........ ROMANÍ

B. Sense aquestes característiques .............................................................................. 5

5 A. Fulles llargues i estretes, peludes, suaus i grisenques ........................... ESPÍGOL

B. Fulles sense aquestes característiques .................................................................... 6

6 A. Fulles petites i estretes, enganxoses al tacte ............................... ESPERNALLAC

B. Fulles sense aquestes característiques .................................................... FARIGOLA

7 A. Arbre amb fulles com agulles ................................................................................. 8

B. Sense aquestes característiques .............................................................................. 9

8 A. Fulles molt primes i blanes. Pinyes amb el peduncle corbat .................. PI BLANC

B. Fulles molt llargues i pinyes petites, perpendiculars a la branca ............... PINASSA

9 A. Fulles molt petites i lluents (menys d’1 cm). Arbust de més de 0,5 m d’alçària

............................................................................................................. BRUC D’HIVERN

B. Sense aquestes característiques ............................................................................ 10

10 A. Mata de color verd grisenc i tiges gruixudes amb moltes cicatrius foliars ........

......................................................................................................BUFALAGA TINTÒRIA

B. Sense aquestes característiques ............................................................................ 11

11 A. Fulles de color pàl.lid, molt peludes ......................................... ESTEPA BLANCA

B. Fulles verdes per les dues cares, sense pèls ........................................... MATABOU

ANNEX 4

NOMS COMUNS I CIENTÍFICS DE LES PLANTES (*dibuixos a l’annex 5)

Aladern (Rhamnus alaternus)

Aladern fals (Phillyrea latifolia)

Alzina (Quercus ilex)*

Arboç (Arbutus unedo)*

Argelaga (Genista scorpius)

Arítjol (Smilax aspera)*

Avellaner (Corylus avellana)

Blada de fulla petita (Acer opalus ssp granatense)

Bruc boal (Erica arborea)*

Bruc d’hivern o cepell (Erica multiflora)*

Bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria)*

Castanyer (Castanea sativa)

Cirerer de guineu (Prunus mahaleb)

Coronil.la boscana (Coronilla emerus)

Esbarzer (Rubus ulmifolius)*

Espernallac (Santolina chamaecyparissus)

Espígol (Lavandula latifolia)

Estepa blanca (Cistus albidus)*

Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum)*

Farigola (Thymus vulgaris)

Galzeran (Ruscus aculeatus)*

Garric o coscoll (Quercus coccifera)*

Ginebre (Juniperus communis)

Ginesta patent (Genista patens)

Grèvol (Ilex aquifolium)*

Heura (Hedera helix)*

Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa)*

Marfull (Viburnum tinus)*

Matabou (Bupleurum fruticosum)*

Pi blanc (Pinus halepensis)*

Pi negre (Pinus nigra ssp salzmanii)

Pi roig (Pinus sylvestris)*

Polipodi o herba pigotera (Polypodium vulgare)*

Roja (Rubia peregrina)*

Romaní o romer (Rosmarinus officinalis)*

Roure (Quercus sp.)*

Vidalba (Clematis vitalba)*

ANNEX 5: DIBUIXOS D’ALGUNES PLANTES DE L’ALZINAR I LA BROLLA

(noms científics a l’annex 4)

Alzina

Arboç

Arítjol

Bruc boal

Bruc d’hivern

Bufalaga tintòria

Esbarzer

Estepa blanca

Falzia negra

Galzeran

Garric

Grèvol

Heura

Lligabosc

Marfull

Matabou

Pi blanc

Pinassa

Pi roig

Polipodi

Roja

Romaní

Roure

Vidalba