1. 1. Sortida a peu pel Cap de Creus Valent Romera Ivan Bertran Quim Garcia Isaac Gualda Roses Coll de Sant Gens Coll de Cortals Castell de Sant Salvador Santa Helena Sant Pere de Rodes Sant Sebasti Selva de Mar
2. 2. Rutmetre Tram 1: Roses Ctra. Cadaqus Tram 2: Ctra. Cadaqus Coll St. Gens Tram 3: Coll St. Gens Coll de Cortals Tram 4: Coll de Cortals Castell de Sant Salvador Tram 5: Castell de Sant Salvador Santa Helena Tram 6: Santa Helena Sant Pere de Rodes Tram 7: Sant Pere de Rodes Sant Sebasti Tram 8: Sant Sebasti Selva de Mar
3. 3. Claus de la ruta Distncia: 13,3km Temps: Moviment: 3h 16min Total: 4h 30min Alada: Mnima: 11 metres Mxima: 677 metres Desnivell: Positiu: 882 metres Negatiu: 849 metres Dificultat: Tcnica: 4/10 Fsica: 9/10 Tipus de ruta: Lineal Punts d'aigua: No
4. 4. Mapa de la ruta
5. 5. Perfil altimtric
6. 6. Construccions Ermita de St. Sebastia Monestir de St. Perede Rodes
7. 7. Castell de St. Salvador de Verdera
8. 8. Flora Aranyoner Matapoll Ar blanc
9. 9. Flora Pi pinyer Om Perelloner
10. 10. Animals Salamandra Pit-roig Ratpenat orellut meridional
11. 11. Informaci cultural Els arquelegs van descobrir al Cap de Creus les restes del primer vaixell que es coneix a la Pennsula fet amb tcniques navals dels ibers. Aquest s del segle I aC, mesurava 12 metres i feia navegaci de cabotatge, transportant mfores de vi que es suposa que anaven a ser destinades a la milcia romana. Es troba enfonsat a les costes del Port de la Selva i s'ha batejat com a Cap de Vol, que s el lloc on reposen les fustes que se'n conserven. Es sap que s d'aquest segle perqu la forma de la quilla, la troballa d'una moneda de l'poca o el fet que les quadernes estiguessin lligades amb cordes enfoca a que es tracta d'un vaixell iber. El Parc Natural del Cap de Creus s un dels millors observatoris d'avifauna marina de Catalunya. La seva ubicaci i la forma del fons mar crea un aflorament de nutrients per alimentar els ocells marins i els cetacis, i fa que aquesta sigui una bona zona per a la concentraci d'espcies protegides marines. Se n'hi concentren espcies d'ocells en perill d'extinci i altres que no estan amenaades. Totes sn de gran inters, tant local com general. Les espcies arbries no ocupen gaire extensi; les ms freqents sn el pi blanc i lalzina surera. De manera molt ocasional, en algunes rieres trobem lom, el freixe de fulla petita, el vern, lavellaner i el salze. Als llocs ms ombrvols i arrecerats hi apareix lalzina i el roure martinenc.Les mquies i les brolles ocupen la major part de la superfcie i les espcies ms freqents sn el llentiscle, el cdec, el bruc boal i descombres, lestepa negra, la borrera i la blanca i largelaga negra. A la zona litoral trobem les plantes ms adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte a vegetaci ms interessant del Parc i no tenen rplica a cap altre lloc del litoral catal.
12. 12. Previsi meteorolgica
13. 13. Material -Motxilla de 20 litres -Botes de muntanya - Pantal llarg de muntanya - Samarreta tcnica - Folre polar - Paravent - Buff - Ulleres de Sol - Gorra
14. 14. Conclusi de la ruta La ruta que us hem presentat avui ens mostra una part important del Cap de Creus. On podem descobrir diferents construccions d'inters cultural com poden ser: Monestir de Sant Pere de Rodes, Esglsia de Santa Helena, el Castell de Sant Salvador de Verdera... Aix com de la vegetaci que hi podem trobar diversos tipus de flora i fauna. Es una ruta que es pot fer en qualsevol poca de l'any amb l'equipaci que cal, sempre i quan no plogui ni hi hagi molt de vent ja que passem per la carena. En quant a dificultat fsica presenta un nivell alt i tcnicament no representa problemes exceptuant l'arribada al castell de Sant Salvador de Verdera que hi ha una petita grimpada.